Danys no intencionats - prevencio.cat no intencionats a... · Projecte: Prevenció i Escola –...
Transcript of Danys no intencionats - prevencio.cat no intencionats a... · Projecte: Prevenció i Escola –...
-
Ander Chamarro
Eduard Longs
Jordi Longs
Mateu Capell
La prevenci dels accidents
o danys no intencionats a les-
cola no s noms el resultat
del compliment de la normati-
va. Tamb s una qesti
educativa i amb implicacions
en el conjunt de la gesti i
organitzaci de lescola. En
aquest treball es proposa una
revisi del qu suposa lacci-
dentalitat a lescola, es donen
pautes per orientar la
prevenci i es presenta un
projecte de treball en xarxa
per millorar la gesti de la
prevenci i, daquesta forma,
fer les escoles ms segures i
saludables.
Danys no intencionats
a l'escola. Gesti de
la seva prevenci
-
Danys no intencionatsa l'escola. Gesti de
la seva prevenci
-
Projecte: Prevenci i Escola Observatori Salut Escolar.
c) del text: Ander Chamarro, Eduard Longs, Jordi Longs i Mateu Capel.c) de les fotografies: Jordi Longsc) de ledici: Prevenci Risc Escolar S.L.Mallorca 303, 2-208037 Barcelonawww.asegurancesescolars.comwww.prevencio.cat
Edici produda i coordinada per: SAIP Fundaci Blanquerna Assistencial i de Serveis(Universitat Ramon Llull).1 edici: Abril 2009
Disseny grfic: Clara GassiotImpressi: Martin Arts Grfiques, S.L. (08030 Barcelona)Dipsit legal: _________________
-
7
11
12
15
15
16
17
19
21
21
22
24
27
30
31
33
34
ndex1 Introducci
2 L'escola saludable2.1 Trests caracterstics de l'escola promotora de
la salut
3 Danys no intencionats3.1 Concepte3.2 Els danys no intencionats a l'escola3.3 Tipus de lesions3.4 Efectes - seqeles
4 Factors de risc4.1 Concepte4.2 Classificaci dels factors de risc4.3 Causes dels danys no intencionats
5 Model de gesti de la prevenci5.1 Model - cicle de la gesti5.2 Pla de prevenci
5.2.1 Els programes generals de prevencide riscos a Europa
5.2.2 La prevenci i l'activitat esportiva
-
37
38
41
42
43
43
43
45
45
45
45
46
49
53
5.2.3 La prevenci durant les catstrofes5.3 Responsabilitats i funcions
6 L'Observatori d'accidents escolars i el registreinformatitzat d'accidents a l'escola
6.1 L'Observatori d'Accidents Escolars6.2 L'Organitzaci de l'Observatori
6.2.1 Direcci i equip de l'Observatori6.2.2 Xarxa de Centres Collaboradors
6.3 L'instrument de recollida de dades6.3.1 Requeriments tcnics6.3.2 Recursos humans i materials6.3.3 Prestacions6.3.4 Com s i com funciona
7 Conclusions i proposta
8 Referncies bibliogrfiques
-
6
-
71 # Introducci
1. INTRODUCCI
Aquesta publicaci semmarca dins el projecte dObservatori de Riscos Escolars
que coordina lFPCEE Blanquerna i compta amb el suport de Gassiot Assegurances
i Catalana Occident. Amb ella pretenem presentar a la comunitat educativa dels
centres escolars adscrits a la Fundaci Escola Cristiana de Catalunya i a
lAgrupaci Escolar Catalana la proposta de prevenci daccidents que resulta
de la nostra activitat de recerca en aquesta matria iniciada lany 2005.
Hem constatat que per a molts educadors i gestors escolars els accidents sn
un fet normal i inevitable entre els infants, propi de la seva edat i frut de la
mala sort o de latzar (Chamarro, A., Capell, M., Beranuy, M., Longs, E. i
Longs, J., 2005). En contrast amb aquesta opini generalitzada es comprova
que els accidents escolars a partir dara: danys no intencionats, ja que
aquesta nomenclatura permet prescindir de la crrega atzarosa implcita en el
mot accident poden reduir-se substancialment des de la prevenci de riscos.
Volem subratllar la rellevncia daquesta informaci a partir de dades estadstiques
que, si b ho fan de forma incomplerta, ens aporten una mica ms de llum sobre
aquest fenomen:
Segons lOrganitzaci Mundial de la Salut els accidents constitueixen una
de les primeres causes de defunci de la poblaci infantil a Europa (OMS,
2008).
Els accidents constitueixen la primera causa de defunci de la poblaci
infantil d1 a 14 anys (Del Rey, 2006).
A la Uni Europea els accidents representen la primera causa de mort dels
dels nois entre 5 i 19 anys (Instituto Nacional de Consumo, 2004) I en el
cas dels infants i joves, malgrat que aquesta realitat fa referncia a la
totalitat dentorns on es desenvolupa la seva vida i engloba tota la tipologia
daccidents (escolars, de circulaci, domstics,...), lescola s el lloc on
els nens pateixen lesions en major proporci (Laflamme, L., Menckel, E.
i Aldenberg, E., 1998).
En les escoles adscrites a Assegurances Gassiot, sobre una poblaci
analitzada de quasi 120.000 alumnes, es produeixen en un curs entre el
9 i 10 % dincidncies que precisen algun tipus dassistncia sanitria .
En la mostra descoles estudiades, malgrat lopini generalitzada que el
-
81 # Introducci
nivell daccidentalitat s baix, es produeixen entre 2 i 3 accidents setmanals
de mitjana (Longs, 2008).
Aix doncs, donat que lescola s un espai com a tots els infants i joves, on
passen moltes hores de la seva vida quotidiana i amb una gran densitat de
poblaci de la mateixa franja dedat, cal reconixer lmbit escolar com un entorn
de risc pel que fa als danys no intencionats.
A ms de la seguretat dels propis alumnes, en relaci a aquesta problemtica,
s imprescindible considerar el seu impacte en forma de costos, tant afectius
com socials i econmics. No podem oblidar que molts accidents escolars
comporten baixes laborals dels pares dels accidentats, prdua de jornades
escolars dels propis alumnes i, en els casos ms greus, un indubtable impacte
psicolgic en les persones de lentorn familiars, companys de lescola,
professors,... , aix com tamb mltiples despeses derivades de lassistncia
sanitria.
Davant daquesta realitat, hom destaca la importncia de la prevenci com a
estratgia bsica i fonamental, tant per disminuir la mortalitat o danys infantils i
juvenils deguts als danys no intencionats, com per disminuir els costos econmics
i socials que comporten. Malauradament, avui en dia encara resulta difcil
dissenyar una prevenci efectiva per la manca destudis i dades rigoroses sobre
laccidentalitat escolar. Malgrat que s existeixen dades oficials exhaustives sobre
la incidncia dels accidents en infants i joves, ens caldria categoritzar els accidents
escolars i les seves causes per tal de millorar la seva prevenci. En aquesta
mateixa direcci apunten les conclusions de Laflamme i Eilert-Petersson (Laflamme,
L. i Eliert-Petersson, E., 1998) desprs de dur a terme la revisi de les investigacions
ms destacades sobre accidentalitat escolarassenyalen les limitacions ds de
la informaci recollida sobre danys no intencionats: manca de dades sobre alguns
aspectes rellevants, imprecisi de les classificacions dels accidents actuals i
enfocaments massa centrats en la perspectiva clnica que eludeixen lanlisi de
factors contextuals.
A la vista dels fets mostrats, no podem negar que existeix una creixent preocupaci
per incorporar elements preventius en el s de lescola. Tanmateix, una de les
-
91 # Introducci
dificultats ms visibles actualment s, a diferncia del que succeeix en lmbit
de la prevenci de riscos laborals, la manca de regulaci especfica de la prevenci
dels accidents escolars ms enll del compliment de la normativa sobre
equipaments i la que es desplega en lorganitzaci de cada curs. Daquesta
manera, els escolars no sn considerats personal laboral i tota prevenci centrada
en lactivitat que es faci a lescola respon al sentit com o a la transferncia
voluntria destratgies seguides en lmbit laboral. Potser aix explica per qu
els pocs estudis sobre danys no intencionats a lescola utilitzen criteris i fonts
dinformaci diversos i sovint contradictoris. Igualment, la dificultat de disposar
i aplicar instruments per al seu enregistrament i posterior anlisi, impossibilita
lestudi rigors de les causes que els provoquen.
