46 DIUMENGE, 26 D’ABRIL DEL 2015 ara cultura

Antonio Chavarrías roda un ‘thriller’ sobre l’assassinat de TrotskiEl director i guionista català Antonio Cha-varrías ha començat a rodar a Mèxic el seu nou llargmetratge, El elegido. El thriller històric reconstruirà l’assassinat del polí-tic rus Leon Trotski per part de Ramon Mercader, que serà interpretat per l’actor mexicà Alfonso Herrera. La pel·lícula, que

també tindrà una part ambientada a Bar-celona, arrenca amb la posada en contac-te entre el servei d’espionatge rus i Mer-cader l’any 1937. Anteriorment, Chavar-rías ha dirigit pel·lícules com Susanna (1996), Volverás (2002), Las vidas de Ce-lia (2006) i Dictado (2012).CULTURA

Antoni Bernad “La meva missió és marejar la gent”El fotògraf publica ‘Catalans. Retrats’, amb 200 personalitats de la vida pública del país des de la Transició

“A Salvador Dalí li agradava molt que li fessin fotografies”, recorda el fotò-graf Antoni Bernad (Barcelona, 1944). El de l’artista empordanès és un dels 200 retrats inclosos a Cata-lans. Retrats (Ajuntament de Barce-lona), una reedició del llibre homò-nim del 1984, que inclou imatges d’una extensa nòmina de celebritats, des de Joan Brossa fins a Antoni Tà-pies, passant per Josep Pla i Loquillo. La majoria de fotografies que no van aparèixer en aquell llibre van ser pu-blicades a la premsa des d’aleshores.

“Dalí era molt carinyós, era molt bon nen. Era un home molt culte i tenia una conversa fantàstica. Par-làvem de Visconti i de la gent de Hollywood que havia tractat i a mi em queia la bava. La nostra amistat va durar molts anys. Sempre que venia a Barcelona em trucava”, sub-ratlla l’artista, que va retratar el seu amic i també els joves models dels quals li agradava envoltar-se: “A les noies les anomenava ginestes i als nois els deia que volia pintar un

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

01 02 03

47ara DIUMENGE, 26 D’ABRIL DEL 2015 cultura

Nou disc de Chemical Brothers al juliolChemical Brothers, un dels grans exponents de la música electrònica de les últimes dues dècades, ha anunciat que el 17 de juliol publi-carà disc, Born in the echoes. Inclourà col·la-boracions de Beck, St. Vincent, Ali Love, Ca-te Le Bon i Q-Tip. Chemical Brothers estre-naran noves cançons al Sónar el 20 de juny.

Alfred Hithcock, vist per Peter AckroydEl prestigiós novel·lista i biògraf Peter Ackro-yd acaba de publicar una nova aproximació a un dels directors de cinema més prolífics i enigmàtics del segle XX, Alfred Hitchcock. Ackroyd hi escriu que la gran habilitat de Hit-chcock no era “mostrar desitjos reprimits”, si-nó saber exposar el seu “pànic vital constant”.

sant Sebastià. La gent es fonia quan veia que Dalí li dedicava atenció. Tenia una cosa que feia que la gent es quedés muda i hieràtica, i ell ho disfrutava”. Però Dalí representa una de les escasses excepcions en la seva trajectòria: “Normalment la gent em deia si no em feia vergonya fer unes fotos tan horribles. El 80% de les persones no es van agradar mai, però amb el temps em deien que era la millor fotografia que els havien fet mai. La fotografia té un avantatge sobre la pintura: el temps li dóna una aura molt potent, el temps li va a favor. Com més anti-ga és una fotografia, més merave-llosa és. Té alguna cosa de fascina-ció del temps perdut”.

