Curso Basica PRL

Curs bsic en prevenci de riscos laborals

Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

UNITAT 0: GUIA DIDCTICA DE L'ALUMNE.

Presentaci del curs.

El present curs bsic de prevenci de riscos laborals de carcter obligatori, es fonamenta en el que establix l'article 7del Decret 123/2001, de 10 de juliol pel qual s'aprova el Reglament dels Servicis de Prevenci de Riscos Laborals en l'mbit del'administraci de la Generalitat Valenciana que establix que l'administraci de la Generalitat Valenciana garantir que tot elpersonal reba una formaci terica i prctica mnima de 15 hores en matria preventiva en el moment del seu accs a la funcipublica.

La formaci s'haur de facilitar per l'administraci pels seus propis mitjans o per mitj de concert amb organismes oentitats especialitzades en la matria, i haur d'adaptar-se a l'evoluci dels riscos i a l'aparici d'uns altres de nous, repetint-seperidicament si fra necessari.

El temps dedicat a la formaci ser considerat com a temps de treball a tots els efectes, i el seu cost no podr recaure encap cas sobre els treballadors.

Aix, doncs, este curs pretn complir a les obligacions de formaci per part de la Conselleria d'Educaci sobretot el seupersonal en matria de prevenci de riscos laborals.

Objectius del curs. Conixer la legislaci bsica en prevenci de riscos laborals.

Identificar els factors de risc lligats a les condicions de seguretat que existisquen en les seues condicions de

treball i les mesures bsiques de prevenci.

Identificar els parmetres principals de les condicions ambientals de l'entorn de treball. Valorar les condicions de

confort i risc. Aplicar mesures preventives

Conixer els conceptes bsics, els factors de risc ergonmics i les mesures preventives corresponents.

Obtindre una visi general dels principals factors de risc psicosocials que afecten el collectiu docent i dels

recursos que es disposen per a fer-los front.

Conixer i comprendre diferents conceptes relacionats amb la salut laboral com a salut, malaltia, dany laboral,

accident de treball, malaltia professional,

Comprendre la funci sanitria preventiva de la Vigilncia de la Salut laboral i la seua especificitat en el sector

docent.

Identificar i comprendre les patologies laborals freqents del sector i les seues mesures preventives.

Programa del curs.

Unitat 0: Guia didctica de l'alumne.

Presentaci del curs. Objectius del curs. Programa del curs. Guia-resum sobre el funcionament del curs

Unitat 1: Legislaci bsica.

Curs bsic en prevenci de riscos laborals

Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

Marc legislatiu estatal: Constituci i Estatut dels Treballadors. Marco legislatiu autonmic: Decret 123/2001 i Orde del Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent.

Unitat 2: Riscos relacionats amb les condicions de Seguretat.

Llocs de treball Equips de treball Electricitat Senyalitzaci Mesures demergencia

Unitat 3: Riscos lligats a les condicions ambientals.

Confort trmic Illuminaci So i soroll

Unitat 4: Riscos ergonmics

Pantalla de visualitzaci de dades Manipulaci manual de crregues

Unitat 5: Riscos psicosocials.

Estrs, burnout, mobbing Mesures preventives: gesti del temps, comunicaci, autocontrol emocional. Conflictes en l'ensenyana.

Unitat 6. Medicina del treball.

Definici de salut i malaltia. Dany laboral. Malaltia professional, malaltia relacionada amb el treball, malaltia comuna i incapacitats. Funcions sanitries dels Servicis de Prevenci: concepte, objectius i caracterstiques de la vigilncia de la salut

laboral. Vigilncia i promoci de la salut. Protocols. Treballadors especialment sensibles. Patologies laborals docents. Psicopatologies.

Guia sobre el funcionament del curs.

S'ha optat per la realitzaci del curs online.

El curs es dividix en unitats didctiques diferenciades, composta cada una d'ella per diferents pgines. Al principi de cadaunitat es troba un esquema de la mateixa per a tindre una visi en conjunt dels diferents temes que es revisaran.

En cada pgina es disposa d'enllaos a legislaci, aclariments esquemes i dibuixos per a una millor comprensi del contingutestudiat en eixe moment.

Al finalitzar el curs es realitzar una prctica consistent en l'ompliment del QESTIONARI PREVENCENTRO mitjanantl'arreplegada de dades referents a temes de seguretat en el centre on es troben destinats els funcionaris en prctiques, a fid'introduir al futur professorat en les situacions reals que es desenrotllen en els centres docents.Des del Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent es facilitar l'accs, ompliment i aclariment d'aquells dubtesque sorgiren.

Encara tractant-se d'un curs online hi haur a disposici de l'alumne cada una de les unitats en format pdf.

L'avaluaci de l'alumne es realitzar a travs del Qestionari Prevencentro i de la participaci en les diferents activitats quees proposen durant el curs mitjanant les intervencions en els frum amb comentaris sobre propostes de treball.

Curs bsic de prevenci de riscos laborals

Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docente. Conselleria dEducaci.

UNITAT 1: LEGISLACI BSICA EN MATRIA DE PREVENCI DERISCOS LABORALS.

Introducci.

El coneixement de la legislaci de prevenci de riscos laborals, els seus orgens, desenrotllament i implantacis important en la teua condici de funcionari docent per diverses raons:

La primera i potser la ms important, s de carcter prctic:

Gran part de l'articulat de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals 31/1995 de 8 de novembre, d'ara en avant LPRL,constitux, en els seus aspectes fonamentals norma bsica del rgim estatutari dels funcionaris pblics, d'ac el graninters que t el coneixement del cos bsic de garanties i responsabilitats, que en la mateixa s'establix. Inters, queredundar, a aconseguir un adequat nivell de protecci enfront dels riscos en el treball docent.

A ms, la normativa autonmica de desenrotllament, et proporcionar una guia til per a conixer el teu marcd'actuaci en l'exercici dels teus drets.

Objectius de la unitat.Al finalitzar esta unitat s'aconseguiran els segents objectius:

Familiaritzar-se amb el marc normatiu estatal i autonmic. Conixer els conceptes bsics de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals. Conixer els principis de l'activitat preventiva. Prendre conscincia dels drets i obligacions que com a docent assumixes en matria preventiva. Disposar del marc organitzatiu autonmic.



Esquema.

Marc legislatiu estatal.

Constituci Espanyola.

La Constituci de 1978, arreplega com a dret fonamental en el seu art. 15, el dret a la vida i a la integritat fsicai moral, el ms bsic de tots els drets.

Al seu torn, l'art. 43.1 reconeix el dret a la protecci de la Salut, com un dels principis rectors de la PolticaSocial i Econmica.

L'art. 40.2 mana als poders pblics l'obligaci de vetlar per la seguretat i higiene en el treball, establint la tutelade l'Estat a la protecci de la salut laboral.

La ra essencial d'este plantejament, consistix en el carcter de subordinaci jerrquica i dependnciaeconmica en qu es troba el treballador en la seua relaci laboral respecte a l'empresari, que exigix per part delsPoders Pblics una actuaci de tutela i protecci.

Estatut dels treballadors.

L'Estatut dels Treballadors (Reial Decret Legislatiu 1/1995) fa referncies en el seu articulat a matries queposteriorment seran objecte d'un desenrotllament detallat en la Llei de Prevenci de Riscos Laborals.



L'Art. 42.D. establix que els treballadors tenen dret a la seua integritat fsica i a una adequada poltica deseguretat i higiene.

En l'art. 5.B. Establix com deure bsic dels treballadors, l'observar les mesures de seguretat i higiene ques'adopten.

Finalment l'art. 19. Seguretat i Higiene, enuncia desenrotllaments en matria de participaci dels treballadors,establix obligacions de formaci per part de l'empresari i inicia el tractament de la paralitzaci del treball per risc greu iimminent.

Llei de prevenci de riscos laborals.

Objecte i conceptes bsics de la llei.

La Llei en la seua Exposici de Motius, manifesta tindre com a objecte la determinaci del cos bsic degaranties i responsabilitats precs per a establir un adequat nivell de protecci de la salut dels treballadors, enfront delsriscos derivats de les condicions de treball.

La llei t com a objecte promoure la seguretat i la salut dels treballadors per mitj de l'aplicaci de mesures i eldesenrotllament de les activitats necessries per a la prevenci de riscos derivats del treball.

Com veiem, el seu objectiu ja no s nicament protegir als treballadors dels riscos existents, sin previndreestos a travs d'un conjunt d'activitats que han d'emprendre les empreses.

La Llei desenrotlla en el seu art. 4, a travs de les definicions en ell contingudes, el marc conceptual en matriade Prevenci de Riscos Laborals. Els conceptes bsics de la Llei, sn els segents:

1. Prevenci.2. Risc laboral.3. Danys derivats del treball.4. Risc laboral greu i imminent.5. Processos, activitats, operacions, equips o productes potencialment perillosos.6. Equips de treball.7. Condici de treball.8. Equip de protecci individual.

Principis de l'activitat preventiva.

Els principis generals a qu l'empresari haur d'ajustar-se en l'adopci de les mesures que integren el deuregeneral de protecci i els denomina Principis de l'Activitat Preventiva.

Conv advertir, que l'orde en qu s'enuncien no s gratut, per obeir al criteri deliberat del legislador, al traduirla seqncia que ha de seguir l'empresari en el desenrotllament de l'acci preventiva.

L'art. 15 de la LPRL establix 9 principis generals:

Els Principis Generals sn:1. Evitar els riscos.2. Avaluar els riscos que no es puguen evitar.3. Combatre els riscos en el seu origen.4. Adaptar el treball a la persona.



5. Tindre en compte l'evoluci de la tcnica.6. Substituir el perills pel que comporte poc o cap perill.7. Planificar la prevenci.8. Adoptar mesures que anteposen la protecci collectiva a la individual.9. Donar les degudes instruccions als treballadors.