Les limitacions existents no ens eximeixen de preguntar-nos qu cal fer a lescola
per vetllar per la seguretat dels alumnes. La responsabilitat social i la necessitat
professional dafrontar amb rigor la problemtica dels accidents que es produeixen
en el propi entorn escolar i la seva prevenci no s quelcom sobrevingut a la
tasca docent, sin quelcom consubstancial al fer-se crrec dels nostres infants
i joves. s per aix que esdev fonamental investigar sobre el fenomen dels danys
no intencionats a lescola i les formes de disminuir el seu impacte. Tot cicle de
gesti, tamb la gesti de la prevenci, demana conixer amb detall la realitat
sobre la qual es vol intervenir per millorar-la. Per aquest motiu entenem que
categoritzar els danys no intencionats en tipologies, conixer millor la incidncia
dels danys no intencionats en el centre escolar o esbrinar els factors que incideixen
en els accidents escolars, s la nica forma didentificar correctament les situacions
de risc a lescola, treballar sobre les seves causes i evitar-les. La cultura de la
prevenci precisa desenvolupar enfocaments basats en lanlisi dels factors, la
planificaci de les mesures de prevenci i leducaci dels agents implicats. Aix
doncs, la proposta que presentem vol satisfer aquestes 3 condicions, proposant
una eina vlida per a lanlisi i reflexi sobre els danys no intencionats en cada
escola i per a tot el collectiu de centres relacionats amb la tasca educativa.
-
10
-
2. L'ESCOLA SALUDABLE
Lescola s una instituci que t la responsabilitat de vetllar per tal que la incidncia
de danys no intencionats i malalties de tot tipus sigui molt baixa, tot contribuint
a la promoci dun alt ndex de benestar saludable. Per a que aix sigui possible
cal, entre daltres coses, treballar a fons un aspecte fonamental de la promoci
de la salut: la prevenci daccidents i malalties. En aquesta lnia, les escoles, a
ms de preocupar-se de la distribuci dels alumnes en les aules, de la illuminaci,
de la higiene, dels accessos,... han de treballar per garantir un entorn sa on
educar de forma adequada en connexi amb un context saludable.
Les dimensions del context de lescola saludable
En relaci a la dimensi fsica de la salut, una escola saludable s
aquella que t cura de la seva infraestructura i de la higiene, vigila que
la illuminaci, la calefacci i la ventilaci siguin adequades i t una
superfcie apropiada per al nombre dalumnes.
Pel que fa a la dimensi psquica, atn el clima que es forma a laula
i es sensible a les senyals emeses pels alumnes, utilitza una metodologia
didctica de manera que potencia lautoestima i la capacitat per a la
pressa de decisions, evita les situacions amenaats i no fa s del
cstig com instrument daprenentatge.
Respecte la dimensi social, el centre procura el desenvolupament
dactivitats que afavoreixin les relacions personals entre professors i
alumnes, la potenciaci duna visi crtica i solidria amb el medi, el
reconeixement del paper exemplificador del professorat i del personal
no docent i, finalment, la promoci dels hbits de vida saludables.
Des daquest punt de vista, lescola pot esdevenir un veritable promotor de salut
i educar els seus integrants en la cultura de la salut. Aix, els seus membres
112 # L'escola saludable
-
122 # L'escola saludable
procuren, alhora, millorar el benestar de a lescola, la famlia i la comunitat en la
qual estan inserides. Lxit de lescola promotora de salut recau en tres aspectes:
lactitud dels docents, la coordinaci amb els serveis de salut i, finalment, la
preparaci i disposici a comprometres per part de la comunitat educativa.
2.1. Trets caracterstics de lescola promotora de la salut
a) Accepta que la salut de la comunitat escolar es promour amb una combinaci
entre lEducaci per a la Salut i un conjunt daltres accions dutes a terme
mitjanant lescola, amb lobjectiu de protegir i millorar la salut daquells que
shi troben.
b) Demostra la seva preocupaci pel benestar de tot el personal, docent i no
docent, aix com tamb el de lalumnat.
c) Assegura que lalumnat i tot el personal siguin conscients de la seva implicaci
en el procs de promoci de la salut.
d) Assegura que lEducaci per a la Salut tingui un temps especfic en el currculum
formal, mitjanant programes generals i especfics deducaci individual i
collectiva.
e) Reconeix que el tractament de la salut va ms enll del currculum formal.
Aix implica, entre altres coses, fomentar de manera explcita unes relacions
humanes respectuoses, la cura del medi fsic i dels recursos de lescola.
f) Emfatitza la corresponsabilitat real entre lescola, les famlies i la comunitat.
g) Es preocupa perqu els serveis de salut juguin un paper significatiu i important
de cura o vacunaci, aix com destaca els serveis psicolgics o socials
comunitaris i altres entitats relacionades amb la salut dels alumnes, les seves
famlies i tot el personal del centre.
-
132 # L'escola saludable
h) Dedica un temps per tenir en compte i fer explcits els seus valors i la forma
en qu aquest shan de fomentar i dur a la prctica, al llarg de tota la vida
escolar.
i) Assegura que a les aules sassigna la mateixa importncia tant pel que fa als
continguts com pel que fa al procs de treball o a les experincies
daprenentatge.
j) Accepta, com un principi bsic, la necessitat de que lescola promogui
lautoestima en lalumnat, en el professorat, en les famlies i, en general, en
totes les persones implicades en les relacions de la comunitat escolar.
k) Ofereix situacions estimulants per a lalumnat, on poden implicar-se i aconseguir
guanys personals, amb una mplia varietat dactivitats daprenentatges
interessants i satisfactoris, aix com dactivitats doci.
l) Estableix una coordinaci adequada entre els programes deducaci per a
la salut escolar i els serveis de salut.
m)Assegura que el personal docent i les famlies disposen doportunitats per
participar en les activitats deducaci per a la salut. Aquestes activitats estaran
integrades en els plans del centre: programes de formaci pel professorat,
reunions de pares i mares,...
n) Es prenen en consideraci seriosament els signes destrs de lalumnat o del
professorat, donant passos per solucionar-ho mitjanant collaboracions i
ajudes, aix com augmentant les estratgies per afrontar-ho.
o) Reconeix que el servei de restauraci escolar o el de menjar encarregat a
lexterior, juguen un important paper en la promoci de la salut dels membres
de la comunitat escolar. Aix com lambient vinculat a aquests espais i temps
(higiene, sorolls, esttica, convivncia, temps lliure,...).
-
14
-
3. DANYS NO INTENCIONATS
3.1. Concepte
Malgrat que quan a lescola un nen es fa mal freqentment sutilitza el terme
accident, aquest s un terme que, per les seves connotacions, tendeix a ser
substitut pel de dany no intencionat o b pel de lesi. Com ja hem comentat
anteriorment, del terme accident es destaca la seva connotaci fatalista, atzarosa
o casual, que atribueix les seves causes a esdeveniment fortuts i/o imprevisibles,
difcilment identificables, evitables o objecte daccions preventives.
Per contra, en lmbit de les cincies de la salut sentn que els danys no
intencionats sn el resultat dun complex entramat de situacions, constitut per
comportaments individuals, condicions mediambientals perilloses i la manca o
lincompliment duna legislaci exigent. De fet, lOrganitzaci Mundial de la Salut
defineix accident com un succs generalment prevenible que provoca o t el
potencial de provocar una lesi. Des aquest punt de vista, laccident passa a
considerar-se evitable, alhora que shi inclou lelement preventiu.
Accident s un succs evitable que provoca un dany o lesi, causat
per un conjunt de factors determinants que es poden prevenir i
modificar
Dacord amb aquesta definici, entenem que els accidents sn danys no
intencionats que definim com una lesi psquica i/o fsica que es produeix
de manera inesperada, que es poden prevenir i, en conseqncia, no sn
aleatoris o inevitables. Per tant, existeix una important tasca a desenvolupar i
millorar en aspectes com, entre daltres, el control personal, la creaci de mesures
legislatives i/o el control del seu compliment, les mesures preventives o la millora
de lentorn.
153 # Danys no intencionats
-
3.2. Els danys no intencionats a lescola
En les dades estadstiques existents en el nostre pas, hi destaca la manca de
registres especfics sobre els accidents escolars. De la mateixa manera, quan
explorem la categoria lloc de laccident, lescola tampoc esdev un grup diferenciat
i, normalment, apareix formant grup amb altres localitzacions alienes a lescola.
En tot cas, una primera aproximaci a la incidncia dels danys no intencionats,
pot ser estimada per mitj de lanlisi dels accidents classificats per franges
dedat.
Aix, segons dades de la Generalitat de Catalunya (2003), la morbilitat causada
per lesions accidentals s fora elevada entre la poblaci infantil i adolescent.
Cal precisar que una part important daquests casos sn poc greus, per tamb
existeix una proporci destacable que precisa atenci hospitalria i que genera
seqeles permanents. Cal no oblidar, a ms, que les causes externes van ser
la primera causa de defunci entre els homes d1 a 44 anys i entre les dones
d1 a 34 anys, a Catalunya durant lany 2000. La taxa estandaritzada de mortalitat
en la poblaci general, per aquesta causa, va ser de 38,1 per 100.000 habitants.
Dacord amb el registre del conjunt mnim bsic de dades daltes hospitalries,
el grup corresponent a lesions i emmetzinaments en aquell mateix any, va suposar
el quart motiu dhospitalitzaci, amb el 7% del total daltes registrades i una
estada hospitalria mitjana de 8,3 dies.
