de novembre de 2007 minical … · so, el batec d’un cor, que es va debilitar fins disparar...

Reportatge Història gràfica Un llibre repassa en imatges els anys entre la II República i la repressió franquista PÀGINES 4 I 5.

Entrevista Arcadi Artís «La força de l’art és un sentiment» PÀGINA 7. Reportatge Pla, biògraf de Rusiñol PÀGINES 8 i 9

Dom

inic

alDiumenge 11de novembre de 2007

Diari de Girona ReportatgeÈxit precoç

Teràpia de Shock s’ha erigit des de laGarrotxa com un grup musicalrevelació en l’escena musical

adolescent. PÀGINES 2 i 3

MisterSofà

OFERTES DE TARDOR - OFERTES DE TARDOR - OFERTES DE TARDOR - OFERTES DE TARDOR

OFERTES DE TARDOR - OFERTES DE TARDOR - OFERTES DE TARDOR - OFERTES DE TARDOR

OF

ER

TE

S D

E T

AR

DO

R

OF

ER

TE

S D

E T

AR

DO

R

Mister SofàCtra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA

2 DominicalDiumenge 11de novembre de 2007

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: DDEG (TERÀPIA DE SHOCK,ELS QUATRE INTEGRANTS DEL GRUP MUSICALDE LA GARROTXA EN EL SEU LOCAL D’ASSAIGA LES PRESES).

11 de novembre de 2007

4 i 5 ReportatgeHistòria gràficaL’Associació de Familiars deRepresaliats pel Franquismerepassa en imatges els anysentre la proclamació de la IIRepública i la dictadura.

7 EntrevistaArcadi ArtísEl pintor i arquitecte afirmaque «La força de l’art és obrirun sentiment».

8 i 9 ReportatgePla biògraf de Rusiñol Una exposició de la FundacióJosep Pla analitza lareivindicació que feia l’escriptordel precursor del modernisme.

11 RutesFira medievala Lloret de Mar

13 GastronomiaEl consum de carn

14 Col·leccionismeUnió Postal Universal

SUMARI

C asos com el de Teràpia de Shock fanenveja a aquells exestudiants de sol-feig que, un dia, van veure irremeia-

blement clar que ser un alumne aplicat noés suficient quan es tracta de la música. Sino hi ha talent… Són tan joves, i se’ls veutan joves, que encara xoca més saber-losels autors d’un disc tan rodó com el quehan tret aquest estiu, a l’empara de BarbarProduccions. Sols fa un any que el grup exis-teix, però, a la seva comarca i entre el pú-blic adolescent, Teràpia de Shock ha fet mésforat que el TAV gràcies a les actuacions enfestes de final de curs, de poble i d’entitats.En Ferran Massegú –àlies Massa–, l’Albert Pa-rés, en Jaume Sucarrats –àlies Suka– i en Ge-rard Lòpez no es poden queixar dels dar-rers mesos. A més de treure el disc –unamaqueta molt digna amb 7 temes propis–, al’agost van guanyar el premi popular del con-curs de cançó de Salitja, al setembre vanactuar al Firal d’Olot en una de les revetllesde les Festes del Tura i a l’octubre van om-plir fins fer patir la comissió organitzadora elcentre cívic de les Preses, el seu poble –solsl’Albert és d’Olot.

Aquell dia els Teràpia van oferir un espec-tacle complet, musicalment i escènica, a lamida de la il·lusió i l’ambició que els acom-panyen. Com a toc d’efecte inicial, l’escenaries va presentar a les fosques i amb un únicso, el batec d’un cor, que es va debilitar finsdisparar l’avís d’encefal·lograma pla. Llavorses va il·luminar el teló de fons amb la imatgeque també il·lustra el disc: un gran cap ambulls a tot arreu i el cervell a l’aire. Els quatrejoves músics, vestits amb camisa blanca i cor-bata negra, van executar les coreografies quehavien preparat, van saltar com si tinguessinmolles als peus i van comprovar, un dia més,«que el millor de tocar en públic és quan lagent canta les teves cançons».

Ara el grup prepara temes nous i un nouespectacle que aspira a poder mostrar fora dela Garrotxa. Seria un altre pas endavant enl’aventura que els quatre joves –amb el su-port de les seves famílies i molt ben assesso-rats– s’han pres molt seriosament «des del pri-mer dia». En aquell moment els Teràpia vandecidir que el grup seria prioritari i que, perell, segurament s’haurien de perdre molts co-ses. Però és el que els agrada –afirmen– finsal punt d’estar disposats a moldejar el seu fu-tur en funció del que aquesta aventura donide si.

Com ells mateixos expliquen, tan sols fa unany que en Ferran Massegú, que ja cantavaamb un grup d’amics, i en Jaume Sucarrats,que tocava la guitarra, es van començar a tro-bar per tocar plegats. Una de les cançons quevan compondre llavors, Sense tu, ha esdevin-gut el primer hit de la formació, de seguidaampliada amb un bateria, en Gerard López:cara de nen, tan sols 13 anys d’edat –ara enté 14–, però ja amb algunes experiències aldamunt de l’escenari. Amb les baquetes a lesmans, en Gerard no pot estar-se quiet men-tre els seus companys –en Massa principal-

ment– relaten la incorporació al grup de laquarta i darrera peça, el baixista Albert Parés.A partir de la seva arribada, els Teràpia deShock s’han acostumat a treballar plegats lesmelodies i les lletres per a unes cançons quea vegades els surten en mitja hora i en altresocasions al cap de tres mesos.

LES LLETRESI de què parlen uns nanos que no tenen edatper fer, legalment, gairebé res? Doncs, decom viuen i es diverteixen molts adolescentsi la veritat és que les lletres de les cançonsLa nit al bar, La Taverna o la dedicada ales Festes del Tura, ho deixen força clar –atall d’exemple, els següents versos: « […] Lanit estic visquent amb un cubata i somrient/però t’haig de confessar que em començo amarejar/ Ara he sortit del bar i he quedatal·lucinat/ La penya va ben tova i jo vaig bentorrat […]» Malgrat tanta oda a la farra, elsTeràpia de Shock també volen parlar de sen-timents –desamor, solitud…– i fins i tot, i ambun bri de consciència social, del món que elsenvolta. D’aquí, per exemple, la cançó ambel sorollós títol de Corrupció i injustícia, obé Pobres i rics. Literàriament, les lletres nosón un prodigi, però –com explica en Suka–el grup s’esforça per no limitar-se a confe-gir tornades enganxoses, sinó que vol que«totes les frases comptin».

Probablement els primers a escoltar els te-mes ben bastits són els ciclistes que passegenpel bicicarril de les Preses a la Vall d’en Bas ique tot sovint s’aturen en sentir, procedentd’un garatge, una música en directe que nosona pas malament. Qualsevol grup amateurcorroboraria que és una sort de les més gros-ses. Disposar d’aquest garatge, ben arreglat,increïblement net i endreçat –potser per força,ja que pertany a la família d’un dels membresdel grup– i molt espaiós. A l’habitació del dar-rere hi ha els instruments i a la del davant, unparell de sofàs i la televisió amb una Play quenomés s’engega els caps de setmana. «Quans’ha d’assajar –almenys dos dies a lasetmana–, no hi ha Play» és la norma d’aques-ta preçoc formació, alimentada –musical-ment– amb punk-rock nord-americà i cana-denc –Green Day, Sum 41 i NOFX, entre al-tres bandes–, rock britànic –com ara The Li-bertines i Razorlight– i rock-pop en català–amb Els Pets i, sobretot, Lax’n’Busto com aimatge del màxim a què es pot aspirar en elcircuit català.

En botigues de discos d’Olot i Girona es-tan a la venda les mil, aproximadament, cò-pies del primer CD de Teràpia de Shock, unnom manllevat d’una pel·lícula musical delsanys 80 i adoptat després de descartar el deHot Dog.

La gravació del CD va tenir lloc entre maigi juny als estudis Clip So Professional ambl’enregistrament i les mescles a cura de MarcUsano i la producció artística de Joan Caña-da. Les fotografies que l’il·lustren són obra deJordi Milian i Esther Massegú i el disseny ge-neral de Dummiesgrafic.

precoçÈxit

El grup garrotxí de rock alternatiu Teràpia de Shock no és nomésuna novetat agradable –i sorprenent, tenint present la curta edatdels seus components– en el panorama musical gironí. A la sevacomarca, aquests quatre joves són un fenomen entre una partdels adolescents. Tenen fins i tot un club de fans.

TEXT: MERITXELL MASO FOTOGRAFIES: DDEG

Entrevista


1

1

Fotos:1El grup crea la majo-ria dels seus temesconjuntament.2Gerard López.3Albert Parés.4Ferran Massegú.5Jaume Sucarrats.6Els quatres jovesusen com a locald’assaig un garatgeals afores del poblede les Preses.

Gerard LópezEl bateria és el més jove del grup.Té 14 anys i estudia tercer cursd’ensenyament secundarid’obligatori (ESO).

Albert Parés17 anys. Estudia el Batxilleratartístic. Com la resta de membresdel grup, ha flirtejat amb diversosinstruments (saxo, per exemple),a part d’estudiar baix, l’instrumentque toca. També posa veus.

Ferran Massegú,«Massa»Veu i guitarra, l’altre coautor deSense tu. Té 16 anys i estudiasolfeig, guitarra i cant.

Jaume Sucarrats,«Suka»Guitarra i veus i coautor de Sensetu, la cançó bandera del grup. Té18 anys i, per tant, és el més grande la colla. Estudia un cicleformatiu d’informàtica.

2

6

3 4 5

Escenes de la II República, de la GuerraCivil i l’exili, imatges de l’expressió dela victòria franquista i testimonis de la

seva repressió a les comarques de Girona, in-closos els rostres d’algunes de les personesafusellades pel règim, constitueixen Repú-blica, Guerra Civil, repressió franquista. Histò-ria gràfica (CCG Edicions). Aquest és l’últimllibre de la presidenta i la portaveu de l’As-sociació de Familiars de Represaliats pel Fran-quisme, Aïda Lorenzo i Esther Llorenç, quedesprés d’haver reproduït consells de guerrai històries personals de víctimes republicanesara han optat per recordar aquest períodehistòric mitjançant fotografies.

Amb aquesta publicació, l’organització per-segueix el mateix objectiu que amb els seustres llibres anteriors, Hores de vetlla. Últimescartes de persones afusellades (2005), Donesrepublicanes (2006) i Republicans represaliatspel franquisme (2007): exigir el reconeixe-ment de les persones que van lluitar contrael franquisme, l’anul·lació de tots els con-sells de guerra de la dictadura i provocar lareflexió de la ciutadania. Amb aquesta fina-litat, han elaborat una història gràfica querecull nombroses fotografies inèdites i quearrenca amb la proclamació de la Repúblicael 14 d’abril de 1931, per acabar amb un repàsvisual del treball que ha realitzat l’associaciódes que es va constituir ara fa quatre anys aFigueres. Entremig, es recorden diversos epi-sodis de l’etapa republicana i de la guerra,es mostren algunes escenes de la vida delsexiliats a França i es recuperen imatges dela dictadura.

La nova publicació de l’Associació de Fa-miliars de Represaliats pel Franquisme re-cull material facilitat per particulars i pels ar-xius municipals de Palamós, Figueres o SantFeliu de Guíxols, així com també pels arxiuscomarcals de l’Alt Empordà i la Selva, l’Ar-xiu històric de Girona, el d’Imatges de la Di-putació de Girona i el del Tribunal Militarde Barcelona. El pròleg del llibre va a càrrecde l’historiador Enric Pujol, qui destaca elvalor historiogràfic de les fotografies inèdi-tes aportades per moltes de les cinc-centesfamílies catalanes associades a l’organitzaciói conclou afirmant que «cal prendre cons-ciència de la necessitat de la reparació totalde les víctimes».

República, Guerra Civil, repressió franquista.Història gràfica s’obre amb imatges provi-nents de l’Arxiu d’Imatges Emili Massanas iBurcet de la Diputació de Girona correspo-nents a la proclamació de la República, en-tre les quals hi ha una celebració a la plaçaSant Agustí de Girona o una noia evocant laRepública, fotografiada per un guixolenc. Elcapítol continua amb testimonis d’un soparen honor de Francesc Macià que es conser-va a l’Arxiu municipal de Sant Feliu, d’una vi-sita del president de la Generalitat a l’Ajun-tament de Girona o d’una recepció que el ma-teix Macià va oferir al president de la segonaRepública espanyola, Manuel Azaña; aques-tes últimes situacions es van captar en foto-grafies que Diari de Girona va cedir a l’arxiude la Diputació.

Les escenes de la Girona republicana escompleten amb imatges de col·leccions de se-gells i bitllets emesos durant aquest períodeperò, sobretot, aturant-se en la seva escola,els drets de les dones –es reprodueix una ma-nifestació realitzada a Banyoles el febrer de1936– i l’activitat agrària. En referència alsistema educatiu, es publiquen imatges de lesescoles públiques de Vilamacolum, Vidrereso Figueres.

El repàs gràfic de la Guerra Civil passa perdiferents fronts bèl·lics, reprodueix postals desoldats republicans gironins a les seves fa-mílies, mostra els efectes dels bombardejosa Palamós i estades d’infants refugiats a Juiào Banyoles. Les cues d’exiliats a la fronterafrancesa fan d’impàs abans d’entrar en el ca-pítol dedicat a la victòria franquista, formatper imatges de l’arribada de les seves tropesa Barcelona, actes religiosos a la Bisbal i Fi-gueres, desfilades militars commemorant l’ocu-pació a la capital de l’Alt Empordà o de fa-langistes a Palamós. El recorregut històric con-tinua per les presons i el treball dels reclusos,per acabar amb els rostres de 74 de les 519persones que van morir afusellades a les tà-pies del cementiri de Girona entre el finalde la Guerra i 1945. El llibre de l’Associacióde Familiars Represaliats pel Franquisme estanca recordant la figura de Quico Sabaté, lesvisites de Francisco Franco a Girona.

