Set

embre

2010

~Ju

ny

2011

nº 7

Esplugues del Llobregat

Setembre 2010 / Juny 2011

Redacció

Andrea Amador, Núria CodinaArnau Calonge ,LorenaCostarrosa, Eduard Esteller,Patricia Torné, Carles Rins,Víctor Puigventós, GorkaMejías, Aitor Zarza, AriadnaMorales, Héctor Hernàndez,Alejo Suse, Pol Benedí, PauPoll, i Ariadna Valls

Professora: TeresaCanela

Edició

G u i l l e m À g u i l a , D a n i e lAllepuz, Oliver Andres , PolBorrellas, Max Enseñat,Marta Gegundez, AlbertLalmolda, Àngela Pachon,Àlbaro Parrilla,Max Pischzeki Anouk Pollé.

Professor: Lluís Nater

Col·laboradors Sumari

Comencem 6è. Celebrem l’Onze desetembre. Conferència de l’anticEgipte. El Carnaval. La pluja. Elplanetari del menjador. Visita al’Escola del Mar. Càrrecs del ConsellGeneral.

Setmana de la Ciència. II JornadaCultural. Activitats pròpies del’Educació Infantil. Els petits xefs.Inaguració de la Biblioteca. Projectede Ciències de la Terra i Medi Ambient.Noves eines TIC a l'Escola. Anna Cor-bella i Jaume Algersuari. Impressionsde Capafonts.

El món tremola per la força de laNatura. El món tremola per la força dela Xarxa. Viatges de 3r, 4t d’ESO i BTXa l’Empordà, Catalunya Nord, Madrid-Toledo i Turquia.

Cartes des de l'Antàrtida. Treball deRecerca de l’Antàrtida.

Dia mundial de la Poesia. Música ipoesia a 2n de BTX. La catifa màgica.Conte Inframon. Història d’un escu-radents. El gall, la gallina i el pollet.L’estrella fugaç de fang. Còmic.Escoles d’altres móns.

Els karts de coixinets. Entrevista aDaniel Pérez, jugador de Handbol.Barcelona host the snowboard’scompetition. Futbol Club Barcelona

L’ adiccio als jocs. La nova lleiantitabac. Test: Ets actiu?

Postres del món.

Sudoku i jeroglífic. Curiositats a laxarxa. Acudits en 3 idiomes.Llibres recomanats per l’Alba.Llibres recomanats pels alumnes.

La promoció Kirk a Turquia

Premis de Sant Jordi

Sumari

Editorial

Plaça Major

Una mirada endins

Una mirada al món

Reportatge

Racò d'art

Esports

Salut

Gastronomia

Entreteniments

Kirk

Sant Jordi

2

3

4

10

18

33

38

49

54

56

57

61

6288

www.escolagarbi.cat

Aquest curs 2010-2011, s’ha caracteritzat per un seguit d’enrenous a nivell escolar i a nivellmundial que han estat protagonitzats o magnificats per les noves tecnologies i, especialment,per les seves xarxes socials i d’informació. De bat a bat va néixer amb la vocació de ser unafinestra, una porta oberta tant a la mirada cap a l’interior com cap a l’exterior. Aquest númeroque ara teniu a les mans l’hem creat amb la il•lusió de fixar les imatges dels fets i enrenousmés importants que aquestes dues mirades ens han permès observar.

3

4

En un principi no voliaanar a l’escola perquèvolia tenir més va-cances. El primer diavam anar directes almenjador. Quan la Sra.Mercè Olivé, que és lanova coordinadora,va dir que ens to-cava 6è, a lac l a s s eMontsant ambel professorRamon Tar-ragó, jo emvaig posarmolt contenta.Després vamanar a la classe ivam començar a or-ganitzar-ho tot. Jo hoportava ja tot a dins lamotxilla i em pesavamolt.A mi els primers diesm’agraden molt perquèno fem feina, només en-drecem i el professor oprofessora ens explicales coses noves del curs,i també perquè veig denou tots els meus com-panys i companyes, queno veia des d’abans del’estiu.El primer dia va ser el di-marts, i se’m va fer lasetmana molt curtaperquè com he ditabans els primers diesm’agraden molt.Com vam començar unasetmana abans, el dia 11de setembre ha caigutdins del calendari esco-lar. L’ onze de setembreés la Diada Nacional deCatalunya.Aquí a l’escola

ho hem celebrat eldivendres , perquè el

dissabte, que és el diade la diada, no veníem al’escola.A les 10.00 h, de P-4 a2n de Batxillerat ensvam reunir al campd’esports per celebrar ladiada. Ja que el campd’esports és nou, també

servia per inaugurar-lo.Ens vam posar en rotl-lanes. A la nostra hihavia: una classe deP-5 al mig, desprésnosaltres, i després unaclasse de 2n de BTX.Primer un noi de 2n deBatxillerat va explicar lahistòria del dia 11 desetembre, desprésunes nenes van llegirun text sobre les sar-danes i a continuacióels nens de 4t i 5è dePrimària van ballar un

ball de bastons.Seguidament tots ensvam posar a ballarsardanes i quan vamacabar vam marxar.Ha estat un comença-ment de curs i un 11 desetembre molt divertits.

Laura ÁlvarezClasse Montsant

Comencem 6è. Celebrem l’Onze de setembre

5

Avui al matí ens hanpreparat un planetari almenjador.Quan ·hi hementrat, hem vistuna mena depantalla enmigde la foscor.Ens hem as-segut i hemaprès queJúpiter és elplaneta mésgran, tan gran

com mil planetes Terra.Ens han explicat que

Saturn té set anelles ique Plutó, com que és

més petit que laLluna, ja no elconsiderem unplaneta. Ha estatmolt divertit so-bretot quan hemviatjat per l’es-pai!

Crònica col·lectivaClasse Sant Nicolau

El planetari del menjador

Avui, dimarts dia 15 demarç, el· senyor FerranBorràs ens ha fet unaconferència sobre l’anticEgipte.A la classe ens hanrepartit un quadernetde dues pàgines onexplicava algunescoses d’Egipte com perexemple: les tombes iles piràmides, alguneswebs per entrar itrobar informació.A les 10:00h hembaixat 5è i 6è dePrimària al menjadoron el professor ensestava esperant. Primerde tot, la Sa. Enri ens haexplicat més o menys dequè tractaria la conferèn-cia, i els ·ha preguntat aalguns nens de 5è quèera el que més elsagradava d’Egipte. Quasitots han dit o les

piràmides o els faraons.Al cap de 5 minuts jahem començat. Hi haviadues pantalles, una plena

de fotografies interes-sants sobre Egipte, i unaaltra on hi havia l’expli-cació en Power Point queens estava presentant elSr. Borràs.Jo no sabia on mirar,havia de tenir un ull a lapantalla de l’esquerra i

l’altre ull a la pantalla dela dreta. Una de les cosesque més m’ha interessatha estat l’arquitectura de

les piràmides.No sabia que po-dien haver-hitantes piràmi-des. N’hi haviade molts tipus,la Mastaba, elSaqqara, Dashuretc…Hi havia unapiràmide que eratriangular perdalt, i una micaquadrada per

baix. Era un disseny unamica estrany!Aquesta conferència haestat molt interessant im’ha agradat molt.

Marta PérezClasse Montsant

Conferència de l’antic Egipte

El divendres4 de març, al’Escola, vamcelebrar elc a r n a v a l .Aquest anye l v a mcelebrar demanera moltdiferent alsúltims anys,ja que vampoder estardisfressatsdurant tot eldia.Totes lesclasses vantriar una dis-fressa. Laveritat és que va ser moltdivertit veure com els nens inenes de la classe Montsantanaven de nens moltestudiosos, els deNausica i Nautilus dehippies, els nens inenes de laClasse del Sr.Prat de page-sos i els deTa r o n g e r s ,amb el pi-jama.Per a mi, elmillor mo-ment va serquan va arribarl’hora de la des-filada. Els Capsde Color vanpreparar un actemolt divertit que con-sistia en què totes lesclasses, amb els seus profes-

sors i professores, havien defer com una petita rua pel

men j ado rde l’Escolam e n t r esonava unacançó quetenia al-guna cosa aveure ambla sevad is f ressa.Quan totesles classesja vanacabar ded e s f i l a rvam estaruna bonae s t o n aballant totsjunts.Després de

dinar, a la classe, ens vam ferunes fotografies, primer indi-viduals i més tard tots junts aun dels jardins de

l’Escola.En Sergi, el nos-tre tutor, ens les va

gravar en un USB iles vam poderensenyar a casa.Aquesta maneradiferent decel·lebrar elCarnaval m’haagradat molt iespero que elproper any esrepeteixi,ja que

vaig gaudir molti m’ho vaig

passar molt bé.

Raquel IbañezClasse Les Hores

6

El Carnaval

7

El passat divendres va plouremolt. Quan em vaig desper-tar plovia des de feia una es-tona. No sé si tota l’estonahavia estat plovent comaleshores. El que sí que sé ésque plovia a “bots i barrals”.Més tard, més o menyssobre tres quarts d’onze vaparar de ploure. Va ser una

sort perquè aleshores tocavajardí fins un quart de dotzeque va ser quan es va posara ploure una altra vegada. Iaixí durant tooooot el santdia.La veritat és que jo ja entenia ganes que fes un diaaixí, de mal temps, ambpluja i fred, perquè aquest

estiu ha estat molt calorós,però també em va molestarperquè em va fastiguejar latarda... En fi, que espero quetot aquest hivern sigui moltfred.

Ferran CrespoClasse Tarongers

La pluja

Divendres, 4 de febrer, lesclasses de 5è ·Les Hores iNausica, vam anar ·a l’Escoladel Mar. Està situada al barridel Guinardó de Barcelona.Hi vam anar perquè l’anypassat ells van venir ala nostra escola. Lesdues escoles tenenmoltes coses en comú,una de les més impor-tants és que el Sr PereVergés les va fundar iper aquest motiu tenimels colors, els càrrecs,noms de classes, lec-tura de cròniques,curses, etc. molt sem-blants.Per anar-hi vamutilitzar el transportpúblic. Vam agafarl’autobús 67, davant de laNestlé, i vam baixar al PalauReial, on vam agafar el 74 iaquest ens va deixar a laplaça del Nen de la Rutlla,molt a prop de l’Escola delMar.En arribar, ens van rebre elsCaps de Protocol i vam anara un gran pati on hi havia les

classes de 5è i 6è, Eneida iGarbí. Un cop presentats, percolors vam fer diferents ac-tivitats: escacs, la visita al’Escola i al Planetari. Les tresvan ser molt interessants

però a nosaltres ens va sor-prendre el Planetari perquè ala nostra escola no n’hi ha i amés ens van explicar cosesde l’Univers que no sabíem,per exemple que el Sol ésmolt petit respecte a d’altresestrelles.A l’hora del joc, tots vam feramics, vam jugar junts i per

esmorzar ens van oferir pade pessic amb xocolata.Tots plegats ens vam dirigir auna sala que tenia les paretspintades amb uns dibuixosde persones molt grans. Hi

havia Ulisses i Nau-sica pintats. Enaquesta sala les duesEscoles vam llegircròniques i vam can-tar. Tots nosaltresens vam sentir moltemocionats i es-tàvem amb molt desilenci gaudintd’aquell moment. Iper sorpresa de tots,ens van regalar unllimoner. Desprésvàrem fer la cursa decolors i el dinar, com-

partint taula amb ells.Aquesta sortida ha estat es-pecial perquè hem vist ·unaescola que té el mateix pro-jecte que nosaltres, hemconegut nens i nenes i ensvan fer passar moments querecordarem sempre.

Crònica col·lectiva de laclasse Nausica

Visita a l’Escola del Mar

8

Càrrecs del Consell General

Jo, la Carla Garcia, he fet de Cònsol general.Quan vaig començar ho feia amb molta il·lusiói amb molta responsabilitat.El meu càrrec consistia a arribar d’hora al matíi passar per totes les classes, des de 1r fins a6è de Primària, per posar la nota de compor-tament. Hi havia alguns nens que esportaven malament i els havia d’avisar.A mida que anaven passant els dies hoanava fent millor, però també se m’anavafent pesat.Moltes vegades al matí no podia passarper les classes per diferents raons.Després de dinar també hi havia depassar i posar una nota a la pissarra.De vegades havia de fer encàrrecs i peraixò se m’acumulava la feina.Durant aquests dies he fet tresreunions, dues amb els petits i unaamb els grans.Amb els més grans em costava mésperquè no paraven de parlar i feientonteries i per això havia de posarordre. En resum, m’ha agradat moltfer aquest càrrec tot i que teniamolta feina.

Carla GarciaClasses Nautilus

MetereologiaSom els encarregats de meteorologia i us

volem presentar la nostra crítica sobre

l’aportació de meteorologia que hem fet a

l’Escola.El nostre càrrec era senzill i alhora era

complex. És molt interessant. Pensem que

és per a gent responsable, perquè si no el

fas amb constància no serveix per a res.

Nosaltres, l’ Eduard González i jo, la

Marta Pérez, ens organitzàvem així: primer

de tot, en acabar les classes del matí,

anàvem a buscar la llibreta i directament

anàvem cap a l’estació meteorològica per

prendre les dades. Després anàvem a dinar.

En acabar de dinar, un dels dos anava a

passar les dades al blog i l’altre anava a

buscar els nens més petits , per colors, i els

dúiem a veure l’estació. Ens anàvem

tornant per fer cada feina.

De moment, només han vist l’estació

meteorològica els nens i nenes de

primer, però segurament d’aquí

poc començaran els nens i nenes

de segon de Primària.Marta Pérez i Enric Gonzàlez

Classes Montsant i Nautilus

9

La Cristina i jo, la Maria, hem estat les BibliotecàriesGenerals. El nostre càrrec consistia en: al matí, anar amirar si estaven els tres diaris a la taula rodona i passarper les classes per veure com ho feien els nens i nenes al’hora de lectura, però nosaltres al matí no passàvemgaire per les classes perquè no teníem massa temps.Abans de dinar havíem de segellar els tres diaris a labiblioteca i en el mateix viatge deixàvem un Avui i unaVanguardia a la biblioteca i l’altra Vanguardia labaixàvem a la taula rodona. Després de dinar anàvem apreguntar a la Sra. Fati si tenia alguna cosa per a la Sra.Alba, la bibliotecària. Si no tenia res, pujàvem a endreçarels llibres de la biblioteca.Vam fer dos o tres concursos que van anar bastant bé.També vam fer la recomanació de llibres i tres reunions:dues reunions per al Cicle Inicial i una per al Cicle Mitjà iSuperior. Les dues del Cicle Inicial van estar bé, però elscostava una mica recordar les coses. A la dels gransanàvem més ràpid, però feien algunes tonteries. El queens agradava més fer era encarregar-nos dels diarisperquè creiem que és una feina prou responsable. I elque ens ha agradat menys era passar per les classes, jaque de mica en mica se’ns feia més pesat. Al comença-ment teníem algun problema amb els diaris perquè a launa no eren a la taula rodona per dur-los a segellar ino els trobàvem. Creiem que ho hem fetbastant bé, però ens faltava un xic deserietat. Ens ha agradat molt serbibliotecàries generals i no ensimportaria tornar-ho a repetir.

Maria Garcia i Cristina TorresClasse Montsant

Bibliotecàries

10

Aquest curs,del 12 al 22 denovembre, l’Escola ha respirataires científics: de mica en micahan anat passant tots elsalumnes pelmenjador del'Escola i hanpogut gaudirde diversesconferènc iesre lac ionadesamb la ciència,amb la finalitatd ’aconseguirinteressar-nospel món queels envolta.Cal destacar laparticipació demolts profes-sors i alumnes,des de l’asses-sorament ipropostes a lap r e p a r a c i óp r ò p i a m e n tdita d’aquestesactivitats, així com la realitzaciód’uns cartells molt bonics iartístics que anunciaven elsdiferents actes que hi haviadurant la setmana. Anem a veurequins han estat:

El dia 2 de novembre laconferència " Els mites i la cièn-cia", a càrrec del Sr. Daniel Closa,per a 1rs i 2ns de Batxillerat.

El dia 12 “La biodiversitat alsnostres mars: comunitats,espècies i tècniques d’estudi”, acàrrec del Sr. Manel Gazo per a

l'ESO.El dia 15 "Claus per a ser un boncientífic", a càrrec del Sr. DaniJiménez , per a tot el cicle iniciali fins a 4t de primària.El dia 17, els alumnes de 1r deBTX. van assistir a una videocon-ferència impartida pel professorMartí Boada i retransmesa endirecte des de la Sala d'Actes delDepartament d'Educació. El

mateix dia, els alumnes de 4td'ESO van anar a la Salad'Actes de l'INEF per escoltar laconferència "Científicos de cine,

ciencia de fic-ción”, a càrrecdel professorAndrés Aragone-ses. Aquestesdues últimes ac-tivitats han estatorganitzades pelD e p a r t a m e n td’Educació sota lacoordinació delSIRE (Serveid'Innovació iRecerca Educa-tiva) dins el marcde la 15a. Set-mana de la Cièn-cia.El dia 18, la con-f e r è n c i a " U npasseig pel mar"a càrrec del Sr.Josep Ma. Gili,

per a 5è i 6è de primària.D’altra banda, els nostresprofessors i alumnes també hanrealitzat diferents activitatsrelacionades amb el món cien-tífic: Al cicle inicial periòdicamentes realitzen diferents tallers. Aquíteniu una petita mostra del Tallerde ciències:“El sentit del tacte”, realitzat perla professora Marta Bou.

La setmana de la Ciència

11

“Què passa si es barreja?”,realitzat per la professora LauraPueyo.

“Verdures i fruites: l’hort”,realitzat per la professora MartaGallardo. El dia 19, algunsalumnes de 5è. de primària vanpresentar els seus treballs i vanser escoltats molt atentament:

"Els Mitjans de Comunicació" acàrrec de Núria Urban, adreçatals alumnes de 5è i 6è deprimària."L’Univers" a càrrec de JoanFontbuté, adreçat als alumnes de4t de primària."La Selva Amazònica" a càrrec deMartí Amores, adreçat alsalumnes de 3r de primària."Legos i Construccions" a càrrec

de Nil Canyelles, adreçat alsalumnes de 1r i 2n de primària.Els alumnes de 3r d’ESO han pre-sentat en un noticiari del men-jador una petita mostra dediferents experiments i activitatscientífiques: realització de pilescasolanes, com reconèixerdiferents tipus de tintures, treballrealitzat amb la professora Sra.Ma. José Guirao.Cal fer esment del treball realitzatpels alumnes de GarbíTV encar-regats de fer els reportatges fo-togràfics i de televisió, així comdels diferents reculls literaris quede mica en mica aniranapareixent al web de l’Escola i queben segur seran un testimonimolt enriquidor per a tots.Podeu consultar el mes de

gener(L’Escola amb la setmana dela Ciència) a la web de l’Escola itrobareu més informació i elsvídeos de les conferències:

De 1r a 4t de primària, el passat14 de març va realitzar-se almenjador de l’Escola, la confer-ència “El món dels castellers”, acàrrec de la Sra. Mireia Closa. Elsalumnes van descobrir l'apassio-nant tradició catalana, que ja éspatrimoni mundial declarat per la

UNESCO.El Cicle Superior de Primària, elpassat dia 15 de març, va podergaudir de la conferència “Egipte”,a càrrec del Sr. Ferran Borràs.Una xerrada que els va enriquiramb nous coneixements sobreaquest país.El·Cicle·Infantil, el·dia·16 de marçha pogut escoltar i ballar ambl'actuació del grup “Els timbalersde la Penya del Corb” al menjadorde l'Escola, tota una tamborinadaper animar els més petits.

El Primer Cicle d'ESO, el dia 22 demarç a les 9.30h. al menjador del’Escola, la conferència “El món

dels castellers” a càrrec de la Sra.Mireia Closa.Des de 3r d’Eso fins a 1r. de Batx,el dia 18 han conegut de primeramà com viuen les dones en elmón àrab, a càrrec de la Sra.Manal Zahraaa. Tots els secretsde la cultura islàmica sobre ladona.Segon de Batxillerat, dia 14 demarç a la Biblioteca de l'Escola varealitzar-se la conferència“Catalunya a la Unió Europea”, acàrrec del Sr. Klaus Nagel. Totesles claus del futur del país dins laUE.

Pol Borrellas2n d’ESO

Ja que aquesta setmanacelebrem la setmana de laCiència, hem assistit al men-jador de l’Escola a una confer-encia-taller. Ens han explicatque per ser un bon científiccalen cinc ingredients: sercuriosos, saber escoltar, servalents, treballar en equip itenir energia. La persona que hadut a terme els experiments era

en Dani Jiménez, molt conegutpels seus programes detelevisió. De la classe Tarongershan sortit la Cristina i l’Arnauper ajudar amb els experi-ments. També han sortit altresnens i nenes per fer diferentsexperiments amb : un ou, sabó,fum, ampolles, canyetes,pilotes, tubs, etc.L’últim experiment ha estat

molt divertit perquè moltespilotes de ping-pong han sortitdisparades fent un gran soroll.Tots estem d’acord en queaquesta conferència ha estatúnica i molt original.Ens ho hem passat molt bé ihem après alhora.

Classe TarongersCrònica Col.lectiva

II Jornada Cultural

Podeu enllaçar amb mésinformació i vídeo de la set-mana de la ciència escane-jant la imatge(codi bidi)amb qualsevol dispositiumòbil: Android, Iphone,Symbian de Nokia, Black-berry o d’altres.

