Diari de Sant Cugat 813

Divendres, 4 de juny del 2010

Inclou la ‘B30’ i un especial sobre la gent gran_INTERIOR

Entrevista a Marc Ingla, candidat a la presidència del BarçaEsports _Pàg. 28 I 29

DiarideSantCugatSetmanari inDepenDent De l’actualitat Santcugatenca www.diaridesantcugat.cat núm. 813 any XViii 1,95 €

VolS EntradES dE CinEma pEr anar a VEurE lES últimES EStrEnES? Club dEl SubSCriptor _pàg. 47

La junta local del PPC cau per ordre de la direcció del partit

El millor assessorament legal i tributari per a les empreses

Edifici Octaviàc/ Vallespir, 19, 2a plantaTel.: 93 588 40 08 - Fax: 93 588 36 [email protected]

C/ Cervantes, 43 · Rubí · Tel.: 93 697 75 24

JOYERÍA CERVANTES

Joyas · Relojes · Monedas

PAGAMOS AL INSTANTE Y EN EFECTIVO

POSIBILIDAD DE RECUPERACIÓN

VALORAMOS SUS JOYASMÁS QUE NADIE

COMPRAMOS

ORO

TRÁIGANOS ESTE ANUNCIO Y LE REGALAMOS EN UNA VENTA SUPERIOR A 20 g 30 €... o más

40 añosnos

avalan

Esade i Creàpolis participen en projectes energètics de l’EIT

Economia _Pàg. 22

una gestora substituirà la junta actual molt probablement fins a les properes eleccions municipals #ARTUR RIBERA

intromissió La junta actual denuncia amiguisme polític i la influència de l’Opus Dei en la tria de nous càrrecsamenaces El president provincial avisa l’expresidenta que l’expulsarà si fa públic el cas a través de la premsa

la Ciutat _Pàg. 18

Nova estació de tren i nova línia de bus urbà a partir d’aquest cap de setmana

la Ciutat _Pàg. 20 I 21

La tramitació d’un delicte enfronta als jutjats un policia local i l’Ajuntament

el Poble _Pàg. 6

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

� | Publicitat

www.mediamarkt.esHorari de dilluns a dissabte

10:00 – 22:00

MEDIA MARKT SANT CUGATSant Cugat Centre ComercialAv. Via Augusta 2-1408174 Sant Cugat del VallèsTel: 935 83 52 00Fax: 935 83 52 09

Subscriu-te i rebràs les nostres novetats

www.mediamarkt.es

Contra nosaltres, no hi valen rivals

Ofertes vàlides del 4 al 10 de juny del 2010. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells

elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.

MÉS DE 20 TÍTOLS A

ESCOLLIR

DVD EDICIONS ESPECIALS


Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Sumari | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 22 | Esports_ 26 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46 | �

No és la primera vegada ni serà l’última, segur. El Diari DE SaNt Cugat té per costum col·laborar en diferents iniciatives culturals, espor-tives, econòmiques i socials de la ciutat. La darrera va ser avançar unes hores el tancament del número anterior per poder fer la seva distri-bució durant el sopar dels Premis d’art autocugat celebrat dijous passat a La Masia de Sant Cugat. •

El DIARI amb els Premis d’Art Autocugat

caçadors d’imatges

l’ascensor


K-Gat

Hores baixes al Partit Popular català. La decisió de la secció provincial del partit de fer fora la junta actual escollida pel 100% dels vots de la militància és com a mínim dubtosa. En cas de confirmar-se l’amiguis-me i la mà invisible de l’Opus Dei en aquest afer estaríem sens dubte davant d’una situ-ació indesitjable. Com diu la ja expresidenta, ana María tor-rijos, això els passarà factura electoral a Catalunya i a Sant Cugat.

DECISIó unIlAtERAlSecció provincial ppc

mERCè ConESAtinenta D’alcalDe territori

Sant Cugat instal·larà en alguns habitatges de dos blocs de Promusa un sistema que permetrà estalviar el 20% del consum energètic. Només tres ciutats més europees apliquen aquest pla, impulsat per la uE. El municipi també destacarà perquè l’escola d’arquitectu-ra EtSaV està acabant la casa solar LOW3 (low energy + low impact + low cost), per no ser energèticament dependent i bastida amb materials de baix cost i renovables.

a Fons _pàg. 4 i 5

L’endeutament dels ajuntaments

Economia _pàg. 22

Esade, seu educativa de l’EIT

Opinió _pàg. 16

Duran i Lleida i la situació econòmica actual

el Poble _pàg. 13

La Universitat de la Pau celebra 25 anys

Esports _pàg. 42

El Sant Cugat Esport manté la categoria en l’última jornada

la Ciutat _pàg. 20

Inauguració de l’estació dels FGC de Volpelleres

Cultura _pàg. 38

La 10a Nit de l’Art augmenta el poder de convocatòria

l’enquesta dels lectors

8�%no

17%SÍ

PREGuntA D’AQuEStA SEtmAnA:Has comprat alguna vegada al Mercat de pagès de l’ateneu?

Vota a: www.diaridesantcugat.cat

Creus que hi ha un bon servei de bus municipal a la Floresta i a les Planes?

sumari 4/06/2010

per Eloi Alegrewww.eloialegre.com

per Artur Ribera [email protected]

flickr.com/photos/phototour


� | Sumari_ 3 | a Fons | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 22 | Esports_ 26 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46


fre al deute de les ciutats

ELS muniCiPiS tEnEn finS a finaLS d’any PEr endeutar-Se. aquESta éS La PrinCiPaL COnCLuSió dEL dECrEt quE PrOhibirà aLS ajuntamEntS dEmanar CrèditS En aquESt SEntit durant EL 2011. Sant Cugat ha dEmanat ja un PréStEC dE 16 milionS PEr fEr frOnt aLS PagamEntS dEL 2010 i aL finançamEnt d’EquiPamEntS

estabilitat. l’equip de govern assegura que malgrat que l’endeutament municipal és del 85%, l’econo-

mia local està sanejada #artur ribEra

el dilluns 24 de maig va ser un dia d’infart a l’Ajuntament de Sant Cugat. El govern de Madrid va fer públic, sen-se avís previ, que a partir de l’endemà mateix es pro-hibia als ajuntaments de l’Estat espanyol contractar

noves operacions de crèdit que suposessin un endeutament. A corre-cuita l’equip de govern va convocar un ple extraordinari per aprovar l’autorització d’un crèdit que tenia previst acordar a la reunió plenària ordinà-ria del mes de juny.

