DE L’1 aL 14 DE fEbrEr DE 2018 l NÚMErO 302 l 15.000 ... · com ens hi sentirem? a questes ......

DE L’1 aL 14 DE fEbrEr DE 2018 l NÚMErO 302 l 15.000 EXEMPLarS

Entrevista a David Saldoni

FREQÜÈNCIAPresident de l’Associació Catalana de Municipis

PÀGINA 24

S’enderroquen més finques per

avançar en el projecte Barreres

La vacuna de la grip ‘punxa’ enguany

La vacuna de la grip no ha donat els resultats esperats, però la importància de vacunar-se és indiscutible. PÀGINES 3 i 4

El Carnestoltes de Manresa arriba als 40 anysple de joventut El proper 11 de febrer, 3.000 persones tornaran a disfressar-se i a sortir als carrers de Manresa per celebrar el carnestoltes infantil, que es fa des de fa 40 anys. A més del detall de la celebració d’enguany oferim interessants anotacions històriques a càrrec de Francesc Comas sobre els primers indicis del carnaval manresà. PÀGINES CENTRALS

MANRESA / PÀGINA 6

El Col·legi Sant Josep de Navàs,

candidat a un premi europeu

BAGES / PÀGINA 11

Baixen les llistes d’espera per

operar-se a la regió central

SOCIETAT / PÀGINA 16

Càrniques Valldán produeix entre

20 i 25 tonescada setmana

ECONOMIA / PÀGINA 21

frEEPik

iMagiNa’t XarXa MaNrESa

2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DE L’1 aL 14 DE fEbrEr DE 2018

LA SEGONA

FRQ Publicació setmanal de distribuciógratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.taronjadigital.cat

TARONjA I LLIMONAAmb el suport:

EditorialfrQ

PILAR GOÑI

Sense careta

El Carnaval va néixer amb una finalitat que és la de ser qui no ets durant

uns dies abans de caure en la trista “dama de la Quaresma”. Temps de disbauxa però tam-bé temps de reivindicació, que és com es viu el Carnestoltes a casa nostra.

Lluny de la vistositat, els lluen-tons de Rio de Janeiro, Venècia o Tenerife, a nosaltres ens agra-da donar algun missatge, sem-blant al que fan a Cadis amb les seves chirigotas (molt desagra-dables aquest any, per cert). I és que amb respecte es pot parlar de tot, però crec que aquesta chirigota dedicada a “voler ma-tar” Puigdemont queda molt fo-ra de lloc.

Aquest any donem per fet que es tractarà la qüestió que viu Catalunya i més d’un Puigde-mont i Junqueras veurem, pe-rò també els vestits de fantasia de Joc de trons o La guerra de les galàxies.

En qualsevol cas, gaudim de la tradició, que a Manresa és molt marcada en el Carnestoltes in-fantil, i a la comarca podeu tri-ar Sallent, Cardona, Avinyó, i sigueu agosarats amb allò que trieu per ser per una estona qui no sou durant l’any.

Farm

àcie

s de

guàr

dia

22:

00h

nit –

9:0

0h m

atí

FEBR

ER 2

018

AGENDA del 1 al 14 de febrer

portes obertes de les escoles i a la sessió informativa que organitza

l’ajuntament de Manresa, neix Parlem de les escoles públiques de Manresa. Les setmanes anteriors

a la preinscripció escolar són viscudes, sovint, amb preocupació

per les famílies. Què hem de tenir en compte a l’hora de triar una escola? Quins són els trets distintius d’una escola pública?

Com es concreten? Quines opcions tenim dins de la nostra zona?

Hi estarà a gust el nostre fill/a? S’hi sentirà acollit? i nosaltres, com ens hi sentirem? aquestes

preguntes i moltes altres habiten i s’instal·len en les ments de les

famílies abans de l’escolarització de les seves criatures i generen

dubtes i neguits.

BIBLIOLAB: ESPuRNESSala de tallers de la biblioteca del

Casino, passeig Pere iii, 29D’11 a 12.30 h

Organitza: biblioteca del CasinoCal inscripció prèvia. aforament

limitat. tipus de públic: infants de 6 a 12 anys. Àmbit: científic

a càrrec de fun brain - ciència divertida. Quan es mouen, els electrons generen electricitat i

aquesta és utilitzada pels aparells. Jugarem amb un generador

d’electricitat estàtica per entendre millor el concepte d’energia elèctrica i els seus camps.

DIuMENGE 4Plantada popular d’arbres al

Cardener

rotonda de Sant Marca les 10.30 h

Vols plantar un arbre, conèixer de prop l’entorn natural de

Manresa i saber més sobre la vegetació de ribera?

Et proposem recuperar el bosc de ribera amb la plantació de

diversos arbres autòctons propis de l’entorn fluvial.

PERSONAL SHOPPERauditori Plana de l’Om

De 18.30 a 21 h Stewart interpreta una

personal shopper que recorre París amunt i avall. tot i que no li agrada la feina i se sent absolutament sola, treballa

per anar tirant mentre espera que el seu germà bessó, que

ha desaparegut, li enviï algun senyal.

DIMARTS 6Exposició:

90 ANyS: 1927-2017institut Lluís de Peguera’

biblioteca del Casino. Vestíbul

DIMECRES 7Taula rodona sobre el tema

‘APuNTS HISTòRICS uRBANS: PLAQuES COMMEMORATIVES’Sala d’actes del Centre Cultural

el Casino, de 20 a 21 h

DIJOuS 8REMS: Reforç i Estimulació de

la Memòria i la SalutEspai Social Manresa, C/ Caritat,

14. a les 10 h .

DIJOuS 1L’HORA DELS DEuRES auditori Plana de l’Om

De 20 a 22 hUn pare filma l’esforç i el patiment diari del seu fill per fer els deures.

Completar els exercicis que li posen a l’escola és un calvari

que oprimeix la passió creativa d’un nen inquiet i imaginatiu. El

documental del mes.

INÈDITS SONS. EXPLORACIONS SONORES

auditori del Conservatori Municipal de Música

de 20 a 21 h

DIVENDRES 2L’hora del conte:

“PRECISAMENT AIXí”, a càrrec de Sandra Rossi

Sala infantil de la biblioteca del Casino, passeig Pere iii, 29

de 18 a 18.45 h

DISSABTE 3PARLEM DE LES ESCOLES

PÚBLIQuES DE MANRESA. Preparant la preinscripció

ateneu Les bases de Manresa: C/ Cintaires, 30-32De 9.30 a 13.30 h

Jornada oberta a totes les famílies que hagin de fer la

preinscripció escolar de cara al curs 2018-2019, amb el doble

objectiu d’acostar les escoles a la ciutadania i d’acollir i orientar els dubtes que pares i mares puguin tenir. amb la intenció d’oferir una

eina útil complementària a les

DirECCiÓ: Pilar Goñi • MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • PROJECTE GRÀFIC: Wedomedia/Llargués-Lorente • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagan, Pilar Goñi, Francesc Serrat • COrrECCiÓ LiNgÜÍStiCa: Mariona Barrera • PUbLiCitat: Tere Solé • COOrDiNaCiÓ: òscar Bolancell • EMPrESa EDitOra: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • GESTIÓ D’IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18• IMPRIMEIX: imprintsa. Núm. de dipòsit: L-561-1998. fre-qüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.FRQFRQ

PERSONES TREBALLADORES

Enhorabona, Saldoni

David Saldoni agafa les regnes de la

presidència de l’aCM. L’alcalde de Sallent,

dirigent del PDECat, capitaneja l’entitat

després de ser l’únic candidat al

càrrec.

DESTRALERS

Destrossar perquè sí!

El mural que el CDr va pintar al mur de la

Casa de la Culla només va durar dos dies. Un

grup contrari a la paraula “llibertat” el

va repintar i, va fer malbé dos

murals més de la vora.

MANRESA, CAPITAL CuLTuRAL

Ja hi estem immersos

Manresa ha engegat la capitalitat cultural

després de recollir el testimoni de reus. El

20 de gener va tenir lloc la inauguració

oficial de Manresa Capital Cultural

2018.

PER FI!

Ja arriba la civilització

La fibra òptica arriba a les zones industrials

de Sant Joan de Vilatorrada. ara ja tenen

una xarxa de connectivitat de nova

generació.

DE L’1 aL 14 DE fEbrEr DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 3

EL TEMA DEL DIA

“El servei d’Urgències hospitalàriesno ha estat col·lapsat en cap moment”

La mitjana de visites diàries a urgències d’Althaia l’any 2017 va ser de 308 visites al dia; durant la punta de l’epidèmia de grip, al gener, va ser de 396

francesc SerratManresa

La taxa d’incidència de la grip aquestes darreres setma-nes no ha fet net. Tot i ha-ver passat, pel que sembla,

els pics de l’epidèmia de grip d’en-guany, durant tot el gener, con-tinuen registrant-se’n casos. Les autoritats sanitàries catalanes si-tuaven l’epidèmia a mitjan gener en els 258,4 casos per 100.000 ha-bitants i es mantenia en un nivell epidèmic moderat, lleugerament inferior respecte a la primera set-mana de gener, quan va fregar els 300 casos per 100.000 habitants.D’aquesta manera, la grip supera-va per tercera setmana el llindar epidèmic, establert per a aquesta temporada en els 109,4 casos per 100.000 habitants (basat en les da-des d’incidència provinents dels pe-ríodes epidèmics d’onze tempora-des anteriors).

Els pacients més greus no estaven vacunats

En opinió d’un metge de capçalera “la vacuna d’enguany no ha donat els resultats esperats perquè hi ha hagut una mutació de la soca”. No obstant això, el doctor Josep Cañe-llas, metge de Balsareny, assegura que “els casos més greus de perso-nes amb grip es dona la circums-tància que eren persones que no s’havien vacunat”. Amb aquesta puntualització el doctor insisteix que “les vacunes poden donar o no els resultats que s’espera a l’inici de la campanya però la societat ha d’estar conscienciada que per sis-tema s’ha de vacunar” i és que per

les experiències documentades, i en termes percentuals, les vacunes acostumen a ajudar més que no pas a perjudicar. Sempre es pot parlar d’excepcions i de casos concrets, però així és en termes generals.

Althaia: s’allarguen els temps d’espera de les

persones menys prioritàries en l’atenció mèdica

A vegades hi ha percepcions que fan distorsionar la realitat, si més no, si ens atenem a les dades facili-tades per Althaia. Aquelles perso-nes que durant l’episodi de grip van haver d’acudir al servei d’Urgèn-cies, i van veure-hi molts pacients més, sàpiguen que, per als profes-sionals, es tracta d’un increment de consultes, sí, però no d’un col-lapse, tal com els profans definirí-em d’entrada una concentració de demanda d’assistència sanitària.

Però les definicions de col·lapse, tècnicament, no es corresponen amb l’opinió subjectiva que pu-gui tenir cadascú. En canvi, sí que es reconeix que “hi ha hagut dies en què les persones pendents d’in-grés van haver-se d’esperar a l’àrea d’Urgències per falta de llit”. Ens ho expliquen en l’entrevista que fem al Dr. Rafel Pérez, cap de la Unitat de Malalties Infeccioses de la Fun-

dació Althaia, i al Dr. José Zorri-lla, cap del servei d’Urgències de la Fundació Althaia.

Avui dia quina diferència hi ha en-tre els episodis de grip d’aquest any i els anteriors amb relació a la seva agressivitat? L’epidèmia d’enguany és similar a les de les últimes temporades, i en particular a la de la temporada

2016-2017 quant a nombre de ca-sos hospitalitzats i a casos greus.

A quins sectors de la població es-tà afectant? En la majoria de casos —estem par-lant d’un percentatge superior al 80 %—, els pacients hospitalitzats presenten algun factor de risc co-negut (patologies cròniques o edat avançada).

A efectes d’urgències hospitalà-ries, fins ara, quins han estat els dies de més col·lapse?En primer lloc, cal recordar que, tot i l’augment de la demanda d’as-sistència urgent, el servei d’Urgèn-cies hospitalàries en cap moment ha estat col·lapsat. Durant aques-ta temporada d’hivern, coincidint amb l’aparició dels virus de la grip (Influenza A i B) i el virus sincític respiratori (VSR), s’ha vist incre-mentada la seva activitat de mane-ra considerable, cosa que ha influït tant sobre la demanda assistenci-al, allargant els temps d’espera de les persones menys prioritàries en l’atenció mèdica, com en l’hospita-lització, tenint en ocasions dificul-tats en l’ingrés. Tot i això, el servei d’Urgències i l’hospital en general no han deixat de donar una assis-tència de qualitat en cap moment. Tenint en compte que la mitjana de visites diàries del servei d’Ur-gències l’any 2017 va ser de 308 vi-sites/dia, els dies de més demanda assistencial —que no col·lapse— en aquesta epidèmia de la grip han es-tat fins al moment els dies 27 i 30 de desembre amb 371 i 370 consul-tes urgents i el dia 22 de gener amb 396 consultes, molt per sobre de la mitjana habitual. ��

Doctor José Zorrilla

aLtHaia

Doctor Rafael Pérez

frEEPik


EL TEMA DEL DIA

Entre 8 i 10 persones ingressen a Manresa per la grip durant els dies de més activitat

Segons dades del Departament de Salut, un alt percentatge de persones afectades per la grip a Catalunya no estaven vacunades

�� Fins ara, quin percentatge aproximat ha necessitat ingrés per complicacions?Les persones que han necessitat ingrés han estat sobretot persones grans, afectades per la grip A o B o pel VRS. Això ha representat apro-ximadament un increment d’entre 8 i 10 persones cada dia. El motiu d’ingrés té a veure amb l’agudit-zació de les malalties cròniques d’aquestes persones deguda a la infecció pel virus i a la necessitat d’oxigenoteràpia.

S’han pogut gestionar amb nor-malitat aquestes hospitalitzaci-ons o s’han hagut d’esperar per falta de llits?Tot i els grans esforços organit-


zatius de l’hospital, hi ha hagut dies en què les persones pendents d’ingrés van haver-se d’esperar a l’àrea d’Urgències per falta de llit. L’objectiu és que una persona que ha d’ingressar no passi més de 24 hores esperant en un llit d’hospi-talització, però per a això s’han de tenir en compte moltes variables.

Els episodis de grip es poden mantenir fins al febrer o al març i un cop acabada l’epidèmia es podria reproduir?A diferència de les regions tropi-cals, en les quals les epidèmies de grip poden aparèixer durant tot l’any, en els indrets de climes tem-perats, com el nostre, les epidèmi-es de grip són estacionals, es pro-dueixen sobretot durant l’hivern. Per això podríem afirmar que, un cop acabat aquest pic estacional,

fins a l’hivern que ve no hi hauria d’haver una nova epidèmia.

El factor epidemiològic desapa-reix en el moment en què baixen els percentatges de casos per po-blació?L’epidèmia de grip fins ara és d’in-tensitat moderada-greu. En el mo-ment actual, hem arribat a un punt d’estabilització en el nombre de nous casos. Cal esperar que en les pròximes setmanes disminueixi d’intensitat per sota del llindar epidèmic.

L’efectivitat de la vacuna, inferior a l’esperada

La grip pot afectar el mateix pa-cient en una mateixa temporada?No és habitual. Acostuma a ha-ver-hi una soca predominant per

Mesures de prevenció

La millor manera de protegir-se i evitar la propagació de la grip és la vacunació i el manteniment d’unes bones pràctiques d’higiene, com rentar-se les mans de manera regular.Per a més informació, es recoma-na trucar al 061 CatSalut respon, operatiu les 24 hores de tots els dies de l’any, i consultar el web de Canal Salut.