Segons lInstituto Nacional de Estadstica, al llarg de lany 2003 lndex daccidents
de la poblaci en general va ser de 7,24% a Catalunya i de 9,95% al conjunt de
totes les Comunitats Autnomes. Si considerem les dades en funci de les
franges dedat, cal destacar el 9,27% del grup de 0 a 4 anys, i el 11,54% del
grup de 5 a 15 anys. Respecte el lloc a on sha patit l accident, el 8,87% dinfants
entre 0 i 4 anys i el 36,42% de 5 a 15 anys, corresponen a la localitzaci en el
treball o en el centre destudis.
Altres treballs xifren en el 17% el percentatge de les lesions corresponents a
ledat escolar (7-14 anys). Daquests, un 19,3% es van lesionar a lescola i un
163 # Danys no intencionats
-
9,3% a llocs desbarjo. Segons les dades dAssegurances Gassiot, lndex
daccidents entre els alumnes assegurats va ser del 9,6 % durant al curs 2003-
04. Segons lInstituto Nacional del Consumo, les escoles o institucions ocupen
el sis lloc de major incidncia de lesions. En aquestes localitzacions, el pati s
la zona a on es produeixen ms accidents.
Les lesions a lescola tenen gran incidncia en els nens i nenes, aix
com tamb les activitats de recreaci i els esports.
3.3. Tipus de lesions
Segons lInstituto Nacional de Consumo, lactivitat realitzada en el moment de
la lesi, podria ser: a) Activitat educativa; b) Joc i temps lliure; c) Activitat esportiva;
d) Activitat vital.
Altres estudis han classificat quatre tipus de lesions: a) Dislocacions, lesions de
torada i tensi; b) Fractures de braos; c) Ferides obertes al cap; d) Contusions.
Altres estudis proposen la segent classificaci: a) Lesions de membre inferior
causades per caiguda; b) Lesions de cap o orals (mossegada); c) Lesions
causades durant o per un transport personal/altre equipament (bicicletes, parts
de bicicleta, paviments); d) Lesions per contusi amb una pilota o fortut durant
activitats esportives; e) Lesions per contusi amb algun element dirigit per una
altra persona.
Destaca la manca dun criteri nic de classificaci. Aix, es parla de caigudes,
ferides, contusions i fractures, per no sinclouen els traumatismes. s possible
que sestiguin utilitzant diferents termes per referir-se a la mateixa tipologia, alhora
que signoren riscos en alguns dels apartats.
173 # Danys no intencionats
-
183 # Danys no intencionats
Pel que fa a la incidncia dels danys no intencionats a lescola, la
prctica de lactivitat fsica i esportiva s un mbit remarcable, ja que
sha incrementat notablement en els darrers temps. Igualment,
laugment de la prctica dactivitat fsica en el medi natural (mal
anomenada esport daventura) que moltes escoles contracten per a
les seves excursions i convivncies, pot tenir una incidncia notable
pel que fa a laccidentalitat.
En aquest sentit, els tipus de lesions ms freqents durant la prctica esportiva,
sn:
a) Fractures; b) Esquinos; c) Luxacions; d) Contusions; e) Rampes; f) Mareigs;
g) Insolacions; h) Picades; i i) Ferides. Aquesta taxonomia es podria completar
amb altres tipus de danys no intencionats que poden esdevenir de la prctica
esportiva, com per exemple els ofegaments (en prctiques aqutiques) o les
lesions msculo-esqueltiques (en esports de risc i/o de contacte), entre daltres
Bona mostra daix s la classificaci utilitzada en el Programa de Prevencin
de Lesiones, en el seu apartat Red de Deteccin de Accidentes Domsticos y
de Ocio (DADO), realitzada a partir dels danys no intencionats produts a Espanya
en el temps lliure i doci (Instituto Nacional del Consumo, 2004). Pel que fa a
Catalunya, les lesions escolars ms freqents sn: cops, ferides i hemorrgies
(tamb causades per mossegades), cremades, intoxicacions, picades i ofegaments
per cossos estranys.
El Programa dEducaci per a la Salut a lEscola de la Generalitat de Catalunya,
fa un recull de problemes de salut a lescola:
a) Mal de cap; b) congelaci; c) cops i torades; d) mal de gola; e) mal de queixal;
f) diarrea; g) trastorns per drogues; h) febre; i) cos estrany a la gola; j) crisis
dansietat; k) insolaci; l) intoxicaci per via oral; m) mareig; n) mossegades
danimals; o) cos estrany al nas; p) hemorrgia nasal; q) cos estrany a loda;
r) mal doda; s) mal de panxa; t) erupci cutnia; u) pelades o ferides poc
-
193 # Danys no intencionats
profundes; v) picades; w) problemes respiratoris; x) dolor testicular; y) trastorns
de la conscincia; z) brossa a lull; aa) vmits.
3.4. Efectes - seqeles
Segons lInstituto Nacional del Consumo, el 53,4% dels lesionats han patit
seqeles (taula 2).
Seqela %
Cicatrius 45,4
Dolors sense especificar 23,8
Disminuci mobilitat 18,8
Inflamaci 18,5
Dolors intermitents 18,1
Disminuci de la massa muscular 1,8
Taula 2. Principals seqeles produdes per les lesions (adaptat dInstituto
Nacional del Consumo, 2004).
Un altre tipus de seqeles, poc identificades i valorades sn les seqeles
psicolgiques. Lexperincia clnica demostra que la gent traumatitzada es
caracteritza per la contnua recerca dinformaci sobre les possibles causes de
la situaci traumtica, qu va passar i qu shauria pogut fer per preveure-ho.
-
20
-
214 # Factors de risc
4. FACTORS DE RISC
4.1. Concepte
Una altra dificultat terminolgica es troba en el concepte risc i la seva vinculaci
amb la salut. Tcnicament, risc de salut s la probabilitat que es doni un
fenomen epidemiolgic, per exemple: una malaltia, un accident o la mort. El
risc es pot determinar si es pot detectar detecci de la malaltia o de laccident,
en el cas que ens ocupa i podem estimar la seva freqncia en la comunitat.
Un terme proper s el de factor de risc que, tal com proposa lOMS, es defineix
com aquelles condicions socials, econmiques o biolgiques, conductes o
ambients que estan associades amb o causen un increment de la
susceptibilitat per a una malaltia especfica, una salut deficient o una o
vries lesions.
En terminis de probabilitat, podem considerar el risc de patir prdues
econmiques, socials o mediambientals. Per tant, hem de posar
lmfasi en la natura multidimensional del risc i en la seva caracterstica
probabilstica. s a dir, el risc pot presentar- se diverses formes, no
s fruit de la sort ni est causat per un nic agent.
-
224 # Factors de risc
4.2. Classificaci dels factors de risc
En el Pla demergncia del centre docent de la Generalitat de Catalunya
sestableix una classificaci de riscos: naturals (inundacions, nevades,
terratrmols, etc.), tecnolgics (accident qumic, accident nuclear,...) i antrpics
(incendis, etc.), poc til per all que ens ocupa. A partir dun llistat de consells
que ens presenta, podem extraure un seguit de riscos ms vinculats a la vida
quotidiana agrupats de la segent manera:
a) Sanitaris (Intoxicaci per via oral, Convulsions, Atac epilptic, Cremades,
Electrocucions, Ennuegament, Hemorrgia, Inconscincia, Ofegament per
immersi, Traumatismes).
b) Seguretat a les installacions (Gas, Bombones, Electricitat, Altres: cuines,
estufes, calderes, laboratoris, ascensors).
c) s i manteniment dels mitjans de protecci contra incendis (Lextintor,
Boques dincendis, Altres: sistemes de detecci i alarma dincendis
automtics, sistema dalarma dincendis manual, sistemes fixos dextinci).
La recerca duta a terme pel nostre grup ens ha perms identificar diferents
possibles esdeveniments precursors del dany no intencionat:
a) Esdeveniments dentorn: esdeveniments o condicions resultants de la
localitzaci de laccident i que es donen en aquell moment (poca illuminaci,
terra humit,...).
b) Esdeveniments dequipament: resultants del mal funcionament o trencament
de la maquinria o de les eines, produts en aquell moment.
c) Esdeveniments mdics: resultants de problemes com atacs de cor, episodis
diabtics o epilptics, etc.
-
234 # Factors de risc
d) Esdeveniments dactuaci: resultants directament de lactuaci humana i en
funci de si constitueixen un error o no. En aquell cas es fa una classificaci
dels errors en dues categories:
d.1.) Errors de comissi (coses mal fetes) i errors domissi (coses que no
shan fet).
d.2.) Errors dhabilitat (durant una actuaci rutinria), errors normatius
(relacionats amb laplicaci dalguna norma) i errors de coneixements (en la
investigaci o soluci de problemes).
La principal conclusi dels estudis s que la conducta s el primer
factor causant de les lesions. En segon lloc, el errors domissi sn
molt ms comuns que els errors de comissi.