Drets dels treballadors.Els drets dels treballadors que integren el dret general a una protecci efica en matria de seguretat i salut en el

treball, sn relacionats explcitament en l'art. 14 apartat 1, sent objecte d'un desenrotllament singular i detallat enposteriors articles de la LPRL:

Drets d'informaci, consulta i participaci Art.18. Formaci en matria preventiva Art.19. Paralitzaci de l'activitat en cas de risc greu i imminent Art.21.2,21.3 i 21.4. Vigilncia del seu estat de salut Art.22.

A ms es contempla una protecci especfica de treballadors especialment sensibles a determinats riscos, atreballadores en situaci d'embars o part recent, o a treballadors amb relaci laboral temporal o duraci determinada.

Obligacions dels treballadors.Entre les obligacions dels treballadors es troben:

Vetlar pel compliment de les mesures de prevenci, tant per la teua prpia seguretat com la d'altres persones,d'acord amb la teua formaci i instruccions rebudes.

Usar adequadament tant els equips de treball com els de protecci individual i en general qualsevol altre mitjfacilitat per l'empresari.

No posar fora de funcionament, i utilitzar correctament els dispositius de seguretat. Informar immediatament l'empresari o als seus superiors immediats, al personal designat per a la protecci, i/o

prevenci de qualsevol situaci que comporte un risc per a la seua seguretat i salut. Contribuir al compliment de les obligacions que en el seu moment, siguen establides per l'autoritat competent, a

fi de protegir la seguretat i la salut dels treballadors. Cooperar amb l'empresari en les actuacions preventives.

Marco legislatiu autonmic.

Decret 123/2001

1. Representaci dels empleats pblics.El personal al servici de l'Administraci, t dret a participar en les qestions relacionades amb la prevenci de riscos

en el treball.Correspon, a les Juntes de Personal, als comits d'Empresa, als Delegats de Personal i als Representants Sindicals

la defensa d'interessos dels treballadors en matria de prevenci de riscos laborals

2. Delegats de prevenci.Sn els representants dels treballadors amb funcions especfiques e matria de prevenci de riscos laborals. La

designaci dels delegats de prevenci del sector docent es realitzar per les Organitzacions Sindicals entre lesempleades i empleats pblics de l'administraci de la Generalitat Valenciana, que tinguen la condici de membres de les



Juntes de Personal docent i els delegats de Secci Sindical. No obstant aix les organitzacions sindicals podran designarfins a un 25% del nombre total de delegats entre empleats i empleades pblics que no siguen representants electes.

Les competncies, facultats, garanties i crdit horari es desenrotllen en l'art. 6 del Decret 123/2001 del Reglamentdels Servicis de Prevenci de Riscos Laborals en l'mbit de l'administraci de la Generalitat Valenciana i els seusorganismes autnoms.

S'haur de consultar als delegats de prevenci, amb la deguda antelaci, l'adopci de les decisions relatives a: La planificaci i organitzaci del treball i introducci de noves tecnologies. Organitzaci i exercici d'activitats de protecci de la salut i prevenci dels riscos professionals. La designaci del personal encarregat de les mesures d'emergncia. Els procediments d'informaci i documentaci previstos en la llei. El projecte i l'organitzaci de la formaci en matria preventiva.

3. rgans de participaci.S'establixen els segents rgans de participaci del personal en matria de seguretat i salut laboral:

1. Comissi Paritria de Seguretat i Salut en el Treball de la Generalitat Valenciana.2. Comissions Sectorials de Seguretat i Salut en el Treball.3. Comits de Seguretat i Salut en el Treball.

Marco legislatiu autonmic.

Orde del Servici de prevenci.

Per mitj de l'Orde de 18 de juny del 2002 de la llavors Conselleria de Cultura i Educaci, es desenrotlla l'estructura delServici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent.

Definici:

S'entendr per Servici de Prevenci el conjunt de recursos humans i materials necessaris per a la realitzacid'activitats de prevenci, a fi de garantir l'adequada protecci de la seguretat i salut dels empleats pblics, assessorant iassistint per a aix a l'administraci, a dites empleades, als seus representants i als rgans de representaciespecialitzada.

Es constituiran tres servicis de prevenci en l'Administraci de la Generalitat Valenciana:

Un per al sector sanitari, un altre per als sectors de Justcia i Administracions Pbliques de la Generalitat, I un tercer per al sector docent

mbit d'aplicaci:

El Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent atendr als empleats pblics, docents i no docents, quesota qualsevol forma de relaci jurdica amb la Conselleria de Cultura i Educaci i Esports presten servici o desenrotllenfuncions docents en un mateix centre educatiu.s a dir, tant el professor d'un Institut en l'exercici de la seua funci docent com el secretari del mateix en les seuesfuncions administratives o el conserge en les seues funcions de suport, o el personal de neteja entren dins del personalats pel Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent..


Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent. Conselleria dEducaci

UNITAT 2. RISCOS EN SEGURETAT

Introducci.

Anomenem condicions de seguretat a aquelles condicions materials que poden donar lloc a accidents de treball. Per apoder controlar estes condicions s'han d'identificar i avaluar els factors de risc derivats de:

Llocs de treball. Equips de treball. Electricitat. Incendis. Senyalitzaci.

s essencial identificar els factors de risc que existixen en cada centre, ja que noms d'esta manera podran adoptar-semesures preventives i protectores per a fer-los front.

En esta unitat es tractar de ressenyar aquells factors de risc lligats a les condicions de seguretat, que ms incidnciapoden tindre sobre el professorat i sobre el personal d'administraci, servicis i atenci educativa complementria quedesenrotlla la seua activitat laboral en els centres docents.

Objectius de la unitat. Identificar els factors de risc lligats a les condicions de seguretat que existisquen en les seues condicions de

treball. Conixer les disposicions legals aplicables als llocs de treball, equips de treball esttics i a la senyalitzaci de

seguretat i salut en el treball. Conixer les mesures bsiques de prevenci del risc elctric. Conixer les mesures bsiques de prevenci dels incendis.



Esquema

Llocs de treball

Definici.

Llocs de treball: les rees del centre de treball,edificades o no, en les que els treballadors hagen de romandre o a lesquals puguen accedir quant al seu treball.

Per tant, el terme llocs de treball no sols s'aplica a installacions industrials,fbriques i oficines, sin tamb a hostals,ambulatoris, universitats,etc., aix com a qualsevol local, corredor, escala, etc., situat dins doneeixes installacions. Esconsideren expressament inclosos en la definici, els servicis higinics i locals de descans, els locals de primers auxilis iels menjadors.

A ms, installacions de servici (sales de calderes, sales de mquines d'ascensors,centres de transformaci, etc.) oinstallacions de protecci (installacions de protecci contra incendis), annexes als llocs de treball, es consideraran compart integrant dels mateixos.

Disposicions mnimes de llocs de treball.

En tot cas, els centres han de complir les disposicions mnimes de seguretat i salut establides en el Reial Decret486/1997 sobre llocs de treball, quant a:

Condicions constructives.



Orde, neteja i manteniment. Installacions de servici i protecci. Condicions ambientals. Illuminaci. Servicis higinics i locals de descans. Material i locals de primers auxilis.

Aix mateix este Reial Decret 486/1997 ser aplicable tamb a les modificacions, ampliacions o transformacions que esrealitzen desprs del 23 de juliol de 1997 en centres ja utilitzats abans de la dita data. Els centres construts ambanterioritat a la mencionada data els ser aplicable tamb el Reial Decret 486/1997 amb les particularitats que en elmateix s'indiquen.

En esta unitat es desenrotllaran cada un dels apartats anteriors, a excepci de les installacions de servici i protecci, lescondicions ambientals i la illuminaci que es tractaran en unitats posteriors.

Condicions constructives, orde i neteja

Condicions constructives.

El disseny i les caracterstiques constructives dels centres docents deuen:

Oferir seguretat enfront dels riscos d'esvarons o caigudes, xocs o colps contra objectes i afonaments o caigudesde materials sobre el personal;

Facilitar el control de les situacions d'emergncia, en especial en cas d'incendi, i possibilitar, quan siganecessari, la rpida i segura evacuaci del personal del centre.

A ms, els centres han de complir els requisits mnims de seguretat continguts en l'annex I del mencionat Reial Decret.

Este annex I menciona els segents elements constructius:

Seguretat estructural Espais de treball i zones perilloses Sls, obertures i desnivells, i baranes Barandats, finestres i vans Vies de circulaci Portes i portes grans Rampes, escales fixes i de servici Escales fixes Escales de m Vies i eixides d'evacuaci Condicions de protecci contra incendis Installaci elctrica Minusvlids

Orde, neteja i manteniment.

Les zones de pas, eixides i vies de circulaci dels centres docents i, en especial, les eixides i vies de circulaci previstesper a l'evacuaci en casos d'emergncia, han de romandre lliures d'obstacles de manera que siga possible utilitzar-lessense dificultats en tot moment.



Els centres docents i els seus respectius equips i installacions es netejaran peridicament i sempre que siga necessariper a mantindre en tot moment en condicions higiniques adequades. S'eliminaran amb rapidesa els productes residualsque puguen originar accidents o contaminar l'ambient de treball. Estes operacions de neteja no han de constituir per simateixes una font de risc per a les persones que les efectuen o per a tercers, realitzant-se en els moments, de la forma iamb els mitjans ms adequats.

A ms, els centres docents i, en particular, les seues installacions han de ser objecte d'un manteniment peridic, demanera que les seues condicions de funcionament satisfacen sempre les especificacions del projecte, esmenant-se ambrapidesa les deficincies que puguen afectar la seguretat i salut del professorat i del personal d'administraci i servicis.

En el cas de les installacions de protecci, el manteniment ha d'incloure el control del seu funcionament.

Servicis higinics i primers auxilis

Servicis higinics.

Els centres docents han de disposar de vestidors quan el personal porte roba especial de treball, entenent per tal aquellaque s'utilitza exclusivament per a la dita activitat, com: guardapols, bates, impermeables, granotes, etc. Els vestidors hand'estar provets de seients i d'armaris o taquilles individuals amb clau. Si els vestidors no sn necessaris, el personal hade disposar de penjadors o armaris per a collocar la seua roba.

