1

LA REVISTA D’ESPARREGUERAnúmERo 144

3€

oCTUBRE-noVEmBRE 2015

ToTS SAnTS

_D’OBRESwww.setsetset.cat

setsetset2

2 SUMARI I PIULADES 3 EDITORIAL Oriol Esteve

4 OPINIÓ JOSEP RÀFOLS ESTEVE: Cent dies del nou

govern municipal

CARLES REYNÉS: Spàrrek TR 2015

5 ZONA WEB DIARI D’ESPARREGUERA www.setsetset.cat

5 EL TEMPS Enric Gili

6 D’OBRES Oriol Esteve

12 DE DESNONATS A OCUPES Carlos Ortí i Oriol Esteve

15 RECULL DE PREMSA: ELS CONSISTORIS ES

BOLQUEN EN SALVAR EL FILL

Carlos Ortí

16 RECULL DE PREMSA Redacció

17 L’OLI DE COLLBATÓ, UNA HISTÒRIA… Albert Acín

18 REFUGIATS RACÓ D’HISTÒRIA Josep Ràfols

19 OPINIÓ UNA SORPRESA TOTAL Josep Borràs

20 NOTICIER Redacció

21 PARADA CULTURAL VIST

24 OPINIÓ GERARD BIDEGAIN: Dues generacions

TERESA PRATS: La injustícia de la justícia

25 PARADA CULTURAL A LA VIST

26 OPINIÓ JOSEP MARIA BRUNET: I tornem-hi amb la fractura…

JOAN RAVENTÓS: Insensibles

27 PARADA CULTURAL A LA VISTA

28 VERSIÓ 2015 Gerard Bidegain

29 ÉS MOLT BELLA… SERRA DE PRADES Jaume Porta

30 L’ENTREVISTA A VICky ALVELO Carles Reynés

www.setsetset.cat

NÚMERO 144agost-setembre 2015

600 EXEMPLARSCOL·LABORACIÓ: 3€

Edita: Setsetset ACsetsetset1@gmail.com

08292 Esparreguera618313899

Director: Oriol EsteveConsell de redacció: Albert Acín, Gerard Bidegain, Alex Casanovas,

Helena Jorba, Pep Llopart, Carlos Ortí, Albert Pedrol.

Consell d’opinió: Josep Maria Brunet, Enric Gili, Carme Paltor,

Josep Paulo, Antoni Puig, Josep Ràfols, Carles Reynés.

Opinió: Gerard Bidegain, Josep Maria Brunet,

Teresa Prats, Carles Reynés, Joan Raventós.

Col·laboració: Eloi Mestre, Club Excursionista d’Esparreguera,

Jaume Porta, Maria Prats.Il·lustració i portada: Pep Llopart.

Publicitat: 618313899 Disseny i distribució: ardit.cat

Impressió: A3copiseny slDL: B-18.828-2013

La revista 777 Comunica és membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa seves les opinions ni els criteris

exposats pels seus col·laboradors.La revista 777 Comunica no es fa

responsable de les opinions exposades pels seus

col·laboradors.El lector pot enviar cartes, fotos o

alguna col·laboració a setsetset1@gmail.com

SUMARI

Portada: PEP LLOPART

Xavier Millán @xavi_millan A #Esparreguera -21.000hab.- encara queden coses com aquesta. Fem-ho durar. #BaixLlobregat #Montserratí #Montserrat

JOCPE @JOCPE1 NOTÍCIA! Amics i amigues, ja tenim web! http://www.jocpe.cat! Ens ajudeu a difondre-la? #SomlaJOCPE #Esparreguera #ViscaelTutu #Música

aleix.escursell @aleixescursell #Esparreguera deu ser l’únic ajuntament que té una regidoria de #MemòriaHistòrica i es pasa pel forro el 15 d’Octubre. #telamarinera

fran serrano yagüe @fcoserrayag#LluísCompanys #Companys75 Ara a #Esparreguera homenaje a la plaça santa Eulàlia

Eduard Rivas Mateo @eduardrivasEstic trucant personalment i fent les gestions necessàries amb Fecsa per resoldre la incidència que ens afecta a part d’#Esparreguera

Guilles Vendranas @guillesvendranasNois, hem flipat molt, però molt, amb #SantaJoanaDelsEscorxadors a la Passió d’Esparreguera, encara la podeu veure demà

Jorge Lopez @JorgLcaÉs una vergonya el transport públic a #Esparreguera La Igualadina no funciona. Necessitem alternatives eficients i pràctiques @eduardrivas

Slowly @slowlypimusicSatisfets d’haver participat a la primera edició de @sparrektr ! Gràcies per comptar amb nosaltres! <3 #Esparreguera

piuladesopinió a la xarxa

3

_EDITORIAL /

_TORNADA A L’ESCOLA / A principis de curs, vaig rebre un correu electrònic d’una professora de l’Institut El Castell, la Lucia, que m’explicava que serà l’encarregada de conduir l’assignatura de la revista del centre. En aquest escrit, em demanava permís a mi com a di-rector si podia venir amb els alumnes a la redacció del 777 Comunica. Jo, molt a pesar meu, li vaig haver de dir que no. No per falta de ganes, sinó perquè com alguns ja sabreu, el 777 no té redacció: el fem tots des de casa.

Personalment tenia moltes ganes de conèixer els joves que com jo fa 10 anys cursen l’assignatura de la revista que publica l’IES El Castell. En tenia ganes perquè una dècada enrere no vam tenir estímuls de cap periodista local, ja que tampoc teníem una professora tan entregada com la que hi ha actualment. Per aquests motius, vaig decidir anar-los a visitar jo.

Val a dir que va ser una visita llampec a l’institut i que no vaig poder saludar a antics professors que encara avui recordo i als quals voldria agrair la feina que fa 10 anys van fer. Em refereixo a l’intent d’inspirar-nos, d’ensenyar-nos valors que no es troben als llibres de text i que d’adolescent hom no sap valorar. Quan vaig passar les portes de l’institut una mà de records em van assaltar: corredisses pels passadissos, racons del pati on passàvem l’estona mentre fèiem l’entrepà amb els companys, etc. Passat aquest moment nostàlgic, vaig anar cap a l’aula on m’esperaven els alumnes.

La veritat és que no tenia massa clar què explicar-los. Vaig començar preguntant-los si coneixien la revista abans de fer l’assignatura, i la resposta, majoritàriament negativa em va fer pensar que el 777 ha d’aconseguir arribar als joves. Mentre avançava en la meva ponència i responia alguns dubtes, recordava la meva època d’estudiant de secundària: el menfotisme, els dubtes de la vida, els enamoraments fugaços… I vaig arribar a la conclusió que la meva audiència, malgrat tenir aquests mateixos pensaments que jo tenia, també estan molt motivats i tenen ganes de treballar. Cal trobar un canal adequat on abocar tota aquesta energia, i estic segur que la revista que portaran a terme serà un èxit gràcies a la seva actitud.

Per acabar, em van demanar una cita inspiradora, cosa que no se’m dóna massa bé. Vaig optar per dir-los “forceu els vostres límits”, ja que considero que sempre es pot anar un pas més enllà per millorar qualsevol aspecte de la vida.

setsetset4

_OPINIÓ /Diuen que als governs que comencen se’ls ha de donar un marge de temps de cent dies… Aquest 21 de setembre, s'han produït els cent dies de la presa de possessió, el dia 13 de juny, de la nova corporació. Anem doncs a analitzar com ha anat el començament del seu govern.El nou batlle i el seu grup municipal, encara es mostren, oberts a fer un govern amb tots els grups d’esquerres. Sembla que sense èxits, només ICV s’hi ha posat bé, i el resultat és un govern en minoria dels sis regidors del PSC i dels tres d’ICV. Els cinc regidors de la CUP i els dos d’ERC no volen, de moment, estar en aquest govern. Afirmen que han estat negociant, que van fer unes comissions per cercar possibles acords durant aquests dos mesos d’estiu, però que no ha estat possible.El fet és que tenim un govern només amb regidors del PSC i d’ICV, ja que aquests de seguida van voler ser-hi. D’entrada sembla que s’han posat a treballar amb ganes. Actualment, ja han començat les obres d’arranjament del carrer Sant Miquel, del carrer de Baix i de l’entrada des de Collbató de l’antiga N-II. Em deien que l’accés a l’ermita del Puig i l’acabament de la zona enjardinada de cal Vives es faran molt aviat. Totes, obres ja programades per l’anterior govern municipal, però, llevat del jardí de cal Vives, res s’havia començat. A més, en el ple de setembre, aprovaven fer les obres de les dues entrades de la Plana quasi amb urgència, abans

que es perdessin els ajuts de la Generalitat.De moment, també es compleix la promesa de parlar amb els veïns, d’anar a sentir que en pensen i que volen. Ja s’han fet diverses reunions amb les associacions de veïns amb l’alcalde i alguns regidors. De moment, sembla que tenim un equip de govern més obert, fins i tot, les comissions de govern són obertes al públic.La neteja ha millorat lleugerament i s’arreglen les voreres de la Plana. Mentre que els plens són una bassa d’oli, l’oposició aprova o desaprova, però no hi ha crits ni desqualificacions com hi havia abans, es porten més bé i no hi ha cap dels tres regidors que més provocaven. No van malament, però els cal abordar aviat les grans reformes: arreglar els barris i fer un passeig de les avingudes Francesc Macià i Francesc Marimon; no poden dir que no hi ha diners a la caixa.Cal també abordar de seguida els temes de política social: acabar amb els desnonaments, assegurar beques de menjadors per a tots els escolars que ho necessitin, donar aliment fresc a les famílies amb problemes econòmics, cercar solucions pels aturats. Cal assignar partides per a cada necessitat i emprendre les accions que calgui.Cal modificar ordenances per evitar cases tancades, mal tancades, solars bruts plens d’herba… Sembla que han començat bé, però els queda molta feina, tenim una Vila deixada per endreçar i massa problemes socials per resoldre.

A POC A POC_Josep Ràfols i Esteve

_CENT DIES DEL NOU GOVERN MUNICIPAL

PER AMOR A L’ART_Carles Reynés Montoriol

_SPÀRREK TR 2015

Sovint comento que, els que ens dediquem a l’ensenyament secundari tenim l’enorme privilegi de poder compartir moltes hores amb adolescents de 12 fins a 18 anys. En canvi, per molta gent, inclosos els pares, els adolescents són persones desconegudes i sovint temudes. Molts comentaris entorn d’aquesta edat, parlen d’una època difícil i complicada; qualsevol diria que els infants, els adults i la gent gran no en tenen de problemes. Cada franja d’edat té els seus i…, quins són els més complicats? De fet quan sentim a parlar dels joves pels mitjans de comunicació quasi mai és per res positiu, tret de l’endemà de publicar les notes de selectivitat. Per què?El dia 10 d’octubre de 2015 es va celebrar el primer festival de música emergent SPÀRREK TR (territori rítmic) d’Esparreguera. Una noia i un noi de segon de batxillerat volien pel treball de recerca, organitzar un festival de música per a la seva gent, músics de la seva edat que tenen molt difícil fer-se escoltar. A partir de la idea magistral

de l’SPÀRREK TR, han aconseguit poder combinar: les ganes de fer-se sentir dels uns i la possibilitat de sentir-los la resta. Però un festival d’aquestes característiques comporta organització, serietat, fer-se valer i conèixer la gent de la teva edat per saber què volen i com ho volen. SPÀRREK TR, és un exemple extraordinari d’estratègia empresarial i organitzativa dut a terme per: una noia i un noi, vint voluntaris i voluntàries convençuts que el que feien valia la pena, deu grups musicals entusiasmats i força més de cinc-cents espectadors. Al sentiment de generositat dels esplèndids organitzadors –la Sheila i el Gerard– també s’hi ha d’afegir el dels patrocinadors, col·laboradors, l’Institut el Cairat, l’Ajuntament i l’entorn familiar; tots ells admirats de la seriositat de la proposta. Qui vagi tenir la sort d’assistir al festival segur que hi va veure el que volen explicar aquestes paraules; qui no va tenir aquesta sort, que comenci el compte enrere de l’SPÀRREK TR 2016.