El Departament de Salut recorda la importància que la població uti-litzi el dispositiu assistencial més adequat per al seu problema. La major part dels processos virals respiratoris remeten espontània-ment, amb pocs dies de durada i amb símptomes d’intensitat lleu o moderada, i habitualment no re-quereixen atenció sanitària, si bé alguns casos es poden complicar. n

temporada i, a més, la infecció per una soca pot conferir un cert grau de protecció creuada contra les altres.

Recomanacions per a persones que han passat per aquests qua-dres?Tot i que és difícil que repeteixin una nova grip, també hi ha altres virus circulants durant les epidè-mies gripals. Per tant, és aconse-llable seguir les mesures d’higie-ne respiratòria (higiene de mans, tapar-se la boca amb un mocador rebutjable en tossir, mantenir una distància mínima d’un metre amb una persona que té tos...) durant tota la temporada.

La vacuna d’enguany està donant el resultat esperat?L’efectivitat de la vacuna d’en-guany està sent inferior a l’espe-rada a causa de diferències entre la soca circulant i la inclosa a la vacuna recomanada per a aques-ta temporada. Tot i això, i segons dades del De-partament de Salut, un alt percen-tatge de persones afectades per la grip a Catalunya no estaven vacu-nades. I les persones amb grip però vacu-nades presenten menys complica-cions. Per això, una de les millors maneres de protegir-se i evitar la propagació de la grip és la vacu-nació. n

aLtHaia

frEEPik


PUBLICITAT

Patrimonifestiude Catalunya

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci freqüència Llum 2018.pdf 1 25/01/2018 14:44:57


MANRESA

L’enderroc de més finques canvia el sector Barreres

redaccióManresa

nnn L’Ajuntament de Manresa i Fò-rum han engegat la transformació del sector Barreres amb l’enderroc de set finques. A les tres finques en-derrocades el mes de desembre se n’hi afegeixen quatre més i s’ini-cia així la redacció del planejament que ha de transformar tot el sector per obtenir més espai públic i ha-bitatge de protecció oficial.De moment , i dins el pressupost d’aquest 2018, hi ha previst l’en-

derroc i l’endreça de l’espai resul-tant. Més endavant, es redactarà el planejament i es podrà projectar la construcció d’habitatge a l’espai destinat a aquest efecte.En una visita sobre el terreny dels regidors Marc Aloy i Joan Calmet i el comissionat del Centre Històric, Adam Majó, el dimarts 23 de ge-ner van oferir detalls de l’actuació.Les tres primeres finques enderro-cades eren edificis situats al car-rer Barreres, 11, i Tahiones, 2, 4 i 6. Eren deshabitats i tenien expe-dients de ruïna. Al llarg d’aquests

enderrocs també es van revisar les finques de titularitat municipal ad-jacents per comprovar-ne l’estat. De l’estudi s’ha arribat a la conclusió que quatre de les finques es troben també en estat de ruïna. És per això que es va fer una declaració d’obra emergent per a les quatre finques que ara s’enderroquen. Tot plegat a mitjà o curt termini generarà espai i possibilitats de construir-hi nous habitatges, alguns dels quals de ca-ràcter social.Els objectius d’aquest sector en transformació són els de guanyar espai per als vianants amb la crea-ció d’una nova plaça connectada al carrer Barreres a través del carrer del Pou i amb la Muralla, amb la creació d’un nou passatge. I es pre-veu una nova ordenació de l’edifi-cació i la construcció d’un màxim de 285 habitatges, dels quals un 30 % han de ser de protecció públi-ca. A l’espai resultant dels ender-rocs de les set finques s’hi afegiran els solars de cinc finques més que ja han estat enderrocats i que su-marà 860 metres quadrats, similar a la superfície de la plaça Gispert. n

Alumnes del Peguera participaran en un ‘judici’ sobre l’aigua

nnn Cada any, els administradors de la Festa de la Llum deixen un acte en herència a la festivitat. En-guany és el torn del Col·legi d’Ad-vocats de la ciutat, que ha decidit crear un “judici” anual en què par-ticipin els alumnes de Batxillerat de la ciutat. En aquesta primera edi-ció, hi participaran un total de 120 alumnes de l’institut Lluís de Pe-guera, que actuaran en un litigi so-bre l’ús de l’aigua. Els estudiants es repartiran en quatre grans grups, que hauran de defensar la seva po-sició sobre si l’aigua ha de ser pú-blica o privada, i sobre quin ha de ser el paper de l’empresa subminis-tradora. “Volem veure què pensa la joventut i quins són els arguments que fan servir”, ha explicat el degà del Col·legi, Abel Pié. D’altra banda, s’ha donat el tret de sortida a les Festes d’Hivern de la ciutat amb la presentació de les imatges de la de la Llum (21 de fe-brer), la Fira de l’Aixada (24 i 25 de febrer) i la Transèquia (4 de març).

Els autors de les imatges en l’edi-ció d’enguany són Lorena Bela i Guillem Caballol per la Festa de la Llum —tots dos estudiants de l’institut Lluís de Peguera—, An-na Martí per l’Aixada i Coaner Co-dina per la Transèquia. Pel que fa a la imatge de la Fira de l’Aixada, la dissenyadora manresana Anna Martí ha treballat a partir d’una imatge del rei Pere III i un tros de pergamí que provenen de l’Arxiu Històric de la Ciutat. Finalment, al cartell de la Transèquia destaquen quatre elements que identifiquen l’esdeveniment: l’aigua com a ca-mí, la gent com a protagonista, el territori i l’entorn de la Sèquia. n

redaccióManresa

Els regidors Calmet i Aloy amb el comissionat del Centre Històric, Adam Majó

aJ MaNrESa

Cartell anunciador de la Llum 2018

aJ MaNrESa

Congrés sobre el lideratge en els temps actualsredaccióManresa

nnn Una cinquantena de perso-nes van participar el divendres 19 de gener en el Congrés Internaci-onal de Pinea3 Living Organiza-tions, que es va organitzar a les instal·lacions d’UManresa. El ter-cer congrés d’aquest centre inter-nacional duia per títol “Conscious leadership in V.U.C.A. times” i va analitzar com ha de ser el lideratge de les organitzacions en moments de volatilitat, incertesa, complexi-tat i ambigüitat. Segons els orga-nitzadors, el tema escollit per a aquesta edició “descriu la realitat empresarial i política que vivim en tot el món i, especialment a Catalu-nya, amb els esdeveniments actu-als que marquen les agendes polí-tiques, però també empresarials i fins i tot emocionals”. En el congrés es van poder escoltar les intervenci-ons de nou ponents procedents dels Estats Units, de la Gran Bretanya, de Noruega, d’Itàlia i de Catalunya. Totes van ser ponències participa-tives, que van permetre als assis-tents interactuar i experimentar els continguts sobre els trets essenci-

als per liderar en entorns VUCA. Alguns dels assistents van desta-car l’alt nivell d’aquests ponents i la utilitat del congrés “per entendre i gestionar millor la incertesa i la complexitat del dia a dia empre-sarial”. L’organització del Congrés ha anat a càrrec de Pinea3 Living Organizations, un centre interna-cional pel desenvolupament i difu-

sió del coneixement, metodologies i bones pràctiques en l’àmbit de la gestió del canvi i el desenvolupa-ment organitzacional. Al Congrés hi han col·laborat com a partners TAGA, consultora especialitzada en desenvolupament del liderat-ge, estratègia i canvi cultural a les empreses, i el Campus Manresa de la UVic-UCC.n

Imatge del congrés organitzat a les instal·lacions d’uManresa

UMaNrESa

2a edició de l’Escola per a persones emprenedores

nnn El Centre de Desenvolupament Empresarial (CEDEM) de l’Ajunta-ment de Manresa i el Centre Inter-nacional de Formació Contínua del Campus Manresa de la UVic-UCC organitzen la segona edició de l’Es-cola per a persones emprenedores, una iniciativa que té l’objectiu d’as-sessorar i orientar els primers pas-sos de l’emprenedor/a, per ajudar a valorar les seves idees de negoci, en l’estudi del mercat, en les estra-tègies de màrqueting, en la recerca de finançament o en matèria legal o fiscal. Aquest curs es farà del 5 de febrer al 16 de febrer, de dilluns a

divendres, de 9.30 a 13.30 h, a les instal·lacions d’UManresa - Fun-dació Universitària del Bages (Av. Universitària, 4-6, de Manresa) i altres emplaçaments de la ciutat.Un cop les persones emprenedo-res han decidit posar en marxa la idea de negoci i emprendre, ja s’ini-cia una segona etapa: gestionar un negoci. En aquest curs es farà formació en gestió empresarial eminentment pràctica, posant èmfasi en les tècni-ques de gestió més avançades cen-trades en la microempresa. Aquest nivell es farà del 5 de març al 16 de maç de dilluns a divendres, de 16 a 20 h, i tindrà lloc a les instal·lacions d’UManresa - FUB. n

redaccióManresa

Presentació de l’Escola per a persones emprenedores

aJ MaNrESa


MANRESA

Ponts artístics repartits per diferents barris de la ciutatredaccióManresa

nnn La capitalitat cultural cata-lana va viure el dissabte 20 de ge-ner a Manresa la seva gran estre-na amb l’acte institucional al Saló de Sessions de l’Ajuntament i l’es-pectacle inaugural, Pas, al Kursa-al. Entre ambdós actes, va tenir lloc una cercavila d’entitats manresa-nes que va fer el recorregut entre la plaça Major i el passeig de Pere III, punt on hi havia instal·lats tots els Ponts de Cultura, decorats per ar-tistes i que simbolitzen aquest es-deveniment.El dilluns 22 de gener aquestes es-cultures de gran format inspirades en la imatge gràfica de la capitali-tat han deixat el passeig per iniciar la seva itinerància per altres punts de la ciutat i contribuir a anunci-ar i ambientar aquesta celebració cultural.Les noves ubicacions on seran instal·lats els ponts durant les pro-peres sis o vuit setmanes, aproxi-madament, són les següents:Plaça Major. Pont dels artistes Ro-ger i Arnau Ferré.Plaça Valldaura. Pont de Mark Dko.Rotonda de l’avinguda Universi-tària (davant de l’establiment Mc-Donalds). Pont de Míriam Ponsa.Carrer de l’Arquitecte Montagut (CAP Sagrada Família). Pont de nens i Susanna Ayala.Passeig de Pere III (tram Bonavis-ta). Pont de Santi Viladrich.Plaça Catalunya. Pont de Manel Fontdevila.Zona Hospital Sant Joan de Déu. Pont de Quim Moya.Manresa, capital de la cultura cata-

lana 2018, ha escollit el pont com a element central. Els ponts de Man-resa són, juntament amb la Seu i la Cova de Sant Ignasi, els elements més característics de la silueta de la ciutat i formen part del seu patri-moni historicoarquitectònic, així com de l’imaginari dels seus habi-tants. A més, simbolitza la voluntat cultural d’enllaçar expressions ar-tístiques diferents; de connectar el

passat, el present i el futur cultural de la ciutat, i d’aproximar els ciu-tadans i les diverses cultures pre-sents a la ciutat al voltant de les arts.L’acció artística Ponts és una pro-posta ideada i dissenyada pel di-rector artístic, guionista i actor manresà Enric Llort i que compta amb la col·laboració de diferents artistes en disciplines i tècniques de Manresa. n

Inscripcions de l’oferta d’activitats de Manresa Jove

nnn L’Ajuntament de Manresa, a través de Manresa Jove, presen-ta per a aquest hivern una àmplia oferta d’activitats i tallers de lleure adreçada al públic jove —a partir de catorze anys— que tindrà lloc a l’Espai Joan Amades i al Casal de Jo-ves La Kampana. Les inscripcions es van obrir el 22 de gener.L’Espai Jove Joan Amades, situat al carrer Sant Blai, 14, de Manre-sa, és un equipament municipal on es desenvolupen de manera habi-tual activitats protagonitzades pel públic jove. A més d’ubicar-s’hi la seu de l’Oficina Jove del Bages, un

servei per resoldre consultes rela-cionades amb l’educació, el treball, l’oci, la mobilitat, la cultura, etc., s’hi fa una programació de propos-tes lúdiques, entre les quals hi ha música, creació musical, gravació de videoclip, tardes de ping-pong, karate o fotografia.La fotografia és un mitjà fantàstic per explorar el nostre entorn i per expressar els sentiments i pensa-ments. La fotografia és una eina creativa i d’expressió i apta per ex-plicar allò que un jove vol aportar a la societat. Els participants escolli-ran el rumb d’aquest projecte, que es farà a través de dinàmiques vi-vencials. El taller va a càrrec d’Oriol Segon i Marta Garcia Cardellach. n

redaccióManresa

Debat sobre ciutatsno metropolitanes en l’aniversari de les Bases

nnn El proper 9 de febrer tindrà lloc una jornada sobre dinamització econòmica i territorial de les ciu-tats no metropolitanes en el marc de la commemoració del 125è ani-versari de les Bases de Manresa. Les sessions tindran lloc a l’Espai de la Plana de l’Om i començaran a les 9 h del matí.Hi participaran els economistes Germà Bel Que-ralt i Miquel Puig Raposo, i tam-bé està prevista una taula rodona amb la participació de l’alcalde de

Manresa, Valentí Junyent, i dels al-caldes de Balaguer, Olot i Reus, les ciutats que van acollir l’Assemblea de la Unió Catalanista en els anys posteriors a la que es va celebrar a la capital del Bages el 1892.El manresà Josep Oliveras Samitier, catedràtic de la URV, és l’encarregat de moderar els debats que tinguin lloc al llarg d’aquesta jornada, que està organitzada pel col·lectiu 3Ct —que inclou Gest!, UOC, EPSEM, CTM Centre Tecnològic i UManre-sa-FUB— i té el suport de l’Ajunta-ment de Manresa i la Comissió del 125è aniversari de les Bases. n

redaccióManresa

En algunes ocasions els ponts artístics s’han concentrat al Passeig

MaNrESa CULtUra


MANRESA

Alumnes del primer curs d’UniversiMÉSvisiten les instal·lacions del Grup TaelusCOMuNICACIÓ. Una vintena d’alumnes d’UniversiMÉS van interessar-se pels mitjans de comunicació com ràdio Manresa i Canal taronja

Els alumnes de primer curs d’UniversiMÉS han visitat Ràdio Manresa i Canal Ta-ronja de televisió per co-

nèixer com són els mitjans de co-municació i com són la ràdio i la televisió per dins. La periodista Pilar Goñi els ha ex-plicat que és l’objectivitat a l’hora d’escriure notícies, com són els mit-jans públics, com són els privats,

redaccióManresa

el share de les audiències, com era la ràdio en època de la dictadura franquista, com són les graelles te-levisives, i una sèrie de reflexions sobre l’ofici de periodista.Una vintena de persones hi han estat presents. Tots formen part d’UniversiMÉS, que és una inici-ativa de les entitats FUB i Ampans dirigida a proporcionar una expe-riència vital i formativa positiva de la universitat a persones amb dis-capacitat intel·lectual. L’objectiu del programa Univer-

siMÉS és oferir a aquest col·lectiu amb discapacitat intel·lectual oportunitats vitals enriquidores, com ara formar part de la comu-nitat universitària de manera que sentin aquesta institució més pro-pera, accedir a continguts i activi-tats formatives que eixamplin el seu ventall d’interessos socials i culturals i incrementar la seva re-lació amb l’entorn social.Aquí teniu algunes de les opini-ons que “els periodistes” ens han fet arribar. n

Comentaris d’alumnes d’universiMÉS a la visita al grup Taelus

EVA “a mi em va agradar molt com ens ho va explicar i el tema de com va evo-lucionar des de la ràdio fins que van fer el primer programa a la tele, el Canal taronja. també la història de l’evolució de la tele. No sabia que per sortir a la tele passessis tants nervis.”

