DIJOUS · 7 de març del 2019. Any XLIV. Núm. 14930 - AVUI / Any XLI. Núm. 13800 - EL PUNT

1,20€

1838

63-1

1841

84T

1714

45-1

1333

94w

FALS · Declara haver sentit Forcadell i que vademanar sortir d’Economia en helicòpter

PREVI · La lletrada de Justícia admet que jas’investigava la rebel·lió i la sedició abans del 20-S

Declara el directord’El Punt Avui

La crònica Tot el judicide l’1-O, aEl Punt Avui TV

Full de ruta

Marchenai els cadells

Ferran Espada

Ni l’helicòpterni el pizzer

David PortabellaEl testimoni

P6-14

Avui, a partirde les 10.00 h

CULTURA I ESPECTACLES P32,33

“La dansa ha deformar part de

l’imaginari”

Pep Tugues. Arts escèniques

Avui,a les 21 h

NACIONAL P20,21

Cridafeminista ala vaga per“canviar-hotot”Gran convocatòria al’aturada el 8-M

Els gironins superen el Barça amb un gol de penal de Stuani (0-1)

L’ESPORTIU

Supercopa per al GironaEls jugadors del Girona aixecant el trofeu que els acredita com a guanyadors, ahir al vespre ■ JUANMA RAMOS

El Parlament instal’Església a denunciar

Nacional P15

La cambra reclama que s’actuï perevitar i destapar els abusos sexuals

May fa concessions alslaboristes pel ‘Brexit’

Europa - Món P24,25

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 2019

n altre 8-M. Peròel de demà és el

primer 8-M desprésdel 8-M. Perquè el8-M de l’any passat vamarcar un punt d’in-

flexió respecte dels anteriors. Hi va ha-ver un abans i un després per un doblemotiu: perquè la jornada reivindicativava esdevenir una vaga significativa(amb tot el que comporta de sacseigsocial) i perquè va marcar un punt deno retorn. Les dones es van plantar ivan dir que per sota del 8-M del 2018ja no hi tornarien mai més. I és evidentque queda molta feina a fer: la passaendavant és tan insuficient com irre-versible. Perquè ara s’acosta un nou8-M i ja ha impregnat els carrers, elsmitjans de comunicació i les prome-ses de precampanya electoral. Per-què el gran èxit del 8-M passat ésque la causa no ha interpel·lat no-més les dones sinó també els ho-mes, que, en bona mesura, han(hem) hagut de revisar els nostresparàmetres. Fins i tot els que es te-nien pels homes menys masclistes

del món s’han autoanalitzat per veu-re si el seu comportament, el seullenguatge, les seves accions i –mésimportant– les seves omissions,constitueixen un agent actiu, passiuo de resistència al canvi. I per arribara aquest estadi és imprescindibleque els homes saltem la primerabarrera de totes, la de pensar queallò no els afecta o que el feminismeés una exageració. No es tracta deposar-nos tots a lluir un llaç lila; la fa-se del postureig també l’hauríem desuperar perquè no deixa de ser uncòmode escut que protegeix la nos-tra zona de confort. Una zona deconfort masculina que, en realitat, ésel sostre de vidre de les dones, i pertant el mur que encara ens separa ique és el que cal trencar per elimi-nar, de cop, qualsevol rastre de mas-clisme. Arriba un altre 8-M. Però elde demà és el primer 8-M desprésdel 8-M. I per tant, podria ser el nos-tre 8-M, el dels homes. Només aixíestarem més a prop que sigui l’últim.

U

Keep calmJofre Llombart

El nostre 8-M

No es tracta de posar-nostots a lluir un llaç lila; la fasedel postureig tambél’hauríem de superar perquèno deixa de ser un còmodeescut iuen que ara, perquè el caixer

automàtic et dispensi diners,no caldrà introduir-hi cap nú-

mero d’identificació secret, sinó quen’hi haurà prou d’exhibir-li la cara. Ésrar, perquè quan no hi havia caixersautomatitzats, sinó que havies de pas-sar preceptivament per la taquilla delbanc per a qualsevol gestió, l’empleatet demanava mil identificacions, i aixòque et veia la cara i que potser t’eraamic o parent i que la nit abans haviessopat amb ell. Els caixers sabran dis-tingir els bessons o les semblancesraonables? Sabran que aquell dia enshem llevat amb uns graus de febre i es-tem grocs com un ciri o encesos comuna flama? Detectaran canvis de ma-quillatge? I el pas dels anys? Aquestafoto meva que il·lustra aquests articlescomença a tenir uns anyets. De mo-ment pot anar tirant. Hi haurà un dia,però, que no m’hi reconeixeré i l’hauréde canviar. El caixer serà més afable iem veurà sempre més jove del que soc,sempre igual? Per carnaval m’hauréde treure la màscara, això ja ho en-tenc. Anar amb una màscara al banchavia estat senyal d’atracament. Un

D

malfactor m’assaltarà els estalvis ambuna màscara amb les meves faccions?Alguns sostenen que tots tenim un do-ble en un punt o altre del planeta. Uncaixer de Sydney servirà els meus di-ners al meu clon? O jo em faré ric per-què soc igual que aquell senyor que ex-trau petroli a Texas?

Aquestes coses les dic per donarpeixet i entreteniment als lectors delfutur, si és que un dia troben aquestesnotes. Cada generació fa mofa de l’an-terior. Tu agafes un diari de pocs omolts anys enrere i et fa riure com elscomentaristes d’aleshores s’exclama-ven per l’enllumenat de gas, que podia

intoxicar la gent; per la presència decotxes amb motor d’explosió, que es-pantarien els cavalls; per la velocitatdels trens, que podia afectar el cervelldels viatgers; per la minifaldilla, quefaria augmentar la concupiscència...Els caixers ens llegiran la cara. El fetfarà riure quan d’aquí a uns anys lle-geixin els cervells o quan hagin des-aparegut la moneda i els caixers i lestransaccions es facin d’una altra ma-nera. De quina? “Mira que fa riure: nos’ho podia imaginar.” Els nostres avisvan imaginar que el telèfon –el fix–permetria veure la cara de l’interlocu-tor, no que un telèfon transportablede butxaca faria veure el món sencer.Passats els anys, la ciència-ficció aca-ba sent un apartat del gènere còmic.

El meu caixer té sentiments. Sem-pre treu els diners per la ranura con-trària a la correcta, la que diu “ingres-sos”. No voldria donar-me’n, sinó quen’hi donés. Freud li hauria d’estudiarl’acte fallit i CaixaBank felicitar-lo perla indirecta que cada cop em dirigeix.Ja m’ha començat a escrutar la cara,que apareix espectral en una pantalla.Jo no m’hi reconec. Ell, sí.

“Els caixersautomàtics servirandiners observant elrostre del sol·licitant

Vuits i nous

Per la caraManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 2019

Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya (FGC) ha pre-

sentat aquesta setmana el seu plaestratègic fins al 2030, que preveu,entre altres coses, un pes molt mésimportant de les energies sosteni-bles, fent, per exemple, que un 50%dels combois funcionin amb ener-gia solar fotovoltaica l’any 2021. Pe-rò també preveu obres en infraes-tructures, uns treballs absoluta-ment necessaris si es volen millorarles prestacions del transport pública la regió metropolitana de Barcelo-na, en particular, i a Catalunya, engeneral. Entre les propostes hi ha laconstrucció d’un segon túnel entreBarcelona i el Vallès, molt proper al’actual de Vallvidrera i sense des-pertar el vell fantasma del túneld’Horta, que tants maldecaps vadur a antics governs de la Generali-tat. L’executiu defensa que aquestnou túnel permetria millorar les fre-qüències de pas de la línia del Va-llès, una línia que ha acumulat, enels últims dos anys, augments del60% en el nombre d’usuaris grà-cies a l’ampliació de les línies a Ter-rassa i Sabadell.

La construcció de noves in-fraestructures és absolutamentnecessària. No pot ser que anar deTerrassa a Barcelona, per exemple,en FGC suposés un trajecte de 30minuts, en semidirectes que ara noes poden programar, fa 30 anys, ique ara suposi una hora. Els túnelsferroviaris sota Barcelona, els derodalies, que la Generalitat hauràde gestionar algun dia, i els delsFGC estan absolutament col·lap-sats i és il·lús pensar que es millora-rà el servei sense noves infraestruc-tures. És obvi que aquestes obress’han de fer amb tot el respectemediambiental, cosa que no sem-pre ha passat en treballs d’aquestamena, però no es poden treure cot-xes de les carreteres sense que elviatge en tren sigui més competitiu.

La necessàriainversióferroviària

EDITORIAL

Les cares de la notícia

“La música és un gran mirall de l’experiència hu-mana”, diu Xarim Aresté (Flix, 1983), un músic in-sòlit amb un univers propi. El seu últim disc, El nusi altres mons (U98 Music), és un gran exercici dellibertat creativa ben argumentada, que avui pre-sentarà a Barcelona i el 12 d’abril a Girona.

CORONEL DE LA GUÀRDIA CIVIL

Els seus propis mons

La declaració del coordinador de l’operació poli-cial de l’1 d’octubre, en doble sessió, va supuraruna animadversió manifesta respecte del que vaser major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, con-tra el qual va llançar incomptables acusacions,sense que Marchena digués res.

-+=

-+=

Tossut com una mulaClint Eastwood

Animadversió manifestaDiego Pérez de los Cobos

-+=

Xarim Aresté

Clint Eastwood torna a posar-se una vegada mésal davant i al darrere de la càmera cinematogràfi-ca amb vuitanta-vuit anys complerts confirmantaixí la seva vigència creativa. La mula arriba avui ala pantalla gran com una reflexió èpica de la velle-sa i la dificultat d’adaptar-se als canvis.

ACTOR I DIRECTOR

MÚSIC

l judici és una farsa i no cal apro-fundir-hi gaire més perquè elsresponsables de fer veure que hi

va haver violència on no n’hi va haverja s’han encarregat de fer-ho evident.La falsa aparença de les primeres set-manes de judici que no apareixia laviolència per enlloc s’ha tornat agra encomprovar que ni Millo, ni De los Co-bos ni Del Toro pensen ser fidels a laveritat i s’avenen al relat tergiversatper acusar la cúpula de l’independen-tisme. A partir d’ara desfilaran elsagents que asseguraran no haver vistmai tanta agressivitat durant l’1-O.

