1. PROGRAMA DE COMPETNCIA SOCIAL Manuel Segura Morales Juana R. Mesa Expsito Margarita Arcas Cuenca

2. Qu enteneu per intelligncia ? 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. Tamb s'ha destacat la intelligncianatural-ecolgica 16. 17. Ens centrarem en la intelligncia interpersonal 18. Utilitzar-la i desenvolupar-la requereix l entrenament decinc pensaments 19. 20. El pensament conseqencial Consisteix a pensar, davant qualsevol tipus de situaci o problema, els avantatges o inconvenients dactuar duna forma o altra 21. El pensament casual Consisteix a saber definir un problema o diagnosticar una situaci que est passant. Per fer un diagnstic correcte cal tenir molta informaci sobre el problema, cercar tots els factors 22. Elpensament mitjans-fin s C onsisteix a saber marcar-se objectius (fi, finalitat) i utilitzar els recursos (mitjans) per aconseguir els objectius 23. 24. 25. CINC PENSAMENTS Conseqencial Causal Mitjans -fi De perspectiva Alternatiu

Marcar-se objectius

Aclarir qu ha passat

abans de decidir

Posar-se a la

pell d'un altre

Plantejar-se diferents

opcions abans de decidir

Pensar en les

conseqnciesd'una decisi 26. CINC PENSAMENTS Conseqencial Causal Mitjans -fi De perspectiva Alternatiu

Marcar-se objectius i fer

el possible per assolir-los

Aclarir qu ha passat

abans de decidir

Posar-se a la

pell d'un altre

Plantejar-se diferents

opcions abans de decidir

Pensar en les

conseqnciesd'una decisi 27. Lli 1 AID de treure tots els seients dels autobusos Avantatges, inconvenients i dubtes 28. Discutim

s fcil i freqent fer AID abans de decidir? Ho fem nosaltres?

29. Qu s'ha de fer quan tenim molts dubtes? 30. Quin pensament principal hem exercitat en aquesta lli, i quins pensaments secundaris? 31. Si com passa amb freqncia hi ha diversos avantatges i diversos inconvenients, com podem contrapesar-los per arribar a prendre una decisi? 32. 33. Possibles frases

Qu pesa ms a la meva balana, els pros o els contres, en aquesta decisi que he de prendre?

Aix magrada, per, si ho penso b, potser no s el millor.

Quan queden molts dubtes, o m'informo millor o me la jugo.

Si ho hagus pensat abans!

34. Dibuixem

Alg que t molta calor i beu tant lquid, sense pensar en les conseqncies, que desprs es posa malalt.

Una persona comena robant petites coses, o tastant la droga, sense pensar en les conseqncies, i desprs acaba fet un delinqent o un drogoaddicte.

35. Lli 2 Feu undibuix , amb una frase al peu, que expressil a necessitat d'informar-se b,de tenir en compte tots elsfactors ,abans de prendre una decisi , sobretot si s important Com estan les coses 36. Cal informar-se b Cal tenir en compte tots elsfactors 37.

Sense tenir les dades, no es pot jutjar

Parlar sense saber s parlar per parlar

Quatre ulls hi veuen ms que dos

No vaig donar importncia a alguna cosa quan estudiava i desprs la van preguntar a l'examen

Possibles frases 38.

Lassass sempre deixa una pista i el bon detectiu la descobreix

Un nen o una nena deixa de comprar alguna cosa que necessita pensant que ja ho far l'endem i el dia segent s festa i no obren les botigues

Alg porta una llanterna per a l'acampada i ha oblidat les piles

Dibuixem 39.

Qu s el que es necessita per poder definir b un problema o el que li est passant a una persona o el que est passant en un grup de persones?

Recordeu algunes ancdotes vostres o de familiars o amics, o d'haver-les vist en una pellcula, en qu alg "fiqus la pota" per haver oblidat algun detall?

Quan no estem segurs del que est passant, o fins i tot del que ens est passant a nosaltres per dins, s bo i til consultar amb alg que ens pugui informar i que sigui de confiana? Ho fem?

s important noms la informaci verbal, el que ens diuen o llegim, o s tamb important la informaci no verbal, s a dir, l'expressi de la cara i el gest que tenen els altres?

Discutim 40.

Quins factors hauria de tenir en compte un govern abans d'autoritzar la fabricaci d'un robot que substitueixi els obrers industrials, els miners i els treballadors del camp?

Quins factors cal tenir en compte en triar la marca de calat esportiu?