Història

gràficaL’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme recullfotografies inèdites en un llibre que recorre el període comprès

entre la proclamació de la República i la repressió de la dictadura.

TEXT: PILI TURON


1

2

Afusellatsa Girona1939-1945Les forces franquis-tes van afusellar 519persones a les tàpiesdel cementiri de Giro-na, entre les qualsles vuit que aparei-xen a sota d’aques-tes línies i al final dela pàgina següent.

Reportatge


3

4

Fotos:1Francesc Macià al’Ajuntament de Giro-na, 19 de desembrede 1931. Autor: Jo-sep Maria Sagrera.Fons DdeG, Diputa-ció de Girona.2Proclamació de laRepública. Autordesconegut. FonsDiputació de Girona.3Franco baixant lesescales de la cate-dral, 17 de maig de1960. Foto: Ajunta-ment de Girona.Fons Sans.4Sala de recluses del’hospital de SantaCaterina de Girona.Procedència: FamíliaTorrent. 5Noies voluntàriesper l’ajuda a Euskadidurant la GuerraCivil, Banyoles 1936.Autor: R. Vilarrubias.Fons Diputació deGirona. 6Construcció del NouHospital de Figuerespel 40 batalló de tre-balladors. Col·leccióimatges Figueres.7Visites esperant a laporta de la presóprovincial de Gironaa Salt, 1944. Pro-cedència: FamíliaAlabau.8Quart aniversari dela «Liberación Na-cional». Desfiladamilitar per la Ramblade Figueres, 1943.Fons ProcuradorJou.

5

76

8

Establimentsantics

6 DominicalDiumenge, 11de novembre de 2007

Rotor:És de plàstic i gira entorn d'un eix i aquestgira al seu torn en perpendicular, cosa queprovoca un camp de força centrífuga. Es potaccelerar fins a arribar a 16.000 voltes perminut i arribar així a un pes total de 16 quilos.

Mecanismeinterior:

L’interior delPowerBall,

posseeïx uns ledso llums que commés ràpid giren,

més augmenten laintensitat de la

llum quedesprenen.

PowerBall ha estat desenvolupat als Estats Units a petició de la NASA. Com que els astronautes no poden entrenar-seamb pesos en situació d'ingravidesa, es requeria un dispositiu d'exercici que també pogués utilitzar-se a l'espai. Les teories

científiques més recents en el terreny de la teràpia motora han permès desenvolupar el PowerBall. Al contrari que altres aparells,el PowerBall no funciona amb pesos fixos, sinó gràcies al principi de la força centrífuga. Per això, la força del PowerBall és variablei s'ajusta a l'estat de forma de l'usuari. La força centrífuga generada pot ascendir fins a aproximadament 16 quilos a 16.000 revolucions

per minut.

Maneresde començar:

Carcassa:Powerball

generalment està fetde plàstic pero també

pot ser de metalllleuger.

Opcional:Al Powerball se l'hi potincorporar un comptadordigital, que marca la velocitati revolucions per minutrealitzades.

Ajuda:Aplicació de plàstic tou per facilitarque s’adhereixi més bé quan es moua gran velocitat.

Mitjançant el fil:Es col·loca el fil en un foratdel rotor i s’enrotlla al llarg

de tot el perímetre com unabaldufa. Tot seguit s’estira i

comença el moviment.

Moviment:Un cop accionat es tracta de

fer un moviment rotatiupartint del canell com a

centre.

Mitjançant la mà:També es pot iniciar el

moviment fregant de maneraràpida el rotor amb el palmell

de l’altra mà.

Moviment:Un cop accionat es tracta de

fer un moviment rotatiupartint del canell com a

centre.

Joan Montaner / DdeG

Com funciona:El rotor del PowerBall gira entorn d'un eix i aquest gira al seu torn en perpendicular a l'interior del PowerBall. Aquest moviment genera el soroll agut que indica que l'eix del rotor es troba en moviment al nucli delPowerBall. En girar el PowerBall cada vegada més de pressa, el rotor augmentarà el nombre de revolucions.El ‘soroll’ generat té un so musical i anima a fer-lo girar cada vegada més ràpid. Qui desitgi sentir un autèntic«udol» haurà de decantar-se pel PowerBall Regular. Qui prefereixi la bellesa, podrà delectar-se amb els modelsAmber Light o Blue Light. Aquests últims incorporen leds que augmenten en intensitat a mesura que el rotorgira més de pressa. El PowerBall funciona sense piles. S’acciona exclusivament amb la força muscular. Al nucli del PowerBalles troba un rotor de 200 grams de pes. Quan es posa en moviment, es genera un impuls de torsió entorn del'eix. Es pot comparar amb el funcionament d’una bicicleta: Com més ràpid és el moviment, major estabilitats'obté.

2

1

Bíceps:Col·locant el braç

lleugerament doblegates tonificael bíceps.

Quadríceps:Col·locant el braç

estirat es tonifica elquàdrícepso espatlla.

Tríceps:Col·locant el braç

estirat al costat delcos es tonifica el

tríceps.

Braç:Es pot realitzar el

movimentmovent tot el

braç.

Canell:Es pot realitzar el

movimentmovent només el

canell.

Dits:Es pot realitzar el

movimentmovent només

els dits.

Musculatura que es pot tonificar: Maneres de rodar:

Altres invents de la NASA

ISBN 84-8431-857-5

9 7 8 8 84 4 3 1 8 5 7 6

Codi de barres:Originalmentdesenvolupats perajudar la Nasa arealitzar el seguimentde millons de pecesper a naus espacials,els codis de barresara els usenpràcticament tots elsvenedors perrastrejar què es veni què queda almagatzem.

Botes d’esquí:Aquestes botesd’esquí fan servirplegaments de l’estild’un acordió, similarsal disseny dels vestitsespacials, perpermetre que la botaes flexioni sense patirtorsió i segueixidonant suport icontrol per mantenirla precisió peresquiar.

Bolígraf espacial:El bolígraf Espacial Fisher vaser desenvolupat per ser usata l’espai. La majoria de bolígrafsdepenen de la gravetat perquèflueixi la tinta a la punta de labola. En el cas d’aquest elcartutx de tinta conté gas(pressuritzat) que implusa latinta cap al punt de la bola. Aixòsignifica que pot escriure capper avall. A més, fa servir unatinta especial que funciona enambients calents i molt freds.

Detector de fums:Es va fer servir perprimera vegada al’estació espacialSkylab, que va estar enòrbita al voltant de laTerra (1973), per ajudara detectar qualsevoltipus de vapors tòxics.Ara es fan servir en lamajoria dels habitatgesi en altres edificis peradvertir les personesd’un incendi.

Termòmetre per a l’orellaEn lloc de mesurar latemperatura amb unacolumna de mercuri, aquesttemòmetre té una lent similara la d’una càmera i detectaenergia infraroja, que sentimcom a escalfor. Com méscalenta està alguna cosa(com el cos), més energiainfraroja emet. Aquestatecnologia es va desenvoluparoriginalment per detectar elnaixement de les estrelles.

Fins al 13 de gener poden apreciar «Ventde grafit», la primera exposició públicad’aquest arquitecte mexicà d’origen ca-

talà que representa el mestissatge de l’exili.Entre les seves obres destaca la SalaNezahualcóyotl a la UNAM (Universitat Na-cional Autònoma de Mèxic), a Mèxic DistricteFederal, on va nèixer el 1946. Arcadi Artís araenceta trajectòria com a pintor. Transmet paui serenor, instants màgics a través d’aquestsgrafits del Museu d’Art de Girona. Desco-breixin-los: valen la pena. Hi ha molt de tre-ball de dibuixant i d’observador de la natu-ra.

La seva família és un tros de cultura ca-talana: està vinculat amb en Tísner, l’Es-priu i en Calders. Sí. El meu pare era germàd’en Tísner i germà de la Rosa Artís, casadaamb en Pere Calders. Vivíem en el mateixcarrer. Eren exiliats.

Conservaven la cultura català? La mevacultura és la catalana. Sóc mexicà. Però lesmeves arrels són catalanes (parla en català).És la història de tots aquells que van viureaquelles circumstàncies: finalment acabes sentde les dues bandes. Es van veure obligats amarxar de casa.

Té alguna anècdota d’aquests personat-ges? En Tísner i en Pere Calders arribavena casa dels meus pares a les tres de la tarda,i jugaven a escacs fins al vespre. No s’espe-raven ni que mogués l’altre. Es coneixien tanbé que feien els moviments ràpid!

L’Espriu era tan tancat? Ell es va quedar aCatalunya, diuen que era una persona in-trovertida, molt tímida. No vam tenir gairecontacte.

No troba que hi ha com una amnèsia so-bre l’exili català a Mèxic, tan important?Hi van anar molts catalans, crec que van seruns 10.000. De memòria, no n’hi ha de capmena. Es mira l’ara i la resta no compta. Peròjo estic convençut que un és allò que erenels de darrere. Sempre acaba sortint allò queno vas fer.

A l’exposició del Museu d’Art es percepaquest bagatge? La meva obra reflecteix lanostra cultura. Allò que he volgut fer aquíés cercar aquesta identitat: és més universalperquè sóc de diferents llocs. El meu paisatgeno és cap lloc concret. Són idealitzacions.

Algú podria trobar referències de cultu-ra japonesa, amb l’aire que és nota tant,aquestes atmosferes tan tàctils. Hi ha unaafinitat estètica. És una visió de la naturale-sa intentant transmetre l’emoció que desprèn:allò que és la terra, l’aigua, la gespa. Unavisió universal. Aquest és el camí que m’in-teressa transmetre.

En blanc i negre. Sí. És el contrast. Totes lespeces són diferents. Cerco no repetir-me. Can-vio la composició. Cerco un equilibri i un de-sequilibri. Procuro fer canons que saps queno has de fer. Vull transmetre una emoció iun sentiment.

Hi ha la recerca de pau, es transmet unaatmosfera molt tranquil·la. Ho trobes així?La naturalesa és la contemplació de la vida.

Es pot veure com un haikú, és un ins-tant robat a la natura. Així és. M’agradenmolt els haikús. He fet sèries d’haikús ambordinadors. Són obres immediates.

Com la bellesa de l’atzar. Sí. He dibuixatla naturalesa molt. He fet servir l’aquarel·la,el pastel, la ploma, la tinta. Ja no és una cò-pia. Veig la naturalesa d’una altra manera:és un esperit. La força de l’art és obrir un sen-timent.

Té una trajectòria com a arquitecte, sen-se la seva base, seria pintor? (riu) Dibui-xo des que tinc memòria! Sóc un enamoratde l’arquitectura. M’hi he dedicat a fons. L’ar-quitectura la fas per als altres. I crec que avuil’arquitectura manca d’aquesta visió. L’ar-

quitectura d’autormoltes vegadestransmet formesque no estan re-lacionades a laseva funció. Hiha un predominiexagerat de laforma, quan ésforma i funció.

Hi ha modes:potser ara elsarquitectes sem-blen divesd’òpera? Lesobres se les had’apropiar lagent. Són patri-moni de tots.Això m’ha passata mi. I és el mi-llor que et potpassar. En el meucas, fa un anyque he decidit ferde la pintura lameva forma devida.

Va fer l’audito-ri Nezahualcó-yotl, Le Corbu-sier volia unacreació utilità-ria; ara semblaque prima moltla marca de l’au-tor, tipus Fors-ter, què li sem-bla? Hi ha dife-rents línies. Lesmeves obres,plàsticament, crecque eren unaaportació a un es-pai de vida. L’ar-quitecte solucio-na un espia entots els àmbits:utilitari, emocio-

nal. Per mi un exemple interessant és Gau-dí. Va fer profundes aportacions en l’orga-nització de l’espai i les necessitats de l’usua-ri. Com la rampa de La Pedrera o la CasaBatlló, que la va reordenar. Hi ha un gransentit comú. Jo, per exemple, sempre dibui-xo amb llum natural.

Recomani’ns alguns indrets íntims de Mè-xic poc coneguts. Mèxic és un paisatge insò-lit i inacabable. De les coses últimes que hevist, la part de la Baixa Califòrnia sud, noels Cabos, fer el recorregut des dels Cabosfins a Guerrero Negro. Fins a mitja Penínsu-la. Parlem d’unes dimensions de la mida d’Ità-lia. Fas 300 quilometres al dia, et pares ontrobes. És una sensació sorprenent de silen-ci, de soledat. Et podria dir Yucatán i Txia-pas, allà el mar té més llum que el cel. El fonsté una sorra blanca, molt, molt blanca, quereflecteix la llum del sol. És un color maragdadel mar que treu l’alè.

Entrevista


ARCADI Artís Pintor i arquitecte, presenta l’exposició «Vent de grafit» a Girona

Artís és nebot de tres monstres de la nostra cultura: Espriu, Calders i Artís-Gener. El Museu d’Art deGirona acull l’obra d’aquest arquitecte fill de l’exili. Una pintura sensorial, estètica, on el paisatgepren forma despullat, com un poema zen japonès.

“La força de l’art és obrir

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA

un sentiment”

“La meva

obra reflecteixla nostracultura.

Allò que hevolgut fer aquí

és cercaraquestaidentitat:és més

universalperquèsóc de

diferentsllocs. El meupaisatge noés cap lloc

concret.Són

idealitzacions.

