Derecho Civil III: Derechos Reales. (2913)

Grupo 01

Dr. Pedro A. Munar Bernat. Profesor Titular de Derecho civil

Curso 2006-2007.

-2-

A. DESCRIPCIÓN DE LA ASIGNATURA: CREDITOS TEÓRICOS YPRÁCTICOS

La asignatura tiene asignados 4,5 créditos, de los cuales 3 son créditos teóricos (2 horassemanales) y 1,5 son créditos prácticos (1 hora semanale).Se imparte a lo largo del primer cuatrimestre del curso académico.

Objetivo de la asignatura

Adquirir conocimientos sobre los siguientes contenidos:1. Introducción. Entender la clasificación a partir de la cual surge el sector del O.J. de losderechos reales.La finalidad de esta lección es confrontar las dos realidades que conforman el derecho civilpatrimonial, de la cual una de ellas, el derecho de obligaciones y contratos, ya es conocidapor el alumnado.2. La posesión.Supone el estudio de una situación de hecho que tiene trascendencia jurídica y que puede ono coincidir con la titularidad de un derecho real.3. Funcionamiento de los derechos reales.Supone el estudio del ciclo vital de los derechos reales, dando a conocer los modos deadquiríos y las causas de extinción.4. Teoría de los particulares derechos reales.Se estudian con pormenor los detalles de los diferentes derechos reales que aparecenregulados en el Código civil y en las diferentes Leyes especiales.

Metodología

Las clases teóricas serán de carácter expositivo, donde el alumno tomará apuntes y en lasque se harán continuas referencias a los textos legales.Las clases prácticas consistirán en la resolución de supuestos prácticos, comentarios detextos y de resoluciones judiciales.El manejo de los textos legales por parte del alumnado tiene una importancia capital tanto enla comprensión de las explicaciones teóricas como para dar adecuada respuesta a lasprácticas que se propongan.

-3-

B - TEMARIO DE LA ASIGNATURA.I. - INTRODUCCION

Lección 1.- Los derechos reales como categoría dentro de los derechos patrimoniales.1. - Modelo económico y derechos reales en el ordenamiento español.2. - Concepto técnico de derecho real y disciplina normativa.3. - Aproximación entre los derechos reales y los de crédito.4. - Clasificación de los derechos reales.

II.- LA POSESION

Lección 2.- La posesión como realidad social acogida por el ordenamiento jurídico.1.- Notas introductorias.2.- La posesión en el Código civil: concepto legal y clases.

Lección 3.- El tratamiento jurídico de la posesión. 1. - Su carácter fáctico.2. - La estructura del hecho jurídico en que la posesión consiste.

Lección 4.- Adquisición y pérdida de la posesión.1.- Adquisición de la posesión.2.- Conservación de la posesión. La inercia posesoria y sus manifestaciones.3.- La pérdida de la posesión.

Lección 5.- Eficacia de la posesión1.- Clases.2.- Eficacia intrínseca.3.- Eficacia expansiva: legitimación derivada del concepto posesorio.4.- La eficacia defensiva5.- La eficacia residual de la posesión.

-4-

III.- FUNCIONAMIENTO DE LOS DERECHOS REALES

Lección 6.- Derechos reales en general.1.- Análisis funcional. Su ciclo vital.2.- Modos adquisitivos. El elenco del art. 609 C.c.3.- Estudio de alguno de los modos adquisitivos.3.1.- La ley. Sentido de la enunciación del art. 609 C.c.3.2.- El contrato y la tradición.3.3.- Otros sistemas transmisivos.

Lección 7.- La tradición. 1.- Diferentes ópticas. Normas reguladoras.2.- Elementos de la tradición: acuerdo de voluntades en el concepto posesorio, entregaefectiva y causa.3.- La espiritualización del elemento material. Tipos de tradición.4.- Cuasitradición.

Lección 8.- La usucapión. 1.- Análisis estructural de la usucapión.2.- Los elementos específicos.3.- Efectos de la usucapión.4.- Incidencia de la usucapión en el ámbito registral: secundum y contra tabulas.

Lección 9.- La extinción de los derechos reales.1.- Carencia de una categoría legal que absorba las distintas causas de extinción.Clasificación.2.- Estudio de las causas civiles de extinción.

IV.- DERECHOS REALES EN PARTICULAR

Lección 10.- El derecho de propiedad.1.- Planteamiento general. Conceptuación y constitucionalización.2.- Contenido del derecho.3.- Caracteres.

-5-

4.- Excepciones al carácter de plenitud.

Lección 11.- Los modos originarios de adquisición del dominio.1.- La ocupación.2.- La falta del requisito de la "carencia de dueño"3.- La accesión.

Lección 12.- La comunidad como forma de cotitularidad. 1.- Tipos de estructuración de la comunidad.2.- La copropiedad.2.1.- Estructura básica y organización. En particular, la doble función técnica de la cuota.2.2.- Régimen jurídico: las facultades del copropietario.3.- Extinción de la comunidad.

Lección 13.- La propiedad horizontal.1.- Sus conexiones socioeconómicas. Evolución normativa.2.- Constitución de la propiedad horizontal. Elementos. Sujetos. La cuota como factor derelación.3.- Régimen jurídico.4.- Extinción del régimen.

Lección 14.- Las propiedades especiales. 1.- Planteamiento general: en el marco de las leyes especiales y en el constitucional.2.- Derecho de propiedad sobre las aguas terrestres.3.- Derecho de propiedad sobre las minas.5.- La propiedad intelectual.6.- Notas sobre la propiedad industrial.

Lección 15.- El derecho de usufructo.1.- Concepto legal general. Doble enfoque.2.- La óptica del usufructuario: derecho real. Caracteres.3.- Optica del nudo propietario: gravamen.4.- Constitución y régimen obligacional general.5. -La extinción.

-6-

6.- Los usufructos especiales. La categoría de la "especialidad"7.- Derecho de uso y habitación.8.- El derecho real de aprovechamiento por turnos de bienes inmuebles.

Lección 16.- La servidumbre1.- El contenido del Título VII, Libro II del C.c. y el sentido de la figura.2.- Posibles contenidos de las servidumbres. Clases.3.- Análisis estructural y funcional.