De res serviran les contradiccionsdels testimonis acusadors, que veienpassivitat en els 17.000 mossos, peròalhora els acusen de formar part d’unarebel·lió armada. O la curiosa ceguerade la secretària judicial i els agents dela Guàrdia Civil que van escorcollarEconomia, i que no van veure cap vio-lència ni intent de rebel·lió el 20 de se-

E “Tot i l’esforç deles defenses, eljudici és dat i beneïtpels testimonis‘acusadors’ i denotacom de lluny ja somde l’Estat

tembre, i això que suposadament te-nien davant seu el delicte més greuque recull el Codi Penal de l’Estat. Siabans de la manifestació davant d’Eco-nomia ja hi buscaven violència!

Les contradiccions no serviran degaire. Ja es veu que Marchena para elspeus a les defenses per evitar que aire-

gin més incongruències dels testimo-nis. Entre Millo, De los Cobos i Del To-ro en té prou el Suprem per condem-nar els acusats, aplicant la presumpcióde veracitat que es pressuposa davantde la declaració d’un servidor públic oun agent policial o judicial. Poc impor-ta que cap atestat policial ni mèdic niimatge provi la “trampa del Fairy”, ol’afiliació política dels dos últims, perexemple. No tindria sentit inventar unrelat per després absoldre’ls.

El que sí posa de manifest el judiciés com de diferents som ja, sense ado-nar-nos-en, d’Espanya. L’interès pel ju-dici català és indiferència espanyola.La preocupació pels drets dels presos ode les dones importa bastant menys aEspanya. Un Estat que comprova aracom n’és de gran l’administració de laGeneralitat, i aquí rau també les pro-postes inconstitucionals d’aplicar un155 permanent, per reduir al míniml’actual autonomia.

Presumpció de veracitatCarles Sabaté / csabate@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Balcells

A totesles dones

totes les dones que han perdut la vida i la pròpiaestima a mans dels seus maltractadors habituals.

Que han renunciat als seus somnis per fer realitat elsdels seus fills. A totes les dones violades i permanent-ment humiliades. A totes les que anhelen un món millor illuiten per la igualtat de drets. Les que tenen dubtes ipors de ser com són. Les que, a igual feina, cobrenmenys que el company. Les que es consideren malesmares, les que tenen sentiments de culpa per no volertenir fills. Les mares solteres, les vídues que envelleixen

en soledat. Les dones que no gosendir en públic el que pensen per porde ser ridiculitzades. Les que viuenatrapades en l’estereotip. Les quesenten que res del que diguin ofacin té cap mena d’interès. Les queno callen davant la injustícia i no esdeixen trepitjar. Les que nos’atreveixen a alçar la veu. Les que

viuen encadenades a l’esclavitud. Les que esdesmunten davant del verb pervers del mascledominador. Les que no van poder estudiar. Les queploren i no troben sortida a la desesperació. Les que nopoden superar traumes de la infantesa. Les que, fent elcor fort, es lleven i somriuen cada matí. Les que, sensesaber-ho, són valentes feministes. A les noies que hanaprès a dir no. A totes les àvies, les filles, les netes. Atotes les dones que miren el futur amb esperança. A totsels nens i nenes que encara han de néixer. A tots elshomes que estimen les dones.

A

Les quelluiten pelsseus drets iles que nogosen alçarla veu

http://epa.cat/c/wqdvq4

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

La vaga feminista del 8-M agafaembranzida. El transport públics’hi afegeix i el metro i eltransport metropolità tindranserveis mínims.

10anys

20anys

Ultimen l’acord perquè TV3pugui retransmetre el Barça. LaCorporació Catalana de MitjansAudiovisuals i el club perfilen elpacte.

Un total de 95 persones morena les carreteres catalanes en elsdos primers mesos de l’any, unincrement del 25 per cent enrelació amb el 1998.

Vaga feminista Acord pel Barça Més mortsTal diacomavui fa...

anuel Marche-na, el president

del tribunal de l’1-O, haintentat guanyar la ba-talla de les formes ju-dicials en un principi,

malgrat que el fons de les acusacionscada cop és menys sòlid. Però l’actua-ció del jutge s’ha anat fent agra amb elpas del temps. El motiu probablementrau en un error de Marchena que no haestat prou analitzat. Segurament sensepremeditació, va ser Antonio Baños quiva empènyer el magistrat a una rellis-cada fatal aquell dia en què per sorpre-sa es va negar a respondre a les pre-guntes dels advocats de Vox. El jutge vareaccionar oferint a Baños formular ellles preguntes que indiqués Vox. Un epi-sodi inèdit i rocambolesc en el món ju-dicial que per improcedent pot tenirimportants conseqüències en el proce-diment. He de reconèixer que, immersen els efectes que podia tenir per alscupaires Baños i Reguant la seva nega-tiva a declarar, no m’havia adonat del’aberració processal que suposa queun jutge traslladi automàticament lespreguntes de l’acusació a un testimoni.Perdent així tota la seva capacitat d’ar-bitratge i ordenació del judici que l’obli-ga a rectificar, matisar o rebutjar perimpertinents les preguntes de les parts.M’ho ha fet veure una magnífica advo-cada com Anna Boza. Acceptant repe-tir les preguntes de Vox, Marchena pothaver posat en safata l’argumentaciódefinitiva perquè Estrasburg desestimiel procediment. Podem creure que enel cas que un policia decidís no respon-dre a l’advocat Benet Salellas, militantde la CUP, el jutge traslladaria al testi-moni les preguntes sobre la brutalitatpolicial? Evidentment que no. Marche-na va ficar la pota i per això es va pro-duir un moment d’histèria entre elsmembres del tribunal, que van aturar eljudici quatre minuts de forma imperati-va i van intentar rectificar. Recordemque la sentència d’Estrasburg contral’Estat espanyol per Otegi estava fona-mentada en una sola frase impertinentde la jutgessa. La pregunta definitivaseria: per què Marchena va relliscar?Crec que es va deixar portar per la sim-patia i connivència amb els advocats deVox. Potser són els cadellets que caliaacompanyar i protegir? Pot ser que Voxencara no ha arribat al Congrés però famolt de temps que ocupa àmplies esfe-res de poder a l’Estat, per exemple alSuprem? Qui són els caps reals de Vox?L’escena de Marchena amb Baños crecque permet albirar moltes de les res-postes a aquestes preguntes.

M

Full de rutaFerran Espada

Marchena iels cadells

a pocs dies el president de laJunta de Andalucía, Juan Ma-nuel Moreno, va dir que es com-

prometia a defensar els interessosdels andalusos que viuen a Catalu-nya. Aquest discurs basat en uns cli-xés que ni tan sols existien en la so-cietat catalana imaginària dels anysseixanta, no deixa de mostrar com elnacionalisme banal espanyol fins itot quan es disfressa de fals andalu-sisme intenta aniquilar la identitatcatalana.

L’APROPIACIÓ que fa Moreno dels anda-lusos que viuen a Catalunya i delsseus fills és un insult a aquestes per-sones, ja que els tracta com a menorsd’edat, incapaços de defensar elsseus interessos. També mostra el ca-ràcter colonial amb el qual els políticsespanyols tracten la immigració de laresta de l’Estat a Catalunya: si el go-vern i el Parlament no segueixen elsinteressos de la metròpoli, els supo-sats drets violats dels immigrantssón utilitzats com a excusa per ac-tuar. Per altra banda, és un intent

F d’apropiació i de condicionar el pro-jecte de construcció de la identitatnacional, cultural i personal que ca-dascú fa al llarg de la seva trajectòriavital. “Som andalusos” encara que si-guem nascuts a Catalunya, que facidècades que no trepitgem Andalusia igairebé no tinguem elements cultu-rals andalusos al nostre bagatge per-sonal. Aquest fals andalusisme no ésmés que una forma més de naciona-lisme espanyol encobert, basat comsempre en els orígens familiars i elcognom per definir les identitats deles persones.

AQUESTES FORMES grolleres que adoptael nacionalisme espanyol potser nocommouen ningú a Catalunya. La so-cietat catalana del 2019 no s’assem-bla ni de bon tros a la societat dibui-xada per Paco Candel en la dècadadels setanta. Les identitats nacionalsno són binàries, i el dibuix d’una so-cietat fracturada entre “catalans desoca-rel” i “xarnegos”, amb dues llen-gües confrontades, és una paròdia ri-dícula. Avui els catalans en tenim

molts, d’accents i orígens, ens hembarrejat de mil maneres, i al nostrepaís hi ha més de tres-centes llen-gües, no només dues. Ser català ésuna adscripció voluntària, no ètnica,i poques de les persones que s’identi-fiquen amb el demos català poden dirque tenen vuit cognoms catalans.

TOT I QUE AQUEST DISCURS no és efectiuper “rescatar andalusos” de les “ur-pes” del nacionalisme català, el mi-rall que ofereix el nacionalisme espa-nyol, ètnic i dur, condiciona i acom-plexa el nacional català. El naciona-lisme català renuncia fins i tot a ele-ments d’identitat tova, d’adscripcióvoluntària. Construir un projected’identitat compartida no es pot ferrenunciant a elements com la llen-gua, ningú construeix una identitatnacional al buit identitari. Però entrobar-nos davant d’aquest naciona-lisme etnolingüístic l’espanyol ensespanta, volem allunyar-nos de tot elque se li pugui assemblar i ens fa des-nacionalitzar el projecte català. I enaixò sí que està tenint molt d’èxit.

