Curriculum de Primaria

292
Conselleria d’Educació Conselleria de Educación DECRET 111/2007, de 20 de juliol , del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana. [2007/9730] DECRETO 111/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que se establece el currículo de la Educación Primaria en la Comunitat Valenciana. [2007/9730] L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l’article 53, disposa que és de competència exclusiva de la Generalitat la regula- ció i administració de l’ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjuí del que disposen l’arti- cle 27 de la Constitució Espanyola i les Lleis Orgàniques que, d’acord amb l’apartat 1) de l’article 81 d’aquella, el despleguen, de les facul- tats que atribuïx a l’Estat el número 30 de l’apartat 1) de l’article 149 de la Constitució Espanyola i de l’alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia. La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, que té caràc- ter bàsic, en l’article 6.2, establix que el Govern ha de fixar els aspec- tes bàsics del currículum que constituïxen les ensenyances mínimes. Les ensenyances mínimes determinen els aspectes essencials del currículum en relació amb els objectius, les competències bàsiques, els continguts i els criteris d’avaluació, de manera que asseguren una formació comuna a tot l’alumnat i garantisquen la validesa dels títols corresponents al sistema educatiu espanyol. En l’article 6.4, la mencionada llei disposa que les administraci- ons educatives competents han d’establir el currículum de les distintes ensenyances regulades en esta, del qual han de formar part els aspectes bàsics assenyalats en els apartats anteriors. Així mateix, en els articles 18 i 19, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià, disposa que s’ha d’incor- porar a les àrees prescrites per a l’Educació Primària pel Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’establixen les ensenyances mínimes de l’Educació Primària, l’ensenyança del valencià, per tal que en finalitzar esta etapa l’alumnat estiga capacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valencià en igualtat amb el castellà. Correspon al Consell, en ús de les seues competències, establir el currículum o pla de estudis d’esta etapa educativa, d’acord amb el que disposa el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’esta- blixen les ensenyances mínimes de l’Educació Primària. Per tal de desplegar este mandat, el present decret fixa a la Comu- nitat Valenciana els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació corresponents al conjunt de l’etapa i a cada una de les àrees que la integren o configuren. En cada àrea es descriu la manera com contri- buïx al desplegament de les competències bàsiques o aprenentatges que es consideren imprescindibles, els seus objectius, els continguts organitzats per cicles i distribuïts en blocs, i els criteris d’avaluació, procurant que en totes les àrees s’aborden coneixements de caràcter instrumental, lingüístic, matemàtic, científic i tecnològic. Així mateix, el decret ha d’assentar les bases per a un projecte de futur en la nostra escola, la de la Comunitat Valenciana, per tal de con- vertir-la en àmbit privilegiat per a potenciar el coneixement i l’ús del valencià i del castellà. A la nostra comunitat, l’aprenentatge escolar de les dos llengües cooficials es considera, en el currículum, com a element bàsic de la nostra cultura, com a instrument d’aprenentatge dins del marc del programa o programes d’educació plurilingüe que apliquen els centres, d’anàlisi i busca de la realitat, d’adquisició d’una consciència d’identitat, de pertinença a una cultura i d’assumpció d’unes normes i d’uns valors compartits. Es regula, així mateix, una avaluació de diagnòstic en finalitzar el segon cicle de l’educació primària, de caràcter orientador i formatiu, a fi de facilitar l’èxit escolar. L’etapa de l’educació primària, que amb l’educació secundària obligatòria constituïx l’ensenyança bàsica, és especialment important, ja que inicia l’escolarització obligatòria i posa les bases de tot l’apre- nentatge posterior. Per això, el present decret, encara que fa referència especialment a les capacitats, habilitats i destreses que l’alumnat ha d’adquirir en finalitzar l’etapa, oferix els instruments necessaris perquè El Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el artículo 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu- lación y administración de la enseñanza en toda su extensión, niveles y grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponen el artículo 27 de la Constitución Española y las Leyes Orgánicas que, de acuerdo con el apartado 1 del artículo 81 de aquella, lo desarrollan, de las facultades que atribuye al Estado el número 30 del apartado 1) del artículo 149 de la Constitución Española, y de la alta inspección necesaria para su cumplimiento y garantía. La Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, que tiene carácter básico, en su artículo 6.2, establece que el Gobierno fijará los aspectos básicos del currículo que constituyen las enseñanzas míni- mas. Las enseñanzas mínimas determinan los aspectos esenciales del currículo en relación con los objetivos, las competencias básicas, los contenidos y los criterios de evaluación, de modo que aseguren una formación común a todo el alumnado y garanticen la validez de los títulos correspondientes al sistema educativo español. En el artículo 6.4, la mencionada Ley dispone que las administra- ciones educativas competentes establecerán el currículo de las distintas enseñanzas reguladas en la misma, del que formarán parte los aspectos básicos señalados en los apartados anteriores. Asimismo, en los artículos 18 y 19, la Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de Uso y Enseñanza del Valenciano, dispone que se incor- porará a las áreas prescritas para la educación primaria por el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las Enseñanzas Mínimas de la Educación Primaria, la enseñanza del valenciano, para que al terminar dicha etapa el alumnado esté capa- citado para utilizar oralmente y por escrito el valenciano en igualdad con el castellano. Corresponde al Consell, en uso de sus competencias, establecer el currículo o plan de estudios de esta etapa educativa, de acuerdo con lo dispuesto en el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las Enseñanzas Mínimas de la Educación Primaria. En desarrollo de este mandato, el presente Decreto fija en la Comunitat Valenciana los objetivos, los contenidos y los criterios de evaluación correspondientes al conjunto de la etapa y a cada una de las áreas que la integran o configuran. En cada área se describe el modo en que contribuye al desarrollo de las competencias básicas o aprendizajes que se consideran imprescindibles, sus objetivos, los con- tenidos organizados por ciclos y distribuidos en bloques, y los criterios de evaluación, procurando que en todas las áreas se aborden conoci- mientos de carácter instrumental, lingüístico, matemático, científico y tecnológico. Asimismo, el Decreto ha de sentar las bases para un proyecto de futuro en nuestra escuela, la de la Comunitat Valenciana, convirtién- dola en ámbito privilegiado para potenciar el conocimiento y el uso del valenciano y del castellano. En nuestra Comunitat, el aprendiza- je escolar de las dos lenguas cooficiales se considera, en el currículo, como elemento básico de nuestra cultura, como instrumento de apren- dizaje dentro del marco del programa o programas de educación pluri- lingüe que apliquen los centros, de análisis y búsqueda de la realidad, de adquisición de una conciencia de identidad, de pertenencia a una cultura y de asunción de unas normas y de unos valores compartidos. Se regula, asimismo, una evaluación de diagnóstico al finalizar el segundo ciclo de la educación primaria de carácter orientador y forma- tivo con el fin de facilitar el éxito escolar. La etapa de la educación primaria, que con la educación secun- daria obligatoria constituye la enseñanza básica, es especialmente importante, ya que en ella se inicia la escolarización obligatoria y se ponen las bases de todo el aprendizaje posterior. Para ello, el presente decreto, aunque hace referencia especialmente a las capacidades, habi- lidades y destrezas que el alumnado ha de haber adquirido al finalizar

Transcript of Curriculum de Primaria

Num. 5562 / 24.07.2007

30110

Conselleria dEducaciDECRET 111/2007, de 20 de juliol , del Consell, pel qual sestablix el currculum de lEducaci Primria a la Comunitat Valenciana. [2007/9730] LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en larticle 53, disposa que s de competncia exclusiva de la Generalitat la regulaci i administraci de lensenyament en tota la seua extensi, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perju del que disposen larticle 27 de la Constituci Espanyola i les Lleis Orgniques que, dacord amb lapartat 1) de larticle 81 daquella, el despleguen, de les facultats que atribux a lEstat el nmero 30 de lapartat 1) de larticle 149 de la Constituci Espanyola i de lalta inspecci necessria per al seu compliment i garantia. La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que t carcter bsic, en larticle 6.2, establix que el Govern ha de fixar els aspectes bsics del currculum que constituxen les ensenyances mnimes. Les ensenyances mnimes determinen els aspectes essencials del currculum en relaci amb els objectius, les competncies bsiques, els continguts i els criteris davaluaci, de manera que asseguren una formaci comuna a tot lalumnat i garantisquen la validesa dels ttols corresponents al sistema educatiu espanyol. En larticle 6.4, la mencionada llei disposa que les administracions educatives competents han destablir el currculum de les distintes ensenyances regulades en esta, del qual han de formar part els aspectes bsics assenyalats en els apartats anteriors. Aix mateix, en els articles 18 i 19, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, ds i Ensenyament del Valenci, disposa que sha dincorporar a les rees prescrites per a lEducaci Primria pel Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances mnimes de lEducaci Primria, lensenyana del valenci, per tal que en finalitzar esta etapa lalumnat estiga capacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valenci en igualtat amb el castell. Correspon al Consell, en s de les seues competncies, establir el currculum o pla de estudis desta etapa educativa, dacord amb el que disposa el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances mnimes de lEducaci Primria. Per tal de desplegar este mandat, el present decret fixa a la Comunitat Valenciana els objectius, els continguts i els criteris davaluaci corresponents al conjunt de letapa i a cada una de les rees que la integren o configuren. En cada rea es descriu la manera com contribux al desplegament de les competncies bsiques o aprenentatges que es consideren imprescindibles, els seus objectius, els continguts organitzats per cicles i distributs en blocs, i els criteris davaluaci, procurant que en totes les rees saborden coneixements de carcter instrumental, lingstic, matemtic, cientfic i tecnolgic. Aix mateix, el decret ha dassentar les bases per a un projecte de futur en la nostra escola, la de la Comunitat Valenciana, per tal de convertir-la en mbit privilegiat per a potenciar el coneixement i ls del valenci i del castell. A la nostra comunitat, laprenentatge escolar de les dos llenges cooficials es considera, en el currculum, com a element bsic de la nostra cultura, com a instrument daprenentatge dins del marc del programa o programes deducaci plurilinge que apliquen els centres, danlisi i busca de la realitat, dadquisici duna conscincia didentitat, de pertinena a una cultura i dassumpci dunes normes i duns valors compartits. Es regula, aix mateix, una avaluaci de diagnstic en finalitzar el segon cicle de leducaci primria, de carcter orientador i formatiu, a fi de facilitar lxit escolar. Letapa de leducaci primria, que amb leducaci secundria obligatria constitux lensenyana bsica, s especialment important, ja que inicia lescolaritzaci obligatria i posa les bases de tot laprenentatge posterior. Per aix, el present decret, encara que fa referncia especialment a les capacitats, habilitats i destreses que lalumnat ha dadquirir en finalitzar letapa, oferix els instruments necessaris perqu

