Diapositiva 1

LA DANSA TRADICIONAL

ALS PASOS CATALANS

A crrec d'Aida CortsCC

La cultura i la dansa tradicionals

Tradicional s tot all que s'ha transms de generaci en generaci (llengua, cuina, jocs, msica, dansa, contes i rondalles, dites i refranys, artesania, etc.)

La cadena de transmissi se sol trencar per motius de prestigi i autoestima de la cultura prpia

La dansa forma part de la cultura immaterial. No n'hi ha formes de notaci universal i quan es trenca la cadena de transmissi s difcil recuperar-la

s important mantenir les danses tradicionals, d'arrels ancentrals que ens vinculen als nostres avantpassats i formen part de la cultura que ens configura com a poble

Dansa tradicional als Pasos Catalans

Durant la Renaixena (finals sXIX principis sXX) sorg un inters pel ball popular a Catalunya. Es crearen els esbarts i un procs de recollida de danses populars i de fixaci o recreaci de les seves coreografies

La guerra va aturar el procs de cerca d'informaci i recuperaci de danses tradicionals

Dansa tradicional?

Molts esbarts van modificar o crear nous balls, adaptant les danses al format d'espectacle per a teatres. Amb el temps s'ha creat una certa confusi sobre qu s tradicional i qu no, ja que sovint no s'especifica l'autoria de msiques o coreografies. Si es diferencia clarament la dansa tradicional de la de creaci basada en arrels tradicionals, no es confondr o perdr la dansa tradicional i la de creaci fins i tot ser ms lliure per explorar nous camins.

Balls de creaci: Marina, Corrandes d'exili

Exemple de ball modificat: Panderos de Vilafranca ballat per l'Esbart de Ribes de Freser

Els grups de coros y danzas de la Seccin Femenina de la Falange, tot i que van promoure la dansa, en fora casos la van modificar

Hi ha hagut diferents accions d'apropar la dansa tradicional catalana a les escoles, tot adaptant-ne els passos per als infants. s una tasca molt important, per s'ha de ser conscient d'aquestes modificacions coreogrfiques.

Recuperaci de danses

Des de la transici fins ara hi ha hagut un esfor a moltes poblacions per revitalitzar o recuperar les danses prpies. Cal entendre les danses en el seu context (cultural, social, festiu, etc.), i all ideal s que es mantinguin i enforteixin en cada lloc i situacions d'on sn originries

Ballar dansa tradicional, comporta una responsabilitat de conservaci i respecte del patrimoni que ens han llegat les generacions precedents

Algunes danses provinents d'Europa

Fora danses han deixat la seva empremta al nostre pas, sigui ballant-les, o influnt en coreografies, msiques o noms

Orgen medieval:

Carola, farandola, Branda, baixa dansa, alta dansa, dansa de l'atxa, entremesos

s.XVI

Pavana, Gallarda (saltarella)

s. XVIII

Minuet, contradansa, alemanda (alemanya), quadrilla, galop (collectius de parella)

s. XIX

Vals, masurca, polca, xotis, pasdoble (de parella)

Rigodons, llancers (collectius de parella)

Exemples de danses tradicionals
dels Pasos Catalans

Balls rodons i de rotllana

La dansa en rotllana s una de les formes ms primitives de ball.

Ball rod

Musicalment acostumen a tenir dues frases musicals que s'intercalen, i el conjunt es repeteix moltes vegades. Gaireb tots s'acompanyen de canons. Els balladors, formant rodona i agafats de les mans, van voltant en un mateix sentit o en ambds sentits alternadament.

Ball rod Caterineta

Joan del Riu

La masovera

Balls semblants amb d'altres noms com el rotlle, rotllet, rotllet, rogle, etc.

Balls rodons i de rotllana

La bolangera: Ball rod evolucionat d'origen occit de ritme viu. Format per una part de ball rod i una altra de variada. Es balla per parelles. T lletres que parlen de la bolangera, un personatge femen destre a fer prodigis i/o a obtenir riquesa fcilment. Com a dansa cantada, probablement t orgens medievals.

Bolangera de Roses (1)

Bolangera de Moja

Bolangera de Ribera de Cards

Bolangera de Solsona

Balanguera de les Illes (1)

Balls rodons i de rotllana

Contraps: Tradicionalment ballada per homes en disposici de semicercle o ferradura. T una gran complexitat de passos. Es coneixen quatre tipus de contraps, llarg, curt, cerd i persigola.

El Divino de Sant Vicen de Torell

Contraps de Prats de Moll

Passades i Contraps dels Elois de Prats de Lluans

Contraps de Sant Gens de Palafolls

Contraps curt de Moi

Sardana Curta: Ballada pels mateixos contrapassaires i el pblic que els havia acompanyat a la plaa. Oscilla a dreta i esquerra, amb una alternana de passos anomenats curts i llargs. Aquests darrers poden ser puntejats o b saltats. s un ball de nombre lliure de balladors en qu no cal estar aparellat, ms encara si es t en compte que inicialment la sardana era una dansa ballada bsicament per homes.

Sardana Curta (1), (2), (3)

Sardana Curta Bon dia Elionor pels pabordes a Banyoles

Cavallets de Sant Feliu de Palleros: Ball Pla, Matadegolla, Contraps i Sardana Curta

Balls rodons i de rotllana

Sardana llarga:

Al darrer ter del segle XIX amb la Renaixena es comen a considerar la sardana com a dansa nacional catalana. Es crea la sardana llarga, ms complexe (cal comptar els passos)

A partir de 1920 es divulga fora de l'Empord i la Selva

La sardana llarga t un gran xit i difussi a les places de tot el Principat de Catalunya i en molts casos substitueix els antics balls

Durant la dictadura el mn sardanista esdev un smbol de catalanitat

Ball de cascavells:

Els balladors porten cascavells o picarols als camalls. Ballat principalment al Bages, Bergued i Solsons. Abans eren ballats per homes sols. s de passos accentuats que fan dringar els cascavells.