“

Rossinyol és una de les glòries més autèn-tiques de Catalunya (...) En aquest paísde passions africanes, de passions que

arriben a enterbolir fins les coses més autèn-tiques de la vida intel·lectual, Rossinyol visquéen un pla superior, feu la seva vida sempreuna mica llunyà, elegant, dissimulant amb elseu esperit irònic i bonari un fons d'amargori de melancolia vital». Aquest fragment de l’ar-ticle que Josep Pla va publicar a La Veu deCatalunya després de la mort de SantiagoRusiñol, el juny de 1931, deixa clara la sevaadmiració pel precursor del modernisme.

L’escriptor baixempordanès va reivindicarl’obra i la personalitat del creador del senyorEsteve, un fet que la Fundació Josep Pla dePalafrugell ha plasmat en una exposició co-missariada per la professora de Literatura ca-talana contemporànea de la Universitat deGirona, Margarida Casacuberta. A la mostra Plabiògraf de Rusiñol –titulada igual que un arti-cle de Casacuberta publicat ara fa deu anys ala Revista de Girona– s’analitza la cronologiad’aquesta reivindicació. En el catàleg, la di-rectora de la Fundació, Anna Aguiló, contex-tualitza la proposta en el marc social actualressaltant el valor de la tasca de Pla «en unsmoments en què la recuperació de la memò-ria històrica és una qüestió de màxima actua-litat», destacant el seu «rescat de la tradició cul-tural pròpia (...) en plena postguerra i amb vo-luntat de reconstructor, a través de la figura deSantiago Rusiñol».

L’estudi realitzat per la professora Margari-da Casacuberta comença analitzant la presèn-cia de Rusiñol en els dietaris de Josep Pla que,entre el 13 d’octubre de 1918 i el 25 de maigde 1919, l’esmenta dues vegades gairebé demanera anecdòtica. Sis anys més tard, Pla l’ho-menatja públicament en l’article titulat «Davanten Russinyol» –La Publicitat, 11 de desembrede 1925–, reconeguent la seva rellevància enel context polític i social de l’època. D’aquestmoment, Casacuberta destaca que a Josep Plali interessava recuperar Rusiñol «com a mo-del d’intel·lectual alternatiu a l’intel·lectual nou-centista un cop esfondrat el moviment desprésdel cop d’estat de Primo de Rivera» i, alhora,aconseguir sense èxit que escrivís les sevesmemòries.

Santiago Rusiñol va morir el 1931 i, a partird’aquest moment, la comissària de l’exposi-ció explica que s’accentua l’ús de la seva imat-ge com a reflex del projecte literari de Pla. L’es-criptor torna a reivindicar el seu referent, araja desaparegut, a «Calendario sin fechas.- Re-cuerdos de Santiago Rusiñol», publicat a larevista Destino el 1940. Aquí, i tal com expo-sa Casacuberta, Pla projecta un conservadu-risme sobre la figura de Rusiñol que, d’algu-na manera, li permet justificar algunes de lesseves decisions personals durant la guerra. Tresanys després, el baixempordanès adopta unaperspectiva crítica amb la política anticatala-nista de la dictadura, present a «Si Rusiñol vi-viera...» –Diario de Barcelona, 25 de novem-bre de 1943– o en la biografia Rusiñol y sutiempo –també del 43. Més endavant, el 1955,aquest llibre es reescriu i es revisa en catalàdintre d’una campanya en defensa de la llen-gua i la literatura catalanes. El 1970, SantiagoRusiñol i el seu temps es va publicar dins latrilogia Tres artistes: Manolo, Rusiñol i Mir,en el volum catorzè de la seva Obra comple-ta.

Pla biògraf de

RusiñolLa Fundació Josep Pla de Palafrugell analitza la reivindicació que l’escriptor baixempordanès

va realitzar de la figura i l’obra d’un dels precursors del modernisme, Santiago Rusiñol.

TEXT: PILI TURON FOTOGRAFIA: MARC MARTI


1

32

Reportatge


5 6

87

4

Fotos:Sobre aquestes lí-nies, Josep Vilado-mat, bust de JosepM. Cruzet (FundacióJ. Pla. Col. SebastiàBorràs) i portada de«Tres artistes: Mano-lo, Rusiñol i Mir».1El cartell de l’exposi-ció, amb un frag-ment de «SantiagoRusiñol damuntd’una làmpada» deRamon Casas.2Portada d’una edicióde 1929 de «Cosesviscudes», de Rusi-ñol. Arxiu de Marga-rida Casacuberta.3Josep Pla al Mas Plade Llofriu, el 1977.Autor: Manel Padrós.Fundació Josep Pla.4Rusiñol, «Ametllersflorits. S’Alqueriad’Avall, II». Oli,1914. Col. particular.5«Maternitat», de Ma-nolo Hugué (1900).Museu Cau Ferrat.6Alguns dels llibrespresents a la mostra.7Rusiñol amb amics.Fons: Cau Ferrat. Bi-blioteca SantiagoRusiñol de Sitges.8L’última carta de Ru-siñol a Lluïsa Denís.Aranjuez, 25-5-1931.

Establimentsantics


Pere Camps i Teixidor des de molt jovees va dedicar al comerç. A l’any 1905va muntar un establiment a Pals, a la

que abans s’anomenava carretera de Pala-frugell i avui és carrer Enginyer Algarra. Enaquell local hi havia fleca, casa de menjars,bar i un petit hostal amb poques habitacions.Com bon establiment de poble –que a mésera l’únic–, a la botiga tot es despatxava agranel, com ara el cafè, l’oli, el sucre, l’arròs–que era dels conreus propers– i la farina,al marge de vendre productes com espel-mes, carbur, fardells de bacallà, arengades,vins, menjar per als animals de granja i, finsi tot, saques de ciment. Per poder atendrela gran quantitat de feina que se li amunte-gava cada dia, llavors tenia diversos empleatsi la seva dona, Mercè Portilló i Llambí, tre-ballant a la casa.

A començaments del segle passat Pals nosuperava els vuit-cents habitants, incloent-hi el barri dels Masos i les cases de pagèsproperes. En aquells temps es conreaven elscamps i l’arròs. La població era eminentmentagrícola i ramadera i la majoria dels pro-ductes del camp i l’aviram s’anava a ven-dre en carro al mercat setmanal de Palafru-gell.

El matrimoni Pere Camps i Mercè Portillóva tenir tres fills –dues noies i un noi– i vaser aquest, nascut a l’any 1914, qui va vo-ler continuar amb el negoci del seu pare.Molt abans dels quinze anys, Josep Campsi Portilló ja estava a l’establiment ajudanten el que fes falta. El seu pare, Pere Campsi Teixidor, per circumstàncies polítiques,va ser gairebé obligat a presidir l’Ajuntamentde Pals com alcalde durant un any, de 1930a 1931, però sense deixar la botiga.

REFORMES I TEMPS MODERNSDes que la botiga va entrar en funciona-

ment, l’establiment no es tancava mai; te-nien obert diumenges i festius, però no no-més pel bar, sinó també per la venda de pai queviures. Durant la Guerra Civil tampocvan tancar, malgrat que Josep Camps i Por-tilló va haver d’anar a servir a l’exèrcit, peròno va trepitjar el front perquè el van allis-

tar a Intendència. L’única pèrdua que vatenir l’empresa va ser la incautació d’un ca-mió que tenia la família i que els republi-cans es van emportar i no el van tornar maimés.

A l’any 1940, va morir Pere Camps i Tei-xidor i es va encarregar del negoci el seufill, Josep Camps. Es van fer reformes a lacasa, que es va engrandir. L’establiment vadeixar la venda de cereals, de la mateixa ma-nera que anys abans s’havia deixat l’hostat-geria i els carruatges, però es va mantenirla fleca.

Aleshores també va començar una novaetapa. Entre els anys 1950 i 1960, a l’esta-bliment de Josep Camps i Portilló es venien,a més, olles i cassoles de Breda, pots de vi-dre, citrells i porrons de Manresa, oli, li-cors i vins a granel, fils de cosí, oli de ricí ialtres productes com el Blanco de España,que servia no solament per emblanquinarles façanes de les cases sinó també per gua-rir les ferides d’alguns animals.

Amb la venda dels pots de vidre, curio-sament, en una ocasió se’ls van acabar per-què l’empresa que muntava les antenes deRadio Liberty els va comprar tots per po-sar-hi a dins mostres de terra de les obres i

enviar-les a analitzar a uns laboratoris ame-ricans.

L’any 1968, Jaume Camps i Cornell, fillde Josep Camps i Portilló, va entrar a l’em-presa ajudant al seu pare, després de fer elservei militar a Sant Climent Sescebes. El1969 es van fer reformes a la casa, treientels vells armaris de fusta i canviant-los perlleixes amb l’objectiu de convertir-ho toten autoservei. L’any 1984, al jubilar-se el seupare, Jaume Camps passa a regentar la bo-tiga i cinc anys més tard es casa amb Mont-serrat Comas i Prim, que es queda a l’esta-bliment amb ell.

En aquell moment es deixen de bandaels productes a granel i entren al mercatels envasats. Va ser llavors quan es va aca-bar el costum de comprar cada dia, nomésel que es necessitava d’immediat per la jor-nada. Els clients ja compraven per a tota lasetmana o per a tres o quatre jornades se-guides. Des d’aleshores fins ara les coseshan continuat igual.

Jaume Camps i la seva dona, MontserratComas, no tenen fills. Quan ambdós es ju-bilin, dintre d’un temps, tancaran les por-tes i s’haurà acabat un negoci que haurà du-rat cent dos anys.

Can CampsPalsÉs l’establiment d’alimentació més antic de Pals, que primer va

ser fleca, hostatgeria i magatzem de queviures i ara és autoservei.La botiga tancarà d’aquí a uns anys perquè no hi ha hereus.

Història

La casa va tenirels seus iniciscom a botigade queviures,però també hihavia bar, hos-tatgeria, menjari magatzem detota mena deproductes,inclòs ciment.Gairebé tot esvenia a granel.El fundador,Pere Camps iTeixidor, va seralcalde de Palsun any. Durantla Guerra novan tancar, peròels van incautarun camió quetenien per tre-ballar. A la post-guerra es vanfer reformesi es van deixarl’hostatgeria iels cereals.Anys més tard,es tornen a ferreformes.

Origen1905.FundadorPere Campsi Teixidor.Propietàriactual Jaume Campsi Cornell.TreballadorsRègim familiar.ActivitatAutoservei.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Lloret de Mar recorda cada any els primerspobladors d’aquest municipi de la co-marca de la Selva celebrant una Fira Me-

dieval, que omple els carrers d’espectacles,parades amb productes artesans i un ampliventall d’activitats relacionades amb aquellaèpoca. El certamen es realitza aquest cap desetmana –va començar ahir i continua avui–coincidint amb les Festes de Sant Romà, queLloret celebra a mitjan novembre.

Avui, Lloret de Mar continua amb el seu viat-ge en el temps, que des d’ahir l’ha transpor-tat fins a l'època medieval. Al llarg de tot eldia, mags, comerciants, acròbates, artesans itota mena de personatges mil·lenaris trans-formen el centre de la població en un es-pectacle.

Segons destaca l’Ajuntament –responsablede l’organització–, la Fira Medieval de Lloretde Mar és una de les més importants de Ca-talunya tant pel nombre de visitants que cadaany omplen els carrers de la població comper la qualitat dels seus espectacles, artesansi productes naturals.

La mostra fa que el visitant se senti com sihagués aterrat en el Lloret de Mar del segleXI, quan la població va anar sorgint al vol-

tant de l’activitat agrícola i pesquera, i va anarcreixent gràcies als oficis artesans.

Tant ahir com avui, els carrers i les placesde Lloret de Mar s’han omplert d’estands ones fan demostracions d’oficis ja desapareguts,com el de picapedrer, boter, forjador o orfe-bre, entre d’altres. La programació de la FiraMedieval també inclou activitats lúdiques comcercavil·les, muntatges teatrals, espectacles decarrer o exhibicions de tir amb arc, tan solsper citar-ne alguns.

A part de la mostra, les persones que s’acos-tin a Lloret de Mar també podran gaudir dela Festa Major d’hivern que se celebra pelsvolts de Sant Romà, un màrtir cristià al qual–segons explica la tradició– li van tallar la llen-gua i va ser estrangulat amb una corda a An-tioquia. L’església parroquial de Lloret està de-dicada a aquest sant i, d’estil gòtic de transi-ció al renaixement que es va construir entreels anys 1509 i 1522, és un dels edificis delmunicipi que mereix ser visitat.

Rutes per lescomarquesgironines11 DominicalDiumenge 11de novembre de 2007

Viatge al passatEls carrers i les places s’omplen de demostracions d’oficis de l’Edat Mitjana, estands i espectacles

Fira Medieval a Lloret de Mar

Telèfonsi adrecesd’interès

– Ajuntamentde Lloret deMar, carrerJosep Pla iCasadevall, 2.972 36 47 35www.lloret.org

JOS

EP

M. B

AR

TOM

EU

IRIS

TRIO

LA

DD

EG

CA

RLE

S C

OLO

ME

R

ARLES DE TEC «LES GORGES DE LA FOU»EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN

DE PRIMERS D’ABRIL AL 30 DE NOVEMBRE DE LES 10 A LES 18 HORESPÀRQUING - BEGUDES - RECORDS Tel. 0033/468 39 16 21 - FRANÇA

PRATS DE MOLLÓ

MONTFERRER

CORSAVI(CORSAVY)

COLL D’ARES

CERET

PERPINYÀ(PERPIGNAN)

EL PERTÚS(LE PERTHUS)

ARLES DE TEC(ARLES SUR TECH)

LA FOU

Hi va haver un temps, més o menys coincidentamb els inicis de la transició política espanyo-

la, en què es van posar de moda els llibres signatsper un o dos ciutadans i escrits, no obstant això,per molts altres; els «autors» es limitaven a enviarun qüestionari a un nombre més o menys elevat depersones i, si el volum de respostes ho permetia,les publicaven com a llibre signat pels remitents.Que jo recordi ara, això ho va fer fins i tot Giro-nella; és de suposar que va ser ell qui va cobrarels drets d'autor, i no els «cent espanyols» que vancontestar a la seva pregunta de què opinaven deFranco o què pensaven de Déu. I tot això quan nin-gú imaginava la possibilitat d'Internet, el que té mésmèrit: correu postal implacable.

