deeea.urv.catdeeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/2442pub.pdf · 4 DISSENY, CONSTRUCCIÓ I...

Jordi Vallès Andreu

DISSENY, CONSTRUCCIÓ I CONTROL D’UNA

FRESADORA CNC DE 3 EIXOS

TREBALL DE FI DE GRAU

dirigit pel Prof. José Ramón López López

Grau d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Tarragona

2017

3

DISSENY, CONSTRUCCIÓ I CONTROL D’UNA FRESADORA CNC DE 3 EIXOS

ÍNDEX GENERAL



4


ÍNDEX GENERAL

MEMÒRIA ............................................................................................................. 9

1. OBJECTE DEL PROJECTE .............................................................................. 13

2. ABAST ........................................................................................................ 14

3. ANTECEDENTS ............................................................................................ 15

4. NORMES I REFERÈNCIES ............................................................................. 16

4.1 Disposicions legals i normes aplicades ............................................................ 16

4.2 Bibliografía .................................................................................................... 18

4.3 Programes utilitzats ....................................................................................... 18

4.4 Pla de gestió de la qualitat aplicat durant la redacció del projecte ................... 19

4.5 Altres referències ........................................................................................... 19

5. DEFINICIONS I ABREVIATURES .................................................................... 20

5.1 Definicions..................................................................................................... 20

5.2 Abreviatures .................................................................................................. 22

6. REQUISITS DE DISSENY ............................................................................... 23

6.1 Descripció del sistema .................................................................................... 23 6.1.1 Requisits de disseny establerts pel client ..................................................................... 24 6.1.2 Requisits de disseny establerts per la legislació ........................................................... 25

6.2 Requisits generals .......................................................................................... 25 6.2.1 Requisits estructurals ................................................................................................... 26 6.2.2 Requisits de Hardware .................................................................................................. 29 6.2.3 Requisits de Software ................................................................................................... 39

7. ANÀLISIS DE SOLUCIONS ............................................................................ 42

7.1 Selecció de l’estructura .................................................................................. 42

7.2 Selecció de components mecànics .................................................................. 44

7.3 Selecció dels motors ...................................................................................... 45 7.3.1 Motors per a l’accionament de cada eix ..................................................................... 45 7.3.2 Motor d’accionament rotatori per al fresat ................................................................ 47

7.4 Selecció dels components electrònics ............................................................. 47 7.4.1 Unitat de control ......................................................................................................... 47 7.4.2 Controladors dels motors ............................................................................................ 49 7.4.3 Font d’alimentació ....................................................................................................... 49 7.4.7 Regulador de tensió ..................................................................................................... 50 7.4.7 Mòdul de relès ............................................................................................................. 50 7.4.6 Final de carrera ............................................................................................................. 50 7.4.7 Ventilador ..................................................................................................................... 50

7.5 Selecció del software ..................................................................................... 51

5


8. RESULTATS FINALS ..................................................................................... 53

8.1 Material estructural escollit ........................................................................... 53

8.2 Components mecànics escollits ...................................................................... 55 8.2.1 Cilindre lineal per al guiatge ......................................................................................... 55 8.2.2 Suport fix per als cilindres guia ..................................................................................... 56 8.2.3 Suport mòbil per als cilindres guia................................................................................ 56 8.2.4 Kit cargol sense fi .......................................................................................................... 57

8.3 Motors escollits ............................................................................................. 58 8.3.1 Motors per l’accionament dels eixos ............................................................................ 58 8.3.2 Motor de la fresadora ................................................................................................... 60

8.4 Components electrònics escollits .................................................................... 62 8.4.1 Unitat de control Arduino Mega 2560 ........................................................................ 62 8.4.2 Placa intermitja Ramps 1.4 ........................................................................................... 64 8.4.3 Controlador de motor DRV8825 ................................................................................... 65 8.4.4 Font d’alimentació 12 V ................................................................................................ 67 8.4.5 Regulador de tensió ...................................................................................................... 67 8.4.6 Mòdul de relés .............................................................................................................. 68 8.4.7 Final de carrera ............................................................................................................. 68 8.4.8 Ventilador ..................................................................................................................... 69

8.5 Software escollit ............................................................................................ 70

9. PLANIFICACIÓ ............................................................................................ 72

10. ORDRE DE PRIORITAT ENTRE ELS DOCUMENTS BÀSICS.............................. 74

ANNEXES ........................................................................................................... 75

1. DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA ......................................................................... 77

2. CÀLCULS ......................................................................................................... 78

3. ALTRES DOCUMENTS ...................................................................................... 79 3.1 Esquema controlador motor DRV8825 ............................................................................ 79 3.2 Esquema Arduino MEGA 2560 ......................................................................................... 80 3.3 Esquema RAMPS 1.4 ........................................................................................................ 81 3.4 Programa de control ........................................................................................................ 83 3.5 Estructura seguida ........................................................................................................... 93 3.6 Procés de muntatge ......................................................................................................... 94

PLÀNOLS .......................................................................................................... 103

1. PLÀNOL SITUACIÓ ......................................................................................... 105

2. PLÀNOL EMPLAÇAMENT ............................................................................... 106

3. ESQUEMES ELÈCTRICS ................................................................................... 107

4. PLÀNOLS ELEMENTS ESTRUCTURALS ............................................................. 113

5. PLÀNOLS ELEMENTS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS .............................................. 140

6. PLÀNOLS DE CONJUNTS ................................................................................ 144

6


PLEC DE CONDICIONS ..................................................................................... 154

1. PLEC DE CONDICIONS GENERALS ................................................................... 156

2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ................................................................. 182

ESTAT D’AMIDAMENTS .................................................................................. 192

CAPITOL C_01 MATERIAL ESTRUCTURAL ............................................................ 194

CAPITOL C_02 MATERIAL ELÉCTRIC .................................................................... 199

CAPITOL C_03 VARIS .......................................................................................... 202

PRESSUPOST .................................................................................................. 203

1. PREUS UNITARIS ............................................................................................ 205

2. QUADRE DESCOMPOSATS .............................................................................. 210

3. PRESSUPOST .................................................................................................. 217

4. RESUM PRESSUPOST ...................................................................................... 220

ESTUDIS AMB ENTITAT PRÒPIA ...................................................................... 221

7


ÍNDEX DE FIGURES

Imatge 1. Diagrama de la descripció del sistema ....................................................................................... 23

Imatge 2. Diagrama dels requisits generals ............................................................................................... 25

Imatge 3. Diagrama dels requisits estructurals .......................................................................................... 26

Imatge 4. Disseny de l’estructura ............................................................................................................... 28

Imatge 5. Diagrama dels requisits de hardware ........................................................................................ 29

Imatge 6. Parts d’un motor DC ................................................................................................................... 31

Imatge 7. Motor unipolar ........................................................................................................................... 33

Imatge 8. Motor bipolar ............................................................................................................................. 34

Imatge 9. Diagrama dels requisits de software .......................................................................................... 39

Imatge 10. Perfil estructural ....................................................................................................................... 53

Imatge 11. Accessoris de muntatge ........................................................................................................... 54

Imatge 12. Cilindre lineal ............................................................................................................................ 55

Imatge 13. Suport fix .................................................................................................................................. 56

Imatge 14. Suport mòbil ............................................................................................................................. 56

Imatge 15. Cargol sense fi .......................................................................................................................... 57

Imatge 16. Motors dels eixos...................................................................................................................... 58

Imatge 17. Suport de fixació dels motors ................................................................................................... 59

Imatge 18. Motor spindle ........................................................................................................................... 60

Imatge 19. Freses de carbur de tungsté ..................................................................................................... 61

Imatge 20. Freses d'acer ............................................................................................................................. 61

Imatge 21. Placa electrònica Arduino Mega 2560 ..................................................................................... 62

Imatge 22. Distribució de components de la placa electrònica .................................................................. 63

Imatge 23. Entorn de programació Arduino ............................................................................................... 63

Imatge 24. Placa electrònica Ramps 1.4 .................................................................................................... 64

Imatge 25. Controlador de motor ............................................................................................................... 65

Imatge 26. Ports del controlador motor ..................................................................................................... 66

Imatge 27. Font d'alimentació .................................................................................................................... 67

Imatge 28. Regulador de tensió ................................................................................................................. 67

Imatge 29. Mòdul de relés .......................................................................................................................... 68

Imatge 30. Final de carrera ........................................................................................................................ 68

Imatge 31. Ventilador ................................................................................................................................. 69

Imatge 32. Diagrama del software escollit ................................................................................................ 70

Imatge 33. Entorn del programa Inkscape ................................................................................................. 70

Imatge 34. Entorn del programa CNC Control ............................................................................................ 71

8


ÍNDEX DE TAULES

Taula 1. Taula comparativa de motors ....................................................................................................... 34

Taula 2. Taula comparativa de materials ................................................................................................... 43

Taula 3. Característiques cilindre lineal ...................................................................................................... 55

Taula 4. Característiques del suport fix ...................................................................................................... 56

Taula 5. Característiques suport mòbil ....................................................................................................... 56

Taula 6. Característiques del cargol sense fi .............................................................................................. 57

Taula 7. Característiques dels motors dels eixos ........................................................................................ 58

Taula 8. Característiques del suport dels motors ....................................................................................... 59

Taula 9. Característiques del spindle .......................................................................................................... 60

Taula 10. Característiques de la font d'alimentació del spindle ................................................................. 60

Taula 11. Característiques de les freses ...................................................................................................... 61

Taula 12. Característiques de les freses ...................................................................................................... 61

Taula 13. Característiques de la placa electrònica ..................................................................................... 62

Taula 14. Possibilitats de resolució del controlador de motor .................................................................... 66

Taula 15. Descripció de les entrades/sortides del controlador demotor .................................................... 66

Taula 16. Característiques de la font d'alimentació ................................................................................... 67

Taula 17. Característiques del regulador de tensió .................................................................................... 67

Taula 18. Característiques del mòdul de relés ............................................................................................ 68

Taula 19. Característiques del final de carrera ........................................................................................... 68

Taula 20. Característiques del ventilador ................................................................................................... 69

9


MEMÒRIA



10


Full d’identificació:

Títol del projecte:

DISSENY, CONSTRUCCIÓ I CONTROL D’UNA FRESADORA CNC

DE 3 EIXOS

Codi identificador:

01_2017

Emplaçament:

Aquest projecte es realitzarà a la ciutat de Tarragona, més exactament al

carrer Vidal i Barraquer. En la zona comercial d’un edifici residencial poc

transitada propera del riu Francolí de Tarragona.

Raó social:

Inpros.SL

Ramon Cajal, 41

Tarragona.

C.I.F. 437899563-k

Projecte redactat per:

Jordi Vallès Andreu

Marcel·lí Domingo, 7

Tarragona

CP: 43007

Nº de col·legiat: 117632

Signatures:

Client: Autor:

11


ÍNDEX

MEMÒRIA ....................................................................................................... 9

1. OBJECTE DEL PROJECTE ........................................................................... 13

2. ABAST ..................................................................................................... 14

3. ANTECEDENTS ......................................................................................... 15

4. NORMES I REFERÈNCIES .......................................................................... 16

4.1 Disposicions legals i normes aplicades ............................................................ 16

4.2 Bibliografía .................................................................................................... 18

4.3 Programes utilitzats ....................................................................................... 18

4.4 Pla de gestió de la qualitat aplicat durant la redacció del projecte ................... 19

4.5 Altres referències ........................................................................................... 19

5. DEFINICIONS I ABREVIATURES ................................................................. 20

5.1 Definicions..................................................................................................... 20

5.2 Abreviatures .................................................................................................. 22

6. REQUISITS DE DISSENY ............................................................................ 23

6.1 Descripció del sistema .................................................................................... 23 6.1.1 Requisits de disseny establerts pel client ..................................................................... 24 6.1.2 Requisits de disseny establerts per la legislació ........................................................... 25

6.2 Requisits generals .......................................................................................... 25 6.2.1 Requisits estructurals ................................................................................................... 26 6.2.2 Requisits de Hardware .................................................................................................. 29 6.2.3 Requisits de Software ................................................................................................... 39

7. ANÀLISIS DE SOLUCIONS ......................................................................... 42

7.1 Selecció de l’estructura .................................................................................. 42

7.2 Selecció de components mecànics .................................................................. 44

7.3 Selecció dels motors ...................................................................................... 45 7.3.1 Motors per a l’accionament de cada eix ..................................................................... 45 7.3.2 Motor d’accionament rotatori per al fresat ................................................................ 47

7.4 Selecció dels components electrònics ............................................................. 47 7.4.1 Unitat de control ......................................................................................................... 47 7.4.2 Controladors dels motors ............................................................................................ 49 7.4.3 Font d’alimentació ....................................................................................................... 49 7.4.7 Regulador de tensió ..................................................................................................... 50 7.4.7 Mòdul de relès ............................................................................................................. 50 7.4.6 Final de carrera ............................................................................................................. 50 7.4.7 Ventilador ..................................................................................................................... 50

7.5 Selecció del software ..................................................................................... 51

12


8. RESULTATS FINALS .................................................................................. 53

8.1 Material estructural escollit ........................................................................... 53

8.2 Components mecànics escollits ...................................................................... 55 8.2.1 Cilindre lineal per al guiatge ......................................................................................... 55 8.2.2 Suport fix per als cilindres guia ..................................................................................... 56 8.2.3 Suport mòbil per als cilindres guia................................................................................ 56 8.2.4 Kit cargol sense fi .......................................................................................................... 57

8.3 Motors escollits ............................................................................................. 58 8.3.1 Motors per l’accionament dels eixos ............................................................................ 58 8.3.2 Motor de la fresadora ................................................................................................... 60

8.4 Components electrònics escollits .................................................................... 62 8.4.1 Unitat de control Arduino Mega 2560 ........................................................................ 62 8.4.2 Placa intermitja Ramps 1.4 ........................................................................................... 64 8.4.3 Controlador de motor DRV8825 ................................................................................... 65 8.4.4 Font d’alimentació 12 V ................................................................................................ 67 8.4.5 Regulador de tensió ...................................................................................................... 67 8.4.6 Mòdul de relés .............................................................................................................. 68 8.4.7 Final de carrera ............................................................................................................. 68 8.4.8 Ventilador ..................................................................................................................... 69

8.5 Software escollit ............................................................................................ 70

9. PLANIFICACIÓ ......................................................................................... 72

10. ORDRE DE PRIORITAT ENTRE ELS DOCUMENTS BÀSICS ............................ 74

13


1. OBJECTE DEL PROJECTE

El principal objectiu del present projecte és dissenyar, construir i controlar una

fresadora CNC de 3 eixos.

Actualment qualsevol empresa del sector industrial disposa d’un departament

d’enginyeria de processos, l’objectiu del qual és facilitar, millorar i reduir la fatiga del

treball diari dels operaris de la planta de producció. Per a dur a terme amb èxit aquests

objectius, és crea la necessitat gairebé a diari de dissenyar utillatge específic per als

processos de muntatge i/o fabricació de nous components. Degut a aquesta necessitat, la

majoria d’empreses subcontracten a empreses externes el servei de fabricació

d’utillatges, amb el sobrecost que això comporta per a l’empresa sol·licitant.

En aquest projecte es procedirà a dissenyar i construir una màquina fresadora per cobrir

unes necessitats concretes. Aquesta màquina hauria de ser versàtil amb dimensions

suficients per a la fabricació de peces i utillatges a la pròpia planta de producció de cada

empresa, sense necessitat de subcontractar el servei. Això suposa una major autonomia,

al no dependre de cap proveïdor i en un curt termini de temps, una reducció de costos i

de temps de posada en funcionament del utillatge.

Per tal d’aconseguir l’objectiu marcat inicialment es realitzarà un procés d’investigació i

una recerca d’informació per poder fer una previsió de l’abast del projecte. Una vegada

s’hagi recopilat tota la informació, es procedirà a realitzar una previsió i identificació de

materials i recursos disponibles.

Seguidament s’iniciarà el disseny de l’estructura i la distribució dels elements que

formen la totalitat de la màquina fresadora, i es realitzarà la recerca i compra de tot el

material. Paral·lelament s’instal·larà el software corresponent i s’iniciarà el procés de

programació. Quan es disposi de tots els elements es podrà continuar amb la fase de

fabricació, muntatge i regulació del conjunt. Finalment, es realitzaran tests de prova i els

ajustaments necessaris.

14


2. ABAST

El projecte es centra en buscar la metodologia més idònia per a poder dur a terme la

construcció d’una fresadora CNC de 3 eixos. Concretament, investigar i provar les

diferents possibilitats que es troben a l’abast i escollir la que millor s’adapti a l’objectiu

fixat.

En primer lloc, trobar al mercat el material idoni per a la construcció de l’estructura.

Això implica:

Que es tracti d’un material on el seu valor de massa sigui reduït.

Que la rigidesa d’aquest material sigui suficient per suportar els esforços.

Que ofereixi una gran versatilitat per al muntatge i disposi d’accessoris.

En segon lloc, trobar el mecanisme de guiatge i motorització per al moviment de cada

eix. Això comporta un accionament elèctric per al desplaçament en cada eix, per

exemple un cargol sense fi, dos cilindres guia, un motor i tots els seus suports i

accessoris d’acoblament per a cada eix. Degut a que l’esforç que han de realitzar els

motors és mínim, no és precisen motors de gran potència, però si que disposin del

menor angle de pas possible per a obtenir un control més precís.

Per últim, aconseguir un hardware que gestioni el software de control de la màquina,

ajustant els paràmetres adequats a partir del software bàsic de control inicial. És

convenient utilitzar dispositius de hardware versàtils, compatibles amb la majoria de

productes del mercat i que el seu cost unitari tingui una bona relació qualitat/preu.

El resultat de tota recerca i resultats obtinguts es troba recollit en la següent

documentació, destacant la memòria la qual inclou tota la informació rellevant,

juntament amb els plànols, plec de condicions, amidaments i pressupost els quals

mostren en detall cadascun dels elements que formen la fresadora de 3 eixos.

15


3. ANTECEDENTS

Des de les primeres fresadores de principi del segle XVIII a les actuals i modernes

fresadores CNC s’ha produït un enorme avanç tecnològic. La primera fresadora data de

1818 i va ser dissenyada per agilitzar la fabricació de fusells i disposava tant sols de

regulació horitzontal de la base. Però va ser fins al 1830 que es va dissenyar i construir

la primera fresadora que incorporava regulació vertical.

Anys més tard es va començar a incorporar el control numèric computaritzat (CNC) a

les fresadores. Aquestes eren molt semblants a les fresadores convencionals disposant

de les mateixes parts mòbils, tot i que no disposaven ni de manetes ni palanques per

accionar-les. Al seu lloc s’hi van instal·lar motors destinats a realitzar les mateixes

funcions que les manetes, controlats per components elèctrics i electrònics, i tot

gestionat mitjançant una computadora.

Actualment, gràcies a Internet tothom té a l’abast gran quantitat d’informació, i el

disseny i construcció d’una fresadora no resulta tant complex com anys endarrere. A

partir d’un bon programa de control, components electrònics i motors pas a pas, es pot

construir una fresadora CNC obtenint un bon resultat.

Existeixen fresadores CNC construïdes la majoria d’elles amb materials com la fusta o

el cartró, sense cap disseny ni estudi previ i amb eines simples i senzilles, que tard o

d’hora poden donar força complicacions. Així doncs, és important investigar,

seleccionar i obtenir la informació necessària per assolir l’objectiu de dissenyar,

construir i controlar amb èxit una fresadora CNC de 3 eixos robusta, ergonòmica, fiable

i versàtil que pugui donar solució i facilitat de treball en qualsevol departament

d’enginyeria.

16


4. NORMES I REFERÈNCIES

4.1 DISPOSICIONS LEGALS I NORMES APLICADES

En la redacció del projecte s’han tingut en compte les següents normes i reglaments:

Norma UNE 157001 sobre criteris generals per l’elaboració de projectes.

Norma UNE 157701 sobre criteris generals per l’elaboració de projectes

d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió.

Norma UNE-EN-60617 sobre símbols gràfics per a esquemes.

REBT R.D. 842/2002, de 2 d’agost, revisió setembre 2015. Reglament

Electrotècnic per a Baixa Tensió i instruccions tècniques complementaries.

Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les

activitats.

UNE-EN 61131-1:2004, Autòmats programables. Part 1:Informació general.

UNE-EN 62381:2012 sobre sistemes d’automatització en processos industrials.

UNE-EN 62337:2012 sobre posada en servei de sistemes elèctrics

d’instrumentació i control en la indústria de procés. Fases específiques i etapes.

Reial Decret 1311/2005, sobre protecció de la salut i seguretat dels treballadors

davant als riscs derivats o que puguin derivar-se de l’exposició a vibracions

mecàniques.

Reial Decret 1580/2006, de 22 de desembre, pel qual és regula la compatibilitat

electromagnètica dels equips elèctrics i electrònics.

Reial Decret 1644/2008, pel que s’estableixen les normes per a la

comercialització i posada en servei de les màquines.

Reial Decret 1495/1986, de 26 de maig, on s’aprova el Reglament de Seguretat a

les Màquines.

Reial Decret 830/1991 en el que es modifica el Reglament de Seguretat a les

Màquines.

Reial Decret 485/1997 de 14 d’abril, en el que s’estableixen les disposicions

mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball.

17


Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, en el que s’estableixen les disposicions

mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per la

protecció de la salut i seguretat dels treballadors en front al risc elèctric.

Reial Decret 1627/1997 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les

obres.

Reial Decret 1215/1997 del 18 de Juliol de 1997, sobre disposicions mínimes de

seguretat i salut per la utilització pels treballadors dels equips de treball.

Reial Decret 773/1997 del 30 de Maig de 1997, sobre disposicions mínimes de

seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d'equips de protecció

individual.

Reial Decret 604/2006, de 19 de maig, pel qual es modifiquen el Reial Decret

39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels Serveis de

Prevenció, i el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen

les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció

Reial Decret 299/2016, de 22 de juliol, sobre la protecció de la salut i la

seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a camps

electromagnètics.

Normes ISO.

18


4.2 BIBLIOGRAFÍA

Alique, J.R. (1981). Control numérico. Barcelona: Marcombo

Ribas, J. (2013). Manual imprescindible de Arduino práctico. Madrid: Anaya

Multimedia.

Norma francesa UTE NF C03.190 Diagramme fonctionnel “GRAFCET” pour le

description des systèmes logiques de commade – 1982

Bossy, J.C., Brard, P. i Faugère, P. (1995). GRAFCET Práctica y Aplicaciones.

Ed: UPC – Universitat Politècnica de Catalunya

4.3 PROGRAMES UTILITZATS

OFFICE: per a la redacció del projecte

EXCEL: per a la planificació del projecte

Arduino 1.6.12: per a l’edició del codi

Inkscape 0.91: per a l’edició dels gràfics vectorials

CNC Control: per al control de la fresadora

Pronterface: un altre programa per al control de la fresadora

19


4.4 PLA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT APLICAT DURANT LA

REDACCIÓ DEL PROJECTE

La redacció del projecte es realitza a partir dels apartats que composen la norma UNE

157001 “Criteris generals per a l’elaboració de projectes”.

Per tal d’aplicar un pla de gestió de qualitat durant la redacció del projecte, per evitar

possibles errors i assegurar-ne la seva qualitat, es realitzaran diverses comprovacions:

S’escolliran les partides d’obra i materials necessaris per tal d’obtenir una bona

relació qualitat/preu.

Es comprovarà que les dimensions de cada element estructural dels plànols és

correcte, comparant-les amb els catàlegs i altres fonts d’informació.

Es comprovarà que els preus unitaris de cada component corresponen amb els

preus de catàlegs utilitzats.

Es verificarà la unificació de criteris tant en la memòria com en el plec de

condicions.

4.5 ALTRES REFERÈNCIES

Els recursos web utilitzats que han servit d’ajuda per a l’elaboració del projecte han

estat els següents:

http://www.aenor.es

https://www.arduino.cc

https://www.boschrexroth.com

http://www.cnccontrol.byethost13.com

http://www.digikey.com/

https://github.com

http://www.google.es

http://www.icc.es

https://inkscape.org/es

http://www.productoscnc.es

http://www.pronterface.com

http://reprap.org/wiki/Marlin

http://es.rs-online.com/web/

https://www.staticboards.es/

http://www.ti.com/

http://www.aenor.es/

https://www.arduino.cc/

https://www.boschrexroth.com/

http://www.cnccontrol.byethost13.com/

http://www.digikey.com/

https://github.com/

http://www.google.es/

http://www.icc.es/

https://inkscape.org/es

http://www.productoscnc.es/

http://www.pronterface.com/

http://reprap.org/wiki/Marlin

http://es.rs-online.com/web/

https://www.staticboards.es/

http://www.ti.com/

20


5. DEFINICIONS I ABREVIATURES

5.1 DEFINICIONS

Arduino: Plataforma de hardware lliure, basada en una placa amb un microcontrolador

i un entorn de desenvolupament, dissenyada para facilitar l’ús de la electrònica en

projectes multidisciplinaris. A través del port de sortida, l’usuari podria connectar una

pantalla on es mostrarien les dades que executaria el llenguatge de programació que

mostra l’entorn de desenvolupament integrat.