Els centres docents han de tindre, en les proximitats dels llocs de treball i dels vestidors, lavabo amb espills, lavabos ambaigua corrent, calenta si s necessari, sab i tovalles individuals o un altre sistema d'eixugat amb garanties higiniques.Quan es realitzen habitualment treballs bruts, contaminants o que originen elevada sudoraci, han de disposar, a ms,de dutxes d'aigua corrent, calenta i freda.

Els centres docents han de tindre excusats, dotats de lavabos, situats en les proximitats dels llocs de treball, delsvestidors i dels lavabos, quan no estiguen integrats en estos ltims. Els excusats disposaran de descrrega automticad'aigua i paper higinic. En els excusats que hagen de ser utilitzats per dones s'installaran recipients especials i tancats.Les cabines estaran provedes d'una porta amb tancament interior i d'una perxa.

Les dimensions dels vestidors, dels lavabos, aix com les respectives dotacions de seients, armaris o taquilles,penjadors, lavabos, dutxes i inodors, han de permetre la utilitzaci d'estos equips i installacions sense dificultats nimolsties, tenint en compte, en cada cas, el nombre de persones que vagen a utilitzar-los simultniament.

Els vestidors, lavabo i retreta estaran separats per a hmens i dones, o haur de preveure's una utilitzaci per separatdels mateixos.

No s'utilitzaran per a usos diferents d'aquells per als que estiguen destinats.

Material i locals de primers auxilis.

Els centres docents han de disposar de material per a primers auxilis en cas d'accident.

Este material ha de ser adequat en quant:

A quantitat i caracterstiques; Al nombre de persones dels centres; Als riscos a qu estiga exposat el personal dels centres i; A les facilitats d'accs al centre d'assistncia mdica ms prxim

Adaptar-se a les atribucions professionals del personal habilitat per a la seua prestaci.



Ser revisat peridicament i s'anir reposant tan prompte com caduque o siga utilitzat. Estar clarament senyalitzat.

La situaci o distribuci del material en el centre i les facilitats per a accedir al mateix i per a, si s el cas, desplaar-lo allloc de l'accident, han de garantir que la prestaci dels primers auxilis pot realitzar-se amb la rapidesa que requerisca eltipus de dany previsible.

Tot centre docent ha de disposar, com a mnim, d'un farmaciola porttil, que continga:

Desinfectants i antisptics Gases estrils Cot hidrfil Bena Esparadrap Apsits adhesius Tisores Pinces i guants d'usar i tirar

Els centres docents en qu treballen ms de 50 persones, han de disposar d'un local destinat als primers auxilis i altrespossibles atencions sanitries. Este local disposar, com a mnim, d'un farmaciola, una llitera i una font d'aigua potable.Estar prxim als llocs de treball i ser de fcil accs per a les lliteres. A ms, el local ha d'estar clarament senyalitzat.

Equips de treball

Definici.

L'apartat a) de l'article 2 del Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel que s'establixen les disposicions mnimes deseguretat i salut per a la utilitzaci pels treballadors dels equips de treball, definix com a equip de treball a qualsevolmquina, aparell, instrument o installaci utilitzat en el treball.

D'acord amb esta definici, sn equips de treball els equips a pressi, els aparells de gas, els compressors, lesferramentes porttils, les fotocopiadores, els retroprojectors, les installacions elctriques, les de protecci contraincendis, etctera.

Els equips de treball (ordinadors, impressores, projectors, fotocopiadores, etc. ), que es posen en els centres a disposicidel professorat i del personal d'administraci i servicis, deuen:

Ser adequats al treball que haja de realitzar-se. Estar convenientment adaptats al treball, de manera que garantisquen la seguretat i salut dels seus operadors a

l'utilitzar els dits equips.

Quan no siga possible garantir totalment la seguretat i salut dels operadors dels equips durant la utilitzaci dels mateixos,han de prendre's les mesures adequades per a reduir els riscos al mnim.

En tot cas, en els centres docents noms han d'usar-se equips de treball que complisquen qualsevol disposici legal oreglamentria que els siga aplicable.

Elecci i manteniment dels equips de treball.

Per a l'elecci dels equips de treball, que es vagen a proporcionar en els centres al personal, s'haur de tindre en compteels factors segents:

Les condicions i caracterstiques especfiques del treball a desenrotllar.



Els riscos existents per a la seguretat i salut del personal en el centre i, en particular, en els llocs de treball, aixcom els riscos que puguen derivar-se de la presncia o utilitzaci dels equips de treball.

Si s el cas, les adaptacions necessries per al seu s per persones discapacitades. Els principis ergonmics, especialment quant al disseny del lloc de treball i la posici de l'operador de l'equip

durant la utilitzaci del mateix.

Quant al manteniment, en els centres docents han d'adoptar-se les mesures necessries perqu, per mitj d'unmanteniment adequat, els equips de treball es conserven durant tot el temps d'utilitzaci en ptimes condicions. El ditmanteniment es realitzar tenint en compte:

Les instruccions del fabricant o, Les caracterstiques del propi equip i les seues condicions d'utilitzaci i qualsevol altra circumstncia normal o excepcional que puga influir en el seu

deteriorament o desajust.

Les operacions de manteniment, reparaci o transformaci dels equips de treball la realitzaci de les quals supose unrisc especfic per al personal noms podran ser encomanades a persones especialment capacitades per a aix.

Condicions d'utilitzaci

La utilitzaci dels equips de treball ha de complir les condicions generals establides a continuaci. Es tracta, en essncia,de les precaucions que han d'adoptar-se en la installaci, s i manteniment dels equips.

Els equips de treball s'installaran, disposaran i utilitzaran de manera que es redusquen els riscos per als usuarisde l'equip i per als altres treballadors.

Els equips de treball no han d'utilitzar-se de forma o en operacions o en condicions contraindicades pel fabricant.Tampoc podran utilitzar-se sense els elements de protecci previstos per a la realitzaci de l'operaci de qu estracte.

Abans d'utilitzar un equip de treball es comprovar a que les seues proteccions i condicions d's sn lesadequades i que la seua connexi o posada en marxa no representa un perill per a tercers.

Els equips de treball deixaran d'utilitzar-se si es produxen deterioraments, avaries o altres circumstncies quecomprometen la seguretat del seu funcionament.

Quan s'empren equips de treball amb elements perillosos accessibles que no puguen ser totalment protegits,han d'adoptar-se les precaucions i utilitzar-se les proteccions individuals apropiades per a reduir els riscos almnim possible.

En particular, han de prendre's les mesures necessries per a evitar, si s el cas, l'atrapament de cabell, robesde treball o altres objectes que poguera l llevar l'operador de l'equip.

Quan durant la utilitzaci d'un equip de treball siga necessari netejar o retirar residus prxims a un elementperills, l'operaci ha de realitzar-se amb els mitjans auxiliars adequats i que garantisquen una distncia deseguretat suficient.

Els equips de treball han de ser installats i utilitzats de manera que no puguen caure, bolcar o desplaar-se deforma incontrolada, posant en perill la seguretat del personal.

Els equips de treball no han de sotmetre's a sobrecrregues, sobrepressions, velocitats o tensions excessivesque puguen posar en perill la seguretat de l'operador o la de tercers.

Quan la utilitzaci d'un equip de treball puga donar lloc a projeccions o radiacions perilloses, siga durant el seufuncionament normal o en cas d'anomalia previsible, han d'adoptar-se les mesures de prevenci o protecciadequades per a garantir la seguretat de les persones que els utilitzen o es troben en les seues proximitats.

En ambients especials com ara locals mullats o d'alta conductivitat, locals amb alt risc d'incendi, atmosferesexplosives o ambients corrosius, no s'empraran equips de treball que en el dit entorn suposen un perill per a laseguretat del personal.

Els equips de treball que puguen ser arribats pels rajos durant la seua utilitzaci han d'estar protegits contra elsseus efectes per dispositius o mesures adequades.

El muntatge i desmuntatge dels equips de treball ha de realitzar-se de manera segura, especialment per mitj delcompliment de les instruccions del fabricant quan les hi haja.



Les operacions de manteniment, ajust, desbloqueig, revisi o reparaci dels equips de treball que puguensuposar un perill per a la seguretat del personal es realitzaran desprs d'haver parat o desconnectat l'equip,haver comprovat la inexistncia d'energies residuals perilloses i haver pres les mesures necessries per a evitarla seua posada en marxa o connexi accidental mentres estiga efectuant-se l'operaci.

Quan un equip de treball haja de disposar d'un diari de manteniment, este romandr actualitzat. Els equips de treball que es retiren de servici han de romandre amb els seus dispositius de protecci o hauran

de prendre's les mesures necessries per a impossibilitar el seu s. En cas contrari, els dits equips han deromandre amb els seus dispositius de protecci.

Electricitat

Riscos elctrics.

El corrent elctric s la forma d'energia ms utilitzada pel sector docent. Com totes les formes d'energia, el correntelctric no est exempta de riscos.

Estos riscos sn fonamentalment:

El risc d'incendi o explosi d'atmosferes generades accidentalment (fugues de gas, vessament de productesinflamables, etc) en confluncia amb una purna elctrica, i

El risc de xoc elctric per contacte elctric directe o indirecte.

En esta classe ens centrarem en el risc de xoc elctric. Les cremades, caigudes, etc. Els considerem conseqncia delmateix. El Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi (REBT) definix xoc elctric com l'efecte fisiopatolgic resultant del pas decorrent elctric a travs del cos hum. Este xoc elctric pot produir-se per contacte elctric indirecte o directe.

Es definix el contacte elctric directe com el contacte de persones amb parts actives dels materials i equips.

Es definix el contacte elctric indirecte com el contacte de persones amb parts que s'han posat baix tensi com resultatd'un fallada d'allament.

Mesures bsiques de prevenci de risc elctric des del punt de vista de l'usuari.

Mantindre els cables flexibles d'alimentaci dels equips elctrics en bon estat, evitant els entroncaments ambcinta allant. Substituir els cables pelats o amb allament defectus.