Un pensaria que amb l'arribada de la «xarxa dexarxes» proliferarien aquests llibres, aquests exem-ples de llei del mínim esforç i d'aprofitament de labona voluntat aliena. No ha estat així, almenysque un sàpiga... excepte en un camp molt con-cret: els llibres de cuina. L'assumpte pot semblarcomplex, però no ho és tant. La cosa ve sent així:a algú se li ocorre que seria interessant que li fi-nancin un llibre sobre qualsevol assumpte gas-tronòmic. Primer, per descomptat, es busca el fi-nançament, que no estan els temps per fiar-se deles liquidacions de drets de les editorials. Llavorsve el pitjor: cal escriure el llibre. No passa res; enun llibre de cuina, el que «ven» són les receptes, perdescomptat amb molt bones fotografies.

El fotògraf no té solució fàcil: cal contractar-neun, i els especialistes en el tema culinari solen co-titzar-se alt. Una altra cosa són... les receptes. Coms'aconsegueixen? Fàcil: es truca a uns quants cui-ners i se’ls demanen. No solen negar-se. Una, per-què qui ho demana sol estar en aquest món del pe-riodisme gastronòmic i, fins i tot, potser gaudeixd'una secció en un diari important i, clar, pot fermal si no se li dóna tot fet. Que l’«autor» s'aprofitid'aquesta circumstància és una cosa èticament pe-nosa, però succeeix. Una altra, perquè als nostres

cuiners els ha entrat l'afany de ser a tot arreu. Lacosa no té massa importància quan a cada xef seli demana una recepta, si de cas dues; però n'hiha que exigeixen –aquesta és una altra– vint, o tren-ta, o quaranta receptes de cada cuiner. Despréssol succeir que algú dóna un premi al llibre i la glò-ria no és per als seus autors reals –els cuiners,sinó per als simples compiladors. Després, per dar-rere, els cuiners es queixen. Vaja si es queixen,cal sentir-los, però res: als cinc dies apareix el vam-pir literari en qüestió per la porta del seu restau-rant i no vegin vostès la catifa vermella, les re-verències i les tones de raspallades que sorgeixen.

Home, cal dir un parell de coses. La primera, queaquests llibres de receptes de luxe –i impractica-bles a casa, tot cal dir-ho– amb fotos de galeriasón caríssims i no els compra ningú, excepte or-ganismes més o menys oficials; i la segona, que sitenim en compte que els llibres que publiquengairebé tots els cuiners –el «gairebé» ve perquèn’hi ha alguns que els escriuen ells i els escriuenbé– estan escrits, però no signats, per periodistesgastronòmics que es presten a la condició de «ne-gre», tampoc és per escandalitzar-se que els llibresd'alguns periodistes gastronòmics estiguin en rea-litat fets per cuiners. La diferència és que els «ne-gres» cobren i els cuiners que donen receptes, ge-neralment, no... encara que hagin de perdre tempsi primera matèria elaborant aquestes receptes per-què els facin les fotos. Però... qualsevol s'arrisca atenir una crítica dolenta en un mitjà de difusió na-cional per una ximplesa d'aquestes.

I així anem tirant, vull dir tirant per la borda elprestigi d'una professió que va tenir els seus mi-llors representants en els que van escriure al ser-vei de la divulgació i formació gastronòmiques, desde l'anterior comte dels Andes a Néstor Luján o Pun-to y Coma, mentre que ara el que abunda méssón «periodistes» que han posat la gastronomia alservei del seu compte corrent. I, mirin vostès, noés el mateix.

De llibres i autorsCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Clàssic cava elaborat per la fir-ma Freixenet. És d’un bo-

nic color groc pàl·lid amb re-flexos verdosos. Aroma que re-corda els cítrics, la poma verdai amb notes de pastisseria. Ro-man a la cava durant 24 mesosque li proporcionen una bom-bolla petita i permanent. Estàelaborat amb les varietats clàs-siques del Penedès, Macabeu,Xarel·lo i Parellada. És un BrutNature però molt sec i suau.Adequat per abans i durantl’àpat, amb plats tant de carncom de peix no massa condi-mentats. Molt fred és excel·lentcom a aperitiu.

El celler elaborador: Freixe-net, una de les més grans firmesdel món del sector ha volgut ela-borar aquest cava clàssic, emi-nentment penedesenc per co-mercialitzar-lo en la seva líniadedicada exclusivament a l’hos-taleria i la restauració. Per a mésinformació: www.freixenet.es.

PrimerCuvée

El vi

Freixenet

Normes per a la carnActualment, la llei estableix

una sèrie de normes pelque fa a la venda de carn

i aviram especejats. Així, pel quefa als pollastres, s’han de ven-dre sense vísceres, sense po-tes i colls. Pel que fa al tipusde pollastre «groc i blanc», finsi tot «de pagès» –en espanyol «decorral»– són denominacions noregulades i, per tant, tenen mésaviat, en general, un valor co-mercial. No passa el mateix, encanvi, en països com França, onel pollastre i l’aviram es presentacorrectament etiquetat i con-trolat (standard, fermier, DOo IGP, etc.).

En tot cas, al mercat podemtrobar –si bé no de forma ge-neralitzada com en altres paï-sos, i a més a preus més alts–pollastre ecològic i algun po-llastre amb IGP –pollastre delPrat, del Penedès, etcètera.Quan comprem pollastre a pe-ces –ales, pits, cuixes, etc.–, so-bretot si són d’oferta, és con-venient cuinar-los el mateix diao, en tot cas, pot ser convenient–i això ho podem aplicar a lacarn en general– treure’l de labarqueta amb què es comer-cialitza.

La carn de boví es guarda mésque l’aviram. De fet, s’ha deconsumir reposada. Es pot guar-dar fins a catorze dies ben re-frigerada, però quan la com-prem, segurament, ja estaràprou reposada; en algun cas, hiha carn de boví en què ja s’es-menta, a la barqueta, que ha es-tat reposada. Al mercat podemtrobar diverses categories i pro-cedències de carn de boví –ve-della i bou–, així com també se-gons l’edat, anell, vedella de llet,etc.

En tots els casos tenim dret a demanar-neo comprovar-ne la traçabilitat; o sigui, el llocde naixement, d’engreix, de sacrifici, el país,la raça, etc. Hi ha Denominació d’Origen (DO)o del segell IGP regulars –com la Vedelladels Pirineus, però d’altres, com Vedella deGirona, no tenen cap reconeixement oficial.Podem trobar vedella o bou català, espanyol,d’Astúries, de Galícia, etc. –sovint amb IGP–de l’Argentina, d’Irlanda, etc.– països, aquests,famosos per la seva carn.

El xai predominant als nostres mercats éstendre –xai de llet, xai, be, corder, xot, me,etc.–, si bé en algunes zones o bé a les car-nisseries islàmiques –halal– es pot trobar mol-tó o xai fet –carnero, en espanyol–. Hi ha me-nes de xai que són molt apreciades que te-nen una denominació tradicional, a l’Aragó

–ternasco–, a Castella –lechal–, etc. Això hopodem fer extensiu al cabrit. En algunes zo-nes es consumeix el be castrat, dit crestat ocrestó.

El porc actual, si bé no té el mateix gust queels que engreixaven els pagesos, té menysgreix –cosa que n’afecta també el gust. Pelque fa al porc ibèric consumit en fresc –llom,peces com el secreto, cansalada, etc.– potser d’ engreix –de recebo– o només alimen-tat amb glans –de bellota–, aquest darrer grei-xós i d’un gust excepcional.

A Catalunya, València i el País Valencià sem-pre s’ha exigit que el porc fos castrat, ja queen cas contrari la seva carn i els embotits fanuna fortor gens agradable. També pel que faa pernils és apreciada la truja o porc feme-lla.

La caça, tradicionalment,es feia mortificar o faisan-der força dies, però araaquest procediment –llevatde casos excepcionals– jano es fa servir: dos dies derepòs són suficients.

Si comprem carn picadaja preparada, hamburgue-ses, etcètera, també cal te-nir en compte que cal uti-litzar-se ràpidament. Pel quefa a la carn picada, una bonaalternativa és fer servir bo-tifarra crua, que ja està ado-bada i que, per tant, es con-serva.

La carn de més qualitat,en general, és la que es venal detall, a la carnisseria: elcarnisser ens podrà acon-sellar sobre la peça o tallmés convenient per al cui-nat que vulguem fer, el gruixdel tall, etc.

Pel que fa a la carn pica-da, és convenient que us lapiqui davant vostre. El tallés molt millor fet de la ma-nera tradicional, amb un ta-llant, i no amb una serraelèctrica –que «crema» els os-sos i les fibres.

Un cop comprada la carn,si no la cuinem de segui-da, la desarem a la nevera.Hi ha refrigeradors que te-nen un compartiment es-pecial per a carn i peix–amb una temperatura a 0º–,que podem utilitzar. Delcontrari, sobretot si es trac-ta de nevera no frost –sen-se gebre, ja que l’aire cir-culant pot assecar els ali-ments– cal mantenir la carnen un túper o recipient bentancat.

Si congelem carn, cal queaquesta no hagi estat congelada i desconge-lada abans. Al mercat podem trobar diversescarns congelades, senceres i sense víscereso a talls: pollastre, ànec, vedella i bou, porc,carn picada i, fins i tot caça –llebre, cérvol,etc.

EMBOTITS I XARCUTERIAPel que fa als embotits i productes de xarcu-teria –pernil salat, pernil cuit, llonganissa...–,si els comprem ja tallats s’han de consumircom més ràpidament millor.

Alguns perden amb la refrigeració, com sónels pernils salats i ibèrics, i embotits secscom la llonganissa o el fuet. En tots els ca-sos, abans de consumir-los, s’haurien de treu-re un quart o una mitja hora abans de la ne-vera.

Gastronomia


El bon estat del producte requereix saber què es compra i conservar-lo en les millors condicions

JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes-vilaweb.cat/jau-mefabrega

Un plat fàcil de fer i apreciat tant perpart dels grans com dels més petits,que s'enriqueix amb el toc d'una sal-

sa de formatge. L’escalopa és un tall de ve-della a filets molt prims, és un nom proce-dent del francès que també dóna el mot es-calopar. La definició que d’escalopa dónael DIEC2 «tall prim de carn, de peix, gui-sat», és força discutible. Les escalopeses fan servir en la cuina francesa, en laitaliana (scalopine) i en l’Argentina (esca-lopa milanesa).

ElaboracióSaleu les escalopes i passeu-les per ou ba-

tut. A continuació, les passeu per una bar-reja a parts iguals –aproximadament– depa ratllat i formatge de Maó ratllat («vell»o sec). Feu fregir les escalopes en oli, noexcessivament roent, uns cinc minuts, apro-

ximadament, per cada costat. Guardeu-lesen una plata calenta, empolseu-les persobre amb una mica més de formatge rat-llat i serviu-ho amb les branques de juli-vert també passades per l'oli o, si ho pre-feriu, cru.

NotesPodeu preparar aquestes escalopes, sen-se fregir, unes hores abans.Guardeu-les ala nevera. Si no trobeu formatge de Maó, elpodeu substituir per un formatge de gustfort, tipus manxego o parmesà. Però el deMaó és excel·lent, sobretot en la varietat ar-tesana i molt curat o «vell».

Ingredients

● 4 escalopes devedella.● 100 grams deformatge de Maóvell, ratllat.

● 1 o 2 ous.● pa ratllat.● sal. ● un manat de juli-vert. ● oli

Escalopes de vedella amb formatgeLa recepta

L a Unió Postal Universal (U.P.U.) es creà ala capital suïssa, Berna, el 15 de setem-bre de 1874, arran d’una conferència a la

qual assistiren representants de 22 països. Nas-qué d’aquesta manera un organisme interna-cional que regularitzaria, a l’hora de coordi-nar i d’unificar les tarifes, el servei postal d’unbon nombre de nacions, a les quals gradual-ment s’aniria afegint la resta de l’orbe.

Si repassem els antecedents d’aquesta histò-rica iniciativa ens hauríem de remuntar fins al1840, quan l’anglès Sir Rowland Hill inventàel segell de correus per a pagament previ dela correspondència; sistema d’abonament querevolucionaria els hàbits coneguts fins ales-hores.

Uns anys més tard, arribat el 1863, té lloc aParís una conferència, per iniciativa del di-rector general de Correus dels Estats Units deNord-Amèrica, Montgomery Blair, i amb elpropòsit d’anar impulsant les diferents opi-nions sobre la posada en marxa d’una nor-malització i d’una reforma postal en l’àmbitinternacional. Tanmateix, fóra posteriormentun altre alt funcionari del correu, Heinrich vonStephan, de la Confederació d’Alemanya delNord, qui presentaria un projecte formal i mésrealista.

La proposició de Von Stephan va ser reco-llida pel govern suís, qui organitzaria l’es-mentada Conferència de Berna. Al cap d’unsdies de celebrar-se, el 9 d’octubre, es forma-litzaria definitivament la Jornada Mundial delCorreu i la creació pròpiament dita de l’UPU,marca que es començaria a aplicar oficialmenta partir de l’any 1878.

