D Diumenge de Pasqua ruesat e arrana (10, 34a.37 …...estimant de veritat. La Pasqua no...

2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.446 Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn als 4 vents ......... 27 de març de 2016 Diumenge de Pasqua Lectures Diumenge de Pasqua † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat L’alegria de la Pasqua P ermeteu-me que comenci amb una curiositat. Des que vaig prendre possessió com a arquebisbe vaig començar a dirigir-me a tots des d’aquesta glossa setmanal «Als quatre vents», que comenta festes litúrgiques, fets de l’Església, desitjos del Papa, virtuts crisanes, exemples de persones santes… El lliurament d’avui és el que fa 600 d’aquests escrits i al·locucions. He desitjat comparr amb vosaltres aquest pet aniversari —tots els números rodons ho són— i agrair l’atenció amb què molts seguiu aquestes reflexions que faig, amb el desig que puguin ser d’ulitat per a enforr la nostra fe i vida crisanes. Aquesta glossa 600 coincideix amb la festa de Pasqua, la més gran del calendari de l’Església. Crist ha ressuscitat i amb ell ressuscitarem tots nosaltres, perquè la mort ha estat vençuda. És més fort l’amor. Per això avui és la festa de l’alegria, un goig que comença a la terra i acaba al cel, s’inicia en el transitori i acaba en l’etern. Aquest és el nostre des. La nostra fe ens converteix en persones que esperen de la misericòrdia de Déu el regal d’estar amb ell per sempre. Som —hem de ser— «a man for all seasons», com Thomas More en la pel·lícula de Fred Zinnemann, traduïda com Un home per a l’eternitat. Sant Tomàs d’Aquino assenyalava que no hem rebut el do de la vida per a sobreviure, sinó per a esmar i ser esmats, per a ser transformats per aquest amor, per a ser alliberats i trobar la felicitat. Dit en un llenguatge de la nostra època: no hem nascut per anar rant, veure la televisió, treballar a l’oficina, consultar el mòbil i per anar de compres. Tot això està molt bé, però aquesta vida ordinària té un sent: l’amor. Si no fos així, encara que la nostra vida esgués molt plena d’obligacions familiars, problemes laborals, plans d’oci… podríem notar la manca d’alguna cosa vital i ser atacats per la soledat i la tristesa. En aquests moments notem que ens falta alguna cosa, senm la necessitat d’aquietar el nostre cor, i només ho aconseguirem sornt de nosaltres mateixos, ajudant altres persones, mirant Déu, és a dir esmant de veritat. La Pasqua no s’improvisa en el calendari. Ve precedida de la Quaresma i de la setmana intensa que anomenem santa. Tampoc la felicitat no sorgeix sense preparar-la perquè no és un propòsit, sinó una conseqüència. I a vegades notarem que el camí per a ser feliços passa pel dolor, com el de Jesucrist, el nostre model. La Pasqua no s’improvisa en el calendari. La felicitat no sorgeix sense preparar-la Lectura dels Fets dels Apòstols (10, 34a.37-43) En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som tesmonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un pabul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns tesmonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha desnat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen tesmoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.» Salm responsorial [117, 1-2.6ab-17.22-23 (R.: 24)] Enalu el Senyor: Que n’és de bo, perdura eternament el seu amor. Que respongui la casa d’Israel: perdura eternament el seu amor. R.: Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo. o bé: Al·leluia. La dreta del Senyor fa proeses, la dreta del Senyor em glorifica. No moriré, viuré encara, per contar les proeses del Senyor. R. La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen. R. Lectura de la carta de sant Pau als crisans de Colosses (3, 1-4) O bé: 1Co 5,6b-8 Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; esmeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (20, 1-9) O bé: Mc 16, 1-8 El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de ma, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús esmava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sor cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. Pasqua, el