Lección 17.- El censo.1.- Contemplación: sistemática (contrato) y sustantiva (derecho real y gravamen).2.- Estudio general de las tres modalidades previstas en el C.c.3.- Reglas específicas de los censos consignativo y reservativo.

Lección 18.- Enfiteusis.1.- Cuestión preliminar: naturaleza jurídica. Sentido de la contradicción del art. 1605.2.- Análisis de la enfiteusis en el C.c.3.- Nociones sobre las figuras análogas previstas en el C.c.4.- El alodio y su normativa en la Compilación de Derecho civil de las Islas Baleares.

Lección 19.- El derecho de superficie.1.- Concepto ambivalente y acogida legal.2.- Caracteres, objeto y alcance de la figura.

3.- Análisis estructural y funcional de este derecho.

Lección 20.- Los derechos reales de adquisición, como categoría dentro de losderechos reales limitados.1.- Estudio general de los derechos adquisitivos legales.2.- Concepto de tanteo preadquisitivo y postadquisitivo.3.- Tratamiento como límite de la propiedad. Optica del propietario.4.- Relaciones estructurales entre el tanteo preadquisitivo y el postadquisitivo: elementosdiscordantes y comunes.5.- Estudio particularizado de los derechos de adquisición legales.

-7-

Lección 21.- Los derechos reales de garantía1.- Concepto. La triple relación que comportan.2.- Estudio general de tales derechos2.1.- La función del aseguramiento, como factor clave.2.2.- Caracteres y elementos estructurales.2.3.- Peculiaridades de funcionamiento respecto de los demás derechos reales.3.- Caracteres comunes y divergentes de los tres derechos reales de garantía.

Lección 22. El derecho real de prenda.1.- La prenda. Triple alcance de esta noción.2.- Objeto del derecho real de prenda.3.- La prenda con desplazamiento posesorio4.- Notas sobre el derecho real de anticresis.

Lección 23.- Los derechos reales de garantía "no clásicos".1.- La Ley de 16 de diciembre de 1954 y la colisión de intereses en los derechos reales degarantía sobre bienes muebles.2.- Normativa común a la hipoteca mobiliaria y prenda sin desplazamiento.3.- La hipoteca mobiliaria. Alcance objetivo del gravamen. Contenido exclusivo: causa deextinción exclusiva.4.- Prenda sin desplazamiento. Contenido exclusivo; causas de extinción propias.

Lección 24. La hipoteca inmobiliaria como derecho real de garantía.1.- Caracteres comunes a los derechos de garantía.2.- Caracteres propios de la hipoteca.3.- Estudio del objeto de la hipoteca4.- Relación entre el derecho real de hipoteca y el objeto sobre el que recae. Principiosrectores.5.- La obligación garantizada. Notas sobre su condición de elemento estructural de lahipoteca.6.- El elemento subjetivo. Especial referencia al sujeto pasivo. Clases.7.- Clasificación de las hipotecas, en función del acto generador o de establecimiento.8.- Especial estudio de las hipotecas voluntarias.9. Clasificación según la extensión de la fe pública registral.

-8-

10. Clasificación según el carácter del pago de la obligación garantizada: hipoteca en garantíade rentas o prestaciones periódicas.11.- Análisis general de las hipotecas legales. La dicotomía hipotecas legales-hipotecasvoluntarias.12.- Estudio de algunas hipotecas legales.13.- Efectividad de la hipoteca. Necesidad de distinguir dos fases.

-9-

C – BIBLIOGRAFIA1. TEXTOS LEGALES

No hace falta insistir en la esencialidad del Código civil, que en este curso debe sercomplementado con el manejo de numerosas leyes especiales, de las que se citan las de máshabitual uso:- Ley Hipotecaria de 8 de febrero de 1946 y su Reglamento de 14 de febrero de 1947, enediciones posteriores al año 2000.- Ley de 16 de diciembre de 1954 sobre hipoteca mobiliaria y prenda sin desplazamiento deposesión, y su Reglamento de 17 de junio de 1955.- Ley de Propiedad Horizontal, de 6 de abril de 1999.- Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RD Legislativo 1/96, de 12 de abril)Además, en los escasos aspectos "reales" que ofrece, hay que aludir a la Compilación deDerecho civil de las Islas Baleares de 1991, de la cual existe una edición concordada bilingüe,Legislación civil balear: Compilación del derecho civil de las islas Baleares y legislación sobre

parejas estables. Edición con notas de antecedentes, concordancias y jurisprudenciapreparada por Mª Pilar Ferrer Vanrell y Pedro A. Munar Bernat. Universidad de les IllesBaleares. Palma, 2005.

2. MANUALESCualquiera de los que a continuación se enuncian, con las observaciones correspondientes:ALBALADEJO, Manuel: Derecho Civil, tomo III, volúmenes 1º y 2º. Abarca las cuatro partesdel Programa.DIEZ-PICAZO, Luis y GULLON, Antonio: Sistema de Derecho Civil, tomo III. A pesar deabarcar todo el programa lo hace muy sintéticamente.DIEZ-PICAZO, Luis y GULLON, Antonio: Instituciones de Derecho civil. II. Se trata de unaobra puesta al día pero excesivamente genérica, y que profundiza poco en los temas quetrata.LACRUZ, José Luis: Elementos de Derecho Civil, tomo III, volúmenes 1º y 2º. Alcanza todo elprograma.LASARTE ALVAREZ, Carlos: Principios de Derecho civil, 4 y 5. Comprende la totalidad delprograma de la asignatura.LOPEZ - MONTES (coordinadores): Derechos reales y derecho inmobiliario registral.

Comprende la totalidad del programa de la asignatura.

-10-

PUIG BRUTAU, José: Fundamentos de Derecho civil, tomo III, volúmenes I,II y III. Trata conextensión las cuatro partes del programa.

