Definicions de cultura

1
Cultura: No existeix, entre els antropòlegs, una definició unitària de cultura: els diferents corrents i autors assenyalen un o altre aspecte com a essencial i donen lloc, de vegades, a definicions mutuament excloents. En una de les primeres definicions, E.B.Tylor la concebé com un tot complex (art, moral, idees, etc.) adquirit per l’home com a membre d’una societat. Posteriorment, altres autors com ara F.Boas assenyalaren la relativitat d’aquest concepte en funció de les variacions en el temps, l’espai o el context social, i accentuaren la irreductibilitat de les cultures concretes a models generals. A.Kroeber, per la seva banda, introduí una interpretació més psicologista de la cultura en considerar-la com un ‘model‘ mental col.lectiu que determina la conducta dels individus. Per la seva banda, B.K.Malinowski concebia la cultura com un tot orgànic, compost d’objectes (eines i béns de consum), així com de normes, creences o idees, destinat a la satisfacció d’una sèrie de necessitats bàsiques per a la preservació de l’individu i de la societat. Semblantment, el funcionalista Radcliffe-Brown també emfasitzava la interdependència entre les diverses parts, bé que subordinava la cultura a la cohesió de l’estructura social. Com a aportació important sobre el concepte de cultura cal esmentar la de l’estructuralisme de C.Lévi-Strauss, el qual ha desenvolupat el concepte de model, en els límits del qual té lloc la conducta dels individus d’una determinada societat. Més recentment, el corrent anomenat ‘materialisme cultural‘ encapçalat per M.Harris, concebeix la cultura com a resultant de la interacció entre uns requisits per a la supervivència dels individus i de les societats, per una banda, i els condicionants tecnologics i ecològics d’aquestes societats, per l’altra.

Transcript of Definicions de cultura

Page 1: Definicions de cultura

Cultura:

No existeix, entre els antropòlegs, una definició unitària de cultura: els diferents corrents i autors assenyalen un o altre aspecte com a essencial i donen lloc, de vegades, a definicions mutuament excloents.

En una de les primeres definicions, E.B.Tylor la concebé com un tot complex (art, moral, idees, etc.) adquirit per l’home com a membre d’una societat.

Posteriorment, altres autors com ara F.Boas assenyalaren la relativitat d’aquest concepte en funció de les variacions en el temps, l’espai o el context social, i accentuaren la irreductibilitat de les cultures concretes a models generals.

A.Kroeber, per la seva banda, introduí una interpretació més psicologista de la cultura en considerar-la com un ‘model‘ mental col.lectiu que determina la conducta dels individus.

Per la seva banda, B.K.Malinowski concebia la cultura com un tot orgànic, compost d’objectes (eines i béns de consum), així com de normes, creences o idees, destinat a la satisfacció d’una sèrie de necessitats bàsiques per a la preservació de l’individu i de la societat.

Semblantment, el funcionalista Radcliffe-Brown també emfasitzava la interdependència entre les diverses parts, bé que subordinava la cultura a la cohesió de l’estructura social.

Com a aportació important sobre el concepte de cultura cal esmentar la de l’estructuralisme de C.Lévi-Strauss, el qual ha desenvolupat el concepte de model, en els límits del qual té lloc la conducta dels individus d’una determinada societat.

Més recentment, el corrent anomenat ‘materialisme cultural‘ encapçalat per M.Harris, concebeix la cultura com a resultant de la interacció entre uns requisits per a la supervivència dels individus i de les societats, per una banda, i els condicionants tecnologics i ecològics d’aquestes societats, per l’altra.