curs 2008/091.2 L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya L'octubre de l'any 1921 es va iniciar a...
22
1 “NOVES” CANÇONS TRADICIONALS CATALANES Sergi Valls i Jové curs 2008/09
Transcript of curs 2008/091.2 L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya L'octubre de l'any 1921 es va iniciar a...
1
“NOVES” CANÇONS
TRADICIONALS CATALANES
Sergi Valls i Jové curs 2008/09
2
3
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ................................................................................................. 5
1.1 Antecedents del tema objecte del treball........................................................ 5
1.2 L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya................................................. 6
1.3 Objectius i resultats proposats........................................................................ 9
2. TREBALL DUT A TERME.............................................................................. 11
3. RESULTATS OBTINGUTS..............................................................................12
4. CONCLUSIONS................................................................................................. 14
5. REFERÈNCIES................................................................................................ 15
6. ANNEXOS...................................................................................................... 16
Annex I: Les missions......................................................................................... 16
Annex II: Els informants..................................................................................... 18
Annex III: 85 Cançons tradicionals catalanes.................................................... 20
4
5
1. INTRODUCCIÓ
1.1 Antecedents del tema objecte del treball
La realització d'aquest projecte es remunta al treball iniciat l'any 1996 en el marc de l'Orfeó
Artesenc i l'Aula Municipal de Música d'Artesa de Segre conjuntament amb el músic i compositor
Josep Lluís Guzman i Antich. La tasca realitzada durant aquests primers anys és el coneixement i
treball amb tonades populars recollides per l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya durant els
anys 1929 i 1930 en dues de les missions de recerca que es van realitzar per la comarca de La
Noguera de la mà de Joan Amades i Joan Tomàs, per emprarles pel treball educatiu dut a terme en
les dues entitats citades.
Posteriorment la utilització didàctica d'aquestes tonades tradicionals catalanes va continuar en
diverses escoles d'educació infantil i primària d'Agramunt, Tremp i Barcelona paral∙lelament amb el
treball realitzat en la direcció musical i artística de l'Orfeó Artesenc d'Artesa de Segre, encarregant
harmonitzacions d'aquestes melodies a diversos compositors per a cor de veus mixtes amb
acompanyament d'alguns instruments.
L'any 2002 se'm va adjudicar de la plaça d'especialista de música al CEIP Josep M. de Sagarra de
Barcelona, i davant la possibilitat de tenir continuïtat en un mateix centre, vaig iniciar un treball
amb aquests materials en el dia a dia en aquest centre des de l'Àrea de Música.
L'any 2007 vaig dur a terme l'enregistrament i la publicació d'algunes d'aquestes melodies,
arranjades per a cor de veus mixtes i instruments, amb l'Orfeó Artesenc d'Artesa de Segre. Aquest
treball, Les nostres cançons – Orfeó Artesenc, m'ha permès aportar diferents audicions i danses per treballar amb els alumnes de l'Escola.
El curs 2007/08, en el marc del projecte de final de carrera dels estudis de Pedagogia realitzats a la
Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació i de l'Esport “Blanquerna” de la Universitat Ramon
Llull, vaig elaborar una nova proposta organitzativa, curricular i metodològica de “Música i Dansa”
per un Centre Públic d’Educació Infantil i Primària. Els objectius d’aquest projecte eren: elaborar
una proposta organitzativa de “Música i Dansa” en el CEIP Josep M. de Sagarra augmentant
l’assignació horària mínima legal; establir canvis organitzatius per facilitar una bona comunicació
amb les diferents àrees; i dissenyar i aplicar activitats que fomentin el treball interdisciplinar. La
majoria d’aquestes activitats es basaven amb tonades i melodies de l’OCPC. Una de les conclusions
6
que vaig arribar amb aquest projecte contemplava l’elaboració de diferents materials educatius
mitjançant nous materials procedents d’aquest fons documental. Aquest projecte final de carrera va
ser supervisat per la Doctora Cèlia Rosich i Pla.