José Rodríguez. Sociòleg

Rescatant andalusosTribuna

8 de març

b El 8-M serà el Dia Interna-cional de la Dona Treballadora.Si l’alumnat no fes vaga al’institut, llegiríem el ManifestFeminista. Des del món de leslletres, parlaríem de la Colettei la Mary Shelley per veure lesdificultats que tingueren perpublicar les seves primeresedicions si no era amb el nomdels seus marits. Tractaríemcientífiques com la Mileva Ma-ric, una física abandonada pelseu marit (Albert Einstein) enser diagnosticat d’esquizofrè-nia el seu fill petit. Des de lapintura, destacaríem la LluïsaJulià, que va haver de cometrela petita trampa de passar perun Ramon Casas per vendreles seves obres. I la importantescultora Camille Claudel,amant de Rodin. Sona més ell,oi? Voldria imaginar que elsnois i noies de quart d’ESOsortiran a cridar contra la vio-lència i els assassinats mas-clistes i contra la desigualtat

laboral. I, finalment, voldriadesitjar només a elles veure-les davant del microscopi es-sent grans investigadores. Oposant-se les sabatilles i con-vertir-se en grans atletes. Oestudiant lleis per ser políti-ques que millorin el món.EVA ROMERO SANFELIUBarcelona

Carta d’agraïmenta l’Hospital Clínicb Aquesta és una cartad’agraïment a tot l’equip demetges i infermeres de l’AVIde la 5a planta per la sevamagnífica feina. Volem desta-car especialment, la infinitahumanitat de totes i tots elsque hi treballen i l’acompa-nyament que ens han donat atota la família fins a l’últimmoment. Tot i ser uns mo-ments molt durs, mai els hafaltat un somriure, una parau-la d’ànim. En tot moment hemrebut tota mena d’informació,explicació i sempre han estat

allà per resoldre qualsevoldubte. És admirable la dedica-ció i l’amor amb què tractencada pacient i els seus fami-liars en aquests moments tandifícils. També vull donar lesgràcies a tot l’equip de cardio-logia del doctor Pérez-Villa delmateix hospital que havientractat la cardiopatia del meupare des de feia 18 anys. Grà-cies.ANNA HERNÁNDEZBarcelona

Avís pel 8 de març

b En els darrers dies he sentitmassa vegades, amb aques-tes paraules o algunes desemblants, que “el feminismeja cansa”. Molts es queixenque ocupem massa espai enels mitjans i l’esfera social (ésclar, aquests abans els ocupa-ven només ells i a alguns elspica) i que constantment sesenten atacats per les dones(és clar, el problema és que aells els puguin penjar l’etique-

ta de masclistes, no que elmasclisme estigui creixent aun ritme que fa por entre elsadolescents, que la ultradretamés rància i masclista es pro-mogui per pujar al poder, quela bretxa salarial no decreixi,que hi hagi una violació cada 5hores, que portem més de 10dones assassinades per raonsmasclistes des de principid’any...). O us fiqueu al capque aquest problema és mésgran que cadascú de vosal-tres, i que també és la vostralluita, o seguirem “molestant-vos” tant com calgui. De totamanera, i per mirar el costatpositiu, avui he decidit pensarque si els partits d’ultradreta iels neomachitos s’esforcentant en desacreditar aquestmoviment imparable que és elfeminisme, és que ho estemfent bé i els ha fet mal. No ensrendirem, som moltes i ho te-nim molt clar. Força pel#8de-març.NEUS G. PARROTBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 2019

SísifJordiSoler

Diana Riba, CANDIDATA D’ERC A LES ELECCIONS EUROPEES I PARELLA DE RAÜL ROMEVA

“De moment s’han presentat proformes, tuits, un mur i unpot de Fairy”

La frase del dia

“Una micamaterialistes i unamica espiritualistes,una mica actives iuna mica passives,una mica catalanes iuna micaespanyoles

l que diu el Dant sobre l’“avarapovertà de Catalogna”, al cantVIII del Paradís de la Divina Co-

mèdia, caldria ser interpretat com ahomenatge als pobles modestos, no pasen el sentit de gent pobra, sinó de qui téper virtut la modèstia com a acceptaciód’un seny ordinador i temperat, que,conscient de la seva petitesa, no espe-cula entre el tot i el no res. La virtutpròpia de gent que només es pren serio-sament aquells que s’ho mereixen i me-nysté superbs i mesquins. La virtut te-nyida d’un rerefons d’ironia amb unmateix, que no ignora el valor del propiesforç. Petitesa modesta, però no ambposat d’esclau.

LA MODÈSTIA, que, entre les classes po-pulars catalanes i els esperits emprene-dors que n’emanaven, fou virtut dinà-mica, consciència desperta de la infeli-citat humana, va derivar progressiva-ment en mediocritat a mesura que esproduïa l’escissió dràstica entre treballi capital –un forat que l’imaginari de lesclasses mitjanes s’afanyava a omplir enbenefici propi–. Instal·lades en el justmilieu, les classes mitjanes catalanesvan romandre en aquell estat de semi-consciència autosatisfeta, panxacon-tent, propi dels qui no són ni carn nipeix, mentre es creuen el centre del’univers, equidistants de tothom. Escontemplaven al mirall com uns paons–cada cop més plomats, però cofoisdels ocels de la seva cua– i, en comptesde pujar del “poquet” al “molt” del ca-laix del senyor Esteve, davallaven del“molt” al “poqueta cosa” de la Barcelo-na postolímpica.

ÉREM A UN PAS DE LA PÈRDUA del sentit dela realitat: de la falta de risc i d’inquie-tud, les nostres classes mitjanes en vanfer patrimoni nacional, històricamentdecantat, sòlidament establert. Si, entemps de modèstia, podien acceptar eldictat d’un ordre impersonal i abstrac-

E te, en temps de mediocritat tot es redu-ïa a un aiguabarreig de mitges tintes:una mica materialistes i una mica espi-ritualistes, una mica actives i una micapassives, una mica catalanes i una mi-ca espanyoles. Plenes, naturalment,d’una ambició restreta, que algun diaesclataria per un acte de fe o per art demàgia. Els mediocres, de petits, no se’nsenten pas; al contrari que els modes-tos, que, sabedors que són petits, nos’hi conformen, els mediocres, afirma-tius i reivindicatius, es fan sentir molt,però romanen buits. Tanmateix, i alcontrari que els modestos, els medio-cres se senten feliços, i algun dia es des-perten fins i tot molt independentistes.

EN TEMPS ACTUALS, perduda l’antigamodèstia, les classes populars han es-devingut mediocres, com les classesmitjanes que els han servit d’exemple ide mirall: les classes populars no en sónpas, de paons plomats, però són tracta-des com les pells de conill d’abans, des-prés de l’arròs a La Floresta o la Conre-

ria. Abans, les nostres classes popularsgaudien del que tenien, amb la cons-ciència que qualsevol incident –provo-cat pel tirà de les tempestes o per l’amoinclement– els hi podia arrabassar. Pe-rò, per aquesta mateixa raó, gaudiendel valor de les coses aconseguides ambsuor i avara povertà (“no estirar més elbraç que la màniga”). Ara, tot ha esde-vingut hipèrbole, èmfasi, excés publici-tari. Tot són tendències incoherents,injustes, desordenades. Per aquest mo-tiu, qualsevol terrabastall fa passarsense solució de continuïtat les actualsmasses populars de la frivolitat a la tra-gèdia, de la fotesa a la desesperació, dela passivitat a no parar quiets. I bus-quen la veritat en la justa mitjania deles enquestes. Però la veritat no és pasuna mitjana, sinó moviment contral’opinió establerta, el tòpic i les aparen-ces. Se’n fot de la virolla, la veritat, i noen vol, de soroll, sinó la discreció de lamodèstia. Mentre que les nostres clas-ses populars d’avui –la gran massa ur-bana– són sorolloses, i sembla que tots’ho prenen amb una esportivitat ale-gre, són la gent més egoista, intransi-gent i figaflor del món. Hem passat deser modestos, de la gasiveria dels po-bres –la necessitat conscient i de la in-seguretat assumida–, a la mediocritat,a l’afany d’exhibició dels nou-rics –laprodigalitat dels indigents, la discreciódels xerraires.

EN UNA ENTRADA DELS SEUS DIARIS, Kaf-ka parla de la diferència entre literatu-res menors i literatures petites. Lesprimeres poden donar grans escrip-tors; a les segones, les fan petites els es-criptors petits. Entre els anglesos, elspoetes menors són els que despleguenuna ambició conscientment limitada,modesta, sense rebaixar-ne la qualitat,allunyada dels grans temes abstractes iuniversals. En podríem prendre nota, isentir-nos orgullosament dignes d’unaliteratura modesta.

Julià de Jòdar. Escriptor

Una petita modèstiaTribuna

manca de corat-ge polític per en-

tomar la petició d’unreferèndum a Catalu-nya, Pedro Sánchez noha convocat per al 28-A unes meres elec-

cions espanyoles, sinó tot un plebiscitsobre com l’Estat ha d’entomar al segleXXI un problema que té de naixement ique mai ha volgut resoldre més enllà dela força i de l’“ordeno y mando” disfres-sat de legalitat. Del conflicte català ja vaanar la campanya andalusa, amb el re-sultat per tots conegut, i d’això aniran,és clar, els nous comicis, que són totl’exigu botí que ha assolit el sobiranismedesprés de gairebé deu anys de mobilit-zacions pel dret a decidir i inapel·lablesvictòries a les urnes.

Tant Sánchez com els independen-tistes, de fet, no tenien altre remei queabocar-se a aquesta nova cruïlla. Eraevident que uns no podien aprovar cappressupost amb el vergonyós judici alsseus líders en dansa, i que les mínimesconcessions de l’altre al diàleg ja no te-nien més recorregut, per la debilitatparlamentària del seu govern i la inca-pacitat de controlar les casposes veusdiscordants al seu partit. Per això, defet, per a ell i per al PSOE aquest seràun plebiscit paral·lel. És clar que, des-prés del que ja hi va haver a Catalunyael 27-S del 2015, ratificat l’1-O i, a la for-ça, el 21-D del 2017, ara és l’Estat el queha de decidir si adopta una mirada mo-derna, democràtica i tolerant o si romanancorat en un passat (i un present) au-toritari, centralista i abusiu amb els po-bles que l’integren. Mirat en positiu, simai s’ha d’iniciar un canvi de xip versCatalunya és el 28-A, una data en què,mirat en negatiu, es regala al tètric tri-partit Francoenstein, que deia Iceta, unaoportunitat d’or perquè apliqui al paísuna política gairebé feudal de terra cre-mada. Espanya altre cop davant del mi-rall de la història. O caixa, o faixa.

A

De set en setÒscar Palau

El plebiscitespanyol

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 20196 |

Crida a superar el2018 i demostrar elpaper de la donacom a “sostenidoradel món”

Del Toro admet araque el jutjat jainvestigava larebel·lió abans delsescorcolls del 20-S

Demà, 8 demarç, Dia dela DonaTreballadora

Declaració dela secretàriajudicial del20-SNacional

Després de dues setmanesdel judici al procés guiadespels al·legats inicials i elsadvocats de les defensesintentant desarticular lesveus governamentals quealimenten la rebel·lió, lavista oral es juga ara en elcamp més propici per a lesacusacions: la presumptaviolència però no vista pertelevisió des del palau de LaMoncloa, sinó a través delsulls d’un coronel de laGuàrdia Civil, Diego Pérezde los Cobos, i d’una donacatalana, Montserrat delToro, que actuava com asecretària judicial el 20 desetembre del 2017 al regis-tre de la conselleria d’Eco-nomia. Si Pérez de los Co-bos va exposar de nou les“agressions” i els “atacs aagents” l’1-O, Del Toro varelatar en primera perso-na la “por” que va sentir el20-S a l’interior de la con-selleria pel que ella veiacom un “setge” que va ferque demanés fins i tot unhelicòpter per sortir pel celi no “pel terrat” i pel TeatreColiseum.