Corredisses i rectificacionsEls polítics i els tècnics de l’Ajuntament no van ser els únics que van haver de córrer. El poc marge que deixava el govern espanyol va obligar (en un dia que era festiu a Barcelona) a mobilitzar quatre entitats bancàries per sig-nar uns crèdits per valor de 16,1 milions d’eu-ros. Poc abans de les 12 de la nit es rubricaven els contractes. Aquests diners serviran per finançar inversions incloses al pressupost del 2010 i per recuperar el finançament destinat a la construcció del Volpelleres i Mira-sol Centre i liquidar algunes urbanitzacions de carrers. Al cap d’unes hores la vicepresidenta econò-mica, Helena Salgado, explicava que tot ple-gat havia estat un error tipogràfic en la publi-

cació del decret al Butlletí Oficial de l’Estat. La mesura, però, s’aplicarà a partir de l’any que ve i tindrà vigència durant tot el 2011. En altres paraules: els ajuntaments no podran endeutar-se durant tot un any.

Incertesa i desconfiançaLa dràstica mesura de l’administració de José Luis Rodríguez Zapatero forma part del paquet d’actuacions per a la reducció del dèficit públic espanyol. Als municipis catalans, com era d’esperar, no els ha agra-dat gens el gest de Madrid i fins i tot alcaldes socialistes han criticat que es posi tots els municipis en el mateix sac en una espècie de versió municipal avinagrada del famós cafè per a tots. El president de la Federació Catalana de Municipis i alcalde de Sabadell, Manuel Bus-tos, ha indicat que “el decret crea una pre-ocupació extrema als alcaldes dels munici-pis, ja que generarà problemes d’inversió a molts consistoris catalans”. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, s’ha alineat amb les tesis de Bustos afirmant que “tancar el crèdit als ajuntaments suposa reduir pràc-ticament a zero la capacitat de les entitats locals per fer inversions”. També l’alcaldes-sa de Rubí, Carme García, rebutja els efec-tes del decret. “Cada ajuntament és diferent i els que tenim els deures fets tenim mar-

a Fons l’endeutament municipal#tEXt:

Joan Ramón Armadàs#fOtOgrafia:

Artur Ribera

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 4 de juny del 2010

Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �

ge per endeutar-nos complint la Llei d’es-tabilitat pressupostària. Rubí té un deute del 84% després d’haver demanat una prés-tec de 5,5 milions. Segueix, com Sant Cugat, dins els límits permesos d’endeutament que la llei fixa en un 110% per als municipis. De moment, els municipis tenen uns mesos de marge per demanar crèdits abans no se’ls tanqui l’aixeta.

Sant Cugat, endeutat al 85%“Hem fet un esforç molt gran perquè no s’ensorri tot el que hem construït”. Amb aquestes paraules explica el tinent d’alcal-de d’Economia de l’Ajuntament, Jordi Joly, la feina feta recentment per mantenir sane-jades les arques municipals. Per Joly, la raó és simple i complexa a la vegada: “Mantenir una política d’austeritat, que ens ha portat moltes baralles internes, fins i tot quan tení-em superàvit. Simple, perquè sembla lògic estalviar per a quan vinguin mal dades, però complexa, perquè mantenir una gestió eco-

nòmica basada en la contenció quan hi ha abundància és difícil, tenint en compte la temptació de ficar la mà als números verds. Després del préstec de 16 milions el deute de Sant Cugat passa a ser del 85%, el més elevat des del 2004.

El got mig buit, el got mig pleQui no ho veu tan clar és la secció local del PSC de Sant Cugat, que acusa el consis-tori d’amagar les dades reals de l’econo-mia de la ciutat. “Sant Cugat és la ciutat de l’àrea metropolitana amb l’endeutament per càpita més elevat”, sosté el president del PSC santcugatenc, Ferran Villaseñor. Els socialistes consideren que les xifres són massa elevades i acusen el govern munici-pal de no complir la Llei d’estabilitat pres-supostària com a mínim des de fa dos anys. Per Villaseñor, si se segueix per aquest camí caldrà o retallar alguns serveis per estalvi-ar o apujar els impostos per aconseguir més ingressos.

El PSC critica que Sant Cugat sigui la ciutat de l’àrea metropolitana amb el deute per càpita més alt

L’Ajuntament titlla la dada d’enganyosa i veu l’economia municipal fora de perill

Des del consistori, Jordi Joly titlla la dada de l’endeutament per càpita d’enganyosa i afir-ma que si no hi ha cap canvi a mitjà termi-ni l’economia de l’Ajuntament està sana i estàlvia. “Endeutar-se més no és dolent sem-pre que tinguis una previsió d’ingressos que ho permeti, com és el cas de Sant Cugat”. En aquest sentit, Joly no veu en perill la tre-soreria local ni enguany ni durant el 2011. Ara bé, el departament d’economia pateix, no pel que hi ha, sinó pel que pot venir. “No podem donar a Sant Cugat cap dada alar-mant pressupostàriament. El que ens pre-ocupa és la situació general de l’economia i que el govern espanyol no prengui una deci-sió similar com podria ser la de reduir dràs-ticament la participació en els ingressos de l’estat dels municipis”. Jordi Joly respi-ra alleujat i estressat a la vegada i diu: “Si la prohibició a l’endeutament hagués tin-gut efectes immediats com es pretenia i no haguéssim pogut demanar el crèdit de 16 milions ara estaríem amb dèficit”. •

1. Els alcal-des i res-ponsables econòmics dels ajunta-ments cata-lans estan descon-tents amb les mesures de contenció del govern Zapatero #CEDIDA

“Tancar el crèdit als ajuntaments suposa reduir pràcticament a zero la capacitat de les entitats locals per fer inversions”

LLuíS RECodERALCALDE DE SAnt CugAt

“El decret crea una preocupació extrema als alcaldes dels municipis, ja que generarà problemes d’inversió a molts consistoris catalans”

MAnuEL BuStoSPrESiDEnt DE LA FEDErACió DE MuniCiPiS

“No estem d’acord amb la prohibició, ja que les ciutats que hem fet els deures tenim marge per endeutar-nos complint la Llei d’estabilitat pressupostària”

CARME GARCíAALCALDESSA DE rubí

“Si la prohibició hagués tingut efectes immediats i no haguéssim pogut demanar un crèdit de 16 milions ara mateix estaríem amb dèficit a Sant Cugat”

JoRdi JoLytinEnt D’ALCALDE D’EConoMiA DE SAnt CugAt

“Lluís Recoder amaga la realitat econòmica de la ciutat i manté un endeutament que no respecta la Llei d’estabilitat pressupostària”

FERRAn ViLLASEñoRPrESiDEnt DE LA SECCió LoCAL DEL PSC

“La prohibició hauria d’anar relacionada amb el nivell d’endeutament de cada municipi. No és just per als qui tenim una econòmica sanejada”

JoRdi LABòRiAtinEnt D’ALCALDE D’urbAniSME DE tErrASSA


El mercat agroecològic de la plaça Pep Ventura va celebrar aquest dissabte el primer any de vida de la iniciativa

Artesà i natural _Pàg. 11

Passarà la setmana vinent:Des del 2 de juny s’han iniciat els assajos del ‘Paga-li, Joan’, de les 19.30 a les 22 h Més informació: www.diaridesantcugat.cat

el Poble� | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 22 | Esports_ 25 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46


TribunAlS. L’Ajuntament ha denunciat l’agent de la Policia Local Manel Vera per la tramitació irregular d’un presumpte delicte d’abusos sexuals d’un home de 89 anys contra una noia amb síndro-me de Down, que va tenir lloc el 2003. A l’agent se li imputen delictes d’omissió del dret de perseguir un delicte, infide-litat documental i denúncia falsa contra l’exintendent de Policia Local, Moisés Simón, cosa que podria suposar una pena de presó d’entre 1 i 4 anys per cadascun dels dos primers delictes i de fins a dos anys, per l’últim. El pro-cediment previ del cas va ini-ciar-se el 24 de maig al jutjat d’instrucció número 4 de Rubí amb les declaracions de Vera i Simón.

