INFORMACIÓ PARROQUIAL

GRUP EXTREMENY VERGE DE LOS HITOS

Dissabte dia 16 d’abril a la missa de les 19:30

participarà a l’eucaristia , el grup extremeño de

la Verge de los Hitos.

Diumenge dia 17, a les 12:30 el mateix grups

dels extremenys, amb romeria, faran la missa

la Parc Fluvial

ARRENGAMENT ESGLÉSIA

Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de la

nostra Vila, s’ha pogut arranjar les parets late-

rals de les capelles, que estaven malmeses.

Ara cal deixar assecar, per fer la segona fase.

OBRES LOCALS PARROQUIALS

Sabem que no podem fer tot de cop, però cal

tenir present, també la participació i

col·laboració amb les obres dels locals parro-

quials, es quals s’ha de posar en marxar. S’ha

parla amb Mn. Pere Oliva Vicari Pastoral, el

qual ha parlat amb el Sr. Bisbe per donar una

resposta immediata. Cal la Participació de tots

per resoldre esmentada situació.

PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL Dissabte 19:30, Diumenge 11h DIES FEINERS Dijous i divendres missa a les 17:30h MISSA DOMINICAL Barri St. Pere: església Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h

LOCALS PARROQUIALS c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 Despatx parroquial: dimarts i dimecres de les 18:45 a les 20:15h Càritas: dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern

.El 17 de març de 2016 ha mort Mossèn Josep Maria Balla-rín i Monset al 96 anys. Infantesa a Terrassa: família tradi-cional i sana; educació als escolapis. Joventut marcada per la Lleva del Biberó; servei militar “reeducador” a Castella després de la guerra; i anys de llit i lectura per la tubercu-losi. Llarga maduresa com a mossèn del bisbat de Solsona, lligada a Queralt, Berga i Gòsol. Vivia la fe amb profundi-tat i naturalitat. Profunditat: coneixia a fons la tradició eu-ropea, des de la Grècia clàssica als pensadors i místics cris-tians (Dostoievski, Teresa de Lisieux, Chesterton, Pé-guy...). Naturalitat: les seves paraules sobre Déu (sobretot comentant la paràbola del fill pròdig) fluïen embolcallades de poesia i musicalitat perquè eren fruit d’una vida lliurada silenciosament a Crist, l’Església i la gent. La proclamació de la seva fe no ha aixecat murs perquè ha estimat tothom sense fer excepcions: el poble senzill de la Catalunya rural i els professionals urbans cultivats; gent de missa i no crei-ents; les esquerres i les dretes. Tampoc no ha aixecat murs el seu amor a Catalunya, que vivia lligat a la seva fe: per-què s’estimava amb sagrada tendresa la gent de tot arreu. Quan jo era universitari el vaig escoltar sovint; i tres nits de Pasqua a Queralt van ser silenciosament decisives per al meu compromís de vida. L’endemà de la meva ordenació sacerdotal a l’Avui (“Missa tan nova”, 25/4/1999) el mossèn lloava amablement el meu gest, parlava de la im-portància de l’eucaristia i de la confessió individual, i em convidava a la humilitat com a jesuïta (la nostra auto-estima corporativa és més aviat alta): “que Déu et guardi de fer el pollastre”. Ell explicava sovint que la idea cristiana de l’altra vida no és ni una degradació ni una mera conti-nuïtat d’aquesta vida: com diu Sant Pau (1Cor 15, 35-38), la llavor que ha començat a brotar aquí es desplega plena-ment quan passem a viure del tot amb Déu. Mossèn Ballarín: que sigueu benvingut al Cel! Per cert: llegiu tot el que trobeu d’e Mossèn Ballarín; però sobretot, no us perdeu ni “Francesco” ni “Paràbola dels retorns”. .................... · Com resumiries la vida d’un referent teu en tres frases: una per a la infantesa, una altra per la joventut, una tercera per a l’edat adulta? · D’on surt la poesia i la música que embolcallen les teves paraules? · En quins casos les teves paraules aixequen murs? En quins casos no n’aixequen, tot i proclamar idees que els oients no comparteixen? · En quins àmbits tendeixes a “fer el pollastre”? Què o qui te’n pot guardar? · Quines activitats et fan créixer en humanitat, com una llavor que brota i creix? Quines altres et deixen indiferent o disminueixen la teva humanitat?

H

O

R

A

R

I

S

MOSSÈN BALLARÍN

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

3 D’ABRIL DEL 2016 SEGON DIUMENGE DE PASQUA Nº. 2005

NO SIGUIS INCRÈDUL, SIGUES CREIENT

La figura de Tomàs com a deixeble que es resisteix a creure ha estat molt po-pular entre els cristians. No obstant això, el relat evangèlic diu molt més d’a-quest deixeble escèptic. Jesús ressuscitat s’adreça a ell amb unes paraules que tenen molt de crida urgent, però també d’invitació amorosa: «No siguis incrèdul, sigues creient». Tomàs, que porta una setmana resistint-se a creu-re, respon a Jesús amb la confessió de fe més solemne que podem llegir en els evangelis: «Senyor meu i Déu meu». ¿Què ha experimentat aquest deixeble en Jesús ressuscitat? Què és el que ha transformat l’home fins llavors dubitatiu i vacil·lant? Quin recorregut interi-or l’ha portat de l’escepticisme fins a la confiança? El sorprenent és que, se-gons el relat, Tomàs renuncia a verificar la veritat de la resurrecció tocant les ferides de Jesús. El que l’obre a la fe és Jesús mateix amb la seva in-vitació. Al llarg d’aquests anys, hem canvi-at molt per dins. Ens hem fet més escèptics, però també més fràgils. Ens hem fet més crítics, però tam-bé més insegurs. Cada u ha de de-cidir com vol viure i com vol morir. Cada u ha de respondre a aquesta crida que, tard o d’hora, de manera inesperada o com a fruit d’un pro-cés interior, ens pot arribar de Je-sús: «No siguis incrèdul, sigues creient». Potser, necessitem despertar més el nostre desig de veritat. Desenvolupar aquesta sensibilitat interior que tots tenim per percebre, més enllà del que és visible i tangible, la presència del Misteri que sosté les nostres vides. Ja no és possible viure com persones que ho saben tot. No és veritat. Tots, creients i no creients, ateus i agnòstics, caminem per la vida embolicats en tenebres. Com diu Pau de Tars, a Déu el busquem «a les palpentes». Per què no enfrontar-nos al misteri de la vida i de la mort confiant en l’Amor com a última Realitat de tot? Aquesta és la invitació decisiva de Jesús. Més d’un creient sent avui que la seva fe s’ha anat convertint en una cosa cada vegada més irreal i menys fonamentada. No ho sé. Potser, ara que no podem ja recolzar la nostra fe en falses seguretats, estem aprenent a buscar Déu amb un cor més humil i sincer. No hem d’oblidar que una persona que cerca i desitja sincerament creure, per Déu és ja creient. Moltes vegades, no és possible fer molt més. I Déu, que comprèn la nostra impotència i debilitat, té els seus camins per trobar-se amb cadascú i oferir la seva salvació.

Ac 5,12-16 Ap 1,9-11a.12-13.17-19

Jn 20,19-31