de Juan Pablo Mendiola

DISTRIBUEIX AMB EL SUPORT DE

ÍNDEX

Fitxa artística . ....................................................................................................................................................................2

PRESENTACIÓ ........................................................................................................................................................... 3

SINOPSI .......................................................................................................................................................................................... 4

LLENGUATGE ................................................................................................................................................................ 5

IMATGES.................................................................................................................................................................................... 6

CRÍTIQUES ..........................................................................................................................................................................10

PÚBLIC OBJECTIU ....................................................................................................................................... 11

1

de Juan Pablo Mendiola

TEXT / DIRECCIÓ JUAN PABLO MENDIOLA

INTÈRPRETS CRISTINA FERNÁNDEZ

ANGEL FÍGOLS

EQUIP ARTÍSTIC

MÚSICA / ESPAI SONOR DAMIÁN SÁNCHEZ

COREOGRAFIA CRISTINA FERNÁNDEZ

DISSENY I REALITZACIÓ D’ESPAI LOS REYES DEL MAMBO

CONCEPCIÓ AUDIOVISUAL JUAN PABLO MENDIOLA

DISSENY D’IL·LUMINACIÓI VIDEOMAPPING MANUEL CONDE

DISSENY I REALITZACIÓ D’AUDIOVISUALS JOSÉ ÁBALOS

LAURA CUELLO

DISSENY VESTUARI MARÍA ALMUDÉVER

IMATGE GRÀFICA I CARTELL ASSAD KASSAB

FOTOGRAFIA JORDI PLA

AJUDANT DIRECCIÓ – PRODUCCIÓ JOAN BALLESTER

DISTRIBUCIÓ A+ SOLUCIONES CULTURALES

DISSENY DE PRODUCCIÓ MARGARITA BURBANO

PRODUCCIÓ PANICMAP, PROYECTOS ESCÉNICOS

DURACIÓ ESPECTACLE: 61 min.

IDIOMES: CASTELLÀ / VALENCIÀ

2

PRESENTACIÓ

DYSTOPIA es el nou projecte de la companyia PanicMap. En este projecte aprofundim en la

recerca d’un llenguatge multidisciplinar propi que beu de la barreja de llenguatges: dramàtic,

plàstic, coreogràfic i tecnològic. Este treball continua la línia d’investigació d’anteriors

projectes realitzats pel director artístic de la companyia.

Continuem la nostra investigació sobre l’ús de tècniques com ara el videomapping i projecció

en directe; eines que ens permeten reconstruir moments, dibuixant en temps real sobre els

personatges i l’escenografia. Posem la tecnologia al servei de la creació poètica en l’escena,

explorant la integració d’elements artístics i tecnològics per a portar-los a un mateix plànol i

contant amb eixos elements com a punt de partida per a que es transformen en una eina

expressiva.

Esta és la base del llenguatge que perseguim i que té l’objectiu d’avançar en cada projecte un

nou pas cap a una dramatúrgia contemporània multidisciplinar en la qual la suma dels signes

siguen el text de l’espectacle. Cadascuna de les peces que composen l’entramat escènic i

narratiu està sumant a la construcció d’una experiència total que es percep com un tot.

En aquest nou treball, la creació audiovisual és determinant i va de la mà de la dramatúrgia.

Els personatges es relacionen amb el món gràfic i audiovisual que els rodeja. Este els

transforma a ells i ells poden transformar-lo també. En aquest cas realitat i ficció es

confondran per a posar-se al servei de la poètica de la narració.

3

SINOPSI

Un fragment d’un racó d’una habitació inacabada, al mig d’enlloc. Allà ens endinsem en un laberint

emocional en el qual memòria, realitat i ficció està en constant lluita. Els nostres personatges estan

també en construcció. Què fas quan creus viure en un present que no és el que et pertany?

Transformem els records i construïm una realitat pròpia, alternativa. És el que fem contínuament. Al

transformar la nostra memòria alterem també la nostra identitat. Quin marge d’error hi ha entre la

realitat i el que recordem d’ella?

DYSTOPIA treballa en la recerca d’un llenguatge multidisciplinar en el qual es creuen dramatúrgia,

dansa, live cinema i videomapping que donen forma a este trencacaps escènic.

Després de HARKET [PROTOCOLO], la nostra primera producció, en PanicMap tornem a apostar

pels nous llenguatges teatrals i la tecnologia per a aconseguir una impactant posada en escena, per

moments cinematogràfica, per a estimular a l’espectador amb un relat no lineal i gens convencional.

Els dos protagonistes de DYSTOPIA van a trobar-se en diferents llocs i moments, interactuant amb

els elements visuals que els envolten en l’escenari i descobrint a poc a poc els límits de la seua

pròpia realitat. L’autor i director Juan Pablo Mendiola ha obtingut destacats reconeixements per la

seua recerca de nous llenguatges escènics i l’ús de la tecnologia en els seus muntatges. Entre ells,

el premi Max al millor espectacle infantil de 2015 per Dot, de Maduixa Teatre, i la candidatura com a

millor autor revelació per HARKET [PROTOCOLO], que també va obtenir el Premi BBVA de Teatre

al millor espectacle de 2014 i a la millor actriu, Cristina Fernández.

