1

CURS 2014-15

CIÈNCIES SOCIALS

3r. ESO

2

Nom

D

ata

Curs

© 2

002 b

y G

rup P

romotor/S

antillan

a E

ducació

n, S

. L.

PROBLEMA 4

Són possibles els conreus al mar?

Els conreus marins La maricultura és la tècnica de conreu animal al mar, i és una activitat que va guanyant importància enfront de l’aqüicultura, realitzada als rius, pel potencial que té, malgrat l’escàs desenvolupament tècnic. Els conreus marins encara són molt més una esperança futura que una realitat present; encara cal invertir molt en investigació perquè hi pugui haver «granges marines» similars a les terrestres.

Hi ha dues formes bàsiques de conreus marins: extensius i intensius. Els primers es basen en les possibilitats del medi natural, i en reforcen la productivitat amb la introducció d’algun suport artificial o la «sembra» d’alevins obtinguts al laboratori. Els intensius consisteixen a aconseguir per mitjans artificials el control total de les fases de posta i engreix. A Espanya dominen les extensives, per mitjà de tècniques d’engreix d’animals prèviament immobilitzats, marisqueig en bancs naturals repoblats artificialment, o la instal·lació d’esculls artificials amb carrosseries d’automòbils vells que acullen espècies que augmenten notòriament la productivitat de la zona.

DIEGO COMPÁN VÁZQUEZ, La pesca.

Geografía de España Planeta. 1989. Adaptat

1 Analitzar un text. Llegeix el text amb atenció i contesta les preguntes següents:

• Per què diu l’autor que els conreus marins són més una esperança futura que no pas una realitat

present?

• Quines dues formes de conreu marí existeixen?

• Què és la «sembra» d’alevins?

• Què és el marisqueig?

2 Comprendre un text. Indica quines de les afirmacions següents són certes (C) i quines són falses (F).

❏ La maricultura és el nom que rep la tècnica de conreu animal al mar.

❏ Els conreus marins són ja una realitat present completament explotada.

❏ L’explotació intensiva de conreus marins es basa en el reforç de les possibilitats del medi natural per

mitjà de la introducció d’algun suport artificial o la «sembra» d’alevins.

❏ L’explotació intensiva consisteix a aconseguir per mitjans artificials el control total de les fases de

posta i engreix.

❏ A Espanya dominen les explotacions intensives, per mitjà de tècniques d’engreix d’animals

immobilitzats, marisqueig en bancs naturals repoblats artificialment, o la instal·lació d’esculls

artificials.

❏ També s’utilitza la instal·lació d’esculls artificials fent servir carrosseries d’automòbils vells que

acullen diverses espècies.

❏ Encara cal invertir molt en investigació perquè hi pugui haver «granges marines» similars a les

terrestres.

3

PROBLEMA 5 Per què cada vegada hi ha menys agricultors al món?

En els 25 anys que van del 1970 al 1995 hi ha hagut una reducció molt gran de la població activa en l’agricultura europea, que ha estat més espectacular en aquells països que en el primer moment posseïen els nivells més alts de població ocupada en el sector (Itàlia, Espanya, Portugal, Irlanda i Grècia). El sector agrari espanyol vol ser reforçat, entre altres coses, per evitar l’abandonament massiu del camp, que és una constant des de fa força anys en el nostre país. Això provoca l’envelliment de la població de les nostres zones rurals i, de vegades, la despoblació. Aquest abandonament del camp és un dels grans mals, no només de l’agricultura espanyola sinó de l’agricultura europea, i encara, de l’agricultura de tot el món desenvolupat.

ALBAN D'ENTREMONT, Geografía económica, 1997. Adaptat

Evolució de la població activa agrària a Espanya

1970 1980 1992 2000

Població agrícola 3.835.000 2.513.000 1.524.000 1.130.800

Població agrícola (en % sobre la població activa) 29,5 % 18,9% 9,9% 6,7%

1 Analitzar un text. Llegeix amb atenció el text anterior i contesta les preguntes següents:

• Com ha evolucionat la població agrària a Espanya des del 1970?

• Per què creus que la reducció de la població agrícola a Europa ha estat més forta en els països

tradicionalment agrícoles (Portugal, Espanya, etc.) que en els països més desenvolupats?

• Per què es produeix l’abandonament massiu del camp? Coneixes algun cas de poble que s’està

despoblant o fins i tot que ha estat abandonat?

• Com creus que es pot reforçar el camp espanyol? Creus que si es reforcessin es produiria aquest

abandonament massiu del camp?

• Llegeix l’última frase del text. Creus que l’autor està a favor o en contra de l’abandonament del

camp?

2 Analitzar el fenomen de l’èxode rural. Indica quines de les característiques

següents que corresponen a l’agricultura de mercat poden provocar l’èxode rural:

❏ Orientació envers el mercat, amb la qual cosa les explotacions tenen com a objectiu principal

l’obtenció del benefici màxim.

❏ Nivell elevat de capitalització; s’inverteix en maquinària, investigació i ampliació de regadius per

obtenir rendiments econòmics elevats.

❏ Especialització productiva alta, fins i tot a escala regional, i amb predomini del monocultiu.

❏ Grans propietats en l’agricultura dels països nous i la de plantació, explotades en règim de

monocultiu, amb una aplicació òptima dels recursos mecànics i científics.