Finalment el curs 2008/09, mitjançant la concessió de la llicència d'estudis, de la qual és objecte
aquesta memòria, he ampliat els materials per treballar a l’aula, realitzant una acurada selecció i
digitalització de 85 tonades tradicionals catalanes de la comarca de La Noguera. La digitalització
l'he realitzat emprant diferents programes: music time, repdroductor midi i mp3, pdf, imatge i
processador de textos. Aquestes melodies ara podran ser emprades en la didàctica de la música en
diferents centres d'educació Infantil i de Primària i en escoles de música. A més, podran ser la base
d'elaboració de materials didàctics en futurs treballs i estudis. Novament, aquesta llicència d’estudis
ha comptat amb la supervisió de la Doctora Cèlia Rosich i Pla, de la Universitat Ramon Llull.
1.2 L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya
L'octubre de l'any 1921 es va iniciar a Barcelona, gràcies al mecenatge de Rafael Patxot i Jubert
patrocinador de múltiples empreses culturals d'aquell temps i de l'època de la Dictadura de Primo de
Rivera i de la Segona República, l'anomenada Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que es
proposava de recollir la música i la lletra de les cançons populars cantades o dites a totes les terres
de parla catalana, des del Rosselló fins a Alacant, passant pel Principat de Catalunya, per l'Alguer i
per les Illes Balears.
Quan Patxot decidí tirar endavant el magne projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
es va adreçar a l’Orfeó Català del qual va rebre una resposta altament positiva i entusiàstica, i el dia
de Reis de 1922 es va realitzar la sessió inaugural de l’Obra del Cançoner, amb un acte al Palau de
la Música Catalana presidit per Joaquim Cabot, Rafael Patxot, els mestres Lluís Millet i Francesc
Pujol, i Pasqual Boada, i amb una assistència que mostrava prou l’interès suscitat per la iniciativa:
Centre Excursionista de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Arxiu d’Etnografia i Folklore de
Catalunya, Escola Municipal de Música, Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, Esbart
Català de Dansaires, Esbart de Dansaires Martinenc, Secció Folklòrica del Club Muntanyenc,
Secció Folklòrica de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Felip Pedrell, Valeri Serra, Vicenç M. de
Gibert, Joan Llongueres, Joaquim Pecamins, Maria Baldó, Adelaida Ferré, Josep Barberà, Higini
Anglès, Vincenç F. Casajús, Francesc Baldelló, Esteve Caseponce i Joan Puntí. S’hi adheriren
7
encara l’Esbart Dansaire del Casal Nacionalista de la Barceloneta, el pare Gregori M. Sunyol,
Aureli Capmany, Eusebi Bosch, el valencià Eduard L. Chavarri, el rossellonès Carles Grandó i el
mallorquí Antoni Pont.
L’ordre del dia de la memorable sessió del dia de Reis exposava amb tota claredat els objectius de
l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que d’aleshores ençà foren posats en pràctica sense
vacil∙lació i amb una constància admirable. El pla inicial de treball consistia en inventariar totes les
cançons publicades. A més a més, es proposava la divulgació immediata per tot Catalunya, per
mitjà de la premsa, a totes les persones que poguessin contribuir a l’Obra del Cançoner, demanant:
l’aportació de les cançons i músiques populars que tinguessin aplegades; la convocatòria de
concursos destinats a premiar reculls de cançons inèdites o variants de les conegudes; i la formació
d’una o més missions destinades a acudir als llocs on sigui denunciada l’existència d’un bon
subjecte cançonaire. Es va nomenar un Consell Consultiu amb les persones designades per les
entitats següents: Centre Excursionista de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Arxiu
d’Etnografia i Folklore, Orfeó Català i Fundació Rabell i Cibils amb el mestre Felip Pedrell de
president honorari.
A partir del 31 de gener de 1922 l’oficina del Cançoner va repartir més de mil cinccents exemplars
de les “CircularsProclames” demanant la col∙laboració de persones i entitats per a la recollida de
cançons pròpiament dites; cants i cantarelles d’infants; jocs infantils amb tonada; ballets, danses i
comparses; tocades i crides típiques; i tota mena de música popular. Ja el mateix 1922 van arribar
nombrosos documents, però la donació més important, impulsada des del Consell Consultiu, fou la
dels immensos materials folklòrics de Marià Aguiló i Fuster, cedits pel seu fill Àngel l’abril de
1923.
Tal i com preveia el pla inicial, el mateix 1922 ja es va convocar un concurs amb el fi d’intensificar
l’aplega de materials per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La crida va tenir un bon èxit
i el 1924 es va realitzar el segon concurs similar al primer, tenint una resposta similar a la primera
convocatòria. Malgrat la satisfacció d’aquest dos concursos, el Consell Consultiu no va convocarne
d’altres i es va donar la màxima prioritat a les missions de recerca per les diverses terres catalanes i
a la tasca diària de l’oficina de l’Obra del Cançoner.