Conscient que el diaabans va tenir un oblit i no-més amb ell –no pregun-tar-li si mai ha estat pro-cessat, com diu la llei–,Marchena va començar la

segona jornada amb Pérezde los Cobos com a testi-moni formulant la qüestióde rigor. El coronel va serprocessat per un cas detortures al presumptemembre d’ETA Kepa Urraa Bilbao i el cas va acabaramb una condemna dequatre anys per a tresguàrdies civils, però ell enva ser absolt. I així ho va ex-posar ahir. “Processat enuna ocasió amb sentènciaabsolutòria”, va dir el coro-

nel quan Marchena com-plia la llei a la segona.

Segons el coordinadorpolicial de l’1-O, el balançque ofereix de 93 agents le-sionats no té ni un sol casd’un policia colpejat per uncompany ni per un cop, si-nó que tots ho són per “es-cometiments ciutadans”.“En la majoria de locals oninterveníem hi va haverhostilitat, actituds d’agres-sió i escometiments contraels agents”, va exposar. “Liconsta que ciutadans–deu, cent, un miler– vananar a votar amb armes?”,li va etzibar l’advocat JordiPina. “No en tinc coneixe-ment”, va rebatre Pérez delos Cobos.

Càrrega sí o càrrega noEl moment tens del dia esva viure quan Pina va reba-tre què entén Pérez de losCobos per càrrega, perquèel coronel sosté que l’1-Ono n’hi va haver cap. “Desdel punt de vista tècnic,una càrrega és una actua-ció policial contundent perdissoldre una manifesta-ció o desallotjar un espai.L1-O no es va dissoldre capmanifestació ni es va prac-ticar cap desallotjament”,va relatar. Quan Jodi Pinali va voler fer veure que po-dria incórrer en delicte defals testimoni i que està so-ta jurament, Marchena el

va tallar per dir que això ala sala ho diu ell i ningúmés.

Resistència passiva o noDe los Cobos va oferir al tri-bunal el relat de què és re-sistència passiva i què ésactiva. “Passiva és la gentasseguda i ocupant els ac-cessos, i activa és que es po-sa dempeus i forma un blochumà on es reparteixenfuncions i uns fan fustiga-ments, agressions i llança-ments d’objectes”, va con-traposar per afermar laviolència que, segons ell,van tenir els votants l’1-O. Ino es va desdir dels “enca-putxats” que denuncia, sibé no els va saber situar nitampoc va saber dir si po-dien ser persones amb lacaputxa de l’impermeableposada perquè l’1-O ploviaen molts indrets de Catalu-nya. “Si els informes es-mentaven els locals on

eren, ho desconec”, va dirper eludir la qüestió.

20-S: “Treu-me d’aquí”La veu del dia va ser la deMontserrat del Toro, se-cretària judicial el 20-S,que no va consentir que laseva imatge fos emesa i esva veure a la sala i prou.Amb l’empatia de l’afinitatgremial, jutges i fiscals vanescoltar Del Toro relatar la“por” i “ansietat” viscuda el20-S pel que ella no va veu-re mai com una concentra-ció festiva sinó com un“setge” i un “tumult”, queés precisament la paraulaque apareix al Codi Penalen l’article 544 que castigala sedició. La seva desespe-ració es va plasmar en unatrucada de nit al jutge JuanAntonio Ramírez Sunyer,ja difunt. “M’has de treured’aquí, no hi ha sortida”, liva traslladar al jutge inicia-dor dels escorcolls, que a

més feia guàrdia.

La veu de ForcadellEl testimoni de Del Toro,però, va trontollar quan vaafirmar que identificava laveu de Carme Forcadell através dels vidres –no hiera el 20-S a l’escenari–però en canvi no escoltavala música. El jutge Mar-chena va protegir Del Toroquan l’advocat AndreuVan den Eynde va furgaren l’afinitat a Ciutadans iles pàgines ultres i pelsm’agrada que els fa a Fa-cebook. “No autoritzo a ferun interrogatori sobreconviccions ideològiques,a tots se’ls han respectat”,va dir Marchena tallantVan den Eynde en una salaon els fiscals i Vox han ex-igit a acusats i a testimo-nis dir si son socis de l’ANCi d’Òmnium abans de po-sar-los entre Twitter i laparet. ■

David PortabellaMADRID

1-0 · El coronel Pérez de los Cobos ven el salt a la resistènciaactiva i als “atacs”a agents OBLIT · Marchena fa dir al militara la segona que va ser processat per tortures i absolt TO · Lasecretària judicial del 20-S sentia “por” pel “setge” i el “tumult”

Els puntalsde laviolència

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No autoritzo a fer uninterrogatori sobre laconvicció ideològica[de Del Toro], a totsse’ls ha respectat”Manuel MarchenaPRESIDENT DEL TRIBUNAL DE L’1-O

“En la majoria delocals on interveníemhi va haver hostilitat,actituds d’agressió iescometiments”Diego Pérez de los CobosCORONEL DE LA GUÀRDIA CIVIL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Vaig tenir por. Vaigtrucar al jutge[Ramírez Suñer] i livaig dir: «M’has detreure d’aquí»”Montserrat del ToroSECRETÀRIA DE LA COMISSIÓ JUDICIAL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El coronel Pérez de los Cobosdurant la seva declaració com atestimoni al Suprem ■ EFE

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 2019 | Nacional | 7

L’1-O ploviaL’APUNT àvies, ni va comprovar la “virulència dels encaputxats”.

Com sempre, la responsabilitat última la van deixar alscaps d’unitat i a la tropa d’agents vinguts d’arreu del’Estat, que primer van engabiar al vaixell dels piolinsperquè piquessin més fort. El penalista Àlex Solà vadonar-li el desllorigador de les caputxes: “L’1-O ploviaa molts llocs de Catalunya. Ho sabia?”Mayte Piulachs

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobosés l’actual heroi dels defensors d’una Espanya mono-color per la seva fermesa i seguretat en la declaracióal Suprem. Que no s’enganyin, De los Cobos, com vaadmetre ell ahir, no es va moure del despatx (com elsdesmemoriats governants del PP) i no va anar a capcentre de votació a veure les “muralles” de nens i

a crònica podia arrencar amb el precd’un helicòpter des d’un terrat del’Eixample o podia arrencar amb el

somni d’una pizza que no arribarà. A l’es-pera que Manuel Marchena valori si hi haarticles del Codi Penal per a tot això,aquesta és la vivència que va relatar al tri-bunal Montserrat del Toro, secretària judi-cial del 20-S, que un any i mig desprésdels fets va dir per primera vegada quevolia un helicòpter. “Per què no ho ha ditmai?”, exigia l’advocat Jordi Pina. “És quejo vaig dir: «Si no puc sortir pel carrer,doncs que vingui un helicòpter!». Però elsguàrdies civils s’ho prenien a broma, i joho deia seriosament”, va relatar.

El pas de Del Toro de testimoni es vaveure únicament al saló de plens del Su-prem, perquè ella en va vetar la imatgeper televisió. Com si mostrés a la salacom li costava saltar “el mur” d’un metredel “terrat” –era la segona planta– entreEconomia i el Teatre Coliseum, les sabatesgrogues de taló alt de Del Toro feien ahirun exagerat salt davant l’esglaó d’un pamque separa la cadira de testimoni del pú-blic. El “salt pel terrat” del 20-S amb unmosso de genolls fent-li d’esglaó era pos-terior a saber que no hi hauria pizza. “El ti-nent em va dir «impossible», que si la

L gent veia arribar un pizzer sabrien que eraper a nosaltres...”, va narrar. “A les 16.30hores apareix un guàrdia civil amb cincentrepans i pregunto d’on venen, i l’agentem diu que d’un mosso que s’apiada denosaltres”, hi va afegir Del Toro.

Més enllà de l’helicòpter, del pizzer i desi l’amabilitat dels Mossos serà valoradapel tribunal, el que no cap en un titular nifins i tot en una crònica és la cara de can-

sats que fan els presos pel ritme de Mar-chena. “Estem molt cansats, dormimmolt poc”, admetia Rull en un recés ahir. Iés que molts d’ells, després de no perdreel fil de res perquè si els afecta n’alertenl’advocat, quan ja són a la presó veuen elCanal 24 horas de TVE per saber què esdiu d’ells. Així que el títol de la crònica ésel que és perquè el que no hi cabia erenels ulls de cansament de Carme Forcadell,Dolors Bassa, Oriol Junqueras, JoaquimForn, Jordi Turull, Raül Romeva, JosepRull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. ■

Ni l’helicòpterni el pizzer

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

La secretària judicial Del Toro va vetar que la seva imatge es veiés per televisió ■ EFE

David Portabella

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Dormim molt poc”, diu Rull. Totsestan cansats i algun encara veuel Canal 24 horas ja a la presó

Una parella d’agents policialsvestides de paisà es van pre-sentar ahir al matí al Parla-ment per un requeriment d’in-formació del jutjat número 13de Barcelona que, segons vaavançar TVE, versaria sobrel’acte de presentació de la lleidel referèndum que es va feral Teatre Nacional de Catalu-nya el juliol del 2017, organit-zat pel grup parlamentari deJunts pel Sí. Els serveis admi-nistratius de la cambra tenenara cinc dies per respondre-hi,que és el que el Parlament hafet sempre en aquests casos,segons fonts consultadesahir. Les agents no van fer capescorcoll i van deixar les ar-mes a la porta, tal com estipu-la el reglament.

Retrets amb Millob D’altra banda, JxCat i

ERC van criticar duramentahir des de la cambra la de-claració la vigília de l’exdele-gat Enric Millo en el judici alprocés. “Menteixen sensemiraments en seu judicialper garantir-se un futur la-boral”, va lamentar el líderrepublicà Sergi Sabrià, queva postil·lar:“A ERC ho sa-bíem des de feia temps en elcas de Millo.” Sabrià, percert, també va criticar lesafirmacions “lamentables ietnicistes” del president an-dalús Juanma Moreno, queva dir que es menystenenels drets dels andalusos aCatalunya. El portaveu ad-junt de JxCat, Eduard Pujol,va anar més enllà i va parlarde “Millo-perjuri” i de “bai-xesa dels seus còmplices”.“Els covards que al judiciparlen del Fairy l’haurien de

fer servir per netejar-se laboca i la pròpia conscièn-cia”, va dir en la sessió decontrol al president Torra,que al seu torn va qualificarles declaracions de dimartsal Suprem “d’autèntica iprofunda vergonya”.