gran pas! Aquesta nit santa hem contemplat passos: del no-res al tot quan Déu va crear el món; el poble d’Israel passa de l’esclavitud a la llibertat; Isaïes ens ha parlat de l’aigua que ens fa passar d’un estat de set, de buidor interior… a una vida saciada per Déu. Després passem de l’Anc Testament al Nou, pas cap a la novetat del Crist. L’Al·leluia, emmudit durant la Quaresma, ens ha acompanyat cap a l’Evangeli de la resurrecció del Senyor, del seu pas a la Vida. Hem renovant el nostre bapsme recordant el pas que ens va unir al Senyor i el Ressuscitat s’ha fet present entre nosaltres en el pa i en el vi que passen a ser la seva presència. Perquè Pasqua és el pas de la tristesa a l’alegria, és el pas de la por a la valena, és el pas del pessimisme a l’esperança, és el pas de l’egoisme a la donació, és el pas de la mort a la Vida… Senyor, ajudeu-me a omplir aquesta Pasqua de passos ferms i decidits cap a vós. 5 Tres anys del ponficat del papa Francesc A la secció L’apunt Per què regalem ous per Pasqua? A la secció Per a saber més DESTAQUEM... Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» Mirada endins Xavier Roig Rovira, pvre. (p.5) per a saber més Per què regalem ous per Pasqua? D es d’anc un dels símbols de la resurrecció és l’ou. Exteriorment és com una pedra però a dins hi batega una vida que no es veu però que trencarà la closca i sorrà en forma de pollet (per això hi ha pollets i plomes a les mones amb els ous). També el sepulcre sembla, aparentment, definiu, però conté alguna cosa més que el cos humà d’un crucificat, conté el cos de Déu fet home, i en Déu només hi ha Vida! Latent i invisible als ulls sense fe, però real. I aquesta vida, a l’albada del tercer dia, trencarà la pedra del sepulcre per a ressorgir. És això el que diu el padrí al seu fillol: «Tu estàs batejat, estàs unit a Jesucrist, a la seva mort i a la seva resurrecció. El teu sepulcre també s’obrirà! Estàs cridat a la vida i no a la mort! No ets separis mai de Jesús!» Josep Maria Subirachs posa un ou damunt el cap de la Mare de Déu a la façana de la passió, quan veu enterrar Jesús, com a signe d’esperança en la resurrecció! Antoni Gaudí també ho fa. Posa un ou vidriat sota el pelicà, a la façana del naixement, recordant que la vida veritable no és la humana sinó la que rebem de Déu per la mort i resurrecció de Crist. El costum de pintar ous surt a l’Orient a parr de la llegenda que diu que Maria Magdalena va anar a veure l’emperador amb un ou blanc i que en cridar que Jesús havia ressuscitat, l’emperador, despecvament, va dir-li que era tan impossible com que l’ou es tornés de color vermell, cosa que va passar a l’instant. A l’Orient encara se saluden la Pasqua xocant ous pintats i dient-se: «El Senyor ha ressuscitat!», i responent: «Realment ha ressuscitat!» MOLT BONA PASQUA! l’apunt Tres anys del pontificat del papa Francesc D iumenge passat, dia 13 de març, es van complir tres anys d’un fet històric: Déu ens va enviar un home especial, evangèlic, proper, senzill, auster, de paraula entenedora… el bisbe de Roma Francesc. Només fa tres anys i l’impacte del tesmoniatge del seu esl de vida i del seu missatge ha arribat lluny. La seva paraula és creïble perquè va acompanyada per la coherència dels seus actes. A alguns els fa nosa la seva espontaneïtat, que no és imprecisió del llenguatge sinó esperit evangèlic que es vessa. A alguns els reca la seva denúncia, que no és condemna sinó invitació al reconeixement de la injuscia desfermada sobre els pobres. Li escau del tot el nom del sant que va triar, Francesc. És ben significau que, en la llarga sèrie de Papes, cap altre no l’hagués escollit. Com ell mateix demana sovint, preguem Déu perquè ens el conservi uns quants anys més. Que pugui completar la urgent i necessària reforma de l’Església en aquest segon postconcili. Tot amb un objecu prioritari: que l’Evangeli de Jesús arribi, clar, net i incisiu a tots els homes de la terra. Josep Bofarull Veciana, pvre. Bona i Santa Pasqua de Resurrecció del Senyor!

Transcript of D Diumenge de Pasqua ruesat e arrana (10, 34a.37 …...estimant de veritat. La Pasqua no...