El treball de camp, fet per mitjà de les anomenades “missions” de l’Obra del Cançoner Popular de
Catalunya, era una de les prioritats presentades i aprovades a la reunió fundacional del 6 de gener de
1922. Aquestes “missions”, dutes a terme en general per dues persones durant una temporada llarga,
8
sovint a l’estiu –però a vegades més breus i en altres èpoques de l’any, van servir admirablement
per a recollir arreu de Catalunya i de les Illes Balears i, amb menys intensitat, al País Valencià,
milers de cançons, llargues o curtes, de jocs infantils, de balls, de danses i d’altres gèneres de la
cultura popular. Abans d’iniciarles, els “missioners” signaven una “Ordenació de Missions”, que
després era guardada a l’arxiu de l’Obra del Cançoner i que marcava la pauta de les obligacions que
contreien envers la institució. Es comprometien, d’aquesta manera, a recollir “la tonada musical”,
“la lletra”, “els complements folklòrics de cada cas” (segons els col∙lectors, limitats als noms i a les
característiques personals dels cantaires, o bé augmentats amb anotacions de diverses menes) i, en
casos determinats, “la impressió fonogràfica de la cançó” –de les quals s’han conservat un bon
nombre de mostres a l’arxiu de l’Orfeó Català i a la Biblioteca de Catalunya i “la fotografia dels
cantaires”. Es recomanava als “missioners” que fessin una mena de crònica on esplaïn amb tota senzillesa les llurs impressions personals o emotives durant la missió, és a dir, una memòria, redactada sobre la marxa i d’un gran interès per al coneixement de les vicissituds de cada expedició
i sovint de gran interès etnogràfic i històric. Els “missioners” rebien una quantitat per a despeses de
viatge i manutenció i unes dietes de treball, que comprenien, si calia, el pagament d’alguna
retribució als cantaires. Com a màxim al cap de sis mesos després d’acabar la feina, els
“missioners” havien de lliurarne el material ben net a l’Obra, que en tenia a partir d’aleshores la
propietat intel∙lectual. Els dubtes referents a la part tècnica havien d’ésser resolts pel Consell
Consultiu de l’Obra, però tot quan pertoqui a despesa és d’exclusiva competència d’En Rafael Patxot i Jubert, o de la persona que el representi. En total es van realitzar entre 1922 i 1936 un total de 65 missions de recerca.
Mentre no arribés el moment d’emprendre l’edició del “Cançoner popular català” (un moment que,
dissortadament, no va arribar mai) el Consell Consultiu de l’Obra va pensar, amb bon criteri, en la
conveniència de publicar periòdicament una sèrie que donés fe de vida de la institució i que recollís
estudis de diversa mena sobre la cançó catalana i els seus col∙lectors. Així van sorgir els tres
magnífics volums de Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Igualment es posà en
marxa el Diccionari de la dansa, de Francesc Pujol i Joan Amades. El 1927, Francesc Pujol,
presentà al congrés d’història de la música celebrat a Viena una comunicació sobre L’Oeuvre du
Chansonnier Populaire de la Catalogne. I mossèn Puntí va preparar un minuciós Ideari cançonístic
Aguiló, que havia de formar part del volum IV de Materials, interromput per la guerra civil, i que
aparegué finalment en un volum a part el 1993.
El 1936, tot i que l’Obra del Cançoner es trobava en una etapa fecunda i bullia de projectes i de
realitzacions en curs, el trasbals produït per la guerra civil, representà l’ensorrada de l’Obra del
9
Cançoner. El seu mecenes, Rafael Patxot, s’hagué d’exiliar a l’estranger. L’arxiu de l’Obra del
Cançoner restà esquarterat, una part fou amagada en un lloc segur de Suïssa, i una altra part
continuava en poder dels Patxot a Barcelona.