Mantindre els cables fora de les zones de pas o collocar estos en canals de sl pisables. Manejar el cable flexible de prolongaci amb atenci, evitant estirades, xafades, fregades, talls, corrosions, etc.

Vigilar que els cables flexibles d'alimentaci dels equips elctrics no estiguen en contacte amb aigua, cids oaltres productes que pogueren provocar la corrosi de l'allant protector.

No utilitzar connectors o clavilles amb espigues trencades, ni aparells les envoltants de la qual presentendesperfectes.

Assegurar-se que la installaci elctrica possex un interruptor automtic diferencial de 30 ma (alta sensibilitat)en el quadro elctric i bases d'endoll amb presa de terra connectada, per a la protecci contra contactes elctricsindirectes.

Si la clavilla de l'aparell elctric possex presa de terra, la base d'endoll ha de posseir tamb presa de terraconnectada, perqu es mantinga la continutat de la presa de terra.

No introduir cables nus, s a dir, sense connector o clavilla, en els alvols de les bases d'endoll de les preses decorrent.



Mai desconnectar mquines, ferramentes o qualsevol equip elctric estirant el cable flexible d'alimentaci.Sempre s'ha de desconnectar estirant la clavilla o connector.

No utilitzar una nica base d'endoll per a connectar diversos connectors o clavilles, ja que es pot produir uncalfament dels cables i com a conseqncia un incendi d'origen elctric.

No usar connexions intermdies (lladres), o bases d'endoll que no garantisquen la continutat de la presa deterra de la clavilla, per a la protecci contra contactes elctrics indirectes.

Abans de desconnectar o desconnectar de l'alimentaci un equip o una mquina ha d'apagar-lo amb el seuinterruptor.

Tota installaci, conductor o cable elctric ha de considerar-se connectat i baix tensi. No manipular installacions ni equips elctrics humits, o amb les mans o peus mullats. Mai manipules ni intentes reparar objectes o installacions elctriques. Noms ha de fer-ho personal

especialitzat. Avisar de qualsevol anomalia que es detecte en la installaci o en els equips elctrics, al personal competent.

Senyalitzaci

Introducci.

En els centres docents, s'ha d'utilitzar la senyalitzaci de seguretat i salut en el treball, per a cridar l'atenci delprofessorat i del personal d'administraci i servicis sobre l'existncia de determinats riscos, prohibicions o obligacions iper a alertar a estos quan es produsca una determinada situaci d'emergncia, aix com per a facilitar la localitzaci iidentificaci de determinats mitjans o installacions de protecci, evacuaci, emergncia o primers auxilis.

La senyalitzaci no constitux cap mitj de protecci, sin que complementa l'acci preventiva evitant accidents a l'actuarsobre la conducta humana.

La correcta senyalitzaci s efica com a tcnica de seguretat complementria, per no s'ha d'oblidar que, per simateixa, mai elimina el risc.

La legislaci especfica, que establix les disposicions mnimes per a la senyalitzaci de seguretat i salut en el treball, estcontinguda en el Reial Decret 485/1997, de 14 d'abril.

Des del punt de vista tcnic, s'entn per senyalitzaci de seguretat i salut, el conjunt d'estmuls que pretenen condicionar,amb l'antelaci mnima necessria, l'actuaci d'aquell que els rep enfront d'unes circumstncies (riscos, obligacions,prohibicions, etc.) que es pretn ressaltar. Estos estmuls sn percebuts a travs dels nostres sentits, encara que laforma de percebre'ls pot ser generada per mitj de colors, formes geomtriques, emissions sonores, lluminoses o b permitj de gestos.

Criteris per a l's de la senyalitzaci.

La senyalitzaci de seguretat i salut en el treball ha d'utilitzar-se sempre que de l'anlisi dels riscos existents, de lessituacions d'emergncia previsibles i de les mesures preventives adoptades, pose de manifest la necessitat:

Cridar l'atenci del personal del centre sobre l'existncia de determinats riscos, prohibicions o obligacions. Alertar el personal del centre quan es produsca una determinada situaci d'emergncia que requerisca mesures

urgents de protecci o evacuaci. Facilitar al personal del centre la localitzaci i identificaci de determinats mitjans o installacions de protecci,

evacuaci, emergncia o primers auxilis. Orientar o guiar el personal del centre que realitze determinades maniobres perilloses.

Tipus de senyals



Senyals de salvament o socors.

Un senyal de salvament o socors s aquella que proporciona indicacions relatives a les eixides de socors, als primersauxilis o als dispositius de salvament. Estos senyals tenen forma rectangular o quadrada i el seu pictograma s blancsobre fons verd (el verd haur de cobrir, com a mnim, el 50 per 100 de la superfcie del senyal.)

Senyals d'equips de lluita contra incendis.

Estos senyals tenen forma rectangular o quadrada i el seu pictograma s blanc sobre fons roig (el roig haur de cobrir,com a mnim, el 50 per 100 de la superfcie del senyal.)

Mesures demergncia

L'article 20 de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals establix que tenint en compte la grandria i l'activitat del centredocent, aix com la possible presncia de persones alienes a la mateixa, s'haur d'analitzar les possibles situacionsd'emergncia i adoptar les mesures necessries en matria de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuaci delstreballadors, designant per a aix al personal encarregat de posar en prctica estes mesures i comprovantperidicament, si s el cas, el seu funcionament correcte.

El Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent com a rgan d'assessorament i assistncia al'Administraci ha elaborat per a complir amb este article dos documents per a facilitar als centres docents la confeccide les Mesures d'Emergncia i el posterior preceptiu simulacre.

Estos documents sn:

* GUIA DE MESURES D'EMERGNCIA I EVACUACI EN CENTRES DOCENTS I LA REALITZACI DESIMULACRES.

* FORMACI EN MESURES D'EMERGNCIA EN CENTRES DOCENTS.

A ms en la mateixa pgina web del Servici de Prevenci es posa a disposici dels centres docents un Model deMesures d'Emergncia ja confeccionat on es reflectix en la prctica el contingut teric.

Mitjans d'extinci.

Els agents extintors emprats en l'extinci sn els segents.



Bsicament en els centres docents trobarem els segents mitjans de lluita contra incendis: extintors, boques d'incendiequipades (BIE), centrals d'alarma i detecci, aix com detectors d'incendis i polsadors d'alarma.



Resum



UNITAT 3. RISCOS LLIGATS A LES CONDICIONS AMBIENTALS.

Introducci.

L'home, en la seua activitat laboral, est immers en unes condicions ambientals determinades per contaminants de tipus: Fsic: Distintes formes d'energia. Estes formes d'energia poden ser:

Energia Mecnica: Soroll i Vibracions. Energia Trmica: Calor i Fred. Radiacions ionitzants (Rajos X, radiacions g, etc.) i no ionitzants (Llum, microones, etc.)

Qumic: Substncia que durant operacions de fabricaci, transport, s, etc. S'incorpora a l'ambient de treball enforma de pols, fum, vapor o gas, podent provocar danys a la salut. (Dixid de Carboni, pols de clari...)

Biolgic: Ser viu que provoca malalties de tipus infeccis o parasitari. (fongs, bacteris, parsits...)

El docent en la seua activitat diria i excepte casos puntuals, est condicionat, principalment pels factors: fsics: Latemperatura, i la humitat (Confort trmic), la illuminaci i el soroll, i per factors biolgics, tractats estos ltims en la unitatdedicada a Medicina del Treball.

Esta Unitat se centra en els contaminants fsics anteriorment exposats, ats que la seua adequaci o noadequaci implica, b confort en el treball, b situacions de disconfort i/o danys a la salut.

Objectius de la unitat . Identificar els parmetres principals de l'entorn de treball. Valorar les condicions de confort i risc. Conixer la legislaci vigent i normes complementries. Aplicar mesures preventives Sensibilitzar sobre els riscos d'un entorn inadequat. Establir respostes de millora de les condicions de treball.



Esquema

Confort trmic.

El confort trmic en un lloc de treball s essencial per a desenrotllar l'activitat laboral amb la major eficcia, per el ditconfort t unes caracterstiques altament subjectives, tal com es pot comprovar demanant l'opini de les distintespersones que es troben en un local en un moment determinat.

A fi de racionalitzar el concepte de confort trmic, fent-lo admissible per al nombre ms gran de persones, la legislacivigent ha definit els parmetres que el componen i les seues magnituds, de tal manera que una adequada interrelacientre ells garantisquen un ambient trmic satisfactori i/o no lesiu per al nombre ms gran de treballadors.

La Norma ISO-7730 definix el confort trmic com aquella condici mental que expressa satisfacci amb l'ambienttrmic. Definici difcil de convertir en parmetres fsics donada la seua subjectivitat (Es pot observar en l'opini de lespersones treballant en un mateix local).

L'obtenci del dit confort suposa la interrelaci de diversos parmetres: Fsics:

Temperatura ambiental. Humitat de l'aire.



Velocitat de l'aire. Humans:

Activitat fsica. * Vestimenta.

*Segons l'annex a de la Norma UNE-EN 28996:95, les activitats fsiques es basen en el consum metablic, i esclassifiquen en:

Sedentries. Lleugeres. Mitjanes. Pesades.

En els Centre docents es considera que s'exercix una activitat de tipus sedentria o lleugera, basant-nos en el consummetablic.

P. 03_03.Htm

Principis bsics i aplicaci als centres docents.

L'annex III del Reial Decret 486/97 sobre Llocs de Treball especifica que "l'exposici a les condicions ambientals no hade suposar un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors, incls, en la mesura que siga possible, no han de sercausa de disconfort".

Per a aconseguir a han d'evitar-se:

Temperatures i humitats extremes. Canvis bruscos de temperatura. Corrents molestes d'aire. Olors desagradables. Irradiaci excessiva. Radiaci solar a travs de finestres o barandats envidrats.

Tractarem detalladament els nivells determinats per l'annex III aplicant-los als Centres Docents.