Se solen ballar a la festa major i el Dilluns de Pasqua Florida amb colles cantaires de caramelles. Visiten les cases de pags I a cada masia canten i fan el ball, sn convidats a beure o menjar, o els donen diners que guarden per a fer un pat comunitari.

Ball de cascavells de l'Ametlla de Merola

Ball de la Cuca. A Ca l'Avi (Subirats Alt Peneds)

Balls de parella

Ball pla

De les danses de parella ms ballades a la meitat nord de Catalunya. El seu origen podria ser la baixa dansa medieval. S'executa bsicament sense saltar, amb punt pla o punt de ball pla.

Acostuma a tenir dues parts que s'intercalen: a la primera les parelles giren en l'espai. A la segona poden realitzar figures i evolucions. Entre ambdues s fora freqent que cada ballador faci fer un giravolt a la seva parella (risto o rstol).

Molts balls plans acaben amb una part alegre i saltada anomenada, segons l'indret,corranda, llesta, juli, rebatut i fins i tot jota. La msica pot acabar amb un calder en el qual els homes aixequen les noies.

El ball pla s un dels balls socials per excellncia; la seva escassa complexitat fa que pugui ser ballat per tothom

Hi ha balls plans amb noms que poden fer referncia a alguns dels balladors o a un objecte, mentre que d'altres s'anomenen encara amb la paraula dansa. El ball pla es fa en motiu de la festa major o de la festa patronal del lloc

Balls de parella: ball pla

Ball pla d'Aliny

Ball pla de Sant Vicen de Montalt

Ball pla de Vilafranca del Peneds

Ball del Rossinyol de Manresa

Ball de la Garlanda de Ca l'Avi (Subirats)

Ball pla de Llavaneres

Balls de parella

Jota:

Ball ests per tota la Pennsula Ibrica. Els balladors, aparellats, es disposen en una renglera de parelles que tendeix a arrodonir-se i tancar-se.

Moltes jotes catalanes es coneixen amb d'altres denominacions, que es refereixen a una pea de roba -com el ball de mantons-, a una menja com el ball de coques-, a algun dels balladors o balladores, com s el ball de majorales, o b amb el nom de cap de ball, cap de dansa o dansada.

En general es ballen a les festes patronals (en destaquen Sant Antoni Abat i Sant Lloren) i festes majors, a la plaa o en un espai ample. T la mateixa funci socialitzadora que el ball pla.

Ball alegre i dinmic amb dues parts intercalades, una de passeig marcant un punt de vals lliscat o arrossegat i l'altra amb variacions o figures. Entre ambdues els dansaires solen fer una volta sobre si mateixos acabant amb peus junts.

Forma part de les danses que penetren als Pasos Catalans desprs de la invasi borbnica de 1707-1715, i s'implanta arreu excepte la Catalunya Vella (incloent la Catalunya Nord i Andorra), on hi perdura el ball pla, i les illes Pitusses I Menorca. La jota del Pas Valenci pertany al grup aragons de jotes (ms pausat que el navarrs). Del Pas Valenci i la Catalunya Nova passaran a Mallorca.

Balls de parella: la jota

Bullanguera: Sol ser el darrer ball de bot o ballada de plaa a les Illes. Balla una sola parella alhora i van entrant dansaires a substitur-los.

Bullanguera a la Revetla de Sant Antoni de Son Ferriol

Bullanguera de Pinyol Vermell a Palma

Jota d'Asc

Jota de la Serra

Jota dels enamorats

Jota des Peuet

Ball de Plaa de la Vilella d'Amunt

Ball del Coques de Tivissa

Jota de Xtiva

Jota Tortosina

Jota de Sa Potada

Jota de pagesia

Ball de coques de Falset

Ball de Mantons a Ulldecona

Jota de Muro

Jota de Tivenys

Jota de Vinars

Dansada de Gandesa

Jota Lo Punxonet

Ball de Coques de Prades

Jota de Banyeres

Balls de parella

Ball cerd. Les parelles ballen una part de la dansa de forma seqencial i no simultnia. En algunes localitats comencen ballant les dones agafades en renglera i encapalades pel primer home. Cada parella comena i acaba el seu llument amb un rstol a la dona. Acaben ballant totes les parelles conjuntament i de vegades amb una corranda.

Pot tenir d'altres denominacions com ballet, ball enrobat, ball de l'aiguarrs, ball dels casats, ball del Roser o ball de l'euga.

Es balla en motiu de la festa major o d'una festa molt assenyalada.

Ball Cerd a Viladrau

Ball Cerd de Tremp

Ball Cerd de la Seu d'Urgell, (1), (2), (3)

Balls de parella

Ballet. Pot ser ballat en rotllana o en filera. Fan grups de dues parelles (de vegades s'anomena ballet de quatre). Es balla principalment al Ripolls i la Cerdanya per festa major o una festa molt assenyalada

D'execuci senzilla, pot acabar amb una corranda en qu els homes acaben aixecant les dones.

Ballet de deu a Ribes de Freser

Ballet d'Adu a la Festa dels Elois de Berga

Trencadansa i ballets de Sant Vicen de Prats de Lluans: Entrada, Trencadansa, Ballet de Deu, Corranda, Corranda del Poble

Dansa, danses o ball de plaa. Danses de carcter greu i cerimonis, amb coreografia fora complexa i evolucions molt fixades.

Ballat sobretot a la Catalunya Vella.

