Edició de LleidaDIVENDRES · 23 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14585 - AVUI / Any XL. Núm. 13455 - EL PUNT

1,20€

1515

27-1

1835

01L

INVESTIDURA FALLIDA · LaCUP no cedeix, s’absté i impedeixla investidura de Jordi Turull coma nou president de la Generalitat

FINAL · Els anticapitalistesdonen per acabat el cicled’aliances del procés i lluitarannomés per refermar la República

RENÚNCIES · Rovira,Forcadell i Bassa deixen l’escóhores abans de comparèixeravui davant del jutge Llarena

P6-18

Jordi Turull, ahir a la tarda durant el seu discurs d’investidura ■ REUTERS

Diàleg, diàlegi diàleg, que

no vol dir feblesa nirenúncia

Un home de partit

No hi haalternativa

a la democràcia.L’única alternativaés la tirania

Prefereixoel risc de ser

víctima d’unainjustícia quedesentendre’m delmoment actual

El perfil

❝

❝

❝

El Suprem no cedeix imanté Sànchez i Fornen presó preventiva

8011

75-1

1787

81®

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

ixò que ha passatamb l’embarca-

ció de Proactiva OpenArms clama al cel.Una vegada més. Unavegada més, després

de tantes ignomínies, de tantes vexa-cions, de tanta impotència, de tantaimpietat, de tanta injustícia. Peròaquesta vegada ens arriba, si és queaixò és possible, amb més contundèn-cia. Com molt bé ha explicat la compa-nya Alba Sidera, l’engranatge és diabò-lic. Paguem als libis perquè es facincàrrec de la frontera marítima quan elslibis no són sinó agents executors deles màfies que, de fet, acaben cobrantdues vegades. La primera, extorsio-nant els immigrants i els refugiats quevolen arribar a Europa; i la segona, méso menys indirectament, gràcies als eu-ros que esmercem perquè sembli queel Mediterrani és un mar tranquil. És adir, paguem per no haver de veure latragèdia i, doncs, no ser-ne responsa-bles. És tan òbvia i senzilla, l’operacióde Proactiva Open Arms i d’altres oe-nagés, que fa cosa d’haver-la de des-

criure. Salvar gent de morir ofegada.Rescatar-los de la mort segura i, alme-nys, mirar que es puguin arrecerar du-rant un temps en un lloc aproximada-ment amable. Que ara els titllin de cri-minals és una pantomima i un sarcas-me colossal, un afront, quan l’únicarealitat és que molesten, perquè l’es-sència del muntatge que Europa vapracticar amb Turquia i ara du a termeamb Líbia és amagar la catàstrofe.Rentar-se les mans, com és a punt defer una altra vegada, un dia d’aquests,Ponç Pilat.

Mentrestant, de fons, s’escolta lamúsica militar del feixisme. ¿On ésl’esquerra europea? ¿On són els par-tits que advocaven per una equitat so-cial o, si més no, per una simple justíciaque mira d’evitar els desgavells méssagnants de la nostra societat? Hadesaparegut. S’enfonsa en les elec-cions, desapareixen els referents, esdilueix en un centrisme de vol gallinaci.I, mentrestant, els populismes, els na-cionalismes radicals, les dictaduresmés o menys explícites, s’imposen. Nonaufraguen només les víctimes, sinóque ens enfonsem tots nosaltres. Unaidea d’Europa. Una civilització.

A

Keep calmJosep Maria Fonalleras

Enfonsar-se

Que ara titllin Proactiva OpenArms de criminals és unapantomima i un sarcasmecolossal, un afront

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

inalment puc anar a veure Senseamor. Me la vaig perdre quan lafeien a Barcelona i també les ve-

gades, en dies desavinents per a mi,que ja l’han programada al cine Fo-ment. Aquesta és la tercera. Em trobouna cua que arriba fins al carrer. Comque la pel·lícula és russa i per les notí-cies que en tinc no és gaire afable,m’estranyo de l’afluència i de la insis-tència a projectar-la. Altres pel·lículesmés assequibles i americanes les hevistes gairebé sol al mateix cine. Emtrobo uns coneguts a la cua i els co-mento que molts m’han dit que elsefectes depriments de la producció po-den arribar a durar una setmana. Emmiren amb cara estranyada, com si elsparlés d’una altra pel·lícula. La taqui-llera tampoc no ha previst l’èxit i en-tra en una habitació a proveir-se demés entrades. Una mica més i entroquan la projecció ja va. Em fa ràbiaveure les pel·lícules començades.

Sense amor, el títol ho diu tot. Unaparella que és incapaç d’estimar-se,d’estimar el fill i d’estimar els amantsrespectius. Ambientada en la Rússiacapitalista o dels capitalistes: cases es-

F

paterrants, empreses revestides de vi-dre i acer... El protagonista porta bar-ba perquè el seu cap a la feina la faobligatòria als empleats pel fet que elltambé en cultiva. Això em va fer moltagràcia, per dir alguna cosa. Si no ad-met que es rasurin, tampoc que es di-vorciïn. No dic res més. Vagin-la a veu-re, que és molt bona.

Depriment? Segons per on l’enfilis.Quan el fill desapareix –i acabo de dirque no en diria res més– un equipnombrós de voluntaris molt ben orga-nitzats es posa en moviment i es passadies i nits buscant la criatura davantla ineficiència de la policia i l’estat. Les

notícies que ens arriben de Rússia sónpolítiques i ofereixen la imatge d’unpaís governat per individus sinistres,ara i gairebé sempre. Males personesque administren bona gent. Se n’ha deser, per aguantar-los. No tot és “senseamor”.

La projecció s’acaba i s’encenen elsllums. Als coneguts que m’havia trobata la cua i que m’havien mirat amb caraestranyada els havia parlat d’una altrapel·lícula. Ells i la majoria dels espec-tadors havien vingut a veure Els pa-pers del Pentàgon, producte americàamb premis i actors coneguts. La car-tellera d’una publicació local és l’ori-gen de la confusió. Hauran de tornarla setmana que ve, per satisfer la cu-riositat. Veuran que va de corrup-cions, mentides i abusos governamen-tals, denunciades per periodistes. ASense amor la denúncia de la misèriahumana i també política va a càrrecdel director. Poc estimulant tot, mirisa dreta o esquerra de la bola del món.Enfilem cap a casa, alguns amb la cuaentre cames i molts amb el llaç groc alpit, confiant en el periodisme honrat,el cine responsable i la bona gent.

“Tornem a casaconfiant en elperiodisme honrat,el cine i la bona gent

Vuits i nous

Sense amorManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 2018

La política catalana viu en laincertesa per l’acció de la jus-

tícia espanyola contra el govern deCarles Puigdemont i alguns dipu-tats de la majoria independentistaal Parlament, però també per les di-ficultats que aquesta majoria esconcreti en unitat d’acció. Ahirl’abstenció dels quatre diputats dela CUP va fer fracassar la investidu-ra de Jordi Turull com a 131è presi-dent de la Generalitat de Catalunya.I demà es repetirà la votació, no pasamb la incògnita del resultat, que laCUP ja ha avançat, sinó amb la in-cògnita de si el jutge del TribunalSuprem Pablo Llarena permetrà lapresència a l’hemicicle de Jordi Tu-rull, que podria ser a la presó igualque els diputats Carme Forcadell,Dolors Bassa, Marta Rovira, JosepRull i Raül Romeva.

La posició de la CUP és cohe-rent amb la via rupturista, herevadels resultats de l’1-O, que ha de-fensat abans i després de les elec-cions del 21-D. Però les circumstàn-cies també són rellevants, i enro-car-se en l’ortodòxia només serviràper mantenir el bloqueig i el 155, en-gegar el compte enrere de les elec-cions que posen en risc la majoriaindependentista al Parlament i difi-cultar construcció d’una estratègiatransitable per als partidaris de laRepública.

Independentment de com acabidemà el ple d’investidura, Jordi Tu-rull mereix l’elogi i el reconeixementpúblic dels catalans per la seva fi-delitat al país i la seva determina-ció, fent un pas endavant per ac-ceptar l’encàrrec del presidentPuigdemont i del grup parlamentaride JxCat, sabent que això el posaen el centre de la diana del Suprem,que ahir va mantenir l’empresona-ment de Jordi Sànchez i JoaquimForn i que avui podria portar-lo a ella ingressar de nou a la presó.

Incertesamés enllà dela investidura

EDITORIAL

i ha una cosa que no em puctreure del cap quan escricaquest article sobre la no inves-

tidura de Jordi Turull (gràcies, CUP). Iés que probablement a la mateixa ho-ra que vostè llegeixi aquestes línies,tranquil·lament i possiblement totfent un cafè, ell és a punt d’entrar alSuprem, o ja és a dins, esperant queun jutge decideixi el seu futur. En unpaís en què un jutge mana més que unParlament, és que aquest país té unproblema. Però vaja, no els volia pasparlar d’això. Del que volia parlar és dela coherència, la valentia i el convenci-ment de Turull en el ple d’ahir. Sabiaque no sortiria investit (gràcies,CUP), sabia que aquest matí seria aMadrid jugant-se el seu futur (ell i laresta de diputats), i tot i això vaaguantar ferm, tranquil i serè. “Si ha-gués buscat la meva confortabilitattindria menys maldecaps”, va dir, i vaafegir que era a l’hemicicle “per hones-

H “I ara?, espreguntaran vostès.Doncs ara respirinfondo. No senten,allà al fons, unaflaire d’eleccions

tedat amb un mateix” i perquè “els dosaltres candidats no hi han pogut ser”.Probablement, sí, si Turull hagués sa-but que seria investit (gràcies, CUP) elto hauria estat diferent. I avui la imat-ge del president d’un govern acabatd’investir i declarant davant d’un jut-ge que el pot enviar a presó hauria fetla volta al món. Però no. CUP style. El

ple d’ahir s’havia de fer només per dig-nitat, i per demostrar, com deia Sa-brià (que no, Rovira, que no va fer deportaveu), que a Catalunya s’imposala democràcia i el Parlament fa la fei-na tot i el 155. Però, no ens enganyem,ahir es respirava poca emoció. Gràciesa Llarena ens havien xiulat un penal afavor i no només no el vam ni llançarsinó que ens vam fer un autogol. Pot-ser per això, perquè el 155 i el Supremplanaven en l’ambient, i perquè sa-bíem el resultat del partit abans de ju-gar-lo, té encara més valor que Turullhi fos i acabés el seu discurs enviantun missatge de tranquil·litat i confian-ça. Creguin-me, ens caldrà. Ahir vamperdre un partit, però ens queda lliga.No deixo de pensar, però, que Turullahir no es mereixia aquest resultat. NiTurull ni probablement el país. I ara?,es preguntaran vostès. Doncs ara, res-pirin fondo. No senten, allà al fons,una flaire d’eleccions?

L’autogolXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El fins ara director de l’Institut de Cultura de Bar-celona, substituirà Roger Guasch al capdavant delLiceu. Manresà, de 40 anys, ha estat seleccionatentre 42 candidats pel seu perfil professional, vin-culat a la cultura, però amb experiència en institu-cions públiques, com l’Icub.

PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Relleu al Liceu

El candidat no va superar la primera votació; que-da la segona, però la seva determinació acceptantposar-se al capdavant de la majoria independen-tista del Parlament i assumint el risc, alt, que el Su-prem l’enviï avui a la presó és la mostra més clarade la seva fidelitat als seus principis i al país.

-+=

-+=

El bufó de l’espanyolismeAlbert Boadella

Fidelitat al paísJordi Turull

-+=

Valentí Oviedo

L’obsessió del creador teatral amb Catalunya i el cata-lanisme l’ha portat a crear un personatge ridícul, his-triònic i penós, que l’espanyolisme utilitza contra Ca-talunya i que ahir va fer parada a Waterloo, davant dela casa de Carles Puigdemont. Lluny queda el tempsd’Els Joglars, quan la seva veu crítica era respectada.