5

_EL TEMPS /Enric Gili / Estació automàtica AEVSA

©xmas

El temps del mes de setembre a EsparregueraTal com correspon a quest mes, ha deixat enrere el calorós estiu que hem sofert, cosa que ens confirma la temperatura mitjana enregistrada que ha estat de 21,2ºC i mig grau inferior a la mitjana climàtica, o sigui que el setembre ha estat dins de la normalitat respecte a les temperatures. En canvi la pluja nomes amb 30,4 mm nomes representa el 50% de la que correspondria al novè mes de l’any. Malgrat que hem tingut 14 dies de pluja les quantitats recollides per episodi han estat febles. La mà-xima pluviometria en una jornada va ser el matí del dia 4 amb 8,4 mm. El setembre es va acomiadar amb un lleuger temporal de gregal amb vent i 4,1 mm. de pluja. Dades a destacar del mesTemperatura mitjana: 21,2ºCMitjana de les màximes: 26,2ºCMitjana de les mínimes: 16,2ºCTemperatura màxima: 30,0ºCTemperatura mínima: 13,5ºCPrecipitació: 30,4 mm/m2

Precipitació acumulada el 2015: 201,8 mm ( dèficit important)Precipitació dels darrers 12 mesos: 365,8 mm

RESULTATS DE LES ENQUESTES

Com valores els 100 primers dies del govern municipal?

Molt positivament (14%), En positiu (42%), Negativament (9%), Molt negativament (35%)

ELS TRES ARTICLES MÉS LLEGITS

1. El boletaire desaparegut d’Esparreguera és localitzat sense vida

3.654 lectures

2. El cinquè aniversari d’una empresa omple de colors la plaça de l’Església

1.089 lectures

3. Junts pel Sí guanya a Esparreguera amb Ciutadans com a segona força

1.026 lectures

Z O N A W E BW W W. s E t s E t s E t. c At

diari digital d’Esparreguera

(+10.000 visites/mes)

Des de la publicació del darrer número del 777 Comunica el passat 25 de setembre, 4.985 usuaris han visitat la web fins assolir un total de 7.073 visites. Si esteu interessats en posar publicitat a la nostra pàgina web escriviu-nos un correu a setsetset1@gmail.com

Esparreguera, pluges màximes en un diaAquest any 2015 esta resultant molt sec especialment a la província de Barcelona., però aquesta tardor hem vist pluges torrencials en altres zones de l’Estat.A la nostra vila hem viscut en ocasions fortes pluges en un sol dia que detallo a continuació per ordre de quantitats recollides a partir de 65 l/m2 en 24 hores.21 setembre 1971 308,0 l/m2

26 setembre de 1962 212,5 l/m2

10 juny de 2000 170,0 l/m2

18 setembre de 1974 130,0 l/m2

11 agost de 2005 108,1 l/m2

04 agost 2004 107,2 l/m2

09 octubre de 2010 105,8 l/m2

17 setembre de 2010 100,0 l/m2

12 setembre de 2006 77,5 l/m2

20 octubre de 1999 69,0 l/m2

31 maig de 2010 65,2 l/m2

A c t I V I tAt D E L A W E B D E L s e t s e t s e t . c a t D E s D E L D A R R E R N Ú M E R O

setsetset6

Que el poble està en obres ja no és una novetat per a ningú: qui més qui menys ha hagut de passar pels carrers de Sant Miquel i/o de Baix fent equilibris i cedint el pas a la resta de vianants. Però, sabem el per què de les obres? Què es busca millorar? Quina opinió en tenen els experts?Ho sabrem en aquest reportatge.

per Oriol Esteve

_EN CONSTRUCCIÓ /

Actualment, el departament d’Obres i Serveis és un dels que té més feina de l’Ajun-tament. Per saber quins canvis urbanístics està vivint Esparreguera, hem parlat amb el regidor d’Urbanisme, Rogeli Salvador De la Cruz Baldoví. Val a dir que pràctica-ment totes les obres que està fent el consis-tori són projectes iniciats pel govern anterior. El regidor socialista explica que “si aquestes iniciatives s’han tirat endavant, és perquè entenem que són actuacions necessàries per al poble i el que hem d’anar a buscar és l’interès general, més enllà de l’interès polí-tic”. De la Cruz també comenta que “és molt còmode dir que hi ha un projecte que nosal-tres (referint-se al govern anterior) vam ge-nerar, però la pregunta és: si es va generar, per què no es va executar?”.

Les obres que més persones han notat són les dels carrers de Baix i de Sant Miquel, ja que són dues vies que seguien la mateixa direcció i anaven a parar al carrer de Sant Joan. Malgrat això, el regidor indica que “la

marxa de les obres en els dos carrers és bona segons l’informe de l’enginyer munici-pal que és qui fa el seguiment de la interven-ció”. Per tant, està previst que els dos projec-tes es finalitzin abans no acabi l’any. Una gran notícia per L’Escola El Puig, que amb edificis tant al carrer de Sant Miquel com al de Baix, és una de les més afectades per les reformes urbanístiques, ja que les obres han alterat l’entrada i sortida d’alumnes i professorat als diferents blocs del centre, obligant als in-fants de primària i secundària a accedir-hi pel Parc de Cal Vives (encara per inaugurar).

Entre els projectes urbanístics futurs de l’actual govern, no es contempla la remode-lació de l’antiga N-II (actualment avingudes de Francesc Macià i Francesc Marimon) com a prioritari. “Considerem que hem de tenir en compte què és el més urgent per l’interès general, ja que seria molt maco dir, des del punt de vista polític, que una de les primeres accions que farem serà l’arranjament de l’antiga N-II, convertint-la en un bulevard de

pel·lícula”. En aquest sentit, queda clar que la postura del govern és la d’actuar sobre els problemes que consideren que necessiten una acció imminent. De la Cruz cita el següent

exemple com a prioritat: “en el clavegueram de Mas d’en Gall, s’ha de treballar amb l’Agència Catalana de l’Aigua per definir els col·lectors de desaigua, cosa que pot endar-rerir l’execució de qualsevol projecte, però segueix sent prioritari”.

A continuació trobareu les obres princi-pals que l’Ajuntament està portant a terme al municipi. Dins la informació, hem posat les cites del regidor d’Urbanisme respecte a aquell cas concret entre cometes.

De la Cruz: “Entenem que són actuacions necessàries pel poble i el que hem de buscar és l’interès general”

_D’OBRES /

7

Carrer de Sant MiquelData d’aprovació del projecte: 9 d’octubre de 2014Data d’inici de les obres: 14 d’agost de 2015Data prevista de finalització: 18 de desembre de 2015Pressupost: 359.087,71 eurosFinançament: fons municipalMotiu de les obres: mal estat del ferm, amplada curta de voreres. “Hi havia voreres molt estretes i el ferm estava pèssim”, indica el regidor d’Urbanisme.

setsetset8

Enderroc del carrer Ametller nº1És una reivindicació tradicional dels veïns del Barri Font i un compromís electoral del govern. El projecte es troba en període d’al·legacions, però no se n’espera cap. L’obra s’adjudicarà sense licitació, ja que l’import de la intervenció no ho fa necessari. És una casa tancada que forma part d’un pla d’actuació urbanístic però que està aturat. Les queixes dels veïns eren per motius de salubritat, ja que hi havia rates i males olors.

Parc de Cal VivesEstà previst acabar-lo a finals del mes de novembre. “Amb el parc de Cal Vives ens estan sorgint una sèrie de contratemps que no són causats per la gestió de l’Ajuntament sinó pel servei d’algun proveïdor, com el que ens ha de subministrar el material pels jocs infantils. Potser haurem de rectificar la data d’acabament i no obrir a finals de novembre sinó a principis de desembre”.

per Oriol Esteve_D’OBRES / EN CONSTRUCCIÓ /

9

Arranjament de l’accés nordData d’aprovació del projecte: 9 d’octubre de 2014Data d’inici de les obres: 24 d’agost de 2015Data prevista de finalització: 30 d’octubre de 2015Pressupost: 463.430 eurosFinançament: fons municipal i subvencióde la Diputació de BarcelonaMotiu de les obres: mal estat del ferm, condicionament per fer-hi un camí per caminar i anar amb bicicleta

Carrer de Baix Data d’aprovació del projecte: 9 d’octubre de 2014Data d’inici de les obres: 14 d’agost de 2015Data prevista de finalització: 28 de desembre de 2015Pressupost: 364.821,05 eurosFinançament: fons municipalMotiu de les obres: mal estat del ferm i amplada curta de voreres “Des del punt de vista estètic: si el comparem amb el carrer dels Arbres, que està arranjat, sembla que hi hagi una frontera imaginària que el deixa en un estat abandonat”.

setsetset10

GUDAYOL OLEARTASSESSORIA

JURÍDICA . LABORAL . FISCAL I D’ASSEGURANCES

Gran, 86, 1r ESPARREGUERA T. 93 777 23 25

*pack obsequi en

iniciar el teu tractament

Pl. Ajuntament 6 (galeries) ESPARREGUERA T. 93 777 53 22 rosalafargue@gmail.com

PROJECTES URBANÍSTICS QUE EL NOU GOVERN VOL IMPULSAR

És un dels barris més oblidats pels go-verns que han passat pel consistori. La zona d’habitatges es troba en un estat pèssim i no disposa pràcticament de cap mena de servei. Pel que fa al polígon de la zona, també es fa evident que no s’hi ha fet cap intervenció en anys. Una de les víctimes d’aquest abandonament és el Museu de la Colònia Sedó. De la Cruz explica que “estem en contacte amb IN-CASOL perquè el primer pas és dignificar la zona habitada i es vol trobar un profit social a tota la zona”.

El Projecte d’Ordenació Urbanística Muni-cipal (POUM) és una de les tasques que l’actual govern té previst afrontar durant el mandat. Una de les raons que dóna el regi-dor d’Urbanisme, Rogeli De la Cruz, és que “el POUM és molt important perquè regirà les directrius urbanístiques d’aquest poble en els 20 anys vinents, no és una tasca lleugera”. Val a dir que en el mandat ante-rior es va obrir un espai de participació dels veïns en el futur POUM, però alguns partits ho van veure com un acte merament informatiu on no s’hi podia debatre.

Una de les grans promeses del PSC per aquest mandat va ser la d’intervenir més en els barris. Per aquest motiu, un dels problemes que el govern té sobre la taula és el del clavegueram de Mas d’en Gall. Aquesta és una reivindicació històrica dels veïns de la zona, i la solució no només de-pendrà de la intervenció de l’Ajuntament sinó que també de l’Agència Catalana de l’Aigua. El regidor socialista també indica que “aquest barri, quant a equipaments, és molt deficient i és un problema que no s’ha abordat”.

Clavegueram de Mas d’en GallFinalització del POUM Can Sedó

Penso que tant pel carrer de Baix com pel de Sant Miquel hi passa molta gent i vehicles i amb la solució de paviment a un sol nivell es donarà més prioritat als vianants. Aquesta tendència s’està portant a terme als centres de molts altres pobles i ciutats; ens tocarà deixar el cotxe més lluny i utilitzar més les cames. Pel que fa a la casa del carrer Ametller, crec que serà una petita intervenció que millorarà molt la connexió i circulació del Barri Font. En el cas del Parc de Cal Vives, opino que per ser una actuació senzilla està molt bé perquè molta gent ho farà servir, però també és cert que hi havia la demanda de fer-hi un aparcament que hagués millorat molt el problema de l’estacionament. Totes les actuacions que s’estan fent tenen una cosa bona i és que es van decidir uns punts d’intervenció per una millora de l’entorn urbà, cosa que crec que sempre s’ha de fer per millorar la qualitat de vida de la gent. L’entrada nord és una millora més, s’ha canviat l’asfalt (que era necessari), i es va aprofitar per fer-hi un carril bici i millorar l’espai perquè la gent pugui caminar i fer esport. He de reconèixer que no em semblava bé les presses que es donaven pels projectes quan s’acostaven les eleccions, perquè no es pot planificar bé. Es vol fer molt amb poc temps i pocs diners i això fa que la qualitat baixi. Potser s’haurien de fer menys coses i amb més temps i inversió. S’ha de planificar amb una visió de futur i global, per anar a resoldre problemes de la població. Insisteixo que em semblen molt bé que hi hagi obres en l’espai urbà, però la planificació s’hauria de fer a llarg termini i amb una visió global de les prioritats per veure cap on anem.