❏ Mà d’obra barata en l’agricultura de plantació, a causa de l’abundància i la qualificació escassa dels

treballadors, cosa que permet pagar salaris molt reduïts.

❏ Nivell elevat de mecanització i tecnificació de l’agricultura nord-americana; les parcel·les s’exploten en

monocultius continus, amb la qual cosa la mecanització té un rendiment òptim.

❏ Especialització regional de l’agricultura nord-americana: cada producte s’explota en grans àrees on

aquest conreu resulta idoni, de manera que es formen grans zones de monocultius continus,

anomenades cinturons agrícoles (belts).

4

3 Construir una gràfica. Construirem una gràfica amb les dades següents sobre el percentatge

de població agrícola a diversos països del món.

• Es tracta d’un diagrama de barres, de manera que has de dibuixar una barra per cada país.

• La barra ha de tenir una altura equivalent al percentatge de població agrícola.

• Completa els països que falten en el diagrama de barres.

PERCENTATGE DE POBLACIÓ AGRÍCOLA AL MÓN

País En % País En %

Moçambic 80,0 Espanya 6,7

Xina 71,2 Japó 5,1

Vietnam 67,1 França 4,1

Índia 60,9 Alemanya 3,0

Marroc 39,2 Estats Units 2,7

Perú 32,5 Suècia 2,6

Polònia 17,7

Població activa agrícola en el món (en %)

100

80

60

40

20

0

Moçambic Xina Vietnam Índia Marroc Perú Polònia Espanya Japó França Alemanya Estats Units

Suècia

4 Comentar una gràfica. Ara comenta la gràfica responent aquestes preguntes:

• Quins són els tres països amb els índexs més alts de població activa agrícola? Què tenen en comú?

Anota’n algunes dades extretes de les estadístiques del final del llibre de text.

• Quins són els tres països que tenen els índexs més baixos de població activa agrícola?

Busca’n dades un altre cop en les estadístiques del final del llibre de text.

• Per què hi ha menys proporció d’agricultors als Estats Units? Per respondre, observa el document 1 de

la tasca 4 del teu llibre de text. Compara’l amb qualsevol de les fotografies de l’agricultura de

subsistència.

• Hi ha alguna vinculació entre percentatge de població activa agrícola i nivell de desenvolupament? Per

què creus que és així?

5 Treballar en grup. Escriu una síntesi en la qual expliquis per què creus que la població rural tendeix

a abandonar el camp. Si n’hi ha algun cas a la teva família, intenta explicar el problema des de la teva

experiència.

5

EL

PAISATGE

AGRARI

SÍN

TESI

1

Co

mp

leta

aq

ue

st

ma

pa

de

co

nce

pte

s.

30

és

varia segons

factors físics, com ara factors humans, com ara

alguns elements que el formen són

tradicional per exemple

pot ser de diversos tipus

modern per exemple

actualment, la població activa es redueix i es produeix un abandonament de les àrees rurals; és el que s’anomena

6

PROBLEMA 5

Vivim una nova revolució industrial?

1 Analitzar un text. Llegeix el text següent:

Les tendències actuals de la indústria ens marquen tres sectors prioritaris: les tecnologies de la informació, les telecomunicacions i la biotecnologia.

Les tecnologies de la informació agrupen els sectors següents: tractament electrònic de dades, l’automatització de fàbriques i oficines i el control dels processos i les telecomunicacions. Aquesta indústria és comparable en dimensions a la siderúrgia i l’automòbil. Es considera que ocupa el 5 %

de la població activa i que influeix, d’una manera o d’una altra, en el 50 % de l’ocupació i en dos terços de l’activitat econòmica.

Les telecomunicacions són tan importants com ho van ser el carbó i l’acer en la CEE del 1950. Aquest sector està marcat per mutacions tècniques importants, i inclou aspectes com ara la digitalització, la microelectrònica i l’aparició de nous serveis (radiotelefonia, videoconferència, etc.). Té influència

sobre el 55 % del valor afegit de la Unió Europea i el 62 % de l’ocupació.

La biotecnologia permet utilitzar molècules i cèl·lules vives, d’origen vegetal i animal, i aprofitar-ne

les propietats en l’agricultura, l’alimentació, la indústria química i la farmacèutica, i també per produir energies de biomassa.

Les causes del dinamisme dels nous sectors són aquestes:

a) Incorporen noves descobertes tècniques i científiques per a les quals només necessiten grans inversions i personal qualificat.

b) Gairebé no consumeixen energia ni matèries primeres.

c) Tenen molta autonomia espacial, i això els permet modificar amb rapidesa el lloc d’implantació.

J. M. JUARRANZ i E. VICENTE, Geografía industrial, 1988. Adaptat

• Contesta les preguntes següents:

a) Què és la tecnologia de la informació? Per què és important?

b) Quin tipus de productes fabriquen les indústries de telecomunicacions?

c) Per a què es pot utilitzar la biotecnologia?

• Observa la imatge de la part superior de la pàgina i indica a quin tipus d’indústria pertany.

Justifica la resposta.

• Escriu un text de 10 a 15 línies en el qual expliquis, amb les teves paraules, els avantatges

que tenen les noves tecnologies enfront dels sectors tradicionals.