ACTOR I DIRECTOR

DIRECTOR GENERAL DEL LICEU

De reüllOdei A.-Etxearte

Discursde dol

ordi Turull era ahir un home que sabia que potseravui tornarà a la presó, i que va fer un discurs

d’investidura que tothom pretenia avaluar com undiscurs normal, d’una legislatura normal i en unParlament normal, perquè en realitat la majoria deperiodistes, de polítics i de ciutadans no hem paït el quevivim, entestats a mantenir un miratge impossible ambun cinisme inhumà. Turull ahir era un polític que va llegirun discurs tan ràpidament com els llavis li ho van deixarfer, que actuava menat pel deure, fent un tràmit que

ningú sap cap on portarà el país ni aell mateix. Era un home que es vaavenir a fer un discurs i a ser votatsabent que perdria i per fi activariael maleït rellotge que ningú fins araha gosat activar i, aleshores sí,marxar a Madrid i deixar-se endurper la sort i un jutge que sembla

disposat a tot. Turull va exposar un pla d’un governautonòmic en què probablement no hi serà ni com apresident ni com a conseller perquè tot un estat no hovol, i ho va fer davant de cinc diputats més que, ambaspiracions i desitjos i circumstàncies molt diferents,potser correran la mateixa sort, en nom de partitsdevastats, que ja tenen presos i exiliats i que no sabencap on van perquè ni tan sols saben quants seran demàper decidir-ho. No es pot perdre i fer com si s’haguésguanyat. No es pot guanyar sabent que ja has perdut iimpostar un somriure per no decebre. O van a totes o novan enlloc, i entomen el dol els anys que calgui.

J

No es potguanyarsabentque ja hasperdut

http://epa.cat/c/uhbeuk

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Junts pel Sí i la CUP tirenendavant els comptes quereserven diners per a laconsulta, tot i les advertènciesdels lletrats.

10anys

20anys

El viceprimer secretari iportaveu del PSC, Miquel Iceta,afirma en una entrevista: “Norevisarem el Pacte d’Entesaperquè no hi ha cap motiu.”

El preu del petroli cau un 38%des del gener però la gasolina,només un 3%. Els primersproductors pacten retalladesper aturar la davallada.

Tot lligat Paraula d’Iceta El preu del cruTal diacomavui fa...

“Fer Repúblicaés implementar-lagovernant i fent-hod’una determinadamanera

uigdemont i els seus consellers,realitzant la lliure circulació deciutadans de la Unió Europea, visi-

ten tot d’estats. Bèlgica, Escòcia, Dina-marca, Alemanya, Àustria, Suïssa i Fin-làndia. Aquesta acció que expandeix la si-tuació que vivim a Catalunya té un doblevessant: 1) L’ exteriorització del conflicteCatalunya-España, sobretot als païsosque s’escapen dels grans estats. Ningú nodubta de l’avantatge de poder explicar lasituació que vivim, i que el Gobierno de Es-paña procura ocultar. 2.) La reacció bru-tal que ha encès als sectors més espanyo-listes i d’extrema dreta del Reino. No sa-bem si això és o no és beneficiós per als in-teressos dels republicans.De l’exteriorització comencem a tenir-nenotícia amb les diverses declaracions,tant de juristes com d’àmbits rellevantsdels diferents països.

DE LA REACCIÓ BRUTAL del Gobierno en te-nim evidències, amb declaracions i ambactuacions que mostren un intens sentitde venjança: “les hemos demolido las es-tructuras de Estado”, han dit. En tenimevidències amb l’atac de la Guardia Civil

P fent una mena de causa general que incul-pa a tothom que li passa per la ment, elsCDR, acompanyats de tots els conegutslluitadors per la nostra independència,com és el cas d’Antonio Baños, David Fer-nàndez.

LA VENJANÇA MÉS estrepitosa, però, l’estàfent el jutge Llarena, en citar els anticsprocessats que estaven en llibertat provi-sional: Forcadell, Rull, Rovira, Romeva,Bassa i Turull. La citació de Turull és d’unimpacte especial: l’exconseller, portaveual Parlament per JxSí, havia estat previstcom a possible candidat a la investidura

per a president de la Generalitat, des de ladecisió de Jordi Sànchez. Roger Torrenthauria fet avui, divendres, l’adient rondade contactes al Parlament per tal de veurequi nomenava. La citació de Turull a de-clarar al Tribunal Suprem aquest mateixdivendres ha fet avançar la roda de con-sultes. I, com era d’esperar, Jordi Turullha estat la persona més votada com a pre-sidenciable. D’això se’n diu estrènyer elcercle. I, després de les declaracions delGobierno, votar president i fer govern éscom mai una obligació. Per dignitat pri-mer: no ens hem de deixar trepitjar enca-ra més. Per poder gestionar les conselle-ries: cal recuperar el que puguem de ladestrossa de Soraya, que sens dubte fa-rem. Per implementar la República.

FER REPÚBLICA. És a dir, implementar-lagovernant. Tot i que moltes opinions sem-blen ignorar què vol dir el terme. Ignorarque fer República és governar d’una de-terminada manera: assegurant la lliber-tat, condició bàsica per a tota la ciutada-nia, assegurant la igualtat, amb polítiquesde total justícia social. Quant a la fraterni-tat... queda a les nostres mans realitzar-la.

Assumpció Cantalozella. Escriptora

Fer RepúblicaTribuna

odria dir-ho a propòsit d’altresfets, actituds i circumstàncies;

però, posem per cas i a banda del quepassés ahir al Parlament, en saber queel jutge Pablo Llarena, just en propa-gar-se que Jordi Turull podia ser pro-posat per ser investit com a Presidentde la Generalitat, ha convocat nova-ment el conseller de Presidència JordiTurull (juntament amb Carme Forca-dell, Raül Moreva, Josep Rull, DolorsBassa i Marta Rovira) perquè compa-regui davant del Tribunal Suprem ambl’amenaça de la presó preventiva, vaigpreguntar-me què m’havia arribat dar-rerament que estimulés més l’esperitde la desobediència i que mantinguésviva la idea que l’exercici més profundde la política ha de ser una forma deresistència i de dignitat. Podrà semblarque fujo d’estudi, però vaig tenir clarque la resposta és un curt cinemato-gràfic en què la feminista nord-ameri-cana Kate Millett (1934-2017) fa un ho-menatge a Simone de Beauvoir. Vaigveure aquest film fa pocs dies a l’EspaiFrancesca Bonnemaison en una de lesdues extraordinàries sessions que laMostra de Cinema de Dones de Donesha dedicat a Kate Millett com a una deles pensadores que han realitzat unapràctica cinematogràfica que, en elseu cas, va dur-la a formar part de laWomen’s Liberation Company que, alsanys setanta, va produir diversos filmsfets exclusivament per dones. En laprimera sessió, presentada per TeresaCabruja, va projectar-se Three Lives,un document de l’any 1971 en què tresdones de generacions diverses mono-loguen sobre la seva vida en relacióamb l’opressió viscuda i les seves deci-sions alliberadores. En la segona, amés de l’homenatge a de Beauvoir, vamostrar-se Gay Power, que recuperaimatges joioses rodades el 1971 en unade les primeres manifestacions a NovaYork pels drets dels homosexuals: hofa quaranta anys després de ser roda-des i comentades per la mateixa Mi-llett i Sharon Heyes. Pel que fa a l’ho-menatge a Simone de Beauvoir, hi hamoltes coses a dir. Només un parell:mentre es mostren imatges de l’enter-rament de la filòsofa, Millett recordaque l’autora d’El segon sexe va deixarclar que el feminisme és un humanis-me que, sense pensar en els càrrecsque podrien ocupar les dones, denun-cia qualsevol forma d’opressió; i tambéque Simone de Beauvoir, assumint elspossibles errors, no va deixar mai demanifestar-se i comprometre’s senseatenir-se a conveniències i conseqüèn-cies.

P

Full de rutaImma Merino

Homenatge

Búnquer‘madroño’b Igual que al País Valencià,arran de la mort de Franco, vasorgir el búnquer barraquetaper capitanejar el secessionis-me lingüístic comandat per ladreta reaccionària, ara hi hamés búnquers. Els uneix, en-tre altres dèries, la de mante-nir la sagrada unitat de Ñ. Und’aquests és el búnquer clave-guera, teledirigit i ben pagatper tal de fer secessionismeen els drets humans (d’ex-pressió: rapers, artistes, es-criptors, etc.) i col·lectius, so-bretot pel que fa a la nostravoluntat majoritària d’autode-terminar-nos a les urnes. Aldarrere dels búnquers hi haunes màfies, però en aquestcas no hi ha cap Don Vito, sinóuna màfia corporativa, ano-menada casta i regida per unaltre búnquer de grau supe-rior on sí que hi ha jerarquia;tenen debilitat per aquestaestructura vertical. El seu nom

és búnquer madroño. La sevaespecialitat és el centralismebarrejat amb el que ells ano-menen autonomisme de co-munitats. Són perillosos, per-què es creuen uns escollitsper la divinitat celestial. L’úni-ca manera de fer-los reaccio-nar (encara que sigui per laforça) és quan entra aire oxi-genat d’Europa, com ha pas-sat amb la recent sentènciadel TEDH, que ha sentenciatque no és delicte d’odi cremarfotos. Quina cara els hi haquedat? Passen. Pensen queho tenen “todo atado y bienatado”.SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze (Vallès Occidental)

Quatre sobre cinc

b Aquesta puntuació defineixel grau de risc atorgat al monu-ment de la Sagrada Família enels temps actuals. Si l’edificiestà ple de càmeres i altreselements de seguretat, on era

la vigilància el 17 de març quantres joves es van emparrar finsa dalt d’una de les altes torresde la façana valent-se de l’en-ramat de les bastides de l’obrai fins i tot han editat un vídeode l’epopeia? Sort que semblaque eren joves esportistes i noterroristes, que si no... Potserque els responsables afininmés o els facin afinar, que des-prés venen els plors.B. BOSCHSant Joan Despí (Baix Llobregat)

Silenci

b Les situacions decisives icompromeses ens obliguen adefinir-nos. Així gràcies a ellesens anem coneixent tots. Elprocés ens ha donat a conèixerJoan Manuel Serrat, Isabel Co-ixet, Rosa M. Sardà i molts al-tres, val a dir sense grans sor-preses però amb una certadesil·lusió pel petit matís decontradicció que contenen.D’altres descobriments sí quesón més sorprenents, tristos i

decebedors. Persones quecantaven en to de protesta“Hem vist tancats/ a la presó/homes plens de raó” i deien“No” a aquesta situació injusta,ara callen; ara mantenen un si-lenci sospitós. Ara, que torna ahaver-hi tancats a la presó ho-mes innocents, sembla que notinguin res a dir. Que els de foracallin no ens ha de sorprendregaire, però a dins, els que crè-iem al nostre costat, també?No vull creure que tenir “raó” ono, depengui dels ideals que esdefensen o de pertànyer a lesclasses subalternes; o sí? Mal-grat l’habitual prevenció jaexistent potser caldrà pensar-hi més a l’hora d’oferir premis ihonors a persones que tantse’n creien mereixedores –aixího va fer saber– i que tenienunes actituds que semblavenconsistents però que potser noho eren tant. Sort que ara sommolts els que preferim no venird’un silenci ni protagonitzar-lo.JOSEP M. ROIG ROSICHBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 2018

SísifJordiSoler

rem veïns amicsde Quini abans

que, tal dia com demàde fa trenta-set anys,acabés el segrest quedes de la categoria

d’as del futbol l’havia elevat a l’aura demite. Un atzar del destí ha fet que mo-rís de sobte a Gijón la vigília del tristaniversari de ser raptat per uns delin-qüents quan anava cap a casa. S’hadit, amb justícia, que era un home bo.Potser no s’ha dit, però, que ho eramassa. Parlàvem amb ell i amb la MariNieves, la seva dona, de balcó a balcóquan encara no havia esdevingut laterrible experiència del seu captiveride vint-i-cinc dies angoixants per l’ab-

sència brutal i la incertesa sobre lescondicions en què el mantenien retin-gut. Va ser un home bo de veritat, en elsentit moral més alt del concepte debondat: va perdonar sense reserves isense hipocresia els qui havien causattant de mal a ell i a la seva família. Peròva ser massa bo en confiar en aquellsque, amb tàctiques d’adulador, s’aprofi-taren de la seva generositat per mosse-gar part dels ingressos de promocionscomercials que explotaven la seva figu-ra. Era indulgent amb tothom; pacientamb els mitòmans que el seguien arreu.El commovien totes les mostres d’afec-te. Era agraït amb la Catalunya quel’acollia en aquells anys de la seva pleni-tud esportiva. En retornar amb els seusun cop alliberat el va sorprendre, mo-dest com era, el que havia sortit als dia-ris. Sobretot les fotos de la gent ques’aplegava nit i dia sota els nostres bal-cons per fer costat a una família que nosempre mantenia l’esperança.