Isabel Torres, de BE+R arquitectes i autora del projecte que s’està realitzant a l’entrada nord de la vila ens dóna la seva visió de les obres.

per Oriol Esteve_D’OBRES / EN CONSTRUCCIÓ /

11

Premsa Comarcal

Com va assegurar el vicepresident segon i responsable de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació, Marc Castells, durant la presentació de la nova campanya, «el turisme com a activitat econòmica s’ha mostrat molt important i resis-

tent. Ha estat capital, durant aquests darrers sis o set anys, de grans dificultats. Hem vist cau-re dràsticament alguns dels sectors més dinà-mics i, en canvi, hem constatat que durant aquests anys la deman-da turística ha crescut i ha generat més impacte

econòmic, creant més ocupació i capitalitzant la generació de riquesa». Així, l’impacte econòmic global del turisme a les comarques, sense comptar el Barcelonès, és de més de 4.000 milions d’euros anuals i el nombre d’ocupats al sector turístic, durant el

2014, va ser de 115.000 llocs de treball. A més, va destacar Castells, entre el 2005 i 2014 les comarques de Barcelona han passat de 3 a 4 milions de turistes (que pernocten més d’una nit) i el nombre de per-noctacions el 2014 és de 12 milions.

La Diputació de Barcelona aposta pel turisme al territori

Redacció / Barcelona

La Diputació de Barcelona ha apostat aquests darrers anys de forma decidida per promocionar el tu-risme al seu territori, com a instrument per potenciar el desenvolu-pament econòmic dels municipis de la demar-cació. Cada vegada més, aquest sector es referma com un factor decisiu per contribuir al crei-xement de l’economia, la creació de llocs de treball i al reequilibri territorial.

Oferta turísticaLa nova campanya,

que està destinada principalment als re-sidents a Catalunya, té com a eixos principals les tres submarques tu-rístiques:

Obre la porta i descobreix que Barcelona és molt més

Aquest és l’eslògan de la nova campanya de turisme de la Diputació de Barcelona, “Barcelona és molt més”, que pretén incentivar el turisme a la demarcació i contribuir a la promoció turística d’una destinació que per a molts encara és desconeguda però que, per la qualitat dels atractius turístics amb els quals compta, es vol convertir en un referent en els propers anys

El turisme, un sector amb un impacte econòmic de 4.000 milions d’euros

La Costa Barcelona, amb el Garraf, el Baix Llobregat o el Mares-me, amb destinacions tan emblemàtiques com Sitges, Calella, Vi-lanova, Mataró, Santa Susanna o Castellde-fels. A l’interior de la costa, l’Alt Penedès, el Vallès Occidental o el Vallès Oriental, amb destinacions i oferta tan variada com Vi-lafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia,

Terrassa, Granollers, La Garriga o Caldes de Montbui.

Els Paisatges Bar-celona, amb l’Anoia, el Bages, el Moianès i Osona. On ciutats com Igualada, Manresa, Moià i Vic mostren el seu potencial per des-cobrir la seva oferta gastronòmica, cultural i comercial, envoltades d’un gran patrimoni natural, format per

Parcs Naturals tan em-blemàtics com el Mont-seny, Sant Llorenç del Munt o Montserrat. Sense descuidar racons d’alt interès, com són Mura, Rupit o Calaf.

Pirineus Barcelona, el Berguedà. La porta barcelonina al Pirineu català, representada pel Pedraforca i el Cadí, l’alta muntanya amb tots els seus valors per practicar-hi esports i

activitats a l’aire lliure o descobrir la seva gas-tronomia i les formes de vida que s’hi han desenvolupat a través dels anys.

La campanya, que co-mença aquest mes d’oc-tubre, es podrà seguir a televisions, ràdios, dia-ris i revistes, mitjans di-gitals, autobusos, metro, ferrocarrils de la Gene-ralitat, xarxes socials i webs i portals turístics.

setsetset12

De desnonats a ocupes

L’immobilisme dels bancs i la lentitud per donar soluci-ons des de l’administració converteixen a les persones desnonades en potencials ocupes d’habitatges

Per Carlos Ortí i Oriol Esteve

Aquest és un dels 35 edificis ocupats detectats per la policia local

13

FORN DE PA

JORBA

c/ Gran, 6 · T. 93 777 19 40Camí Ral, 26 · T. 93 777 46 04

ESPARREGUERAAv. Generalitat, 32 T. 93 770 34 07

ABRERA

Esparreguera no és encara un poble lliure de desnonaments. La nova llei de l’emer-gència habitacional aprovada pel Parlament de Catalunya al juliol no s’està implemen-tant perquè no s’ha redactat el reglament, i perquè l’Ajuntament no disposa d’habitat-ges socials per evitar que cap persona es quedi sense sostre.

El passat 20 d’octubre, Javier Iriarte i la seva família, dona i quatre fills, van a estar a punt de ser desallotjats del seu pis després d’endarrerir-se en el pagament del lloguer. Els hi van donar un termini de deu dies per abandonar l’habitatge i Iriarte, de naciona-litat argentina, reconeix que no tenen cap altra alternativa: “No tinc família aquí, ni a Espanya”. Fa dotze anys que viuen a Espar-reguera i en aquests últims mesos, els únics ingressos familiars eren poc més de 400 eu-ros de la prestació d’atur, insuficients per fer front a totes les despeses. “Vull un sostre, sigui d’un lloguer social o d’un lloguer que jo pugui cobrar”, ens explica Iriarte.

S’han detectat 35 habitatges ocupats a Esparreguera per denúncies i intervencions de la policia local

El cas de la Yolanda Mateos és diferent. Amb una feina precària i el seu marit ma-lalt, la parella amb els seus quatre fills van abandonar el pis on vivien perquè no podi-en arribar a final de mes. Van entrar en un habitatge buit del banc BBVA i el van con-vertir en casa seva. Porten vivint com a “ocupes” poc més d’un any i mig, però sota l’amenaça de ser desallotjats després que l’entitat bancària els denunciés i es negués a negociar qualsevol lloguer en aquest o un altre habitatge. “No vull estar ocupant, tinc quatre fills i vull una estabilitat”, ens explica Mateos. Ara el banc els hi demana una fian-ça de 1200 euros per possibles desperfectes a l’habitatge i hauran d’anar a judici el pròxim 14 de novembre.

Les situacions d’aquestes dues famílies no són les úniques. Es desconeix el nombre de persones en risc d’emergència habitacional, però en la Plataforma d’Afectats per la Hi-poteca (PAH) hi ha més membres amb problemes hipotecaris o que es troben ocupant pisos de les entitats bancàries. D’altra banda, tot i que no tots els ocupes d’Esparreguera es poden catalogar en el mateix sac, l’Ajuntament ha detectat per denúncies i intervencions de la policia local un total de 35 habitatges ocupats.

Les passes del nou govern

El nou govern format pel PSC i ICV s’ha proposat en el pla de mandat acabar amb el “drama social dels desnonaments i els habitatges buits al municipi”. Per complir aquesta pro-mesa, l’Ajuntament vol crear un parc d’ha-bitatges públic, així com mediar amb els bancs i grans propietaris perquè cedeixin els seus pisos buits a lloguer social.

Creada especialment per garantir un sostre a tots els vilatans, el consistori ha creat la regidoria d’Habitatge. Aquest nou departa-ment ja es troba mans a la feina, tot i que encara no disposa de pressupost propi i treballa conjuntament amb serveis socials, serveis jurídics, plans d’ocupació i la policia local. “Estem començant des de zero”, ens co-menta la regidora d’habitatge, Olímpia Sánchez.

El govern de PSC i ICV s’ha proposat acabar amb els desnonaments i els habitatges buits en mans de grans propietaris

Fins que s’aprovin els nous pressupostos, la regidoria està fent, de moment, la detecció de pisos buits en mans de bancs i construc-tores. Una feina realitzada a partir de l’anàli-si de les dades de consum de l’aigua i l’elec-tricitat. Tot i desconèixer el nombre total d’habitatges buits, Sánchez ens avança que “el Banc BBVA a Esparreguera és qui en té més”.

Precisament la Coordinadora del Baix Llo-bregat Nord, composta pels ajuntaments i la PAH, està actualment en negociacions amb el BBVA perquè cedeixi els pisos buits a lloguer social. Unes converses que avan-cen a un ritme massa lent per satisfer les necessitats habitacionals de moltes famílies. La regidora d’Habitatge afirma que després del BBVA “anirem treballant amb totes les enti-tats i constructores”.

Davant les situacions d’urgència, l’Ajunta-ment s’ha compromès a evitar els desnona-ments i ajudar en tot el possible a les famí-lies. “Si ens assabentem, podem actuar abans d’hora”, confirma Sánchez. En aquesta ma-teixa línia, la regidora de Serveis Socials, María Vallejo, remarca que la prioritat del nou govern és fer “una política social”. Per aquest motiu, se seguiran destinant recursos per ajudar econòmicament a pagar el llo-guer o la hipoteca, a garantir els subminis-traments bàsics, i per proveir allotjaments temporals en cas de desnonaments. Totes aquestes prestacions tenen, això sí, un ca-ràcter temporal i la seva concessió depèn de cada cas. “Encara que les necessitats d’una fa-mília siguin les mateixes, cada unitat familiar és diferent”, ens explica Vallejo. Però sovint, els problemes principals per aconseguir ajudes d’aquest tipus són el desconeixement de la seva existència i la sol·licitud tardana de les prestacions per part dels afectats.

La Coordinadora del Baix Llobregat Nord, composada pels ajuntaments i la PAH, està actualment en negociacions amb el BBVA perquè cedeixi els pisos buits a lloguer social.

setsetset14

Les reivindicacions de la PAH

La principal reivindicació de la PAH del Baix Llobregat Nord, pràcticament des de la seva constitució, és la cessió en lloguer social dels pisos buits. És la qüestió més urgent des del moviment pel dret a l’habitatge i on es pot pressionar més des dels municipis. María del Pino, membre de la PAH i veïna d’Esparre-guera, també coneguda com a “Lola”, alerta que la falta de solucions i ajudes pels desno-nats provoca que hi hagi “molta gent que s’està dedicant a ocupar cases de bancs”. Encara que aquestes famílies hagin aconseguit la dació en pagament després de ser desallotjats, moltes es troben sense cap més alternativa que obrir un immoble en desús i ocupar-lo, ja que si no podien pagar la seva hipoteca, és poc habitual que puguin fer front a un llo-guer a preu de mercat. Les crítiques de la PAH també van dirigides contra el consistori. L’Ajuntament d’Espar-

reguera va aprovar fa gairebé dos anys la moció que preveia detectar i multar als bancs, constructores i grans propietaris que no disposessin els habitatges en desús. Però aquesta declaració mai s’ha portat a la pràc-tica a la vila i només s’han detectat, segons la PAH, uns 50 pisos buits aproximada-ment. Un avenç molt lent pels afectats i es queixen que el consistori “miri cap a un altre costat i deixin que ocupin (habitatges), perquè es treuen un problema de sobre”. La realitat és que les ajudes per a les famílies “ocupes” són gairebé nul·les. A més, aquestes persones corren el risc de ser desallotjades en qualse-vol moment si el banc interposa una de-núncia contra ells.