Conselleria de EducacinDECRETO 111/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que se establece el currculo de la Educacin Primaria en la Comunitat Valenciana. [2007/9730] El Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en el artculo 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regulacin y administracin de la enseanza en toda su extensin, niveles y grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponen el artculo 27 de la Constitucin Espaola y las Leyes Orgnicas que, de acuerdo con el apartado 1 del artculo 81 de aquella, lo desarrollan, de las facultades que atribuye al Estado el nmero 30 del apartado 1) del artculo 149 de la Constitucin Espaola, y de la alta inspeccin necesaria para su cumplimiento y garanta. La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que tiene carcter bsico, en su artculo 6.2, establece que el Gobierno fijar los aspectos bsicos del currculo que constituyen las enseanzas mnimas. Las enseanzas mnimas determinan los aspectos esenciales del currculo en relacin con los objetivos, las competencias bsicas, los contenidos y los criterios de evaluacin, de modo que aseguren una formacin comn a todo el alumnado y garanticen la validez de los ttulos correspondientes al sistema educativo espaol. En el artculo 6.4, la mencionada Ley dispone que las administraciones educativas competentes establecern el currculo de las distintas enseanzas reguladas en la misma, del que formarn parte los aspectos bsicos sealados en los apartados anteriores. Asimismo, en los artculos 18 y 19, la Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de Uso y Enseanza del Valenciano, dispone que se incorporar a las reas prescritas para la educacin primaria por el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las Enseanzas Mnimas de la Educacin Primaria, la enseanza del valenciano, para que al terminar dicha etapa el alumnado est capacitado para utilizar oralmente y por escrito el valenciano en igualdad con el castellano. Corresponde al Consell, en uso de sus competencias, establecer el currculo o plan de estudios de esta etapa educativa, de acuerdo con lo dispuesto en el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las Enseanzas Mnimas de la Educacin Primaria. En desarrollo de este mandato, el presente Decreto fija en la Comunitat Valenciana los objetivos, los contenidos y los criterios de evaluacin correspondientes al conjunto de la etapa y a cada una de las reas que la integran o configuran. En cada rea se describe el modo en que contribuye al desarrollo de las competencias bsicas o aprendizajes que se consideran imprescindibles, sus objetivos, los contenidos organizados por ciclos y distribuidos en bloques, y los criterios de evaluacin, procurando que en todas las reas se aborden conocimientos de carcter instrumental, lingstico, matemtico, cientfico y tecnolgico. Asimismo, el Decreto ha de sentar las bases para un proyecto de futuro en nuestra escuela, la de la Comunitat Valenciana, convirtindola en mbito privilegiado para potenciar el conocimiento y el uso del valenciano y del castellano. En nuestra Comunitat, el aprendizaje escolar de las dos lenguas cooficiales se considera, en el currculo, como elemento bsico de nuestra cultura, como instrumento de aprendizaje dentro del marco del programa o programas de educacin plurilinge que apliquen los centros, de anlisis y bsqueda de la realidad, de adquisicin de una conciencia de identidad, de pertenencia a una cultura y de asuncin de unas normas y de unos valores compartidos. Se regula, asimismo, una evaluacin de diagnstico al finalizar el segundo ciclo de la educacin primaria de carcter orientador y formativo con el fin de facilitar el xito escolar. La etapa de la educacin primaria, que con la educacin secundaria obligatoria constituye la enseanza bsica, es especialmente importante, ya que en ella se inicia la escolarizacin obligatoria y se ponen las bases de todo el aprendizaje posterior. Para ello, el presente decreto, aunque hace referencia especialmente a las capacidades, habilidades y destrezas que el alumnado ha de haber adquirido al finalizar

Num. 5562 / 24.07.2007

30111

les mestres i els mestres, en la seua tasca de concreci del currculum, aconseguisquen la formaci integral de les xiquetes i dels xiquets. Els reptes dels canvis tecnolgics i socials als quals haur denfrontar-se lalumnat fan necessari en leducaci primria, posar a la seua disposici fonaments slids que lestimulen a mantindre lafany daprendre durant tota la vida. Rau ac la transcendncia dafavorir linters per la lectura, lescriptura i els diferents llenguatges, incloent el coneixement dalmenys una llengua estrangera, fonamental en el context europeu. Letapa de leducaci primria ha de proporcionar els lmits de cada disciplina, els seus parmetres bsics i els seus principis vertebradors. La instrucci en les distintes rees haur destar, lgicament, condicionada per ledat i les possibilitats de cada alumna i alumne, per sense renunciar a facilitar-los la informaci necessria per a garantir el procs educatiu. Els continguts, fins i tot partint de lentorn ms prxim, no sn, per tant, complets, si no sinserixen en el seu context nacional, europeu i universal. Cal donar, per tant, carta de naturalesa a uns continguts interessants i motivadors per a lalumnat. Tot aix, per tal que lalumnat senta els seus avantatges i avanos i shi veja recompensat, de manera que incorpore al seu mn de valors els principis de treball i de mrit consagrats per la Constituci Espanyola de 1978. La creaci en les aules i en tot el centre dun clima de treball, de respecte envers els altres, dinters per la cultura, de tasques compartides, datenci a tots, facilitar la convivncia i augmentar lestima per la mestra i el mestre com a representants deixa cultura que es pretn adquirir i emular, i oferir a lalumnat referncies tiques i models positius sobre els quals dirigir la seua prpia construcci personal. Els valors que la nostra societat exigix per als seus membres seran, aix, el resultat duna prctica, duna educaci en lesfor, de la generositat intellectual i de la responsabilitat. La configuraci del currculum, per tant, ha de desenrotllar-se amb la suficient flexibilitat perqu els centres, en ls de la seua autonomia, puguen concretar-lo en el seu projecte educatiu, per tal que la intervenci educativa tinga com a principi la diversitat de lalumnat. Desta manera, es garantix el desenrotllament personal de tot lalumnat, al mateix temps que una atenci individualitzada en funci de les necessitats de cada alumna i alumne. Aix, els centres de la Comunitat Valenciana donaran resposta a les expectatives de la ciutadania, oferint una educaci de qualitat que haur de ser til al llarg de tota la vida i que permetr a lalumnat afrontar els reptes del nou context social. Amb esta finalitat, en este decret es configuren els elements organitzatius suficients perqu els equips docents adopten les decisions relatives a la distribuci dels continguts i dels criteris davaluaci en el cicle, aix com la seqenciaci i lestructuraci en unitats didctiques, que quedaran reflectides en les programacions docents. Per tot aix, amb linforme previ del Consell Escolar Valenci, a proposta del conseller dEducaci, conforme amb el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberaci prvia del Consell, en la reuni del dia 20 de juliol de 2007, DECRETE Article 1. Objecte i mbit daplicaci 1. El present decret constitux el desplegament per a leducaci primria del que disposa el ttol I, captol II, de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com larticle 5 del Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances mnimes de lEducaci Primria. 2. A lefecte del que disposa este decret, sentn per currculum de leducaci primria el conjunt dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci desta etapa educativa. 3. Este decret sha daplicar als centres docents pblics i privats de la Comunitat Valenciana que, degudament autoritzats, impartisquen ensenyances deducaci primria.

la etapa, ofrece los instrumentos necesarios para que las maestras y los maestros, en su tarea de concrecin del currculo, consigan la formacin integral de las nias y los nios. Los retos de los cambios tecnolgicos y sociales a los que habr de enfrentarse el alumnado hacen necesario en la educacin primaria, poner a su disposicin fundamentos slidos que lo estimulen a mantener el afn de aprender durante toda la vida. Radica aqu la trascendencia de favorecer el inters por la lectura, la escritura y los diferentes lenguajes, incluyendo el conocimiento de al menos una lengua extranjera, fundamental en el contexto europeo. La etapa de la educacin primaria ha de proporcionar los lmites de cada disciplina, sus parmetros bsicos y sus principios vertebradores. La instruccin en las distintas reas habr de estar, lgicamente, condicionada por la edad y las posibilidades de cada alumna y alumno, pero sin renunciar a facilitarles la informacin necesaria para garantizar el proceso educativo. Los contenidos, aun partiendo del entorno ms prximo, no sern completos, por tanto, si no se insertan en su contexto nacional, europeo y universal. Hay que dar, por tanto, carta de naturaleza a unos contenidos interesantes y motivadores para el alumnado. Todo ello, para que el alumnado sienta sus ventajas y avances y se vea recompensado por ellos, incorporando a su mundo de valores los principios de trabajo y de mrito consagrados por la Constitucin Espaola de 1978. La creacin en las aulas y en todo el centro de un clima de trabajo, de respeto hacia los dems, de inters por la cultura, de tareas compartidas, de atencin a todos, facilitar la convivencia y aumentar el aprecio por la maestra y el maestro como representantes de esa cultura que se pretende adquirir y emular, y ofrecer al alumnado referencias ticas y modelos positivos sobre los que dirigir su propia construccin personal. Los valores que nuestra sociedad exige para sus miembros sern, as, el resultado de una prctica, de una educacin en el esfuerzo, de la generosidad intelectual y de la responsabilidad. La configuracin del currculo, por tanto, debe desarrollarse con la suficiente flexibilidad para que los centros, en el uso de su autonoma, puedan concretarlo en su proyecto educativo, para que la intervencin educativa contemple como principio la diversidad del alumnado. De esta manera, se garantiza el desarrollo personal de todo el alumnado, al mismo tiempo que una atencin personalizada en funcin de las necesidades de cada alumna y alumno. As, los centros de la Comunitat Valenciana darn respuesta a las expectativas de la ciudadana, ofreciendo una educacin de calidad que deber ser til a lo largo de toda la vida y que permitir afrontar al alumnado los retos del nuevo contexto social. Con esta finalidad, en este decreto se configuran los elementos organizativos suficientes para que los equipos docentes adopten las decisiones relativas a la distribucin de los contenidos y de los criterios de evaluacin en el ciclo, as como la secuenciacin y la estructuracin en unidades didcticas, que quedarn reflejadas en las programaciones docentes. Por todo ello, previo informe del Consejo Escolar Valenciano, a propuesta del conseller de Educacin, conforme con el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana y previa deliberacin del Consell, en la reunin del da 20 de julio de 2007, DECRETO Artculo 1. Objeto y mbito de aplicacin 1. El presente decreto constituye el desarrollo para la educacin primaria de lo dispuesto en el ttulo I, captulo II, de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como en el artculo 5 del Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las Enseanzas Mnimas de la Educacin Primaria. 2. A los efectos de lo dispuesto en este decreto, se entiende por currculo de la educacin primaria el conjunto de objetivos, competencias bsicas, contenidos, mtodos pedaggicos y criterios de evaluacin de esta etapa educativa. 3. Este decreto ser de aplicacin en los centros docentes pblicos y privados de la Comunitat Valenciana que, debidamente autorizados, impartan enseanzas de educacin primaria.

