Cubelles Festa Major 2010

Cubelles 2010

3

Temps de FesTaNovament aprofito aquestes lnies per donar-vos la benvinguda i presentar-vos la Festa Major de la nostra vila. Com po-dreu comprovar mentre fullegeu aquest programa, els actes i les activitats sn, com en els anys anteriors, molt variades i adreades a tot tipus de pblic. Us animo a participar-hi, a gaudir al mxim de tota la programaci, i us torno a traslladar el desig de fer-vos vostra la Festa. La uni de tradici popular, msica i gresca, amb la lgica dosi de respecte i civisme, fan daquestes dates el millor aparador del nostre municipi. Tornarem a treure els nostres gegants cinquantenaris al carrer. El foc i les espurnes dels nostres diables i el Viagrot recorreran els carrers de la vila. El so de gralles i tambors acom-

panyaran tot el cercavila. I el conjunt de balls populars donaran el toc de color a una Festa en majscules.s moment tamb de donar lagrament a totes aquelles persones, entitats i comer-os que donen suport perqu la nostra Festa Major sigui de nou un xit. Igual-ment ser dagrair a tothom qui participi en els actes i activitats programats per a aquests dies.Aprofitem, doncs, aquestes dates i tot el que signifiquen -els dies ms importants de lany per Cubelles- per gaudir-ne plegats.VISCA LA FESTA MAJOR!!!VISCA CUBELLES!!!

M. Llusa Romero i TomsAlcaldessa de Cubelles

sumari

Salutaci de lAlcaldessa ......................................................... 3Salutaci de la Regidora de

lrea de Qualitat de Vida i Serveis a les Persones ................... 5Artur Peguera Anoro, Pregoner 2010 ....................................... 6Jos Manuel Aznar Diaz, Autor del Cartell ................................ 9Grup dEstudis Cubellencs Amics del Castell:

Deu anys de cultura al poble ................................................. 11Club Martim Cubelles: 40 anys mirant al mar ....................... 3120 Aniversari de lExposici den Charlie Rivel .................... 41Orquestra Montgrins ............................................................. 46Orquestra Mitjanit ................................................................. 47Orquestra Amoga .................................................................. 48Programa de Festa Major ...................................................... 49 Clnica dhumor, de Pep Plaza ............................................... 53Havaneres/Animaci Infantil .................................................. 54

Edita: Ajuntament de Cubelles

D.L.: B-36.547-2008

Cubelles 2010

5

s FesTa major!Si hi ha una data que marca el calendari festiu dun municipi aquesta s, com no pot ser duna altra manera, la Festa Major. I Cu-belles no ns una excepci. A ms, tenim la sort de tenir ben a prop la Festa Major i la Festa Major petita, el que ens permet gaudir dunes mplies jornades festives. s per aix que us hem preparat un programa festiu que estigui a lalada dun municipi com el nostre, gran i divers. Tots els actes giraran al voltant del gran dia, el 15 dagost, per les activitats comena-ran molt abans i algunes sallargaran ms

enll daquesta data. Els focs, cercaviles, el preg, campionats, exhibicions, cursos i concursos, exposicions, espectacles... es-tan pensats, treballats i programats perqu tothom es senti la Festa com a seva.Adequant-nos a la situaci actual, cal fer i sha fet- un esfor important per optimitzar els esforos i els recursos minimitzant al mxim que la celebraci no sen ressenti. Des de la regidoria sha treballat intensa-ment per tal que no manqui cap acte, ni cap franja dedat no trobi alguna activitat que linteressi i en la que sanimi a formar-ne

part. Dels ms menuts als ms grans tro-baran el seu espai en aquesta Festa Major.Desitjo, doncs, que aquesta Festa Major la disfruteu com es mereix, participant activa-ment amb respecte i civisme. Feu vostra la Festa de Cubelles, la Festa de tots els cubellencs i totes les cubellenques. Visca Cubelles i Visca la seva Festa Major!!!

Prudencia Carrasco MadridRegidora de lrea de Qualitat de Vida i

Serveis a les Persones

Cubelles 2010

6

arTur peguera anoropregoner 2010

Cubelles 2010

7

Quina va ser la teva primera feina a Te-levisi de Catalunya?Vaig entrar per fer el seguiment de la in-formaci esportiva del Lleida, que havia pujat a primera divisi. Per sempre he estat una persona molt inquieta que ha volgut anar ms enll i anava venent his-tries. LEmili Alzamora que comenava a despuntar, una cursa dEnduro a Ponts, puntuable pel Mundial... Dalguna mane-ra anava obrint el cam i reivindicant el paper dun equip a Lleida, que no noms saguantava pel futbol, ja que hi havia ms coses per aportar. Poc a poc vaig comenar a fer el suport a peu de camp en les retransmissions del Lleida, desprs del Bara B i tots els partits de la cate-goria. Tot aix em va obrir la porta a Bar-celona. Necessitaven conductors per un programa nou, van fer un csting i em van agafar. Era pel TN Esports i ho combinava amb el Xavier Valls. Poc desprs el Josep Maria Farrs, lactual director desports, em va oferir dirigir i presentar lEsports 33 del cap de setmana. Era molta feina per em motivava molt, ja que els dissabtes eren 8 hores de programa i els diumen-ges comenvem a les 12h del migdia. Magradava perqu cada mitja part, cada finestra que podem fiem un informatiu. Era una espcie del 3/24 actual.I el pas cap als Telenotcies?Primer em van oferir ser el coordinador del Departament dEsports del cap de setmana i fer els TN del cap de setmana.

Desprs amb larribada del Ramon Pelli-cer es van proposar fer un canvi radical als TN. Era ms curt, ms picat, texigia rigor informatiu i lobligatorietat dexplicar les coses principals en menys temps. El TN Vespre havia caigut una mica en des-grcia i es tractava daixecar un dels pi-lars de la casa, com aix ha sigut. Desprs de provar els dos, cap de set-mana o dies de cada dia?Els caps de setmana mencanten. Una de les coses que em tirava enrere s que totes les competicions estaven concen-trades al cap de setmana. Per entre set-mana hi ha Champions, Lliga Europea... hi ha moltes coses que la televisi ha daprofitar. Hi ha una srie de productes que funcionen sigui quan sigui. Com s el teu dia a dia, tenint en comp-te que cada vespre tens una cita obli-gada amb els telespectadors?El primer que faig s anar a crrer pel Passeig Martim o a la muntanya. Sem-pre acabo amb un bany al mar. Ms igual que sigui desembre, gener o juliol. A lagost s quan menys em banyo, ja que per mi laigua est calenta. Desprs vaig a comprar, em faig el dinar i marxo cap a la feina. Procuro fer totes aquestes coses pendent de la informaci. Moltes vegades escolto la roda de premsa del Guardiola mentre estic a la platja o comprant. El fil de la informaci no el perdo. El que tinc clar s que sha darribar a la feina amb els deures fets. Tot i que s evident que el

ms bonic sn les variacions que pot te-nir una escaleta. El fet de mantenir-te en gurdia tamb s una cosa que enriqueix aquesta feina. Quin moment destacaries de la teva trajectria professional?Un dels que vaig viure amb ms satisfac-ci va ser quan el Lleida va pujar a Prime-ra Divisi i anar pels camps de la catego-ria. Recordo quan va guanyar al Madrid i al Camp Nou. Aqu el Bara ha guanyat la lliga, i lany passat tamb. Per els afi-cionats del Lleida sempre recordaran que el Lleida va guanyar al Camp Nou un any que el bara va quedar campi. Lascens del Plus Pujol Lleida a lACB, tamb. I des-prs la Final de la Champions a Roma, la vaig viure ms a prop que la de Wembley i Paris, i va consolidar el Bara a Europa. A linici de la teva carrera professio-nal, lesport et va portar al periodisme i el periodisme et va treure de lesport per les hores que hi dedicaves. En quin moment torns a gaudir fent esport? En el moment en que tinc una mica ms de temps. Quan vaig comenar amb el periodisme jugava a futbol i era incompa-tible amb els horaris. Treurem de lesport va ser durant els primers anys, ara s ms fcil combinar-ho, sobretot quan fas es-ports ms individuals. Per no he deixat els esports dequip, encara que s ms limitat. Faig el partit de la Marat de TV3, el partit solidari de futbol platja a Coma-rruga, magrada.

Artur Peguera Anoro va nixer el 1964 al Pont de Suert (Alta Ribagora). Quan tenia 10 anys va anar a viure a Lugo (Galicia); tres anys desprs va tornar a Lleida, on tot i treballar a Barcelona i viure a Cubelles, encara mant la seva llar familiar. La seva idea inicial era decantar-se per la carrera dempresarials, per la seva inquietud per comenar a treballar i la seva passi pels esports, van fer que comencs a treballar al diari La Maana de Lleida, com a redactor desports. I el que va comenar com un hobby, es va convertir en la seva professi. Desprs de passar pel Diari del Segre, Fraga Televisi i la Cadena Ser, va fer les proves per Televisi de Catalunya a Lleida el 1993, i shi va quedar. Peguera entra cada nit a casa nostra amb la informaci esportiva, ja que des del 2007 completa lequip del Ramon Pellicer i la Raquel Sans al capdavant del TN Vespre.

Cubelles 2010

8

Va ser el teu company Arcadi Alibs el qui et va introduir en el mn de la cursa?LArcadi s el que em va enganxar a c-rrer. Quan vaig arribar a Barcelona, vivia a Barcelona i rem vens. Ell feia el TN del cap de setmana i jo lEsports 33. Coinci-dem cap en horaris i quedvem a les 6 o 7 del mat per anar a crrer. Esmorzvem, ens dutxaven i cap a la tele. Ell em va con-vncer per fer una cursa de 10Km primer, i desprs una mitja marat, fins arribar a la marat. Hem corregut algunes junts, com la seva Marat 100 a Barcelona. Quina marat et fa especial illusi?Ara mateix tinc el repte de crrer les 5 maratons grans. He corregut la de Berln. Al 2011 correr la de Nova York perqu he fet la marca mnima que dna dret a fer-ho, a la marat de Barcelona. La de Londres la vull fer el 2012 coincidint amb lAny Olmpic. I Boston i Chicago ja vin-dran. Aquest any es compleixen 2.500 anys de la marat de Filpides, que va c-rrer de Marat a Atenes, i em faria grcia fer-la. Lorganitzen de manera especial i segurament hi anir. Com arribes a Cubelles?Buscant la tranquillitat. Quan portava vi-vint 15 dies a Barcelona, mofegava. No veia loxigen enlloc. El mar sempre mha

atret una mica, potser per haver nascut a la muntanya. He seguit una mica la trajec-tria de laigua. Neva a la muntanya, vaig nixer al Pont de Suert. El riu baixa, vaig viure a Lleida. I el riu mha portat al mar. I quan semblava que tirava cap a Sitges, vaig veure que tamb mofegaria, ja que

Melaku Center s lesperana

LAjuntament de Cubelles i Artur Peguera han acordat que la partida econmica re-servada pel preg de la Festa Major 2010, vagi destinada al projecte Melaku Center del Centre dIniciatives Solidries dngel Olaran. Peguera, juntament amb altres personalitats com els futbolistes Leo Messi, Bojan Krkic, Seydu Keita i Carles Puyol; els periodistes Jordi Hurtado, Pilar Calvo i Nria Sol; i lexpresident de la Generali-tat de Catalunya, Jordi Pujol, entre daltres, recolzen a ngel Olaran en els seus pro-jectes a Mekelle, capital de la regi del Tigray dEtipia. Fa temps que collaborem amb lONG amb aportacions econmiques i collaboracions que anaven destinades a assistir amb menjar i medicaments. Era una manera de que no els falts el peix, per ens faltava donar un salt de qualitat, de solidaritat. Daquesta premissa neix Melaku Center, una escola que ensenyar 12 oficis diferents: administraci, fus-teria, construcci i pintura, mecnica, informtica, agricultura, jardineria i mante-niment, moda i confecci, electricitat i fontaneria, ferreria, hosteleria, infermeria, perruqueria i puericultura. Preveu crear ms de 2000 places per alumnes dentre 14 i 22 anys que aprendran els oficis durant mitja jornada i laltra la dedicaran a posar en prctica els coneixements adquirits en empreses collaboradores del projecte cooperatiu. Peguera explica que es van adonar que ens agrairien ms que els ensenyssim a pescar i no que els donssim el peix. LONG tamb t prevista la construcci dun centre mdic. Pretenem que tinguin un sou i una esperana de vida, un futur, un horitz on mirar.