Bancada: Base d’una màquina. Pot servir com element de suport de la màquina i

allotjar els mecanismes propis.

Control Numèric Computaritzat (CNC): Sistema que permet controlar en tot moment

la posició d’un element físic, normalment una eina que està muntada en una màquina.

Es poden controlar les coordenades de posició d’un punt (eina) respecte a un origen

(0,0,0 de màquina), la manera de desplaçar-se entre elles, la seva velocitat i altres

paràmetres mitjançant un software i un conjunt d’ordres. És a dir, és una espècie de

GPS però aplicat a la mecanització, i molt més precís.

Corrent Altern (AC): Tipus de corrent elèctric que es caracteritza per canviar al llarg

del temps, ja sigui en intensitat o en sentit, a intervals regulars.

Corrent Continu (DC): Tipus de corrent elèctric que no canvia de sentit amb el temps.

Driver (Controlador de motor): Electrònica necessària per a moure correctament els

motors. És específica per a cada tipus de motor i s’encarrega de rebre les senyals de

control de la placa base de la màquina (per exemple, “vull que el motor de l’eix X

avanci 5 passos cap a aquesta direcció”) i envia aquesta ordre als motors en forma de

senyal elèctrica amb la forma i potència adequades.

EEPROM (Electrically Erasable Programmable Read Only Memory): Xip de

memòria programable i esborrable elèctricament. Útil per emmagatzemar dades de

manera estable per un llarg període de temps sense electricitat.

Fresadora: Màquina amb una eina utilitzada per a donar formes complexes a peces de

metall, plàstica, fusta o ceràmica i altres materials. La seva forma bàsica és la d'un

tallant que gira sobre un eix vertical i es pot moure en tres dimensions, respecte a la

peça que cal mecanitzar.

21


Hardware: Part física de un sistema format per components elèctrics, electrònics,

electromecànics i mecànics. Per exemple, circuits de cables i de llum, plaques, útils,

cadenes, i qualsevol altre material, en estat físic, que sigui necessari per a què l’equip

funcioni.

Kilobyte (kB): Unitat de mesura equivalent a mil bytes de memòria d’ordinador o de

capacitat de disc.

Megahertz (Mhz): Unitat de mesura de la freqüència. Equival a 106 hertz.

Microcontrolador: Petit ordinador en un sol circuit integrat especialitzat per a

controlar equips electrònics, que inclou una CPU (unitat central de processament), una

petita quantitat de memòria, unitats d'E/S (Entrada/Sortida) i acostuma a portar una

memòria FRAM, NOR flash o una ROM per guardar-hi el programa.

Motor DC: Dispositiu electromecànic rotatiu que transforma energia elèctrica en forma

de corrent continu en energia mecànica mitjançant interaccions electromagnètiques.

Motor pas a pas: Dispositiu electromecànic que converteix una sèrie d’impulsos

elèctrics en desplaçaments angulars discrets, el que significa que és capaç de girar una

quantitat de graus (pas o mig pas) depenent de les seves entrades de control.

Parell motor (Nm): Moment de força que exerceix un motor sobre l’eix de transmissió

de potència o, tendència d’una força per girar un objecte al voltant d’un eix, punt de

suport, o de pivot.

Placa electrònica: Utilitzada per donar suport mecànic i connectar elèctricament

components electrònics que utilitzen pistes de material conductor, gravats a partir de

fulls de coure laminats a un substrat no conductor.

Potència (W): Quantitat d'energia lliurada o absorbida per un element en un temps

determinat. Quan un corrent elèctric flueix en un circuit, pot transferir energia en fer un

treball mecànic o termodinàmic. La unitat en el sistema internacional és el Watt.

Rodament (o coixinet): Tota part que subjecta un eix, normalment dotat d'un sistema

contra el fregament, i amb possibilitat de ser lubricat. Ens trobem amb un coixinet de

rodolament entre l'eix i l'allotjament per evitar desgastaments no desitjats.

Software: Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes

informàtics que serveixen per a aplicacions determinades. Moltes vegades, el terme és

usat per contraposició a maquinari. S'usa el primer per a descriure la part lògica d'un

sistema informàtica i el segon, per a descriure la part física.

22


Spindle: Motor DC utilitzat per a realitzar les operacions de fresatge. En el seu extrem

se li incorpora l’eina corresponent segons el procés de mecanització que hagi de

realitzar, com fresar, perforar o qualsevol altra operació que estigui dins del seu abast.

SRAM (Static Random Access Memory): Tipus de tecnologia de memòria RAM

basada en semiconductors, capaç de mantindre les dades mentre sigui alimentada sense

la necessitat de circuit de refrigeració.

Step (o “pas”): Distància longitudinal que avança un cargol sense fi cada volta que

gira.

Tensió (V): Magnitud que expressa la diferència de potencial elèctric entre dos punts

d’un camp elèctric. La unitat en el sistema internacional és el Volt.

5.2 ABREVIATURES

V: volt

W: watt

kW: kilowatt

m: metre

cm: centímetre

mm: mil·límetre

h:hora

s:segon

mA: miliamper

A: amper

u: unitat

g: grams

AC: corrent altern

DC: corrent continu

Nm: Newton metre

kB: kilobyte

Mhz: megahertz

ºC: grau centígrad

mH: milihenris

r/min: revolucions/minut

23


6. REQUISITS DE DISSENY

6.1 DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA

En aquest punt es descriuran els requisits de disseny, així com també el procés i els

elements que constituiran una fresadora CNC de 3 eixos. Aquesta estarà formada per

una estructura on s’allotjaran elements hardware gestionats per un software de control.

Imatge 1. Diagrama de la descripció del sistema

Hardware: conjunt d’elements físics o materials que reben informació i són

governats pel programa de control o bé envien informació d’interès al programa de

control sobre el seu estat.

PC+Software: conjunt de programes que realitzen la gestió i el control de la

màquina fresadora per tal de mecanitzar una peça/utillatge partint d’un dibuix

realitzat amb un programa de dibuix.

Fresadora: màquina física formada per un conjunt d’elements estructurals disposats

de manera que formaran una estructura concreta, on es fixaran els elements

hardware. Mitjançant ordres del programa de control, els elements hardware

realitzaran unes tasques o funcions determinades.

USUARI

HARDWARE

FRESADORA

PC+SOFTWARE

24


6.1.1 Requisits de disseny establerts pel client

El client sol·licita el disseny i construcció d’una màquina fresadora CNC. Les seves

premisses son:

- Disposar de 3 eixos (x, y , z).

- El conjunt de l’estructura ha de ser robusta i lleugera, oferint un bon equilibri

pes-resistència.

- Possibilitat de fabricar peces i utillatges de diverses formes.

- Disposar de la suficient potència per a fresar qualsevol material i amb velocitat

variable.

- Relació qualitat/preu adequada.

- Fiabilitat i precisió.

Les premisses per tal d’iniciar el disseny de l’estructura de la fresadora venen

determinades per les dimensions que ha de tenir la bancada. Per a l’ús a què es destinarà

la fresadora, no es precisa una bancada de grans dimensions per dos motius. En primer

lloc el tamany dels utillatges a mecanitzar acostumarà a ser reduït, i en segon lloc

perquè la ubicació on s’instal·larà la fresadora es tracta d’una zona d’oficines.

Pel que fa a l’altura de treball, degut a què principalment es processaran peces de

dimensions reduïdes, tal i com s’ha dit anteriorment, l’altura de treball no serà inferior a

80 mm, per a què compleixi les possibles necessitats que puguin sorgir.

Seguidament s’ha de determinar el tipus de material en què es realitzarà l’estructura de

la màquina. Es sol·licita una estructura robusta i lleugera amb un cost acceptable, i en la

mesura del possible, disposar de múltiples accessoris i un gran ventall de possibilitats

per a la fixació dels components a l’estructura.

Finalment, s’haurà de determinar la metodologia de control de la màquina fresadora,

escollint components hardware fiables amb una bona relació qualitat/preu. Aquests

juntament amb un software o programa de control bàsic per a màquines CNC, el qual

haurà de ser adaptat al hardware, formaran el sistema de control de la màquina.

25


6.1.2 Requisits de disseny establerts per la legislació, reglamentació i

normativa aplicable

La realització del projecte es durà a terme complint en tot moment la normativa

esmentada a l’apartat 4.1 Disposicions legals i Normes aplicades. S’aplicaran les

corresponents mesures durant el disseny, fabricació i control del present projecte,

intentant satisfer en la mesura del possible tots els requisits de disseny sol·licitats pel

client.

6.2 REQUISITS GENERALS

En el diagrama següent es mostren a grans trets els requisits generals, on el conjunt de

la màquina fresadora es pot dividir en tres grans grups: estructura, hardware i software.

Imatge 2. Diagrama dels requisits generals

El primer grup inclou tots els components estructurals que formen la fresadora, com són

la perfileria estructural, les bases de cada eix, i els suports per als components.

En segon lloc es troba ubicat el hardware, el qual inclou tots els components mecànics

com els motors que fan possible el desplaçament de la base en cada eix, el sistema de

guiatge de cada base, i els components electrònics que actuen sobre els motors

permetent el moviment de la fresadora com les plaques electròniques i els drivers dels

motors entre altres.

L’última posició s’hi troba el software, el qual és l’encarregat de gestionar i controlar

els elements harware anteriors. Inclou els programes de control i el codi de programa.

FRESADORA

ESTRUCTURA

HARDWARE

SOFTWARE

26


6.2.1 Requisits estructurals

Els factors principals a tenir en compte per a dissenyar i implementar l’estructura de la

màquina a partir dels requisits del client són: el material utilitzat, el disseny i els

accessoris necessaris. En aquest cas, el client necessita que la màquina treballi peces de

dimensions reduïdes i ha recalcat que vol una màquina lleugera per a poder ubicar-la en

la zona d’oficines a sobre d’una taula o un mobiliari semblant.

Així doncs, a continuació es mostra en forma de diagrama els requisits estructurals

sol·licitats pel client:

Imatge 3. Diagrama dels requisits estructurals

MATERIAL

Un dels factors determinants i sol·licitats pel client és que el conjunt de la màquina

fresadora sigui d’un material lleuger, però alhora resistent. La ubicació final de la

màquina serà una zona delimitada dins les oficines d’un departament d’enginyeria.

Inicialment el seu emplaçament serà fix, tot i que degut a la seva versatilitat, pot

esdevenir la possibilitat de tenir de desplaçar la màquina a la zona on existeixi la

necessitat i crear la peça o utillatge in situ. D’aquí la necessitat que la seva estructura

estigui realitzada amb un material lleuger, d’aspecte agradable i robusta.

ESTRUCTURA

MATERIAL

PES

RESISTENCIA

DISSENY

DIMENSIONS

FORMA

ACCESSORIS

27


Actualment els principals materials utilitzats a la indústria són l’acer i l’alumini per les

múltiples qualitats que tenen. Els dos materials són versàtils al tenir moltes aplicacions i

poden ser mecanitzats en diverses formes.

Pel que respecta a l’alumini, aquest genera una capa natural d’òxid protector que el fa

resistent a la corrosió. És més fàcil de mecanitzar al tenir un baix punt de fusió. La seva

densitat és tres vegades més baixa que l’acer, concretament l’alumini té una densitat de

2,72 mg/m3 i l’acer 7,85 mg/m

3. Per això l’alumini és molt més lleuger que l’acer. Com

a desavantatge de l’alumini, és que té la meitat del rendiment a fatiga que l’acer.

DISSENY

Pel que fa referència al disseny, primer es realitzarà un breu esborrany del sistema que

es vol dissenyar, indicant les principals característiques on el factor ergonòmic és

determinant per a poder processar còmodament cadascuna de les peces.

Així doncs, el disseny de l’estructura es planteja com un sistema CNC de sobretaula

amb tres eixos on es podrà controlar el moviment relatiu entre la peça i l’estructura en

els seus tres eixos.

Tal i com s’ha dit anteriorment es precisa una bancada la qual pugui absorbir la gran

majoria d’utillatges i peces que s’hauran de mecanitzar. Això representa que la bancada

de la fresadora, que correspon a l’eix Y, ha de tenir unes dimensions suficients per a

poder mecanitzar la majoria de peces que puguin sorgir.

Pel que fa la distància eix Z amb eix Y, no és necessària una gran altura de treball, ja

que principalment els utillatges i peces a mecanitzar acostumen a ser plaques o blocs de

material de nomes uns centímetres de gruix.

Al ser una fresadora de sobretaula, les dimensions totals del sistema no hauran d’excedir

de 600x600x700 mm i la superfície útil de treball serà de 200x200x90 mm.

La forma de la seva base serà rectangular amb el centre buit. Estarà formada per quatre

perfils formant l’estructura quadrada que també serviran per a la fixació dels elements

de guiatge i desplaçaments. A sobre la base s’instal·larà una estructura tipus pòrtic

plana, la qual té l’objectiu de proporcionar la fixació als elements que formaran els

eixos X i Z, i el conjunt de components electrònics de control.

28


Imatge 4. Disseny de l’estructura

ACCESSORIS

A més de les característiques físiques de cada material, una premissa a tenir en compte

és la disponibilitat de múltiples accessoris i possibilitats de fixació dels components a

l’estructura.

Disposar d’accessoris “plug & play” en facilita la instal·lació, proporcionant una bona

aparença física i pràcticament sense mecanització. En el cas de sel·leccionar l’acer com

a material estructural, la majoria d’accessoris disponibles són de caire universal, i es

precisa mecanització per adaptar-los. A diferència de la perfileria estructural d’alumini,

la qual disposa d’accessoris de fàcil muntatge, sense necessitat de mecanització per a

fixar-ne els components.

En el disseny de la màquina es creu necessari intentar evitar el procés de mecanització,

reduint costos i temps de fabricació, i els accessoris hi tenen un paper important,

facilitant-ne el muntatge.

29


6.2.2 Requisits de Hardware

Una vegada descrites les principals característiques que ha de tenir l’estructura, el

següent pas és definir els components mecànics, elèctrics i electrònics necessaris per tal

d’obtenir la màquina fresadora sol·licitada.

A continuació en forma de diagrama es mostren els diferents components que estaran

ubicats a l’estructura de la fresadora segons la seva funció a realitzar. Els elements

electrònics s’agruparan per tal de disposar de tot el sistema de control en un mateix

punt. D’aquesta forma es redueix la longitud total del cablejat i el conjunt està preparat

formant un bloc per si en un futur es vol extreure tot el control de la fresadora en una

caixa externa.

Imatge 5. Diagrama dels requisits de hardware

HARDWARE

COMPONENTS MECÀNICS

GUIATGE

DESPLAÇAMENT

MOTORS

MOTORS EIXOS

SPINDLE

COMPONENTS ELECTRÒNICS

UNITAT DE CONTROL

CONTROLADORS DELS MOTORS

FONT D'ALIMENTACIÓ

REGULADOR DE TENSIÓ

MÒDUL DE RELÉS

FINALS DE CARRERA

VENTILADOR

30


COMPONENTS MECÀNICS

Per tal de poder realitzar el moviment de la base de cada eix, és necessari un sistema de

desplaçament lineal per a la base de cada eix, i un sistema de guiatge per a què l’avanç

de la base es realitzi de forma uniforme.

Pel que respecta al sistema de guiatge, serà necessari comptar amb dos guies d’un

material resistent a la deformació i la flexió preferiblement de secció circular, disposats

un a cada extrem de cada base en el sentit del desplaçament de la base. D’aquesta

manera es mantindrà uniforme el deplaçament de la base de cada eix.

La fixació dels cilindres guia a l’estructura serà mitjançant un suport de caire fix a cada

extrem del cilindre, el qual no ha de permetre cap moviment lineal ni rotatiu d’aquest.

Per a la fixació dels suports a l’estructura, es dissenyaran i fabricaran plaques

adaptadores d’alumini per a què el recolzament de cada suport esdevingui uniforme

sobre una superficie plana.

Per a què cada base es deplaci a travès dels cilindres guia, es necessitaran dos suports

per cilindre guia, amb un total de quatre fixats a la part inferior de cada base. Cada

suport inclourà un rodament interior, i una vegada fixats a la base, s’introduirà el

conjunt base-suport en els cilindre guia per tal de que el conjunt llisqui a travès del

cilindre guia. El rodament del suport serà circular, podrà ser de boles o d’agulles, i del

mateix diàmetre que el cilindre guia escollit per a què l’ajust sigui el més adeqüat

possible.

D’altra banda, per al sistema de desplaçament de la base de cada eix, l’opció de disposar

un cargol sense fi amb un motor acoblat en el seu extrem, es considera l’opció més

adequada perquè l’ajust entre el cargol i la femella és alt, presentant un valor de

tolerancia baix, fet que proporciona una bona precisió en cada desplaçament per petit

que sigui.

Es disposarà un kit cargol sense fi + un motor a cadascun dels tres eixos. El conjunt

estarà situat longitudinalment en el centre de cada base entre els dos cilindres guia

anteriors. El cargol sense fi estarà fixat en cada extrem per un suport amb rodament que

permetrà la rotació del cargol, i al llarg del cargol es desplaçarà una femella de boles, la

qual estarà fixada al centre de cada base de cada eix.

31


MOTORS

MOTORS DELS EIXOS

Per al moviment de les bases de cadascun dels eixos, s’incorporarà un motor per a cada

eix, amb un total de tres motors. La característica principal que es busca en aquests

accionaments és la precisió, a més de disposar d’un parell adequat per a poder moure

amb facilitat cadascuna de les estructures mòbils. La fresadora haurà de realitzar

moviments petits i de gran precisió, motiu que impulsa a buscar un tipus de motor que

en la mesura del possible, el mínim valor de rotació sigui el més petit possible.

Els motors a utilitzar seran motors de corrent continua (DC), ja que s’utilitzarà una font

de corrent contínua per alimentar el sistema. Es descarta la utilització de motors de

corrent alterna (AC) ja que la seva velocitat de gir es fixa una vegada alimentats, i no

són aptes per a funcionar a baixes velocitats. En canvi, un motor de corrent contínua

convencional, una vegada rep alimentació tambè gira de forma contínua, pero la

velocitat de gir ve determinada per la tensió d’entrada. A més tensió, més velocitat, i

menys tensió, menys velocitat de gir.

Els motors DC es poden classificar en dos tipus:

Motors amb escombretes

Motors sense escombretes o brushless.

- MOTORS DC AMB ESCOMBRETES

Un motor DC amb escombretes convencional està format principalment per quatre

parts:

Imatge 6. Parts d’un motor DC

A. Escombretes de carboni substituïbles.

B. Rotor. Múltiples bobines en serie connectades als segments del col·lector.

C. Armadura de ferro dolç laminat, on s’allotgen les bobines.

D. Colector conmutador múltiple.

E. Estator, bobinat de coure aïllat o d’imans permanents.

F. Carcassa exterior del motor.

32


A més, els motors DC amb escombretes es poden classificar en:

Motor DC amb bobinat en derivació: les bobines del rotor i de l’estator es troben

connectades en paral·lel, proporcionant una velocitat de gir constant

independentment de la càrrega aplicada.

Motor DC amb bobinat serie: les bobines del rotor i de l’estator es troben

connectades en serie. Tenen l’avantatge que disposen d’un parell alt, pero a

diferència dels anteriors, a major càrrega la velocitat de gir disminueix.

Motor DC amb bobinat compost: es tracta d’una combincació dels dos tipus

anteriors, i ofereixen una velocitat de gir constant independentment de la càrrega

i un parell alt.

Motor DC amb excitació independent: el subministrament de tensió es realitza

per separat rotor i estator.

Motor DC d’imants permanents: el estator està format per imants permanents en

comptes de bobinat. Aquest tipus es el tipus de motor de corrent contínua més

utilitzat per ser de més petit, lleuger i eficient que els altres tipus de motors.

El funcionament d’un motor de corrent contínua amb escombretes una vegada

alimentats els seus terminals, les bobines s’energitzen, formant un electroimant, de

manera que s’alineen amb els pols de l’estator. Com que al girar el rotor del motor

tambè gira el colector, llavors es canvien les polaritats i fa que el rotor torni a girar.

- MOTORS DC SENSE ESCOMBRETES

Aquests tipus de motors es diferencien dels altres al no portar escombretes, i la

commutació no es realitza mitjançant un col·lector. El seu rotor té un imant permanent a

sobre, i l’estator està fet d’acer laminat amb ranures on hi conté els bobinats. Existeixen

motors sense ranures a l’estator que tenen menor inductancia i permeten assolir

velocitats més elevades, pero el cost es més alt degut a tenir major bobinat.

Per a fer girar el rotor, s’energitza successivament les bobines del estator i la

commutació la realitza un controlador electrònic juntament amb un sensor de posició al

rotor.

33


Els motors brushless tenen diverses avantatges respecte els motors amb escombretes:

Baix manteniment i no generen xispes.

Menor inercia, menys soroll i dimensions més reduïdes.

Alt parell d’arranc, parell pla fins a la velocitat nominal.

No canvia la velocitat en funció de la càrrega.

Pels múltiples avantatges que aporten els motors DC brushless, es considera oportú

escollir aquest tipus de motors per al moviment de cadascun dels tres eixos.

Una vegada escollit el tipus de motors, es necessari escollir entre motors DC brushless

convencionals o motors DC brushless pas a pas. Els motors DC convencionals giren de

forma contínua quan estan alimentats i els motors DC pas a pas no giren de forma

contínua, sinó que ho fan per passos. És a dir, cada vegada que reben un impuls giren

uns determinats graus. A més, en el cas que es mantigui energitzada la bobina, el motor

restarà immòbil en la mateixa posició en espera d’un altre impuls. I en el cas que es

desalimentin les seves bobines, el motor quedarà completament lliure.

A més, els motors pas a pas ofereixen una elevada precisió en cadascun dels moviments

i tambè disposen d’un bon parell, de manera que s’obtarà per incorporar motors pas a

pas.

Els motors pas a pas es poden classificar en unipolars i bipolars.

A nivell de diferències físiques, un motor unipolar consta de dos bobines amb un punt

mig d’on hi surt un cable. Aquests cables es connecten a la font independentment o

units, i així energitzar una sola bobina i crear un pol magnètic per atraure el pol del

rotor. El total de cables d’un motor unipolar és de 5 o 6 cables.

I

Imatge 7. Motor unipolar

34


En el cas del motor bipolar, disposa de dos bobines sense punt mig de manera que tenen

4 cables, i cada parell de cables correspon als extrems d’una bobina. Tal com està

dissenyada la bobina, la corrent pot fluir en les dos direccions, motiu pel qual pot

canviar el sentit de gir del motor en funció de la direcció del flux de corrent per les

bobines.

Imatge 8. Motor bipolar

A continuació, es mostra una taula amb els avantatges dels motors bipolars respecte els

unipolars.

Motors bipolars Motors unipolars

Valor de parell: alt Valor de parell: menor que el bipolar

Tamany: reduït Tamany: major que el bipolar

Preu: econòmic Preu: superior al bipolar

Control: complicat, precisa d’una targeta

amb etapes de control de gir i potència

Control: més senzill que el bipolar, nomès

precisa un circuit d’alimentació.

Taula 1. Taula comparativa de motors

35


Una vegada analitzats els diferents tipus de motors i haver avaluat els avantatges i

desavantatges d’un motor bipolar o unipolar, s’ha considerat que per al tipus d’aplicació

d’aquest projecte com és el control dels motors dels eixos d’una màquina fresadora el

tipus de motor més indicat és un motor DC brushless pas a pas bipolar d’imants

permanents per els múltiples avantatges que ofereixen.

Per tal de facilitar el disseny i la construcció, i com la diferència entre els nivells de

càrrega és petita, s’escollirà el mateix model de motor per als tres eixos.

SPINDLE - MOTOR PER AL FRESAT

Per a poder realitzar les operacions de mecanització, s’utilitzarà un motor DC pels

mateixos motius que s’han mencionat en l’apartat anterior. Per a mantindre una potència

sostinguda es recomana que disposi d’una font d’alimentació propia. Aquesta font

estarà alimentada a 220 V de corrent alterna de la xarxa eléctrica, gestionada per un relé

controlat a partir d’una placa electrònica. Quan el relé s’activi, la font d’alimentació

pròpia del motor del fresat entregarà entre 24-110 V de corrent contínua al motor per al

seu funcionament.