JuAN LuIS“La visita a taelus em va agradar molt. La xerrada amb la Pilar goñi va ser molt interessant.”

ELISABET“Me ha gustado y muy interesante.”

ÈRIC“Em va agradar molt anar a ràdio Manresa. Va ser una experiència molt bona i em va agradar molt el que va explicar la Pilar goñi.”

JOSE“fue muy interesante todo aquello desde sus inicios hasta ahora, todo lo que hicieron y tener una experiencia nueva.”

CAROLINA“a mi em va semblar molt interessant i la Pilar goñi ens va tractar molt bé, i vam aprendre moltes coses de la tele.”

MARC“Molt interessant l’explicació... la ràdio existeix des de fa molts anys!”

Acabada la visita, els alumnes van fer-se la foto de record al plató de l’estudi

NÚria riUSEls alumnes escoltant les explicacions de la directora, Pilar Goñi

NÚria riUS


La plana del Pont de Vilomara i Rocafort

El Pont de Vilomara rep el rei Carnestoltes

Ja està tot a punt per a un cap de setmana d’activitats de-dicades al rei de la gresca i

la disbauxa al Pont de Vilomara i Rocafort. La gresca s’iniciarà el divendres 9 de febrer a partir de les 16.30 h, quan el rei Carnestol-tes serà rebut pels infants a l’es-cola per donar el tret de sortida als actes festius del cap de setma-na. Seguidament, al Centre Cívic “Evaristo de la Torre”, infants i famílies gaudiran de l’espectacle d’animació Visca la Festa, a càr-rec d’Ai Carai. Després dels balls i la gresca, hi haurà berenar, amb coca i xocolata desfeta, per a tots els infants assistents.

La festa continuarà el dissabte 10 de febrer a les 17 h, sortint de l’escola Pompeu Fabra, amb la tradicional Gran Rua de Carnes-toltes pels carrers del municipi. La batucada Percúnium serà l’en-carregada d’animar amb música i gresca la rua. El final de festa es durà a terme al Centre Cívic

“Evaristo de la Torre” on tothom podrà continuar ballant, saltant i gaudint de la festa més engres-cadora de l’any.

Després de dies de disbauxa, per finalitzar la gresca i donar pas a la Quaresma, el municipi celebrarà el dimecres 14 de febrer a les 19 h l’enterrament de la sardina, acte recuperat l’any 2015 al municipi.Seguidament de la rua, amenit-zada pel Grup d’Infància i Joven-tut, es podran degustar sardines de manera gratuïta (cal recollir tiquet a l’Ajuntament fins al dia 12 de febrer). Es convida tothom a assistir-hi amb roba negra i amb espelmes.

La sardina, protagonista d’aquest acte tradicional, es farà al Casal de la infància El Molí, en format de taller familiar. L’Ajuntament i la Comissió de Festes, encarregats d’organitzar tots els actes festius, esperen que tots els veïns i veï-nes hi participin molt. n

A partir del proper 15 de febrer, i fins a l’1 d’abril del 2018, es poden pre-

sentar originals per participar en la XXI edició del Premi de Poesia Sra. Josefina Oliveras (vídua de Guañabens).

Aquest concurs poètic que amb el pas dels anys ha anat arrelant al poble i també a les poblacions veïnes passa ja per la seva 21 a edició i segueix engrescant poe-tes amateurs i professionals que opten per un premi de 600 euros i un guardó com a participants i guanyadors del concurs.

Les bases es poden consultar al web de l’Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort, on es troba tota la informació necessària per participar-hi.

Finalitzat el termini de presenta-ció, el jurat es reuneix i delibera durant el mes d’abril per fer el lliu-rament del premi el dia 1 de maig, dins dels actes de la Festa Major d’Hivern de Rocafort de Bages.

Aquest és el segon any que l’acte s’organitza al nou Casal de Roca-fort, que va ser estrenat precisa-ment l’1 de maig del 2017. n

S’obre termini per presentar-se al xxi Premi de Poesia Sra. Josefina Oliveras

Consulta les bases a www.elpont.cat


BAGES

La UBIC d’Artés reparteix els premis de la campanya de Nadal

La Unió de Botiguers d Artès va celebrar al complex Cal Sitges d’aquesta localitat, el

repartiment de premis de la cam-panya de Nadal que fa regular-ment cada any. Durant el període

nadalenc, els comerços adherits a la Unió de Botiguers varen oferir als clients la possibilitat de poder entrar en diversos sortejos en con-cepte d’obsequis.Amb una sala absolutament plena

d’assistents, es varen anar anome-nant els premiats i sortiren a esce-na a recollir els premis en concepte de regals. Cada comerç va entregar el seu premi.La part més espectacular va arribar

desprès, en el moment de fer entre-ga dels premis de 100,200, 300 i 500 euros en vals de compra per als cli-ents que moments abans ja havien estat premiats i que eren presents a la sala. Finalment, un piscolabis als

assistents va tancar l’acte. En defi-nitiva, va ser una activitat plena de bon ambient i bona relació entre els comerços demostrant una va-gada més, que la Unió de Botiguers d’Artès té activitat plena. n

La fibra òptica arriba a les zones industrials de Sant Joan

nnn Els polígons Pla de Vinyats I i II i el sector Pla de Palou ja dispo-sen d’una xarxa de connectivitat de nova generació fruit de la feina i de les gestions endegades durant el 2017 per l’Associació d’Empresa-ris Industrials dels Polígons d’Ac-tivitat Econòmica i altres zones de Sant Joan de Vilatorrada. Les diverses empreses ubicades als polígons Pla de Vinyats I i II i Pla de Palou començaran a veure’s beneficiades a partir d’aquest 2018 per l’arribada de la fibra òptica a les zones industrials del municipi de la mà de l’operadora de teleco-municacions CONNECTA FIBRA (Comunicacions Integrals de Ca-talunya, SL). L’actuació ha permès erradicar els problemes de connectivitat, veloci-tat, fiabilitat i qualitat de connexió i de cobertura que patien les empre-ses ubicades en aquests polígons. Així mateix, la xarxa de connectivi-tat de nova generació permetrà fer un salt endavant en termes tecno-lògics i de connectivitat, cosa que

afavorirà la innovació, la competi-tivitat i el posicionament dels polí-gons industrials i les seves empre-ses en l’accessibilitat al món digital, un fet que suposa un valor afegit per a aquestes zones empresarials i un atractiu per a possibles activi-tats futures. Ramon Planell, regidor de Promo-ció Econòmica, assegura que “la implementació de la fibra òptica estem convençuts que donarà re-sultats positius palpables en l’eco-nomia, la productivitat, la competi-tivitat i el creixement de les nostres empreses i en la consolidació dels nostres polígons com a pols d’atrac-ció de talent, negocis i nous llocs de treball. I tot plegat, revertirà en l’economia local de Sant Joan”. n

redaccióManresa

SaNtJOaNViLatOrraDa.Cat

Presentació del projecte

Sant Fruitósinstal·larà càmeres per evitar robatorisnnn L’Ajuntament de Sant Frui-tós de Bages té previst instal·lar, a partir d’aquesta tardor, càmeres de seguretat a diversos punts del municipi per reduir el nombre de robatoris que es produeixen en do-micilis. El sistema de vigilància es-tarà vinculat a una base de dades en què consten els vehicles presump-tament implicats en fets delictius. Això ha de permetre que cadascu-na de les càmeres instal·lades iden-tifiqui i reconegui la placa i s’activi immediatament un avís a la policia en cas que algun d’aquests vehicles passi per la zona. El sistema vol ac-tuar com una mesura dissuasiva per la presència de càmeres, però també com a mesura repressiva, ja que permetrà visualitzar les imat-ges enregistrades en cas de roba-toris. A més, des de la Policia Local s’han iniciat converses amb altres policies locals de la zona per estudi-ar la possibilitat d’implantar aquest sistema de manera mancomunada.Platja d’Aro ja va implantar aquest sistema i amb un any va aconse-guir reduir el nombre de robato-ris un 50 %. n

Cecilio Rodríguezno repetirà com a alcalde del Pont

nnn L’alcalde del Pont de Vilomara i Rocafort, Cecilio Rodríguez, no es presentarà a la reelecció.Així ho va anunciar el passat 17 de gener a través d’un comunicat, des-prés de dir-ho de paraula a l’assem-blea de militants de l’Agrupació del PSC del Pont de Vilomara. Segons el mateix Rodríguez, apartar-se de la primera línia de la política és una decisió meditada i decidida des del juny del 2014. De fet, diu que ja va afrontar les eleccions municipals del 2015 amb la decisió presa, pe-

rò sense comunicar-ho a ningú. En acabar aquest mandat, farà dotze anys que és alcalde.L’encara alcalde recorda en el co-municat fets importants del seu mandat, començant pel difícil ini-ci, en haver d’agafar el relleu d’un referent com Evaristo de la Torre, i més d’una manera tan traumàtica després de la seva mort.La superació de la crisi econòmica, la reducció de l’atur i de l’endeuta-ment de l’Ajuntament, i les millo-res en equipaments, espais i serveis per al poble figuren entre les fites positives que fixa Rodríguez en el seu resum. n

redaccióManresa

L’alcalde, que no optaràper la reelecció, assegura haver-ho meditat bé

PSC

Foto de família dels comerciants i els guanyadors d’algun dels premis de la promoció del passat Nadal, al complex de Cal Sitges

raMON CrEUS CatOt


BAGESAssessoren en la lluita contra la pobresa energèticannn Un total de 1.030 famílies del Bages van rebre un avís de tall per part d’alguna empresa subminis-tradora durant l’any passat. Una realitat que, segons el conseller d’Acció Social i Ciutadania, Albert Marañón, confirma que, malgrat que les xifres macroeconòmiques parlin de fi de la crisi econòmica, la situació encara és molt greu per a moltes famílies. Per tal de lluitar contra aquesta realitat, el Consell Comarcal del Bages, juntament amb la Diputació de Barcelona, ha impulsat una oficina comarcal d’assessorament energètic i aten-ció a la pobresa energètica que, per primer cop, serà itinerant i donarà servei als habitants dels 29 munici-pis del Bages, a excepció de Manre-sa —que té competència pròpia en Serveis Socials. L’oficina tindrà sis punts d’assessorament a la comar-ca (Navàs, Sallent, Artés, Sant Joan de Vilatorrada, Cardona i Sant Vi-cenç). Més enllà de donar consells, el Servei també preveu actuar i re-partirà 100 kits d’eficiència energè-tica entre les famílies més vulne-rables per tal que puguin reduir la factura d’aigua, llum i gas. n

Ajuts per rehabilitar habitatges a Sallent dins el Pla de barris

nnn L’Ajuntament de Sallent ator-ga subvencions per a la rehabili-tació d’habitatges dins l’àmbit del Pla de barris. El Ple municipal del mes de gener ha aprovat inicial-ment les bases per a l’atorgament de subvencions, en concurrència competitiva, per a la rehabilitació d’habitatges al barri de la Riba del Llobregat. L’objectiu principal és afavorir l’ús residencial en aquesta zona. Fer els edificis habitables i ac-cessibles a persones amb mobilitat

reduïda. Així com millorar l’estèti-ca dels edificis del barri i tornar al mercat els edificis abandonats. En el Ple de febrer caldrà aprovar de-finitivament aquests ajuts.Les actuacions subvencionables són totes les que vagin destina-des a aconseguir l’adequació o la millora constructiva, estructural, funcional i d’habitabilitat de les edificacions com ara la supressió de barreres arquitectòniques, re-habilitació de cobertes o façanes, millora de les instal·lacions comu-nes, o bé obres que garanteixin la seguretat. n

redaccióManresa

El Col·legi Sant Josep de Navàs, candidat a un premi europeu

nnn L’Agència de Residus de Ca-talunya ha presentat sis projectes catalans al IX Premi Europeu de la Prevenció de Residus, que es do-narà a conèixer en una cerimònia a finals de maig a Brussel·les. La selecció s’ha fet tenint en compte la relació de les activitats amb els eixos de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, organitza-da el novembre passat, l’origina-litat de la proposta, el seu caràcter innovador, l’adaptabilitat a d’al-tres contextos regionals o locals, la mobilització del públic objectiu i la durada. Entre els sis candidats presentats per l’Agència s’ha selec-cionat el treball del Col·legi Sant Josep de Navàs, que competeix en l’apartat Cooperació entre regions i que es titula: “URRRGENT! Euro-pe’s knocking at the door”. És un projecte eTwinning entre aques-ta escola catalana i l’escola grega 1st Experimental Primary Scho-ol d’Alexandroupoli en tres àm-bits d’actuació. Un és el dels resi-dus i està enfocat a sensibilitzar els

alumnes perquè en redueixin la ge-neració. Les escoles han compartit propostes per treballar el concep-te “donem-li una nova vida”, amb un concurs per allargar la vida dels productes. En el camp del malba-ratament alimentari han elaborat una recepta clàssica a partir d’ali-ments sobrants a casa “la cuina de la sopa d’all”, explicada i cuinada pels nens. També en aquesta cate-goria, el coordinador escocès Zero Waste Scotland ha presentat una acció de cooperació entre una es-cola escocesa, St Mary’s Primary School, i l’Escola Lluçanès, de Prats del Lluçanès (Osona), amb una ac-ció centrada a prendre consciència de la necessitat de lluitar contra el malbaratament d’aliments. n

redaccióManresa

Premi de la Prevenció de Residus

gENCat

Les actuacions han de ser per adequar o millorar les edificacions

aJ SaLLENt


EL REPORTATGE

E l proper 11 de febrer, Manresa torna a ce-lebra r el Ca r nestol-tes infant i l de la mà

de l’Ajuntament de Manresa, Imagina’t i la col·laboració de les AMPA dels centres d’ense-nyament de la ciutat.

És una iniciativa que des del pri-mer moment va tenir una res-posta popular important, men-tre que els diferents intents per recuperar un carnaval d’adults popular no acaben de reeixir.

Desfilaran 24 comparses

Enguany està previst que des-filen unes 24 comparses, de les quals més d’una quinzena cor-responen a les associacions de mares i pares d’alumnes. La res-ta formen part de Xàldiga, ba-trakas, Geganters de Manresa, Unió Musical del Bages, Grallers del Poble Nou, etc.

Joan Vilà, d’Imagina’t, explica que, com els darrers anys, “un


Les primeres referències del Carnestoltes manresà daten de l’any 1524 i, segons l’historiador Francesc Comas, ha tingut diversitat de celebracions en funció de l’època. Enguany, la rua sortirà del carrer Alfons XII i després de desfilar pel centre arribarà a la plaça de les Oques

dels atractius dels Geganters de Manresa és la participació dels

gegants La Puta d’Horus i el Rei de Bastos, gegants restaurats i recuperats recentment”.

