RAQUERO: CUENTO ESPANOL - ALONSO: M2. PELAYO CRITICO LITE.RARIO

Baquero arriba a la conclusio que el conte assoleix la seva forma actual al

segle xix, i que 6s en aquest segle quan el mot pren 1'accepci6 que ara li donem.

Els elements que diferencien el conte del quadre de costums, la Ilegenda, la

novella breu, etc., resten ben especificats, b6 que en la practica - i el llibre

de Baquero n'6s una prova m6s - bastant sovint siguin confosos. No fem cap

retret d'aixd a 1'autor, car con, iderem que ha fet be de no fer-se esclau d'unes

distincions que l'haurien abligat alguna vegada a prescindir de material que

esta molt be que hagi estat utilitzat al seu llibre. En parlar de leg relations

de contes i poelnes en prosa din que aquests darrers son .denomination y

Onero que creemos finiseculares.. Cal recordar, peril, que Baudelaire escrivi

ja un volum de Petits poemes en prose.

El Ilibre de Baquero Goyanes tracta prdpiament del conte en llengua cas-

tellana. Els Catalans Narcis Oller i Caterina Albert (Victor Catala) hi son

esmentats esporadicament. La darrera 6s presentada com a exemple illustre

del conte social iesencialmente impresionista* (?) i del conte tragic i dramatic,

dintre el qual, segons 1'autor, .representa la maxima depuracion de la cuen-

tistica d6cimon6nica a traves de sus vigorosos y dramaticos cuentos•.

Tota l'obra de Baquero hauria guanyat essent m6s condensada. Hi abunden

leg repetitions, i en conjunt resulta deixatada. Peril per damunt aquestes

reserves tan sols de forma, resten 1'abundor de materials que ofercix al critic

i cops d'ull de caracter general que, en conjunt, com ja hem dit, son molt

estilnables.Pere BOHIGAS

UAMAso AI.oNSO : Menendez Pelayo critico literario (Las palinodias de don Mar-

celino ). Madrid, Editorial Gredos, 1956. Ii8 pags. (BRH, II/29.)

Cal destacar, de la nombrosa bibliografia apareguda l'any del centenari del

naixement de Marcelino Menendez Pelayo, el llibre del Prof. Dalnaso Alonso'

per dos motius : I) perque constitueix una aportacio original i rigorosa a

l'estudi del pensament critic del gran erudit ; 2) perque ens dona, contra leg

versions m&s o menys oficials, no pas la visio d'una personalitat monolitica,

sing la d'una personalitat flexible i humana, que realitza el seu desti a traves

d'una fe invariable, d'un sistema articulat, d'unes descobertes, d'uries amplia-

cions del seu radi de coneixement, peril tamb6 a trav6s de multiples rectifi-

cacions.

El Ilibre del qual donem compte destaca i valora algunes d'aquestes rectifi-

cacions,2 que no tradueixen inseguretats o inconstancies de pensament, sin6

una recerca honesta de la veritat. I's un acompanyament a lo largo de un

avance : es un avance... hacia una comprension total, sin exclusiones, del arte

humano. Cede, para ganar, para enriquecerseD (pag. 69). Menendez Pelayo,

despr6s d'haver-se fet seva una actitud classicista irreductible, radicalment

r. Un extracte en fou llegit per l'autor a la Universitat de Madrid el dia 14 de

oeuer de 1956 (cf. rRevista de la Universidad de Madrid., V (1956), 116-119). Un altre

en fou publicat, sota el titol Menendez Pelayo, historiador de la literatura y critico

literario. a aArborr. XXXIV (tgc6). t44 ac8.

2. ANTONIO VII ANovA posh en relleu, en el seu llibret Erasmo y Cervantes (Bar-

celona 1949), 5-11 , una palinOdia del nostre autor referent a la influ6ncia i transcen-

d6ncia d'Brastne a 1'Iisnanva dels seeles Tor.