Num. 5562 / 24.07.2007

30112

Article 2. Principis generals 1. Leducaci primria forma part de lensenyana bsica. Per tant, dacord amb el que establix larticle 27.4 de la Constituci Espanyola, t carcter obligatori i gratut. 2. Esta etapa educativa comprn sis cursos acadmics, que shan de cursar ordinriament entre els sis i els dotze anys dedat i sorganitza en tres cicles de dos anys acadmics de duraci cada un. Cada cicle constitux la unitat de programaci i avaluaci en leducaci primria. 3. Lalumnat sincorporar ordinriament al primer curs de leducaci primria lany natural en qu complisca sis anys. 4. Els centres docents han de desplegar i completar, si s el cas, el currculum de leducaci primria establit en el present decret i en les normes que el despleguen. El resultat desta concreci formar part del projecte educatiu del centre. 5. Lacci educativa en esta etapa ha de procurar la integraci de les distintes experincies i aprenentatges de lalumnat i sha dadaptar al seu ritme de treball. Per aix, sha de posar especial mfasi en latenci a la diversitat de lalumnat, en latenci individualitzada, en la prevenci de les dificultats daprenentatge i en la posada en marxa de mecanismes de refor tan prompte com es detecten estes dificultats. La conselleria competent en matria deducaci establir les mesures necessries per a atendre tot lalumnat i, en particular, aquell que presente necessitats especfiques de suport educatiu. 6. La conselleria competent en matria deducaci afavorir lelaboraci de projectes dinnovaci, aix com de models de programaci docent i de materials didctics que faciliten al professorat el desplegament del currculum. 7. La conselleria competent en matria deducaci establir lhorari setmanal per a cada una de les rees de leducaci primria, respectant lhorari que figura en lannex III del Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre. Este horari ha de garantir el dret de tot lalumnat a rebre lensenyana del valenci i en valenci, tal com disposa larticle 6.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 8. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci han destar integrades en totes les rees del currculum, dacord amb el que disposa larticle 19.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Article 3. Finalitat 1. Dacord amb el que establix larticle 2 del Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, leducaci primria t la finalitat de proporcionar a lalumnat una educaci que li permeta refermar el seu desenrotllament personal i el seu propi benestar, adquirir les habilitats culturals bsiques relatives a lexpressi i comprensi oral, a la lectura i a lescriptura en valenci i en castell, aix com els relatius al clcul; tamb tracta de desenrotllar habilitats socials, hbits de treball i estudi, el sentit artstic, la creativitat i lafectivitat. 2. Leducaci primria tamb tindr com a finalitat preparar lalumnat per a cursar amb aprofitament leducaci secundria obligatria, amb la qual constitux leducaci bsica, per a facilitar la continutat del procs educatiu de lalumnat. Article 4. Objectius de letapa Leducaci primria ha de contribuir a desenrotllar en lalumnat les capacitats que li permeten: a) Conixer i apreciar els valors i les normes de convivncia, aprendre a obrar dacord amb estes, preparar-se per a lexercici actiu de la ciutadania, respectant i defenent els drets humans, aix com el pluralisme propi duna societat democrtica. b) Desenrotllar hbits de treball individual i dequip, desfor i de responsabilitat en lestudi, aix com actituds de confiana en si mateix, sentit crtic, iniciativa personal, curiositat, inters i creativitat en laprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacci de la tasca ben feta. c) Desenrotllar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, laprenentatge i

Artculo 2. Principios generales 1. La educacin primaria forma parte de la enseanza bsica. Por tanto, de acuerdo con lo establecido en el artculo 27.4 de la Constitucin Espaola, tiene carcter obligatorio y gratuito. 2. Esta etapa educativa comprende seis cursos acadmicos, que se cursarn ordinariamente entre los seis y los doce aos de edad y se organiza en tres ciclos de dos aos acadmicos de duracin cada uno. Cada ciclo constituye la unidad de programacin y evaluacin en la educacin primaria. 3. El alumnado se incorporar ordinariamente al primer curso de la educacin primaria en el ao natural en el que cumpla seis aos. 4. Los centros docentes desarrollarn y desarrollarn y completarn, en su caso, el currculo de la educacin primaria establecido en el presente decreto y en las normas que lo desarrollen. El resultado de esta concrecin formar parte del proyecto educativo del centro. 5. La accin educativa en esta etapa procurar la integracin de las distintas experiencias y aprendizajes del alumnado y se adaptar a sus ritmos de trabajo. Por ello, se pondr especial nfasis en la atencin a la diversidad del alumnado, en la atencin individualizada, en la prevencin de las dificultades de aprendizaje y en la puesta en marcha de mecanismos de refuerzo tan pronto como se detecten estas dificultades. La conselleria competente en materia de educacin establecer las medidas necesarias para atender a todo el alumnado y, en particular, al que presente necesidades especficas de apoyo educativo. 6. La conselleria competente en materia de educacin favorecer la elaboracin de proyectos de innovacin, as como de modelos de programacin docente y de materiales didcticos que faciliten al profesorado el desarrollo del currculo. 7. La conselleria competente en materia de educacin establecer el horario semanal para cada una de las reas de la educacin primaria, respetando el horario que figura en el anexo III del Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre. Dicho horario garantizar el derecho de todo el alumnado a recibir la enseanza del valenciano y en valenciano, tal como dispone el artculo 6.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 8. Las tecnologas de la informacin y la comunicacin estarn integradas en todas las reas del currculo, de acuerdo con lo dispuesto en el artculo 19.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Artculo 3. Finalidad 1. De acuerdo con lo establecido en el artculo 2 del Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, la educacin primaria tiene la finalidad de proporcionar al alumnado una educacin que le permita afianzar su desarrollo personal y su propio bienestar, adquirir las habilidades culturales bsicas relativas a la expresin y comprensin oral, a la lectura y a la escritura en valenciano y en castellano, as como los relativos al clculo; tambin trata de desarrollar habilidades sociales, hbitos de trabajo y estudio, el sentido artstico, la creatividad y la afectividad. 2. La educacin primaria tambin tendr como finalidad preparar al alumnado para cursar con aprovechamiento la educacin secundaria obligatoria, con la que constituye la educacin bsica, para facilitar la continuidad del proceso educativo del alumnado. Artculo 4. Objetivos de la etapa La educacin primaria contribuir a desarrollar en el alumnado las capacidades que les permitan: a) Conocer y apreciar los valores y las normas de convivencia, aprender a obrar de acuerdo con ellas, prepararse para el ejercicio activo de la ciudadana respetando y defendiendo los derechos humanos, as como el pluralismo propio de una sociedad democrtica. b) Desarrollar hbitos de trabajo individual y de equipo, de esfuerzo y responsabilidad en el estudio, as como actitudes de confianza en s mismo, sentido crtico, iniciativa personal, curiosidad, inters y creatividad en el aprendizaje, con los que descubrir la satisfaccin de la tarea bien hecha. c) Desarrollar una actitud responsable y de respeto por los dems que favorezca un clima propicio para la libertad personal, el aprendi-

Num. 5562 / 24.07.2007

30113

la convivncia, aix com fomentar actituds que promoguen la convivncia en els mbits escolar, familiar i social. d) Conixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilitzaci, les diferncies culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats dhmens i dones, i la no-discriminaci de persones amb discapacitat. e) Conixer i utilitzar de manera apropiada el valenci i el castell, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valenci com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, aix com les possibilitats comunicatives del castell com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i didioma internacional. Desenrotllar, aix mateix, hbits de lectura com a instrument essencial per a laprenentatge de la resta de les rees. f) Adquirir, almenys en una llengua estrangera, la competncia comunicativa bsica que permeta a lalumnat expressar i comprendre missatges senzills i moures en situacions quotidianes. g) Desenrotllar les competncies matemtiques bsiques i iniciarse en la resoluci de problemes que requerisquen la realitzaci doperacions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions, aix com ser capaos daplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana. h) Conixer els fets ms rellevants de la histria dEspanya, amb especial referncia als relatius a la Comunitat Valenciana, aix com de la histria universal. i) Conixer i valorar lentorn natural, social, econmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, aix com les possibilitats dacci i cura deste. Iniciar-se, aix mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, dEspanya i universal. j) Iniciar-se en les tecnologies de la informaci i la comunicaci, i desenrotllar un esperit crtic davant dels missatges que reben i elaboren. k) Valorar la higiene i la salut, conixer i respectar el cos hum, i utilitzar leducaci fsica i lesport com a mitjans per a afavorir el desenrotllament personal i social. l) Comunicar-se a travs dels mitjans dexpressi verbal, corporal, visual, plstica, musical i matemtica; desenrotllar la sensibilitat esttica, la creativitat i la capacitat per a disfrutar de les obres i les manifestacions artstiques. m) Conixer el patrimoni cultural dEspanya, participar en la seua conservaci i millora, i respectar-ne la diversitat lingstica i cultural. n) Conixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context histric, social i lingstic propi, aix com participar en la seua conservaci i millora. o) Desenrotllar tots els mbits de la personalitat, aix com una actitud contrria a la violncia i als prejus de qualsevol tipus. p) Conixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que nafavorisquen latenci. q) Fomentar leducaci viria i el respecte a les normes per a previndre els accidents de trnsit. Article 5. Competncies bsiques Les competncies bsiques, com a elements integrants del currculum, sn les fixades en lannex I del Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre. Encara que estes competncies shan dadquirir en finalitzar lensenyana bsica, leducaci primria ha de contribuir a la consecuci destes a travs de les distintes rees en qu sorganitza. Article 6. rees de coneixement 1. Les rees que shan de cursar en tots els cicles desta etapa sn les segents: a) Coneixement del medi natural, social i cultural b) Educaci artstica c) Educaci fsica d) Castell: llengua i literatura e) Valenci: llengua i literatura f) Llengua estrangera g) Matemtiques

zaje y la convivencia, as como fomentar actitudes que promuevan la convivencia en los mbitos escolar, familiar y social. d) Conocer, comprender y respetar los valores de nuestra civilizacin, las diferencias culturales y personales, la igualdad de derechos y oportunidades de hombres y mujeres, y la no discriminacin de personas con discapacidad. e) Conocer y utilizar de manera apropiada el valenciano y el castellano, oralmente y por escrito. Valorar las posibilidades comunicativas del valenciano como lengua propia de la Comunitat Valenciana y como parte fundamental de su patrimonio cultural, as como las posibilidades comunicativas del castellano como lengua comn de todas las espaolas y espaoles y de idioma internacional. Desarrollar, asimismo, hbitos de lectura como instrumento esencial para el aprendizaje del resto de las reas. f) Adquirir en, al menos una lengua extranjera, la competencia comunicativa bsica que permita al alumnado expresar y comprender mensajes sencillos y desenvolverse en situaciones cotidianas. g) Desarrollar las competencias matemticas bsicas e iniciarse en la resolucin de problemas que requieran la realizacin de operaciones elementales de clculo, conocimientos geomtricos y estimaciones, as como ser capaces de aplicarlos a las situaciones de su vida cotidiana. h) Conocer los hechos ms relevantes de la historia de Espaa, con especial referencia a los relativos a la Comunitat Valenciana, as como de la historia universal. i) Conocer y valorar el entorno natural, social, econmico y cultural de la Comunitat Valenciana, situndolo siempre en su contexto nacional, europeo y universal, as como las posibilidades de accin y cuidado del mismo. Iniciarse, asimismo, en el conocimiento de la geografa de la Comunitat Valenciana, de Espaa y universal. j) Iniciarse en las tecnologas de la informacin y la comunicacin, y desarrollar un espritu crtico ante los mensajes que reciben y elaboran. k) Valorar la higiene y la salud, conocer y respetar el cuerpo humano, y utilizar la educacin fsica y el deporte como medios para favorecer el desarrollo personal y social. l) Comunicarse a travs de los medios de expresin verbal, corporal, visual, plstica, musical y matemtica; desarrollar la sensibilidad esttica, la creatividad y la capacidad para disfrutar de las obras y las manifestaciones artsticas. m) Conocer el patrimonio cultural de Espaa, participar en su conservacin y mejora, y respetar su diversidad lingstica y cultural. n) Conocer y valorar el patrimonio natural, social y cultural de la Comunitat Valenciana, dentro del contexto histrico, social y lingstico propio, as como participar en su conservacin y mejora. o) Desarrollar todos los mbitos de la personalidad, as como una actitud contraria a la violencia y a los prejuicios de cualquier tipo. p) Conocer y valorar los animales y plantas, y adoptar modos de comportamiento que favorezcan su cuidado. q) Fomentar la educacin vial y el respeto a las normas para prevenir los accidentes de trfico. Artculo 5. Competencias bsicas Las competencias bsicas, como elementos integrantes del currculo, son las fijadas en el anexo I del Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre. Aunque dichas competencias se deben adquirir al finalizar la enseanza bsica, la educacin primaria ha de contribuir a su consecucin a travs de las distintas reas en que se organiza. Artculo 6. reas de conocimiento 1. Las reas que se cursarn en todos los ciclos de esta etapa sern las siguientes: a) Conocimiento del medio natural, social y cultural b) Educacin artstica c) Educacin fsica d) Castellano: lengua y literatura e) Valenciano: lengua y literatura f) Lengua extranjera g) Matemticas