Considerar tots els factors necessaris per organitzar el viatge de fi de curs.

Reflexionem i escrivim 41. Regles i normes Lli 3 42. Totes les activitats humanes estan regides perregles Lessocietatstenim regles per

comprar una casa

43. regular-el trnsit -la pesca i la caa -la recollida de fems -els bars -els hospitals

organitzar l'educaci

Tots elsjocstenen regles MS REGLES??? 44. Hem de tenir ben clar el nostreobjectiuabans d'inventar lesreglesd'un joc. Ens hem de plantejarqu volem aconseguir . Quin pensament hem d'exercitar, doncs? ELPENSAMENT MITJANS-FINS 45. Explica en un text de 10 o 12 lnies quines normes teniu a la teva casa. Digues si n'hi ha que consideres injustes i per quines altres. Escrivim 46. TIPUS DE REGLES INJUSTES INTILS INEFICACES JUSTESNECESSRIES CAL REBELLAR-S'HI??? S S S NO NO SERIA IRRACIONAL 47.

Seria possible un joc sense regles?

Sembla que hi ha regles bones i regles dolentes: quan s bona una regla i quan s dolenta?

Creus que tota regla o norma ha de contemplar una sanci o conseqncia, justa i proporcionada, per a qui no la compleixi? Si no hi ha sanci prevista, quina seria la diferncia entre una norma i un consell?

Qu s'ha de fer quan un company no vol complir una regla justa, per exemple en el joc?

Discutim 48. QUINES REGLES IMPOSARIES TU, SI POGUESSIS, PER TAL D'IMPEDIR ELS MALTRACTAMENTS A LES DONES I ALS NINS I NINES? Reflexionem 49.

On no hi ha normes hi ha caos.

Qui no compleixi les normes que no jugui.

Regles, poques i bones.

Les normes han de revisar-se de tant en tant.

No se t'ocorre cap dibuix? Prem aquest bot? Ho dibuixem? 50.

Un partit de futbol sense regles: tots a puntades de peu i empentes.

Una vista aria duna pres en qu se sent una frase: aqu nhi ha uns quants que no compleixen les normes, etc.

Alg va sense casc amb moto i la policia el multa.

Possibles escenes per al dibuix 51. Lli 4 El que volem Les metes difcils em desanimen Les metes fcils m'avorreixen Exemples?? Escriu-ne 2-3 52. Tenir objectius ssaber on anem Tu saps cap on vas? S capon vaig? 53. Quinpensamentestem treballant? Algun altrepensament ? Per qu?? ELPENSAMENT MITJANS-FINS ELPENSAMENT DE PERSPECTIVA 54. Perdescobrir els objectiusd'altres persones... Per curiositat?? NO

Percollaborar-hi(si hi estem d'acord)

55. Peroposar-nos-hi(si no hi estem d'acord) 56. Quins poden ser els objectius d'una persona que cala foc deliberadament a un bosc de pins? Reflexionem 57. Ho dibuixem?

Qui sap on va hi arribar encara que hagi de donar moltes voltes.

Qui la segueix l'aconsegueix.

No serem moguts.

Quan es t unperquen la vida, es troba fcilment elcom .

No se t'ocorre cap dibuix? Prem aquest bot? 58.

Quan alg va a una agncia de viatges a comprar un bitllet d'avi ha de saber abans on anir.

Abans d'encendre la televisi, una persona ha de saber qu vol: distreure's, escoltar notcies, veure cinema, veure algun concurs, adormir-se

59.

Acostumes a llenar la tovallola amb facilitat, si no aconsegueixes aviat el que vols?

Serveix per a alguna cosa conixer els objectius dels qui ens envolten?

Alguns diuen que, per no patir desenganys, s millor no illusionar-se amb res ni amb ning. Hi ests d'acord?

Vas comprenent que el fet d'aconseguir all que tu vols a la vida dependr fonamentalment de tu i del teu esfor, o penses en el fons que tot depn de la sort i ests esperantque passi alguna cosaque et solucioni la vida?

Discutim 60. Quan aconsegueixes les coses difcils, t'emociones ** Si no en recordes cap, imagina qu s el que creus que t'emocionaria aconseguir * Has de preparar un petit text (10-12 lnies) on expliquis alguna experincia real a la qual es pugui referir aquesta frase Reflexionem 61. Les meves prioritats i els altres Lli 5- M'agrada el futbol, perel primer s el primer 62. PRIORITATS Absolutes Relatives Com ens decidim? No decidimEs decideixensoles Cal quereflexionem 63. Dibuixem Fes un dibuix que representiles teves prioritats

Possibles frases:

El primer s el primer

No s el mateix vuit que vuitanta

• • • Possibles escenes per als dibuixos :

Una persona que est comprant en un supermercat, tria el que necessita i pot pagar-ho. (La frase corresponent seria:No et deixis temptar pel que s atractiu fins que no tinguis el que s essencial ).