Tanmateix, la família Patxot era ben conscient del tresor que custodiava i tenia instruccions precises
perquè, arribat el moment que semblés oportú, l’arxiu de l’Obra del Cançoner es reunifiqués a
Catalunya i pogués tornar a ésser consultat pels estudiosos sense cap problema. Per això, a partir de
1986 es va posar en contacte amb el Monestir de Montserrat i li va oferir el fons que en aquell
moment es trobava repartit entre Suïssa i Barcelona. Després de les oportunes negociacions, el mes
d’abril de 1991 i el 1994 va arribar tot el material a Montserrat i entre 1991 i 1992 va ser
minuciosament classificat i en fou elaborat un inventari que permet un coneixement detallat de les
enormes riqueses que conté. Alhora el 1993 es va signar un conveni amb el Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya que va permetre la microfilmació de tot el material i el dipòsit dels
microfilms al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i a la Biblioteca de
Catalunya, on poden ésser estudiats amb facilitats pels especialistes, i la represa dels Materials de
l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
1.3 Objectius i resultats proposats
Els objectius assolits en aquest projecte són:
a) Conèixer l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i des seves diferents missions de
recerca dutes a terme per la comarca de La Noguera.
b) Seleccionar diferents tonades recollides als municipis d'Artesa de Segre, Vilanova de
Meià, Alòs de Balaguer, Cubells i el poble de Montclar.
c) Revisar i digitalitzar els documents seleccionats que permetin una posterior
utilització didàctica musical a les escoles.
d) Aportar algunes propostes didàctiques per realitzar a l'aula.
e) Plantejar futures línies de treball a partir dels materials seleccionats i elaborats.
Els diferents objectius plantejats inicialment anaven més enllà dels assolits, però la gran quantitat de
materials obtinguts en la recerca m’ha obligat a acotar un xic més aquests objectius i a centrarme
en la selecció i la digitalització de les diferents tonades recollides en els municipis d'Artesa de
10
Segre, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Cubells i el poble de Montclar, a més d'algunes tonades
recollides a la vila de Ponts i d'una cançódansa extreta del Cançoner de Joan Amades. Les 85
tonades seleccionades formaven part de prop de mig miler de documents recollits en aquests pobles
esmentats, desestimant un treball amb les tonades de la resta de poblacions de La Noguera, que
permetrien realitzar un altre treball d'aquestes característiques.
11
2. TREBALL DUT A TERME
El pla de treball elaborat ha consistit en quatre fases:
a) Recerca dels materials.
b) Tria i digitalització dels materials.
c) Elaboració d'alguns materials educatius.
d) Redacció de la memòria.
La primera fase l'he dut a terme durant els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre de
2008. Primerament m'he documentat sobre l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i
seguidament he accedit als microfilms de dues de les 65 missions de recerca: la “Missió Joan
TomàsJoan Amades a la Ribera del Segre, Segarra, Ribera del Sió i la Noguera. C115/C121
(Inventari, 460461). Memòria i selecta publicades a Materials, XII, 13194. de l’any 1929” i la
“Missió Joan TomàsJoan Amades a les comarques lleidatanes. C123/C128 i B6 (Inventari, 461
463 i 328). Memòria i selecta publicades a Materials, XIII, 13167. de l’any 1930”. Després de
veure l’extensió d’ambdues missions i la quantitat de materials que contenia, he acotat la recollida
als municipis d’Artesa de Segre, Vilanova de Meià, Cubells i del poble de Montclar i a alguns de la
vila de Ponts. Aquesta primera fase ha finalitzat amb la recollida de prop de mig miler de
documents.
La segona fase l'he realitzat durant els mesos de gener, febrer, març i abril de 2009 i ha consistit
amb la tria i digitalització dels diferents materials recollits en la primera fase. Primerament he
seleccionat un total de 85 tonades realitzant la correcció i/o ampliació, segons cada cas, del text de
les mateixes. Posteriorment he digitalitzat aquests documents amb diferents programes tal i com
detallo en el tercer apartat d'aquesta memòria.
Durant els mesos de maig i juny de 2009, he procedit a la classificació dels diferents materials
obtinguts ens les dues primeres fases, acabant d’elaborar alguns materials educatius i la pàgina web.
Finalment durant els mesos de juliol i agost de 2009 he elaborat la memòria del projecte.
12
3. RESULTATS OBTINGUTS
Els resultats obtinguts són la digitalització d'un total de 85 cançons i tonades tradicionals catalanes
dels municipis d'Artesa de Segre, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Cubells i dels pobles de
Ponts i Montclar d'Urgell. Aquests materials es troben digitalitzats en la pàgina web
http://www.xtec.cat/~svalls22/, ordenats per ordre alfabètic en una taula com es pot observar en la
imatge següent:
En primer lloc podem trobar el títol de la cançó (per ordre alfabètic), seguit de la població on va ser
recollida en el seu moment.