Els fets es remunten al mes de setembre de fa 7 anys, quan l’agent i el seu company de patrulla van veure els pre-sumptes tocaments d’un home d’edat avançada a una noia discapacitada al carrer. L’agent va redactar un infor-me dels fets i assegura que li va lliurar a l’excap de la Policia Local, Moisés Simón. L’infor-me, però, no va aparèixer fins

Un judici investiga irregularitatsen la tramitació policial d’un delicte

Policia local. L’Ajuntament es querella contra un agent de la Policia Local per no promoure la investigació d’un delicte d’abusos d’un home de 89 anys contra una noia discapacitada

S’investiga la desaparició de l’informe dels fetsL’agent acusat reivindica la seva innocència

Moisés Simón (esquerra) i Manuel Vera (dreta), en un judici per injúries al mes de desembre #ARXIU

al cap de tres anys, sense que s’haguessin tramitat les diligèn-cies judicials. Davant d’aquests fets, Vera va denunciar l’excap policial per no haver promogut la investigació, però l’Audièn-cia Provincial va arxivar el cas el 2008 en no veure indicis de cri-minalitat. Després de l’arxiu de la causa, el consistori va iniciar la querella contra l’agent. Fonts municipals indiquen que l’actu-ació de l’agent no va seguir el procediment establert, ja que no va fer la tramitació reglamen-tària per no posar el document en mans del registre. “La seva actuació va ser incorrecta”, afir-men des del consistori, “i per això s’ha decidit actuar-hi en

contra”. Així mateix, han indi-cat que quan es va tenir conei-xement del document el 2007 el presumpte cas d’abusos es va posar en coneixement dels Jutjat núm. 4 de Rubí.

Destrossat pel judiciL’agent imputat ha manifes-tat a aquest setmanari la seva innocència i considera que la querella ha estat presentada per “enemistat o animadversió personal” i per haver presentat la denúncia contra l’exinten-dent en cap. Segons Vera, no van detenir el presumpte autor dels abusos davant l’estat d’altera-ció de l’home en ser enganxat in fraganti i la presència posterior

del seu fill, que va prometre cus-todiar el pare. “Tenia domicili conegut i existia suficient fian-ça per comparèixer a qualsevol requeriment policial o judici-al”, ha assenyalat l’agent, que actualment ja no és funciona-ri públic per haver obtingut la incapacitat laboral.

Així mateix, afirma que per fet de trobar-se tancada l’oficina d’atestats i no haver-hi cap supe-rior de guàrdia –situació habi-tual d’un diumenge en aquella època, segons indica– va lliurar un informe a l’intendent en cap sobre els fets l’endemà. “Sense l’autorització d’un superior no es poden fer diligències”, ha afir-mat el policia. Vera, que assegu-

ra sentir-se destrossat pel procés judicial amb el qual s’enfron-ta, veu “incomprensible” que la querella només s’hagi presen-tat contra ell, quan la interven-ció policial també es va portar a terme amb el seu company de patrulla, tot i que el consistori no ha vist indicis d’una actua-ció incorrecta per part d’aquest altre agent. Així mateix, l’impu-tat ha presentat un recurs con-tra la contractació per part de l’Ajuntament del gabinet jurídic Fermín Morales per incompati-bilitat en l’acusació de la causa amb una altra en què defensa l’advocat municipal, contra el qual l’agent de policia ha presen-tat una altra denúncia. •

FeSTA. Sant Cugat celebra-rà del 25 al 29 de juny la seva Festa Major. La comissió que s’encarrega de programar les activitats per a aquests cinc dies de festa ha fet un avan-çament dels actes. Entre ells, es torna a recuperar el con-curs de cartells, la baixada de carros, mentre que el corre-foc i les ballades de l’Esbart i Mediterrània canvien de dia. El dilluns 28 serà el torn per-què els dimonis prenguin els carrers i el 29 l’Esbart ballarà per tancar la Festa Major.

A més, es preveu que enguany no hi hagi capar-rot de l’any i que al tast de vins, que se celebra al Claus-tre, no hi tinguin accés els menors de 18 anys per pro-fessionalitzar l’acte. Com a novetat, el fotògraf sant-cugatenc Lluís Llebot farà una mostra de les seves foto-grafies en la projecció de fi de Festa Major.

Concerts a dojoLes activitats de la Festa Major es complementaran amb diverses actuacions musicals. Els Amics de les Arts, Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien, Delafé y las Flores Azules i Abbey Road seran els principals grups que actuaran, als quals se sumaran les actuacions de Golden Apple, Les Anxoves de l’Escala, Jaleo Real, The Eyes, Mendetz i Majaretas amb l’espectacle Majaretas, que combina circ, flamenc, dansa i música en directe.

_Redacció

Abbey Road i Anna Roig, concerts de la Festa Major

la baixada de carros #ARXIU

Núria Gutiérrez [email protected]



S i voleu guanyar uns diners extra a través de la venda de les joies que no utilitzeu, que estan mal-meses o que senzillament ja no us agraden, la xarxa de botigues

Comprem Or garanteix el millor preu en la compra de les vostres peces. La Joieria Cervantes-Comprem Or, del carrer de Cer-vantes, número 43, de Rubí, està especia-litzada en l’adquisició d’articles de joieria i és l’establiment de la cadena que dóna servei a Sant Cugat. En aquest centre, que forma part d’una àmplia xarxa de botigues pioneres en la compravenda d’or, plata i diamants, amb més de 40 anys d’expe-

Els avantatges de vendre joieria a la xarxa Comprem Or

PublirePortatge. COmpRa D’OR, pLata i DiamantS aL miLLOR pREu

anells, rellotges, collarets, monedes, lingots, arracades i tot tipus de joieria és el que es pot vendre i adquirir en aquesta xarxa de botigues amb total seguretat i anonimat

que Comprem Or no té un perfil determinat de persones que utilitzen els seus serveis. “nosaltres fixem el preu en funció de dues coses, del pes i de la qualitat, que pot ser de 18, 22 i 24 quirats, que es marquen dià-riament en la cotització borsària”, apun-ta el gerent, que conclou que ara és un bon moment per vendre, perquè “aquest metall s’ha posat gairebé al doble del preu de l’any passat”.