Els nens i les nenes aprenen allòque els interessa. Se sentenencuriosits pels estímuls del’entorn i són aquests els quehem d’aprofitar per tal queaprenguin. No hi ha aprenen-tatge sense motivació.Ells i elles construeixen el seuaprenentatge observant ambtots els sentits, jugant, provant,equivocant-se, compartint icomunicant. Nosaltres els adultssom aquí per acompanyaraquest procés estant atentsa aquests estímuls, pro-porcionant material,seguint les seves re-flexions i sobretotpreguntant. Lapregunta ben fetaés la clau per mo-tivar i alimentarla seva curiositat.Però és impre-scindible per talque el procéssigui positiu queencertem en lacreació d´ unentorn adequat enquè els infants se sentinvalorats, que sigui impor-tant allò que ells aportin, queno tinguin por d’equivocar-se ique necessitin tenir en compteles intervencions o iniciativesdels companys. Serà tambénecessari que els coneguemmolt per tal de respectar el seuritme i la seva manera d’apren-dre.També ens caldrà saber en quinpunt del procés està cada nen inena així com tenir clar què ésallò que poden aprendre.Si la nostra actitud és l’ade-quada, podem estar segurs quel’evolució personal, social iintel•lectual dels nostresalumnes no trobarà entrebancs.Tota la dinàmica de l’EducacióInfantil de l’Escola és respec-tuosa amb aquests criteris.

Cada activitat porta al darrerauna profunda reflexió per talque sigui significativa i té encompte les característiques evo-lutives dels nens i nenesd’aquestes edats. El treballd’hàbits, la sociabilització, elsvalors, la reflexió.... van sempreimplícits en totes les tasques.

Hi ha però, unes propostesconcretes que ajuden a l’assoli-ment dels nostres objectius. Elprojecte de Biblioteca a l’Edu-cació Infantil, que ajuda a es-timular l’interès per leshistòries, que afavoreix la com-prensió lectora i fa que l’infants’iniciï com a usuari de la Bib-lioteca; els tallers d’anglès, quecomplementen les activitatscurriculars d’aquest llenguatgeamb una proposta de jocsimbòlic en anglès; el projecteFilosofia 3-18 que pretén afavorir un pensament creatiu,lògic, ètic i estètic; els tallers deciència que en desenvolupar-se

en petit grup d’alumnes dediferents edats faciliten untreball més profund seguintel mètode científic; els raconsde treball que incideixenen aspectes específics irequereixen la col•laboracióentre els companys d’un petitgrup; la psicomotricitat quepermet que a través del cos i elmoviment, incidint en leshabilitats motrius es treba-llin aspectes emocionals,

socials i cognitius; els pro-jectes de treball que per-

met que els infantsdirigeixin els seusinteressos, s’iniciïnen la recerca d’in-formació i treballincooperativament ie v i d e n t m e n t ,aquelles activitatsi aquells àmbitsde gran tradicióa l’Escola queconstitueixen les ar-

rels i l’eix verte-brador: les converses,

el joc simbòlic, el joc aljardí, la Vida Social, el

menjador, la natació... sónpropostes que faran possible

situar els nens i les nenes en uncontext favo-rable per fomentartotes les seves habilitats i afa-vorir les seves capacitats.No hi ha res més engrescadorque una dinàmica viva quepermeti una interacció, unaespontaneïtat en un entorn derespecte. És un desordre orga-nitzat conseqüència de perme-tre que cada nen i nenadesenvolupi la seva autonomiadintre del grup.Aquest escenari junt amb unaactitud oberta, propera, alegre,flexible i ferma de l’adult és elque els alumnes troben a lanostra Escola.

Rosa Ricol

12

Activitats pròpies de l’Educació Infantil

Petits xefs a l’escola Garbí

Els Petits Xefshem anat aconèixer la cuinade l’Escola i lespersones que hitreballen. A laclasse hem estatpreparant unespreguntes per feral nostre cuiner, elSr. Ramon. Ambnosaltres havingut també un

dels nois que fanGarbíTV per fil-mar-nos. Ha estatmolt divertit isemblava queérem protago-nistes d’unapel·lícula. Moltesgràcies a GarbíTV.Esperem queaquest video usagradi tant com anosaltres.

Avui ha vingut un cuiner moltespecial, en Jordi, el cuiner delrestaurant de l’avi d’en Max Ro-dríguez, de la classe La Ros-aleda.Li hem fet moltes preguntes ihem après moltes coses sobrecuina.Ens ha ensenyat com fer postresmolt divertides i sanes ambfruites de temporada.Ens ha explicat que la forma de

presentar els menjarstambé és molt important,perquè fa venir gana. Tambéens ha donat un consell moltimportant : “ Heu de menjar 2ó 3 peces de fruita diferents aldia, perquè cada fruita té unesvitamines i aquestes sónnecessàries per a les diferentsparts del nostre cos”.Ha comentat dient que el quemés li agrada cuinar és el peix,

que és la seva especialitat, i queel que li feia més il·lusió eracuinar per als altres : família,amics, clients i que gaudeixinamb allò que ell prepara a lacuina.Per acabar ens hem fet una fototots junts i després en Max i elsCaps de Color li han ensenyat lacuina de l’Escola.

Moltes gràcies Jordi!

13

Aquest any han fet unanova biblioteca. El dillunsla vam anar a veure i eramolt gran. Tenia moltsprestatges amb els llibresmolt ben endreçats. Hi hamolts llibres i molts sónnous. Abans tenia unaterrassa i ara amb el trosde terrassa l’hanampliada. Ha quedat moltgran.

Jo ja tenia ganes de veure-la! Éstota de color blanc i han canviatuna mica de lloc les prestat-geries.Tinc moltes ganes d’estrenar-laperquè el primer dia que hi vamanar només era per veure-la iperquè ens ensenyessin comfuncionava tot.M’ha agradat molt aquesta novabiblioteca i tinc ganes de tornar-hi! Mireia Toravi

Inauguració de la biblioteca

14

Als alumnes de 2nB deBatxillerat que fem Cièn-cies de la Terra i MediAmbient se’ns va proposar ferun treball en parelles queconsistia a fer un estudigeològic i ambiental d’una illaper poder-hi construir uncomplex turístic de granconfort.Cada grup d’alumnes éremuna assessoria ambiental in-ventada per nosaltres i, ambel mapa topogràfic i lacartografia litològica de l’illaque el professor ens va donar,nosaltres havíem de fer unestudi detallat de quina era la

millor situació geogràfica perconstruir el complex turístic.Aquest treball ens va suposaruna gran feina, ja que vam

haver de tenir en comptemolts factors importants. Nonomés la cartografia, sinó els

danys ambientals quepodia causar la construc-

ció d’un hotel enmig d’unailla; i a l’inrevés, els múltiplesriscs que hi havia per a lagent de l’hotel pel fet de tro-bar-se enmig d’una illa d’ori-gen completament volcànic.El treball va ser d’allò méscomplert, perquè també vamhaver de redactar l’informefinal en anglès, i la factura delque ens havia costat al’assessoria ambiental ferl’estudi de l’illa i portar alsnostres geòlegs fins allà!

Núria Garcia i Clàudia Porredon2n B de Batxillerat

Projecte de Ciències de la Terra i Medi Ambient

Les noves eines TIC a l’Escola

L’Escola ha fet un gran canvi aquest any 2011 en el sentit de les novestecnologies. Un exemple ideal és el canvi de les pissarres de guix a unes novespissarres digitals. És una manera més còmode per al professor ja que pot con-nectar Internet durant tota l’ hora i pot passar un powerpoint a tots elsalumnes, per aclarir els diferents conceptes que no són suficient clars en elllibre.Posseir pissarra digital a la classe també és còmode per als alumnes ja que elsconeixements que ens expliquen els professors els veiem d’una altraperspectiva i algun cop hem cercat a Internet per buscar algun vídeo que ensparli sobre el tema que estem treballant.L’Escola també ha creat una pàgina web: www.escolesgarbi.cat on totes lesnotícies, tots els actes realitzats a l’escola com per exemple el de Sant Jordisón emesos en directe a aquesta pàgina a través de TVGARBÍ. D’aquestamanera, els familiars poden estar al corrent del que passa a l’Escola. Aquestapàgina té dues funcions, la d’informar, ja nombrada. i la de comunicació, perexemple, cada alumne de 3er o 4rt d’ESO i Batxillerat posseeix un compteparticular on el professor pot penjar diferents enllaços i apunts de les sevesassignatures.

Patrícia Torné i Núria Codina4t d’ESO

En els últims anys hi hahagut molts canvis ref-erents a les noves tec-nologies. S’ha instal•latpissarres digitals per talde fer més dinàmiques idivertides les clases. Elnou disseny de lapágina web és moltmés atractiu. A més amés és només per a lanostra escola, ja no escomparteix amb la dePere Vergés. La novaweb inclou el Garbí Vir-tual, on tothom potpenjar els seus treballsja acabats.

Eduard Esteller4t d’ESO

15

El fet d’ensenyar ha marcatles pautes de comportament,currículums i estructures.L’aposta cap el futur es basa ennoves formes d’aprendre, onl’alumne i el professor siguin elsprotagonistes i dissenyadors dela transmissió del coneixementgenerant informació, així comitineraris personals d’aprenen-tatge.Durant aquest curs l’Escola hafet una forta aposta implemen-tant noves eines TIC amb lafinalitat de dotar-se d’unconjunt de recursos per ferrealitat la integració de les TICen el procés d’aprenentatge.Totes aquestes eines permetendesenvolupar i facilitar l'apre-nentatge de competències quedifícilment es poden dur a termeen aules convencionals, coml'autoaprenentatge autònom,la interactivitat i el treballcol•laboratiu.

Garbí Virtual

La plataforma de l’Escola. L’úsd’aquesta nova eina ens ha per-mès impulsar canvis metodolò-gics que milloren la comunicacióprofessorat / alumnat ambl’ús de mètodes actius icooperatius. Podeu entrar ambla contrasenya i nom d’usuarique disposeu des de 5è dePrimària fins a 2n de Batxillerata: http://aula.escolagarbi.cat.

Garbí Virtual disposa actual-ment de 185 grups/cursos que

inclouen les diferents matèries,tutories, caps de departament iclaustre.La plataforma Garbí Virtualrecull materials digitalselaborats per professors,enllaços, activitats, missatgeriai l’agenda virtual que s’en-carreguen de portar elssecretaris virtuals, adminis-trant-la des de les tutories peralumnes de 5è de Primària a 2nde BTX.

Alexia

Aquesta nova plataformad’ avaluació ens permet intro-duir les notes i ponderar-les permillorar l’avaluació delsalumnes.

La web de l’escola

En la nova web de l’Escolapodeu visualitzar tots elsaspectes de la vida a l’Escola.

Podeu escanejant amb elmòbil la imatge bidi oentrar a:www.escolagarbi.cat

GarbíTV

El nostre Canal de Televisió querecull i enregistra les activitatsque es realitzen a l’Escola i emetemissions en directe des de lanostra pàgina web. GTV vaconfegir un reportatge quemostra algunes de les activitatsque es realitzen a l’Escolautilitzant les eines TIC.En el vídeo es mostren:presentacions orals en diferentsformats , idiomes i temesdiversos, webquests, activitatsinteractives realitzades ambPDI, recerca d’informació,treball cooperatiu per projectes,

expos i c ions ,Garb íV i r tua l ,wiquis, blogs i webs...

Podeu visualitzar-lo es-canejant amb el mòbil laimatge bidi .

Llibres digitals, els blogs,webs i wikis dels professors

Actualment molts dels materialdigitals que utilitzem conviuenen paral•lel amb els llibres depaper i amb els materialsgenerats pels professors alGarbí Virtual. Avui la informacióva fragmentada en els llibresdigitals blogs, webs i wikis delsprofessors i també quannaveguem per la xarxa. Totapunta que el model d’ensenya-ment organitzat i estructuratmudarà cap al competencial.Poden accedir a un bon recull deblogs de professors entrant enla web de l’escola / Zona in-terna / Professors en xarxa.

Nous aparells

Instal•lació de pissarres digitalsi/o projectors a tots els cursosde Primària fins a Batxillerat.Dos projectors nous per audio-visuals i laboratori. Canvi detots el aparells de l’aula d’Infor-màtica i nova aula d’ESO. Dosnous armaris amb portàtils apart del ja existent pera Secundària. Ampliació de labanda ampla a l’Escola.Nova instal•lació d’àudio en elmenjador , que inclou due staules de so: una fixa i unamòbil amb els jocs de micròfonscorresponents. Dues novesvídeo càmeres, un joc de micrò-fons, un portàtil i una taula deso per a GarbíTV.

Lluís Nater

Les noves eines digitals a l’Escola

Pol i Dani, secretaris virtuals dela classe Eneida de 2n d’ESO

L’Anna Corbella i en JaumeAlguersuari són dos anticsalumnes de l’Escola que des del’any passat han estat habitualsdels medis de comunicació i in-formació gràcies a les sevesgestes esportives. L’Anna, en elmón de la navegació a vela decompetició i en Jaume en el dela Fórmula 1 automobilística. Lanostra revista ja s’havia fetressò dels seus èxits i havia

publicat una entrevista a cadas-cun d’ells. Al Jaume fou en larevista número 1. En aquellmoment era més petit i encaravenia a l’Escola, però ja s’haviafet un lloc important en el móndel motor en haver guanyattítols i campionats importantsen les curses de karts. A l’Annal’entrevista la vàrem publicar elcurs passat després d’havercompletat la gesta de ser la

primera catalana que traves-sava l’Atlàntic en solitari i, amés a més, essent la primeradona de la regata en arribar a lameta. Aquest any tornen a tenirun lloc a la nostra revista ja queles seves noves gestes han estatmotiu de treball i seguiment enalgunes de les classes del’Escola. Aquí us oferim unamostra del que s’ha dut aterme.

16

L’Anna Corbella i en Jaume Alguersuari

Benvolgudes Anna Corbella iDee Caffari,L’Escola Garbí us dóna labenvinguda!Heu estat molt valentes perhaver fet aquesta travessiatan llarga per tot el món.Tot i que heu quedat en sisèlloc, tenint en compte el nom-bre de participants que éreual principi, heu aconseguituna molt bona posició.Que sapigueu que aquí, a lanostra Escola, us hem seguit,i fins i tot hem organitzat unconcurs sobre la BarcelonaWorld Race.Els Delegats de Cultura, dar-rerament en Lluís i la Berta,hem estat fent preguntes alsnens i nenes de totes lesclasses. Els hem preguntatcom es diu l’equip o el vaixellque està tripulat per duesdones? Com es diuen lesdones? I moltes altres coses. Ino sabeu tot el que hem aprèsi com de famoses us heu fet!Estem molt contents delseguiment i de la resposta detots els nostres companys. Ique sapigueu que hem estatmolt pendents de vosaltres.Felicitats a totes dues!!

Berta i LluísDelegats de Cultura del Consell de

Govern de Primària.

Vaig néixer l'any 1976 aBarcelona, filla de nave-gants. Des dels 4 anyscomenço a navegar pelmediterrani en el Dufour 31dels meus pares. Entre capsde setmana i vacances a lesBalears, molts marejos iaventures familiars, es vaforjant el meu caràcter i lameva passió, que aniràcreixent any rere any.De seguida m'enganxo almar i a la vela, i navego envela lleugera amb grans re-sultats. Mentrestant, tambéem dedico a la meva altrapassió, els animals ... Acabola carrera de Veterinària itreballo guarint tot tipus debèsties, sempre sensedeixar el contacte amb elmar i la competició.L'estiu de l'any 2001, de-sprés de deixar el món de lavela olímpica, em presentoa la sortida de la mítica re-gata Mare Nostrum (500milles a dues), una regataque sense saber-ho mar-carà la resta de la meva tra-jectòria com a navegant.Les dures condicionsd'aquesta edició no van fermés que motivar-me, i així

vaig anar entrant en el mónde la vela oceànica.Al novembre del 2009,acabo la mítica Transat6,50, el meu primer granrepte oceànic, aconseguintser la primera espanyolaamb una regatatransoceànica en solitari.Actualment estic participantamb la Barcelona WorldRace, la volta al món senseescales, coneguda tambécom la ruta dels tres caps:el de Bona Esperança, el deLeeuwin i el d'Hornos.Estic creuant els oceansmés hostils del planeta, enun trajecte de 25.000 millesnàutiques acompanyada,aquesta vegada, per unaaltra dona, Dee Caffari,amb la qual formen elprimer equip femení "a dos"a la Volta al Món BWR.

Traducció de la pàgina web oficialde l’Anna feta per acompanyar untreball digital realitzat a classe de

socials.

Max Enseñat i Anouk Polle1r d’ESO

Anna Corbella

17

-Ningú m’ha regalatres!- nois i noies.Una frase clara quedefineix a la perfeccióel que ha fet en JaumeAlguersuari al llarg dela seva vida perarribar on és ara.Actualment ell és uncorredor de la Fórmula1. El seu equip és ToroRoso i aspira a pujarde categoria a l’equipRed Bull per poderguanyar títols. Ell i elseu companyd’equip fan tot el pos-sible per poder ser elsmillors i tenir opcionsa pujar. La sevagermana Marta portael compte dels espòn-sors i tots els afersrelacionats amb el

màrqueting.Jaume Alguersuari vanéixer el 23 de marçde 1990 a la ciutat deBarcelona. Va estudiara la nostra escola finsa 2n d’ESO i desprésva marxar a una es-cola molt a prop decasa seva perquè sinó,no tenia temps peranar als entrena-ments.Va acabar elbatxillerat i voliaestudiar la carrera deDret per tenir unamillor visió del món engeneral, però no ho vapoder fer ja que el vacontractar el seuequip actual.Tot va començar quantenia menys de deuanys fent curses amb

karts a la categoriaaleví i participant alcam- pionat deCatalunya i posterior-ment al d’Espanya. Vaseguir en aquestamodalitat i després vafer campionats eu-ropeus a la categoriade cadet. L’any 2004es va proclamarCampió d’Espanyaguanyant totes lescurses i, sent així, elparticipant més joveen aconseguir-ho. Enaquell mateix anyva ser dominadorabsolut de la CopaInternacional de Cam-pions. L’any 2005, vacomençar a deixar elskarts i va provar depilotar un monoplaça

fent unes curses a laFormula Junior 2.0.En la xerrada ens vaexplicar també elsmoments difícils quehavia patit per poderser campió, ja que varenunciar a moltescoses i va passar unany sol al Regne Unitper aprendre la llen-gua anglesa que haviade dominar a laperfecció."Amb esforç o sacrificies pot arribar on esvulgui, tria sempre ladecisió que creguismés oportuna i mai dela vida et rendeixis

Albert Mestres2n d’ESO

Jaume Alguersuari

Impressions de Capafonts

Per fi hem arribat a Capafonts!Quina alegria, quina sensació entornar a veure la casa del MasFortet. El meu objec-tiu en arribar allàva ser: Passar-m’hod’allò més bei gaudir cadamoment al màxim.

C o m e n c e m l e sactivitats, quinsnervis! Tinc ganesde sentir la llibertatdintre del meu cos.Córrer amunt i avalle n v o l t a t sd’arbres, de fulles, de pedretes,de petits insectes... Però ,nonomés era passar-s’ho bé, tambéconstava de l’esforç, esforçar-sea per arribar a l’excel·lència, perguanyar, per ser el millor grup detots. També, havíem de saberconviure, tots plegats, de fet, lamateixa paraula: convivències hodiu. Ser solidari, generós,

amables, són sensacions moltagra-dables, que produeixenfelicitat i plaer i formen part de la

cooeració en equip . Parlo deljoc d’orientació, oh! Quin jocmés divertit,i, a més a més vaigaprendre molt amb aquest joc.Aprendre a confiar en els com-panys i companyes, aprendre aparlar i arribar a fer plans per feruna activitat perfecta. El joc delsesquís. Aquest joc era molt, moltfàcil si el feies amb una bona

coordinació. El joc del tren cec, laparaula que defineix aquest jocés la confiança.M’agradaria tant, però tant podertornar a Capafonts que

és com la meva segona casa.Que bé que m’ho passo, quanvaig en aquest paradís de natura.

Maria Romeu2n ESO

Ja fa uns quants dies que al’estat de Río de Janeiro s’estanproduint una sèrie d’inunda-cions torrencials. Diuen que aBrasil no s’havia detectatuna catàstrofe natural tangran des de feia 90 anys.Pot ser que sigui pel canviclimàtic o simplement perun augment de pluges,però el cas és que l’aiguaja s’ha endut més de 500persones.Ara la vuitena potència delmón literalment s’està en-fonsant. Les fortes inundacionshan arrasat pobles, estats i ciu-tats.

Ara mateix, molts equips derescats busquen les 500 per-

sones sepultades pel fang iels danys socials i materials

són incalculables.Diuen que no s’ha aca-bat aquí, les plugesseguiran.Per sort, la catàstrofeno ha arribat a la granciutat de Río deJaneiro, però el que sesap segur, és que hi

ha.....un caos a Brasil!

Víctor Macarulla1r d’ESO

El terratrèmol que fa poc mésd’un any sacsejava aquest paístan pobre va causar tals estralls,que la zona devastada continuasent gran part de l’estat.Cases derruïdes, in-fraestructures comple-tament ensorrades iprop de 20.000morts és el quadresinistre i deses-perançador queoferia Haití justdesprés de lacatàstrofe i en-cara avui dia noha variat gaire.Pandèmies, brotsde còlera i unagran escassetat al’hora de trobar ali-ments i aigua potableés la situació en què estroba el país un anydesprés.Una de les raons per les quals

aquesta gent encara no s’ha re-cuperat és la misèria que patien

fins i tot abans del sisme. Unaaltra, és la poca quantitatd’ajudes que reben dels altresestats o de les ONGs, les qualsvan prometre grans equipssanitaris i moltes provisions de

menjar, en realitat noméshan enviat el 20% de

l’ajuda esperada. Tambéés veritat que certsgrups d’insurgentsassalten sovint elscamions d’ajudeshumanitàries i elssaquegen completa-ment per desprésvendre’n el contingut.Segurament haurande passar molts anys

abans que aquestanació no aconsegueixi

una qualitat de vida, simés no, acceptable.