7

2 Reconèixer les característiques de la indústria actual. Assenyala, amb ajuda del text,

quines de les afirmacions següents són certes (C) i quines són falses (F).

❏ La indústria de tecnologies de la informació és comparable en dimensions a la siderúrgia i a la

indústria de l’automòbil.

❏ Les telecomunicacions, com que tenen poc poder econòmic, són menys importants que el carbó

l’acer en la CEE del 1950.

❏ La biotecnologia permet usar molècules i aprofitar-ne les propietats en l’agricultura, l’alimentació, la

indústria química i la farmacèutica, i per produir energies de biomassa.

❏ La causa del dinamisme dels nous sectors es troba en el fet que gairebé no consumeixen energia ni

matèries primeres.

❏ El principal problema dels nous sectors és que no tenen possibilitat de modificar amb rapidesa el

lloc d’implantació.

3 Valorar la influència del canvi tecnològic en la vida quotidiana. Llegeix el text següent:

La indústria tecnològica ha donat lloc a un àmbit econòmic revolucionari nou, que gira al voltant de la informàtica i que transcendeix la indústria per acaparar moltes característiques del sector serveis. Té un component industrial, que és la fabricació d’aparells electrònics o maquinari (ordinadors, mòbils, vídeos, microones, etc. i un component científic

relacionat amb la investigació i el desenvolupament de programes i aplicacions informàtiques, el programari. Avui dia, aquesta indústria és el centre d’una veritable quarta revolució industrial, que està propiciant un canvi dels models econòmics vigents i amb efectes en tots els àmbits de la societat.

ALBAN D’ENTREMONT, Geografía económica, 1997. Adaptat

• Completa el quadre següent, en el qual s’exposa la influència que tenen les noves indústries i els

seus productes sobre la nostra vida quotidiana.

Producte

Indústria

Ho fas servir? Ho coneixien els teus pares a la teva edat?

Ho consideres imprescindible?

Ordinador

Telèfon mòbil

Productes transgènics

Microones

Clonació d’éssers vius

Consola de joc

• Respon les qüestions següents:

a) Quins aspectes de la nostra vida han modificat les indústries de nova tecnologia?

b) Creus que els hàbits de conducte o els costums de la societat han canviat a causa de

les noves tecnologies?

c) Quins aspectes positius i negatius creus que comporten les noves tecnologies?

4 Treballar en grup. Per acabar la instal·lació de la vostra empresa, heu de fer un informe en

el qual valoreu el grau d’utilització i d’importància que doneu a les noves tecnologies i l’impacte que la

instal·lació de l’empresa tindrà en la teva localitat. Si reuniu tots els documents que heu elaborat sobre el

tema, ja tindreu les bases sobre les quals podreu construir la vostra empresa.

8

SÍN

TESI

1

Co

mp

leta

l’e

sq

ue

ma

.

Nom Data Curs

© 2002 by Grup Promotor/Santillana Educación, S. L.

transforma les matèries en productes

en el procés productiu són essencials

, , i

que tenen treballadors

segons les dimensions que tenen treballadors

que tenen treballadors

LA INDÚSTRIA

pot ser de diversos tipus

segons els propietaris poden ser , i

segons la producció són

pesants que

que

la localització depèn de quatre factors

, , i

actualment es desenvolupen tres indústries noves

9

SÍN

TESI

1

Co

mp

leta

el

ma

pa

de

co

nce

pte

s

se

gü

en

t.

Nom Data Curs

© 2002 by Grup Promotor/Santillana Educación, S. L.

són les activitats que

socials, com per exemple

administratius, com ara

financers, com ara

interior, que té quatre tipus

ELS SERVEIS

són de tipus

diferents comerç

exterior, que és el

transport és de tres

tipus

comunicacions; actualment s’està desenvolupant un gran canvi, que anomenem

10

Nom

D

ata

Curs

© 2

002 b

y G

rup P

romotor/S

antillan

a E

ducació

n, S

. L.

PROBLEMA 2

Quines són les principals destinacions turístiques?

1 Analitzar una imatge.

• Fes una llista dels aspectes que, segons la teva opinió, cal observar per analitzar un espai turístic.

• Elabora una fitxa de cada fotografia en la qual recullis tota la informació que et pot

proporcionar. Les fitxes han de contenir la informació següent:

• Localització:

• Causes socials que han influït en el desenvolupament d’aquest nucli turístic:

• Factors físics d’atracció:

• Factors humans d’atracció:

• Impacte ambiental:

• Quina informació et proporciona la fitxa? Coincideix amb la llista que has fet prèviament?

• Què hauria passat si haguessis observat aspectes diferents per a cada fotografia en comptes de

seguir un mètode comú d’anàlisi? Hauries pogut comparar les tres fotografies?

• En conseqüència, per què són útils les fitxes?

2 Classificar factors físics i humans del turisme. Repassa al llibre els epígrafs «Factors

naturals del turisme» i «Factors humans del turisme» i classifica’ls en la taula següent:

Tipus de factor

Físic o humà?

És important per al turisme...

El relleu

L’existència d’infraestructures i equipaments

La vegetació

La publicitat

El clima

L’aigua

L’oferta d’allotjaments

La intervenció d’empreses turístiques

11

Nom

D

ata

Curs

©

2002 b

y G

rup P

rom

oto

r/San

tilla

na E

duca

ción

, S. L.