Les expressions de JxCatvan generar una queixa delPP, que les veu “insultants”, iva denunciar la inacció delpresident, Roger Torrent,que va dir que revisaria elsvídeos però que havia de-tectat “les mateixes expres-sions” que en altres debats.Millo va insinuar a Twitterque denunciarà Pujol. “L’odique desprens amb les tevesacusacions calumnioses tel’hauràs d’empassar, si lesmantens, quan et toqui de-fensar-les davant d’un tribu-nal”, li va etzibar. ■ Ò.P.J.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El jutjat 13 requereix informació al Parlament

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 20198 | Nacional |

La lletrada de l’adminis-tració de justícia del jutjatd’instrucció 13 de Barce-lona, Montserrat del Toro,en la seva declaració com atestimoni al Suprem, ahir,va afegir informació finsara desconeguda sobre elsescorcolls al Departamentd’Economia el 20 de se-tembre del 2017, que elladirigia. En certes afirma-cions, per alguns juristes,Del Toro podria haver in-corregut en fals testimoni.En d’altres casos, la fun-cionària va admetre cer-tes irregularitats de la in-vestigació del seu jutjatvers l’1-O, amb materialacusatori aprofitat a lescauses del Suprem i a l’Au-diencia Nacional.

Els delictesb Una de les afirmacionsmés reveladores ahir de lalletrada de l’administracióde justícia és que va confir-mar que el jutjat d’instruc-ció 13 de Barcelona, ambla querella de Vox que am-pliava la primera denún-

cia, investigava els delic-tes de rebel·lió i sedició, talcom constava en les reso-lucions del magistrat perregistrar el 20-S unes qua-ranta seus oficial i domici-lis de 20 càrrecs públics ifuncionaris. És a dir,abans de la gran manifes-tació pacífica i de rebuigals escorcolls –que la fisca-lia qualifica com el primerfet violent per sostenir larebel·lió– ja s’investigavaaquest delicte.

El penalista Jordi Pina,defensor dels exconsellersJordi Turull, Josep Rull il’expresident de l’ANC Jor-di Sànchez, va informar-laque aquest delicte haviaestat descartat pel TSJC.A més, segons l’AudienciaNacional, és competènciaseva, i quan hi ha aforats iamb accions a l’estrangerdel Suprem. Una compe-tència que qüestionen lesdefenses.

Veu de donab En el relat d’ahir, a més,la secretària judicial va as-segurar per primera vega-da que de l’exterior del’edifici d’Economia va

sentir “la veu d’una dona”,que cridava “votarem”, ique aquesta li semblavaque era la de la llavors pre-sidenta del Parlament.“Em va semblar que era la

veu de Forcadell i também’ho va dir un delsagents”, va sostenir DelToro. La penalista Olga Ar-deriu va aclarir-li que For-cadell no havia intervin-

gut pas, aquella nit, a l’es-cenari muntat a la GranVia, on van intervenir unaperiodista i una diputadad’ERC. Forcadell, darrerela seva advocada i al costat

de l’exconsellera DolorsBassa, totes dues en presópreventiva per aquestsfets, feien cara de no do-nar crèdit al que sentien, is’ho comentaven.

Cuixart i Sànchezb En aquest afany acusa-tori, la lletrada de l’admi-nistració de justícia tambéva citar els noms de Sàn-chez i Cuixart. “El guàrdiacivil em deia Sànchez diuaixò, Sànchez diu allò”,per donar a entendre queel llavors president del’ANC era qui controlava laseguretat de la zona. Tam-bé va fer sortir el nom delpresident d’Òmnium, i perprimer cop va explicar alSuprem que es va reuniramb els agents de la Guàr-dia Civil i Sànchez en unasala. Cuixart, en la seva de-claració, va dir que nomésva entrar a l’edifici per aco-miadar-se dels agents i do-nar-los la mà.

La funcionària tambéva sostenir que els agentsde la Guàrdia Civil quecustodiaven la porta esvan haver de “refugiar” al’interior de l’edifici pel“tumult”, afirmació quePina desmenteix amb elsvídeos del carrer que enfo-quen l’edifici i estan apor-tats a la causa.

Els despatxosb La penalista MarianaRoig va agafar en fals DelToro quan va explicar quela resolució del jutge orde-nava l’escorcoll de quatredespatxos. En el cas delresponsable de l’oficina deprocessos judicials, la co-mitiva va ampliar els es-corcolls a taules adjuntes,i la funcionària va assegu-rar que el magistrat “li ha-via donat permís per telè-fon”, però no ho va recollira l’atestat, va alertar Roig.

Els “‹destroyers›”

b Andreu van den Eynde,advocat de Junqueras iRomeva, sempre ha qües-tionat la imparcialitat dela secretària judicial, jaque a les xarxes socials hadonat suport a comentarisde Cs contra independen-tistes. Marchena no li vadeixar preguntar si feia li-kes en comentaris d’al-tres, però sí si era autorad’un d’ells. “Què es pot es-perar d’uns destroyers?”,afirmava Del Toro. “Aixòho deia contra Esquer-ra?”, va preguntar-li Vanden Eynde, i la funcionàriava aclarir que eren contrauns que havien fer “actesvandàlics” al seu poble. ■

Del Toro s’inventa dades deForcadell i dels escorcollsa La lletrada de l’administració de justícia declara que va sentir la presidenta del Parlament el 20-S, quanés fals a Admet que el jutjat de Barcelona investigava la rebel·lió abans d’entrar a Economia

Mayte PiulachsBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

El coronel de la Guàrdia Civil icoordinador del dispositiu po-licial de l’1-O, Diego Pérez delos Cobos, va insistir ahir al Tri-bunal Suprem que els plansd’actuació de la Policía Nacio-nal i de la Guàrdia Civil per atu-rar el referèndum a Catalunyavan ser supervisats pel comis-sari Sebastián Trapote, llavorscap de la Policía Nacional aCatalunya, i pel general ÁngelGozalo, responsable de la

4despatxos havien d’escorco-llar el 20-S al Departamentd’Economia, tot i que es vaampliar a un altre espai.

Concentració de ciutadans davant d’Economia, el 20 de setembre del 2017, on es veuen agents de la Guàrdia Civil i dels Mossos a la porta ■ JOSEP LOSADA

12hores van durar els escorcolls,ja que la comitiva judicial es-perava els detinguts, i tambés’havien de clonar ordinadors.

8agents dels Mossos vanajudar la secretària judicial asortir d’Economia per l’edificidel costat, el teatre.

Guàrdia Civil en aquelles da-tes. Tots dos declararan avui,en la tretzena sessió del judicicontra els dotze independen-tistes catalans.

De los Cobos va explicarque els dos cossos es van divi-dir el territori català tal com eltenien abans del desplega-ment dels Mossos. Trapote iGozalo hauran de detallar comes van escollir els centres onhavien d’intervenir i qui va es-

collir els que hi anaven a votarcàrrecs públics, com el delpresident Puigdemont. Pérezde los Cobos va precisar que“els caps d’unitat d’interven-ció” decidien si actuaven oavortaven l’entrada. Avui tam-bé declararan com a testimo-nis els comissaris ManuelCastellví, exresponsable de lacomissaria d’informació delsMossos, i Emili Quevedo, deseguretat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els caps de la Policía Nacional i de la Guàrdia Civil, avui

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 201910 | Nacional |

197415-1184971T

El director de l’hotel Gaudíde Reus, Alberto Fraile,que va allotjar agents de laPolicía Nacional durant elsetembre del 2017, va ne-gar ahir en la seva declara-ció com a testimoni al Tri-bunal Suprem que els pio-lins en marxessin perpressions dels veïns, sinóque després d’allargar-losla reserva, no tenien mésallotjament. Fraile va re-memorar dues concentra-cions de protesta “ambmolta gent” a la porta del’establiment amb cànticscom “fora les forces d’ocu-pació” i va descartar que

cap grup municipal li de-manés que no deixés allot-jar més els agents.

L’altre empresari turís-tic que va declarar ahir,l’administrador de l’hotelTravé de Figueres, SergiTravé –que va demanarque la seva imatge no apa-regués en la retransmis-sió–, no va saber concre-tar quants agents s’esta-ven al seu establiment, jaque durant l’any s’hi allot-gen de manera habitualper les seves tasques a lafrontera. Recorda duesprotestes pacífiques “nogaire nombroses”, unad’estudiants contraris alspiolins, i una altra de par-tidaris de la policia espa-

nyola. A preguntes de l’ad-vocacia de l’Estat, Travéva explicar que van haverde desconnectar el telèfonper la gran quantitat detrucades que rebien ambinsults, i així ho va traslla-dar als agents, que vanmuntar un perímetre deseguretat.

Pel Suprem també vandesfilar ahir diversos in-formàtics, publicistes idissenyadors gràfics quevan aclarir que mai van co-brar res de la Generalitatper cap feina relacionadaamb l’1-O. Els empresarisQuim Franquesa i VicentNos havien de desenvolu-par un sistema de vot elec-trònic per als catalans a

l’estranger, que mai es vaposar en pràctica. Vanmantenir una reunió pre-paratòria a l’agost al Palaude Pedralbes amb al-menys Carles Puigde-mont, Oriol Junqueras iMarta Rovira, però no vantirar endavant la propostaper falta de finançament ide temps. En tot cas, la Ge-neralitat no era qui hauriapagat el projecte: “Ens vandir que pagaria una terce-ra part. Qui era la tercerapart? Això ja no ho sé”, varelatar Franquesa. “Vaigpreguntar a qui li havíemde facturar el servei i maino vaig obtenir resposta”,va indicar Nos. I els tracteses van frustrar.

D’altra banda, qui vacrear l’anunci de la campa-nya del registre de cata-lans a l’estranger, FerranBurriel, va constatar queaquesta feina no tenia re-lació amb el referèndum,però que, en qualsevol cas,la Generalitat no va pagarels 80.000 euros que valia,i després de reclamar elsdiners, va donar-los perperduts. El fiscal va fer no-tar la seva incredulitatperquè després Burrielcontinués treballant per laGeneralitat. Al seu torn, ladirectora de l’oficina deBarcelona de l’agència decomunicació que va com-prar espais en mitjans pera aquesta campanya, OlgaSolanas, va detallar que lavan facturar però que no lavan arribar a cobrar mai.

Finalment, la dissenya-dora gràfica del web Pac-tepelreferèndum.cat, Te-resa Guix, recriminadapel jutge Manuel Marche-na perquè no en recordavaels continguts, va declararque va renunciar a cobrarla feina, uns 2.700 euros,quan la Guàrdia Civil la vacitar a declarar, per no te-nir problemes. ■

Emili BellaBARCELONA

Els hotelers neguenque la policia marxésper pressions veïnalsa Informàtics, publicistes i dissenyadors gràfics declarenque no van cobrar res per cap feina relacionada amb l’1-O

Aparcament de l’hotel Travé de Figueres a les portes de l’1-O ■ EL PUNT AVUI

El director d’El Punt Avui,Xevi Xirgo, va explicarahir al Tribunal Suprem(TS) espanyol que el diariva publicar de manera gra-tuïta l’anunci del referèn-dum. En la seva declaraciócom a testimoni d’ahir a latarda al judici de l’1-O, Xir-go va respondre, a pregun-tes de la fiscalia, que l’a-nunci en què es podienveure unes vies de tren esva publicar a El Punt Avui ia El Punt Avui Televisiósense que hi hagués un en-càrrec previ, per iniciativadel departament comer-cial. El periodista va deta-llar que la imatge es va ob-tenir a les xarxes socials,ja que “era un anunci quecirculava arreu”.