Dansa de Castellterol

Ball de Veguers de Moi

Ball de plaa de Terrassa

Dansa de Pineda

Dansa Alpensina (d'Alpens)

Balls de parella

Ball de rams o ball del vano i el ram. Mena de ball pla senzill de festa major en qu a la meitat de la dansa els balladors donen un pom de flors a les balladores. Els diners del ram sn un recurs per pagar la festa i els msics. Ballat especialment al Pla de Barcelona.

Ball del vano i el ram (paga-li Joan) de Sant Cugat del Valls

Ball del vano i el ram per l'Esbart de Granollers amb la can inicial

PAGA-LI, JOAN

Paga-li, Joan, a la Marieta;

paga-li, Joan, el vano i el ram.

- No l'hi vull pagar, perqu no el voldria;

no li vull pagar, perqu no el voldr.

- L'hi pagar jo, a la Marieta;

li pagar jo i em far un pet.

El vano, cinc rals i el ram una pea;

el vano, cinc rals, la coca no tant.

Balls de parella

Bolero. Sintrodueix als Pasos Catalans a travs de la cort castellana a partir de lpoca del decret de Nova Planta de Felip V. s en realitat una variant de les seguidillas castellanes, provinents de la Manxa, com tamb ho sn les sevillanas. El bolero ns una variant lenta i majestuosa i el trobem a la Costera, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Valldigna, l'Horta i Mallorca.

Bolero pla de la Llosa de Ranes

Bolero d'Alcdia de Carlet

Ball de Llauraores d'Algemes

Bolero Mallorqu

Bolero (Illes)

Balls de parella

El fandango, l'u o malaguenya. Ball originat a Andalusia a finals del s. XVII. Arriba a Mallorca i Menorca a finals del s.XVIII, on t estructura de tipus andals, diferenciant la tornada amb 'paseo' de la cobla on es fa un pas diferent cada vegada. Sembla ser que tamb va penetrar a la Catalunya Nova i a la zona de Lleida.

Fandango menorqu L'Amo de Son Carabassa

Fandango Pollenc

Al Pas Valenci el trobem a les comarques de la meitat sud i a la costa del nord fins a la comarca de La Plana. S'anomena malaguenya al sud, a les comarques centrals u, a les comarques castellanoparlants ms interiors fandango i a les de ms al nord marineria. Ball de parella, antigament solt i ms modernament agarrat. Tamb hi ha algunes variants de l'u en rogle a les comarques centrals, que reben noms com villanera, safanria, ball pla o sandinga.

Malaguenya de Barxeta cantada per en Botifarra i una altra

Fandango d'Aiora

Sandinga de Xixona, (1)

L'u d'Ador

Balls de parella

Les mateixes. s l'nic ball de plaa genu de Mallorca que encara es balla i el trobem a la part de llevant. Presenta trets interessantssims ja que arrela en les formes de dansa ms antigues, catalanes i europees, molt anteriors a l'onada de cultura hispnica dels segles XVIII i XIX. El perill que amenaa constantment la mateixa s el de ser confs amb la jota.

Mateixa

Seguidilles. Ball originari de Castella ests a partir del s. XVI, del qual se'n conserven pocs exemples. Existeixen dos estils diferenciats pel seu ritme, les ms antigues o clssiques, anomenades torrades en algunes comarques i les rpides o manxegues, tamb anomenades corrilles o corridas. Les primeres sn ms freqents a les comarques del nord del Pas Valenci i es ballen en rogle, encara que tamb apareixen a la Marina i la Serrania d'Alcoi on es ballen en quadre i fent cadenes o encreuaments. Les segones sn ms freqents a les comarques centrals interiors i solen ballar-se en parella.

Balls de parella

Copeo. s un ball emparentat amb la seguidilla. L'estrofa literria que usa s la cobla o can i no l'estrofa de seguidilla. El copeo valenci s molt ms lent que el mallorqu, i noms se n'han conservat tres exemples a la zona de la Serra de la Mariola.

Copeo Matancer

Copeo de Muntanya

Valencianes. Gnere ests per la comarca de l'Horta de Valncia i algunes comarques prximes. Existeixen tres estils diferents: l'U i Dos, L'U i Dotze i L'U. Els dos primers guarden relaci amb la jota i el tercer amb el fandango andals. El naixement de les valencianes com a ball, s degut als mestres dels quadres de balls populars de la ciutat de Valncia, que van adaptar passades populars per amb la tcnica del ballet al cant d'estil Sn per tant un tipus de ball espectacular nascut als entaulats.

Valencianes de Carlet

Valencianes d'Albuixec

Balls de parella

Jota de quatre. s un gnere musical exclusivament valenci. El nom no ens ha d'induir a pensar que s un tipus de jota, ja que es diferencia clarament d'aquesta. S'han conservat molt pocs exemples a les comarques de l'Alcoi, la Vall d'Alabaida i la Marina Alta. Sol ballar-se en quadres de quatre persones i formant cadenes.

Balls de parella

Fandango (del nord): s un gnere molt abundant a les comarques valencianes del nord, encara que tamb apareix a les Terres de l'Ebre i les poblacions aragoneses prximes a la ratlla de Valncia. Es un fandango arcaic, emparentat amb altres fandangos ibrics i amb els fandangos de cobla partida del sud valenci. Generalment t un ritme molt rpid i s'usen passades molt lluidores. En moltes ocasions va lligat a la jota, de manera que es passa de la jota al fandango sense parar la msica ni el ball.

Fandango (de cobla partida). s un gnere musical que noms apareix a la Serrania d'Alcoi, la Foia de Castalla i el Camp d'Alacant. Est emparentat amb els fandangos del nord del Pas Valenci, amb altres fandangos ibrics i fins i tot de les Illes Filipines. Sol ballar-se en filera i formant cadenes.