Seguidament trobem les característiques principals de cadascuna: compàs, armadura, àmbit i el
ritmes. Aquestes dades facilitaran als que puguin estar interessats en les diferents melodies les
característiques de les mateixes, sense la necessitat de visualitzar la partitura.
La digitalització de cadascuna de les tonades es troba en diferents arxius i diferents programes
accessibles amb un sol clic. Cadascun dels documents digitalitzats conté:
Music Time 1: Partitura digitalitzada amb el programa Music Time, versió 3.5.5, que
conté només la primera lletra.
Music Time 2: Partitura digitalitzada amb el programa Music Time, versió 3.5.5, que
conté totes les lletres recollides (si aquest document no hi és, indica que només hi ha
una lletra de la tonada).
Pdf: És el mateix document “Music Time 1”, en format pdf.
Jpg: És el mateix document “Music Time 1”, en format jpg.
Text: Document amb el títol i la població d'origen de la melodia amb tot el text
elaborat amb el programa Write de l'Open Office (si aquest arxiu no hi és, indica que la
tonada no té text).
13
Midi: És la tonada en format midi per poderla escoltar.
Mp3/partitura: Enregistrament d'aquestes tonades amb un arranjament per a cor de veus
mixtes i la seva partitura.
Finalment a la casella on indica “Propostes didàctiques”, podem trobar alguns documents d'àudio,
partitures i propostes didàctiques.
A banda dels diferents materials elaborats, en la pàgina web on podem trobar tots els materials
elaborats, hi ha un breu resum de què és l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (apartat 1.2
d'aquesta memòria), la relació de les dues rutes des d'on s'han extret aquestes tonades (annex I) i la
relació de tots els informants (annex II). Finalment en l’annex III hi podem trobar, ordenades
alfabèticament, la relació de les 85 tonades seleccionades.
14
4. CONCLUSIONS
L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya és una de les més grans obres realitzades a Catalunya
durant el segle XX, que va ser truncada per la Guerra Civil Espanyola i no va veure finalitzats tots
els objectius que pretenia, com l'elaboració del “Cançoner Popular de Catalunya”. Malgrat això es
van recollir milers i milers de documents entre 1922 i 1936, que són la viva història musical
catalana del primer terç del segle XX. Després de molts anys de litigis, finalment durant la dècada
dels 90, aquests documents van sortir a la llum pública i han permès posarlos a l'abast de la
comunitat científica.
Molta és la feina que queda per fer, i el treball realitzat per aquesta llicència d'estudis només és una
petita mostra del seu potencial. És ben cert que degut a la magnificència d'aquesta obra que no s'han
pogut assolir tots els objectius inicials, però estic molt satisfet dels resultats obtinguts. He treballat
amb prop de mig miler de documents, dels quals n’he seleccionats un total de 85, degudament
revisats, digitalitzats i posats a l'abast de la comunitat educativa, que han de permetre incorporarlos
en el treball diari a les aules de les escoles del nostre País.
Com a reptes de futur, a partir de la tasca realitzada en aquest treball proposara l'elaboració de
diferents propostes didàctiques per cadascuna d'aquestes tonades seleccionades i una seqüenciació
adreçada per les diferents etapes de l'educació infantil i de primària (també per a escoles de música),
així com l'ampliació d'aquesta selecció amb els materials obtinguts en la totalitat de les Missions de
recerca.
15
5. REFERÈNCIES
Obra del Cançoner Popular de Catalunya, consultat al CPCPTC i propietat de l’Abadia de Montserrat.
Missió Joan TomàsJoan Amades a la Ribera del Segre, Segarra, Ribera del Sió i la
Noguera. C115/C121 (Inventari, 460461).
Missió Joan TomàsJoan Amades a les comarques lleidatanes. C123/C128 i B6
(Inventari, 461463 i 328).
Amades, Joan (1982). Cançoner. Barcelona: editorial SelectaCatalònia.
Massot, Josep (2005). L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. El cançoner popular català (18411936), 7287.
Valls, Sergi (2007). Les nostres cançons – Orfeó Artesenc. Artesa de Segre: Orfeó Artesenc.