Gerard Roch1r d’ESO

Caos a Brasil

El món tremola per la força Natura

Catàstrofe a Haití

18

Aquests dies, a les notí-cies, s’ha estat par-lant molt sobre unagran catàstrofe queha succeït al paísAustràlia. El casés que, des de faunes setmanes,unes pluges moltviolentes i durantmolts dies vanaconseguir sub-mergir gran part demoltes provínciesaustralianes. Milers imilers de persones quehabiten o, més ben dit,habitaven en aquestes re-gions han estat evacuades de lesseves cases. Però, desgraciadament,

les forces de l’estat nohan pogut salvartotes les persones ifamílies afectades.Molta gent haperdut les sevesco-llites i , engeneral, la seva“font” d’ingrés.No se sap quanaquesta gentpodrà tornar a

casa, però el quesí sabem és que el

país està treballantde valent perquè la

desgràcia no duri gairemés.

Austràlia sota l’aigua

19

El dijous dia deu de març, a l’illade Japó, hi va haver un terrible idevastador terratrèmol de nougraus a l’escala de Richter. Diuenque pot haver desplaçat l’eix dela Terra deu centímetres i Japóde l’Àsia deu metres.Japó ha patit la catàstrofe mésgran de la seva historia en dè-cades i, curiosament, el país mésben preparat per aquesta menade successos ha quedat bastantmal parat. El sisme va tenir lloca les 3:00 de la tarda i va succeira la costa de Miyagi, a pocsquilòmetres de la ciutat deSendai.Això va provocar un fort tsunamique va devastar tota la costa delnord-est de l’illa i va posar enalerta roja per tsunami a mésd’una vintena de països d’ Àsia,Oceania i Amèrica.El tsunami anava acompanyat defang, fusta i tota mena de mate-

rials que van engolir al seu pastot el que trobaven.Però pel que es veu no hi n’haviaprou, perquè una setmanadesprès de la catàstrofe, un delsnuclis dels reactors de la centralde Fukushima es va incendiar acausa del tsunami. Aquesta cen-tral va deixar anar una forta ra-diació i va obligar a evacuarmilers i milers de persones. I en-cara ara la radiació es va este-nent per tota l’illa i els països delvoltant.Ara, els aliments a l’illa estanmolt controlats perquè pot serque s’hagin contaminat.Hi ha hagut molts morts i desa-pareguts. Es parla que la xifra devíctimes és de 27.523 morts i de60.094 desapareguts, encaraque la xifra puja per hores.Durant aquests dies hi ha hagutrèpliques del terratrèmol peròafortunadament no han estat de

la mateixa intensitat del primer ino han causat desastres, cosaque no es pot dir de l’anterior.Com que hi ha hagut dies que haestat nevant, la feina de les per-sones que busquen els desa-pareguts ha estat méscomplicada encara.Ara, 15 dies després, japó in-tenta posar calma, començar aarreglar els danys causats itornar a la seva vida normal.

Víctor Macarulla i Lluís Bou1r d’ESO.

Japó: castigat per la natura

El món tremola per la força de la Xarxa

Fins fa uns mesos en països delnord d’Africa era molt difíciltrobar feina. Fins i tot a gent ambuna bona carrera , ambmàsters i coses perl’estil, els era impossible.Un cas en concret és eld’un noi tunisià moltjove, amb estudis moltbons, dos màsters i unacarrera. Aquest pobre noino trobava feina i ja es-tava molt desesperat.Com a últim recurs vacomençar a vendre fruitaper la carretera com unaespècie de venedor am-bulant. Cada vegada queels militars el trobaven, litiraven tota la fruita perterra i l’agredien físicament. Aixòva arribar fins a tal punt queaquell noi es va suïcidar, es va

auto-incinerar de tant desesperatque estava. Això va ser l’origend’una cadena molt gran de convo-

catòries de manifestacions atraves de les xarxes socials quevan començar a Tunísia i es van

estendre a altres països delvoltant. Els governs d’aquestspaïsos van fer mans i mànigues

per prohibir les xarxessocials principals peròno va donar resultat,no van aconseguir atu-rar-ho perquè elsconvocants van usarxarxes alternatives. Totaquest esforç va donarcom a resultat guerres,violència, morts, plors icrits de gent innocentque segurament nosabien ben bé perquèestava passant tot

això.

Anouk Pollé1r d’ESO

Una xarxa social és una estruc-tura social composta per unasèrie d’individus o organitzacionsque s’anomenen nodes. Aquestgrup de persones o d’organitza-cions estan relacionades entreelles ja sigui per amistat , per in-teressos, creences ...Es poden distingir dos tipus dexarxes:Analògiques, formades per grupsde persones que estanrelacionades entre elles ja siguiper amistat o per altres motiussense fer servir sistemesinformàtics/electrònics.Digitals, relacions originadesper medis informàtics on es

desenvolupen les relacions de lesdiferents persones.Dins d’aquests dos grups s’hipoden diferenciar:Horitzontals, aquest tipus dexarxes socials estan formades pergent que s’ha registrat sense unmotiu concret , simplementbusquen alguna cosa diferent. Enaquest grup hi destaquem duesxarxes molt conegudes: Facebooki TwitterVerticals, aquest tipus es basa engrups de gent entorn a un temaconcret i busca reunir el majornombre d’usuaris possible. Potser de tipus professional, Viadeoo Linkedin, o d'oci (Wipley o

Last.fm ) o mixtes.L’ús cada cop més generalitzat iestès d’aquestes xarxes és el queestà propiciant que la informacióes rebi en qualsevol part del móngairebé en temps real, i que lagent es relacioni i s’organitzi percanals que s’escapen del controlpolític i policial, com ha passat iestà passant en les recentsrevoltes als països del nordd’Àfrica i del Pròxim Orient.

Carles Rins4t d’ESO

(font: Wiquipèdia)

Les xarxes socials revolucionen el món

Egipte és un estat situat al nord-est del continent africà que limitaal nord amb la mar Mediterrània,a l’est amb Israel i la mar Roja,al sud amb Sudan i a l’oest ambLíbia. La seva capital és el Caire.

Econòmicament, Egipte és unmercat important, sobretot pelturisme. Per tant, una caiguda del’activitat econòmica afectariamolt a nivell mundial. Un altreproblema és que durant la re-

volta s’ha interromput el pas delsvaixells carregats de petroli quecreuen pel Canal de Suez.Els efectes seran immediats, totel món necessita petroli.

Políticament, en l’actualitat, es vaaconseguit la dimissió deMubàrak. Ara és l’exèrcit el que,provisionalment, es fa càrrec delpaís, fins que hi hagi uneseleccions lliures en els pròximsmesos.Imitant el que havia passat aTurquia, la gent d’Egipte es vaaixecar en contra del dictadorHosni Mubàrak, el dia 25 deGener. Milers de persones vansortir al carrer, de manera pací-fica, i l’exèrcit es va posar decostat dels manifestants.Aquests es van concentrar, durantdivuit dies, a la plaça del Tahrir ondemanaven la dimissió del presi-dent, que en principi no voliamarxar.Les causes de la revolta van ser

que Hosni Mubarak portavamassa anys al poder, trenta, i lagent exigeix canvis. A més a

més era un dictador corrupteque vivia d’esquenes al poble,sense preocupar-se pel país niper la població. Altres causesimportants són l’atur, molt ele-vat, i que els preus dels ali-ments han pujat per la crisimundial.La pressió internacional i la delseu poble va fer possible que el

divendres 11 de Febrer eldictador marxés. Fa poc esvan celebrar un referèn-dum per votar els canvisen la Constitució amb unaparticipació molt elevada.

Una part dels revoltats en-cara no troba suficientstots aquests canvis, però

la majoria de votants va votar-hi a favor. El següent pas seràcelebrar eleccions lliures per a

elegir un nou govern.Aquesta revolta ha estatprotagonitzada sobretot pergent jove, molts d’ells estu-diants universitaris i aturats.Aquests han difós els fetsgràcies a les noves tec-nologies i a les xarxessocials. Tot i que el governva tallar la connexió aInternet ells van trobar

xarxes alternatives per a estarconnectats.Fins ara les coses han sortit proubé, i espero que els països veïnsque ara s’estan començant a re-voltar tinguin la mateixa sort:fer fora els dictadors i iniciar unprocés democràtic.

Lídia Grau3r ESO

(Adaptació d’un treball de Socials)

Revoltes al món àrab

Egipte

21

Mohamed Hosni Mubarak és un militar i polític d’Egipte i ha estatpresident de la República, com a dictador, des de 1981 fins al 2011.Va entrar al poder com a cap de les forces aèries, mentre manavaAnwar el-Sadat. Tres anys més tard va ser vicepresident i amb la

Almenys deu morts en un atac de forcesprogaddafi

A on ha passat?Ha estat a Zintan, una ciutat de Líbia.Quan ha passat?Va passar el dimarts 22 de febrer.Que ha passat?Un mínim de deu persones han mort en els bom-bardejos per les forces del dirigent libi, Moammaral-Gaddafi, contra la població de Zintan, situada

145 km al sud-oest de Trípoli, segons ha informatun resident.“Les forces de Gaddafi han bombardejat Zintanaquest matí i han matat entre 10 i 15 persones“, haassegurat aquest resident, anomenat Abdulrahman.“Després del bombardeig”, ha continuat la font, elsatacants “s'han retirat de la zona est amb la intencióde reorganitzar-se, però no s'han retirat de la zonanord”. “Encara hi ha un gran nombre de soldats, quecompten amb el suport de 50 o 60 tancs i altres ve-hicles. La situació aquí és dolenta”, han assegurat.Zintan ja va ser atacada ahir per les forces lleials aGaddafi.

Per què l’he triat?

L’he triat perquè la trobo important. També troboque no hauria d’haver passat, perquè això de matargent no ho trobo bé perquè tothom té dret a viure.I a part per a mi és molt trista i hem de serconscients de que passaria si ens passés aquí aCatalunya, ja que fa molta pena.

Cristina TorresClasse Montsant

22

Ja fa anys que a Líbia hi ha undictador: Muamar el Gadafi. Al1969 amb un cop d’estat es vafer amb el poder i des d’aleshoresés la màxima autoritat del país.Però ja fa uns mesos que elshabitants de Líbia que n’estanfarts d’ell han començat una re-volta popular per treure’l de lapresidència. Això ja ho han fet fapoc la població de països com

Tunísia o Egipte, on han aconse-guit treure els seus dictadors iimposar la democràcia. PeròGadafi és pitjor que ells. És mésdolent i més sanguinari, i seràmolt més difícil fer-lo fora.En un principi, els habitants deLíbia no s’adonaven de la desgrà-cia en la que estaven. Però ara,gràcies a les televisions persatèl•lit, les xarxes socials i lesnoves tecnologies, s’estanassabentant de les coses que nofuncionen al seu país. Una de lespotències televisives que ha en-senyat als libis la realitat del llocon viuen ha estat Al -Jazeera(AJE), la cadena de televisió mésimportant d’Aràbia.Ara, el país està dividit en dos: lazona controlada pels rebels i lazona controlada per Gadafi, queva atacar les zones “alliberades”bombardejant-les amb els seusavions. I aquí hi ha intervingut laONU i la Lliga dels Països Àrabs.Han comunicat a Gadafi que si ell

ataca els rebels i la població civil,les potències mundials l’atacaran.S’ha format una coalició militarliderada especialment per França,Estats Units i Regne Unit que hadestruït la força aèria de Gadafi.Ara per ara, també hi ha altrespaïsos que, sense haver arribatencara a una guerra civil, estanen aquesta situació de con-frontació entre civils i governestablert, com Algèria, Iemen, oSíria.

Maria Carceller1r d’ESO

Gadafi contra Líbia

La ressonància mediàticadels esdeveniments es-portius, especialment delfutbol, mou molts interessoseconòmics. La venda desamarretes i altres objectesamb els colors o el logo delsclubs de moda mou tantsdiners, que els venedors fanel que calgui per no perdremercat o per ampliar-ho. Per

exemple, als països àrabs lacreu de l’escut del Barça can-via per una banda, ja que a laseva religió, com que elssímbols cristians no estanpermesos, pot resultarofensiva.

Carles Rins4t d’ESO

Sudan, el país més grand’Àfrica, separat en dos païsossense pau . Guerres i maltractesper part dels del Nord, per aixòels del Sud han fet un referèn-

dum per tal de separar-se’n.

Però hi ha un problema que fadifícil que els del Sudan del Nordacceptin la separació. Quin?

Doncs molt fàcil, el terrenyocupat per Sudan del Sudposseeix una gran riquesa, elspous de petroli.Al Nord només hi ha elsconductes per passar el petrolicap als ports del mediterrani iés clar, no poden deixar detraspassar petroli per tal quetot vagi bé, però Sudan del Sudja se les ha enginyat per passarels conductes per Kenya queseria més o menys el mateix,però per la part del Sud.Sudan del Nord hi estaràd’acord?

La resposta està en l’aire.

Paula Pérez,1r d’ESO

23

El futbol i la política són cosescertament molt diferents, peròel govern s’ha aprofitat del’evasió mental que provoca elfutbol per fer-nos oblidar delque realment ens importa queés el futur de l’estat espanyol.Amb això volem dir que elgovern ara mateix està jugantamb les masses d’aficionats delfutbol col•locant “casualment”les eleccions el més a prop

possible de les finals de copadel Rei i la lliga per evadir-nosdels problemes que pateixEspanya ( la crisi, la lleiantitabac, lleis antitaurines queacaben amb part del turismed’Espanya que contribueix a larecuperació econòmica, etc...)ja que el futbol és tan importantaquí que el govern se n’haaprofitat amb l’objectiu quementre nosaltres estem

pendents dels partits i els resul-tats, ells fan les seves jugadespolitiques per sortir-ne impunesdels actes que només fan quebeneficiar-los i així a l’hora deles eleccions si no en surtenguanyadors, no tenen res aperdre perquè d’una manera o

altra n’obtenen algun benefici.

Hector Hernàndez i Ariadna Morales4t d’ESO

Futbol i Política ?

Sudan

L’escut del Barça

L’escut del Barça es ven sense la creu en els països musulmans

La Catedral de Girona, elsAiguamolls de l’Empordà, elMuseu Dalí, ... són algunes de lesdestinacions que vàrem fer elsalumnes de 3r d’ESO per dur aterme el Treball de Síntesi.

L’estada la vàrem fer durant elsdies 12, 13 i 14 d’abril a la casade colònies Torreferrana del’Empordà.Un cop vàrem arribar, ens vam

distribuir en les corresponentshabitacions i vam planificar lafeina que faríem durant l’estada.

Al següent dia, després d’agafarel picnic, ens vam dirigir cap aEmpúries per tal de veure lesrunes gregues i romanes queencara resten avui dia. Un copfeta la visita vam agafar elsautocars per anar cap alsAiguamolls de l’Empordà. Allà,

després de dinar, vam podergaudir d’una ruta guiada pelsdiversos hàbitats que comprèn elparc.

Amb al cansament acumulatdurant el dia, tothom, haventsopat, se’n va anar a dormirdesprés d’un gran espectacleprotagonitzat pel “Mag Dani”.

24

Viatge de 3r d’ESO a l’EmpordàViatge de 3r d’ESO a l’Empordà

25

L’endemà, i últim dia de l’estada, vamfer les maletes abans de dirigir-noscap a la ciutat antiga de Girona per talde visitar la seva Catedral.

Després de veure cadascuna de lesseccions que la componien, elsprofessors ens van deixar anar adinar per lliure.

Ja, amb ganes, vàrem tornar cap al’Escola plens d’informació amb lafinalitat d’enllestir el treball de Síntesi.

Àlex Espinal i Oriol Casas3r ESO

Dimarts 12 d’Abril

Un dia ben especial, ben estranyi molt esperat! Eren les set delmatí i a l’escola Garbí hi havia lesclasses de 4t d’ ESO preparadesamb maletes i motxilles. Uns,amb cares d’ adormits totalment,

altres, amb els nervis i l’entu-siasme de pujar a l’autocar imarxar i d’altres que juraria queencara no eren concients d’onanaven.Era el nostre primer dia deTreball de Síntesi, el primer copque marxàvem fora deCatalunya, al sud de França, hoesperàvem amb moltíssimesganes.

La nostra primera paradava ser Carcassone.

Un viatge bentranquil i silen-

ciós ja quetothom va apro-

fitar per recuperaraquelles hores de

son que no haviatingut.En arribar aCarcassone vamvisitar tota laciutat antiga:les muralles,les torres,elscarrers. vamconèixer lah i s t ò r i a

d’ aquell

magnífic poblet i vam dinar allà.També vam aprofitar per visitarles botiguetes, provar els gaufresde França i a la tarda ens vamdespedir per seguir el nostreviatge.La següent parada va serToulouse, la ciutat on es trobavael nostre hotel.En arribar estavem impacientsper saber on i amb qui dormíem,van repartir les habitacions, ensvam instal·lar i a les vuit, a unahora força adequada per alsfrancesos (no tant per anosaltres) vam anar a sopar.Al restaurant on menjàvem ensvan servir uns plats boníssims.De primer una amanida ambpernil salat i de segon un ànecmolt bo amb arròs i cebad’acompanyament.A la nit, com que aquest any jaérem una mica més grans iresponsables, vam poder estar ala plaça central de Toulouse on estrobava el Capitoli, els bars i elsrestaurants fins a les 11 de la nit,hora de tornar cap a l’hotel idescansar per al dia següent.Va ser un bon dia, tot i el tempsque ens va fer, la il·lusió demarxar uns dies fora, dedesenganxar-nos de la rutina del’escola, dels pares, delsgermans... va fer que fosfantàstic.

Viatge de 4t d’ESO a la Catalunya Nord

26

27

Dimecres 13 d’abril

Va ser el dia més complet detota l’estada. La classeDarwin, de bon matí, es vallevar per anar a visitar l’Air-bus A360 ja que tenia horamolt aviat. En canvi, Espriu,va poder dormir unes horetesmés. Cal remarcar que l’es-morzar de l’hotel era molt cor-recte, sobretot les pastes dexocolata. La visita va ser deles més interessants de l’es-tada per la majoria de nos-altres. Després vam anardirecte cap a Toulouse i el Sr.Pajares ens va fer una visitaguiada per alguns dels edificismés emblemàtics de la ciutat.Vam poder gaudir de visitar elConvent dels Jacobins i laplaça de l’Ajuntament. Un copvan tornar els d’Espriu de ferla visita a l’Airbus vam tenirestona lliure per poder dinar ipassejar per tot el cen-tre. Vam tenir la sortque era dia de mercat ivam poder gaudir-lo. Ala tarda vam anar a unvaixell petitó pelCanal de Midi. Va ser

l’activitat més bonica ja quepodíem gaudir del paisatge i amés feia molt bon dia. Abansd’anar a sopar vam tornar atenir estona lliure que algunsvan aprofitar per descansaruna mica de tot el dia.

Dijous 14 d’Abril de 2011

El tercer dia quan ens vam lle-var al matí vam plegar lescoses i vam preparar-ho totper marxar. Tan bon punt vamacabar d’esmorzar vam pujara l’autocar i vam anar rumb alcamp de concentració deRivesaltes.Allà ens esperava la PepitaJimenez, que era una dona re-publicana, que ara viu aFrança però que va néixer aEspanya i es va exiliar amb laseva família durant la GuerraCivil. Ens va explicar el seutestimoni de quan va estar en

un camp de concentració i dequan va haver de viure ambuna família d’acollida.Aleshores vam entrar al’autocar i vam anar cap aCotlliure on vam dinar a propde la platja. Teníem llibertatper poder dinar el que vol-guéssim on volguéssim.En acabar vam pujar a l’auto-car per fer les ultimes hores deviatge. Estàvem tots moltcansats i a l’autocar hi haviamolt silenci pràcticamenttothom dormia. Havien estatuns dies molt plens i estàvemtots esgotats.Finalment vam arribar al’escola, sense energia peròplens de noves històries per

explicar.

Júlia Little4t d’ESO

Vídeo del viatge

No como bocadillosde calamares, suelocomerme el pan con to-mate; tampoco me vael rabo de toro, soymás de morcilla, ocomo la llamamosaquí: ‘’botifarra’’. Comodice aquella famosacanción, ‘’me sientocomo un inglés enNueva York’’, solo quecon alguna diferenciaen cuanto a fronteras.

Aunque parezca ab-surdo, nunca me habíaplanteado ni imaginadoa mí mismo andandopor la Plaza de laPuerta del Sol o por laGran Vía madrileña.Pero, sin embargo, ahíme encontraba,

rodeado de gente tandiferente, pero a la veztan igual a mí. Me hedado cuenta de que losestereotipos puedenhacer milagros y esteviaje me ha servidopara ver con mis pro-pios ojos que no siem-pre coinciden losestereotipos con larealidad. Aunque en elmundo hay de todo ydurante el viaje hemosrecibido miraditas yalgún que otro comen-tario, yo me quedo conel buen trato quehemos recibido enlos restaurantes, elrespeto a nuestras cos-tumbres provenientede los guías que hemosido teniendo, esas pe-

queñas disputas amis-tosas sobre materiafutbolística con chicos ychicas de otras escue-las, etc.