3 Comentar un text. Llegeix el text següent.

Si analitzem el desenvolupament dels nuclis receptors mediterranis, entreveiem un determinisme geogràfic que té com a elements bàsics: a) el poble primitiu, b) el port de pescadors (que de vegades té un petit barri propi), i c) la platja, que ara és la causa de l’arribada de turistes. Al Mediterrani, les poblacions apareixen a prop del litoral, però no hi estan adossades. El poble apareix dalt d’un turó i ben pocs nuclis es van atrevir a situar-se en primera línia.

Posteriorment evolucionen en cinc fases:

1. Fase d’adaptació: La població d’estiueig s’allotja al poble aprofitant-ne els allotjaments primitius i no adients, amb un sabor típic que més tard es perd. Aquesta població demana una sèrie de béns i serveis que obliguen la localitat a produir-los de manera gradual i espontània.

2. Fase constructiva: Es caracteritza per la construcció general destinada al turisme. Apareixen blocs d’apartaments i hotels de nova planta. Sovint el nucli antic, però també el terreny adjunt a la platja, s’urbanitza més o menys ràpidament, segons la demanda i la perspectiva.

3. Fase substitutiva: Empreses capitalistes comencen a comprar cases a l’interior del poble, les eliminen

i les substitueixen per edificis moderns d’ús mixt (residencial-comercial).

4. La «tercera zona»: Es produeix la construcció de l’espai comprès entre la platja i el poble, de forma reticular i geomètrica.

5. Expansió lineal: Es produeix un creixement en forma de poble lineal, seguint el litoral, per tal d’aprofitar totes les platges disponibles.

L. FERNÁNDEZ FUSTER, Geografía general del turismo de masas, 1991. Adaptat

• Respon les preguntes següents sobre el text:

– Com eren els nuclis primitius receptors del turisme mediterrani?

– Per què creus que els antics nuclis mediterranis no eren a la platja?

– Quines cinc fases ha seguit el creixement turístic, segons el text?

– Què és la «tercera zona»?

– Observa les fotografies de la tasca 2 del teu llibre. En quina fase podries classificar-les?

– Quin títol posaries al text? Per què?

• Respon aquestes preguntes sobre la teva experiència:

– Coneixes algun poble de la costa mediterrània? Ha canviat d’aspecte en els darrers anys?

– Quins factors físics i humans creus que hi han pogut influir més?

– Quines conseqüències socioeconòmiques té el desenvolupament turístic en una localitat

costanera?

– Quines conseqüències mediambientals es poden produir?

4 Aplicar l’experiència pròpia. Imagina que vols marxar de vacances i t’agradaria practicar diversos

esports i activitats. On els pots dur a terme?

Activitat A Espanya Al món

Observar animals en llibertat

Fer senderisme

Escalar muntanyes

Veure un gran salt d’aigua

Veure un gratacel

Fer vela

Veure una glacera

Fer rafting (descens en bot

en aigües salvatges)

12

LES CIUTATS

SÍN

TESI

1

Co

mp

leta

l’e

sq

ue

ma

se

gü

en

t.

Nom Data Curs

© 2002 by Grup Promotor/Santillana Educación, S. L.

Anomenem hàbitat

Hi ha dos tipus d’hàbitat

Una ciutat es distingeix d’un poble per cinc criteris:

1. Unes dimensions

2. Una fesomia

3. Un hàbitat dens i

4. Unes activitats econòmiques

5. Unes formes de vida

La ciutat pot desenvolupar tres tipus de funcions

La ciutat té uns problemes propis

En els països subdesenvolupats En els països desenvolupats

13

Nom

D

ata

Curs

© 2

002 b

y G

rup P

romotor/S

antillan

a E

ducació

n, S

. L.

PROBLEMA 1

Com és el plànol de la meva ciutat?

Toledo, a la riba del riu Tajo. Plànol de Toledo.

1 Entendre la importància de l’emplaçament. L’emplaçament és essencial per a

l’aparició d’una ciutat en un lloc. L’èxit o el fracàs de moltes ciutats es relaciona amb la tria

correcta de l’emplaçament. Observa aquestes dues imatges i respon les preguntes següents.

• Sobre la imatge de l’esquerra:

– Quin creus que és l’aspecte més destacat de l’emplaçament on es va fundar Toledo?

– Per què es va fortificar amb un alcàsser? Quina utilitat creus que té un castell dalt d’un turó?

– Per què posteriorment es van construir les muralles?

• Sobre el plànol de la dreta:

– A més del turó, quin altre element natural utilitza Toledo com a defensa?

– Com creus que és el plànol de Toledo pel que fa a la morfologia: lineal, ortogonal, radiocèntric,

irregular? Per què?

– Creus que Toledo és una ciutat tan gran només perquè està ben defensada? Quins

altres motius en poden haver afavorit el creixement al llarg de la història?

2 Distingir tipus de plànol. Relaciona cada plànol amb la morfologia corresponent:

Radiocèntric

Ortogonal

Irregular

14

Nom

D

ata

Curs

©

2002 b

y G

rup P

rom

oto

r/San

tilla

na E

duca

ción

, S. L.