-
244 # Factors de risc
4.3. Causes dels danys no intencionats
La revisi dels estudis i recerques sobre danys no intencionats a lescola mostren
que el gruix de material rellevant recopilat sobre lesions recau bsicament en
dos mbits: els alumnes i lescola; mentre que els determinants referents al
tercer mbit, la comunitat, han estat ignorats en gran part.
Pel que fa als alumnes, es consideren les segents caracterstiques com a
factors lligats a la causalitat: gnere, edat, comportament agressiu, capacitats
motrius, activitat fsica, fitxa morfolgica, somtica i psicolgica, interacci amb
els companys i factors scio-econmics i familiars.
En referncia a lescola, es contemplen les opcions: caracterstiques ecolgiques
del centre, perillositat de les activitats, activitats esportives amb risc i pati de
lescola.
Les diferents idees sobre la causalitat suggereixen que:
a) Quan sanalitza la seqncia de laccident, es veu que la causa ms freqent
de lesi sn les caigudes, seguides dels cops.
b) Els estudis apunten al paviment com un determinant de la lesi. Les superfcies
amb absorci dimpactes sn considerades com una mesura important per
reduir conseqncies de lesi en les caigudes.
c) Levidncia respecte a la localitzaci de les lesions, indica que les lesions al
pati sn ms comunes entre els estudiants ms joves, i les lesions en
educaci fsica i esports tendeixen a ser ms importants a mida que
sincrementa dedat.
d) Respecte a ledat, els pre-adolescents constitueixen un grup de risc elevat.
En aquest grup, generalment els nois tenen ms lesions que les noies.
-
254 # Factors de risc
e) Si ens centrem en la prctica fsico-esportiva, les caigudes destaquen entre
les causes fonamentals de danys no intencionats en lmbit escolar. Aix, els
grans traumatismes sn la causa principal de les lesions agudes, mentre que
els microtraumatismes, produts per lentrenament intensiu i preco sense un
control adequat, sn la causa de les lesions per sobrecrrega. Igualment,
tamb s significatiu en les ltimes dcades, lincrement notable del nombre
de lesions esportives en la infncia i adolescncia. Una de les causes
fonamentals s la reiteraci del mateix tipus de gest esportiu, motivat per la
realitzaci duna nica especialitat esportiva, sovint fruit de lespecialitzaci
preco.
-
26
-
5. MODEL DE GESTI DE LA PREVENCI
En matria de prevenci dels danys no intencionats, sens dubte s necessari
desenvolupar i millorar aspectes com: el control personal, la creaci de mesures
legislatives i/o el seu compliment, les mesures preventives en funci del tipus
dactivitat i la millora de lentorn, entre daltres. Per no podem esperar que
aquestes mesures es generin de forma espontnia sin que hem de procurar
que formin part dels processos ordinaris de gesti, tant en els nivells ms concrets
i operatius el que correspon a cada centre educatiu com en els nivells generals
que corresponen a lAdministraci.
Entenem que en els danys no intencionats els alumnes contribueixen a la situaci
de lesi, tant de manera individual com collectiva. Per lescola i els alumnes
ha de ser vistos com interactuants entre si, dins duna comunitat ms mplia.
Lescola, amb les seves decisions i propostes, pot afavorir laccidentalitat o pot
reduir-la. Tamb pot treballar explcitament per a la seva prevenci i pot preparar-
se per actuar de la millor forma quan es produeixen danys. A la vegada i
alternativament, la comunitat t el paper dintervenir mitjanant la prioritat que
dna als problemes de seguretat en general i a la seguretat dels alumnes, en
particular.
Per aix, proposem partir duna concepci sistmica i global per comprendre
el fenomen dels danys no intencionats a lescola (figura 1). Segons aquest
enfocament, els accidents sn el resultat dinteraccions entre els alumnes,
lambient escolar i la comunitat. Les estructures, els processos, les activitats
proposades i les relacions que es produeixen entre tots els elements poden ser
factors de risc o de seguretat. En la figura 1 podem reconixer els factors associats
o relacionats amb els accidents que ens permeten valorar possibles causes, les
seves interdependncies i les estratgies de prevenci a implementar. Al centre
de lesquema trobem els accidents com a punt de partida de lanlisi. Conixer
quants i de quin tipus, a on es produeixen, amb quines repercussions, s un
primer nivell danlisi (lnia de punts) que ens ha de dur a fer un salt a un altre
nivell danlisi. Daquesta manera superem lesfera de la casustica individual
275 # Model de gesti de la prevenci
-
Figura 1: Factors i estructura relacional de la prevenci dels danys no intencionats a lescola.
(El.laboraci prpia)
per abordar de forma sistmica lescola com a organitzaci. Quins recursos
materials i humans interactuen i de quina manera (procediments) amb els
accidents, tant abans que es produeixin (prevenci) com desprs (primera cura
i suport). Entendre aquesta interdependncia s fonamental per abordar integralment
la gesti de la prevenci, com un mbit ms de la gesti de lescola, que afecta
a tots els professionals i de formes diverses. s aix quan, des del coneixement
real del qu passa a lescola, es pot implementar un veritable cicle de gesti de
la prevenci.
285 # Model de gesti de la prevenci
ESCOLA
ESTRUCTURAFSICA
DE L'ESCOLA
PROCEDIMENTD'ACTUACIACCIDENTS
CAUSESLLOCS I
ACTIVITATS
TIPUS INCIDNCIA
RR.HH.
RESPONSABILITATSI FUNCIONS
FORMACI(primers auxilis i prevenci)
GESTI DE LAPREVENCI
Primerescures
NORMATIVA SUPORTS PARES
ENTORN
ENTORN
-
A la vegada, la visi global i integradora del fenomen permet: a) entendre el
paper de la normativa ms com una ajuda que no pas com una crrega o
obstacle que sha de superar; b) optimitzar la relaci amb institucions que poden
donar suport professional; c) innovar mitjanant la incorporaci de les AMPAs
i pares en general amb lobjectiu de fer una escola ms segura; i d) tenir present,
per tal de ser preventius al mxim, les realitats del context fsic i sociocultural
en el qual sinsereix lescola.
En qualsevol cas, per guiar una correcta actuaci preventiva que planifica,
implementa i avalua les accions preventives insistim en la necessitat de disposar
de ms informaci contrastada. Noms aix ser possible en els nivells micro,
dels centres, i macro, del Sistema Educatiu valorar limpacte, les tendncies
de laccidentalitat escolar i analitzar els factors que la provoquen. Aix doncs,
pensem que cal fer esforos per acabar amb aquesta manca deines i dinformaci
contrastada tan bsiques i necessries per a la prevenci dels danys no
intencionats a lentorn escolar.
La recerca ens diu que actualment la prevenci depn en bona
mesura del grau de sensibilitat de lEquip Directiu. No obstant,
sobserva de forma general una contradicci entre linters declarat
i la manca diniciatives per transformar aquesta sensibilitat en accions
de prevenci sistemtiques. No hi ha un model a seguir per la gesti
de la prevenci daccidents i, de fet, les respostes operatives per
implementar mesures de prevenci acostumen a respondre a la
modalitat poc recomanable dacci reacci (desprs dun accident
prenem mesures)
295 # Model de gesti de la prevenci
-
305 # Model de gesti de la prevenci
5.1. Model cicle de la gesti
Tericament la prevenci de riscos laborals segueix un cicle de gesti segons
les pautes segents (adaptaci de Vzquez, 2003):
a) diagnstic i avaluaci del risc (identificaci dels factors de risc i la seva
intensitat),
b) supressi dels riscos evitables,
c) avaluaci de riscos no evitats i planificaci de mesures preventives (pla
estratgic de millora amb previsi daccions preventives a diferents
nivells),
d) implementaci de les mesures previstes, i
e) revisi del sistema de gesti.
La base daquest cicle s lavaluaci sistemtica. En un primer moment cal fer
el diagnstic de la situaci partint de les dades reals daccidentalitat i no noms
de lobservaci dels equipaments i la revisi del grau de compliment de la
normativa. Lanlisi de limpacte, la detecci de les situacions de major gravetat
i la detecci de punts negres indicar per on comenar.
A partir daqu caldr planificar accions per millorar la prevenci i avaluar
peridicament el seu desenvolupament i els resultats assolits. Les noves evidncies
ens permetran elaborar la nova versi del Pla de Prevenci, reiniciant un nou
cicle de gesti que sorienta aix cap a la millora contnua.
-
315 # Model de gesti de la prevenci
5.2. Pla de prevenci
Quan parlem de prevenci de riscos i accidents en lmbit escolar, ens referim
a la possibilitat dintervenir en la comunitat educativa alumnes, docents i personal
dadministraci i serveis, pares per tal de modificar tant la conducta dels individus
i de la comunitat, com algunes caracterstiques de lentorn. La intervenci
preventiva t com a objectiu eliminar o, eventualment, disminuir el risc de lesi
per a tota la comunitat escolar, intentant aconseguir la millor interacci entre
persones i ambients. Per a aquest objectiu es combinen dues estratgies
dintervenci: canviar els factors ambientals i, alhora, promoure comportaments
i habilitats eficaces per al desenvolupament personal de cadasc.
