De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

41
1 De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica Xavier Xarles

description

De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica. Xavier Xarles. Pitàgores (569 aC -475 aC). El teorema de Pitàgores. A 2 + B 2 = C 2. 5 2 + 12 2 = 13 2. 3 2 + 4 2 = 5 2. 6 2 + 8 2 = 10 2. Per què sempre posen els mateixos exemples? - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

Page 1: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

1

De Pitàgores a Fermat:Un viatge a través de l'Aritmètica

Xavier Xarles

Page 2: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

2

Pitàgores (569 aC -475 aC)

Page 3: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

3

El teorema de Pitàgores

A2 + B2 = C2

32 + 42 = 52

62 + 82 = 102

52 + 122 = 132

Page 4: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

4

Per què sempre posen els mateixos exemples?

Doncs perquè són els exemples de triangles

rectangles amb nombres més petits en què

els tres costats són nombres naturals.

Pels matemàtics grecs els únics nombres eren els nombres naturals i, més en general, els nombres racionals positius.

Page 5: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

5

Diofant ( ~200 dC )

Aritmètica

Primer llibre dedicat exclusivament

a l’aritmètica.

Page 6: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

6

El problema

Trobar tots el triangles rectangles

amb els tres costats enters

Trobar les solucions de X2 + Y2 = Z2 amb X, Y i Z enters

Ternes Pitagòriques.

Page 7: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

7

Primera observació

Sols cal trobar les solucions (X,Y,Z) que no tinguin factors comuns.

Exemple

62 + 82 = 102

22 32 + 22 42 = 22 52

32 + 42 = 52

22(32 + 42 )=22 52

Page 8: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

8

En general, si tenim una solució

(X,Y,Z)

de l’equació

X2 + Y2 = Z2

aleshores

(a·X,a·Y,a·Z)

és també una solució.

Les solucions sense factors en comú

s’anomenen ternes primitives.

Page 9: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

9

Ternes pitagòriques primitives (X,Y,Z)

Solucions racionals (x,y) de x2 + y2 = 1

x=X/Z y=Y/Z

Page 10: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

10

Equació x2+y2 = 1

Cercle de radi 1

Page 11: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

11

Punts del cercle: punts de la forma (sin(),cos()), en què varia entre 0 i 2

Punts racionals:

NO SERVEIX

Page 12: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

12

Una altra idea:

Escollim un punt amb coordenades racionals. Per exemple, el punt (1,0)

Page 13: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

13

Dibuixem una recta que passi per (-1,0) i amb pendent racional

El punt (a,b) té coordenades racionals si i només si la recta té pendent racional

Page 14: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

14

Equació de la recta pendent t :

Y = t X + s

Volem que passi pel punt (-1,0):

Substituïm (X,Y) per (-1,0)

0 = t+s

o sigui

t=s

Equació de la recta pendent t que passa per (-1,0):

Y = t X + t

Page 15: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

15

Punt de tall amb el cercle X2+Y2 = 1 :

substituïm Y per t·X+t a l'equació

Equació de segon grau:

(1+t2)·X2+ 2·t2·X + t2 = 0

Solucions:

X =

2t2 2

2(t2+1) = {-1

(1t2 ) / (1+t2)

Page 16: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

16

(X,Y) = ((1t2 ) , 2·t

)(1+t2)

(1+t2)

Les solucions racionals a part d’aquesta són les següents:

on t és qualsevol nombre racional

La solució X=-1 és la que ja coneixíem.

Page 17: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

17

Aquest procediment pot ser generalitzat a totes les còniques (el·lipses, paràboles, hipèrboles).

O sigui, equacions de la forma f(x,y) = 0 on f(x,y) és un polinomi amb coeficients racionals de grau 2.

Exercici: Trobeu totes les solucions racionals de x2+3y2 = 1.

Page 18: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

18

Solucions enteres:

Expressem t de la forma t = m/n

amb n i m enters primers entre si

(X,Y) = ((n2 m2 ) , 2·n·m

)(n2 + m2) (n2 + m2)

Obtenim així que

Page 19: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

19

Teorema:

El conjunt de ternes pitagòriques primitives és

{ (n2m2 , 2nm, n2+m2)    n i m primers entre si i , n>m i nm senar }

Exemple: n=2, m=1

(3,4,5)Exemple: n=3, m=2

(5,12,13)

Exemple: n=4, m=3

(7,24,25)

Page 20: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

20

Aplicació: Fórmules trigonomètriques

Si t= tan ( /2)

aleshores

cos() = (1t2 )/(1t2 )

i

sin() = (2·t2 )/(1t2 )

Page 21: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

21

Claude Gaspar Bachet de Méziriac (1588-1638)

Page 22: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

22

Va ser el traductor al llatí de l’Aritmètica de Diofant.