Tot tipus de joiesanells, rellotges, collarets, cadenes, mone-des, lingots, braçalets, arracades, medalles i tot tipus de joieria és el que es pot vendre

a Comprem Or amb total seguretat i anoni-mat, segons confirma Òscar, que assenyala que pel fet de ser també numismàtics, l’em-presa pot fer una valoració molt més acura-da i detallada de les monedes d’or, i així el client obté una taxació molt millor. pel que fa a la compra, Comprem Or certi-fica preus molt més baixos que a les joieri-es convencionals i ofereix tota una gamma de joies amb total garantia d’antiguitat. a més, Comprem Or també ofereix la possibi-litat de tornar a recuperar les joies a través d’un procés de readquisició.

Com fer una vendaDesprés de localitzar la botiga més prope-ra de la xarxa Comprem Or i adreçar-vos-hi, un professional us atendrà i us farà una valoració de la peça o de les peces d’or, pla-ta o diamants de les quals us vulgueu des-prendre. una vegada se n’ha fet la valoració, que es farà en funció de les característiques dels objectes i independentment del seu nivell de conservació, ja que és el pes qui fixarà el valor, i sempre que estiguem d’acord amb el preu, Comprem Or ens abonarà els diners al comptat i a l’instant, i sempre assegurant-nos la màxima discreció. •

A banda de la botiga de Rubí, Comprem Or té joieries a Barcelona, Mataró, Granollers, Sabadell i l’Hospitalet

riència, podreu desfer-vos de totes aque-lles peces que no us fan cap servei. Òscar, gerent de Joieria Cervantes-Comprem Or, explica que l’empresa pot oferir un millor preu en l’adquisició, “perquè disposem de la nostra pròpia refineria”. Comprem Or té també diverses joieries, que es caracteritzen per estar situades al centre de les ciutats. a banda de l’establi-ment de Rubí, l’empresa té altres comerços a Barcelona, mataró, Granollers, Sabadell i l’Hospitalet. Òscar explica que durant les quatre dècades de funcionament de Com-prem Or, l’empresa ha estat capaç d’atreso-rar tot tipus de clients i usuaris, de manera

Pel fet de ser també numismàtics, poden fer una valoració molt més acurada i detallada de les monedes d’or, de manera que el client obté una taxació millor

Cervantes, 43 RubíTel. 93 697 75 24www.comprosuoro.esEn aquesta web podreu trobar més informació sobre tota la xarxa de botigues Comprem Or

més info

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDivendres, 4 de juny del 2010

� | Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

El projecte local de la casa solar encara la recta final

SoStenibilitat. La casa solar LOW3 (low energy + low impact + low cost), que s’està desenvolupant a l’Esco-la Tècnica Superior d’Arqui-tectura del Vallès (ETSAV), ultima els seus darrers detalls abans no finalitzi el procés de construcció. El prototip viat-jarà fins a Madrid per partici-par en el concurs internacio-nal Solar Decathlon Europe 2010, entre el 18 i el 27 de juny. Aquest certamen, en el qual participaran 19 projectes més d’altres universitats interna-cionals, premiaran la iniciati-va més sostenible. La propos-

ta local, en què han participat 45 estudiants, integra capta-dors d’energia fotovoltaica i sistemes solars tèrmics per no ser energèticament dependent i s’ha bastit amb materials sos-tenibles de baix cost i renova-bles. La construcció destaca pel baix impacte ambiental en el seu cicle de vida i l’estal-vi de cost dels materials cons-tructius.

L’alcalde ha posat de mani-fest, en una visita a la proposta santcugatenca, la importància de construir sense generar resi-dus i utilitzant materials reci-clats, i en aquesta direcció ha posat de relleu que l’ETSAV “s’està especialitzant en l’ar-quitectura mediambientament sostenible”.

la casa s’està construint a l’exterior de l’etSaV #A. RIBERA

_Redacció

La iniciativa de l’ETSAV competirà amb 19 propostes més

Conesa va explicar, en roda de premsa, en què consistirà el programa #LOCALPRES

innoVaCió. Sant Cugat és una de les quatre ciutats europees que, juntament amb Bristol (Regne Unit), Leipzig (Alema-nya) i Sofia (Bulgària), partici-pen en el pla pilot 3-E Houses per millorar l’eficiència energè-tica dels habitatges. El projecte, impulsat des de la UE, preveu que l’aplicabilitat d’aquest sis-tema redueixi un 20% els con-sums energètics gràcies a les tecnologies de la informació, ja que els consums es podran consultar a la xarxa i variar-ne els comportaments. També la

instal·lació de sistemes domò-tics, com la instal·lació de ter-mòstats de temperatura, sen-sors de presència o aparells de control del sistema de climatit-zació, ajudaran a contenir la des-pesa energètica.

Les empreses Gas Natural Fenosa i Indra seran les encarre-gades d’instal·lar aquesta tecno-logia que es desenvoluparà en 70 pisos dels dos blocs d’edificis de lloguer que Promusa té al carrer Benet Cortada i a l’avinguda de la Clota, que alberguen un total de 118 habitatges. A més, el 3-E Houses incorpora un mecanis-me perquè la part del consum es faci durant les hores en què la

generació elèctrica és més eco-nòmica i menys contaminant. “Una de les principals virtuts d’aquest projecte és que, a través de les noves tecnologies, el ciuta-dà rep tota la informació per ges-tionar el seu consum energètic”, ha subratllat la tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, que ha continuat: “Rebre aquesta informació és clau per afavorir un canvi d’hàbits més sosteni-bles”. El director de Solucions i Serveis Energètics de Gas Natu-ral Fenosa, Josep Codorniu, ha afegit que el projecte servirà per “dissenyar serveis d’eficiència per oferir als nostres clients en un futur.” •

[email protected]

Dos edificis de Promusa rebaixaran un 20% el seu consum d’energiaPla pilot. Les tecnologies de la informació i els sistemes domòtics han de permetre minvar-ne la demanda

teixí per Josep A. Teixidó[email protected]

Xerradales finances èti-ques, analitzades a ValldoreixEl dijous 10 de juny, la Nau de Cultura de Vall-doreix acollirà, a les 19 h, una xerrada sobre finan-ces ètiques. La directora territorial de Tríodos Bank a Catalunya i Balears, Isabel Sánchez, i el coor-dinador de l’Observatori de les Finances Ètiques de l’Associació Finançament Ètic i Solidari (FETS), Nar-cís Sánchez Pelach, ana-litzaran els avantatges del finançament ètic i solidari.