4

LLENGUATGE

En PanicMap tenim un lema: Art + Tecnologia + Emocions

Aquesta és la base del nostre llenguatge i té l’objectiu d’avançar en cada projecte un nou pas cap a una

dramatúrgia contemporània multidisciplinar en la qual la suma dels signes siguen el text de l’espectacle.

Cadascuna de les peces que composen l’entramat escènic està sumat a la construcció d’una

experiència total que es percep com un tot. Missatge i mitjà es confonen contínuament. Ambdós són un

tot.

L’ús de la tècnica coneguda com a videomapping ens ajuda a transformar l’espai, donant la sensació de

que som capaços de modificar el temps a la nostra voluntat. La tècnica Live Cinema, mitjançant la

utilització de càmeres en directe serveixen de lupa per a apropar al públic a detalls que estan succeint

en l’escenari i que d’una altra manera serien difícils de percebre. L’element sonor construeix un nivell

emocional i serveix de ressort per a que la dramatúrgia gire contínuament. La dansa és determinant per

a aconseguir un concepte que anem a explotar en este projecte: Realitat Poèticament Augmentada. I és

que el moviment és lírica. Poesia visual entesa com a arma d’expressió, que pot acariciar la vista de

l’espectador o retorçar-li les entranyes.

5

IMATGES

7

8

9

CRÍTIQUES

[...] Molt bé els actors en els seus complexos papers, en consonància amb l’enginyós treball

audiovisual ple de sorprenents projeccions sobre la paret de l’habitació, sobre tot els seus canvis de

forma i color i de les imatges en els quadres i finestres i el recorregut en cotxe de la parella.

J.Vicente Peiró. Las Provincias. Setembre, 2016

[...] La sempre brillant Cristina Fernández no està sola, té qui li done la rèplica; ni més ni menys que

Àngel Figols, un dels més destacats actors de les últimes promocions. Entre ambdós, amb els seus

gestos, amb les seus paraules, amb el seu moviment, amb el seu cant (Cristina ho fa), més l’ajuda

de Damián Sánchez (música i espai sonor) i Manuel Conde (il·luminació i videomapping) van

construint i recorrent un laberint (o varis) de records, d’emocions, de sensacions; un món de somnis

i desitjos fragmentats, d’inconcrecions, de dubtes, de reiteracions, de desviaments insegurs, que

conclouen en una meta imprevista.

Nel Diago. Cartelera Turia. Setembre, 2016

[...] El mapping tridimensional funciona como una segona pell per abrigar els cossos dels actors,

tal i com succeeix en aquesta bellíssima coreografia executada per Cristina Fernández en la qual

cada pas de ball està acompanyat per un traç digital, reconeixent a través dels moviments corporals

l’espacio desconegut en el qual es desenvolupa l’acció. Allò cinematogràfic, en aquest cas, pareix

conjugar-se amb la part de suspens que posseeix l’obra, a mesura que descobrim el perqué

d’aquell lloc impenetrable en el qual estan aïllats els seus protagonistes. Cada fuga, cada intent,

afegeix des de la pantalla de projecció un accent si cap més desesperat a l’intens desig d’escapar

dels personatges. També un eco proper amb el videoart, en tant que les minicàmeres amb les que

es filma l’acció permeten construir xicotets mosaics mitjançant els que plasmar les sensacions que

els torturen.

Óscar Brox. Revista Détour. Setembre, 2016

10

PÚBLIC OBJECTIU

Encara que les possibilitats d’exhibició de l’espectacle són molt

amples, som conscients de que la natura de l’espectacle ajuda

a localitzar un públic objectiu que compren vàries franges. • Públic en general. • Amants del teatre i la dansa. • Aficionats als thrillers psicològics. • Aficionats a les noves narratives televisives: Black Mirror, Mr.

Robot... • Aficionats al cinema de David Lynch, Michel Gondry,

Christopher Nolan, Spike Jonze... • Aficionats als relats i pel·lícules de ciència-ficció. • Es tracta d’un bon espectacle per a apropar el públic a la

dansa contemporània. • Estudiants de Belles Arts, Disseny, Enginyeria Industrial,

Arquitectura, Psicologia. • Públic jove que busca noves experiències escèniques i que

en estos moments troba poca oferta destinada a ells.

Oferim la possibilitat de realitzar xarrades post funció amb el

públic assistent per a contestar els seus dubtes o crear un

xicotet debat, ja siga al voltant de la temàtica de l’obra o del

procés de creació de la mateixa.

11

panicmap.com | facebook.com/panicmap | @panicmap

COL·LABOREN

AMB EL SUPORT DE