Tal unificació aconseguí, entre altres fites,que desapareguessin les infinites tarifes vi-gents fins aleshores, així com els problemesde trànsit postal que generaven els recels, oels conflictes de qualsevol mena, entre nacionsveïnes, especialment. Es creà una tarifa únicaper a les administracions fundadores, benefi-ci que s’aniria estenent a la resta que s’hi ana-ven sumant. En tal sentit, no seria un disbaratimaginar que tal confederació fos un punt dereferència a l’hora de crear altres organismesinternacionals, com ara la mateixa ONU.

Ve a demostrar-se per altra banda, ambaquest fet que estem comentant, la universa-litat, la fraternitat i el pacifisme dels serveispostals, que com altres institucionssupranacionals tenen per fonament que noexisteixin distincions per fronteres, races o cre-ences. Un món aquest, el del correu i per ex-tensió el de la filatèlia, que tantes i tan ex-cel·lents relacions humanes promou entre afi-cionats de tot l’orbe.

ESTUDIAR LA HISTÒRIA POSTALEl curiós i encisador món del correu, de lescomunicacions humanes en definitiva,afavoreix que la Història Postal sigui una deles temàtiques més estudiades. La recerca ensassabenta que el primer document postalconegut, que es remunta a 255 anys abans deCrist, hagi estat trobat a Egipte. No obstantaixò, amb anterioritat els serveis postals exis-tien en gairebé tots els continents sota laforma de missatges al servei dels reis i d’altresalts mandataris. Al llarg del temps, les ordresreligioses i les universitats crearien al seu tornels seus propis sistemes de tramesa de mis-satges i, més endavant, els particulars pode-rosos utilitzaren també els portadors per co-municar-se entre ells. En totes les èpoquesanteriors, les taxes postals eren abonades ge-neralment pel destinatari, amb el seguit deproblemes que tal fet provocava.

En el segle XVII, fou establert el primer trac-

tat postal internacional. Es constituí mercèsa uns acords bilaterals que regien el trànsitdel correu entre diversos països europeus.Dos segles més tard, la xarxa de dits acordses torna més complexa, provoca obstacles enel comerç i en els intercanvis, per la qual cosa,diverses nacions prenen la iniciativa d’una re-glamentació que regulés els serveis postalsinternacionals.

El lector podrà observar a les il·lustracionsque hi acompanyem, un carter alemany acavall tocant una cornamusa; es tracta d’unpostilló de l’any 1770. Un altre carter, en aquestcas suec, viatja per una zona rural en carroi, igualment, crida l’atenció de la gent ambel seu toc de cornamusa. Aquest instrument

musical de vent, si us hi fixeu bé, es con-vertiria en el símbol, en el logotip dels cor-reus de tot el món, tal com els podem veu-re a hores d’ara. Una altra postal ens mostraun transport de correu suís amb cavall, da-tat l’any 1900; mentre que com a homenat-ge especialment dedicat als servidors públicsde les comunicacions, aquí veureu el carterque pintà Vincent van Gogh (1853-1890). Da-rrerament, i a causa de l’escalada extraor-dinària de les vendes per correu mitjançantels sistemes informàtics i d’Internet, el correutradicional torna a ser una eina gairebé im-prescindible per poder transportar físicamenttota mena d’objectes comercials, a banda dela correspondència de tota la vida.

Col.leccionisme


Unió Postal Universal

XavierRomero

L’organisme internacional que regula tots els correus del món es va crear el setembre de 1874

LA MOSCA DE GIRONAAQUESTES FIRES FEM-LA VOLAR TOTS PLEGATS!

L’AUTÈNTIC ADHESIU DE LA MOSCA DE GIRONA. FES-LA VOLAR PER FIRES!Punts de venda a llibreries i quioscos de girona. I ara en aquests dies de Fires, també podeu comprar l’Auca de Sant Narcís a la Llibreria Carlemany,

a la Llibreria 22, a Can Geli, a la Papereria d’Aro de Fontajau i a la botiga Records del Barri Vell (Pont de la Princesa). Per tan sols 3 euros amb mosca inclosa.

Podria definir-se com una afecció de lapell que produeix una picor irresistible,sobretot quan se sua. La pateix el 10%

de la població espanyola, especialment nens,és inflamatòria i apareix per brots de lesionsa l'epidermis. Es presenta com una pell mésseca que s'irrita fàcilment i és hereditària.Per si no n'hi hagués prou, qui la pateix tam-bé sol tenir algun altre problema de tipus al·lèr-gic. I se sol qualificar de malaltia intrigant,perquè no se’n sap gairebé res de les cau-ses. S'està investigant molt i se sap, per exem-ple, que té una base immunològica.

Té sens dubte relació amb l'al·lèrgia i es de-sencadena quan hi ha contacte amb substàn-cies lleugerament irritants, diferents gèrmens,estrès i la sudoració. Produeix una picor quesembla irresistible. I tot perquè sembla ques'accelera l'intercanvi de les cèl·lules de la pell;s'altera la capa de greix, l'aigua de les cèl·lu-les superficials s'evapora amb major facilitati, per tant, es resseca l'epidermis. En aquestmarc, les cèl·lules inflamatòries interiors vanalliberant substàncies que produeixen una pi-cor intensa. L'atòpic es rasca i llavors es re-activen les cèl·lules exteriors de la pell, ambel que es divideixen més i s'alliberen novessubstàncies que produeixen més picor. Apa-reixen granets petits i rogencs. A vegades, isobretot en els bebès, les lesions són combombolles amb aigua. En els adults, aparei-xen com un engrossiment de la pell, com unaplaca rogenca amb molta picor.

Primera infància. La gran majoria de pa-cients tenen les primeres manifestacions abansdels dos anys. Cap al tercer mes de vida po-den sorgir aquestes lesions al cap i a les gal-tes. I quan comença a gatejar, els genolls,pel fregament, solen ser el focus de la picor.

No hi ha diferència de sexe entre els quipateixen la malaltia, encara que és molt mésfreqüent en famílies amb problemes al·lèrgics.I poques vegades apareix en edat adulta. Lalocalització també és més freqüent a la carai el cuir cabellut, que pot originar una caigudatemporal del cabell.

Evitar la calor. Els especialistes aconsellenevitar l'excés de calor i els canvis bruscos detemperatura, evitar la pols a l'habitació i pro-ductes de neteja irritants, utilitzar protectorsdavant del sol. Poden banyar-se al mar o lapiscina i quan se surt de l'aigua cal hidratarabundantment la pell. I si és de les personesque suen molt, s’han de rentar com més aviatmillor, i assecar-se amb molta cura .Tot el queentri en contacte amb la pell –inclosa roba dellit– ha de ser de fibra natural –cotó– i evitartot el que pugui produir picor.

I cal ser conscient que no té curació, encaraque en la majoria de casos deixa de mani-festar-se passada l'adolescència o ho fa moltde tant en tant. Avui ja es disposa d'un im-munomodulador que té l'activitat antiinfla-matòria dels corticoides, sense els seus efec-tes secundaris.

En constant creixement. Des dels anys60 als 90, la malaltia ha experimentat un in-crement notable. Avui és el problema der-matològic més freqüent en nens i es pot dir

que afecta entre un 10 i un 20% de la pobla-ció infantil europea. A Espanya, encara queestem per sota d'aquestes xifres, s'observa unatendència creixent.

Abans de seleccionar un tractament farma-cològic per a un nen amb dermatitis, cal ex-plicar als pares una sèrie de consells pràc-tics de conducta que ajudin al seu fill. Eltractament ha de ser individualitzat i esgrao-nat en funció de l'edat, la severitat, les pos-sibles sensibilitzacions i la resposta que hagitingut a medicacions anteriors.

Atencions especials. «El repte principalque tenim tots els dermatòlegs –diu el doc-tor Rocamora– és trobar el paper dels al·lergò-gens que estan implicats en la dermatitis atò-pica, valorar si realment els probiòtics tenenefecte en aquesta malaltia, conèixer bé totesles noves molècules i crear tallers educacio-nals als hospitals i centres de salut que per-metin als nens amb dermatitis i als seus fa-miliars comptar amb una infermera educa-cional que els solucioni qualsevol dubte. Aixíels nens compleixen millor el tractament».

L'eczema atòpic és una malaltia que va camíde convertir-se en un problema de salut pú-blica, donada la seva elevada prevalença.Segons explica el Dr. Eduardo Fonseca, delServei de Dermatologia de l'Hospital Juan Ca-nalejo de la Corunya, «la dermatitis atòpicaés una malaltia freqüent en tots els països, sibé la seva incidència tendeix a augmentar ambel grau de desenvolupament». Aquesta tendèn-cia permet afirmar que la prevalença de lamalaltia pot augmentar «fins a un límit quesembla situar-se en el 25% de la població».

El llibre El nen amb dermatitis atòpica: unavisió global, que coordina el Dr. Fonseca, ofe-reix un enfocament multidisciplinari de la ma-laltia ja que en el tractament d'aquesta ma-laltia no només està involucrada l'especiali-tat de dermatologia, sinó que la pediatria jugaun paper fonamental. Altres especialitats, coml'al·lergologia o la psiquiatria, normalmenttambé s’hi veuen embolicades. Per al Dr. Fon-seca, la dermatitis atòpica és, en l'actualitat,«la malaltia dermatològica infantil més im-portant a Espanya, tant per la seva prevalença

com pel deteriorament de la qualitat de vidaque ocasiona als nens i als seus familiars i perla despesa sanitària que origina».

El tractament ha de ser individualitzat pera cada cas i cada moment, tenint en compteque el concepte de dermatitis atòpica inclouun ampli espectre de manifestacions cutànies,que van des de la xerosi o pell seca fins aquadres generalitzats i greus d'eritrodèrmia–envermelliment de la pell.

Més enllà del tractament, les línies princi-pals d'investigació sobre la malaltia es diri-geixen cap a un millor coneixement de lesbases genètiques de l’atopia i el possible pa-per que poden desenvolupar diferents substàn-cies i gèrmens en la seva aparició.

Les vacunes i l'impacte psicològic de la ma-laltia en el nen i els seus familiars són dos delsaspectes que més preocupen els pares. Res-pecte a les vacunes, el Dr. José García Sici-lia, del Servei de Pediatria de l'hospital La Pazde Madrid i autor del capítol que aborda aquesttema, afirma que els nens atòpics «s'han devacunar com la resta, seguint el calendari». Noobstant això, apunta que «la vacuna de la va-ricel·la està especialment indicada, fins i totsegurament amb una dosi de record, perquèhi ha més possibilitats de complicacions dela malaltia». D’altra banda, l'expert avisa que«si s'administra tractament amb corticoides pervia general, a dosis d'immunosupressió, es-tan contraindicades les vacunes de virus viusatenuats del calendari vigent, que són la delxarampió, la rubèola, la parotiditis i la vari-cel·la». En pacients amb malaltia extensa, esrecomana administrar les vacunes durant elsintervals lliures de tractament.

Respecte a l'aspecte psicològic, el Dr. Fon-seca assenyala que els nens atòpics tenen, persi mateix, alguns trets peculiars: solen ser in-tel·ligents, inquiets i poc constants. Però, amés, la mateixa malaltia, amb un enorme im-pacte en la qualitat de vida del pacient, mo-tivat en gran part per la picor característicaque l'acompanya, «també produeix alteracionssecundàries, tant en el nen com en els seusfamiliars, entre les quals destaquen la irrita-bilitat i l'ansietat».

Salut


RamónSánchezOcaña

Pot afectar la quarta part dels nens i els que la pateixen són inquiets, intel·ligents i poc constants

Dermatitis atòpica

MA

RT

I FE

RR

ER

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA


Antonio Miró

La Redoute

Lacoste

Chevignon

PTC by Patricia

Punto Blanco

Armand Basi

Bultaco

Napapijri

Tendències


Entre el blanc i el negreEl gris s’imposa en la tardor masculina, ja sigui amb un «total look» monocromàtic,combinant diversos tons de la mateixa gamma o al costat de colors neutres.

ANNA ESTARTÚS

Josep Abril

Barrio Santo

Marithé François Girbaud

L’ART DELDESCANS

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

CATIFES CORTINES ROBA DE CASA OBJECTES DE REGALPer la compra d’un producte d’aquesta promoció,

li regalem una participació de 6€ en el núm. 79.812del Sorteig de Nadal, de la Loteria Nacional,

del dia 22 de desembre de 2007, adquirit a l’Administració «La Bruixa d’Or», de Sort, Lleida.

TTTT aaaa rrrr dddd oooo rrrr 2222 0000 0000 7777

MMMM ---- VVVV iiii ssss cccc oooo

MMMM ---- LLLL àààà tttt eeee xxxx

Matalàs de molles + visco.Double offset.Teixit Stretch. Climatitzat.

Matalàs de molles.Double offset. 25% més de molles.Teixit Piqué.

Matalàs de molles + Làtex 100%Double offset. Teixit Stretch

L a sintonia de la sèrie de televisió Los hom-bres de Paco va marcar l'any zero per aPignoise, un èxit que els ha permès «po-

der viure de la música» i donar-los l'empen-ta suficient per llançar Cuestión de gustos, tret-ze temes amb «un so millorat i menys acce-lerat, i més guitarrer» –segons el descriuen ellsmateixos.

Fa un any, el grup va canviar les seves in-finites hores d'assaig per «quilòmetres i quilò-metres en una furgoneta per fer més de 180concerts», van comentar els components dePignoise.

Aquest és el pes d'una fama que els va arri-bar gràcies a una sèrie de televisió i que vaaconseguir que el seu «pla B» –Álvaro i Pa-blo van arribar des del futbol i Pol era estu-diant d'Art Dramàtic– pogués funcionar setanys després.