Sobre el fet que s’inserís

sense cost, Xirgo va indi-car que, tot i que no és “ha-bitual”, el diari publica demanera excepcional senseànim de lucre algunescampanyes que defensen“valors fonamentals so-cials, ètics o democràtics”.En aquest sentit, va posardiversos exemples, comara el Gran Recapte per re-collir menjar per a les per-sones desafavorides. En elcas de la campanya del re-ferèndum, va insistir, escompartia “el valor demo-cràtic del dret a decidir”.

Llorach no declaraEl penúltim testimoni ci-tat al Suprem va ser la pre-sidenta de la CCMA, NúriaLlorach, que es va acollir aldret a no testificar perquèestà investigada al jutjat13. “M’ho recomana elmeu advocat”, va dir. ■

Xirgo: “El PuntAvui va publicargratis l’anunci”

RedaccióMADRID

a La campanya de l’1-O es va difondre aldiari i a la televisió per iniciativa pròpia

El director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, declarant com atestimoni ahir al Suprem ■ ACN

El Tribunal Suprem hadesestimat el recurs con-tenciós administratiu quevint diputats del Parla-ment de l’anterior legisla-tura, de Junts pel Sí i laCUP, a més de Germà Gor-dó, van interposar per de-manar que es declarés nulel decret del govern espa-nyol que aplicava el 155 idissolia la cambra per con-vocar eleccions. Entre elsdemandants hi havia tam-bé Roger Torrent, DavidBonvehí, Antoni Castellà oBenet Salellas, que addu-ïen que l’ordre governa-mental no podia tenir va-lor de reial decret i que lapotestat d’acabar la legis-latura catalana correspon,segons l’Estatut, al presi-dent de la Generalitat.

La sentència, a què hatingut accés El Punt Avui,dona la raó als argumentsde l’advocacia i la fiscaliade l’Estat, i troba que “nohi ha una relació taxada demesures” que es puguinadoptar a l’empara del155. “Són les necessàriesper obligar la comunitatautònoma al complimentforçós de les obligacionsque la Constitució o altreslleis li imposin per protegirl’interès general d’Espa-nya”, subratlla, per la qualcosa considera el governespanyol “competent” per

dissoldre la cambra un copja havia “substituït legal-ment” el president català,Carles Puigdemont. “Lagravetat extraordinàriadel que va passar no sem-bla necessitar més explica-ció”, talla. La sentènciafins i tot subratlla que enles eleccions convocades el21-D “es van respectar lesjurisdiccions electorals” iles disposicions legals vi-gents i que tots els partitshi van concórrer i “no sen’han qüestionat els resul-tats”. Així mateix adjunta,per refermar la seva posi-ció, el reguitzell de pro-nunciaments del TC con-tra diversos passos del pro-cés des del 2015. El Su-prem evita entrar a analit-zar més “plantejamentsd’inconstitucionalitat”, jaque recorda que la qüestiója és sobre la taula del TCper sengles recursos pen-dents de resolució presen-tats per la diputació per-manent del Parlament iper 50 diputats del grup dePodem al Congrés.

Els partits independen-tistes i els seus serveis jurí-dics estudiaven ahir la sen-tència, si bé avançaven laseva perplexitat pel pocdesenvolupament dels ar-guments. Les defenses, aqui imposen pagar les cos-tes, presentaran probable-ment recurs d’empara alTC, per a la qual cosa tenenara vint dies de termini. ■

El Suprem rebutjaun primer recurscontra el 155

Òscar PalauBARCELONA

a Veu legal que el president estatal convoqués eleccionsa L’havien presentat vint diputats del Parlament dissolt L’aplicació del decret del 155 va dissoldre el Parlament el 27 d’octubre del 2017 ■ J. LOSADA

Cs presentarà avui una de-núncia a la Junta ElectoralCentral pels llaços grocs i lespancartes demanant la lliber-tat dels presos polítics quepengen a diversos departa-ments de la Generalitat. “Avuiés el tercer i últim avís quedonem; unes eleccions nosón netes si l’administracióno és neutral com exigeix laConstitució”, indicava el por-taveu Carlos Carrizosa en lasessió de control al govern al

Parlament. El conseller deRelacions Institucionals, Al-fred Bosch, li responia avan-çant que el govern no pensaobligar els funcionaris a reti-rar cap element de protestapel judici. “No direm neutrali-tat quan el que volen dir éscensura; no prohibirem la lliu-re expressió perquè no perto-ca al govern”, rebatia. “No te-nim un problema cromàtic si-nó ètic, un problema greu dedrets i llibertats”, concloïa.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cs du els llaços a la junta electoral

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 2019 | Nacional | 11

8649

07-1

2060

35Q

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 201912 | Nacional |

SERGI SABRIÀPRESIDENT DEL GRUP PARLAMENTARI D’ERC

“Ahir vam veureel pitjor de lapolítica, la que escapaç de mentirsense miraments

en seu judicial per intentargarantir-se un futur laboral.En el cas de Millo, a ERC hosabíem de fa temps”

QUIM TORRAPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Estem assistinta un judici que hamutat. De judicifake a judici de lavergonya, i en el

qual dia a dia ens endinsemencara més profundament enaquestes sorres de lavergonya, quan semblavaimpossible caure més baix”

LA CARA I LA CREU

L’advocat de l’acusació popular JavierOrtega Smith es va absentar ahir del ju-dici per participar en la polèmica confe-rència al Parlament Europeu sobre Ca-talunya en qualitat de secretari general

PÉREZ DE LOS COBOSCORONEL DE LA GUÀRDIA CIVIL

“L’1-O no hi vahaver cap càrregapolicial. No es vadissoldre capmanifestació ni es

va fer cap desallotjament”

“La resistència passiva vaesdevenir resistència activa”

LA CONFERÈNCIA POLÈMICA

MONTSERRAT DEL TOROSECRETÀRIA JUDICIAL DEL JUTJAT 13 DE BARCELONA

“Quan vaig pujar al terratvaig entendre per què no erapossible l’arribada d’unhelicòpter per sortir d’allà:per les moltes antenes que hihavia. Els agents se’n vanriure quan ho vaig demanar”

“A les cinc vaig sentir unsoroll molt gran, com d’untumult. Havia arribat elsenyor Junqueras. No vapreguntar per mi”

“La Guàrdia Civil em va dirque no era assumible, perqüestions de seguretat, sortiraprofitant el passadís formatper civils de maneravoluntària”

“Vaig tenir preocupació totel dia, i de por, en vaig tenir apartir de dos quarts de deu,quan vaig veure el que hihavia a fora, un mar de gent”

“Em van oferir la possibilitatde sortir per la porta, però jo hovaig descartar totalment. Erainadmissible. Ni com apersona ni com a professional.Havíem de sortir tota lacomitiva judicial junta, comvam entrar”

“Un agent de la Guàrdia Civilem va dir que era impossibledemanar menjar ni sortir percomprar-ne. No es podia sortirni, encara menys, tornar ambmenjar. Una mossa ens vaportar uns entrepans perquèes va apiadar de nosaltres”

“[Al jutge] M’has de treured’aquí. No podem sortir perla porta i no hi ha cap opció”

L’advocat de Vox, al Parlament Europeudel partit d’ultradreta Vox. Malgrat al-gunes protestes, la conferència es va ce-lebrar. Paral·lelament va haver de ges-tionar la detenció d’un dirigent de Vox aLleida per abusos sexuals a menors.

LES FRASESLes defensesplanten caraa les ‘fake’

Les defenses, especialmentels advocats Andreu vanden Eynde i Jordi Pina, hanestat ferms en la denúnciade les mentides que s’han

pogut sentir els darrers dies sobre l’1-O iel 20-S per part de responsables poli-cials del govern del PP. I ho han fet ambvalentia davant la bel·ligerància que hamantingut el president de la sala. Ahir,l’advocat Jordi Pina va donar un exem-ple de determinació quan va rebatre alcoronel de la Guàrdia Civil Pérez de losCobos l’afirmació que l’1-O no es va pro-duir cap càrrega policial, i li va recordarque podia tenir conseqüències penals elfet de mentir. Marchena va ser molt duren defensa del coronel.

La secretària judicial DelToro, sense imatges peròamb sabates grogues

MAQUINÀRIA JUDICIALEl jutjat 13 no s’atura i enviapolicies al Parlamentmentre declara la secretària

La falta de sensibilitat lin-güística a l’hora de pronun-ciar de forma adequada elsnoms i cognoms de moltsdels acusats i testimonis per

part del fiscal i la resta de les acusacionses va transformar ahir en falta de res-pecte quan a un dels testimonis, l’infor-màtic Vicent Nos, se li va canviar el nomi va ser al·ludit en tot moment com “Vi-cente” o “Don Vicente”. Fins i tot perpart del jutge Marchena. Malgrat que enla documentació oficial figura amb la de-nominació castellanitzada, el testimonies va presentar com a Vicent. Com vaser un despropòsit la pronúncia del co-gnom de la testimoni Teresa Guix o eldel director d’aquest diari, Xevi Xirgo.

Javier Ortega Smith, durant la conferència pronunciada ahir al Parlament Europeu ■ EFE

L’oblit de Marchena sobre elcas de tortures del coronelPérez de los Cobos al País Basc

La maquinària del jutjat número 13 deBarcelona no s’atura, i mentre la secre-tària judicial d’aquest jutjat declaravaahir al Suprem, des del 13 s’enviava lapolicia judicial al Parlament per reque-rir informació sobre l’acte de presenta-ció de la llei del referèndum al Teatre Na-cional de Catalunya (TNC) el juliol del2017. Els agents no van fer cap escorcolli van demanar documentació sobre lessubvencions als grups parlamentaris.

El tribunal va ordenar ahir que no es faci-lités cap imatge de la secretària judicialdel jutjat número 13. El fiscal va instru-mentalitzar la decisió per justificar unasuposada necessitat de protecció de latestimoni pel fet de viure a Catalunya. Ar-gument que va ser protestat i replicat perl’advocat Jordi Pina. No es va poder veurela cara, però sí que sabem com anava ves-tida: abric blanc, vestit vermell i, curiosa-ment, sabates de taló de color groc.