En lnies generals les accions orientades a millorar la prevenci poden fer-se a
nivells molt diferents: millora dinfraestructures, redisseny dactivitats i procediments,
sensibilitzaci i formaci dels professionals i alumnes, etc. Aquestes han de ser
la conseqncia danalitzar la situaci real del centre i shan de concretar en una
planificaci que, genricament, anomenem Pla de Prevenci.
En primer lloc, ens cal conixer:
a) Les variables que generen el problema i la seva possible evoluci.
b) Les conductes que shaurien de desenvolupar en la poblaci a fi de que
els danys fossin els menors possibles.
c) Els procediments o mtodes de canvi daquestes conductes.
d) Els procediments metodolgics que facin possible valorar els efectes de
la intervenci.
A partir daquest coneixement, la planificaci ha de concretar els objectius, les
accions a fer, els responsables de les mateixes, el calendari i els terminis de
realitzaci i els recursos econmics que es destinaran per tal que pugui fer-se
realitat.
De forma general, un programa de prevenci dels danys no intencionats a lescola
que tingui per finalitat aconseguir la disminuci del nombre i gravetat dels danys
no intencionats podria tenir els segents objectius:
-
325 # Model de gesti de la prevenci
a) Responsabilitzar a infants i joves de la seva prpia seguretat.
b) Sensibilitzar a professors, pares, autoritats i agents socials, de la necessitat
de la promoci de la seguretat a la infncia.
c) Millorar les infraestructures que correspongui.
d) Millorar/ implementar els procediments en matria de seguretat i salut
que correspongui.
e) Revisar les actuacions activitats de risc.
f) Capacitar als membres de la comunitat educativa per a esdevenir agents
actius de prevenci.
En relaci al tipus daccions previstes cal tenir present que el ms fcil, malgrat
pugui resultar a vegades costs econmicament, s modificar factors estructurals,
mentre que el ms difcil s incidir sobre les actituds i les conductes de les
persones. Sembla evident que el major nombre dactivitats sha dadrear als
alumnes i al recolzament tcnic dels docents i personal no docent, la resta, sha
de dirigir a la sensibilitzaci i collaboraci dels pares. A ms a ms, aquesta
tasca no pot donar-se mai per tancada en una escola que sempre incorpora
alumnes nous i en fase de formaci. En aquest sentit, cal considerar la possibilitat
destabilitzar algun programa de Promoci de la Salut a lEscola que, a banda
de les accions de millora previstes en el Pla de Prevenci, asseguri una formaci
progressiva i contnua dels alumnes i pares al llarg de les etapes educatives.
Peridicament, segons intervals dun a tres cursos, caldr avaluar el Pla de
Prevenci. En la seva avaluaci caldr contrastar, al menys, una doble informaci:
limpacte en laccidentalitat del centre augment, disminuci, canvis de tendncies,
aparici de noves situacions, etc.- i el grau dassoliment o desplegament de les
accions previstes en el pla satisfacci, resistncies, etc. . Amb aquesta informaci
es procedir a la planificaci de la prevenci per al proper perode.
s del tot aconsellable i necessari que aquesta tasca impliqui els equips de
direcci i personal pedaggic i no esdevingui una tasca burocrtica, coberta per
els serveis dadministraci o secretaria, sense connexi directa amb la vida de
lescola, els alumnes i els seus docents.
-
335 # Model de gesti de la prevenci
A continuaci proposem altres orientacions que poden ajudar a desplegar un
Pla de Prevenci a lescola de forma integral, tot atenent els riscos ms generals
i algunes especificitats.
5.2.1. Els programes generals de prevenci de riscos a Europa
En un estudi comparatiu de les iniciatives de prevenci de riscos a lescola en
diferents pasos dEuropa realitzat amb anterioritat (Martorell i Longs, 2005)
vrem constatar que sovint integren la promoci de la salut. Mentre que en
aquest segon aspecte sincorporen ms innovacions, observem que la realitzaci
de Plans de Prevenci dAccidents pateix de les mateixes limitacions que trobem
en el nostre pas. En el conjunt descoles i bones prctiques visitades sevidencia
que:
a) La implicaci de lequip docent del centre resulta determinant, ms enll
de la legislaci vigent de cada pas, per a lxit dels programes.
b) Hi ha tantes iniciatives preventives, com equips docents implicats. Sovint
aquestes iniciatives complementen les ja existents, proposades per altres
centres educatius o sanitaris.
c) Assistim a un canvi filosfic en la manera de veure la prevenci del risc,
de manera que sha de contemplar en un mateix pla lacceptaci de la
malaltia, les lesions i els trastorns ocasionats pels accidents.
Pel que fa a la prevenci de lesions, destaquen algunes mesures com:
- Augmentar la llum en zones de pas freqent i disminuir el soroll (sha
comprovat que ambdues intervencions generen una davallada dels
accidents escolars).
- Collocar proteccions de plstic o goma en totes les columnes de les
sales destinades a fer educaci fsica, millorar els paviments, etc.
- Realitzaci dun simulacre devacuaci, com a mnim, un cop lany.
- Domini de la maniobra de Heimlich (aplicada en cas dofegament, que
s una de les sis primeres causes daccidents escolars).
-
345 # Model de gesti de la prevenci
- Control del material punxegut i de tall.
- Organitzaci de cursos de nataci.
Si ens referim a la prevenci de malalties, les propostes que ms destaquen
sn:
- La potenciaci dels hbits saludables que es recomana tenir de cara
a gaudir dun estil de vida saludable (dormir, menjar de tot i fer una mica
dexercici).
- Protocol per aprendre a tapar-se la boca correctament, quan es t tos
o es tenen esternuts.
- Tcnica de neteja de la doble galleda en la neteja (consisteix en la
utilitzaci de dues galledes per fregar el terra, la qual cosa redueix la
crrega microbiana).
- Procediments per entendre la importncia de tenir les mans netes.
- Potenciaci de lesport i dactivitats musicals.
Malgrat loriginalitat dalgunes accions, la recerca ens ha perms constatar que
la insuficincia de dades referents a la realitat dels danys no intencionats es
tradueix tamb en una escassa identificaci de punts negres i taxonomia
dactivitats de risc
5.2.2. La prevenci i lactivitat esportiva
Com ja hem descrit en apartats anteriors, lactivitat esportiva i les installacions
on es realitza tenen una important repercussi respecte laccidentalitat en lmbit
escolar. A efectes preventius, considerem que cal realitzar lanlisi de lestat de
seguretat i higiene dels espais dactivitat fsica i dels equipaments. Igualment,
cal analitzar les installacions esportives dels centres escolars, els factors de
seguretat i higiene, els espais fsicorecreatius i els materials i la seva utilitzaci
en relaci a la normativa, tot fent-ne una avaluaci dels riscos i dels mtodes
preventius en curs.
-
355 # Model de gesti de la prevenci
Ats el fenomen creixent de la prctica esportiva dels ms petits, la Federaci
Internacional de Medicina de lEsport fa les segents recomanacions sobre
entrenament en edats primerenques, per tal de preveure possibles lesions:
a) Examen mdic previ a tota competici esportiva i seguiment peridic
per descartar lesions per sobrecrrega.
b) L'entrenador ha d'assumir la responsabilitat pedaggica cap al present
i futur dels nens i tenir coneixements biolgics, fsics i socials relacionats
amb el desenvolupament del nen.
c) La responsabilitat del desenvolupament general del nen ha de ser prioritari
per sobre de les exigncies de l'entrenament i de la competici.
d) Per raons pedaggiques i mdiques, cal limitar l'entrenament pel
rendiment mxim.
e) Els nens han de participar en una mplia varietat de competicions
esportives per garantir que trobin els esports que millor s'adaptin als
seus interessos, capacitat fsica i caracterstiques morfolgiques.
f) En els esportistes pre-puberals shan de respectar les diferncies en
maduresa, mesura corporal i destresa.
g) Les regles i la durada dels partits han de ser adequades a l'edat dels
participants. Les sessions d'entrenament han de ser breus i estar ben
planificades.
h) L'aixecament de peses no s'ha de recomanar abans de que s'arribi a
l'edat de maduraci fsica en el creixement esqueltic.
i) Les curses competitives de gran fons no sn recomanables per als nens
abans de la maduresa. Sota cap circumstancia un jove immadur ha
d'intentar crrer una marat.