En els locals de treball tancats dels centres docents han de complir-se, d'acord amb l'annex III, les condicions segents:

A) TEMPERATURA I VENTILACI. Temperatures admissibles i ventilaci mxima.

CONDICIONS TEMPERATURA VENTILACI MAXIMA (m/seg.)Activitat Mnima Mxima Natural Aire condicionat

Sedentria 17 27 0,25-0,50 0,25Leugera 14 25 0,25-0,75 0,35

Efectes nocius del fred i la calor sobre el cos hum:

Calor: esgotament, deshidrataci, colp de calor, etc. Fred: malestar general, prdua de destresa manual, congelacions, etc.

B) HUMITAT.



Per a l'exercici de qualsevol activitat considerada normal (sedentria, lleugera, mitjana), la humitat admissible estarentre els rangs segents:

CONDICIONS HUMITAT RELATIVAActivitat Mnima Mxima

Normal 30 % 70 %Risc electricitat esttica 50 % 70 %

Si la humitat ambiental est fora del dit rang es poden produir els efectes segents:

Baixa humitat relativa: Es produx un increment de la transpiraci del cos, relacionada amb la temperaturaambiental, que ocasiona, fonamentalment, sequedat de les mucoses de nas, boca, etc.

Alta humitat relativa: La transpiraci es veu reduda, i la termoregulaci del cos no s efica davant d'altestemperatures.

C) RENOVACI DE L'AIRE.

En el mateix annex III s'indica la renovaci mnima d'aire net:

CONDICIONS RENOVACI MNIMA m/h i personaActivitat

Sedentria 30-50Lleugera 50

s a dir, l'aire que es troba en un lloc tancat ha de renovar-se amb aire net per a assegurar una bona qualitat ambiental.

P. 03_04.Htm

Illuminaci.

Qualsevol activitat laboral precisa que la visi (Caracterstica personal) i la llum (Factor ambiental) es complementen, jaque es considera que, almenys, un 80% de la informaci sensorial rebuda pel ser hum s de tipus visual.

Una illuminaci incorrecta pot provocar, directament, fatiga visual i/o lesions musculoesqueltiques per adopci depostures forades i, indirectament, accidents per caigudes, xocs contra objectes, etc.

Per tant, un adequat ambient llumins comporta un treball cmode, efica i segur.

REFLEXI: CREUS QUE EL TEU LLOC DE TREBALL COMPLIX AMB LES CONDICIONS LUMNIQUES PER ATINDRE UN CONFORT VISUAL?

Sistema d'illuminaci.

El sistema d'illuminaci de les zones de treball, es pot agrupar en tres tipus:

General General localitzada.



Localitzada

a) Illuminaci general.

Es pretn obtindre una illuminaci uniforme en tota la zona, independentment dels llocs de treball.Les lluminries es distribuxen de forma regular per tot el sostre del local.

Font: http://edison.upc.s/curs/seguret/index.Htm

b) Illuminaci general localitzada.

Proporciona una illuminaci general uniforme amb un augment de nivell en aquelles seccions que ho requerisquen.


c) Illuminaci localitzada.

Se sol utilitzar: En treballs que impliquen una distinci precisa de les caracterstiques d'un objecte (forma, color, etc.). Quan no s'aconseguixen els nivells mnims d'illuminaci exigits per la legislaci. Si amb un altre sistema d'illuminaci no s'aconseguix un adequat nivell de confort visual. Quan la persona presenta deficincies visuals.


P. 03_05.Htm

Condicions per al confort visual

Per a avaluar les condicions per a un confort visual han de considerar-se, bsicament, quatre parmetres:

Tipus d'Illuminaci (Natural, Artificial, Mixt.)



Nivell d'Illuminaci (mesura en LUX.) Enlluernaments (Directe, Indirecte.) Equilibri d'Iluminancias (Pla de Treball, Entorn.)

Desenrotllarem fil per randa els quatre parmetres indicats anteriorment.

Tipus d'illuminaci

Pot ser natural, artificial o mixta. Si b la illuminaci natural s la ms aconsellable, les seues variacions en el tempsaconsellen recrrer al sistema mixt, permanentment o segons necessitats.

Nivell d'illuminaci

L'annex IV del R.D. 486/97 sobre Llocs de Treball establix els nivells mnims d'illuminaci en funci de tasques osuperfcies de treball.

ZONA O PART DEL LLOC DE TREBALLON S'EXECUTEN TASQUES AMB:

NIVELL MNIMD'ILLUMINACI

(lux)Baixes exigncies visuals 100Exigncies visuals moderades 200Exigncies visuals altes 500Exigncies visuals molt altes 1000rees o locals d's ocasional 50rees o locals d's habitual 100Vies de circulaci d's ocasional 25Vies de circulaci d's habitual 50

En un centre docent s necessria la classificaci prvia de les diferents seccions, en funci de dita normativa.

Aix mateix, este annex puntualitza:

a) El nivell d'illuminaci d'una zona en qu s'execute una tasca es mesurar amb un luxmetre a l'altura on esta esrealitze; en el cas de zones d's general, a 85 cm. Del sl, i en el de les vies de circulaci, a nivell del sl.

b) Estos nivells mnims hauran de duplicar-se quan concrreguen les circumstncies segents:

En rees o locals d's general i en les vies de circulaci, quan per les seues caracterstiques, estat o ocupaciexistisquen riscos apreciables de caigudes, xocs o altres accidents.

En les zones on s'efectuen tasques en qu un error d'apreciaci visual supose un perill per al treballador que lesexecuta, o per a tercers o quan el contrast de luminncies o de color entre l'objecte a visualitzar i el fons sobre elqual es troba siga molt dbil.

S'exceptuen de la normativa aquelles activitats, la naturalesa de les quals t, ho impedisca (Laboratoris fotogrfics, etc.)

La Guia Tcnica per a llocs de Treball de l'INHST (Institut Nacional d'Higiene i Seguretat en el Treball) establix, a ttolorientatiu, una taula ms detallada amb els nivells mnims de llum recomanats per a diferents activitats i tasques.http://www.mtas.s/insht/practice/G_lugares.Htm



Enlluernaments.

L'enlluernament s provocat per la presncia d'una font lluminosa en el camp visual que a l'incidir sobre la retina,ocasiona una reacci fotoqumica insensibilizant, generalment de carcter temporal.

Tipus d'enlluernament.

Directe: Es produx per la visi directa de fonts de llum (Llums, radiaci solar, etc.). Indirecte o Per reflexi: s conseqncia de la reflexi de fonts de llum sobre superfcies de gran reflectncia, les

quals es comporten com a fonts lluminoses secundries (Sostres, parets, mobiliari, etc.).

Font: http://www.mtas.s/insht/

Efectes fisiolgics que provoca.

Inconfort: S'origina quan la font de llum t una luminncia superior a la d'adaptaci de l'rgan visual. Provocamolsties amb posterior aparici de fatiga visual.

Incapacitaci: Es produx quan apareix en el camp visual la luminncia d'una superfcie de nivell molt superior a lade l'objecte que es visualitza. A pot provocar, a la llarga, disminuci de l'agudesa visual.

Equilibri d'iluminncies

Equilibri d'iluminncies s un factor tan essencial com el nivell d'illuminaci per a assegurar el confort visual d'una tasca,per a la qual cosa s necessari mantindre el dit equilibri dins de la luminncia de l'objecte i les corresponents a lesdistintes superfcies incloses dins del camp visual.

Este equilibri es pot aconseguir:a) Controlant els nivells generals d'illuminaci.b) Controlant la reflectncia de sostres, parets, sls i altres objectes de l'entorn.

P. 03_06.Htm

Mesures a adoptar.

Com a indicacions de carcter genric per a aconseguir l'acceptable nivell de confort visual es poden citar:

a) Si es disposa de llum natural a travs de finestres, estes disposaran d'elements de protecci regulables queimpedisquen tant l'enlluernament com la calor produda per la radiaci solar.b) S'evitaran les superfcies de treball i els components de l'entorn amb forta reflectncia.c) Respecte als llums fluorescents, hui en dia les ms utilitzades en interiors, s'aconsella:

L'IRC (ndex de Reproducci Cromtica) ms aconsellat oscillar entre el 80 i el 85%. La Temperatura de Color recomanada s de, aproximadament, 4.000 Kelvin, encara que subjecta a

variacions en funci dels colors de parets i sostres del local.



Se substituiran quan s'observe prdua de flux llumins o es produsquen parpallejos.

Respecte a les lluminries s'han de seguir les normes segents en els centres de treball:

a) Estaran dotades de difusors o apantallaments per a impedir la visi directa dels llums.b) Es collocaran de manera que l'angle de visi siga superior a 30 respecte a la visi horitzontal.

Font: http://www.mtas.s/insht/

c) La seua situaci no provocar que la reflexi sobre la superfcie de treball coincidisca amb l'angle de visi personald) Les pissarres, encara que solen tindre baixa reflectncia, poden ser objecte d'efectes d'efectes pertorbadors sobre

la visi, tant per reflexos com per exigncies d'agudesa visual en funci de la distncia.

P. 03_07.Htm

So i soroll.

L'home viu permanentment en un ambient sonor, la percepci del qual implica tant experincies agradables (sons de lanaturalesa, audici de msica, comunicaci oral, etc.) com desagradables i/o lesives (trnsit, activitats industrials, certsambients ldics, etc.)

En els centres educatius, excepte activitats molt especfiques, el soroll no t connotacions agressives per a la salut delsdocents; s molt ms habitual efectes de disconfort, que es traduxen, fonamentalment, en quatre efectes negatius:

Interferncies de comunicaci entre professor i alumne. Baix rendiment cognitiu dels alumnes. Estrs per al docent. Disfonies.

Efectes del soroll sobre la salut.

Els efectes del soroll sobre la persona es deuen a la combinaci de factors tcnics ( freqncia, intensitat i tipus de sorolli temps d'exposici al mateix), factors humans ( edat, susceptibilitat individual, etc.)