Todo esto me ha hechover que un catalán, enel fondo, no es másque una persona másen Madrid, comotambién un toledano,un asturiano o unsevillano. Hipocresía,cinismo y aires desuperioridad son cosasque no han estadopresentes durante esoscuatro días, ni pornuestra parte ni por lasuya.

A pesar de todo, sigopensando que también

existen ciertas diferen-cias, como la gas-tronomía, el carácterde la gente, la in-fraestructura de la ciu-dad… diferencias queno se han presentadocomo barreras ni nadapor el estilo, sino quehan servido de tema deconversación y en-riquecimiento cultural ysocial.

En conclusión, puedodecir que he disfrutadodel viaje por este mo-tivo que he expuesto,especialmente porqueha sido una sorpresapara mí.

Xavi Camarasa Cachà1º de Bachillerato

Viatge de 1r de BTX a Madrid i Toledo

28

Muchas personas vienen a España cada año paravisitar un museo de los mejores y de los más im-portantes del mundo, el Museo Nacional delPrado.Cuando fuimos a visitarlo me di cuenta rápida-mente de que ante aquellas maravillosas exposi-ciones solo la mitad prestabaatención a la explicación de laguía y, seguramente, lamitad de estos, lo hacía poreducación. Sin embargo, elpequeño grupo restanterealmente disfrutaba nave-gando entre aquel mar decuadros infinito y laberín-tico en el que, afortunada-mente, yo me incluyo.Quizá no me lo pase tanbien como el profesorMiquel Pescador, quedisfrutaba de las pin-turas como un niño dis-fruta con una piruleta,pero sí que salí del granmuseo con un buen sabor de boca.

29

Sinceramente, todas las obrasque nos fueron explicadas metransmitieron algo y tanto lasde Velázquez, como las deGoya (especialmente las deGoya), como las del Greco ycomo las de todos los otrosartistas (que mi pequeñitamemoria no puede recordar)me impactaron, ya fuese por elsignificado que tienen ocultomás allá de la tela o simple-mente por su atractivo. Pero

todas tenían su punto demagia, y lo que más megustaba era imaginarme alartista en su época trazandocon su pincel aquellas figuras ysiluetas que yo podía contem-plar doscientos o trescientosaños más tarde.

La verdad es que está más quedemostrado que mi calidadcomo pintor realista es casinula, por no decir que soy un

cero a la izquierda. Pero estono significa que no pueda apre-ciar ni disfrutar de la pintura yque sin duda lo hice. Si algúndía vuelvo al Museo del Prado,estoy seguro de que me pasaréhoras embobado delante de lasparedes, forradas de arte, de-gustando las pinceladas quehicieron antaño los artistas.

Marc Fisa1º de Bachillerato

Viatge de 2n de BTX a Turquia

30

Un toc d'escalfor entre la pluja.En un primermoment ens vam mirar tots estranyats quanens van dir que ens apugéssim els pantalonsfins l'alçada dels genolls i que entréssim al'aigua. Érem a Pamukkale. Alguns els vacostar entrar a les basses, cosa que no era es-tranya perquè feia un fred terrible i la pluja nocessava.Vaig observar al meu voltant i em vaig adonarque tots ja eren a l'aigua gaudint d'aquella

agradable escalfor de l'aigua termal de lesbasses de Pamukkale.Va ser a Pamukkale on vaig gaudir més, onvaig tenir una fantàstica sensació ja que sentiaque jo havia d'estar en aquell precís instant enaquell lloc exacte. Em sentia petita entre lamajestuositat d'aquelles muntanyes de calç.

Carla Bermejo

31

Feia temps que no passava tant de fred. Aquelldia va nevar com mai i Istanbul va quedarsubmergida sota una boirina freda. Els llocsmés emblemàtics de la ciutat prenien un airegèlid, però ni el fred, ni l’aire, ni la neu, ens vanimpedir gaudir la ciutat.Després d’un matí gelat i cansat, vam parar adinar en un dels restaurants que en Senol, elnostre guia, coneixia. El menú era bastantprevisible: de primer sopa de llenties (a mésd’un se’ns va quedar la cara de pedra en veureque de primer tornava a haver-hi aquellasopa...), de segon arròs amb pollastre i depostres, dolços típics de Turquia.Després de recuperar forces amb el dinar, vamdirigir-nos al que seria per a mi el millor lloc deldia: el Gran Basar. Tenia tres hores perendinsar-me en un “submón” dins la ciutat. Amés, era l’únic lloc (a part de l’hotel) on emtrobava mitjanament calenta, sense neu pelscabells ni les botes xopes gairebé fins alsgenolls.L’olor era diferent, una barreja de gustos queno havia olorat mai. Era com endinsar-me enun lloc ple de milers de coses que sempre erenles mateixes, però que cada una tenia el seuencant especial .Milers de colors, d’olors, diversitat de cultures,etc.

El mercat era tangran i complicatque passava perun carreró, i alcap d’una estonasemblava quehagués tornat apassar per allàun i un altrecop, com unlaberint senses o r t i d a , u nlaberint de cul-tures immens.Tot i això, l’ex-

periència més especial va ser el contacteamb els venedors turcs, amb la gent d’allà. Elregateig era constant. Era com entrar en unamena de joc (seguint les seves normes, ésclar) , on el preu final no semblava arribarmai, i que per ser de Barcelona, amb un“Mesi, Mesi” dels seus, ja et tenien posat dinsla butxaca amb un preu especial. I és queaquesta gent viu d’això, han d’estarpreparats per a tot, fins i tot els més atrevits

podien dir algunes paraules en català.Passejant i comprant, les tres hores lliuresem van passar massa ràpid. Ens vam tornara trobar tots a l’hotel a l’hora de sopar, i pervariar, tornava a haver-hi sopa de llenties.

Viatge de 2n de BTX a Turquia

32

33

Crec que la millor experiènciacom a viatger me l’emportodel Gran Basar ja que va ser elprimer moment en què no emvaig sentir com un turistaqualsevol, sinó que en creiaser com un d’aquells homesturcs que intentaven fer el mil-lor negoci.Feia fred i nevava, cosa queconvertia aquella ciutat en unlloc acollidor. En arribar albasar i veure aquella infinitatde botigues em vaig quedarimpressionat. Voldria destacarla meva primera compra ja quevaig començar a regatejar elpreu com un novell i amb un

cert nerviosisme perquè erauna cosa nova per a mi; amesura que comprava coses jam’anava acostumant a l’art delregateig, fins que al final ja hofeia amb una naturalitat total.Em vaig emportar una petitadecepció perquè pensava quehi trobaria de tot i no va seraixí.Però sens dubte, sempreho recordaré com a unaexperiència molt autèntica iinoblidable.

Guillem Ballester

A la nit continuava nevant i fent fred i, tot ique disposàvem de més temps lliure, nosaltresvam preferir veure el partit del Barça- Arsenal.Aquell dia va ser el més fred de tots i el méscansat però també va ser el que més em vaagradar ( i em sembla que podria genera-litzar). Tinc capturades al cervell un muntd’imatges, vivències... i un munt més encaraper recordar.Però tot això no és ni una enèsima part del que

podria haver explicat de tot el que vam fer,dels millors moments, dels records quequedaran allà, dels somriures..., simplementsón petits retalls del nostre viatge.

Núria Garcia

Informació del viatgei cròniques realitzadesper la Promoció Kirk.

34

Cartes des de l’Antàrtida

El projecte Antàrtida

Durant el primer trimestred’aquest curs les activitats dedinamització cultural del projectede Garbí han estat dedicades a laCiència. Una de les activitatsprogramades va ser la conferèn-cia que va tenir lloc el 17 denovembre a càrrec del Sr. Josep

M. Gili, "Un passeig pel mar" pera 5è i 6è de primària.Aquest professor d’investigacióde l’Institut de Ciències del Mardel Centre Superior d’Investiga-cions Científiques, ens va oferir lapossibilitat de dur a termediverses activitats gràcies a lainformació que ens podia propor-cionar l’equip científic format per3 investigadors espanyols que,amb 40 científics de 9 països,participa en la campanya inter-nacional, ANT-XXVII/3 abord del vaixell oceanogràfic ale-many Polarstern. Aquest vaixelltrencaglaç pertany a l’Institutd’Investigació Polar AlfredWegener de Bremerhaven.

La campanya antàrtica

El Polarstern tornarà a filmar elfons marí de les badies Larsendesprés de 4 anys. En aquellaocasió, es va filmar per primeravegada el fons després de lacaiguda de plataformes de gelque havien estat estables durantalmenys els últims 1000 anys.La recent campanya farà un

seguiment de l'estudi dels canvisen la fauna marina i la columnasedimentària després de ladesintegració de més de 10000km2 de les plataformes.També s’estudiarà la columnad'aigua, el sediment del fons delmar i la fauna que hi habita perconèixer com el canvi climàticafecta aquest ecosistema polar.La investigació, que es desen-volupa durant l'estiu austral, volverificar si els fons marinsd'aquestes zones són capaços derecuperar-se després de moltsanys coberts pel gel, o bé, percontra, mostren una escassacapacitat de recuperació a causade les seves característiques decreixement lent.L'equip d'investigació delCSIC, igual que en campanyesanteriors, anirà reportant elsresultats i les novetats trobadesdurant la campanya mitjançant laweb www.icm.csic.es/icmdivulga

L’Antàrtida a l’Escola

Els nostres alumnes reben dadesi informació d’aquest equip de 3investigadors que pertanyen al’Institut de Ciències del Mar (En-rique Illa ), al Centre d'EstudisAvançats de Blanes (Maria Jésus

Uriz) i a la Universitat Autònomade Barcelona ( Sergio Rossi ).També els poden fer tota menade preguntes sobre la campanya.A nivell de batxillerat, ja s’haniniciat 3 treballs de recerca sotala direcció del professor JosepPorres i l’assessorament de lasra. Begoña Vendrell, col•labo-radora del professor Gili:“Estudi bacteriològic comparatiudel gel d’un llac del Pirineu i el del’Antàrtida a diferents tempera-tures” fet per Cèlia Pérez i MireiaCano-“Estudi comparatiu del fitoplànc-ton del gel d’un llac del Pirineu,el de l’Antàrtida recollit el 2007 iel recollit el 2011” fet per JordiPedra i Adrià Prado-“Estudi comparatiu delzooplàncton del mar mediterranii el de l’Antàrtida” Fet per JuditMalet i Andrea Arribas.Aquests alumnes també faranuna recollida de mostres deplàncton a la costa barcelonina ivisitaran l’Institut de Ciències delMar del CSIC.Els nens i nenes de 2n deprimària van fer un projectesobre el Planeta Terra i el Sis-tema Solar. Aprofundint, van par-lar dels continents i va sorgir eldubte de si l’Antàrtida era uncontinent. Van fer unes pre-guntes que vam enviar als cien-tífics i en vam obtenir resposta.

Els alumnes de 5è. i 6è. dePrimària, a partir d’un reculld’imatges enviades des delPolarstern, decidiran quinsaspectes els interessen més peraprofundir-hi. A partir d’aquí,cada classe buscarà informació i,amb l’ajuda d’en Josep M. Gili i elseu equip, desenvoluparà tot eltreball.

Sota el desert de gel antàrtic hi trobemuna biodiversitat comparable a la de leszones de major diversitat marina delplaneta.

35

Benvolguts amics,Vista la dificultat de con-tactar amb freqüència ambels expedicionaris , hepreparat un altra estratè-gia. He redactat unesquantes preguntes que elshi faré cada 5 dies i ambles seves respostes aniremcompletant el programaprevist.Intentaré prepararpreguntes que estiguinrelacionades amb la feina,la campanya i l'ambientantàrtic. Els tres com-panys són prou diferentscom veureu en lesrespostes com per donarcolor i diversitat a lespreguntes. Evidentment queem podeu ajudar i suggerirpreguntes que complementinles que jo puc fer. I prin-cipalment, que responguina temes més relacionats ambels vostres projectes. Jahe demanat fotos i de mo-ment us n’envio una delvaixell enmig del gel. Usenvio dos documents: un enel que he editat les sevesrespostes i l'altre que ésel resum setmanal que fa elcap de campanya.Bé, és una manera diferentde mantenir el projecte decomunicació que espero ussigui d'utilitat.Bon cap de setmana.Una abraçada. Josep Maria

On esteu? i que heu visitat ?Enric:Creuant el pas de Drake,després de fer una parada al’estació al nord de l’ illaGeòrgia del Sud. Estem sobreels 56 º 01 'S, 37 º 03'W,camí a les Illes South Orkneyo Orcades del Sud. De momenthem tingut bon temps i les on-ades no han superat els 4 md'alçada , el vaixell s'hamogut poc. El Polarstern és unvaixell molt estable.Com que tenim poc temps, novam poder visitar l'IllaGeòrgia del Sud, però vampoder veure-la. Va ser recon-fortant veure terra desprésd'alguns dies de només veuremar i boira. Encara que l'illaestava coronada per núvolsgrisos vam poder veure la sevapart baixa que ens va ensenyarglaceres enormes i roquesagrestes. Així i tot, és unailla habitada i des d'on espot fer recerca. Ja sabem queno podrem visitar lesOrcades, però esperem tenirdies més descoberts per veurela totalitat de les illes.

Sergi:En aquest mateix instantestem a una temperatura del'aire d'uns 02/04 C i del'aigua d'uns 06/02 º C. Ensadrecem cap a les Orkney Is-lands, havent visitat (imostrejat) a South GeorgiaEst, les Shag Rocks (SouthGeorgia Oest) i BurwoodBanks.

Iosune:Hem mostrejat en tres zonesdes que vam visitar Burbank,una zona a 250 m, Shag Rocks,són roques en forma d'aleta detauró, però no les vam veure,perquè hi havia molta boira ial SE de Geòrgia del Sud, unaaltra illa, Grandet que vanalbirar a unes 15 milles. Ensvam parar per treballar ivèiem tota l'estona pics moltalts i grans glaciars. Són in-quietants. Ara començo acreure que anem realment al'Antàrtida.

Sergi, com a veterà, quèhas trobat de nou aquestavegada?Sergi:Potser més coordinació enel treball de coberta, onla gent sembla estar pen-dent de no fer destrossesamb el material i semblaque ningú vulgui monopo-litzar un grup en especial.He de reconèixer que en al-tres campanyes hi havia unacerta tensió, especialmentpel material "estrany", ésa dir aquells exemplars es-cassos que fins i tot po-dien pertànyer a espèciesnoves. Veurem si quanarribem a Larsen se segueixamb aquesta pauta.

Cartes des de l’Antàrtida

36

Enric i Sergi,parleu-me d'alguna

persona d’a bordque no sigui del

grup.Enric:Podria començar parlantde Wolf Arntz que, encaraque no és del grup, éscom si ho fos. Entre ell itu va començar aquestaaventura antàrtica fa jamés d'una dècada. Per Wolfés el primer viatge a l'An-tàrtida amb pocaresponsabilitat. Semblaque gaudeix d'aquestasituació. Fins ara s'haencarregat d'escriure elsinformes setmanals i defer un inventari de lescaptures de bentos.Aquesta campanya vatenir la gran ideade fer la sevatradicional fotoamb el

nº d'estació escrit enun paper blanc en lloc dela típica tapa de plàsticvermella que de vegades nodeixava llegir la informa-ció pel reflex del flaix.Wolf és una persona amb ungran coneixement de l'An-tàrtida, i molt bon divul-gador amb el que sempres'aprèn molt amb les sevesxerrades espontànies sobrealgun procés natural Témolta experiència lide-rant campanyes oceanogrà-fiques com aquesta. El capcientífic li demana con-sell a vegades, quan neces-sita resoldre algunassumpte delicat. Tenimsort de tenir-lo ambnosaltres.Sergi:Us he de parlar de ArminRose. És un biòleg espe-cialitzat en meiofauna,aquests animals que sovintes troben pels sedimentsdels mars. Té un do, lafotografia, i ho expressacontínuament fent unes

preses de granqualitat artís-tica.Iosune,què t'hasorprès més dels 5dies?IosuneLa trobada avui a l'illaGeòrgia del Sud,pingüins i balenes.Amb el bon temps queteníem i sense veureterra, semblava queanéssim cap al nord. M'hasorprès el confort delvaixell i el poc que esmou, encara que hi hagionades de 4 m. Quant a lagent, que el primerdia tothom parlavacorrectament en anglès iara ja tothom combinal’anglès amb la seval l e n g u a : I t a l i à ,castellà, català ialemany es sentenper tot el vaix-ell. Suposo queens hem re-laxat it o t h o m

37

Enric, com a capde grup, com dis-

tribuïu el treballentre vosaltres?

Enric:Sóc afortunat perquèels meus companys tenenmolta experiència decamp, saben molt bé quèfer i realment fan la sevafeina sols. Fins ara nomésem limito a fer de pontentre ells i la tripu-lació per intentar resoldreles seves demandes.Per exemple, assegurar queel nostre contenidoramb els aquaris tingui latemperatura desitjada,que tingui unsubministrament con-tinu d'aigua

de mar, o també, tenir unbon espai per treballar enellaboratori humit. Entreells es coordinen molt bé,així que fins ara hem fettot el que ens havíemproposat gairebéde forma automàtica. Quanentrem a la zona de lesbadies Larsen i a l’extremest del Mar de Weddell se-gurament tindrem moltafeina perquè el temps entreestacions es reduirà a po-ques hores i potser neces-sitarem més coordinació,però estic segur que seràmolt fàcil distribuirl'obra i organitzar-nos percomplir amb els nostresobjectius.

Què trobeu més a faltar?

Enric:Després de lafamília, el meullit. Encara quereconec que estaraquí ha trencat com-pletament la rutinadiària i això és moltreconfortant.

Sergi:Sens dubte la meva famíliai amics. Això és així iserà així durant tota lacampanya. Però, com quedisposem de telèfon,almenys podem contactar uncop per setmana amb ells ipreguntar com estan i quèestan fent.

Iosune:A la meva gossaBetjars.

Treball de Recerca de l’Antàrtida

38

Fa uns mesos ens van demanar asis estudiants del batxillerat cien-tífic: Judit Malet, Mireia Canó,Jordi Pedra, Cèlia Pérez, AdriàPrado i Andrea Arribas fer unTreball de Recerca especial. Feiaunes setmanes el pro-fessor Josep MariaGili, especialitzat enbiologia marina ioceanografia, haviavisitat l’Escola i parlatamb els nostres pro-fessors sobre el seutema de treball i re-cerca. Ell investigajuntament amb altrescientífics de l’ Institutde Ciències del Mar(CSIC) l’ Antàrtida,fent diverses expedi-cions per conèixer-lamillor i fer proves,com analitzar lescolònies de pingüins ocomprovar l’estat delsubstrat de l’oceà i con els afectàels diversos icebergs. El que vaproposar el senyor Gili era quealguns dels estudiants de l’EscolaGarbí fessin diferents treballs peranalitzar els bacteris, fitoplànc-

ton i zooplàncton que es podentrobar en el gel de l’Antàrtida icomparar-los amb els que espoden trobar en l’aigua delMediterrani o un llac demuntanya. Així es com vam de-

cidir de fer grups de dues per-sones i fer els nostres treballs derecerca sobre els diferentsexperiments que ens proposavael senyor Gili. Per fer els nostrestreballs ens han proporcionat gelde l’Antàrtida que havien recollit

en una expedició passada i nom-brosos i variats articles sobreaquest continent blanc. A més,diversos investigadors del CSICens han estat ajudant i aclarintdubtes que ens han anant sortint

durant el períodeque hem estatfent el treball, iens seguiranajudant fins quel ’ a c a b e m . N onomés el nostretreball de re-cerca és especialperquè podemanalitzar gel del’Antàrtida i ferdiverses provesamb ell, quea més és untreball de duespersones, cosaque encara nos’ havia fet al’Escola. A part,

comptem amb el nostre tutor detreball de recerca que ens guiaràen el seu procés, el Sr. Porres.

Andrea Arribas1rde BTX

Dia mundial de la poesia

39

Què és la poesia?

És una de les vies d’expressió emocional de l’ésser humà que l’ajuda a desenvolupar la seva subjectivitat.Ens permet una major comprensió d’allò que ens envolta i ens facilita, doncs, a desenvolupar aquest camíexpressiu.

Narcís Homs,2n de BTX

Art. La poesia és cada lletra, cada paraula. La poesia és un mètode expressiu. La poesiaés el ritme, el vers, la rima, les figures retòriques. La poesia són les contradiccions del’individu, l’adversitat, l’alegria, la frustració, l’amor, la ràbia, l’enveja, l’èxtasi: la poesiasón, doncs, els sentiments, les emocions, les sensacions, cada reacció il•lògica de l’ésserhumà, de l’animal i de cada objecte existent. Però, també són els pensaments, les idees,la intel•ligència, l’habilitat, el treball, les hores: la raó.

Mireia Cano i Carla Turró1r de BTX

Creus que l’art és essencial pel desenvolupament humà?

Des de temps immemorables, l’ésser humà ha necessitat expressar les seves idees, sentiments, puntsde vista, etc. així doncs, l’art col•labora en el creixement del pensament humà. Hom necessita aquestmitjà per expressar experiències i criteris, que l’ajudin enfrontar-se a aquelles qüestions que li plantejala vida. I l’art proporciona la via perquè l’ésser humà pugui avançar com a individu pensant dins del mónque l’envolta, i tenir així, un criteri subjectiu que li permeti ser distint dels altres.Creiem que llegir poesia et permet créixer i madurar com a ésser humà i com a mortal. Creiem que llegirpoesiaIntervé directament en el creixement d’una persona ja que et proporciona una visió astract, t’aporta unraonament, una imaginació, una empatia, un coneixement global enorme. Creiem, doncs, que la poesiapermet evadir-nos per uns instants del nostre món i submergir-nos en un món i en unes històriescompletament diferents que ens permeten veure el món des d’un altre punt de vista, que ens permetsentir el que sentia el poeta, veure el que veia i interpretar el que volia transmetre. Permet també, serpersones, amb una mentalitat molt més oberta. La poesia és essencial, per tant, per al nostre desenvolu-pament.