CelebraCióConcert de final de curs a l’escola Pins del VallèsL’escola Pins del Vallès celebrarà la finalització del curs 2009-2010 amb una concert. L’actuació, a càrrec dels grups corals del centre, el Cor Infan-til i la Coral La Pinya (cor d’adults de l’escola), se celebrarà al Teatre la Unió diumenge, dia 6 de juny, a les 18 h.

enologiaarriba a Valldoreix el macrotast de vins amb do CatalunyaDissabte 5 de juny, de les 19.30 a les 21 h, a la Nau de Cultura de Valldoreix se celebrarà un tast de vins de la DO de Catalunya. En total es tastaran cinc vins representatius catalans. Per donar cabuda a la par-ticipació, l’associació farà dos tasts, un a les 19.30 h i l’altre a les 21 h. A més, entre els participants se sortejaran cinc lots. Ins-cripció a [email protected].

pinyons

aJUdadoS dieS Per donar Sang4 DE jUNy De 10 a 14 h i de 17 a 20.30 h Creu Roja.

7 DE jUNy De 17 a 20.30 h, a la seu del Club Muntanyenc.

El Banc de Sang i Teixits de Catalunya recollirà sang per mantenir les reserves.



CERTAMEN. La cinquena edició del premi de treballs de recerca de batxillerat Manuel Vázquez Montalbán i la primera del premi de recer-ca local Joan Auladell van omplir el 27 de maig la sala d’actes de la Casa de Cultu-ra. “És una convocatòria que vol premiar l’esperit cientí-fic i el rigor en la recerca dels alumnes de batxillerat de la nostra ciutat”, va destacar la regidora de Joventut, Esther Salat, en la cerimònia.

L’alumne de l’institut Leonardo da Vinci Guillem Benosa es va emportar el pri-mer premi amb el treball Dis-seny i simulació d’un flying wing, que es publicarà l’any que ve i que està dotat amb 400 euros.

D’altra banda, també es va lliurar el primer premi Joan Auladell de recerca sobre temes locals, que va recaure en quatre alumnes de l’Ange-leta Ferrer: Kim Barba, Laia Brun, Ana Cortijos i Arola Moreras, i va premiar el seu

treball d’investigació sobre la riera de Vallvidrera. El treball forma part d’una col·laboració amb el projecte Rius i la Uni-versitat de Barcelona.

Els accèssits del premis Vázquez Montalbán han estat per a les alumnes del Leonardo Laura Camañes, Carlota Gómez, Marc Roca i Anna Soria, pel treball El goo-golfutur per a les nanopartí-cules; les alumnes de l’Arnau Cadell Laia Corominas, Míri-am i Ginebra Domènech, pel treball Dones a la Segona Repú-

blica espanyola: seguiment des de la premsa; el treball La ciència dolça, de les alumnes del Leonardo Bibiana More-no i Cristina, i finalment, els alumnes de l’Angeleta Borja Alvárez, Javi González, Pablo Jordán, Adrià Pinto Pardo i Àlex Sala, per la seva investi-gació sobre l’Aprofitament de l’energia solar als centres edu-catius de Sant Cugat.

En total, enguany s’hi han presentat 17 treballs, que han elaborat un total de 37 alum-nes. •

Núria Gutié[email protected]

Guanyadors i accèssits dels premis #LOCALPRES

Els Premis Manuel Vázquez Montalbán reconeixen la tasca de recerca dels jovesLliurament. L’alumne del Leonardo Guillem Benosa es va endur el primer premi amb un treball sobre els ‘flying wing’

IMPLICACIó. La Festa de la Cooperació va aplegar, el diumenge 30 de maig, a la plaça d’Octavià, les enti-tats que formen la Xarxa Solidària de Sant Cugat.

A través de jocs, contes, tallers i espectacles de dan-sa i de música, les associ-acions van difondre la fei-na que aquesta xarxa local desenvolupa a Sant Cugat i els projectes de solidaritat que es fan des de l’Ajunta-ment, que destina l’1% del pressupost a causes de coo-

peració. En aquest sentit, la tinenta d’alcalde de Ser-veis a la Ciutadania, Car-mela Fortuny, ha reiterat la voluntat de l’Ajuntament de continuar destinant l’1% del pressupost a causes de cooperació, encara que ha indicat que de cara al 2011 i el 2012, aquesta partida “no es podrà assegurar” per la crisi. Fortuny ha demanat la implicació dins de les pos-sibilitats de cada ciutadà, ja que, en paraules de la titu-lar de Serveis Socials, “la cooperació ens fa més bones persones” i ha celebrat “la intergeneracionalitat” de les persones que es va reu-nir per conèixer què fa la ciutat per ajudar els més necessitats.

Sota el lema Sóc de Sant Cugat i m’implico, les enti-tats van mostrar els projec-tes i les campanyes que por-ten a terme tant en el territo-ri, com en països en vies de desenvolupament i del Ter-cer Món.

La xarxa solidària local ensenya els projectes fets a la Festa de la Cooperació

La festa es va celebrar a la plaça d’Octavià #LLUÍS LLEBOT

La crisi posa en perill la partida de cooperació per al 2011 i el 2012

Et busco i no et trobo. On ets?M’estimo Sant Cugat, m’hi trobo bé. És un bé de Déu. L’espai, el verd, els arbres, la nova arquitectura, el Monestir, la seva activi-tat social i cultural. Però la busco i no la trobo, no sé on és. Perquè, em pre-gunto, no puc trobar-la? A totes les ciutats on he estat, que en són moltes, la trobo, m’hi ensopego d’im-mediat i a Sant Cugat no? Busco una font o un sorti-dor o un ínfim rajolí d’ai-gua. Aigua que brolli sen-se anar enlloc, només per escoltar-ne el so, veure com saltironeja i esquit-xa. Sabia que em faltava alguna cosa i no sabia què. Em sentia inquiet. Ara ja ho sé, em falta una font o un sortidor on aturar-

me davant de l’aigua, que és la vida. Per què a Sant Cugat se’m condemna a no tenir-la a prop, a no veure i escoltar com brolla? On ets, font estimada?He presenciat les obres de la plaça, dita encara del Rei, del Monestir, de l’es-tació, dels Quatre Can-tons, del Dr. Galtés, de la Vila i dels carrers de San-ta Maria, Rusiñol, Vall-doreix, Martorell-Enllaç, Sant Bonaventura, i en cada obra pensava ara toca, ara l’hi posaran, i no l’hi han posada. Finalment anirà a la plaça dels Jocs Florals, allà, mig amaga-deta, ara que l’estan fent? Tant de bo. Puc dema-nar una mica de sensibili-tat? O no li importa a nin-gú més que a mi? Si és així, m’aplano a no tenir-ne, i si no, serem uns quants més que la trobarem a fal-tar. Serà un al·licient quan visitem altres ciutats. Ni les fonts ni els sortidors produeixen urticària, ni l’aigua que hi raja cap malaltia, ni hi fan niu els mosquits tigre. •