El client demana una màquina que treballi peces en una gran varietat de formes i

complexitats. Per això és necesari que la màquina proporcioni un ampli rang de

velocitats de rotació i que el spindle disposi d’un bon parell per a poder realitzar la

mecanització sense dificultats.

Per a evitar possibles escalfaments del motor, és recomanable disposar d’un sistema de

refrigeració forçada, ja sigui extern o bè que el mateix motor incorpori un sistema de

ventilació. Per tal de simplificar-ne el muntatge i l’acabat final, s’obtarà per un motor

que incorpori el sistema de ventilació en el mateix eix de gir del motor.

36


COMPONENTS ELECTRÒNICS

UNITAT DE CONTROL

S’incorporarà una unitat de control per la gestió i control de tots els components que

formen el conjunt de la fresadora. Degut als costos que suposaria dissenyar i fabricar

una placa electrónica a mida, el més adequat és comprar una placa electrónica

disponible al mercat que cumpleixi amb escreix les necessitats existents. Les

especificacions són les següents:

3 Entrades digitals per als sensors de finals de carrera.

3 Sortides digitals per gestionar els 3 motors dels eixos.

1 Sortida digital per a l’activació/desactivació del ventilador.

4 Sortides digitals per a l’activació/desactivació dels relés.

1 Sortida digital PWM per al control del motor de la fresadora.

La unitat de control ha d’incorporar tots els elements necessaris per tal de poder

connectar directament els elements, sense necessitat d’afegir cap hardware per expandir

les possibilitats de la placa original. Interessa que disposi de suficient memòria per al

codi, suficients pins per als perifèrics a utilizar, i ports UART per tal de connectar

dispositius en sèrie per a possibles millores o ampliacions.

Per al control dels motors dels motors pas a pas, serà necessari incorporar un driver o

controlador de cadascun dels motors. Aquests aniran muntats a sobre d’una placa

interfase, la qual es muntarà a sobre de la placa electrònica de control. Els sensor de

final de carrera i qualsevol altre component es connectarà als ports corresponents

d’aquesta placa interfase Tot el conjunt anirà muntat a sobre de la placa unitat de

control, que en realitzarà la gestió de tot el conjunt.

Finalment, la unitat de control seleccionada, ha de disposar de l’entorn de programació

propi per a què es puguin carregar i editar codis de programa. Es preferible escollir un

entorn visual i de senzilla utilització per a facilitar les tasques de programació.

37


CONTROLADORS DELS MOTORS

Es necessitarà controlar tres motors, un per a cada eix. Per a fer-ho seran necessaris tres

controladors de motor, tambè anomenats drivers. Principalment s’encarreguen de

realitzar el control de la corrent entregada al motor i poder realitzar els micro-passos o

microsteps. L’avantatge de poder realitzar microsteps és que el driver pot augmentar el

nombre de passos per cada volta del motor.

La utilització de controladors es imprescindible ja que qualsevol microcontrolador del

mercat no és capaç d’alimentar el moviment del motor, perquè està dissenyat per a

senyals digitals, i no soporta la potència que necessita un motor. Per això es precisen els

drivers, els quals actuen de regulador de la corrent dels motors. Disposen d’un o dos

potenciòmetres segons el model per a regular la corrent subministrada al motor que

controla.

La posada en marxa d’un motor s’iniciarà quan el microcontrolador enviï una senyal

digital al driver, i aquest permeti el pas de corrent de 12 V de la font d’alimentació

general cap al bobinat del motor.

Per tant s’incorporaran tres controladors de motor que permetin regular la corrent

subministrada als motors i tambè augmentar el nombre de passos per volta de motor,

reduint així el nombre de graus per volta, i millorant la precisió al poder realitzar

moviments més petits.

FONT D’ALIMENTACIÓ

Per a l’alimentació de tensió de tot el conjunt de la màquina fresadora, s’instal·larà una

font d’alimentació, que alimentada a 220-240 V de corrent alterna de la xarxa eléctrica,

proporcioni 12 V de corrent contínua a la seva sortida. Per les característiques de

l’estructura és recomanable una font d’alimentació de dimensions reduïdes per a poder

intergrar-la en l’estructura, evitant haver de fabricar un suport extern.


S’incorporarà un regulador de tensió per a visualitzar la tensió d’entrada i sortida i a

més que disposi de la possibilitat de regulació de la tensió de sortida, augmentant o

reduint-ne el valor segons necessitat. La tensió d’entrada serà de 12 V de corrent

contínua, proporcionada per la font d’alimentació anterior.

38


MÒDUL DE RELÉS

Es previndrà la disposició d’un mòdul de relés, on el nombre total de relés independents

no sigui inferior a quatre. Cadascun dels relés serà l’encarregat de proporcionar la tensió

corresponent al component al qual estigui connectat. És necessària la incorporació del

mòdul perquè la majoria de microcontroladors proporcionen 5 V a la seves sortides i la

gran part de components elèctrics i electrònics la seva tensió de funcionament és de 12

V. La senyal de 5 V del microcontrolador s’encarregarà de tancar el contacte del relé i

deixar pas als 12 V de l’entrada del contacte cap al component corresponent.

FINALS DE CARRERA

S’incorporarà un sensor de final de carrera per a cadascun dels eixos. Es trobaran fixats

a l’estructura i cadascun tindrà la funció de proporcionar el punt de referència que la

base de l’eix on està fixat ha arribat al seu extrem, posició que s’utilitzarà com a

referència d’inici, tambè anomenada homing. Per tal de determinar el punt de referència

de l’altre extrem de cada eix, es prescindirà d’incorporar un final de carrera, i es

referenciarà mitjançant un valor numèric en el codi del programa.

El conjunt de la fresadora disposarà de tres finals de carrera de tipus pulsador, un per a

l’eix X, el qual es trobarà situat al costat dret a mitja altura i actuarà la base de l’eix faci

contacte amb el sensor. El següent, per a l’eix Y, estarà fixat a l’estructura sota la base

de l’eix, i actuarà quan la lleva que porta la base incorporada faci contacte amb el

sensor. L’últim sensor, per a l’eix Z, es trobarà situat al costat dret, a la mateixa altura

que al sensor de l’eix X i serà activat amb el mateix procediment que els anteriors finals

de carrera.

VENTILADOR

Per a la refrigeració dels components electrònics, està prevista la instal·lació d’un

ventilador a sobre el conjunt de plaques electròniques. Haurà de ser un ventilador

alimentat a 12 V, alimentat mitjançant un relé, que estarà en funcionament sempre que

la fresadora estigui en marxa i el seu diàmetre total no sigui superior a 45 mm. El

principal objectiu es la refrigeració dels drivers de motors que acostumen a agafar

temperatura.

39


6.2.3 Requisits de Software

A l’hora de seleccionar el software més adequat per al client és important entendre les

principals dificultats que afronten els clients a l’hora d’utilitzar una nova màquina o

sistema. En aquest cas, es tindrà en compte els següents punts per a la selecció del

software:

Senzill i intuitiu (el més visual possible) per a facilitar la formació i adaptació

dels treballadors.

Intentar una màxima automatització del procés. És a dir, que requereixi el mínim

nombre de pasos per a realitzar l’activitat.

Fàcil instalació i configuració per a evitar possibles errors inesperats.

Software flexible i escalable – que en un futur es pugui ampliar amb altres

funcions (potser més innovadores) aprofitant la familiaritat que tenen els

treballadors amb el software.

A mesura de lo possible, utilitzar programes coneguts en l’àmbit del disseny

industrial per aprofitar la possible familiaritat del personal i compatibilitat entre

programes.

Que sigui adequat per el tipus de peces que es treballaran.

Principalment el conjunt software, es pot dividir en tres parts tal i com mostra el

diagrama.

Imatge 9. Diagrama dels requisits de software

SOFTWARE

CREACIÓ GCODE

FIRMWARE

PROGRAMES DE CONTROL

40


Per a configurar una fresadora és necesari disposar almenys dels següents programes:

Programa per la creació del disseny de les peces

Programa editor de gràfics vectorials capaç de crear i editar diagrames, linies,

gràfics, logotips, il·lustracions complexes i plànols de la peça a fabricar, en un

conjunt d’instruccions que puguin ser llegides i compreses per la màquina (codi

gcode). Aquest programa ha d’admetre arxius de qualsevol tipus d’imatge, plànol i/o

amb format de la majoria de programes disponibles d’edició i modificació

d’imatges, dibuixos i plànols.

El procès s’iniciarà amb la creació d’un plànol o dibuix mitjançant un programa

comercial de disseny. Seguidament, l’arxiu que contingui el plànol o imatge es

carregarà al programa de disseny de les peces. Una vegada carregat, realitzant unes

breus instruccions es transformarà el dibuix o plànol inicial en un conjunt de punts i

vectors. Tot el conjunt de punts estarà contingut en un arxiu de codi on cada punt

tindrà unes coordenades (X,Y,Z). Aquest arxiu s’anomena codi gcode.

Firmware

Controlador que s’ha d’instalar a la màquina per a què aquesta pugui interpretar el

codi rebut i executar-lo. Es tracta d’escollir un software lliure bàsic per al control

d’aquest tipus de màquines, en el qual s’inclourà la part de codi corresponent. El

firmware ha de ser executable per l’entorn de programació escollit d’acord amb la

unitat de control seleccionada. Ha de permetre editar el codi, compilar i carregar el

firmware a la placa de control que gestionarà tot el software.

En el programa principal del firmware, primer de tot s’escolliran els codis “M”

disponibles, s’assignarà una acció a cada codi “M” i s’habilitaran les sortides de la

unitat de control següents:

o Sortida digital per la gestió del ventilador.

o Sortida digital per l’activació del relé d’alimentació de la font d’alimentació

del spindle.

o Sortida PWM per al control del spindle, on segons el valor que se li

proporcioni funcionarà amb un rang de 0-100%.

Seguidament, mitjançant un “switch” es crearan els diferents casos per a cada codi

“M” creat de nou.

A banda, en l’arxiu llibreria de configuració, es definiran diversos paràmetres dels

motors com per exemple: el seu nombre, el nombre de passos per unitat (obtingut a

partir de càlculs), l’acceleració, i la distància en mil·límetres des de l’origen.

41


Programa de control – Comunicació entre la máquina i l’ordinador

Principalment s’envia la sol·licitud amb el codi gcode del disseny de la peça a

fabricar. Aquest programa ha de ser senzill d’utilitzar, visual i intuïtiu. La finalitat

d’aquest programa es dur a la realitat un dibuix o plànol en forma de codi.

Per a fer-ho el programa ha d’estar instal·lat en un ordinador convencional, i aquest

mateix ordinador ha d’estar connectat a la màquina fresadora mitjançant un cable de

comunicació tipus USB connectat a la placa electrònica general. S’escollirà l’arxiu

de codi “G” creat anteriorment i es carregarà al programa de control. Com que el

programa de control ja està configurat per acceptar arxius de codi “G”, no ha de

sorgir cap tipus d’imprevist.

Seguidament, tant sols es precisa iniciar el codi “G” per a què la màquina fresadora

iniciï la mecanització i es desplaci des de l’origen cap al seu primer punt del codi

gcode.

42


7. ANÀLISIS DE SOLUCIONS

Una vegada coneguts els requisits de disseny del projecte, s’analitzaran les alternatives

més rellevants, que afecten directament a la seguretat de l’activitat i de les persones, i

als aspectes tècnics i econòmics.

El fet d’escollir una o altra alternativa, està condicionat per tal d’assolir un alt nivell de

funcionalitat, fiabilitat, rendibilitat i seguretat sempre justificant el factor econòmic.

7.1 SELECCIÓ DE L’ESTRUCTURA

Tal i com s’ha mencionat als requisits de disseny, el material en què es realitzarà

l’estructura ha de ser resistent, lleuger, amb un bon acabat i en la mesura del possible de

fàcil muntatge per tal d’evitar costos afegits de mecanització.

MATERIAL

En el sector industrial predomina la utilització de l’acer i l’alumini per les múltiples

qualitats que tenen. Els dos materials ofereixen la possibilitat de disposar de bones

característiques de resistencia i conductivitat.

L’acer és més maleable i la duresa superficial és major enfront de l’alumini. Tots dos

són bons conductors de l’electricitat, i en el cas de l’alumini és dos vegades millor

conductor que el coure.

Pel que respecta a l’alumini, aquest genera una capa natural d’òxid protector que el fa

resistent a la corrosió. És més fàcil de mecanitzar al tenir un baix punt de fusió. La seva

densitat és tres vegades més baixa que l’acer, concretament l’alumini té una densitat de

2,72 mg/m3 i l’acer 7,85 mg/m

3. Motiu pel qual l’alumini és molt més lleuger que

l’acer. Com a desavantatge, l’alumini té la meitat del rendiment a la fatiga que l’acer.

En el cas d’escollir l’acer com a material per a realitzar l’estructura, al mercat hi ha

múltiples accessoris de caire general que es podrien adaptar, pero en qualsevol cas, el

procès de mecanització és inevitable.

D’altra banda, una altra opció disponible és perfil estructural d’alumini, el qual ve

suministrat amb barres de fins a 6 metres, preparat per fixar-hi components i disponible

en diverses mesures. La seva secció és quadrada i disposa de quatre canals al llarg de la

longitud de cada cara, on s’hi introdueixen les femelles, cargols o qualsevol altre

sistema de fixació. A més, existeix un tipus d’angle segons la mesura de perfil escollit,

sistemes per a la unió de perfils, embellidors, cargols de diverses longituds i femelles

per a diverses mètriques...

Al mercat es troben disponibles múltiples accessoris de caire universal per poder

adaptar a qualsevol superfície, i accessoris exclusius segons els tipus de perfileria

escollit.

43


A continuació es mostra una taula comparativa d’ambdós materials:

Característiques físiques i mecàniques Perfils laminats d’acer Alumini

Pes específic (g/cm3) 7,85 2,70

Punt de fusió (ºC) 1535 658

Coeficient de dilatació tèrmica lineal (10-6

ºC-1

) 11 23

Resistivitat elèctrica (microohms-cm2/cm) 19 2,8

Resistència a tracció (N/mm2) 370-620 250-300

Límit elàstic 0,2 (N/mm2) 240-360 270

Mòdul d’elasticitat (N/mm2) 200.000 65.000

Taula 2. Taula comparativa de materials

Com s’ha dit anteriorment, la disponibilitat d’un gran ventall d’accessoris i possibilitats

a un preu raonable, de fàcil instal·lació, bona aparença física i pràcticament sense

mecanització té un pes important en la selecció del material estructural per a la

construcció de la màquina fresadora. Un altre factor a tenir en compte, és que l’alumini

a diferència de l’acer no precisa ser pintat per evitar la corrosió, evitant així costos en

productes pels acabats superficials com pintura i imprimació.

D’altra banda, la construcció de l’estructura es realitzarà seguint el disseny establert,

formant una base quadrada amb perfil estructural d’alumini de secció quadrada, amb un

reforç al centre, i l’altura es construirà seguint el mateix procediment que la base.

El conjunt de perfileria es fixarà mitjançant angles d’alumini amb tornilleria específica

per al pefil seleccionat. A més, s’utlitzaran femelles específiques per a la fixació dels

components mecànics i electrònics a l’estructura. Per assegurar un correcte assentament

de cada element fixat a l’estructura, entremig es disposaran plaques d’alumini a mida,

que s’obtindran a partir de mecanitzar una làmina d’alumini d’alguns mil·límetres.

44


7.2 SELECCIÓ DE COMPONENTS MECÀNICS

Per a la realització de l’estudi dels sistemes de desplaçament i guiatge, el primer que

s’ha realitzat és investigar sobre la disponibilitat de sistemes que hi ha al mercat que

puguin ser d’utilitat per a la realització del projecte.

Per al sistema de desplaçament l’opció més fiable i senzilla és optar per un cargol sense

fi perquè ofereix una bona precisió, amb un bon ajust entre el cargol i la femella que

llisca pel cargol. Mitjançant un motor pas a pas acoblat en el seu extrem, el cargol

realitzarà el gir a dreta o esquerra segons se li ordeni. La majoria de cargols sense fi que

es troben al mercat són d’acer, i aquests són subministrats amb la femella de boles que

recorre el cargol. A més, no tots tenen una mateixa longitud, sinó que a la venta es

poden trobar cargols de diverses longituds. Així doncs, aquest és un motiu a tenir en

compte en el moment del disseny.

Mencionar que per a facilitar el muntatge i la recerca de components independents, es

pot optar per l’adquisició de kits de cargols sense fi, els quals incorporen els suports de

fixació dels seus extrems, la femella de boles i el suport de la femella.

L’altre a punt a determinar és el mètode de guiatge de les bases de cada eix. És

imprescindible que cada base es desplaci paral·lelament amb el seu pla i en línia recta.

Tot i que l’operació de fresat no precisa grans esforços, és necessari que les guies per on

lliscaran els rodaments siguin rígides i no presentin deformació.

Al mercat es poden trobar barres cilíndriques d’acer, de diverses longituds. A més,

també estan disponibles els suports específics per a fixar les barres cilíndriques a

l’estructura, com els suports mòbils amb rodament de boles que es desplaçaran pel

cilindre guia. Aquests han de tenir el mateix diàmetre que els cilindres guia per tal de

poder fixar i introduir els cilindres guia dins els orificis dels suports.

45


7.3 SELECCIÓ DELS MOTORS

7.3.1 Motors per a l’accionament de cada eix

Tal i com s’ha escollit anteriorment, s’utilitzaran motors pas a pas perqué mitjançant un

programa de control, ofereixen la possibilitat de controlar la seva velocitat, acceleració,

es mantenen fixes quan estan alimentats, i sobretot perqué ofereixen un control

excepcional de la seva posició.

Per a la selecció d’un motor pas a pas es necessari tenir un compte una serie de

característiques que a continuació es descriuran breument.

Nombre de passos per volta

Els motors pas a pas com s’ha dit anteriorment, no tenen un moviment continu, i per

tant, no poden posicionar-se en tots els angles. Per exemple, funcionen com els segons

d'un rellotge d'agulles, que només tenen 60 posicions. Llavors com més passos tingui el

motor, s’aconseguirà tenir una precisió més elevada.

La majoria de motors disponibles al mercat solen tenir 200 passos per volta. Això és

360º / 200 = 1,8º per cada pas.

Micropassos

Els drivers son els encarregats de realitzar els micropassos, i per a cada motor es precisa

un driver. En el cas de no disposar d’ells, el funcionament dels motors es brusc. Per

tant, es necessari comptar amb un tipus de motor on els drivers escollits siguin

compatibles.

Tamany i Estàndard

Per aquestes aplicacions el tipus de motor NEMA es el més utilitzat.

NEMA és l'acrònim de National Electrical Manufacturers Association. Es classifiquen

segons el tamany en NEMA14, NEMA17, NEMA23...

El nombre diu la mida del motor. En concret diu la mida de la cara frontal del motor.

Per exemple, NEMA17 vol dir que mesura 1,7x1,7 polzades.

46


En general un motor de més grandària sol implicar més parell, però no té perquè ser

així. És possible que un NEMA14 superi a un NEMA17, però depèn del fabricant i de

les característiques del motor.

En l’elecció del tamany del motor, tambè es té de tenir en compte la seva ubicació. Si el

motor estarà fixat a una part mòbil de la màquina, un motor més gran implica més pes, i

això vol dir més inèrcia, i més costarà de moure l’eix.

Els motors NEMA14 són lleugers, però és difícil trobar-los amb la força necessària. Els

NEMA17 i NEMA 23 són els motors més senzills d'aconseguir i són els més comuns.

Calor

Es té de tenir en compte que els motors s'escalfen bastant. Si treballen al límit de la seva

capacitat no és difícil que arribin als 80º graus. Per tant és preferible utilitzar un motor

NEMA17 que treballi de forma còmode amb un augment mínim de temperatura, que un

NEMA14 que encara que disposi del parell necessari, treballi al límit amb el consegüent

augment de temperatura.

Resistència

Entre les especificacions del motor hi ha la resistència interna. En tenir més resistència,

el motor s'escalfa més, i és possible que no permeti circular la suficient corrent perquè

el motor es mogui.

Voltatge

És comú que el motor tingui un valor del tipus 3,6 V i estigui alimentat per una font de

12 V. Com que el motor és una bobina de coure, on la resistència es constant, per la Llei

d'Ohm, si la resistència és constant, els ampers són proporcionals al voltatge.

I en el cas dels motors bipolars, els drivers gestionen correctament l'energia i tenen un

límit màxim de potència. El driver mesura la quantitat de corrent i la limita quan arriba

al límit. Per això, el voltatge no és tant important, ja que es gestionarà la potència

calibrant el controlador del motor.

Una vegada descrites les principals característiques a tenir en compte en l’adquisició

d’un motor pas a pas bipolar, es creu convenient escollir tres motors NEMA17 o

NEMA23 per a l’accionament de cada eix, per les bones prestacions i fiabilitat que

ofereixen.

47


7.3.2 Motor d’accionament rotatori per al fresat

Per a realitzar les operacions de mecanitzat és necessari disposar d’un motor de corrent

contínua rotatori. Al mercat es poden trobar diversos motors que podrien cumplir amb

el seu objectiu, pero tal com s’ha dit en els requisits de disseny es recomana la

utilització d’un motor que disposi de la seva propia font d’alimentació.

La millor opció és escollir un kit motor+font d’alimentació+suport per al motor amb un

bon parell i que la velocitat de rotació es pugui canviar. La font d’alimentació estarà

alimentada amb 220 V de la xarxa eléctrica, i mitjançant un relé controlat, activarà la

font i aquesta entregarà un valor entre 24 i 110 V de corrent contínua al motor.

Desprès d’haver analizat diverses opcions d’implementació, es considera que escollir un

kit de motor+font d’alimentació+suport és la millor opció per la seva bona relació

qualitat/preu.

7.4 SELECCIÓ DELS COMPONENTS ELECTRÒNICS

7.4.1 Unitat de control

En el món actual, la tecnologia avança molt ràpidament, i es troba present en cadascuna

de les tasques diàries que qualsevol persona realitza. Des de petites aplicacions fins a

programes complexos, tots necessiten almenys un microcontrolador. Avui en dia es

poden trobar plaques electròniques que incorporin els microcontroladors per a

programar una aplicació.

Tot seguit es comentaran les principals alternatives de plaques electròniques que

podrien ser útils per a la realització del projecte, amb els seus avantatges i

inconvenients.

Arduino:

Es tracta d’una plataforma oberta i versàtil, enfocada a públic no expert, per al

desenvolupament de productes electrònics. Com que es tracta d’un hardware lliure, tots

els seus dissenys poden utilitzar-se i millorar-se, i té una gran quantitat d’adeptes.

El seu hardware consisteix en una placa de circuit imprès amb un microcontrolador,

ports digitals i analògics d’entrada/sortida, que es poden connectar a plaques

d’expansió, les quals amplien les característiques de funcionament de la placa original.

Mitjançant un port de connexió USB, es pot alimentar la placa i comunicar-se amb

l’ordinador.

Pel que refereix al software, la placa es pot programar des de qualsevol ordinador,

utilitzant una comunicació sèrie tipus RS-232.

48


BeagleBone:

Es tracta d’un ordinador petit, aproximadament del tamany d’una targeta de crèdit. Es

pot executar un sistema operatiu com Linux o Android, i es poden executar programes

sobre aquests sistemes operatius. Respecte a Arduino, BeagleOne està dissenyat per a

treballar a un nivell força més alt i disposa d’una capacitat de procés superior.

El desavantatge respecte Arduino és el seu elevat preu i el fet que precisa uns majors

coneixements a nivell de programació.

Raspberry Pi:

Com en el cas anterior, es tracta d’un mini ordinador, de cost més barat que l’anterior

però més car que Arduino. Té la possibilitat de poder desenvolupar programes més

complexos que en Arduino, ja que permet utilitzar llenguatges de programació d’alt

nivell com Phyton, C++ i Java. Com a desavantatge té una plataforma més complicada

que Arduino.

Nanode:

Es tracta d’una evolució d’Arduino, el qual permet la connexió a internet a través d’una

aplicació i permet utilizar-lo com servidor de pàgines web simples. De la mateixa

manera que Arduino, es programa amb el mateix entorn i és obert, per a què es pugui

programar des de qualsevol sistema operatiu (MAC, Linux i Windows). La diferència

més evident entre ambdós és el preu, ja que Nanode té un cost inferior a Arduino amb

una qualitat i funcionalitat semblant.

Així doncs, per a la gestió del sistema de control, existeixen diferents possibilitats. Però,

es considera que la millor opció és Arduino degut a que és una plataforma senzilla

d’entendre i d’utilitzar i disposa d’una gran comunitat de recolzament amb molta

informació arreu. A més, per a dur a terme aquest projecte, la utilització d’una placa de

control Arduino compleix amb escreix les necessitats de control de la fresadora.