3. OBRAS ESPECIFICASAquellos alumnos que deseen profundizar en algunos aspectos del Programa, tienen unanumerosa serie de monografías y estudios parciales, prácticamente sobre cada una de laslecciones, por lo cual su cita sería farragosa y superflua. A caballo entre la monografía y elmanual, cabe citar:- COCA PAYERAS, Miguel: Tanteo y retracto, función social de la propiedad y competencia

autonómica. Real Colegio de España, Bolonia, 1988.- COCA PAYERAS, Miguel: Comentario a los artículos 430 a 445 del Código civil.Comentarios del Código civil I. Ministerio de Justicia.- DIEZ-PICAZO, Luis: Fundamentos de Derecho Civil Patrimonial, volumen III. (Se refiere amaterias comprendidas en las tres primeras partes).- PEÑA BERNALDO DE QUIRÓS, Manuel: Derechos reales: derecho hipotecario. T. I y II.Centro de Estudios Registrales, 1999.- VALLET DE GOYTISOLO, Juan B.: Estudios sobre derecho de cosas. (Se centra en lasegunda parte - posesión-).- VALLET DE GOYTISOLO, Juan B.: Estudios sobre garantías reales. (Trata algunosaspectos de la cuarta parte).Debe advertirse, que la consulta de esas obras, o de otras no citadas, es aconsejable quesólo se lleve a cabo por aquellos alumnos que tengan un especial interés - y tiempo- por estaasignatura, pues en otro caso puede inducir a confusión de ideas.

-11-

D - CRITERIOS DE EVALUACION1) El examen será escrito.Se valorará el conocimiento y comprensión de los conceptos adquiridos a lo largo del curso.Las preguntas serán de extensión media, en las que se busca que el alumno demuestre queha entendido la materia.Una de las partes del examen consistirá en el desarrollo y resolución de un caso práctico.Se valorará la expresión empleada, con el adecuado uso de los términos jurídicos que semanejen, y la claridad y el orden expositivo.2) A lo largo del curso se ofrecerá a los alumnos que lo deseen la posibilidad de elaborar yexponer oralmente alguno de los temas del programa. El desarrollo de esta actividad serávalorado a efectos de la nota final.

E - DATOS DEL PROFESOR

Despacho DA 110. Teléfono 971 17 29 55 E-mail: pedro.munar@uib.es

F - HORARIO DE TUTORIAS- Jueves: de 9:00 a 10:00 horas.

- Viernes: de 9:00 a 12 horas.Tutoría electrónica: pedro.munar@uib.es

1

UNIVERSIDAD DE LAS ILLES BALEARS

FACULTAD DE DERECHO

DEPARTAMENTO DE DERECHO PRIVADO

PROGRAMA DERECHO CIVIL IIIGrupo 02

(CURSO 2006-2007)

Prof. Dr. José Javier González de Alaiza Cardona(Prof. Ayudante de Universidad de Derecho Civil)

Tutoría presencial: martes 11:00 a 13:00 horas Tutoría electrónica: javier.gonzalez@uib.es

2

1. Introducción.

La disciplina objeto de estudio a lo largo de este curso académicoes troncal y cuatrimestral, con una carga lectiva de 4,5 créditos -equivalente a 45 horas-, de la que 3 créditos -30 horas-serán decarga teórica y 1,5 créditos -15 horas- de carga práctica.

El carácter cuatrimestral de la disciplina obliga a seleccionar loscontenidos fundamentales de la misma en los que ha de profundi-zarse con rigor. De esta suerte, el proceso de aprendizaje ha dearticularse sobre la base de la síntesis crítica, de acuerdo con lossiguientes principios: reducción y selección -pero no eliminación- delos contenidos memorísticos; clases no pasivas en las que el alum-no debe procurar participar con sus intervenciones, tanto formulan-do cuestiones, preguntas u observaciones, como resolviendo lasque el profesor u otros compañeros hayan planteado; énfasis en lasoperaciones de interpretación y aplicación de las normas, lo quepresupone su selección, así como la previa calificación de los he-chos relevantes; lectura previa por el alumno del tema a explicar ydebatir en cada clase con el fin de rentabilizar al máximo la utilidadde éstas, y evaluación mediante examen final, de acuerdo con loscriterios que se expondrán en el epígrafe 4.

2. Objetivos generales del curso.

Serán los siguientes:

A. Retener y asimilar los conceptos básicos de obligada compren-sión de la materia del curso.

B. Progresar en el manejo habitual de las fuentes de conocimientodel Derecho en general, y del Derecho civil en particular: textos le-gales, jurisprudencia, doctrina, etc.

C. Desarrollar el rigor en la utilización del método jurídico, así comola capacidad crítica y la imaginación en el planteamiento, desarrollo

3

y resolución de problemas jurídicos correspondientes a la materiade este curso. En particular:

a) Identificar y explicar, en relación a un supuesto dado, con-ceptos o normas;

b) Imaginar, localizar y exponer ejemplos de conceptos,normas o supuestos;

c) Comparar diferentes conceptos o normas, señalando sugénero común, de haberlo, sus similitudes y sus diferencias;

d) Identificar los intereses o valores que las normas protegeno a los que responden;

e) Aislar e identificar el principio general que informa unanorma;

f) Valorar y comparar posiciones legislativas, jurisprudencia-les o doctrinales diferentes;

g) Determinar, ante una norma dada, sus efectos, así comolos problemas que puede originar, y

h) Resolver supuestos prácticos aplicando las técnicasaprendidas.

D. Perfeccionar la expresión y exposición orales y escritas sobre lamateria propia del curso, y en particular: a) Comprender la termi-nología; b) Emplear con propiedad los términos técnicos, y c) Expo-ner la argumentación jurídica con precisión, concisión y orden.

3. Actividades docentes.

A. Clases teórico-prácticas semanales. La finalidad de estas clasesserá la de facilitar al alumno la comprensión de los conceptos y lasolución de las dudas que suscite la institución a estudiar. Por estarazón, no serán explicaciones lineales y sistemáticas, de aquellas

4

que propician la obtención y estudio de apuntes de clase; tambiénpor ello, y en orden a su mejor comprensión, las clases no sólo nosustituyen la lectura o estudio del manual elegido por el alumno,sino que requieren que esta lectura sea realizada con carácter pre-vio a la clase.

B. Clases prácticas semanales. Consistirán en el estudio, resolu-ción, redacción y posterior exposición y debate oral de supuestosprácticos, tomados preferentemente de la realidad.

C. Conferencias, reuniones, mesas redondas o ponencias sobretemas relativos a la materia del curso, de asistencia libre para todoslos alumnos.