Balls de parella

Ball pags. Conjunt de danses ballades a Eivissa tot i que sembla que es ballaven a d'altres terres catalanes a l'edat mitjana. L'home normalment gira al voltant de la dona, a qui no pot donar l'esquena. L'origen del ball no se sap en una total certesa, per es creu que s molt antic per la seva esttica i els ritmes de la msica, amb molta percussi.

Fins els anys trenta del s. XX el Ball Pags era ben viu, es feien ballades a les cases pageses amb motiu de les principals festes familiars (com les matances), a casaments, a totes les festes de poble o a festes a pous. Els anys trenta s'estronca el mode de vida tradicional del camp de les Pitises i el Ball Pags, considerat despectivament poc menys que de salvatges, es deixa de ballar durant unes dcades fins l'poca de la transici, que es recupera ja amb caire folklric com a element cultural autcton.

Hi ha tres danses tradicionals: sa curta, sa llarga i ses nou rodades.

Ball Pags, (1), (2)

Balls de parella altres exemples

Ball de Donzelles a Plaa de Granollers. T els seus orgens al segle XVI. Actualment es balla cada diumenge de Festa Major a la plaa de la Porxada.

L'anguila de Figueroles

Ball de nyacres

Ball dels reguers

Danses de Callosa d'En Sarri

Ball del Tirabou de Gaserans a Sant Feliu de Buixalleu

Balls de la Vall d'Aran (que cadasc consideri si sn terres catalanes o occitanes)

Balls de parella reservats a certes persones

Sn els balls en qu participen pabordes, confrares, pabordesses, majorales, majorals i altres crrecs de les nombroses confraries. En alguns casos sn les niques persones que poden fer el ball (ball de pabordes de Sant Joan de les Abadesses, d'almorratxes de Lloret de Mar, de la garlanda de Vallbona d'Anoia, etc.), i en d'altres l'inicien per obrir-lo a la resta de balladors.

Ball del ciri: Escenificaci del trasps de crrecs entre els que el deixen i els que hi accedeixen. Tamb reb altres noms. La meitat de balladors i balladores porten un ciri i una almorratxa, smbols del crrec que ocupen, que a mig ball donaran a la resta de balladors i balladores. s un ball cerimonial, i per tant reposat, greu i pausat. Estan formats per la suma de diferents parts coreogrfiques i musicals, i acaben amb totes les parelles ballant. En algun cas s'ha perdut algun dels elements, com a Viladrau (porten almorratxa i ram de flors) o a Manlleu (porten ram de flors i ciri).

Ball del Ciri de Moi

Ball del Ciri de Castellterol

Ball del Ciri de Viladrau

Balls de parella reservats a certes persones

Balls d'almorratxes. Ballats per entre quatre i vuit parelles. Solen tenir una primera part reposada i una segona alegre i saltada, que culmina amb el trencament de les almorratxes al mig de l'espai de dansa. La coreografia no s gaire complexa.

Hi ha altres balls amb almorratxes com la trencadansa de Prats de Lluans o la gala de Campdevnol.

Ball de morratxes de Blanes

Trencadansa de Prats de Lluans

Balls de canvi de parella i d'una sola

Sn balls socialitzadors en qu tothom balla amb tothom. Generalment es fan en rotllana de parelles.

L'Esquerrana. Ballat al Pallars Sobir, Pallars Juss i Alta Ribagora. De vegades t lletra.

El Patatuf. Ballat a les comarques litorals i prelitorals entre Barcelona i Tarragona. N'hi ha diferents lletres.

DeSant Isclede Vallalta (Maresme)

De Tarragona

Altres exemples: Ball de l'Estapera de Terrassa, punta i tal de Povellar, La Castanya del Pallars, etc.

Morisques. Ball de festa major d'una sola parella. Ballat al Pallars Juss i Pallars Sobir. De passos saltats i vigorosos va acompanyat de trabucades i llanament de confits.

Morisca de Gerri de la Sal, (1)

Balls de Carnaval

Ball de gitanes. Aquest qualificatiu s'adopt a finals del s. XVIII, i s'estengu pel Valls Oriental, Valls Occidental, Maresme, Baix Llobregat i Peneds. Inclouen el punteig d'espolsar (antigament s'anomenaven espolsades) i diverses parts musicals i coreogrfiques, que les converteixen en una ballada amb diferents danses enllaades que tenen diferents noms (pavana, jota, pasdoble, catxuxa, etc.). Els balladors acostumen a tocar castanyoles. Es ballen a la plaa per colles formades per balladors i diverses figures o personatges com els nuvis (primera parella amb vestimenta distintiva), els diablots, el vell i la vella, el capit, les cosidores i les vestidores, etc. En molts indrets s ballat per diverses colles segons l'edat o l'estat civil. Acostumen a comenar amb un pasdoble o galop, que serveix per entrar a la plaa.

Hi ha altres danses semblants amb noms com ara disfressada, espolsada, quadrilla, etc.

Ball de Gitanes de Llinars del Valls

Ball de Gitanes de Sant Cugat del Valls

Ball de Gitanes de Lli de Munt

Ball de Gitanes de Sant Vicen de Castellet

Ball de Gitanes a Granollers

Balls de Carnaval

Hi ha altres danses semblants amb noms com ara disfressada, espolsada, quadrilla, etc. I d'altres que tamb s ballen per Carnaval.

Contradanses a Solsona

L'Espolsada de Premi

Danses de Vilanova

Balls de colla

Balls que surten al carrer formant part de cercaviles, seguicis i processons, en zones urbanes. Sn balls tancats per als integrants de la colla, davant un pblic que els mira. Havien estat ballats noms per homes.

Hi ha balls molt diferents, i acostumen a mostrar habilitat amb algun element que porten com ara espases, bastons o pals, crcols, gegants, etc. Tamb s'hi inclou la imatgeria festiva (gegants, nans, mules, ligues, lleons, dracs, etc.