Page 1: D Diumenge de Pasqua ruesat e arrana (10, 34a.37 …...estimant de veritat. La Pasqua no s’improvisa en el calendari. Ve precedida de la Quaresma i de la setmana intensa que anomenem

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.446

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

27 de març de 2016 Diumenge de Pasqua

LecturesDiumenge de Pasqua

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

L’alegria de la Pasqua

Permeteu-me que comenci amb una curiositat. Des que vaig prendre possessió com a arquebisbe vaig

començar a dirigir-me a tots des d’aquesta glossa setmanal «Als quatre vents», que comenta festes litúrgiques, fets de l’Església, desitjos del Papa, virtuts cristianes, exemples de persones santes… El lliurament d’avui és el que fa 600 d’aquests escrits i al·locucions.

He desitjat compartir amb vosaltres aquest petit aniversari —tots els números rodons ho són— i agrair l’atenció amb què molts seguiu aquestes reflexions que faig, amb el desig que puguin ser d’utilitat per a enfortir la nostra fe i vida cristianes.

Aquesta glossa 600 coincideix amb la festa de Pasqua, la més gran del calendari de l’Església. Crist ha ressuscitat i amb ell ressuscitarem tots nosaltres, perquè la mort ha estat vençuda. És més fort l’amor. Per això avui és la festa de l’alegria, un goig que comença a la terra i acaba al cel, s’inicia en el transitori i acaba en l’etern.

Aquest és el nostre destí. La nostra fe ens converteix en persones que esperen de la misericòrdia de Déu el regal d’estar amb ell per sempre. Som —hem de ser— «a man for all seasons», com Thomas More en la pel·lícula de Fred Zinnemann, traduïda com Un home per a l’eternitat.

Sant Tomàs d’Aquino assenyalava que no hem rebut el do de la vida per a sobreviure, sinó per a estimar i ser estimats, per a ser transformats per aquest amor, per a ser alliberats i trobar la felicitat. Dit en un llenguatge de la nostra època:

no hem nascut per anar tirant, veure la televisió, treballar a l’oficina, consultar el mòbil i per anar de compres. Tot això està molt bé, però aquesta vida ordinària té un sentit: l’amor.

Si no fos així, encara que la nostra vida estigués molt plena d’obligacions familiars, problemes laborals, plans d’oci… podríem notar la manca d’alguna cosa vital i ser atacats per la soledat i la tristesa. En aquests moments notem que ens falta alguna cosa, sentim la necessitat d’aquietar el nostre cor, i només ho aconseguirem sortint de nosaltres mateixos, ajudant altres persones, mirant Déu, és a dir estimant de veritat.

La Pasqua no s’improvisa en el calendari. Ve precedida de la Quaresma i de la setmana intensa que anomenem santa. Tampoc la felicitat no sorgeix sense preparar-la perquè no és un propòsit, sinó una conseqüència. I a vegades notarem que el camí per a ser feliços passa pel dolor, com el de Jesucrist, el nostre model.

La Pasqua no s’improvisa en el calendari. La felicitat no sorgeix sense preparar-la‘

Lectura dels Fets dels Apòstols (10, 34a.37-43)

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»

Salm responsorial [117, 1-2.6ab-17.22-23 (R.: 24)]

Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,perdura eternament el seu amor.Que respongui la casa d’Israel:perdura eternament el seu amor.

R.: Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,alegrem-nos i celebrem-lo.o bé: Al·leluia.

La dreta del Senyor fa proeses,la dreta del Senyor em glorifica.No moriré, viuré encara,per contar les proeses del Senyor. R.

La pedra que rebutjaven els constructorsara corona l’edifici.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se’n meravellen. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (3, 1-4) O bé: 1Co 5,6b-8

Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (20, 1-9)O bé: Mc 16, 1-8

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Pasqua, el gran pas!