a lestiu hi ha molta gent. Algun company de feina em va dir que a Cubelles esta-ven fent una zona nova, vaig venir aqu i vaig caure de quatre potes. Vaig arribar el 2003 i estic encantat de la vida. La vaig encertat de ple.Un rac per perdres?Aqu hi ha moltes coses. Sc molt feli baixant a la platja de la Mota, la major part de lany ests prcticament sol. Baixo, em faig un banyet, llegeixo una estona. O des de la terrassa de casa, contemplant el mar. Una de les virtuts de Cubelles s que, per exemple, on jo visc tens mar per ests tranquil. Vas a laltre part de la riera i tens un ambient ms massificat, i hi ha gent que aix li agrada. Desprs hi ha la part tranquilla de les urbanitzacions de mitja muntanya. Tamb tens la part del poble que est molt b. T lencant dels pobles, amb el paisatge de lesglsia. Ho trobo perfecte. s el teu primer preg de Festa Major?Nhe fet al meu poble, al Pont de Suert i a Solivella per un comproms amb un amic. I faig aquest perqu considero Cubelles el meu poble. Em va arribar la proposta i ho faig amb molt de gust i amb orgull. Quan ests en un aparador com la tele sempre tarriben moltes propostes. Per considero que per fer un preg has de tenir una mica de sentiment envers el po-ble que tho demana. El que mha donat Cubelles en qualitat de vida, amb oxigen i tranquillitat per mi i la meva famlia, dalguna manera tamb ho volia expres-sar daquest manera.

Cubelles 2010

9

jos manuel aznar diaz,auTor del CarTell

PERFILJos Manuel Aznar Diaz,s lautor del Cartell de la Festa Major de Cubelles 2010. T 52 anys i s empresari txtil. Va nixer a Vilafranca, per actualment viu a Sant Quint de Mediona. La seva vinculaci amb Cubelles s de molts anys ja que t una parada els divendres al Mercat de Cubelles. La pintura ha estat sempre la seva passi, i encara que a dia davui no shi ha pogut dedicar de ple, s un dels seus reptes futurs.

Cubelles 2010

10

LENTREVISTAQu hi veiem al cartell de la Festa Major?A primer cop de vista veiem els gegants de Cubelles. De fet, quan em van oferir de fer el cartell i em vaig documentar, em va cridar latenci que els gegants es van crear lany que jo vaig nixer, lany 1958. Aix em va fer molta grcia i vaig apostar per dibuixar com a eix central els gegants. Pel que fa a la composici, a mi magrada molt un pintor rus Marc Chagall, a qui li agrada molt pintar figures volant. Hi ha un retrat que magrada molt que es titu-la Doble retrato con copa de vino, on surt ell que est a baix, mentre la seva dona est pintada sobre dell, igual que est la geganta al cartell de la Festa Ma-jor. El gegant Charlie Rivel, el vaig po-

sar a sota amb lAbd, amb el propsit que els dos ge-gants aguantin a lAssumpta. A ms, la petita inclinaci de la geganta tam-b segueix la tendncia de lobra de Cha-gall; i tamb hi ajuda que en Charlie s una mica ms baixet.Per estan fent castells?Encara que no s la idea inicial perqu vaig preguntar i em van dir que no hi ha cap colla caste-

llera, s que es pot interpretar que estigues-sin fent cas-

tells ja que la geganta queda per sobre de les teules que hi han dibuixades. Al cartell tamb hi apareix el relleu de lesglsia, el castell i el bosquet de la finca Trav, amb el contorn del poble de Cubelles; i els colors blaus de les ones del mar ja que el municipi t platja.Ha estat difcil la idea? s un repte i et fa grcia fer alguna cosa diferent. La idea ha estat que sortissin elements dels poble, que es veis el mar, i algun element representatiu de la Festa Major. I desprs, he anat buscant els co-lors, adients que quedessin ben lligats els uns amb els altres.s una labor creativa. Les idees et van sortint de mica en mica, i les vas adap-tant. I sembla que el resultat ha agradat.s la primera vegada que fa un cartell per la Festa Major?Un cartell per la Festa Major, s que s la primera vegada; per he fet altres collaboracions com ara dibuixos per al-gun llibre. Tamb he illustrat ltimament un joc de cartes per un llibre que es va editar al Brasil duna escriptora que vaig conixer fent el Camino de Santiago. Em va demanar que fes uns dibuixos sobre unes parts dun castell, els vaig haver de relacionar amb largument del llibre, que parlava sobre el fet de trobar camins cap a un mateix; i en total, vaig fer una vintena de dibuixos, i la portada.Com ha vingut aquest encrrec?Vaig venir a demanar una sala per fer una exposici, que estar exposada tot el mes dagost, i des de la Regidoria, em van ex-plicar que cada any li demanem a un pin-tor local de fer el cartell. Em va interessar, i la veritat s que estic molt content.Parlem de la teva obra. Quins materials fa servir?Quan faig teles prcticament sempre treballo a loli. Tamb he fet dibuixos i aquarelles, per el 95% de lobra que faig, i ms s s amb teles, s a loli per-qu mhi trobo molt b ja que t molta ca-lidesa i els colors sn molt vius. Lart s ara un hobbie. Quan preveu que sigui una professi?Ara mateix la pintura s un hobbie, per voldria que fos la meva manera de viure com a professi. Espero aconseguir-ho. De fet, ltimament estic aconseguint unes tcniques i una manera de fer que t fora acceptaci. S que va arribant al pblic per les crtiques que em fa la gent, i aix minteressa.

El meu estil s lexpressionisme, s una necessitat dexpressar alguna cosa, una fora interior, a travs del color i la pinze-llada, amb les textures, contrastos, colors alegres i dinmics.Quines sn les teves influncies?Les pintures molt suaus no em criden latenci, magrada el tipus de pintura que memociona i em diu alguna cosa. A lexpressionisme es dna molt aquest tipus de sentiment. Tinc influncies de molts pintors en-cara que no nhi ha cap de concret que magradi molt al 100%, sempre agafo una mica de cadascun i s el que em va influenciant tant directa com indirec-tament. Si tagrada un quadre, sigui de lestil que sigui, all tomple. Et deixa una llavor interior i, tard o dhora, algun dia, acaba sortint, barrejat amb altres llavors daltres estils, per surt. De fet, la pintura que magrada s alguna cosa que marribi, que memocioni; pot ser figuratiu o abs-tracte. Em pot cridar latenci el contrast, els colors, les taques, la textura...La temtica?Sempre he estat fora figuratiu, per una mica extremat; no s un hiperrealisme ni molt menys. s de molt de tra, textual, amb petites pinzellades, i de no perfilar molt. Sobretot, s pintura de taques, de gest. Es pot fer de tot, figures, paisatges, marines, de figura morta...Has viatjat per inspirar-te en la teva obra?He viatjat molt per Espanya i Frana, Itlia i el Marroc, i s que et fixes molt amb els detalls. He anat a museus de pintura; i s que et fixes amb els colors, amb les formes de les cases, amb els paisatges, la sorra, els boscos, el cel... Copses aquell moment que tinteressa. I s, sempre vas agafant idees. Exposicions, nhas fet moltes?Nhe fet algunes. La ltima la vaig fer aqu Cubelles a la sala de la Rectoria. Ara arrel de lencrrec dhaver fet el cartell del programa de la Festa Major, lAjuntament mhan proposat fer una exposici en el marc de la Festa Major, del 3 al 31 dagost; i estar ubicada a la sala dexposicions del Centre Social. Puc avanar que de la desena dobres que exposar, hi hauran algunes de temtica de Cubelles, i daltres de temes diversos com una torre Eiffel de Paris..., amb dife-rents estils i poques. Molts dels quadres seran de format petit, per tamb nhi hauran de gran format.

13

deu anys de cultura al poble

En aquesta pgina hi tenim les vuit portades dels quaderns elaborats pels Amics del Castell de 2002 a 2009.

JUNTA ACTUALPresident: Joan Vidal. Sotspresident: Antoni Pineda. Secretari: Xavier Martnez. Tresorer: Pere Urgells. Vocals: Francesc Capdet, Jordi Estalella, Salvador Estalella, Rafel Ibez, Mn. Joaquim Llus Coromines i Lolo Garcia.

Grup destudis Amics del cAstell

14

Ferrers de Cubelles en plena feina a mitjans anys 50.

Charlie Rivel besa la placa del carrer que duu el seu nom durant la Festa Major de 1963.

15


Fomentar lestudi, la investigaci i la di-vulgaci de la histria de la vila; formar una biblioteca i un arxiu especialitzat, i promoure el coneixement del propi ter-me entre els ciutadans del municipi. Amb aquests objectius naixia a finals de 1999 el Grup dEstudis Cubellencs Amics del Castell. Es tractava de lassoliment duna fita llargament cobejada per la N-ria Fonoll, lAntoni Pineda i el Joan Vidal, desprs danys esmerats a la recerca del nostre passat collectiu. De fet, i com a constncia daquest inters, el presti-gis historiador Albert Manent va afirmar en una carta al nmero 447 de la revista Serra dOr -mar del 1997- que poques vegades havia vist un poble amb tants reculls dhistria local com Cubelles.

Lacta fundacional va estar signada, en rigors ordre alfabtic, per Jos Manuel Ardila, Francesc Capdet, Xavier Coll, Da-vid Estarlich, Nria Fonoll, Llus Gmez, Ramon Gmez, Mn. Joquim Llus, Josep Marcillas, Antoni Pineda, Laura Pineda i

Joan Vidal. La primera junta va estar pre-sidida per Joan Vidal, amb Antoni Pineda a la sotspresidncia; Laura Pineda a la secretaria; Francesc Capdet a la tresore-ria, i Jos Manuel Ardila, David Estarlich, Mn. Joaquim Llus i Josep Marcillas a la vocalia.

Desprs del passos pertinents, els esta-tuts de lentitat quedaren degudament aprovats per la Generalitat labril del 2000 i els Amics del Castell es van presentar oficialment en societat el 27 de juny, just desprs duna conferncia sobre la tasca dels grups destudi locals, a crrec de Joan Sol Bordes, president de lInstitut dEstudis Penedesencs, i Xavier Miret, his-toriador ribet.

La principal aportaci de lentitat sempre sha vehiculat mitjanant, bsicament, els seus anuaris, el quadern de Festa Major i les publicacions elaborades pels seus membres. A ms, el Grup dEstudis Cubellencs sempre ha restat implicat en

nombrosos aspectes de la vida cultural i social de la vila. Sense anar ms lluny, lassociaci ha collaborat amb diverses activitats municipals com el sentit home-natge al poeta Miquel Mart i Pol a finals del 2003, poc desprs del seu trasps; la Setmana Cultural, convidant diferents es-criptors darreu del pas, i la comissi per donar noms a nous carrers del poble.