La PAH promet accions si les converses amb els bancs i els ajuntaments no aconsegueixen posar els pisos buits en lloguer social

Si les conversacions de la Coordinadora s’eternitzen, la PAH promet sortir al carrer i fer-se escoltar davant l’Ajuntament i les en-titats bancàries. Una mostra va ser el passat 15 d’octubre amb la cercavila reivindicativa en suport a la llei d’emergència habitacional i al cas de la ‘Lola’, qui va ser desnonada l’any 2010 i Catalunya Caixa es nega a condonar un deute de gairebé 100.000 eu-ros. “Estem tenint molta paciència i sabem que les institucions van molt lentes”, exposa María del Pino. Per la urgència i la necessitat de moltes famílies, la PAH demana al consisto-ri que es deixi d’excuses i que comencin a actuar per posar solucions. l

Batlle & BatlleAdvocatAssessor fiscalAdministrador de finquesT. 676 89 33 17

Humbert Batlle i GarciaLlicenciat en Ciències EmpresarialsMaster Direcció d’Empreses (ESADE)Consultor-Assessor d’Empreses

Daniel Batlle i Garciac/ Mestre Feliu Monné, 9 ESPARREGUERA

T. 93 777 21 32

Manifestació de la PAH a Esparreguera el passat 15 d’octubre

“Estem tenint molta paciència i sabem que les institucions van molt lentes”

De d

esno

nats

a oc

upes

, per

Car

los O

rtí i

Orio

l Este

ve

15

Els consistoris es bolquen per salvar el FILAnys de pèrdues i números vermells passen factura. El FIL, la Fundació d’Inserció Laboral, que dóna feina a 80 treballadors amb discapacitats, es va plantar aquest 2015 amb un gran deute i va demanar l’auxili de l’administració.Davant aquesta crisi de la fundació, el Pa-tronat que dirigeix l’entitat, format pels ajuntaments d’Olesa de Montserrat, Abrera, Sant Esteve, Collbató i Esparreguera va de-cidir traspassar la gestió actual a la Coope-rativa Àuria pels pròxims cinc anys. L’alcal-de Eduard Rivas, president actual del patronat, va afirmar en el ple del 14 d’octu-bre que la unanimitat política demostrada pels batlles patrons es deu al fet que sense el FIL, “aquesta gent veuria molt difícil la seva reinserció laboral i social”. A més, van aprovar una ajuda econòmica de 396.000 euros per sanejar els comptes. Al consistori d’Esparre-guera li tocarà aportar el 34%, és a dir, una suma de 134.000 euros al FIL.

L’Ajuntament d’Esparreguera haurà d’aportar 134.000 euros a la Fundació El FIL va néixer l’any 2000 com una funda-ció amb seu a Esparreguera amb l’objectiu de donar feina a persones amb discapacitats. Un projecte privat creat a iniciativa dels consistoris de la zona i de la Generalitat per tal d’integrar a individus amb minusvalideses al món laboral. Els mateixos ajuntaments utilitzaven el FIL com a servei de neteja, feines de jardineria, tasques de deixalleria, muntatge de tarimes i lloguer de cadires. Però la manca de clients privats i la crisi eco-nòmica van encetar en els últims anys una major dependència d’injeccions de diners públics. L’any 2013, els ajuntaments patroci-nadors van haver d’aportar 180.000 euros a la Fundació tal com marquen els seus estatus.

Però no només la crisi hi ha influït en la situ-ació deficitària del FIL. La falta de planifica-ció i d’objectius comercials han fet perdre a la fundació, contractes i clients importants. “La garantia de l’aportació de capital públic al FIL ha fet relaxar la gestió diària”, ens explica Eduard Rivas. Per aquest motiu, el Patronat ha acomiadat l’antic gestor de la fundació i hi ha una investigació judicial oberta. La fundació ja va ser gestionada durant els primers vuit anys de vida per la mateixa Cooperativa Àuria. L’any 2008 es va produir un canvi en la gestió coincidint amb la crisi econòmica. En aquella ocasió, el gerent de la fundació va demanar canviar l’activitat eco-nòmica i altres condicions, però els ajunta-

ments es van negar. Ara els consistoris ator-guen de nou la gestió a Àuria durant un període de cinc anys per assegurar el funcio-nament i manteniment de l’empresa. La idea de la Cooperativa Àuria és transfor-mar el FIL en una empresa dedicada a l’elaboració de productes de valor afegit mantenint la finalitat social i l’esperit sense ànim de lucre. En aquest sentit, el nou ges-tor, Miquel Canet proposa ampliar els in-gressos perquè la fundació tingui capacitat inversora i deixi de dependre de l’adminis-tració. És el mateix estil que aplica Àuria al centre taller d’Igualada, on la cooperativa dóna feina a 250 persones amb discapaci-tats i ha aconseguit crear una empresa de càtering i una de cosmètica.

Es vol transformar el FIL en una empresa d’elaboració de productes de valor afegitEl futur del FIL queda assegurat després de l’ajuda econòmica aportada pels ajunta-ments. A finals de desembre, Àuria presenta-rà un pla de sostenibilitat per evitar que hi hagi més pèrdues a la fundació i després elaborarà un pla estratègic comercial sobre aquest canvi de model econòmic que haurà d’aprovar el Patronat de l’entitat. l

c/FerranPuig,109t.937771466EsPARREGUERA

MecànicaGeneraldel’Automòbil

TALLERS GERMANe HIJOS, C.B.

_RECULL DE PREMSA /_Carlos Ortí

setsetset16

pastissers artesans

ESPARREGUERA c/ Sant Miquel 11T. 93 777 54 81

MARTORELL c/ Ausias March 2-8, L4 T. 93 173 81 75

centre de teràpies naturals i sistèmiques

francesc macià 135 - 08292 esparreguera - T. 93 770 94 12 / 619 73 66 60info@espiral108.net - www.espiral108.net

10ANYsAMBtU!

2005-2015

La PAH es manifesta en suport a la “Lola”“Justícia per a la Lola”, aquest era l’escrit de la pancarta que encapçalava la mani-festació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a Esparreguera del passat 15 d’octubre. Al voltant d’una trentena de persones van recórrer els carrers de la vila per denunciar el cas de la Lola. La Lola és la història de l’espar-reguerina, María del Pino, qui va ser desnonada per Catalunya Caixa del seu habitatge l’any 2010 juntament amb el seu marit malalt de càncer terminal, qui va morir al cap d’un mes. Des de llavors, el banc té embargat el compte a la Lola i li reclama un deute de gairebé 100.000 euros, tot i que, els únics ingressos que té és una pensió de viudetat. La PAH ha volgut difondre aquest cas particular per demanar la condonació del deute a Ca-talunya Caixa.

Campanya informativa sobre residusL’Ajuntament d’Esparreguera va co-mençar el 12 d’octubre una campanya informativa per promoure el reciclatge i informar dels nous canvis en la reco-llida de residus per la nova empresa Servitransfer. La iniciativa consistia en una sèrie de reunions amb els veïns, carpes informatives i el sorteig de ciste-lles de productes ecològics. La campa-nya de foment del reciclatge finalitzarà el dissabte 21 de novembre amb una festa al matí a la plaça de la Sardana (Pàrquing de La Passió). Una activitat on es realitzarà el sorteig per decidir els guanyadors del concurs ecològic.

El Ple declara Ràdio Esparreguera com a servei essencialEl Ple va aprovar el 14 d’octubre decla-rar la comunicació municipal com a servei essencial. Una proposta del go-vern donada per la urgència de poder cobrir les baixes de personal de Ràdio Esparreguera a causa de jubilacions. La iniciativa va comptar amb els vots a fa-vor de l’executiu més els grups munici-pals de la CUP, CDC i el PP, mentre que ERC es va abstenir i C’s va votar en contra. L’alcalde Eduard Rivas va defen-sar la mesura per seguir mantenint el funcionament de l’emissora municipal i per poder crear un departament de co-municació inexistent a l’Ajuntament. L’únic grup oposat a aquesta declaració va ser Ciutadans qui advoca per replan-tejar Ràdio Esparreguera.

Junts pel Sí guanya a Esparreguera amb Ciutadans com a segona forçaVictòria de Junts pel Sí a Esparreguera amb 4.064 vots, que obté un 32,79% dels sufragis de la vila. Però la sorpresa va ser per Ciutadans en consolidar-se

com a segona força amb 2.488 i un 20.08% dels vots. La tercera plaça va ser pel PSC amb 1.963 sufragis que es man-tindria amb un 15,84% del total. Com a quarta força quedaria Catalunya Sí que es Pot, la coalició de Podem, ICV-EUiA i Equo, amb 1.224 vots i un 9,88%. Li seguiria de ben a prop la CUP amb 1.210 vots, una formació que també augmentaria considerablement el seu percentatge de vot respecte a les ante-riors autonòmiques amb un 9,76%. El Partit Popular es converteix en la sisena força i es redueix el seu suport a la vila amb 913 de vots i un 7,37%). Per últim, Unió obtindria tan sols un 1,92% dels vots i confirmaria la desaparició de la seva representació al Parlament de Cata-lunya. L’altra dada important de la jor-nada electoral va ser la immensa partici-pació dels esparreguerins, que va arribar a la xifra rècord en unes eleccions auto-nòmiques del 77,03%.

L’indepententisme triomfa a CollbatóJunts pel Sí també va aconseguir la vic-tòria a Collbató i, juntament amb la CUP, l’independentisme es va alçar com l’opció preferida pels collbatonins. JxS va obtenir un 49,95% dels vots i la CUP un 11%. Dins del flanc unionista, desta-ca el resultat de C’s amb un 14,4%. El PSC va caure fins a la quarta posició amb un 7,4% i el PP fins a la cinquena amb un 7,2%. La coalició de Catalunya Sí que es Pot només va poder obtenir un 5,8% i Unió va quedar en última posició amb un 2,4%. Quant a la participació, ha estat la més alta aconseguida en unes eleccions al Parlament de Catalunya

_RECULL DE PREMSA / _Carlos Ortí

17

Un prestigi que es va perdre amb la dictadura i que va tenir el seu punt àlgid a finals del segle XIX. L’amor al seu poble natal i el vincle amb l’ofici dels seus ancestres l’han empès a recuperar una tradició que prova de plasmar en un negoci jove però amb perspectives de futur.

A LA SEgOnA MEItAt DEL SEgLE XX ES vA DEIXAR DE COMERCIALItzAR OLI A COLLbAtó. PER què?Perquè l’oli d’oliva era un producte molt preuat i per la gran gelada europea de 1956, que va matar la majoria d’oliveres del poble. Això va fer que els collbatonins que vivien de l’oli marxes-sin cap a Barcelona. A més, cal tenir en compte la situació de pobresa després de la Guerra Civil.

I EL tEu AvI S’HI vA quEDARSí. El meu avi va ser l’únic de cinc germans que es va quedar al poble. Després, el meu pare va mantenir el conreu i jo, al seu costat, ho vaig mamar des de petit.

POtSER vA SER unA DECISIó MOLt AtREvIDA, nO?No sé si atrevit o covard, mira el que et dic. Els més agosarats es van llençar a una aventura que ni coneixien. El meu avi va conservar la tradició familiar.

ES PODRIA COnCEbRE EL nEgOCI DE L’OLI SI nO FOS FAMILIAR?Històricament, no. En tot l’entorn de Montser-rat, cada casa i cada família han tingut cura del seu camp d’oliveres. Tot era per autoconsum. En el nostre cas, el meu fill, el Jofre, s’encarrega del conreu i jo de la part més comercial.

què FA únIC L’OLI DE LA zOnA DEL MOntSERRAtí?L’exclusivitat. El tipus Palomar, propi de Collba-tó, Esparreguera, el Bruc, Olesa i Pierola, no es troba en cap altre lloc del món. De l’altre tipus, Vera, en trobem una mica a Sant Menat, a la Garriga, però podem dir que és propi d’aquí. El nostre oli és molt estable perquè conté molts po-lifenols [antioxidants]. Quant a tast i atributs per la salut és de gran qualitat. Per fer malbé l’oli d’aquí necessites posar-lo dotze hores a 120ºC!

HA CAnvIAt MOLt LA PRODuCCIó I LA quALItAt DEL PRODuCtE?Ara es fa un oli d’infinita millor qualitat. Des-prés de la Guerra Civil, el que era determinant era la quantitat; i no la qualitat. Aleshores tot es feia per sobreviure i ningú es plantejava pensar en l’excel·lència del producte. Les olives es te-nien tancades molts dies, fermentaven i sortien amb un alt grau d’acidesa; i per fer un bon pro-ducte, has de collir les olives fresques i dur-les directament al molí.

I CLAR, EL bOn OLI té unA ACIDESA MOLt bAIXA.Exacte. L’acidesa apareix quan es barreja l’aigua de l’oli amb els seus triglicèrids. Això passa per exemple quan colpeges la fruita.

ELS OLIS COMERCIALS tEnEn tOtES AquEStES PROPIEtAtS?Les poden tenir, però no les tenen.

FALtA DE COnEIXEMEnt DE tOt AIXò?En general la gent no està gaire conscienciada amb qüestions com l’acidesa o la qualitat de l’oli, que té grans propietats com la vitamina A, la vitamina E, la vitamina K, etcètera.