També de cara a properes edi-cions, hi ha la intenció de crear un vestuari propi i permanent per al rei i la reina Carnestol-

tes: “Probablement l’any que ve s’estrenarà una disfressa nova

que ja quedarà de manera per-manent”.

Recorregut habitual

Com els darrers anys, el Carnes-toltes infantil de Manresa sor-tirà de la zona d’Alfons XII i se-

40 anys del Carnestoltes

infantil de Manresa

guirà pel Born, Passeig, Crist rei, Perllongació Guimerà, Carrasco

i Formiguera per acabar a la pla-ça de les Oques. Hi haurà un fi de festa amb el grup De Parranda. Joan Vilà afegeix que “enguany coincideix amb la cloenda dels actes dels 40 anys d’Imagina’t i per aquest motiu probablement hi haurà alguna sorpresa”. Els

organitzadors calculen que hi faran cap unes 3.000 persones, que és la xifra que s’ha mantin-gut els darrers anys comptant els que hi participen directament amb disfresses i els que s’hi afe-geixen, acompanyant la rua.Els organitzadors estan conven-çuts que aquest any es repetirà la mateixa af luència i que par-ticiparan com cada any de les activitats programades.

Sallent i Cardona, els més populars

de la comarca

A part del prestigi i de la tradició del Carnaval de Solsona que ja forma part d’una altra comarca, tot i ser molt visitat pels manre-sans i bagencs, pròpiament a la comarca gairebé tots els muni-cipis organitzen els seus actes de Carnestoltes. Per tradició i per la massiva aflu-ència, cal destacar el Carnaval que se celebra pel centre de Sa-llent i que comença amb el Di-jous Llarder per acabar amb l’en-terrament de la sardina i també el Carnaval de Cardona, que atrau molt de públic. n

XaLDiga

L’historiador manresà francesc Comas Closas explica a frEQ que “una nota del 1524 ens diu que als consellers de la ciutat, per tal que els pobres gaudissin del Carnestoltes, se’ls donava una ració de carn. O sigui que des de l’època medieval la festa se ce-lebra a la nostra ciutat”.La festa estava molt relacionada amb els àpats. Comas explica que“l’historiador Joaquim Sarret i arbos, en el seu llibre Ethologia de Manresa, parla que a Manre-sa era costum el Dijous Llarder, i també el diumenge de Carnes-toltes, menjar a casa i en família la tradicional cassola que era un guisat a la catalana compost de potes de vedella, peus de porc, talls de llom i botifarres i des-prés tot cobert amb ous batuts, canyella, sucre i llet d’ametlles. S’acabava l’àpat amb coques en-llardades i vi ranci”.

Balls de disfresses i cavalcades al segle XIX

Les primeres celebracions amb balls de disfresses no sortien de l’àmbit privat, segons relata francesc Comas: “Des del Dijous Llarder i fins al dimarts següent se celebraven grans festes i balls de disfresses a la majoria de ca-sinos, ateneus i societats que hi havia a la ciutat. Però aquestes festes —que van tenir el moment més àlgid a final del segle XiX— mai van sortir de l’àmbit privat.a final del segle XiX i principi del segle XX s’havien organitzat, la tarda del diumenge de Carnes-toltes, cavalcades amb carruat-ges plens de gent disfressada i, al final, també dalt d’un carru-

atge, el rei del Carnestoltes amb ceptre i corona assegut en un tron i als seus peus els ministres i tota la cort carnavalesca vestida de gala. La comitiva entrava per la Pujada roja i feia la seva entrada triom-fal pel camí de Sant Joan d’en Coll, el remei, arrabal de Sant andreu i plaça Major on esperava la gent per gaudir de la festa. al ritme de música la rua passava pels carrers i acabava la comitiva a l’entrada del casino o societat or-ganitzadora que era on hi havia el ball de nit. Per exemple, al Casino del Comercio, Casino Universal, El Porvenir Manresano, El globo, el

Les primeres referències del Carnestoltes manresà són de l’any 1524

Casino artesano, ateneo Obrero, Centro Comercial i més endavant, el Casino de Manresa, conegut po-pularment amb el nom del Casino dels Senyors (1909), entre molts d’altres. Eren freqüents els alda-rulls i escàndols, fet que obligava la policia municipal a intervenir. i és que com deia la dita: ballades per Carnestoltes, batialles per tots Sants (batialles: festa que es fa en ocasió d’un bateig).

El Carnaval infantil

L’historiador Comas amplia les re-ferències del Carnaval de finals de segle XiX i segle XX i constata que va existir Carnaval infantil i concurs de disfresses també infantil: “a la dècada dels vint l’associació de De-pendents del Comerç i la indústria organitzava un Carnaval infantil. El dimarts de Carnaval a la tarda al te-atre Conservatori es feia un concurs infantil de disfresses i al vespre una vetllada musical als locals de l’enti-tat. també en aquells anys s’havien fet concursos de vestits, la majoria de noies anaven a cosir, que havien


EL REPORTATGELes primeres referències del Carnestoltes manresà daten de l’any 1524 i, segons l’historiador Francesc Comas, ha tingut diversitat de celebracions en funció de l’època. Enguany, la rua sortirà del carrer Alfons XII i després de desfilar pel centre arribarà a la plaça de les Oques

de ser confeccionats a mà per les noies i concursos de disfresses al teatre Conservatori. El dimarts se-güent a la tarda s’organitzava una altra cavalcada que representava el rei Carnestoltes malalt al seu tron envoltat de metges que li aplicaven diferents remeis però sense profit. Passaven pels carrers més cèntrics de la ciutat acompanyats de com-parses i moixigangues que s’havien constituït en la família de Carnestol-tes mentre el rei anava dient en veu alta que s’havia de morir. El poble passejava als costats i darrere de la comparsa ansiós de no deixar-se perdre l’ocasió de veure quina cara feia aquell personatge i gaudir de la festa que s’acabava”.

Disfressesestrambòtiques

Segons els fons bibliogràfics i docu-mentals consultats per Comas, “en-tre les disfresses estrambòtiques que sortien hi havia la d’un home que portava unes bufetes de porc inflades i penjades a la punta d’un bastó i que refrega la cara dels vi-

anants. Un altre portava una fi-ga penjada d’una canya i donava cops amb un bastó fent saltar la figa i els nois intentaven agafar-la amb la boca.a un quart de dotze de la nit del dimarts de Carnestoltes, la cam-pana de la Seu començava a tocar fins a les dotze de la nit per re-cordar els qui encara feien gres-ca carnavalesca que s’acostava el temps quaresmal ja que l’en-demà era Dimecres de Cendra, el primer dia del temps de la pe-nitència.antigament, el toc de campana marcava el final del sarau car-navalesc i els balls paraven a un quart de dotze, però, més enda-vant, es van anar allargant i era l’autoritat la que havia d’interve-nir per acabar la gresca.El Dimecres de Cendra a la tar-da s’acostumava a anar al camp a enterrar el Carnestoltes fent un berenar que era més o menys gras segons la religiositat de ca-dascú i s’enterrava la sardina.Cada any, en arribar la setma-na de Carnestoltes, era freqüent que l’alcalde dictés un ban sobre les disposicions per al Carnaval” (vegeu-ne un al costat d’aques-tes lletres). Malgrat que la festa va anar fent-se popular, Comas recorda que “tot això es va acabar amb el franquisme”. i que “amb l’arriba-da de la democràcia es va inten-tar recuperar la festa i després de nombrosos esforços per part d’un grup de joves de la ciutat només ha acabat arrelant el Car-nestoltes infantil mentre que al-tres Carnestoltes de la comarca, com Sallent o artés, entre d’al-tres, atreuen la majoria de gent del bages”. n

Ban de l’alcalde José Rosal de l’any 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera

iMagiNa’t XarXa MaNrESa


SOCIETAT

El CFP proposa un curs sobre organitzacions 3.0redaccióManresa

nnn El Centre de Formació Pràctica comença l’any amb una proposta formativa innovadora a la comarca del Bages. Es tracta d’un curs sobre organitzacions 3.0 pensat per a pro-fessionals de qualsevol sector que treballin en la gestió d’equips o or-ganitzacions més grans. L’objectiu és descobrir noves estratègies per implicar i fidelitzar els equips. El curs, que s’ofereix juntament amb QRM Institute, començarà el dia 6 de febrer i s’allargarà fins al 14 de març. Aquesta formació pre-tén donar resposta a algunes de les dificultats amb què es troben les empreses a l’hora de gestionar els equips, com la manca d’impli-cació, la necessitat de retenir el ta-lent, la identificació dels professi-onals amb els valors de l’empresa, etc. Per això, el curs oferirà un en-focament nou de les organitzaci-ons a partir del concepte 3.0, amb el qual es treballa per crear equips d’alt rendiment afavorint la seva ca-pacitat creativa i de millora amb una mínima estructura de gestió.

Al llarg del programa, els partici-pants tenen l’oportunitat d’apren-dre de la mà de professionals des-tacats en l’àmbit de l’organització d’empreses, entre els quals hi ha el lama budista Dorje Dondrup, co-fundador del monestir budista del Garraf. Durant el curs els alumnes hauran d’elaborar un pla de treball per aplicar a l’organització. A ban-

da, destacats professionals partici-paran en les anomenades “sessions d’inspiració” exposant casos pràc-tics en els quals hagin estat impli-cats. Maxion Wheels, La Fageda o Irizar són algunes de les empreses que impartiran aquestes sessions.Per a més informació i inscripcions, cal adreçar-se al Centre de Forma-ció Pràctica. n

El CFP posa en marxa aquesta innovadora proposta formativa

CatPrESS

Nova temporada del programa ‘Quedem?’ carregat d’activitats

nnn Un any més arriba el ‘Que-dem?’, un programa impulsat per Òmnium Cultural que a les comar-ques del Bages i el Moianès té un llarg recorregut. Han participat en la iniciativa centenars de persones a les desenes d’activitats organitza-des en les últimes edicions. El Que-dem? pretén, mitjançant activitats culturals i d’oci, fomentar la llen-gua i la cohesió social. El programa és una oportunitat per descobrir i redescobrir el lloc on vivim i, alho-ra, perquè totes les persones que vi-uen a Catalunya, independentment de la procedència, es puguin co-nèixer i relacionar-se mentre par-ticipen en activitats del seu entorn més immediat. El programa fa es-pecial èmfasi en la difusió de les activitats entre les persones nou-vingudes, ja que té com a objectiu que puguin ampliar la seva xarxa social i el coneixement de l’entorn cultural, natural i patrimonial. Ai-xí mateix, la voluntat d’Òmnium

Cultural és apropar-se a la població procedent d’altres països.Enguany el programa ofereix qua-tre activitats, que consisteixen en visites guiades i participatives a quatre indrets i espais de la comar-ca del Bages. La primera sortida és el 17 de febrer i proposa una visita, acompanyats d’un expert en orni-tologia, als Aiguamolls de la Bòbila de Santpedor, una activitat familiar per gaudir de l’entorn natural més proper. El dia 10 de març es visita-ran l’edifici de l’Anònima i el refugi antiaeri de la Renaixença. El dia 14 d’abril, hi haurà la segona activi-tat familiar: anar fins a la finca de Can Poc Oli de l’Escola Agrària de Manresa. Allà, els participants hi podran conèixer la feina d’aques-ta escola i s’hi farà un taller pràctic als horts. Finalment, el dia 12 de maig els participants s’endinsaran en les interioritats del Teatre Kursa-al . Per inscriure-s’hi es pot visitar el web www.omnium.cat/bages-moianes, apropar-se a l’Espai Òm-nium de Manresa (C/ Sobrerroca, 38) o trucar al 93 872 63 21. n

redaccióManresa

Una esquiada en benefici de l’hospital oncològic de dia

nnn El Centre Excursionista de la Comarca del Bages (CECB) orga-nitzarà el dissabte 3 de febrer la segona edició de la Baixada dels Àngels, una iniciativa que van im-pulsar l’any passat i que pretén re-tre homenatge a totes les persones que, a causa del càncer, han perdut la vida abans d’hora. En especial, l’activitat es fa en me-mòria de Meritxell Guixé, mem-bre del CECB que va morir vícti-ma d’aquesta malaltia.La Baixada dels Àngels comença-rà a les cinc de la tarda, on tots els participants es trobaran al Refu-gi Bages del Port del Compte per compartir un berenar de coca i xo-colata. Un cop amb l’estómac ple, a les set de la tarda, es procedirà a la baixada de torxes, que es fa-rà esquiant, a les mateixes pistes del Port del Compte. Un cop aca-bat aquest “moment màgic”, en pa-raules dels del CECB, a les vuit del vespre, i al mateix refugi, tindrà lloc un sopar de germanor consistent amb pa amb tomàquet, botifarra, caldo i amanida. L’esdeveniment acabarà amb un concert en directe

acompanyat de rom cremat.Enguany, la Baixada dels Àngels destinarà com a mínim el 50 % dels beneficis a la construcció del nou hospital d’oncologia d’Althaia. “Ac-tualment és un lloc inadequat i un exemple clar de com no ha de ser un hospital oncològic”, afirmen des del CECB, i posen de manifest que “el que volem amb aquesta iniciati-va és col·laborar en la creació d’un nou espai digne, lluminós i agrada-ble que, en comptes de fer baixar la moral de pacients i personal, la potenciï i els faci sortir d’allà amb un somriure a la boca”.El preu per participar a la Baixada dels Àngels varia segons si es vol fer la baixada de torxes o no. En el cas de voler-la fer, el preu per pagar és de 12 euros, i inclou el sopar i el concert final. En cas de no prendre part de l’ac-tivitat de torxes, l’import és de 10 euros (en concepte de sopar i con-cert). Les inscripcions, que ja estan obertes i es poden formalitzar, in-clouen allotjament. Tot i així, des del CECB s’insta els participants a quedar-se a dormir al Refugi Bages. En cas d’optar per aquesta opció, cal reservar llit prèviament trucant al 973 059 066. n

redaccióManresa


Entrevista a Carles Campuzano, diputat del PDECat al Congrés dels Diputats

“Si no tenim més gent, és evident que la independència no arribarà”

El diputat al Congrés Car-les Campuzano ha estat el convidat del sopar em-presarial Anem per feina

a Igualada, organitzat per Canal Taronja, GCT Plus i L’Enllaç dels Anoiencs. Campuzano és diputat a Madrid des de l’any 1996 i ara ho fa sota les digles del PDECat. En aquests moments és portaveu de la Comissió de Treball i Afers So-cials i membre de la Comissió dels Pactes de Toledo.

Quin és el missatge que pot donar, des de la política, als empresaris?La necessitat de confiar en el país i en la capacitat de la gent del país per crear riquesa. L’acció política és fonamental perquè un país pros-peri però això només és possible si existeix un teixit empresarial dens i capaç de generar llocs de treball i riquesa. Hem de generar la mà-xima confiança i ens hem de gua-nyar aquesta confiança. Només hi ha progrés i prosperitat en un país on hi hagi empresa i empresa que sigui capaç de competir en el món global.