La placa més indicada és la Arduino Mega 2560 per les seves característiques,

juntament amb una placa electrònica Ramps 1.4 muntada a sobre. Aquest tipus de placa

està dissenyada per aplicacions com el control d’una impressora 3D o un sistema CNC i

és idonia per poder ubicar fins a cinc controladors de motors i disposar de les mateixes

entrades/sortides i prestacions que la placa Arduino Mega 2560 a l’anar muntada a

sobre.

A més, Arduino disposa d’un entorn de programació visual i amb molta informació de

com utilitzar-lo correctament.

49


7.4.2 Controladors dels motors

Per tal de realitzar el control dels motors dels eixos, és necessari la incorporació d’un

driver per a cada motor. Una vegada escollida la placa unitat de control, es poden

determinar els controladors dels motors a utilizar.

El microcontrolador de la placa Arduino no és capaç d’alimentar el moviment del motor

perquè està dissenyat per a senyals digitals, i no soporta la potència que necessita un

motor. Per això es precisen els drivers, els quals actuen de regulador de la corrent dels

motors. Quan l’Arduino envía una senyal, el driver permet el pas de corrent des de la

font d’alimentació fins la bobina del motor. Així doncs, fa de separador entre la tensió

que alimenta l’Arduino de 5 V, i la que alimenta les bobines dels motors a 12 V. Per

aquest motiu, l’Arduino es pot alimentar mitjançant un cable USB de 5 V, però a banda

es necessita una font d’alimentació externa de 12 V per als motors.

Per a la incorporació dels controladors dels motors en una placa Arduino Mega,

únicament es pot muntar una placa Ramps 1.4. Aquesta únicament pot incorporar dos

tipus de controladors de motors: DRV8825 o A4988. El driver A4988 admet una

corrent máxima de 2 A, i permet la realització de fins a 16 micro passos. En el cas del

DRV8825, admet un valor de corrent màxim de 1,5 A, amb ventilació forçada fins a 2,2

A i permet la realització de fins a 32 micro passsos. Tant un model com l’altre, disposen

d’un potenciòmetre per a poder regular la corrent subministrada al motor.

Així doncs, com uns dels requisits principals és obtenir un valor de passos per volta de

motor el major possible, el controlador DRV8825 permet realitzar el doble de passos

que el controlador A4988, i a més disposen d’un valor de potència superior als A4988.

Per aquests dos motius, els drivers escollits són els DRV8825.

7.4.3 Font d’alimentació

Per a l’alimentació de tensió al conjunt de la màquina fresadora, la font d’alimentació

principal ha d’estar alimentada a 220-240 V DC i proporcionar 12 V DC a la seva

sortida. Al mercat es poden trobar múltiples fonts que cumpleixen aquestes

caracterísitques, diferenciant-se en forma i dimensions, així com tambè algunes tenen la

possibilitat d’ajustar la tensió de sortida.

Com es precisa una font d’alimentació amb una bona relació qualitat/preu i amb un

tamany reduit per a poder-la integrar a l’estructura, es creu convenient utilitzar una font

d’alimentació com les utilitzades per alimentar equips portàtils.

50


7.4.7 Regulador de tensió

Per a poder controlar la tensió d’entrada i sortida, s’instal·larà un regulador de tensió el

qual admeti una tensió d’entrada entre 4 V – 40 V DC, i mitjançant un potenciòmetre es

pugi regular la tensió de sortida per obtenir un rang de valors de 2 V – 40 V DC.

La majoria de reguladors de tensió que es troben disponibles al mercat tenen unes

característiques semblants. S’escollirà un regulador que disposi de les característiques

esmentades, i a més disposi d’un visualitzador de 7 segments d’almenys dos dígits per a

poder visualitzar la tensió d’entrada i de sortida, que es seleccionarà mitjançant un

pulsador.

7.4.7 Mòdul de relès

Per tal de gestionar la tensió que s’aplicarà a elements com la font d’alimentació del

spindle o el ventilador, tal com s’ha dit s’incorporarà un mòdul de relés. Al mercat es

poden trobar múltpiles mòduls equipats amb un sol relé o fins a setze relés. En el cas

que ens ocupa s’escollirà un mòdul de quatre relés, ja que dos dels gestionaran el

ventilador i la font del spindle. Els altres dos resten a la disposició de modificacions o

futures ampliacions com una impresora 3D.

7.4.6 Final de carrera

Per requisits de disseny es necessiten tres finals de carrera, un per cada eix. El tipus de

sensor serà de tipus pistó per les característiques de l’actuador que activarà el pulsador.

No es creu convenient utilitzar finals de carrera de palanca perquè ocupen més espai.

Tampoc es creu oportú que el final de carrera incorpori una roldana, perquè el contacte

serà perpendicular sense que hi hagi cap desplaçament.

7.4.7 Ventilador

Per a la refrigeració del conjunt de plaques electròniques i controladors de motor es pot

escollir un ventilador d’extracció d’aire o bé d’impulsió d’aire. Al mercat estan

disponibles infinitat de models. Per a refredar el conjunt electrònic de control s’escollirà

un ventilador d’impulsió d’aire perquè el contacte directe de l’aire refredarà els

components. Al no tractar-se d’un recinte tancat, no és necessari un ventilador

d’extracció.

El ventilador no tindrà un diàmetre superior a 45 mm, la seva tensió de funcionament

serà de 12 V.

51


7.5 SELECCIÓ DEL SOFTWARE

El principi bàsic d’un programa de control CNC per a mecanitzar una peça utilitza un

sistema de coordenades, les quals determinen el moviment de l’eina de tall. El

moviment es realitza respecte els eixos de coordenades de la màquina, X, Y i Z. És

determinant que sempre que s’iniciï la fresadora, les bases de cada eix estiguin en una

determinada posició coneguda, la qual serà el punt de referència (0,0,0). L’operació de

posicionar cada base al punt inicial s’anomena homing.

A partir d’aquí, cada moviment i cada posició de la fresadora té unes coordenades i un

valor de velocitat en el cas del desplaçament.

Una vegada conegut el funcionament principal d’un sistema CNC, es procedirà a

seleccionar els programes i el procediment per a la fabricació d’una peça a partir d’una

imatge o un plànol.

a. CREACIÓ CODI GCODE

Inkscape

És un dels programes més complerts per a la creació del Gcode (codi que pot interpretar

la màquina fresadora). Concretament, és una eina de codi obert d’elaboració de gràfics

en format vectorial. A partir d’una imatge o un plànol, el programa converteix la imatge

amb un conjunt de punts, per seguidament formar un arxiu de codi (Gcode) amb totes

les coordenades de cada punt.

b. FIRMWARE

Marlin o Grbl

Aquest software és el que interacciona directament amb el hardware, interpretant les

senyals que provenen del hardware i mitjançant les funcions que inclou, gestiona i

executa el codi de coordenades que indica les diferents coordenades on es té de

posicionar l’eina.

Per a màquines fresadores CNC els dos més utilitzats son el firmware Marlin o

firmware Grbl. Tant un com l’altre son lliures, i consisteixen en un codi bàsic general el

qual es té de configurar segons els dispositius hardware on s’executarà i adaptar-lo

segons necessitat, afegint funcions específiques, configurant la velocitat dels motors, els

nombre de motors, la distància a recòrrer des de l’origen...

Tant el firmware Marlin com el Grbl es poden executar a partir de l’entorn de

programació d’Arduino, en una placa Ramps 1.4 i Arduino Mega.

52


c. PROGRAMA DE CONTROL

Pronterface

Amb aquest programa és possible poder controlar una fresadora CNC. Aquest dòna la

possibilitat de controlar manualment la fresadora mitjançant l’enviament d’ordres

concretes, engegar/aturar els motors, tornar la fresadora a la posició inicial (homing),

canviar la velocitat dels motors… A més, de poder carregar un arxiu de codi Gcode,

generat a partir del programa anterior Inkscape, volcar-lo a la fresadora i executar-lo.

Disposa d’un visualitzador que permet veure en un pla X-Y les trajectòries i els

moviments que realitza la màquina fresadora en tot moment. Tambè inclou icones

d’accions comunes com el homing de cada eix independent, del conjunt d’eixos, o la

modificació de la velocitat, també es poden crear icones amb funcions determinades per

executar-les més còmodament.

CNC Control

Programa de control per a la fresadora amb característiques molt semblants al programa

Pronterface anterior. Tot i que aquest programa no permet la visualització de la

trajectòria seguida per l’eina, té l’avantatge de poder conèixer amb un cop d’ull els

desplaçaments de cada eix en valors numèrics.

Tambè disposa d’icones intuitives que en faciliten el seu ús, i l’entorn del programa és

més visual i ordenat al disposar de les icones més espaiades.

53


8. RESULTATS FINALS

Una vegada estudiades les diferents opcions que es poden utilitzar per a la realització

de la màquina fresadora, es descriuran les principals característiques dels components i

dispositius escollits per tal de dur a terme amb èxit el projecte.

Així doncs, es detallaran breument els materials estructurals escollits, els sistemes de

guiatge i desplaçament, els motors de cada eix i de la fresadora, el tipus d’unitat de

control escollida i el software utilitzat.

A més, s’ampliarà la informació, incloent components de menys rellevancia, els quals

no s’han inclòs en l’apartat anterior.

8.1 MATERIAL ESTRUCTURAL ESCOLLIT

L’opció escollida per a realitzar l’estructura de la fresadora, és l’alumini. Per les seves

qualitats de lleugeresa, resistencia a la corrossió, aspecte agradable i per l’ergonomia

que suposa en el muntatge.

Imatge 10. Perfil estructural

El tipus de perfileria és tipus Bosch, de secció quadrada de 45x45 mm. Tal i com es pot

apreciar a la imatge, disposa de 4 canals al llarg del perfil, on mitjançant la tornilleria i

accessoris específics amb aquest tipus de perfileria, el procès muntatge és cómode

resultant una estructura sólida, ajustada i precisa.

Per tal de poder realizar el muntatge dels components a l’estructura de la fresadora, és

necessària la fabricació de suporteria i plaques interfases entre els components a fixar i

l’estructura.

54


El material escollit per a la realització de les plaques es l’alumini. A partir d’una lámina

de 5 mm de gruix i 88 mm d’amplada, es realitzaran els talls necessàris a la làmina, per

tal d’obtenir cada placa de dimensions L x 88 x 5 mm, on L=lontigud de cada placa.

Pel que fa als suports es realitzarà el mateix procediment que en les plaques, fabricant

en cada cas el tipus de suport més adequat.

A continuació es descriuran breument els accessoris i components de fixació: angles,

cargols i femelles específics per aquest tipus de perfileria.

Components adicionals per al muntatge:

Imatge 11. Accessoris de muntatge

Aquest tipus d’angles són exclusius per aquest tipus de perfileria. Disposen de 2 punts

de fixació per cada superfície de contacte amb el perfil, de manera que queden enclavats

dins els canals del perfil, impedint el seu moviment lateral o de rotació.

La tornilleria escollida, són cargols amb cap en T, els quals s’introdueixen pels orificis

de l’angle, una vegada aquest ha estat posicionat a sobre del perfil, i al roscar-hi la

femella, el cargol gira 90º i queda fixat dins el canal del perfil. Una vegada apretada la

femella, la superfície rectangular del cargol, s’ajusta perfectament a la secció del canal

del perfil, fent juntament amb els punts de l’angle, una unió ajusta i resistent.

Per a la fixació de les plaques interfase i altre components a l’estructura, s’ha optat per

femelles en T i cargols diversos (hexagonal, Allen, Phillips) de diverses mètriques.

Aquestes femelles, igual que els cargols en T, queden fixades en l’interior dels canals de

la perfileria una vegada són apretats els cargols.

55


8.2 COMPONENTS MECÀNICS ESCOLLITS

Per al sistema de guaitge, s’ha optat per escollir barres cilindriques d’acer, de mètrica 12

per la seva accessibilitat en el mercat i perquè aquest diàmetre és suficient per a la

funció que ha de tenir en la fresadora. Pel que representa als suports, s’han escollit dos

tipus de suports, uns de fixes que tenen la funció de fixar el cilindre guia per evitar el

seu moviment en qualsevol direcció, i uns de mòbils que lliscaran al llarg dels cilindres

guia.

8.2.1 Cilindre lineal per al guiatge

Els cilindres guía són utilitzats per a realizar un guiat correcte de la fresadora en

cadascun dels seus tres eixos. Cada eix disposa de 2 cilindres guía, un a cada extrem de

la base de cada eix, i són fixats en cadascun dels seus extrems a l’estructura de la

fresadora, mitjançant un suport fix a cada extrem.

Taula 3. Característiques cilindre lineal

Imatge 12. Cilindre lineal

Denominació comercial SF12

Longitud de la guía 650mm

Diàmetre de la guia 12mm

Tipus Eix per a carril lineal

Material Acer

56


8.2.2 Suport fix per als cilindres guia

La finalitat d’aquests suports és la fixació dels cilindres guía de cada eix a l’estructura

de la fresadora. Cadascun dels cilindres lineals tindrà un suport d’aquestes

característiques en cadascun dels seus extrems, formant un total de 4 suports per a cada

base de cada eix.

Imatge 13. Suport fix

Taula 4. Característiques del suport fix

8.2.3 Suport mòbil per als cilindres guia

La finalitat d’aquests suports és el desplaçament de la base de cada eix a través dels

cilindres guía. Per a realitzar el desplaçament, el suport compta amb un orifici amb un

rodament de boles en el seu interior, per on lliscarà el cilindre guía. Cadascun dels

cilindres lineals tindrà dos suports d’aquestes característiques que unirán la base amb el

cilindre guía, formant un total de 4 suports per cada base de cada eix.

Imatge 14. Suport mòbil

Taula 5. Característiques suport mòbil

Fabricant ANYCUBIC

Model 3D574

Denominació comercial SK12

Tipus Suport d’eix linial

Material: Acer

Diàmetre del l’orifici 12 mm

Fabricant ANYCUBIC

Model 3D571

Denominació comercial SC12UU

Tipus Bloc de lliscament lineal

Material del rodament Boles d’acer

Diàmetre del rodament 12 mm

57


8.2.4 Kit cargol sense fi

Per al sistema de desplaçament, s’ha optat per escollir un cargol sense fi per a cada eix.

Tal i com s’ha mencionat anteriorment, al mercat es poden trobar kits amb tots els

elements per a la seva instal·lació, compostos per cargol sense fi, suports, femella de

boles, suport de la femella i l’adaptador per poder acoblar un motor en l’extrem del

cargol sense fi. Els tres cargols escollit són de tres longituds diferents, 300, 400 i 500

mm, corresponent al desplaçament que tindrà cada base de cada eix.

Taula 6. Característiques del cargol sense fi

Imatge 15. Cargol sense fi

1 cargol sense fi amb l’extrem mecanitzat pels suports extrems BK/BF10

1 femella de boles de diàmetre exterior de 22mm

1 suport extrem BK10

1 suport extrem BF10

1 adaptador 6,35x8 mm per al motor

1 suport per a la femella d’alumini

Denominació comercial SFU1204

Material Acer

Diàmetre del cargol 10 mm

Longitud del cargol 300, 400, 500 mm

58


8.3 MOTORS ESCOLLITS

8.3.1 Motors per l’accionament dels eixos

Imatge 16. Motors dels eixos

Taula 7. Característiques dels motors dels eixos

Els motor escollits per al moviment de cada eix de la fresadora és un motor bipolar pas

a pas tipus Nema 23. S’ha cregut convenient escollir aquest tipus de motor, en primer

lloc per tenir-ne a l’abast i en segon lloc perqué ofereixen unes bones prestacions i un

pas angular petit. Això significa que com més petit sigui el valor del pas angular,

s’obtindrà un posicionament de la fresadora més precís.

Per a cada volta de motor, són 200 passos. Això significa que els 360º d’una volta de

motor es poden dividir en 200 parts, obtenint 1,8º cada pas. És a dir, el mínim valor en

que pot avançar a cada impuls el motor és de 1,8º. A més, mitjançant la utilització d’un

controlador amb un valor de fins a 32 micropassos, s’obté una precisió alta.

Tipus Motor pas a pas

Normalització Size 23 series-v4

Pas angular 1,8º

Nombre de fases 2

Nombre de fils 8

ΔTmax 80 graus

Classe d’aïllament B

Resistència d’aïllament 100 Mohm ( 500 Vdc )

Φ (diàmetre) 6,35

Pes (g) 750

L (mm) 54

59


Suport per a la fixació dels motors

Imatge 17. Suport de fixació dels motors

Denominació comercial Dimensions Material Color

3D02070 90 mm x 60 mm x 3 mm Alumini Negre anodizat

Taula 8. Característiques del suport dels motors

Aquesta placa està dissenyada per a fixar cadascun dels motors Nema 23 de cada eix.

Disposa de diferents orificis amplis, que suposen una gran versatilitat i faciliten el

procès de muntatge en l’estructura de la fresadora. El material de les plaques tambè és

alumini, el qual redueix el pes total de la fresadora i, al no haver de suportar grans

esforços, no s’ha considerat necessari utilitzar acer.

60


8.3.2 Motor de la fresadora

El “spindle” o motor escollit per a realitzar el procès de fresat ha estat un motor que es

troba disponible al mercat per a realizar aquest tipus d’operacions. Desprès d’haver

analizat diverses opcions de motor similars que poguessin cumplir la mateixa funció,

s’ha escollit aquest per la seva relació qualitat/preu, a més inclou el suport per al seu

muntatge i la font d’alimentació per a la regulació de la velocitat.

Imatge 18. Motor spindle

Taula 9. Característiques del spindle

Font d’alimentació del spindle:

El kit que s’ha escollit contè una font d’alimentació amb les característiques següents:

Taula 10. Característiques de la font d'alimentació del spindle

Model MM600

Alimentació 24 V – 110 V DC

Potència 600 W

Corrent màxima de treball 7,8 A

Velocitat de rotació 2000-13000 r/min

Parell 600 mNm

Resistencia d’aïllament > 2 Megaohm

Rigidesa dielèctrica 400 V

Coincidencia de potència del motor 50 W ~ 500 W

Dimensions 190 mm x 105 mm x 60 mm

Corrent de sortida 10 A

Tensió de sortida d’excitació 110 V DC

Sortida de tensió de l’armadura 0 ~ 52 V DC

Voltatge d’entrada 220 - 110 V AC

61


Eines per al fresatge

S’han escollit dos kits diferents que inclouen 10 freses cadascun d’ells i que s’utilitzaran

per a treballar diferents tipus de material. Aquestes eines s’introduiran en l’extrem

inferior del spindle anterior.

Kit compost per 10 freses:

Taula 11. Característiques de les freses

Imatge 19. Freses de carbur de tungsté

Kit compost per 10 freses:

Taula 12. Característiques de les freses

Imatge 20. Freses d'acer

Model SKU102900

Material Carbur de tungsté

Longitud 40 mm

Diàmetre de l’eix 3 mm

Model Tool Mart

Material HSS (acer d’alta velocitat)

Longitud 1.5 a 7 mm

Diàmetre de l’eix 6 mm

62


8.4 COMPONENTS ELECTRÒNICS ESCOLLITS

8.4.1 Unitat de control Arduino Mega 2560

La placa de control escollida és la Arduino Mega 2560 degut a la seva bona relació

qualitat-preu. Es tracta d’una solució intermitja entre els diferents models disponibles.

Respecte a models inferiors com la Uno o la Leonardo, les diferències més

significatives són que disposa de més memòria per a codi, més pins per a perifèrics, i

disposa de 4 UARTs per a connectar dispositius en sèrie.

Imatge 21. Placa electrònica Arduino Mega 2560

A continuació es detallaran les especificacions d’aquesta:

Microcontrolador ATmega2560

Voltatge d’operació 5 V

Voltatge d´entrada (recomanat) 7 - 12 V

Voltatge d’entrada (límit) 6 - 20 V

Pins E/S digitals 54 (15 proporcionen PWM)

Pins d’E analògics 16

DC per a pins d´E/S 40 mA

DC per a pins de 3,3 V 50 mA

Memòria Flash 256 kB

SRAM 8 kB

EEPROM 4 kB

Freqüència de rellotge 16 Mhz

Dimensions 101,52 x 53,3 mm

Pes 37 g

Taula 13. Característiques de la placa electrònica

63


Distribució de components:

Imatge 22. Distribució de components de la placa electrònica

L’entorn de programació que utilitzat es del mateix fabrican Arduino i es tracta de la

versió més recent, la versió 1.8.0. A continuació es mostra una imatge de l’entorn

Arduino.

Imatge 23. Entorn de programació Arduino

64


8.4.2 Placa intermitja Ramps 1.4

La placa electrónica intermitja escollida és una Ramps 1.4. Aquesta anirà colocada a

sobre de la placa Arduino Mega 2560 abans mencionada, ja que la Ramps 1.4 està

dissenyada únicament per funcionar amb la placa Arduino Mega.

Imatge 24. Placa electrònica Ramps 1.4

En aqauesta placa se li poden afegir fins a cinc controladors de motor. Una altra

característica d’aquesta placa, és que consta d’un disseny modular el qual proporciona

un ampli marge per augmentar-ne la capacitat mitjançant targetes d’expansió.

Existeixen diverses versions de Ramps, pero s’ha escollit aquesta la versió 1.4, perquè

té una bona relació preu/característiques i a més és la placa adequada per aquest tipus

d’aplicacions com la que ens ocupa.

Especificacions

Connectors Molex originals de 15 Ampers

Compatible amb els drivers DRV8825. Es poden connectar fins a 5 drivers.

Tres sortides de potència amb Mosfet.

Las sortides de potència estan protegides per Diodes Schottky 1N5819

Fusible resetejable de 5A

Posibilitat de connectar una pantalla LCD

Sortides per a connexions adicionals i servos

65


8.4.2 Controlador de motor DRV8825

El driver escollit per al control dels motors pas a pas és el DRV8825. Tal i com s’ha

mencionat anteriorment, el driver DRV8825 permet realitzar un valor de micropassos

superior, fins a 32, el qual ofereix més precisió al conjunt de la fresadora, al poder

realizar moviments molt petits. Així doncs, en qualsevol dels motors, es podrá realizar

un desplaçament mínim de 0,1 mm, el qual garantitza una bona precisió.

Imatge 25. Controlador de motor

A continuació es detallen les seves característiques principals.

Especificacions

Corrent cap al motor ajustable i limitable mitjançant un potenciòmetre.

Protecció contra excessos de temperatura y corrent.

Possibilitat de control del motor (1, 1/2, 1/4, 1/8, 1/16 y 1/32 pasos).

Voltatge d’operació del motor: 8,2 a 45 V.

Voltatge de treball del driver: 2,5 a 5,25 V.

Màxima corrent de treball: 1,5 A sense dissipació de calor. Fins 2,2 A amb dissipació de

calor i ventilació forçada.

66


Imatge 26. Ports del controlador motor

El valor de resolució ve determinat pel valor de tensió aplicat a les entrades M0, M1 i

M2, on Low = 0 V i High = 5 V. A la taula següent es poden observar les sis

possibilitats de resolució.

MODE 0 MODE 2 MODE 2 RESOLUCIÓ

Low Low Low 1 pas

High Low Low 1/2 pas

Low High Low 1/4 pas

High High Low 1/8 passos

Low Low High 1/16 passos

High Low High 1/32 passsos

Low High High 1/32 passos

High High High 1/32 passos

Taula 14. Possibilitats de resolució del controlador de motor

ENABLE Permet que el driver pugui enviar corrent al motor

M0 Configuració dels micropassos.



RESET Normalment conectat a Sleep per a què el driver funcioni

SLEEP Normalment conectat a reset per a què el driver funcioni

STEP Entrada per la qual la placa Arduino hi envía els polsos.

DIR Entrada on s’ndica la direcció de gir del motor desitjada

VMOT Alimentació dels motors (entre 8 V i 35 V)

GND Massa

B2 Bobina B

B1 Bobina B

A1 Bobina A

A2 Bobina A

FAULT Envia un pols si s’ha perdut un pas

Taula 15. Descripció de les entrades/sortides del controlador demotor

67


8.4.3 Font d’alimentació 12 V

La font d’alimentació escollida és del tipus de fonts utilitzades per alimentar ordinadors

portàtils. Es tracta d’una font d’alimentació conmutada. Les seves dimensions són

reduïdes, es connecta a la xarxa elèctrica de 220-240 V, i a la seva sortida dòna una

tensió de 12 V de corrent contínua. En el moment de la tria, s’ha tingut en compte

l’amperatge de sortida i per tant la potència de la font, per a poder alimentar sense

impediments els tres motors dels tres eixos que de tots els components, són els que

tenen un consum més elevat.