PER A tu, L’OLI éS PASSIó O nEgOCI? Ambdues coses. Ha de ser indestriable, ja que no pot haver-hi negoci si no et comporta passió. La felicitat que et dóna la terra, la satisfacció que et genera fer un bon producte i el benefici que en puguis obtenir han d’anar plegats. Mentre et permeti viure dignament, ja està bé.

I PER què DECIDEIXES AbAnDOnAR EL COnSuM PROPI I PROvAR AMb LA COMERCIALItzACIó?Com bé dius, sempre havíem conreat les olive-res, però sentimentalment li volíem donar una aplicació pràctica. Ara mateix, estem treballant per la internacionalització de l’oli del Montser-ratí i la creació d’una Denominació d’Origen. D’aquesta manera, assoliríem el reconeixement i el valor afegit del producte.

ES tRACtA D’un nEgOCI REnDIbLE? POt gEnERAR LLOCS DE tREbALL?No, encara no. És un producte car de fer. Ara mateix estem canviant el sistema d’esporgues, que requereix molta inversió, per exemple. Cal reconèixer l’oli i que la gent el compri perquè es puguin generar llocs de treball.

COM vEuS EL nEgOCI DE L’OLI A COLLbAtó D’Aquí 20 O 30 AnyS?Tenim la producció que tenim: petita. Però ben aviat plantarem un miler d’oliveres Palomar. Hi ha grans expectatives, però no supeditades a una superproducció; sinó al reconeixement i l’excel-lència. La quantitat ha d’arribar via qualitat i sumant esforços. l

L’Oli de Collbató, una història centenàriaMiquel vallès “quelus” (1953), tècnic de tele-comunicacions, treba-lla des de 2010 colze a colze amb el seu fill per a la recuperació del prestigi de l’oli de Collbató. per Albert Acin

fotos ???

setsetset18

El gener d’aquest any, el 2015, ha fet setan-ta-sis anys que uns quants esparreguerins i esparreguerines, al voltant de 120, van esde-venir refugiats, van fugir a França, empesos per la por d’anar a la presó, o de ser afuse-llats, i per seguir els seus marits, els pares, alguns dels quals ja hi havien arribat, a la frontera, en la desfeta de l’exèrcit republicà. Van sortir acompanyats de persones d’altres regions d’Espanya, que ja s’havien refugiat a poblacions catalanes, també a Esparregue-ra1, d’homes i dones d’altres pobles de Ca-talunya, que tenien les mateixes pors. Ho-mes, dones, nens… fugint, caminant, amb carros, amb cotxes… amb algunes de les pertinences que es podien emportar, segura-ment oferint la mateixa imatge que els siri-ans que avui marxen del seu país. La Guerra Civil Espanyola s’estava acabant, a l’estiu s’havia desenvolupat a l’Ebre l’últi-

1 A la Puda i altres llocs d’Esparreguera van viure-hi quasi bé 3000 refugiats d’altres llocs l’Espanya que ja havien estat ocupades per les tropes franquistes.

ma gran batalla de la guerra i la República l’havia perduda, malgrat l’esforç de l’exèrcit del Front Popular, ara format per molts soldats joves, els de les quintes del “bibe-rón” reclutats a la primavera de 1938. Per Nadal del mateix any, l’exèrcit nacional or-ganitzà l’ocupació de Catalunya sense tro-bar gaire resistència dels republicans, i l’ocupà totalment envers el 9 de febrer de 1939, provocant així la fugida de quasi mig milió de persones cap a la frontera francesa. Soldats, gent compromesa amb la Repúbli-ca i els seus familiars: alcaldes, regidors dels ajuntaments, càrrecs de les diputacions, de Generalitat i del govern de la República, responsables de partits, dels Ateneus, sindi-calistes de la UGT, la CNT, de la Unió de Rabassaires. Tenim el testimoni d’alguns esparreguerins2 que aleshores eren nens i que van anar-se’n amb els avis i mares; els homes fugien amb un exèrcit en retirada. Aquest testimoni és el retrat d’allò que van viure moltes famí-lies. El dia 22 de gener de 1939, Esparregue-ra va ser ocupada el 24 de gener, dos auto-cars de la companyia Montserratina, la que feia el transport a Barcelona, i un cotxe, van

2 En Josep Paulo n’era el nen que explica les seves vivències a l’exili als números 45,46,47,48 i 49 del 777 Comunica. L’Antònia Galceran era l’altre infant que ens ho explica en el seu llibre “Un camí fràgil”

sortir de matinada, passant per Olesa3 i per carreteres secundàries per evitar l’excés de trànsit de les carreteres principals, van arri-bar a Arbúcies on van passar la nit, després Sarrià de Ter, després Figueres “Allí ens amunteguem en una pallissa, sobre palla… la sirena sinistra es fa sentir, els avions ens sobrevo-laven, les bombes xiulaven, jo tremolava tota”4. La fugida continua “Les carreteres són plenes de gom a gom… Les cunetes són plenes de roba, d’objectes… la Catalunya esparracada està en marxa” Fins a arribar a la frontera. A França un govern de dretes, hostil, espo-ruguit per rebre aquella gentada empobrida, per evitar que s’escampessin per tot el seu territori, acull les dones i els nens en barra-cons, cases de colònies, allotjaments amb condicions sanitàries i d’espai deficients, llocs on s’amuntega a la gent que s’omple de paràsits, llocs ben poc confortables. Els homes són tancats en els camps de concen-tració d’Argelers, Saint Cyprien en condici-ons encara més deplorables i vigilats pels gendarmes i soldats de les colònies france-ses. Quan comença la Segona Guerra Mun-dial alguns són alliberats per anar a fortificar les defenses franceses, molts dels quals seran fets presoners pels alemanys i alguns enviats 3 El pont d’Olesa a Esparreguera va ser dinamitat dos dies després.4 De “Un camí fràgil”

_RACÓ D’HISTÒRIA /

Josep Ràfols Esteve

REFUGIATS

eren nens i van anar-se’n amb els avis i mares; els homes fugi-en amb un exèrcit en retirada

19

a camps d’extermini en qualitat d’apàtrides. D’altres formem part de la resistència fran-cesa, els més preparats són acceptats a Xile, Mèxic, Santo Domingo.Els testimonis d’Esparreguera viuen a Fran-ça històries diferents. La família d’en Josep Paulo, va tenir la sort de ser acollida per bona gent i va tenir una estança agradable. La seva mare i unes veïnes els van acompa-nyar durant tot el viatge, en què va fer molts amics i de qui té molt bons records. Van estar molt bé, primer en un hotel i després en una casa, però sempre en unes bones condicions i estimats per la gent, van tenir molta sort. “Allà hi estiguérem com a reis. Hi estiguérem dos mesos, però arribà l’època d’estiueig i allà hi sobràvem, així que fórem des-tinats a un xalet de la rue la Rummet. Allí enca-ra hi vàrem estar millor, car a més de la llibertat i la bona convivència amb els veïns, la majoria es desvivia perquè no ens manqués res. Hi férem molt bones amistats.”D’altres, la gran majoria, com l’Antònia Galceran, filla de l’alcalde republicà d’Es-parreguera, van haver de viure en condici-ons infrahumanes, a les golfes d’algunes granges, en refugis, només amb la seva àvia i dos germans, separada de la mare que feia de minyona a una casa francesa. Al refugi dormen sobre un jaç de palla en una habi-tació gran plena de gent “la iaia posa sobre les criatures els quatre draps que duem i la nostra única manta per sobre”5 Sobreviuen en la precarietat dels refugiats, s’encomanen els polls i la sarna; va a captar per poder acon-5 “Un camí fràgil”

seguir algun tipus de calçat, aconsegueixen fer quatre cèntims anant a veremar, fent de minyones… Sempre amb la incertesa del futur, amb les ganes de tornar, de retro-bar-se amb el pare. Alguns els tornaran, com la família del Jo-sep Paulo que veu com detenen el seu pare l’endemà mateix d’arribar a Esparreguera i internat “al Cànem” del Poble Nou de Bar-celona, una nau industrial que feia de presó on romandrà quatre anys. El seu pare, que era del PSUC, havia estat regidor del nostre ajuntament l’últim any de la guerra. La fa-mília Galceran s’instal·la a França, aconse-guint a poc a poc millorar el seu nivell de vida. Només tornen, i de visita, quan s’aca-ba la dictadura. El pare havia estat alcalde i havia participat activament en els fets d’oc-tubre de 1934, tornar abans era posar en perill la seva vida. l

Vaig anar a veure Santa Joana dels Escorxadors -prescindint de la incògnita de si m’agradaria o no- perquè es tractava de Bertold Brecht (un gegant del teatre), perquè m’adhereixo sempre que puc a totes les manifestacions artístiques d’Esparreguera i per l’amistat que tinc amb molts dels seus intèrprets.

I he tingut una sorpresa total. Santa Joana dels Escorxadors és una obra entenedora (potser amb alguns conceptes allargassats), però que se segueix amb un interès que va creixent fins al final i que t’hi enganxes sense adonar-te.

Però amb el que vaig quedar literalment meravellat és amb la seva direcció i posada en escena. Des de la inspirada música de Jurado -tan mesuradament interpretada- fins als sorprenents efectes lumínics, i, sobretot aquell desplegament d’actors de més de 30 intèrprets en un espai molt ben concebut.

És clar, no tots estan a l’altura d’aquest monstre interpretatiu que és l’Ernest, però eren tots admirables en la seguretat del seu paper i en els complicats moviments i evolucions escèniques que la Directora els ha confiat. I és que, resumint, considero que Santa Joana dels Escorxadors és, sobretot una brillant direcció com poques vegades he vist a Esparreguera en una obra d’aquesta envergadura.

_OPINIÓ /

_Josep Borràs i Farrés

_UNA SORPRESA TOTAL /

Sara GómezTravesset

PSICÒLOGA I LOGOPEDARehabilitació dels trastorns de la parla i el llenguatge

en nens i adults

CREU BLAVA ESPARREGUERAAv. Mil·lenari, 6 baixos

T. 93 777 63 53 / 93 777 60 77

setsetset20

30 d’octubre de 2015 Fundat el 1902

Esparreguera TVarrasa als Emmy

L’única televisió local del poble va arrasar en els premis Emmy en obtenir més de 12 guardons per la seva feina en el camp del periodisme. L’únic treballador del mitjà, Lluís Bigues, va de-clarar en la gala d’entrega de premis “estar vivint el moment més dolç de la seva carrera”. Una cerimònia amb polèmica, després que els directors de di-aris com New York Times i de televisions com la CNN criti-quessin la decisió del jurat. Pel famós periodista Carl Berns-tein, que Esparreguera TV hagi arrasat és “un símptoma que el periodisme està en hores molt baixes”. [CULTURA, pàg 31]

Ciutadans proposa eliminar la ràdio per ser ‘cosa de bruixes’

El partit d’Albert Rivera va jus-tificar la decisió perquè “no en-tenem ni com funciona ni perquè existeix”, va declarar el líder local acusant de ‘malèfic’ l’invent de la ràdio. Si arriben a governar, ja han anunciat que eliminaran l’emis-sora municipal per evitar que la gent escolti a través d’un aparell el que passa al poble. “Un votant desinformat, és un votant feliç”, va defensar el portaveu de Ciutadans. [POLÍTICA, pàg 12]

Després de mesos de veïns de Can Rial denunciant les desapa-ricions dels seus gossos, Espar-reguera ha començat a patir una plaga d’aquestes antigues mas-cotes. Mossegades a persones i excrements pestilents són algu-nes de les conseqüències del gran

nombre de cans que pul·lulen pels carrers després d’escapar-se dels seus amos. L’Ajuntament ha decidit solucionar el problema d’arrel i demanarà als propietaris de gossos aprovar un examen de tinença responsable d’animals. [SOCIETAT, pàg 24]

Els gossos perduts de Can Rial es converteixen en una plaga

21

GEOGRAFIA DE LA REPRESSIÓEn commemoració del 75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Com-panys, el grup municipal de la CUP ha pre-parat una ruta per la vila per “redescobrir i re-cordar una de les èpoques més dures que ha viscut el país i per descomptat també la nostra vila” com indiquen els organitzadors. L’itinerari recorre 30 cases del poble on van habitar víctimes de la repressió franquista. Per identificar-les, s’ha exposat uns cartells a les façanes d’aquests habitatges. L’objectiu de la CUP Esparreguera és “resignificar l’espai quotidià i comprendre que la magnitud que assoliren els crims del franquisme és proporcional al silenci i l’oblit forçós que es va imposar”.