Tot i que el seu principal motor vital s la histria de Cubelles, els Amics del Castell tamb han roms amatents a diverses in-quietuds i sensibilitats de ms ampli abast i han atorgat el seu suport a lEstatut de 2006 i als actes de suport al poble hai-ti desprs del desastrs terratrmol de comenaments de 2010 i que, segons alguns clculs, podria haver deixat fins a 200.000 morts.

Cal destacar, aix mateix, les exposicions, conferncies i sortides culturals organit-zades per lassociaci i que li han per-ms dadoptar un paper preponderant i

preseNtAci

Imatge de la presa del riu Foix prcticament acabada.


16

significatiu dins la vida social i cultural de la vila. Tal com es conclou a la presenta-ci del seu primer Anuari, sempre amb la finalitat de furgar el passat per aportar coses interessants al futur de Cubelles, sens dubte, la ra de ser de tots els Amics del Castell.

ANuAris2001LAnuari 2001 destacava, sobretot, pel tre-ball elaborat per Joan Vidal, Ciscu Capdet i Antoni Pineda al voltant de la figura dAbdon Almirall i Guasch, un cubellenc nascut el 2 doctubre del 1880 i que va lluitar a la I Guerra Mundial. Tot i que els ms grans de la vila el recordaven com un personat-ge solitari i extravagant que vivia de forma molt austera i conreant el seu hort, molts no sabien que el noi de cal Gavat, tal com es coneixia la seva famlia, havia estudiat ma-gisteri en una poca molt complicada per fer-ho i, fins i tot, havia escrit nombrosos articles dopini a la publicaci vilanovina Democracia, de marcat tarann republic i federal. Aquests articles eren analitzats a lAnuari per la filloga Carme Cruelles.

El seu idealisme el va portar a formar part del contingent de 954 catalans que

va combatre a la Gran Guerra al costat de lEntesa (els aliats). Per al catalanisme desquerres, la guerra de 1914-1918 po-dia generar una mobilitzaci poltica i so-cial que fes augmentar la seva presncia en la vida poltica de lEstat espanyol, se-gons paraules de lexpert David Martnez Fiol recollides a lAnuari.

Els Amics del Castell van parlar tamb amb la neboda de lAbdon Almirall, na Rita Pedro, qui va explicar que el seu oncle fou empresonat desprs dun incident a la plaa Reial de Barcelona. Segons el seu testimoni, lAbdon de cal Gavat va veure com un militar agredia un recluta i shi va encarar, acci que el portaria a cridar un sentit: Visca la Repblica i el seu conse-gent ingrs a la pres Model. A la sortida, mercs a la intervenci de lAjuntament i del cap de famlia dels Trav, va ser allibe-rat i decid anar-sen a Frana i enrolar-se a la Legi Estrangera. Rita Pedro tamb va afirmar que, al contrari daltres versions que circulaven, el seu oncle va fugir del front perqu va rebre una amonestaci i les queixes dels seus companys desprs datendre un soldat alemany ferit.

Desprs del seu extraordinari periple per un dels esdeveniments cabdals del se-gle XX, cap a la dcada dels 20 ja es va installar definitivament a la vila, on es

dedic a escriure poemes i cuplets per a les caramelles i vendre peix, a banda de treballar el seu hortet. Finalment, va morir el 5 de gener de 1958 desprs duna vida marcada per un principi que no es can-sava de repetir a qualsevol que es creus pel seu cam: Vull respirar, necessito lli-bertat!. Des de 1986, Cubelles t un ca-rrer batejat amb el seu nom, que neix a la plaa de la Vila i sendinsa fins al carrer de Mig.

LAnuari va incloure setze articles ms, com el referent al rellotge ms antic de Catalunya, de 1777 i que durant 300 anys va romandre a la masia de Rocacrespa, i les principals transformacions urbansti-ques viscudes a la vila durant el segle XX.

2002Lany 2002 seria, sens dubte, el de la consolidaci de lentitat. Almenys aix s el que sassegurava a la presentaci del seu segon Anuari, on els Amics del Castell anunciaven que havien arribat a la xifra de 130 socis, una quantitat que superava to-tes les expectatives de la junta.

A banda del reps a les activitats organit-zades al llarg de lany i dinformar sobre les ltimes novetats de lassociaci (com la posada en marxa de la comissi de larxiu

La masia de cal Granell a finals dels anys 50.

17


destinada a catalogar el fons documental del grup); lAnuari va presentar diversos tre-balls de referncia. Larticle ms destacat fou la descoberta de lorigen cubellenc de la pedagoga llibertria Teresa Ma. Fins aleshores, totes les biografies assenyala-ven la sindicalista com a filla de Vilanova i la Geltr; de fet, lescola dadults de la capital del Garraf duu el seu nom en homenatge a la seva tasca com a mestra infatigable i defensora dels drets de les dones.

Una investigaci de Jess Portavella, doc-tor arquitecte guanyador del premi Ciutat de Barcelona amb el treball Nomencltor de les vies pbliques de Barcelona, va por-tar Joan Vidal i Antoni Pineda a capbussar-se al registre de baptismes de la parrquia Santa Maria de Cubelles i localitzar la par-tida referent a Teresa Ma, signada el 3 de desembre de 1865, just tres dies des-prs del seu naixement.

Ma, ms coneguda pel seu sobrenom de Soledat Gustavo, va fundar la primera escola laica de Vilanova i, juntament amb el seu marit, el tamb militant anarquista Joan Montseny, va desenvolupar una in-gent activitat pedaggica i literria amb fi-gures de renom de lpoca com Azorn, Mi-guel de Unamuno i Pere Coromines, entre daltres. Amb la desfeta de la Guerra Civil, Teresa Ma es va traslladar a Perpiny

(Rossell), on va morir el 5 de febrer de 1939. A la seva partida de defunci consta el seu origen cubellenc.

La filla de Teresa Ma, a ms, fou Federica Montseny, una llegendria activista de la CNT recordada, sobretot, per ser la primera dona de tota lEuropa occidental en ocupar un ministeri, concretament el de Sanitat i Assistncia Social (1936/37) sota el govern del socialista Francisco Largo Caballero.

A proposta dels Amics del Castell, lAjuntament de Cubelles va aprovar per unanimitat el febrer de 2003 batejar un carrer de la vila, concretament a la zona residencial de les Salines, amb el nom de Teresa Ma.

Al mateix Anuari de 2002, cal destacar tamb lestudi dAntoni Pineda al voltant dels jutges de pau de la vila. El treball re-collia aspectes relacionats amb lorigen daquesta figura jurdica creada el 1870 i compilava el nom, la data dinici i de ces-sament de funcions dels vint-i-un jutges haguts a Cubelles des de la creaci del c-rrec fins a la data de publicaci de lestudi. Aix mateix, Pineda hi afegia el nom dels jutges suplents i, en la seva condici de cronista grfic de la vila, publicava les fotografies dalguns dels ocupants del c-rrec.

LAnuari es completava tamb amb un recull de llibres i publicacions del muni-cipi, una histria constructiva del castell de Cubelles, un estudi sobre les plantes ms habituals de la zona i un homenatge a tres figures destacades de la histria de la vila: el pintor Joan Montan i Rovirosa; lintellectual Joan Roig i Piera, de qui es commemorava el centenari del seu naixe-ment, i lescriptor Abdon Almirall, de qui els Amics del Castell rescatarien alguns escrits i poesies indites.

2003El creixement sostingut de socis dels Amics del Castell seguia a lala tamb el 2003. Esperonats per la constant tasca dels seus integrants, lassociaci va superar el cen-tenar i mig de socis, una xifra considerable per a un municipi com Cubelles. LAnuari va aplegar, una vegada ms, les activitats desenvolupades durant lany anterior per lentitat i, seguint el seu segell didentitat, hi va afegir diferents treballs de recerca. El ms destacat fou, per extensi i aprofundi-ment, lestudi sobre el riu Foix i el seu pan-t, elaborat per Francesc Capdet.

Lany que es commemorava el 75 ani-versari de la inauguraci de la presa, el Grup dEstudis Cubellencs reunia di-versos aspectes histrics, geolgics i

La masia de Mas Trader tamb ha estat objecte destudi dels Amics del Castell.


18

econmics sobre el riu i, alhora, aporta-va una abundant documentaci sobre la construcci del pant. El riu Foix neix a la serralada prelitoral, entre el Puig de Castellar i el coll de lEspinagosa, tot just al terme de la Llacuna (lAnoia), i consta duna conca de 312 km2 i un cabal mitj absolut de noms 0,43 m3 per segon. El seu recorregut neix a la Llacuna i, a con-tinuaci, sendinsa a lAlt Peneds i el Ga-rraf, on abraa els municipis de Pontons, Torrelles de Foix, Sant Mart Sarroca, Santa Margarida i els Monjos, Castellet i la Gornal i, finalment, Cubelles, on hi t la seva desembocadura.

En Ciscu Capdet comena el seu relat so-bre la construcci del pant al costat duna espectacular fotografia de finals del segle XIX on shi pot veure el pas del riu per Cas-tellet encara sense la presa. Segons revela lestudi, la idea de lembassament va sor-gir a comenament de 1901 de la m del vilanov Pelegr Ballester, qui va creure que la infraestructura podria dinamitzar una economia en franca decadncia per la cri-si agrria i comercial finisecular. La seva posada en marxa, per, encara trigaria fo-ra anys, concretament vint-i-set, a causa de la complexitat tcnica duna construc-ci daquestes caracterstiques.

Grcies a lentusiasme de Pelegr Balles-ter, el 15 de novembre de 1901 ja es va constituir la Societat Gestora del Pant de Vilanova i la Geltr, amb un fons ini-cial de 800.000 pessetes. Linici de les obres, per, no fou tan velo i els primers treballs no varen endegar fins el 3 de fe-brer de 1910, gaireb una dcada desprs que Ballester tingus la pensada mentre es trobava a la masia dun amic de Caste-llet observant lavinguda del riu. Desprs de nombroses modificacions i proves, la presa no estaria enllestida fins el 1928, any en qu es donaria pas a les tasques de construcci dels canals de rec.

Lestudi sobre el pant tamb recull altres serveis, dades tcniques al voltant de la seva capacitat, usos i diverses qestions anecdtiques com la projecci de dues ur-banitzacions al bell mig de lembassament (Marina i Lago Foix) que van aparixer anunciades a la premsa barcelonina als anys 60 i que incloen motels, oficines, magatzems de barques i, fins i tot, un ca-sino, a ms de la possibilitat de practicar esports aqutics. Finalment, per, la pre-tensi qued en no res.

El Dr. Estap durant lhomenatge que la vila li va retre el 1951.

La tia Rossita preparant un pat a ca lArmengol.

19

deu anys de cultura al pobleLAnuari, de 104 folis ms portada i con-traportada, es completava, a ms, amb un reps a les obres del castell; un estudi sobre levoluci de la demografia de Cu-belles, de les cent famlies de 1280 als 9.700 habitants de 2003; un treball sobre la histrica revista La veu de Santa Maria, i un reps a les darreres recerques arqueo-lgiques practicades al municipi.

2004Amb el nou exercici, el Grup dEstudis Cubellencs encetaven una nova etapa marcada pel naixement de la Figuera, una publicaci de carcter trimestral que havia de servir per informar els seus socis de to-tes les activitats programades per lentitat. El nom, lgicament, era un homenatge a la figuera que des de fa anys sala a la mateixa plaa del Castell, tot just on ac-tualment es troba lentrada de loficina municipal de turisme del nucli antic.

LAnuari, a ms, amagava un excellent tre-ball elaborat a quatre mans entre lAntoni Pineda i en Xavier Martnez sobre el come-r i els oficis de Cubelles de 1890 a 1940. El reps a aquests 50 anys de la histria econmica de la vila sobria amb la prime-ra indicaci fefaent de lorganitzaci labo-ral del municipi aportada per Jos Moino, secretari dEstat de Carles III de Borb, el 1787 i que establia la segent distribuci productiva: un mossn, un tinent de mos-sn, un tenidor de patrimoni, cinc estu-diants, quaranta-un pagesos, vuitanta-vuit jornalers i quatre artesans. Els 365 habi-tants de la resta de 506 de qu constava Cubelles o b no tenien professi o b eren menors dedat.