D. Eventualmente, y de ser preciso, un repetitorio para recordar yaclarar a aquellos alumnos que lo precisen especialmente los con-tenidos fundamentales de la disciplina, a celebrar en el último tri-mestre del curso.

4. La evaluación y sus criterios.

A. Se realizará un examen en cada una de las convocatorias a queel alumno tiene derecho.

B. El examen será escrito y versará sobre los contenidos teóricosfundamentales que el alumno debe necesariamente conocer parasuperar la disciplina, así como sobre las operaciones de aplicacióny manejo de tales conocimientos. El tipo de cuestiones se ajustaráa lo realizado en las clases teóricas y prácticas, en relación a lasoperaciones y aptitudes relacionadas en el objetivo C.

C. Será objeto de valoración en el examen no sólo el mayor o me-nor grado de corrección o acierto de la respuesta, sino también, yde acuerdo con el objetivo D, el orden expositivo, la claridad y elrigor y precisión terminológicos.

5

T E M A R I O

INTRODUCCIÓN.

Tema 1. Introducción al estudio de los derechos reales.1. Los derechos reales: concepto y clasificación.2. Sus diferencias con los derechos de crédito.3. Adquisición de los derechos reales.4. Derecho real pleno y derechos reales limitados.

Tema 2. La posesión.1. Concepto y utilidad de la posesión.2. Clases de posesión.3. Eficacia de la posesión.4. Extinción y liquidación de la posesión

PRIMERA PARTE: EL DOMINIO.

Tema 3. El dominio.1. Fundamento y concepto del derechote propiedad.2. Modos de adquirir el derecho de propiedad.3. La accesión: en especial, la construcción extralimitada.4. La usucapión y su régimen jurídico.

Tema 4. Contenido del derecho de propiedad.1. Las facultades del dominio.2. Límites y limitaciones del dominio.3. Las relaciones de vecindad.4. Propiedad rústica y urbana.

Tema 5. Las situaciones de cotitularidad.1. La concurrencia de titularidades y sus clases.2. La comunidad de bienes y su régimen.3. Extinción de la comunidad de bienes.

6

Tema 6. La llamada propiedad horizontal.1. El objeto de la propiedad horizontal.2. Estatuto jurídico real de la propiedad horizontal.3. Estatuto personal en la propiedad horizontal.4. Gestión y administración.5. Extinción del régimen.6. Las urbanizaciones privadas.

Tema 7. Propiedades especiales.1. La propiedad intelectual.2. La propiedad industrial.3. La propiedad minera.4. La propiedad de las aguas.

SEGUNDA PARTE: LOS DERECHOS REALES LIMITADOS.

Tema 8. El usufructo. El uso y la habitación.1. Concepto y caracteres del usufructo.2. Contenido del usufructo.3. Usufructos especiales.4. Extinción del usufructo.5. Los derechos de uso y habitación.

Tema 9. Las servidumbres.1. Concepto y distinción de las limitaciones del dominio.2. Modos de adquisición de las servidumbres.3. Clases de servidumbres.4. Extinción de las servidumbres.

Tema 10. Los derechos reales de garantía (I).1. Concepto y caracteres de los derechos de garantía.2. La garantía mobiliaria.3. Las garantías atípicas.

7

Tema 11. Los derechos reales de garantía (II).1. La garantía inmobiliaria: derecho real de hipoteca.2. Caracteres del derecho de hipoteca.3. Contenido del derecho de hipoteca.4. La reipersecutoriedad y su alcance.

Tema 12. Los llamados derechos reales de adquisición.1. Concepto y clases.2. Los derechos de tanteo y retracto.3. El derecho de opción.

TERCERA PARTE: LA PUBLICIDAD INMOBILIARIA.

Tema 13. El Registro de la propiedad.1. Concepto y función de la publicidad inmobiliaria.2. El Registro de la propiedad.3. Actos inscribibles.4. Clases de asientos.5. Los llamados principios hipotecarios.

Tema 14. Eficacia de la inscripción.1. Publicidad material y publicidad formal.2. Fe pública registral.3. El doble sistema de protección al adquirente.4. Usucapión y Registro de la propiedad.

BIBLIOGRAFIA BÁSICA:

- DÍEZ-PICAZO Y GULLÓN, Sistema de Derecho Civil, Volumen III(Ed. Tecnos)

- LACRUZ BERDEJO, Elementos de Derecho Civil, Tomo III, Volú-menes I y II (Ed. Dykinson)

- LASARTE, Principios de Derecho Civil, Tomos IV y V (Ed. MarcialPons)

PROGRAMA

DRET CIVIL IIIDrets reals i hipotecari

3.º curs de Llicenciatura en Dret (Grup 03)

Professora: Dra. Francisca Llodrà Grimalt(Professora titular de Dret civil)

1. INTRODUCCIÓ

L’assignatura Drets reals i hipotecari és una assignatura quatrimestral

del 3.º curs de la Llicenciatura en Dret i equival a 6 crèdits (2 hores teòriques i

1 hora pràctica setmanals).

2. DESENVOLUPAMENT DE LES CLASSES

A les classes teòriques es seguirà l’estructura que ens ofereix el

programa. Aquest programa pot semblar a primera vista molt extens, però no

és així, sinò que és un programa complet, que desenvolupa molt l’estructura i

els continguts dels temes a tractar, per la qual cosa l’alumne pot mantenir una

estructura clara del tema durant l’explicació i també té més facilitat per

assimilar la assignatura i recordar els continguts a l’hora de l’examen.

Les classes pràctiques seràn de caire molt divers. Les primeres classes

pràctiques, quan encara es tenen pocs coneixements dels temes, consistiran

en comentaris de textes o de jurisprudència d’un tema concret. Desprès, així

com s’avanci en els coneixements teòrics, les pràctiques consistiran en

resolucions de casos pràctics on es mesclaran diversos temes.

Les classes s’imparteixen en català.

3. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els coneixements que l’alumne té de l’assignatura seran avaluats de la

següent manera, tot i que, segons el ritme del curs i les característiques del

grup, la professora podrà variar aquests criteris.

Els coneixements teòrics i pràctics de l’assignatura s’avaluaran per

separat. El coneixements teòrics seran avaluats en un exàmen teòric final on

2

s’obtendrà nota. La superació d’aquest examen suposarà l’obtenció dels crèdits

teòrics de l’assignatura.