-
365 # Model de gesti de la prevenci
En una lnia similar per a la prevenci de lesions desportistes saconsella:
a) Establir un sistema de vigilncia i assistncia.
b) Establir criteris per a limitar la participaci dun infant en un esport
competitiu, aix com les que permeten el retorn a la competici desprs
duna malaltia o lesi traumtica.
c) Establir, en els centres dentrenament i activitat fsicoesportiva, un sistema
de transport i enviament per aquelles lesions que requereixin atenci
especial.
d) Educar a pares, grups dinstructors i estudiants, sobre els factors de
risc de cada esport i establir les rees de responsabilitat de cadascun.
e) Establir mesures de reeducaci funcional i procediments de rehabilitaci
desprs de lesions traumtiques, especfiques i individualitzades.
f) Establir un sistema de registre (fitxes) per a les lesions traumtiques
(agudes o per sobrecrrega) de cada esportista. Aquesta fitxa haur
dacompanyar latleta i servir dorientaci en cada canvi dentrenador,
club,...
g) Valorar adequadament les diferents tcniques dentrenament que
poguessin contribuir a la producci de lesions esportives: pliometries,
musculaci, multisalts, etc., en relaci a les capacitats individuals.
h) Exigir, per part dels jutges i rbitres, lestricta aplicaci de les regles del
joc.
i) Conixer i divulgar, els factors generals que contribueixen a la producci
duna lesi.
j) Proporcionar informaci a cada esportista sobre acondicionament i
entrenament, estirament i factors generals de risc.
-
375 # Model de gesti de la prevenci
k) Acordar dins del club i amb les autoritats escolars, el nivell de
responsabilitat, funcions especfiques i participaci.
5.2.3. La prevenci davant les catstrofes
Pel que fa a la prevenci i la preparaci davant possibles emergncies, cal
recordar les segents idees:
a) A Espanya la gesti de catstrofes es regula a travs de la llei 2/85 de
Protecci Civil, on sencarreguen els diferents aspectes que concerneixen
la resoluci duna situaci demergncia que afecti, o tingui possibilitats
dafectar, la vida i els bns de la societat.
b) Les actituds de prudncia sn claus: cal afavorir les creences envers
lautoprotecci, la necessitat de preparar-se davant possibles
emergncies,
preocupaci pel benestar i la qualitat de vida...
c) La prevenci davant les catstrofes anir encaminada a:
c.1.) Preparaci de la poblaci davant de possibles amenaces (simulacres
devacuaci, cursos de primers auxilis, articles de premsa o programes
televisius sobre perills existents, campanyes publicitries o programes
comunitaris, cursos i programes dinformaci i prevenci de les
construccions en zones de risc.
c.2.) Formaci de professionals dassistncia en catstrofes: formaci
prctica, concreta i continuada. El perfil del professional ha dincloure
maduresa emocional, maduresa estable, autocontrol i capacitat per
afrontar les situacions de dolor. La formaci complementria ha de tenir
com a objectiu: ladquisici dhabilitats de comunicaci i ladquisici de
tcniques efectives per reconixer i tractar lestrs.
-
385 # Model de gesti de la prevenci
5.3. Responsabilitats i funcion
La prevenci dels riscos a lescola s una responsabilitat compartida. Entenem
que, en primera instncia, correspon a la Titularitat del centre la mxima
responsabilitat. Per la Direcci i lEquip Directiu tamb haurien de ser responsables
del Pla de Prevenci sempre i quant pretengui ser efectiu i incidir significativament
en les activitats escolars i la tasca docent. Si b el compliment de la normativa
en matria dinstallacions acostuma a ser quelcom que els Administradors
coneixen b, la gesti dels espais, els moviments dalumnes, el tipus dactivitat,
la formaci de lequip docent, etc. s quelcom que es governa des dels Equips
Directius i, en conseqncia, caldria incorporar la responsabilitat de promoure,
coordinar i avaluar el Pla de Prevenci a les seves funcions o pla de treball.
Els docents i educadors, com a responsables de les activitats que es fan amb
els infants, tamb tenen lobligaci de conixer els riscos i actuar de forma
preventiva, a ms de fomentar en els alumnes la sensibilitat i responsabilitat
envers de la seva salut i la dels altres.
Per tal de vetllar pel correcte desenvolupament del Pla de Prevenci, pot ser til
anomenar un responsable o coordinador de seguretat. Fins i tot comptar amb
una comissi de seguretat pot ser una bona forma de vetllar per tal que el pla
es faci efectiu. La llei ja estableix aquestes comissions de Seguretat i Higiene per
la millora de la prevenci en matria de riscos laborals i, una possibilitat, s
ampliar les seves competncies ms enll del marc legal per tal de cobrir les
necessitats dels alumnes exclosos daquest organisme per no ser personal
laboral. Cal recordar que res impedeix incorporar a algun/s alumne/s i a alguns
pares en aquest equip de treball.
s precs disposar dalguna persona a lescola encarregada de registrar els danys
quan es produeixen. El ms prctic s cercar una persona que, alhora, tramiti
els comunicats daccidents i posi en marxa els dispositius/ protocols demergncia
(avisar a la famlia, avisar als serveis mdics, acompanyar lalumne al centre
dassistncia, etc.). s del tot necessari tenir previst el protocol demergncia,
-
395 # Model de gesti de la prevenci
atendre la persona accidentada sense desatendre els altres alumnes, decidir
correctament el tipus dactuaci, tenir clar qui ha de decidir en funci de la
gravetat de laccident, etc. Les solucions organitzatives poden ser diverses,
per en qualsevol proposta que articuli el centre s convenient comptar amb
alguna persona encarregada ms especialitzada perqu s la seva professi
o perqu sha format expressament a aquest efecte que pot valorar el tipus
de dany i actuar en conseqncia. A la vegada sha de preveure amb claredat
quines persones i en quin ordre han de prendre decisions en situacions crtiques.
Lorganitzaci i el protocol dactuaci en cas daccident ha de ser coneguda
per tot el personal.
Finalment, no hem deximir als alumnes de la seva responsabilitat envers la
prpia seguretat. En aquest sentit, accions formatives i proposar activitats que
permetin implicar als alumnes en la valoraci dels riscos i la proposta de mesures
per reduir-los poden ser de gran utilitat.
-
40
-
6. L'OBSERVATORI D'ACCIDENTS ESCOLARS I ELREGISTRE INFORMATITZAT D'ACCIDENTS A L'ESCOLA
La proposta de lObservatori dAccidents Escolars, que presentem, t lobjectiu
de millorar la prevenci dels danys no intencionats dels alumnes, tot facilitant i
donant suport a la gesti de lescola. LObservatori es fonamenta en la recollida
dinformaci dels danys no intencionats a les escoles mitjanant un registre
informtic disponible en lnia. Amb les dades recollides el centre disposa de
dades prpies que permeten lanlisi de la seva accidentalitat i, amb el temps,
lanlisi de la seva evoluci. A la vegada, al disposar de dades de ms centres,
lObservatori permet la comparaci annima amb les mitjanes del sector i lanlisi
en conjunt. En aquest sentit, es cobreix un doble servei: a) el registre sistemtic
dels danys no intencionats en cada escola permet disposar al centre duna eina
orientada a la gesti de la seva prevenci, i b) en la mesura que creix la xarxa
de centres collaboradors es disposa de ms potncia de contrast perqu cada
centre valori els propis resultats i, a ms a ms, a nivell del collectiu es disposa
de dades fiables per orientar les poltiques en matria de prevenci a lescola.
Com ja ha mostrat la recerca en els danys no intencionats a lescola,
per a poder iniciar accions preventives sn bsics els segents
elements: lenregistrament, la classificaci i lestudi de la seqncia
desdeveniments que precedeixen laccident, aix com tamb lanlisi
del lloc i de les caracterstiques que es donen en el moment concret
del dany o lesi,
416 # L'Observatori d'accidents escolars i elregistre informatitzatd'accidents a l'escola
-
6.1. LObservatori dAccidents Escolars
El disseny i posada en marxa de lObservatori s responsabilitat de SAIP, comptant
amb el suport i lassessorament del grup PSITIC, ambds de lFPCEE Blanquerna
(Universitat Ramon Llull) i respon a una iniciativa dAssegurances Gassiot i
Catalana Occident. La fase dexperimentaci es va iniciar lany 2006 i a partir
de lany 2008 es va iniciar la seva generalitzaci dins lmbit de les escoles
concertades de Catalunya.
El seu funcionament es basa en la recollida sistemtica de dades daccidents
per part dels centres educatius mitjanant un portal amb certificat de seguretat
a Internet. Les dades, recollides en un servidor com i subjectes a la Llei de
Protecci de Dades vigent, ens permeten analitzar laccidentabilitat anualment.
El fet de conixer el tipus daccident, els espais i horaris de major risc, la seva
correlaci amb el tipus daccident, etc, per a cada centre educatiu i per al conjunt
de la poblaci que collabora amb lobservatori, ofereix una excellent informaci
per a millorar la gesti de la seva prevenci. Alhora, lanlisi de les tendncies
al llarg del temps ha de servir per avaluar indirectament limpacte de les estratgies
preventives.
LObservatori dAccidents Escolars sorganitza en base a una xarxa entre
Assegurances Gassiot, l FPCEE Blanquerna i els Centres Educatius que, donades
totes les garanties de confidencialitat en ls de les dades, decideixen adherir-
shi.
La participaci en lObservatori com a Centre Collaborador s gratuta, noms
subjecta a la signatura dun Conveni o Acord de Collaboraci entre la FPCEE
Blanquerna, Assegurances Gassiot i el centre; en el qual les parts sobliguen al
tractament de les dades ajustat a llei, i a la collaboraci mtua per compartir i
analitzar la informaci dels danys no intencionats dels escolars amb la finalitat
de millorar la seva prevenci segons es proposa en aquest document.