Tot aix es pot traduir en:

1. Dany auditiu. De menor a major importncia es produiria:

Fatiga Auditiva: Descens transitori de la capacitat auditiva, sense conseqncies lesives si hi ha perodes dereps sonor.

Hipoacusia Permanent: Prdua de la capacitat auditiva, motivada per una exposici elevada en intensitatsonora i temps.



2. Dany Psicosocial. El soroll pot provocar:

Dificultat de comunicaci amb l'entorn.A sol comportar que un docent haja d'incrementar la intensitat vocaleste sobreesfor pot ocasionar disfonies funcionals.

Disminuci de la capacitat de concentraci. Malestar, ansietat, i estrs. Alteracions del son nocturn.

3. Alteracions en rgans diferents de l'aparell auditiu.

Encara que no s'ha quantificat la relaci causa-efecte, el soroll pot afectar tots els sistemes i aparells de cos hum,podent produir alteracions de la freqncia cardaca, modificacions en la secreci gastrointestinal, vertgens, etc.

P. 03_08.Htm

Mesures correctores.

Les mesures de reducci del soroll es poden realitzar actuant sobre tres parmetres.

a) El focus emissor.

b) El medi de propagaci.

c) El receptor.

a) EL FOCUS EMISSOR.

El focus emissor s el factor sobre el qual cal actuar prioritriament, b en disseny, b amb mesures tcniquesReductores del nivell sonor. Ja que s el factor productor del soroll.

Dins de les dites mesures es poden citar: Substituci dels equips per altres menys sorollosos. Manteniment i reparaci adequats d'equips i installacions (Maquinria, aire condicionat, llanterneria, etc.). Allament acstic o canvi d'ubicaci de les fonts de soroll.

b) EL MEDI DE PROPAGACI.

s molt important que en projecte es determinen els focus i el nivell de pressi sonora tant de sorolls exteriors de l'edificicom a interiors, a fi d'utilitzar els materials absorbents i allants adequats.

c) EL RECEPTOR.El receptor del soroll s la persona, i l'actuaci sobre este factor noms es far en ltim lloc, si les mesures correctoressobre els dos factors anteriors no han sigut possibles o es demostren insuficients.

En este cas es pot recrrer a:

Reduir el temps d'exposici per mitj de rotaci de llocs de treball. Utilitzar voluntria o obligatriament, segons legislaci vigent, equips de protecci auditiva (taps, auriculars o

cascos), tots ells amb Certificat CE.



UNITAT 4: RISCOS ERGONMICS.

Introducci.

Etimolgicament, el terme ergonomia es definiria com a normes (gnoms) de treball (ergo.)Investigadors i organismes diversos, han donat diverses definicions que, bsicament, partixen de la definici donada perCarpenter en 1961: "Aplicaci conjunta de cincies biolgiques i cincies de l'enginyeria per a assegurar entre l'home i eltreball una ptima adaptaci mtua, a fi d'incrementar el rendiment del treballador i contribuir al seu propi benestar".

Dins dels factors ergonmics ms destacables en l'activitat diria del docent que poden afectar la seua salut, han decitar-se:

Utilitzaci de pantalles de visualitzaci de dades.

Maneig de crregues (xiquets, objectes...Etc.)

Postures en posici sedent o de bipedestaci.

Mtodes incorrectes de treball podrien generar danys a la salut, com ara fatiga visual, lesions musculoesqueltiques, etc.pel que s necessari disposar d'uns coneixements bsics, que, una vegada aplicats, garantisquen la minimitzaci ol'eliminaci dels dits efectes lesius.

Objectius de la unitat.

Conixer els conceptes bsics, els factors de risc i les mesures preventives corresponents, relacionats amb:

La utilitzaci de PVDs,

La impartici de la classe de peu,

L'alament i maneig de xiquets,

Reconixer l'abast les conseqncies de les lesions musculoesqueltiques i visuals.

Implantar un protocol bsic d'autoajuda.

Configurar adequadament el despatx i l'ordinador aix com adoptar les posicions ms adequades per a impartirclasses i manejar-se els xiquets.



Esquema

Pantalles de visualitzaci de dades. (PVD)

Definicions bsiques.

L'art.2 del Reial Decret 488/1997 sobre disposicions mnimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips queinclouen pantalles de visualitzaci establix les definicions segents:

A) PANTALLA DE VISUALITZACI, s una pantalla alfanumrica o grfica, independentment del mtode derepresentaci visual utilitzat. L'art. 1.3. del citat Reial Decret exclou de la seua aplicaci a una srie d'equips(sistemes informtics d's pblic, calculadores, etc.), per la qual cosa, prcticament, noms s aplicable aordinadors de taula i als ordinadors porttils sempre que estos s'utilitzen de mode continuat en un lloc de treball.

B) LLOC DE TREBALL, Est constitut per: Equip amb pantalla de visualitzaci.

Teclat o dispositiu d'adquisici de dades.

Programa per a interconnexi persona/mquina.

Accessoris ofimticos.

Mobiliari.



Entorn laboral.

C) TREBALLADOR, s qualsevol persona que habitualment i durant una part rellevant del seu treball utilitze una PVD.

Font:NTP-252 de l'INSHT

Ats que el Reial Decret 488/1997 pretn la protecci de la salut dels treballadors enfront dels riscos derivats de la seuautilitzaci, i estos depenen d'una srie de factors (freqncia i duraci dels perodes de treball enfront de la pantalla, graud'atenci, etc.), la Guia Tcnica de l'Institut de Seguretat i Higiene en el Treball sobre s de PVD, establix, basant-se enel nivell de risc, la segent classificaci de treballadors:

Treballador Usuari: Aquell que supere les 4 hores diries o 20 hores setmanals de treball efectiu amb PVD.

Treballador no Usuari: Aquell el treball efectiu del qual siga inferior a 2 hores diries o 10 hores setmanals.

Els que amb certes condicions poden ser considerats Treballador Usuari: Els no inclosos en els dos grupsanteriors, per que complixen els requisits determinats en la Guia.

REFLEXI. s vost usuari o no usuari d'una PVD, segons la classificaci de la Guia Tcnica?

P. 04_03.Htm

Riscos associats a l's de PVD.

Poden ser de tres tipus:

Fatiga visual.

Alteracions musculoesqueltiques.

Fatiga mental o psicolgica.

A) FATIGA VISUALEl treball amb una PVD implica, generalment, quatre tipus de tasques visuals:

Tasques de dileg.

Tasques d'introducci de dades.

Tasques de programaci.

Tasques de tipus mixt.A pot provocar una modificaci funcional, de carcter reversible, com a conseqncia de l'increment de sollicitacionsde la pupilla i de l'acomodaci-convergncia per a aconseguir una percepci fina de la imatge sobre la retina.



Els smptomes es poden donar a diversos nivells amb sensacions molt diverses:

Molsties oculars (pesadesa d'ulls, llagrimeig, etc).

Trastorns de visi (imatges desenfocades o dobles, prdua de nitidesa en els carcters de la pantalla, etc.).

Alteracions extraoculars (cefalees, marejos, etc.).

B) PROBLEMES MUSCOESQUELTICOSSolen deure's a:

Postures incorrectes davant de la pantalla.

Rotaci de cap superior a 20.

Inclinaci excessiva del cap.

Inclinaci del tronc.

Flexi de les mans.

Posici incorrecta de les extremitats inferiors.

Reflexi. Adopta vost una postura correcta davant de la pantalla?

Estatismo postural.

Un factor de gran incidncia en els dolors i els trastorns musculars s la contracci muscular mantinguda durant hores,associada a la immobilitzaci dels segments corporals en determinades posicions i a una gestualitzaci important de lesmans en el teclat.

Estos smptomes es donen a nivell de:

Columna vertebral: Cervicalgias, dorsalgias i lumblgies.

Extremitats superiors: Contractures, formiguejos, sndrome del tnel carpi, etc.

Font: http://wwwzonarevisttas.ComC) FATIGA MENTAL O PSICOLGICAEls factors que incidixen en la seua manifestaci poden ser tant de tipus laboral (rutina del treball, crrega mentalexcessiva, defectes de comunicaci persona-programa, etc.) com a personal (trastorns del son, consum d'alcohol i tabac,automedicaci, alteracions psicosomtiques preexistents, etc.).

Els smptomes s'expressen de forma molt variada, somtica (cefalees, hipersudoraci, marejos, trastorns digestius, etc.) ipsquica (ansietat, insomni, estats depressius, etc.), i poden desembocar en un estat d'estrs si l'organisme s incapade recuperar per si mateix l'estat de normalitat, o persistixen les condicions desfavorables de l'equip, ambient i incorrectaracionalitat del treball.



P. 04_04.Htm

Prevenci dels riscos de fatiga visual i msculoesqueltics. Equips de treball.

PANTALLA DE L'ORDINADOR

s un element essencial per a garantir el confort de l'usuari, havent de tindre en compte una srie de parmetres.

Grandria i resoluci de la pantalla.Seran adequats al tipus de tasca que es realitze, d'acord amb la taula segent:

Grandria dels carcters de text.Tindran unes dimensions adequades, aix com una bona definici, per a una cmoda percepci visual, la qual cosa, huien dia, s ajustable pel propi usuari.Es considera com a alria mnima de carcters 3 mm, presos des d'una distncia de 50 cm. respecte a la pantalla.

Luminncia i contrast de luminncies.a) Luminncia: Es mesura en Candeles/m2 (Cd/m2), i ha d'estar compresa entre 35 Cd/m2 (Valor mnim) i 100 Cd/m2(Valor ptim).Este parmetre ve oferit pel fabricant.b) Contrast de luminncies: s la relaci entre la luminncia del carcter i la luminncia de fons, considerant-se com avalor idoni mitj la relaci 3:1 per a aconseguir sensaci de claredat en l'rgan visual.

Polaritat de les imatges.En les pantalles de visualitzaci es poden representar els textos i grfics de dos formes:



En la majoria dels casos sol resultar ms favorable l's de la polaritat positiva, ja que s semblant a la representacisobre paper imprs, excepte en usuaris amb agudesa visual disminuda.