3 Comentar un plànol urbà. Observa aquest plànol de Barcelona i respon les preguntes:

PLÀNOL DE BARCELONA

m a r M e d i t e r r a n i

• Busca el nucli antic en el plànol de Barcelona. Quin és l’emplaçament històric de la ciutat?

Quin creus que va ser l’origen de la ciutat de Barcelona? Com és la morfologia d’aquesta zona?

• Quin altre tipus de morfologia urbana observes? Amb quin nom es coneix aquest tipus de

creixement i de morfologia urbana?

• Busca informació històrica sobre l’època en què es va fundar la ciutat de Barcelona, i sobre el

creixement que va experimentar, especialment a mitjan segle XIX.

• Quina és la situació i l’emplaçament de la teva localitat? Diferencia en el plànol de la teva localitat el

nucli antic, l’eixample i les àrees perifèriques. 4 Plantejar hipòtesis. Llegeix el text següent i respon les preguntes:

L’edificació era un dels elements que definien millor el paisatge en el passat. Arquitectura, naturalesa i color dels materials, formes i tipus de cobertes, nombre de plantes, tipus de finestra, tot plegat guardava relació amb les condicions del medi natural i les influències culturals, en part provinents de l’adaptació de l’habitatge rural a la vida urbana. Tot i això, dins de la tendència a la unificació, hi ha tipologies que contribueixen a la diferenciació interna:

a) Edificació tradicional: correspon als centres històrics, on es fan paleses les empremtes de l’estil

del passat i la influència del context cultural en la forma i els materials.

b) Edificació en altura: té una gran diversitat, en relació amb la densitat d’ocupació del sòl, l’antiguitat i la funció. Entre les funcions n’hi ha tres: habitatge multifamiliar, d’oficines i mixt. Les formes són bloc, torre i gratacel.

c) Edificació individual: vinculada al model de ciutat jardí i a la generalització del transport privat. Dóna origen a àrees residencials de morfologia i edificis molt variables d’acord amb el nivell econòmic.

A. ZÁRATE MARTÍN, El espacio interior de la ciudad, 1991. Adaptat

• Quins tipus d’edificacions hi ha actualment?

• Podries identificar en el plànol de la pregunta anterior en quines zones hi ha edificis d’uns tipus o

d’uns altres?

• Els edificis serveixen com a criteri per diferenciar les zones i els barris de la ciutat?

• Els edificis serveixen per veure una diferenciació econòmica i social? Raona la resposta.

15

Nom

D

ata

Curs

© 2

002 b

y G

rup P

romotor/S

antillan

a E

ducació

n, S

. L.

PROBLEMA 1

Per què a Europa hi ha tan pocs naixements?

Gràfic de fecunditat (TFG).

1 Analitzar un gràfic. El gràfic de línies que et presentem compara el nombre de fills per dona

de les regions del món. Hi pots comparar les xifres europees en relació amb les de la resta de regions.

Observa les dades i respon les preguntes següents:

• Què significa TFG? Quina informació ens dóna aquesta taxa?

• Quines zones tenen una taxa de fecunditat més alta? Són zones desenvolupades o

subdesenvolupades? Són zones amb molta població alfabetitzada?

• Quines zones tenen una taxa de fecunditat més baixa? Són zones desenvolupades o

subdesenvolupades? Són zones amb molta població alfabetitzada?

• Creus que hi ha una relació entre taxa de fecunditat i nivell de desenvolupament econòmic i

educatiu?

• Com és la taxa de fecunditat europea respecte de la mitjana mundial?

• Quina evolució ha seguit la taxa de fecunditat? Per què?

• Realitza una llista en ordre decreixent de la taxa de fecunditat en l’any 2000 de les zones establertes i

escriu al costat de cada zona el nombre aproximat de fills per dona que li correspon. Quines

diferències observes amb les dades que projecta l’ONU per al 2020?

• Què passa si la fecunditat és inferior als 2,1 fills per dona?

• Quines regions perdran població?

2 Classificar els factors de natalitat. Amb ajuda de l’epígraf «Els factors que influeixen

en la natalitat», completa aquest quadre explicatiu:

Factor Causes Països desenvolupats Països subdesenvolupats

Desenvolupament econòmic

Cultura

Estructura social

Factors biològics

Religió

Factors polítics

16

Nom

D

ata

Curs

©

2002 b

y G

rup P

rom

oto

r/San

tilla

na E

duca

ción

, S. L.

3 Comentar un text. Llegeix el text següent i respon les preguntes:

Els factors socioeconòmics i culturals (religiosos) apareixen com els més importants a l’hora d’analitzar el descens de la natalitat. Els principals factors econòmics són:

a) La funció i l’estructura de la família. En les regions desenvolupades, arran de la urbanització i la industrialització creixents, unides a la promulgació de lleis de prohibició del treball entre els menors i sobre l’escolaritat obligatòria, i també arran de l’emancipació de la dona, la família ha perdut la funció i la utilitat com a unitat econòmica i, per extensió, la família nombrosa ha esdevingut una càrrega econòmica en comptes d’un avantatge.

b) El nivell de vida i el cost de l’educació. Tot i que s’ha indicat que no hi ha una relació directa entre el nivell d’ingressos i la fecunditat, la natalitat es va reduir en primer lloc i més ràpidament en les classes més riques i després en les menys afavorides.