Els colors van omplir divendres 16 d’octubre la plaça de l'Església. Per celebrar el cinquè aniversari, l'empresa de disseny Espai Blanc varen organitzar una batalla de paper de và-ter, també anomenada "First Party Color". Una guerra on s'han enfrontat 150 persones dividides en dos equips. En l'acte hi col·labo-raven l'Ajuntament d'Esparreguera i altres entitats com La Passió, Batuco, Cal Sant i Nicx Music.

FIRST PARTY COLOR

La segona Fira del vi i la gastronomia va te-nir lloc el dissabte 17 d’octubre a la plaça del Centre. Aproximadament un miler de persones va passar per la fira una hora o al-tra. Durant el matí va tenir lloc una ponèn-cia i tast de bombolles a càrrec de Siscu Martí, Guillem Pinyol i Agustí Torelló, sobre el tema Cap on anem? El dia va estar amenit-zat per Toni Valor i N’estic Fard Band, Anna Llopart i La Banda de Música d’Esparregue-ra. Unes 10 marques de vins tenien estant entre els quals els esparreguerins Ca n’Es-truc, Ratafia de l’avi Guillem i Instants amb mi que es presentava en societat, produït per Guillem distribucions. En l’àmbit de la gas-tronomia només uns pocs estands: Lâl, K-fetó, Cal Sant i Cal Ferran. Cap al tard, la plaça va quedar plena satisfent les expectati-ves dels diferents establiments i dels organit-zadors que, fins i tot, van exhaurir les copes.

FIRA DEL VI I LA GASTRONOMIA

EL MÉS PORC?Nenes i nens, petits i grans, mares i pares, àvies i avis… No hi falteu! —deia el cartell de l’obra que, una colla de joves del Club de Bàsquet Esparreguera, la companya Kaktyc, van crear i portar a escena amb la intenció de divertir a tots els públics. Mal-grat la seva joventut, van muntar l’especta-cle amb seriositat i molt sentit de l’humor. L’obra, inspirada en el conte dels tres por-quets, totalment adaptada, es va fer al Patro-nat el 3.4 d’octubre.

_PARADA CULTURAL / VIST

OPEN STUDIO CAN SERRATEl dia 24 d’octubre, la residència internacio-nal d’artistes de Can Serrat, tancava la tem-porada, amb un Open Studio, amb més de 50 persones en un ambient molt tranquil, humà i artístic, com ara els que han fet un cop al mes durant tot l’any. Nou artistes resi-dents exposaven i comentaven les seves obres als visitants, en acabar, una barbacoa a càrrec de Ruben Leon (Stomako) i finale-ment un concert entre la natura. Sophie Lindsey, qui fa la direcció artística de la resi-dència, espera aquestes vacances per concre-tar la nova temporada. Ha estat un any molt intens, amb molts artistes i moltes activitats que han compartit amb els veïns del Bruc amics i entitats properes, però també amb molts artistes i amics de Barcelona i l’entorn.

ESCULTURA I NATURAPOP / Kamilla S. Mathisen

setsetset22

CONSTRUCCIÓ I ESTAMPACIÓ

Ctra. NII, km 581T. 93 777 18 96 - F 93 777 53 61 ESPARREGUERA

_PARADA CULTURAL / VIST

SANTA JOANA DELS ESCORXADORS

Una producció de la recentment recupera-da Bohèmia Grup Cultural, va sorprendre per la complexitat de l’espectacle i la molt ajustada posada en escena. Dirigida per Victòria Alvelo l’obra presentava un extens grup d’actors en un treball molt coral, en el que destacaven especialment interpreta-cions molt generoses. La posada en escena anava a càrrec d’Olivier Grau, Oriol Mar-tínez, Eugeni Llopart en l’escenografia, Neus Roca en el vestuari, membres de la JOCPE es van fer càrrec de la música i, les imatges projectades que creaven l’ambient en algunes escenes, el mapping realitzat per Joan Nieto i Javi Cañal; posaven en relleu un molt bon espectacle.

FESTIVAL SPÀRREK TRL’Spàrrek TR es va inaugurar dissabte 10 d’octubre amb una bona rebuda per part del públic. En el primer festival de música emergent organitzat a la vila, un miler de persones van gaudir a la plaça del Centre dels grups, cantants i dj’s que van partici-par des de les 5 de la tarda fins a les 3 de la matinada. En total, van ser 9 hores de música a càrrec de 10 grups diferents en dos escenaris diferents. Els organitzadors del festival, els alumnes de batxillerat de l’IES El Cairat, Gerard Sancho i Sheila Amezcua, se senten molt satisfets pel funcionament del festival. Un espectacle musical que forma part del treball de recerca dels dos joves estudiants. “Teniu un 10”, va declarar Carles Reynés, el seu tutor i encarregat del pregó inicial del festival. Una vintena de voluntaris, també estudiants de batxillerat, van col·laborar en el muntatge i gestió del festival, a més de l’Ajuntament d’Esparreguera, i entitats i comerços. Després dels bons resultats obtinguts per aquest primer festival, tot apunta que el 2016 es repetirà la segona edició de l’Spàrrek TR.

SODEPAU SOBRE ELS REFUGIATS SIRIANSLa CUP va organitzar una xerrada sobre el conflicte sirià i la crisi dels refugiats. Un acte que tenia lloc el dijous 8 d’octubre a les 19:30 a Can Pasqual. El col·loqui va comptar com a ponents amb Josep Maria Navarro i Cristina Mas. Navarro és el president de Sodepau, una ONG que treballa per la solidaritat, la pau i els drets humans al Mediterrani. Mentre que Mas és membre del Comitè Català de Solidaritat amb el Poble Sirià. Amb una sala força plena i moltes qüestions sobre el tema, el debat va situar en el mapa el conflicte tan incomprensible de vegades, aclarint posici-ons i situacions dels agents implicats.

23

JOCPE I MUSIC VOX AL CONCERT DE NOVES VEUSEl divendres 16 d’octubre a les vuit del vespre, al Meeting Point Creu Coberta de Barce-lona tenia lloc el Concert Noves Veus en homenatge al desaparegut actor i cantant Carles Sabater, ànima del grup musical Sau. Durant l’acte es presentava la novel·la “Boig per tu”, de l’escriptor Jordi Folck. El concert va comptar amb les actuacions de grups de música emergents, entre els quals membres de la JOCPE (Jove Orquestra de Cambra de la Passió d’Esparreguera) i el grup coral esparreguerí Music Vox. A més a més una jam session de la mà de l’Escola Superior de Música (Jordi Izquierdo, Carlos Aragón i Carlos Torija), Omar Wamb, Xavi Túrnez i Laia Rius, Dj Marian Ariss, Leds i l’actriu Sílvia Aranda, entre d’altres, en un acte coordinat per l’esparreguerí Gerard Bidegain. La vetllada va comptar amb la presència de l’autor del llibre, Jordi Folck, així com el periodista Albert Torras Corbella –qui va presentar l’acte–, l’actor Carlos Gramaje i representants del club de fans de Sabater. La novel·la “Boig per tu” és la darrera de Jordi Folck, un text on s’explora des de la ficció la vida del mític actor i cantant de Sau.

_PARADA CULTURAL / VIST

MAGDAEl Teatre de La Passió d’Esparreguera va concloure les actuacions de l’òpera Mag-da, la primera producció de la companyia Teatre Líric Català, creada per fomentar la producció i exhibició d’òperes en català. Magda es va representar a Esparreguera el diumenge 11 d’octubre. El muntatge s’havia estrenat al Principal de Barcelona a finals de setembre i va fer una gira poste-rior que, a més d’Esparreguera, passava també per Terrassa i Sitges, entre d’altres. Uns 200 esparreguerins van gaudir de l’espectacle.

TEMPORADA D’ABDUCCIONSDesprés de l’estrena a El Bruc on es van fer dues representacions, una al Casal i l’altra a Can Serrat, Tramateatre ha presentat aques-ta producció al Teatret on s’hauran fet 4 funcions, entre els dies 16 i 24 d’octubre. L’obra escrita per Marc Rosich especialment per a les quatre actrius, presenta una situa-ció força còmica, però més real del que pot semblar: de nit en un descampat al peu de Montserrat esperant l’arriba d’extraterres-tres-marcianos. La discussió entre les tres dones crea situacions còmiques i moments de riures gens continguts.

CICLE DE CINEMA AL BRUCAmb Relatos salvajes, comença un cicle de cinema al Bruc que proposa oferir el millor cinema i documental actual, cada últim diumenge de mes. Aquesta inicia-tiva parteix del grup l’Esquerda, Assem-blea de Joves del Bruc, que enceten així l’organització d’activitats de dedicades als joves i al públic en general. En aquest cas compten també amb la col·laboració de l’Ajuntament del Bruc.

Dr. Miquel MasanaG I N E C Ò L E G

Pl. Ajuntament 5 (1r 2a)08292 ESPARREGUERA

PER CONCERTAR VISITES

608 979 245

Revisió ginecològica amb CIT i ECO

Visita ginecològica amb ECO

DR. MIQUEL MASANA : : 23–05–’ : : F 11 : 04 :

F 11 : 04 : GA : 27w2d DVA : 70 :

Ecografies 3D i 4DT. 93 777 45 37

93 777 11 71Torrent Mal, 23 -3r -2aESPARREGUERA

setsetset24

_OPINIÓ /APASSIONAT PER L’ESPÀRREC_Gerard Bidegain i Figuerola

_DUES GENERACIONS

Això és la breu història d’un petit teatre que es va obrir la tardor de fa quinze anys a l’avinguda de Francesc Macià número 66 d’Esparreguera: El Teatret. Aquella castanyada de l’any 2000 Quimet Puig i Lola Lizaran apadrinaren un local que molts encara no consideraven un teatre i que, amb els anys, s’ha convertit en un més de la vila i en una de les plataformes més actives per a professionals de les arts escèniques d’arreu de Catalunya. El Teatret –amb menys de 30 metres quadrats d’escenari i poc més de 30 localitats (curiosa coincidència)– esdevingué la seu de la companyia Tramateatre, fundada el 1991, i el 2003 s’hi inaugurà el Festival Lola, que encara segueix resistint malgrat la dolorosa crisi i l’atac sistemàtic al sector cultural, entre d’altres.

A la generació que va fundar El Teatret ens hi hem sumat un conjunt de joves, tots amb moltes ganes de fer perviure aquest espai que tant ha ofert i tant pot oferir a la vila. Els temps han canviat; la promoció ha canviat. Ens adonem que la cartelleria ja no és indispensable, com ho era fa quinze anys. Les xarxes socials dominen el món: facebook, twitter, instagram, pinterest... o el maleït (ara que

no ens sent) whatsapp. Les edicions en paper són necessàries encara en certs sectors de la població, però cada cop el ventall de públic es decanta més cap a la informació digital. Tot això ho podem extrapolar al sector informatiu, on internet ha fet que els canals de comunicació s’hagin decantat del paper a les pantalles, empenyent-nos, vulguem o no, a l’era digital.

Molts de vostès potser no han accedit mai a www.setsetset.cat i són lectors acèrrims d’aquesta revista ben bé des que es va fundar. L’article que estan llegint ara mateix sortirà publicat a la web poc després de la sortida al carrer del número 144. L’única diferència serà que el darrer paràgraf de l’article es publicarà de manera inèdita en la versió digital. No penso afegir nova informació, simplement pretenc acabar-lo d’una altra manera. Heus aquí el final de l’edició en paper: Els temps canvien, i parlar de hashtags, de retuits i de trending topics en un paper imprès gairebé ja em mareja. Hem de créixer, com van dir els estimats Quimet i Lola: “El Teatret és petit, però ja creixerà!”.