Amb el anys, la vila va anar creixent i, amb ella, van aflorar nombrosos oficis que fins aleshores no havien tributat a la hisenda local. En els 50 anys que abraa lestudi dels Amics del Castell destaquen les professions de cafeter i taverner, amb el caf de Baix regentat per Anto-ni Armengol i el caf de Dalt, vinculat a lAliana; el botiguer de queviures, ms conegut com a adroguer i que va te-nir una forta implantaci a Cubelles; els comerciants dolis i vins, amb les seves tpiques premses de tracci animal com la de cal Safons i el Mol de la Palma; els comerciants de grans i farines; els fle-quers, com lemblemtica fleca Cibiach, situada a la plaa de la Font i que avui allotja lestanc del poble; els carnissers i cansaladers, com cal Rulit i ca la Tona; els

Mossn Joaquim Llus i lhomenatjat, mossn Jordi, tallant el pasts.

Els Amics del Castell van homenatjar Llus Avi Xicarr el dia que feia 90 anys.

Entrada de les tropes franquistes a Cubelles, el gener de 1939.


20

fusters, encapalats per les famlies Coll i Armengol; els boters; els ferrers, sobre-tot la ferreria de cal Robert, oberta durant gaireb un segle; paletes i manobres; barbers; sabaters; transportistes i mis-satgers; pastors; carters; pregoners, amb els encara recordats Baldiri Ferrer Tort i Josep Ivern i Escard; serenos; mestres descola; metges; secretaris municipals; cosidores i modistes; enterramorts; mar-geners, la persona que sencarregava de fer marges de paret seca als camins i te-rres de conreu; empleats de ferrocarril; mossos desquadra, presents a Cubelles des dels anys 30 del segle passat tot i que sense caserna prpia i installats en cases particulars; guardes jurats particulars en-carregats de custodiar totes les finques i fruits del municipi, i carrabiners, amb un quarter situat al carrer Joan Pedro i Roig. A totes aquestes professions cal afegir-hi, lgicament, la pagesia, principal ocupaci laboral de la vila amb gaireb un 90% de la seva poblaci dedicada al conreu de la terra. Els Amics del Castell tamb havien detectat altres ocupacions com paraiger, esquiladors i, fins i tot, la mendicitat, ats que aix consta a la documentaci analit-zada pel Xavier Martnez i lAntoni Pineda.

A banda daquest exhaustiu treball, lAnuari tamb incloa un aparta dedicat a les efemrides. Concretament sen desta-caven tres: els 90 anys de la fundaci de lAliana, exactament el 30 de juliol coinci-dint amb la diada dels copatrons de Cube-

lles sant Abdon i sant Senn; el cinquant aniversari del retrobament de Charlie Rivel amb la seva vila natal, i els 25 anys de la celebraci de les primeres eleccions mu-nicipals postfranquistes que van atorgar lalcaldia a en Llus Pineda (CiU), amb el suport dels Independents 2, formaci pre-cursora de lEntesa per Cubelles.

2005LAnuari que commemorava el cinqu ani-versari de la fundaci de lentitat obria les seves pgines felicitant-se per la solidesa dun projecte que ja fregava els 200 socis. Per celebrar lefemride, els Amics dels Castell van publicar un innovador treball de Slvia Jurado que analitzava lefecte de la immigraci francesa i occitana a Cube-lles durant el perode de 1598-1660.

Desprs duna introducci explicativa sobre Occitnia (una naci de 13 milions dhabitants amb un territori que abraa el ter sud de Frana, la Vall dAran, la fran-ja nordpirineca de lArag, algunes valls alpines del Piemont i la Ligria, a Itlia), lestudi se centrava en lorigen de pro-cedncia dels immigrants a Cubelles, sobretot, del bisbat de Comminges, al Pi-rineu i pre-Pirineu- i les causes que els va portar a abandonar el seu lloc dorigen. A les habituals causes econmiques, Jurado ressaltava, a ms, les guerres religioses entre catlics i hugonots, nom que rebien els membres de la esglsia protestant re-formada de Frana. El seu enfrontament

seguint la tctica de guerra de guerrilles va donar peu a un tipus de bandolerisme que va portar molts vens de la zona a buscar aixopluc a Catalunya, pas amb qui molts havien establert vincles comercials. A banda de Comminges, a Cubelles tamb hi van arribar nombrosos habitants de la zona de Llenguadoc i la Conca de Garona, aix com les Terres Altes i els Massissos, a lAlta Alverdia (Auvergne). La seva petjada encara es conserva viva especialment en alguns cognoms dorigen occit i francs ben presents a Cubelles com Guasch, Biarns, Pmies i Foix, entre molts altres.

LAnuari 2005, a ms, va ser el punt de par-tida duna srie de treballs elaborats pel Xa-vier Martnez sobre les masies de Cubelles i que continua vigent encara avui en dia. Lestrena dels estudis tingu Mas den Pe-dro com a protagonista. El dossier, redactat amb la collaboraci den Pere Vives, analit-zava els aspectes tcnics daquesta cons-trucci rural del segle XVI, a tocar del muni-cipi de Cunit i que actualment compleix les funcions de centre deducaci ambiental.

Per les seves pgines es resseguia fil per randa la seva histria i diverses qes-tions essencials com la seva condici de masia basilical (associada, doncs, a una explotaci econmica rural dimportant rendiment); les cobertes, els aiguavessos i el carener; la seva faana i el rellotge de sol; els murs i els solers; la distribuci in-terior, amb una planta baixa, una primera

Imatge de lesglsia i la rectoria encara connectades pel pont. Instant de lenderroc del pont, el 1968. FOTO: Octavi Artigas.

21

deu anys de cultura al pobleplanta i unes golfes; el mobiliari i laixovar; les construccions annexes, i les terres del mas, aix com els seus amagatalls i pas-sadissos secrets, alguns dels quals encara es conserven en part.

LAnuari, a ms, va editar un treball den Francesc Capdet sobre lorigen del nom de Cubelles, una tasca que finalment no va obtenir xit per que no fou en va ats que permetria establir diferents hiptesis total-ment versemblants, com el vincle amb el mot cup i la relaci de la costa catalana amb la producci de vi. La investigaci recollia les diferents referncies a la vila des de la seva primera menci documen-tal el 973 i va permetre, a ms, descobrir un mapa de Nova Frana (Terranova) escrit en llat el 1504 on shi pot veure un tros del nord dfrica, la Pennsula Ibrica, part de Frana i les Illes Britniques, i on entre Barcelona i Tarragona noms hi apareix reflectida la poblaci de Cubelles.

2006El sis Anuari dels Amics del Castell va estar marcat pel reconeixement a diverses figu-res destacades de la vida de Cubelles. La publicaci sobria amb una biografia, realit-zada per Joan Vidal, de leminent cardileg Francesc Estap. Nascut al carrer Major el 12 dabril de 1883, rpidament va destacar en lestudi i, un cop acabat el batxillerat a lEscola Pia de Vilanova i la Geltr, va ingres-sar a la Universitat de Barcelona per estudiar medicina, llicenciatura que obtindria el juliol de 1907. Poc desprs ingressaria a lhospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, on desenvoluparia tota la seva carrera profes-sional i on ocuparia diferents crrecs, amb lnic parntesi dels dos anys de servei mi-litar. El seu prestigi internacional el port a ser president del Cos Facultatiu del centre i a prendre part al I Congrs Mundial de Car-diologia, celebrat a Pars el 1950. Noms un any desprs, va rebre un calors homenatge a la seva vila natal i lAjuntament el va no-menar fill predilecte i va batejar amb el seu nom un carrer del poble. Desprs de jubilar-se, lany 1953, el Dr. Estap va decidir deixar en testament tots els seus bns a la caritat i va decidir que casa seva, al final del passeig Bardaj, esdevingus un institut social per a malalts i pobres. Desprs de la seva mort, el 25 de juliol de 1959, la seva voluntat encara est per complir.

LAnuari tamb va incloure un resum del sentit homenatge retut a mossn Jor-di Fort, rector de Cubelles entre els anys

1957 i 1967, aix com una extensa en-trevista al capell. El Grup dEstudis Cu-bellencs, com no podia ser duna altra manera, tamb dedicava unes emotives pgines al record de Salvador Fonoll, un dels ms estimats vilatans, molt vinculat amb el teixit cultural, esportiu i social de la vila, que va patir un desgraciat accident

a mitjans dagost. En Salvador Fonoll ha-via estat un destacat cantaire, geganter, porter de futbol, president del Moto Club Cubelles, integrant del Club Ciclista, actor amateur i collaborador de totes les fes-tes de la vila: Reis, carnaval, Festa de la Bicicleta, Concurs de Roses, Festa Major, Setmana Santa, verema...

Commemoraci del centenari de larribada del tren a Cubelles.

El treball sobre les Salines va ser objecte tamb duna exposici.


22

2007Amb lAnuari del 2007, els Amics del Cas-tell van obrir una nova via dinvestigaci, sovint oblidada, per duna magna trans-cendncia: la recuperaci de les vivncies dels mateixos vilatans. LAntoni Pineda va resseguir la biografia de la seva tia Rossi-ta Gavald, una persona marcada per una incontestable fortalesa de carcter, una empenta i un altruisme que encara avui dia s recordat.

Nascuda el maig de 1897, els seus pares eren Josep Gavald Romeu i Llusa Soler i Malivern. La seva mare, una dona que sem-pre anava de cara, va influir-hi fora en el carcter de la seva filla. Segons explicava lestudi dels Amics el Castell, la Llusa So-ler va marxar durant la Gran Guerra cap a Frana per assistir una germana de la Ros-sita que viva a Montpeller i es trobava molt delicada de salut. Sense pensar-sho, va omplir el farcell i, desprs de quatre canvis de tren, es va plantar a laltra banda de la frontera. Un dia, mentre feia la compra al mercat i cansada que ning lentengus, va cridar: Recollons, quina gent ms recargo-lada, dir-ne de les patates pomes de terres i de les pastanagues carotes!. Desprs desplaiar-se, la gent se la va quedar mirant com si no hi toqus del tot i, aleshores, alg li va posar una m sobre lespatlla i li va dir: Llusa, qu et passa?. La Llusa, nervio-sa, es va regirar i va exclamar: Qui em va parir! Fins aqu em coneixen. Resulta que era un catal de la Franja que havia fet de jornaler a Cubelles 30 anys enrere per a la seva famlia.

Veient el tarann de la mare, no s destranyar que la Rossita Gavald here-ts un carcter tan marcat. Al poble va ser recordada, sobretot, per la seva as-sistncia als parts, on va ajudar a donar a llum a nombrosos cubellencs. No noms aix, tamb va ser recordada per prepa-rar grans pats familiars i tamb al caf Armengol, fer-se el seu propi pa o b per ser una excellent mocadera, persona en-carregada de treure la moca (entranyes) als porcs i fer les botifarres.

A ms de lapunt biogrfic de la Rossita Gavald i la seva famlia, lAnuari tamb incloa un estudi sobre la masia de Corral den Cona, del segle XVI, i un exhaustiu treball sobre la vegetaci natural del Ga-rraf i la resta del Peneds.