Ha parlat d’acció política. En aquests moments aquesta es-tà marcada per la incertesa, pel xoc institucional entre el govern de la Generalitat i el govern cen-tral. Hi ha espai per a un missatge de confiança?Malgrat la situació complexa que estem vivint, que és greu en termes de drets i llibertats i greu en termes de l’autogovern, tenim país i con-tinua funcionant. I especialment aquella part que no depèn, estrictament, de les decisi-ons que es puguin prendre des del Govern. El país és sòlid i hem de procurar fer front i resoldre les in-certeses polítiques que existeixen. Entenent, però, que avui aquestes incerteses no ho són per les deci-sions que es prenen des de Catalu-nya, sinó que per les que es prenen des del govern de l’Estat.

Catalunya té menys pes econòmic avui que fa un any?No. Tenim una economia sòlida que en PIB està creixent per da-munt de la mitja espanyola. Cata-lunya és el segon territori de l’Estat en generació d’ocupació i en reduc-ció de l’atur. Durant aquests anys les nostres empreses han millorat en productivitat, el que vol dir que

Jordi CuadrasIgualada

han fet els deures per adaptar-se a una situació més complexa. Te-nim una economia molt diversifi-cada amb una base industrial in-teressant, un sector serveis potent, un sector del turisme rellevant i un sector de la construcció que s’està recuperant. El problema el tenim en els salaris i en un atur que con-tinua sent massa elevat però, així i tot, la nostra economia segueix sent fonamental en el context de la pe-nínsula Ibèrica. Això hauria de ser una raó perquè el govern de l’Estat apostés per la certesa i l’estabilitat en lloc de crear incertesa i problemes a Catalunya. Caldria que el govern espanyol en-tengués que si Catalunya és pressi-onada políticament i això genera si-tuacions econòmiques complexes, hi ha repercussions a tot l’Estat. Si Catalunya es constipa, el conjunt de l’Estat agafa la grip.

Com es crea aquest clima de certe-sa i estabilitat al qual es refereix?Tenint un govern que tingui clar que la millor manera de crear ri-quesa i prosperitat és tenint un

teixit econòmic que sigui capaç de competir en el món que ens to-ca viure avui i que, per tant, tin-gui confiança en la iniciativa eco-nòmica. I, alhora, un govern que sigui ca-paç de prendre les decisions en matèria d’infraestructures, polí-tiques fiscals, internacionalitza-ció, innovació i recerca que aju-din el nostre teixit empresarial a fer les transformacions que calen en l’època que ens toca viure. I això, en part, té veure amb les deman-des de l’Estat propi per Catalunya. Hem insistit en una idea fonamen-tal que l’Estat propi està associat a una societat més justa però també té a veure amb els instruments que té l’Estat en tots aquests temes que he enumerat. Els països europeus d’una dimen-sió semblant a la nostra que estan en l’economia global i que són ca-paços de generar els estats del ben-estar més inclusius, són estats que tenen aquells instruments que per-meten fer aquestes polítiques. I és bo que el món empresarial enten-gui que la batalla per l’Estat propi

de Catalunya és una batalla pels instruments que ens han de per-metre garantir la prosperitat.

I aquesta batalla s’ha de fer per la via unilateral i de fets consumats o s’ha de canviar el rumb?Jo crec que els resultats de les elec-cions del 21 de desembre no acon-sellen continuar amb un plante-jament de caràcter unilateral. Necessitem més majoria social al voltant del projecte de l’aspiració per l’Estat propi, necessitem un go-vern sobiranista fort que planti cara a Madrid i recuperi les institucions de l’autogovern. I necessitem reco-sir el país en molts sentits.

Això vol dir aparcar la indepen-dència durant un temps?La independència queda com l’as-piració nacional de gairebé el 48% dels catalans i hem de treballar per avançar en aquesta línia però ne-cessitem tenir més gent. Si no tenim més gent, és evident que la inde-pendència no arribarà. El gran repte del sobiranisme és créixer. I per això necessitem un govern fort, que governi bé i que eviti el principal risc que ha tingut el procés sobiranista, que és fer re-al aquella expressió de José María Aznar de que “es dividirà abans Ca-talunya que Catalunya se separarà de l’Estat espanyol”. Per tant, cal evitar que aquest risc es pugui pro-duir i cal un govern que recusi el pa-ís en totes aquelles qüestions que les darreres setmanes s’han viscut amb tensió.

Vostè és portaveu de la Comissió de Treball i Afers Socials al Con-grés dels Diputats. Quins assump-tes pendents té Espanya en aquest àmbit?L’Estat espanyol continua tenint un greu problema que és el de l’atur, amb un 17% al conjunt de l’Estat i un 12% a Catalunya. Tenim un problema de creació d’ocupació i també de la qualitat de l’ocupació que creem, ja que al voltant d’un 30% dels contractes són temporals i això no és normal. I tenim un problema dels salaris, ja que hi ha massa gent que cobra salaris baixos que no ajuda a que el consum dels ciutadans millori. El que es coneix com el fenomen dels treballadors pobres. S’està cre-ant ocupació però el govern espa-nyol no està prenent les decisions que ajudin a aconseguir aquests objectius. És cert que s’està creant ocupació

però, més enllà de les pròpies deci-sions empresarials, això té a veure amb les decisions que s’han pres en el marc europeu i en el context internacional. El govern de l’Estat no ha pres cap decisió rellevant en aquesta matèria. Necessitem avan-çar més decididament en les polí-tiques econòmiques, ja que són les que fan possible una reduir l’atur i tenir una ocupació de qualitat.

Hi ha teòrics que asseguren que hi ha persones que potser no treba-llaran mai en la seva vida degut a la revolució 4.0 i la introducció de la robòtica. Com es pot fer front a aquest futur?Tothom ha de poder tenir una fei-na i guanyar-se la vida amb aques-ta feina. La clau perquè això sigui possible té a veure amb la forma-ció. D’una banda, sense formació no podrem fer front al canvi tec-nològic i, de l’altra, necessitem un sistema productiu que sigui capaç d’oferir els llocs de treball de quali-tat als quals opten molts dels nos-tres graduats. Ara, també és cert que necessitem adaptar millor la oferta università-ria a les necessitats del mercat de treball. I necessitem reduir l’aban-donament prematur dels estudis. No totes les noves feines estaran vinculades a graus universitaris, sinó que també aniran vinculades a graus de formació professional.

Si parlem de treball, això ens por-ta a parlar de pensions. Vostè és membre de la Comissió dels Pac-tes de Toledo que vetlla per aquest tema. Estan assegurades les pensions?Pels que avui són pensionistes, cal donar certesa i seguretat sobre la seva pensió. Seguiran cobrant la pensió, tot i que el sistema d’actu-alització anual que ha aprovat pel PP els empobreix perquè, de fet, gairebé les congela. Per la generació que es jubilarà a partir de la propera dècada, cal prendre decisions que puguin permetre que els que aleshores treballin financin, amb impostos i cotitzacions, les pensions sense ofegar-los. És cert que el sistema de pensions té un problema de dèficit que fa que es necessitin mecanis-mes per generar nous ingressos pel sistema. I això vol dir aprofundir en algunes reformes que s’han de fer i que han fet la resta d’estats eu-ropeus. Ara bé, sense oblidar que les pensions del futur dependran de la natalitat i la productivitat. n

POLíTICA


SOCIETAT

Savages, una línia de cosmètica totalment eco

Com us decidiu a portar a terme aquesta línia de cosmètics amb el segell eco?Monste Xandri: Tot va començar sobretot a través meu, ja que vaig estar molt de temps treballant a la botiga dels meus pares, l’herbo-risteria Girasol, i posteriorment al cap de quatre anys vam muntar una botiga, en la qual hi ha bà-sicament cosmètica ecològica. Es tracta de la botiga Mygdonia Cosmètica Bio, que hi ha al carrer del Born de Manresa. Va ser arran d’aquí que va haver-hi molt d’inte-rès per tot el tema de la cosmètica bio i ecològica, i amb en Jordi, la meva parella, ja volíem fer entre tots dos un projecte comú, i vam crear aquesta línia, que no podia ser d’una altra manera, ecològica. I així va sortir SAVAGES.

Què inclou aquesta línia de cos-mètica ecològica?M. X.: Són sis productes de gamma facial: una llet facial netejadora, un sèrum facial, una crema de con-torn d’ulls efecte lífting, una cre-ma facial antiedat per a pells mix-tes, una crema facial antiedat per

a pells seques i una crema facial an-tiedat per a pells exigents.

Quant temps fa que està al mercat tota la línia ecològica?J. P.: Ara mateix ja fa dos anys que es-tem de cara al públic, la idea va sor-tir fa més o menys quatre anys en-rere, quan la Montse va començar a Mygdonia. I com que els dos volíem fer un projecte comú, vam tirar-lo en-davant. I van anar al CEDEM per tal que ens ajudés a posar-lo en marxa. Des que vam decidir tirar endavant la línia de cosmètica bio fins que sortir al mercat, van passar quasi dos anys.

I ara ja fa dos anys i mig que el tenim.

On es poden trobar els productes d’aquesta línia?J. P.: A Manresa, a Mygdonia i a Gi-rasol, al carrer Barcelona. A escala espanyola, ens ho està portant una administradora d’Andalusia que ens els distribueix per tot l’Estat. A part d’això, ara nosaltres estem creant un web en què es poden trobar tots els productes, i ara també volem poten-ciar-lo una mica més, ja que a esca-la petita va bé, i Internet és un món molt gran i creiem que pot funcio-nar molt bé.

Hi ha gaire competència en aquest món de la cosmètica, i ja concreta-ment amb l’etiqueta de bio?M. X.: En comparació de la cosmètica convencional és un gra de sorra, pe-rò sí que hi ha competència. I a més és complicat posicionar-se en l’àmbit d’Internet, sortir a les primeres pàgi-nes. I a aquest fet li hem de sumar que som una marca que comença de zero.

Heu dit que la vostra gamma de pro-ductes són sis. Algun producte es-trella?M. X.: El sèrum, per exemple. Podrí-em dir que és el nostre producte estre-lla, que fa menys d’un any que el vam treure, és molt ric en principis actius, és molt concentrat, a més porta ex-tractes que fan un efecte lífting natu-ral, la textura agrada molt, a més a més la relació qualitat preu està molt bé.

D’on surt el nom SAVAGES?M. X.: SAVAGES vol dir naturalesa en si, la més pura, la més salvatge.

Aneu també a fires a promocionar els vostres productes? J. P.: Les fires més importants que és fan a l’Estat espanyol es diuen biocul-

tura. Són bastant conegudes. Aquí a Barcelona se’n fa una un cop l’any, però també es fa a Madrid, Valèn-cia, Sevilla i a Bilbao. La nostra distribuïdora a escala es-tatal és qui va a les fires i promocio-na la nostra línia de cosmètica bio en un estand. A aquestes mostres hi va públic en general, i també bo-tiguers que van a buscar marques noves, i tendències noves: és allà on ens poden trobar. Tot i que el pas següent és trobar una distribuïdora internacional per poder arribar a fer grans pro-duccions. Però, tot i així, estem molt contents.

De moment la vostra línia es ba-sa en sis productes, teniu pensat crear-ne algun altre? J. P.: No, de moment estem anant de mica en mica. Vam començar amb quatre, l’any següent n’hi vam afe-gir dos més, i si la cosa va bé, doncs n’anirem traient més. Però volem anar de mica a mica, no volem que se’ns en vagi de les mans.M. X.: Sí. I és que tot al principi és molt costós, però, com hem dit, vo-lem anar pas a pas i fer les coses bé. n

Baixa un 8,7 % l’espera per operar-se al Bages

redaccióManresa

nnn Un total de 9.545 pacients estan en llista d’espera el desembre del 2017 per operar-se a la regió sanità-ria de la Catalunya Central. Segons dades del Servei Català de Salut, són 909 persones menys que el de-sembre de l’any anterior, cosa que suposa una retallada de les llistes d’espera d’un 8,7 %. Salut divideix l’espera segons si són pacients que necessiten alguna de les 27 inter-vencions amb temps màxim fixat

perquè es consideren cirurgies pri-oritàries. En aquest sentit, la llista de pacients de la Catalunya Central que estan pendents d’operacions de cirurgia oncològica, cardíaca, cataractes o pròtesis de maluc i ge-noll s’ha reduït un 17,5 %, passant dels 1.830 malalts el 2016 als 1.509 el 2017. Pel que fa a la llista d’espe-ra de les operacions no garantides com les hèrnies, els galindons, les varius o els tendons, la llista tam-bé s’ha reduït gairebé 600 pacients, una xifra que suposa un 6,8 %.Pel que fa a la tipologia d’interven-

cions, durant el 2017 un total de 85 pacients de la Catalunya Central van esperar-se per a una inter-venció vinculada a processos on-cològics i 1.424 persones estaven apuntades a la llista per a una in-tervenció de cataractes i pròtesis de genoll i maluc. Quant al temps d’espera dels pacients en les inter-vencions no garantides, el 2017 el temps mitjà es va situar en els 129 dies, una mica més de 4 mesos. Una xifra per sota de la del 2016, que va ser de 159 dies. D’altra banda, la da-da de cirurgia oncològica s’ha re-duït gairebé a la meitat passant dels 25 dies d’espera el 2016 als 13 dies el 2017. Pel que fa a les operacions garantides de cirurgia de catarac-tes, maluc i genoll, la xifra es manté dels 78 dies el 2016 als 77 dies d’es-pera del 2017. Pel que fa als quatre hospitals de referència del territo-ri, el que presenta una llista d’es-pera de procediments quirúrgics més elevada és Althaia (Manresa) amb 3.882 pacients; seguit del Cen-tre Universitari de Vic, amb 3.225 pacients en llista. n

Ribas, Bach i Ustrell, protagonistes dels ‘Pessics de Vida’

nnn L’Ajuntament de Manresa i la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Ca-talunya organitzen conjuntament el cicle “Pessics de Vida”, un es-

pai de conversa amb personali-tats destacades del país. El tret de sortida d’aquest primer trimestre de l’any serà el dimecres 31 de gener amb l’entrevista del director de Regió 7, Marc Marcè, a l’astrofísic Ignasi Ribas. Posteri-orment, el dimecres 28 de febrer, l’escriptora i educadora Eva Bach dissertarà amb la periodista Isa-bel Palà. Tancarà el bloc d’entrevistes la xerrada entre Ricard Ustrell, con-ductor del programa El Suplement de Catalunya Ràdio i expresenta-dor del programa de TV3 Pregun-tes freqüents, i Aurora Rodriguez, periodista de Betevé. El dijous 5 d’abril.Tots mantindran una conversa íntima sobre la seva trajectòria personal i professional que tin-drà lloc a la sala d’actes del Cen-tre Cultural el Casino a les 20 h del vespre.Pessics de Vida compta amb la col·laboració de Canal Taronja, Nació Manresa, Regió 7, DO Pla de Bages i Llibres Parcir. n

redaccióManresa

Sant Joan de Déu, un dels hospitals de referència de la Catalunya Central

aLtHaia


PUBLICITAT

Som #PackagingStrategists, aconseguim resultats.

Per què hauria de ser el packaging una prioritat a la teva agenda?

Un bon disseny d'embalatge t'ajudarà a incrementar les vendes, reduir els costos i �ns i tot a fer el teu negoci més sostenible.

Visita dssmith.com/prioridades per entendre com el nostre enfocament PackRight t'ajudarà a aconseguir les solucions de packaging adequades, generant valor pel teu negoci.