No sé per on començar. Tinc el pap tan ple... A veure. Jo em creia que els jutges eren immunes a qualsevol pressió. Han de jutjar amb imparcialitat i han d’estar preparats per aguantar el que calgui. Ara resulta que tenen la pell molt fina i que qualsevol cosa els pot influir l’estat d’ànim. No anem bé, ja fa temps que no anem bé. Per la via Lliure de l’Onze de setembre ens vam haver de sentir dir que vam donar un “lamentable espectáculo” i ara, en anar a donar suport al nostre President, “que ho vam fer amb intenció de pressionar el jutges”. Amb aquestes declaracions no fan res més que posar en evidència el que tots sabem i ells no volen veure. I ens volen fer creure que la justícia no està polititzada! Si el govern central no en sap fer de política!, per això dona tots els casos que no sap gestionar al Tribunal Constitucional, que com que són de la seva corda, acostumen a dictaminar en favor seu. I ara això d’imputar al President, ells, que no es treuen de la boca la paraula democràcia, però que encara no han entès el que és. Si posar les urnes al carrer per preguntar l’opinió dels ciutadans, resultat del qual sabíem tots que no era vinculant, és delicte, que

baixi Déu i ho vegi. En fi, sempre és el mateix. Ja hi hauríem d’estar acostumats, però costa, renoi, com costa!

I ja que estem en el tema de la justícia injusta, ja em direu que us suggereix aquesta foto. Es tracta d’una veïna de La Plana, que després de 35 anys de matrimoni, en enviudar, els fills del seu marit l’han tret de casa. Una dona de més de 80 anys i malalta. Els hereus del marit hauran aportat al cas les proves que siguin, però el jutge que ho ha autoritzat no ha tingut en compte res més que la demanda dels hereus, sense cap mena de consideració per l’avançada edat de la senyora, que no li han deixat ni el dret a l’ús de fruit. Hi ha casos que a més d’injustos són immorals.

Amb raó es diu que val més un bon acord que un mal judici, perquè a la que has d’anar a raure a la justícia ja has begut oli. Si penséssim una mica en com s’anomena la decisió dels jutges, allò que popularment se’n diu “fallo del jurado” ja podem adonar-nos que, si per saber el que han decidit han de “fallar”, amb això ja està tot dit.

ELS RICS I ELS RUCS_Teresa Prats i Margalef

_LA INJUSTÍCIA DE LA JUSTÍCIA

25

VINYOLI PER VINYOLI / LLUÍS SOLERPasseig per la poesia de Joan Vinyoli, despullada i sense additius, per parlar una estona de la vida, la paraula i la mort. Tot, d’una manera franca i senzilla, i sempre fent servir versos del poeta. Com si algú que ve de lluny us digués paraules a cau d’orella que se us fan conegudes, que us resulten familiars perquè alguna vegada us han passat pel cap, però que només la tossuderia del poeta les sap trobar i escriure com cal perquè se’n facin versos. Si us agrada Lluís Soler recitant, tindreu una bona ocasió de gaudir de la seva veu i del seu saber dir, al Teatret els dies 27.28 de novembre a les 21:00.

_PARADA CULTURAL / A LA VISTA

EL JUDES / TEATRETDesprés de 63 anys, torna El Judes però aquesta vegada en versió teatral. Inspirada en el film "El Judes", Iquino (1952) filmada al nostre poble amb actors esparreguerins, que va representar tot un esdeveniment per als vilatans d’aquella època. Ara Tramateatre es proposa fer una adaptació teatral de la pel·lícula, dirigida per Carles Reynés amb l’ajudantia de Carme Sánchez. S’estrenarà al Teatret aquest desembre, interpretada per Ernest León, Enric Martínez, Josep Puig, Gerard Bidegain, Anna Mestre, Eloi Mestre, Laura Seró, Miquel Santiveri, Xavier Mas. La música serà la del mestre Josep Borràs. Al Teatret a mitjans de desembre.

VALENTÍ / Valentí són l’actriu Victòria Alvelo, l’Adrià González i el Roger Palacín. D’aquesta unió neix un projecte compromès en donar veu a les vides oblidades, a les fotografies en blanc i negre que ens evoquen històries de progrés i lluita. Un record necessari per a aquests temps ràpids i impersonals. Deutors de l’herència deixada per artistes com Cocteau Twins, Eyeless in Gaza, Julee Cruise o els banyolins Kitsch, Valentí ens descobreix un terreny molt poc explorat a la música cantada en català. Dins el Lola, al Patronat, el 21 de novembre, a les 21:00.

SEGON PRIMERA / PATRONATEnric Martínez ha escrit aquesta obra que s’estrenarà al patronat el dia 1 de novembre. Segons paraules del mateix Enric “Intentant donar vida i credibilitat al personatge de ‘l’avi’ que viu en aquest Segon Primera, em va portar a la memòria la figura inesborrable d’un actor amb el qual havíem compartit vegades i vegades… el Quimet Puig, el de la nostra Companyia de Tea-tre del Patronat… i no vaig poder fer res més que dedicar-li aquest joc escènic”. Amb actors com Jaume Torruella, Josep Puig… Al Patronat els dies 1.7.8 de novembre, a les 22:00 i a les 18:00 el diumenge.

c/ Hospital, 50 ESPARREGUERAT. 93 777 15 88

SUPER NATURAProductes Naturals

DietèticaHerboristeria

Angelina GarciaDiplomada en Botànica Medicinal41

anys al seu servei!

setsetset26

_OPINIÓ /

REFLEXIONS_Josep Maria Brunet

_I TORNEM-HI, AMB LA FRACTURA SOCIAL!

Reflexions després del 27S. D’antuvi sabem que tota elecció, plebiscit, consulta… no deixa ningú indiferent –tret de qui ja n’és de mena. Prescindint de resultats inapel·lables –són els que són–, ens trobem sempre amb els mateixos grups, partits o coalicions, ben paradigmàtics: a) els que han guanyat, més o menys de manera clara, rotunda, inqüestionable…; b) els que han avançat molt respecte conteses anteriors, però a molta distància dels primers; c) els que diuen haver remuntat –encara que a cada bugada han perdut molts llençols–, basant-se sempre en hipotètiques enquestes; d) els que integren grups ben nous, l’un totalment autòcton, l’altre amb un considerable suport forà, i e) els que, per escissió o per descrèdit, han davallat gairebé als inferns...Crec que, a grans trets, aquest ha estat el panorama que ens ha ofert aquest 27S; davant d’aquests resultats, m’adono que hi ha qui ha estat capaç de fer-ne una lectura autocrítica,

fins i tot severa –en algun cas–, però que de dimissions ben poques.Per acabar, voldria anar al titular de l’article que, de tot, és el que més em preocupa d’aquesta etapa postelectoral. Ha estat l’oracle de la fractura social, el que ens ha martellejat… Se’ns ha estat, a tort i a dret, indirectament i directa, fent predicció de totes les plagues possibles, si no en fèiem cas. Però, què provoca fractura social? Una disjuntiva, a) intentar organitzar un nou país on tothom tingui cabuda, sigui d’on sigui, pensi com pensi, on el nivell de desigualtat cada cop s’aprimi més…?; o, b) mantenir-ne un on les comissions en negre siguin l’ordre del dia, on la precarietat laboral vagi proliferant, on els desnonaments no minvin pràcticament, on l’atur juvenil sigui cada cop més palès, on els drets lingüístics es vegin sovint trepitjats…? No segueixo, però crec que tothom té ben clar què provoca fractura social.

VA DE CINE_Joan Raventos Triviño

_INSENSIBLES

Encara trasbalsat pel film que he vist, vull fer la referència a la primera pel·lícula de la temporada de Sala 33. Mentre feien una altra dosi del procés sobiranista al 30 minuts, droga dura aquest tema, van fer el film INSENSIBLES, un film fet a l’Estat Espanyol per Juan Carlos Medina. Com dirien a França, “chapeau”. Una davallada exageradament crua i brutal a l’infern de la Guerra Civil espanyola, a la monstruositat de la tortura de les autoritats franquistes, als somnis torbadors de Josep Mengele, al III Reich… És com un malson, on s’ajunta tota la història recent dels darrers 80 anys i es condensa tot en un paquet. Faula infantil, cinema fantàstic però també memòria històrica, desgreuge… Alex Brendemuhl, actor català/alemany, portat a les seves darreres conseqüències, igual com a “Las horas del dia” de Jaime Rosales. La veritat, la sobrevalorada veritat que de vegades pot fer tant de mal, la recerca de la veritat, el pacte de silenci de la transició, perquè la transició va ser un pacte de silenci per dur al bagul dels records, tancat a forrellat els monstres de la guerra i la dictadura. Hi trobem detalls del millor Jaume Balagueró (Els sense nom, la nissaga REC, Frágiles) però també

de Vicente Aranda amb Amantes, Libertarias i la inoblidable i duríssima Matar al Nani, film imprescindible del cinema independent espanyol.INSENSIBLES, sortida a plaça magistral de sala 33, fot un cop de puny a la taula, proposa una història superlativa, sense concessions, no apta per a tothom, com les grans pelis, premiada al festival d’Estrasburg. Si us agraden les pelis bonistes i de “happy end”, no la mireu, és l’horror i el fantàstic, potser una faula, i ja sabem que les faules de vegades fan patir.

Sant Miquel, s/n . ESPARREGUERA

samy’sCONFECCIONS

27

Para cualquier consulta o duda puede dirigirse a nuestro teléfono de Atención al Cliente: 902 344 000

Dirigido a todos nuestros clientes: les recordamos que CATALANA OCCIDENTE está cerca de Vd., ofreciéndole los mejores productos y el mejor servicio del mercado. Mediante nuestra red de agentes profesionales y exclusivos, nos puede encontrar en:

Esparreguera Jose Luis Pérez Crta. Piera 2. Telf 93 777 51 62Esparreguera Serveis i GestióC/ Gran 86. Telf 93 777 23 25Abrera Cachafeiro InsuranceC/ Florida 1. Telf 93 770 06 62Sant Feliu del LLobregat SUCURSAL C/ Vidal i Ribas 9, 1. Telf 93 685 05 02

Gelida Fercom AssegurancesC/ Major 31. Telf 93 779 38 00 Sant Vicenç dels Horts Insurance Factory SL, C/ Barcelona 205. Telf 93 676 87 00Martorell Hefer SegurAv. Germans Martí 22. Telf 93 775 40 69

Seguros Catalana Occidente, Seguros de coche, hogar, salud y vida Todo, todo y todo para ti y los tuyos

_PARADA CULTURAL / A LA VISTA

CONCERT DE LA BANDALa Banda de Música d’Esparreguera com cada any ens prepara el típic concert de Santa Cecília, podriem dir que es tracta del concert de lluiment de la Banda, lluny de l‘actuació més festiva de Santa Eulàlia amb passodobles i peces més alegres, i di-ferent també del concert de Festa Major, ja que l’escenari del Patronat ofereix una situació molt bona i una audició més que correcte. En aquest concert acostumen a fer un repertori clàssic i introdueixen tam-bé algunes peces d’ambient nadalenc. Al Patronat, el diumenge 22 de novembre, a les 19:00 hores.

CONCERT DE LA JOCPELa Jove Orquestra de Cambra de la Passió d’Esparreguera comença la seva segona temporada amb el Concert de Tardor. El repertori del concert serà de música catalana i espanyola, amb uns quants plats forts: la Fantasia de Carmen –interpretada per la violinista solista esparreguerina Maria Flo-rea–, el Concierto de Aranjuez –amb Darío Barroso a la guitarra–, les Siete canciones po-pulares de Manuel de Falla –amb la soprano esparreguerina Anna Niebla–, i l’Obertura de Cançó d’Amor i de Guerra, entre d’altres. El Concert de Tardor tindrà lloc el 29 de novembre, a les 19:00, Al Teatre de La Passió d’Esparreguera.

XARXA PER A INFANTSLa Xarxa d’espectacles d’Esparreguera, inicia el curs 2015/2016 amb 4 obres per aquest novembre. Tres estan dins el programa de ‘teatre a les escoles’ i es fa en horari de classe (17.18.24 novembre respectivament Un vampir educat, El car-reró de les bruixes i La cigala i la formiga, al Teatre de La Passió), i l’altra dins el pro-grama ‘Teatre Familiar’ amb “El conte de la lletera” de la Companyia Xip-Xap, es fa el diumenge 15 de novembre, a les 18:00 hores, al Patronat Parroquial.

setsetset28

_VERSIÓ 2015 / Números 89 i 90 (juny-setembre de 2006) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per Gerard Bidegain i Figuerola

COSES qUE ES DEIEN…

La Passió presentarà el proper 6 de juliol la seva Orquestra SimfònicaPer Redacció“L’Orquestra Simfònica de La Passió (OSPE), pretén consolidar-se com una formació que estigui activa també la resta de mesos de l’any. El projecte del director Carles Segarra vol anar més enllà i convertir l’orquestra en un institut obert de formació orquestral. Segarra va agafar la direcció de l’Orquestra de La Passió el desembre de 2005. (...)”