Mireia Cano i Carla Turró1r de BTX

El 21 de març, per celebrar el dia mundial de lapoesia, els alumnes de batxillerat van fer algunesactivitats amb la finalitat de reflexionar i conèixerque la literatura és part constitutiva de la subjec-tivitat humana.Van llegir i recitar poemes com a reconeixement

als nostres poetes i, a més a més, van fer pergrups un treball, que consistia en explicar què ésel que ells entenen per poesia i, a la vegada, re-flexionar si l’art, la poesia, és essencial per al de-senvolupament humà.

Margarida Canonge

Crea el teu propi poema i envia’l.Pots enllaçar escanejant aquestaimatge bidi amb qualsevol disposi-tiu mòbil: Android, Iphone, Sym-bian de Nokia, Blackberry od’altres.

Crea el teu poema visual

Músics i poetes a l’Escola

I have lost my imagination,Now I need some more protecction,

I can’t find answers for questions,All I remember is one of those days.

I won’t forget the sound of the oceanWe lyed on the sand , to listen the waves,Feeling the air in my face and my fingers,Saying goodbye to the moon till next night.

Every night I have the same dream,I can fly back to the same sea,I wake up someone’s beside me,

It’s not you and there’s no beach outside!

I won’t forget the sound of the oceanWe lyed on the sand , to listen the waves,Feeling the air in my face and my fingers,Saying goodbye to the moon till next night.

I have no time to go again an this iskilling me every dayBut no... but no...

Tornada:I won’t forget the sound of the ocean

We lyed on the sand , to listen the waves,Feeling the air in my face and my fingers,Saying goodbye to the moon till next night.

Dani Marin,cantautor

you were just a clientyou asked me for pants

when you came to the shopI tried to deny it

but you were so lovelythat I felt in love

and my bosswas shouting at me serve another boy

but I wastoo busy trying to tell you a joke

you came to the shop shop shopand I fell in love love love x2

you tried on the trousersand everyone

looking at you at the shopyou just looked so prettyI told you they were free

so I lost my job

I don't mindcause that was a good way to make you

laughand I had

a chance to ask you to go for a walk

we went for a walk walk walkand you fell in love love love x2

it was the love sho...

The love shopThe love shop

Future MemoriesFuture Memories

40

Poesia i ProsaFotografia i VídeoLectura en veu altaEsports

Arts PlàstiquesDibuixGastronomiaMúsica

Premiats d’Esports i del Concurs Literari de Primària

Collage d’imatges del premiats del concurs de Música

Premiats del concurs de Gastronomia

Premiats del concurs de Dibuix, Fotografia i Arts Plàstiques

“La gran ciutat Xuxelandia”. Adrià Grau. 2n de Primària

“El caçador i el conill”. Irene Sarrias. 1r de Primària

Hi havia una vegada uncaçador que vivia molt feliçamb la seva dona i cada matíanava a caçar conills. Un diaes va llevar molt aviat i vasentir:-Cric, cric! I no parava desentir aquest soroll i méstard va sentir:

-Bony, bony ! I es vacomençar a preocupar. Totd’una va sentir:-Crec, crec- sota la terra defusta. I va mirar i va veureun cau de conillets petits . I liva agradar tant que mai mésva caçar conills i els va feruna caseta i van viure feliços.

Hi havia una vegada un nenque es deia Aleix. Aquestnen tenia 5 anys i sobretot liencantaven les llaminadures.A l’Aleix li encantaria que ex-istís una ciutat anomenada“Xuxelandia”. Un dia, un bonmatí, l’Aleix, quan es va des-pertar, va recordar que eradissabte, i que no aniria alcol·legi. Es vestir, va fer unpipi i va baixar per l’es es-cales. La seva mare l’estavaesperant, i aleshores, quanja estava abaix, va veureque per esmorzar tenia unplat de llaminadures...

Un bon dia, en un lloc anomenatTerra, hi havia moltes flors i moltsjardiners.Els jardiners feien la seva feinaamb moltes ganes i entusiasme iho feien tots els dies , però a lesnits somiaven en flors.Però , un dia quan es van llevar,estaven totes les flors pansides.Els jardiners i polítics del món esvan reunir i van dir:- Hem de trobar la solució. Iràpid!!!!Es van posar a pensar i a algú se liva encendre la llumeta.

Hi havia una vegada, a Finlàndia, unnen de 8 anys que es deia Ximi.Tenia dues germanes: la més petita, laMishi, tenia 3 anys i l’altra, la Ginyi,que en tenia 12. La seva mare es deiaGili i el seu pare Junny. Tenien un gosmascota que es deia Ruldar.Una nit , mentre sopaven, menjantfoca, en Ximi es va queixar que no liagradava:-Aquesta foca no és bona!!!Els pares li van donar la raó:-Tens raó fill va afegir la mare.-Aquesta foca té mal gust!!!!Tota la família va dir el mateix.Van decidir anar a veure l’Alcaldeper saber què n’opinava.L’alcalde després de tastar el trossetque li havien potrat va dir:...

“El mar està contaminat”. Laia Vidal.4t de Primària

“Per què les flors es panseixen”. Manel Pérez. 3r de Primària

“En Jan i en Jon” Martí Amores. 5è de Primària

En aquella tarda d’hivern, van començar aentrar en el poble Penjabisoldats del’exèrcit rus. les bombes quien per totarreu i el soroll era ensordidor. La gentcridava i sortia corrent de casa seva peramagar-se en els refugis.En Jan i en Jon espantats ploraven i noentenien bé el que passava. Els seus paresper tal que no tinguessin por els van dir:-Va nens, anem a fer un joc. A veure quiarriba abans en aquell turonet, que és onestava el refugi mes proper. Qui arribi elprimer quanyarà un premi. En Jan i en Jonvan iniciar la carrera sense adonar-se’nquasi del que passava al seu voltant,seguits deis seus pares que aterrats veiencaure veïns ¡ amics.Al cap d’unes hores de compartir refugi ambuna vintena de coneguts del poble ja no sesentien bombes ni metralletes ¡ van sortir.Tot anant cap a casa per agafar pa i menjar,si és que en quedava alguna cosa, però vanveure que una part de la casa estavadestruïda. Abans de poder entrar-hi de nouvan veure volar els avions llençant bombes.Una d’elles va caure davant de lacasa,matant els seus pares.En Jan i en Jon que només tenien 7 ¡ 5 anysho van veure ¡ van quedar aterrats sensesaber què fer. Es va fer fosc ¡ recolzatscadascun d’ ells sobre el pare i la marevan passar la nit a l’aire lliure,es vanadormir i no se’n van adonar que es vanreproduir els bombardejos.Al mati següent de nou la gent va sortir alcarrer per veure com estaven les sevescases, aprupant-se així els veïns d’en Jani en Jon que van observar la situacióhorroritzats. En Jan i en Jon estavenasseguts al costat dels cossos morts delsseus pares...

En una mansió de Londres, ungrup de rics anglesos afi-cionats a les històries delgran escriptor Jules Verneestaven prenent el te quande sobte va sorgir la idea defer un viatge inspirat en“La Volta al Món en 80 dies”.A Sir Esparragus, que era el

més excèntric de tots, se li va acudir que, potser,podrien fer el viatge en un vehicle molt especial i resconvencional: una banyera. La reacció que va provocar vaser la d’un atac de riure per part de tots els presents.Mentre observava el poc interès que aquell tema elsinspirava, intentava cridar la seva atenció per deixarclar que estava parlant seriosament. En veure que nodeixaven de riure, va optar per l’única manera que teniaque se’l creguessin. Es va aixecar, va donar un fort copa la taulai va dir tot convençut :

-M’aposto la meva propietat de les Illes Caiman queaconsegueixo travessar l’Àrtic utilitzant una banyera!-

En un principi, aquestes paraules van causar un silenciabsolut. Només es sentia el tic-tac del rellotge.Aleshores Sir Listimagnus va trencar el silenci iaclarir, amb una pila de dades científiques incomprensi-bles, que això era pràcticament “impossible”. Però SirVilnius el va fer callar, tot somiant en aquellameravellosa mansió de 6 plantes i 1500 m2 a les Caiman.Sir Prudencius, en canvi, es va atrevir a preguntar quinseria el premi en cas que Esparragus guanyés l’aposta, ala qual cosa Sir Esparragus va contestar:-Doncs simplement que algun dia s’escrigui la mevaaventura perquè tothom em conegui- I després de comentar-ho una estona van decidir que acceptaven l’aposta. Alcap i a la fi, produir un llibre relatant aquella aven-tura era un preu molt baix per una aposta d’aquella mag-nitud...

“Viatge per L’Àrtic en banyera”. Max Nater. 6è de Primària

“My Wonderful Grandpa”.Erika Coelho 1r Premi English. 6è de Primària

Once upon a time there was alittle boy called James.James was an 8-year-old boythat lived in a very smallvillage with his mean andugly parents. His parentswere very cruel. He never

could do anything, not even play with his friendsin the backyard. He always had to stay locked upin his room. Poor little James ! He was just alittle boy and had to stand his mean, cruel, anddisgusting parents all day long. But luckily hehad the best grandfather in the world. His grandpahad the best heart ever and loved James as if hewas his own son. James always spent his summers inScotland with his grandfather (bis parents werehappy when he was far away). So the summer that heturned 9 was perhaps the best summer ever! (Ofcourse he wasn’t with his parents) That summer hespent all the time having fun with his wonderfulgrandpa. They did ah sorts of stuff: go fishing,picnic and play board games. And every night be-fore the moon rose and the clock stroke 9 o’clockJames sat in his grandpa’s and listened towhatever fantastic story he was reading. One daybefore they went out for a walk James peekedthrough the backyard door and saw bis grandpagiving breadcrumbs and little pieces of fruit tothe birds and the squirrels.On the l4th of July, James woke up and his grandpahad a big creamy chocolate cake and a big present.It was James’ birthday. He was so happy he jumpedout of the bed and hugged his grandpa as he hadnever done before. After having a shower, Jameswent to the dining room and there was his grandpawaiting to see the smile of his lovely grandson.So, happily, James and his grandfather ate the bigchocolate cake and drank James’ favourite milk-shake: the extra super hiper atomic strawberry andbanana milk shake with

Els ordinadorsUna pantalla i un teclat

estan al meu costat,l’encenem i ens connectem,

al Twitter, Facebook,Myspace.

Les fotos les puc agafari després les puc editar

amb un programa,que el puc descarregar.

Amb un antivirus installatels virus no t’arribaran.

Pàgines pirates, jocsi altres per descarregar.

Pel•lícules et pots baixar.Internet...

un món infinit!

L’amor és aquell sentimentque tenim amb l’enamorament.

Quan ens arriba I’ amorprimer pensem que és el verdader.

Però el temps ens ensenyaràque un nou amor ens trobarà.I si aquest és l’amor darrer

florirà cada any com un roser.Els teus cabells brillen com l’or

i fan que em bategui el cor.Jo em poso molt nerviósquan parlem tots dos.

Si estem junts sóc feliç¡ tot és dolç com I’ anís.Sempre caic rendit al llitsi penso en tu a la nit.Penso en tu constantment

de com ets realment.I t’escric aquest poema

perquè si no hi ets moro de pena.

Un somni perdutenmig de l’estany,

i un nen molt valentl’intenta agafar.

La llum de la llunail·lumina l’estany

i amb la seva mà blancael vol ajudar.

Ja està,ja ho té!

El guardarà com un tresori la lluna somriu

i al nen se li omple el cor.

La primavera ha arribat,els ocells han cantat,les flors s’han estirat

i les abelles les han olorat.Al jardí

un roser ha florit,i l’hivern

s’ha estingit.La primavera ha arribat

i un nou mónha regnat.

Els óssos s’han llevati al seu cauhan deixat

i l’hivern l’ha ocupatUn raig de llum

ha passat ila primaveraha arribat!

“La primavera”.Ilènia Majó 3r P.

“Un somni”.Alicia Rosa 4t P.

“Els ordinadors”. Vayuna Casalsi Victòria Rodriguez 5è P.

“L’amor”. Albert Vila 6è P.

Racó mediterraniRacó mediterraniAquella remor tranquil·ladel sender amb embocadura

d’onades turqueses i marines.Aquella remor tranquil•ladels balcons

amb testos de geranis escarlata ilavandes púrpures.

Aquella remor tranquil·lade la fonton fins al crepuscle els estelsreposen durant els llargs dies.

Aquella remor tranquil•ladeis camins de sorra que no et deixen

somiar despert com voldries.L’humit aixopluc que

et resguarda de tota penaamb xiprers tibats d’intentar

abraçar rastre senyorial¡ amb vells bancs tímids amagant-sea la seva ombra de les gentades.

L’humit aixopluc queet resguarda de tota pena

amb la dolça asprordel tronc de l’olivera

on dorm un pardali entre els grans rouresi els ametllers rosats

trobo els jocs i corredisses.Quan torno a recordar l’escena

penso en la brisai la seva serenitat quasi glacial

d’un petit món net i salatlimitat per portals i parets blanques.

Carolina Navarro1r Premi 3ª Categoria d’ESO1r Premi 3ª Categoria d’ESO

La fruitaAmb una plata de fruitatot l’any en gaudiriael pessic d’alegria

la mandarina me’l donariaels grans que m’esquitxen,

l’olor que m’enduca les mans i la saliva.

I qui no pensa en la poma,verda, vermella, lluent,

que amb les dents la queixa-lesi la sents cruixent. I la

cirera esperaque arribi la primavera,roja, carnosa, amorosa.

¡ arriba l’estiuque el préssec és viu,

fresc, dolç, grosi generós com l’Agost

Íngrid TérmensFinalista 3ª Categoria d’ESO

Amor passatReflectit en el mirall

de la meva vidapenso en tu.

La lluentor d’un temps passatel tímid fred d’unes carícies

la petjada de l’amorque mai s’oblida.

I al final glopadade temors, de solituds

i de recancesper un ahir que ja no es nostre

i un demà que se’ns escapa

Maria RomeuFinalista 3ª Categoria d’ESO

CaminsCaminsCamins, no traçats per persones,

sinó per estelsque carregats d’espurnes

van amunt i avallper brillar al màximen un temps mínim.

Camins, no guiats per persones,sinó pel descalç

que amb prou feines avançaper poder retornar.

Camins, no guiats per persones,sinó per deserts

on s’amaga un vell mirall,els seus estranys reflexos

¡ alguna ombra fugaç.

Núria GarciaNúria Garcia1r Premi 1a Categoria BTX1r Premi 1a Categoria BTX

Ets absentUns ulls adormits

unes parpelles abatudesun somriure esvaït

unes mans esmorteïdes.Ets absent.

Una mirada embruixadaun gest indesxifrable

una carícia desaprofitadaun cos incontrolable.

Ets absent

Una paraula calladaun sentiment intangible

una olor estimadaun record perdurable.

Ets absent

Júlia AyatsJúlia Ayats1r Premi 2ª Categoria d’ESO1r Premi 2ª Categoria d’ESO

Amor psicològicAmor psicològicEn les teves lletres,En les teves lletres,veig la teva bellesa;veig la teva bellesa;en els teus vicis,en els teus vicis,

veig el teu caràcter.veig el teu caràcter.

En els teus ulls,En els teus ulls,s’hi reflecteix els teus cols’hi reflecteix els teus col--

orsorsen les teves mans,en les teves mans,

noto la teva tendresa.noto la teva tendresa.

En el teu cor,En el teu cor,escolto el teu amor.escolto el teu amor.

En tu,En tu,trobo la meva felicitattrobo la meva felicitat

Ignasi FarrúsFinalista 2ª Categoria d’ESO

Hoy es lunes, primera horaHoy es lunes, primera horade la mañana. Con más sueñode la mañana. Con más sueñoque ganas espero elque ganas espero elautobús que me tiene queautobús que me tiene quellevar al trabajo.llevar al trabajo.Bostezo y refunfuño porqueBostezo y refunfuño porquepreferiría, como la mayoríapreferiría, como la mayoríade los mortales, permanecerde los mortales, permanecerentre los brazos deentre los brazos deMorfeo.Morfeo.Para evadirme imagino otrasPara evadirme imagino otrasrealidades, otras situarealidades, otras situa--ciones, donde el lunes pasaciones, donde el lunes pasaa ser un domingo eterno o,a ser un domingo eterno o,mejor, un sábado, ya quemejor, un sábado, ya quelos domingos pueden parecerlos domingos pueden parecerdeprimentes. ¡Cuanta felideprimentes. ¡Cuanta feli--cidad! Pero en el momentocidad! Pero en el momentoen que abro los ojos vuelvoen que abro los ojos vuelvoa la realidad, a laa la realidad, a laestación donde espero elestación donde espero elautobús que , como siempre,autobús que , como siempre,lleva retraso.lleva retraso.Pero ha aparecido alguienPero ha aparecido alguiennuevo. Una mujer que paseanuevo. Una mujer que paseaa su perro.a su perro.El animal es el único queEl animal es el único queparece contento, juega y separece contento, juega y sedivierte con su cola.divierte con su cola.Persiguiéndola y persi-Persiguiéndola y persi-guiéndose a sí mismo, haguiéndose a sí mismo, hacaptado mi atención…captado mi atención…Lo miro y no dejo de sonLo miro y no dejo de son--reír y de pensar que enreír y de pensar que enaquel momento la felicidadaquel momento la felicidadse esconde detrás de lasse esconde detrás de lascosas más sencillas y,cosas más sencillas y,además, está más cerca deademás, está más cerca delo que podemos imaginar. Ello que podemos imaginar. Elperro la encuentra en superro la encuentra en sucola, y yo viéndole a él...cola, y yo viéndole a él...por fin, llega el autobús.por fin, llega el autobús.Hoy es lunes, primera horaHoy es lunes, primera horade la mañana. Y con másde la mañana. Y con mássonrisas que sueño subo alsonrisas que sueño subo alautobús que me tiene queautobús que me tiene quellevar al trabajo.llevar al trabajo.

“Lunes”. Max Enseñat 1r Premi 3a Categoria. 1r d’ESO

Quan l’Artemis va entrar a l’aula tothomva callar. Era l’encís que creava normal-ment quan la veien per primera vegada.Potser eren els seus ulls, d’un blau moltfosc, que contrastaven amb la sevacomplexió blanca, o potser eren els seusrinxols de color ros, o potser el conjuntde totes dues coses. Va entrar a l’aulaamb molta elegància i, alhora, ambnaturalitat i senzillesa. Va seure alúltim lloc buit i va mirar al seu voltantamb un somriure.D’això en feia ben bé cinc mesos. Araperò, ben entrat el gener, encara nos’havia trencat aquell efecte del prin-cipi. Tan professors com alumnes, se lamiraven embadalits, tots menys laMartina.- No ho sé, Laura, no és res que hagi fet,però quan la veig tan perfecta, m’agafaun mal de panxa...no sabria com dir-t’hoperò té alguna cosa que no m’encaixa.- Aix, Martina, tens tanta imaginació. Noveus que és molt bona nena...a més, notens motius per dir això- va dir la Laura,ja una mica cansada de les sospites de laseva amiga.- Això ho diu- va dir la Mireia, amb torepel•lent- perquè té enveja...- Bé, potser teniu raó, i només sónimaginacions meves...- va desistir laMartina mirant per la finestra, L’Escolaque era un edifici senyorial del segleXIX que s’alçava sobre unes muntanyes ro-calloses al nord de la ciutat i tenia unesvistes privilegiades.Però de fet, durant els següents mesos,els feta van reforçar els arguments deles seves amigues, Des de que la pro-fessora havia anunciat que aquest any nohi havia pressupost per ter el viatge definal de curs tothom estava molt desani-mat i just va ser l’Artemis la que vaproposar que es fes una recol•lecta perpoder-lo finançar. Tothom hi va partici-par, però va ser ella la que sena dubte liva col·laborar més...

“Impressions”. Júlia Little Finalista 2a Categoria. 4t d’ESO

Ets aquí davant meu. Despullada. Etsmeva, ets només meva. No em miris així,no vulguis reptar-me. Saps que tinc mésforça que tu. Espero el moment en quètocaràs el meu cos, lliscaràs sobre lameva pena. Uns minuts i amb els tousdels peus palparé la glòria.. Necessitoconcentració, cos no em deixis ara. Lameva oïda capta soroll però ara nomésm’importes tu, Ets tu qui té el meudestí a les teves mans, aigua...Xiulet que travessa els meus pensaments.Ara és el moment, totes les meves cartessón sobre la taula, ho he fet innom-brables cops, aigua. Tu no seràsdiferent de la resta. Em faré amb tu, etconqueriré, em recordaràs... El meu corno vol ser-hi present. M’està dient:Per què? Per què vols fer-me patird’aquesta manera? Vull fugir, tincpor..”Em somric a mi mateixa i liresponc: “Cor, no saps que el millorestà encara per venir?’. Tot és distor-sionat, El temps. Una paraula: Ara!Nena, corre, afanya’t, neda ràpid, moltmés ràpid... hi ha un tauró que etrosega els dits deis peus.Ara sí quenoto el pas del temps. Sento que sem’escapa, com rellisca. Temps, vés a poca poc. Tu no, nena, tu corre, deixa-hotot enrere, desfés-te de tot el que novols. Mai més no voldràs, desfés-te deles penes. Corre, vola, respira fort.Aire, entra als meus pulmons, aviva lesmeves cames, oxigena la meva sang. Elsmeus braços t’acaricien sutilment,aigua. Les meves cames et malmeten, noet volen.Últim viratge. Últims segons. “Keep Qnswimming, keep going on?’. Vull més pa-raules. Vull totes les paraules delmón. No vull deixar de pensar. Vullliteratura. Vull ritme. Més freqüència.Més potència. Una nena vol arrencar-mela victòria. No ho aconseguirà. Ella noté força. Ella no és capaç d’estimar iodiar l’aigua alhora..