Es va dedicar a la matemàtica recreativa, com per exemple els quadrats màgics.

En un problema es pregunta:

Quins nombres són resta d’un quadrat menys un cub?

Page 23: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

23

Dit d’una altra manera:

Per a quins nombres enters c l’equació

Y2X3 = c

té solucions (X,Y) on X i Y són nombres racionals?

Page 24: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

24

Bachet diu: si donat c tenim una solució (x,y) amb y 0, aleshores

(x’,y’) = (x48·c·x , x620·c·x3+8 c2

)4·y2 8·y3

també és solució de la mateixa equació.

Page 25: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

25

Com va arribar a aquesta fórmula?

Idea: Intentem copiar el que hem fet abans.

Les solucions reals de l'equació y2x3 = c en el pla formen una corba: C.

C no és una cònica!

Tota recta en el pla talla C com a màxim en tres punts.

Page 26: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

26

En efecte:

Si y = a·x+b és una recta en el pla,

substituïm y per a·x+b en l’equació y2x3 = c

Obtenim una equació de tercer grau (a·x+b)2x3c = 0

que pot tenir com a màxim tres solucions reals.

Page 27: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

27

Si comencem amb un punt racional (x,y) de la corba C, i prenem una recta qualsevol, podem o bé no obtenir cap més punt o bé obtenir dos punts de la corba C que no són necessàriament racionals.

Exemple: 52 – 33 2 , per tant (3,5) són solució de Y2 – X3 2

La recta Y=X+2 passa per aquest punt, però no talla la corba C.

La recta Y=3·X-4 passa per aquest punt, i els altres punts de tall són

(3 +/- √3, 5 +/- 3√3 )

Page 28: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

28

Page 29: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

29

En canvi, si substituïm

Y=(27/10) X – (31/10)

en l’equació

Y2 – X3 2

Obtenim així la solució racional (129/100, 383/1000)

que té solucions:

X=3 (repetida) i X= 129/100.

obtenim l’equació en X -X3+(729/100)·X2 –(837/50)·X + (1161/100)=0

Page 30: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

30

D’on surt aquesta última recta?

És la recta tangent a la corba C en el punt (3,5).

La podeu obtenir utilitzant la derivada

(el pendent de la recta és la derivada en el punt x=3 de la funció √ x3-2 ).

La fórmula de Bachet és exactament la que s’obté seguint aquest procediment.

Page 31: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

31

Recapitulem: Per a les equacions de la forma

y2x3 + c,

tenim una fórmula en què, donada una solució (x,y) amb y 0, obtenim una altra solució (x’,y’).

De fet, no sempre obtenim solucions diferents:

només si x 0, i si c 1 i c 432 .

Les equacions d’aquest tipus (o, més en general, del tipus y2 igual a un polinomi de grau 3) s’anomenen

CORBES EL·LÍPTIQUES

Page 32: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

32

Pierre de Fermat (1661-1665)

Page 33: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

33

Va escriure al marge de la traducció de Bachet de l’Aritmètica de Diofant:

Cubum autem in duos cubos, aut quadratoquadratum in duos quadratoquadratos, et generaliter nullam in infinitum ultra quadratum potestatem in duos ejusdem nominis fas est dividere: cujus rei demonstrationem mirabilem sane detexi. Hanc marginis exiguitas non caperet.

Page 34: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

34

Que amb la notació actual vol dir:

Si n és un nombre natural més gran que 2, l'equació

Xn + Yn = Zn

no té cap solució on X, Y i Z són nombres enters, tots ells diferents de 0.

Tinc una demostració meravellosa d'aquest resultat, però el marge és massa estret i no m'hi cap.

Page 35: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

35

Quina relació tenen les corbes el·líptiques

amb el problema de Fermat?

En principi cap (a part del cas n=3), però

resulta que hi ha una relació molt profunda

que no es va anar descobrint fins fa molt poc.

Us explicaré la història amb fotografies.

Page 36: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

36

1955 :Taniyama (1927-1958)

Page 37: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

37

1986:Gerhard Frey (1945)

Page 38: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

38

1986: Jean Pierre Serre (1926)

Page 39: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

39

1987: Barry Mazur (1937)

Page 40: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

40

1989: Ken Ribet (1950)

Page 41: De Pitàgores a Fermat: Un viatge a través de l'Aritmètica

41

1994: Andrew Wiles (1953)