Reflexos.La major part de les PVD utilitzen vidre en la seua superfcie visible, per la qual cosa sn susceptibles de provocarreflexos que interferixen en la llegibilitat dels carcters.

El seu control es pot realitzar per mitj de:

Pantalla dotada de tractament antirreflexos o, si no n'hi ha, incorporaci d'un filtre tipus micromalla,polaritzen-te, etc. Estos filtres solen disminuir la luminncia i el contrast, a ms d'exigir una netejafreqent.

Pantalla amb sistema mbil.

Modificaci de l'entorn ambiental.

Collocaci de la pantalla.

Font: www.ccsso.ca/onhanswers/ergonomics/office.html

Es recomanable que la pantalla se situe de manera que puga ser contemplada dins de l'espai comprs entre la lnia devisi horitzontal i la traada a uns 30 davall l'horitzontal, encara que s admissible arribar els 60.La distncia mai ser inferior a 40 cm, considerant-se com a mesures ms idnies 60-80 cm, en funci de la grandria dela pantalla.El monitor es collocar enfront de l'usuari o, en tot cas, dins d'un angle de 120 en el pla horitzontal, de manera que nosiga necessari girar repetidament el tronc o el cap per a visualitzar-lo (Angle de gir inferior a 40).



Reflexi: Considera adequada la seua distncia de visi respecte a la pantalla?Per qu?

P. 04_05.Htm

PORTADOCUMENTS o FARISTOL

Este accessori s necessari per a treballar amb documents impresos, aconseguint reduir els esforos d'acomodacivisual i els girs de cap.

Ha de reunir les condicions segents:

Ser ajustable en altura, inclinaci i distncia, a ms de solidari amb la pantalla.

Tindr suficient resistncia per a suportar, sense oscillacions, el pes dels documents.

Els documents utilitzats no seran usats en fundes de plstic per a evitar reflexos.

TECLATLes seues caracterstiques i la seua utilitzaci incorrecta poden provocar l'adopci de postures forades i posteriormanifestaci de trastorns musculoesquelticos.

Per aix, es recomana:

El seu disseny, amb alria regulable per l'usuari, ser l'indicat en la figura.

Font: www.mtas/insht

Ser independent de la resta de l'equip a fi de collocar-lo en la posici ms convenient per a l'usuari.

Si el disseny del teclat inclou un suport per a les mans la seua profunditat no ser inferior a 10 cm. Si no hi ha el ditsuport s'habilitar un espai semblant en la taula davant del teclat.

Font: www.arbestlivsinstitutet.Se/datorasbete /arbetsstallning_en.Asp



Si el nombre d'hores de treball s alt o s'observen molsties en les monyiques pot ser aconsellable la utilitzaci d'unreposamonyiques.

RATOL

Pot ser, tamb, l'origen de trastorns musculoesquelticos, per la qual cosa ha de complir una srie de requisits: Tindr formes suaus i arredonides que s'ajusten a la superfcie de la m. El seu accionament no exigir molta pressi. Lliscar fcilment sobre el pla de treball, podent ser necessria la utilitzaci d'un element auxiliar (estoreta, etc.). Ha de realitzar-se peridicament una neteja del seu interior, ja que el lliscament sobre el pla de treball sol ocasionar

la introducci de pols i altres partcules.

TAULA DE TREBALL

Es compliran els requisits segents:

La superfcie ha de ser de color mat per a evitar reflexos, i no tindre arestes o cantons aguts amb qu puga colpejar-se l'usuari.

Les seues dimensions es determinaran en funci dels equips, documents, etc, que ha de suportar, considerant-secom a dimensions mnimes les segents:



Font: www.mtas.es/insht NTP-242(INSHT)

Els calaixos disposaran de guies de rodament que faciliten la seua obertura sense esfor i de topalls queimpedisquen la seua caiguda.

CADIRA

s un element essencial per a aconseguir un adequat confort durant la jornada laboral, aix com per a previndre trastornssomtics.

Han de citar-se les segents normes bsiques que han de complir:

Tindr cinc peus amb rodes que faciliten el seu desplaament, per amb una determinada resistncia per a evitarmoviments involuntaris sobre el paviment.

El disseny i dimensions seran els segents:

Pla de seient amb cantons blans i arredonides.

Respatler lleugerament convex amb diferents graus d'inclinaci per a garantir un bon suport lumbar.

Alria regulable perqu, quan les mans es recolzen sobre el teclat, l'angle d'articulaci del colze siga de90-100.

Els elements de regulaci tindran sistemes d's molt simple, i podran ser accionats en posici assentada.

L'entapissat i el material de rebliment seran de tipus transpirable.



El reposabraos s un element d'ajuda com a suport postural complementari, per el seu disseny no ha d'impedirl'aproximaci a la zona de treball.

REPOSAPEUS

Ha de ser utilitzat quan, aconseguit l'angle ergonmic d'articulaci del colze, els peus no es recolzen fermament sobre elsl.Complir els requisits segents:

Alria regulable.

Inclinaci entre 0 i 15 sobre el pla horitzontal.

Dimensions mnimes de 45 cm. d'ample per 35 cm. de profunditat.

Superfcie de suport antilliscant.

ENTORN AMBIENTAL

Els factors bsics a considerar en l'entorn ambiental sn:

Illuminaci.

Condicions Termohigromtroquess.

Soroll.

Radiacions.



P. 04_06.Htm

Postura correcta per a la prevenci de trastorns musculoesqueltics.

P. 04_05.Htm

Manipulaci manual de crregues.

La manipulaci manual de crregues s responsable, en molts casos, de l'aparici de fatiga fsica, o b de lesions, quees poden produir d'una forma immediata o per l'acumulaci de xicotets traumatismes aparentment sense importncia.

Poden lesionar-se, tant els treballadors que manipulen crregues regularment, com els treballadors ocasionals.

Les lesions ms freqents sn entre altres: contusions, talls, ferides, fractures i sobretot lesions musculoesqueltiques.

Es poden produir en qualsevol zona del cos, per sn ms sensibles els membres superiors, i l'esquena, en especial enla zona dorsolumbar.



Font: Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball

Les lesions dorsolumbars poden anar des d'un lumbago a alteracions dels discos intervertebrals (hrnies discals) o inclsfractures vertebrals per sobreesfor.

Factors de risc.

Tradicionalment han sigut tres els factors de risc determinants de les lesions musculoesqueltiques:

El pes de les crregues.

La repetitivitat dels moviments

Les postures forades o mantingudes.Esta catalogaci ha sigut ampliada a molts altres factors, que es detallen a continuaci.

CARACTERSTIQUES DE LA CRREGA

La manipulaci manual d'una crrega pot presentar un risc, en particular dorsolumbar, en els casos segents:

Quan la crrega s massa pesada o massa gran.

Quan s voluminosa o difcil de subjectar.

Quan est en equilibri inestable o el seu contingut corre el risc de desplaar-se.

Quan est collocada de tal manera que ha de sostindre's o manipular-se a distncia del tronc o amb torsi oinclinaci del mateix.

Quan la crrega, a causa del seu aspecte exterior o a la seua consistncia, pot ocasionar lesions al treballador,en particular en cas de colp.

bviament, els quatre primers casos es donen a l'alar o moure xiquets durant l'exercici del treball d'alguns docents,entre ells els d'educaci especial.

ESFOR FSIC NECESSARI

Un esfor fsic pot comportar un risc, en particular dorsolumbar, en els casos segents:

Quan s massa important.

Quan no pot realitzar-se ms que per un moviment de torsi o de flexi del tronc.

Quan pot ocasionar un moviment brusc de la crrega.



Quan es realitza mentres el cos est en posici inestable.

Quan es tracte d'alar o descendir la crrega amb necessitat modificar l'agafe.

En la manipulaci manual de xiquets pot donar-se estos casos, per la qual cosa veiem com se sumen factors de riscdurant l'exercici del treball.

CARACTERSTIQUES DEL MEDI DE TREBALL

Les caracterstiques del medi de treball poden augmentar el risc, en particular dorsolumbar, en els casos segents:

Quan l'espai lliure, especialment vertical, resulta insuficient per a l'exercici de l'activitat de qu es tracte.

Quan el sl s irregular i, per tant, pot donar lloc a entropessons o b s esvars per al calat que porte eltreballador.

Quan la situaci o el medi de treball no permet al treballador la manipulaci manual de crregues a una alturasegura i en una postura correcta.

Quan el sl o el pla de treball presenten desnivells que impliquen la manipulaci de la crrega en nivellsdiferents.

Quan el sl o el punt de suport sn inestables.

Quan la temperatura, humitat o circulaci de l'aire sn inadequades.

Quan la illuminaci no siga adequada.

Quan existisca exposici a vibracions.

El general, estos casos no es donen en el sector docent, per puntualment podrien donar-se.

EXIGNCIES DE L'ACTIVITAT

L'activitat pot comportar risc, en particular dorsolumbar, quan implique una o diverses de les exigncies segents:

Esforos fsics massa freqents o prolongats en els que intervinga en particular la columna vertebral.

Perode insuficient de reps fisiolgic o de recuperaci.

Distncies massa grans d'elevaci, descens o transport.

Ritme imposat per un procs que el treballador no puga modular.Pot existir risc per bipedestaci mantinguda, amb conseqncies com ara alteracions circulatries perifriques, varius idolor el regi lumbosacra de l'esquena. La impartici de la classe de peu s un conegut factor de risc en la docncia,contra el que es pot i s'ha d'aplicar mesures preventives.

FACTORS INDIVIDUALS DE RISC

Constituxen factors individuals de risc:

La falta d'aptitud fsica per a realitzar les tasques en qesti.

La inadequaci de les robes, el calat o altres efectes personals que porte el treballador.

La insuficincia o inadaptaci dels coneixements o de la formaci.

L'existncia prvia de patologia dorsolumbar.

Els factors individuals de risc influxen en gran manera tant en la manipulaci de xiquets com en labipedestaci prolongada.