Num. 5562 / 24.07.2007

30114

2. Lensenyana de la religi sha dimpartir en tots els cursos de ltapa i sha dajustar al que establix la disposici addicional segona del present decret. 3. En el quint curs, a ms de les rees incloses en els apartats 1 i 2, simpartir lrea dEducaci per a la ciutadania i els drets humans, en la qual es prestar especial atenci a la igualtat de drets i deures entre hmens i dones. 4. Els centres docents podran impartir, tamb, en el tercer cicle, una segona llengua estrangera, dacord amb el que dispose la conselleria competent en matria deducaci. 5. Les rees de Valenci: llengua i literatura; de Castell: llengua i literatura, aix com de Matemtiques, atenent el seu carcter instrumental per a ladquisici daltres coneixements, han de rebre una especial consideraci. 6. La lectura i la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la comunicaci audiovisual, aix com les tecnologies de la informaci i la comunicaci shan de treballar en totes les rees. 7. Aix mateix, dacord amb el projecte educatiu del centre, sha de potenciar leducaci en valors, amb especial referncia a leducaci en la convivncia escolar, familiar i social, aix com a la resoluci de conflictes. 8. Lorganitzaci dels continguts en rees sha dentendre sense perju del carcter global i integrador de letapa. Article 7. Objectius, continguts i criteris davaluaci de les rees El currculum de les rees de leducaci primria per als centres docents de la Comunitat Valenciana, del qual formen part les ensenyances mnimes fixades en el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, s el que figura en lannex del present decret, en el qual sestablixen els objectius, els continguts i els criteris davaluaci de cada rea en els diferents cicles, aix com la contribuci de cada rea al desenrotllament de les competncies bsiques. Article 8. Avaluaci dels aprenentatges 1. Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat ha de ser contnua i global, i tindre en compte el seu progrs en el conjunt de les rees del currculum. 2. Les mestres i els mestres han davaluar lalumnat tenint en compte els objectius especfics i els coneixements adquirits en cada una de les rees, segons els criteris davaluaci de les rees establits en el currculum, els quals seran referents fonamentals per a valorar el grau dadquisici de les competncies bsiques. 3. En el procs davaluaci contnua, quan el progrs duna alumna o alumne no siga ladequat, shan destablir mesures de refor educatiu. Estes mesures sadoptaran en qualsevol moment del cicle, tan prompte com es detecten les dificultats, i estaran dirigides a ladquisici dels aprenentatges imprescindibles per a continuar el procs educatiu. 4. La conselleria competent en matria deducaci establir els criteris sobre el procs davaluaci de lalumnat i sobre les decisions que sen deriven deste procs. Aix mateix, concretar els documents davaluaci corresponents, dacord amb el que establix larticle 12 del Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre. 5. Les mestres i els mestres han davaluar, a ms dels processos daprenentatge de lalumnat, els processos densenyana i la seua prpia prctica docent. Article 9. Promoci 1. En finalitzar cada un dels cicles i, com a conseqncia del procs davaluaci, el professorat del grup ha dadoptar les decisions corresponents sobre la promoci de lalumnat, prenent-se especialment en consideraci la informaci i el criteri de la mestra o mestre tutor. 2. Lalumnat accedir al cicle segent sempre que es considere, dacord amb els criteris davaluaci de les diferents rees, que ha aconseguit el desenrotllament corresponent de les competncies bsiques i ladequat grau de maduresa.

2. La enseanza de la religin se impartir en todos los cursos de la etapa y se ajustar a lo establecido en la disposicin adicional segunda del presente Decreto. 3. En el quinto curso, adems de las reas incluidas en los apartados 1 y 2, se impartir el rea de Educacin para la ciudadana y los derechos humanos, en la que se prestar especial atencin a la igualdad de derechos y deberes entre hombres y mujeres. 4. Los centros docentes podrn impartir, tambin, en el tercer ciclo, una segunda lengua extranjera, de acuerdo con lo que disponga la conselleria competente en materia de educacin. 5. Las reas de Valenciano: lengua y literatura; Castellano: lengua y literatura, as como de Matemticas, dado su carcter instrumental para la adquisicin de otros conocimientos, recibirn una especial consideracin. 6. La lectura y la comprensin lectora, la expresin oral y escrita, la comunicacin audiovisual, as como las tecnologas de la informacin y la comunicacin se trabajarn en todas las reas. 7. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro, se potenciar la educacin en valores, con especial referencia a la educacin en la convivencia escolar, familiar y social, as como a la resolucin de conflictos. 8. La organizacin de los contenidos en reas se entender sin perjuicio del carcter global e integrador de la etapa. Artculo 7. Objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de las reas El currculo de las reas de la educacin primaria para los centros docentes de la Comunitat Valenciana, del que forman parte las enseanzas mnimas fijadas en el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, es el que figura en el anexo del presente decreto, en el que se establecen los objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de cada rea en los diferentes ciclos, as como la contribucin de cada rea al desarrollo de las competencias bsicas. Artculo 8. Evaluacin de los aprendizajes 1. La evaluacin de los procesos de aprendizaje del alumnado ser continua y global y tendr en cuenta su progreso en el conjunto de las reas del currculo. 2. Las maestras y maestros evaluarn al alumnado teniendo en cuenta los objetivos especficos y los conocimientos adquiridos en cada una de las reas, segn los criterios de evaluacin de las reas establecidos en el currculo, que sern referentes fundamentales para valorar el grado de adquisicin de las competencias bsicas. 3. En el proceso de evaluacin continua, cuando el progreso de una alumna o alumno no sea el adecuado, se establecern medidas de refuerzo educativo. Estas medidas se adoptarn en cualquier momento del ciclo, tan pronto como se detecten las dificultades, y estarn dirigidas a la adquisicin de los aprendizajes imprescindibles para continuar el proceso educativo. 4. La conselleria competente en materia de educacin establecer los criterios sobre el proceso de evaluacin del alumnado y sobre las decisiones que se deriven de dicho proceso. Asimismo, concretar los documentos de evaluacin correspondientes, de acuerdo con lo establecido en el artculo 12 del Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre. 5. Las maestras y maestros evaluarn, adems de los procesos de aprendizaje del alumnado, los procesos de enseanza y su propia prctica docente. Artculo 9. Promocin 1. Al finalizar cada uno de los ciclos y, como consecuencia del proceso de evaluacin, el profesorado del grupo adoptar las decisiones correspondientes sobre la promocin del alumnado, tomndose especialmente en consideracin la informacin y el criterio de la maestro o maestro tutor. 2. El alumnado acceder al ciclo siguiente siempre que se considere, de acuerdo con los criterios de evaluacin de las diferentes reas, que ha alcanzado el desarrollo correspondiente de las competencias bsicas y el adecuado grado de madurez.

Num. 5562 / 24.07.2007

30115

3. Aix mateix, accedir al cicle segent lalumnat amb avaluaci negativa en alguna de les rees, sempre que els aprenentatges no aconseguits no li impedisquen seguir amb aprofitament el cicle nou. 4. Lalumnat que accedisca a un cicle amb avaluaci negativa en alguna de les rees del cicle o cicles precedents, rebr els suports necessaris per a la recuperaci destes. A este efecte, les programacions didctiques han dincloure activitats destinades a ladquisici destos aprenentatges, amb la indicaci del professorat responsable. 5. Quan no es complisquen les condicions assenyalades en els apartats 2 i 3 del present article, sha destar un any ms en el mateix cicle. Esta mesura es pot adoptar una sola vegada al llarg de leducaci primria i haur danar acompanyada dun pla especfic de refor o recuperaci. 6. Saccedir a leducaci secundria obligatria si sha aconseguit el desenrotllament corresponent de les competncies bsiques i ladequat grau de maduresa. Saccedir, aix mateix, sempre que els aprenentatges no aconseguits no impedisquen seguir amb aprofitament la nova etapa. Quan no es complisquen les condicions assenyalades en el pargraf anterior, no es podr promocionar a letapa segent si no shan esgotat les mesures previstes en els articles 8.3 i 9.4 del present decret. 7. De conformitat amb el que establix larticle 4.2 en la lletra e), de la Llei Orgnica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a lEducaci, les mares, els pares o tutors hauran de participar i donar suport en levoluci del procs educatiu de les seues filles, fills o tutelats, aix com conixer les decisions relatives a lavaluaci i promoci, i collaborar en les mesures de suport o refor que adopten els centres per a facilitar el seu progrs educatiu. 8. La conselleria competent en matria deducaci establir els criteris sobre la promoci al cicle o etapa segent o la permanncia en el mateix cicle, aix com els relatius al pla de refor o recuperaci a qu es referix lapartat 5 del present article, que haur dorganitzar cada centre. Article 10. Informe daprenentatge Dacord amb el que establix larticle 20.5 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, quan finalitze letapa, els centres han delaborar per a cada alumna i alumne un informe sobre el grau dadquisici dels aprenentatges, especialment els que condicionen ms el seu progrs educatiu i sobre aquells altres aspectes que es consideren rellevants per a garantir una atenci individualitzada, segons el model que elabore la conselleria competent en matria deducaci. Cal garantir la confidencialitat desta informaci en determinar les caracterstiques dels informes i en els mecanismes de coordinaci que sestablisquen amb leducaci secundria obligatria. Article 11. Tutoria 1. En leducaci primria, les tutores i els tutors han dorientar el procs educatiu individual i collectiu de lalumnat. 2. La tutora o el tutor coordinar el treball del grup del professorat corresponent i mantindr una relaci permanent amb la famlia a fi de facilitar lexercici dels drets reconeguts en larticle 4.1 d) i g) de la Llei Orgnica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a lEducaci. Article 12. Autonomia dels centres 1. Dacord amb el que disposa larticle 120 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, la conselleria competent en matria deducaci facilitar lautonomia pedaggica i organitzativa dels centres, afavorir el treball en equip del professorat i la seua activitat investigadora. A ms, vetlar perqu el professorat reba el tracte, la consideraci i el respecte dacord amb la importncia social de la seua professi i la realitat de la seua tasca diria. 2. Els centres docents han de desplegar i completar el currculum establit en este decret, aix com les mesures datenci a la diversitat establides per la conselleria competent en matria deducaci, adaptant-les a les caracterstiques de lalumnat, a fi datendre tant el que t dificultats daprenentatge com el de major capacitat o motivaci per