En les societats desenvolupades, el fill és el centre de l’intercanvi generacional, i això implica un increment de les despeses de criança (educació, sanitat) com a pes relatiu en les despeses familiars.

c) El nivell d’instrucció. L’accés de la dona a l’educació facilita l’aparició d’un sentiment d’indecisió davant la procreació com a única alternativa social, i és precursor de processos de descens de fecunditat en les societats en desenvolupament.

d) La mobilitat social. El desig de l’individu per millorar de posició social és un altre factor important per a la limitació de la família, atès que l’atenció dels fills té un cost en temps i diners que es pot invertir en ascendir socialment.

A. ABELLÁN, G. FERNÁNDEZ-MAYORALAS i altres,

La población del mundo, 1991. Adaptat

• Quina relació creus que hi ha entre la promulgació de lleis de prohibició del treball entre els menors i

sobre l’escolaritat obligatòria amb el descens de la natalitat?

• Hi ha relació entre l’emancipació de la dona i el descens de la natalitat? Per què?

• El text diu que «la família nombrosa ha esdevingut una càrrega econòmica en comptes d’un

avantatge». Quan creus que la família nombrosa ha estat un avantatge?

• Creus que un fill és car? Per què?

• Com expliques que la mobilitat social i el nivell d’instrucció incideixin en la natalitat?

• Creus que hi ha una forta incidència de factors religiosos en la baixa natalitat espanyola?

• Et sembla que la natalitat a Espanya està en regressió? Indica quins dels aspectes que esmenta el

text es reflecteixen en la societat espanyola actual.

4 Comprendre els conceptes. Amb ajuda del llibre i amb el text anterior, indica quines

de les afirmacions següents són certes (C) i quines són falses (F), i transforma les afirmacions

falses en veritables.

❏ Els factors biològics són els més importants a l’hora d’analitzar el descens de la natalitat.

❏ En les regions desenvolupades, la família ha perdut la funció i la utilitat com a unitat econòmica i, per

extensió, la família nombrosa ha esdevingut una càrrega econòmica en comptes

d’un avantatge.

❏ Les lleis de prohibició del treball entre els menors i sobre l’escolaritat no incideixen en l’augment de la

fecunditat.

❏ En les societats desenvolupades hi ha un augment de les despeses de criança (educació, sanitat)

en el conjunt de despeses familiars.

❏ L’accés de la dona a l’educació és precursor de processos d’augment de la fecunditat, ja

que disposa de més capacitat econòmica per atendre els fills.

❏ El desig per millorar de posició social provoca la limitació de la família, ja que l’atenció dels

fills requereix un cost que es pot invertir en ascendir socialment.

17

P R E C O C I T A T

U E R A M E Ñ O R T

R G M I O H C N A W

F U A Z D A G T S R

A L S C I T I L O P

M A S C U L I N A Z

I C I S A Q S Y O J

L I V T S D J L M O

I O A Y N A P M A C

A N M A C O E P A N

I N C E N T I U S E

Nom

D

ata

Curs

©

2002 b

y G

rup P

rom

oto

r/San

tilla

na E

duca

ción

, S. L.

3 Extreure dades d’un text. Repassa l’epígraf «Les polítiques demogràfiques» i llegeix el text

del document 3 de la tasca 5 del llibre sobre la natalitat a la Xina. Amb aquestes dades

i les que extreguis d’aquest text, respon les preguntes següents:

La precocitat en el matrimoni és una de les causes determinants de la forta natalitat a l’Índia. A principi del segle XX, l’edat mitjana de matrimoni per a les joves casades era de 12,8 anys, i va pujar progressivament al llarg del segle, fins arribar als 17,2 l’any 1971. L’Estat ha elevat l’edat mínima de matrimoni als 18 anys el 1978, però el matrimoni entre nens encara és una pràctica estesa. El 1971 estaven casades el 12 % de les nenes d’entre 10 i 14 anys. Sense pretendre’n reduir l’explicació al terreny econòmic, hi ha una forta incitació econòmica sobre els pares a favor d’un matrimoni precoç de les filles, ja que això permet reduir el dot i les despeses de manutenció de la nena.

Pel que fa a la regulació dels naixements, l’exemple de l’Índia és igualment interessant. La política de regulació índia es remunta als anys cinquanta. A partir del 1960 l’Índia inicia una campanya d’informació massiva per promoure la imatge

de la família petita, que pretenia la reducció d’un 25 ‰ de la taxa de natalitat per al 1973. També es van desenvolupar polítiques d’esterilització masculina i incentius econòmics, però, tot i que a l’Índia es va produir un descens de la fecunditat, no es va manifestar una gran disminució del creixement. Això il·lustra com el pes sociocultural pot arribar a contrarestar les mesures legislatives. G. TAPINOS, Elementos de demografía, 1988. Adaptat

• Quin tipus de política de natalitat es va adoptar a l’Índia, pronatalista o antinatalista? Per què?

• Quines mesures antinatalistes coneixes?

• Quines mesures pronatalistes s’impulsen?

• Quines s’apliquen en el cas de l’Índia?

• Quins altres països tenen aquest tipus de polítiques?

• Si a l’Índia volguessin augmentar la natalitat, quines mesures concretes adoptarien?

• Quins països tenen actualment mesures pronatalistes?

• Per què a la Xina el fre a la natalitat ha estat molt més fort que a l’Índia? En

quin tipus de mesures s’han centrat?