Aquesta nit santa hem contemplat passos: del no-res al tot quan Déu va crear el món; el poble d’Israel passa de l’esclavitud a la llibertat; Isaïes ens ha parlat de l’aigua que ens fa passar d’un estat de set, de buidor interior… a una vida saciada per Déu. Després passem de l’Antic Testament al Nou, pas cap a la novetat del Crist. L’Al·leluia, emmudit durant la Quaresma, ens ha acompanyat cap a l’Evangeli de la resurrecció del Senyor, del seu pas a la Vida.

Hem renovant el nostre baptisme recordant el pas que ens va unir al Senyor i el Ressuscitat s’ha fet present entre nosaltres en el pa i en el vi que passen a ser la seva presència. Perquè Pasqua és el pas de la tristesa a l’alegria, és el pas de la por a la valentia, és el pas del pessimisme a l’esperança, és el pas de l’egoisme a la donació, és el pas de la mort a la Vida…

Senyor, ajudeu-me a omplir aquesta Pasqua de passos ferms i decidits cap a vós.

5

Tres anys del pontificat del papa Francesc A la secció L’apunt Per què regalem ous per Pasqua? A la secció Per a saber més

DESTAQUEM...Enfoca el codi QR

i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

Mirada endins Xavier Roig Rovira, pvre.

(p.5)

per a saber mésPer què regalem ous per Pasqua?

Des d’antic un dels símbols de la resurrecció és l’ou. Exteriorment és com una pedra però a dins hi batega

una vida que no es veu però que trencarà la closca i sortirà en forma de pollet (per això hi ha pollets i plomes a les mones amb els ous). També el sepulcre sembla, aparentment, definitiu, però conté alguna cosa més que el cos humà d’un crucificat, conté el cos de Déu fet home, i en Déu només hi ha Vida! Latent i invisible als ulls sense fe, però real. I aquesta vida, a l’albada del tercer dia, trencarà la pedra del sepulcre per a ressorgir.

És això el que diu el padrí al seu fillol: «Tu estàs batejat, estàs unit a Jesucrist, a la seva mort i a la seva resurrecció. El teu sepulcre també s’obrirà! Estàs cridat a la vida i no a la mort! No ets separis mai de Jesús!»

Josep Maria Subirachs posa un ou damunt el cap de la Mare de Déu a la façana de la passió, quan veu enterrar Jesús, com a signe d’esperança en la resurrecció! Antoni Gaudí també ho fa. Posa un ou vidriat sota el pelicà, a la façana del naixement, recordant que la vida veritable no és la humana sinó la que rebem de Déu per la mort i resurrecció de Crist.

El costum de pintar ous surt a l’Orient a partir de la llegenda que diu que Maria Magdalena va anar a veure l’emperador amb un ou blanc i que en cridar que Jesús havia ressuscitat, l’emperador, despectivament, va dir-li que era tan impossible com que l’ou es tornés de color vermell, cosa que va passar a l’instant. A l’Orient encara se saluden la Pasqua xocant ous pintats i dient-se: «El Senyor ha ressuscitat!», i responent: «Realment ha ressuscitat!»

MOLT BONA PASQUA!

l’apunt

Tres anys del pontificat del papa Francesc

Diumenge passat, dia 13 de març, es van complir tres anys d’un fet històric: Déu ens va enviar un

home especial, evangèlic, proper, senzill, auster, de paraula entenedora… el bisbe de Roma Francesc. Només fa tres anys i l’impacte del testimoniatge del seu estil de vida i del seu missatge ha arribat lluny. La seva paraula és creïble perquè va acompanyada per la coherència dels seus actes. A alguns els fa nosa la seva espontaneïtat, que no és imprecisió del llenguatge sinó esperit evangèlic que es vessa. A alguns els reca la seva denúncia, que no és condemna sinó invitació al reconeixement de la injustícia desfermada sobre els pobres.

Li escau del tot el nom del sant que va triar, Francesc. És ben significatiu que, en la llarga sèrie de Papes, cap altre no l’hagués escollit. Com ell mateix demana sovint, preguem Déu perquè ens el conservi uns quants anys més. Que pugui completar la urgent i necessària reforma de l’Església en aquest segon postconcili. Tot amb un objectiu prioritari: que l’Evangeli de Jesús arribi, clar, net i incisiu a tots els homes de la terra.

Josep Bofarull Veciana, pvre.

Bona i Santa Pasqua de Resurrecció del Senyor!

Page 2: D Diumenge de Pasqua ruesat e arrana (10, 34a.37 …...estimant de veritat. La Pasqua no s’improvisa en el calendari. Ve precedida de la Quaresma i de la setmana intensa que anomenem

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Rosalia Gras

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 4agenda

L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.

2

Cicle C / Litúrgia de les Hores: Salmòdia de l’octava

Diumenge, 27: Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor (Sol) [Ac 10, 34a. 37-43; Salm 117, 1-2.16ab-17.22-23; Col 3, 1-4; o bé: 1Co 5, 6b-8; Jn 20, 1-9; o bé: Lc 24, 1-12; o bé, a la Missa vespertina: Lc 24, 13-35 (LE/LH pròpies)]

Dilluns 28, dins l’octava de Pasqua: [Ac 2, 14.22-32; Salm 15, 1-2 i 5.7-8.9-10.11; Mt 28, 8-15]

Dimarts 29, dins l’octava de Pasqua: [Ac 2, 36-41; Salm 32, 4-5.18-19. 20 i 22; Jn 20, 11-18]

Dimecres 30, dins l’octava de Pasqua: [Ac 3, 1-10; Salm 104, 1-2.3-4.6-7.8-9; Lc 24, 13-35]

Dijous 31, dins l’octava de Pasqua: [Ac 3,11-26; Salm 8, 2a i 5.6-7.8-9; Lc 24, 35-48]

Divendres 1, dins l’octava de Pasqua: [Ac 4, 1-12; Salm 117, 1-2 i 4.22-24.25-27a; Jn 21, 1-14]

Dissabte 2, dins l’octava de Pasqua: [Ac 4, 13-21; Salm 117, 1 i 14-15.16ab-18.19-21; Mc 16, 9-15]

Diumenge, 3: Diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia [Ac 5, 12-16; Salm 117, 2-4.22-24.25-27a; Ap 1, 9-11a.12-13.17-19; Jn 20, 19-31 (LE/LH pròpies)]

Litúrgiade la setmana

2 d’abril

—Trobada diocesana d’adolescents i joves a Vila-seca. La trobada, organitzada per la Delegació diocesana de pastoral de joventut, començarà a les 16.30 h. Més informació i inscripcions al web www.delejot.cat.

3 d’abril

—Festa de la Divina Misericòrdia a la Catedral de Tarragona. Els actes començaran a les 11.00 h amb una missa solemne presidida pel Sr. Arquebisbe i es clouran a les 17.00 h amb la reserva del Santíssim Sagrament i la veneració de la relíquia de santa Faustina Kowalska. Durant tots els actes hi haurà confessors.

Fins al 3 d’abril

—Exposició «Imatges de la Setmana Santa tarragonina: miniatures, cartells i postals – Col·leccions d’Andreu Ximenis i Josep M. Brull», al Museu Bíblic Tarraconense. Aquesta mostra única, on es poden veure tots els passos en miniatura de la processó del Sant Enterrament de Tarragona, es podrà visitar fins al dia 3 d’abril en el següent horari: de dilluns a dijous, de 10.00 a 13.00 h i de 17.00 a 19.00 h. El cap de setmana del 2 i 3 d’abril, de 10.00 a 13.00 h. L’entrada és gratuïta.

8 i 9 d’abril

—Entrenament Alpha a Reus, a càrrec del responsable d’Alpha Espanya, José Alberto Barrera. Els cursos Alpha són un mètode de primer anunci i evangelització. Més informació i inscripcions, fins al 31 de març, al web www.delejot.cat. Organitzen la Delegació diocesana de joventut i la Delegació diocesana d’apostolat seglar.

Any sant de la misericòrdia 8 de desembre de 2015 20 de novembre de 2016

propostaen un minutA la xarxa

Web de l’Any Sant de la Misericòrdia

A l’inici de l’Any Sant de la Misericòrdia el Departament de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat va posar en marxa un nou lloc web, disponible en català i castellà,

on cercar diferents documents, publicacions i materials d’interès relacionats amb aquest Jubileu. Hi podeu trobar des de la Butlla, les catequesis del papa Francesc sobre l’Any Sant, l’explicació de cadascuna de les obres de misericòrdia, recursos com les catequesis quaresmals de Canta la Teva Fe, materials litúrgics, notícies o el logotip i el cartell.

S’hi pot accedir directament a través d’aquest enllaç http://anymisericordia.arqtgn.cat o bé a través del web de l’Arquebisbat de Tarragona.

Materials litúrgicsEl Centre de Pastoral Litúrgica presenta nous materials sobre l’Any Sant de la Misericòrdia

El Centre de Pastoral Litúrgica ha incorporat al seu web una secció, disponible tant en català com en castellà, on s’ofereixen els recursos i materials que es publiquen a la Missa Dominical i en altres llocs sobre l’Any Sant de la Misericòrdia.

Els materials estan agrupats en articles de reflexió, subsidis litúrgics que ajuden a tractar el tema de la misericòrdia a les celebracions; les obres de misericòrdia i un recull de materials pràctics com una celebració penitencial, un viacrucis o una proposta d’Hora Santa.

S’hi pot accedir directament a través del web http://anymisericordia.cpl.es

Notícia

El Sr. Arquebisbe comparteix un sopar amb persones sense llar i en situació de desemparament

En el marc d’aquest Any Sant de la Misericòrdia i donant continuïtat als actes i visites que el Sr. Arquebisbe fa habitualment a diferents realitats

que treballen a favor de les persones més necessitades, el diumenge dia 6 de març el Sr. Arquebisbe va compartir taula amb una vintena de persones sense llar que atén la Fundació Bonanit. Aquestes persones pernocten en dues plantes de la Casa de Sant Auguri, a la plaça de les Peixateries Velles de la ciutat de Tarragona.

Durant l’àpat, que té lloc cada diumenge al vespre, Mons. Jaume Pujol va poder compartir amb tots ells una conversa distesa, fet que li va permetre conèixer la situació actual de cadascun d’ells.

La Fundació Bonanit disposa d’un total de trenta-dues places per a les persones sense sostre, entre els llits de la Casa Sant Auguri i les dotze places distribuïdes a les pensions Carmen i Alhambra de la ciutat. En aquests primers deu anys ha atès unes cinc mil persones sense sostre.

Un amor sense límits. Les catorze obres de misericòrdia

Miracle, Norbert (ed.). Ed. Claret, 2016. 188 p. PVP: 13,50 €. Els catorze autors d’aquest llibre han procurat explicar l’obra de misericòrdia que els ha estat assignada de manera planera i profunda:

Donar menjar a qui té fam, Norbert Miracle Figuerola; Donar beure a qui té set, Ignasi Navarri Benet; Vestir el despullat, Joan Torra; Acollir els forasters, Daniel Palau Valero; Visitar i atendre els malalts, Jaume Prat i Borràs; Redimir els presos i els captius, Lluís Sallan, Enterrar els morts, José-Luis Arín Roig; Ensenyar el qui no sap, Àngel Jesús Navarro Guareños; Donar consell a qui l’ha de menester, Maria Pilar Adín; Corregir el qui va errat, Joan Planellas i Barnosell; Consolar el qui està trist, Esperança Atarés; Perdonar les ofenses, Marcos Aceituno Donoso; Suportar amb paciència els defectes del proïsme, Llorenç Puig, i Pregar Déu pels vius i pels difunts, Agustí Borrell.»

Aquesta publicació es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat (c/ de Sant Pau 4, Tarragona. Edifici del Seminari).

Publicació

Presentació de l’inventari i la digitalització del fons musical de l’Arxiu Capitular de Tarragona

Aquest proper dijous, dia 31 de març, a les 19.00 h, es presentarà a

la sala d’actes del Centre Tarraconense El Seminari un volum amb l’inventari del fons musical de la Catedral de Tarragona i la digitalització d’aquest fons de l’Arxiu Capitular de Tarragona. L’obra ha permès comptabilitzar les partitures tant d’autor com anònimes, manuscrites i impreses que conté el fons, com també els llibres de cor o corals i els llibres de faristol, un total de 1.422 documents.