3. Asimismo, acceder al ciclo siguiente el alumnado con evaluacin negativa en alguna de las reas, siempre que los aprendizajes no alcanzados no le impidan seguir con aprovechamiento el nuevo ciclo. 4. El alumnado que acceda a un ciclo con evaluacin negativa en alguna de las reas del ciclo o ciclos precedentes, recibir los apoyos necesarios para la recuperacin de stas. A estos efectos, las programaciones didcticas incluirn actividades destinadas a la adquisicin de dichos aprendizajes, con indicacin del profesorado responsable. 5. Cuando no se cumplan las condiciones sealadas en los apartados 2 y 3 del presente artculo, se permanecer un ao ms en el mismo ciclo. Esta medida se podr adoptar una sola vez a lo largo de la educacin primaria y deber ir acompaada de un plan especfico de refuerzo o recuperacin. 6. Se acceder a la educacin secundaria obligatoria si se ha alcanzado el desarrollo correspondiente de las competencias bsicas y el adecuado grado de madurez. Se acceder, asimismo, siempre que los aprendizajes no alcanzados no impidan seguir con aprovechamiento la nueva etapa. Cuando no se cumplan las condiciones sealadas en el prrafo anterior, no se podr promocionar a la etapa siguiente si no se han agotado las medidas previstas en los artculos 8.3 y 9.4 del presente decreto. 7. De conformidad con lo establecido en el artculo 4.2 en su letra e), de la Ley Orgnica 8/1985, de 3 de julio, Reguladora del Derecho a la Educacin, las madres, los padres o tutores debern participar y apoyar la evolucin del proceso educativo de sus hijas, hijos o tutelados, as como conocer las decisiones relativas a la evaluacin y promocin, y colaborar en las medidas de apoyo o refuerzo que adopten los centros para facilitar su progreso educativo. 8. La conselleria competente en materia de educacin establecer los criterios acerca de la promocin al ciclo o etapa siguiente o la permanencia en el mismo ciclo, as como los relativos al plan de refuerzo o recuperacin al que se refiere el apartado 5 del presente artculo, que deber organizar cada centro. Artculo 10. Informe de aprendizaje De acuerdo con lo establecido en el artculo 20.5 de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, al finalizar la etapa, los centros elaborarn para cada alumna y alumno un informe sobre el grado de adquisicin de los aprendizajes, especialmente los que condicionen ms su progreso educativo y sobre aquellos otros aspectos que se consideren relevantes para garantizar una atencin individualizada, segn el modelo que elabore la conselleria competente en materia de educacin. Se garantizar la confidencialidad de esta informacin al determinar las caractersticas de los informes y en los mecanismos de coordinacin que se establezcan con la educacin secundaria obligatoria. Artculo 11. Tutora 1. En la educacin primaria, las tutoras y tutores orientarn el proceso educativo individual y colectivo del alumnado. 2. La tutora o tutor coordinar el trabajo del grupo del profesorado correspondiente y mantendr una relacin permanente con la familia, a fin de facilitar el ejercicio de los derechos reconocidos en el artculo 4.1.d) y g) de la Ley Orgnica 8/1985, de 3 de julio, Reguladora del Derecho a la Educacin. Artculo 12. Autonoma de los centros 1. De acuerdo con lo dispuesto en el artculo 120 de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, la conselleria competente en materia de educacin facilitar la autonoma pedaggica y organizativa de los centros, favorecer el trabajo en equipo del profesorado y su actividad investigadora. Adems, velar para que el profesorado reciba el trato, la consideracin y el respeto acordes con la importancia social de su profesin y la realidad de su tarea diaria. 2. Los centros docentes desarrollarn y completarn el currculo establecido en este decreto, as como las medidas de atencin a la diversidad establecidas por la conselleria competente en materia de educacin, adaptndolos a las caractersticas del alumnado, con el fin de atender tanto al que tiene dificultades de aprendizaje como al

Num. 5562 / 24.07.2007

30116

a aprendre. Esta concreci sha dincorporar al projecte educatiu de centre. 3. Amb la finalitat de respectar i potenciar la responsabilitat fonamental de les famlies en esta etapa, els centres hi han de cooperar estretament i han destablir mecanismes per a afavorir la seua participaci destes en el procs educatiu de les seues filles i fills, donant suport a lautoritat del professorat. 4. Per tal dafavorir el dret a lestudi de tot lalumnat, el claustre i lequip directiu propiciaran un clima ordenat i cooperatiu entre tots els membres de la comunitat educativa. 5. Els centres, en lexercici de la seua autonomia, podran adoptar experimentacions, plans de treball, formes dorganitzaci o ampliaci de lhorari escolar en els termes que establisca la conselleria competent en matria deducaci, sense que, en cap cas, simposen aportacions de les famlies ni exigncies per a la mateixa conselleria. Article 13. Avaluaci de letapa 1. Lavaluaci de diagnstic, regulada en larticle 21 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que ha de realitzar tot lalumnat en finalitzar el segon cicle de leducaci primria, no t efectes acadmics, t carcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famlies i per al conjunt de la comunitat educativa. 2. La conselleria competent en matria deducaci, dacord amb el seu propi pla davaluaci, podr realitzar avaluacions externes a tot lalumnat en finalitzar qualsevol dels cicles de leducaci primria. 3. Els centres utilitzaran els resultats de les avaluacions que es realitzen, per a, entre altres fins, organitzar les mesures de refor dirigides a garantir que tot lalumnat aconseguisca les corresponents competncies bsiques. 4. Les avaluacions de letapa permetran analitzar, valorar i reorientar, si s el cas, les distintes actuacions educatives. DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera. Ensenyances del sistema educatiu espanyol impartides en llenges estrangeres 1. La conselleria competent en matria deducaci podr autoritzar la implantaci de programes deducaci plurilinge, que permetr als centres docents impartir una part de les rees del currculum en llengua estrangera, sense que aix supose modificaci dels aspectes bsics del currculum regulats en el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre. Aix mateix, facilitar la corresponent formaci al professorat dels centres sostinguts amb fons pblics. Al llarg de letapa lalumnat ha dadquirir la terminologia bsica de les rees en les llenges del programa. 2. Els centres que impartisquen una part de les rees del currculum en llenges estrangeres han daplicar, en tot cas, per a ladmissi de lalumnat, els criteris establits en la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com la normativa prpia de la Comunitat Valenciana. Segona. Ensenyana de la religi 1. Lensenyana de la religi sha dajustar al que establix la disposici addicional segona de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci. 2. La conselleria competent en matria deducaci ha de garantir que, a linici de letapa, les mares, pares o tutors puguen manifestar la voluntat que les seues filles i fills reben o no ensenyances de religi. Esta decisi pot ser modificada al principi de cada curs acadmic. Aix mateix, sha de garantir que estes ensenyances simpartisquen en horari lectiu i en condicions de no-discriminaci horria. 3. Els centres docents, de conformitat amb els criteris que determine la conselleria competent en matria deducaci, aplicaran les mesures organitzatives perqu lalumnat, les mares, els pares o els tutors dels quals no hagen optat per les ensenyances de religi, reben la deguda atenci educativa, de manera que lelecci duna o altra opci

de mayor capacidad o motivacin para aprender. Esta concrecin se incorporar al proyecto educativo de centro. 3. Con el objeto de respetar y potenciar la responsabilidad fundamental de las familias en esta etapa, los centros cooperarn estrechamente con ellas y establecern mecanismos para favorecer su participacin en el proceso educativo de sus hijas e hijos, apoyando la autoridad del profesorado. 4. Para favorecer el derecho al estudio de todo el alumnado, el claustro y el equipo directivo propiciar un clima ordenado y cooperativo entre todos los miembros de la comunidad educativa. 5. Los centros, en el ejercicio de su autonoma, podrn adoptar experimentaciones, planes de trabajo, formas de organizacin o ampliacin del horario escolar en los trminos que establezca la conselleria competente en materia de educacin, sin que, en ningn caso, se impongan aportaciones de las familias ni exigencias para la propia conselleria. Artculo 13. Evaluacin de la etapa 1. La evaluacin de diagnstico, regulada en el artculo 21 de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que realizar todo el alumnado al finalizar el segundo ciclo de la educacin primaria, no tendr efectos acadmicos, tendr carcter formativo y orientador para los centros e informativo para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa. 2. La conselleria competente en materia de educacin, conforme a su propio plan de evaluacin, podr realizar evaluaciones externas a todo el alumnado al finalizar cualquiera de los ciclos de la educacin primaria. 3. Los centros utilizarn los resultados de las evaluaciones que se realicen para, entre otros fines, organizar las medidas de refuerzo dirigidas a garantizar que todo el alumnado consiga las correspondientes competencias bsicas. 4. Las evaluaciones de la etapa permitirn analizar, valorar y reorientar, si procede, las distintas actuaciones educativas. DISPOSICIONES ADICIONALES Primera. Enseanzas del sistema educativo espaol impartidas en lenguas extranjeras 1. La conselleria competente en materia de educacin podr autorizar la implantacin de programas de educacin plurilinge, que permitir a los centros docentes impartir una parte de las reas del currculo en lengua extranjera, sin que ello suponga modificacin de los aspectos bsicos del currculo regulados en el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre. Asimismo, facilitar la correspondiente formacin al profesorado de los centros sostenidos con fondos pblicos. A lo largo de la etapa el alumnado adquirir la terminologa bsica de las reas en las lenguas del programa. 2. Los centros que impartan una parte de las reas del currculo en lenguas extranjeras aplicarn, en todo caso, para la admisin del alumnado, los criterios establecidos en la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como la normativa propia de la Comunitat Valenciana. Segunda. Enseanza de la religin 1. La enseanza de la religin se ajustar a lo establecido en la disposicin adicional segunda de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin. 2. La conselleria competente en materia de educacin garantizar que, al inicio de la etapa, las madres, padres o tutores puedan manifestar la voluntad de que sus hijas e hijos reciban o no enseanzas de religin. Dicha decisin podr ser modificada al principio de cada curso acadmico. Asimismo se garantizar que dichas enseanzas se impartan en horario lectivo y en condiciones de no discriminacin horaria. 3. Los centros docentes, de conformidad con los criterios que determine la conselleria competente en materia de educacin, desarrollarn las medidas organizativas para que el alumnado cuyas madres, padres o tutores b no hayan optado por las enseanzas de religin reciba la debida atencin educativa, de modo que la eleccin de una