• Què passarà a la Xina si es mantenen les polítiques antinatalistes?

• Quina taxa de natalitat tenim a Espanya?

• Quina política se segueix avui a Espanya, natalista o antinatalista?

Raona la resposta.

4 Completar dades. Completa els buits d’aquest text i localitza els resultats que obtinguis en

la sopa de lletres següent:

• La …………………… en el matrimoni és una de les causes de

la forta …………………… a l’Índia.

• La …………………… de …………………… dels naixements índia es

remunta als anys cinquanta.

• A partir del 1960 l’Índia inicia una ……………………

d’informació …………………… per promoure la imatge de la

família petita.

• També es van desenvolupar polítiques

d’esterilització ……………………

• Els …………………… econòmics són també mesures que

permeten reduir la natalitat.

18

Nom

D

ata

Curs

© 2

002 b

y G

rup P

romotor/S

antillan

a E

ducació

n, S

. L.

Som una societat envellida?

Àfrica

Homes

Edat

80-100 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14

5-9 0-4

1 Dones

Europa

Homes

Edat

80-100 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14

5-9 0-4

2 Dones

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 % % 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 % % 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Total mundial

Homes

Edat

80-100 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14

5-9 0-4

3 Dones

Espanya

Homes

Edat

80-100 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14

5-9 0-4

4 Dones

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 % % 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 % % 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

1 Analitzar piràmides de població.

• De què ens informa una piràmide de població? Marca la resposta correcta.

❏ De la població activa.

❏ De la població per sexe i edat.

❏ De la població per activitat i nivell educatiu.

• On se solen situar les dades sobre els homes, a la dreta o a l’esquerra? I les dades sobre les dones?

• On es representa l’edat, en l’eix vertical o en l’horitzontal? On es representen les dades de

població? Com es representen, en nombres absoluts o en percentatge?

• Quines edats comprenen la població jove, la població adulta i la població vella?

• Què vol dir que una piràmide sigui progressiva? Marca la resposta correcta.

❏ Que els grups d’edat jove són més nombrosos que els de la població adulta i vella i, per tant, la

població creixerà amb rapidesa.

❏ Que els grups d’edat jove, adulta i vella estan equilibrats; per tant, la població evolucionarà

a un ritme mitjà.

❏ Que els grups d’edat jove són menys nombrosos que els de la població adulta i vella;

per tant, la població s’estancarà o fins i tot pot baixar.

• Què vol dir que una piràmide sigui regressiva? Marca la resposta correcta.

❏ Que els grups d’edat jove són més nombrosos que els de la població adulta i vella; per tant, la

població creixerà amb rapidesa.

❏ Que els grups d’edat jove, adulta i vella estan equilibrats; per tant, la població evolucionarà

a un ritme mitjà.

❏ Que els grups d’edat jove són menys nombrosos que els de la població adulta i vella; per tant,

la població s’estancarà o fins i tot pot baixar.

19

Nom

D

ata

Curs

©

2002 b

y G

rup P

rom

oto

r/San

tilla

na E

duca

ción

, S. L.

• Observa les piràmides de la pàgina anterior i respon les preguntes següents:

– Quina és la forma predominant de les piràmides 1 i 3? I la de les piràmides 2 i 4?

– Per què creus que la base de les piràmides 1 i 3 és més ampla que la de les piràmides 2 i 4?

– Per què la part alta de les piràmides 2 i 4 és més ampla que la de les piràmides 1 i 3?

– Quina d’aquestes piràmides representa una població jove? Quines representen una població

envellida?

– Què passarà d’aquí a 50 anys en les poblacions de les piràmides 1 i 3? I en les poblacions

de les piràmides 2 i 4? Raona la resposta.

– Com és la població espanyola pel que fa a estructura de població per sexe i edat?

2 Explicar un fenomen. Respon les preguntes següents:

• Per què en totes les piràmides les barres inferiors del costat dels homes són més llargues que

les de les dones? Per què a les barres superiors passa el contrari?

• Et sembla que hi ha més nens que nenes? Hi ha més homes grans que dones grans?

• Per què es produeix aquest canvi?

3 Investigar les causes de l’envelliment. En aquest quadre t’oferim un seguit d’estadístiques

que ens poden ajudar a descobrir quines són les causes de l’envelliment de la població.

Països

Fecunditat

Esperança de vida

Creixement anual

Percentatges per grups d’edat en anys

0-14 15-65 + 65

MÓN 3,61 59,6 1,70 31,3 61,9 6,8

Algèria 4,35 67,1 2,88 40,2 56,2 3,6

Xile 2,60 72,5 1,58 29,4 63,9 6,7

Espanya 1,70 77,9 0,37 18,6 66,3 15,1

Kenya 7,00 63,4 4,19 51,2 46,3 2,5

Mèxic 2,78 71,6 2,02 32,8 62,6 4,6

Polònia 2,05 73,0 0,55 21,1 67,2 11,7

Suècia 1,70 78,3 0,00 16,9 60,3 22,8

• Observa els països que tenen els percentatges més baixos de població amb més de 65 anys:

– Escriu el nom d’aquests països. Quina esperança de vida tenen, alta o baixa?

– Quina taxa de fecunditat tenen?

– En conseqüència, què hi predominarà: la població jove o bé la població adulta i vella?