CULTURA

PrOgraMaCiÓ CANAL TARONJA · La tele que ens uneixHORA DILLuNS DIMARTS DIMECRES DIJOuS DIVENDRES

7.00 XAL XAL XAL XAL XAL

10.00 Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats

12.00Anem per feina

Planeta Animal Barcelonautes Planeta Animal Primer Pla

12.30 Targeta Taronja Aula Taronja L’altra cara Teló de fons

13.00Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure

13.30

14.00 Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central

14.30 L’altra cara Targeta Taronja Obert 24h L’altra cara Fem Territori


15.30De tot i més

Planeta Animal Procés creatiu Teló de fons Ba - Ba

16.00Gabinet de Crisi Cap i casal Gabinet de Crisi De tot i més

16.30 Obert 24h


17.30 Volta i volta Sallent Notícies Teló de fons Aula Taronja Obert 24h

18.00 Planeta Animal Planeta Animal Aula Taronja Gaudeix la festaAnem per feina

18.30 Kastanya.catCaminant per Catalunya

L’altra cara Ba - Ba

19.00La clau de la nostra història Caminant per Catalunya

Torna-la a tocar ,Sam Fem Territori

19.30 Barcelonautes Art a l’Empordà Planeta Animal

20.00 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

20.30 Targeta Taronja L’altra cara Planeta Animal Obert 24hDe tot i més

21.00 Sallent Notícies Obert 24h Torna-la a tocar Sam Fem Territori


22.00 Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure

23.00 Targeta TaronjaGabinet de Crisi Cap i Casal Gabinet de Crisi Anem per feina

23.30 Sallent Notícies


Segueix-nos també a: www.canaltaronja.cat · Facebook @taronja.cat · Twitter @CanalTaronja

Presentació dels quatre finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella

nnn La Biblioteca del Casino ha fet públics els finalistes de la 18a edició del Premi Joaquim Amat-Piniella. La presentació de les obres es va fer en un acte obert a tothom a la Sala d’Actes del Casino.Les quatre obres finalistes per al divuitè premi són: Allò que va pas-sar a Cardós, de Ramon Solsona; Argelagues, de Gemma Ruiz; L’úl-tim passatge de Walter Benjamin,

d’Enric Umbert, i La sorra vermella, de J. N. Santaeulàlia. Les obres es van presentar en el marc del Club de Lectura de la Biblioteca del Ca-sino. Una trobada a la qual van as-sistir alguns dels autors finalistes.El jurat, format per escriptors, en la gran majoria, i persones relaciona-des amb el món de la cultura i la li-teratura, assegura que ha estat una “selecció difícil”.El premi es va con-vocar per primera vegada l’any 2000 amb l’objectiu de premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin algun gran moviment social i con-temporani. Va néixer per iniciati-va d’Òmnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat. El 2006, però, va fer un gir i avui en dia es reconeix pública-ment una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries que reflectei-xi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada an-terior. La cerimònia de lliurament dels Premi Joaquim Amat-Piniella tindrà lloc a l’auditori de l’Espai Pla-na de l’Om, el dia 22 de febrer, en el marc de les Festes de la Llum. n

redaccióManresa

Tercera edició del Premi Teresa Rebull, a la Mediterrània

nnn El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Fira Mediterrània de Manresa han convocat la tercera edició del Pre-mi Teresa Rebull al millor projec-te de producció musical en cultu-ra popular i tradicional. Enguany, a la convocatòria hi tornen a col-laborar l’Espai Marfà, de l’Ajun-tament de Girona, i la Fundació Privada Casa de la Música del Gi-ronès, que l’any passat es van in-corporar a la iniciativa oferint una estada de creació per al guanyador. L’objectiu del premi és donar suport a projectes musicals que trobin en els elements de la cultura popular i tradicional l’eix creatiu, amb una aportació al finançament del pro-cés de producció: arranjaments, di-recció, assaig i escenografia, entre d’altres. Els projectes han de tenir com a resultat la presentació en di-recte d’un espectacle musical.El premi està dotat amb 5.000 eu-ros, que s’hauran d’invertir ínte-grament en la producció del pro-jecte premiat, i amb l’estada de

creació oferta per l’Espai Marfà i la Fundació Casa de la Música del Gironès. L’estada de creació inclou 32 hores d’estudi de gravació amb un tècnic, quatre dies de residència a La Mirona de Salt, amb assistèn-cia tècnica, i un màxim de 80 hores de bucs d’assaig.L’espectacle resultant s’estrenarà en el marc de la propera edició de la Fira Mediterrània de Manresa, que tindrà lloc del 4 al 7 d’octubre. La convocatòria s’obre avui i es tan-carà el 16 de març a les 15 h.Poden optar pel Premi Teresa Re-bull les fundacions i les associaci-ons, amb domicili social a Catalu-nya, així com les empreses, ja siguin persones físiques o jurídiques, amb domicili en un estat membre de la Unió Europea o associat a l’Espai Econòmic Europeu. El projecte que es presenti ha de ser inèdit i no pot haver estat es-trenat anteriorment. La participa-ció al Premi Teresa Rebull no és in-compatible amb la presentació de projectes a la convocatòria artística ordinària de la Fira Mediterrània de Manresa 2018, ni amb l’obten-ció d’altres ajuts. n

redaccióManresa

Convocat el 24è Premi de Dibuix i Gravat Joan Vilanovannn Ja s’han fet públiques les ba-ses de la convocatòria per partici-par en la XXIV edició del Premi de Dibuix i Gravat Joan Vilanova. Els participants, que han de ser majors d’edat que no hagin guanyat en la convocatòria anterior, hauran de presentar les seves obres al Centre Cultural el Casino (passeig Pere III, 27, baixos) del 20 al 28 de gener del 2018, de dimarts a diumenge de 18 a 21 h. Cada concursant pot pre-sentar una única creació en cada modalitat (dibuix i gravat), de tema lliure, amb l’única condició que no hagin estat premiades en cap altre concurs o certamen.Tant en l’apartat de gravat com en el de dibuix, l’obra s’haurà de pre-sentar degudament emmarcada i protegida amb vidre o metacri-lat (no s’accepten grapes) i les di-mensions no poden superar els 100 x 100 cm del marc exterior.L’Ajuntament de Manresa atorgarà un únic premi de 1.500 euros per cada un dels guanyadors en cada modalitat.A més a més, les obres admeses seran exposades a l’Espai 7 del Centre Cultural el Casino, del 7 al 21 de febrer del 2018. n

aJ MaNrESa


CULTURA

Estrena C Català 3D VO Versió original subtitulada

Marató Cincuenta SombrasDijous 8 de febrer a les 17.30 horeslas tres pel·lículesDavant l’estrena de la tercera part de la novel·la d’E.L. James, projecció de Cincuenta sombras de Grey (2015), Cincuenta sombras más oscuras (2017) i la pre-estrena exclusiva de Cincuenta sombras liberadas.

Òpera i Ballet al Bages CentreDimecres 7 de febrer a les 20.15en directe des de la Royal Opera House de LondresToscaÒpera en tres actes de Giacomo PucciniConductor Dan Ettinger Interpretada per Adrianne Pieczonka i Joseph Calleja

CocoDissabte i diumenge: 4 - 6Feiners: 6Diumenge matinal 11.50Apta. Animació. 106 min. El Miguel, un aspirant a cantant i guitarrista, s’uneix a l’encisador Héctor en un viatge a través de la Terra dels Morts per conèixer la veritat de la seva història familiar.

Perfectos desconocidosDissabte i diumenge: 4.20 - 6.15 - 8.30 - 10.40Feiners: 6.15 - 8.30 - 10.40Diumenge matinal 1212 anys. Comèdia dramàtica. 96 min. Quatre parelles es reuneixen al voltant d’una taula. Què passaria si hi deixessin els mòbils a l’abast de tots? Tru-cades, SMS, whatsapps ... tot al descobert.

WonderDissabte i diumenge: 4Diumenge matinal 12

Apta. Drama. 113 min. CatalàL’Auggie va néixer amb malformacions facials que li han impedit anar a l’escola. La seva entrada a cinquè curs del col·legi es convertirà en tot un esdeveniment.

Sessions matinals els diumenges • Programació i horaris subjectes a canvis de darrera hora. Disculpeu les molèsties • Dimecres al cine per 4,50 euros

Star Wars. Los últimos JediDiumenge matinal 11.45

7 anys. Ciència-ficció. 152 min. Vuitè episodi de la saga: continua la història de Luke Skywalker, la Rey i el Finn. Secrets i revelacions impor-tants apareixen en la seva lluita contra el Primer Ordre.

Per fer el mos a Bages Centre

entra al futur amb

C

Jumanji. Bienvenidos a la junglaDissabte i diumenge: 4 - 6.15 - 8.10 - 10.30Feiners: 6.15 - 8.10 - 10.30Diumenge matinal 127 anys. Aventures. 119 min. Quatre improbables amics són absorbits pel perillós món Jumani i transformats en avatars amb habilitats. Tots junts s’embarquen en una arriscada aventura.

FerdinandDissabte i diumenge: 4.20 - 6.20Feiners: 6.20Diumenge matinal 12.10Apta. Animació. 108 min. El Ferdinand és un toro de gran cor capturat per error per les curses de braus de Madrid. Decidit a tornar a casa, reuneix, per escapar-se, un curiós equip d’inadaptats.

El gran showman8.20 - 10.30

Apta. Biogràfica. 105 min. elgranshowman.esExplica el camí de la pobresa a la riquesa de l’intrèpid P.T. Barnum, un gran somiador sorgit del no res i funda-dor d’un dels més espectaculars circs del món.

Tres anuncios en las afueras8 - 10.30

16 anys. Comèdia dramàtica. 115 min.Després de mesos sense que aparegui el culpable de la mort de la seva filla, la Mildred pinta tres anuncis en unes tanques publicitàries dirigides al cap de policia local.

El instante más oscuroDiumenge matinal 11.50

Apta. Biogràfica. 125 min. Winston Churchill, tot just acabat de ser elegit primer mi-nistre britànic, haurà d’afrontar una lluita política interna a més de negociar amb Hitler l’amenaça d’invasió.

Los archivos del Pentágono6 - 8.15 - 10.30

7 anys. Thriller. 116 min.La primera dona editora del Washington Post i el seu di-rector volen passar davant del New York Times per posar al descobert un gran encobriment de secrets d’estat.

C’est la vie! 6.10 - 8.20 - 10.30

7 anys. Comèdia. 115 min. El Max ha organitzat centenars de casaments i ara prepa-ra un casament de luxe en un castell. Ho ha coordinat tot perquè sigui un èxit... però el resultat final penja d’un fil.

El pasajeroDissabte i diumenge: 4.15 - 6.20 - 8.25 - 10.40Feiners: 6.20 - 8.25 - 10.40

12 anys. Thriller. 104 min.Durant el trajecte de tornada a casa en un tren ple de viatgers, un home de negocis es veurà embolicat en una conspiració criminal que amenaça tots els passatgers.

El corredor del laberinto. La cura mortal5 - 7.35 - 10.10Diumenge matinal 11.45

12 anys. Ciència-ficció. 141 min.El Thomas i els seus companys han de trobar la cura de la Flamarada, la malaltia que ha assolat el món, però no serà fàcil perquè hauran de passar per la prova final.

Estiu 19938.15 - 10.25

Apta. Drama. 97 min. Català.La Frida, una nena de sis anys, afronta el primer estiu amb la seva nova família després de la mort de la seva mare. S’obre un nou món per a ella. Premi Gaudí

C

Cavernícolacatalà Divendres a diumenge: 4.20 - 6.20 Dilluns a dijous: 6.20 Diumenge matinal 12.10castellà Divendres a diumenge: 4.10 Diumenge matinal 12Apta. Dos personatges de dues civilitzacions, l’edat de pedra i la de bronze, competeixen entre si.

C

El cuaderno de SaraDissabte i diumenge: 4.10 - 6 - 8.15 - 10.30Feiners: 6 - 8.15 - 10.30Diumenge matinal 11.5016 anys. Aventuras. 115 min.La Laura busca la seva germana, desapareguda a la selva del Congo. Mentre s’endinsa en terres perilloses, descobreix la violenta rebotiga dels poders occidentals.

Amityville. El despertarDissabte i diumenge: 4.15 - 6.30 - 8.30 - 10.40Feiners: 6.30 - 8.30 - 10.40

16 anys. Terror. 86 min. La Belle i la seva família es muden a una casa nova, però quan comencen a passar fenòmens estranys, la Belle sospita que la seva mare no li ha explicat tota la veritat.

El hilo invisible 5.15 - 7.45 - 10.15Diumenge matinal 11.50

12 anys. Drama. 130 min. elhiloinvisible.esAl glamurós Londres dels 50, el modista Reynolds Woo-dcock és el centre de la moda. La seva planificada vida canvia de cop i volta quan coneix la jove Ànima.

El Teatre Kursaal manté una afluència de 80.000 persones

redaccióManresa

nnn Les xifres del Kursaal de Man-resa corresponents a l’any 2017 situ-en l’ocupació a l’equipament per so-bre dels 80.000 espectadors aquest 2017. Tot i que la xifra s’ha situat lleugerament per sota dels 82.194 de l’any anterior, el nombre dels darrers cinc anys s’ha mantingut per sobre de la barrera dels 80.000. Segons han explicat aquest dilluns, l’ocupació al teatre manresà s’ha situat al 76,2 % el 2017, molt a prop

del 77,6 % de l’any 2016. En xifres globals, enguany s’han programat més espectacles, un total de 150 (el 2016 en van ser 141) i 207 funcions (davant les 198 del 2016). El teatre continua sent el gènere que sedueix més públic, amb un 43,6 % dels es-pectadors, seguit de la música, amb un 32,8 % i dels musicals, amb un 11,7 %. Segons el gerent de MEES, Jordi Basomba, el 2017 a més de ce-lebrar els deu anys de la recupera-ció del Kursaal s’ha complert tam-bé el repte de consolidar el Teatre Conservatori, que ha passat de 18

a 28 espectacles. També hi ha ha-gut un augment del públic de ci-nema, que en aquest cas s’explica per la bona marxa del cicle “El do-cumental del mes”. La regidora de Cultura, Anna Crespo, ha destacat l’èxit de la trajectòria del Kursaal així com l’aposta pel Teatre Con-servatori. El Servei Educatiu del Kursaal, pioner en projectes per a joves de Secundària, amb el Fem Òpera i el Fem Dansa, va continu-ar la seva embranzida sumant els projectes Cantània i Rexics. Joan Morros, coordinador d’El Galli-ner, ha explicat que estaven molt contents amb l’arrencada d’aquest any, i ha destacat que amb motiu de la capitalitat cultural, a més de l’espectacle inaugural, el Kursaal acollirà el 6 d’abril un muntatge de dansa, Mülier, inclòs dins del Festi-val Batecs que s’està preparant, jun-tament amb el Festival de Circ que tindrà lloc al setembre. A més, ha remarcat que continuen els cicles que es programen “amb la compli-citat d’altres entitats com d’Imagi-na’t , o El Club de la Cançó, d’Arrel o Gust de Jazz”. En total passaran pel Kursaal 67 espectacles.n