Per aquest motiu és comprensible que eltrio madrileny no senti pressió a l’hora de pre-sentar el seu quart treball discogràfic, ja que,per a ells, «al contrari del que s'acostuma adir, en la música el difícil és arribar, no man-tenir-se».

No obstant això, els integrants del grup,Álvaro, Pol i Pablo, continuen lluitant permantenir el llistó que els ha fet aconseguir undisc de platí, i asseguren que amb Cuestiónde gustos han trobat «per fi el so Pignoise»; un

estil propi i millorat que és «impossible de de-finir» i que han llaurat «ampliant l'espectre mu-sical i deixant al costat les cançons accelera-des» que incloïen en els seus primers àlbums.El nou treball discogràfic d’aquesta forma-ció madrilenya va sortir al mercat el 23 d’oc-tubre.

Però en títols com Sólo hay un lugar, Nosentar nunca la cabeza o Las cosas que ten-go manté l'essència «canyera» del grup, queconsidera que «el panorama del rock espan-yol està una mica pobre» a causa de, princi-palment, la «por de les ràdios a les guitarresque sonen alt, perquè no hi ha suficient cul-tura de rock».

PAGAMENT D’UN «PEATGE»Un temor que ells no han patit perquè, se-gons diuen, «l'únic peatge» que han hagutde pagar va ser «el tema de la sèrie, escritper Mikel Erentxun, que ja estava elegit ique va ser tota una sort de la qual no rene-garem perquè va fer que la gent ens cone-gués».

De fet, el trio continuarà col·laborant enla sèrie de televisió alhora que, d'aquí a unsmesos, tornaran a la carretera per continuarpresentant la seva música en «concerts ambmolta energia, perquè la nostra gent es di-verteixi».

Música


Pignoiserocker

El grup madrileny conegut per fer la sintonia de la sèriede televisió «Los hombres de Paco» publica un nou disc,

«Cuestión de gustos», en què reivindica les guitarres

Bandes sonores

Novetats

Las 101 canciones del cineDiversosWarner-Sony BMG

De recopilatorisde música decine n’hi hamolts, peròpocs tenen lam a g n i t u dd’aquest. Comdeixa clar el seutítol inclou, en 5CD –que es ve-nen a un preumolt atractiu–

101 cançons que han format part de la bandasonora d’alguna pel·lícula. Un dels CD està dedi-cat al cinema espanyol –Amo tu cama rica, Elotro lado de la cama, Diarios de motocicleta–, unaltre inclou scores originals –Superman, La misión,Lawrence de Arabia–, mentre que els tres restantsrecullen cançons de pel·lícules com Pretty Woman,Flashdance, Cocktail, Ghost, Oficial y caballero,Dirty Dancing o Pulp Fiction. Es tracta de temesde Roy Orbison, Elvis Presley, Beach Boys, JoeCocker & Jennifer Warnes, Marvin Gaye, Tom Jo-nes o Jorge Drexler, entre altres. Tot un regal perals cinèfils que es vulguin iniciar en l’apassionantmón de les bandes sonores. Lluís Poch

Led Zeppelin a iTunes

Tradicionalmentreticents a la ven-da «en línia» deles sevescançons, la ban-da britànica derock Led Zeppe-lin finalment hadecidit llançar-sea aquest mercati posar a disposi-ció dels seus fanstot el seu catàlegen botigues digi-tals, com iTunes,a partir del 13 denovembre, se-gons va informarla seva discogràfica Rhino. Malgrat la dissolucióde Led Zeppelin el 1980, després de la mort delbateria John Bonham, la banda va mantenir la sevapopularitat; és més, va conquistar una nova ge-neració de seguidors, educada a la xarxa, a la qualcal cuidar. Per això ara, aquests nous fans tam-bé podran descarregar per primera vegada elstons dels clàssics Whole lotta love i Kashmir alsseus mòbils.

Nou disc de Serrat i Sabina Els cantants Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabinatindran llest el seu nou disc, Dos pájaros de cuen-ta –que també s'editarà en DVD– per al properNadal. El duet va explicar que serà un disc en viudels concerts de Madrid, però «passa que Serratvol cobrar més que jo i en això estem, estem arre-glant», va fer broma Joaquín Sabina. El cantant vaafegir que serà un disc molt sintetitzat i que des-prés està prevista l'aparició d'un format moltíssimmés ampli del concert, ja que la seva presentaciódura més de dues hores.

Gira d’Extremoduro el 2008Extremoduro, una de les bandes més influents delrock estatal, tornarà als escenaris el 2008 des-prés de gairebé quatre anys sense actuar en di-recte, segons va informar l'empresa Last Tour In-ternacional. L'última gira d'Extremoduro va ser el2004, coincidint amb el llançament de dos volumsde Grandes éxitos y fracasos, que va tornar a con-firmar la banda com una de les més potents i vi-goroses en directe.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 ▲ La voz demi silencio ElBarrio 2 ▲ La vida esun ratico Juanes 3 ▼ Pavaro tti fo-rever LucianoPavarotti4 ▲ Cuestión degustos Pignoise5 ▼ Magic BruceSpringsteen

REGNE UNIT

1 ▲ Long roadout of EdenThe Eagles2 ▲ BlackoutBritney Spears3 ▲ The trick tolife Hoosiers4 ▲ RaisingSand RobertPlant5 ▼ The ultima-te collectionWhitney Houston

ESTATS UNITS

1 ▲ Carnivalride CarrieUnderwood 2 ▲ RaisingSand RobertPlant3 ▲ Living hardGary Allan4 ▲ Elect thedead Serj Tankian5 ▲ Noel JoshGroban

TEXT: EFE

PA

CO

CA

MP

OS

Shrek Tercer

Director: Chris Miller.Intèrprets: Mike Myers, Ed-die Murphy, Cameron Diaz.Distribuïdora: Paramount.Durada: 92 minuts.Les sospites que apareixienen alguns segments de lasegona entrega es confir-men i la tercera és ja la crò-nica d’una domesticació: elque va començar com unasàtira del conte de fades ha

acabat convertit en un de particularment ensu-crat. No apte per a majors de 4 anys. P. P.

Los Simpson

Director: David Silverman.Intèrprets: Homer, Bart, Mar-ge, Lisa, Moe, Edna.Distribuïdora: Fox.Durada: 87 minuts.És evident que no és el ma-teix mantenir el ritme en vintminuts que en noranta, peròigualment és un digníssimreflex en cinemascope d’u-na de les millors sèries ani-mades de tots els temps. El

film, a més, aporta una sèrie d’apunts impaga-bles sobre la seva mateixa condició de capítoldilatat. No decebrà els incondicionals. P. P.

La flauta màgica

Director: Kenneth Branagh.Intèrprets: Joseph Kaiser,Amy Carson, Liz Smith.Distribuïdora: Manga.Durada: 134 minuts.No hi ha dubte que es tractad’un dels treballs més ago-sarats i aconseguits de Bra-nagh, que troba un prodi-giós equilibri entre la divul-gació d’un gènere musical ila seva traducció cinema-

togràfica. És excessiva, sí, però irresistiblementenginyosa i provocadora. P. P.

Com que les sagues d’Alien i Depreda-dor donaven símptomes evidents defatiga comercial –en el cas de Depre-

dador, la segona part ja va ser un fracàs detaquilla–, els seus responsables van decidirunir ambdós monstres galàctics en una solapel·lícula, basant-se, al mateix temps, enun còmic homònim que feia temps que triom-fava entre els aficionats. Alien vs. Predator,tot i estar dirigida per un consumat espe-cialista en pastitxos com Paul W.S. Ander-son, només va funcionar amb correcció desdel punt de vista econòmic, mentre que elsfans se la van prendre amb una certa in-dignació per algunes llicències –la prota-gonista s’acabaunint als Depreda-dors perquè resul-ten ser més bonsque els aliens– i,sobretot, per unamanca alarmant deritme narratiu. Ai-xí, per la seqüela,que porta el sub-títol de Rèquiem, han canviat tot l’equip tèc-nic i artístic amb l’esperança de convèncerfidels i no iniciats i d’aquesta manera con-tinuar explotant els personatges amb un mí-nim de garanties.

Produïda pels habituals David Giler, JohnDavis i el cineasta Walter Hill, escrita perShane Salerno (Armageddon) i dirigida pelsgermans Colin i Greg Strause –fins ara mésconeguts per la seva tasca com a supervi-sors d’efectes visuals-, Alien vs. Predator: Rè-quiem situa la seva acció en una petita ipacífica ciutat de l’Amèrica rural, on els seus

habitants tenen més feina amb les collites iles feines domèstiques que en estar atentsa les excentricitats de l’espai exterior. Peròresulta que aquest és el lloc escollit per lesdues races d’extraterrestres per mantenir elseu duel final. De motius no en falten: a cau-sa d’un encreuament sense precedents, hanascut un híbrid de les dues espècies, el Pre-dalien (imaginem que no li han posat Alie-nator per evitar-se lectures malèvoles), queaglutina les peculiaritats físiques de pare imare però encara amb més mala bava. Quanels habitants del poble descobreixen que al-guna cosa fa pudor de podrit en els seusterrenys, es veuran obligats a agafar les ar-

mes per sobreviure a una guerra que noels considera ni danys col·laterals. La cintaés un exemple de fins a quin punt la tele-visió actual nodreix els repartiments de lapantalla gran; així, aquí hi trobem Reiko Ay-les Worth –Michelle Dessler a 24-, StevenPasquale (un dels bombers de Rescue me),David Paetkau, John Ortiz i Chelah Horsdal,vista a The L word. La banda sonora ve fir-mada per Brian Tyler, una jove promesa dela música simfònica que ha certificat el seutalent a Timeline, Escalofrío i Constantine.La pel·lícula s’estrenarà l’11 de gener.

Continua la

batallaTot i els relativament decebedors resultats comercials d’«Alien

vs. Predator», a principis de 2008 arribarà una seqüela que es deixa d’eufemismes per anar directe a l’acció pura i dura

TEXT: PEP PRIETO

DVD Cinema


Bandes sonores

Tortugas Ninjajóvenes mutantesDiversosAtlantic

Nova adaptaciócinematogràficad’un dels còmics–i posterior sèrietelevisiva– demés èxit. Els res-ponsables de lapel·lícula han uti-litzat l’última tec-nologia per cre-

ar –a través d’ordinadors de nova generació– lesquatre tortugues protagonistes. L’score de la cin-ta porta la firma de Klaus Badelt, un dels compo-sitors més admirats de l’última fornada. Format alcostat del seu compatriota Hans Zimmer ja haposat banda sonora a superproduccions com Cat-woman o Piratas del Caribe: la maldición de la per-la negra. Aquest CD inclou dos fragments delseu score original, amb regust oriental, al costatde cançons creades expressament per al film deGym Class Heroes i Cobra Starship. Completenel soundtrack temes de Jet, Cute is what we aimfor, Pepper, Amber Pacific, P.O.D. This Providen-ce i una nova versió del clàssic Black Betty deLead Belly. Lluís Poch

La unió no fa la forçaAquesta vegada, aliens i depredadors violen

totes les lleis de la naturalesa i pareixen unhíbrid que uneix les virtuts de pare i mare

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

He estat en diverses oca-sions a Israel i Palesti-

na, com ja he relatat altresvegades, a les terres que sesolen conèixer com «els tu-rons bíblics». La facultat deTeologia de Catalunya vapublicar, el febrer de l’any1994, la col·lecció «Clásicosdel cristianismo» que diri-gia l’orientalista Sebastiá Ja-neras, de qui es recorda laseva edició del Viaje de ladama Egeria i els Apócri-fos del Nuevo Testamento.

Ara podem llegir una se-lecció àmpliament repre-sentativa de la literaturaapòcrifa del Nou Testamentcomprensiva del materialevangèlic, en primer lloc;després, el que correspona «Actos, cartas y apoca-lipsis» i una selecció delstextos anomenats «Asuncionistas»; és a dir, relacio-nats amb «La dormición» i «La Asunción de la virgenMaria». També s’ofereix a l’apèndix «Las odas deSalomón». Tot el conjunt està a càrrec d’especialis-tes sota la coordinació d’Armando Puig, que va re-dactar també una extensa introducció general.

Però, què són els apòcrifs?Armando Puig ens diu quesón els escrits que no formenpart del cànon de l’Esglésiaque reconeix com a directa-ment inspirats. «Entre els anys150 i 200 passem de la con-sideració dels quatre evan-gelis com a escrits normatiusa la llista oferta per «El cà-non muratori», amb la re-ferència de 21 entre els 27 es-crits que acabaran formant elcànon del Nou Testament.

Tenen certa concomitànciaamb els escrits dels paresapostòlics –«La didache», «Lacarta de Policarpo», «La epís-tola de Bernabé», «El Papiasde Heròpolis», «El Pastor deHeramas»…– però son dife-rents apòcrifs, en el sentit eti-mològic, significa «Cosa ama-gada, oculta», segons diu Car-

los Otero, pero després varia el seu significat i esdevéun concepte elàstic, difícil de definir. Corre paral·lelal cànon, però no ho és…

Molta importància van arribar a aconseguir diver-sos escrits apòcrifs i en els tres primers segles vanabundar extraordinàriament…

Va creuar la frontera amb unsomriure. Potser seria més

exacte afirmar que va entrar aFrança amb una expressió irò-nica al rostre, mofant-se d’ellmateix i de les sorpreses queli havia deparat el destí. Si algú,el dia que n’havia aconseguitmarxar, s’hagués atrevit a dir-lique hi tornaria, l’hauria pres perboig. Ell, que havia agafat lesarmes per no ser francès, corriaa les aules de les seves univer-sitats, agraït de poder-ho fer.