• Quins països no garanteixen el reemplaçament generacional (2,1 fills per dona)?

• Tenint en compte els percentatges de població en el darrer grup d’edat, quins són els

països envellits?

• Quines característiques comunes presenten tots aquests països?

• En quin grup es troba Espanya?

4 Valorar les conseqüències del procés d’envelliment. Imagina les conseqüències de

l’envelliment de la població espanyola. Tingues en compte els aspectes següents:

a) L’evolució de la població: si augmentarà o es reduirà. b)

Les despeses socials: si seran més altes o més baixes.

c) La producció econòmica: si caldrà augmentar-la per proveir més població o no.

d) La societat: si tindrà una capacitat d’iniciativa més gran o més petita.

20

Nom

D

ata

Curs

© 2

002 b

y G

rup P

romotor/S

antillan

a E

ducació

n, S

. L.

PROBLEMA 3

Què és la terciarització?

1 Entendre el concepte d’estructura de població per sectors econòmics. Una altra de les

formes d’agrupar la població consisteix a relacionar-la segons l’ocupació. Així obtenim l’estructura

de la població per sectors econòmics.

• Uneix cada sector amb la seva definició:

Sector primari Inclou les activitats que no elaboren productes, sinó que ofereixen serveis a la població.

Sector secundari Agrupa les activitats que obtenen productes de la terra o del mar.

Sector terciari Comprèn les activitats que elaboren productes a partir de la transformació de matèries primeres del sector primari.

• Marca en el quadre següent a quin sector correspon cada activitat:

Activitat Sector primari Sector secundari Sector terciari

Agricultura

Indústria

Turisme

Bancs

Pesca

Mineria

Funcionaris

Construcció

Transports

Advocats

2 Analitzar un gràfic sobre l’evolució de la població activa per sectors econòmics.

L’estructura de la població no es manté immutable, sinó que canvia a mesura que evoluciona el sistema

socioeconòmic d’un país. Observa aquest gràfic i respon les preguntes següents:

• A què fa referència el terme població activa?

❏ A la població que no exerceix cap professió

remunerada.

❏ A la població que té una feina.

❏ A la població que exerceix o està en condicions

d’exercir una feina remunerada.

• Sobre quin país i quina època ens dóna informació el

gràfic? Què has observat per saber-ho?

• Quina ha estat l’evolució del sector primari espanyol en

aquests anys. La població ha crescut o s’ha reduït?

• En quin moment va ser més alta la població activa en

el sector secundari? Per què a partir d’aquell

moment va iniciar un cert descens?

• Quin sector ha experimentat un creixement constant?

Què és el procés de terciarització?

• Creus que el procés de terciarització pot continuar sense límits? Per què?

Població activa per sectors econòmics a Espanya (en %)

70

60

50

40

30

20

10

0

1940 1950 1960 1970 1980 1990 1997

Sector primari

Sector secundari

Sector terciari

21

Nom

D

ata

Curs

© 2

002 b

y G

rup P

romotor/S

antillan

a E

ducació

n, S

. L.

PROBLEMA 4

El problema de l’atur, és important?

1 Identificar conceptes. Repassa l’epígraf «Població activa i inactiva» i especialment el document 1

de la tasca 4, i relaciona els conceptes següents amb les definicions respectives:

Població activa Població activa que no té feina i n’està buscant una de nova.

Població inactiva Població inactiva que està en edat laboral, però que per motius de salut o per accident laboral no pot treballar.

Població ocupada La que exerceix o pot exercir una professió o treball remunerat, encara que no el tingui en aquest moment.

Aturats

Població activa que té feina, per compte propi o d’altri.

Jubilats Població inactiva que per motius d’edat ha d’abandonar el mercat laboral.

Incapacitats No poden treballar i depenen econòmicament de la població activa.

2 Conèixer com es mesura l’activitat. L’activitat es mesura per mitjà de la taxa d’activitat,

que registra el percentatge de població activa sobre el total de població. És important utilitzar la

taxa d’activitat com a indicador econòmic. Observa el quadre següent:

Regions

Taxa d’activitat Taxa

d’activitat masculina

Taxa d’activitat femenina

Àfrica oriental 42,7 % 50,1 % 35,8 %

Àfrica occidental 36,5 % 47,5 % 26,1 %

Amèrica del Nord 53,9 % 61,2 % 46,9 %

Iberoamèrica 36,1 % 51,5 % 21 %

Pròxim Orient 32,9 % 47,4 % 17,4 %

Europa occidental 47 % 57 % 34,3 %

• Respon les preguntes següents sobre la taxa d’activitat general:

– Quines regions tenen una taxa d’activitat més alta?

– Consulta les xifres que indica el llibre sobre les taxes d’activitat. Quines són les causes

que algunes regions baixin del 40 % d’activitat?

– Quin tipus de països tenen xifres baixes? Quines conclusions en treus?

• Respon aquestes preguntes sobre les taxes d’activitat masculina i femenina:

– Hi ha moltes diferències entre la taxa d’activitat masculina i femenina? Per què?

– Quines zones tenen unes taxes d’activitat femenina més baixes?

Quines són les que tenen les taxes d’activitat femenina més altes? Què significa això?

– Creus que la taxa d’activitat femenina és un indicador vàlid de desenvolupament?