Les colles porten una indumentria uniforme que els identifica i els separa del pblic que els observa.

La majoria d'aquestes danses tenen l'origen en la process del Corpus que se celebra des de la segona dcada del segle XIV.

Balls de colla

Balls de gegants: generalment presenten dues parts, una reposada i de presentaci de figures i una segona saltada (a la manera de ball pla i corranda). Acostumen a ballar una parella.

Ball de gegants d'Ontinyent

Gegants de Santa Maria del Cam

Gegants de Llucmaanes

Ball de gegants de Figueres

Ball de gegants d'Olot

Balls de colla

Balls de nans, nanos, capgrossos, caparruts o cabuts: sn rics musicalment i coreogrficament, amb diverses parts enllaades. Sn ms nombrosos que els gegants (4 o ms).

Ball dels Nans de Solsona

Nans vells de Manresa

Ball dels ssos de Solsona

Ball de Nans d'Olot

Ball de Nanos de Gandia

Ball de Cabets d'Ontinyent

Ball dels Nanos de Callosa d'En Sarri

Ball de Nanos de Godella

Nans de l'Ametlla de Merola

Capgrossos macers de Barcelona

Capgrossos de Vilafranca: Ball del ram

Nans de Valncia a Sueca

Balls de colla

Balls de les figures de bestiari: sn individuals. Un dels ms remarcables s el ball de l'liga, pel seu carcter de representaci municipal que dna solemnitat i seriositat.

Ball de la Momerota de Matar

Ball de l'liga de Solsona

Ball de l'liga de Matar a Barcelona

Ball del Drac de Solsona

Ball del Lle de Barcelona

Balls de colla

Balls de cavallets, de cavallins, cavalls cotoners o cotonines: s lineal o circular. En la majoria de casos els balladors porten una llana o una espasa, i poden simular lluites. A Reus fan el ball de galeres i duen una pistola. Sn balls molt moguts.

Cavallets de Felanitx: S'envestida, Es Pas Nou, Es Rotlet, Es passeig, Ses Cadenilles, Ses Tres Potadetes, Ses Esses Velles, Es Canvis

Cavallets de Valncia

Cavallets d'Ontinyent

Cavallets d'Olot

Cotonines de Vilafranca del Peneds

Cavalls Cotoners de Barcelona

Cavallets de Solsona

Figuetaires.

De Vilafranca del Peneds

Tornejants

De Sueca

Balls de colla

Ball de bastons, bastonets o totxets: N'hi ha d'histria llarga per alguns sn recents a causa de l'expansi a partir del 1980. Ballat per balladors i balladores en nombre parell que porten un bast a cada m -a excepci del cap de colla o capit, que substitueix el bast per la bandera o pen corresponent-, que entrexoquen els uns amb els altres o amb els d'un mateix.

En general les formacions sn de quatre, vuit, dotze o setze balladors. Sn ballats per la festa major, la diada del Corpus i altres festes assenyalades.

Essent tradicionalment un ball d'homes sols, assimil la incorporaci de les dones a partir de la dcada de 1970, i moltes colles han esdevingut mixtes. En algunes poblacions continuen essent ballats noms per homes, mentre que en d'altres coexisteixen colles femenines i colles masculines. En la majoria de colles mixtes, les dones van vestides amb pantalons i camisa, i noms en algunes colles van amb faldilles.

Hi ha diferents famlies de balls de bastons amb caracterstiques prpies.

Balls de colla

Ball de bastons, bastonets o totxets, i d'espases:

Bastoners de l'Arbo, de la famlia bastonera del Baix Peneds. Moviment de cames similar al de crrer per a lloc, freqents cops de sotacama, utilitzaci de clos o rebatre per rematar una frase de la msica. Balls vivaos sense arribar a les velocitats de l'Alt Peneds ni la parsimnia dels balls del Garraf.

Bastoners de Sant Quint de Mediona

Bastoners de Tarragona: Van acompanyats d'un macer i un dimoni. Gran rapidesa de cops i desglossament d'intensitats marcant la msica. Centru i peric

Bastoners de Vilafranca del Peneds. Encara van ms rpid que els del Baix Peneds

Bastoners de Ribes. Les creus , la boja, el plegafems

Balls de colla

Bastoners de Cambrils.

Bastoneres de Vilanova I la Geltr. Pavana, bastoners

Totxets de Camporrels i Malps

Bastonets d'Algemes:Xiquesi xics

Ball d'Espases (esbart de Tarragona)

Ball de Turcs i cavallets de Tarragona

Ball de bastons de Solsona.

Ball de bastons de Cardona.

Ball de bastons de Prats de Lluans

Ball de bastons de Moi

Bastoners d'Igualada

Bastoners de Masquefa

Ball de bastons d'El Vendrell

Bastoners de Sria. La Comara

Balls de colla

Ball de pastorets: Cada dansaire porta un bast o pal fora ms llarg que al ball de bastons i l'agafa amb les dues mans. El ballen un nombre parell de vuit o ms. Piquen entre ells amb els bastons i fan diferents evolucions. Acaben amb l'enfilada del majoral o la majorla al damunt duna estrella que fan tots els bastons encreuats, des d'on crida un vers. La figura de l'estrella s de les ms emblemtiques entre els balls de colla. Havia estat un ball parlat.

Pastorets de Vilafranca del Peneds

Moixigangues o moixerangues: De la zona costanera entre el Garraf i el Tarragons, Lleida i Pas Valenci. Les colles les formen ms de 10 components, bsicament homes. La dansa t dues parts: a la primera els balladors acostumen a posar-se en dues fileres que es converteixen en una de sola. A cada repetici de la segona part, la colla construeix en uns instants precisos un dels quadres plstics de qu es compon el ball. Els balladors porten ciris o atxes a la m.