P. 04_06.Htm



Mesures preventives.

Un principi bsic de prevenci de riscos laborals s eliminar o evitar el risc. El segent principi bsic s minimitzar-lo sino es pot eliminar o evitar. Per tant estos principis s'apliquen a la manipulaci de crregues i les postures mantingudes.Vegem com:

1. Evitar la manipulaci manual de les crregues amb les mesures tcniques o organitzatives necessries, en especialper mitj de la utilitzaci d'equips per al maneig mecnic de les mateixes, siga de forma automtica o controlada peltreballador.

Grua de trasllat de personesFont:www.ortoweb.com

Quan no puga evitar-se la necessitat manipulaci manual de les crregues, l'empresari prendr les mesuresd'organitzaci adequades. Utilitzar els mitjans apropiats o proporcionar als treballadors tals mitjans per a reduir el riscque comporte la dita manipulaci. Amb este fi, haur d'avaluar els riscos prenent en consideraci els factors de riscavantdits i els seus possibles efectes combinats.

2. Vigilncia especfica de la salut adequada al risc d'exposici. En este cas la manipulaci manual de crregues,contemplant els factors de risc derivats de les caracterstiques de la crrega, l'esfor fsic necessari, lescaracterstiques del medi de treball, les exigncies de l'activitat i els factors individuals de risc avantdits.

Actualment hi ha diversos protocols mdics relacionats amb l'ergonomia: el de manipulaci manual de crregues, el demoviments repetitius, el de postures forades, el de neuropaties per pressi i el de pantalles de visualitzaci de dades.

3. Formaci i informaci adequada als treballadors sobre la forma correcta de manipular les crregues i sobre elsriscos que corren de no fer-ho d'eixa forma, tenint en compte els factors de risc avantdits.

La informaci subministrada haur d'incloure indicacions generals i les precisions que siguen possibles sobre el pes deles crregues i, quan el contingut d'un embalatge estiga descentrat, sobre el seu centre de gravetat o costat ms pesat.

P. 04_07.Htm



Tcniques bsiques de manipulaci.

quant a l'alament de crregues


quant a treballs de peu




quant a la mobilitzaci de malalts




UNITAT 5. RISCOS PSICOSOCIALS

INTRODUCCI.

Les condicions de treball que afecten la salut sn de naturalesa molt variada i encara quetradicionalment s'ha destacat la incidncia de les condicions fsiques, qumiques, biolgiques imecniques del treball sobre la salut, hui es reconeix que tamb les condicions de treballrelacionades amb aspectes psicolgics i socials sn rellevants i han de ser considerades en laprevenci de riscos.

A pesar d'aix, encara se sol associar sinistralitat amb seguretat i amb salut laboral,relegant la relaci causal que les formes organitzatives del treball, les interaccions personals enel treball i el tipus de tasques tenen amb la malaltia i amb els accidents.

Sens dubte que en la consideraci dels factors de risc d'origen psicosocial comsecundaris est influint el pes de l'evidncia de les conseqncies dels accidents greus. Elsriscos d'origen psicosocial no mostren incidncia en les xifres de sinistralitat, encara que si querepercutixen en la salut, com a evidncia la seua incidncia sobre l'augment de l'absentismelaboral en els centres i sobre la disminuci de la qualitat de l'ensenyana.

La Llei 31/1995, de Prevenci de Riscos Laborals (BOE 10.11.95) contempla unaconcepci mplia dels riscos laborals i de la prevenci dels danys derivats del treball, incloentmalalties, patologies i lesions patides amb motiu o en ocasi del treball, tant de naturalesa fsicacom psquica.

La Llei 31/1995 reconeix els factors psicosocials com a factors de potencial risc per a lasalut i entn per condici de treball totes les caracterstiques del treball, incloses les relatives a laseua organitzaci i ordenaci, que influsquen en la magnitud dels riscos a qu estiga exposat eltreballador.

Els factors de risc psicosocial han de ser tractats en els Plans de Prevenci dels centresdocents.

En este context, l'Ergonomia i la Psicosociologia aplicada intervenen respecte a lescondicions ambientals de treball, en el disseny dels llocs, en l'adequaci de la crrega fsica i dela crrega mental, sobre l'estrs i els conflictes i problemes psicosocials.

El sector professional docent desenrotlla la seua activitat laboral en escenaris peculiars enqu els factors psicosocials sn un referent essencial respecte a la prevenci de riscos laborals.Entenem que s este un sector amb riscos especfics o, almenys, un sector on es registra laincidncia significativa de determinats factors de risc.

Els factors de risc psicosocial han sigut definits com les caracterstiques relacionades ambl'organitzaci del treball que poden afectar la salut dels treballadors, per la qual cosa la prevenci



de riscos laborals ha d'assegurar que les variables organitzatives complisquen requisitspreventius.

En este sentit s'insistix en el fet que s necessari establir sistemes organizacionales en elsque el treballador:

Possesca alt control sobre el treball. Siga objecte d'efica suport social de companys i superiors. Reba un nivell adequat d'exigncies psicolgic i proporcionat reforament.

Les exigncies o demandes psicolgiques del treball, el grau de control sobre el treball iel suport social rebut sn tres dimensions de l'ambient psicosocial en el treball utilitzades per aavaluar i intervindre sobre els riscos psicosocials.

Les combinacions possibles entre estes dimensions permeten teoritzar sobre situacionsen qu s'aprecia:

A.- Alta demanda o exigncia i alt control.B.- Alta exigncia i baix control.C.- Escassa demanda i alt control.D.- Escassa demanda i baix control.

Els estudis mostren nivells d'estrs i insatisfacci en el treball, i per tant majorvulnerabilitat, en les situacions b, c i d, sent la a, amb alta demanda i alt control, la que facilita elmillor desenrotllament personal i professional i la b la que s'associa a major tensi. Els expertsinformen que el desinters, la falta de reptes, associats a les opcions c i d tamb constituxenimportants factors d'insatisfacci.

La dimensi suport social entre companys... resulta moduladora de la combinaci de lesaltres dos, sent reductora dels efectes estresores de les altes demandes i encara de lescarncies en recursos i mitjans.

s esta una de les variables utilitzades per a explicar el perqu en centres docents quereben poblaci escolar especialment conflictiva i desenrotllen equips de professors amb elevatsuport mutu es produx menor absentisme per alteracions psicopatolgiques, a pesar que laconflictivitat amb l'alumnat i amb les seues famlies s molt elevada, el rendiment educatiu inferioral d'altres centres i el reforament extrnsec davall.

El control del professorat sobre el context educatiu en l'mbit laboral docent ha redut desde fa anys, en part com a conseqncia dels canvis socials que afecten les famlies, els valors,l'economia, els moviments de poblaci... en part a causa de canvis establits pels sistemeseducatius.

En algunes investigacions es mostra que els conflictes amb l'alumnat, els conflictes ambaltres docents, el cansament per la professi... sn els principals factors percebuts com associats



causalment als processos adaptatius ansiosodepresivos. En altres es ressalta la rtio d'alumnes,la inestabilitat en l'ocupaci, les carncies en recursos materials. La falta de prestigi social,l'escassa capacitat de decisi, la sobrecrrega de tasques burocrtiques amb escs temps per arealitzar-les... sn altres factors associats a l'estrs laboral.

La prevenci exigix adoptar mesures organitzatives que procuren canvis en els factorsgeneradors de riscos, que elimine o redusca en origen a aquells que siguen susceptibles de ser-ho i activen recursos per a afrontar de forma efica els inevitables.

No oblidem que la prevenci de riscos s un important apartat en el conjunt de la salut, iesta un factor clau en el desenrotllament hum. El context laboral de l'ensenyana, considerantl'actual grau de desenrotllament de la cultura de la prevenci i d'aplicaci d'actuacions en matriade prevenci, i considerant els rangs d'autonomia real dels centres docents i de cada docent en laseua aula, aconsella que es continue treballant per a estimular l'adopci d'actuacions preventivesper part de l'Administraci Educativa, al mateix temps que es millora l'organitzaci interna i elfuncionament dels centres i els equips docents amb els recursos ja estructurats i alhora ques'optimitza la formaci en matria de prevenci i els recursos personals del professorat.

Esta Unitat est orientada a facilitar el coneixement dels riscos d'origen psicosocial per ala salut del docent que estan associats a la insatisfacci laboral-professional i a l'estrs, aix comalgunes claus i estratgies per a la seua prevenci.

La Llei 31/1995 regula la prevenci dels riscos per a la salut derivats de factorspsicosocials, que sn especialment importants en professions com l'ensenyana.

En esta Unitat es presenta una informaci bsica sobre l'estrs, del burnout i delsprocessos psicopatolgics ansiosodepresivos en el context laboral docent, desenrotllantcontinguts i activitats de formaci en habilitats personals i professionals (gesti del temps,motivaci, habilitats pedaggiques...) necessries per a la prevenci de riscos laborals des del'eficcia professional en l'aula i en la participaci en l'organitzaci dels centres docents i en lainteraccions prpies de la professi.

S'inclouen continguts sobre l'autocontrol emocional en situacions de conflicte, deldesenrotllament d'estils de vida saludable i de l'autoestima com a professionals de l'ensenyana,claus essencials d'una prevenci basada en el desenrotllament.



Esquema



ESTRS

MODEL EXPLICATIU DE LES ALTERACIONS PER ESTRS I PROCESSOS PSICOPATOLGICS.

L'anlisi dels models causals derivats de la investigaci especialitzada permet elaborar unmodel explicatiu dels processos que comporten alteracions comportamentales ipsicopatolgiques en docents. El diagrama segent representa este model explicatiu:

Alteracions comportamentales i processos psicopatolgics en docents.Model explicatiu.

En este model es destaca que la professi de l'ensenyana possex caracterstiquesespecfiques (ambigitat i conflicte de rol, models i taxes de reforament, etc.) que impliquenescenaris en qu cal esperar determinades dificultats i conflictes. L'afrontame

Curso Basica PRL

Documents

Transcript of Curso Basica PRL