LAPSUS OPORTÚ

“Don Vicente” i lafalta de respectelingüístic

D’INCÒGNIT

El president del tribunal, Manuel Mar-chena, va aprofitar la segona declaracióde Pérez de los Cobos per formular unapregunta obligada als testimonis i quecuriosament dimarts se li va oblidar enel cas del coronel, ja que no li va demanarsi havia estat mai processat. El que no liva preguntar és per què va ser jutjat. Vaser per suposades tortures durant la se-va etapa al País Basc i va ser absolt. El vadefensar l’advocat Fuster-Fabra.

LES FRASES

FERRAN ESPADAL’ALTRA CARA DEL JUDICI

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 2019

1190

01-1

2051

4L

LA TERTÚLIA

“Emocionalment, es fadifícil per als catalansseguir el judici. No hemde menystenir, però, lesaccions massives querealitzem com a poble”

“Els testimonis de lesacusacions són l’Estat.És complicat de pair”

ANNA ARQUÉPortaveu de l’InternacionalCommission of European Citizens

“No hem sentit res ambquè es pugui sostenir lasedició ni la rebel·lió”

ROGER HEREDIAMembre del secretariatnacional de l’ANC

“Del Toro va relatar elsfets com si hagués estaten una guerra. I respecteal petit mur que va saltar,com si fos una alpinistaque puja a l’Everest”

er dignitat democràti-ca i antifeixista.” Ésl’argument fonamen-

tal que el 27 de febrer passat vaesgrimir el periodista i exdiputatde la CUP Antonio Baños per dei-xar clar que es negaria a contes-tar a les preguntes de l’advocatde l’acusació popular exercidaper Vox. Baños estava citat alTribunal Suprem com a testimo-ni en el judici per l’1-O contra elslíders independentistes.

Va optar per no contestar a Vox.Quin va ser el motiu?Bé, ho vam decidir tant l’EulàliaReguant com jo, perquè en prin-cipi no érem testimonis impor-tants per a les defenses. La nos-tra no declaració no perjudicava,ja que les possibles preguntesque ens haurien formulat podienser contestades per altres perso-nes. Això ens facilitava el fet dedur a terme aquest gest polític,pensat per denunciar una cosaque trobem escandalosa i quecontinua funcionant amb massanormalitat. No entenem que unpartit que està en contra delsdrets humans estigués interro-gant-nos. La millor manera de

“P

“Mantenim activamentla denúncia antifeixista”

L’ENTREVISTA ANTONIO BAÑOS

denunciar-ho era no admetreque pogués exercir l’acusació.

Va semblar que s’acollia a unaproposta de Marchena. Quin em-bolic hi va haver al final?El que s’ha dit com a “doctrinaJosé Luis Moreno”, pel fet que elpresident d’una sala del Supremfaci de ventríloc de la ultradreta.Jo al principi no ho vaig enten-dre. Creia que el que succeïria ésque les preguntes de Vox, que jaestaven escrites, serien passadesal president del tribunal i que ell

les llegiria. Així fèiem callar Vox.No em vaig adonar fins a la sego-na pregunta que el que feien erasimplement duplicar les veus ique el lletrat de Vox continuavaparlant. És a dir, ell em pregun-tava i jo acabava responent. Enaquest punt, vaig posar de mani-fest que, precisament, jo estavafent allò que no volia fer. Es vanenfadar molt. Actuar de ventrí-loc no estava previst i un delsmembres del tribunal va comen-çar a esbroncar Marchena. Ni en-tre ells ho tenien clar. Van aixe-

car-se tots, tipus Monty Python,i van marxar per pensar durantquatre minuts què havien de fer.

I quan van tornar?Em van dir que quedava clar quejo no volia contestar a cap pre-gunta. Vaig respondre que de lapresidència sí. Però ja no hi vahaver manera de reprendre l’as-sumpte. Durant els quatre mi-nuts, vaig aprofitar per saludarels presos. Tots em van comen-tar que estaven esgotats, que nodormien, que no menjaven encondicions. La seva situació ésinquisitorial i poc justa.

Què ha passat amb la multa de2.500 euros i amb els cinc diesque tenien per repensar-s’ho?Ens havien explicat com funcio-nava de manera normal el fet deno declarar. En principi hi ha unapercebiment, després et posenuna multa allà mateix i, poste-riorment, t’adverteixen que potsincórrer en un delicte de desobe-diència. En canvi, va començar elnúmero de ventrilòquia, el d’es-capisme... Els cinc dies de penedi-ment eren ridículs. Tant Reguantcom jo teníem el gest polític clar ino ens en penedim. La primeraidea és recórrer contra la multaper defecte de forma i, si s’escau,també el procés de desobedièn-cia. Mantenim de manera públicai activa la denúncia antifeixista ifeminista. El nostre gest pot serpuntual o anecdòtic, però la sevapresència és permanent i no hohem de deixar passar.

Igor Llongueres

FOTO: MANEL LLADÓ

QÜESTIONSTÈCNIQUES

Doble vara enla ideologia

a lletrada judicial Mont-serrat del Toro va sol·li-

citar que no es pogués veu-re la seva imatge en la sevadeclaració al Suprem, i eltribunal ho va acceptar.L’advocada Núria Angulodiu que és un dret que ha devalorar el president de lasala: “En judicis tan medià-tics, molts testimonis no hivoldrien anar, per això hi haaquesta mesura de protec-ció, que ha d’estar basadaen fets.” Li sorprèn que esconcedís a Del Toro, “de quiconeixem la seva identitat” i“la seva imatge circula a lesxarxes”. Creu que es va co-artar d’alguna forma el dretd’informació que tenimtots. També pensa que es-tava “molt autosuggestio-nada”: “Deia que el 20S nos’acostava a la finestra perpor” i, en canvi, “suposavahaver sentit Forcadell”. An-gulo veu correcte que no lipreguntessin sobre la ideo-logia personal, si bé “hi hauna doble vara, perquè esva demanar a al-guns acusats sieren de certesassociacions”.

L

NÚRIAANGULO

GISELA PLADEVEYAL’ILLA DE ROBINSON

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 201914 | Nacional |

LLUÍS MARTÍNEZPER LLOGAR-HI CADIRES

Els violents de MilloLes declaracions de l’exdelegat d’Es-panya Enric Millo i la violència cen-tren part de les opinions de la premsa.La Vanguardia retreu a Millo la seva“sorprenent insistència en l’existèn-cia d’un clima de violència a Catalu-nya.” El Periódico reparteix llenya atothom: “El tribunal dirà si hi va ha-ver rebel·lió [...], però el que segur queha sobrat, per tot arreu, va ser la bar-ra.” A El País hi llegim: “Millo va con-cretar ferides dels guàrdies [...]. Peròno en va oferir, ni li’n van demanar,acreditació indubtable.” L’ABC, quetorna a posar el judici en portada,l’aboca pel broc gros: “La força de l’Es-tat és legítima; la dels rebels, no.”

Els Mossos: ells entenen la culpaÉs la consigna del dia. Encarna Sa-mitier ho explica: “Pérez de los Co-bos [...] va deixar clara la seva con-clusió: el dispositiu de la direcciódels Mossos anava dirigit a facili-tar la consulta, no a impedir-la.”

Marian Rebolledo es posa la batablanca i diu: “Aquest trauma col-lectiu que arrossega part de la so-cietat catalana per la violència del’espanyol opressor hauria de sertractat per bons psiquiatres.”

No cal fer medicina perdiagnosticar malalties

Encara ens quedenculpables per acusarErnesto Sánchez Pombo s’erigeixen jutge i es pregunta: “¿No hi haprou episodis de rebel·lia i irres-ponsabilitat en la trajectòria del’expresident [Mas] perquè passide testimoni a acusat?”

Hi ha coses amb les quals no es pot ferbroma ni en carnestoltes. Tret que a quitoqui el rebre siguin els independentis-tes. S’escandalitza OKdiario perquè enel carnestoltes infantil de Sant Cugat delVallès un cantant va substituir la torna-da “¡Que viva España!” per la d’“¡Esto noes España!”. I és que “en cap moment esva avisar que la festa adoptaria un deixindependentista”, escriu la cronista.

Per carnaval, no tot s’hi val

Si els GAL estaven comandats per un tal “senyor X” que mai es vaesbrinar qui era, el nom del cap del dispositiu de la Policía Nacio-nal i de la Guàrdia Civil que va intervenir als col·legis electoralssembla que va pel mateix camí incògnit. No és Rajoy ni Sáenz deSantamaria, ni Nieto, ni Pérez de los Cobos. En aquest acudit deRicardo, Rajoy confia en la televisió per assabentar-se’n.

A la recerca del “senyor X”

El jutjat d’instrucció nú-mero 2 de Girona està pre-vist que a partir de l’abrilcomenci a citar a declararels guàrdies civils i els efec-tius de la Policía Nacionalinvestigats per les càrre-gues que hi va haver du-rant el referèndum de l’1-O del 2017. La querellacol·lectiva que es va pre-sentar arran dels fets es di-rigeix contra els agentsque van actuar als col·legiselectorals de la capital gi-rona, Sant Julià de Ramis iAiguaviva; els seus coman-daments i els responsa-bles polítics del dispositiu.S’hi denuncien tortures,lesions i delictes contra elsdrets individuals. El lletratAlbert Carreras, membredel col·lectiu d’advocatsvoluntaris pel dret de de-fensa, posa de manifestque “per fi aquest assump-te s’ha començat a desen-callar”: “És una bona notí-cia per als més de dos-cents ferits, ja que semblaque s’estan obrint cosesdins del procediment.” I ésque cal recordar queaquesta querella es va ad-metre a tràmit el maig del’any passat.

Precisament a mitjanfebrer, els advocats volun-taris van entrar un escritde queixa al jutjat criti-cant que la instrucció ar-rossegava greus dilacions.Entre altres motius, per-què encara no s’havien ci-tat a declarar com a inves-tigats la dotzena d’agentsque els ferits per les càrre-gues havien identificat(amb fotos o amb el núme-ro de TIP que van aportaren les denúncies).