Moixiganga de Sitges

Balls de colla

Ball de valencians: Es balla del Garraf fins ms avall del Tarragons, al Baix Camp, el Priorat i l'Urgell. Sn ballats de vuit balladors a ms de vint. Documentat a partir del s XVII s un ball alegre, dinmic i variat, ballat noms per homes fins a la dcada de 1980. Els balladors porten un gran mocador que utilitzen a les evolucions coreogrfiques que fan entre torre i torre. En algun moment les torres es van independitzar del ball per donar lloc als castells.

De Tarragona

De Vilanova i la Geltr

Balls de cercolets o d'arquets: Fins fa poc ballat noms per homes. Sn colles de vuit a dotze components. Fan diverses figures que construeixen amb l'ajut dels crcols. Tamb aqu formen una estrella amb els crcols on hi pujar un ballador.

Cercolets de Vilafranca del Peneds

Arquets d'Ontinyent

Ball de Ballestes

Balls de colla

Balls de faixes: A les comarques centrals de l'Anoia, Baix Peneds, Urgell i Segarra. Balls per homes fins la darreria del s. XX. Els balladors i balladores se situen en doble filera i llancen els uns als altres la faixa que porten cargolada a la m. Fan diferents evolucions que poden acabar amb una estrella on hi puja el capdanser.

Ball de faixes de Tous

Ball de faixes de Mald

Ball de la Moma. Vuit ballarins representen la lluita entre la virtut (la moma) i els set vicis (els moms). La msica s molt senzilla, una dolaina toca la melodia i un tabalet l'acompanya amb un ritme ternari. T lloc a diverses poblacions del pas, com ara Valncia, Sueca, Gandia, Xtiva, Silla i Benetsser.

Ontinyent

Balls de colla

Ball de les guiles i sant Joan Pels. s una dansa ritual que es realitza a la process del Corpus. L'nic poble que conserva la tradici es Pollena. A la part davantera de la process dues allotes toquen unes castanyoles i mouen de forma simtrica les figures d'guila que duen a la cintura, semblants als cavallets. Van darrera la figura de Sant Joan Pels, que representa a Sant Joan Baptista, i fa una dansa ritual amb uns orgens molt antics, tot trepitjant els ptals que es tiren dels balcons. Desprs fan les taules, s a dir: visiten una srie de cases on els donen a tastar dolos.

Ball de Sant Joan Pels de Felanitx

Cossiers. L'aparici dels cossiers es trobaria a la festa medieval del Corpus com a figures que acompanyaven la process, posteriorment la dansa hauria passat a les festes patronals dels pobles. El grup el formen sis balladors masculins anomenats cossiers, la dama i el dimoni.

Monturi

Alar : Ball de la gentil senyora, Ball de l'embull,

Algaida

Cossiers de Palma

Manacor

Pollena

Balls de colla

Danses de la mort: La Dansa Macabra s un gnere literari, coreogrfic i espectacular que neix potser arran de les pandmies que assolaren Europa en l'ltim ter del segle XIV. L'nica dansa de la mort que s'ha perpetuat a Europa en el context popular s la comparsa de Verges, inclosa en la representaci urbana de la Passi de Crist que se celbra la nit del Dijous Sant.

Dansa de la Mort de Verges, (1)

Dansa de la Mort del Cant de la Sibilla d'Ontinyent

Dansa dels llenyaters. Es balla per Nadal.

De Vilamarxant

Ball dels Garrofins de Moi

Balls de colla

Balls de gitanes: Tipus de balls de cintes (diferents dels balls de gitanes del Valls de Carnestoltes). Abans eren ballats per homes amb roba de dona. Sn balls amb pal, en qu els dansaires se situen en rotllana al voltant del pal i subjecten les cintes. Hi ha tres parts diferenciades: a la primera les cintes es trenen i es destrenen; la segona s ballada per les gitanes i els galerons, i la tercera part formada per una evoluci de totes les gitanes en cercle al voltant del pal per sense cintes i sonant les castanyoles. A continuaci hi ha una part parlada sovint de to picant i carcter sexual.

Ball de gitanes de l'Arbo

Ball de gitanes del Vendrell

Ball de gitanes de Vilafranca del Peneds

Ball de gitanes de Tarragona

Ball de gitanes de Moi

Balls de colla

Balls de cintes o de betes

Ball de vetes de Sueca

Ball de cintes de Cardona

Ball de la Magrana

Ball de la veta d'Ontinyent

Ball del Pal de Sueca

Balls de panderos o de panderetes

Trobada de balls de panderos

Ball de panderos d'El Vendrell

La Patum de Berga

La Patum de Berga s una festa tradicional i popular que se celebra a la capital de la comarca del Bergued, durant la festivitat de Corpus. Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participaci ciutadana, a les quals n's caracterstica la presncia de foc i pirotcnia.

Patum Completa: T lloc el dijous i el diumenge de Corpus a dos quarts de deu del vespre. Hi participen els mateixos entremesos que al mat, per en comptes de fer-hi noms una actuaci en fan quatre. Desprs de la segona i la quarta actuaci tenen lloc els Plens. Al final, torna a haver-hi Tirabols.

Comparses que hi participen: Tabal, Turcs i cavallets, Maces, Guita Grossa, Gegants, Guita Xica, liga, Nans vells, Nans nous, Plens. S'acaba amb els Tirabols.

Festes de la Mare de Du de la Salut d'Algemes

Festa tradicional que se celebra els dies 7 i 8 de setembre de cada any.