257

JOAQUIM MOLAS

oposada als corrents estetics de 1'epoca, s' ana enriouint amb noves lectures

que l'obligaren a ampliar el seu ambit de valoracions i el situaren en uiicsposicions nus pruximes al seu temps. (Tot amb tot, no arriba mai a comprendrefart romantic de Bdequer, el barroc de Gonl^gora i el simbolisme frances, quehavien d'obrir les portes a fart castella d'aquest se.-le, en plena realitzaci6quan Men6ndez Pelayo mori, Pant' 1912.) 1 6s que aen general, don MarcelinoIda Para escribirn (i9). Damaso Alonso resumeix el sen inetode de trchall enaquests termes : (('Menendez Pelavo era hombre que Icia sobre la marcha. Nopudo leer y ineditar largamente to leido. El mismo frenesi de su redaccion vde sus publicaciones se lo impedia. Pero tuvo una extrana potencia : la de"plasmar" ripidamente sus lecturas. Su talento critico estaba en ]a iluminaci6n,en la rapidez de intuicion conjunta de enormes zonas exploradas, en la cons-tante flucncia de la justa expresions (Si).

Despres d'un primer capitol, on es establert un parallel entusiasta entreLope de Vega i Men6ndez Pelavo -- ((]a literatura espafiolla ha tenido... dosmonstruos de la naturaleza : uno, Lope, y otro, don Mareelinos (17) -, DamasoAlonso fixa la linia tonal del classicisme agressiu de l'autor santandcri, for-mulat, principalment, en l'EPistola a Horacio i en l'Ultilogo de ]'lloracio enEsPafla (iS77). Aquesta actitud, que comportava, no sols ]'afirmaci6 que ]abellesa era ]a finalitat unica de fart, del qua] era model exclusiu la literaturacll ssica, i en particular Horaci, sin6 tamb6 la negacio de tot fart coetani, ien especial del germanic, implicava nombroses contradiccions. En efecte, J comarticular-lo amb el sen catolicisme radical i amb e] seu entusiasine envers Lope(e Vega? Les rectificacions eren inevitables. En primer ]loc, en el pruleg es-crit per a Ia versio castellana de Heine publicada per Josh J. Herrero W, 3),Meng ndez Pelayo admet ]a poesia nordica ; dos ant's mes tard, en ]a segonaedicio de 1'Iloracio, lamenta el to intransigent de l'Ultflog0. La negaci6 rodonade la poesia tradicional, que cont6 ]'Horacio en F,spana, dona lloc a ]a segonapalinbdia estudiada per Damaso Alonso. En efecte, a 1'afirmaci6 que la poesiaepopular no existe o no vale la pena de restanrarse... Cese en nuestros vatesesa mania de las coplas, de los cantares v de las sccuidillas. Si son populares,no son buenos ; si son buenos, no son popularesn, ;egucix ]'entusiasme senselimits del qua] donen testimoni l'Antologia de Poetas lfricos (des del 1S-^o) iels prolegs de la seva edici6 del teatre de Lope (des del 1S92). Hem vist queMen6ndez Pelavo admetia inicialment ]a bellesa com a unica finalitat de Part ;doncs b6 : 1'estudi de 1'estetica de Hegel i de Victor Hugo, fet en els dos ultimsvolums de la Historia de las Ideas Est6ticas, el duu a acceptar, cons a objectesde ]a creaci6 artistica , no solament la bellesa, sing tambe la ]letgesa : aCon-siderar la belleza como finico objeto del arte es error capitalisimo, de queVictor Hugo se salvo por intuicion y Hegel por rigor dial6ctico*. 136 que noarriba a una rectificaci6 total, almenys atenua, en el prOleg al ]libre Del Siglode Oro (1910), de Blanca de los Rios, la visio negativa del teatre de Calder6nexposada en Calder6n y su teatro (i&Si). L'ultima palinbdia estudiada per Di-maso Alonso es refereix a ]'estil, i fou feta en les aAdvertencias preliminares*del volum primer de la segona edicio dels Heterodoxos. En canvi, Men6ndezPelavo no rectifica mai el seu menyspreu pel barroc. Damaso Alonso cren quela seva lectura de G6ngora fou insuficient , cosa que explicaria ]a seva actitudnegativa. Si hagu6s prosseguit l'Antologfa de poetas lfricos i s'hagu6s hagutd'encarar seriosament amb G6ngora, hauria rectificat?

Joaquim MOLAS

255