“Aigua”. Rocio Ruiz 1r Premi 1a Categoria.2n de Batxillerat

Helena BobéClasse Ponent de 3r de Primària

Mireia ArguijoClasse Les Hores de 5è de Primària

Lluís CamprubíClasse Finestrelles de 1r d’ESO

Oriol Casas i Laura HomedesClasses Atlàntida i Darwin de 3r i 4t d’ESO

Maria Garcia1r de BTX A

Marina PérezClasse Sant Nicolau. 2n de Primària

David DelgadoClasse Del Xiprer. 4t de Primària

Andrés MontoyaClasse Nautilus. 6è de Primària

Àmina Elmenajed2n Premi . 3a Categoria

Míriam Homedes1r Premi. 3a Categoria

Escultura Disseny gràfic

Georgina CampsMenció especial. 3a Categoria

Daniel AllepuzMenció especial. 3a Categoria

Còmic

Il·lustració

Ariadna Amores1r Premi. 2a Categoria

Júlia Anguera2n Premi. 2a Categoria

Bet Pahissa1r Premi. 3a Categoria

Berta Cots3r Premi. 3a Categoria

Pol Borrelles2n Premi. 3a Categoria

Erola Massagué1r Premi. 3a Categoria

Inés Montoya2n Premi. 3a Categoria

Infografia

Julieta Nater1r Premi. 2a Categoria

Dibuix

Andrea Abdó1r Premi. 1a Categoria

Júlia Marbà1r Premi. 2a Categoria

Inés Montoya1r Premi. 3a Categoria

Marta Ordi2n Premi. 2a Categoria

Maria Fallada2n Premi. 1a Categoria

Víctor Moratalla3r Premi. 3a Categoria

Carolina Navarro2n Premi. 3a Categoria

Pau Pallartés3r Premi. 2a Categoria

Vídeo

Núria Urban, Mireia Marco, Marina Mainard i Meritxell Galera de la Classe “Les Hores”“Escola Garbí, cada dia una sorpresa” 1r Premi

Primària

Categoria Postres

Roger i Laura Escalante1r premi Presentació

Meritxell Galera, ClaraGálvez i Mireia Arguijo

1r premi Presentació

Alejandro Carrasco1r premi Gust

Categoria Menú

Categoria PostresCategoria Menú

Marc Puig1r premi Presentació

Maria Carceller1r premi Presentació

German Franco1r premi Gust

Guillem Vila1r premi Gust

Albert Pla1r premi Gust

Secundària

Carla ArmengouClasse Les Hores

Lucas VàzquezClasse Nausica

Classes guanyadoresdel Cros

Guanyadors de la Biatló de Primària

Bet SoldevilaClasse Montsant

Martí BollóClasse Nautilus

Guanyadors de la Biatló de Secundària

Kike MorenoClasse Sant Jordi

Ivan CascosClasse Espriu

Pau FerranClasse Eneida

Pau EstellerClasse Canigó

Escacs

Àlex LechadoClasse Montsant

Color Blanc

Cursa de Colors

Laia VallClasse Finestrelles

Júlia MarbàClasse Espriu

Erola MasseguéClasse Odissea

Júlia PedrolClasse Canigó

·Grups··Grups·

·Grups··Grups·

Música modernaMúsica moderna·Solista··Solista·

Mireia Arguijo“1r moviment de la Sonatina op.55 de Kulhau”

1r premi

Eulàlia Sala“ Vals del Danubi”

3r Premi

PrimàriaPrimària Música clàssicaMúsica clàssica·Solista··Solista·

Laia Ollé“Para Elisa “

2n Premi

Marina Mainar, Mireia Arguijo i Júlia Roch“El llac dels cignes”

1r premi

Sandra Blàzquez“Els colors”1r premi

Bet Soldevila, Aina Benedí, Marta Corredor, Laia Massagué i Laura Escalante“Bon dia“1r premi

·Grups··Grups·

Música modernaMúsica moderna·Solista··Solista·

CarlotaPorredon“Gota

d’aigua”1r Premi

Artur Izquierdo“The winner takes all d’Abba”

3r Premi

SecundàriaSecundària Música clàssicaMúsica clàssica·Solista··Solista·

Marc Montañá“Maple Leaf”

1r Premi

Glòria Torrado“Jueves”

3r Premi

Gerard Canillas-Marc Montañá“Amèrica”

1r premi

Dani Lombart, Aleix Manresa,Roger Llorente i Oriol Castells

“Takatumba”2n premi

Lina Nassar“La valse d’Amelie”

2n Premi

Dani Marin“She moves in her own way”

2n Premi

Martí Junyent, Sakongo Reverter,Míriam Homedes, Àlex Compte i

Jordi Sacristán“Michelle ”

3r premi

Pol Benedí“Feel”Accèssit

Llegenda de Sant Jordi

Concurs de Música

Concurs de Lectura 5è Classe Les Hores

Premis Secundària Premis Primària

Rima TímidaRima Tímida

Rima tímida,Rima

Que habitasMi vida

Día tras díaNoche tras noche fría

Con la luna llena.Tú conviertes en simpatía

Mi tristezaCuando la pena

Se apoderaDe mi alegría.Rima tímida,

Cualquier frase sin tiEs una frase insípida.

Tu sabor es dulceY tu tacto, suave.

Tú me hacesVolar por el aire

Hasta tocar las nubesCuando

Me hundoEn lagos

De llantosTan profundos

Y oscuros.Rima tímida,

Tú me haces sentirCuando te escucho

Y me permites expresarCada vez que te uso.Y cada vez que busco

La piezaCorrecta,

Tú, la encuentrasY encajas las palabras perfectas

Como si fuera un puzle.Rima tímida,

Haces que cuando te useDisfrute

Al máximoY goce

De tu sonido mágico.Rima tímida,

Quiero darte las graciasPor convertir cada momento

En un momento plácidoY por estar a mi lado

Vaya donde vaya.

El millor concert de Guillem Expósito

41

El concert del nostre grup MCDC delque guardo millor record va ser el quevam fer el passat mes de Març a SalaUnderground de Barcelona.L’ambient era fantàstic i el públict’engrescava per donar més emotivitata les rimes.

Van assistir-hi un centenar de persones, alguns d’ells amicsmeus que també participaven en el concert. Podeu consultarels propers concerts en el nostre facebook i a myspace.

Hi havia una vegada una catifa quevolia anar de viatge a New York, erael seu somni!!La nostra catifa protagonista era demida gran, de color vermell ambtaques negres i, evidentment,màgica i molt llesta. Ella vivia a lacasa d’una família de Barcelona, ambels pares i un nen que es deia Quecoi la Quica, la nena.Ells no sabien, és clar, que la catifaera màgica, però quan no la veien,ella ballava, volava i cantava per totala casa.Un dia, tipa de ser trepitjada per

tothom i avorrida d’ estar-se enaquella casa, va decidir anar deviatge, el viatge de la seva vida. Vaavisar la seva amiga i veïna, unaaltra catifa, pràcticament igual queella però amb una petita diferència...La cosa s’havia de fer ràpid, per noaixecar sospites. L’amiga ja era a lacasa, però era qüestió de fer elsmoviments de manera discreta idissimulada, per tal que els membresde la família no la veiessin fugir i nonotessin que la catifa del menjadorno era ben bé la seva, ja aquesta erade color negre amb taques

vermelles.Un cop fet el canvi, va decidirmarxar, però... com ho faria?-Ah!!, ja ho tinc!!!-va pensar.Es va enrotllar i es va quedar dretaen forma de cilindre. Va anar cap alforat de la llar de foc i un cop dins vasaltironar i va sortir volaaaaaant!!!-Iupiiiii!!!! Uauuu!!!!! Això sí que ésvida! Això sí que és divertit!- va dirella tota contenta.Començava així la seva història, queestaria plena d’aventures emocio-nants, com ara que va acabaraprenent l’anglès!!

La catifa màgica

42

Classe Santa Cecília de L’Escola Garbí

Conte encadenat realitzat per 2n de Primària de l’escola Garbí i la Institució Pere Vergés

La catifa no sabia on era Nova Yorki no trobava el camí.Va aixecar el vol per sobre deBarcelona i va veure: la SagradaFamília, la torre Agbar, l’aeroport,l’estació de tren, la plaça de lesGlòries, el parc Güell, les botigues,les cases, els pisos, les esglèsies imés enllà l’illa de Menorca.Tot seguit va començar a volar capa França i quan travessava elsPirineus, es va posar a nevar.Allí als Pirineus hi vivia un ocellpetit que tenia les plomes brillantsi de moltes coloraines.L’ocellet era bo i aventurer.Als Pirineus hi feia moltíssima

boira, de manera que l’ocell volavaper un costat i la catifa per l’altre.Com que amb tanta boira no esveien, van xocar. De sobte, l’ocellva quedar al damunt de la catifa.Tot seguit anaven a caure però unnoi que practicava snow, els va sal-var.Llavors, el noiet per un costat i lacatifa amb l’ocell a sobre perl’altre, varen baixar tot el pendentd’una muntanya fent snowing.Mentre anaven baixant van trobaruna rampa i van fer un salt moltgran.Quan van arribar a baix la catifa il’ocell van explicar al noi que volien

anar a Noya York però no sabien elcamí.El noi que es deia Ramon, els va dirque ell sabia com s’hi anavaperquè tenia família que vivia allà.Aleshores la catifa i l’ocell van de-manar al noi que els acompanyés.En Ramon va estar molt content iva dir que marxarien plegats peròque la ciutat de Nova York quedavamolt lluny i que haurien d’anar-hiamb vaixell o amb avió.Després d’escoltar l’explicació, lacatifa va continuar:-Però, jo sóc màgica! Potser hipodríem anar d’una altra manera.

r

43

Classe Roserar de l’escola Pere Vergés

Tot xiuxiuejant, el Ramón i l’ocell vanpujar damunt de la catifa i aquesta moltcontenta els va ensenyar com volava!L’ocell, molt sorprès, va dir:-Mare meva estem volant molt alt!!Gairebé tant com un llampec!! Com ésque saps volar si no tens ales?La catifa molt nerviosa i tot rient, li vacontestar:-Els objectes màgics, com ja sabeu,podem fer coses magnífiques i sorpre-nents, i una d’elles, és volar!!La catifa, amb el Ramón i l’ocell, vanestar volant molta estona fins que esvan cansar. Aleshores, per descansaruna mica, van baixar al mar per agafarforces. El Ramón, va tenir una granidea:-Perquè puguis descansar, hem d’agafarunes quantes algues, lligar-te-lesperquè així mentre jo faig surf, tupuguis descansar.Al llarg del seu viatge al mar, van veuretortugues marines, una família debalenes blaves, un banc de peixos,pops, meduses i un grup de dofins,entre molts altres animals.En Ramón, al cap d’unes hores, es vasentir també molt cansat. Es van reunirper decidir com podien continuar i s’hivan afegir un grup de balenes i dofins.Els van explicar que estaven de camícap a Nova York, però que tots estaven

molt cansats i no sabien com seguir.Aleshores, una balena molt llesta els vadir:-Podeu pujar sobre el meu llom, peròcom he de respirar, us heu de col•locara la cua! Entre tots us acostarem alvostre destí, ja que si caieu, els dofinsus recolliran i anireu tot saltironant ambells!Finalment, van començar a veure el portde Nova York, però primer, van tenir lagran sort de passar pel costat de l’està-tua de la llibertat. Quan la van veure, esvan posar molt contents i tant la catifacom en Ramon, van pensar que era moltbonica, per això, van despertar l’ocelletque estava dormint als braços delRamon.Llavors, van arribar a la gran ciutat delsgratacels, el que veien era molt diferenta Barcelona perquè els edificis eren moltmés grans, hi havia estàtues enormes imolt importants, i veien tot de taxisgrocs circulant per les seves grans avin-gudes.La catifa, l’ocellet i en Ramon es vanreunir i van parlar de com podien visitaraquella gran ciutat. De sobte, van veureel bus turístic i van decidir pujar-hi perveure els llocs més importants. Desprésde moltes voltes, van arribar a CentralParc, el parc més gran de Nova York. Allíes van trobar un zoo immens amb

moltíssims animals, per exemple,pingüins, lemurs, lleons, goril•les,rinoceronts, simis...Al final del dia, la catifa va començar apensar en la seva família i sense poder-ho evitar, va començar a plorar. L’ocellet,quan la va veure, li va preguntar:-Què et passa? Per què plores?-Vull tornar amb la meva família, perquètot i que tingués moltes ganes de veniri sempre em trepitgessin, la trobo molta faltar.-A mi també m’agradaria tornar alsPirineus, perquè hi fa molt més fred, hiha moltes muntanyes, els paisatges sónmolt més bonics..., i jo hi estic moltmés acostumat.La catifa va agafar a l’ocell i aprofitantl’aire del cel, i les ganes de tornar, vaagafar embranzida i van arribar aBarcelona. La catifa, amb ajuda de laseva màgia, va obrir una finestra i es varetrobar la seva amiga. Estaven moltcontentes perquè s’havien trobat,aleshores, es va col•locar a sota de laseva amiga ràpidament i ella va podermarxar a casa.L’endemà, quan tota la família es vallevar, la catifa va decidir que la properaaventura que passaria, seria a....Austràlia!!

Classe Sant Nicolau de L’’escola Garbí

44

Un dia mentre Hades feia nousconjurs per poder desfer-se delseu germà Zeus, va aparèixer elCa Server, el seu servidor per-sonal. Tenia tan mala cara quefeia angúnia mirar-se’ l. El CaServer li va dir que n’ estava fartde menjar-se esperits condem-nats al descans etern i que lihavia agafat mal de panxa.Hades se’l va mirar i va dir:- Aaaaiii, gosset de tres caps, noentens perquè estàs aquí,veritat?- Tots, i tu el primer estemcondemnats al dolor fins que elpou de les ànimes no reclami elnostre cos.- Sí, però ha d’haver-hi algunacosa que puguem fer, no? No sé,però jo no et puc ajudar, l’únicque pots fer és anar-te’n d’aven-tures i fer amics nous.- Què? M’estàs dient tu, Hades,que puc sortir d’aquestaclaveguera i anar-me’n?- Et dic que sí, però vés-te’nabans que canviï d’idea.- D’acord, d’acord! I així el CaServer va emprendre el viatgecap a la seva cura per a la panxa.-Mentre, al Mont Olimp, Zeusva ser advertit pel seumissatger. Hermes li va dir:- Si¡¡ aquesta és una bona opor-tunitat per saber què estàpassant a les muntanyes del meugermà.Llavors, Zeus va esmentar unesparaules màgiques i va convocarPolifem, que seria l’encarregat dedonar-li la informació que ellvoldria.El Ca Server va agafar allòimprescindible per poder

sobreviure per aquest llargviatge.Quan va donar els primers passosva veure un minotaure ques’havia quedat enganxat amb lesbanyes a un arbre quan intentavaagafar unes pomes (cosa que noés normal en un minotaure ambdieta de carn).Li va preguntar: què fas, criaturadel infern? Intentes agafarpomes? No m’ho crec, ésimpossible !I el minotaure va respondre:- Ja o sé, però jo sóc diferent delsaltres minotaures... m’agrada elvegetal.El Ca Server li va ajudar a treureles banyes de l’arbre.- Gràcies! Puc fer alguna cosa pera tu ?Home, si vols pots acompanyar-me per aquest camí llarg iperillós. D’acord, t’acompanyaré,perquè no tinc ningú mes a quiajudar.Van prosseguir el viatge per unaultima serralada, on van arribar aun penya-segat. De sobte vaaparèixer de sota del mateix, elNidhogg, que feia 6 metres delongitud i 4 metres d’amplada.Va atacat els nostres amics, peròel minotaure va ser més ràpid, vaagafar una de les seves destrals iva desviar l’atac amb un cop ambel mànec de fusta de la falç.El Nidhogg va xocar contra unesroques i als pocs segons va tornara aparèixer.En aquell precís moment, el CaServer el va aturar amb unesparaules màgiques i el va deixarparalitzat, el Nidhogg era serventd’Hades i quan el Ca Server li va

contar tot, el Nidhogg va fer unareverència i se’n va anar.Els dos van fer a la vegada un:¡buuuff! Ens ha anat de poc, hede reconèixer, Minotaure, que etshàbil.Van prosseguir el camí i vandeixar enrere les muntanyes.Ja lluny de les muntanyes el CaServer va utilitzar un conjur i vaobrir un passatge aeri que Hadesva furtar a Urà. Els dos es vanficar dins i van tenir un ensurt.Estaven a El Cairo! (la capitald’Egipte).Els dos personatges van quedarsorpresos i el Ca Server va dir:- Hadeeeeeesss¡¡¡ El teu conjurha fallat, tot i que també s’estàtornant una mica ancià amb elsanys.Set es va adonar ràpidament dela presencia d’aquests dosi de sobte va invocar tresesfinxs de Hieraco que vanatacar immediatament els doscompanys però Osiris que estavaen contra de Set va reaccionar iva invocar també a unes mòmiesque van llençar malediccionscontra les esfinxs i es vanconvertir en pols. Llavors vaaparèixer Osiris i va preguntar:- Què feu aquí? Aquet territori noés segur. El Ca Server varespondre:-Ho sento Osiris, però hem vingutsense voler. Ha sigut un conjurdel meu amo en mal estat, venimd’ Escandinàvia. Creus que enspodries portar de tornada? Ésclar, no tinc cap problema.Llavors va pronunciar unesparaules màgiques i van tornarràpidament.

Conte del Inframón

45

A l’aterrar van veure la casa de laiaia, van posar-se molt contents,van entrar i la iaia els va miraramb cara de desconeguda i vapreguntar: que feu aquí, quisou... Som dues criatures quevenim perquè ens donis una curaper la panxa. D’acord, però elminotaure m’haurà de donar unade les seves destrals (el mino-taure va assentir),van fer l’ inter-canvi i se’n van anar. Quan van

tornar va veure Polifem agafantinformació. El Ca Server va

actuar i lil va llençar una pocióque el va deixar adormit. Llavorsva arribar Hades i el va tirar alpou de les ànimes on el seuesperit es va consumir.Hades li va donar les gràcies perla seva ajuda, ja que Hades nohagués pogut amb una criaturacom aquella.

Aitor Zarza3r d’ESO

Un mite té com a ca-racterística principal seruna narració on no es potdestriar fàcilment elcontingut real i la històriaimaginada. La mitologiarau en la base de la majo-ria de religions.El terme mitologia fareferència a un sistemarelativament coherent demites que en fonamentenuna religió o un sistemade creences, o bé un con-junt de relats i personat-ges que es mantenen a lacultura popular. Els temeses basen en explicar l'ori-gen de l'univers o de lasocietat humana, delscostums o fets nacionalsimportants.

Éssers mitològics

Mitologia grega

Hades: Rei i amo de l’in-framón ( Erebo) i delsmorts. Era fill de Cronos iRea, i germà de Zeus,Posidó, Hera, Hèstia iDemèter. En acabar laguerra, els tres germansmascles es van repartir lasobirania del món en unsorteig i a Hades li vacorrespondre el governdel món subterrani.Ca Server: Era el guardiàde les portes d’Hades(l'infern). La seva tasca

era impedir la sortida alsmorts i l'entrada als vius.Era un gos gegantí de trescaps i cua de serp. Moltesaltres serps li naixien delllom. A més, es diu que laseva mossegada era veri-nosa.Zeus: Era el déu supremde l’Olimp. Fill de Cronos(Saturn en la mitologia ro-mana) i Rea. Té el seuequivalent en la mitologiaromana en el déu Júpiter ien l'hindú Indra. Va lluitarcontra el seu pare amb elsuport de la resta de déusi en derrotar-lo va ocuparel seu tron a l'Olimp. Elsseus atributs són el llamp,l'àliga, el toro, i el roure.Se'l sol representar o béde peu amb el llamp a lamà dreta alçada, o bé as-segut en posat majestàtic.Hermes: En la mitologiagrega, Hermes era el mis-satger dels déus. Fill deZeus i de Maia i pared'Eudor.Minotaure: Era unmonstre que tenia el cosd'home i el cap de toro.Minos va enviar una expe-dició de càstig que vaassolar tota la regió i vaimposar un tribut especiala Atenes. El tribut consis-tia en què, cada nou anys,els atenencs haviend'enviar set nois i setnoies a Creta, destinatsa ser menjats pelMinotaure.Urà: era un déu primor-dial de la mitologia grega,la personificació del cel.

Polifem: A la Mitologiagrega hi trobem dos per-sonatges amb el nom dePolifem, l’un era un ciclop,és a dir, un gegant d'unsol ull al mig del front, fillde Posidó i la nimfa Toosa.L’altre fou un heroi grec,fill d'Èlat, rei dels làpites, id'Higea que participàen l'expedició delsargonautes, la qual aban-donà per acompanyarHeracles en la recercad'Hilas.Mont Olimp: És lamuntanya més alta deGrècia, amb una alçadade 2.919 m al pic ano-menat Mítikas (Μύτικας).Segons la mitologia gregaés on habitaven els déus.