Per què no et trobo enlloc a Sant Cugat? Digueu-m’ho, si ho sabeu

[email protected]

el síndicJAUMECLAVELL

Guanyadors del val de 100 euros

PREMIATS. Elena Parra, Joan Puigneró, Montse Aguilar i Mercedes Bergadà són els quatre guanya-dors del mes de maig del sorteig del val de 100 euros que organitza el DIARI DE SANT CUGAT juntament amb Eroski Sant Cugat. •#FOTOGRAFIA: TONI GARCIA

_Redacció

Insígnies per als socis al CMSC

CELEbRACIó. Un total de 24 socis del CMSC van ser dis-tingits en el sopar de la Diada del Soci del Club Munta-nyenc Sant Cugat. Els membres del club van rebre les insígnies d’or i d’argent per formar part de l’entitat des de fa 50 i 25 anys, respectivament. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA

Boehringer atura el premi de periodisme en medicina

CONSEqüèNCIA. El gegant far-macèutic Boehringer Ingel-heim ha cancel·lat la 24a edi-ció del Premi al Periodisme en Medicina. L’anul·lació d’aquest guardó es deu a la reducció, un 7,5%, dels preus dels medicaments anuncia-da pel govern per disminuir el dèficit públic. El grup, situat al turó de Can Mates, ha explicat a través d’un comunicat que “esperem que de cara al 2011 la situació sigui més favora-ble i puguem continuar amb aquest prestigiós guardó”.

Igualment Boehringer ha recordat que la mesura s’ha pres abans de prendre’n altres de “més dràstiques” i ha recordat que anualment es presenten a aquest premi uns 2.000 periodistes.

_Redacció


10 | Publicitat



Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | 11

En Manolo Centeno de les Planes

Dilluns passat, al santuari de les Planes, vam acomiadar per

sempre el Manolo Cente-no. Era una bona perso-na que estimava les Pla-nes com ningú. Durant els més de quaranta anys que hi va viure, el seu geni i tossuderia van esdevenir grans virtuts per reivindicar a l’Ajun-tament i allà on calgués les millores que neces-sitava el barri. Quan el Manolo va arribar a les Planes, cap als anys sei-xanta, no hi havia res, ni aigua potable, ni clave-gueram, ni transport, ni cap tipus de servei. A poc a poc, el Manolo, amb l’ajut i l’impuls inesti-mable de mossèn Pere, el rector, i altres perso-nes generoses i perseve-rants com ells, van anar obrint camí. Al seu cos-tat, l’Antònia, la seva dona, ha estat sempre el seu suport incondici-onal, capaç de situar la paciència del Manolo en el punt més conciliador. Entre els meus records, fa vuit anys, hi ha la gran il·lusió amb què van viure ell i tots els veïns la inauguració del nou casal per a la gent gran que l’Ajuntament va construir a la plaça de la Creu d’en Blau. Des de fa dos anys, amb la Llei de barris, Generalitat i Ajuntament estan fent una gran inversió per acabar la urbanització dels carrers i dotar-los de més equipaments, com la nova escola bressol o la reforma del centre cívic ja existent. Estic con-vençuda que mai no tin-drem suficients parau-les d’agraïment per al Manolo, ni per a mos-sèn Pere, ni per a tantes altres persones que, de forma constant i desin-teressada, s’esforcen per la gent que els envolta. El seu testimoni queda per sempre i la gratitud de molts ciutadans estic segura que també. •[email protected]

carrer majorÀngelssolé

XifreS. El TOT Sant Cugat és la revista líder absolut a la ciutat. El setmanari gra-tuït és el mitjà més llegit del municipi, mentre que el DIA-RI DE SANT CUGAT amb 13.000 lectors és el segon mit-jà escrit més llegit. Aquesta és una de les principals con-clusions del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que ha elaborat la Fundació Audiències de la Comunica-

ció i la Cultura (Fundacc) a tra-vés de 2.845 entrevistes perso-nalitzades al Vallès Occidental per conèixer les preferències de la comarca.

El treball que es va presen-ta al Claustre, a més, va indi-car que, de les 737 revistes en català, el TOT és la 24 més lle-gida a Catalunya i la segona al Vallès, ja que de mitjana el TOT té 49.000 lectors amb els 22.500 exemplars que es repar-teixen cada setmana. “És un bon regal de 25è aniversari”, va dir l’editor del TOT, Ramon Grau, després de conèixer les dades. A la comarca, el DIA-RI DE SANT CUGAT se situa en el 12è lloc dins els mitjans més utilitzats.

En la presentació del docu-ment, el director general del Baròmetre, Joan Sabaté, va explicar que a Catalunya el castellà és l’idioma més uti-litzat a internet en la lectura, a l’hora d’escoltar la ràdio, de mirar la televisió i en l’ús dels videojocs. El Baròmetre estu-dia, mesura i analitza les audi-ències dels mitjans de comuni-cació i els consums culturals als territoris de parla catalana. Aquesta eina proporciona infor-mació als agents del sector de la comunicació i la cultura per-què puguin definir estratègi-es comercials i polítiques efec-tives. Per elaborar el Baròme-tre s’han fet un total de 33.000 entrevistes. •

L’anàlisi posa de relleu la supremacia del castellà sobre el català[email protected]

Sabaté ,Grau, Puigneró i Tolosa en la presentació del Baròmetre #ARTUR RIBERA

El Baròmetre mostra l’hegemonia del ‘TOT Sant Cugat’Conclusió. L’estudi més gran de la comunicació que es fa a Catalunya revela el lideratge de la revista

arTeSanS. El mercat agroe-cològic de la plaça de Pep Ven-tura va celebrar aquest dis-sabte el primer any de vida amb una bona resposta per part dels clients. Després d’un inici exitós pel que fa a la sor-tida dels productes, ara els productors busquen incen-tivar i fidelitzar la clientela amb activitats paral·leles, ja que la crisi s’ha deixat notar en les darreres edicions.

“Estem molt contents amb aquesta iniciativa, al princi-pi va experimentar una puja-da molt ràpida, però ara s’ha d’animar una mica”, expli-ca Joan Llorenç, de la coope-rativa de Pagesos del Baix Llobregat. Llorenç expli-ca que vénen a Sant Cugat cada dos dissabtes per portar al públic santcugatenc pro-

ductes d’horta frescos. “En aquest mercat som molt puris-tes i només portem productes nostres”, explica el pagès.

Un altre paradista, Alejan-dro Guzmán, valora molt posi-tivament la iniciativa de l’Ate-neu Santcugatenc, organitza-dor del mercat. “És un públic molt conscienciat, quan vam començar es notava que es necessitava un mercat d’aquest tipus a la ciutat”, explica l’ar-tesà del pa del forn Barcelona-Reykjavik. Tot i que Guzmán també destaca l’afectació que ha tingut la crisi en les vendes, indica que els 13 productors que participen en el mercat estan satisfets amb la iniciati-va i han apostat per la dinamit-zació del mercat a través d’acti-vitats i tallers. “Hem d’estudi-ar com millorar-lo i fer-lo més professional”, ha dit i ha apun-tat com a exemple els mercats de la terra, slow food, que pre-dominen a Itàlia.