Imatge 27. Font d'alimentació

Taula 16. Característiques de la font d'alimentació

8.4.5 Regulador de tensió

El mòdul escollit per regular la tensió de sortida està format per dos terminals per a la

connexió del cablejat. En un extrem hi ha el port d’entrada que entraran 12 V DC

provinent de la font d’alimentació. I a l’altre extrem, hi ha el port de sortida, on es

podrà sel·leccionar la tensió mitjançant un potenciometre, obtenint una tensió amb un

rang de 2 V – 40 V DC. A més, disposa d’un visualitzador de 7 segments de tres dígits

on es mostra la tensió d’entrada o sortida segons es sel·leccioni mitjançant un pulsador.

Imatge 28. Regulador de tensió

Taula 17. Característiques del regulador de tensió

Fabricant Cincon

Model TR70A12

Tensió d’entrada 94 - 264 V AC

Tensió de sortida 12 V DC

Potència 70 W

Corrent sortida 5,5 A

Longitud del cablejat 720 mm

Model LM2596S

Tensió d’entrada 4 V – 40 V DC

Tensió de sortida 1,25 V – 37 V DC

Potència màxima de sortida 15 W

Corrent sortida 2 A

Pes 10 g

Dimensions 43 x 23 x 5 mm

68


8.4.6 Mòdul de relés

Mòdul de relès format per quatre relés independents. S’ha escollit aquest mòdul perqué

disposa de quatre relés, de manera que restaràn dos relés lliures per a futures

ampliacions o millores. Cadascun d’ells estarà alimentat a 5 V de corrent contínua, i en

el moment de rebre la senyal d’entrada, s’energitzarà la bobina i tancarà el contacte

subministrant la tensió que estigui aplicada a l’entrada del contacte a l’element

corresponent.

Imatge 29. Mòdul de relés

Taula 18. Característiques del mòdul de relés

8.4.7 Final de carrera

Per requisits de disseny es necessiten tres finals de carrera, un per cada eix. S’han

escollit tres sensors de final de carrera de tipus pistó que seran accionats quan l’actuador

de la base del seu eix faci contacte amb el sensor. El motiu perquè s’ha escollit aquest

tipus de sensor és perquè compleix els requisits de disseny i són de fàcil accès.

Imatge 30. Final de carrera

Taula 19. Característiques del final de carrera

Fabricant Relay Mobile

Model XD104

Alimentació 5 V DC

Corrent de sortida 10 A

Ports de sortida 12

Pes 56 g

Dimensions 75 x 55 x 20 mm

Fabricant Omron

Model Z-15GQ55-B

Alimentació 5 V DC

Corrent nominal 15 A

Contacte SPDT (1 pol, doble

contacte)

Pes 50 g

Dimensions 49,2 x 17,45 mm

69


8.4.8 Ventilador

Per a la refrigeració dels components electrònics en general, pero sobretot per a la

millora de la refrigeració dels drivers de motor, s’instal·larà un ventilador a sobre el

conjunt de plaques electròniques.

El ventilador escollit es tracta d’una motor rotatori alimentat a 12 V de corrent contínua

mitjançant un relé, de 42 mm de diàmetre i que estarà en funcionament sempre que la

fresadora estigui en marxa. L’alimentació d’aquest es realitzarà a travès d’un relé

controlat pel codi de programa activant o desactivant la sortida digital corresponent de

la placa Arduino.

Taula 20. Característiques del ventilador

Imatge 31. Ventilador

Tensió 12 V DC

Corrent admisible 0,1 A

Diàmetre 42 mm

Longitud del cablejat 150 mm

70


8.5 SOFTWARE ESCOLLIT

Per a la gestió i control de la màquina fresadora s’han escollit els següents programes:

Imatge 32. Diagrama del software escollit

INKSCAPE 0.91

Per a la generació del codi de coordenades (codi Gcode) a partir d’un dibuix o un

plànol, s’ha escollit el programa Inkscape 0.91 ja que és el més utilitzat per aquest tipus

d’aplicacions. És un programa gratuït, de codi lliure i de fàcil instal·lació. El programa

admet qualsevol arxiu de tipus imatge, plànol i amb format de la majoria de programes

comercials d’edició i modificació d’imatges i plànols. Permet crear i editar diagrames,

línies, logotips, gràfics, i imatges complexes. Ofereix un entorn visual, i tot i que

disposa de múltiples icones per a realitzar accions, el seu funcionament es senzill i

intuïtiu.

Inkscape 0.91 disposa de missatges flotants els quals faciliten la utilització dels botons,

comandaments i ordres.

Imatge 33. Entorn del programa Inkscape

Inkscape 0.91 Firmware Marlin CNC Control

71


FIRMWARE MARLIN

El controlador escollit es el Marlin per ser el més conegut i utilitzat i sobretot per la

seva integració fluïda amb el software escollit anteriorment. Tal i com s’ha mencionat

anteriorment, aquest software interacciona directament amb el hardware i mitjançant les

funcions del programa principal i la configuració de les llibreries que inclou, gestiona i

executa el codi de coordenades que indica les diferents coordenades on es té de

posicionar l’eina en tot moment per a realitzar el traçat correcte.

Tant el firmware Marlin com el Grbl comentat anteriorment, es poden executar amb

Arduino Mega i Ramps 1.4, però desprès d’haver treballat amb aquest firmware i tambè

el firmware Grbl, s’ha considerat escollir el Marlin per la seva millor adaptació.

CNC CONTROL

Per al control de la màquina fresadora s’ha escollit el software CNC Control perqué tot i

tenir unes característiques molt semblants amb el programa Pronterface, disposa d’un

entorn de treball amb major nitidesa i més intuitiu. A més en tot moment es pot

visualitzar amb valors numèrics la posició on es troba cada eix i la distància que recorre

en tot moment. Incorpora icones de homing de cada eix i del conjunt dels tres eixos.

Imatge 34. Entorn del programa CNC Control

72


9. PLANIFICACIÓ

La planificació del projecte vigent es centra en tres fases principals on cada fase inclou

diverses activitats que a continuació s’expliquen.

Fase 1: Estructura.

Prepararació i muntatge dels elements estructurals: en aquesta activitat es tallaran a les

mesures corresponents tot el conjunt de perfils que formen l’estructura de la màquina. A

continuació, mitjançant angles i tornilleria, es fixaran tal i com indiquen els plànols.

Una vegada units els perfils formant l’estructura principal, es procedirà a tallar

cadascuna de les bases de cada eix. Seguidament es continuarà amb la mecanització de

les plaques adaptadores i el muntatge dels cargols sense fi, els cilindres guia i els seus

suports.

Fase 2: Hardware.

Cablejat i muntatge elèctric: en aquesta activitat es fixaran els motors de cada eix a

l’estructura mitjançant els seus suports, es fixarà el motor de la fresadora al seu suport,

s’instal·larà el conjunt de la placa de control i perifèrics i els sensors de final de carrera.

A continuació, es procedirà a instal·lar el cablejat tal i com indica el plànol elèctric.

Fase 3: Software i regulació.

Instal·lació del software i test: en aquest pas es procedirà a instal·lar a l’ordinador el

conjunt de programes de control de la fresadora i comunicació amb la placa.

Seguidament es modificarà el software inicial segons necessitat i es realitzaran diferents

tests de prova per a possibles ajustaments i/o detecció de possibles errades.

73


Diagrama de Gantt

La planificació s’ha realitzat per activitats separades per a una jornada de treball de vuit hores diàries, on es realitzen quatre hores al matí (M) i

quatre hores a la tarda (T).

74


10. ORDRE DE PRIORITAT ENTRE ELS DOCUMENTS BÀSICS

Per evitar qualsevol discrepància en el cas d’existir algun error en la documentació,

l’ordre de prioritat que s’estableix entre els documents, de major a menor prioritat és

el següent:

Plànols

Plec de condicions

Pressupost

Memòria

ANNEXES



76


ÍNDEX

1. DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA

2. CÀLCULS

3. ALTRES DOCUMENTS

3.1 ESQUEMA DRIVER MOTOR DRV8825

3.2 ESQUEMA ARDUINO MEGA 2560

3.3 ESQUEMA RAMPS 1.4

3.4 PROGRAMA DE CONTROL

3.5 ESTRUCTURA SEGUIDA

3.5 PROCÉS DE MUNTATGE

77


1. DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA

Per a l’elaboració del present projecte, es disposa d’informació a nivell de control i

programació de la fresadora, ja que tant el firmware com els programes de control són

lliures i estan a disposició de qualsevol que hi estigui interessat. Es tracta de firmware

bàsic de control per una fresadora o una impressora 3D, el qual ha de ser configurat

segons els components de que disposa la fresadora o la impressora 3D. A més, és

possible ampliar i afegir configuració per a nous components.

Pel que respecta a nivell constructiu, la informació de que es disposa és força minsa. La

majoria de fresadores indsutrials són de grans dimensions i de disseny i estructura

diferent a la d’aquest projecte. D’altra banda, existeixen alguns fresadores de reduïdes

dimensions, però la gran majoria estan fabricades amb fusta, i no compleix els objectius

d’aquest projecte.

A partir de la informació disponible, es sel·leccionarà el material i els components

elèctrics i electrònics adequats. Es realitzarà el disseny de l’estructura i distribució de

components. A continuació es procedirà al muntatge. I per acabar es configurarà el

firmware i programa de control selecionat.

78


2. CÀLCULS

Càlcul del nombre de passos per unitat del motor de cada eix

1 volta cargol sense fi = avança 4 mm

1 volta motor = 200 passos (steps)

Per tant,

A més, amb l’utilització del driver de motor DRV8825, 1 step es pot subdividir fins a

32 vegades. Així doncs, com més alt sigui el nombre amb que es pot dividir 1 step, més

alta serà la resolució de la màquina, al poder realitzar desplaçaments més petits.

Es pot concloure, que cada milimetre correspon a 1600 steps. Aquest valor estarà definit

en el software de configuració com a nombre de passos per unitat de cada eix.

79


3. ALTRES DOCUMENTS

3.1 ESQUEMA CONTROLADOR MOTOR DRV8825

Alimentació motor

Microcontrolador

Alimentació lògica

80


3.2 ESQUEMA ARDUINO MEGA 2560

81


3.3 ESQUEMA RAMPS 1.4

82


83


3.4 PROGRAMA DE CONTROL

Programa principal Main.ccp

A continuació, es descriu el significat de cadascun dels codis “G” i “M” definits i

utilitzats en el programa per a realitzar el control de la màquina fresadora. Es pot

observar que tant al codi “G” com el “M” la numeració no es correlativa. Això significa

que els codis que no estan expressats a continuació, no estan definits previament, i son

de lliure assignació i configuració per part de l’usurari.

/**

* -----------------

* Implemented Codes

* -----------------

*

* "G" Codes

*

* G0 -> G1

* G1 - Coordinated Movement X Y Z E

* G2 - CW ARC

* G3 - CCW ARC

* G4 - Dwell S<seconds> or P<milliseconds>

* G5 - Cubic B-spline with XYZE destination and IJPQ offsets

* G10 - Retract filament according to settings of M207

* G11 - Retract recover filament according to settings of M208

* G12 - Clean tool

* G20 - Set input units to inches

* G21 - Set input units to millimeters

* G28 - Home one or more axes

* G29 - Detailed Z probe, probes the bed at 3 or more points. Will

fail if you haven't homed yet.

* G30 - Single Z probe, probes bed at current XY location.

* G31 - Dock sled (Z_PROBE_SLED only)

* G32 - Undock sled (Z_PROBE_SLED only)

* G90 - Use Absolute Coordinates

* G91 - Use Relative Coordinates

* G92 - Set current position to coordinates given

84


* "M" Codes

*

* M0 - Unconditional stop - Wait for user to press a button on the

LCD (Only if ULTRA_LCD is enabled)

* M1 - Same as M0

* M17 - Enable/Power all stepper motors

* M18 - Disable all stepper motors; same as M84

* M20 - List SD card

* M21 - Init SD card

* M22 - Release SD card

* M23 - Select SD file (M23 filename.g)

* M24 - Start/resume SD print

* M25 - Pause SD print

* M26 - Set SD position in bytes (M26 S12345)

* M27 - Report SD print status

* M28 - Start SD write (M28 filename.g)

* M29 - Stop SD write

* M30 - Delete file from SD (M30 filename.g)

* M31 - Output time since last M109 or SD card start to serial

* M32 - Select file and start SD print (Can be used _while_ printing

from SD card files): syntax "M32 /path/filename#", or "M32

S<startpos bytes> !filename#"

* M33 - Get the longname version of a path

* M42 - Change pin status via gcode Use M42 Px Sy to set pin x to

value y, when omitting Px the onboard led will be used.

* M48 - Measure Z_Probe repeatability. M48 [P # of points] [X

position] [Y position] [V_erboseness #] [E_ngage Probe] [L #

of legs of travel]

* M75 - Start the print job timer

* M76 - Pause the print job timer

* M77 - Stop the print job timer

* M78 - Show statistical information about the print jobs

* M80 - Turn on Power Supply

* M81 - Turn off Power Supply

* M82 - Set E codes absolute (default)

* M83 - Set E codes relative while in Absolute Coordinates (G90)mode

85


* M84 - Disable steppers until next move,

or use S<seconds> to specify an inactivity timeout, after

which the steppers will be disabled. S0 to disable the

timeout.

* M85 - Set inactivity shutdown timer with parameter S<seconds>. To

disable set zero (default)

* M92 - Set planner.axis_steps_per_mm - same syntax as G92

* M106 - Fan on

* M107 - Fan off

* M110 - Set the current line number

* M111 - Set debug flags with S<mask>. See flag bits defined in

enum.h.

* M112 - Emergency stop

* M113 - Get or set the timeout interval for Host Keepalive "busy"

messages

* M114 - Output current position to serial port

* M115 - Capabilities string

* M117 - Display a message on the controller screen

* M119 - Output Endstop status to serial port

* M120 - Enable endstop detection

* M121 - Disable endstop detection

* M126 - Solenoid Air Valve Open (BariCUDA support by jmil)

* M127 - Solenoid Air Valve Closed (BariCUDA vent to atmospheric

pressure by jmil)

* M128 - EtoP Open (BariCUDA EtoP = electricity to air pressure

transducer by jmil)

* M129 - EtoP Closed (BariCUDA EtoP = electricity to air pressure

transducer by jmil)

* M140 - Set bed target temp

* M145 - Set the heatup state H<hotend> B<bed> F<fan speed> for

S<material> (0=PLA, 1=ABS)

* M149 - Set temperature units

* M150 - Set BlinkM Color Output R: Red<0-255> U(!): Green<0-255> B:

Blue<0-255> over i2c, G for green does not work.

* M200 - Set filament diameter, D<diameter>, setting E axis units to

cubic. (Use S0 to revert to linear units.)

* M201 - Set max acceleration in units/s^2 for print moves (M201 X1000

Y1000)

86


* M202 - Set max acceleration in units/s^2 for travel moves (M202

X1000 Y1000) Unused in Marlin!!

* M203 - Set maximum feedrate that your machine can sustain (M203 X200

Y200 Z300 E10000) in units/sec

* M204 - Set default acceleration: P for Printing moves, R for Retract

only (no X, Y, Z) moves and T for Travel (non printing) moves

ex. M204 P800 T3000 R9000) in units/sec^2

* M205 - Set advanced settings. Current units apply:

S<print> T<travel> minimum speeds

B<minimum segment time>

X<max xy jerk>, Z<max Z jerk>, E<max E jerk>

* M206 - Set additional homing offset

* M207 - Set Retract Length: S<length>, Feedrate: F<units/min>, and Z

lift: Z<distance>

* M208 - Set Recover (unretract) Additional (!) Length: S<length> and

Feedrate: F<units/min>

* M209 - Turn Automatic Retract Detection on/off: S<bool> (For slicers

that don't support G10/11).

* M218 - Set a tool offset: T<index> X<offset> Y<offset>

* M220 - Set Feedrate Percentage: S<percent> ("FR" on your LCD)

* M221 - Set Flow Percentage: S<percent>

* M226 - Wait until the specified pin reaches the state required:

P<pin number> S<pin state>

* M280 - Set servo position absolute. P: servo index, S: angle or

microseconds

* M300 - Play beep sound S<frequency Hz> P<duration ms>

* M301 - Set PID parameters P I and D

* M304 - Set bed PID parameters P I and D

* M381 - Disable all solenoids

* M400 - Finish all moves

* M401 - Lower Z probe if present

* M402 - Raise Z probe if present

* M407 - Display measured filament diameter in millimeters

* M410 - Quickstop. Abort all the planned moves

* M420 - Enable/Disable Mesh Leveling (with current values) S1=enable

S0=disable

87


* M421 - Set a single Z coordinate in the Mesh Leveling grid. X<units>

Y<units> Z<units>

* M428 - Set the home_offset logically based on the current_position

* M500 - Store parameters in EEPROM

* M501 - Read parameters from EEPROM (if you need reset them after you

changed them temporarily).

* M502 - Revert to the default "factory settings". You still need to

store them in EEPROM afterwards if you want to.

* M503 - Print the current settings (from memory not from EEPROM). Use

S0 to leave off headings.

* M540 - Use S[0|1] to enable or disable the stop SD card print on

endstop hit (requires ABORT_ON_ENDSTOP_HIT_FEATURE_ENABLED)

* M600 - Pause for filament change X[pos] Y[pos] Z[relative lift]

E[initial retract] L[later retract distance for removal]

* M665 - Set delta configurations: L<diagonal rod> R<delta radius>

S<segments/s>

* M666 - Set delta endstop adjustment

* M605 - Set dual x-carriage movement mode: S<mode> [ X<duplication x-

offset> R<duplication temp offset> ]

* M851 - Set Z probe's Z offset in current units. (Negative values

apply to probes that extend below the nozzle.)

* M907 - Set digital trimpot motor current using axis codes.

* M908 - Control digital trimpot directly.

* M909 - DAC_STEPPER_CURRENT: Print digipot/DAC current value

* M910 - DAC_STEPPER_CURRENT: Commit digipot/DAC value to external

EEPROM via I2C

* M350 - Set microstepping mode.

* M351 - Toggle MS1 MS2 pins directly.

*

* ******

* Custom codes - This can change to suit future G-code regulations

********

* M100 - Watch Free Memory (For Debugging Only)

* M928 - Start SD logging (M928 filename.g) - ended by M29

* M999 - Restart after being stopped by error

*/

88


CONFIGURACIÓ DE LES ACCIONS

A continuació es configuren les sortides lliures de la placa per a que realitzin una acció

específica. Primer de tot s’escolleix un codi “M” disponible, que no estigui ocupat per

alguna altra acció, i se li assigna una sortida de la placa, digital o analògica segons

convingui, i el valor que ha de tenir. En el cas d’una sortida digital el valor podrà ser

“high” si s’habilita la sortida per a que suministri tensió de 5 V, o “low” per a

deshabilitar la sortida a 0 V.

En el cas de la sortida analògica, es segueix el mateix procediment que una sortida

digital, pero en comptes d’assignar nivell alt o nivell baix, s’assigna un valor el qual

correspon a la tensió de 5 V, de manera que per obtenir menys tensió s’ntroduirà un

valor proporcional, que correspondrà a una tensió proporcional del total de 5 V.

//////////////////////////////////////////////////////////////////////

// G-CODE HANDLING

//////////////////////////////////////////////////////////////////////

inline void gcode_M86() {

OUT_WRITE(59, HIGH); // Habilita sortida digital 59 i posa

ventilador en ON

}


OUT_WRITE(59, LOW); // // Deshabilita sortida digital 59 i posa

ventilador en OFF

}


OUT_WRITE(63, LOW); // Deshabilita sortida digital 63 i posa

la sortida del relé 4 en OFF

}


OUT_WRITE(63, HIGH); // Habilita sortida digital 63 i posa

la sortida del relé 4 en ON

}


analogWrite(6, 0); // Habilita sortida digital PWM 6 i posa

el spindle al 0%

}



el spindle al 25%

}

89




el spindle al 50%

}



el spindle al 75%

}



el spindle al 100%

}

// HANDLE A KNOWN G, M, OR T

SWITCH (COMMAND_CODE) {

CASE 'G': SWITCH (CODENUM) {

CASE 86: // M86 - Posa el ventilador en ON

GCODE_M86();

BREAK;

CASE 87: // M87 - Posa el ventilador en OFF

GCODE_M87();

BREAK;

CASE 88: // M88 - Posa l’electronica del spindle a ON

GCODE_M88();

BREAK;

CASE 89: // M89 - Posa l’electronica del spindle a OFF

GCODE_M89();

BREAK;

CASE 92: // M92 – Fixa els passos per unitat dels eixos

GCODE_M92();

BREAK;

CASE 93: // M93 - Posa el spindle al 0%

GCODE_M93();

BREAK;


GCODE_M94();

BREAK;


GCODE_M95();

BREAK;


GCODE_M96();

BREAK;


GCODE_M97();

BREAK;

90


Llibreria Configuration.h

// Define this to have the electronics keep the power supply off on

startup. If you don't know what this is leave it.

#define PS_DEFAULT_OFF //Es defineix apagada per defecte la font

d’alimentació

CONFIGURACIÓ DE LA CARRERA DE CADA EIX

En aquest apartat, es defineix la carrera de cada eix en milímetres. La posició inicial de

cada eix, denominada MIN_POS es defineix com a 0. Cada vegada que s’inicii la

fresadora, es portarà al seu punt inicial, conegut com a home, i a partir d’allí la distància

màxima que pot recorre cada eix es la definida a continuació com a MAX_POS.

//////////////////////////////////////////////////////////////////////

// Z Probe Options

//////////////////////////////////////////////////////////////////////

// ENDSTOP SETTINGS:

// Sets direction of endstops when homing; 1=MAX, -1=MIN

// :[-1,1]

#define X_HOME_DIR -1

#define Y_HOME_DIR -1

#define Z_HOME_DIR -1

#define min_software_endstops true // If true, axis won't move to

coordinates less than HOME_POS.

#define max_software_endstops true // If true, axis won't move to

coordinates greater than the defined lengths below.

// Travel limits after homing (units are in mm)

#define X_MIN_POS 0 //Es defineix el valor incial de l’eix X

#define Y_MIN_POS 0 //Es defineix el valor incial de l’eix Y

#define Z_MIN_POS 0 //Es defineix el valor incial de l’eix Z

#define X_MAX_POS 200 //Es defineix el valor màxim de l’eix X

#define Y_MAX_POS 200 //Es defineix el valor màxim de l’eix Y

#define Z_MAX_POS 80 //Es defineix el valor màxim de l’eix Z

91


CONFIGURACIÓ DELS MOVIMENTS

En aquest apartat es defineixen diferents valors. Primer de tot es defineix el nombre de

passos per unitat o gir de motor, que s’han calculat anteriorment. I es manté l’ultim

valor establert per defecte degut a que no es utilitzat en el cas que ens ocupa.

Seguidament es defineix el valor màxim d’avanç i el valor màxim d’acceleració per als

tres eixos, mantenint l’últim valor dels quatre per defecte com s’ha dit anteriorment.

Finalment es defineix el valor d’acceleració durant les tasques de fresat, l’acceleració

per a mooviments de retorn i l’acceleració per a moviments de desplaçament d’un punt

a un altre.

//////////////////////////////////////////////////////////////////////

//Movement Settings

//////////////////////////////////////////////////////////////////////

#define DEFAULT_AXIS_STEPS_PER_UNIT {1610,1600,1600,500}

//Es defineix el valor de passos per unitat de cada eix

#define DEFAULT_MAX_FEEDRATE {15, 15, 5, 25}

//Es defineix el valor màxim d’avanç de cada eix en

(mm/seg) (valor per defecte: 10,10,5,25(mm/sec))

#define DEFAULT_MAX_ACCELERATION {500,500,100,10000}

//Es defineix el valor màxim d’acceleració de cada eix

(valor per defecte: 200,200,100,10000, X,Y,Z,E))

#define DEFAULT_ACCELERATION 3000

//Es defineix el valor d’acceleració per defete de cada eix

(valor per defecte: 3000, per a X,Y,Z,E en mm/s^2 per

moviments de fresat)

#define DEFAULT_RETRACT_ACCELERATION 3000

//Es defineix el valor d’acceleració de retorn per defete

de E (valor per defecte: 3000, en mm/s^2)

#define DEFAULT_TRAVEL_ACCELERATION 3000

//Es defineix el valor d’acceleració de desplaçament,

(valor per defete: 3000, per a X, Y, Z en mm/s^2)

// Individual Axis Homing

#define INDIVIDUAL_AXIS_HOMING_MENU

/Es defineix que l’operació homing es realitzi en cada eix de forma

individual

92


CONFIGURACIÓ DELS SERVOMOTORS

En aquest apartat, es defineix el nombre de servomotors totals de que disposa la

màquina fresadora. En aquest cas, disposa de 3 servomotors, corresponents als motors

d’accionament dels 3 eixos X, Y, Z.