Num. 5562 / 24.07.2007

30117

no supose cap discriminaci. Estes mesures shan dincloure en el projecte educatiu del centre per tal que siguen conegudes per la comunitat educativa. DISPOSICI TRANSITRIA nica. Calendari dimplantaci 1. El currculum establit en este decret simplantar en el primer cicle a partir del curs acadmic 2007-2008; en el segon cicle, a partir del curs acadmic 2008-2009, i en el tercer cicle, a partir del curs acadmic 2009-2010. 2. Fins a la implantaci de la nova ordenaci de leducaci primria, dacord amb el que disposa el punt anterior, les ensenyances desta etapa es regixen pel que disposa el Decret 20/1992, de 17 de febrer, del Consell, pel qual establix el currculum de lEducaci Primria a la Comunitat Valenciana, aix com pel que disposa el Reial Decret 2438/1994, de 16 de desembre, pel qual es regula lEnsenyana de la Religi, en all que es referix a esta etapa educativa. DISPOSICI DEROGATRIA nica. Derogaci normativa 1. Queda derogat el Decret 20/1992, de 17 de febrer, del Consell, pel qual establix el currculum de lEducaci Primria a la Comunitat Valenciana, dacord amb el que establix la disposici transitria nica deste decret. 2. Queden derogades les altres normes del mateix rang o dun rang inferior que soposen al que establix este decret. DISPOSICIONS FINALS Primera. Desplegament normatiu Sautoritza la conselleria competent en matria deducaci per a dictar totes les disposicions que siguen necessries per a la interpretaci, aplicaci i desplegament deste decret. Segona. Entrada en vigor El present decret entrar en vigor lendem de la seua publicaci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, 20 de juliol de 2007.El President de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ. El Conseller dEducaci, ALEJANDRO FONT DE MORA TURN.

u otra opcin no suponga discriminacin alguna. Las mencionadas medidas se incluirn en el proyecto educativo del centro para que sean conocidas por la comunidad educativa. DISPOSICIN TRANSITORIA nica. Calendario de implantacin 1. El currculo establecido en este decreto se implantar en el primer ciclo a partir del curso acadmico 2007-2008; en el segundo ciclo, a partir del curso acadmico 2008-2009; en el tercer ciclo, a partir del curso acadmico 2009-2010. 2. Hasta la implantacin de la nueva ordenacin de la educacin primaria, de acuerdo con lo dispuesto en el punto anterior, las enseanzas de esta etapa se regirn por lo dispuesto en el Decreto 20/1992, de 17 de febrero, del Consell, por el que se establece el currculo de la Educacin Primaria en la Comunitat Valenciana, as como por lo dispuesto en el Real Decreto 2438/1994, de 16 de diciembre, por el que se regula la Enseanza de la Religin, en lo relativo a esta etapa educativa. DISPOSICIN DEROGATORIA nica. Derogacin normativa 1. Queda derogado el Decreto 20/1992, de 17 de febrero, del Consell, por el que se establece el currculo de la Educacin Primaria en la Comunitat Valenciana, de acuerdo con lo establecido en la disposicin transitoria nica de este decreto. 2. Quedan derogadas las dems normas de igual o inferior rango que se opongan a lo establecido en este decreto. DISPOSICIONES FINALES Primera. Desarrollo normativo Se autoriza a la conselleria competente en materia de educacin para dictar cuantas disposiciones sean precisas para la interpretacin, aplicacin y desarrollo de este decreto. Segunda. Entrada en vigor El presente Decreto entrar en vigor al da siguiente de su publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, a 20 de julio de 2007.El President de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ. El Conseller de Educacin, ALEJANDRO FONT DE MORA TURN.

VALENCI: LLENGUA I LITERATURA CASTELL: LLENGUA I LITERATURA La finalitat de laprenentatge de llenges s dotar les xiquetes i els xiquets duna competncia plurilinge i pluricultural. Esta estar constituda per una competncia elevada en els dos idiomes cooficials de la Comunitat Valenciana i per un domini funcional de lidioma estranger, per mitj dels quals podr relacionar-se, entendre millor el mn i apropiar-se dels conceptes, normes i valors de la prpia cultura, al mateix temps que construx i referma la seua identitat personal i social. Ara b, encara que els currculums de les diferents llenges sn linstrument privilegiat per a fer progressar estes capacitats, algunes exigiran reafirmar-se en la resta drees no lingstiques on la llengua sutilitza com a vehicle de comunicaci i construcci de coneixements. Leducaci relativa al llenguatge i a la comunicaci s un dels eixos fonamentals en lEducaci Primria, ja que permet a lalumnat comunicar-se de manera eficient oralment i per escrit, expressar i compartir idees, percepcions i sentiments, apropiar-se dels continguts culturals, regular la conducta prpia i la dels altres, exercir el seu sentit crtic, adoptar una postura creativa i construir, en definitiva, la prpia

CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA La finalidad del aprendizaje de lenguas es dotar a las nias y a los nios de una competencia plurilinge y pluricultural. sta estar constituida por una competencia elevada en los dos idiomas cooficiales de la Comunitat Valenciana y por un dominio funcional del idioma extranjero, mediante los que podr relacionarse, entender mejor el mundo y apropiarse de los conceptos, normas y valores de la propia cultura, a la vez que construye y afianza su identidad personal y social. Ahora bien, aun cuando los currculos de las diferentes lenguas son el instrumento privilegiado para hacer progresar estas capacidades, algunas exigirn reafirmarse en el resto de reas no lingsticas donde la lengua se utiliza como vehculo de comunicacin y construccin de conocimientos. La educacin relativa al lenguaje y a la comunicacin es uno de los ejes fundamentales en la Educacin Primaria, puesto que permite al alumnado comunicarse de manera eficiente oralmente y por escrito, expresar y compartir ideas, percepciones y sentimientos, apropiarse de los contenidos culturales, regular la conducta propia y la de los dems, ejercer su sentido crtico, adoptar una postura creativa y construir, en

Num. 5562 / 24.07.2007

30118

visi del mn. Al llarg desta etapa, les xiquetes i els xiquets han de comenar a adquirir un saber reflexiu sobre les prctiques comunicatives necessries per a viure en la societat del segle XXI. Aix, lensenyana i laprenentatge en esta rea t com a objecte desenrotllar les habilitats lingstiques: parlar, escoltar i conversar, llegir i escriure. Tamb, i de manera especfica, pretn apropar a la lectura i a la comprensi de textos literaris. Situar lensenyana i laprenentatge de la llengua en el marc de la competncia comunicativa significa que el currculum se centra a aprendre les destreses discursives, el domini de les quals requerix de procediments i coneixements explcits sobre el funcionament del llenguatge en totes les seues dimensions: tant els elements formals com les normes sociolingstiques que presidixen els intercanvis; la planificaci i lestructuraci dels textos, larticulaci dels enunciats per mitj de procediments de cohesi i lorganitzaci de les oracions dacord amb regles lexicosintctiques. Aprendre llengua significa, per tant, assolir la competncia necessria per a tindre xit en les diferents situacions de la vida, inclosa lescolar. Els textos acadmics per a aprendre continguts daltres rees ocupen en este currculum un lloc destacat. Esta educaci lingstica sha dimpartir a alumnat de procedncia molt diversa. A comporta, dentrada, unes competncies desiguals respecte a les llenges que configuren el currculum. Les alumnes i els alumnes arriben a lescola amb una llengua familiar o habitual, amb un repertori verbal i amb unes experincies culturals diferents, que han anat adquirint en les seues interaccions amb altres parlants a casa o en lentorn immediat. Aix mateix, tenen un coneixement en potncia sobre els diferents tipus de discursos o textos, divers en cada cas, segons el major o menor contacte amb lalfabetitzaci o amb els mitjans de comunicaci en el seu entorn social de procedncia. Desta manera arribar als primers cursos de lEducaci Primria alumnat bilinge, monolinge i plurilinge, tant nascut a la nostra Comunitat, com procedent de llenges o cultures diferents. El paper de lEducaci Primria ser ampliar esta competncia lingstica i comunicativa inicial de manera que siguen capaos dinteractuar en els diversos mbits socials en qu es voran immersos. Destos shan seleccionat aquells que sestimen ms apropiats per al treball escolar: el de les relacions socials que conformen la vida quotidiana en laula i en el centre, el dels mitjans de comunicaci, el literari i, de manera privilegiada, lmbit acadmic. En tals mbits sinterpreten i produxen els distints textos i s ac on shan de desenrotllar les diferents habilitats lingstiques. Els objectius de laprenentatge de llenges, propis de leducaci plurilinge, han de ser comuns per a totes les alumnes i els alumnes, independentment de la seua procedncia geogrfica, lingstica i cultural, i del nivell social i cultural de les seues famlies. Per a lxit destos objectius comuns de leducaci plurilinge i pluricultural cal partir de les caracterstiques especfiques de lalumnat plurilinge que volem formar, la competncia global del qual no s la suma de les competncies independents en cada una de les llenges sin una competncia especfica amb caracterstiques prpies, diferents de les de la persona monolinge. Estes caracterstiques de lalumnat plurilinge, de les quals partim i a les quals volem arribar, ens obliguen a un tractament especfic de les llenges del currculum que denominem enfocament integrat. Este plantejament integrat consistix en una educaci lingstica unitria, aconseguida per mitj de la participaci conjunta de les tres llenges del currculum. Per esta coexistncia en el currculum de Primria podria comportar un excs de temps curricular dedicat a les llenges, per aix cal abordar alguns continguts, especialment els que fan referncia al llenguatge acadmic, units a ls vehicular en les rees no lingstiques, per mitj dun tractament integrat de les llenges i els continguts. Quan parlem densenyana i aprenentatge de ms duna llengua des duna perspectiva integrada, hem de tindre en compte dos factors: duna banda, que hi ha unes competncies comunes conceptuals, cognitives i estratgiques(en les diferents llenges, que es podran construir a partir de qualsevol destes llenges i tot seguit ser recuperades i reutilitzades per totes i cada una de les altres; i, duna altra, que hi ha