Els productors volen fidelitzar clients amb activitats paral·leles

el mercat se celebra a la plaça de Pep Ventura #LLUÍS LLEBOT

_n.g.

El mercat agroecològic celebra el primer any de vidaProjectes. Després de l’increment de productors i dies, ara es busca la consolidació de la iniciativa

L’aCPG es reuneix a Sant Cugatreunió. L’Associació Cata-lana de la Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG), que aglutina 135 publicaci-ons gratuïtes i 110 mitjans digitals, s’ha reunit a Sant Cugat en la seva XIII assem-blea. L’associació va escollir la ciutat amb motiu del 25è aniversari de la publicació ToT Sant Cugat, membre de l’associació. Després de l’assemblea, on es va posar de relleu el creixement de l’ACPG, es va fer un dinar al Claustre. L’ACPG té més de 5,5 milions de lectors en paper i 1,7 milions d’usua-ris a la xarxa. •#FOTOGRAFIA: LL. LLEBOT


12 | Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

me la mare! Era l’hivern i ens abrigàrem bé, puix en aquella ciutat hi fa un fred que pela. La mare es va carregar amb cistells buits de tot tipus, els allargats i blancs per posar-hi ous, uns cistells gàbies per als conills i algun aviram si feia falta, ja que en aquells verals encara s’engreixaven tot tipus de bestiar escampats als voltants de les moltes masies que hi havia disseminades per la comarca.El pare ens acompanyà fins als Quatre Can-tons amb tots els estris buits, des d’allà sor-tia l’autobús provinent de Rubí per portar-nos al mercat. Allà ja hi havia gent esperant per fer el mateix trajecte; alguns no els conei-xia, però altres veïns sí. Per exemple, hi havia

Era molt jovenet. Aquell dijous la mare em cridà molt d’hora, puix encara era fosc i jo no hi estava acostumat. Em despertà dient-me: “Tomàs, vols venir al mer-

cat de Granollers amb mi?”. Obro els ulls de cop com unes taronges, i encara no com-prenc com em vaig trobar rentat i vestit en un moment. Quines coses de preguntar-

la Rita de cal Xicu, el Calonio de l’estació i el de la plaça Barcelona, el de cal Vermell, la Caterina de cal Montanya, la Tereseta de cal Tartané, l’Hermini, i un llarg etcètera fins a omplir el vehicle. Recordo que, durant el tra-jecte, feien molta broma entre ells, però jo no captava res.En arribar al mercat, quin espectacle! Quin garbuix de gent, bestiar, ous, fruites, grans, cereals o alfals, palla per protegir els ous dels cistells, tothom enraonava més fort del normal. La mare acudia a les parades on ja tenia costum de comprar-hi i em pre-sentava les venedores. Elles em deien algu-na cosa, però jo, vergonyós com era, m’ar-

Aquell mercat de Granollers

Històries santcugatenquesraulia al costat de la mare. En una parada, recordo que hi vam deixar dos o tres cistells per emplenar-los d’ous. La venedora els ana-va omplint en grapats de sis, fent-ne capes i aquestes les cobria amb palla; i anava fent piles fins que els cistells eren plens. Alesho-res, amb uns davantals llargs, els tapaven i lligaven perquè no es belluguessin dins els cistells. Em vaig aturar davant d’una para-da de pollastres, tots vermells i amb unes grans crestes. Els tenien lligats de dos en dos a terra a mesura que els treien de les gàbies. Feien molt de goig i –el que fan els vailets– m’hi vaig acostar a prop per contemplar-los. En aquell moment, un presumpte client va preguntar el preu d’una parella i el vene-dor recordo que li va contestar que valien 6 duros. Després d’enraonar estona, fins que semblava que s’anaven a barallar, vaig sen-tir el comprador que li deia: “Tracte fet, qua-tre duros i mig i no en parlem més”. Jo vaig

pensar, noi, que és estrany això, valen sis duros i sols en paga quatre i mig… En fi, vaig voltar un xic sense separar-me de la mare tot contemplant aquell garbuix del mercat. Arribà un moment que la mare em pregun-tà “Tens gana, Tomàs?”. Jo ja feia estona que sentia una flaire de bon menjar que sor-tia d’un establiment de molt a prop, i li vaig dir que sí. Entràrem a l’establiment comple-tament ple de gent, era la Fonda Europa. Hi menjàrem i després m’acompanyà al cos-tat d’un camió que carregava el gènere com-prat per portar-lo a Sant Cugat, vaig reconèi-xer els dos germans de cal Patota que el car-regaven i nosaltres vam pujar a l’autobús de tornada al poble. Quan arribàrem a la pla-ça de Barcelona, ja veiérem el camió que des-carregava el gènere; el gran dels Patotes ana-va anomenant des de dalt del camió els amos de cada embalum o gàbia, com si encara el sentís. “Aquest és del noi de cal Tita; aque-lla gàbia, de la Maria de cal Magarola…”, i així fins a deixar mitja plaça embarrancada de cistells, caixes, sacs i gàbies, i jo vaig pas-sar un dia ben mogut i ple de novetats per a la meva tendra edat. •

Quin garbuix de gent, bestiar, ous, fruites, grans, cereals o alfals, palla per protegir els ous dels cistell

Masia de can Gatxet de la Riera #CEDIDA

Tomàs [email protected]



Cursos per al juliolDel 15 al 21 de juliol, la Unipau posarà en marxa el Curs d’Es-tiu. Un total de 35 professionals especialitzats en conflictes i pau impartiran classes en aquest curs, que es dividirà en les ses-sions: No hi ha pau sense demo-cràcia, institucions i acció ciuta-dana, No hi ha pau sense justícia econòmica, No hi ha pau sense desarmament i No hi ha pau sen-se educació. El premi Nobel de la pau i president honorífic de la Unipau, Adolfo Pérez Esqui-vel, clourà l’acte. •

AniverSAri. La Universitat Internacional de la Pau (Uni-pau) celebrarà el dissabte 12 de juny el seu 25è aniversari. L’efemèride, que tindrà lloc al Claustre del Monestir, a les 19 h, es basarà en un recorda-tori de la Unipau a través de les persones que han tingut

alguna vinculació amb l’enti-tat. A més, i entre els personat-ges que assistiran a la celebració del quart de segle d’existència de l’entitat, destaca la presèn-cia dels quatre alcaldes de Sant Cugat des del restabliment de la democràcia: Àngel Casas, Oriol Nicolau, Joan Aymerich i Lluís Recoder. El president de la Uni-pau, Arcadi Oliveres, ha repas-sat la tasca feta per la Univer-sitat durant tots aquests anys. “La universitat ha servit com a instrument generador de gent preocupada per la pau, com a instrument de debat, de refle-

xió i de proposta”. Oliveres tam-bé ha assenyalat que els 25 anys que fa que el col·lectiu organit-za cursos d’estiu ha permès “la formació de força gent, perquè ara sí que hi ha molts màsters i cursos de conflictes, però quan la Universitat va començar érem una minoria”. El president de l’ens local s’ha congratulat per estendre aquesta formació als centres de secundària i a diver-sos debats mensuals i activitats i ha apuntat que els 25 anys de trajectòria no comportaran cap canvi en la forma de funcionar de la Unipau.