É

De set en setJosep Maria Casasús

El bon Quini

Va ser un home bo de veritat,en el sentit moral més altdel concepte de bondat

Jordi Turull, CANDIDAT A PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Prefereixo ser víctima d’injustícies quedesentendre’m del moment actual”

La frase del dia

“Potser sí queens han guanyat unaprimera batalla, peròestic convençut quela nostra guerrademocràtica ipacífica és imparable

scric aquest article el dia 20 de marçsota el 155 que ha provocat que Ca-talunya s’hagi convertit en l’àmbit

institucional, més que mai, en una colònia.No tenim govern, ni tan sols autonòmic,ens dirigeix la metròpoli. El nacionalismeespanyol creu que ens ha desmuntat i haposat tot l’aparell estatal a dissenyar i exe-cutar un programa per assimilar-nos alprojecte nacional espanyol. Les seves einessón el poder judicial, els CFSE, els podersfàctics i els instruments de les clavegueresque paguen estructures socials, polítiquesi mediàtiques per decapitar el sobiranismecatalà. Veiem com les organitzacions i elsdirigents sobiranistes estan sent proces-sats i com, fins i tot, s’han segrestat mitjan-çant presó provisional els suposats mà-xims responsables d’aquestes.

SORAYA SÁENZ de Santamaría és feliç.Creu que ha estat capaç de guanyar laguerra a la Catalunya sobiranista... Espe-rem que aviat es pugui complir el desig dela majoria dels catalans i poder esborrar ai-xí el somriure de satisfacció de la vicepresi-denta espanyola. L’Estat i les forces políti-ques nacionals espanyoles no saben, o novolen veure, que, tot i els grans esforçosque s’han esgrimit en la lluita contra el pro-cés, forçant fins a límits insospitats la sevapròpia legalitat, només han aconseguit es-gotar els fons de rèptils de les clavegueres ide passada desprestigiar el poder judicialespanyol i els seus CFSE. (cossos i forces deseguretat espanyols). Potser sí que enshan guanyat una primera batalla en el sidel conflicte, però estic convençut que lanostra guerra democràtica i pacífica és im-parable.

LA PRIMERA CONSTATACIÓ del fracàs delgovern espanyol és que tots i cadascun delscatalans sobiranistes han desconnectatmentalment d’Espanya. Ja no és el seu pro-jecte i això és devastador per al futurd’aquesta. La segona és que l’operació delpresident Carles Puigdemont a Europa,lenta però fermament, va guanyant en cre-

E dibilitat i la idea de la internacionalitzacióde Catalunya s’obre pas inexorablement.Mai Catalunya i el seu conflicte polític ambEspanya ha estat, com en l’actualitat, tanpresent arreu. I de tot això, l’Estat n’és ple-nament conscient i per això està poten-ciant i untant l’espanyolisme a Catalunya.L’ofensiva contra els eixos vertebradors dela nació catalana són més que evidents. Ai-xí, hem de suportar atacs directes a l’esco-la catalana, els mitjans de comunicacióamb especial atenció a TV3, a la qual volende totes totes minoritzar, i a la nostra poli-cia, a la qual pretenen ridiculitzar i menys-tenir. L’Estat no en té prou i per això s’es-pera una nova ofensiva, i és que la bossa ésgran, comprant o facilitant la compra demitjans de comunicació catalans per ferneteja de periodistes no adeptes i amena-çant la resta. La Guàrdia Civil desprestigia-da continua a la recerca de qualsevol indiciper poder empaperar bona part de la socie-tat catalana. Atemorir i acollonir és la prin-cipal consigna de l’Estat.

I TOT I QUE NO PODEM obviar un cert desen-cís en la majoria sobiranista, aquesta tam-poc té intenció de fer cap pas enrere. El so-biranisme, dia a dia, ha madurat i sap queen algun moment haurà de fer catarsi i quel’independentisme exprés no és possiblequan et tracten com una colònia sensedrets. Què hauria passat si Catalunya, en

comptes de ser part de l’Europa occiden-tal, sigués part d’un país de l’Àfrica, Sud-amèrica o l’Àsia? Doncs que ja seríem inde-pendents.... tot i que segurament hi hauriahagut un bany de sang... un bany de sangque el poble català i l’espanyol esperem queno acceptaran mai.

COM PODEM DEIXAR de ser una colònia?Doncs actuant amb intel·ligència i sentitd’estat i deixant-nos de guerres fratrici-des, a més a més d’obrir-nos a nous con-sensos i sectors socials amb què l’indepen-dentisme no ha sabut interactuar prou in-tel·ligentment. Catalunya té uns clars ene-mics: el PP i Ciutadans. Els primers, fills ihereus de Franco i el seu projecte i Ciuta-dans, la reencarnació de José Antonio Pri-mo de Rivera. La nova Falange Espanyoladel segle XXI, tan o més perillosa que elspopulars. I per poder-los combatre caldràbastir ponts amb el que quedi del PSC his-tòric: els de Pallach, Raventós, Obiols i Ma-ragall. La deriva de Miquel Iceta és molt pe-rillosa per a la idea de Catalunya un sol po-ble. La història el jutjarà. També caldràobrir-se al món dels comuns i el de Podem.Els tres-cents mil o quatre-cents mil votsque aquests obtenen són vitals per a unprojecte català nacional i progressista.Sense oblidar-nos d’alguns sectors disper-sos i personalitats de centredreta catala-nistes, que fins ara no s’han afegit al blocdel 155.

INSTITUÏM D’UNA VEGADA un govern. Auto-nomista, sí!, però que administri amb fer-mesa i rigor les competències de què enca-ra disposem. Posem fi al 155 i obliguem-losa treure’s la careta si el que pretenen ésperpetuar-lo. I paral·lelament treballemincansablement per treure de la presó i fertornar de l’exili els nostres representantslegítims i per desarticular tots els proces-sos judicials en marxa. Reforcem l’ANC,Òmnium els CDR i totes les organitzacionspatriòtiques perquè, tots plegats, siguemcapaços d’aconseguir la llibertat i la sobira-nia del nostre poble.

Miquel Sellarès. Periodista

Som una colòniaTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 20186 |

La salad’apel·lacionsrebutja els criterisdel fiscal perexcarcerar-lo

El grup es proposavendre el primervehicle 100%elèctric d’aquí ados anys

El Supremreitera que Fornés un perill pera l’Estat

Seat trauràdos modelsnous cada anyfins al 2020Nacional

La investidura fallida, enprimera votació, de JordiTurull, va activar ahir elrellotge per a unes noveseleccions. Un compte en-rere amb la incertesa de siJxCat, ERC i la CUP acon-seguiran en els pròximsdos mesos el que no hanpogut fer des del 21-D: ca-sar estratègies diametral-ment oposades davant dela repressió estatal delpostprocés. La negativa dela CUP a canviar la sevaabstenció per quatre votsfavorables a un candidatque potser avui tornarà aentrar a la presó va deixarJxCat i ERC sense la majo-ria absoluta necessàriaperquè el que va ser conse-ller de la Presidència espresentés avui davant delTribunal Suprem com a131è president de la Gene-ralitat.

Els anticapitalistes ha-vien avisat: només un can-vi de programa de governper materialitzar la repú-blica faria virar el seu vot.El consell polític i el grupd’acció parlamentària vanrefermar-s’hi mitja hora

abans de l’inici del ple. Eldiscurs de Turull, sensereferències a la repúblicani a l’1-O ni al 3-O i ambuna mà estesa al diàlegamb l’Estat espanyol, varefermar els anticapitalis-tes en la seva decisió. Hivan veure un programa“autonomista” inassumi-

ble. ERC sí que va parlardel referèndum i de la vagai de l’aturada generals queel van succeir per argu-mentar que l’independen-tisme ha de treballar ambaquell “esperit col·lectiu”.Ho va fer el portaveu delsrepublicans, Sergi Sabrià.ERC va reservar MartaRovira que, com Turull, hade comparèixer avui alTribunal Suprem. En elcas de la republicana, ha-vent anunciat, a més, la re-núncia a l’escó un cop vaacabar el ple. Malgrat lesdificultats, Sabrià va re-ivindicar la capacitat delParlament de decidir elpresident de la Generali-tat. “Qui guanya és la polí-tica, és la democràcia”, vaal·legar, convençut que hihaurà noves oportunitatsper investir-ne un. “Tor-narem a seure, a parlar, isegur que trobarem elpunt d’acord”, va rematar.

Ni als uns ni als altresDurant el debat, però, laCUP va donar per acabat“el cicle del procés i de lesaliances” prèvies. Si no hiha un canvi de rumb permaterialitzar la república,va advertir Carles Riera,

passaran “humilment” al’oposició. Turull tampocno va convèncer els partitsconstitucionalistes, ni Ca-talunya en Comú Podem,que va denunciar que el ca-lendari judicial condicioniel futur de tot el país i s’ins-trumentalitzi l’autono-mia. “Ha estat capaç de de-cebre’ls a tots”, va senten-ciar la líder de Cs, Inés Ar-rimadas. “No és possible larepública sense desobe-diència”, els va advertir elsocialista Miquel Iceta,sorprès pel “gir copernicà”del discurs de Turull, tot ique no hi va veure la fi delspactes de blocs. “A quinTurull ens hem de creu-re?”, va preguntar XavierGarcía Albiol.

El pes del SupremLa citació de Pablo Llare-na d’avui per processarprobablement per rebel-lió Turull, Rovira i els tam-

bé diputats Carme Forca-dell, Raül Romeva, JosepRull i Dolors Bassa, amb lapossibilitat que el jutge re-visi la seva situació de lli-bertat i obri un procésd’inhabilitacions exprés,difícilment canviarà la po-sició dels anticapitalistes.Des de JxCat mantenenque demà hi podria haveruna segona votació encaraque Turull no hi fos pre-sent, en cas que sigui em-presonat avui. Necessita-rien, però, una majoriasimple que tampoc no te-nen, atès que Carles Puig-demont i Antoni Comín nopoden renunciar ja alsseus escons enmig d’unple que formalment va co-mençar ahir. A les dificul-tats aritmètiques s’hi vaafegir l’anunci de la renún-cia a l’escó de les tres dipu-tades d’ERC que avui sesotmetran al criteri delSuprem havent votat a fa-

vor de Turull. A més de Ro-vira, hi van renunciar For-cadell i Bassa. La incògnitaés si la Junta ElectoralCentral acreditarà atemps el relleu de les tresdiputades, que seran subs-tituïdes per AssumpcióLaïlla, Chakir El Homranii Magda Casamitjana.

“El risc de ser víctima”La cita judicial no nomésva condicionar la convoca-tòria exprés del debat d’in-vestidura, sinó el fons i laforma del mateix debat,personificat en la sort delmateix candidat a la presi-dència de la Generalitat.“Prefereixo assumir el riscde ser víctima d’injustíciesque de desentendre’md’un moment com l’ac-tual”, va al·legar Turull, sa-bent que no seria investit.Malgrat tot, el conseller dela Presidència destituït pel155 va desgranar un pla

Odei A.-EtxearteBARCELONA

FALLIT El conseller es presentarà al Suprem sense haver estatinvestit president però amb el compte enrere d’eleccions engegatABSTENCIÓ La CUP no cedeix i en critica el discursautonomista PAS Rovira, Forcadell i Bassa renuncien a l’escó

Turullactiva elrellotge

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

4abstencions hi va haver enla votació, les dels diputats dela CUP.

64vots a favor, els de JxCat iERC, va sumar Turull, senseels de Puigdemont i Comín.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

65vots en contra, els de Cs, elPSC, Catalunya en Comú Po-dem i el PP, que hi van votaren contra.

Rull agafa Turulldesprés del discursdel candidat deJxCat ■ ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 7

El guió escritL’APUNT que la CUP frustrés la seva elecció com a president de

la Generalitat. I havent protagonitzat un discurs calcu-ladament ambigu, sense cap referència a la República,a l’1-O, i encara menys a la independència. Ni un motiuper modificar la seva llibertat sota fiança, si és que ladecisió judicial depengués de l’al·locució. Però tot in-dica que el guió ja estava prèviament escrit.Anna Serrano

“Diàleg, diàleg i diàleg.” Era l’oferiment del candidat deJunts per Catalunya a la presidència, Jordi Turull, al’Estat espanyol en la primera sessió, fallida, de la in-vestidura. La resposta la tindrà avui mateix. El magis-trat Pablo Llarena l’ha citat, a ell i a cinc diputats més,per estudiar si els envia a presó, alguns d’ells per se-gon cop. Turull compareix davant del Suprem després

d’un govern que semblalluny de poder-se consti-tuir i aixecar la suspensióde l’autonomia. “Als llocss’hi ha d’estar a les verdes ia les madures”, va dir en eltorn de rèplica. I respo-nent a la CUP, potser ei-xamplant l’afirmació a totl’independentisme, vaapuntar: “Hem de fer lescoses no per quedar bé si-nó perquè vagin bé.”

El conseller de la Presi-dència va defensar la sevaexperiència política men-tre Cs i Catalunya en Co-mú Podem intentavenvincular-lo a la CDC del3%. Malgrat les crítiques,Turull va allargar la mà alscomuns i als anticapitalis-tes, a qui va reiterar que ésindependentista i no dei-xarà de ser-ho. Considera,tanmateix, que cal aplicarel resultat del 21-D sobrela base del diàleg amb Ma-drid.

Crida a la unitat“La gent ens demana uni-tat”, va reiterar el candi-dat. La proposta dels deCarles Puigdemont i OriolJunqueras de sotmetre’sa una qüestió de confian-

ça en el termini d’entre uni dos mesos no va fer virarla posició dels anticapita-listes, que mantenen quel’independentisme ha demantenir l’“embat” i nosotmetre l’acció política a“l’acció repressiva de l’Es-tat”.

Precisament ahir es vafiltrar un informe de laGuàrdia Civil, remès aljutge Pablo Llarena, enquè defineix Turull com

una figura “extremada-ment rellevant en el pro-cés”. Segons va explicarEfe, s’hi al·lega que, com aconseller de la Presidèn-cia, va gestionar la publi-citat del referèndum de l’1d’octubre, i que el seu de-partament va “ocultar” ladespesa de les paperetes,el cens i les citacions de lesmeses electorals. Tambés’hi argumenta que JordiTurull formava part delcomitè estratègic que su-posadament dirigia el pro-cés d’acord amb el docu-ment EnfoCats. Era elmateix dia que la salad’apel·lacions del Tribu-nal Suprem va determi-nar mantenir a la presóJordi Sànchez i JoaquimForn, tot i les respectivesrenúncies a l’exercici de lapolítica. Avui el Supremcontinuarà marcant deci-sivament la política cata-lana. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La CUP donaper acabat el ciclei les aliances delprocés

eia Jordi Turull en el seu discurs ahirque acceptava ser candidat perquèsi no ho fos tindria “menys malde-

caps”, però coneixent-se seria “una ànimaen pena”. El problema és que Turull, quetampoc mai ha estat el rei de la festa, ja hosemblava mentre ho estava dient, una àni-ma en pena. I certament qualsevol ho hau-ria estat en el seu lloc, tenint en compteque mitja hora abans la CUP li havia notifi-cat que li negava el suport per ser investitpresident, i que a sobre és més que possi-ble que avui el “petit Bonaparte de la llei”(com definia el cupaire Carles Riera el jutgeLlarena) el torni a la presó. D’aquí que lescares fossin llargues abans d’entrar al pleentre els diputats de JxCat i ERC, que tam-bé veuran avui com la número 2 Marta Ro-vira –absent ahir en alguns discursos, in-clòs el del seu grup, potser per preparar larenúncia posterior– corre el risc d’entrar ala presó amb quatre exconsellers més.

Es va empeltar de tot plegat el baixíssimto del discurs del candidat, llegit gairebésense ni mirar l’hemicicle i que ja veniaamb sordina de sèrie en el contingut, jaque no va fer ni esment a la República, nitan sols a l’1-O, per evidents motius judi-cials. Un fet que ja es preveia que no ajuda-ria a guanyar-se la CUP, però que també vaaixecar expressions de sorpresa entre elsunionistes, que fins i tot el van criticar (¡?)per ser massa proper a les seves tesis. Ésclar que Turull, com havent-se deslliuratd’un pes o qui sap si amb ganes de dir cer-tes coses abans del que pugui passar avui,va mostrar-se molt més desimbolt i pu-nyent després, ja entrada la nit, en una rè-

D plica que va donar més joc a tots els grups.Potser el més normal del ple d’ahir va

ser la interrupció inicial del portaveu de Csper demanar explicacions al president Tor-rent; tímidament, això sí, no fos cas que lifes repensar-s’hi de debò i el tornés a sus-pendre, com s’havia especulat al matí...Perquè no pot ser qualificat de normal queel portaveu del PP coincidís amb el d’ERC aposar de model la figura de Josep Tarrade-llas, que el candidat exconvergent reivindi-qués Macià, que el socialista reivindiqués

Jordi Pujol, i que fins i tot el dels comunsretragués a Turull que fos “massa tímid” enel programa autonomista. El món al revés...menys per a la líder de Cs, que esmentariafins a tres cops el nom de Puigdemont pererror quan al·ludia al candidat, de qui apro-fitava per mostrar la foto del dia que vaacompanyar Oriol Pujol al jutjat pel cas ITV.

Turull s’havia referit al principi a la mala-guanyada Muriel Casals per reivindicar la“rialla” com a arma contra les adversitats,però ni llavors va poder somriure. Sí que vapoder mirar als ulls a la seva dona i les fillespresents a la tribuna –on rebien més mos-tres d’afecte que no d’alegria–, quan les vaesmentar per provar el seu compromís ambles seves conviccions. Tant de bo les puguiseguir mirant cada dia a partir d’avui.

Entre sordines icontradiccions

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Domènech, Turull, Rovira, Iceta, Rull i Carrizosa, ahir ■ ORIOL DURAN

Òscar Palau

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Turull va reivindicar Macià;Albiol i Sabrià, Tarradellas;Iceta, Jordi Pujol, i Domènech vacriticar el discurs autonomista

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 20188 | Nacional |

“Donem per acabat el cicledel procés i les aliancesque hem construït i pas-sem modestament a l’opo-sició.” D’aquesta manerael diputat de la CUP, Car-les Riera, anunciava ahirel trencament del bloc in-dependentista. Els antica-pitalistes consideren queJunts per Catalunya ha ti-bat massa la corda forçantun ple per investir un pre-sident amb un programatotalment autonomista iahir va dir prou a “més re-culades independentis-tes”. Riera va repartir lacrítica a dues bandes, du-rament a l’Estat i també aJxCat i ERC. Als primersva acusar-los de tenir “unanaturalesa repressiva ifranquista”. “Demofòbic” i“corrupte” van ser termesutilitzats per Riera perqualificar un Estat espa-nyol del qual també albirala fi. “En les seves inten-cions hi ha la seva derro-ta”, va manifestar Riera.

Però també va ser moltcontundent contra Juntsper Catalunya i ERC perpolítiques passades i tam-bé presents. Va recrimi-nar-los les seves pròpiespolítiques repressivescontra el col·lectiu que vaintentar assaltar el Parla-ment el 2011 durant “elple de les retallades” i va

dir “prou” a més “fulls deruta confusos i estructu-res abstractes”. Ahir laCUP, amb l’anunci deltrencament, aprofitavaper expulsar totes les quei-xes. “Encadenem tres me-sos de lluites partidistes,han deixat sense respostano només la gent que vadefensar l’1-O, sinó tambéla majoria que el 21-D vavotar a favor de la repúbli-ca”, va acusar els seus jaexsocis. Només va haver-hi una oferta de col·labora-ció de la CUP als que finsara formaven part del blocindependentista: la lluita

contra les polítiques re-pressives de l’Estat espa-nyol des de tots els fronts.Uns suports que podrienampliar-se sempre quetornés a l’escena políticaCarles Puigdemont com a

candidat a la presidènciade la Generalitat. Contrà-riament a això, la CUP java avançar el seu nou fullde ruta: “Combatrem l’Es-tat i la seva dictadura, itambé l’autonomisme hu-

milment des de quatre es-cons.” Els anticapitalistes,a més, es feien seva “la re-pública real emergida el 3d’octubre” i es preparenper a un temps de “mobi-lització al carrer, unilate-ralitat, sobirania i desobe-diència”, va anunciar.

Amb aquest discurs, laCUP segellava el que haviaestat un matí de votacionsal territori i reunions ambJxCat i ERC amb ofertesd’última hora com la pre-sentació d’una qüestió deconfiança al cap d’un mes,mesura que va acabarenutjant la formació anti-

capitalista. Finalment,una trobada internad’una hora i mitja del con-sell polític i el grup d’accióparlamentària va expres-sar el no de la militànciacupaire. Un no que, se-gons fonts de la formació,havia estat majoritari enla majoria d’assemblesterritorials.

Mitja hora abans delple, un comunicat justifi-cava que mantenien l’abs-tenció. “No podem condi-cionar la nostra acció polí-tica a l’actuació repressivade l’Estat.” L’anunci avan-çava la notícia de la jorna-da, la candidatura de Tu-rull en aquesta primerasessió resultaria fallida.

En el comunicat recor-daven que des del primermoment van apostar per“l’embat” amb un progra-ma de govern que fos “va-lent” i “continués el man-dat de l’1-O”, uns condicio-nants que no han trobaten el programa de JxCat iERC. “No avança en laconstrucció de mesuresrepublicanes ni socialsque responguin als drets inecessitats de la classetreballadora i de la restade classes populars”, ad-vertien ahir. “No podempermetre que es faci políti-ca a cop de citació del jutgeLlarena”, sentenciava laCUP en el comunicat. Ho-res després, Riera tambées referia al magistrat comel “petit Bonaparte del Su-prem”. La CUP alertavaque la decisió de convocaraquest ple l’havien pres demanera unilateral JxCat iERC. Als primers, a més,els acusava de tibar massala corda forçant un pleaprofitant l’obertura del’ordre de processament ila revisió de les mesurescautelars per a sis diputatsde la cambra. Una cordaque ahir es va trencar. ■

Emma AnsolaBARCELONA

La CUP diu prou, trenca lesaliances i passa a l’oposicióa Riera etziba a JxCat i ERC que els anticapitalistes no poden assumir un programa autonomista i elsconvida a rescatar Puigdemont a Anuncien col·laboració per lluitar contra la repressió de l’Estat

“Donem per acabatel cicle del procés i lesaliances que hemconstruït, i passemhumilment al’oposició”

El diputat de la CUP, Carles Riera, ahir durant la seva intervenció des del faristol de l’hemicicle del Parlament ■ ORIOL DURAN

“Combatrem l’Estat,la dictadura,l’autonomisme iiniciem la repúblicareal del 3 octubre”Carles RieraDIPUTAT DE LA CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

1760

07-1

1839

46L

És

8607

63-1

1847

62T

Ajuntament deCervelló

EDICTEEs fa públic que la Junta de Govern Local, en sessió ordinària de data 14 de març de 2018, haaprovat inicialment el contingut del conveni urbanístic subscrit en data 1 de març de 2018 entrel’Ajuntament de Cervelló i el Sr. Francesc Corberó Comabella en representació dels propietarisde les dues porcions de terreny que resulten qualificades d’Equipament Públic (clau EP) que es-tan incloses en les finques registrals 621 i 8238, per a la cessió anticipada a l’Ajuntament d’a-quests terrenys qualificats d’Equipament Públic situats en el sector anomenat “PE-8 La Bòbila”per tal de destinar-los a l’ampliació del CEIP “Escola Nova” i per a la implantació del futur IES.Dit expedient se sotmet a informació pública reglamentària durant el termini d’un mes, mitjançantla inserció d’un edicte al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al diari El Punt Avui i al tau-ler d’anuncis electrònic i web municipals per tal que qualsevol persona pugui examinar-lo i pre-sentar-hi al·legacions o suggeriments, així com els informes o documents que considerin opor-tuns. El termini d’informació pública es computarà des de la darrera publicació i tota la documen-tació preceptiva es podrà consultar al Departament d’Urbanisme i Planejament de l’Ajuntamentde Cervelló al carrer Major, 146-148 de dilluns a divendres, de 8 a 14 hores, i al web municipal(www.cervello.cat/ajuntament/urbanisme).RECURSOS:Contra aquest acord, que no és definitiu en via administrativa, no procedeix la interposició de caprecurs, de conformitat amb l’article 112 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment admi-nistratiu comú de les administracions públiques, atès que es manté el dret de defensa mitjançantel període d’al·legacions i la possibilitat d’impugnació de l’acte administratiu definitiu que s’adoptien el seu dia.No obstant, es pot interposar qualsevol altre recurs o instar qualsevol procediment que es consi-deri procedent.Cervelló, 16 de març de 2018L’alcalde, José Ignacio Aparicio Ciria Davant meu, el secretari general, Juan Antonio Gil Lemus

1405

97-1

1847

77T

L’Automercat s’ajorna per l’alt risc de pluja

La 17a edició d’aquesta fira s’organitzarà més endavant per lamala previsió meteorològica que hi ha per al cap de setmana al’Anoia.Igualada, 21 de març de 2018. - La fira Automercat ques’havia de celebrar aquest cap de setmana a l’aire lliure quedaajornada per la previsió de pluja d’aquest proper cap desetmana. La fira que s’havia de celebrar a l’avinguda Europa il’avinguda dels Països Catalans, al barri de les Comes, secelebrarà més endavant, en una data que properaments’anunciarà. Automercat està organitzat per Fira d’Igualada i té el suport del’Ajuntament d’Igualada. Fira d’Igualada és una entitat senseafany de lucre que va néixer l’any 1951 amb la finalitat defomentar fires, mercats, festes i potenciar el comerç i laindústria d’Igualada i la seva comarca.

Més informació:Gemma MonchoT. 620 20 16 40premsa@firaigualada.org - www.firaigualada.org

oltes gràcies, president.Senyores i senyors dipu-tats, autoritats, senyores i

senyors.En aquesta hora greu, solemne,

però també esperançadora, de lahistòria de Catalunya, m’adreço atots vostès, representants electesi legítims del poble de Catalunya, itambé m’adreço a tots aquells queavui no poden ser amb nosaltres,privats de llibertat o fora del país.A tots ells, president Puigdemont,Oriol Junqueras, Quim Forn, JordiSànchez, Jordi Cuixart, Lluís Puig,Meritxell Serret, Toni Comín, ClaraPonsatí i Anna Gabriel, l’abraçadamés sentida des d’aquest Parla-ment, que expressa la voluntatdels catalans.

No soc jo qui avui hauria de seraquí. Ho sé i ho saben vostès per-fectament. A dos diputats d’aques-ta cambra, el MHP Carles Puigde-mont i l’il·lustríssim amic i companyJordi Sànchez, se’ls ha privat deldret que tenien a ser escollits quan,per voluntat d’aquesta cambra, po-drien haver estat escollits presidentde la Generalitat de Catalunya, vo-tats pels resultats que van sortir deles eleccions del 21 de desembre.El president Puigdemont, enmig delbloqueig d’aquesta cambra i perfactors externs, però sobretot pelsfactors externs, va renunciar provi-sionalment a la investidura, igualque Jordi Sànchez. Van avantposarel país a tot, per donar pas a la re-cerca de solucions que permetindesbloquejar aquesta greu i anò-mala situació per poder fer efectiuel resultat electoral.

Permetin-me que els digui queem sento una baula de la cadenaque relliga els dies passats amb elsdies que vindran. I que aspiro a po-der-ne ser digne. Podria no haveracceptat aquesta responsabilitat.De fet, han estat moltes les veusque, vist com estan les coses, vistcom les gasten, em deien que pen-sés només en mi i en la meva famí-lia i que mirés d’assumir un supo-sat risc zero. I m’ho ha dit moltagent que em coneix i que m’estima.Que sap que sempre m’ha mogutmés el “fer” que no pas el “ser”.Però els que em coneixen bé tam-bé saben que soc dels que pensenque, als llocs i a les responsabili-tats, s’hi ha de ser, a les verdesi a les madures. Saben que l’únicacosa que per a mi és irrenunciablesón les meves conviccions i la me-va escala de valors.

Fa molts anys que estic compro-mès políticament. En política, comen molts altres àmbits, hi estic pervocació. Per vocació de servei. Per

M ajudar, per fer, per reivindicar. Éscert que hi ha una dèria en el meucompromís polític, que és el serveia Catalunya. M’estimo molt –n’hiha que diuen que potser massa–aquest país –que m’emociona–,la seva gent, tota la seva gent, laseva empenta, la seva solidaritat,el seu tarannà, la seva diversitat...Soc un enamorat d’aquesta terra.I és que la seva gent i els seus pai-satges són per enamorar-se’n i, enel meu cas, com suposo que en elcas de vostès, per enamorar-se’ni per comprometre-s’hi. [...]

A la vida, l’únic patrimoni quem’he proposat tenir i perseverar ésaquell que m’han deixat els meusavis i els meus pares. L’honestedaten un mateix, anar a dormir cadadia amb la consciència tranquil·la,esforçar-me des que surt el sol finsque se’n va i que, en tot allò que fa-ci, sempre pugui mirar als ulls lesmeves filles, la meva dona i totaaquella gent que ha dipositat laseva confiança en mi.

Per què dic això? No pas perparlar-los de mi, sinó en el sentitque, si davant la cruïlla en què enstrobem, si davant d’aquesta horagreu, jo hagués buscat aquests diesla confortabilitat i un suposat risczero, potser tindria menys malde-caps, però em conec i seria unaànima en pena i em costaria mirarals ulls les meves filles. I, per tant,prefereixo assumir el risc de servíctima d’injustícies que ajupir elcap i no fer cap pas, quan t’ho pro-posen, per posar el teu gra de sorraen una situació com l’actual. Repe-teixo: prefereixo ser víctima d’injus-tícies que desentendre’m d’un mo-ment com l’actual.

I per això soc aquí. Molt serè,convençut i, alhora, emocionat i il·lu-sionat. Molt convençut perquè, vagicom vagi, amb el temps, quan empreguntin “i quan passava tot aixòa Catalunya, tu què vas fer?”, puguidir: “Hi vaig ser i hi vaig posar el boi millor dins del que estava a les me-ves mans.” Per això també vull ma-nifestar un agraïment infinit al grupparlamentari que m’ha proposat.

La política la fem les persones.I, com els he dit, “les persones” voldir els sentiments, les conviccionsi els valors. Però parlar de “les per-sones” també vol dir assumir en-certs i errors, sorpreses i decep-cions. I també els dic que em pre-sento davant de vostès amb algunsencerts en la meva llarga trajectòriapolítica i segurament amb errors,o amb molts errors. No els ho nega-ré. El que importa és aprendre delserrors. I acceptar-los i corregir-los.Qui no renta plats no en trenca mai

cap. N’he rentat molts durant molttemps, i segurament n’he trencatuns quants. [...]

M’agrada treballar en equip, do-nar protagonisme a l’equip, treba-llar amb confiança i treballar des dela confiança. Hi ha gent que prefe-reix ser una flor en un femer perdestacar i n’hi ha que preferim seruna flor en un camp de rosellesperquè en pugui gaudir tothom. Pertot això soc aquí. No per cap provo-cació de res ni a ningú, no per capambició de ser, sinó pel meu com-promís de poder fer. I assumeixol’encàrrec amb totes les conse-qüències. I, per això, amb total’emoció i la transcendència delmoment, vull enviar-los, en primerlloc, un missatge de pau, de diàleg ide fraternitat. I, també, de confian-ça, responsabilitat i esperança. Per-què els greus esdeveniments vis-cuts al nostre país en els darrersmesos no han fet sinó refermar allòque ja sabíem del nostre poble: ladignitat d’una ciutadania que haactuat responsablement i esperan-çadament en una cruïlla històricaexcepcional del nostre país.

No podia ser de cap altra mane-ra: els catalans actuem d’acordamb els valors que ens han confi-gurat com a poble, que ens definei-xen com a nació.

I, avui, el dia en què els demanola confiança per continuar constru-int un país més just, més solidari imés lliure, avui, vull començar perdemanar-los, per demanar-nos,que preservem el tresor més pre-uat del nostre poble: els nostresvalors, aquells que ens fan ser quisom, visquem on visquem, votemel que votem.

En primer lloc, i el més impor-tant de tots, un profund i arrelat es-

perit de pau i treva, que té l’origenal segle X i que ha guiat sempre elsnostres passos, fins a aquests úl-tims dies viscuts tan intensamentals carrers i a les places dels nos-tres pobles i ciutats. Només així espot entendre, després de l’1 d’octu-bre, aquell clam que se sentia perdamunt de qualsevol altre, de res-posta a la violència emprada contraciutadans indefensos. Un clam quedeia “Pau! Som gent de pau!”. Sí,els catalans som gent de pau! I,com a candidat en aquesta investi-dura, no m’he sentit mai més orgu-

llós d’un poble que fa de la pau laseva bandera, i un poble que fa dela pau la seva bandera és un pobleque mai ningú podrà vèncer.

Però els catalans no es podenentendre tampoc si no es té encompte que, per a nosaltres, la lli-bertat i la dignitat de l’home són elcentre i la mesura del món; que es-timem apassionadament la cultura,les arts i la literatura; que cap lluitaque menem no té sentit si no vaacompanyada de la lluita pels dretssocials més avançats i el treball deles persones per damunt de tot;que ens inspiren els valors de lesdeclaracions dels drets dels homesi dels pobles de les Nacions Unides,i que no ajupirem el cap davant lainjustícia, la por i les amenaces.

Ens uneix un esperit de ciuta-dania que ve de lluny. Pedagogs imestres, ja des de principis del se-gle XX, han format els joves de lesdiverses generacions d’aquest paísi els han ensenyat els nostres valorscívics, de pau, justícia i democràcia.

Han format ciutadans crítics illiures i per això les escoles catala-nes han estat sempre escoles ober-tes a la innovació i a la modernitat.

Aquests som nosaltres. Commolts altres pobles del món, ni mi-llors ni pitjors que d’altres, però ge-losos de la nostra llibertat i còmpli-ces de la democràcia.

I també som el país del seny. Ide la rauxa. I de la feina ben feta.Som originals perquè ens agradatornar a l’origen. I pugem les nos-tres muntanyes per mirar el cel inaveguem pels nostres mars perveure els estels. I aixequem castellsi guanyem estrelles Michelin a lacuina, i els nostres millors científicsi investigadors treballen per feravançar la humanitat.

I som una societat que pateixpels que pateixen. Pateix i actua.Un país que regalima solidaritatpels quatre costats.

Aquests són els nostres principisi els nostres valors. Aquesta és lanostra gent. Així ens presentem ala comunitat internacional. És peraixò que avui som aquí. [...]

I, per acabar, permeteu-me queassenyali un dels darrers valorsque ens fan poble: el pacte, el dià-leg, l’entesa. Som gent d’entesa ique vol arribar a acords. El pactei la paraula donada ho són tot enaquest país, que respecta les veusdiverses i el matís, però que semprebusca ansiosament els grans con-sensos. Ho hem fet sempre, i ho vo-lem continuar fent. Perquè, si dei-xéssim de fer-ho, no seríem nosal-tres. Tots aquests, que són els va-lors d’aquest país, són els valors

que han d’inspirar el governd’aquest país. [...]

I avui, solemnement, després dela victòria incontestable de les for-ces independentistes en les passa-des eleccions, tornem a oferir al go-vern espanyol asseure’ns per dialo-gar. Algú dirà, i té tots els motiusper dir-ho, que és picar ferro fred.Però que tothom vegi –que el mónho vegi– que per nosaltres noquedarà. Demanem seure en unamateixa taula per resoldre política-ment els problemes polítics queens tenallen. De govern a govern.Escoltar-nos i donar sortida aaquest clam persistent i que el ve-iem permanent, que és viu a la so-cietat catalana. [...] Per nosaltres, iho diem i ho repetim: diàleg, diàlegi diàleg. Diàleg a dins i diàleg enfora.Diàleg no vol dir feblesa. Diàleg novol dir renúncia. Per part de ningú.Diàleg, negociació i acord és la mi-llor manera de poder avançar. Però,per dialogar, primer cal escoltar. Ifins ara no se’ns ha volgut ni escol-tar, quan la remor que se sent éscada cop més i més forta. Oferimsolemnement aquesta voluntat dediàleg a l’Estat, perquè –com ha es-tat en la majoria dels països euro-peus de democràcies consolida-des– és com s’han arreglat els pro-blemes i s’han assolit les ambicionsde pobles i nacions [...].

Senyores i senyors diputats, noen tingueu cap dubte: el nostre paísserà el país dels ciutadans lliures,confiats, sincers, responsables, soli-daris, on llueixi la llum de la culturai la llibertat. Això és, un poble cons-cient dels seus drets i dels seus deu-res, i capaç de defensar-los. Sabemmolt bé que només s’avança mirantendavant. I ens hem preparat ambtot el rigor, tota la prudència i tota laserenor necessaris. Estem a puntper al diàleg i des de l’acceptació delmandat democràtic sorgit de leseleccions del 21 de desembre.

Com pot ser que no ens vinculi laveu del poble i la democràcia? Què,si no, hauria de vincular un Parla-ment? No hi ha alternativa democrà-tica a la democràcia mateixa. L’alter-nativa a la democràcia és la tirania.