Francesc Campderà Camín vanéixer a Lloret de Mar el 1793.Quan només tenia quinze anysva esclatar la guerra contra lestropes de Napoleó Bonaparte ies va allistar com a voluntari perenfrontar-se als francesos. Du-rant una de les accions militarsva ser capturat per l’enemic iempresonat.

La coneguda com a Guerra dela Independència va acabar el1812 quan els exèrcits napole-olònics es van haver de retirar,incapaços de controlar les múl-tiples guerrilles que, embosca-des, els escometien al territoripeninsular. Aleshores, curiosa-ment, Francesc Campderà vatornar a França però per estu-diar medicina a la prestigiosauniversitat de Montpeller, grà-cies a una beca de l’ajuntamentde Girona. Aquest jove lloretencva obtenir el grau de doctor el1819 amb un treball titulat «Pro-positions de semieologie ge-neral». A més, era molt aficionata la botànica, i es va convertiren un dels més estrets col·la-boradors del director del Jardíde Plantes d’aquella localitat.

Una vegada va haver acabatels estudis, Campderà va tornara la seva població natal. Preo-cupat per ajudar les personesque ara anomenaríem discapa-citades, va publicar l’opuscle«Descripción de algunos instru-mentos para enseñar a los cie-gos la primeras letras y la es-critura en notas de música».Aquest llibret apareixia el 1837,i set anys més tard, el 1844, vafundar un centre de salut men-tal anomenat «La Torre Llunàti-ca». El sanatori va adquirir uncert prestigi gràcies al fet deregir-se amb uns plantejamentsmolt avançats pel que era ha-bitual en aquella època.

Aquest metge lloretenc era unpersonatge obert a molts inte-ressos, tal i com es pot consta-tar resseguint la seva produccióbibliogràfica. Tant era capaçd’escriure una «Clasificación na-tural de los verbos castellanos»com un assaig demogràfic: «In-dagación estadística acerca dela reproducción y mortandad enla ciudad de Gerona y en la vi-lla de Lloret de Mar, en el últi-mo siglo y en los siete prime-ros años del actual».

Francesc Campderà Camín vamorir el 1862 a la mateixa po-blació que l’havia vist néixer.Tenia seixanta-nou anys.

Lectures


MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Gironai magistrat emèrit

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Apòcrifs delNou Testament (I) Francesc

CampderàCamin

XAVIER CARMANIU

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

Gironins del segleXIX

Josep Ma. [email protected]

Com totes les ciutats i pobles del nostre país,Girona s’ha vist immersa ens els últims anys

en una gran transformació urbanística, però tam-bé social, econòmica i cultural. La burgesia patri-monialista ha anat comprant edificis i parcel·lesen el barri antic, les ha restaurades i venut a preusdesorbitats. Són les implacables lleis del mercat sor-gides de la il·limitada ambició humana. És quan fatrencadís el concepte de negoci i s’entra de ple enel d’especulació, i aleshores tot s’hi val i molts ensho mirem atònits i incrèduls.

El progrés de les viles i ciutats no obstant vamolt més enllà de l’àmbit urbanístic; les societatshumanes creen espais de relació rics i complexes,i Girona n’és un exemple. Si bé és cert que la Gi-rona quotidiana, l’eixample modern i dinàmic noté cap encant a la mirada i al gaudi si exceptuemla zona verda recuperada als militars del parc delMigdia, hi ha afortunadament una altra Girona, lade sempre que és també la d’ara, una Girona an-tiga que successives i acurades restauracions l’hanmantinguda com una zona privilegiada. Passejantpels seus carrers i places, diguem des de la Ram-bla fins la Catedral i més enllà, cap a Sant Daniel,el caminant pot percebre encara en la seva pell ien el seu esperit la càrrega històrica de tantes vivèn-cies acumulades en les seves pedres, i en cada tom-bant dels seus carrerons hom se sent acompanyatper les misterioses presències del passat. És la Gi-rona hermètica i fins i tot mística, la veritable Gi-rona immortal, pòsit de segles de vida intensa,dramàtica, curulla de secrets que son revelats a unspocs, a aquells que abans de penetrar pels seuscarrerons deixen enrere el ritme frenètic de la Gi-rona moderna i s’hi endinsen a poc a poc, comper donar temps que aquestes energies subtils queson la memòria no escrita de la Girona mil·lenàriapuguin anar ressonant en el seu cor i en la sevaconsciència.

Doncs hi ha dues maneres de visitar aquesta Gi-rona immortal i per alguns misteriosa. Una és la queveiem cada dia, turistes que amb el plànol a la màs’afanyen per visitar amb un encomiable inquie-tud cultural tots i cada un dels indrets i punts dela ciutat reflectits en la guia turística. Tornaran alseu país o lloc d’origen i podran parlar de les me-ravelles del call jueu, dels banys àrabs, de la cate-

dral, etc. Uns pocs no obstant, sigui perquè ja hanpassat per aquesta manera de visitar Girona, o si-gui més aviat per la seva especial sensibilitat s’en-dinsaran pels vells carrerons de la ciutat amb unadisposició ben diferent. Intueixen que aquesta partde la ciutat té un misteri que pot ser revelat alsque s’hi endinsin no pas conduits per cap guia tu-rística sinó per la guia de la seva intuïció. Despu-llats de tot allò que no sigui el seu anhel secretpetjaran poc a poc, sense cap presa, les llambor-des dures i cansades. Una veu interior ja els ha re-velat el primer secret: la Girona antiga és un labe-rint, però no un laberint per tancar cap minotau-re, no un laberint per confondre al caminant sinóun laberint que guarda en el seu si una saviesaantiga i oculta. A diferència del laberint de Creta,en el nostre laberint hi ha moltes entrades i tambémoltes sortides, i el caminant és lliure d’entrar i sor-tir tantes vegades com vulgui. No obstant s’hi en-dinsarà una vegada i una altra impulsat pel seuanhel interior però també atret per una enigmàti-ca crida. No cal que cada vegada faci tot el reco-rregut per arribar a aquell punt on el temps és unaltre temps i l’espai és un altre espai, aquell punton el caminant pot aturar-se i conversar de formaassossegada i lluminosa amb la seva ànima, perquèja haurà experimentat que el ressò d’aquesta Gi-rona laberint fa emergir el seu propi laberint inte-rior i el ressò de l’un amb l’altre obre l’entrada dela cambra secreta.

Aquesta Girona misteriosa és també com unaamant de la qual hom no pot fugir, una amant enqui cada vegada que hom s’hi endinsa i l’estima liés revelat un nou secret en la més pregona de lesintimitats, doncs només quan estimem ens és re-velat el coneixement de les coses essencials. I aixíen cada encontre amorós el caminant-amant sentuna nova melodia que li dóna d’accés a un nouconeixement.

Hi ha una altra Girona però és aquí; quan homla descobreix, o més aviat la reconeix, se sent fe-liç de tenir-la tan propera, se sent feliç de perdre’ssense destí pels seus sinuosos carrers sempre nousa la mirada, per les seves places, per ombrejats ra-cons que parlen d’antigues històries que semblenreviure en la consciència del caminant. Hi ha unaaltra Girona però és aquí.

Una altra GironaJOSEP M. LLAUGER

El Grupo Ganga, productors de la sèrieCuéntame cómo pasó, ajuntaran en uncapítol especial els protagonistes de les

versions espanyola, italiana i portuguesa del’exitós format, han indicat fonts de la cade-na pública lusitana RTP.

El director de la versió espanyola de lasèrie, el cineasta colombià Sergio Cabrera,el coguionista Jacobo Delgado i el produc-tor Miguel Forneiro han viatjat fa pocs diesa Lisboa per preparar els detalls de la gra-vació del capítol.

Després d'aquest treball previ, amb entre-vistes als actors, productors i investigadorshistòrics de la versió portuguesa, l’equip derodatge espanyol tornarà a Portugal a finalsd’aquest mes per rodar, han assenyalat lesfonts de RTP.

També han afirmat que el capítol especial–que no formarà part de la trama de la sè-rie– comptarà amb entrevistes als protago-nistes de les versions dels diferents països.

La intenció del Grupo Ganga és mostrarque les sèries als països en els quals s'emet(Espanya, Portugal, Itàlia i Mèxic), tractende temes particulars, però també universals,amb nombroses realitats similars.

Portugal ja va tenir presència a la vuitenatemporada de Cuéntame cómo pasó, quanToni, el fill periodista dels Alcàntara, va viat-jar al país veí per fer la cobertura informati-va de la Revolució dels Clavells. Per a aquellcapítol es van utilitzar imatges reals dels fetsd’aquell 25 d'abril de 1974.

La versió lusitana de la sèrie de ficció es-panyola, titulada Conta-me como foi (Expli-ca’m com va ser), s'emet la nit dels diumen-ges a la RTP1. Fins ara s’han pogut veure unaquinzena de capítols, encara que ja n’hi hamés de trenta rodats.

Conta-me como foi s'acosta a la vida de lafamília Lopes (els Alcántara en versió portu-guesa), que amb dificultats econòmiquesaconsegueix superar les incerteses dels úl-

tims anys de la dictadura d'Antonio de Oli-veira Salazar i els primers anys de democrà-cia. La lisboeta família Lopes està interpre-tada per Miguel Guilherme, Rita Blanco, Ca-tarina Avelar, Rita Brutt, Fernando Pires i LuisGanito, en els seus personatges principals.

El pare d'aquesta famosa família es diu An-tonio, igual que en la versió espanyola (per-sonatge interpretat per Imanol Arias), men-tre que la seva dona es diu Margarida. Enaquest cas, el personatge només comparteixla inicial amb el seu homòleg espanyol, laMercedes interpretada per Ana Duato.

Però no només el nom d'Antonio és igualen el principal protagonista masculí de lasèrie, ja que els noms dels fills de la famíliaLopes es diuen Toni i Carlos, i l’àvia tambées diu Herminia. El nom de la filla torna acanviar, però respecta, igualment, la prime-ra lletra. Així, la Inés espanyola (interpreta-da per Irene Visedo) s’ha convertit en Isa-bel a Portugal.

Reunió de

famíliesEls productors de la sèrie «Cuéntame cómo pasó» volen fer un programa especial amb elsprotagonistes de les versions espanyola, portuguesa i italiana de l’exitós format televisiu.

Televisió


Dilluns 12 de novembre22 DominicalDiumenge, 11de novembre del 2007

Els més vistosdel 31 d’octubreal 6 de novem-bre

Catalunya

CSI Miami: Ven comotú eresDilluns 5 de novem-bre, Tele5. 991.000espectadors (31,5%).

Escenas de matrimo-nioDilluns 5 de novem-bre, Tele5. 926.000espectadors (29,2%).

Olympiacos-R. MadridDimarts 6 de novem-bre, Antena 3.862.000 espectadors(28%).

CSI Nueva York: Feli-ces 16Dilluns 5 de novem-bre, Tele 5. 819.000espectadors (33,1%).

La rentadoraDilluns 5 de novem-bre, TV3. 807.000 es-pectadors (25,1%).

Escenas de matrimo-nioDijous 1 de novem-bre, Tele 5. 764.000espectadors (28,6%).

Espanya

Olympiacos-R.MadridDimarts 6 de novem-bre, Antena 3.5.928.000 especta-dors (32,9%).

CSI Miami: Ven comotú eresDilluns 5 de novem-bre, Tele5. 5.303.000espectadors.(27,1%).

Escenas de matrimo-nioDilluns 5 de novem-bre, Tele5. 5.258.000espectadors (27,9%).

Escenas de matrimo-nioDijous 1 de novem-bre, Tele 5. 4.648.000espectadors (27,6%).

Camera CaféDiumenge 4 de no-vembre, Tele 5.4.619.000 especta-dors (24,4%).

Escenas de matrimo-nioDivendres 2 de no-vembre, Tele 5.4.594.000 especta-dors (29,9%).

15.30

21.45

33Planeta TerraS'han dut a terme milers d'experiments ani-mals per desenvolupar tècniques de repro-ducció humana. Aquest documental mostracom l'enorme quantitat de diners invertits enbenefici dels humans pot ser ara aprofitatper salvar moltes espècies animals en pe-rill d'extinció.El documental segueix la feinade tres veterinaris dels zoològics més im-portants del món mentre practiquen opera-cions revolucionàries de cirurgia a animalscom l'elefant.

TV3La rentadoraDe les «Matildes» –les accions de Telefóni-ca– als anuncis de mòbils de tercera gene-ració ha plogut molt i han passat moltes co-ses... Un capítol dedicat exclusivament a latelefonia, en el qual es parlarà de la rupturadel monopoli, dels anuncis brillants i de lespromeses més o menys incomplertes. Elsmòbils són, ara per ara, un dels clients mésimportants de les agències publicitàries. Se-gurament per això, la temàtica dóna peu arepassar alguns dels espots més brillantsdels darrers anys.

Cuatro Supermodelo 2007El concurs del qual sorgirà una nova top-mo-del espanyola encara la gran final amb no-ves proves i reptes. Cada vegada quedenmenys participants i les possibilitats de serla Supermodelo 2007 creixen per a unesmentre que minven per a altres. Judit Mas-có és la mestra de cerimònia del progra-ma.

TVE-1¡Mira quién baila!I un altre concurs presentat per una altra caraamable, en aquest cas, Anne Igartiburu. Lajove basca, però acompanya i anima els par-ticipants en aquest programa de ball, quemostren els seus avenços en diversos es-tils i se sotmeten en directe al veredicte,implacable encara que sempre amb bo-nes paraules, del jurat.

Tele 5CSI Nueva YorkL’equip de CSI està consternat perquè Shel-don Hawkes ha estat detingut com el prin-cipal sospitós de l’assassinat d’un cambrer.Ell manté que és innocent, i Mac i els seussón apartats de la investigació perquè estem que puguin manipular les proves. Peròels agents no deixaran d’investigar.