Per altra banda, els coneixements pràctics seran avalutas en funció de:

1. Assistència qualificada a les classes pràctiques (és a dir: amb

participació activa a les classes pràctiques mitjançant la realització dels casos).

2. Realització i entrega dels supòsits pràctics obligatoris o voluntaris, si

n’hi ha.

3. La realització d’un examen pràctic final.

Aquests tres elements d’avaluació seràn complementaris, però, en cap

cas, la no-assistència a les classes pràctiques o la no-realització de les

mateixes eliminarà la possibilitat d’aprovar els coneixements pràctics

mitjançant un exàmen pràctic.

4. HORARI DE CLASSES I TUTORIES

Horari de classes:

Dimarts de 19,00 a 21,00 hores.Dimecres de 18,00 a 19,00 hores.

Horari de turories:

Sempre que em trobi al despatx atendre les tutories dels alumnes.Despatx 106, Facultat de Dret, Edifici Jovellanos

Prèvia cita que es pot concertar:francisca.llodra@uib.esTelf. 971 17 13 46

5. METODOLOGIA I PROGRAMA

La superació del present any acadèmic comporta l’exhauriment d’un bloc

temàtic, dintre de l’ordenament civil, iniciat l’any passat: l’estudi del drets

patrimonials.

El programa d’aquest any es divideix en cinc parts, de les quals les

quatre primeres corresponen al que s’acostuma a engolir com a drets reals, i la

darrera, al Dret hipotecari.

3

La primera part tendeix a situar la categoria dels drets reals en

l’esmentada seu sistemàtica global: drets patrimonials, com a sector de

l’ordenament jurídic que pertoca a la regulació i canalització de les activitats

econòmiques dels operadors econòmics, és a dir, l’activitat d’intercanvi de

béns en sentit jurídic: béns, drets, serveis, etc ... Des d’aquesta peculiaritat

òptica, el que distingeix els, ja estudiats, drets d’obligacions enfront dels reals

és la funció que acompleixen en l’activitat d’intercanvi o tràfic econòmic.

Mentre que els de crèdit són els que produeixen i agilitzen, els drets reals són

els que assenten les bases. Si això és així, la diferència entre els instruments

tècnics d’un i d’altre camp és clara. Mentre que la contemplació de les

institucions del Dret d’obligacions ens dóna una imatge en moviment de la

realitat econòmica configurada per un ordenament jurídic concret (en el nostre

cas, el civil espanyol), la contemplació de les institucions pròpies dels drets

reals ens dóna una imatge “congelada”, estàtica, d’aquesta realitat. Entre

aquests, mitjançant la distància que recorre en el contracte (instrument

fonamental d’intercanvi de riquesa i paradigma del Dret d’obligacions), i la

propietat (instrument essencial d’acumulació de riquesa i paradigma dels drets

reals).

La II part es dedica a l’estudi de la possessió, com a concepte jurídic

extret de la realitat, al qual l’ordenament no només reconeix sinó que dota de

multitud d’efectes jurídics. La seva trascendència radica no només en si

mateixa, sinó en el fet que s’imbrica en multitud de drets reals que comporten

aquesta possessió.

A la part III, s’estudia el funcionament dels drets reals, i es deixa al

marge l’instrument de major importància (el contracte) perquè per se, com és

sabut, no és apte en el nostre sistema per a la transmissió, i fonamentalment

perquè ja fou estudiat en el curs anterior. A la part IV, la més extensa, es

passa revista a cada un dels drets reals concrets, partint del model “propietat”,

i situant-lo a les distintes categories.

Finalment, la V part conté el Dret immobiliari registral o hipotecari,

format per un conjunt de regles que tendeixen a ordenar l’anomenat registre

de la propietat com a institució, i el seu funcionament. Es tracta de regles amb

4

un marcat caràcter tècnic, que si bé troben la seva raó de ser en la prèvia

existència de les dels drets reals, poden estudiar-se, i s’estudien, com un

subordinament, amb seu legal in extenso al marge del Codi civil, apareixia a

contrario, expressada a l’exposició de motius de la derogada Llei hipotecària

del 8 de febrer de 1861, amb aquestes paraules “... les nostres lleis

hipotecàries estan condemnades per la ciència: per la raó, perquè ni

garanteixen suficientment la propietat, ni exerceixen cap saludable influència

en la prosperitat pública, ni assenten sobre sòlides bases el crèdit territorial,

no donen activitat a la adquisició als amos de la propietat immoble, ni

asseguren degudament als qui sobre aquesta garantia deixen els seus capitals

...”.

PROGRAMA

PROPIETAT I DRETS REALS. DRET IMMOBILIARI I REGISTRAL.

I.- INTRODUCCIÓ

Lliçó 1.1.- Els drets reals com a categoria dins dels drets patrimonials.1.1. Model econòmic i drets reals en l’ordenament espanyol.1.2. Concepte tècnic de Dret real i disciplina normativa.

2.- Aproximació entre els drets reals i els de crèdit.3.- Classificació dels drets reals.

II.- LA POSSESSIÓ

Lliçó 2.1.- La possessió com a realitat social acollida per l’ordenament

jurídic. Notes introductòries.2.- La possesió en el Codi civil: concepte legal i classes.2.1. Actitud del posseïdor: posseïdor natural i posseïdor civil.2.2. Reconeixement, o no, d’una possessió superior: en nom propi, i en

nom aliè. El servidor de la possessió.2.3. Concepte possessori.2.4. Innecessarietat de distingir entre possessió mediata i inmediata.

Lliçó 3.1.- El tractament jurídic de la possessió. El seu caràcter fàctic.2.- L’estructura del fet jurídic en què la possessió consisteix.2.1. Subjectes de la possessió. Copossessió.

5

2.2. Contingut. Els caràcters de la situació fàctica. En especial, laimpossibilitat de concurrència de possessions iguals.

2.3. Objecte: coses i drets.2.4. Concepte possessori. Interversió.

Lliçó 4.1.- Anàlisi funcional de la possessió.2.-. Adquisició de la possessió.2.1. L’adquiridor.