Permeteu-me que ara m’adrecials ciutadans d’Espanya, i a totsaquells ciutadans que tenen Espa-nya al cor, en la llengua que com-partim i estimem, la llengua de Cer-vantes, Machado i tants altres, quesentim nostra, que protegirem i perla qual vetllarem: aquellos que aspi-ramos a comenzar una nueva pági-na en la historia de Catalunya, lo ha-cemos sin el más leve atisbo de ircontra nadie ni contra nada. Senci-llamente, aspiramos al ejercicio denuestra plena libertad y nos mueveuna sed insaciable de justicia y depaz. Hemos compartido muchascosas juntos. Nuestras vidas estánentrelazadas. Sabemos distinguirmuy bien al pueblo español de susactuales gobernantes. Sabemos

“Diàleg, diàleg i diàleg”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EL DISCURS DE JORDI TURULL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La veu de més de dosmilions de catalans quehan votat no mereix niser escoltada?”

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 201810 | Nacional |

que muchos de vosotros habéis entendi-do que Catalunya sencillamente estáejerciendo la democracia y que aspira-mos al reconocimiento total de nuestrapersonalidad [...].

No podia començar sense aquesta re-ferència solemne al diàleg per poder ferefectius els resultats de les eleccions del21 de desembre. Hi ha coses que tampocpoden esperar i a les quals des del minutzero cal dedicar esforços ingents.

És hora d’abordar, potser a granstrets per limitació de temps, no detemps de faristol com ha dit el presi-dent, sinó de temps, perquè d’aquí aunes quantes hores alguns hem de fermolts quilòmetres perquè demà al matítenim una cita que ja saben on és i nocal que els ho recordi. Un pla de governpensat i dirigit a servir millor i a ajudartotes les catalanes i tots els catalans.Repeteixo: el govern que presidiré siaquesta cambra em fa confiança actua-rà per servir, en favor de tots els cata-lans. De tots sense excepció. [...]

Volem construir, en definitiva, un paísamb qualitat humana, sostenible i res-pectuós amb les generacions futures, icapaç d’adaptar-se als reptes que esvan generant. Com deia, abans que res,ens proposem restaurar democràtica-ment les institucions catalanes. És ur-

gent que l’Estat accepti el mandat del21 de desembre, és a dir, rectificar, repa-rar i restituir tot allò que han destituïtsense el permís dels catalans desprésd’uns mesos en què hem assistit, estu-pefactes com a ciutadans europeus quesom, a la repressió i a la retallada dedrets fonamentals de manera generalit-zada contra tota mena de persones icol·lectius. [...] Restaurarem la legitimi-tat de les institucions i repararem elsdanys causats a la ciutadania en ter-renys tan sensibles com l’ensenyament,les entitats socials i els mitjans públicsde comunicació, que han estat objected’especial fixació en els efectes derivatsde l’aplicació del 155.

Vull acabar, ho deia al començament,enviant un missatge de tranquil·litat,confiança i seguretat a tot el país. Ambles victòries, venen els reptes. I el nostre,ho sabeu, és enorme. Ens hem preparatper a aquest moment. Responsabilitat iconfiança. Necessitem tothom. Ens ne-cessitem a tots per fer un país millor pera tots. Cal seguir junts, esforçant-nosencara més, a partir d’avui. Tal com deiaal començament del discurs, faig unacrida al diàleg i m’hi comprometo. Pernosaltres no quedarà: allargarem la màsi hi ha la més mínima esperança queel cap de l’Estat o del govern d’Espanya

també ens allargui la mà a nosaltres. Hiha en joc l’essència mateixa de la demo-cràcia i del respecte a la voluntat delscatalans expressada a les urnes.

Benvolgudes diputades, benvolgutsdiputats. Tothom té el deure de treballarpel país. Aquest és el compromís del’hora que ens ha tocat viure a nosaltres.Una hora greu, però una hora esperan-çadora. Us demano que el complim,que siguem dignes del moment presenti que ens exigim a nosaltres mateixosallò que només depèn de nosaltres. Sa-bem que tot allò que estem fent, que totallò que ens pertocarà fer d’ara enda-vant, no hem d’esperar-ho de la conces-sió de ningú que no sigui de nosaltresmateixos. Siguem tots lleials al que Ca-talunya ens demana, i aleshores tingueula certesa que superarem totes les difi-cultats, per molt grans que siguin. Usdemano la vostra confiança, diputadesi diputats. Avui ens podem desfer d’en-trada de les grapes de l’article 155 i obrirdavant nostre el futur. Un futur net, clari brillant. Si aquesta cambra em fa con-fiança, treballaré sense descans per talque els set milions i mig de catalans,junts, ho fem bé i, per tant, ben segurque ho podrem fer possible.

Moltes gràcies, president. Senyores isenyors diputats.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 2018

180608-1184577T

1760

07-1

1839

47L

Serà

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 201812 | Nacional |

iuen els que hi entenen, defutbol, els entrenadors deveritat, no aquells que opi-nem a la babalà i ens pen-

sem que portem un entrenador adins –tot català és capaç de donarlliçons sobre el Barça–, que tan im-portant és l’estrella del conjunt comaquell jugador d’equip, aquell que fala feina fosca i que és imprescindi-ble perquè tot funcioni a les mil me-ravelles. Messi brilla al Barça pelgran entorn que té al seu voltant,però a l’Argentina fa llufa. O si tiremmés anys enrere, veurem un genialRonaldinho a qui Edgar Davidsguardava l’esquena. Doncs JordiTurull és aquest jugador d’equip,aquesta persona que ha treballatperquè tot l’engranatge rodi bé i aqui, alguns cops, li ha tocat un pa-per més desagradable, com ara Da-vids, que havia de ser més agressiudel compte perquè brillés Ronaldin-ho; el mateix que ara fan Busquetso Rakitic amb Messi. Turull feiaaquesta funció, de fidel escuder,amb Artur Mas i després amb Car-les Puigdemont. Ara havia deciditfer aquest pas endavant i assumirun paper d’estrella, encara que eraconscient que podia durar poctemps. I segurament li hauria agra-dat comparar-se molt més amb l’Es-panyol i parlar de Gerard Moreno oSergio García que no pas amb elBarça i Messi, perquè és un recone-gut periquito.

Però ahir el seu partit, el partitde Junts per Catalunya i ERC, no vasortir com s’esperava. La CUP vadecidir abstenir-se i la investidurano va poder tirar endavant. Turull,suposo que molt tocat pel cop deporta dels cupaires i amb l’espasade Dàmocles de la presó que avui lipodria caure al damunt, va perdredurant el discurs aquella habilitat iesgrima dialèctica que l’ha caracte-ritzat durant anys al Parlament itambé els últims mesos com a por-taveu del govern. Se’l veia capcot,només capaç de llegir un text pla-ner. No era el Turull al qual ens téacostumats.

Nascut l’any 1966 a Parets delVallès, Turull és un gat vell de la po-lítica que ha passat per gairebé totsels àmbits institucionals. Regidor alseu municipi natal, diputat a la Di-putació de Barcelona, diputat alParlament des del 2004 i consellerde la Presidència i portaveu del go-

Dvern des del mes de juliol passat finsque va ser destituït pel 155.

Va entrar a la JNC el 1983 i aConvergència el 1987 i, com deiaabans, es va convertir en un homede partit des dels diversos càrrecsque ha anat exercint. Els seus de-tractors, però, no li perdonen la fotoamb Oriol Pujol entrant a declararals jutjats pel cas de la ITV el 2013 ique es mostrés convençut de la in-nocència del fill de Jordi Pujol. Anysdesprés, Turull va argumentar queva fer aquella defensa numantinade Pujol perquè llavors no sospitavares ni tenia cap indici que haguéscomès un delicte. Un Oriol Pujol, re-cordem-ho, que va acceptar una pe-na de dos anys i mig de presó, unacircumstància, però, que no li evita-rà seure al banc dels acusats.

Renúncia pactadaEn la vida interna convergent, l’any2016 es va perfilar com una de lesprincipals figures per liderar el nouPDeCAT, però va acabar fent un pasal costat per facilitar el “consens”,encara que se’l presentava com el

candidat ungit per Artur Mas. Sem-blava que allà es podia haver acabatla carrera de Turull, però en políticamai pots dir que dos i dos són qua-tre. Sempre hi ha matisos.

En la passada legislatura, com apresident del grup parlamentari deJxSí, va aconseguir rellançar la sevatrajectòria i teixir un bon tàndemamb Marta Rovira. Un tàndem queara alguns veurien amb bons ullsque es repetís al govern, però quesembla inviable perquè tot indicaque Rovira no formarà part de l’exe-cutiu. Des la cambra catalana va serun dels arquitectes de les lleis dedesconnexió i també va demostraruna de les principals virtuts políti-ques que té, segons els que el conei-xen bé: la capacitat de negociació.

La bona sintonia amb Puigde-mont, i el seu independentismeconvençut, el va portar al govern eljuliol passat, quan es va fer una pro-funda remodelació per afrontaramb garanties l’1 d’octubre. Turullva substituir Neus Munté i es vaconvertir en la veu de l’executiu en

els mesos de més alt voltatge que esrecorden a Palau.

En cap moment li va tremolar elpols i, segons es recull en el llibre delperiodista de Nació Digital OriolMarch, Los entresijos del procés(Catarata), va ser un dels consellersque va pressionar Puigdemont per-què tirés endavant el de full de rutai no convoqués eleccions. “No enspots fer això”, li va dir. Ara ha tor-nat a posar de manifest aquestavalentia i determinació acceptantel repte d’intentar ser president,sabedor que aquesta circums-tància pot ser un agreujant mésperquè avui el jutge Pablo Lla-rena el pugui tornar a empre-sonar.Ahir mateix, curiosament, esfiltrava un nou informe de laGuàrdia Civil en què s’atribuïa

a Turull un paper determinanten la confecció de l’1 d’octubre.

Pas per la presó-Jordi Turull va passar 32 dies alcentre penitenciari d’Estremerajuntament amb altres consellers i el

vicepresident. En una entrevista aRAC1, pocs dies després d’haversortit, va relatar aquesta experièn-cia i va recordar que un dels mo-ments més traumàtics i humiliantsva ser durant el trasllat al centre pe-nitenciari: “Demano les manilles aldavant, i em diuen que al darrere. Ala furgoneta em trobo el consellerRomeva, emmanillat al darrere,també. Jo queia sobre el consellerRomeva perquè el seient relliscavamolt. I cada vegada que fas un movi-ment estrany les manilles t’estre-nyen més.”

La sortida d’Estremera va coinci-dir amb l’inici de la campanya de leseleccions del 21 de desembre enquè Turull anava de número tres ales llistes de Junts per Catalunya deCarles Puigdemont. El conseller vaparticipar en molt mítings, peròperfectament conscient que, se-gons el que digués, el jutge Llarenal’enviaria de nou a la presó.

Una situació surrealista, trista iindigna que avui pot tornar a viureun nou capítol. ■

Marc BatallerBARCELONA

PERFIL · Jordi Turull, bregat en mil i una batalles polítiques, ha fet tots els papers de l’auca: regidor, diputat provincial, diputatal Parlament, conseller i ara aspirant a president PAPER · Ha estat un fidel escuder de Mas i Puigdemont, molts de copsrealitzant una tasca a l’ombra CARACTERÍSTIQUES · Una de les seves principals virtuts és la capacitat de negociació

Assot deltripartitJordi Turull va ser un delshomes forts del grupparlamentari de CiU i undels que va criticar amb mésduresa la gestió dels dostripartits del PSC, ERC iICV (2003-2010).

Home de partit

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El 2016 va renunciar aliderar el PDeCAT, però vareviscolar a la cambracatalana amb JxSí

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Va formar part del governen l’última etapa, com aportaveu, i va passar 32 diesa la presó d’Estremera

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 13

1809

68-1

1843

80T

Junts per Catalunya conti-nuarà treballant per ferpossible que la CUP per-meti la investidura de Jor-di Turull durant la segonavolta de demà al Parla-ment, però va retreure alsanticapitalistes les sevesabstencions. “La impor-tància del moment dema-nava una lectura generosaque hauria estat vital perfer front als qui ens vol-drien petits, però tenimhores per construir”, vaobservar el portaveu delgrup, Eduard Pujol.

Malgrat que JxCat iERC van votar en el ma-teix sentit, en suport de lacandidatura de Jordi Tu-rull, els discursos dels dosgrups van evidenciar elscamins divergents que vo-len recórrer. Els primers,per defensar aferrissada-ment l’1-O i les seves con-seqüències; els segons,concentrant les forces enl’eixamplament del sobi-ranisme. JxCat va reser-var la bandera abrandadade la reivindicació del refe-rèndum per a la interven-ció de Pujol: “No oblida-rem el dia que vam ser mésdignes. Som l’1 d’octubre.