El carrer del Balç amplia horari i estarà obert tots els dies

nnn El Centre d’Interpretació del carrer del Balç estarà obert de di-lluns a diumenge i en horari com-plet. Concretament, el nou horari és: els dilluns i festius, de 10 a 14 h; de dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 17 a 19 h, i els dissabtes, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Fins ara el Centre d’Interpretació només obria els caps de setmana i les visites que rebia entre setma-na eren concertades. L’objectiu d’aquest canvi és augmentar les visites al carrer del Balç i, alhora,

ampliar l’oferta turística d’espais a visitar durant les tardes i els di-lluns (dia de tancament de museus i altres espais culturals).A més, el carrer del Balç farà de re-forç de l’Oficina de Turisme com a punt d’informació turística.A banda de l’ampliació d’horari, enguany s’estan preparant noves propostes per tal de dinamitzar el carrer, la primera de les quals s’es-trenarà durant la Fira de l’Aixada. Paral·lelament, s’està treballant en una activitat adreçada al públic fa-miliar que estarà disponible de ma-nera permanent al Centre d’Inter-pretació. n

redaccióManresa

Basomba, gerent de MEES, Crespo, regidora, i Morros, d’El Galliner

kUrSaaL

un dels passatges del carrer del Balç de Manresa

aJ MaNrESa


ECONOMIAEl pressupost de Sallent aposta per les inversionsnnn El ple de l’Ajuntament de Sa-llent ha aprovat inicialment el pres-supost general per al 2018 que pu-ja a 15,9 milions d’euros, cosa que representa un increment de l’11,46 % respecte a l’any passat.L’augment està determinat per l’aposta en inversions al munici-pi: 5 milions van destinats a la no-va residència i 2 milions a actuaci-ons, com són: la rehabilitació de la casa Torres Amat, finançada parci-alment per una subvenció del FE-DER; la millora del passeig cap a l’institut; el Pla de barris, que inclou la construcció de l’ascensor al barri de la Rampinya, la remodelació del Pont Vell, la reforma de la carretera entre pont i pont i l’adequació dels espais fluvials del passeig del riu. El nou pressupost dedica una part important als serveis a les perso-nes. Es crea un servei d’atenció a l’entorn domiciliari per atendre les persones amb més necessitats de la població i es continua apostant pel projecte Turn On, per als joves desocupats i el programa Sallent Acompanya per vetllar pel benes-tar de les persones .n

Eurecat-CTM col·labora en l’elaboració de l’Atles de l’aigua urbana per Europa

nnn Una delegació del centre tec-nològic Eurecat-CTM, juntament amb l’Institut Holandès de Recer-ca del cicle de l’aigua van presen-tar l’Atles de l’aigua urbana per Eu-ropa a la Reunió Ministerial sobre

l’Aigua que es va celebrar a Malta a finals d’abril de l’any passat, un document que ofereix una anàli-si de la gestió de l’aigua a les ciu-tats europees per augmentar-ne la consciència social.La publicació, que és la primera d’aquestes característiques, mos-tra com els canvis en la gestió de

redaccióManresa

l’aigua, així com factors com el can-vi climàtic o la dieta dels ciutadans ,poden afectar de manera impor-tant la disponibilitat dels recursos hídrics. En concret, l’Atles recull exemples de gestió en 40 ciutats i regions eu-ropees i estrangeres i suggereix ac-cions que poden millorar la seva

gestió. El document, elaborat jun-tament amb la Comissió Europea, es va presentar davant el comissa-ri europeu de Medi Ambient, Kar-menu Vella, i 43 ministres euro-peus i de la Unió pel Mediterrani. Es tracta de la primera demostra-ció d’un enfocament cientificoar-tístic innovador de la Diplomàcia de l’Aigua i pretén augmentar la participació dels ciutadans en la presa de decisions sobre la gestió de l’aigua, juntament amb la co-munitat científica, artistes, polí-tics, actors municipals, escolars i professors.Paral·lelament a l’Atles de l’aigua urbana per Europa s’han creat du-es eines en línia que ajuden a pro-moure la sostenibilitat a les ciu-tats i reduir-ne el consum d’aigua. El “City Blueprint” és una eina interactiva que dona suport a la presa estratègica de decisions so-bre la gestió de l’aigua i mostra els punts forts i febles de les ciutats en aquest àmbit. El “City Amber-print”, per la seva banda, ajuda a monitoritzar el progrés d’una ciu-tat per convertir-se en una smart city sostenible. n

Delegació d’Eurecat-CTM i l’Institut Holandès de Recerca

CtM


ECONOMIA

1

Càrniques Valldán fa de 20 a 25 tones cada setmana

redaccióManresa

nnn L’empresa Càrniques Valldán s’ubica al polígon industrial de la Valldán, a tocar de Berga, i ocupa una nau de tres nivells, de 7.000 metres quadrats on treballen una cinquantena de persones. A pocs quilòmetres, a Avià, Càrniques Valldán disposa d’una planta per a l’elaboració de productes lles-cats, equipada amb maquinària d’última generació.

Els orígens de Càrniques Valldán es remunten a l’any 1988, quan les instal·lacions de la cansaladeria familiar dels fundadors esdevin-gueren insuficients per satisfer la demanda dels clients; va ser lla-vors quan va néixer l’actual Càr-niques Valldán.En realitat, però, és la tercera ge-neració que es dedica a aquest ne-goci amb tota l’experiència que ha possibilitat arribar a fer rea-litat el volum de negoci d’avui en dia. Segons Josep Torner, cap de

producció de Càrniques Valldán, “l’’obrador es posa constantment al dia i fins ara s’han fet inversions constants en tecnologia i maqui-nària. Setmanalment es produei-xen entre 20 i 25 tones de producte acabat”. L’any passat es van fac-turar 5,6 milions d’euros.La transformació de les instal-lacions ha estat motivada per la necessitat d’ampliació del negoci.L’empresa disposa de tots els equi-paments d’última generació per a l’elaboració dels productes amb total garantia i s’ha pogut tancar el cercle aconseguint les certifica-cions de garantia i qualitat.El producte té diferents presen-tacions per atendre les deman-des cada cop més exigents i va-riades del mercat. També es tenen en compte les tendències sobre el gluten i d’altres especificitats. Càrniques Valldán està sensibi-litzada amb els col·lectius que pa-teixen intoleràncies alimentàries, com és el cas dels celíacs. El que es pretén és controlar, minimitzar i, en el cas que sigui possible, elimi-nar la presència d’aquestes subs-tàncies, per exemple el gluten. n

El grup suec Pierce adquireix l’empresa Motobuykers

nnn El grup suec Pierce, amb seu a Estocolm, ha adquirit l’empresa igualadina Motobuykers, totes du-es dedicades a la venda en línia de material relacionat amb el món de les motos. Segons ha informat Pier-ce a través d’un comunicat, aquesta empresa sueca nascuda l’any 2009 opera a 17 mercats europeus i les seves vendes superen els 60 milions d’euros anuals. Amb l’adquisició de Motobuykers, Pierce tindrà 240 tre-balladors i aspira a entregar “més d’un milió de paquets de productes relacionats amb les motocicletes a tot Europa durant el 2018”. Fonts de la companyia expliquen que, ini-cialment, Motobuykers continu-arà operant sota el mateix nom i marca i seguirà gestionat pel ma-

teix equip de persones. Segons el CEO de Pierce, Henrik Zadig, l’ad-quisició de l’empresa igualadina els ajudarà a “reforçar la presència al sud d’Europa”.Pierce Group informa que aques-ta és la primera adquisició que fan a Europa i suposa la seva entrada al mercat espanyol. La companyia sueca, amb seu central a Estocolm, opera amb tres botigues en línia di-ferents: 24MX, XLmoto i Sledstore. La compra de l’empresa igualadina, segons informen, s’ha de tancar ofi-cialment durant el primer trimes-tre d’aquest 2018.El CEO de Pierce, Henrik Zadig, creu que aquesta transacció “refor-çarà la nostra oferta i presència al sud d’Europa i també accelerarà la nostra capacitat de servir als nos-tres clients per satisfer les seves de-mandes cada cop més exigents”. n

redaccióManresa

Creen una plataforma per assessorar els autònoms

redaccióManresa

nnn Els autònoms de la comar-ca del Solsonès i del municipi de Cardona (Bages) disposen des d’aquest 2018 d’una nova plata-forma per donar-se a conèixer, rebre assessorament o compar-tir projectes. Es tracta del Club de l’Autònom, una iniciativa sor-gida arran de la inquietud d’alguns treballadors per compte propi i de les associacions empresarials del territori que té el suport de Solso-

na Co i l’Agència de Desenvolupa-ment Local. Segons informen els impulsors, el Club de l’Autònom aspira a con-vertir-se en un lloc de trobada de professionals autònoms del terri-tori on puguin trobar serveis que responguin als seus interessos. En concret, la plataforma s’adre-ça a autònoms no econòmicament dependents, aquells que formen part d’una societat civil no mer-cantil i els de comunitats de béns. La primera iniciativa per arren-car el projecte serà una sessió de

networking el dia 31 de gener.Un dels serveis que s’oferirà al Club de l’Autònom serà l’asses-sorament personalitzat en pla-nificació estratègica. Els participants disposaran de nou hores distribuïdes en diferents sessions i es podran començar al febrer, al juny o a l’octubre. També podran participar al direc-tori d’autònoms, una eina amb cer-cador disponible en diferents webs relacionats amb l’activitat econò-mica. La idea és que els partici-pants es donin a conèixer i “puguin començar a establir vincles per a possibles nous projectes”. És una convocatòria també oberta a em-prenedors que hagin iniciat l’acti-vitat econòmica com a autònoms o estiguin a punt de fer-ho.El projecte, impulsat per l’Asso-ciació d’Empresaris de Cardona i Empresaris per al Solsonès, està finançat pels consistoris de Sol-sona i Cardona i té la dedicació tècnica de personal subvencio-nat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels pro-grames de suport al desenvolupa-ment local. n

Empresaris del Solsonès i Cardona creen una entitat per promocionar-se

LLEiDa.COM

Josep Torner és el cap de produccció de Càrniques Valldán

aNNa rOMEba

Aquesta és la primera adquisició que fa el grup a Europa

MOtObUykErS


ESPORTS

PETONS!Per a Javi Múgica. L’ara ja exjugador de l’iCL Manresa va decidir no continuar amb l’equip després del fitxatge de Nacho Martín que el deixava com a un pivot amb pocs minuts de joc. Múgica, gran dibuixant, va deixar una petjada de bona persona al vestidor i al seu entorn.

ABRAÇADES!

A LES PENES...

al nou camp de futbol de gespa artificial en què es convertirà el camp de la Pirinaica, a la barriada Mion. S’ha presentat el projecte, s’ha anunciat pomposament. El consistori va anunciar que començaria a l’estiu, però data concreta, encara no la té.

Expliquem a la notícia principal d’esports que gordillo deixa el futbol Sala Manresa. El jugador per circumstàncies personals va haver de deixar l’esport com a professional. ara té l’oportunitat de reenganxar-s’hi, però no amaga que deixar el projecte Manresa també li fa pena.

i el futbol sala també s’emporta la secció de punyalades. En un dia la dimissió d’un president i immediatament la desti-tució d’un entrenador que tenia líder a l’equip va fer evident el conflicte que cremava en somort. La batalla, portes endins, era més que evident.

Petons! abraçades! a les penes... punyalades!

...PuNyALADES!

#BreoManresabàsquet a ràdio Manresa va im-pulsar l’etiqueta #breoManresa a través de les xarxes socials amb l’objectiu de promoure la bona harmonia entre les aficions del breogan i l’iCL Manresa abans, durant i després de la celebració de la final de la Copa de la Prin-cesa a la qual hi han accedit els dos clubs i que es jugarà a Lugo el dissabte que ve a ¾ de nou del vespre. Des del moment de la classificació oficial de l’iCL Man-resa com a finalista de la Copa de la Princesa bàsquet a ràdio Manresa va impulsar l’etiqueta #breoManresa que ha tingut ja molt de ressò a les xarxes que garantirà que la trobada a Lugo es converteixi en tota una festa social entorn del bàsquet i de la copa de La Princesa que organit-za la fEb. La rivalitat ha de que-dar subscrita a l’hora del partit en una batalla esportiva que sim-plement ha de guanyar el millor.Des del moment del llançament de l’etiqueta #breoManresa les dues aficions han mantingut con-verses a través de les Xarxes So-cials fins al punt que entre uns i altres s’ha organitzat una pulpa-da en una típica taverna gallega.La trobada culinària es farà el dissabte al migdia, abans del par-tit a la taverna Pajón. n

BÀSQUEEEET!PATAXOOOOF...

Mercedes-Benz Classe X 250d Progressive, un pick-up de versatilitat distingida

nnn Es tracta del debut en el seg-ment dels pick-up de la marca de l’estrella, primer fabricant de vehi-cles industrials de món. Està dispo-nible en tres nivells d’acabat: Pure, Progressive i Power, segons l’ús que se li doni, sempre amb la configu-ració de la carrosseria de doble ca-bina per a cinc ocupants i amb ele-ments de confort, com els seients amb ajustament elèctric i suport lumbar, segons les versions.Un gran aventurer de gamma prè-mium que aplica al màxim la seva versatilitat tant en les solucions en el treball diari —capaç de transpor-tar una càrrega útil d’1,1 tones—, com per a la funcionalitat en els moments d’oci amb una tracció i força de 3,5 tones, que li permeten arrossegar, per exemple, un remolc amb tres cavalls. La gamma d’aquest model impo-

Joan VidalManresa

nent de 5,34 metres de llargada consta d’un únic motor de 2,4 litres amb potències de 163 i 190 CV que pot associar-se a la tracció al dar-rere o al sistema 4Matric i reducto-res, a més del canvi manual de sis marxes i automàtica de set per a la versió X 250 d 4Matic. Preus: entre 37.133 i 44.203 euros. Al juliol s’hi afegirà un propulsor V6, el X 350d 4Matic amb 258 cavalls. Fabricat juntament amb el Navarra de Nissan a la factoria de Barcelo-na, Mercedes ha concebut la seva pròpia estètica i personalitat amb el frontal característic i elegant dels models de la firma alemanya, així com un interior més luxós que in-clou una pantalla de 5,4” situada a la part central, element ja vist en la Classe C i la Classe V, en combi-nació amb el sistema multimèdia COMAND Online, la pantalla de 8,4” de diagonal que forma part del quadre d’instrumentació.També s’han eixamplat les vies i

els eixos davanters i del darrere, s’ha muntat una estabilitzadora i he pogut comprovar que la direc-ció és més directa amb un radi de gir reduït. Sorprèn la bona insono-rització dins de l’habitacle i l’elevat grau de confort en marxa que pro-porciona la suspensió independent a les quatre rodes. De totes mane-res, en el primer contacte que he tingut amb aquest robust Classe X, el tàndem entre la potència del mo-tor, la tracció total 4Matic i el canvi automàtic de set marxes és letal i definitiu a l’hora de proporcionar plaer de conducció i efectivitat en el camp. La veritat és que m’ha en-cantat el seu comportament. L’altre punt fort dels nous X de Mercedes és la completa gamma d’accessoris per poder personalitzar el vehicle segons la necessitat de cada usuari, amb paquets Style, com, per exem-ple, amb coberta de lona, rígida o enrotllable, fins i tot un hardtop, per a la caixa de càrrega. n

Cilindrada: 2.298 cc / Potència: 190 CV / Pes: 1.440 kg / Tracció: dar-rere o total / Acceleració: 0 a 100 km/h en 10,8 segons / Consum mitjà: 7,9 l/100 km / Preu: 41.114 euros.