2.1.1. Adquiridor i titular de l’acte adquisitiu.2.1.2. La representació.

2.2. Modes d’adquisició. Elements generals. L’elenc de l’article 433.2.3. La no qualificació de l’aprehensió material: l’adquisició violenta.

3.- Conservació de la possessió. La inèrcia possessòria i les sevesmanifestacions.

Lliçó 5.1.- Anàlisi funcional de la possessió (continuació). La pèrdua de la

possessió.1.1. Sentit de l’enumeració de l’article 460 C.c.1.2. Les causes de pèrdua de la possessió, en funció del caràcter de

canvi de situació de l’objecte posseït.2.- L’eficàcia de la possessió. Classes.2.1. Eficàcia intrínseca.2.2. Eficàcia expansiva: legitimació derivada del concepte possessori.

2.2.1. Presumpció de titularitat i just títol ex article 448 C.c.2.2.2. Possessió de bona fe i reivindicació de béns mobles. Article

464 C.c.

Lliçó 6.1.- L’eficàcia defensiva de la possessió.2.- Els mitjans de defensa propis del posseïdor.3.- Mitjans judicials de defensa: directament i indirectament

possessoris.3.1. Interdictes possessoris: de retenir i de recobrar.3.2. Judici de desnonament.3.3. Interdicte d’adquirir la possessió.3.4. Indirectament defensius: interdicte d’obra nova, i acció de l’article

41 de la Llei hipotecària.

Lliçó 7.1.- L’eficàcia residual de la possessió: significat.2.- Bona i mala fe possessòries. Relacions entre ambdues

possessions.3.- Estudi pormenoritzat de l’eficàcia residual.3.1. Efectes de la possessió de bona fe: fruits, despeses, deterioraments.3.2. Efectes de la possessió de mala fe: règim.

6

III.- FUNCIONAMENT DEL DRETS REALS

Lliçó 8.1.- Drets generals en general: anàlisi funcional, el seu cicle vital.2.- Modes adquisitius. L’elenc de l’article 609 C.c.3.- Estudi d’algun dels modes adquisitius.3.1. La llei. Sentit de l’anunciació de l’article 609 C.c.3.2. El contracte i la tradició.

3.2.1. La teoria del títol i el mode.3.2.2. Perfils i àmbit d’aquest mode adquisitiu.

3.3. Altres sistemes transmissius.

Lliçó 9.1.- La tradició. Diferents òptiques. Normes reguladores.2.- Elements de la tradició: acord de voluntats en el concepte

possessori, lliurament efectiu i causa.3.- L’espiritualització de l’element material. Tipus de tradició.3.1. Ficció que afecta només l’objecte: tradició simbòlica.3.2. Ficció que afecta l’objecte i l’acte en si.

3.2.1. Tradició instrumental.3.2.2. Tradició longa manu.3.2.3. Tradició brevi manu.3.2.4. Constituto possessori.

4.- Quasi-tradició.

Lliçó 10.1.- Modes d’adquirir drets reals: la usucapió.2.- Anàlisi estructural de la usucapió.2.1. El seu àmbit.

2.1.1. Objectiu: drets i coses susceptibles de ser usucapits.2.1.2. Personal: subjectes de la usucapió.

2.2. Elements generals.2.2.1. Possessió. La seva caracterització en si i quan ha d’esser

eficaç per a la usucapió.2.2.2. Temps. Còmput.

Lliçó 11.1.- Continuació de l’anàlisi estructural de la usucapió: els elements

específics.1.1.- Ordinària: just títol i bona fe.1.2. Extraordinària. Configuració.

2.- Efectes de la usucapió.2.1. Efecte essencial: adquisició del Dret real.2.2. Pormenors.2.3. La renúncia a l’efecte essencial.

3.- Incidència de la usucapió a l’àmbit registral: secundum i contratabulas.

7

Lliçó 12.1.- Extinció dels drets reals. Mancança d’una categoria legal que

absorbeixi les distintes causes d’extinció. Classificació.2.- Estudi de les causes civils d’extinció.2.1. Destrucció de la cosa.2.2. Sortida del comerç.2.3. Renúncia. L’abandonament, com a renúncia qualificada.2.4. No-ús i prescripció.2.5. Consolidació.2.6. Usucapió aliena.

IV.- DRETS REALS EN PARTICULAR

Lliçó 13.1.- El Dret de propietat: plantejament general. Conceptuació i

constitucionalització.2.- Contingut del Dret: les facultats de gaudiment, disposició i de

possessió preferent.3.- Caràcters: expansivitat, necessitat, exclusivitat i plenitud.4.- Excepcions al caràcter de plenitud.4.1. Derivants de la concurrència de drets reals limitats.4.2. Límits. En especial: relacions de veïnatge i mitjaria.4.3. Limitacions. En especial: prohibicions de disposar.

Lliçó 14.1.- Els modes originaris d’adquisició del domini.2.- L’ocupació.2.1. Situació sistemàtica: la seva doble funció. Mancança de concepte

legal.2.2. Elements: estructurals (aprehensió), subjectiu, i requisits de

l’objecte a ocupar.3.- La manca del requisit de la “mancança d’amo”.3.1. La troballa. Concepte i règim.3.2. Descobriment d’un tresor. Concepte i règim.

Lliçó 15.1.- Modes originaris d’adquisició de la propietat (continuació):

estudi de l’accessió.1.1. Aproximació a la figura. Construcció dogmàtica.1.2. Classes d’accessió. Aparició de la “cosa nova”.

2.- Accessió discreta i accessió contínua. Regulació i règim.3.- L’acreixement, l’avulsió, formació d’illa, mutació de llit.4.- Especificació, unió i mescla.

Lliçó 16.1.- La protecció de la propietat com a manifestació del seu

contingut.2.- Acció declarativa del domini.

8

3.- Acció reivindicatòria. Concepte, naturalesa, autonomia,elements i eficàcia.

4.- Acció negatòria.5.- Accions aquae pluviae arcendae, tancament de finques, i ad

exhibendum.6.- Acció de partionament i fitació. Concepte d’un i d’altre. Classes.

Lliçó 17.1.- La comunitat com a forma de cotitularitat. Tipus

d’estructuració de la comunitat.2.- La copropietat.2.1. Estructura bàsica i organització. En particular, la doble funció

tècnica de la quota.2.2. Règim jurídic: les facultats del copropietari.