La dignitat que avui repre-senta Jordi Turull és la dig-nitat de l’1-O. Protegiremtots els valors de l’1-O.”

L’encarregat de defen-sar la posició d’ERC no vaser Marta Rovira, que avuité hora al Tribunal Su-prem, sinó el portaveu delpartit, Sergi Sabrià, que vainstar a formar un governper foragitar el 155, vaabominar un retorn al “bu-cle electoral” i va advocarper ampliar la base sobira-nista: “Només podemtransformar la realitat sisumem, una suma mesgran. Hem d’anar més en-llà del driblatge en curt i

els cops de volant, hem deposar les llums llargues,per sumar. Aquesta acu-mulació de força democrà-tica exigeix fermesa i in-tel·ligència col·lectiva.”

Sabrià va presentar eldebat d’investidura d’ahircom “una victòria de l’1d’octubre i del 21 de de-sembre [les eleccions]” iva saludar l’obertura d’unperíode “que ha de com-pletar la construcció repu-

blicana”. “Som aquí per re-cuperar l’autogovern deCatalunya que Madrid hausurpat de manera bar-roera”, va afegir-hi.

Tant Pujol com Sabriàvan constatar el retrocésdemocràtic a l’Estat. “Novolem viure en un país quepega a la gent només per-què vol votar. Volent fercallar Catalunya han des-trossat el seu propi Estat iles seves institucions”, va

denunciar el portaveu deJxCat. El seu homòlegd’ERC va interpel·lar elsdemòcrates davant la in-volució reflectida en episo-dis com el d’Arco, el de Val-tònyc, el dels titellaires, lallei Mordassa, El Jueves, larepressió policial a Múr-cia... “Qui serà el següent?Un cop han perdut la ver-gonya, quins drets civilsdemocràtics tenim garan-tits? Cap”, va resoldre. ■

Emili BellaBARCELONA

JxCat retreua la CUP mancade generositata ERC defensa una nova etapa d’eixamplament de la massasocial sobiranista per “completar la construcció republicana”

El portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, i el d’Esquerra (a la dreta), Sergi Sabrià,ahir en el ple d’investidura de Jordi Turull ■ AFP / PAU BARRENA / ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 201814 | Nacional |

1760

07-1

1840

02L Tens el

carnet?

8594

32-1

1757

60T

1090

04-1

1832

67L

Ciutadans i PP van consi-derar una “farsa” la cele-bració del ple d’investidu-ra per evitar el qual volienque es convoqués a prime-ra hora del matí una juntade portaveus que no estàprevista en el reglamentparlamentari en el cas dela investidura. Contrària-ment, els socialistes vancelebrar la decisió perquè,des de la votació d’ahir, esposa en marxa el compteenrere de dos mesos des-prés dels quals es convoca-ran automàticament no-ves eleccions si un altrecandidat no ha estat in-vestit president.

La presidenta de Ciuta-dans, Inés Arrimadas, vaacusar Turull de saber queno era candidat a presi-dent perquè ahir no estractava d’investir cappresident sinó de mante-nir el xoc contra l’Estat id’allargar “l’embolic” ambun capítol més “de la no-vel·la de ficció llarguíssi-ma, de ficció perquè tot ésmentida”. El va qualificarde “no candidat” i de “nopresident”. Per Arrima-das, Turull és un dels res-ponsables d’haver trencatla societat catalana i havertrencat també “la possibi-litat d’acord”. A més, vaacusar la majoria indepen-dentista de voler allargar

el procés per no afrontar la“dura realitat” dels proble-mes socials i econòmics.

En canvi, el presidentdel grup del PSC-Units,Miquel Iceta, va posar endubte la voluntat de xocdel discurs de Turull –defet, no va ser cap discursde xoc, sinó d’oferta dediàleg i consens a Catalu-nya i de diàleg amb l’Estat.

Iceta en va celebrar el to“autonomista” i les pro-postes concretes en pro-ductivitat, economia, ben-estar social o sostenibili-tat en què es va centrargairebé tot el discurs, i vaprometre la col·laboració

del PSC si aquest era l’ob-jectiu sincer del pròximgovern.

Però, tot seguit, va ex-pressar el dubte de si Tu-rull havia fet aquest dis-curs pragmàtic perquè es-tava condicionat per la se-

va imputació judicial i laseva declaració d’avui da-vant del jutge. “La contra-dicció està servida. O hi hamajoria independentistaper desobeir i construir re-pública, o una majoriamés transversal dins de la

llei”, avisava Iceta. El líderdel subgrup del PP, XavierGarcía Albiol, va conside-rar que el discurs pragmà-tic de Turull demostravaque “l’estat de dret ha gua-nyat” tot i voler continuaren el “desafiament”. ■

Xavier MiróBARCELONA

Cs veu un “no candidat” enTurull per allargar el procésa El PSC adverteix la majoria que estan dividits entre continuar desobeint o buscar acordstransversals a Pel PP, el discurs dialogant del candidat mostra que l’“estat de dret ha guanyat”

“Vostè no és aquí perser president sinó perallargar el xoc. Vostèés el portaveu delgovern del xoc”Inés ArrimadasPRESIDENTA DEL GRUP DE CIUTADANS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Inés Arrimadas, parlant amb Carrizosa i De Páramo, ahir durant el ple ■ ORIOL DURAN

“Sentint el seudiscurs, senyor Turull,sembla clar que l’estatde dret ha guanyat is’ha imposat”Xavier García AlbiolPRESIDENT DEL SUBGRUP DEL PP

“La contradicció estàservida. O majoriaindependentista perdesobeir o majoriatransversal en la llei”Miquel IcetaPRESIDENT DEL GRUP DE PSC-UNITS

Catalunya en Comú Po-dem va rebutjar ahir lacandidatura de Jordi Tu-rull a la presidència de laGeneralitat perquè l’iden-tifica amb la corrupció del’antiga Convergència iamb les retallades durantla crisi. “Turull no és elnostre candidat, perquè,en aquest joc de símbols,representa la Convergèn-cia de la pitjor etapa, del3%, de les retallades, i a quino li tremolava el polsquan companys del 15-Meren jutjats”, va dispararel cap de files dels comuns,Xavier Domènech. “Elmón és dels valents, per ai-xò els convido anar mésenllà, a presentar una mo-ció de censura a MarianoRajoy. Fer fora el PP del go-vern de l’Estat ens benefi-cia a tots, a Catalunya i aEspanya. Això sí que seriaun motiu d’esperança”, vareclamar el cap de files deCatalunya en Comú Po-dem, Xavier Domènech,en el marc del debat d’in-vestidura. El dirigent delscomuns va lamentar quedesprés de tres mesos denegociacions se celebri unple “a causa d’un jutge”.“No hi ha estratègia mésenllà de l’èpica estèril”, varetreure. Domènech vaapel·lar a formar unes ma-jories que els incloguin:“Només sortirem de la si-tuació que vivim amb àm-plies aliances i majories,defensant l’autogovernper construir un país ambla seva gent.” ■

Domènechrebutjal’aspirant perla CDC del 3%

RedaccióBARCELONA

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 2018

161261-1183662L

El president de la Genera-litat, Carles Puigdemont,va obrir ahir el seu viatgede dos dies a Hèlsinki, con-tinuant la seva campanyad’internacionalització delprocés sobiranista català.La jornada va estar dedica-da, fonamentalment, a vi-sitar l’Eduskunta (Parla-ment finlandès), convidatper l’anomenat Intergrupd’Amics de Catalunya, for-mat per diputats de lacambra. L’intergrup es vacrear l’any 2016 i va ser elprimer dels que s’hancreat posteriorment, comel de Suïssa i el d’Irlanda.Està format, entre d’al-

tres, per diputats conser-vadors i progressistes i perla minoria sueca.

Després de visitar lacambra de representaciófinesa, el president la Ge-neralitat va comparèixeren una conferència depremsa en què va criticaruna vegada més el jutge delTribunal Suprem Pablo

Llarena, i la decisiód’aquest de mantenir a lapresó Joaquim Forn, tot i lapetició de deixar-lo lliureque va fer la fiscalia. Puig-demont va deixar clar queaquesta decisió i la de man-tenir en presó preventivaJordi Sànchez demostraque són “presoners polí-tics”.

Puigdemont va posarl’accent en el fet que “el sis-tema judicial espanyol estàpolititzat i és lluny de serconsiderat un dels millors imés independents d’Euro-pa”. El president va reite-rar els mateixos argu-ments que ja va exposar enels seus viatges a Dinamar-ca i Suïssa, assegurant que“la sola manera de solucio-nar aquest conflicte és mit-jançant el diàleg, no ambamenaces i repressió”.

L’agenda finesa de Puig-demont passa avui perpronunciar una conferèn-cia a la Universitat d’Hèl-sinki, convidat per la Facul-tat de Ciències Polítiques,amb el títol Petits estats ipolítica en les xarxes so-cials en un món globalit-zat: cap a una república di-gital a Catalunya. ■

a El president visita el Parlament finès convidat per l’Intergrup d’Amics de Catalunya a L’agendafinlandesa es completa avui amb una conferència sobre la digitalització a Catalunya

Puigdemont porta a Hèlsinkiel cas dels “presos polítics”

RedaccióHÈLSINKI

Albert Boadella i altres mem-bres de la plataforma de Ta-barnia, que, a través de l’hu-mor i l’escarni ataquen l’inde-pendentisme i reclamen launitat d’Espanya, van fer ahirdavant de la casa de Water-loo on viu Carles Puigdemontuna posada en escena delsseus plantejaments. Després,en una roda de premsa a lesinstal·lacions del ParlamentEuropeu, Boadella va assegu-rar que pretén desarmar deltot l’independentisme a tra-vés de l’humor.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Puigdemont intervenint, ahir, davant dels mitjans que van assistira la conferència de premsa oferta pel president ■ M.R. / EFE

“La sola manera desolucionar aquestconflicte és el diàleg,no les amenaces i larepressió”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Boadelladesembarcaa Waterloo

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 201816 | Nacional |

1760

07-1

1839

56L

LRP.catEntitat Municipaldescentralitzadade Campredó

COMUNICAT DE PREMSARegidoria d’Urbanisme i Medi Ambient

Acció de GovernDiumenge 18 de març es va celebrar el dia de l’arbre a Campredó amb la realització d’unaplantada popular per a la creació d’una franja verda entre el polígon industrial Baix Ebre i elpoble. Dins de la campanya Reviscolem l’entorn a Campredó durant el matí es van plantar alvoltant de 40 exemplars d’arbres autòctons del Mediterrani (eucaliptus, olivera, garrofer, etc).

La plantada va estar patrocinada per l’empresa YKK ESPAÑA, S.A., que va donar els arbres.Durant el matí es va comptar amb la presència de representants de l’empresa. Per aquestmotiu i per agrair la col·laboració de l’empresa es van plantar arbres d’origen del Japó, coml’acàcia del Japó o sòfora.

En finalitzar l’activitat es va fer un refrigeri per a tots els assistents.premsa@campredo.cat

Regidoria de Governació i Comunicació.181022-1184643T

La regidora de la CUP deReus Mariona Quadrada,detinguda ahir pels Mos-sos d’Esquadra desprésd’haver deixat plantadatres vegades la jutgessaque la investiga per un de-licte d’incitació a l’odi con-tra els agents de les forcesde seguretat desplaçats a

Catalunya per impedir elreferèndum de l’1-O, vaquedar en llibertat ambcàrrecs després d’acollir-seal dret a no declarar davantla magistrada. Quadradava sortir dels jutjats deReus somrient i amb elpuny aixecat i acompanya-da de més d’un centenar depersones que s’havien con-centrat a l’exterior per ex-pressar-li el seu suport. ■

RedaccióREUS

La regidora de la CUPacusada d’un delicted’odi, en llibertat

Mariona Quadrada, rebuda per un grup de persones, ahir ala sortida dels jutjats de Reus ■ JAUME SELLART / EFE

La no investidura de JordiTurull com a president dela Generalitat també com-plica el futur de MarianoRajoy al capdavant de l’e-xecutiu espanyol. El presi-dent conservador necessi-ta poder aixecar el 155 perobtenir el vistiplau delPNB als comptes de l’Estatper al 2018 que el Consellde Ministres aprovarà di-marts vinent perquè s’ini-ciï la tramitació parlamen-tària. El grup basc, però,ha dit en diverses ocasions–i ahir ho va repetir– quementre continuï “l’ano-malia” de la intervenció nos’asseuran a negociar.Tant és així que en els dar-rers dies La Moncloa haviaafluixat la pressió davantla previsió que el candidatfos Turull, malgrat quetambé està immers en elprocés del Tribunal Su-prem. La qüestió de fonsno era cap altra que laconstitució d’un govern aCatalunya, ja que aixís’obria la porta a poderaprovar el pressupost aljuny i d’aquesta maneraaconseguir allargar la le-gislatura fins al 2020.