Seguidament, es manté per defecte el valor definit d’espera entre la finalització d’un

moviment i l’inici del següent, de 300 microsegons.

//////////////////////////////////////////////////////////////////////

// Number of servos

//////////////////////////////////////////////////////////////////////

// If you select a configuration below, this will receive a default

value and does not need to be set manually

// set it manually if you have more servos than extruders and wish to

manually control some

// leaving it undefined or defining as 0 will disable the servo

subsystem

// If unsure, leave commented / disabled

#define NUM_SERVOS 3 //Es defineix el nombre total de servomotors

// Delay (in microseconds) before the next move will start, to give

the servo time to reach its target angle.

// If the servo can't reach the requested position, increase it.

#define SERVO_DELAY 300 //Es defineix el retard entre moviments

// Servo deactivation

// With this option servos are powered only during movement, then

turned off to prevent jitter.

//#define DEACTIVATE_SERVOS_AFTER_MOVE

93


3.4 ESTRUCTURA SEGUIDA

En el següent diagrama es mostra l’estructura seguida.

Redacció de l'informe

Teoria Pràctica

Revisió i control

Tests de prova Ajustaments

Fabricació i muntatge

Mecanització dels elements estructurals Muntatge de l'estructura, components mecànics i

electrònics

Preparació prèvia

Compra de material Instal·lació de software Programació

Disseny

Estructura Distribució de components

Investigació

Recolecta d'informació Previsió de materials necessàris Identificació de materials i

recursos disponibles

Idea

Identificació de problemes en el sector Selecció d'un tema Estudi de viabilitat (temps, cost, esforç)

94


3.5 PROCÉS DE MUNTATGE

Estructura i bases de cada eix

Preparació de la base de l’eix Y

95


Mecanització de les plaques adaptadores

96


Muntatge eix Y

97


Muntatge eix X

98


Muntatge eix Z

99


Ubicació dels finals de carrera a l’estructura

Eix X Eix Z

Eix Y

100


Aspecte final de l’estructura

Eix X

Eix Y Eix Z

101


Motors

Eix X Eix Y

Eix Z Font d‘alimentació Spindle

102


Components electrònics

PLÀNOLS



104


ÍNDEX

1. PLÀNOL SITUACIÓ

2. PLÀNOL EMPLAÇAMENT

3. ESQUEMA ELECTRIC

4. PLÀNOLS ELEMENTS ESTRUCTURALS

5. PLÀNOLS ELEMENTS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS

6. PLÀNOLS DE CONJUNTS

B1A1 B5B3B2A2 A3 B4A4 A5 B9B8A8 A9 B10A10

N

ELEC

TRO

NIC

A S

PIN

DLE

220-240 VAC

ARDUINO MEGA/RAMPS 1.4

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

2B2A1A1B

2B2A1A1B

2B2A1A1B

Z

Y

X

2B2A1A1B

2B2A1A1B

Z-

Y-

X-

+-S

Vout +

Vout -

EndStop X

EndStop Y

EndStop Z

MOTOR EIX X

A

C

B D

MOTOR EIX Z

MÒDUL DE RELÉS

SPINDLE

1 2 3 4

F

5 V0 V

SPINDLE1

2

3

21

20

SERVOS

AUX-2

F

N

220-240 VAC

PS-ON

FRESADORA

P - EE001

41

42

Vin +

Vin -+ +

C1 D1

H1LM2596


CN1

CN2

5 V VCC

SERVOS5 V

5 V

5 V

5 V

GND

GND

GND

GND

D11

D6

D5

D4

AUX-25 V GND

A5/D59 A9/D63

A12/D66 A11/D66

D48

D44 D42

A10/D64

12 V 0 V12 V 0 V11 A 5 A

Vin Vout +

Vout -

FONT D'ALIMENTACIÓ

C2

+C R

D4

D1

D3

D2

ESTABILITZADOR

N1 N2

MOTOR EIX Y

A

C

B D

A

C

B D

GNDIN1IN2

IN4Vcc

IN3

K1

K2

GND

K3

K4

IN2

GND

IN2

GND

IN2

GND

IN2

EndStop X

EndStop Y

EndStop Z

MOTOR EIX X

A

C

B D

MOTOR EIX Z

SPINDLE

1

2

3

CN2

MOTOR EIX Y

A

C

B D

A

C

B D

41

42

12

34

56

789

10

11121314

15161718

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

P - EE002

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

P - EE003

Vin Vout +

Vout -

+C R

D4

D1

D3

D2

ESTABILITZADOR

N1 N2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

P - EE004

Vout +

Vout -

Vin +

Vin -+ +

C1 D1

H1LM2596

C2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

P - EE005

GNDIN1IN2

IN4Vcc

IN3

K1

K2

GND

K3

K4

IN2

GND

IN2

GND

IN2

GND

IN2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

P - EE006

ARDUINO MEGA/RAMPS 1.4

2B2A1A1B

2B2A1A1B

2B2A1A1B

Z

Y

X

2B2A1A1B

2B2A1A1B

Z-

Y-

X-

+-S

1 2 3 4

SERVOS

AUX-2

PS-ON 5 V VCC

12 V 0 V12 V 0 V11 A 5 A

GND

IN1

IN2

IN4Vcc

IN3

1

2

3

4

5

6

78910

11121314

15161718

20

21

FAN

1:1

SUPORT 001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI

Nº DIBUIX O QUALITAT MATERIAL NOTES I OBSERVACIONS

TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI15

E - 390-1798

1:3

BASE001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI1

E - 115 - 038

1:3

BASE001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI3

E - 115 - 040

1:3

PERFIL001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI1

E - 390 - 0048

1:3

PERFIL ANGULAR001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI1

E - 128 - 094

1:1

SUPORT001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI2

Y - M123.001

1:2

SUPORT001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI2

Y - M123.002

1:2

SUPORT001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI1

Y - M123.003

1:2

SUPORT001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI1

Y - M123.004

1:2

SUPORT001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI1

Y - M123.005

1:2

SUPORT001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI2

Y - M123.006

1:2

SUPORT001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI1

Y - M123.007

APROVAT

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

1:2

SUPORT001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI2

Y - M123.008

APROVAT

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

1:2

SUPORT001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI2

Y - M123.009

APROVAT

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

1:2

SUPORT001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI2

Y - M123.010

APROVAT

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

1:2

SUPORT001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI1

Y - M123.011

1:2

SUPORT001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI1

Y - M123.012

APROVAT

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

1:2

SUPORT001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI1

Y - M123.013

APROVAT

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

1:2

SUPORT001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI1

Y - M123.014

APROVAT

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

1:1

SUPORT SK12001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ACER12

Y - 3D574

1:1

SUPORT SC12UU001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ACER12

Y - 3D571

1:1

SUPORT BK10001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ACER3

E - SFU1204 - 1

1:1

SUPORT BF10001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ACER3

E - SFU1204 - 2

1:1

FEMELLA001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ACER3

E - SFU1204 - 3

1:1

SUPORT001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ACER3

E - SFU1204 - 4

1:1

SUPORT MOTOR001

± 0,2

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI3

M - 3D0270

M23-1.3-1D06-D9-A

1:2

MOTOR001

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

3

MM600 - SUPORT

1:2

SUPORT MOTOR001

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

1 ALUMINI

± 0,2

MM600

1:2

MOTOR001

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

1

1:3

CONJUNT MOTOR - CARGOL SENSE FI001

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

C - 001

1:3

CONJUNT BASE EIX X001

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

C - 002

1:3

CONJUNT BASE EIX Y001

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

C - 003

1:3

CONJUNT BASE EIX Z001

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

C - 004

SUPORT PER A SPINDLE

1:3

CONJUNT BASE EIX Z001

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

C - 005

SUPORT PER A BOLÍGRAF

1:5

001

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

C - 006

1:6

001

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

C - 007

1:6

001

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

C - 008

30.44

001

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

C - 009

1:6

1:7

SUPORT 001

APLICACIONS

PAG Nº

Nº DE PAGS

1

1

25/11/16 J. VALLES

14/12/16

DATA NOMS

DIBUIXAT

APROVAT

MARCA DESCRIPCIÓ

QU

AN

T.

PLÀNOLS O CODIS

CONSTRUCTOR

MATERIALS, NORMES I

ESPECIFICACIONS

PES

UNITARI


TOL.GEN ESCALA

J.R. LOPEZ

MODIFICACIONS

ALUMINI1

C - 010

PLEC DE CONDICIONS



155


ÍNDEX

1. PLEC DE CONDICIONS GENERALS.

2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES.

156


1. PLEC DE CONDICIONS GENERALS, FACULTATIVES, ECONÒMIQUES

I TÈCNIQUES

Capítol Preliminar: Disposicions Generals

Naturalesa i objecte del Plec General

Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec

de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte tenen com a

finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i

precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la

legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de

l'obra, als seus tècnics i encarregats, al Projectista, així com les relacions entre ells i les

seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra.

Documentació del Contracte d'Obra

Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre

de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o

contradicció aparent:

1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte

d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix.

2. El Plec de Condicions particulars.

3. El present Plec General de Condicions.

4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i

pressupost).

Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte

com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada

document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota

preval sobre la mida a escala.

Capítol I: Condicions Facultatives

Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques

157


El Projectista

Article 3.- Correspon al Projectista:

a) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin.

b) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat,

per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions

complementàries que calguin per aconseguir la solució correcta.

c) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la

direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat.

d) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en

l'acte de la recepció.

e) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure el certificat de final

d'obra.

El Constructor

Article 4.- Correspon al Constructor:

a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i

projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra.

b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn,

desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en

funció del seu propi sistema d'execució de l'obra..

c) Subscriure amb el Projectista l'acte de replanteig de l'obra.

d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les

intervencions dels subcontractistes.

e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que

s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per

prescripció del Projectista, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les

garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d'aplicació.

f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions

que s'hi practiquin.

g) Facilitar al Projectista, amb temps suficient, els materials necessaris per

l'acompliment de la seva comesa.

h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final.

i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva.

j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.

158


Epígraf 2: De les obligacions i drets generals del Contractista

Verificació dels documents del projecte

Article 5.- Abans de començar les obres, el Contractista consignarà per escrit que la

documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra

contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents.

Pla de Seguretat i Salut

Article 6.- El Contractista, a la vista del Projecte que contingui l'Estudi de Seguretat i

Salut o bé l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans

de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció

facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador.

Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de

seguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una

empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms.

Els contractistes i subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mides

preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi

corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per

ells. Els contractistes i subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que

es derivin de l'incompliment de les mides previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de

l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals.

Oficina a l'obra

Article 8.- El Contractista habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula

o taulell adequat, on s'hi puguin extendre i consultar els plànols.

En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció

Facultativa:

- El projecte complet, inclosos els complements que en

el seu cas, redacti el projectista.

- La Llicència d'obres.

- El Llibre d'Ordres i Assistències.

- El Pla de Seguretat i Salut.

- La documentació de les assegurances esmentades en l'article 4.j)

Disposarà a més el Contractista una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment

condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada.

159


El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del

coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació

de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa.

Representació del Contractista

Article 9.- El Contractista està obligat a comunicar a la propietat la persona

designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb

dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles

decisions que es refereixen a la Contracta.

Les seves funcions seran les del Contractista segons s'especifica a l'article 5.

Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions

particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau

superior o grau mig, segons els casos.

El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el

Contractista s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació

compromesa.

L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per

part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà al projectista per ordenar la

paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la

deficiència.

Presència del Contractista en l'obra

Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats,

estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà a la Direcció Facultativa en

les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels

reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a

la comprovació de medicions i liquidacions.

Treballs no estipulats expressament

Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la

bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als

documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació,

ho disposi el Projectista dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a

cada unitat d'obra i tipus d'execució.

En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un

reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi

increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost

en més d'un 10 per 100.

160


Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte

Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de

Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es

comunicaran precisament per escrit al Contractista que estarà obligat a tornar els originals

o les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les

ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de la Direcció Facultativa.

Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui

fer el Contractista, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell

que l'hagués dictat, el qual donarà al Contractista el corresponent rebut si així ho sol·licités.

Article 13.- El Contractista podrà requerir de la Direcció Facultativa, les instruccions

o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte.

Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa

Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o

instruccions dimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través

de Projectista, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions

estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de

la direcció Facultativa, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva

responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida al Projectista, el

qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori

per aquest tipus de reclamacions.

Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Projectista

Article 15.- El Contractista no podrà recusar als Projectistes o personal encarregat

per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin

altres facultatius per als reconeixements i medicions.

Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article

precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels

treballs.

Faltes del personal

161


Article 16.- El Projectista, en el cas de desobediència a les seves instruccions,

manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels

treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris

causants de la pertorbació.

Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres

contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de

Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general

de l'obra.

Epígraf 3: Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans

auxiliars

Camins i accessos

Article 18.- El Contractista disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la

senyalització i el seu tancament o vallat.

La Direcció Facultativa podrà exigir la seva modificació o millora.

Replanteig

Article 19.- El Contractista iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i

assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs

parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva

oferta.

El Contractista sotmetrà el replanteig a l'aprovació de la Direcció Facultativa i una vegada

aquesta hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que

haurà de ser aprovat pel Projectista, i serà responsabilitat del Contractista l'omissió d'aquest

tràmit.

Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs

Article 20.- El Contractista començarà les obres en el termini marcat en el Plec de

Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes

parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en

conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte.

Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a la Direcció

Facultativa del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació.

162


Ordre dels treballs

Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la

Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció

Facultativa estimi convenient variar.

Facilitat per a altres Contractistes

Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista

General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que

siguin encomanats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense

perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per

utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes.

En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa.

Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major

Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident

ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions

fetes per la Direcció Facultativa en tant es formula o tramita el Projecte Reformat.

El Contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la

Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments,

bastides o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import

del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el

que s'estipuli.

Pròrroga per causa de força major

Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Contractista,

aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible

acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per

l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable del Projectista. Per això, el

Contractista exposarà, en un escrit dirigit a la Direcció Facultativa la causa que impedeix

l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis

acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol·licita.

Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra

Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres

estipulats, al·legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa,

a excepció del cas en què havent-ho sol·licitat per escrit no se li hagués proporcionat.

163


Condicions generals d'execució dels treballs

Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les

modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la

responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, lliurin els Projectistes al Contractista,

dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11.

Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de

conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Obres ocultes

Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a

l'acabament de l'edifici, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin

perfectament definits; aquests documents s'extendran per triplicat i se'n lliuraran: un als

Tècnics Projectistes i l'altre al Contractista. Aquests documents aniran firmats pels tècnics

directors i els contractista. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es

consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les medicions.

Treballs defectuosos

Article 28.- El Contractista haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions

exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i

realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en

l'esmentat document.

Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de

l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi

poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials

emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és

competència dels Tècnics Projectistes, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat

valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran exteses i abonades a

bon compte.

Com a conseqüència de l’expressat anteriorment, quan el Tècnic Projectista detecti vicis o

defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col·locats no

reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un

cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que

les parts defectuoses siguin enderrocades o desmuntats i reconstruïdes o instal·lats d'acord

amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta.

Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc o desmuntatge i

reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant el Projectista de l'obra, que ho

resoldrà.

164


Vicis ocults

Article 29.- Si el Tècnic Projectista tingués raons de pes per creure en l'existència de

vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment,

i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per

reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos. Les despeses que ocasionin seran a

compte del Contractista, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a

càrrec de la Propietat.

Dels materials i dels aparells. La seva procedència

Article 30.- El Contractista té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes

classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular

de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada.

Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Contractista haurà de

presentar al Tècnic Projectista una llista completa dels materials i aparells que hagi

d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats,

procedència i idoneïtat de cadascun.

Presentació de mostres

Article 31.- A petició de la Direcció Facultativa, el Contractista li presentarà les

mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra.

Materials no utilitzables

Article 32.- El Contractista, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant-los

ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs,

etc., que no siguin utilitzables en l'obra.

Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de

Condicions particulars vigent en l'obra.

Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni la

Direcció Facultativa, però acordant prèviament amb el Contractista la seva justa taxació,

tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport.

165


Materials i aparells defectuosos

Article 33.- Quan els materials, elements instal·lacions o aparells no fossin de la

qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi,

quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren

adequats per al seu objecte, la Direcció Facultativa donarà ordre al Contractista de

substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es

destinen.

Si el Contractista al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no

estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la

Contracta.

Si els materials, elements instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a

criteri de la Direcció Facultativa, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini,

a no ser que el Contractista prefereixi substituir-los per altres en condicions.

Despeses ocasionades per proves i assaigs

Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori

i, en general, per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del

propietari o del promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya)

Neteja de les obres

Article 35.- Es obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants,

tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que

no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin

perquè l'obra ofereixi bon aspecte.

Obres sense prescripcions

Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i

instal·lacions i pels quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest

Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Contractista s'atendrà, en primer lloc, a

les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i

pràctiques de la bona construcció.

166


Epígraf 4: de les recepcions de les obres i instal·lacions

De les recepcions provisionals

Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, la Direcció Facultativa

comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la

data per a l'acte de recepció provisional.

Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor i la Direcció

Facultativa. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin

intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades.

Practicat un detingut reconeixement de les obres, s'extendrà un acta amb tants exemplars

com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de

garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses.

Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa extendran el Certificat corresponent de

final d'obra.

Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al

Contractista les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini

per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la

recepció provisional de l'obra.

Si el Contractista no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua

de la fiança.

Documentació final d'obra

Article 38.- La Direcció Facultativa facilitarà a la Propietat la documentació final de

les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta

d'habitatges, amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t.

del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril.

Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra

Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament pel

tècnic projectista a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Contractista o

del seu representant. S'extendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per la

Direcció Facultativa amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat

del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança.

167


Termini de garantia

Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions

Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos.

Conservació de les obres rebudes provisionalment

Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre

les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista.

Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i

reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra

o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta.

De la recepció definitiva

Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de

garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data

del qual cessarà l'obligació del Contractista de reparar al seu càrrec aquells desperfectes

inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les

responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció.

Pròrroga del termini de garantia

Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no

es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i la Direcció

Facultativa marcarà al Contractista els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres

necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb

pèrdua de la fiança.

De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida

Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a

retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans

auxiliars, instal·lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar

l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa.

Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits

establerts en l'article 35.

Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en

els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a

criteri de la Direcció facultativa, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.

168


Capítol II: Condicions Econòmiques

Epígraf 1: Principi general

Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre

puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les

condicions contractualment establertes.

Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se

recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de

pagament.

Epígraf 2: Fiances

Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments

següents, segons que s'estipuli:

a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i

10 per 100 del preu total de contracta (art.53).

b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la

mateixa proporció.

Fiança provisional

Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit

provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva

quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions

particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del

pressupost de contracta.

El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa,

haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini

en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el

seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es

faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes

especificades en l'apartat anterior.

El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en

el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en

què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la

carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el

mateix paràgraf.

L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul·la l'adjudicació, i

l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.

169


Execució de treballs amb càrrec a la fiança

Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris

per ultimar l'obra en les condicions contractades, la Direcció Facultativa, en nom i

representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los

directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense

perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la

fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra

que no fossin de recepció.

De la seva devolució en general

Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no

excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La

propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes

causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes...

Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials

Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de la Direcció Facultativa, accedís a

fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part

proporcional de la fiança.

Epígraf 3: Dels preus

Composició dels preus unitaris

Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar

els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

Es consideren costos directes:

a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que

intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra.

b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de

què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució.

c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció

d'accidents i malalties professionals.

170


d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per

l'accionament o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la

unitat d'obra.

e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions,

sistemes i equips anteriorment citats.

Es consideraran costos indirectes:

Les despeses instal·lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems,

tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal

tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes

despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes.

Es consideraran despeses generals:

Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de

l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels

costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest

percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.)

Benefici industrial

El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les

partides anteriors.

Preu d'Execució material

S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors

conceptes excepte el

Benefici Industrial.

Preu de Contracta

El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i

el Benefici Industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu.

171


Preus de contracta. Import de contracta

Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es

contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la

unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest

últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima

normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un

altre de diferent.

Preus contradictoris

Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant

l'Arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o

quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista.

El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis.

Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre la direcció facultativa i el

Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec

de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte

més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus

d'utilització més freqüent en la localitat.

Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del

contracte.

Reclamacions d'augment de preus per causes diverses

Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la

reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar

augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per

a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives).

Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus

Article 56.- En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país

respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de mesurar les unitats d'obra executades, es

respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon

lloc, al Plec General de Condicions particulars.

172


De la revisió dels preus contractats

Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels

preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar

d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total

del pressupost de Contracte.

En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió

corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, rebent

el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per

100.

No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el

Calendari de la oferta.

Emmagatzament de materials

Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagatzaments de materials o

aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit.

Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva

propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

Epígraf 4: Obres per administració

Administració

Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que

calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment,

sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor.

Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents:

a) Obres per administració directa.

b) Obres per administració delegada o indirecta.

173


Obres per administració directa

Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el

Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser la Direcció

Facultativa, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que

calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport

a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el

personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor,

si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui

com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble

personalitat de Propietat i Contractista.

Obres per administració delegada o indirecta

Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que

convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a

delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin.

Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o

indirecte" les següents:

a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del

Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts,

reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant la

Direcció Facultativa en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels

materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui

necessaris per regular la realització dels treballs convinguts.

b) Per part del Contractista, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs,

aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en

definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels

treballs, rebent per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de

les despeses efectuades i abonades pel Contractista.

Liquidació d'obres per administració

Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada

o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions

particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les

despeses d'administració les presentarà el Contractista al Propietari, en relació valorada a la

qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots

ells per la Direcció facultativa:

a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document

adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra.

174


b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació

vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la

seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels

encarregats, capatassos, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i

solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual

corresponguin les nòmines que es presentin.

c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada

d'enderrocs.

d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin

pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és

sempre a compte del Propietari.

A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de

la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un

quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els

mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que

originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del

mateix.

Abonament als constructor dels comptes d'administració delegada

Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes

d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats

de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant.

Independentment, la direcció Facultativa Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la

medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes

valoracions no tindran efectes per als abonaments al Contractista sinó que s'hagués pactat

el contrari contractualment.

Normes per a l'adquisició dels materials i aparells

Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració

delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al

Contractista se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari,

o en la seva representació a la Direcció Facultativa, els preus i les mostres dels materials i

aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los.

175


Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers

Article 65.- Si la Direcció Facultativa advertís en els comunicats mensuals d'obra

executada que preceptivament ha de presentar-li el Contractista, que els rendiments de la

mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement

inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o

similars, li ho notificarà per escrit al Contractista, amb la finalitat que aquest faci les

gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per la Direcció

Facultativa.

Si un cop feta aquesta notificació al Contractista, en els mesos successius, els

rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la

diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes

abans expressats correspondria abonar-li al Contractista en les liquidacions quinzenals que

preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que

fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge.

Responsabilitats del contractista

Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Contractista

només serà responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats

executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o

a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions

legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no

serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons

les normes establertes en aquest article.

En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Contractista està obligat a reparar pel seu

compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats

en el paràgraf anterior.

176


Epígraf 5: De la valoració i abonament dels treballs

Formes diferents d'abonament de les obres

Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i

exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra

cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així:

1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de

l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari.

2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la

bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades.

Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu

invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de

les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que

constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les

diverses unitats.

3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els

materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de la Direcció

Facultativa. S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present

"Plec General de Condicions econòmiques" determina.

5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte.

Relacions valorades i certificacions

Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els

"Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una

relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició

que haurà practicat la Direcció Facultativa.

El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al

resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent

per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles,

tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques"

respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc.

177


Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per extendre aquesta

relació, la Direcció Facultativa li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada,

acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies

a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i

tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o

reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció,

la Direcció Facultativa acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin,

donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir

davant el Propietari contra la resolució de la Direcció Facultativa en la forma prevista en

els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals".

Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, la Direcció

Facultativa expedirà la certificació de les obres executades.

De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi

preestablert.

El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari,

podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que

figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta.

Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es

refereixen, i tindran el caràcter de document i lliuraments a bon compte, subjectes a les

rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc

aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen.

Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la

valoració es refereix. En cas que la Direcció Facultativa ho exigís, les certificacions

s'extendran a l'origen.

Millores d'obres lliurament executades

Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de la Direcció Facultativa,

utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el

Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb

dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense

demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri del Tècnic Director,

no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas

que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o

adjudicada.

Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada

Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole

econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada,

s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació

s'expressen:

178


a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant

partida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert.

b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus

contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats.

c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada

s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra

s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, el Tècnic Director

indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir

per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i

jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que

anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el

percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses

Generals i Benefici Industrial del Contractista.

Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats

Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de

qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per

compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista

tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran

abonats pel Propietari per separat de la Contracta.

A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà

juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el

Plec de Condicions Particulars.

Pagaments

Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts.

L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra

conformades pel Tècnic Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments.

Abonament de treballs executats durant el termini de garantía

Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia

s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així:

179


1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa

justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i la Direcció Facultativa

exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren

en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en

el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en

l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims.

2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús

de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es

valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats.

3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència

de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al

Contractista.

Epígraf 6: De les indemnitzacions mútues

Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres

Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil

(0/000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a

partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra. Les sumes resultants es

descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.

Demora dels pagaments

Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a

què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre

l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de

demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació.

Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes

sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte,

procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials

emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva

quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o

adjudicada.

Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del contracte

fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de

l'esmentada sol·licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la

part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte.

180


Epígraf 7: Varis

Millores i augments d'obra. Casos contraris

Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que el Tècnic Director

hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats,

així com la dels materials i aparells previstos en el contracte.

Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en

les medicions del Projecte, a no ser que la Direcció Facultativa ordeni, també per escrit,

l'ampliació de les contractades.

En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de

la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats

millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que

totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats

contractades.

Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan el Tècnic Director introdueixi innovacions

que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades.

Unitats d'obra defectuoses però acceptables

Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però

acceptable segons la Direcció Facultativa de les obres, aquest determinarà el preu o partida

d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb

l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més

enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini.

Assegurança de les obres

Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el

temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança

coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats.

L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a

nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a

mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà

per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat

conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar

d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció

del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre

el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials

emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al

Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a

allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a

l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat pel Tècnic

Director.

181


En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser

assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de

comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra.

Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els

posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de

recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions.

Conservació de l'obra

Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de

l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari

abans de la recepció definitiva, el Tècnic Director, en representació del Propietari, podrà

disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de

menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta.

En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas

de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que la

Direcció Facultativa fixi.

Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici

sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc.

que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar.

En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i

reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present

"Plec de Condicions Econòmiques".

Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari

Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la

necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que

pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne lliurament

a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que

s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores

fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat.

En el cas que en acabar el contracte i fer lliurament del material, propietats o edificacions,

no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el

Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança.

182


2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES

C_01 MUNTATGE ESTRUCTURAL

390-0048 Perfil de muntatge Bosch d’alimini

Perfil de muntatge Bosch d’alumini anodizat, de longitud 3000 mm i de

secció quadrada de 45x45 mm.

DEFINICIÓ:


secció quadrada de 45x45 mm, canal de 10mm, fixat mitjançant accessoris

específics.

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Tallar segons longitud corresponent.

- Col·locació i nivellació.

- Muntatge.

CONDICIONS GENERALS:

El tall ha de ser realitzat amb l’eina adequada, presentant un tall net formant

un angle recte.

Ha d’estar muntat mitjançant angle Bosch 45x45 mm, cargols amb cap T

M8x30 mm i femelles M8, en contacte amb un altre perfil estructural.

El contacte i assentament amb l’altre perfil ha de ser correcte, sense

presentar tolerancies. Es cubriran els canals amb guia emebellidora de PVC

color negre, i els extrems al descobert es cobriran mitjançant tapes

embellidores específiques de color negre.

183


493-8296 Perfil de muntatge Bosch d’alimini


secció quadrada de 45x45 mm.

DEFINICIÓ:

Perfil de muntatge Bosch d’alumini anodizat, de longitud1000 mm i de

secció quadrada de 45x45 mm, canal de 10mm, fixat mitjançant accessoris

específics.



- Col·locació i nivellació.

- Muntatge.



un angle recte.

Ha d’estar muntat mitjançant angle Bosch 45x45 mm, cargols amb cap T

M8x30 mm i femelles M8, en contacte amb un altre perfil estructural.

El contacte i assentament amb l’altre perfil ha de ser correcte, sense

presentar tolerancies. Es cubriran els canals amb guia emebellidora de PVC

color negre, i els extrems al descobert es cobriran mitjançant tapes

embellidores específiques de color negre.

3D500 Cilindre lineal SF12

Cilindre lineal model SF12, de longitud 650 mm, secció circular de 12 mm

de diàmetre.

DEFINICIÓ:

Cilindre lineal model SF12, de longitud 650 mm, secció circular de 12 mm

de diàmetre, utilitzat com a guia per a les bases de cada eix, fixat mitjançant

els suports corresponents.



- Col·locació i fixació.



un angle recte respecte el cilindre, sense rebaves.

S’instal·laran dos cilindres guia per a cada eix, amb un total de sis.

184


3D571 Suport mòbil SC12UU

Suport mòbil model 3D571, amb denominació comercial SC12UU,

d’alumini amb rodament de boles d’acer a l’interior.

DEFINICIÓ:

Suport mòbil model 3D571, amb denominació comercial SC12UU,

d’alumini amb rodament de boles d’acer a l’interior per a cilindres guia de

diàmetre 12 mm.


- Fixació del suport a la base de cada eix.


La fixació es realitzarà mitjançant 4 cargols M5x20 avellanats, intercalant

una placa mecanitzada d’alumini, obtinguda a partir d’un perfil d’alumini

E-126-019 de dimensions 550x44x5 mm. La placa es fixarà mitjançant

cargols hexagonals M6x20 mm, amb volanderes M6 i femelles en T M6.

S’instal·laran 4 suports per a cada eix, dos aniran alineats i en el seu interior

s’introduiran els cilindres guia.

El contacte i assentament amb la placa, i aquesta amb la base ha de ser

correcte, sense presentar tolerancies, formant un conjunt sòlid.

3D5714 Suport fix SK12

Suport fix model 3D574, amb denominació comercial SK12UU, d’acer.

DEFINICIÓ:

Suport fix model 3D574, amb denominació comercial SK12UU, d’acer per

a cilindres guia de diàmetre 12 mm.


- Fixació del suport a l’estructura de la fresadora.


La fixació es realitzarà mitjançant 2 cargols allen M5x20 amb volanderes

M5, a sobre de avellanats, intercalant una placa mecanitzada d’alumini,

obtinguda a partir d’un perfil d’alumini E-126-019 de dimensions

550x44x5 mm. La placa es fixarà mitjançant cargols hexagonals M6x20

mm, amb volanderes M6 i femelles en T M6.

S’instal·laran 4 suports per a cada eix, un a cada extrem de cada cilindre

guia i en el seu interior s’introduiran els cilindres guia.



185


SFU1204 Cargol sense fi

Kit cargol sense fi, amb denominació comercial SFU1204, amb cargol

d’acer i dos suports extrems.

DEFINICIÓ:

Kit cargol sense fi, amb denominació comercial SFU1204, amb cargol

d’acer, dos suports extrems amb denominació comercial BK10 i BF10.


- Fixació del suports extrems a l’estructura.

- Fixació del suport per a la femella al centre de la base.

- Fixació de la femella de boles al suport central.


El kit conté un cargol sense fi, un suport ectrem BF10, un suport extrem

BK10, una femella de boles de diàmetre 22 mm, 1 suport central per a la

femella de boles i un adaptador 6,35x8 mm per al motor.

La fixació dels suports extrems es realitzarà mitjançant es realitzarà

mitjançant cargols allen M6x50 i femelles en T M6, intercalant la placa

mecanitzada d’alumini, anterior E-126-019, muntada amb els suports fixes.

La femella de boles es fixarà al suport central mitjançant 6 cargols M6x20, i

el suport central es fixarà a la base mitjançant 4 cargols avellanats M5x20

mm.



186


C_02 MUNTATGE ELÈCTRIC

M23-1.3 Motor tipus Nema 23

Motor pas a pas tipus Nema 23 per a l’accionament de la base de cadascun

dels eixos.

DEFINICIÓ:

Motor pas a pas tipus Nema 23 per a l’accionament de la base de cadascun

dels eixos, amb pas angular 1,8º, diàmetre de l’eix 6,35 mm.


- Muntatge de cada motor a l’estructura.

- Disposició del cablejat.


Es muntarà cada motor de cada eix a l’estructura, amb un total de 3 motors,

mitjançant un suport d’alumini amb denominació comercial 3D02070.

L’eix del motor es fixarà al cargol sense fi mitjançant l’adaptador que

disposa el kit cargol sense fi.

Cada suport per al motor es fixarà a l’estructura mitjançant 2 cargols

M5x20 mm, i el motor es fixarà al suport mitjançant 4 cargols M4x25, i

volanderes planes de M4.

L’assentament del motor a sobre el suport i el suport amb l’estructura ha de

ser correcte, sense presentar tolerancies, formant un conjunt sòlid.

Es realitzarà la connexió de cada motor, i es disposarà el cablejat per

l’estructura de manera ordenada, amb un bon acabat fins a l’extrem superior

dret de l’estructura.

187


Z-15GQ55 Final de carrera

Sensor final de carrera de tipus pistó model Z-15GQ55-B.

DEFINICIÓ:

Sensor final de carrera de tipus pistó model Z-15GQ55-B de tipus pulsador

de pistó, per a detectar quan cadascun dels eixos es al seu extrem.


- Muntatge dels finals de carrera a l’estructura.

- Connexió del cablejat.



Es muntarà cada sensor a l’estructura, un per a cada eix, amb un total de 3

sensors. S’utilitzarà una placa d’alumini E-126-019 a mida per la seva

fixació.

Cada sensor es fixarà a la placa mitjançant 2 cargols allen M4x25 mm amb

2 volanderes M4, i la placa es fixarà a l’estructura mitjançant dos cargols

allen M6x20 mm amb dos volanderes M6, i dos femelles en T M6.

L’assentament de la placa i el sensor ha de ser correcte, sense presentar

tolerancies.

Es realitzarà la connexió de cada final de carrera, i es disposarà el cablejat

per l’estructura de manera ordenada, amb un bon acabat fins a l’extrem

superior dret de l’estructura.

Per al cablejat s’utilitzarà cable 1 mm2 per alimentació i cable 0,75 mm

2 per

a transmissió de senyal. S’utilitzaran marcadors per a la identificació del

cablejat.

188


MM600 Motor fresadora

Kit motor per al fresat amb denominació comercial MM600, amb una

potència de 600 W.

DEFINICIÓ:

Kit motor per al fresat amb denominació comercial MM600, amb una

potència de 600 W, velocitat de rotació 2000-13000 r/min i tensió

d’alimentació de 24 - 110 V DC. Inclou font d’alimentació i suport per al

motor.


-Muntatge del suport i el motor.




Es muntarà el suport del motor a la base de l’eix Z mitjançant els cargols

suministrats, i intercalant una placa d’alumini la qual es fixarà al abase

mitjançant 2 cargols hexagonals M6x20 mm, amb dos volanderes M6 i 2

femelles en T M6.

Per al cablejat s’utilitzarà cable 1 mm2 per alimentació i cable 0,75 mm2

per a transmissió de senyal. S’utilitzaran marcadors per a la identificació del

cablejat.

ARDMEGA Placa Arduino Mega 2560

Kit de placa Arduino Mega 2560, microcontrolador Atmega 2560 i 256 kB

de memòria.

DEFINICIÓ:

Kit de placa Arduino Mega 2560, microcontrolador Atmega 2560, 54 pins

E/S digitals, 16 pins d’E analògics, 256 kB memòria.


-Muntatge de la placa.


Es muntarà la placa electrònica a sobre d’una làmina de metacrilat a mida,

la qual es fixarà a l’estructura mitjançant 3 cargols avellanats M6x20 mm i

3 femelles en T M6.

189


RMP14 Placa Ramps 1.4

Placa Ramps 1.4, per a connexió dels controladors del motors i sortides de

la placa anterior Arduino.

DEFINICIÓ:

Placa Ramps 1.4, per a connexió dels controladors del motors i sortides de

la placa anterior Arduino.


-Muntatge de la placa.


Es muntarà la placa electrònica a sobre de la placa Arduino Mega 2560

insertant els pins mascle de la placa Ramps 1.4 en els pins femella de la

placa Arduino. Per a connectar els terminals de la placa s’utilitzarà una

regleta de connexió 2SCSH fixada al costat de la Ramps.



cablejat.

DRV8825 Controlador motor DRV8825

Controlador motor DRV8825 per al control de dels motors pas a pas de

cada eix. Possibilitat de fins a 32 passos.

DEFINICIÓ:

Controlador motor DRV8825 per al control de dels motors pas a pas de

cada eix. Possibilitat de fins a 32 passos.


-Muntatge dels controladors.


Es muntaran els controladors motors en les ubicacions corresponents de la

placa Ramps 1.4. Segons com s’apliqui la tensió a les entrades

corresponents, es pot sel·leccionar el valor de resolució.

190


LM2596S Mòdul ajustable

Mòdul ajustable de tensió model LM2596S, per a poder regular la tensió de

sortida, i visualitzar la tensió d’entrada i sortida.

DEFINICIÓ:

Mòdul ajustable de tensió per a poder regular la tensió de sortida, i

visualitzar la tensió d’entrada i sortida.Tensió d’entrada 4-40 V DC i tensió

de sortida 1,25-37 V DC.


- Muntatge del mòdul.



Es muntarà el mòdul ajustable a sobre d’una làmina de metacrilat a mida, la

qual es fixarà a l’estructura mitjançant 2 cargols avellanats M6x20 mm i 2

femelles en T M6. I mitjançant els cargols sumministrats es fixarà el mòdul

a la làmina de metacrilat.



cablejat.

XD104 Mòdul de relés

Mòdul de relés, model XD104, format per 4 unitats per a poder gestionar

l’alimentació a components de consum.

DEFINICIÓ:

Mòdul de relés, model XD104, format per 4 unitats per a poder gestionar

l’alimentació a components de consum. Alimentació a 5 V DC i sortida a

12 V DC.


- Muntatge del mòdul.


191



Es muntarà el mòdul ajustable a sobre d’una làmina de metacrilat a mida, la

qual es fixarà a l’estructura mitjançant 2 cargols avellanats M6x20 mm i 2

femelles en T M6. I mitjançant els cargols sumministrats es fixarà el mòdul

a la làmina de metacrilat.


2 per


cablejat.

5010S Ventilador

Ventilador a 12 V DC, d’impulsió d’aire, diàmetre 42 mm, per a la

refrigeració dels components electrònics.

DEFINICIÓ:

Ventilador a 12 V DC, d’impulsió d’aire, diàmetre 42 mm, per a la

refrigeració dels components electrònics.


-Muntatge del ventilador.


Es muntarà el ventilador a sobre el conjunt de plaques electròniques

mitjançant 4 separadors roscats mascle-femella 806-6742 i els 4 cargols

suminstrats amb el ventilador.


2 per


cablejat.

ESTAT D’AMIDAMENTS



193


ÍNDEX

CAPITOL C_01 MATERIAL ESTRUCTURAL

CAPITOL C_02 MATERIAL ELÈCTRIC

CAPITOL C_03 VARIS

194


CAPITOL C_01 MATERIAL ESTRUCTURAL

Codi Descripció Uts Longitud

(mm) Parcials Quantitat

466-7354 u Angle Bosch per a estructura

Unió estructural d’alumini. Fabricant Bosch.

Dimensions 20 x 20 mm.

3,00 3,00

3,00

390-1798 u Angle Bosch per a estructura

Unió estructural d’alumini. Fabricant Bosch.

Dimensions 45 x 45 mm.

15,00 15,00

15,00

NRH7915G u Angle metàl·lic pla

Angle per la fixació.

Material: acer inoxidable 4,00 4,00

4,00

2331J4x25 u Cargol allen M4x25 mm

Cargol d’acer, qualitat 8.8. Cabota cilíndrica.

Dimensions 4,0 x 25 mm.

10,00 10,00

10,00




30,00 30,00

30,00




18,00 18,00

18,00




18,00 18,00

18,00

195




390-0335 u Cargol amb cap T, M8x30 mm (kit 10 u)

Cargol d’acer galvanitzat per a unió

estructural.Qualitat 8.8. Mètrica 8.

30,00 30,00

30,00

2331J5x20 u Cargol avellanat M5x20 mm (caixa de

50 u)

Cargol allen d’acer inoxidable.

Mètrica 5.

2,00 2,00

2,00

80611 u Cargol hexagonal M6x20 mm

Cargol amb cabota hexagonal.

Material hacer. Mètrica 6.

8,00 8,00

8,00

2331J6x20 u Cargol phillips M6x20 mm

Cargol d’acer inoxidable.

Cabota tipus phillips.

40,00 40,00

40,00

3D500 u Cilindre lineal SF12 per al guiatge,

diàmetre 12 mm (kit 2 u)

Cilindre per al guiatge. Material acer.

Longitud: 650 mm.

2,00 650,00 2,00

2,00

390-0262 u Femella en T, M5 (kit 10 u)

Unió estructural d’acer inoxidable. Encaix

de 10 mm. Mètrica 5.

3,00 3,00

3,00




3,00 3,00

3,00

196







1,00 1,00

1,00

418-0863 u Guia embellidora

Material: PVC. 10,00 1,00 10,00

10,00

SFU1204 u Kit cargol sense fi L-300 mm

Conjunt cargol sense fi + accesoris.

Material acer. Longitud: 300 mm.

1,00 1,00

1,00




1,00 1,00

1,00




1,00 1,00

1,00

B00PM2LQDG u Làmina metacrilat transparent

700x500x3 mm

Làmina de metacrilat transparent. Mesures

700 x 500. Gruix 3 mm.

1,00 1,00

1,00

E-152-012 u Panell alumini 1260x240x22,5 mm

Panell d’alumini per a les bases de cada eix.

Longitud 1260 mm.

1,00 1,00

1,00

197




E-128-094 u Perfil angular 360x45x2 mm

Perfil d’alumini. Longitud 360 mm.

2,00 2,00

2,00

E-126-019 u Perfil d’alumini 550x44x5 mm

Perfil destinat a la fabricació de plaques de

suport.

4,00 4,00

4,00

493-8296 u Perfil de muntatge Bosch alumini

1000x45x45 mm

Perfil estructural d’alumini. Fabricant

Bosch.

1,00 1,00

1,00

390-0048 u Perfil de muntatge Bosch alumini

3000x45x45 mm

Perfil estructural d’alumini. Fabricant

Bosch.

1,00 1,00

1,00

3D02070 u Placa suport motor (kit 2 u)

Placa d’alumini per a motors tipus Nema

23.

2,00 2,00

2,00

360757 u Suport angular (kit 2 u)

Suports utilitzats per a fixació.

Material: acer.

2,00 2,00

2,00

3D574 u Suport fix SK12 per als cilindres guia

(kit 4 u)

Suports per la fixació dels cilindres guia en

els seus extrems. Material: acer.

3,00 3,00

3,00

198




423-6607 u Suport d'altura regulable

Cargol d’anivellació d’acer galvanitzat amb

potes de cautxú vulcanitzat. M8. 4,00 4,00

4,00

3D571 u Suport mòbil SC12UU per als

cilindres guia (kit 4 u)

Suports per als cilindres guia.

Material: acer.

3,00 3,00

3,00

390-0183 u Tapa embellidora (caixa 10 u)

Material: Poliamida.

10,00 10,00

10,00

525-925 u Volandera plana M4 (caixa 250 u)

Volandera d’acer galvanitzat. Mètrica 4.

Gruix 0,8 mm.

1,00 1,00

1,00



Gruix 1 mm.

1,00 1,00

1,00



Gruix 1,6 mm.

1,00 1,00

1,00

199


CAPITOL C_02 MATERIAL ELÉCTRIC



233-487 u Brida Nylon L=30 mm (caixa 100 u)

Brida per a la subjecció del cablejat

1,00 1,00

1,00

H05VK075 m Cable 0,75 mm2 (diversos colors)

Cable de secció 0,75 mm2. Aïllament PVC.

15,00 1,00 15,00

15,00

H05VK1 m Cable 1 mm2 (diversos colors)

Cable de secció 1 mm2. Aïllament PVC.

15,00 1,00 15,00

15,00

720-2714 u Cadena porta cables

Cadena per al guiatge del cablejat.

Material Igumid G. Longitud 1000 mm.

1,00 1,00

1,00

178289-7 u Connector AMP femella 1x3p

Connector AMP serie Dynamic D-3100.

1,00 1,00

1,00

1-917659-8 u Connector AMP mascle 1x3p


1,00 1,00

1,00

1918 u Connector AMP femella 2x10p


1,00 1,00

1,00

178803-8 u Connector AMP mascle 2x10p


1,00 1,00

1,00

DRV8825 u Driver motor DRV8825

Component electrònic per al control de motors

pas a pas.

3,00 3,00

3,00

200




408-198 u Funda per cable extensible (PET) 5 mm

Funda protectora de diàmetre 5 mm.

Material: tereftalat de polietilè.

2,00 5000 2,00

2,00




2,00 5000 2,00

2,00




2,00 5000 2,00

2,00

ARDMEG u Kit Arduino Mega 2560

Conjunt format per una placa electrònica

Arduino Mega 2560 + accessoris.

1,00 1,00

1,00

MM600 u Kit motor de fresadora

Conjunt format per motor 600 W,

Suport i font d’alimentació.

1,00 1,00

1,00

408-4670 u Marcador cable 0-9 (caixa 200 u)

Marcadors numèrics per a la identificació

del cablejat. Material: nylon.

1,00 1,00

1,00

LM2596S u Mòdul ajustable

Placa electrònica per a la visualització

i regulació de la tensió de sortida.

1,00 1,00

1,00

XD104 u Mòdul de relés

Mòdul de quatre relés per a l’alimentació

de components.

1,00 1,00

1,00

201




M23-1.3-

1D06-D9-A u Motor tipus Nema 23 Motor pas a pas per a cadascun dels eixos.

Pas angular: 1,8º.

1,00 1,00

1,00

175196-2 u Pin AMP femella

Terminal rectangular femella per

als conectors serie Dynamic.

25,00 25,00

25,00

917512-5 u Pin AMP mascle

Terminal rectangular mascle per

als conectors serie Dynamic.

25,00 25,00

25,00

RMP14 u Placa Ramps 1,4

Placa electrònica interface entre

Arduino Mega i drivers dels motors.

1,00 1,00

1,00

2SCSH u Regleta de connexió

Regleta per a la connexió del cablejat.

1,00 1,00

1,00

Z-15GQ55-B u Sensor final de carrera

Pulsador per a la detecció del final

de carrera de cada eix.

3,00 3,00

3,00

806-6742 u Separador roscat mascle-femella M4

L=50 mm

Separadors roscats hexagonals. Mètrica 4.

Material: llautó.

4,00 4,00

4,00

5010S u Ventilador 12 V

Ventilador de diàmetre 45 mm.

Tensió: 12 V.

1,00 1,00

1,00

202


CAPITOL C_03 VARIS


(mm) Parcials

Quantitat

TR70A12 u Font d’alimentació 12 V

Font amb tensió d’entrada 220-240 V AC,

i tensió de sortida 12 V DC.

1,00 1,00

1,00

4CNCEN u Kit abraçadera de pressió (Kit 4 u)

Abraçaderes de pressió per a subjecció,

força de subjecció: 85kg.

1,00 1,00

1,00

VEC11 u Kit adaptador (1-7 mm)

Conjunt per a fixar les freses.

1,00 1,00

1,00

KU102900 u Kit freses carbur de tungsté

Conjunt de 10 freses de

carbur de tungsté.

1,00 1,00

1,00

Tool Mart u Kit freses HSS

Conjunt de freses d’acer.

Diàmetre:1,5 – 7 mm.