D’un viatge amb aeriPer Antoni Puig“Jo no sé, a hores d’ara, si l’aeri ens resultarà onerós o bé a la llarga serà un mitjà de trans-port prou rentable i utilitzat, però el que sí puc és donar testimoni de la seva comoditat i utilitat. (...) Un dia vaig decidir fer aquest viatge (a Barcelona) prescindint del meu transport habitual, que és el cotxe particu-lar. (...) (L’Aeri) em va sorprendre per la seva comoditat i netedat (...)”.

COSES qUE PASSAVEN…

Reportatge: Massa brossa!Per Imma Muñinos“Cada català, i cada esparreguerí, produeix més d’un quilo i mig de deixalles diàries. (...) Si a Esparreguera hi vivim unes vint-i-una mil persones, fem números. La brossa s’ha convertit en un problema gairebé d’estat. Primer, perquè som un dels pocs països eu-ropeus que encara diposita un percentatge elevat dels seus residus en abocadors con-trolats, sense triatge de cap mena. Segon, perquè hi ha una sèrie de directives europe-es i lleis espanyoles i catalanes que s’han de complir. I tercer, perquè els abocadors tenen cada cop més mala premsa i la ciutadania demana solucions menys agressives amb la salut humana i més amables amb l’entorn.”

A MÉS TAMBÉ ExPLICàVEM…

ACTOR. Toni Albà apadrina el Concurs de Monòlegs de La Passió.

BOTIGUERS. La Unió de Botiguers preocu-pada pel retard de les obres de l’Illa de via-nants.

CARRETERA. Les obres a la carretera de Mas d’en Gall s’aturen per problemes d’ex-propiació.

DANSA. Enric Gasa dirigeix el 3r Festival In-ternacional de Dansa.

ECOLOGISME. La Fundació Biodiversitat concedeix una subvenció a l’Ajuntament per a recuperar l’espai natural de la bassa de Can Cardús.

FUTBOL. L’Ajuntament col·locarà gespa arti-ficial al camp de futbol.

GAS. Gas Natural arribarà als barris de Can Rial i de Mas d’en Gall.

LOCAL. Els Castellers d’Esparreguera co-mencen a assajar a l’Escorxador.

MOSTRES. Es fan la 2a Mostra d’Arts Gestu-als i del Moviment (GEST) i la 4a edició de la Mostra LOLA de Teatre Alternatiu i de Petit Format.

ÒPERA. L’Escola Municipal de Música d’Es-parreguera prepara l’Elisir d’Amore, de Doni-zetti.

POLÍTICA. El SÍ a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya guanya amb un 75,58% a Espar-reguera; la mitjana a Catalunya és del 73,90%.

QUICO. El cantautor Quico Pi de la Serra en concert al Patronat Parroquial.

REHABILITACIÓ. Cal Trempat es convertirà en un equipament per a joves.

TORRUELLA. El jutjat emet veredicte a favor dels hereus de Ramon Torruella, autor del text de La Passió d’Esparreguera.

URBANISME. El barri de La Plana torna a quedar connectat al nucli urbà amb el nou pont, que ha eliminat l’antic revolt.

VERS. El grup El Mirall, de l’IES El Cairat, presenta l’espectacle poètic “Bestiari”, dirigit per Joana Llordella.

Pàgina 25 número 90 (Cartell de l’”Elisir d’Amore”)

Portada número 89

Cartell de la 2a Mostra d’Arts Gestuals i del Moviment. GEST.)

29

En aquesta excursió gaudirem d’una panoràmica impressio-nant, veurem molts pobles que ocupen la plana del Baix Camp, les grans ciutats de Reus i Tarra-gona, el cap de Salou i un llarg tram de la costa mediterrània. També gaudirem de la part sub-terrània, fent algun recorregut per dins les coves de la Febró.

_ÉS MOLT BELLA LA COMARCA /

Jaume Porta del Club Excursionista d’Esparreguera organitza aquesta secció dedicada a les activitats de muntanya i, edició rere edició, planteja recorreguts propers i assumibles per als nostres lectors.

DIFICULTAT

Recorregut: De Vilaplana (Baix Camp) (378 m) pel Torrent dels Garrigots, Coll de les Pinedes (957 m), Avenc de la Febró (990 m), Serra de la Mussara, Mas d’en Joan Pau (924 m), Cingle del Patxeco, Grau dels Racons 812 m), Torrent les Tosques, Vilaplana.

amb compte, doncs no es veuen fins que ens trobem l’escletxa té una considerable fondària apro-ximada d’uns 50 metres, conte-nia bones formacions d’estalacti-tes i estalagmites, però foren es-poliades.Tornem desfent el camí fins a la cruïlla amb els GR172 i GR7, aquesta vegada anirem vers l’oest pel GR7 fins a tornar a creuar la carretera TV-7045 pel Mas d’en Joan Pau, aquest tram és de baixada i ens orienta vers el

Tosques fins a arribar a una pista ampla, aquesta passa per ban-cals conreats i ens retornarà altre cop a Vilaplana.

Distancia: 18,5km. Desnivell: 870m desnivell posi-tiu, punt més alt 1.046m.Durada: 5:30 h de caminada.

Un cop al poble de Vilaplana co-marca del Baix Camp, deixarem el vehicle prop de la Riera de Maspujols (o de la Mussara) i, a peu, sortirem per pista i en puja-da direcció al Mas de Mallafré a partir d’aquest punt el camí es fa estret i costerut pel Torrent dels Garrigots, passarem un tram balmat conegut com la Covota, el camí alguna vegada es fa una mica emboscat fins a arribar a la pista, anant cap als Masos, que ens durà al Coll de les Pinedes, pas de la carretera TV-7045, pre-nem una pista ampla fins a trobar l’encreuament amb les marques del GR-7, continuarem en baixa-da direcció N pel camí que surt a tocar de la pista, indicacions per arribar a l’Avenc de la Febró. Els avencs de la Febró són unes enormes escletxes (diaclasat) obertes a la cinglera, a les que s’hi pot accedir a peu, cal anar

Grau dels Racons, cal anar amb compte, un cop passat el Grau, no perdem el camí i sempre en baixada ens durà pel Mas de les

LA SERRA DE PRADES

setsetset30

_ENTREVISTA /

VICKY ALVELO_per Carles Reynés

La Vicky, de sempre, és una dona de teatre i de tot el que hi ha a l’entorn del món de l’espectacle; i potser ara més que mai, sóc una free lance, tan aviat sóc a la tele amb treballs de publicitat interpretant o cantant, com fent bolus de Musik Vox, així com preparant la gira de Valentí, grup de dream-pop amb cançons pròpies en català. També col·labora habitualment amb el grup Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, ah!, i fa classes de teatre. Potser sembla una bogeria: hi ha èpoques bones, dolen-tes i d’altres d’histèriques; però sempre s’ha de quedar el màxim de bé possible: que es recordin de tu i que et tornin a contractar.

Sempre ha tingut una tirada cap al món de l’art en general, la imatge i la música. Però he sigut de llegir poc, ni amb ulleres noves. M’agra-da llegir teatre per qüestions òbvies, perquè és un gènere que a part del que diuen els personatges, tota la resta depèn de la imaginació del lector i això m’apassiona. Però, d’un temps cap aquí, ja no sent l’obligació d’anar a teatre com abans. M’avorreix veure sempre les mateixes cares al teatre i a la tele. No hi trobo res de nou, sempre donar voltes sobre el mateix. Prefereixo més el que es fa a l’entorn de la dansa i la música. Les propostes de fora sempre em semblen més in-teressants. En canvi, el cinema per a la Vicky

és relaxació; li agraden molt les pel·lícules de ciència ficció i tot el que implica de mentides i invencions. Però darrerament sembla que està més pels films de catàstro-fes i ha pujat al carro de les sèries.

Recorda amb interès els quatre anys al da-vant de la direcció escènica de la Passió. Va ser una experiència extraordinària i ho vaig vo-ler deixar abans de començar a notar la possible manca d’interès. Creu que de la Passió s’han de decidir moltes coses i com més aviat millor. Ningú té res clar i ens cal una mirada de consens; sembla que falta voluntat per part de l’entitat, però ara és un bon moment. Però per la Vicky sempre és un bon moment per obrir la nevera i començar a inventar. La meva millor distracció és cuinar, cuinar pels altres; co-mençar amb un bon sofregit i...

El dia 3 d’octubre es va estrenar a la sala petita de La Passió, Santa Joana dels escorxadors, de Bertoldt Brecht. Un es-pectacle amb 30 intèrprets i un gran desplegament tècnic dirigit per la Vicky Alvelo. Un muntatge d’altura, al nivell teatral que se li suposa al poble d’Espar-reguera.“Sóc d’un poble amb capacitat de fer moltes coses i potser per això m’agrada viure a Esparreguera. No m’imagino d’enlloc més”. Se sent una privilegiada per haver pogut treballar amb tots els grups teatrals del seu po-ble. Vital i decidida, mai evita el carmí dels llavis ni se separa del seu Smarfont. “No hi estic enganxada del tot però com que sóc metòdica i endreçada em facili-ta la vida, me la fa més còmode”.

“El diumenge, va ser el dia clau. A banda del resultat, l’equip va funcionar amb empatia i respecte; tothom: actors i tècnics.

“M’avorreix veure sempre les mateixes cares al teatre i a la tele. Prefereixo més el que es fa a l’entorn de la dansa i la música. Les propostes de fora sempre em semblen més interessants.

Run, Run, Running

av. mil·lenari, 4 local c 08292 esparreguera t. 93 777 80 82 www.fisioterapiarevers.com

INFORMA’TEspecialitzats en• Rehabilitació esportiva• Deformitats de la columna• Osteopatia• Tractaments de problemes

de la dona• Exercicis hipopressius

La nostra zona geogràfica, les modes, la necessitat de fer esport o simplement la voluntat d’aprimar-se han provocat un increment espectacular del running (o del footing com s’ha dit fins ara) al nostre voltant. Només cal fer un passeig entorn d’Esparreguera o per la zona de Montser-rat, i no només el cap de setmana, sinó també els dies de cada dia.

Això, que és tan positiu, ens ha portat a patir una sèrie de problemes secun-daris. La poca preparació prèvia, el des-coneixement, el mal assessorament en l’entrenament o la tria del calçat són no-més alguns dels exemples d’allò que ens pot ocasionar lesions. Nosaltres, al nos-tre centre de fisioteràpia, FISIOTERÀPIA

REVERS, ho veiem cada dia, ja que ac-tualment ja hem aconseguit la confian-ça de molts esportistes. Per aquest mo-tiu i per la voluntat de saber més i per la nostra implicació personal en el món de l’esport hem intentat millorar cada dia en aquest camp, i estem més que inte-ressats a aprofundir en tots els camps relacionats amb el running.

Lesions com tendinopaties o proble-mes articulars tant al peu, com al genoll, com al maluc, són problemes del dia a dia de l’entrenament i sovint fàcils d’evitar i/o solucionar.

Per aquests motius la nostra tasca quan un corredor lesionat acut a la con-sulta se centra en:

- Valoració i tractament de la zona lesi-onada en aquell moment amb la tèc-nica més avançada pel que fa al mús-cul, lligament i tendó. Ajudats de segui-ment ecogràfic per a explorar minuci-osament l’estructura i utilització de la tècnica EPI en el cas de necessitat de regeneració de teixit.

- Estudi de la tècnica de la carrera per a poder aconsellar i canviar aquells de-talls subtils però imprescindibles amb gravació de vídeo, si cal, per a tenir un feed-back i un mètode de correcció dels detalls potencialment lesionals.

setsetset32

BS_777_comunica_Consejo_210x297_CAT.indd 1 06/05/15 11:08