Abans de la irrupció deLlarena, l’executiu del PP iel PNB confiaven que pas-

sada la Setmana Santa hihauria un govern efectiu aCatalunya. A partir d’aquí,disposarien d’un mes percomençar a negociar els

comptes, amb el benentèsque Cs –que davant la in-certesa parlamentària ju-ga a la desestabilització–tampoc podria negar-los-

hi l’aval. L’aprovació delsnúmeros del 2018 perme-tria a Rajoy poder-los pror-rogar fins al 2019, un anyamb calendari electoralmassa complex per buscarsuport a uns nous comp-tes. I, sobretot, donariaoxigen a un govern espa-nyol que necessita gua-nyar temps per combatreunes enquestes adverses.Ara, però, els nervis s’haninstal·lat a La Moncloa. Di-marts presenten unscomptes que, si no es resolaviat el laberint català, po-drien acabar al fons del ca-laix i deixarien en una si-tuació molt feble el PP. ■

La investidura fallidacomplica l’aprovació delpressupost de Rajoy

M. OlivaMADRID

a El PP necessita quadrar la caixa per poder allargar la legislatura a El grupbasc ha dit que fins que no s’aixequi el 155 no s’asseurà a discutir els comptes

El ministre de Justícia, RafaelCatalá, va considerar que eldebat d’investidura de JordiTurull només pretenia “conti-nuar enredant i complicant elpanorama polític”. A Conca,Catalá va insistir que la con-vocatòria s’havia fet amb“falta de responsabilitat i deplanificació” i hi va afegir:

El president espanyol, Mariano Rajoy, ahir durant la cimera de líders de la UE ■ EFE

“Semblaria que és una res-posta a la citació que ha fet elSuprem a les persones queformen part d’una causa pe-nal.” El titular de Justícia creuque el Parlament hauria d’ha-ver fet el debat “fa més dedos mesos” amb un candidatque no estigués immers enun procés judicial.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El ple és per continuar enredant”

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 201818 | Nacional |

133133-1183904T

El Tribunal Suprem estàconvençut que la sortidade la presó de JoaquimForn és un risc per a la se-guretat de l’Estat i, pertant, se li denega la lliber-tat sota fiança que fins i totaquesta vegada havia re-clamat el ministeri fiscal.La sala d’apel·lacions d’a-quest òrgan judicial va ra-tificar, doncs, l’acte d’em-presonament dictat pelmagistrat Pablo Llarenaadduint que, com a mem-bre de la “cúpula màxima”de la rebel·lió, “és un fet no-tori que, en aquest mo-ment, no existeixen indi-cis clars que aquells quevan cometre els fets que esvaloren, indiciàriament iprovisionalment, haginabandonat de manera cla-ra i definitiva la voluntatd’enfrontament amb l’Es-tat amb la finalitat d’impo-sar la independència”.Tampoc l’anunci de JordiSànchez que renunciava al’acta de diputat no li haservit perquè la sala d’a-pel·lacions li atorgui la lli-bertat.

Forn no té càrrecs pú-blics, de fet va abandonarla política abans que l’exlí-der de l’ANC, però el tribu-nal torna a incidir en el seupes en el govern i en la ideo-logia de l’investigat permantenir-lo a la presó. Ai-

xí, si bé en la resolució esmanté que el risc de reite-ració delictiva no depènnomés del fet que continuïdefensant la independèn-cia, hi afegeix que és preci-sament aquesta posiciópolítica “la que va alimen-tar els fets que se li atri-bueixen i, com que es man-té, pot considerar-se unelement encara suscepti-ble de ser valorat” a l’horade decidir la seva excarce-ració.

Durant la vista celebra-da dimarts passat per revi-

sar la seva situació perso-nal –a la qual Forn va pre-ferir no acudir, quedant-sedurant unes hores a les de-pendències policials del’Audiencia Nacional– elfiscal del cas, per ordre di-recta del fiscal general del’Estat, Julián SánchezMelgar, va subratllar queja no veia possibilitat de re-iteració delictiva perquèno ocupa el càrrec de con-seller d’Interior i, sobretot,al·ludia a raons humanità-ries pel fet que en una pro-va se li va detectar que ha-

via estat en contacte ambel bacil de la tuberculosi.

El tribunal, però, aprofi-ta per carregar contra elcanvi de criteri de l’acusa-ció pública, sense aportar“arguments” que allunyinel risc de reincidència i, pelque fa a la qüestió mèdica,també addueixen que nos’han presentat proves. Entot cas, la sala d’apel·la-cions ha pogut mantenir lasituació de presó per aForn perquè, malgrat queel fiscal es va fer enrere,l’acusació popular, exerci-

da pel partit Vox, va insis-tir que se li negués la lliber-tat.

Per tot plegat, la salaconsidera que el possible“dany als béns jurídics”que es consideren en perill–l’ordre constitucional–aconsella en aquest mo-ment “l’assegurament dela seva protecció encaraque sigui sacrificant la lli-bertat individual” de Forn.

El tribunal aprofitatambé la revisió de les si-tuacions del conseller d’In-terior i de l’expresident de

l’ANC per reiterar que “noexisteixen presos políticsen aquesta causa, sinó polí-tics que estan presos perhaver comès indiciària-ment delictes gravíssimsde rebel·lió i sedició, entred’altres”. Així s’assenyalaen l’acte de Sànchez, elqual sí que va participar enla vista de revisió del seucas i ho va fer per insistirque no té la capacitat de li-deratge que se li atribueix iper recordar que sempreha actuar per la via pacífi-ca.

La sala, però, no ho veuaixí, sinó tot el contrari, iassenyala que “pretenien,amb violència, absoluta-

ment imprescindible” con-sumar “els seus propòsitsde substitució de la legali-tat constitucional per unaaltra de diferent i espúria,segregar d’Espanya unapart del seu territori. Iaquest és un gravíssim de-licte contra la ConstitucióEspanyola”.

En el cas de Sànchez, abanda de Vox, el ministerifiscal sí que havia sol·licitatque es mantingués la presóprovisional i, de fet, se li ha-via negat la possibilitat depoder sortir per participaren el ple en què havia de serinvestit president. Ahirmateix, el TC feia públicala resolució dictada el 7 demarç passat per la qualtambé se li negava la lliber-tat provisional sol·licitadaal recurs d’empara. ■

Montse OlivaMADRID

El Suprem insisteix que Fornés un perill per a l’Estata La sala d’apel·lacions rebutja els criteris del fiscal per excarcerar-lo, afirma que hi ha risc dereincidència i que no li consta que tingui cap malaltia a També rebutja l’alliberament de Sànchez

Joaquim Forn, en una imatge al Palau de la Generalitat després d’una reunió del Consell Executiu ■ ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“La meva llibertatpersonal i la convicciódemocràtica,intactes”

Jordi SànchezDIPUTAT DE JXCAT

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 19

154305-1184177T

La confirmació pública delpresident del Ciemen, Da-vid Minoves, que presenta-rà la seva candidatura a vi-cepresident de l’Assem-blea Nacional Catalana(ANC), un cop Paluzie haacceptat liderar l’entitat,va desencadenar ahir elpenúltim moviment pú-blic per barrar-li el pas i si-tuar en el càrrec Joan Ca-nadell, del Cercle Català deNegocis (CCN). Canadellja té el suport de l’altre can-didat del CCN, David Fer-nàndez. El darrer movi-ment públic hauria de serla confirmació personal deCanadell d’aspirar al càr-rec.

Assolit el consens gene-ral sobre la presidència del’economista Elisenda Pa-luzie, ara la pugna es tras-llada a la segona línia i esconfirmen les aliances quees van evidenciar en plenacampanya coincidint ambla decisió de la junta electo-ral d’excloure el periodistaAntonio Baños per haverparticipat en una tertúliapolítica. En aquell mo-ment ja es va conèixer lallista de candidats que pro-mocionava un històric del’entitat, Pere Pugès, en laqual demanava el vot per a

Alsina, Canadell i Fernàn-dez, entre d’altres, contraDavid Minoves però tambécontra Elisenda Paluzie iPep Cruanyes, als qualsconsiderava minovistes–Minoves era l’únic d’ellsque es presentava al secre-tariat per aspirar a la presi-dència– i acusava de res-pondre als interessosd’ERC.

No és una pugna novaperquè Pugès i altres his-tòrics com ara Jaume Mar-fany ja havien fet campa-nya a favor de Jordi Sàn-chez en les eleccions ante-riors a l’ANC contra Liz

Castro, Agustí Alcoberro,Quim Torra o Antonio Ba-ños. De fet, l’exclusió deBaños, aquest cop, ha es-tat interpretada pels “re-novadors” com un gestpartidista de la junta elec-toral.

Així, el cap de premsa del’ANC, Adrià Alsina, anun-ciava ahir que “per facilitarel consens” renunciava aaspirar a la presidència i lavicepresidència perquèElisenda Paluzie i Joan Ca-nadell ocupessin els càr-recs com a secretaris na-cionals més votats per lesbases dissabte passat. Era

la resposta a la confirma-ció oficial que David Mino-ves aspiraria a la vicepresi-dència. Per Minoves, la le-gitimitat de Paluzie en el li-deratge és indiscutible pe-rò manté que hauran deser els 77 secretaris nacio-nals els que triïn la resta decàrrecs orgànics aquestdissabte en el ple de SantCugat del Vallès. Minovesdefensa que el fet que Palu-zie, ell mateix o Pep Crua-nyes hagin estat més vo-tats pels socis que DavidFernàndez o Adrià Alsinaevidencia la voluntat de re-novació de les bases. ■

Xavier MiróBARCELONA

Fernàndez i Alsina s’alienper situar Canadell de dosde l’ANC contra Minovesa La renúncia del cap de premsa a ocupar el càrrec per enfortir Canadellconfirma la pugna entre “oficialistes” i “renovadors” més enllà de Paluzie

L’ANC triarà demà Paluzié presidenta i escollirà vicepresident ■ ORIOL DURAN

Dues persones van morir iuna es troba en estat críticdesprés de ser sorpresesper una allau a prop de l’es-tany Redon, a la zona de lavall de Conangles de la Vald’Aran. L’accident va tenirlloc ahir al matí, quan elgrup duia a terme treballsrelacionats amb una re-cerca del Centre de Recer-ca d’Alta Muntanya(CRAM) de la Universitatde Barcelona. El risc pre-vist d’allaus al Pirineu oc-cidental era de tres sobrecinc i els pròxims dies elsexperts miraran de deter-minar si l’allau va ser for-tuïta o bé la van provocarells accidentalment.

Les tres persones te-nien una àmplia experièn-cia a la muntanya i anavenperfectament equipades,perquè a banda d’esquísduien també l’Arva, undispositiu especial per de-tectar víctimes d’allaus

que en va facilitar la loca-lització. El primer socorre-gut va ser trobat amb vida27 minuts després de laprimera trucada d’avís i estracta de l’investigador delCRAM, veí de la Vall de Boíd’origen basc. Tenia unasèrie de politraumatismesque van requerir el trasllaten helicòpter a l’Hospitalde Vielha i, posterior-ment, al de Bellvitge, on vaser intervingut i en el mo-ment de tancar l’ediciócontinuava en estat crític.

Pel que fa a les víctimesmortals, trobades poste-riorment, es tracta de dosacompanyants del cientí-fic. Un és l’alpinista gui-puscoà Unai Pérez d’Are-naza, guia professionalque el 2004 va obrir unanova via per ascendir alShisha Pangma, de 8.013metres. La segona víctimaés un veí de Benasc de 39anys. La darrera víctima alterritori català provocadaper una allau havia tingutlloc el 2012. ■

Dos morts i unferit en una allaua la Val d’Aran

RedaccióVIELHA

a Feien investigacions per al Centrede Recerca d’Alta Muntanya de la UB

Un helicòpter dels Mossos i diversos integrants de l’equipde salvament, ahir en una zona pròxima a l’allau ■ ACN