JOaN ViDaL. MOtOr & gOLf

Canvis i més canvis al Futbol Sala Manresa

nnn Moments convulsos al Club Futbol Sala Manresa que, malgrat estar vivint un bon moment espor-tiu amb l’equip sènior com a primer classificat de la segona divisió B i tenir-ho tot de cara per poder acon-seguir el seu objectiu de pujar a la divisió de plata, ara ha viscut un moment social convuls. Tan con-vuls que ha acabat amb la marxa del fins ara president Javier Franco i la posterior destitució immediata de l’entrenador Jordi Rozas, que ha estat substituït per Gerard Floriach, fins ara segon entrenador.

Gordillo marxa

Una setmana després de la convul-sió social del club s’anuncia la mar-xa d’un dels jugadors franquícia de l’equip: Antonio Cortés, Gordillo.La realitat és que una notícia no té relació amb l’altra. Gordillo ha fit-xat pel Bisontes de Castelló, de di-visió de Plata. El jugador ha expli-cat a Freqüència que la seva marxa respon a una gran oportunitat que se li ha creuat per davant per po-der retornar a ser un professional d’aquest esport.Gordillo, per una situació perso-

nal, va haver de deixar, en el seu dia, la pràctica del futbol sala com a professional i això el va acabar portant fins a Manresa, on ha estat tres temporades sent l’autèntic líder d’un equip que actualment, amb la incorporació de Carles Corvo, està ocupant el lideratge amb opcions de poder pujar a divisió de plata. A més la connexió entre els dos líders de l’equip, Gordillo i Corvo, ha es-tat positivament intensa.El futbol Sala Manresa, a través d’un comunicat, ha volgut expres-sar el més sincer agraïment al juga-dor que s’ha convertit en referèn-cia en les darreres temporades. Els manresans rebran, el pròxim 6 de febrer, al Salou al Pujolet.

Carles JódarManresa

gUS CarraSCO


ENTRETENIMENT

HOròScOPABRil PRAt

Tarotista i astròlogatel.: 664 271 017

938 720 205

FREQÜÈNCIA

Anuncia’t a

HOrITZONTALS: 1. Quantitativament és més o menys rodona perquè vitalment és més o menys al mig (més aviat menys, per això) / 2. Si s’acosten a l’església és per les fotos. No és correcte, eh, Ronie? / 3. Mica de mica. No és que no vulgui noies, és que no s’hi vol casar. No gaire fresc / 4. Tenen l’hàbit de mare-jar la Neus. Si resulta encantador és per la vareta / 5. Avortament en llenguatge vaticà. A l’interi-or del piset / 6. Als extrems del llegany. L’Antoni Puigverd en va fer un curset per escrit. Líder en servei / 7. Embotí en telefònic es-pai. Procedeixi amb no sé quin coi d’expedient / 8. Hora de dir d’aquesta aigua no en beuré. No neixen damunt dels gens ans de l’àpex / 9. Aula per a gent amb es-til. No està bé, decapitar el pesat / 10. Panís manipulat per fer-ne cartes. Vagi a prendre el te a cal pacient / 11. Fa remor. Avisant l’amo que corre un conill. Al cul dels vehicles anglesos / 12. No el deixen entrar a l’obra. Llamina-dura a la crema / 13. Barata a la manera culta. Dipositari natural dels cops.

VERtiCAlS: 1. Disfressem sense ànim carnava-lesc. Unitat de superfície atòmica ascendent / 2. El mig de la meitat. Vas aprimant el jonc a mesura que s’enfila. El franc / 3. Pre-romà esta-blert a Galícia. No són camises de força, però en cal molta per dur-ne / 4. Quina una, fa un licor com de resina! Trobada a toc de tambo-rí / 5. Centre històric de Prússia. Hi cap tota mena de fruita, però una carabassa no. Al capdavall / 6. I al capdamunt. Dels minerals amb aspecte de pell de serp. Partit de Cap al Naufragi / 7. No té traça ni per fer una maionesa. Que va amunt i avall sense rumb, sobre-tot amunt / 8. Fa tants anys que hi és que es pot permetre de dictar. Marca registrada de crucifixos / 9. Mala mare, per inculta i estèril. Sembla una heroïcitat, una deglu-ció com aquesta / 10. Diguem-ho, que farem content en Raimon. El bisbe en treu material per al mu-seu. Allà on es trenquen els car-rers / 11. Peix vagament afanós. Moviments encaminats a produir sorra / 12. Semblaria que no se’l pugui suportar, però en realitat tothom el vol tastar.

MOTS ENcrEUATS, per Pau Vidal

UrGÈNcIESTot tipus d’urgències 112Bombers i Ambulàncies 112Urg. Primària Bages 93 875 79 67Mossos Bages 93 875 98 00Policia L. Manresa 93 875 29 99HOSPITALSSant Joan de Déu 93 874 21 12Centre Hospitalri 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50SERVEiSInformació Municipal 010Renfe 902 24 02 02FGC 93 205 15 15Julià 93 431 11 00Alsina Graells 902 42 22 42Castellà 93 874 68 00Eix Bus 93 874 66 66Costa Calsina 93 873 84 54Hispano Igualadina 902 44 77 26Masats 93 804 12 13Radio Taxi 93 874 40 00Taxis Manresa 93 877 08 77Ajunt. Manresa 93 878 23 00TE

LÈFO

NS

D’IN

TErÈ

S

ÀRIES - 21 / 03 - 20 / 04Les vostres amistats tindran un pa-per molt important al llarg d’aques-ta setmana i serà una cosa positiva, ja que amb elles ho passeu molt bé, moltes festes i sortides.TAURE - 21 / 04 - 20 / 05Estareu molt motivats per començar una dieta nova i també per fer una mica més d’esport. Tot això farà que el vostre cos estigui millor i us sentiu molt més bé.BESSONS - 21 / 05 - 21 / 06Despertareu l’interès d’una persona molt més gran que vosaltres i,si no teniu parella, això farà que pas-seu uns dies de sortides i festes amb ella.CRANC - 22 / 06 - 22 / 07Per a les persones d’aquest signe que no tinguin feina és una bona setma-na per començar a moure’s, ja que apareixeran feinetes que us aniran molt bé: aprofiteu-ho.LLEÓ - 23 / 07 - 23 / 08Si heu passat uns dies malament de salut, ara és molt bona setmana per millorar-vos i sobretot per fer una revisió al metge, per evitar ensurts. Vigileu.VERGE - 24 / 08 - 22 / 09La vostra economia millorarà gràci-es als vostres esforços i això farà que també pugueu permetre-us un petit capritx, que pot ser fins i tot un viat-get. Us anirà molt bé.BALANÇA - 23 / 09 - 20 / 10Estareu molt saturats de feina però molt bé, ja que d’aquesta manera veureu que algunes coses, fins i tot dins de la vostra família, milloraran molt ràpidament.ESCORPí - 21 / 10 - 22 / 11Es presenten molts canvis dins de casa vostra, ja sigui canviar mobles, pintar, fins i tot canviar de pis. El mo-ment és l’ideal, ja que trobareu el que esteu buscant.SAGITARI - 23 / 11 - 21 / 12Us amoïnaran tonteries que no ani-ran enlloc, principalment, relaciona-des amb les vostres amistats. Algu-nes no seran del tot favorables; no us refieu de ningú.CAPRICORN - 22 / 12 - 21 / 01Heu d’estar més pendents de la vos-tra parella i mireu de mimar-la una mica més, ja que hi haurà alguns problemes de gelosia i malentesos.AQUARI - 22 / 01 - 19 / 02Setmana de festes, invitacions d’ani-versari, etcètera, cosa que vol dir que ho passareu molt bé, però controleu una mica més la vostra economia.PEIXOS - 20 / 02 - 20 / 03La paciència serà una de les parts més important durant aquests di-es, i aquesta paciència l’haureu de tenir amb les persones superiors de la vostra feina.

David Saldoni és CONTRAPORTADA com a ...24 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DE L’1 aL 14 DE fEbrEr DE 2018

President de l’Associació Catalana de Municipis

“Hem demostrat que els ajuntaments som l’epicentre de la política institucional”

L’ENTREVISTA

David Saldoni de Tena va néixer a Sallent l’any 1976. Fins als 17 anys va estudiar i viure al seu poble, però en iniciar els estudis d’A d m i n i s t r ac ió i D i re c c ió d’Empreses es va traslladar a Barcelona.

És llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Barcelona i té u n pos t g r au en L ider at ge i Política Local per la Universitat Autònoma de Barcelona. Del 2000 al 2004 va ser el secretari d’organització de la Joventut Nacionalista de Catalunya. De tornada a Sal lent, l’any 1999 va entrar a l’Ajuntament com a regidor. Des del l’any 2011 és l’a lcalde de Sal lent. Ha estat v icepresident de l’Associació C at a l a n a de Mu n ic ipi s i e l passat 20 de gener del 2018 Saldoni va rellevar Miquel Buch com a president de l’Associació C at a l a n a de Mu n ic ipi s , en l ’a s s e m b l e a o r g a n i t z a d a a Cardona.

David Saldoni va ser el convidat ent rev istat a Ca na l Ta ronja TV el divendres 26 de gener al programa “Barra Lliure”, amb Pi la r Goñ i, i dos d ies aba ns a l “Cap i Casa l”, a mb Nú r ia R ius, i aquestes són a lg unes de les respostes que va fer a les preguntes.

Com entoma aquest nou repte, en situar-se al capdavant dels alcaldes d’aquesta organització municipalista tan gran i amb diferents sensibilitats?Independentment d’això, quan hi ha més de 700 associats que estan investigats, que els volen ficar a la causa comuna, etc., el que ha de fer l’entitat en aquest cas és representar-los, ajudar-los jurídicament i com faci falta, siguin del color que siguin. A més a més, hem demostrat que els ajuntaments són a l’epicentre de la política institucional del país i que han aportat una visió diferent. Però el que no podem permetre en cap moment és el que passa. A nosaltres ens agradaria que tinguéssim una institució

normal, que poguéssim escollir democ r àt ic a ment el nost re president i que d’una manera n o r m a l p o g u é s s i m f o r m a r govern. Això és el que voldríem tots, però el problema és que no estem en una situació normal. Des del moment que ten i m presos polítics i líders socials a la presó.

E s t e m v i v i n t u n a s i t u a c i ó anormal, no podem pretendre que el que haguem de fer aquests dies sigui totalment normal; el que hem de fer és reivindicar la voluntat de la gent, perquè ara quan alguna gent parla, sembla que no hi hagi hagut eleccions el 21 de desembre. Per a mi la democràcia és la voluntat de la gent, del poble.

Un dels reptes de què vau parlar a l’assemblea que es va fer a Cardona és l’estructuració del municipalisme. Com ho penseu fer?Tot ai xò son temes que hi ha sobre la taula i dels quals hem parlat molt, hi ha qui parla dels més de cent mil o cinquanta mil habitants, hi ha qui diu que són els ciutadans qui et fan fora i no cal que et limitis tu perquè

Pilar goñi i Núria rius

ja et limiten els altres... És el que dic, que hi ha una miqueta de tot sobre la taula. La dificultat que tenim tots plegats és arribar a concretar aquests temes, perquè això al f inal haurà d’estar en una llei. Les competències dels aju nt a ment s ha n de ser les mateixes per a un municipi d’1 milió d’habitants que per a un municipi de 500? Entre d’altres, això són temes que tenim sobre la taula. Les coses quan comencen de zero són fàcils i canviar-les quan estan fetes, és més difícil. I tot això, que són temes que s’han de debatre i que en alguns casos ja s’ha arribat a conclusions, és quan ens hem de mullar. Però com a ajuntament hem saber prendre decisions.

Pa rla nt del tema m i ner, ja que aquest és un tema molt impor ta nt perquè a fecta el Bages i la Catalunya Central, a part que és un dels motors més importants que tenim, com està la situació?Això és una realitat. Llavors ara estem al punt de fem coses o no fem coses per poder-ho arreglar? Des de el dia 30 de juny, es va aconseguir una pròrroga de dos

anys i darrere hi havia una sèrie de compromisos, i és important que els puguem anar complint.

Llavors aquest dimarts, el 23 de gener, vam donar llicència d’o b r e s p e r a l a p l a n t a d e purificació de sal que s’instal·larà a Sallent.

Per tant, un dels compromisos i reivindicacions històrics com és la implantació de la planta de sal serà una realitat. Ja l’hem pagada, perquè es pugui posar en marxa sobre el mes de març-abril d’aquest any, per tant que podem anar tractant menys sal que pugui arribar al Cogulló. Amb quin objectiu? Doncs que la mineria pugui ser sostenible, que de cara a l’any 2021-2022 ja no s’hagi d’abocar res ni al Fustaret ni al Cogulló.

A i xò ajuda rà a d ism i nu i r la salinitat de les nostres aigües, que h i ha a fectacions, h i ha s u r gènc ie s . Tot i a i x í , s ’ h a d i s m i nu ï t , d e g u t a m o l t e s accions, com recollir surgències, el canal perimetral de la Surjosa, a i x ò h a a j u d a t a r e d u i r aquesta “obv ietat ” i que les c on s e qüènc ie s s ig u i n molt

menys importants. La mineria, a l f i na l, té u na a fec t ació a l medi ambient, tant visual amb la muntanya de sal, de salinitat en l’ambient, que pot arribar a l’aigua, etc.

Hi ha moltes afectacions.En moltes coses té afectacions, l l a v or s a q u í é s on he m d e procurar que siguin mínimes i tot el que s’està fent, crec, va encaminat cap a aquí. El dia 30 de ju ny va m veu re i va m arribar a un punt en què ens vam adonar que no podíem tenir confiança en aquell moment. Perquè s’havia arribat a aquella situació no per un problema ni de l’Administració ni de la societat civil, sinó un problema de l’empresa, i, és clar, això no es podia repetir, perquè degut a això havíem perdut gran part de la confiança i que s’havia de tornar a guanyar.

Crec que és el que estem veient en els informes bimensuals, ja que bimensualment l’empresa presenta un informe sobre els i nd ic ador s que hem pac t at amb la Generalitat, per anar veient si es va complint o no es va complint amb l’objectiu final marcat.

I quan se sabrà el que diuen les dades?Tindrem unes dades que són mensuals des del 30 de juny del 2018 fins al 30 de juny del 2019, i s’ava luen des de d i ferent s administracions per comprovar que tot vagi bé perquè no ens tornem a trobar amb allò. I jo he de dir, des d’avui, que un punt de confiança crec que l’hem de poder recuperar, perquè es van complint les coses.

L l avor s, el fet que pug uem tenir aquesta planta de sal, que estiguem veient que els camions van cap a Súria i que hi vagin de la forma que hi van, que s’hagi incrementat un 7 % el triatge que queda sota, que sembla poquet, però, és clar, respecte al nombre de tones és una bestiesa. Per tant, són tot un seguit de coses que, a mi, com a president de la Comissió de Seguiment, em fan veure que no anem pas mal encaminats. n

aCN

DE L’1 aL 14 DE fEbrEr DE 2018 l NÚMErO 302 l 15.000 ... · com ens hi sentirem? a questes ......

Documents

Transcript of DE L’1 aL 14 DE fEbrEr DE 2018 l NÚMErO 302 l 15.000 ... · com ens hi sentirem? a questes ......