La Volta General: La process anomenada de La Volta Gran, s la ms llarga amb ms de 7 hores de duraci, s'inicia el mateix 8 de setembre a les 20 hores des de la baslica menor de Sant Jaume i finalitza sempre, encara que no hi ha cap horari establit, passades les dos de la matinada. En aquesta process els tradicionals balls d'Algemes i la imatge de la patrona transcorren de nou pel nucli antic de ciutat, repetint l'itinerari original de 1724, quan apareixen les primeres notcies sobre les festes.

Balls:

Muixeranga: un exemple i un altre

Bastonets

Arquets

Carxofa

Pastorets

Bolero (Ball de llauradores)

Tornejants (floreta)

Festa Major de Sant Pere de Reus

L'estructura fonamental de la festa est perfectament ritualitzada, comenant la vetlla de Sant Pere i acabant al final de la diada, i s'ha mantingut estable durant prop de quatre segles. Documentalment, des del segle XVII, els balls populars i les figures festives han acompanyat al consistori en el seguici.

El seguici al carrer, amb lanada i la tornada de les autoritats des del Mercadal a lesglsia de Sant Pere, aix com la process, sn lexposici pblica dels elements festius acompanyant les autoritats, precedides pels macers i per la bandera de la ciutat: el Ball de bastons, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Diables, el Ball de Galeres, el Ball de Gitanes, el Ball de Mossn Joan de Vic, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, la Moixiganga, la Mulassa, l'liga, la Vbria, el Drac, el Basilisc, el Lle, els Gegants i els Nanos.

Balls parlats

Balls de temtica religiosa:

Ball de diables: Entrems mpliament difs a la segona meitat del s. XV.

Sant Quint de Mediona

Ribes

Igualada

Ball de Santa Margarida: Ball parlat hagiorfic ballat a la Riera de Gai.

Ball del Sant Crist de Salom

Ball de la Mare de Du de Reus

Balls de temtica profana:

Ball de Serrallonga: un dels primers balls parlats que es coneixen documentat en ms de vuitanta poblacions, des del Rossell fins al Priorat

Ball d'En Serrallonga de Vilafranca del Peneds

Balls parlats

Recreaci de fets histrics:

Dansa de mossn Joan de Vic

Ball dels voluntaris de l'frica

Balls satrics:

Ball de pastorets o pastorades

Pastorets de Sitges

Ball de malcasats

Malcasats del Vendrell

Ball de gitanes: del Vendrell, de Vilafranca del Peneds

Ball de les criades

Ball de dames i vells: de Reus

Festa de l's: a Sant Lloren de Cerdans, a Arles (1)

Altres balls

El garrotn: Ball propi de la comunitat gitana de Lleida. D'origen incert. Dins l'mbit genric dels balls tipus rumba, es considera un ball de postures. En la comunitat gitana, el garrotin se sol ballar en festes familiars, sobretot casaments. Semblant a aquest ball a Lleida es balla tamb el dans, d'origen paio i considerat el ball de postures per excellncia.

Ball de Sant Ferriol: un dels diferents balls de taverna que han arribat als nostres dies

Dansa Tradicional al Baix Llobregat

ESBARTS DANSAIRES

Dansaires de L'Hospitalet

Esbart Brugus del Centre Cultural de Gav

Esbart Dansaire de Castelldefels

Esbart Dansaire de Molins de Rei

Esbart Dansaire de Sant Joan Desp

Esbart Dansaire Sant Isidre. Grup Folklric de L'Hospitalet

Esbart de Cornell de l'A.S.C. Grups de foc i dansa

Esbart Oles

Esbart Sant Feliu . Agrupaci Cultural Folklrica

Esbart Sant Mart de Torrelles

Esbart Vicent

Esbart Vila d'Esplugues

Esbart Dansaire de Martorell

Esbart Dansaire la Tornaboda de Gav

Esbart Dansaire Santa Oliva de l'UEC Olesa

Dansa Tradicional al Baix Llobregat

COLLES BASTONERES

MARTORELL. Repertori de Vilanova i la Geltr com La boja, El corrandillo, La pavana, la segona i la tercera.
Cas a part sn dues peces d'Abrera que all ja no es fan: El Garot i El Nou d'Abrera, que han perviscut grcies a ballar-se a Martorell.

ABRERA. Ballaven balls de Vilanova i El Garot, el Ball Nou (el Nou d'Abrera) i el Ball Rodat. Els dos primers els conserven a Martorell i el tercer s'ha perdut.

ESPARRAGUERA. Se n'han perdut els balls. Com a mnim una msica fou introduda pel flabiolaire Josep Carb a Masquefa.

PALLEJ. No hi ha cap ball tradicional, tot s de nova creaci.

MOLINS DE REI. Van crear colla el 2003 ensenyats per gent de Masquefa.

SANT FELIU DE LLOBREGAT. Hi havia colla per la d'ara s dels anys 90 del sXX, els Ceballuts. Fan balls tradicionals i nous.

ESPLUGUES DE LLOBREGAT. Creada el 1985, balls nous.

LA PALMA DE CERVELL. Ensenyats pels d'Esplugues.

BASTONERS DEL MONTSERRAT

DANSES DEL BAIX LLOBREGAT

Abrera: Garsot, El Nou (Bastons)

Collbat: Ball del Frare Blanc

Corbera de Llobregat: La Disfressada (1) Ball del Tortell

Cornell: Ball dels gegants, La Gallarda de Pou

Esparraguera: Balls de bastons (perduts), Ball dels Gegants

Esplugues de Llobregat: Ball del Babau

Gav: La Tornaboda, L'Espolsada Laietana, El Patatuf

L'Hospitalet de Llobregat: Ball dels Gegants

Martorell: Ball dels gegants,La Quadrilla

Molins de Rei: Ball del Camell, Ball dels Gegants

El Prat de Llobregat: Ball del Tortell, El Carnestoltes, Ball de la Creu, Ball de la Joia, Ball de la Batllessa, Ball de les Promeresses