Pràctica transcendentalSegons va informar l’ACN,la jutgessa instructora hacanviat fa poc. Arran de laqueixa presentada pelsadvocats voluntaris, desdel jutjat es va emetre unainterlocutòria en què s’in-dica que la declaració detots aquells identificats–també comandaments–és una de les “diligènciestranscendentals” que caldur a terme. En paral·lel, iatenent també a una peti-ció dels lletrats voluntaris,el jutjat ha encarregat alsMossos d’Esquadra que in-vestiguin els canals de co-municació alternatius quela Policía Nacional i laGuàrdia Civil haurien fetservir durant el dispositiudel referèndum. ■

Un jutjat gironícitarà aviat elsinvestigats perles càrregues

RedaccióGIRONA

a Els Mossos indagaran els canals decomunicació alternatius que la policiaespanyola va fer servir durant l’1-O

La intervenció de la Guàrdia Civil contra gent que estava afora del pavelló de Sant Julià de Ramis, l’1-O ■ LLUÍS SERRAT

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 2019 | Nacional | 15

El ple del Parlament va ferahir una declaració insti-tucional de suport a lesvíctimes d’abusos sexualsinfantils, consensuadaper tots els grups, que con-demna específicament lesactituds que pretenen“restar gravetat” als co-mesos per alguns sacer-dots, per la qual cosa instales autoritats eclesiàsti-ques a “comunicar a la jus-tícia ordinària” tots els ca-sos de què tingui coneixe-ment. La petició arribadesprés que en els darrersmesos han sortit a la llumnous casos de persones jaadultes que van patir abu-sos sexuals durant la in-fància, fet que “ha de ferreflexionar” sobre la im-portància de la seva detec-ció, abordament, denún-cia i visibilització. El textcondemna genèricamentles agressions i els abusoscontra els infants, i ex-pressa la solidaritat ambles víctimes i els seus fami-

liars. A més, insta les insti-tucions i els organismescompetents que col·labo-rin amb la justícia i actuïnper prevenir-los i denun-ciar-los, ja siguin en elsàmbits familiar, escolar,religiós o del lleure infantili juvenil. La declaració lava llegir el secretari pri-mer de la mesa, Eusebi

Campdepadrós, abansque els portaveus delsgrups es fessin una foto-grafia conjunta a les esca-les amb representantsd’entitats que defensen elsdrets dels infants.

Precisament ahir es vasaber que cinc presump-tes víctimes han denun-ciat l’exrector de Vilobí

d’Onyar, mossèn TomàsPons, davant la comissiódel Bisbat de Girona quen’investiga presumptesabusos a menors entre elsanys seixanta i vuitanta.Des de principis de febrer,de fet, ja s’han recollit mésd’una dotzena de testimo-nis sobre el cas, entre elsquals el del mateix capellà,que ara té 91 anys i que viuretirat a Arbúcies, elsquals serviran de base al’informe que s’enviarà alVaticà, en què no es des-carta encara que apare-guin més casos.

Es preveu que el docu-ment es trameti a la SantaSeu a mitjan març. Fontsdel Bisbat van explicarahir a l’ACN que la Congre-gació per la Doctrina de laFe hauria de trigar poc lla-vors a emetre una resolu-ció sobre el cas, que podriacomportar que se li retiriel ministeri. En paral·lel,segons va avançar tambéCatalunya Ràdio, el Bisbatposarà els fets en coneixe-ment de la fiscalia, tot ique els delictes ja podrienestar prescrits.

La comissió, integradaper un capellà, un assis-tent i una psicòloga, haparlat amb les cinc vícti-mes, que haurien patit to-caments i abusos per partde mossèn Tomàs, mentrela resta de testimonis ambqui ha contactat són gentvinculada al poble, al col·le-gi Bell-lloc del Pla o a altresllocs on va estar, com araSiurana d’Empordà. ■

El Parlament insta l’Esglésiaa denunciar tots els abusos

Ò.P.J.BARCELONA

a La cambra se solidaritza amb les víctimes i reclama a les institucions que actuïn per evitar idestapar agressions a Cinc casos arriben a la comissió episcopal de Girona per l’exrector de Vilobí

549denúncies per presumptesabusos a infants es van pre-sentar a Catalunya al llarg del2017.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La declaració

Els presidents Torra i Torrent, ahir amb els portaveus de tots els grups i representants d’entitats en suport als menors ■ ACN

“El Parlamentcondemna lesparaules i actituds quepretenguin restargravetat als abusossexuals comesos peralguns sacerdots”

Els Mossos d’Esquadravan detenir ahir al matí ala capital del Segrià JoséAntonio Ortiz Cambray,de 53 anys, militant i líderde la formació d’ultradretaa la província de Lleida,acusat d’un delicte contrala llibertat sexual per ha-ver abusat de persones dis-capacitades majors d’edat,

tot i que no es descarta quepugui haver-hi també víc-times menors d’edat. Or-tiz, que passarà a disposi-ció judicial abans que aca-bi la setmana, es guanyavala confiança de les vícti-mes per poder, posterior-ment, mantenir contacteamb elles.

Les persones presump-tament agredides estantutelades per la FundacióAlosa. Van ser membresde la mateixa fundació elsque van detectar missat-ges de WhatsApp fora delloc entre els dos denun-ciants i Ortiz. Vox, per laseva banda, no va tardar a

reaccionar i fonts del par-tit van afirmar que Ortizera únicament un militantde base i no un líder delpartit. No obstant això, Or-tiz, que en les eleccionsmunicipals del 2011 s’ha-via presentat com a candi-dat per Plataforma per Ca-

talunya, es va presentarper Vox a les llistes per alSenat en les eleccions ge-nerals del 2016. A més, elmateix Ortiz va ser l’en-carregat de presentar unadenúncia per un delicted’odi, en representació dela formació política, pels

ninots amb les sigles delspartits espanyols que apa-regueren penjats en unpont de Lleida la setmanapassada. En la mateixa lí-nia, en una imatge penjadaa les xarxes socials de VoxLleida a finals de gener, espresentava Ortiz com a

president de la formació alterritori. Tot i això, el par-tit d’extrema dreta no es vaquedar de braços plegats iva anunciar ahir mateixque suspenia de militànciaOrtiz fins que “s’aclareixinels fets o es pugui prendreuna decisió fonamentada”,i que portarà el cas al comi-tè de garanties per haver-se presentat davant l’opi-nió pública com a presi-dent de la formació a la“província” quan, assegu-ren, el partit no disposa decap estructura organitza-tiva al territori lleidatà i elcomitè estatal, màxim òr-gan de decisió, va denegarla proposta per presidir lagestora de la demarcació.

Van aprofitar, també,per remarcar que una deles seves propostes políti-ques és l’enduriment de lespenes per determinats de-lictes, entre els quals s’in-clou el delicte d’abusoscontra la llibertat sexual,de què s’acusa Ortiz ■

aDetingut per delictescontra la llibertat i perhaver abusat dediscapacitats

RedaccióBARCELONA

El líder de Voxa Lleida, acusatd’abús sexual

Exterior de la Fundació tutelar Alosa, fundació d’on són membres els abusats ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 201916 | Nacional |

1301

38-1

2061

42Q

La Crida Nacional per laRepública no es presenta-rà en solitari ni gairebé se-gur amb cap formació in-dependentista als comicisespanyols del 28 d’abril enno prosperar, com d’altrabanda ja era d’esperar, laidea de fer una candidatu-ra unitària i transversal del’independentisme dispo-sada a fer efectiu el man-dat de l’1-O. Així ho va co-municar ahir el seu secre-tari general, Toni Morral,

en nom del govern de l’as-sociació, que també estàinscrita al registre com apartit per poder-se presen-tar a eleccions, després delno d’ERC, la incògnita dela CUP, que ho decideix di-umenge, i quedar nomésl’opció de presentar-se ensolitari o en coalició ambJxCat i el PDeCAT.

Sobre la primera opció,Morral va ser rotund endescartar-ho en conside-rar que suposaria “unacandidatura més per frac-cionar encara més l’espai”,una iniciativa que aniria

en contra del model d’uni-tat que defensa el seu idea-ri. I sobre la segona opció,tot i que en la consulta tele-màtica entre associats, ad-herits i fundadors, un 91%dels vots van apostar per-què la Crida participés enuna confluència electoralsi altres organitzacionspolítiques acceptaven laconfluència, com és el casde JxCat i el PDeCAT, Mor-ral va explicar que ho veia“molt complicat” perquèels partits estan fent lesllistes, hi ha poc temps i“en un context de compe-

tència electoral és difícilque la Crida pugui jugar enaquest terreny”. I és quel’associació impulsada perCarles Puigdemont, comJxCat, no sembla estar dis-posada a entrar en la bata-lla de la confecció de llistes,en la qual també estan po-sades les dues ànimes delPDeCAT, la més partidàriai propera a Puigdemont i laque aposta per una estra-tègia més moderada a Ma-drid, representada perCarles Campuzano. LaCrida, des dels seus inicisha fet un esforç per desvin-cular-se d’aquells que laconsideren un nou intentde refundació de l’espaipostconvergent. I, sensedir-ho obertament, com síque ha fet altres vegades,Morral va deixar entreveu-re que l’horitzó com a “pa-

raigües de la unitat de l’in-dependentisme” seran lespròximes eleccions al Par-lament, tot i que també lapromouran per a les euro-pees del 26 de maig.

Morral va defensar la lli-bertat dels associats depresentar-se a títol indivi-dual en altres candidatu-res i va deixar per a mésendavant la decisió de sidemanaran el vot per una,dues, totes les candidatu-res independentistes quees presentin, o per a cap.Però, com a actor polític, laCrida sí que els farà arribarpropostes de contin-guts. ■

La Crida no es presentarà el28-A en fallar l’intent d’unitat

Jordi AlemanyBARCELONA

a Hi podria anar sola o amb JxCat i el PDeCAT, però ho descarta per “no fraccionar més l’espaiindependentista” i no “hipotecar” el seu ideari transversal a Farà un altre intent per les europees

Tot i estar convocat per avuial vespre un consell nacionaldel PDeCAT amb l’objectiu deperfilar definitivament elsnoms de la candidatura queamb la fórmula de JxCat –elPDeCAT la té registrada–s’ha de presentar en les elec-cions espanyoles del 28d’abril, ahir al vespre no esta-va clar que finalment s’acabirealitzant.

Després de la reunió, ahir,de l’executiva no es va tancar

El secretari general de la Crida Nacional, Toni Morral, donant explicacions ahir als mitjans ■ EFE/MARTA PÉREZ

cap acord i encara es negociaentre els diferents actors lesposicions i els noms de la llis-ta conjunta, en la qual han deconfluir els diferents interes-sos de les formacions i tambéla representació de les duesànimes del PDeCAT en posi-cions rellevants de la llistaper darrere dels noms delspresos polítics que generenconsens per a Barcelona, Tar-ragona i Lleida –Jordi Sàn-chez, Josep Rull i Jordi Turull.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JxCat i el PDeCAT encara negocien

“Renunciem apresentar unacandidatura més.Aniria en direcciócontrària a la unitat”Toni MorralSECRETARI GENERAL DE LA CRIDA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase