PERSONATGES

De la teléfon,

una

tartana al passant per familia

Merce Giralt

Som al passatge de Can Benet. D'aquívaren sortir les tartanes de la primera líniade transport de viatgers d'Alella, cap el 1848. Portaven els alellencs a veure el primer

ferrocarril de l'Estat, que cabria la línia Barcelona-Matará. Efectuem l 'entrevista a la mateixa casa on varen viure els iniciadors del servei de

tartanes: Benet Barnils i Comas, d'Alella, casat amb AntOnia Castella i Fornés, nascuda a Matará, i els seus fills Leonor, fosepa, fosep i foan. En foan es casa amb Rosa Lluch i

Mayal es, d' A l ella i tingueren dues fi lles, les nostres interlocutores: Montserrat i Antonia Barnils, les quals, amb la seva famíli a, encara hi v iuen.

- Des de quan el cognom Barnils ésa A/ella? - Segur no t'ho podria dir, pero a les primeries del segle passat ja hi era.

- /la idea d 'establir una línia de tronsport, com va sorgir, qui con­dui'o els carruatges i q uins serveis efectuaven regularment? -El meu avi Ben et. en Ben et de les Tartanes. tal com l'anomenoven els coneguts, fe io temps que tenia carros i cavalls amb e ls quals trans­portovo d iverses mercaderies d'u­no banda a I' altra ajudat pels seus fills, l'oncle Pepet i en Joan, el nos­tre pare. Nosaltres encara vórem veure aquí - ens indica una part de l'edifici- c arros. ta rtanes i animals. fins el 1928. El pare ens exp licava que I' avi va comen<;ar o dur gent o fer fontades p els voltants d el po­ble. costum molt estés en aquell temps. El pos del primer t ren pel Masnou. va crear una nova neces­sitat al poble: anor o veure'I i més endavant, acostar-hi els futurs viat-

gers perqué hi poguessin acc edir sense gaire estor<; i així trasllador­se en poca estona d 'Ale lla a l' es­tació del Masnou per agotar e l

Foto: Antonleto Bomills Uuch

tren, ja tos cap a Barce lona o cap a Mataró. Així va néixer l' ús de la tartana i el preu del trajecte era d e 25 c ént ims (l rol) . pujar i baixar,

Lo tartana, omb lo fomílio Alier Suñé, o lo Font d'en Ginesta o Vollromones. L'oncle

Pepet omb gorro i bruso fosco.

4 1

i 15 céntims per pujar. Els carruot­ges els menoven el seus fills: el nos­tre pare Joon i I' ancle Josep. Un deis orticles que tronsportoven els nostres carros foren e ls cítrics, taronges i llimones, que ontigo­ment es cultivoven al nostre terme. Es duien fins o lo plotjo del dovont de l'ojuntoment del Mosnou. Alla. en un port improvitsot. carregoven els cítrics en unes barques g rons que ~rtien omb diversos d estins. El corro de coso va t ransportar lo pedro omb lo quol es construí lo carretero que va d'Alello a l Mos­nou. Ero p edro del Sarou. que és uno pedrero aro en desús, situado al nostre terme. El trom d 'oquesto obro es va consid erar el més ben constru\t ent re les carreteres de lo sevo cotegorio. Aleshores. quon o lo Riera d' Alello. o lo Como Cloro, no hi hovio voreres, aquí al possot­ge sí que n 'hi hovio, i fetes om b llombordes de pedro del Sarou. per facilitar el pos deis carruotges que e ntreven i sortien sovint. -Podrieu contar-nos alguna anec­dota d 'aquella epoca? -D'hover-lo sentido explicar als pares. sí. Hi havio un personatge pintoresc i podríem dir q ue itine­rant, al qual anomenaven "el Noi de Tona·. Acostumava a venir al poble de tont en tant. Ero el que solio definir-se com arrenca-quel­xals i exerc io el seu ofic i a les tarta-

Foto. Antor!lela Born1/ls Uuch

JUAN ~ARMLS CASTELJ,.:A : lNn'WftO ·DE MMNQU '1 Al.ELLA }­COMERCtQITE EN AM'AS V ~R~8

nes de l'ovi, en el trajecte d 'Alella al Mosnou o o l'inrevés. Sembla ser que el nostre pare , en una ocosió, fou client del Noi de Tono . i aquest hi va t rebollo r de valent, potser m assa i tot .

- 1 el telefon. quin any va arribar a l poble? -A l'Estot Espanyol va arribar el 1925. A Alella. possiblement. el 1927 o 1928. El primer lloc on va haver-hi teléfon fou a I' Ajunta­ment . si bé senzilloment com abo­nat. omb e l número 90.74. conec­tat o lo línia 8 de Tiano. i d ' allí omb Badalona. Es féu així. d'entrada. perqué el poble no quedés o 'illot. Fins l'any 1929 va ser l' únic del po­b le . Jo aquest ony la C. TN . E. va

adjudicar-nos el teléfon públic per­q ué reuníem les condicions preci­ses. L'Ajuntament va sol. licitar. l'any 1932, un nou teléfon com a abonot d ' Alella i se li va assignor e l 51 . encaro que conserva la conexió amb el 8 de Tiono fins !'arribada de l' outomatitzac ió. el 16 de novembre del 1974. quan ja teníem 406 abo­nots. En temps difícils. el teléfon de Tiona del qual disposovo I' Ajunto­ment. fou de malta utilitat. Com que la població c reixia en nombre d'obonots. Te lefónica ens posa una línio amb Barcelona. compartido omb El Masnou i Teia. Va ser un temps llorg de picabara­lles perqué cado un volia ser el pri­mer de treure el servei p e r atend re rapid l'abonot. Va ser l'any 1939 quan lo more. veient l' inconvenient que repre­sentovo lo demora de conferen­cies en servei compartit. insistí fins aconseguir que es posés una línio d irecto d 'Alella o Barcelona. Fou un avene;: important en les comuni­cocions.

La central telefónica, amb el personal treballant.

-Com va ser que vosaltres vareu regentar lacentraleta. el locutori? -Fou per circumstancies familiars. El negoci de les tartanes requería personal masculí per a fer-se 'n corree i o l'anor ovanc;:ant en edat l'oncle i e l pare, i només quedar tres d ones a la fomília. la more. lo mevo germano i jo , evidentment no resultava fact ible que portéssim el negoci. Així ho varen veure els pares i fou aleshores quan la more sol.licita el locutori o lo Telefónica.

42

com a mitjó de vida interessant per a tots. Van sorgir dificultats per aconseguir-lo, pero al final li varen adjudicar. Va ser l'any 1929 ho vam celebrar amb una festa, ja et pots imaginar: brindis i un c artell sobre la porta engalanada que deia : «Bienvenida la C . T.N. de E. a Nuestro Pueblo». La more es va prendre amb molt d'interés la comunicació deis a le­llencs. Impulsó la lnstal.lació de lí­nies telefóniques a les masles més ollunyades del centre. LI va costar, pero el seu entusiasme era enco­monadís i els dela per conven­ce 'Is: 'Amb e l teléfon sera com si tinguessiu el metge al costat i. omb el temps, us podrem aferir un oporell amb el qual ens podrem veure les cares' . Un deis pro ble mes que eolia resoldre e ra el del cost de la instal.lacló. Ella propasó un número compartit , o sigui pagat a mitges 1 ta mbé utllltzat a mitges. Va ser una bona !Pluc ió. El barrl del Canonge era. pels anys 30, un sector de la poblacló d is­tont del centre 1 un xic marginat. Allí tombé s' instal.ló un teléfon , en uno casa, que era compartit en ús i pogament per tots els veins. El e o­broment s' efectuava en uns termi­nis odaptats a les possibllltats del veinot. Ben aviat vórem tenir 30 lí­nies. Els primers abonats taren: l , Alella Vinícola ; 2, Marqués d ' A lella; 3. Cal Xic; 4, Farmacia ... estadísti­coment. Alella -dins la cataloga­ció per nombre d 'habltants- fou, flns els anys 50-60 el p rimer poble de l' estat amb més qua ntltat de teléfonsper nombre d'habltants.

-El servei, en principi, era perma­nent? C om es e obrien e Is torns? -Sí. sempre s'ha tractat d 'un ser­vei permanent. La Telefónica als pobles petits només donava la centraleta en régim familiar, sense que la familia no tingués cap ne­goci. o sigui que la família havia de cobrlrel serveiper s sola . Nosal­tres reuníem tates les condlclons precises. A l'habltacló q ue hi havia al costat del locutori, hl teníem un canapé on poder descansar. Efectuóvem torns 1 allí sempre hi havio algú.

'· Fa9ana principal

43

1

.~ ... 1

'

,j · ~ ~

1

Secclóperab .