Sant Feliu de Llobregat: Ball dels Gegants

Sant Climent: El Patatuf

Sant Esteve Ses Rovires: Ball de Garlandes

Santa Maria de Cervell: Ball de Garlandes

Sant Vicen dels Horts: La Disfressada

Torrelles de Llobregat: La Tallara

Vallirana: Ball del Vi

Viladecans: La Tornaboda, El Patatuf

LLISTAT DE DANSES

Llistat de danses tradicionals catalanes elaborat per Josep Bargall. No hi sn pas totes per dna una idea de la quantitat que n'hi ha.

ndex de balls

BIBLIOGRAFIA

Ttol: Tradicionari : enciclopdia de la cultura popular de Catalunya / [director de l'obra: Joan Soler i Amig]
Publicaci: Barcelona : Enciclopdia Catalana : Generalitat de Catalunya, 2005-

Ttol: La Bolangera : amb la metodologia, glossari i fonts d'informaci corresponents al conjunt de l'obra / M. Rosa Alonso ... [et al.] ; prleg de Josefina Roma
Publicaci: Barcelona : Alta Fulla, 1992

Autor: Bov, Francesc de Paula
Ttol: El Peneds : folklore dels balls, danses i comparses populars / Francesc de P. Bov ; edici del text del 1926, a cura de Joan Sol i Bordes
Publicaci: Vilafranca del Peneds : Sol i Bordes, 1990

Autor: Rovira i Ferr, Robert
Ttol: El Ball de bastons a les comarques de Tarragona / [textos: Robert Rovira i Ferr, ngel Vallverd Rom]
Publicaci: Tarragona : Diputaci de Tarragona, 2007

Autor: Insenser i Bertran, Antoni
Ttol: El Peneds : balls, dances i comparses / Antoni Insenser i Bertran ; prleg i notes de Joan Sol i Bordes
Publicaci: Vilafranca del Peneds : Comissi de Cultura de l'Ajuntament, 1982

Ttol El Ball pla / M. Rosa Alonso ... [et al.]
Publicaci Barcelona : Alta Fulla, 2000

Autor Bosch i Planas, Joan
Ttol Del ball de moros i cristians al Peneds / el ball: Joan Bosch i Planas, Joan Sol i Bordes ; la msica: Xavier Bayer
Publicaci Vilafranca del Peneds : Vilatana , 1998

Autor Vallverd Alborn, Ramon
Ttol Foc en dansa : els balls de diables tradicionals del Peneds i el Camp de Tarragona / Ramon Vallverd Alborn
Publicaci [L'Arbo] : Ajuntament de l'Arbo : Esbart Catal de Dansaires : Carrutxa, 2006

BIBLIOGRAFIA

Ttol Les Festes a Catalunya / [direcci i coordinaci de l'obra: Llus Puig i Gordi]
Publicaci [Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidncia : Editorial 92, 1999

Ttol El Ball cerd, el ball de faixes / M. Rosa Alonso ... [et al.]
Publicaci Barcelona : Alta Fulla, 1998
Descripci fsica 110 p. : il. ; 24 cm

Ttol Els Balls de bastons / M. Rosa Alonso ... [et al.]
Publicaci Barcelona : Alta Fulla, 1995

Ttol Cultura popular
Publicaci [Barcelona] : Centro Editor PDA, DL 2005

Autor Galms, Antonio
Ttol Mallorca, Menorca, Ibiza : folklore : danzas, costumbres, canciones / Antonio Galms ; ilustraciones con acuarelas y dibujos de J. Coll Bardolet
Publicaci [S. l. : s. n.], 1950 (Inca : Graf. Duran)

Autor Capmany, Aureli
Ttol El Ball i la dansa popular a Catalunya : histria, descripci i ensenyament / estudi folklric de divulgaci per Aureli Capmany ; obra illustrada amb la transcripci musical de les melodes dels balls i danses i amb profusi de dibuixos demostratius
Publicaci Barcelona : Mill, 1948

Autor Bellmunt i Figueras, Joan
Ttol La Vall de Bo : paisatges, tradicions i cultura popular / Joan Bellmunt i Figueras
Publicaci Lleida : Pags, cop. 2001

Autor Noguera i Canal, Josep
Ttol Visi histrica de la Patum de Berga / Josep Noguera i Canal
Publicaci Barcelona : Dalmau, cop. 1992

BIBLIOGRAFIA

Autor Farrs i Farrs, Jaume
Ttol La Patum de Berga / Jaume Farrs
Edici 2a ed.
Publicaci Barcelona : Labor, cop. 1992

Autor Arts-Gener, Avell
Ttol Festes populars a Catalunya / Avell Arts-Gener, Bienve Moya ; prleg: Pere Voltes Bou
Publicaci Barcelona : HMB, cop. 1980

Autor Sadurn i Valls, Pere
Ttol Folklore del Peneds / Pere Sadurn i Valls
Publicaci [Vilafranca del Peneds] : Fundaci Caixa Peneds, 2000-2001

Ttol Del ball de les gitanes de Vilafranca / Collectiu "Payo" ; edici a cura d'Eloi Miralles i Figueres
Publicaci [Vilafranca del Peneds] : [s.n.], 1987

Ttol Del ball de les Cotonines de Vilafranca / edici a cura d'Antoni Massanell i Esclassans, Eloi Miralles i Figueres
Publicaci [Vilafranca del Peneds] : [s. n.], DL 1987 (Voissin i Mateu)

Autor Capmany, Aureli
Ttol La Dansa a Catalunya / Aureli Capmany
Publicaci Barcelona : Barcino, 1953

Autor Puig i Gordi, Llus
Ttol Crnica i calendari de dansa tradicional / Llus Puig i Gordi
Publicaci Tarragona : El Mdol, 1994