426 # L'Observatori d'accidents escolars i elregistre informatitzatd'accidents a l'escola
-
6.2. Organitzaci de lObservatori
LObservatori sorganitza en els segents nivells:
6.2.1. Direcci i equip de lObservatori
Format per experts de l FPCEE Blanquerna (SAIP-PSITIC).
Les seves funcions sn:
Crear i actualitzar leina (programa) de recollida de dades dels centres.
Donar suport als centres en la fase inicial dimplementaci del programa
en cada centre.
Recollir les dades de forma automatitzada en una nica base de dades.
Elaborar informes globals i per centres de forma peridica.
Organitzar sessions de treball i reflexi, aix com activitats de difusi del
treball de recerca realitzat, sempre amb lobjectiu de millorar la prevenci
i disminuir la incidncia dels accidents escolars en els infants i joves.
6.2.2. Xarxa de Centres Collaboradors
Integrada per tots els Centres de la Fundaci de lEscola Cristiana de Catalunya
i de lAgrupaci Escolar Catalana que ho sollicitin.
Les seves funcions a nivell general sn:
Alimentar la base de dades.
Proposar millores que permetin el desenvolupament efica de lObservatori.
Compartir, si sescau, bones prctiques en matria de prevenci aix com
collaborar en la reflexi conjunta sobre els accidents escolars i la seva
prevenci.
436 # L'Observatori d'accidents escolars i elregistre informatitzatd'accidents a l'escola
-
44
Les seves funcions a nivell operatiu sn:
Registrar els accidents en el programa informtic de gesti daccidents
(saconsella a cada centre que disposi duna persona que assumeixi
aquesta responsabilitat).
Analitzar en Equip Directiu les dades dels informes (personalitzat per a
cada centre) i elaborar Plans de Prevenci conforme la detecci dels
riscos.
La recerca ens confirma l inters dels Equips Directius pels registres
daccidents, per amb la contradicci que aquells centres que disposen
de dades prcticament no en fan cap s. Habitualment sn els
mateixos encarregats datendre els accidentats, els qui acostumen
a fer els comunicats daccident i els que porten els registres daccidents
a ttol dinventari. En alguna ocasi, latenci als accidentats es fa a
consergeria i l inventari es porta a secretaria. Malauradament, encara
s del tot infreqent trobar escoles que estudien tendncies i analitzen
les dades a nivell dequip directiu. En la majoria, no sha plantejat mai
o no sha sistematitzat lanlisi de les dades globals de centre.
6 # L'Observatori d'accidents escolars i elregistre informatitzatd'accidents a l'escola
-
45
6.3. Linstrument de recollida de dades
6.3.1. Requeriments tcnics
Per tal de poder utilitzar leina de recollida de dades, noms s necessari un
ordinador amb connexi a Internet i un sistema operatiu amb navegador (Internet
Explorer o Firefox, s indiferent). La resoluci de pantalla mnima aconsellada s
de 1024x768 pxels, malgrat que tamb est preparada per resolucions de
800x600 pxels.
6.3.2. Recursos humans i materials
s molt important que, prviament a la implementaci de leina dins la poltica
de prevenci i salut de lescola, cada centre faci una planificaci realista sobre
qui introduir les dades i quan ho podr fer. Cal dir que la flexibilitat en ls de
linstrument possibilita la seva adaptaci a les diferents realitats de cada centre.
Per una banda, la base de dades est preparada per rebre dades de manera
permanent. Daquesta manera, qualsevol moment pot ser adient per al seu s.
Per altra banda, s accessible via Internet des de qualsevol ordinador, de manera
que es poden utilitzar una o diverses localitzacions dins el propi centre (secretaria,
porteria, infermeria, sala de professors...). Finalment, cada centre disposa dun
sol nom dusuari i contrasenya, de manera que poden ser utilitzats per qualsevol
membre de la instituci, fent possible lassignaci duna persona o dun equip
de persones responsables de ls de leina.
6.3.3. Prestacions
Comunicats daccident
El benefici ms immediat que proporciona la utilitzaci daquesta eina en
comparaci amb les eines tradicionals manuals (registre en paper o fitxes) s
la possibilitat dimprimir un comunicat daccident oficial per a la mtua en cas
de trasllat a un centre mdic. Al mateix temps, aquesta introducci queda
6 # L'Observatori d'accidents escolars i elregistre informatitzatd'accidents a l'escola
-
46
registrada al servidor segur de prevencio.cat, estalviant al centre espai i recursos
de gesti (carpetes de registres o caixes de fitxes) i lenviament peridic
dinformes al servei de prevenci. A ms, tamb es possibilita la consulta de
les incidncies o revisi per part del centre en qualsevol moment. Malgrat aix,
existeix tamb la possibilitat dimprimir la fitxa complerta de laccident a travs
de lhistric on shi ordenen, permanentment i de forma segura, totes les
incidncies introdudes pel centre.
Informes
A ms de laugment de leficincia en el registre de dades i del seu manteniment,
lObservatori ofereix els seus serveis per a lelaboraci dinformes de periodicitat
anual sobre accidents als centres annexionats al programa des de dues
vessants: primera, es fa un informe especfic per cada centre, subratllant els
elements ms destacats en relaci als accidents registrats. Segona, es fa una
comparativa entre tots els centres presents al servidor, configurant un informe
general sobre lestat de la qesti en els nostres centres.
6.3.4. Com s i com funciona
El programa denregistrament de danys no intencionats sorganitza en diferents
blocs que apareixen en pantalla i sn de rpida resposta grcies a la seva
organitzaci i els desplegables dajuda. Els camps principals de leina sn:
Pantalla de registre: s el pas previ per accedir a laplicaci de linstrument.
Cal introduir-hi el nom dusuari (codi densenyament del centre) i la contrasenya
privada del centre.
Selecci de tipus dincidncia: Es pot escollir entre dos tipus dincidncia:
accident / dany no intencionat (sobre el qual es fa lestudi posterior amb
linforme pertinent) i malaltia (opci extra que oferim als centres de manera
que poden dur el registre informtic i poden fer la impressi de comunicat
daccident tamb en aquests casos, malgrat que de moment no sofereix
tractament estadstic de les dades a posteriori per part de lObservatori).
Dades de lalumne/a
6 # L'Observatori d'accidents escolars i elregistre informatitzatd'accidents a l'escola
-
47
Data: Les dates i les hores surten automticament en el moment de donar
lalta dincidncia. Malgrat aix, es poden modificar si sintrodueix la informaci
en una hora o dia diferents als de laccident o malaltia.
Contextualitzaci de laccident: Senregistra el lloc, lactivitat, el responsable
de lactivitat,...
Part lesionada: Dins del desplegable i ordenades en quatre categories:
cap/cara, tronc, extremitats superiors i extremitats inferiors.
Mesures adoptades
Dades de descripci i seguiment: s un camp opcional, pensat per aquells
detalls de laccident que el centre consideri oport aportar i que no quedin
recollits en els camps omplerts amb anterioritat.
Un cop enviat el formulari (fent click a la tecla enviar) apareix un missatge per
si es vol imprimir el comunicat daccident de manera automtica. Si no simprimeix
no passa res, ja que es pot imprimir des de la funci histric dincidncies.
Lhistric: Permet observar les entrades del propi centre i accedir als comunicats
daccidents (per tornar-los a imprimir) o a les fitxes, per posar-hi informaci
de seguiment, per imprimir-les o consultar-les.
El comunicat daccidents: Comunicat daccident que pot ser imprs i entregat
a la mtua en el moment del tractament de la lesi per accident o malaltia.
Cal dir que no s un complement opcional sin que substitueix el comunicat
escrit tradicional.
6 # L'Observatori d'accidents escolars i elregistre informatitzatd'accidents a l'escola
-
48
-
497 # Conclusions i proposta
7. CONCLUSIONS I PROPOSTA
Aquest document significa el tancament dun treball de recerca de ms de 2
anys (Longs, E., 2008) i el punt de partida dun projecte que ha de permetre
als centres educatius millorar la prevenci dels danys no intencionats.
Inicialment, i amb lobjectiu dacotar b el fenomen destudi, cal recordar que
partim dafirmar que els accidents sn danys no intencionats que es poden
prevenir. Aix doncs, no hem tingut en compte en la nostra classificaci els danys
que sn intencionats, com per exemple la violncia entre els alumnes (Brannon
i Feist, 2001). Tanmateix, aquestes incidncies s constaran en les causes ja que
poden ser motiu de danys no intencionats.
De la mateixa manera, no es contemplen les malalties, encara que s evident
que les escoles definides com a saludables les han de contemplar, ni es tenen
en compte els danys no intencionats que estiguin vinculats al riscos sanitaris
generals, donat que lobjectiu principal daquest projectei s afavorir la prevenci
dels accidents a les escoles i optimitzar els recursos de les mtues escolars.