2.2.1. En tant que propietari, limitades per la comunitat.2.2.2. En tant que comuner, limitades per la copropietat.

3.- Extinció de la comunitat.4.- L’ús de béns immobles a temps compartit.

Lliçó 18.1.- La propietat horitzontal i les seves connexions socio-

econòmiques. Evolució normativa.2.- Constitució de la propietat horitzontal. Elements. Subjectes. La

quota com a factor de relació.3.- Règim jurídic.3.1. Drets, facultats, obligacions i deures del propietari. Elements

comuns i privatius.3.2. Organització.

4.- Extinció del règim.

Lliçó 19.1.- Les propietats especials. Plantejament general: en el marc de

les lleis especials i en el constitucional.2.- Dret de propietat sobre les aigües terrestres.3.- Dret de propietat sobre les mines.

Lliçó 20.1.- Propietats especials (continuació): l’existència de dos blocs en

el tractament sistemàtic.2.- La propietat intel·lectual.2.1. La llei de Propietat intel·lectual de 1996.2.2. Tipologia de drets reconeguts: propietat intel·lectual.

2.2.1. Drets d’autor.2.2.2. Altres drets.

2.3. Altres drets de propietat intel·lectual: drets afins o connexos.3.- Notes sobre la propietat industrial. Doble vessant. Legislació

bàsica.

9

Lliçó 21.1.- Usdefruit. Concepte legal general del Dret d’usdefruit. Doble

enfocament.2.- L’òptica de l’usufructuari: dret real. Caràcters.2.1. Dret de gaudiment. Utilització material i jurídica.2.2. Límits de gaudi: temporalitat i el principi salva rerum substantia.2.3. Disponibilitat.

3.- Òptica del nus propietari: gravamen.4.- Dinàmica de l’usdefruit: constitució, règim obligacional

general.

Lliçó 22.1.- Dinàmica de l’usdefruit (continuació): l’extinció.2.- L’elenc de l’article 513 C.c. Estudi de les causes d’extinció.2.1. Mort de l’usufructuari. Temporalitat de l’usdefruit.2.2. Consolidació.2.3. Renúncia, pèrdua total de l’objecte, resolució del dret constituent,

prescripció.3.- Notes sobre els efectes de l’extinció.

Lliçó 23.1.- Els usdefruits especials. La categoria de l’ “especialitat”.2.- El principi salva rerum substantia i les seves preteses ruptures.2.1. Usdefruit de coses consumibles. Quasi-usdefruit.2.2. Usdefruit de coses deteriorables.

3.- Usdefruit de ramats, plantacions, muntanyes i mines.4.- Usdefruti de drets.5.- Dret d’ús i habitació.

Lliçó 24.1.- La servitud: el contingut del títol VII, Llibre II del C.c. i el

sentit de la figura.2.- Possibles continguts de les servituds. Classes.3.- Anàlisi estructural i funcional.3.1. Constitució.3.2. Contingut i formes d’exercici.3.3. Extinció. Causes.

Lliçó 25.1.- El cens. Contemplació: sistemàtica (contracte) i substantiva

(dret real i gravamen).2.- Estudi general de les tres modalitats previstes en el C.c.2.1. Característiques: com a dret real i com a obligació real.2.2. Contingut fonamental: la pensió.2.3. Dinàmica del cens: constitució i extinció.

3.- Regles específiques del cens consignatiu i reservatiu.

Lliçó 26.

10

1.- Enfiteusi. Qüestió preliminar: naturalesa jurídica. Sentit de lacontradicció de l’article 1.605.

2.- Anàlisi de l’emfiteusi en el C.c.2.1. Contingut de drets i obligacions resultants, en cap del titular del

domini directe i de l’emfiteuta.2.2. Funcionament: constitució, elements i extinció. Especial atenció al

comís.3.- Nocions sobre les figures anàlogues previstes en el C.c.:

fòrums, subfòrums i cens a primers ceps.

Lliçó 27.1.- El dret de superfície. Concepte ambivalent i acollida legal.2.- Caràcters, objecte i abast de la figura.3.- Anàlisi estructural i funcional d’aquest dret.3.1. Constitució: elements i modes.3.2. Contingut: drets del propietari del sòl i del superficiari.3.3. Extinció. Causes i efectes colaterals.

Lliçó 28.1.- Els drets reals d’adquisició, com a categoria dins dels drets

reals limitats.2.- Estudi general dels drets adquisitius legals.2.1. Concepte de mesurament preadquisitiu i postadquisitiu.2.2. Tractament com a límit de la propietat. Òptica del propietari.2.3. Relacions estructurals entre el mesurament preadquisitiu i el

postadquisitiu: elements discordants i comuns.

Lliçó 29.1.- Estudi particularitzat dels drets d’adquisició legals.2.- Situació de confrontació entre finques rústiques.2.1. Retracte de confrontants en el C.c.2.2. Retracte de confrontants en el règim d’unitats mínimes de cultiu.

3.- Situaciones que deriven d’un contrate d’arrrendament: dretsd’adquisició de l’arrendatari (urbà i rústic) i de l’arrendador de local denegoci.

Lliçó 30.1.- Drets reals de garantia: concepte. La triple relació que

comporten.2.- Estudi general del tals drets.2.1. La funció de l’assegurament, com a factor clau.2.2. Caràcters i elements estructurals.2.3. Peculiaritats de funcionament respecte dels altres drets reals.

3.- Caràcters comuns i divergents dels tres drets reals de garantia.

Lliçó 31.1.- La penyora. Triple abast d’aquesta noció.2.- Objecte del dret de penyora

11

3.- La penyora amb desplaçament possessori.3.1. Caràcters: despossessió, dret a la realització de valor.3.2. Element estructural peculiar: l’objecte.3.3. Elements funcionals: constitució, contingut, extinció.

4.- Notes sobre el dret real d’anticresi.

Lliçó 32.1.- Els drets reals de garantia “no clàssics”.2.- Normativa comú a la hipoteca mobiliària i penyora sense

desplaçament.2.1. Regles inspirades en la regulació de la hipoteca immobiliària:

constitució (doble formalitat), crèdit garantit, objecte del Dret.2.2. Regles peculiars, imposades per la naturalesa de les coses objecte

de garantia.3.- La hipoteca mobiliària. Abast objectiu del gravamen. Contingut

exclusiu: causa d’extinció exclusiva.4.- Penyora sense desplaçament. Contingut exclusiu; causes

d’extinció pròpies.