1,00 1,00

1,00

PRESSUPOST



204


ÍNDEX

1. PREUS UNITARIS.

2. QUADRE DE DESCOMPOSATS

3. PRESSUPOST

4. RESUM PRESSUPOST

205


1. PREUS UNITARIS

MÀ D’OBRA

Codi Ut. Descripció Preu

CHT000 h Oficial de 1ª muntador a taller 37,00 TRENTA-SET EUROS

CHE000 h Enginyer tècnic 58,00 CINQUANTA-VUIT EUROS

MATERIAL ELÈCTRIC


233-487 u Brida Nylon 30 mm

(caixa 100 u) 5,27 CINC EUROS amb VINT-I-SET CÈNTIMS

H05VK075 u Cable 0,75 mm2

(diversos colors) 0,14 CATORZE CÈNTIMS

H05VK1 u Cable 1 mm2 (diversos

colors) 0,16 SETZE CÈNTIMS

720-2714 u Cadena porta cables 27,23 VINT-I-SET EUROS amb VINT-I-TRES

CÈNTIMS

178802-3 u Connector AMP femella

1x3p 1,11 UN EURO amb ONZE CÈNTIMS

178128-3 u Connector AMP mascle

1x3p 1,08 UN EURO amb VUIT CÈNTIMS

178803-8 u Connector AMP femella

2x10p 3,14 TRES EUROS amb CATORZE CÈNTIMS

1-917659-8 u Connector AMP mascle

2x10p 3,06 TRES EUROS amb SIS CÈNTIMS

1918 u Connector femella

2x10p 1,80 UN EURO amb VUITANTA CÈNTIMS

1917 u Connector mascle

2x10p 1,80 UN EURO amb VUITANTA CÈNTIMS

DRV8825 u Driver motor 10,74 DEU EUROS amb SETANTA-QUATRE

CÈNTIMS

408-198 u Funda per cable

extensible (PET) 5 mm 0,85 VUITANTA-CINC CÈNTIMS

206




extensible (PET) 10 mm 1,22 UN EURO amb VINT-I-DOS CÈNTIMS


extensible (PET) 15 mm 2,32 DOS EUROS amb TRENTA-DOS CÈNTIMS

MM600 u Kit motor de fresadora 107,41 CENT SET EUROS amb QUARANTA-UN

CÈNTIMS

ARDMEG u Kit placa Arduino Mega

2560 119,95

CENT DINOU EUROS amb NORANTA-CINC

CÉNTIMS

408-4670 u Marcador cable 0-9

(caixa 200 u) 6,18 SIS EUROS amb DIVUIT CÈNTIMS

LM2596S u Mòdul ajustable 1,49 UN EURO amb QUARANTA-NOU CÈNTIMS

XD104 u Mòdul de relés 3,85 TRES EUROS amb VUITANTA-CINC

CÈNTIMS

M23-1.3-

1D06-D9-A u Motor tipus Nema 23 33,58

TRENTA-TRES EUROS amb CINQUANTA-

VUIT CÈNTIMS

175196-2 u Pin AMP femella 0,29 VINT-I-NOU CÈNTIMS

917512-5 u Pin AMP mascle 0,35 TRENTA-CINC CÈNTIMS

RMP14 u Placa Ramps 1,4 14,22 CATORZE EUROS amb VINT-I-DOS

CÈNTIMS

2SCSH u Regleta de connexió 4,09 QUATRE EUROS amb NOU CÈNTIMS

806-6742 u Separador roscat mascle-

femella M4 L=50 mm 0,74 SETANTA-QUATRE CÈNTIMS

Z-15GQ55B u Sensor final de carrera 21,26 VINT-I-UN EUROS amb VINT-I-SIS

CÈNTIMS

5010S u Ventilador 12 V 1,68 UN EURO amb SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS

TR70A12 u Font d’alimentació 12 V 19,99 DINOU EUROS amb NORANTA-NOU

CÈNTIMS

207


MATERIAL ESTRUCTURAL


466-7354 u Angle Bosch, 20x20 mm 3,77 TRES EUROS amb SETANTA-

SET CÈNTIMS

390-1798 u Angle Bosch, 45x45 mm 7,38 SET EUROS amb TRENTA-VUIT

CÈNTIMS

2331J4x25 u Cargol allen M4x25 mm 0,08 VUIT CÈNTIMS

2331J5x20 u Cargol allen M5x20 mm 0,05 CINC CÈNTIMS

2331J6x20 u Cargol allen M6x20 mm 0,10 DEU CÈNTIMS

2331J6x50 u Cargol allen M6x50 mm 0,21 VINT-I-UN CÈNTIMS

NRH7915G u Angle metàl·lic pla 1,73 UN EURO amb SETANTA-TRES

CÈNTIMS

2331J6x20 u Cargol Phillips M6x20 mm 0,05 CINC CÈNTIMS

390-0335 u Cargol amb cap en T, M8x30 mm 24,66 VINT-I- CUATRE amb

SEIXANTA-SIS CÈNTIMS

2331J5x20 u Cargol avellanat M5x20 mm

(caixa de 50 u) 14,49

CATORZE amb QUARANTA-

NOU CÈNTIMS

80611 u Cargol hexagonal M6x20 mm 0,10 DEU CÈNTIMS

3D500 u Cilindre lineal SF12 per al guiatge

12 mm 22,91

VINT-I- DOS EUROS amb

NORANTA-UN CÈNTIMS

390-0262 u Femella en T, M5 13,08 TRETZE EUROS amb VUIT

CÈNTIMS


CÈNTIMS


CÈNTIMS

418-0863 u Guia embellidora PVC 1000 mm 3,15 TRES EUROS amb QUINZE

CÈNTIMS

SFU1204.3 u Kit cargol sense fi L=300 mm 52,98 CINQUANTA-DOS EUROS amb

NORANTA-VUIT CÈNTIMS

SFU1204.4 u Kit cargol sense fi L=400 mm 50,35 CINQUANTA EUROS amb

TRENTA-CINC CÈNTIMS

208




700x500x3 mm 11,80

ONZE EUROS amb VUITANTA

CÈNTIMS

E-152-012 u Panell alumini 1260x240x22,5 mm 56,84 CINQUANTA-SIS EUROS amb

VUITANTA-QUATRE CÈNTIMS

E-128-094 u Perfil alumini 360x45x2 mm 12,47 DOZE EUROS amb QUARANTA-

SET CÈNTIMS

E-126-019 u Perfil angular 550x44x5 mm 13,25 TRETZE EUROS amb VINT –I-

CINC CÈNTIMS

493-8296 u Perfil de montatge Bosch alumini

1000x45x45 mm 31,45

TRENTA - UN EUROS amb

QUARANTA-CINC CÈNTIMS

390-0048 u Perfil de montatge Bosch alumini

3000x45x45 mm 66,03

SEIXANTA-SIS EUROS amb

TRES CÈNTIMS

3D02070 u Placa suport motor 21,42 VINT-I-UN EUROS amb

QUARANTA-DOS CÉNTIMS

360757 u Suport angular 7,90 SET EUROS amb NORANTA

CÈNTIMS

423-6607 u Suport d'altura regulable 7,45 SET EUROS amb QUARANTA-

CINC CÉNTIMS

3D574 u Suport fix SK12 per als cilindres

guia 5,07

CINC EUROS amb SET

CÈNTIMS

3D571 u Suport mòbil SC12UU per als

cilindres guia 9,58

NOU EUROS amb CINQUANTA-

VUIT CÈNTIMS

390-0183 u Tapa embellidora poliamida (caixa

10 u) 18,10

DIVUIT EUROS amb DEU

CÈNTIMS

525-925 u Volandera plana M4 acer

galvanitzat (bossa 250 u) 2,94

DOS EUROS amb NORANTA-

QUATRE CÈNTIMS



TRES EUROS amb CINC

CÈNTIMS



QUATR EUROS amb SETANTA-

QUATRE CÈNTIMS

SFU1204.5 u Kit cargol sense fi L=500 mm 55,43 CINQUANTA-CINC EUROS amb

QUARANTA-TRES CÈNTIMS

209


VARIS


4CNCEN u Kit abraçadera de pressió (Kit 4

u) 22,43

VINT-I- DOS amb QUARANTA-

TRES CÈNTIMS

VEC11 u Kit adaptador (1-7 mm) 13,97 TRETZE EUROS amb

NORANTA-SET CÈNTIMS

SKU102900 u Kit freses carbur de tungsté 8,61 VUIT EUROS amb SEIXANTA-

UN CÈNTIMS

Tool Mart u Kit freses HSS 6,03 SIS EUROS amb TRES

CÈNTIMS

210


2. QUADRE DESCOMPOSATS

CAPITOL C_01 MUNTATGE ESTRUCTURAL

(estructura)

Codi Ut. Descripció Preu Quantitat €

EIFRE 1 u Preparació del material per

l’estructura, tallar perfileria,

muntatge dels angles i ajustar.

CHT000 h Oficial 1ª muntador 37,00 8,00 296,00

390-0048 u Perfil Bosch alumini 3000x45x45 mm 66,03 1,00 66,03

493-8296 u Perfil Bosch alumini 1000x45x45 mm 31,45 1,00 31,45

E-128-094 u Perfil alumini 360x45x2 mm 12,47 2,00 24,94

E-152-012 u Panell alumini 1260x240x22,5 mm 56,84 1,00 56,84

466-7354 u Angle Bosch 20X20 mm 3,77 3,00 11,31

390-1798 u Angle Bosch 45X45 mm 7,38 12,00 88,56

390-0335 u Cargol amb cap T M8x30 mm 2,47 24,00 59,28

2331J6x20 u Cargol Phillips M6x20 mm 0,05 12,00 0,60

390-0278 u Femella en T M6 1,30 16,00 20,80

423-6607 u Suport d’altura

regulable

7,45 4,00 29,80

NRH7915G u Angle metàl·lic pla 1,73 4,00 6,92

A%AUX001 % Despeses auxiliars sobre mà d’obra 296,00 0,03 8,88

Suma la partida 696,21

Costos indirectes 2,00 % 13,92

TOTAL PARTIDA 710,13

El preu total de la partida ascendeix a l´esmerada quantitat de SET CENTS DEU EUROS amb

TRETZE CÉNTIMS.

211


El preu total de la partida ascendeix a l´esmerada quantitat de MIL SET CENTS

SEIXANTA-VUIT EUROS amb NOU CÉNTIMS

(guiatge)


GUFRE 1 u Preparació de les plaques i suports: tallar i

mecanitzar suports, tallar cilindres guía,

muntatge suports cilindres guia i plaques.

Regulació i ajust dels cilindres guia.

CHT000 h Oficial 1ª muntador 37,00 41,00 1.517,00

3D500 u Cilindre lineal SF12 22,91 2,00 45,82

3D571 u Suport mòbil SC12UU per a cilindres guía (kit 4 u) 9,58 3,00 28,74

3D574 u Suport fix SK12 per a cilindres guia (kit 4 u) 5,07 3,00 15,21

E-126-019 u Perfil alumini 550x44x5 mm 13,25 4,00 53,00

2331J5x20 u Cargol allen M5x20 mm 0,05 24,00 1,20

232-8439 u Cargol avellanat M5x20 mm 0,29 48,00 13,91

525-931 u Volandera plana M5 0,01 24,00 0,24

80611 u Cargol hexagonal M6x20 0,10 8,00 0,80


390-0278 u Femella en T M6 1,30 8,00 10,40


Suma la partida 1.733,43


TOTAL PARTIDA 1.768,09

212


El preu total de la partida ascendeix a l´esmerada quantitat de SET CENTS

SETANTA-NOU EUROS amb TRES CÉNTIMS.

(suporteria motors)


SMFRE 1 u Preparació de les plaques i suports

dels motors. Muntar cargols sense fi i

suports de fixació. Regulació i ajust

dels cargols sense fi.

Muntar embellidors a l’estructura.


SFU1204.5 u Kit cargol sense fi L=500 mm 55,43 1,00 55,43





232-8439 u Cargol avellanat M5x20 mm 0,29 12,00 3,48

80611 u Cargol hexagonal M6x20 mm 0,10 8,00 0,80


390-0278 u Femella en T M6 1,30 8,00 10,40

390-0183 u Tapa embellidora (kit 10 u) 18,10 1,00 18,10

418-0863 u Guia embellidora PVC 3,15 10,00 31,50





213


CAPITOL C_02 MUNTATGE ELÈCTRIC

(motors)


MOFRE 1 u Fixar els motors dels tres eixos a

l’estructura.

Fixar motor fresadora amb suport.

Fixar sensors final de carrera.

Regulació i ajust de tots els

components.


M23-1.3-1D06 u Motor Nema 23 33,58 3,00 100,74

3D02070 u Placa suport motor 5,35 3,00 16,06

MM600 u Kit motor fresadora 107,41 1,00 107,41

Z-15GQ55-B u Sensor final de carrera 21,26 3,00 63,78


390-0278 u Femella en T M6 1,30 8,00 10,40




360757 u Suport angular (kit 2 u) 7,90 2,00 15,80





El preu total de la partida ascendeix a l´esmerada quantitat de NOU CENTS SIS EUROS amb

SEIXANTA CÉNTIMS.

214


El preu total de la partida ascendeix a l´esmerada quantitat de SIS CENTS

CINQUANTA-SIS EUROS amb QUARANTA CÉNTIMS.

(cablejat estructura)


CBFRE 1 u Cablejar els diferents components,

grimpar terminals, fixar cables i

cadena porta cables a l’estructura.


233-487 u Brida Nylon L=30 mm (caixa 100 u) 5,27 1,00 5,27

720-2714 u Cadena porta cables 27,23 1,00 27,23

H05VK075 u Cable 1m x 0,75 mm2 0,14 10,00 1,40

H05VK1 u Cable 1m x 1 mm2 0,16 10,00 1,60

178128-3 u Connector AMP mascle 1x3p 1,08 1,00 1,08

178802-3 u Connector AMP femella 1x3p 1,11 1,00 1,11

1-917659-8 u Connector AMP mascle 2x10p 3,06 1,00 3,06

178803-8 u Connector AMP femella 2x10p 3,14 1,00 3,14



408-4670 u Marcador cable 0-9 (caixa 200 u) 6,18 1,00 6,18

408-198 u Funda per cable extensible (PET) 5 mm 0,85 2,00 1,70



175196-2 u Pin AMP femella 0,20 25,00 5,91

917512-5 u Pin AMP mascle 0,35 25,00 7,00





215


(electrònica de control)


ECFRE 1 u Muntatge de la placa electrònica de control i

components perifèrics. Cablejar i conexionar.

Software i programació. Test funcional.


CHE000 h Enginyer 58,00 50,00 2.900,00

ARDMEGA u Kit placa Arduino Mega 2560 119,95 1,00 119,95

RMP14 u Placa Ramps 1.4 14,22 1,00 14,22

DRV8825 u Driver motor DRV8825 10,74 1,00 10,74

LM2596S u Mòdul ajustable 1,49 1,00 1,49

XD104 u Mòdul de relés 3,85 1,00 3,85

5010S u Ventilador 12 V 1,68 1,00 1,68

2SCSH u Regleta de connexió 4,09 1,00 4,09

H05VK075 u Cable 1m x 0,75 mm2 0,14 5,00 0,70

H05VK1 u Cable 1m x 1 mm2 0,16 5,00 0,80

806-6742 u Separador roscat mascle-femella

M4 L=50 mm

0,74 4,00 2,96


700x500x3 mm

11,80 1,00 11,80

TR70A12 u Font d’alimentació 12V 19,99 1,00 19,99

216



Suma la partida 3.941,47


TOTAL PARTIDA 4.020,29

El preu total de la partida ascendeix a l´esmerada quantitat de QUATRE MIL VINT EUROS amb

VINT-I-NOU CÉNTIMS.

217


3. PRESSUPOST

CAPITOL C_01 MUNTATGE ESTRUCTURAL

Codi Descripció Quantitat Preu Import

EIFRE Preparació del material per l’estructura,

tallar perfileria, muntatge dels angles i

ajustar. 1,00 710,13 710,13

GUFRE Preparació de les plaques i suports: tallar i

mecanitzar suports, tallar cilindres guía,

muntatge suports cilindres guia i plaques.

Regulació i ajust dels cilindres guia. 1,00 1.768,09 1.768,09

SMFRE Preparació de les plaques i suports dels

motors. Muntar cargols sense fi i suports de

fixació. Regulació i ajust dels cargols sense

fi.

Muntar embellidors a l’estructura. 1,00 779,03 779,03

TOTAL C_01 MUNTATGE ESTRUCTURAL 3.257,26 €

218


CAPITOL C_02 MUNTATGE ELÉCTRIC


MOFRE Fixar els motors dels tres eixos a l’estructura.

Fixar motor fresadora amb suport.

Fixar sensors final de carrera.

Regulació i ajust de tots els components. 1,00 906,60 906,60

CBFRE Cablejar els diferents components,

grimpar terminals, disposar i fixar

cables a l’estructura.

Fixar cadena porta cables a l’estructura. 1,00 656,40 656,40

ECFRE Muntatge de la placa electrònica de control i

components perifèrics. Cablejar i conexionar.

Software i programació. Test funcional. 1,00 4.020,29 4.020,29

TOTAL C_02 MUNTATGE ELÉCTRIC 5.583,29 €

219


CAPITOL C_03 VARIS


4CNCEN Kit abraçadera de pressió (Kit 4 u) 1,00 22,43 22,43

VEC11 Kit adaptador (1-7 mm) 1,00 13,97 13,97

KU102900 Kit freses carbur de tungsté 1,00 8,61 8,61

Tool Mart Kit freses HSS 1,00 6,03 6,03

TOTAL VARIS 51,04 €

220


TOTAL EXECUCIO MATERIAL 8.891,59 €

13,00 % Despeses Generals . 1.155,91

6,00 % Benefici industrial .. 533,49

SUMA DE D.G. y B.I 1.689,40

21,00 % I.V.A. .................................. 2.044,17 2.044,17

TOTAL PRESSUPOST CONTRATA 12.625,16

TOTAL PRESSUPOST GENERAL 12.625,16

El pressupost general ascendeix a l´esmerada quantitat de DOTZE MIL SIS CENTS

VINT-I-CINC EUROS amb SETZE CÈNTIMS.

Tarragona, a 2 de Gener de 2017

LA PROPIETAT ELS TÈCNICS

4. RESUM PRESSUPOST

Capítol Resum Import %

C_01 MUNTATGE ESTRUCTURAL 3.257,26 36,63

C_02 MUNTATGE ELÈCTRIC 5.583,29 62,80

C_03 VARIS 51,04 0,57

ESTUDIS AMB ENTITAT PRÒPIA



222


Estudi Bàsic de Seguretat i Salut

1. Compliment del R.D. 1627/97 de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes de

seguretat i salut a les obres de construcció

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra,

les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així

com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i

salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme

les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el

seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual

s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció.

En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el

contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin,

estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present

document.

El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel

Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la

Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de

sotmetre al'aprovació d'aquesta Administració.

Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre

d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències

hauràde posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el

termini de 24 hores.

Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i

sotcontractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de

totes les mesures de seguretat i salut a l'obra.

Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a

l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret.

La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà

d'incloure el Pla de Seguretat i Salut.

El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant

de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels

treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció

de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels

treballadors.

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no

eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è).

223


2. Principis generals aplicables durant l’execució de l’obra

L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció

preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley

31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents

activitats:

El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja.

L'elecció de l’emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les

seves condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o

circulació.

La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars.

El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les

instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de

corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors.

La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels

diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses.

La recollida dels materials perillosos utilitzats.

L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes.

L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que

s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball.

La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms.

Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat

que es realitzi a l'obra o prop de l'obra.

Els principis d’acció preventiva establerts a l’article 15è de la Llei 31/95 són els

següents:

Evitar riscos.

Avaluar els riscos que no es puguin evitar.

Combatre els riscos a l'origen.

Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció

dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció,

per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la

salut.

224


Tenir en compte l'evolució de la tècnica.

Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill.

Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica,

l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la

influència dels factors ambientals en el treball.

Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual.

Donar les degudes instruccions als treballadors.

L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en

matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines.

L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors

que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i

específic.

L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i

imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es

tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures

preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui

substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives

més segures.

Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com

a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels

seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats

cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu

treball personal.

3. Identificació dels riscos

Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a

l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a

continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns

d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a

d'altres feines.

S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són,

caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la

postura més adient pel treball que es realitzi.

A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures

d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix,

els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors

(reparació, manteniment...).

225


Mitjans i maquinaria

Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades.

Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...).

Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra.

Caiguda de la càrrega transportada.

Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics.

Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes).

Cops i ensopegades.

Caiguda de materials, rebots.

Ambient excessivament sorollós.

Contactes elèctrics directes o indirectes.

Accidents derivats de condicions atmosfèriques.

3.1 Treballs previs



plataformes).

Cops i ensopegades.


Sobreesforços per postures incorrectes.

Bolcada de piles de materials.

Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat,

reaccions químiques).

3.2 Revestiments i acabats

Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics.

Projecció de partícules durant els treballs.


plataformes).

226


Talls i punxades.

Cops i ensopegades.



Bolcada de piles de material.

Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat,

reaccions químiques).

3.3 Instal·lacions



plataformes).

Talls i punxades.

Cops i ensopegades.


Contactes elèctrics directes o indirectes.


Caigudes de pals i antenes.

4. Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del

R.D. 1627/1997)

Treballs amb riscos especialment greus de soterrament, enfonsament o caiguda

d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els

procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball.

Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc

d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors

sigui legalment exigible.

Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica

obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades.

Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió.

227


Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió.

Obres d'excavació de túnels, pou si altres treballs que suposin moviments de terres

subterranis.

Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic.

Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit.

Treballs que impliquin l'ús d'explosius.

Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.

5. Mesures de prevenció i protecció

Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives en front les individuals. A

més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària

i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats

segons la normativa vigent.

Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles

treballs posteriors (reparació, manteniment...).

5.1 Mesures de protecció col·lectiva

Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les

diferents feines i circulacions dins l'obra.

Senyalització de les zones de perill.

Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a

l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors.

Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de

càrrega i descàrrega.

Respectar les distàncies de seguretat amb les instal·lacions existents.

Els elements de les instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants.

Fonamentació correcta de la maquinària d'obra.

Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra.

Utilització de paviments antilliscants.

228


5.2 Mesures de protecció individual

Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de

partícules.

Utilització de calçat de seguretat.

Utilització de casc homologat.

Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials

agressius i minimitzar el risc de talls i punxades.

Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament

sorollosos.

9.1.5.3 Mesures de protecció a tercers

Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi

la calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El

tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar.

Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de

càrrega i descàrrega.

6. Primers auxilis

Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa

vigent.

S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals

s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i enlloc ben

visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències,

ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

7. Seguretat i salut a les obres

Relació de normes i reglaments aplicables.

Data d’actualització: 12/05/1998.

Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92)

Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de

construcción, temporales o móviles.

229


RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97)

Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcción.

Transposició de la Directiva 92/57/CEE

Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene

en projectes d'edificació i obres públiques.

Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE:10/11/95)

Prevención de riesgos laborales.

Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions:

RD 39/1997 de 17 de enero (BOE:31/01/97).

Reglamento de los Servicios de Prevención

Modificacions: RD.780/1998 de 30 de abril (BOE: 01/05/98)

RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el

trabajo.

RD 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo.

En el capítol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en

quant a escales de mà.

Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el

trabajo (O. 09/03/1971)

RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de

cargas que entrañe riesgos, en particular dorso lumbares, para los trabajadores.

RD 488/97 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que

incluyen pantallas de visualización.

RD 664/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a

agentes biológicos durante el trabajo.

RD 665/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a

agentes cancerígenos durante el trabajo.

RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los

trabajadores de equipos de protección individual.

230


RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores

de los equipos de trabajo.

Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobreutilització dels equips de treball.

Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el

trabajo (O. 09/03/1971)

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52)

Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción

Modificacions: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53)

O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66)

Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956

O. de 31 de enero de 1940. Andamios: Cap. VII, art. 66º a 74º (BOE: 03/02/40)

Reglamento general sobre Seguridad e Higiene.

O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II (BOE: 05/09/70;

09/09/70)

Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámica

Correció d'errades: BOE: 17/10/70

O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86)

Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el

estudio de Seguridad e Higiene.

Correcció d'errades: BOE: 31/10/86

O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87)

Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para su

cumplimiento y tramitación.

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de

poblado.

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77)

Reglamento de aparatos elevadores para obras.

Modificació: O. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81)

O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88)

Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de

elevación y Manutención referente a grúas-torre desmontables para obras.

Modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90)

O. de 31 de octubre de 1984 (BOE: 07/11/84)

Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto.

O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87)

Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo

de amianto.

231


RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89)

Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido

urante el trabajo.

O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71)

Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo.

Correcció d'errades: BOE: 06/04/71

Modificació: BOE: 02/11/89

Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD485/1997, RD 486/1997, RD

664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997.

O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98)

S'aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció.

Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos medios

de protección personal de trabajadores.

R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no

metálicos.

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos.

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para

soldadores.


R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de

electricidad.


R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad

contra riesgos mecánicos.


R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de

maniobras.


R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección

personal de vías respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales.



personal de vías respiratorias: filtros mecánicos.


232



personal de vías respiratorias: mascarillas auto filtrantes.



personal de vías respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco.


Normativa d'àmbit local (ordenances municipals).

deeea.urv.catdeeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/2442pub.pdf · 4 DISSENY, CONSTRUCCIÓ I...

Documents

Transcript of deeea.urv.catdeeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/2442pub.pdf · 4 DISSENY, CONSTRUCCIÓ I...