Dimarts 13 de novembre

11.10

15.30

18.30

22.00

22.00

22.00

23.00

22.00

33HoritzonsL'arqueòleg Zahi Hawass duu a terme unacampanya internacional per recuperar elstresors egipcis robats al llarg dels darrers200 anys. Des de l'època en què les legionsnapoleòniques van arribar a Alexandria, l'any1798, la vall del Nil ha estat saquejada sen-se parar i Hawass creu que això s'ha d'atu-rar. El documental examina les històries quehi ha al darrere de tres de les peces mésimportants d'Egipte i explica com es van des-cobrir, on són ara i els intents de Hawass deretornar-les a casa..

CuatroFriendsEn els dos darrers capítols de la sèrie, Ra-chel haurà d’acomiadar-se dels seus amicsabans de marxar a París, i prendre una de-cisió molt important respecte de Ross. A més,ha arribat l’hora que la colla se separi: Mo-nica i Chandler ja són pares i se’n van a viu-re a fora de la ciutat.

TV3Passos en la boiraStephen Lowry mata la seva dona i Lily, unade les seves serventes, que és coneixedo-ra del crim, aprofita per fer-li xantatge. Lowryintenta desfer-se del testimoni de Lily unanit de boira, però s'equivoca i mata una al-tra dona. Gràcies a Lily, justament la perso-na que més odia, és exculpat. Conduït peldesig de matar-la, Lowry trama un pla.

CuatroGominolasLa vida de Noelia comença a trontollar des-prés d’una setmana de convivència amb elseu pare, Jimmy, i el seu germà, Benja. Lanoia acaba amenaçant Benja amb fer-lo forade casa si no troba feina. Ell acabarà ac-ceptant promocionar formatges en un su-permercat. A més, Susana inicia una rela-ció extramatrimonial amb Bruno.

Tele 5RIS CientíficaVentura i el seu equip han d’investigar la mis-teriosa mort d’una dona atropellada per unconductor relacionat amb les carreres demotos il·legals. A més, els policies intenta-ran esbrinar les causes de la mort d’un noivestit de superheroi, el cos del qual ha apa-rescut sobre d’una marquesina. Aparent-ment, sembla un suïcidi, però les provestornen a demostrar que, de vegades, les apa-rences enganyen.

Dimecres 14 de novembre

12.20K3La recerca del focLa recerca del foc és una aventura am-bientada en la prehistòria. Els protagonis-tes són cinc nois d'entre 11 i 16 anys quebusquen el foc. L'afany d'aventures, el con-flicte amb els invents del més jove i el de-sig d'explorar nous horitzons formen part dela quotidianitat del grup. Mamoo, un mamutnan,els acompanya en les moltes peripè-cies que els faran entrar en contacte ambaltres tribus, amb el xamanisme i amb di-versos desastres naturals.

TV3Imitation of LifeLora Meredith és una jove actriu vídua i ambuna filla de sis anys. Lora es trasllada a NovaYork buscant feina, però necessita que algúl'ajudi a casa i que tingui cura de la nena.Lora coneix Annie, una dona negra senserecursos que també té una filla, i la contractaa canvi de compartir casa i manutenció.La convivència entre les dones i les neneses complicarà perquè la filla d'Annie, de pellmolt clara, rebutja els seus orígens i es fapassar per blanca sempre que pot.

TV3No em ratllis!La mainada és la principal protagonistadel format, encara que Júlia Otero intenti fercreure el contrari. Nens i nenes opinen so-bre temes «d’adults» i defineixen, sense pèlsa la llengua, personatges públics. Un pa-rell de convidats se sotmeten a les preguntesdels menuts, sovint més incisives que lesde qualsevol periodista.

CuatroKyle XYKyle i Amanda es preparen per a la seva pri-mera cita, encara que ell rep un avís que lifa plantejar-se en qui pot realment confiar.Per altra banda, Jessi, que ha estat pro-gramada per estar prop de Kyle, només téulls per a Declan. A més, el pare d’Step-hen entra en coma i la capacitat de Kyle perllegir els seus pensaments serà l’únic con-sol de la família.

TV3Nang NakLa pel·lícula està basada en una llegendatailandesa. L'any 1869, Nak i Mak són unaparella que viuen feliços. Nak està emba-rassada, però criden Mak per combatre ala guerra i s'han de separar. Quan arribal'hora del part, Nak i el nen moren. Però quanMak torna a casa, troba la dona i el nen i totstres viuen feliços. Fins que la veritat surt ala llum.

22.00

01.50

18.30

21.45

Guia TV

23 DominicalDiumenge, 11de novembre del 2007

Divendres 16 de novembre

10.30

22.00

23.40

17.35

21.00

18.30

CuatroFashion HouseLuke fa les maletes per deixar Nova York,però rep una trucada anònima que el fa can-viar d’idea, ja que li dóna pistes per trobarl’assassí de la seva mare. Sophia i William,per la seva banda, fan plans per abando-nar la ciutat i deixen Tania desconcertada.I Gloria intenta fer el que creu correcte ambMichelle.

K3JugamónLa Durga va ser adoptada al Nepal. Avuiviu amb la seva mare a Barcelona, al barride Gràcia. Voldria ser actriu per cantar iballar dalt de l’escenari. Al terrat de casarecorda el seu país amb un joc d’aguantarla respiració.

TV3Una pistola a l’albaQuan la guerra civil nord-americana està apunt d’esclatar, un home esdevé propietarid’un hotel de Denver després de guanyaruna partida de cartes.

K3Cowboy bebopUna de sèrie de gran qualitat, tant pel plan-tejament adult del guió com per la combi-nació de gèneres que incorpora trets ca-racterístics del cinema negre, el thriller i elcinema futurista, i els barreja a ritme de jazz.Cowboy Bebop se situa a l'any 2071, i és lahistòria de l'Spike Spigel, un dels millors caça-recompenses de tot el sistema solar.

TVE-1IdentityAntonio Garrido condueix aquest concursd’intuició, memòria i percepció en el qual elparticipant, amb l’ajuda de dues personesdel seu entorn i tres experts ha d’intentar unircorrectament dotze característiques perso-nals amb la dotzena de desconeguts queté al davant.

TV3CreepA Londres, en una nit gèlida, Kate va a aga-far el metro per tornar a casa. Però es que-da adormida a l’andana i, quan desperta, total seu voltant ha desaparegut. Afortunada-ment, arriba un metro i Kate hi puja pen-sant-se que havia patit un malson o una al·lu-cinació. Però el comboi s’atura enmig d’untúnel i el vagó es queda sense llum...

Dijous 15 de novembre

14.45K3Dawson’s CreekLa perspectiva d'anar a estudiar un any aParís posa en dubte l'amistat de Dawson iJoey, però un petó ho capgira tot. Dawsonho explica a Pacey i la germana de Joeyvol saber més detalls; a la vegada s'assa-benten que l'avi de Jennifer ha mort, fet quecrea un ambient incòmode. Pacey fa unabroma a una estudiant nova, Andie. Aques-ta, per tornar-s'hi, promet a Pacey que li pre-sentarà Christy Livingston, la noia dels seussomnis.

TV3Evasió a AteneaDurant la Segona Guerra Mundial, en uncamp de presoners d'una illa grega, Zenoplaneja fugar-se junt amb d'altres resistents.A més d'aconseguir la llibertat, també vo-len recuperar un tresor d'incalculable valorque els nazis tenen amagat en un monestir,al capdamunt de la muntanya més alta del'illa.

Tele 5PasapalabraUna de dos, El pulsador i De par en par sónalgunes de les proves que han de superarels concursants d’aquest veterà programa,que ara presenta Christian Gálvez i que técom a colofó la dificilíssima prova de la ros-ca amb a l’alfabet.

TV3Material sensibleFrancesc Bordàs és un pioner i per partidadoble del cinema aficionat a Catalunya. Vacomençar a filmar a finals dels anys vint, peròtambé perquè ho va fer retratant uns esce-naris poc comuns per a la majoria de cata-lans d'aquelles èpoques. En les seves pel·lí-cules hi ha perles com un viatge amb pa-quebot a Nova York, ciutat que despréssobrevolaria i rodaria des d'una avioneta, unaltre viatge a Tànger que faria amb avió co-mercial i també hi ha un desplaçament finsa Àustria amb un cotxe.

33Cànon CiènciaLeonardo da Vinci va ser una de les gransfigures del Renaixement. Aquest documen-tal explica la vida del veritable Leonardo entotes les seves facetes, com a artista, cien-tífic i enginyer.Tot i que no el van acollir comun dels seus, Leonardo es va relacionar ambels Borja, els Mèdici i Maquiavel, la gent méspoderosa i perillosa del seu temps.

Dissabte 17 de novembre

08.00

09.15

14.00

15.35

21.45

02.10

TV3Els BarrufetsEls Barrufets són uns petits éssers de colorblau que viuen en una vila on les cases sónbolets i que parlen amb un idioma molt cu-riós: la majoria de verbs són substituïts per«barrufar». El Gran Barrufet és el cap i el parede tots els barrufets. Però, encara que viuenfeliços, també tenen enemics, com ara elbruixot Gargamel, que se’ls vol menjar!

33Perills i accidents de les filmacions de lafauna salvatgeUn documental que mostra les escenes quenormalment no es veuen: taurons que ta-llen els cables de les gàbies que protegei-xen els càmeres, elefants que envesteixenvehicles, lleopards que entren a zones teò-ricament protegides, hipopòtams que fanfora de l’aigua els realitzadors o dugongsmascles que prenen els fotògrafs per fe-melles de la seva espècie...

Tele 5RexUn increïble pastor alemany és el protago-nista d’aquesta sèrie. Rex és un gos que tre-balla per a la policia i és infal·lible a l’horade seguir rastres, de menjar-se els entrepansdels seus companys de comissaria i de treu-re de més d’un mal tràngol el seu amo, uninspector que sovint té més sort que traça.

TV3007 al servei secret de Sa MajestatEn el seu dia va ser tot un escàndol: JamesBond ja no era interpretat per Sean Connery!Per la resta, un exemplar típic de la des-cendència de la sèrie, amb 007 aliat ambla Màfia per veure si així pot eliminar defini-tivament Espectra.

Antena 3Los SimpsonMarge va a una clínica d’estètica a fer-se unaliposucció però li acaben fent un augmentde pit. Bart, per la seva banda, imita un nú-mero que veu a la tele i acaba posant a Krustyen una situació incòmoda.

CuatroSouth ParkEn el primer capítol, una secta camufladad’escola de màgia capta els protagonistes.Stan és l’únic que s’adona de què passa,però com que els seus amics no volen es-coltar-lo, demana ajuda a Jesucrist. En el se-güent episodi, Cartman vol venjar-se de ScottTenerman, un noi més gran. Descobreix queel grup favorit de Scott és Radiohead i ales-hores Cartman vol aconseguir que la ban-da digui públicament que Scott no mola gens.

18.30

20.15

23.15

00.40

Recomanem

Ningú no ésperfecte

Dilluns 12 TV3, 18.30 h.Primeracol·laboració deltàndemWilder/Lemmon.Ambientada al’Amèrica delsfeliços anys vint,l’autor fa gala deles sevesespecials aptitudsper tractar el«show business».Dos músics fugend’una banda degàngsters i esdisfressen dedones,aconseguint feinaen una orquestrafemenina.Excel·lent paròdiadel cine «gang»(la presència del’actor GeorgeRaft no éspresencial) querepresenta una deles grans fites delcine còmic.

Any

1959.PaísEstats Units.DirectorBilly Wilder.IntèrpretsMarilyn Monroe,Tony Curtis, JackLemmon, GeorgeRaft, Pat O’Brien.

✔ Parc infantil temàtic de 600 m2.

✔ Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

✔ Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitors

i els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

✔ Matinals especials per a escoles i grups.

✔ Bolera amb 12 pistes.

✔ Promocions cada dia de la setmana.

✔ Festes d’aniversari.

✔ Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

➤ VITROCERÀMICA4 FOCS HIGH-LIGHT

COMANDAMENTS SENSITIUS

210 €

➤ CONGELADORVERTICALNO FROST

1'55x60

6 CALAIXOS

TERMOSTAT DIGITAL

CLASSE "A"

390 €

➤ RENTAVAIXELLESELECTRÒNIC

4 PROGRAMES

COLOR SILVER - CLASSE "A"

295 €

PLA DE RENOVACIÓ D’ELECTRODOMÈSTICSAprofiti les subvencions que dóna la Generalitat de Catalunya

i estalviï fins a 85 euros per aparell

HORARI: DE DILLUNS A DISSABTE, DE 10 A 13.30 I DE 16 A 20.30Carretera de Sta. Coloma 115 - 17005 Girona - Tel.: 972 24 93 00 Fax: 972 24 93 01

Via Sèrgia, 32 - Nau núm. 5 - 08032 Mataró - Tel. 93 798 18 97

PREUS VÀLIDS FINS ESGOTAR EXISTÈNCIES. FOTOS NO CONTRACTUALS

➤ RENTADORAASSECADORA1.100 RPM.

PANTALLA DIGITAL

6 KGS.

480 €

➤ CAMPANA DECORATIVA90 CMS.

MOTOR DOBLE TURBINA 140W

LLUM

3 VELOCITATS

INOX

145 €

➤ FRIGORÍFICAMERICÀ511 LITRES

DISPENSADOR D'AIGUA/GEL

TERMOSTAT DIGITAL

CLASSE "A"

995 €

de novembre de 2007 minical … · so, el batec d’un cor, que es va debilitar fins disparar...

Documents

Transcript of de novembre de 2007 minical … · so, el batec d’un cor, que es va debilitar fins disparar...