Aquest volum, el número 8, forma part de la Col·lecció Inventaris dels Fons Musicals de Catalunya, dels musicòlegs Francesc Bonastre, Josep Maria Gregori i Montserrat Canela.

Actualment, el web de l’Arxiu Capitular de Tarragona permet accedir a la consulta de les 1.348 obres manuscrites pels mestres de capella de la Catedral.

S’hi pot accedir directament a través d’aquest enllaçhttp://www.acct.cat

—Constantí. L’església parroquial de Sant Feliu Màrtir de Constantí s’ha tancat provisionalment al culte, des del passat dia 15 de març, mentre no ofereixi millors garanties de seguretat. En els darrers anys s’han anat produint esquerdes i moviments a la fàbrica de l’església, provocats, segons els tècnics, per moviments de massa del subsòl, per la presència de nombroses humitats en el terreny i per la topografia. Entre els anys 2013 i 2016 s’han fet apuntalaments a les parts de l’edifici més afectades per aquests moviments estructurals, i les actuacions que els estudis aconsellen de fer, no garanteixen que s’aturin els moviments. La situació actual ha estat valorada recentment per una comissió d’obres de la Parròquia que ha comptat amb l’assistència del constructor, l’arquitecte i el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny, en representació del Sr. Arquebisbe, els quals han pres aquesta determinació per a salvaguardar la integritat de les persones participants en les celebracions litúrgiques, que és la prioritat màxima.

—Catequesi de comunió. Els infants de l’arxidiòcesi que es preparen per a rebre la primera comunió aquest any van participar a principis de març en diferents trobades convocades als seus respectius arxiprestats com Tarragona Centre, Reus, Baix Penedès o al Tarragonès Llevant. Molts d’ells també van experimentar el camí del poble d’Israel des d’Egipte fins a la Terra Promesa, com a l’arxiprestat del Baix Camp, fent l’experiència catequètica «El pas del Mar Roig».

—Acció social. Càritas Interparroquial de Tarragona, a través de Cafè i Caliu, ha atès més de quatre mil persones des de la seva posada en marxa el mes de febrer de 2011, ara fa cinc anys. Amb motiu d’aquest aniversari ha organitzat durant cinc dissabtes de febrer i març uns dinars solidaris oberts a tothom per a fer conèixer els projectes impulsats per aquesta Càritas Interparroquial que coordina l’acció caritativa de les parròquies de Tarragona, com ara el projecte de reforç escolar «Som-hi tots», per a infants i adolescents sense recursos; «Ara al teu costat», que acompanya persones grans; el projecte d’orientació laboral «ORLA» i el de formació i promoció de la dona a Torreforta. Finalment, Cafè i Caliu, a la Casa Sant Auguri, que se sustenta sobre tres pilars: un menjador social, un espai d’higiene amb dutxes i un lloc d’acolliment i orientació social.

Fins al dia 10 d’abril

—Exposició d’una còpia de la Santa Síndone a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Tarragona. La mostra, de mida original i de gran qualitat, es complementa amb explicacions històriques i científiques. Es podrà visitar fins al dia 10 d’abril en el següent horari: d’11.00 a 13.00 h i de 17.00 a 20.00 h.

—30è aniversari del Concurs Bíblic de Catalunya. Amb motiu del 30è aniversari del Concurs Bíblic de Catalunya, la Federació de Cristians de Catalunya, a través de la Subfederació Grup Avant de Terrassa, ha organitzat aquest viatge a la Ciutat del Vaticà per a presentar el Concurs Bíblic al Papa i difondre’l al món. Per a fer-ho, els organitzadors han preparat una exposició commemorativa del Concurs, que porta per títol «Amb Déu tot és possible».

El viatge, obert a tothom, tindrà lloc del 23 al 26 de maig i serà encapçalat pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol. Els interessats a apuntar-se al viatge poden trucar al 933 630 364 (Sra. Lluïsa Argerich) o bé escriure un correu electrònic a [email protected].

Baix Camp Tarragonès Llevant

Reus Tarragona Centre i Perifèria