Pel que fa a algunes de les conclusions ms rellevants, podem destacar que la
revisi bibliogrfica realitzada no noms mostra la manca destudis i de recerques
que expliquin les causes dels danys no intencionats a lescola, sin tamb la
manca de dades que podrien permetre estudis al voltant daquest fenomen. Tal
i com recull Laflamme i Eilert-Petersson (1998), en la majoria dels estudis existents,
les dades donen una informaci limitada a causa de la falta dinformaci sobre
les circumstncies de la lesi.
En segon lloc, es confirma la manca dun instrument universal per a lenregistrament
dels danys no intencionats a lescola, que pugui ser mpliament aplicat en les
nostres escoles.
Tenint en compte aquests motius, sha considerat necessari construir i validar
un instrument denregistrament dels danys no intencionats a lescola, partint de
les investigacions revisades i dentrevistes realitzades a professionals dels mbits
-
507 # Conclusions i proposta
implicats. En aquest treball, a ms dalguns autors ja citats, sha considerat
tamb la classificaci de linforme DADO (Instituto Nacional del Consumo, 2004)
que fa referncia a objectes implicats i objectes causants, ja que ambdues
variables sn imprescindibles per a la prevenci de danys no intencionats.
Daltra banda, es confirma la necessitat davanar en la promoci de la salut en
el s de lescola i, especialment, de desenvolupar un treball preventiu. En aquest
sentit, hem constatat que molts dels programes per a la prevenci i promoci
de la salut estan bsicament orientats a la prevenci de malalties (Buela-Casal,
Fernndez-Ros i Carrasco, 1997; del Rey et al., 1997). Sabem que, fins ara, la
prevenci dirigida als adolescents est poc centrada en els accidents escolars,
com es pot veure a Hurrelmann (1997). Aquest t en compte rees com el treball,
el medi ambient, la higiene, la dieta, la seguretat social, les perspectives de futur,
lestil de vida i les experincies personals. rees que, si b sn molt interessants
i importants, no inclouen els accidents escolars.
Seguint en aquesta lnia, volem remarcar que fins i tot les escoles saludables,
que tendeixen cap a la promoci de la salut duna manera mplia -considerant
les dimensions fsica, psquica i social-, no especifiquen explcitament la problemtica
dels accidents o dels danys no intencionats. Per aquest motiu creiem que aquesta
proposta tamb ha de ser til per promoure la salut dins de les escoles saludables
i fer-les ms conscients que els danys no intencionats es poden prevenir i shan
dincorporar en els programes de salut.
Pel que fa a lopci dintervenir en diferents escoles, considerem dinters la
proposta de Rivas (1997) sobre com fer un programa dactuaci per a la salut.
En la mateixa direcci, hem trobat diversos autors (Fernndez-Ros et al., 1997;
Fernandez, 2005) que proposen eines molt interessants per a que un programa
tingui xit. Seguint amb aquesta orientaci, enfocada a la intervenci preventiva,
volem destacar laportaci de Mndez et al. (1993), quan afirma que lobjectiu
principal s eliminar o disminuir eventualment el risc daparici dalteracions
comportamentals o de salut, utilitzant dues estratgies dintervenci: canviar els
factors ambientals, i promoure comportaments i habilitats eficaos per al
desenvolupament personal de cadasc.
-
517 # Conclusions i proposta
Finalment, voldrem recordar les fases que ha seguit lObservatori de Danys no
Intencionats: el projecte es va iniciar el curs 2005-06, seguint tres fases: 1) revisi
de la literatura i formulaci de la proposta (Chamarro, A., Capell, M., Beranuy,
M., Longs, E. i Longs, J,.2005), 2) exploraci i verificaci mitjanant entrevistes
en profunditat de lestat de la qesti en els nostres centres, disseny, pilotatge
i validaci dun instrument denregistrament de danys no intencionats (Chamarro,
A., Longs, E., Capell, M. i Longs, J. , 2006) i, finalment, 3) Obertura i
expansi(Chamarro, A., Longs, E., Capell, M. i Longs, J., 2007): lObservatori,
com a tal, va iniciar la seva diseminaci en el curs 2007-08 i, a finals de lany
2008, comptava amb 49 centres collaboradors. La seva vocaci s seguir
creixent i arribar a oferir els seus serveis a la majoria de centres concertats de
Catalunya. A ms de la difusi ordinria que de forma peridica sha anat fent i
es mantindr per tal dadherir-se al projecte, qualsevol centre que estigui interessat
en participar pot sollicitar-ho per correu ordinari a: SAIP Riscos escolars (FPCEE
Blanquerna URL), c/ Cster 34, 08022 Barcelona, i per correu electrnic a
[email protected]. Per a ms informaci podeu consultar
www.prevencio.cat/accidents.
-
52
-
538 # Referncies bibliogrfiques
8. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Brannon, L. i Feist, J. (2001). Prevencin de daos. A L.Brannon i J. Feist (Eds.),
Psicologa de la salud. (pp. 397-437). Madrid: Paraninfo.
Buela-Casal, G., Fernndez-Ros, L. y Carrasco, T.J. (1997). Psicologa preventiva:
avances recientes en tcnicas y programas de prevencin. Madrid: Pirmide.
Chamarro, A., Capell, M., Beranuy, M., Longs, E. i Longs, J. (2005). Danys no
intencionats a lescola. Fase 1. Revisi terica. Barcelona: Fundaci Blanquerna
Assistencial i de Serveis. Document no publicat.
Chamarro, A., Longs, E., Capell, M. i Longs, J. (2006). Danys no intencionats
a lescola. Fase 2. Treball de Camp. Barcelona: Fundaci Blanquerna Assistencial
i de Serveis. Document no publicat.
Chamarro, A., Longs, E., Capell, M. i Longs, J. (2007). Danys no intencionats
a lescola. Fase 3. Aplicaci dun instrument per a lenregistrament dels danys
no intencionats. Barcelona: Fundaci Blanquerna Assistencial i de Serveis.
Document no publicat.
del Rey, J. i Calvo, J. R. (1997). Como cuidar la salud. Su educacin y promocin.
Madrid: Harcourt Brace.
del Rey, J. (2006). Accidentes en la infancia. Accidentes de trfico y deportivos.
Dins J. Del Rey, A. Gil i J.R. Calvo (Coords.), Cuidar la salud (pp. 243-251).
Madrid: Ramn Areces.
Fernndez, J. M. (2005). Apoyo psicolgico en situaciones de emergencia.
Madrid: Pirmide.
Fernndez-Ros, L., Cornes, J. M. i Codesino, F. (1997). Psicologa preventiva:
algunos aspectos crticos. A G. Buela-Casal, L. Fernndez-Ros i T. J. Carrasco
(Eds.), Psicologa preventiva. Avances recientes en tcnicas y programas de
prevencin. (pp. 79-96). Madrid: Pirmide.
Generalitat de Catalunya (2003). Estratgies de salut per a l'any 2010. Pla de
salut de Catalunya 2002-2005. Barcelona: Direcci General de Salut Pblica.
Hurrelmann, K. (1997). Prevencin en la adolescencia. A G. Buela-Casal, L.
Fernndez-Ros i T. J. Carrasco (Eds.), Psicologa preventiva. Avances recientes
en tcnicas y programas de prevencin. (pp. 105-116). Madrid: Pirmide.
-
548 # Referncies bibliogrfiques
Instituto Nacional del Consumo (2004). Programa de prevencin de lesiones.
Red de deteccin de accidentes domesticos y de ocio. Madrid: Instituto
Nacional del Consumo, Ministerio de Sanidad y Consumo.
Laflamme, L. i Eilert-Petersson, E. (1998). School Injury Patterns: a tool for safety
planning at the school and community levels. Accident Analysis and Prevention,
30, 277-283.
Laflamme, L., Menckel, E. i Aldenberg, E. (1998). School Injury determinants and
characteristics: developing an investigaction instrument from a literature review.
Accident Analysis and Prevention, 30, 481-495.
Longs, E. (2008). Els danys no intencionats a lescola. Aproximaci terico-
prctica al seu estudi i prevenci. Treball de Recerca. Barcelona: Universitat
Ramon Llull. Document no publicat.
OMS/WHO (2008). EUROPEAN REPORT ON CHILD INJURY PREVENTION.
Rome: WHO Regional Office for Europe.
Martorell, E. i Longs, J. (2005) [en linea]. Estudi de les iniciatives europees de
prevenci del risc escolar (2003-2004), en
http://www.prevenci.cat/?fi=250&lang=ca
Mndez, F. X., Maci, D. i Olivares, J. (1993). Intervencin conductual en contextos
comunitarios. Madrid: Pirmide.
Rivas, M. (1997). Accidentes en la infancia. A J.del Rey i J. R. Calvo, Como cuidar
la salud. Su educacin y promocin. (pp. 247-260). Madrid: Harcourt Brace.
Vzquez, M. (2003). La respuesta jurdico legal ante los riesgos psicosociales en
el trabajo, en Capital Humano, 167, 66-81.