definitiva, la propia visin del mundo. A lo largo de esta etapa, las nias y los nios deben empezar a adquirir un saber reflexivo sobre las prcticas comunicativas necesarias para vivir en la sociedad del siglo XXI. As pues, la enseanza y el aprendizaje en esta rea tiene como objeto desarrollar las habilidades lingsticas: hablar, escuchar y conversar, leer y escribir. Tambin, y de manera especfica, pretende acercar a la lectura y comprensin de textos literarios. Situar la enseanza y el aprendizaje de la lengua en el marco de la competencia comunicativa significa que el currculo se centra en aprender las destrezas discursivas, cuyo dominio requiere de procedimientos y conocimientos explcitos acerca del funcionamiento del lenguaje en todas sus dimensiones: tanto los elementos formales como las normas sociolingsticas que presiden los intercambios; la planificacin y estructuracin de los textos, la articulacin de los enunciados mediante procedimientos de cohesin y la organizacin de las oraciones de acuerdo con reglas lxico-sintcticas. Aprender lengua significa, por tanto, alcanzar la competencia necesaria para tener xito en las diferentes situaciones de la vida, incluida la escolar. Los textos acadmicos para aprender contenidos de otras reas ocupan en este currculo un lugar destacado. Esta educacin lingstica tiene que impartirse a alumnado de procedencia muy diversa. Esto comporta, de entrada, unas competencias desiguales con respecto a las lenguas que configuran el currculo. Las alumnas y los alumnos llegan a la escuela con una lengua familiar o habitual, con un repertorio verbal y con unas experiencias culturales diferentes, que han ido adquiriendo en sus interacciones con otros hablantes en casa o en el entorno inmediato. Asimismo, tienen un conocimiento en ciernes sobre los diferentes tipos de discursos o textos, diverso en cada caso, segn el mayor o menor contacto con la alfabetizacin o con los medios de comunicacin en su entorno social de procedencia. De esta manera llegarn a los primeros cursos de la Educacin Primaria alumnas y alumnos bilinges, monolinges y plurilinges, tanto nacidos en nuestra Comunitat, como procedentes de lenguas o culturas diferentes. El papel de la Educacin Primaria ser ampliar esta competencia lingstica y comunicativa inicial de modo que sean capaces de interactuar en los diversos mbitos sociales en los que se van a ver inmersos. De stos se han seleccionado aquellos que se estiman ms apropiados para el trabajo escolar: el de las relaciones sociales que conforman la vida cotidiana en el aula y en el centro, el de los medios de comunicacin, el literario y, de manera privilegiada, el mbito acadmico. En dichos mbitos se interpretan y producen los distintos textos y all mismo se deben desarrollar las diferentes habilidades lingsticas. Los objetivos del aprendizaje de lenguas, propios de la educacin plurilinge, tienen que ser comunes para todas las alumnas y los alumnos, independientemente de su procedencia geogrfica, lingstica y cultural, y del nivel social y cultural de sus familias. Para el logro de estos objetivos comunes de la educacin plurilinge y pluricultural hace falta partir de las caractersticas especficas del alumnado plurilinge que queremos formar, cuya competencia global no es la suma de las competencias independientes en cada una de las lenguas sino una competencia especfica con caractersticas propias, diferentes de las de la persona monolinge. Estas caractersticas del alumnado plurilinge, de las cuales partimos y a las cuales queremos llegar, nos obligan a un tratamiento especfico de las lenguas del currculo al que llamamos enfoque integrado. Este planteamiento integrado consiste en una educacin lingstica unitaria, lograda mediante la participacin conjunta de las tres lenguas del currculo. Pero esta coexistencia en el currculo de Primaria podra comportar un exceso de tiempo curricular dedicado a las lenguas, por ello hay que abordar algunos contenidos, especialmente los que hacen referencia al lenguaje acadmico, unidos al uso vehicular en las reas no lingsticas, mediante un tratamiento integrado de las lenguas y los contenidos. Cuando hablamos de enseanza y aprendizaje de ms de una lengua desde una perspectiva integrada, hemos de tener en cuenta dos factores: por una parte, que hay unas competencias comunes conceptuales, cognitivas y estratgicas(en las diferentes lenguas, que se podrn construir a partir de cualquiera de ellas y acto seguido ser recuperadas y reutilizadas por todas y cada una de las dems; y, por otra,

Num. 5562 / 24.07.2007

30119

unes competncies lingstiques superficials, especfiques de cada una de les llenges i que han de ser apreses de manera independent en cada una, cosa que pot ocasionar processos de transferncies i dinterferncies que caldr tindre en compte. Per fer un tractament integrat en el centre docent el professorat ha dadoptar uns criteris comuns i compartits: consideraci de la llengua com objecte daprenentatge, coneixement dels principis globals que regulen ladquisici i laprenentatge de llenges i lenfocament metodolgic per a totes en com i per a cada una en particular. A partir destos criteris comuns, sestablir un tractament diferenciat per a les llenges que simpartixen, segons siga la L1, L2 o L3 de lalumnat, dacord amb lestatus sociolingstic, la presncia en lactivitat social i en el currculum del centre i dacord tamb amb les caracterstiques concretes de lalumnat (competncies lingstiques i culturals, usos lingstics a la llar, facilitat o dificultat en ladquisici...). Finalment, sarticularan els continguts de la competncia comuna per a les tres llenges, perqu saconseguisquen de la manera ms efica i econmica, evitant incongruncies i repeticions innecessries; i realitzaran les actuacions necessries per a construir les competncies especfiques en cada llengua promovent les transferncies positives i evitant o corregint progressivament les inevitables interferncies. Respecte a laplicaci del tractament integrat de les llenges i els continguts, s necessria una perspectiva unitria sobre quins sn els continguts lingstics que shan daconseguir per mitj de ls vehicular de les llenges. A ms sha de diversificar el tractament deste s vehicular, especialment quan es tracta duna llengua segona o duna llengua estrangera. En este cas, els continguts especfics de les rees no lingstiques shan de vehicular a travs duna llengua en la qual les alumnes i els alumnes no tenen una competncia idntica a la que possexen en la primera llengua. En este cas haur de realitzar-se un tractament metodolgic que contemple eixa situaci: el denominat s vehicular protegit. Al mateix temps, caldr articular les mesures necessries per a distribuir ls vehicular de les diferents llenges entre els continguts de les rees no lingstiques, dacord amb el projecte de cada centre. Quant a la metodologia, per a la perspectiva integrada, sn vlids tant els principis comunicatius com les aportacions ms recents de lensenyana de llenges. Des duna perspectiva global i atenent el major progrs metalingstic que sol experimentar lalumnat plurilinge, el considerarem: com a comunicador i com a investigador de la llengua. Com a comunicador, el treball de llengua es basar a adquirir competncies a partir de la seua activitat comunicativa oral i escrita en situacions rellevants i significatives; com a investigador, saprofitar la seua capacitat de reflexi per a prendre conscincia de com funcionen les llenges, i per a ampliar i perfeccionar la seua competncia comunicativa en cada una destes a travs dactivitats intralingstiques i interlingstiques. Dins deste marc comunicatiu i de construcci del coneixement, la lectura i lescriptura shan dentendre com a activitats cognoscitives complexes. El seu aprenentatge no es pot reduir al fet que les i els alumnes siguen capaos destablir relacions entre el codi oral i el codi escrit. Ha de comportar, a ms, que siguen capaos dinterpretar i de produir tota classe de gneres textuals i de discursos al seu abast, i que dominen els conceptes i les estratgies que els permeten construirlos i usar-los tant en la comunicaci com en laprenentatge. A ms, la llengua escrita ha de permetre descobrir les possibilitats que oferixen la lectura i lescriptura com a font de plaer, de fantasia, dinformaci i de saber. Aix mateix, en este nivell la literatura afavorir lexpressi personal i la creativitat i permetr el coneixement i el gaudi tant del llegat tradicional com de les produccions contempornies ms rellevants, adequades als seus interessos i capacitats. El tractament del valenci en el currculum de les rees lingstiques ha de tindre unes caracterstiques especfiques, tant si es tracta dalumnat valencianoparlant com si no. Les competncies de lalumnat valencianoparlant estan relacionades, generalment, amb el discurs colloquial familiar i amb les competncies formals adquirides en Educaci Infantil. Durant lEducaci Primria cal enriquir els recursos expressius i la competncia oral: sha de depurar la llengua de barba-

que existen unas competencias lingsticas superficiales, especficas para cada una de las lenguas y que tienen que aprenderse de manera independiente en cada una de ellas, lo que puede ocasionar procesos de transferencias y de interferencias que habr que tener en cuenta. Para realizar un tratamiento integrado en el centro docente, el profesorado ha de adoptar unos criterios comunes y compartidos: consideracin de la lengua como objeto de aprendizaje, conocimiento de los principios globales que regulan la adquisicin y el aprendizaje de lenguas y el enfoque metodolgico para todas ellas en comn y para cada una en particular. A partir de estos criterios comunes, se establecer un tratamiento diferenciado para las lenguas que se imparten, segn sea la L1, L2 o L3 del alumnado, de acuerdo con su estatus sociolingstico, su presencia en la actividad social y en el currculo del centro y de acuerdo tambin con las caractersticas concretas del alumnado (competencias lingsticas y culturales, usos lingsticos en el hogar, facilidad o dificultad en la adquisicin...). Finalmente, se articularn los contenidos de la competencia comn para las tres lenguas, para que se logren de la manera ms eficaz y econmica, evitando incongruencias y repeticiones innecesarias; y se realizarn las actuaciones necesarias para construir las competencias especficas en cada lengua promoviendo las transferencias positivas y evitando o corrigiendo progresivamente las inevitables interferencias. Con respecto a la aplicacin del tratamiento integrado de las lenguas y los contenidos, es necesaria una perspectiva unitaria sobre cules son los contenidos lingsticos que han de lograrse mediante el uso vehicular de las lenguas. Adems, debe diversificarse del tratamiento de este uso vehicular, especialmente cuando se trata de una lengua segunda o de una lengua extranjera. En este caso, los contenidos especficos de las reas no lingsticas tienen que vehicularse a travs de una lengua en la cual las alumnas y los alumnos no tienen una competencia idntica a la que poseen en la primera lengua. En este caso deber realizarse un tratamiento metodolgico que contemple esa situacin: el llamado uso vehicular protegido. Al mismo tiempo, har falta articular las medidas necesarias para distribuir del uso vehicular de las diferentes lenguas entre los contenidos de las reas no lingsticas, de acuerdo con el proyecto de cada centro. En cuanto a la metodologa, para la perspectiva integrada, son vlidos tanto los principios comunicativos como las aportaciones ms recientes de la enseanza de lenguas. Desde una perspectiva global y atendiendo al mayor progreso metalingstico que suele experimentar el alumnado plurilinge, lo consideraremos como comunicador y como investigador de la lengua. Como comunicador, el trabajo de lengua se basar en adquirir competencias a partir de su actividad comunicativa oral y escrita en situaciones relevantes y significativas; como investigador, se aprovechar su capacidad de reflexin para tomar conciencia de cmo funcionan las lenguas, y para ampliar y perfeccionar su competencia comunicativa en cada una de ellas a travs de actividades intralingsticas y interlingsticas. Dentro de este marco comunicativo y de construccin del conocimiento, la lectura y la escritura tienen que entenderse como actividades cognoscitivas complejas. Su aprendizaje no se puede reducir a que las alumnas y los alumnos sean capaces de establecer relaciones entre el cdigo oral y el cdigo escrito. Debe comportar, adems, que sean capaces de interpretar y producir toda clase de gneros textuales y de discursos a su alcance, y que dominen los conceptos y las estrategias que les permitirn construirlos y usarlos tanto en la comunicacin como en el aprendizaje. Asimismo, la lengua escrita tiene que permitir descubrir las posibilidades que ofrecen la lectura y la escritura como fuente de placer, de fantasa, de informacin y de saber. Igualmente, en este nivel, la literatura favorecer la expresin personal y la creatividad y permitir el conocimiento y goce tanto del legado tradicional como de las producciones contemporneas ms relevantes, adecuadas a sus intereses y capacidades. El tratamiento del valenciano en el currculo de las reas lingsticas ha de tener unas caractersticas especficas, tanto si se trata de alumnado valencianohablante como si no. Las competencias del alumnado valencianohablante estn relacionadas, generalmente, con el discurso coloquial familiar y con las competencias formales adquiridas en Educacin Infantil. Durante la Educacin Primaria har falta enriquecer los recursos expresivos y la competencia oral: se debe depurar la