2008Els primers anys del segle XX va copsar linters del nou Anuari dels Amics del Castell, sobretot la convulsa etapa de la dcada dels anys 30. El president de lInstitut dEstudis Penedesencs, Ramon Arnabat, va honorar lentitat amb un ar-ticle sobre els bombardeigs franquistes a Cubelles. Desprs de diverses conside-racions introductries sobre laviaci a la Guerra Civil i els recursos de les tropes insurrectes, lhistoriador analitzava els primers atacs a la vila, ocorreguts la nit de l11 al 12 de juliol de 1938. Segons els informes de la Junta de Defensa Pas-siva de Catalunya, sobre Cubelles es van llanar nou bombes sobre la via frria, un dels objectius principals del bndol fran-quista.

Els segents atacs arribaren el 24 dagost, el 3 de novembre, el 28 de desembre i el 29 de desembre del mateix any; mentre que el ms mortfer es va registrar el 18 de gener de 1939, tot i que el llibre de Joan Vidal, El Crcol Cubellenc (1890-1939), el situa a finals del 38. Fos com fos, el bom-bardeig va provocar dues morts: la de Jo-sep Maria Carbonell Rovirosa, un nen de 7 anys, i la de Jaume Estalella Mestres. Les dues bombes mortals van caure a la plaa de Francesc Maci (actual plaa de la Font), mentre que una tercera va provocar un gran esvoranc a la plaa Anselm Clav (actual plaa de Balmes) que, afortunada-ment no va provocar cap vctima.

En un altre treball de lAnuari, nAntoni Pineda espigolava records dinfantesa re-lacionats, en part, amb la contesa bllica i la dura postguerra. Lestudi incloa valuo-ses fotografies de lentrada de les tropes franquistes a la vila el 21 de gener de 1939.

La publicaci tamb va voler recordar el cinquant aniversari de la creaci dels ge-gants i la construcci del nou ajuntament. Aix mateix, tamb es complien quaran-ta anys de lenderrocament del pont de lesglsia, construt possiblement el 1792 i que durant gaireb dos segles fou un dels elements arquitectnics ms caracters-tics del municipi.

2009Lltim dels anuaris publicats fins a la data s, de llarg, el ms geners en pgi-nes i documentaci. Bona part daquesta

Foto de famlia dels Amics del Castell.

23


extensi -160 pgines ms coberta- est justificada per lexcellent treball sobre la histria del ferrocarril a Cubelles, ela-borat per lAntoni Pineda, un estudi que per si mateix hauria pogut esdevenir una publicaci a banda. Durant poc menys de 100 pgines, el sotspresident dels Amics del Castell repassava fil per randa els moments i les persones ms destacades al voltant duna via de comunicaci tan arrelada al municipi.

Lestudi estava compost per disset ca-ptols: Ressenya histrica del ferrocarril al mn; Els ferrocarrils catalans i les seves funcions (1845-1898); Definici dels llocs de treball relacionats amb Cu-belles; Cubelles, lany 1850, abans del ferrocarril i la carretera; El cam rural de la vila al mar i la ubicaci de lestaci; Larribada del ferrocarril a Cubelles i lestaci, lany 1882; Circulaci de trens entre Barcelona i Cubelles, trajecte i ta-rifes de lany 1930; Trenta-vuit treballa-dors del ferrocarril que van tenir alguna relaci amb Cubelles (entre el 1910 i ms enll del 1941); La influncia de-mogrfica de lemigraci dels homes del carril a Cubelles; Mquines de vapor que circulaven a la nostra zona (dcada dels

30 als 50); Els productes ms corrents facturats des de lestaci de Cubelles; Els 100 anys del ferrocarril a Cubelles; Alguns accidents succets a prop de lestaci de Cubelles; Algunes petites histries i fets reals dels homes del ca-rril; Els Coll, una famlia centenria de ferroviaris de Cubelles; Documents, i Agraments, bibliografia, arxius consul-tats i pgines dinternet.

La rigorosa documentaci emprada flueix per entremig dancdotes i histries per-sonals duna figura que coneixia perfec-tament la temtica, ats que era fill de ferroviari i havia viscut durant la seva infantesa i bona part de la joventut a la mateixa estaci. Larribada del tren a Cubelles es produ el 16 dabril de 1882, cinc anys desprs que el govern estatal nautoritzs el seu pas per la vila, mentre que la inauguraci de lestaci es va ce-lebrar tamb el 1882.

LAnuari, com ja era tradici, va incloure tamb un reps a les masies de Cubelles, concretament Can Granell i Mas Xinxola, aix com un resum de les aportacions bi-bliogrfiques cedides desinteressadament a larxiu dels Amics del Castell.

QuAderNs FestA mAJOr2002El primer quadern aparegut al programa de la Festa Major i elaborat oficialment pels Amics del Castell fou El Centre Ca-tequstic Parroquial de mossn Miquel Estruch (1946-1957). Teatre, dansa, ca-ramelles... i germanor, redactat per Xavier Martnez i Joan Vidal, amb la collaboraci dAntoni Pineda i Ernest Fontanals. El tre-ball recuperava la figura de mossn Mi-quel qui, en una poca de prohibicions i privacions, endeg un seguit dactivitats ldiques i culturals que trencaren amb la monotonia quotidiana i esdevindrien una alenada daire fresc per al jovent de la vila.

2003El segent estudi publicat, obra de Xavier Martnez i Joan Vidal, fou Sant Abdon i Sant Senn. Festa Major Petita. Vint anys de la seva recuperaci (1983-2003), que rememorava lorigen de la celebraci i el llarg cam fins a la seva restauraci. Sant

Membres de la junta fundacional i de la junta actual de lassociaci.

Leminent historiador Josep Maria Roig Rosich a la sala de la Rectoria. Francesc-Marc lvaro ha estat un dels conferenciants convidats per lassociaci.

Les autoritats van ser-hi presents al dinar daniversari de lentitat.


24

Abdon i Sant Senn sn els copatrons de Cubelles des de 1642 i la seva diada shavia celebrat des de comenaments del segle XX. Amb lensulsiada que supos el triomf franquista lany 1939, la festa va perdre llument fins a desaparixer a finals de la dcada dels 60. La reeixida, per, es va produir el 1983 mercs a lesfor dun grup de decidits cubellencs.

2004El Grup dEstudis Cubellencs editava lany segent el treball Motius i sobrenoms de Cubelles, realitzat per Antoni Pineda i Lolo Garcia, un reps als principals malnoms conservats a la vila i als seus respectius or-gens, molts dells fora divertits i curiosos. Lestudi, a ms, resseguia levoluci de les famlies analitzades i recuperava fotografies dalguns dels seus membres ms recordats.

2005Aprofitant lexistncia duna secci excur-sionista a lentitat, els Amics del Castell van publicar al programa de la Festa Major el quadern Excursions per Cubelles. Quatre itineraris per conixer millor el municipi. El treball resseguia detalladament quatre reco-rreguts per fer a peu per la vila: la zona de Puigdetiula; la de Mas den Pedro; Rocacres-pa, i la desembocadura del riu Foix i les Sa-lines. Les excursions anaven acompanyades de lextensi i la durada aproximada del cam, algunes ressenyes histriques i un re-cull de la toponmia. Lestudi va ser elaborat per Francesc Capdet, Xavier Martnez, Pere Urgells i Joan Vidal, amb la collaboraci de Snia Escmez, Vicen Fita, Sergi Martnez i Antoni Pineda.

2006El segent quadern va ser un autntic re-gal als ulls. A banda del seu inqestiona-ble valor histric, el Grup dEstudis Cube-llencs publicava una excellent collecci de fotografies indites que el reconegut illustrador Hermenegild Alsina havia acu-mulat entre 1928 i 1950. Nascut a Barce-lona, Alsina fou un dels primers estiuejants de Cubelles, on residia en una casa situa-da al final del carrer Sant Antoni. Va ser director artstic de leditorial Domnech i la seva obra va ser elogiada per grans pro-sistes de lpoca, com Gabriel Mir.

2007El futbol sempre ha aixecat passions arreu del mn i, lgicament, Cubelles no

Els Amics del Castell a Barcelona.

De visita cultural per Cubells.

Tot posant al Museu Nacional dArt de Catalunya.

25


nha estat una excepci. Coincidint amb el quarant aniversari de la fundaci del Club Futbol Cubelles, els Amics del Cas-tell, a travs de Lolo Garcia, van publicar un estudi on es compilaven els orgens de la prctica daquest esport de la vila a comenaments del segle XX i sexplicava el procs de gestaci del club. Oficialment es va fundar el 18 de setembre de 1967, mercs a lempenta dun grup de joves que havien disputat a comenaments dany el I Torneig Mediterrani contra di-versos equips del Baix Peneds. El treball tamb recordava els diferents camps de futbol existents a la vila i la seva ubicaci.

2008El Grup dEstudis Cubellencs va celebrar el cinquant aniversari de lestrena dels ge-gants Abdon i Assumpta amb un lbum de fotografies del 15 dagost de 1958, dia en qu les figures arribaren a la vila. Proce-dents de lingent arxiu dAntoni Pineda, una de les persones que integraren la comissi del naixement dels gegants, i den Josep Roldan, les imatges repassaven la jornada, des de la simblica arribada a lestaci de trens fins a la seva entrada a la plaa de la Vila, acompanyats del ball de bastons i les gitanes de Vilanova, els grallers de Sitges i Vilanova, els capgrossos de Cubelles i els

padrins de lAbdon i lAssumpta, en Josep Maria Batet i la seva esposa, Maria Dolors Safons.

2009Les antigues salines de Cubelles van cop-sar linters del treball de Festa Major del 2009, realitzat per Antoni Pineda i Lolo Garcia. Els Amics del Castell van recu-perar una activitat econmica nascuda a mitjan els anys 50 i que es va allargar durant poc ms duna dcada. Durant aquells anys, lexplotaci va donar feina a nombrosos temporers que aprofitaven els mesos destiu per guanyar-se un sou amb la dura feina de la collita de sal. Finalment, lactivitat va anar desapareixent a favor de la fbrica de materials de la construcci que els mateixos propietaris havien ende-gat per rendibilitzar els terrenys. El qua-dern anava acompanyat dun seguit de fotografies dun extraordinari valor artstic, la major part indites, que lAntoni Pineda havia realitzat durant aquells anys.

cONFerNciesANy 2000-Joan Sol Bordes i Xavier Miret i Mestre: La tasca dels grups destudis locals.

-Rosa Maria Montserrat: Rocacrespa i la seva histria.

ANy 2001-Vctor Lluelles i Cardona: Gaud, el carc-ter dun geni.-Francesc X. Puig Rovira: Els homes i els fets que determinaren el segle XX al Garraf.

ANy 2002-Xerrada-colloqui sobre lAbdon Almirall.-Xerrada-colloqui sobre el Centre Cate-qustic Parroquial.-Mrius Serra: La llengua com a joc.

ANy 2003-Raquel Lacuesta: El Palau Gell.-Albert Manent: La repressi de la llengua catalana des de 1714 en.-Emili Teixidor: La lectura.

ANy 2004-Alfred Bosch: Les set aromes del mn.-Josep Manuel lvarez: El medi natural de Cubelles.-Francesc Pujadas: El treball de lhome a travs de la histria.Joseph Maria Roig Rosich: La dictadura de Primo de Rivera a Catalunya.

Els Amics del Castell organitzen nombroses sortides culturals.


26

ANy 2005-Josep Mir: El temps i la meteorologia.-Maria Merc Roca: Els dies difcils.-Mn. Joan Bada: Histria del Cristianisme a Catalunya.

ANy 2006-Xerrada amb Marcell Garriga, supervi-vent del camp nazi de Buchenwald.-Joan Pere Vergs: Catalanitat al Vallespir. La defensa de la cultura catalana al Vallespir.-Josep Maria Roig Rosich: Francesc Ma-ci. De militar espanyol a independentista catal (1907-1923).-Miquel Altadill: Histria del ferrocarril de la costa en el seu 125 aniversari (1881-2006).

ANy 2007-Montserrat Saladi: Transgnics: Qu sn i per a qu serveixen?.-Frederic Brousse: La Creu dels Improperis o Vera Creu.-Ramon Arnabat: De la Repblica a la Gue-rra Civil espanyola.-Trio Rubio: Episodis de la Guerra.-Albert Lpez Munllor: El castell de Cube-lles. Histria i arqueologia.

ANy 2008-Ramon Arnabat: La propaganda poltica durant la Guerra del Francs.-Servand Casas i Llus Ferrer: El parc foto-voltaic de Mediona, una experincia inno-vadora a Catalunya.-Pere Simn: Aproximaci de la Guerra del Francs al Peneds. Els fets de lArbo de 1808.

ANy 2009-Xavier Snchez: Generaci denergia elctrica a partir de residus ramaders i agroalimentaris.-Ramon Arnabat i David iguez: Els bombardejos franquistes al litoral catal (1937-1939). El cas de Cubelles i el Garraf.-Jaume Perera: Parlant del pa.-Carles Santacana: Josep Sunyol, el presi-dent del Bara afusellat.-Josep Marn Cayuela: Ferrocarril dalta velocitat.Jordi Bilbeny: Cristfor Colom era catal! La manipulaci de la histria.

ANy 2010-Francesc-Marc lvaro: La transici i el seu impacte a la poltica catalana actual.

-Ramon Arnabat: Francesc Maci, una Ca-talunya lliure, justa, prspera i gloriosa.-Andreu Vila Pascual: Una visi prctica sobre lagricultura ecolgica.

eXpOsiciONs i AudiOVisuAlsANy 2001-Cent referents grfics histrics del segle XX al Peneds. (IEP).-Cubelles desde el corazn. (Carlos Uceira)

ANy 2002-Audiovisual: Carrers i lentorn de Cubelles (1900-1970). (Antoni Pineda).-Cubelles segle XX abans dels anys vui-tanta. (Antoni Pineda).-Natura viva. (Antoni Pineda).-Arqueologia industrial al Peneds. (IEP).-Gaud.-Audiovisual: Festes Majors segle XX (1900-1970). (Antoni Pineda).

ANy 2003-Goigs de sant Abdon i sant Senn. (Xavier Miret).

Socis de lentitat al barri jueu de Girona.

27


ANy 2004-25 sortides a peu pel Peneds. (IEP).-Audiovisual: Festes religioses, costums i tradicions populars de Cubelles (1940-1959. (Antoni Pineda).

ANy 2005-Fons fotogrfic Josep Mars. (GEC).-Material escolar fins a lany 1970. (GEC).-Fons fotogrfic Hermenegild Alsina. (IFC).

ANy 2006-Les puntaires del carrer Major. (Antoni Pineda).-Trens de fum i altres. (Antoni Pineda).-Amics del Castell, sis anys amb la cultura, sis anys amb el poble. (GEC).-El castell dOlrdola i lAlt Peneds a lEdat Mitjana. (IEP).

ANy 2007-Memorial Salvador Fonoll. (GEC).-El Cartellisme durant la Guerra Civil. (Trio Rubio).-Exposici de cermica. (Montse Gay).-Llus Companys i la seva poca. (IEP).

ANy 2008-El ferrocarril al Peneds, ms dun segle de Patrimoni. (IEP).-Els gegants de Cubelles. (Antoni Pineda i altres).-Exposici fotogrfica submarina. (Evarist Gonzlvez).-Els bombardeigs franquistes al litoral ca-tal (1937-1939). El cas de Cubelles i el Garraf.

ANy 2009-Viatges del Casal dAvis. (Antoni Pineda).-Llus Companys i la seva poca (1882-1940). (IEP).-Els anys de la postguerra i lauge turstic a Cubelles (1939-1970). (GEC).-Les Salines de Cubelles. (Antoni Pineda).-Vida quotidiana a Cubelles a mitjan segle XX. (Antoni Pineda).-Audiovisual: Vida submarina al planeta. (Evarist Gozlvez).

ANy 2010-Francesc Maci, una Catalunya lliure, jus-ta, prspera i gloriosa. (IEP).

HOmeNAtGesAl llarg daquests deu anys, el GEC Amics del Castell ha organitzat diversos home-natges, tant a cubellencs destacats com a alguns prohoms de la cultura catalana. La relaci s aquesta:

ANy 2002-Centenari de Joan Roig i Piera.-Centenari de mossn Cinto Verdaguer.

ANy 2003-Miquel Mart i Pol (organitza lAjuntament i el GEC hi participa).

ANy 2004-Llus Avi i Socias.

ANy 2005-Abdon Amirall i Guasch

ANy 2006-Mossn Jordi Fort i Gaud.

ANy 2007-Salvador Fonoll i Carbonell

Vista antiga del poble des de la desembocadura del riu Foix.


28

SORTIDES CULTURALS

2001

04/03/2001 Rocacrespa

06/05/2001 Calafell

26/08/2001 Arles de Tec

02/12/2001 Villa-Museu Pau Casals

2002

25/05/2002 Olrdola

03/11/2002 Vilanova i la Geltr (Museu ferrocarril i Museu Vctor Balaguer)

10/11/2002 Barcelona (Palau Gell)

2003

09/03/2003 Vilanova i la Geltr (Exposici Mart Torrents)

23/03/2003 Gelida

21/09/2003 Sitges (Museus Cau Ferrat, Maricel i Romntic Can Llopis)

12/10/2003 Manresa

26/10/2003 Castell de Cubelles

2004

01/02/2004 Castellet (Castell)

15/02/2004 Cubelles: Puig de Tiula

29/02/2004 Castell de Cubelles

21/03/2004 Guimer, Verd i Montblanc

23/05/2004 Vilanova i la Geltr (Museu Can Papiol i Pinacoteca Salvador Masana)

09/05/2004 Cubelles: Mas d'en Pedro

30/05/2004 Reus i Castell Escornalbou

28/11/2004 Tarragona i Valls

2005

27/02/2005 Vilafranca i Sant Mart Sarroca

13/03/2005 Sant Feliu de Guixols, Castell s'Aro i Palafrugell

10/04/2005 Cubelles: Mas Escarr

25/05/2005 Barcelona: MNAC

12/06/2005 Castells de Montsons i Montclar

13/11/2005 Capellades i Igualada

04/12/2005 Vendrell: Villa-Museu Pau Casals i Museu Deu

2006

22/01/2006 Vilanova i la Geltr: Vi.la romana d'Adarr i Exposici Cossetans i Romans

19/02/2006 Gav: Museu i Mines prehistriques

05/03/2006 Naixement del Riu Foix

26/03/2006 Cubells, Camarasa i Balaguer

21/05/2006 Castellv de la Marca: Castellot

11/06/2006 Vic

29


22/10/2006 Torrelles de Foix: Fonts Les Dous

12/11/2006 Les Borges Blanques i Vallbona de les Monges

03/12/2006 Calafell: Museu Carles Barral

2007

04/02/2007 Barcelona: Museu de la Cincia

25/02/2007 Montgrs (Sant Pere de Ribes)

11/03/2007 Vilanova i la Geltr: Exposici Joaquim Mir al Museu Balaguer

25/03/2007 Girona

15/04/2007 Castell de Canyelles

22/04/2007 Avinyonet del Peneds

20/05/2007 Sant Quint de Mediona i Castell de Mediona

17/06/2007 Lleida

07/10/2007 Bodegues Torres (Pacs del Peneds) i Ruta Vitcola al Peneds

11/11/2007 Ulldecona

06/12/2007 Piug de l'liga

2008

24/02/2008 Font d'Horta

02/03/2008 Sant Cugat del Valls i Torre de Collserola

20/04/2008 Font de Sant Lloren

11/05/2008 Barcelona: Monestir de Pedralbes i Conjunt Monumental de la Plaa del Rei

17/05/2008 L'Arbo: Jornada sobre la Guerra del Francs

15/06/2008 Cervera

26/10/2008 Font del Cusc

09/11/2008 Ripoll i Sant Joan de les Abadeses

30/11/2008 La Pobla de Claramunt: Castell Claramunt

2009

01/03/2009 Fonts d'Alba i de Fontanilles

08/03/2009 Monestir de Sant Benet (Sant Fruits de Bages)

22/03/2009 20a edici Caminada a Montserrat



10/05/2009 Font d'en Bonet i de les Palmeres

17/05/2009 Barcelona: Hospital de Sant Pau i Sagrada Famlia

14/06/2009 Cardona: Parc Natural de la Muntanya de Sal i la Cannica de Sant Vicen

04/10/2009 Besal i Olot

18/10/2009 Font de Can Zidro

15/11/2009 El Miracle, Solsona i Olius

JUNTA ACTUALPresident: Joan Vidal. Sotspresident: An-toni Pineda. Secretari: Xavier Martnez. Tresorer: Pere Urgells. Vocals: Francesc Capdet, Jordi Estalella, Salvador Estalella, Rafel Ibez, Mn. Joaquim Llus Coromi-nes i Lolo Garcia.

DOCUMENTACI-Anuaris Grup dEstudis Cubellencs Amics del Castell (2001-2010)-Arxiu Fotogrfic Antoni Pineda

AGRAMENTSLaia Estalella, i tots els Amics del Castell: els que hi sn, els que vindran i els que, malauradament, ja ens han deixat malgrat que el seu record roman inalterable a la nostra memria.

JuliOl 2010

Tot i que Cubelles ha gaudit sempre duna situaci geo-grfica privilegiada, fins a la segona meitat del segle XX la principal activitat econmica de Cubelles va ser lagrcola i secun-driament la ramadera. La pesca mai ha estat una font dingressos pels cubellencs i per tant el mar

va estar durant molt de temps desquena a la vida socioecon-mica de la Vila.

s evident que el turisme ha sig-nificat un punt dinflexi en el procs evolutiu de Cubelles, im-mobiliari, creixement del comer local, increment demogrfic, etc. Est documentat que els primers estiuejants daten del 1918 i els motius per triar aquesta localitat eren molt diversos: raons mdi-ques per la dualitat dels bene-ficis del mar i de la muntanya, tranquillitat, bones comunicaci-ons, etc.

Si b, no va ser fins els anys 50 quan es va veure un increment significatiu de les persones que es desplaaven a Cubelles per passar lestiu i conseqentment s a partir daquest moment que les platges i ages del litoral cu-bellenc agafen un especial prota-gonisme.

En el llibre Els anys de la post-guerra i lauge turstic a Cubelles (1939 -1970) es tracta mplia-ment aquest procs evolutiu i es fa una cita a lempenta que els estiuejants donen a molts sectors vinculats a loci, entre ells la cre-aci de la penya Xip-Xap forma-

da per dotze persones, les quals van comprar una barca que van batejar, lany 1959, amb el ma-teix nom. Els propis autors del llibre esmentat, consideren que aquest fet es podria considerar com lembri del naixement del Club Martim Cubelles. Imagte 1

Naixement del Club Martim Cubelles

Lany 1970 un grup de per-sones residents a Cubelles van sollicitar a lAjunta-ment el seu suport per la crea-ci dun Club Nutic. El 30 de maig del mateix any, lalcalde Jo-sep M. Batet va signar un acord pel qual sidentificava totalment amb la iniciativa i encarregava al Sr. Carlos de la Fuente i Oregui la responsabilitat de la seva creaci i en paraules textuals feia el se-gent manifest: Imatge 2

....para que con el

completo apoyo de este Ayuntamiento realice las gestiones precisas, para que pronto llegue a ser este anhelo sentido, una venturosa realidad, que tanto contribuira a ha-cer ms atractiva nues-tra poblacin y a darle un mayor realce.........