Mitologia egípcia

Set: (també anomenat;Seth, Setekh, Setesh,Seti, Sutekh, Setech oSutech) era un déu de lagran Ennéade de l'He-liòpolis. Era el déu de laviolència i del desordre.Fill de Geb i de Nut,germà i assassí d'Osiris,era una divinitat guerreraparticularment temuda.Déu del desert i delsanimals salvatges, amode la tempesta que mutilaregularment la Lluna.Esfinx: L'esfinx és unafigura de la mitologiagrega i egípcia. Era unmonstre amb cos de lleó irostre humà. La funció del'esfinx era de guardiana i

protectora, per això escol•locava al costat de lesportes d'accés.Hierakon: nom amb elque els grecs coneixien ala ciutat i el déu egipciNemti o Nemty, fou undeu de l' antic Egipte. Fouanomenat "el caminant" iera un déu guerrer repre-sentat en forma de falcó.Entregava els ceptres delpoder als reis. Va guanyara Seth i se'l va identificaramb Horus i també ambAnubisOsiris: Geb (Déu de laterra) i Nut (Deesa delcel), tot i ser germans,van casar-se i varen tenirquatre fills: Osiris, Seth,Isis i Neftis. En la mitolo-gia egípcia Osiris (oUsiris) era un dels Déusmés importants. Erapare d'Horus i maritd'Isis(Deessa de la fertili-tat). Era el Déu de la morti del "més enllà" encaraque també era un Déuagrari però, sobretot, sel'anomenava Déu de laresurrecció.

Mitologia nòrdica

Nidhogg: És un drac de lamitologia norrena que viual Niflheim, a prop de lafont Hvergelmir.

Per a més informació:ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia

Aitor Zarza3r d’ESO

Mitologia

46

Dia rere dia escoltava la remorde la gent demanant entrepans,

compartint les begudes i, engeneral, fent petar la xerrada ala taverna “Ca la iaia”. Tot aixòho sentia des del pot on emguardaven juntament amb elsmeus escuramics.Mentre esperava ser agafat perun dels clients de la taverna“Ca la iaia”, he pogut escoltarmilers de petites històries. Hevist com vosaltres, elshumans, deixàveu de compor

tar-vos com robots programatsper aprofitar el temps. Serà això

l’escalfor humana ?També he vist com algunsdesconeguts s’explicaven lesanècdotes viscudes en la sevanfantesa sense cap senyal devergonya. He vist abraçades,brindis, i petons en algunsretrobaments entre amics.

Jordi Cavero ,Adrià Térmens,Joan Aura i Víctor Macarulla

1r. E.S.O.

Història d’un escuradent

Hi havia una vegada una gallina iun gall. La mare gallina estavacovant un ou. Van esperar cincsetmanes i l’ou no es va obrir. Vanpassar 10 dies més i el pollet nosortia. Sabeu per què? Doncs elpollet no sortia perquè la maregallina no es va recordar quel’havia de covar més i nomésl’havia covat durant 2 dies. El polletpicava i no podia sortir. La gallinaes va tornar a recordar decovar-lo, van passar 22 dies i el

pollet va començar a picar l’ou i vapoder sortir. Al cap de set dies elpollet es va fer gran i es va conver-tir en un gall.Un dia van venir unes rates quevolien menjar-se els ous, però elsgalls de la granja van aconseguiragafar tots els ous sense que estrenquessin. El gall li va explicar algranger Antoni què havia passatamb les rates i de seguida va posarunes trampes amb trossets deformatge per tota la granja, perquè

les rates s’hi enganxessin.Un dia van venir uns animals nousa la granja, eren un gat i un gos, ies van fer amics de tots els ani-mals. Van jugar al cuit i atrapar i afet i amagar i s’ho van passar d’allòmés bé. El gall, la gallina i tots elsanimals de la granja van viure moltfeliços!

Classe Contes-P4.Conte col•lectiu.

El gall, la gallina i el pollet

L’estrella fugaç de fang

Hi havia una vegada un senyor quees deia Jordi i vivia a Sant Feliu. EnJordi volia fer fang amb les sevesmans. Volia fer una estrella fugaçamb el fang per regalar-la a algundesconegut perquè es complís elseu desig.Se’n va anar a la platja i amb unagalleda va agafar una mica d’aiguai en una altra galleda hi va posarterra. Va barrejar l’aigua amb lasorra, va anar a casa seva i vaposar en un paper de plata l’aiguai la terra i va aconseguir fer fang.Va anar a buscar una lona a lacuina perquè no s’embrutés lataula. De sobte, va veure per lafinestra un nen que passava perallà i el Sr. Jordi li va preguntar:-On vas tan sol?I el nen li va contestar:-Vaig al parc a jugar amb la pilota.I tu, què fas?

-Doncs jo estic fent fang perquèvull fer una estrella.-Ah! Jo vull una figureta benbonica!-D’acord, te la faré. Què vols queet faci?-Un ninot de neu!El Sr. Jordi va agafar el fang, li vafer el ninot de neu, el va assecardurant una estoneta i després el vapintar. Quan el va acabar el varegalar al nen que estava moltcontent.El Sr. Jordi va agafar la rasqueta depintor per fer la forma de l’estrella.Va utilitzar la tècnica de les tiresper fer la cua. Després d’assecar-la, li va pintar la cua de colordaurat i l’estrella de color groc.Quan va tenir l’estrella acabada vaanar a passejar pel parc per aveure si trobava a la persona a quiregalaria l’estrella. Va veure una

senyora que estava sola i li vapreguntar:-Com es diu?-Em dic Laia.-Vostè alguna vegada havia tingutun somni, algun desig?Sí, sempre he desitjat tenir unamic perquè estic molt sola.-Vol una estrella fugaç i així podràdemanar el seu desig?-I tant! Si que la vull!-Doncs li puc donar l’estrella quehe fet amb fang per algú quetingués un desig.-Moltes gràcies per donar-meaquesta estrella tan bonica!-De res, espero que sigui molt feliçi que el seu desig es faci realitat!Adéu Laia!-Adéu Jordi!

Classe Del Parc-P5.

Víctor Macarulla

Imatges realitzadespels alumnes de 1rd’ESO que participenen l’estudi del llen-guatge del còmicdins la matèria deVisual i Plàstica.Són treballs creatiusque se centren enl’estudi d’expres-sions facials,entorns,enquadraments iangulacions,sensacióde profunditat i es-tudi de lluminositatque incideixen en lacreació i disseny depersonatges.Aquest és un treballprevi a la creació dela història definitivaque dissenyarà cadaalumne a partir delsconeixements quehaurà adquirit.

Còmic

47

Arnau Felip 1r d’ESO

Max Enseñat 1r d’ESO

Àmina Elmenajed 1r d’ESO

48

Avui, 27 degener, hemanat al Casalde CulturaR o b e r tB r i l l a s ,d’Esplugues deLlobregat, aveure unae x p o s i c i óa n o m e n a d a“Escoles d’al-tres mons”. El

fotògraf Kim Manresa ha realitzatmoltes fotografies d’escoles dediferents països. Les imatgesestan fotografiades en blanc inegre i mostren la realitat queviuen altres nens i nenes.Les cinquanta fotografies delconjunt estaven distribuïdes endues sales espaioses. Hem vistmolta pobresa i nens que volienaprendre i llegir encara que notinguessin llibres ni escola. Tot iaixò, les fotografies deixaven

veure la il•lusió dels nens i quejugaven amb qualsevol eina i lloc.Ens hem adonat de la sort quetenim d’anar a• la nostra escola •ipoder menjar i jugar cada diasense perills. També hem vist elsefectes de la guerra i la fam.Ha estat una visita interessant queens ha permès veure com viuenaltres nens a diferents països delnostre món.

Classe Tarongers

Exposició de fotografia de Kim Manresa:“Escoles d’altres móns”

De gran intentaré ajudar-los perquè siguin igualque nosaltres.M’agradaria que tinguessin escoles, llibres,medicaments, famílies...Estava a punt de plorar de tanta tristor.Faria tot el possible per a aquests nens i nenes.Em fan molta pena.Quan sigui gran els enviaré de tot.Voldria que tinguessin la mateixa sort que tenimnosaltres.M’ha servit per reflexionar i per comparar la nostraescola amb la d’aquests nens.Crec que tothom hauria de tenir les mateixesoportunitats.Tinc molta sort d’haver nascut aquí. Podria havernascut a Àfrica, Guatemala...i tenir els mateixosproblemes que ells.Desitjo que els nens que ho estan passant mala-ment ho passin tan bé com nosaltres ens hopassem.D’aquesta exposició he après que hi ha molts nensi nenes en el món que ho passen malament, i quetenim molta sort de tenir tot el que tenim.He sentit molta pena pels nens i nenes que he visten les fotografies de l’exposició.Intentaré ajudar els nens pobres tant com pugui.Si tots col·laborem aquesta desigualtat disminuirà.Esperem que aquest somni es faci realitat.Estava a punt de plorar de tanta tristor.Faria tot el possible per a aquests nens i nenes.Em fan molta pena.

Classe Del Xiprer Nens a una escola on només hi podrán assistir una setmana en totala seva vida

El passat dijous dia 27 de genervam visitar l’exposició de fo-tografies de Kim Manresa “Les es-coles d’altres mons”, i vamdescobrir la gran diferència entre

la nostra escola i les escoles demolts nens i nenes de diferentspaïsos.Cadascú de nosaltres vam fer unacrònica per valorar la sortida, per

explicar què havíem après i perreflexionar sobre la mateixa.Ara adjuntem un resum dels nos-tres sentiments: la nostra escolaamb la d’aquests nens:

Després de sr bombardejada l’escola amb quest tanc, els nensl’utilitzencom a noi espai de joc.

El divendres passat, vam inaugurarla nova biblioteca amb la senyoraTeresa Canela, l’antiga bibliotecàriade l’Escola.A les deu del matí tota laPrimària es va reunir al men-jador, on vam fer l’acte.L’acte va començar i la Teresaens va començar a explicarunes quantes coses de quanella era bibliotecària, i més en-davant de què volia dirbiblioteca, i que venia d’unaparaula grega. Ens va explicarque a la biblioteca hi pots tro-bar llibres de tota mena:de fantasia, de ciència, de laliteratura, de les arts,etc...Llavors, uns quants nens inenes de la nostra classe i de Nau-tilus, entre ells: la Laura Escalante,l’Àlex Cañas, el Jordi Camps, laCarlota Ruiz i jo, vam sortir aexplicar cadascú un tema de llibresque podem trobar a la biblioteca.

A mi em va agradar molt sortir da-vant de tots els nens, ja que vamexplicar uns temes que van moltlligats amb la biblioteca, i a més

vam fer un acte que no l’havíem fetmai.Una cosa que em va fer molta gràciava ser que anàvem vestits segons elpersonatge que representàvem. Perexemple, jo anava amb una bata

blanca de laboratori i un microscopia la mà, ja que era la ciència. A mésa més, era una sorpresa, i ningú nos’esperava que nosaltres sortíssim a

fer aquesta mena d’obra.Els nens petits, van ser els quemés es van sorprendre. Ensanaven preguntant que perquèanàvem vestits així, queperquè sortíem a explicartemes... i més coses.Al final de l’acte, el Sr JordiCarmona ens va dir que a partird’ara, serem els ambaixadorsde la biblioteca gràcies a l’obraque hem fet.M’ha agradat molt fer aquestacte de la biblioteca i encaramés sortir a l’escenari i poder

explicar el tema que em tocava, jaque ens vam esforçar molt!

Nona GalvanyClasse Montsant

Inauguració de la Biblioteca

El trimestre passat va tenir lloc a la nostra escolaun acte de gran importància per a tots plegats: Vaminaugurar la nova biblioteca!!!A finals del curs anterior ens van anunciar que labiblioteca canviaria per adaptar-se una miquetamés a les noves tecnologies. Me’n vaig anar a casaa l’estiu amb una biblioteca antiga, amb molts anysal darrere, i he tornat per veure una biblioteca nova,còmoda i molt moderna. En fi, unabiblioteca especial.Per aquest mateix motiu la inaugu-ració havia de ser un acte gran,solemne, i així va ser. Va començarparlant el senyor Carmona, el nostredirector, explicant-nos què faríem iquins professors parlarien. La seny-oreta Teresa Canela va fer memòriarememorant anys enrere, dels orígensi de les persones que se n’han fetcàrrec.Després de la Sra. Teresa Canela, tot un seguit deprofessors van continuar l’acte proposant-nos ferballar la ment imaginant-nos com seria la Bibliotecade Babel que s’havia imaginat l’escriptor Borges,quantes galeries hexagonals tindria i quants llibrescontindria, com es podria dibuixar aquesta sensaciód’infinit, i moltes coses més .Aquell va ser un acte important i interessant. Unacte que trigarà a esborrar-se de les nostre ments.

Laura Gonzàlez1r d’ESO

Aquest any han remodelat la biblioteca de l’Escola,sí, aquell espai on entrem en les aventures, onnosaltres som els protagonistes.Jo personalment, que vinc a l’escola des de P3, l’hevista i he entrat moltes vegades i m’he acabat moltsllibres en aquest espai. La biblioteca d’abans no técomparació amb la d’ara , és més moderna, encaraque enyoro un xic l’anterior biblioteca.

Vàrem fer una inauguració de labiblioteca on diferents professors vanparlar sobre aquest lloc tan impor-tant per a l’escola Garbí. La Sra.Teresa Canela, que va parlar de lesbibliotecàries que hi ha hagut durantal llarg del temps, el senyor JavierPérez ens va parlar de la Bibliotecade Babel, el senyor Miquel Pescadorens parlà sobre el dibuix que va feren relació de la biblioteca de Babel,la senyoreta Arquimbau, ens va

plantejar quants hexàgons hi hauria a la bibliotecaimaginada per l’escriptor Borges, que, per cert n’hiha molts més que en tot l’univers, i el senyor LluísBullich s’endinsà en la física d’aquesta biblioteca deBabel.La història de la nostra biblioteca és llegendària isempre estarà en el cor de tots els alumnes deGarbí.

Lluís Camprubí1r d’ESO

49

L’escola Garbí participa a la cursa de karts de coixinets

Els dies 6 i 7 de Novembre es vacelebrar a Sant Just Desvern laXXXIV edició de la Cursa deKarts de Coixinets. La cursa vatenir lloc com sempre, als car-rers Freixes i Creu del Padró,dues vies amb corbes tan-cades i un fort pendent. Unanombrosa delegació d’alumnes iantics alumnes de l’escola Garbívan participar en les diferentscategories. Tots els nois de 1r i2n d’ESO participaven perprimera vegada, just al contrarique els universitaris, que japorten unes quantes curses al’esquena.La cursa es va desenvoluparamb normalitat, tret delsinevitables problemes tècnicsque alguns van patir sensegaires consequències.

Què és un Kart de coixinets?

Un kart és un vehicle sensemotor, construït arte-sanalment, que es fa baixarper un fort pendent i queutilitza coixinets enlloc derodes per al seu desplaça-ment.

Com a element principal,compta amb un xassís quees recolza sobre dos eixos;l'un fix, situat al darrera, il'altre mòbil, situat al da-vant, que fa la funció de di-recció. Aquests elementses construeixen amb fusta.El kart és conduït per duespersones: el pilot, que vaassegut i condueix el kartutilitzant un sistema decordes fixades a l'eix de ladirecció, i el copilot, que vadret al darrera i empeny el

kart. Per a l’impuls, el copilotfa servir unes barres deferro fixades a la part deldarrera del xassís.

Pol Borrellas2n d’ESO

50

Com s’us va acudir la idea de participar ala cursa de St. Just Desvern?-Va ser en Joel, que un dia es va il•luminar i vadir: farem un kart.

Ja hi heu participat alguna altra vegada?-No, és la nostra primera vegada. Tenim moltesganes de competir.

Us va motivar algú per tirar-vos amb kart?-No, va ser una iniciativa pròpia, tot i que elsnostres pares van dubtar en un primer moment.

És perillosa aquesta cursa? Quinesmesures de seguretat cal tenir en compte?-És obligatori posar-se casc integral, genolleres,colzeres... L a cursa està molt ben organitzada,fins i tot hi ha un hospital de campanya per si decas.

El kart que fareu servir, l’heu fet vosaltres?Us ha costat molt?-Sí, l’hem fet nosaltres; el portem fent des dejuliol. Hi hem invertit molta suor i molt esforç.

Què fa falta i com es construeix un kart decoixinets?-Es necessita fusta, material estrany, coixinetsde fàbrica, molta paciència, esforç i il•lusió.

D’on heu tret els materials necessaris per aconstruir-lo?-Hem anat pel polígon industrial de Sant JustDesvern i el que no ens han donat allà, ho hemcomprat.

Esteu nerviosos?-La veritat, és que en els últims dies ens hacostat dormir perquè no podíem pensar en unaaltra cosa.On us heu entrenat?-Ens vàrem entrenar en un polígon industrial undiumenge al matí.

Com creieu que quedareu a la cursa?-Intentarem fer el millor resultat possible, sem-pre dintre de les nostres possibilitats. Els resul-tats depenen molt dels coixinets i del rendiment

de cada kart en general.

Heu tingut algun moment de desànim?-Sí, i tant! Quan vèiem que no l’acabàvem i quela feina augmentava. Aquests moments van serdurs i desesperants.

Què li diríeu a un noi que vol participar alskarts?-Que el llogui!!! No, no, és broma. Però queagafi una bona parella i que comenci com mésaviat millor perquè és una feinada.

Ah! Que es pot llogar un kart?-És clar, però no us ho recomanem, la gràciaestà en construir-lo amb el teu esforç.

Moltes gràcies i sort!Per a més informació sobre els curses de kartsde coixinets, entreu a: www.kartsdecoixinets.org

Arnau Calonge, Pol Benedí i Pau Poll3r d’ESO

Debatabat s’ha fet ressò de la cursa i ha entrevistat dos alumnes que hiparticipaven per primera vegada, en Pol Borrellas i en Joel Alfaro, alumnes de2n d’ESO.

51

Quan vas començar a prac-ticar aquest esport?Quan tenia nou anys.

Com vas entrar a la secciód’handbol del Futbol ClubBarcelona?El FCB va organitzar untorneig amb equips de totCatalunya, i van seleccionarquaranta jugadors. Més tardens van cridar i vam fer dosentrenaments tots junts.Aleshores, d’aquests quarantaen van fitxar divuit, entre ellsa mi.

Quant temps dediques al’handbol?Sis hores d’entrenament set-manal i el partit del cap desetmana

Pots compaginar bé l’ac-tivitat esportiva ambl’escolar?Sí, encara que les setmanesd’exàmens he de faltar a al-guna sessió d’entrenament.

En quina posició i en quinacategoria jugues?Jugo d’extrem dret i pivot. Isóc cadet de primer any

Requereix molta condiciófísica jugar en aquest es-port?Si, molta resistència física,per això realitzem circuits deforça durant la setmana i du-rant l’estiu hem de seguir unprograma d’entrenament.Però també cal tenir molta

força mental perquè, perexemple, quan estàs duessetmanes sense estarconvocat en el partits, has defer un esforç extra per tornara entrar a la dinàmica del’equip.

T’agradaria arribar a serjugador del primer equip?Sí, i tant, és el meu somni desque vaig començar a practicaraquest esport.

Tens algun referent en elmón de l’handbol?Sí, el meu ídol del món del’handbol és en DaniSarmiento, encara que nojuga en la meva posició,m’identifico molt amb la sevapersonalitat i el seu mètodede jugar.Gràcies, Dani i sort en lesteves aspiracions esportives

Arnau Calonge, Pol Benedí i Pau Poll3r d’ESO

Entrevista Daniel Pèrez, jugador d’handbol del FCB

En Daniel Perez Herms , és un nou alumne de l’escola Garbí ,té 14 anys i actualment fa 3r ESO. La seva afició és l’handbol

The inauguration of the compe-tition will be celebrated on Sat-urday 15th of January in PalauSant Jordi. 400 snowboardersfrom 40 different countries willparticipate in this competitionand it will take place from 14thto 22nd of January. It is themost important competition ofthe winter sports celebrated in

the Pyrinees. There are six dif-ferent styles you can competein. Five of these styles will takeplace in the Molina and theother one in Palau Sant Jordi.Also there is a 31 meters ramp.The price of the ticket is fifteeneuros. The snowboarders knowthe slope because it’s the 3rdtime that the world snowboard

cup has been celebrated here.There is a different style, calledfreestyle, it consists of doingbackflips, frontflips etc … Wehope it will go all right and thatthe best man wins.

David Sendra, Andreu Orós i Enric Pedra3r d’ESO

Barcelona hosts the snowboard’s competition

52

Ja fa tres anys que va començarl’era Guardiola. Amb vuit títols alsac, en Pep va renovar lapassada setmana a petició detota l’afició blaugrana.Tot va començar am la destitucióde l’ex tècnic holandès FrankRiijaard i tot el seu cos tècnicmalauradament pels seus malsresultats. La gent demanava elfitxatge de Mourinho però final-ment va ser el tècnic del filialJosep Guardiola ja que el club vaapostar pel tècnic de la pedrera iexjugador del primer equip. AGuardiola el va acompanyar TitoVilanova com ajudant i tot unstaff tècnic nou ple d’il•lusió i en-

tusiasme per encarar una novatemporada. Guardiola va fermarxar pesos pesants comRonaldinho i Deco, a part de lesbaixes de Zambrotta, Edmilson,Dos Santos, Ezquerro, Thuram iOleguer. I en canvi va fitxar:Càceres, Piqué, Alves, Hleb i tresjoves del planter: Pedro, Bus-quets i Víctor Sànchez.Amb tots aquests jugadors vacomençar l’era Guardiola. Primerde tot classificant-se per laChampions League contra elWisla de Crackovia per un quatrea zero amb dos gols d’Eto’o, und’Henry i un de Xavi, i a latornada es va perdre per un gol a

zero però tot i aquest fet ensvam poder classificar per aquestacompetició que a finals detemporada vam acabarguanyant. A part d’aquest títol envan guanyar dos més laLliga i la Copa del Rei, a Valènciacontra l’Athletic de Bilbao, per unquatre a un clar, amb gols deTouré, Messi, Bojan i Xavi. De lalliga el més destacat va ser el dosa sis al Bernabeu.Aquesta ha quedat tancadaaconseguint la Lliga i Champions.

