El Tapís de la Creació (el que ha d’escriure l’alumnat) (Catedral de Girona, segle XII) 1. Crist en Majestat 2. Tenebres 3. L’Esperit de Déu plana damunt les aigües 4. Llum 5. Creació del firmament enmig de les aigües 6. Separació de les aigües. Creació del Sol, la Lluna i els estels 7. Creació dels ocells i els peixos 8. Adam dóna nom als animals. 9. Creació d’Eva a partir de la costella d’Adam 10. Déu digué: que es faci la llum i la llum va ser feta 11. Al principi Déu va crear el cel i la terra, el mar i tot el que existeix. Déu veié que tot el que havia fet era bo. 12. Els quatre vents de la terra. SEPTENTRIO, AUSTER, CEPHIRUS, SUBSOLANUS 13. L’any 14. Dos dels quatre rius del paradís: GEON, PHISON, TIGRIS, EUPHRATES 15. Les quatre estacions.

a) estiu b) tardor c) hivern d) Primavera

16. Dos personatges de l’Antic Testament a) Samsó b) Abel 17. Els mesos de l’any a) febrer b) març c) abril d) maig e) juny f, g, h, i) Juliol, agost, setembre i octubre, molt fragmentats 18. El sol i la lluna a) El carro del sol b) El carro de la lluna 19. Fragments de la llegenda sobre el trobament de la Santa Creu per part d’Helena, la mare de l’emperador Constantí (s. IV)

El Tapís de la Creació (explicació més detallada de cada escena) (Catedral de Girona, segle XII) 1. Crist en Majestat S[an]C[tu]S D[eu]S REX FORTIS 2. Les tenebres cobrien la faç de la terra (Gn 1,2) TENEBRAE ERANT SUP[er] FACIEM ABISSI 3. L’Esperit de Déu planava sobre les aigües (Gn 1,2) SP[iritu]S D[e]I FEREBATUR SUP[er] AQUAS 4. Déu digué: Que existeixi la llum. I la llum va existir . (Gn 1,3) LUX 5. Que hi hagi un firmament enmig de les aigües per a separar unes aigües de les altres. (Gn 1,6)

FECIT D[eu]S FIRMAM[en]TU[m] IN MEDIO AQUARUM (Déu creà el firmament enmig de les aigües)

6. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota de la volta de les que hi ha a sobre. (Gn 1,7) UBI DIVIDAT D[eu]S AQUA AB AQUIS Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. (Gn 1,16) SOL (El sol du una corona de flames i una torxa encesa) LUNA (La lluna du mantell al cap, una torxa encesa i la lluna creixent) FIRMAMENTV 7. Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. (Gn 1,21) VOLATILIA COELI / MARE 8. I els va presentar a l’home, per veure quin nom els donaria: cadascun dels animals havia de portar el nom que l’home li posés. (Gn 2,19)

ADAM N[on] INVENIEBATUR SIMILEM SIBI (Adam no troba ningú com ell)

9. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí de carn el buit que havia deixat. De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona. (Gn 2,21-22)

INMISIT D[omi]M[u]S SOPORE[m] IN AD[a]M ET TULIT UNA[m] DE COSTIS EIUS (Déu va sumir en un son profund Adam i li va prendre una de les seves costelles). LIGNU[m] POMIFERU[m] (Pomera)

10. Déu digué: que es faci la llum i la llum va ser feta. DIXIT QUOQUE D[eu]S FIAT LUX ET FACTA E[st] LUX 11. Al principi Déu va crear el cel i la terra, el mar i tot el que existeix. Déu veié que tot el que havia fet era bo.

IN PRINCIPIO CREAVIT D[eu]S CELU[m] ET TERRAM MARE ET OM[n]IA QUA IN EIS SUNT ET VIDIT D[eu]S CUNCTA QUE FECERAT ET ERANT VALDE BONA

12. Els quatre vents de la terra. SEPTENTRIO, AUSTER, CEPHIRUS, SUBSOLANUS 13. L’any. ANNUS 14. Dos dels quatre rius del paradís: GEON, PHISON, TIGRIS, EUPHRATES 15. Les quatre estacions.

a) estiu FLAX (falç) i ESTAS (estiu) b) tardor AUTUMNUS c) hivern GELUS (gel), FRIGUS (fred), IGNIS (foc) d) Primavera (home llaurant)

16. Dos personatges de l’Antic Testament a) Samsó b) Abel 17. Els mesos de l’any a) FEBRUARIUS, FRIGUS b) MARCIUS, CICONIA, FRIGUS c) APRILIS d) MAIUS, SOL e) IUNIUS, SOL f, g, h, i) Juliol, agost, setembre i octubre, molt fragmentats 18. El sol i la lluna a) El carro del sol. DIES SOLIS b) El carro de la lluna. DIES [LUNAE] 19. Fragments de la llegenda sobre el trobament de la Santa Creu per part d’Helena, la mare de l’emperador Constantí (s. IV).

Santa Helena (S[anc]TA ELENA), mare de l’emperador Constantí, viatja a Jerusalem en busca de la creu de Crist. Uns jueus (IUDEI) li diuen que un tal Judes (IUDA) coneix l’amagatall de la creu. Judes, que es converteix al cristianisme (CU[m] ORAS SET IUDAS), en sentir el perfum (EUMUS) que surt de la terra troba tres creus, de les quals la Vera Creu és la que ressuscita un mort. Al centre, dues aspes d’una creu i, a sota, unes perles i una creu de la corona de Constantí.