Lliçó 33.1.- La hipoteca immobiliaria com a dret real de garantia.1.1. Caràcters comuns als drets de garantia.1.2. Caràcters propis de la hipoteca.

2.- Estudi de l’objecte de la hipoteca.2.1. Béns hipotecables.2.2. Béns no hipotecables.2.3. Nota sobre els béns hipotecables en la mesura que la seva

naturalesa i existència ho possibilita.

Lliçó 34.1.- Relació entre el dret real d’hipoteca i l’objecte sobre el qual

recau. Principis rectors.1.1. L’especialitat.1.2. Extensió. Doble abast: objecte i crèdit garantit.

2.- L’obligació garantida. Notes sobre la seva condició d’elementestructural de la hipoteca.

3.- L’element subjectiu. Especial referència al subjecte passiu.Classes.

Lliçó 35.1.- Classificació de les hipoteques, en funció de l’acte generador

d’establiment.2.- Especial estudi de les hipoteques voluntàries.2.1. Caràcter i constitució (requisits de constitució subjectius).2.2. Hipoteca constituïda unilateralment.2.3. Hipoteca constituïda per testament.2.4. Notes sobre l’extinció d’hipoteca voluntària.

12

Lliçó 36.1.- Classificació de les hipoteques (continuació): segons l’extensió

de la fe pública registral.1.1. Hipoteques ordinàries i de seguretat.1.2. Estudi de les de seguretat. Especial referència a les de màxim

(hipoteques de garantia de contracte d’obertura de crèdit en compte corrent) ien garantia de títols valors endossables o al portador.

2.- Segons el carácter del pagament de l’obligació garantida:hipoteca de garantia de rendes o prestacions periòdiques.

Lliçó 37.1.- Anàlisi general de les hipoteques legals. La dicotomia

hipoteques legals-hipoteques voluntàries.1.1. Configuració de la hipoteca en la seva projecció històrica i ara.1.2. Quadre general de les hipoteques legals.

2.- Estudi d’algunes hipoteques legals.2.1. Hipoteca a favor dels fills sotmesos a pàtria potestat i tutela.2.2. Hipoteca per béns reservables.

Lliçó 38.1.- Efectivitat de la hipoteca. Necessitat de distingir dues fases.1.1. Fase necessària. Efectes reflexos. (Acció de devastació).1.2. Fase aleatòria. Acció personal i acció real.

2.- Notes sobre els procediments d’execució hipotecària.

V.- DRET IMMOBILIARI REGISTRAL

Lliçó 39.1.- El Registre de la propietat. Les seves òptiques i conceptuació

legal.2.- El dret immobiliari registral.3.- Notes sobre la classificació dels sistemes d’ordenació jurídica

de la propietat immoble.4.- Evolució del sistema immobiliaria espanyol.

Lliçó 40.1.- Els principis hipotecaris. Justificació de l’estudi del Dret

immobiliari registral en funció dels principis hipotecaris: el seu enfilalllegal

2.- El principi d’inscripció. Abast i aspectes.3.- El principi de publicitat: publicitat material i formal.

Lliçó 41.1.- Exactitud del contingut del registre i la legitimació registral.2.- Fixació legal del principi de legitimació registral.3.- Contingut de la legitimació registral.3.1. Substantiu: la presumpció de veracitat dels assentaments del

registre, i altres continguts derivats.

13

3.2. Processal: distinció del contingut hipotecàriament innoninat inonimat.

Lliçó 42.1.- La fe pública registral, com a peça clau en el sistema registral

espanyol.1.1. Formulació legislativa: article 34 LH.1.2. Relacions entre els articles 32 i 34 LH.

2.- El tercer hipotecari, com a subjecte beneficiari de la proteccióregistral.

Lliçó 43.1.- El principi de publicitat registral. Els supòsits prevists a l’article

34 LH.1.1. Registre inexacte.1.2. Registre tècnicament exacte en el moment de l’adquisició del tercer.

2.- Notes sobre les excepcions a l’aplicació de l’article 34 LH:absolutes i relatives.

Lliçó 44.1.- Els principis hipotecaris que pertoquen al procediment

d’inscripció en el registre: rogació i legalitat.2.- Principis que regulen l’ingrés de títols relatius a finques ja

inmatriculades en el registre: compatibilitat i correlativitat. El principide prioritat registral i el principi de tracte successiu.

3.- El principi d’especialitat i la seva repercusió a l’organització delregistre.

3.1. La finca, com a base del registre. Sistema de foli real. Classes definques registrals.

3.2. Les discrepàncies entre la finca registral i la finca material.

Lliçó 45.1.- L’accés al Registre: les situacions inscrivibles (títols

materials).2.- Els assentaments que es practiquen en el registre. Concepte.

Sistema, classes, formalitats comuns a tots.3.- Notes sobre cada un dels assentaments.3.1. Assentament de presentació.3.2. Mencions.3.3. Assentament d’inscripció.3.3. Notes marginals.3.4. Anotacions preventives. Concepte, naturalesa jurídica i règim

jurídic.3.4.1. L’anotació preventiva de demanda.3.4.2. Anotacions preventives de títols que no poden tenir accés al

registre mitjançant un assentament d’inscripcio, per diverses circumstàncies:anotació de dret hereditari, anotacions de suspensió, anotació preventivad’embargament, entre d’altres.

14

Lliçó 46.1.- Introducció de la finca registral en el registre: el doble

enfocament de la immatriculació. (mitjans de concordància i d’accésde la finca al registre). Expedient de domini, actes de notorietat, títolpúblic d’adquisició administrativa de domini.

2.- L’excepció al caràcter essencial de la no matriculació: dobleinmatriculació.

Lliçó 47.1.- La patologia registral. Ordres de vicis dels assentaments

registrals.1.1. Irregularitats de l’assentament (nul·litat).1.2. Inexactitud registral.

6. BIBLIOGRAFIA GENÈRICA (Manuals)

Consultar amb la professora.