Alg es fa una ferida jugant i s'ha de curar, encara que tingui molt d'inters a continuar amb el joc; (La frase corresponent seria:El primer s el primer ).

64. Discutim

Hi ha per a tu unes coses que sn ms importants i unes altres que sn menys importants, o totes et sn igual?

Si la teva famlia o els teus amics no tenen les mateixes prioritats que tu, vol dir que sn poc intelligents, que estan equivocats? O vol dir que s possible tenir prioritats diferents i tamb raonables?

Com solucionaries el problema que es presenta sovint, que all urgent sempre passa per davant dall important?

Quin creus que s el motiu pel qual, de vegades, tot i veure clarament el que haurem de fer, fem una altra cosa? s que falla el cap o pot ser falta de control emocional?

65. Reflexionem

Quina diferncia hi ha entre les teves prioritats i les que imagines que t un noi o noia de la teva edat, per en un pas pobre o en guerra.

Una famlia t uns diners estalviats: el pare vol fer unes millores a la casa, la mare vol fer un viatge amb tota la famlia i el fill o filla vol un ordinador porttil nou i molt car.

66.

Quines sn les teves prioritats a l'hora de gastar els diners de qu disposes cada setmana.

Tens ara les mateixes prioritats que tenies l'any passat o has canviat?

Escrivim 67. 1 2 3 4 Sabeu quins pensaments hem exercitat al llarg d'aquesta lli?? El pensament de PERSPECTIVA El pensamentALTERNATIU El pensament CAUSAL El pensament CONSEQENCIAL 68. Lli 6 Per qu deixa la bicicleta? Alternatives i decisions 69. Exercitarem elPENSAMENT ALTERNATIU cap endarrere cap endavant CONSEQNCIES Qu hi ha al darrere d'un problema? Quina s l'opci ms justa i efica? CAUSES EXPLICACIONS DECISIONS 70. autenticitat honradesa i eficcia EXPLICACIONS Entre totes les alternatives, cerquem DECISIONS Entre totes les alternatives, cerquem 71. Una alumna, que era la primera de la classe, comena a cometre errors en els exmens i en els treballs i proves.Qu pot haver passat?Reflexionem EXPLICACIONS 72.

Un senyor entra en un bar, va cap a la barra i demana un got daigua. A la paret d'enfront hi ha un mirall.

La cambrera li va a donar el tass d'aigua, per, de cop i volta es posa a cridar i el deixa caure.

Qu pot haver passat? Qu va passar en realitat? EXPLICACIONS 73. Reflexionem Uns vens tenen molt alt el volum de la televisi, s molt tard i volem dormir; quines possibilitats tenim i quina triem? Resposta CLAU:JUSTA I EFICA DECISIONS 74. Discutim

Quin criteri hi ha per elegir l'explicaci vertadera?

Quins criteris han de guiar-nos en les nostres decisions?

Pot una decisi ser justa i no ser efica, o ser efica i no ser justa? Se t'acudeixen alguns exemples d'aix?

Quan busquem l'explicaci d'alguna cosa, s encertat el consell de "pensa malament i l'encertars?

75. Dibuixem Feu un dibuix que demostri la necessitat de saber arribar ala veritable explicaciidesprs prendrela decisims encertada, la que siguims efica i justa . Possibles frases:

Les aparences enganyen

No s or tot el lluu

No s'han de confondre els fets amb les opinions

76. En aquesta lli hem treballat:

el pensamentalternatiu

77. el pensamentcausal 78. el pensamentconseqencial 79. el pensament demitjans-fins 80. el pensament deperspectiva QUI POT EXPLICAR PER QU? 81. A la sortida d'ahir, en la qual van participar ms de 90 persones, es van produir, com era de preveure, moltes situacions en les quals vam poder posar en prctica els diferents pensaments:causal, conseqencial, alternatiu, de perspectiva, mitjans-fi . A partir de lesimatgesque veurem d'aquesta fantstica excursi o del que tu recordis, pensaen quines situacions vas practicar cadascun dels pensaments o els hauries pogut aplicar . Digues si els vas fer servir o si no i per qu.