CRÒNICA DE LA VISITA

El passat 1 de febrer ens va visitar un senyor marroquí, en Hosni de Ibn Batuta. Va donar-nos una xerrada sobre el seu país, la seva religió i la cultura marroquina.

Al principi ens va explicar coses de Tànger, com que era la capital d’aquella regió o que s’assemblava molt a Barcelona. Després ens ha llegit un tros escrit en àrab i ens l’ha traduït. També ens ha explicat que s’escriu al contrari nostre i que només hi ha tres vocals: la a, la i i la u, això m’ha sorprès molt.

També ens ha explicat la història de la “Cova d’Hèrcules”, prop de Tànger, i m’ha agradat molt. Al final li hem fet preguntes sobre la seva religió i la ciutat.

Xavier Fèlix, 2n d’ESO

La visitaSara Valbuena

A mi m’ha agradat molt la visita perquè així se més coses de tot Àfrica, la religió, els costums, i també que perquè sigui un país pobre no vol dir que sigui tot brut, amb cases de sorra o de pedra, perquè hi ha zones que sí, com en el desert del Sàhara, però per la part nord d’Àfrica són cuitats com Andalusia.

També la llengua. La part que m’ha agradat més o fascinat ha sigut la llengua, perquè curiosament es llegeix del revés tot, nosaltres que sortim de la font de la llengua llatina diem que es molt estrany llegir així perquè no es la nostra cultura. Les lletres són més difícils i la cal·ligrafia també, perquè necessites precisió en les paraules i després saber llegir-ho amb el seu accent. Ells només tenen 3 vocals la o, la u i la i.

La política és casi la mateixa, només que allà sols mana un rei i que té tot el poder, però també hi ha el primer ministre. Al Marroc hi ha diferents grups socials: com el pobres, el normals i el rics. A les escoles també són així: les escoles prestigioses són més grans les aules, és més gran l’escola i el pobres al revés, son espais reduïts.

La religió és bastant diferent: les dones quan tenen la menstruació comencen a fer al Ramadà igual que els homes quan comencen a ser madurs. Portar el mocador al cap i la roba fins els genolls no és obligatori al Marroc. Els homes i les dones comencen a treballar quan acaben l’escola, que són 9 anys i desprès l’insti que no és obligatori, tres anys.

La majoria de les persones treballen en el comerç o en empreses. També hi ha uns instruments que son com les castanyoles, però que sonen més fort i són de metall.

Hi ha un monument a Marrakech que es diu Mesquita Kutubia, és molt alta i de color crema.

Mesquita Kutubia a la plaça Janaa el fna.