-Per quines qüestions recorrien principalment al telefon els ale­/lenes? Com reaccionaven davant del fet de parlar amb algú que no podien veure? -Principalment eren trucades per demanor el metge, a la farma­cia ... Recordo que una vegada, quan jo era molt petito, voig ago­tar el teléfon oprofitant que la more era foro, orran de la porta regant uns testas i en voig orgonit­zor una de bono. No sé exacto­ment quino cosa vaig dir, pero la meva veu infantil promogué un embolic. La more va intervenir de seguida. Vols que t 'expliqui una anécdota curiosa de quon s' ins­tol.loren els p rimers contestodors automótics?

- Ése/arque s. -Algú va t rucar FECSA, o "Avories' per sol.licitar un técnic que Ji odo­bés el frigorífic (industrial) que s'ha­via espatllat, cosa que podio re­presentar un perjudici importont. L' obonot no s' esperavo que li res­pongués lo trucado una veu gra­vada a l contestador, seguida d'un xiulet, una pausa i. .. tornem-hi. .. L'home no se'n sabio avenir. Com que lo trucada s' ollorgavo mosso (jo ho sabia perqué el llumet ver­mell no s'apogava), vaig escoltar el que es d eio: 'Qué t'has cregut, que només pots parlar tu? Ara es­coita 'm. 1 no tornis o xiular! ... El que jo vull és que m'adobis la nevera, de mi no te 'n riurós!'. De moment jo no sabia que fer, després em vaig d ecidir o respondre com si tos FECSA. Seguidament vaig enregis­t rar al contestador de !'empresa el missotge del comerciant que pre­cisavo d eis seus serveis.

-Recordes o/gunaltre fetcuriós? - Potser sí... Va ser l'any 1937 du-rant l' auroro boreal que va ser visi­ble o Cotolunyo, potser per enten­dre e l que explicaré coldró recor­dar que érem en p le na Guerra Ci­vil i lo gent estova molt inquieta. Aleshores qua lsevol esdeveniment podio semblar olarmont , la gent comen<;:ava a trucar i, com que la línia era compartida amb Teió, les trucad es es c reuoven , no donó-

vem a l'abast. Algú volia avisar els bombers, asseguront que Font de Cera cremava, altres deien que era al Valles, o Sabodell , l'incen­di, i que hovia d'anor-hi gent per ajudor-los. Va haver-h i també qui demanavo una barca per fugir a la mor, evitant així que el toe r o­t ra pés. Un garb uix molt conside­ra ble.

-Passant a un altre apartat: quins avantatges ha reportat, /' automa­tisme, siés que n'ha dut? - lndubtablement, ha estat un gran pos en les comunicacions. Les ha agilitzat moltíssim. Ara bé, també les d espersonalitza.

Foto: A ntornefo BomlfJs Uuch

Vista de la Riera Coma Clara i el carro.

- La sensació que vau exp erimen­tar en deixar per darrera vegada els auriculars damunt del tau/el/, fou d 'al/eujoment o de nostalgia? -Va representar l'alliberament d 'uno responsabilitat vers el poble, compartido durant molt d e temps. Pero també va dur un sentlment d e nosta lg ia per haver perdut el so de les veus de les persones que e ns era tan familiar. Sigui com si­gui, benvinguda !'hora en qué ens arribó I' automatitzoció.

-E/s abonats recordem amb enyoran9a e/s temps en que les factures de la telefónica ens arri­baven amb el detall d e tates les

44

trucodes efectuades. Que en pen­seu del sistema d'ara, que ens pre­senta uns rebuts impossibles de desxifrar? - Evidentment ero m olt m illor rebre lo relació de les trucodes desglossa­do. Col tenir p resent que es pro­dueixen c reuaments de línies, degut a la humitat, que poden induir a errors respecte a quin abonat co­rrespon c arregor l'import de lo t ru­cad a.Amb la humitot es propaguen uns insectes, una mena de cucs, per estrany que sembli, q ue són capo­<;:os de foradar els tubs de plom que cobreixen el fil de les línies. Pels torats quedeixen s'hi filtra la humitat ijo te­nim el contlic te en porta!

-Estem arribant al final. Voldríeu afegiralguna cosa? - Sí, voldríem, com jo vam fer amb motiu de l'homenatge que se'ns va aferir el dio 2 d e febrer del 1975, després de deixor lo nostra feino , agroir al poble d' Ale lla lo sevo actitud vers nosaltres d urant els 47 a nys que vórem ser al front de lo centroleta telefónico, i que encara duro ora moteix. A tots, moltes g rócies!

1 a tú, Mercé, el nostre reconeixe­ment per aquesto entrevista, que és una port viscudo de la Historia d'aquest estimat poble, joliu i aco­llidor, que és Alella. •