Num. 5562 / 24.07.2007

30120

rismes i de formes incorrectes i substituir-les per les formes correctes i genunes, i han dincorporar el llenguatge propi dels usos formals tant orals com escrits. Si el valenci no s la llengua primera de lalumnat, cal seguir el mateix procs progressi del llenguatge colloquial al formal(per utilitzant un plantejament propi de segones llenges. Leducaci plurilinge i pluricultural exigix, a ms del tractament curricular de les llenges, considerar lestatus de cada una dins la societat, per a quines funcions les utilitzen els parlants, com les valoren i quines actituds tenen cap a unes i altres, i finalment quins valors han de configurar una societat tolerant, solidria i integradora. El Currculum sarticula al voltant dun eix que s ls social de la llengua en els diferents contextos: privats i pblics, familiars i escolars. La configuraci del Currculum en diferents blocs i la seua seqncia per cicles responen a les finalitats educatives i a lobjectiu fonamental de les rees lingstiques que s dotar lalumnat de competncia comunicativa. Leducaci lingstica ha de tindre en compte tres aspectes fonamentals que intervenen en qualsevol acte ds de la llengua: els components del context comunicatiu, amb les regles que permeten adequar el discurs a la situaci; el coneixement i ls reflexiu del codi lingstic oral i escrit(en els nivells de paraula, doraci i de text; i el manteniment dactituds que eradiquen ls de determinats prejus sociolingstics que transmet el llenguatge. La divisi dels continguts en blocs no constitux una ordenaci seqencial ni una jerarquitzaci, sin una manera despecificar la complexitat de les competncies que shan dadquirir. Les activitats dadquisici-aprenentatge articularan estos continguts amb criteris comunicatius i didctics dacord amb la tasca i la situaci de comunicaci. Els continguts shan classificat en sis blocs que responen a diferents aspectes relacionats amb la complexitat de la funci comunicativa de la llengua: Bloc 1. Les llenges i els parlants Bloc 2. Parlar, escoltar i conversar Bloc 3. Llegir i escriure 3.1 Comprensi de textos escrits 3.2 Composici de textos escrits Bloc 4. Educaci literria Bloc 5. Coneixement de la llengua Bloc 6. La llengua com a instrument daprenentatge El bloc 1 t un marcat carcter actitudinal i, per tant, els seus continguts afecten la resta. Els blocs 2, 3, 4 i 6 es referixen a laprenentatge de la llengua en diferents mbits ds, a ms tenen un marcat carcter procedimental que fomenta actituds favorables al funcionament de la comunicaci i requerixen de la reflexi i la conceptualitzaci en relaci amb les activitats de producci i danlisi del discurs. El bloc 5 es referix a lactivitat reflexiva de lalumnat a partir de lobservaci i manipulaci de models i de les produccions prpies i dels altres, cosa que permet a lalumna i a lalumne enriquir les seues possibilitats expressives, millorar el seu coneixement de la llengua i descobrir i verbalitzar les regles de funcionament que ja coneix de forma implcita. Bloc 1. Les llenges i els parlants Al llarg de lEducaci Primria, i alhora que es produx el procs de socialitzaci de lalumnat, van produint-se diferents situacions de comunicaci on coneixer lexistncia de la varietat lingstica i cultural que els envolta i que configura la societat en qu viu. La realitat lingstica a la Comunitat Valenciana es caracteritza per la cooficialitat de dos idiomes, el valenci i el castell, que lalumnat haur de dominar i al voltant dels quals anir formant-se uns criteris, unes actituds i uns valors, sempre de respecte i valoraci de la diversitat lingstica i, alhora, compromesos amb la recuperaci dels usos del valenci. El respecte i linters per conixer qu pensen i com sexpressen els parlants de les altres llenges ser fonamental per a eliminar els possibles prejus i usos discriminatoris de les llenges per raons socials, lingstiques, culturals, tniques o de gnere.

lengua de barbarismos y formas incorrectas y sustituirlos por las formas correctas y genuinas, y tienen que incorporar el lenguaje propio de los usos formales tanto orales como escritos. Si el valenciano no es la lengua primera del alumnado, har falta seguir el mismo proceso progresin del lenguaje coloquial al formal(pero utilizando un planteamiento propio de segundas lenguas. La educacin plurilinge y pluricultural exige, adems del tratamiento curricular de las lenguas, considerar el estatus de cada una dentro de la sociedad, para qu funciones las utilizan sus hablantes, cmo las valoran y qu actitudes tienen hacia unas y otras, y finalmente, qu valores tienen que configurar una sociedad tolerante, solidaria e integradora. El currculo se articula alrededor de un eje que es el uso social de la lengua en los diferentes contextos: privados y pblicos, familiares y escolares. La configuracin del currculo en diferentes bloques y su secuencia por ciclos responden a las finalidades educativas y al objetivo fundamental de las reas lingsticas que es dotar al alumnado de competencia comunicativa. La educacin lingstica debe tener en cuenta tres aspectos fundamentales que intervienen en cualquier acto de uso de la lengua: los componentes del contexto comunicativo, con las reglas que permiten adecuar el discurso a la situacin; el conocimiento y el uso reflexivo del cdigo lingstico oral y escrito(en los niveles de palabra, de oracin y de texto; y el mantenimiento de actitudes que erradican el uso de determinados prejuicios sociolingsticos que transmite el lenguaje. La divisin de los contenidos en bloques no constituye una ordenacin secuencial ni una jerarquizacin, sino una manera de especificar la complejidad de las competencias que se deben adquirir. Las actividades de adquisicin-aprendizaje articularn estos contenidos con criterios comunicativos y didcticos de acuerdo con la tarea y la situacin de comunicacin. Los contenidos se han clasificado en seis bloques que responden a diferentes aspectos relacionados con la complejidad de la funcin comunicativa de la lengua: Bloque 1. Las lenguas y los hablantes Bloque 2. Hablar, escuchar y conversar Bloque 3. Leer y escribir 3.1 Comprensin de textos escritos 3.2 Composicin de textos escritos Bloque 4. Educacin literaria Bloque 5. Conocimiento de la lengua Bloque 6. La lengua como instrumento de aprendizaje El bloque 1 tiene un marcado carcter actitudinal y, por lo tanto, sus contenidos afectan al resto. Los bloques 2, 3, 4 y 6 se refieren al aprendizaje de la lengua en diferentes mbitos de uso, adems tienen un marcado carcter procedimental que fomenta actitudes favorables al funcionamiento de la comunicacin y requieren de la reflexin y la conceptualizacin en relacin con las actividades de produccin y anlisis del discurso. El bloque 5 se refiere a la actividad reflexiva del alumnado a partir de la observacin y manipulacin de modelos y de las producciones propias y de los dems, lo que permite a la alumna y al alumno enriquecer sus posibilidades expresivas, mejorar su conocimiento de la lengua y descubrir y verbalizar las reglas de funcionamiento que ya conoce de forma implcita. Bloque 1. Las lenguas y los hablantes A lo largo de la Educacin Primaria, y al tiempo que se produce el proceso de socializacin del alumnado, van producindose diferentes situaciones de comunicacin donde conocer la existencia de la variedad lingstica y cultural que les rodea y que configura la sociedad en la que vive. La realidad lingstica en la Comunitat Valenciana se caracteriza por la cooficialidad de dos idiomas, el valenciano y el castellano, que el alumnado tendr que dominar y alrededor de los cuales ir formndose unos criterios, unas actitudes y unos valores, siempre de respeto y valoracin de la diversidad lingstica y, al mismo tiempo, comprometidos con la recuperacin de los usos del valenciano. El respeto y el inters por conocer qu piensan y cmo se expresan los hablantes de las dems lenguas ser fundamental para eliminar los posibles prejuicios y usos discriminatorios de las lenguas por razones sociales, lingsticas, culturales, tnicas o de gnero.

Num. 5562 / 24.07.2007

30121

Bloc 2. Parlar, escoltar i conversar i bloc 3. Llegir i escriure Hi ha dos blocs de continguts referits a les habilitats lingstiques, el bloc 2, Escoltar, parlar i conversar i el bloc 3, Llegir i escriure. Apareixen en el Currculum separats a fi dabordar de forma especfica els aspectes essencials en cada tipus de discurs. No obstant aix, ls oral formal i lescrit tenen molts aspectes comuns (tema prefixat, planificaci del contingut, sintaxi i lxic, subjecci a una norma estndard...) i hi ha nombroses situacions de comunicaci que combinen diversos usos i permeten relacionar ambds aprenentatges i donar suport un en un altre. Laprenentatge deste nivell formal es realitza, bviament, en les situacions dinteracci comunicativa que oferix el context de laula i del centre escolar. Ls oral informal ls espontani entre interlocutors amb tracte freqent i familiar(s objecte dobservaci i danlisi a fi de reconixer les normes sociocomunicatives que regixen lintercanvi, per a observar les estratgies que posen en funcionament els parlants amb el propsit daconseguir una comunicaci satisfactria i per a reconixer i criticar estereotips i prejus, tant socials com sociolingstics, especialment en el final de letapa. En definitiva lalumnat ha daprendre a usar la llengua per la qual cosa s fonamental: parlar de si mateix i de les seues necessitats, aconseguir que els altres lentenguen, planificar els seus actes, solucionar problemes, demanar i donar la informaci que els interessa. Ha daprendre, dacord amb les seues possibilitats, a relatar, explicar, argumentar, formular hiptesis, predir, preguntar, aclarir, opinar... Tots estos usos de la llengua oral es treballaran de manera sistemtica inserint-los en la vida quotidiana de laula i en lactivitat social i acadmica. La llengua escrita sha dentendre com a objecte de coneixement diferent del de la llengua oral. Ambds sn representacions diferents del llenguatge verbal que tenen un repartiment divers dusos, encara que en alguns casos vagen estretament unides. Este fet permet situar laprenentatge de la lectura i de lescriptura en ladquisici de determinats procediments estratgies de comprensi i procs de construcci del text escrit(i no en la simple traducci del codi oral a lescrit. Per tot a, lensenyana de la lectura no acaba en el primer cicle de Primria, ja que no es pot considerar ladquisici inicial del codi com una culminaci. En conseqncia, fa falta treballar, ni que fora fins a la finalitzaci de lescolaritat obligatria, tot el conjunt de coneixements i dhabilitats que aporten cada vegada un major domini tant interpretatiu com de comprensi de la llengua escrita. Quant a ls escrit, laprenentatge de la lectura i de la composici, presenta progressivament nivells de complexitat en la planificaci i lestructuraci dels textos i una major diversificaci en els contextos. Molt especialment, sha de consolidar en esta etapa el domini de les tcniques grfiques, la relaci so-grafia, les normes ortogrfiques convencionals i la disposici del text en la pgina, tenint en compte que la incorporaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci no ha dobviar laprenentatge dels rudiments descriptura autnoms socialment rellevants i valorats. Bloc 4. Educaci Literria La lectura i interpretaci de textos literaris requerixen unes competncies especfiques per al desenrotllament de les quals el currculum selecciona els continguts que agrupa el bloc 4, Educaci Literria. Leducaci literria es concep com una aproximaci a la literatura des de les seues expressions ms senzilles. La lectura, lexploraci de lescriptura, el recitat, la prctica de jocs retrics o lescolta de textos propis de