16
6. ANNEXOS
Annex I: Les missions
Per dur a terme tot aquest treball de recerca, he consultat documents de dues de les 65 missions de
recerca que es van realitzar entre 1922 i 1936 en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a
banda d’una cançódansa (document número 63), que s'ha extret del Cançoner de Joan Amades.
Missió número 41, any 1929. Missió Joan TomàsJoan Amades a la Ribera del Segre, Segarra,
Ribera del Sió i la Noguera. C115/C121 (Inventari, 460461). Memòria i selecta publicades a Materials, XII, 13194.
(...)
08/08/1929 – Ponts
(...)
28/08/1929 – Cubells
29/08/1929 – Montclar
(...)
Missió número 43, any 1930. Missió Joan TomàsJoan Amades a les comarques lleidatanes. C
123/C128 i B6 (Inventari, 461463 i 328). Memòria i selecta publicades a Materials, XIII, 13167.
23/07/1930 – Vilanova de Meià
25/07/1930 – Santa Maria de Meià
26/07/1930 – Vilanova de Meià
27/07/1930 – Artesa de Segre
29/07/1930 – Baldomar
29/07/1930 – Alòs de Balaguer
30/07/1930 – Baldomar
30/07/1930 – Alòs de Balaguer
31/07/1930 – Artesa de Segre
31/07/1930 – Balaguer
31/07/1930 – Castelló de Farfanya
01/08/1930 – Balaguer
17
03/08/1930 – Menarguens
04/08/1930 – Camarasa
05/08/1930 – Les Avellanes
07/08/1930 – Belllloc
08/08/1930 – Bellvís
10/08/1930 – El Poal
11/08/1930 – Bellvís
12/08/1930 – El Poal
13/08/1930 – Bellvís
14/08/1930 – Anglesola
23/08/1930 – Sudanell
25/08/1930 – Lleida
27/08/1930 – Les Borges Blanques
29/08/1930 – Puigverd de Lleida
30/08/1930 – Lleida
31/08/1930 – Borges Blanques
31/08/1930 – Arbeca
05/09/1930 – Alcarràs
09/09/1930 – Alpicat
10/09/1930 – Alguaire
11/09/1930 – Sudanell
12/09/1930 – Borges Blanques
18
Annex II: Els informants
En aquest llistat hi consta la relació dels diferents informants que van cantar a Joan Tomàs i Joan
Amades les 85 tonades que formen part d’aquesta recerca.
Vilanova de Meià
Maria Fernando Massanés, dita de cal Gepa, de 65 anys, veïna de Vilanova de Meià
Concepció Bernaus Abella de Cal Joan, de 81 anys, veïna de Vilanova de Meià
Antoni Batalla (el Taxt) de 62 anys, veí de Vilanova de Meià
Josep Sala de 63 anys, veí de Vilanova de Meià
Joan Massanés, traginer de 67 anys, veí de Vilanova de Meià
Assumpció Porta Surroca, dita la ferrera de 28 anys, nada a la República Argentina i veïna de
Vilanova de Meià
Josefa Nicolassa de 25 anys, nada a Sabadell i veïna de Vilanova de Meià
Isabel Roca de Vilanova de Meià
Antoni Castells Martínez, músic i camperol de 72 anys veí de Vilanova de Meià
Maria Antònia Roca Simó de Vilanova de Meià
Francesc Garcia Sibert (el valent) de 94 anys, nascut a Terrassa i veí de Vilanova de Meià
Manuela Colom de 40 anys d'Alòs de Balaguer i veïna de Vilanova de Meià
Modesta Batalla Macià de Vilanova de Meià
Rosalia Boyer Foix, dita de Cal Savi, veïna de Vilanova de Meià
Santa Maria de Meià
Teresa Lladós Codina de 45 anys, nada a Baldomar i veïna de Vilanova de Meià
Artesa de Segre
Pau Clúa (dit el Pau Cafeter) d'Artesa de Segre
Marià Marsal (músic i espardenyer) d'Artesa de Segre
Baldomar
Maria Sala de Vilanova de Meià, veïna de Baldomar
19
Rosa Serra, nascuda a la Clúa, veïna de Baldomar
Maria Trepat de 81 anys, de Baldomar
Joan Serentill, peató del correu d'Alòs de Balaguer i veí de Baldomar
Alòs de Balaguer