A partir daquest moment el Sr. Carlos de la Fuente va constituir una comissi gestora formada per onze persones i en un acte pblic celebrat el 28 de juliol de 1970 a lAjuntament, el Sr. De la Fuente accepta lencrrec de crear la nova entitat que a par-tir daquell moment sanomena Club Martim Cubelles nom que ha perdurat fins a lactualitat. Imagte 3

Un fet important a destacar s que lAjuntament va autoritzar que lescut del municipi figurs a lemblema del Club Martim Cu-belles. Imatge 4

Finalment el mes de gener de 1971 la Federacin Espaola de Vela dona el vist i plau a la crea-ci del Club Martim Cubelles.

Es important destacar que ja en els estatuts inicials del Club i concretament en el seu punt n-mero 2 s fa mfasi que lobjec-tiu del Club ser:

.....fomentar la prcti-ca dels esports nutics, per amb dedicaci es-pecial a lactivitat de la vela.

CLUB MARTIM CUBELLES 40 ANYS MIRANT AL MAR

Imatge 1: Estrena de la barca Xip-Xap, Font:Els anys de la postguerra i lauge turstic a Cubelles(1939-1970) Xavier Martnez i Joan Vidal 2009

CLUB MARTIM CUBELLES40 ANYS MIRANT AL MAR

Cubelles 2010

31

esperit que sha mantingut du-rant tots aquests 40 anys, i que sest potenciant cada dia ms, com es podr constatar en els comentaris posteriors.

s interessant fer especial es-ment al perqu de lactual ubi-caci del Club. La comissi ges-tora creada pel Sr. Carlos de la Fuente, va triar el lloc en funci duna sola variable, causar el m-nim trastorn possible a totes les persones que anaven a la platja. Per aquest motiu es va triar lan-gle format pel Passeig Martim i la desembocadura de la riera de Santa Maria. En aquella po-ca aquest tros de platja no era utilitzat per cap banyista ats les males condicions de lentorn. Aquesta decisi va significar una important inversi pels socis,

ats que es va haver dallargar lespig existent en 50 metres a ms de fer un procs de regene-raci de la platja, la qual estava molt malmesa a rel de les tem-pestes dhivern i a daltres situ-acions. Com darrera, ressenya histrica, citem que la inauguraci de la seu social del Club es va fer el 9 de juliol de 1972 amb la presn-cia del ministre de Governaci Sr. Garicano Goi. Imatge 5 Evoluci dels tipus dembarcacions al CMC

Les primeres embarcacions

Just estrenat el Club, les pri-meres embarcacions eren de fusta impulsades per rems, molt poc desprs van comenar a aparixer les de fibra, algunes delles ja incorporaven un petit

Imatge 3: Acta fundacional del CMC

Imatge 2: Document de petici per a la creaci dun club de mar a Cubelles

Cubelles 2010

32

motor.

Si b, de forma molt immediata algun soci va incorporar a la flota del Club els primers vaixells de vela. Els anomenats 350, els quals tenien una eslora de 3,50 metres, el casc era de fibra, larbre de fusta i disposaven de tim i dorsa. Aques-tes embarcacions permetien incorporar un petit motor de 7 cv. Bsicament suti-litzava per passejar

Els nens i la prctica de la vela

Una de les pre-ocupacions de la junta direc-tiva era la promoci de la prctica de la vela entre els ms joves. Naturalment hi havia molts socis que tenien fills pe-tits i el que es volia era que aquests for-messin la cantera de navegants que, en el futur, anessin re-presentant la Vila i el Club per altres ai-ges.

A partir daquest moment es va

crear lembri duna escola de vela, potser encara no estructu-rada per si amb una ferma vo-

luntat de fer-ho en un futur. A q u e s t a situaci va donar peu a la in-troducci duna em-ba r ca c i espec f i -ca per ser utilitzada per nens i nenes entre 8 i 15 anys, l O p t i mist.

L O p t i -mist es va disse-nyar lany 1947 i s una classe dembar-caci re-coneguda internaci-onalment i la seva estructura (sassem-bla a una caixa per guardar el sab de bany) es va fer r-pidament p o p u l a r

entre la poblaci ms jove, tant per la seva facilitat per governar-la com per la sensaci de segu-

Imatge 4: Carta enviada a lAjuntament, per la constituci del CMC

Vista panormica del CMC als anys 80

Cubelles 2010

33

retat a lhora de navegar. A ms s un vaixell molt competitiu.

Avui en dia tots els nens que sinicien en lart de la vela, des-prs daprendre els principis fonamen-tals a les embarcaci-ons de lescola ho fan amb lOptimist.

En lactualitat al mn hi ha ms de 250.000 unitats i hi ha 100 pasos que estan re-presentats en la In-ternational Optimist Dinghy Association.

Molts dels nens, fills de socis, que en aquells anys van inici-ar-se amb aquest tipus dembarcaci, en lactualitat sn experts navegants reconeguts que participen en nombroses re-gates ocupant llocs rellevants en el rnking de les classificacions.

Naturalment avui en dia se se-gueix utilitzant aquest tipus dembarcaci tant per laprenen-tatge com per la competici. Ac-tualment el Club Martim Cube-lles t 10 unitats dOptimist a la seva Escola de Vela.

La flota del Club va seguir evolucionant

Corria lany 1972 i es van comenar a recollir els pri-mers fruits de la incipient esco-la de vela del Club, els nens del CMC van comenar a participar en regates en aiges diferents a les de Cubelles i recollint els seus primers trofeus.

A mesura que aquests nens anaven creixent van demandar ls dembarcacions adequades a la seva edat, s en aquest mo-ment que sincorpora a la flota del Club un nou tipus de vaixell, el Vaurien. Aquesta modalitat introdueix una nova caracters-tica de navegaci, ja que el seu

govern requereix dos tripulants.

El Vaurien va ser presentat el 1951 al Sal Nutic de Pars. Se-gueix sent un vaixell molt popu-lar, de fcil maneig i transport

Del Vaurien als 420 i 470

Ja a lany 1974 el CMC te-nia un nombre importants de navegats, els nens que shavien iniciat amb lOptimist reclamaven poder participar en regates utilitzant embarcaci-ons ms competitives, mentre altres nens sincorporaven a la vela. Naturalment no solament els nens es van apassionar per aquest esport, molts altres so-cis adults, pares dels nens na-vegants, es van incorporar a la

flota.

s en a q u e s t punt on apareixen unes em-barcacions de vela ms so-fisticades i compe-titives, el 420 i el 470. A ligual que el Vaurien, a q u e s t s dues havi-en de ser governa -

Imatge 5:Al 1972 va visitar el CMC el Ministro de la Gobernacin el Sr. Garicano Goi

Entrada al CMC als anys 70

Embarcaci optimist any 1974

Cubelles 2010

34

des per dos tripulants

El 420 va aparixer a inicis dels anys 60 i la classe 470 cap el 1963. El seus noms venen do-nats per la llargada de les seves eslores, 4,20 metres i 4,70 me-tres respectivament. Sn vaixells tcnics i molt competitius. El 470 des de 1976 s classe olmpica i es requereix un nivell alt de co-neixements per governar-lo cor-rectament.

Una revoluci el Winsurf

Com a qualsevol sector el mn de la vela va tenir un moment dintent de can-vi. Laparici del windsurf (surf a vela, surf elica, T.D.V. (tabla deslizadora a vela), etc..) va comportar que molts navegants abandonessin temporalment la navegaci amb els vaixells tradi-cionals i fessin les seves tentines amb el winsurf.

Cubelles no va ser una excep-ci, a lentorn de lany 1980 a les nostres aiges van aparixer els primers windsurf, si b la febre va durar poc. Aquesta modalitat de navegaci requeria uns vents

ms forts que els habituals de la nostra costa. En poc temps van desaparixer i es van agafar amb fora altres modalitats com les que a continu-aci es citen.

El pat catal arriba a Cubelles

La platja de Cube-lles va veure els primers patins lany 1972, any que el CMC va organitzar la seva primera regata. Per aquest esdeveni-ment es va invitar a daltres clubs que hi participessin. Un dells va ser el Club Nutic Calafell que ho va fer amb navegats que utilitza-ven el pat catal.

La prctica del windsurf on la navegaci era possible grcies a lhabilitat del navegant en ls de

la vela i la seva posi-ci sobre la fusta, i per tant el control de lembarcaci no depenia del tim, sumat a les expe-rincies viscudes pels patrons de pa-tins catalans daltres clubs, va fer replan-tejar el tipus de flota del CMC. Tot va ser que un soci adquirs el primer pat catal, que daltres el pro-vessin, que gaireb de forma immedia-ta molts ms socis abandonessin els altres tipus dem-barcacions i safec-cionessin al pat de vela. La navegaci amb aquest tipus de vaixell a perdurat fins a dia davui amb una gran notorietat, molt per sobre dal-tres modalitats de vela lleugera.

Lespecifitat daquest tipus dem-barcaci i el seu gran pes espe-cfic en la histria del Club Ma-rtim Cubelles justifica que tot seguit es faci una breu explicaci daquesta embarcaci i dels prin-

cipis ms bsics de navegaci.Una caracterstica important s que pot sortir al mar directament

des de la sorra, per tant s un vaixell propi dels clubs de plat-ja com el Club Martim Cubelles. Avui en dia aquesta particulari-tat solament est reservada als Optimist, Windsurf, Catamarns i als Patins Catalans, la resta nor-malment ho han de fer des dun port.

La seva caracterstica principal s que no t orsa ni tim. Lab-sncia daquests elements, com-porta que sestigui parlant duna embarcaci molt singular i que navegar amb ella representi un veritable repte pel patr ja que ho ha de fer mitjanant la vela i la seva posici en el casc. A ms sha de destacar que:

Es pot aparellar rpidament i - ho pot fer una sola persona Hi ha dos tipus de patins el - snior i el juniorEl snior est format per dos - flotadors units per cinc ban-cades, una eslora de 560 cm, una mnega de 160 cm, una alada de pal de 6,8 metres, la superfcie vlica s de 12,6 m2, amb un pes mnim total de 89 Kg El pat jnior est format per - dos flotadors units per qua-tre bancades, t una eslora de 398 cm, una mnega de 140 cm, la superfcie vlica s de 6,8 m2, amb un pes mnim total de 60 Kg La construcci del casc pot - ser de fusta o de fibra. El pal s dalumini i les veles de po-liester

Embarcaci vaurien amb dos tripulants. Any 1975

Embarcaci 470 em plena competici. Any 1976

Cubelles 2010

35

El Pat a Vela Jnior i el Club Martim Cubelles

Pels co-mentar is anteriors es dedueix que existeixen don tipus de patins a vela, el s-

nior i el jnior. En la notorietat daquest ltim el Club Martim Cubelles ha jugat un paper molt important tant s aix que en el mn patinaire sel reconeix com el Club per excellncia dels pa-tins jnior.

El Pat a Vela Jnior va ser construt per prime-ra vegada pel construc-tor Sr. Antoni Soler entre els anys 1968 i el 1972 a iniciativa del Sr. Ma-rio Calcagno president de lADIPAV (Asociacin Deportiva Internacional de Patines a Vela) amb lobjectiu de promou-re lafici entre els na-vegants ms joves. La idea era que al finalit-zar la primera fase amb lOptimist, disposessin duna embarcaci de caracterstiques iguals a les del pat de vela, s-nior per de dimensions ms redudes adaptades a les seves possibilitats fsiques.

Va ser una modalitat que es va incorporar r-

pidament en alguns clubs, fins i tot es van celebrar els primers campionats de Catalunya, per per raons de mercat, el fabricant va deixar de construir-los.