L’escàndol de Mercè Rodoreda “L’únic a qui li va agradar la foto va ser Josep Maria Castellet”, diu Ber-nad. Però aquesta complicitat va desembocar en un escàndol que, per sort, va acabar bé. “La Rodoreda no volia veure ningú ni que li fessin fo-tos perquè se sentia gran i molt de tornada. Com que a Castellet li ha-via agradat molt el seu retrat, em va posar en contacte amb ella”. L’auto-

ra va quedar “horroritzada” per la sessió de fotos, fins al punt que ho va explicar en la seva correspondència amb Castellet. “La primera foto me la va fer estirada en una pell de va-ca –que en aquell precís moment vaig avorrir–. Li vaig demanar que no em fes fer el ridícul”, diu una de les cartes de l’escriptora. “Castellet se’m volia menjar. Per sort jo vaig aguantar aquella pluja i un dia li vaig

dir a Castellet que li donaria els con-tactes i que l’anés a veure perquè jo no tenia la consciència d’haver-la maltractat tant. Quan Castellet va veure les fotos em va dir que eren molt maques. Vam anar a veure la Rodoreda i quan les va veure va dir que eren les fotos de la seva vida”.

“No puc fer un llibre de monades. He de fer alguna cosa que impacti i que amb la meva intuïció vampírica pugui captar l’ànima d’aquella per-

sona com sigui. Només tinc una oportunitat i només ho puc aconse-guir trastocant aquella persona. El tracte que hi tens no és frívol ni so-cial, sinó que has de picar aquella persona, has de començar de zero com si no l’haguessis vist mai. La meva missió en aquesta vida és ma-rejar la gent”. “La nit abans de fer un retrat no dormo i penso què faré. Molts d’aquests personatges els he retratat en els seus ambients. M’inspiro més fora de l’estudi. Sem-pre penso que els robaré alguna co-sa de casa seva, del seu món, i gai-rebé sempre és molt decebedor. El 90% de les cases de la gent no t’ins-piren perquè no són fotogèniques i perquè no hi ha la llum adequada”. Catalans dignes i universals “Vaig començar a fer fotos després de la mort de Franco. Quan Franco va morir ens vam quedar sense saber què fer perquè era el nostre pare i el nostre avi”, bromeja l’artista. “Va co-mençar a venir gent i vèiem que era gent fabulosa. Però els diaris els tractaven malament, les fotografies eren lletges. No hi havia les fotos dels grans intel·lectuals que fan els

anglesos i els americans. Vaig pensar que aquesta gent s’ho mereixia i vaig decidir fer un llibre, sense cap afany de lucre sinó com un exercici, on apareguessin amb una imatge po-tent. També vaig anar al País Valen-cià i a Mallorca, sobretot donant su-port a tota aquesta gent que havia anat a l’exili pel fet de ser catalanis-ta. Intentava donar-los una imatge internacional. Crec que s’ha de dig-nificar la persona. He intentat sem-pre treure’n el millor, millorar la se-va imatge en la mesura que pogués, i aleshores no hi havia Photoshop”.

Antoni Bernad es va formar com a artista i és conegut sobretot per la seva trajectòria com a fotògraf de moda. Ha publicat en revistes com Vogue, Elle, Vanity Fair, Marie Clai-re i AD, i ha treballat per a firmes com Chanel, Cartier, Pronovias i Armani. “Per a mi la foto de moda i el retrat són el mateix, no he de can-viar el xip. Acostumo a fotografiar els models de moda com si fossin persones. M’agrada molt donar-los aura, no m’agrada quedar-me amb aquesta cosa estàtica. M’agrada molt donar-los vida i moviment i ai-xò supera els estereotips”.e

01. Josep Pla, escriptor i periodista (1978). 02. Oriol Bohigas, arquitecte (1986). 03. Joan Brossa, poeta i dramaturg (1977). 04. J. M. Sanz, ‘Loquillo’, músic (1994). 05. Antoni Tàpies, pintor i escultor (1988). ANTONI BERNAD

04 05

Magnetisme “Davant Salvador Dalí la gent es quedava muda i hieràtica, i ell ho disfrutava”