Paquita Tarré de 14 anys, d'Alòs de Balaguer
Maria Oliva de 12 anys, d'Alòs de Balaguer
Antònia Soler de Tudela, veïna d'Alòs de Balaguer
Maria Guàrdia, dita de cal Ximo, d'Alòs de Balaguer
Cubells
Teresa Tàpies Cases, dita l'espardenyera de Cubells
Agnès del Pau de Cubells
Jaumetona de Cubells
Montclar
Prudència Julià de Montclar
Maria Bernaus de Montclar
Teresa Soler, de 50 anys, de Montclar
Pilar Carreres de Montclar
Ponts
Josep Vidal de Ponts
20
Annex III: 85 cançons tradicionals catalanes
A Betlem me’n vull anar (Cubells)
Ball de Cascavells (Artesa de Segre)
Ball del punxem (Baldomar)
Ball pla (Artesa de Segre)
Ball pla (Alòs de Balaguer)
Ball pla (Vilanova de Meià)
Ballet de Déu – Ball pla (Artesa de Segre)
Barcelona ciutat gran (Vilanova de Meià)
Cançó còmica (Baldomar)
Cançó de ball rodó (Artesa de Segre)
Cançó de ball rodó (Artesa de Segre)
Cançó de batre (Vilanova de Meià)
Cançó de bressol (Vilanova de Meià)
Cançó de bressol (Vilanova de Meià)
Cançó de carnestoltes (Ponts)
Cançó de la colla de Sant Mus (Vilanova de Meià)
Cançó de les mentides (Vilanova de Meià)
Cançó de pastor (Baldomar)
Cançó de timbal (Vilanova de Meià)
Cançó morsa (Vilanova de Meià)
Contradansa (Artesa de Segre)
Contradansa (Vilanova de Meià)
Don Lluís (Vilanova de Meià)
El bon caçador (Cubells)
El bon caçador (Montclar)
El bon caçador (Alòs de Balaguer)
El bon caçador (Santa Maria de Meià)
El bon caçador (Vilanova de Meià)
El bon vi (Vilanova de Meià)
El desembre congelat (Vilanova de Meià)
El petit marit (Cubells)
El rabadà Joanet (Baldomar)
El rei mariner (Vilanova de Meià)
21
El rei mariner (Vilanova de Meià)
El sastre (Vilanova de Meià)
El testament d’Amèlia (Cubells)
El testament d’Amèlia (Vilanova de Meià)
Els fadrins de Sant Boi (Alòs de Balaguer)
Els tres segadors (Vilanova de Meià)
Els tres tambors (Vilanova de Meià)
En Bertran i na Maria (Vilanova de Meià)
En Joanet (Cubells)
La Dama d’Aragó (Vilanova de Meià)
La Dida (Vilanova de Meià)
La filadora (Montclar)
La filadora (Vilanova de Meià)
La filla del Carmesí (Cubells)
La filla del Carmesí (Baldomar)
La filla del Carmesí (Vilanova de Meià)
La melindrosa (Vilanova de Meià)
La mort (Vilanova de Meià)
La mort (Vilanova de Meià)
La pastora (Baldomar)
La pastora (Vilanova de Meià)
La pastora (Vilanova de Meià)
La porquerola (Cubells)
La porquerola (Vilanova de Meià)
La presó de Lleida (Alòs de Balaguer)
La presó de Lleida (Alòs de Balaguer)
La presó de Lleida (Santa Maria de Meià)
La presó de Lleida (Vilanova de Meià)
La Raimundeta (Artesa de Segre)
La rosada (Vilanova de Meià)
La samaritana (Vilanova de Meià)
La serrana (Vilanova de Meià)
La sileta (Cubells)
La sileta (Baldomar)
La sorpresa (Vilanova de Meià)
22
La tunc que tan tunc (Cubells)
La vida de les galeres (Vilanova de Meià)
L’àngel i els pastors (Baldomar)
L’àngel i els pastors (Vilanova de Meià)
L’àngel i els pastors (Vilanova de Meià)
Les absoltes del porc (Cubells)
Les setmanes de Daniel (Vilanova de Meià)
L’hostal de la Llàntia (Cubells)
Manyaguet de la Mare (Montclar)
Mossèn Joan de Vic (Cubells)
Muntanyes regalades (Vilanova de Meià)
Nadala (Montclar)
Nadala (Baldomar)
Nàufrag (Montclar)
Nit de Vetlla (Cubells)
Pastors i pastores (Ponts)
Roseret de roses blanques (Santa Maria de Meià)