Lany 1988 un nou constructor de patins, el Sr. Ramn Huertas reprn la iniciativa de tornar-los a construir aconseguint una subvenci per part de la Federa-ci Catalana de Vela. A ms el Sr. Huertas incorpora una srie de millores que el fan molt ms governable i atractiu pels joves navegants.

s en aquesta fase que el Club

Martim Cubelles aposta per aquest tipus dembarcaci i ad-quireix les dues primeres unitats, fabricades pel Sr. Huertas, que incorpora a la seva Escola de Vela i les matricula amb els nmeros 101 i 102. A partir daquest mo-ment els socis adquireixen ms embarcacions fins a un punt que el Club Martim Cubelles passa a ser una de les entitats que t la flota ms nombrosa en Pat a Vela Jnior.

Amb reconeixement a aquest fet lany 2006, la Federaci Catalana de Vela va adjudicar al CMC lor-ganitzaci del Primer Campionat dEspanya de Pat de Vela Jnior i lany 2009 el Primer Campionat

Patinaire escorat, en un Pat de Vela snior

Primeres embarcacions que van participar a les primeres regates del CMC

Cubelles 2010

36

de Catalunya Per Equips de Club de Pat de Vela Jnior.

Aquest fet a perms que en tots els campionats sempre hi hagi un regatista del CMC en el p-dium. A ms de ser lantesala de bons navegants amb la modalitat de snior.

Pat de vela o pat catal embarcaci genuna de Cubelles

Es indiscutible que el pat ca-tal des dels seus orgens fins a lactualitat ha anat adquirint un major pes especfic en el mn de la vela, incremen-tant-se dia a dia els seus adeptes tant a nivell de Catalunya, com a Espanya i en daltres pasos eu-ropeus.

Aquesta significaci ha compor-tat que alguns municipis de la costa catalana hagin reconegut el pat catal com a embarcaci genuna del municipi.

En aquest sentit lAjuntament de Cubelles en el ple municipal del 17 de novembre de 2008 va adoptar el segent acord:

Declarar el Pat Ca-tal, tamb conegut com pat de vela, em-barcaci genuna de Cubelles

Amb aquesta declaraci, lAjun-tament afirmava que el Pat Ca-tal era una embarcaci forta-ment lligada a la ciutat i es com-prometia a dur a terme una srie daccions que enfortien aquest comproms.

La competici un repte pel Club Martim Cubelles

Des de la creaci del Club els dos objectius princi-pals han estat formar na-vegants i organitzar competici-ons, aquest fet es fa pals lany 1972 quan el CMC, gaireb sense embarcacions prpies, organitza la primera regata en aiges de Cubelles.

Un fet important a destacar es va produir lany 1977, concretament

el 17 de juny, quan es decideix a d q u i r i r una embar-caci tipus menorqui-na amb la finalitat de fer-la ser-vir com a Barca Ju-rat , nom col loquial que se li va donar i que pers i s te i x fins als nos-tres dies, ats que els jutges controlaven les regates des de la seva cober-ta. Imatge 6

En lactualitat, 33 anys ms tard la Barca Jurat segueix en ple funcionament i complint la seva

funci grcies a que al llarg del temps diferents socis shan

preocupat de la seva conserva-ci. Avui en dia est amarrada al Club Nutic Vilanova i grcies a lestreta collaboraci entre amb-ds clubs ens deixen un lloc de forma gratuta.

El Club Martim Cubelles en tots aquest anys ha organit-zat infinitat de regates tant de pat com daltres modalitats dembarcacions. Sha de des-tacar que prcticament en la seva totalitat han estat patro-cinades per diferents socis del CMC. Dins daquest captol un es-deveniment a destacar s que lany 1972 es va organitzar el I Trofeu Cubelles patrocinat per lAjuntament de Cubelles i el CMC. Aquest any 2010, co-

Patins en la linia de sortida, en aiges de Cubelles, en el Campionat dEspanya any 2006

Pat de vela jnior

Pat de vela snior

Cubelles 2010

37

incidint amb les dates de la festa major, a ligual que cada any, se celebrar el XXXIX Trofeu Cube-lles.

Shan organitzat regates dalt nivell competitiu i de gran re-percussi en el mn de la vela, unes de les ms destacables han estat:

Campionats de Catalunya: 1988, 1991, 1995, 2000, 2002Campionats de Catalunya de Pat de Vela Jnior: 1996, 2005International ADIPAV CUP: 1998Copa d Espaa: 2003Campionat d Espaa: 1986, 2006Primer Campionat d Espaa de Pat de Vela Jnior: 2006Campionat de Catalunya per Equips de Club: 2009Primer Campionat de Cata-lunya per Equips de Club de Pat de Vela Jnior: 2009

Aquest any 2010 per celebrar el 40 aniversari es duran a terme tres campionats de Catalunya, el 3 i 4 de juliol el Campionat de Catalunya de Pat de Vela Junior, el 31 de ju-liol i 1 dagost el Cam-pionat de Catalunya per Equips de Club de Pat de Vela i el II Campi-onat de Catalunya per Equips de Pat de Vela Jnior de Club.

Escola de Vela

Com es diu a linici daquest article el Club Martim Cubelles va nixer amb la missi de fomentar els esports nutics i especialment la prcti-ca de la vela. Quaran-ta anys desprs, al fer balan de tot el que sha fet i de la situaci actual del Club, es pot afirmar que la missi sha complert amb escreix i que el futur es planteja esperanador.

s cert que no tot han estat flors i violes, que han existit moltes dificultats i poques ms bri-

llants que daltres, per el criteri de potenciar la cantera de nave-gants ha estat una prioritat per a tots els rgans de govern que han gestionat el CMC.

Als inicis no existia una metodo-

logia concreta, els socis compra-ven als seus fills un Optimist o es feien servir els del Club i amb bona voluntat, ms que amb fo-nament pedaggic, sensenyava als nens a navegar. Com es pot deduir, els que passaven aquesta fase, i no agafaven por, podien arribar a ser uns bons patrons.

Per daltres es quedaven pel cam.

Posteriorment, van arribar al Club les embarcacions collectives on un monitor iniciava en lart de navegar a cinc o sis nens al mateix temps. Daquest manera es podia fer una introducci molt ms suau i progressiva. Els nens

aprenien les bases fonamentals, perdien la por i sincorporaven a lOptimist amb ms seguretat. Per desprs navegar amb el pat a vela jnior i finalment amb el snior.

Pel fet que la Fe-deraci Catalana de Vela va crear lEscola Catala-na de Vela, va representar un suport incondi-cional als clubs i al mateix temps va introduir una metodologia pe-daggica espe-cifica millorant sensiblement la formaci dels alumnes.

A partir daquest moment es crea de forma es-tructurada lEscola de Vela del Club Martim Cubelles, fet que va permetre obrir les portes del Club a totes les persones (nens i adults), sense haver de tenir la qualitat de soci, que volguessin aprendre a navegar.

Inicialment lEsco-la de Vela del CMC funcionava els me-sos destiu, per progressivament aquest perode sha anat ampli-ant a daltres po-ques. Lobjectiu s que lescola de vela funcioni durant tot lany de forma inin-terrompuda.

Vela Escolar

Lany 2006 desprs de molts esforos saconsegueix realitzar el primer Bateig de Vela amb els alumnes de lIES Cubelles, una cinquante-na de nens van iniciar-se en la navegaci mitjanant les embar-cacions collectives de lEscola de Vela del Club. Durant els anys posteriors shan realitzat batejos de vela als alumnes de diferents collegis

Flota doptimist de lEscola de Vela del CMC a lany 1984

Nens i monitor preparant un optimist

Cubelles 2010

38

de Cubelles , CEIP Charlie Ri-vel, CEIP Vora del Mar, IES Les Vinyes, el que ha significat que anualment 300 alumnes han po-gut experimentar la navegaci a vela.

Bateig de Vela a collectius especials

De s d e lany 2007 el Club Ma-rtim orga-nitza unes jo rnades emmarca-des dins el concep-te de bateig de vela per a col-lectius especials, concretament shan desenvolupat dues per nens malalts de cncer i una per persones amb discapacitat intel-lectual.

Tennis Vela

Lany 2005 es va iniciar una estreta collaboraci amb el Club Tennis Cubelles per tal dafavorir la integraci dels dos esports, el tennis i la vela.

Durant els mesos destiu i en el transcurs duna setmana els nens fan tres dies de tennis i dos de vela. Aquesta opci va tenir una molt bona acollida, fet que a perms continuar amb la pro-posta fins a hores dara.

Aquesta collaboraci amb el Club de Tennis ha fet possible la po-tenciaci daltres modalitats es-portives, com el tennis platja. Es-port que est en fase emergent a tota la costa i que, dia a dia, est agafant gran popularitat. Tant s aix que fins a la data, i amb la collaboraci dambdues entitats shan organitzat dos campionats de Catalunya de tennis platja.

On som i cap on anem

Com es diu en lapartat de lescola de vela, si avui en dia hagussim de fer una

auditoria del Club Martim Cube-lles, a lhora de valorar la missi que el Sr. Carlos de la Fuente i el seu equip van establir lany 1970, arribarem a les segents conclu-sions: sha complert, s vigent i sha de seguir mantenint com a

l e m a f o n a -m e n -tal del Club.

S h a c o m plert? bvia-m e n t , e x i s -t e i x en m u l -t i t u d d ind i -c a d o r s

que aix ho fan pals, sha creat una escola de vela reconeguda, on no tant sols es fan cursos de vela a individuals que ho desit-gin, sin que tamb sha introdu-t a les escoles de Cubelles com a una activitat ms a poder de-senvolupar. Cada any passen per lescola de vela cents de perso-

nes entre adults i nens. El Club Martim Cubelles s una entitat sense nim de lucre que pertany i est reconeguda per la Federa-ci Catalana de Vela, per lEsco-la Catalana de Vela i per la Real Federacin Espaola de Vela. Pel seu prestigi dins del mon de la vela i concretament en la moda-litat de Pat de Vela Snior i J-nior cada any sorganitzen a les

platges de Cubelles campionats de gran significaci. Els nave-gants del CMC es mouen per tot el litoral nacional i internacional defenent el nom de Cubelles i el del Club. En les competicions, s freqent veure a un o varis na-vegants del Club en un lloc des-tacat de la classificaci i/o del podi.

Un altre fet que refora aquesta lnia de treball s que el CMC ha obtingut des de lany 1993 fins al 2008, 15 Veles dOr. La Vela dOr s un guard anual que atorga la Federaci Catalana de Vela a tots els Clubs que shan distingit per la promoci de la vela tant a nivell de competicions com per lactivitat de la seva escola de vela.

s vigent? Doncs realment hi ha bastants factors que aix ho indiquen. El Club Martim Cube-lles s un dels clubs popularment anomenats de platja. La Federa-ci Catalana de Vela sha marcat com a objectiu convertir la vela amb un esport popular, i per aconseguir-ho pretn fomentar la creaci de clubs de platja en

tots els muni-cipis del lito-ral catal, ja que sn ms propers i as-sequibles per a la poblaci, en relaci als ports depor-tius que tenen altres funci-ons.

El Club Ma-rtim Cube-lles ha sabut adaptar-se als canvis que li ha imposat la

societat i les seves necessitats, ha hagut de fer ver-daders processos de reenginye-ria, reinventant-se cada vegada que ha estat precs. A ben segur aquestes decisions han tingut efectes secundaris, com prdua de socis o limitacions per incre-mentar la massa social, per se-gur que ens ha perms mantenir-nos a primera lnea. Fet que no ha succet amb daltres clubs de

Imatge 6: Barca jurat adquirida pel CMC a lany 1977

Nens de lEscola de Vela preparan una embarcaci per a sortir

Cubelles 2010

39

platja, com el Club Nutic Cunit, el Club Nutic Segur de Cal

Cubelles Festa Major 2010

Documents

Transcript of Cubelles Festa Major 2010