Pol Benedí3r d’ESO

Futbol Club Barcelona

53

Els valors que ha traspassat la manera de jugar del Fútbol ClubBarcelona en tots els esports.

El Futbol Club Barcelona és unaentitat que té equips molt impor-tants en onze esports diferents, iels onze equips competeixen totsa la millor divisió de cadascund’ells a Espanya.Tots els seus equips han estat alcim de les seves lligues i hanguanyat molts títols i, peraixò, aquesta entitat és tanreconeguda i important a tot elmón, sobretot a Europa, ja quetambé han guanyat competicionseuropees. Un dels factors que faque sigui tant important, a partde tots els títols europeus,espanyols i mundials que hanguanyat, és que la major partdels jugadors que estan a tots els

equips del Barça, són de casa, ésa dir, han estat entrenats a lamasia del Barça des que erennens petits.En aquesta última dècada, totsels esports del Barça hantriomfat i han guanyat títols moltimportants, i també hantransmès la seva manera dejugar, una filosofia de feina benfeta, joc net i respecte a tots elsrivals que, gràcies als èxits queha obtingut i el prestigi que s’haguanyat, s’està estenent a altresclubs i seleccions. Com, perexemple, ha passat amb la selec-ció espanyola de futbol que haguanyat el Mundial amb granpart de la seva plantilla formada

per jugadors del Barça i imitantel seu joc. Això també ha passatamb les seleccions d’hanbol i debàsquet. Aquestes dos tambéhan aconseguit quedar enposicions molt altes en els seuscampionats del món.És un gran club que últimamentha fet pujar la reputació de leslligues espanyoles. Ha represen-tat un gran canvi i ara l’admiramolta gent. Per això és el segonclub amb més socis de tot elmón. Té la millor plantilla defutbol del món, i la millord’Europa de bàsquet i handbol.

Gorka Mejías3r d’ESO

54

Addicció als jocs

Els jocs com el Call Of Duty,Resident Evil i el Grand TheftAuto, son jocs electrònics queestan disponibles tant per or-dinador com per la Playstation

i la Xbox. Han causat moltapolèmica aquests últimsmesos ja que són jocs quecreen molta addicció i violèn-cia entre els joves. L’addiccióa aquests jocs pot causar unaïllament social ja que l’únicque fas és jugar, especialmenten els nois d’entre 13 i 18anys.Per detectar un ús abusiu, es-pecialment entre els joves i elsadolescents, no s'ha de posarla vista tant en el nombred'hores que es passa davantde l'ordinador com en els can-vis en la conducta. Cal estaratent si baixa el rendiment es-colar, s'arriba repetidamenttard a classe i si hi ha un aïlla-ment dels amics. Negar ominimitzar el temps deconnexió i tenir trastornsd'ansietat quan no s'està a la

xarxa són dues de les altrescaracterístiques de l'addicció.En aquests casos, els expertsrecomanen visitar el psicòleg.De totes maneres, els entesosrecorden que ens trobem enun moment de canvi de lesformes d'oci i asseguren queno cal preocupar-se excessiva-ment.En aquests jocs normalmentlluites per ajudar el teu poble,i el final del joc també és“feliç” com el dels contes. Es adir, normalment guanyes,però utilitzes la violència.

Web per veure vídeojocs:www.treyarch.comwww.callofduty.comwww.ResidentE5.comwww.rockstart.com

Gorka Mejías i Alejo Suse4t i 3r d’ESO

La nova llei antitabac

El primerdia del’any es vainstaurara q u e s t apolèmicallei encontra deltabacAra ja no

es pot fumar en establimentspúblics com restaurants, bars... A

les escoles, hospitals i espais des-tinats als infants, com els parcsd’infants tampoc es pot fumar, nidins, ni en el seu entorn.Molta gent està deixant de fumargràcies a aquesta llei . Alguns fanservir tractaments per aguantarla síndrome d’abstinència, sobre-tot amb pegats de nicotina, en-cara que són una mica cars.També ha augmentat la demandade calefaccions per a les

terrasses dels bars perquè lagent, en sortir a fumar, no passifred.Amb aquesta nova llei poca genthi està d’acord perquè, fins itot exigeix que no es fumi acasa si hi ha nens, cosa que,segurament, moltes famíliesinfringeixen .

Salvador Galup1r d’ESO

La ley antitabaco ya es unarealidad. Finalmente, tal y comoestaba previsto, el Gobierno hasacado adelante uno de susproyectos más polémicos.Prohibir el tabaco.Esta ley ha sido aprobada hacepoco y eso ha creado disputashostiles entre los fumadores. Asípues, me gustaría añadir, que al

primer día de hacer efectiva laley, recibieron más de 300 quejasde ciudadanos. Aun que sea unaley obligatoria, ha habido variosincumplimientos especialmentepor fumar en lugares públicos.A la semana ya se habíanrecogido unas 800 denuncias deno fumadores que decían habervisto a un fumador incumpliendo

la ley. Si hubiera que hacer unresumen, la nueva ley antitabacose podría condensar en "prohibidofumar en todo sitio cerrado quevaya a ser compartido". Pero noes solo eso.Algunas empresas se estánaprovechando de esta ley fabri-cando unos cigarrillos sin tabacoque producen vapor que, según

55

Quan estic a classe i el professor pregunta

a) Si sé la resposta, ràpidament aixeco la mà.b) No sé per on estem, estava fent o pensant unaaltra cosa.c) Intento que el professor no em vegi, faig veureque escric.

Si veig que un company distreu als altres

a) No li faig cas o intento avisar que pari i con-tinuo amb l’explicació del professor.b) Em distrec mirant el que fan els companys.c) Em distreu contínuament i li ric les gràcies sivull o continuo amb el que feia o pensava.

Quan es fa una “quedada” tota la classe,participes en l’organització ?

a) Dono idees i ajudo a organitzar la “quedada”.b) Vaig a la “quedada” però espero que els altresho facin tot.c) Passo i no quedo amb la meva classe.

Quan no sé una resposta d’un examen:

a) Passo a la següent pregunta. En finalitzarintento pensar en ella.b) No tinc ganes de pensar, per tant miro la delcompany i intento que algú me la digui.c) Responc el primer que em ve al cap.

Al meu lloc de treball, sempre hi ha:

a) Llum i ordre, no hi ha tecnologies. Em connectoquan ho necessito.b) No tinc un lloc fix per treballar. Busco sempreon hi ha algú.c) Tinc l’ordinador i l’i-pod sempre amb mi; tinc elMessenger engegat i la música a cau d’orella.

Lorena Costarrosa i Andrea Amador4t d’ESO

Test: Ets actiu?

Majoria A; Tens un caràcter pro actiu,assumeixes el ple control de la teva conductavital de manera activa impliques la presad’iniciativa en el desenvolupament d’accionscreatives i audaces per generar millores, fentprevaler la llibertat d'elecció sobre lescircumstàncies de la vida.

Majoria B; Participes passivament en lesactivitats, et falta iniciativa. Penses que la feinaes farà sola o que els companys et solucionaranels problemes. Necessites motivació i unal•licient.

Majoria C; Passes rotundament de tot, hauriesde plantejar-te un planning d’estudi i unaconducta més correcta a classe. El teupassotisme repercuteix a les notes finals.

los fumadores, no sacian paranada sus ganas de fumar.Fumar donde está prohibido seconsidera una falta leve. Si sehace de forma aislada, la multaserá de 30 euros. Si la conductaes reincidente, en la tercera

ocasión pasará a ser una faltagrave, y la multa ascenderá entrelos 601 y los 100.000 euros.A mi, personalmente no meimporta la ley antitabaco porqueno fumo, pero tampoco memolestan los fumadores,

simplemente los intento evitar,pero fumar no lo encuentro tangrave como para PROHIBIR eltabaco.

Alejo Susse3r d’ESO

56

Taronges i mango amb crema deTaronges i mango amb crema demandarina (Àfrica)mandarina (Àfrica)

Ingredients:

- 2 Taronges i 1 Mango madur- 2 Préssec en almívar- 2 cullerades Cointreau- 1 Tassa de crema- 1 Mandarina

Preparació

Escalfem la crema.Mentre, pelem les taronges i el mango,allem els préssec a làmines molt fines i ho distribuïm pelplat.Incorporem a la crema encara calenta, la ratlladura detaronja, el suc de mandarina i el Cointreau i ho deixemrefredar.Avoquem aquesta salsa a les fruites i ho servim ben fred.

Bunyols caramelitzats de poma(Àsia)

Ingredients

-1 cullerada de Mantega i oli per fregir-1 cullerada de llavors de sèsam-1 / 3 de tassa d'aigua-1 tassa de sucre i 6 pomes verdes-2 clares-1 cullerada de fècula blat de moro-30 grams de farina de blat

Preparació:

Pelem les pomes, retirem el cor i les tallem a quarts.Empolvorem amb una mica de farina i aboquem al bol laresta, juntament amb la fècula. Afegim els ous i amb laforquilla barregem bé fins assolir barreja fina.A la paella hi aboquem oli en quantitat abundant, perquèles fruites surin al fregir, deixem que es s’escalfi a foc mitjà.Mentrestant passem els trossos de poma per la barreja finsque quedin totalment coberts i a l’oli, que ha d'estar bencalent, però sense fumejar.Pugem el foc a temperatura mitjana/alta i fregim fins queestiguin daurats, cal donar-los volta en la meitat de lacocció, triguen uns 6 min. en total. En la mesura que estana punt els retirem amb l’escumadora i els posem sobrepaper absorbent.Mentrestant, anem dissolent, en una olla petita, el sucreen l'aigua a foc fort, sense deixar de remenar amb lacullera de fusta, fins aconseguir un almívar a punt bolatova.Aquest punt s'assoleix després que bulli uns 13 min., méso menys, i està al punt quan, en abocar una mica d'almívaren una tassa amb aigua freda, es forma una boleta que esdeforma si es pressiona entre dos dits. En aquest moment,el retirem del foc, hi aboquem les llavors de sèsam i hibanyem els bunyols de poma. Untem la plata amb mantegai hi distribuïm els bunyols, sense enzims, perquè nos'enganxin i els deixem reposar 2 minuts perquès'endureixi una mica el caramel, abans de servir.

Tortitas (Àmèrica)Tortitas (Àmèrica)

Ingredients per unes 20 “tortitas.”

- 300 gr. de farina- 25 gr. de sucre llustre- 2 ous- 3,5-4 dl de llet- 1 1/2 cullerada de llevat en pols- 25 gr. de mantega- Essència de vainilla

Elaboració

En un recipient batem lleugerament els ous i el sucre i hiafegim la tercera part de la llet.Hi afegim la farina barrejant-la bé amb la vainilla i anemafegint la resta de la llet batent amb energia.Seguidament hi afegim l'essència de vainilla, el llevat enpols i la mantega fossa.En una planxa no gaire calenta i l leugerament greixadaperquè la truita tingui un diàmetre d'uns 10 cm, hitirem la mescla .Un cop daurada li donem la volta amb ajuda d'una espà-tula i es la deixem daurar per l'altre costat.

Scones (Oceania)Scones (Oceania)

Ingredients

- 2 tasses de farina amb llevat- 1 pessic de sal- 30 g de mantega o margarina- 1 / 2 tassa de llet- 1 / 2 tassa d'aigua

Preparació

Preparem el forn a 220 º.Posem la farina en un bol gran passant-la pel sedàs.Afegim la mantega usant la punta dels dits o un ganivetper barrejar i preparem la massa. Afegim la llet i l'aigua.Barregem tots els ingredients bé perquè no quedingrumolls.Posem la massa en una superfície neta i la pastem bé usantels dits.Un cop pastada la tallem a trossos i els donem una formade panets rodons o quadrats d'uns 5cm de circumferènciao de costat, deixant-los una alçada d’uns 2 cm.Els posem al forn en una safata aliniats i separats entre siels deixem coure uns 10 a 12 minuts.Es poden servir calents o freds, amb mantega i melmeladao melmelada i nata muntada.

Míriam Homedes, Blanca Lladó, Joan Arrufat, Anouk Pollei Salvador Gallub

1r d’ESO

Postres del món

57

Acudits en 3idiomes

Había una vez una vaca quese comió un vidrio, y la lechele salió cortada.

-----Había una vez un tipo tannegativo, pero tan negativoque un día se desmayó y enlugar de volver en sí volvió enNO.

-----Cariño, hoy has batido el ré-cord, sólo 45 minutos al telé-fono! Quién era? -Nada, quese habían equivocado.

You do know that my brotherhas been riding bicycles sincehe was 4?

-----Mmm… He must be far away.Why did the boy throw thewatch through the window?To see time fly.

-----Why did the boy throw hismaths book through the win-dow? Because he had toomany problems.

Mengeu-vos la sopa de fideus!... i Fideus es va quedar sensesopa.

-----Balleu amb ritme!... i Ritme ballà tota la nit.

-----¿Qué és pitjor que trobar un cuc al mossegar una poma?Trobar-hi mig cuc

Sudoku

Jeroglífic

– P +– P +Sóc un...

– R +– R +Sóc un...

Pau Poll3r d’ESO

Font: http://okamiheishi.spaces.live.com/blog/cns!8F4B2A5AF9FD74C0!384.entry

Carles Rins i Víctor Puigventós3r d’ESO

Si has d’estudiar...Internet és la fontuniversal de la infor-mació, però tambés’ha de controlar lacredibilitat del que escerca. Buscant, bus-cant, es poden trobarcoses que poden seri n t e r e s san t s , c omaquests consells per amillorar l’estudi.

Millorar la memòriaSi has d’estudiar

alguna cosa per al’endemà, llegeix-hoaquesta nit. Qualsevoltext que llegeixisabans de dormir esconsolidarà com unrecord de llargadurada.

Llegir en veu alta.Està comprovat quequan algú estudia,aprèn més si llegeixen veu alta. Especial-ment si el text conté

termes extremada-ment complexos, pro-nunciar les paraulessembla que ajuda amemoritzar-les un10% més. Potserperquè la informacióentra per dos llocs a lavegada (la vista i laoïda).

Arnau Calonge3r d’ESO

Curiositats a la xarxa

58

Novel·la de 9 a 12 anysLa fabulosa història de l'assecador màgicMartín Piñol. Ed. Edebé, 2011.Totes les nenes volen ser princeses, excepte les mandroses, que prefereixen ser bellesdorments...

El cementiri sense làpides i altres històries negresNeil Gaiman Ed.Estrella Polar, 2010Un pacte amb la mort, una trobada amb una bruixa, la veritable recerca del SantGreal, la prova per entrar en un selecte club d’estafadors, una competició d’històriesfantàstiques, la història d’un noi que no sap com parlar amb les noies, una investi-gació detectivesca, els secrets que amaga la caixa de sorpreses d’en Jack ...

Dani BocafocUrsula Vernon Ed.Novel•la Gràfica, 2011Si et penses que la teva vida és complicada, és que no coneixes en Dani Bocafoc.És l'única criatura mítica en una escola d'amfibis i rèptils. No sap treure foc per laboca com un drac normal. I el milhomes de l'escola no para de robar-li l'emorzar.

Novel·la Infantil i Cicle InicialUn elefant es balancejavaMarianne Dubluc. Ed. Estrella Baula, 2011.Il•lustració de la cançó " Un elefant es balancejava per ...."•lió

El Gat SplatRob Scotton,. Ed. Jaguar, 2010.Era molt aviat quan l'Splat es va despertar aquell matí. Era el seu primer dia a l'escolaper a gats i movia la cua com un boig, amb preocupació. Si m'amago potser el dia passade llarg... ell no sabia totes les agradables sorpreses que tindria a l'escola!n d

e lluitar amb trols i bruixes,Dorm petitaRicardo Alcántara. Ed. Estrella Baula, 2011.Com cada nit, una mare acompanya la filla a l'habitació i l'ajuda a ficar-se al llit.Com cada nit, l'acotxa...co

Llibres recomanats per l’Alba Aguilar

59

Novel·la d’adults

L’alquímia del mercat d’alquímies.Maurici Pla Quaderns Crema, 2011.Té com a protagonista a l’Àlex Khan, administrador del museu d’art modern d’una ciutatque l’autor ha batejat com a K. Helena, la seva dona té una pastisseria que l’Ajuntamentde K vol expropiar per ampliar el museu on treballa. El matrimoni tenen una filla de 7 anysque és diu Kristina i la relació de tots trets comença a esmicolar-se just en el moment quecomença la recerca de la versió original de Ciutat amb talaies, un dibuix de Paul Klee.

Sunset Park.Paul Auster Edicions 62, 2011.Paul Auster ens recorda les coses que realment són essencials i l'estranyesa i la plenitudd'aquest miracle que suposa el fet d'estar, i sentir-se vius. Miles Heller, un jove enigmàticde vint-i-pocs anys, s'ha enamorat d'una jove cubana menor d'edat. Enfonsat pel senti-ment de culpa a causa de la mort del seu germanastre, fa set anys que en Miles viu comun fugitiu a Florida i no es comunica ni amb el seu pare ni amb la seva mare.

Habitacions tancades.Santos Care Planeta, 2011.Totes les famílies tenen un secret. La dels Lax, una de las nissagues amb més tradicióde la Barcelona de finals del XIX i primera meitat del XX, no podia ser l'excepció: el seusecret s'amaga rere l'últim quadre pintat pel patriarca, Amadeu Lax, un pintor derenom de la Barcelona de principis del segle XX. Des del seu palauet modernista, elsLax assistiran al canvi de segle i seran testimonis de la transformació de la ciutat.

UllalsSebastià Roig, Ed. La Galera, 2011.El Vicent és un adolescent de classe alta molt acostumat a fer el que vol. El seu paresent que ha perdut tot control sobre ell i pren una mesura radical: enviar-lo a unscampaments exclusius, famosos entre l'élite pel seu èxit en reeducació de joves con-flictius.

Quan m’atrapisRebecca Stead. Ed. Cruïlla, 2011.Quan fan sisè, la Miranda i el seu millor amic Sal ja saben perfectament com moure'spel seu barri de la ciutat de Nova York. Saben on poden anar sense que els passi resdolent, com a la botiga de queviures, i saben amb qui han d'evitar creuar-se. Peròles coses comencen a complicar-se...a

A MagharnaJúlia GolgingròEd. Cruïlla, 2011.La Rain treballa d'amagat, perquè la llei no permet que les dones siguin membres delgremi dels vidriers. Quan arriba la notícia que a la misteriosa ciutat de Magharna ne-cessiten un bon vidrier per al sumptuós palau del temible i despòtic Senyor...

Novel·la a partir de 13 anys

60

Llibres recomanats pels alumnes1:pollet;2:coala

Solucions dels entreteniments

Jeroglífics

Sudoku

Els tres amicsHi ha una granja que es diu Bonestar on hi trobaràs tres amics molt divertits. Un gallque es diu Cesc, el porquet Silvestre i el ratolí Joan...Cristina i Maria Bibliotecàries Generals del Consell de Govern de Primària

La PatufetaAquest conte va d’una dona que volia tenir una filla que li fes companyia. Demanaajuda a una bruixa la qual li dona una llavor a canvi de dotze monedes de plata. Dela llavor en surt una nena que passarà grans aventures.Laura i Nona Bibliotecàries Generals del Consell de Govern de Primària

El Zoo d’estiuTracta d’una nena, la Silvia que ha suspès dues assignatures i… s’ha quedat sense va-cances!. A l’estiu es quedarà a la ciutat, estudiant, amb la seva àvia Marta. Però el quecap de les dues no es podia esperar era que arribarien a tenir un Zoo a casa!. Ambanimals per tot arreu, la Silvia i l’àvia no tindran cap moment de descans.Marta i Laia Bibliotecàries Generals del Consell de Govern de Primària

Les set dents de la palanganaTracta d’una bruixa anomenada Palangana que perd les set dents que li queden i,com no pot mastegar, el cuc de la gana li rosega l’estómac. En Guido, un nen delpoble del costat, tampoc no està content, perquè els llibres del seu poble s’han que-dat sense lletres i per això el seu germà petit està malalt de "deslletritis". La bruixai en Guido busquen dents i lletres al mercat, però trobar les lletres no és gens fàcil...Marta, Laia, Laura i Nona Bibliotecàries Generals del Consell de Govern dePrimària.

La iaiaHaertling, Peter. La MagranaLa iaia té els cabells blancs. Inventa una màquina i quan es gira, la màquina li dis-para un raig. Quan la iaia es torna a girar es veu convertida en una Super-iaia.Anna i Maria BibliotecàriesGenerals del Consell deGovern de Primària

Les BruixesUna àvia de Noruega explicaal seu nét històriessobre bruixes. Tot començaun estiu que se’n vande vacances.Laura i Nona BibliotecàriesGenerals del Consell deGovern de Primària

Cicle Inicial

Cicle Mitjà

Cicle Superior

La promoció Kirk a Turquia

ww

w.e

scola

gar

bi.ca

t