La Universitat Internacional de la Pau celebra un quart de segle d’existènciaConsolidat. El president de l’entitat, Arcadi Oliveres, explica que durant tot aquest temps la Unipau ha servit “com a instrument generador de gent preocupada per la pau, com a instrument de debat, de reflexió i de proposta”

Una de les conferències que ofereix la Universitat de la Pau #ARXIU

El 12 de juny, a les 19 h, es commemorarà l’efemèride al Claustre

Redacció[email protected]

bAll. L’entitat local de dansa, l’Esbart, segueix a la recerca d’una nova seu a Sant Cugat, ja que actualment es troba sense un local fix on poder des-envolupar les seves acti-vitats. Després de qua-tre anys sense seu, l’Es-bart va trobar al setembre un local al carrer Vallès, però l’excessiu preu de les

obres d’aquest espai van fer que el mes passat l’entitat abandonés el local tot i ade-quar-se a les característi-ques que buscaven.

Imma Bover, directora de l’Esbart Sant Cugat, ha anunciat ara que l’entitat rebaixa el nivell de requi-sits per poder trobar una seu adaptada a les seves possibilitats: “Estem bus-cant un espai on poder fer els assajos i on fer el 90% mínim de les nostres acti-vitats”.

L’objectiu de l’Esbart és ara trobar un local que s’adeqüi a les seves neces-sitats, alhora que no suposi una despesa excessiva ni en el preu, ni en les obres que es puguin dur a terme. •

L’Esbart, a l’espera encara de trobar una nova seu

l’objectiu de l’esbart és trobar un lloc que s’ajusti a les necessitats #ARXIU

Carlos [email protected]

L’Ateneu tanca el casal de l’avinguda CerdanyolaDeCiSió. L’Ateneu Santcuga-tenc ha tancat definitivament el Casal del Barri, situat a l’avinguda de Cerdanyola. El president de L’Ateneu, Ramon Pros, ha explicat, mit-jançant un comunicat, que la motivació per tancar aquest espai respon a “circumstàn-cies conjunturals”.

Les diverses entitats que fins ara es reunien al Casal del Barri ho continuaran fent a la seu que L’Ateneu té a la plaça de Pep Ventu-ra, mentre que les coopera-tives de productes ecològics

s’ubicaran a la seu de l’Eixi-da de l’Ateneu Plaça. Dins de les necessitats de “reestruc-turar funcions i serveis” i la cerca de “noves perspectives en els objectius i organitza-ció” de l’entitat, anunciades per Pros, també s’ha previst que el local del carrer de Sant Bartomeu, 11, aculli la Funda-ció dels Ateneus de Colòmbia. Actualment, l’Ateneu té 4.000 usuaris i en el seu programa de formació sociocultural hi par-ticipen trimestralment més de 750 alumnes.

_M.S.

DeCéS. El 28 de maig va morir l’activista veïnal de les Planes Manuel Centeno Ruiz a l’edat de 70 anys. Manuel, més conegut com a Manolo, va néixer a Puertollano (pro-víncia de Ciudad Real). A la dècada dels seixanta es tras-lladà a viure al districte pro-vinent de Barcelona.

Amb poc temps, Centeno es va implicar en les deman-des veïnals per aconseguir que les Planes esdevingués un barri amb serveis bàsics. Més tard, Manolo va acce-dir a la vocalia d’urbanisme

de l’Associació Les Planes-Can Flo. A més, va fundar el Casal de la Gent Gran de les Planes- Racó de l’Amistat –del qual en va ser president–, que en un inici es reunia setma-nalment en una sala del cen-tre cívic del districte. Cente-no no va parar fins a aconse-guir, el 2003, un edifici propi on ubicar el Casal d’Avis de les Planes.

La cerimònia per acomi-adar Centeno es va fer el dilluns 31 de maig al santu-ari de les Planes.

Mor el planenc Manuel Centeno, ‘Manolo’, a l’edat de 70 anys

Manolo Centeno #ARXIU _Redacció

Concepció Grumé celebra el seu centenariAniverSAri. La sant-cugatenca Concepció Grumé ha celebrat el seus 100 anys. Grumé va néixer a Barcelona el 1910 i ara fa 12 anys que viu a la ciutat. Per com-memorar aquesta efe-mèride l’alcalde, Llu-ís Recoder, acompanyat per la tinenta d’alcal-de de Serveis a la Ciuta-dania, Carmela Fortuny, li van regalar un diplo-ma, un llibre sobre Sant Cugat i la insígnia del Pi d’en Xandri, reconeixe-ment de la longevitat de Grumé. •#FOTOGRAFIA: LOCALPRESS


14 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 22 | Esports_ 26 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

[email protected]

cartes dels lectors

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o els 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari DE Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text, així com a publicar-les en aquesta pàgina.

En record de Mingo GiménezEn record del nostre amic i company Mingo giménez de la Coral tardor i pare de la nostra directora Mireia. Des-cansi en pau. 18 de maig del 2010Coral Tardor de la FloresTa

La pobresa no és una pel·lícula

S’imagina com seria la seva vida si hagués de viure amb només un euro al dia? imagi-ni’s que amb aquesta quan-titat hagués de pagar un lloc on viure, l’escola dels seus fills, alguna despesa mèdica i el menjar de cada dia. no és una ficció. És el dia a dia per a més de 1.000 milions de per-sones a tot el món, i aques-ta xifra es va incrementant en 100 persones cada minut. És el repte, també, que intermón Oxfam va proposar a cineas-tes i curtmetratgistes de tot el món en la V edició del seu Fes-tival internacional de Curts actua, del qual aquesta set-mana es podran veure els 14 millors treballs a la Casa de Cultura els dies 10 i 11 de juny al vespre.La pobresa no és una condi-ció humana, sinó la conse-qüència de decisions políti-ques que poden ser canviades. Per aquest motiu, intermón Oxfam està duent a terme una campanya de pressió i sensi-bilització per exigir al presi-dent del govern que complei-xi les seves promeses d’aju-da al desenvolupament i que impulsi a la unió Europea (de la qual ostenta la presidèn-cia de torn fins a finals de juny) un pla de rescat dels Objec-tius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). L’any 2010 és clau. Marca la recta final per al compliment dels com-promisos assolits per 189 paï-sos a les nacions unides el 2000. Entre ells hi havia redu-ir a la meitat el nombre de per-sones que vivien en la pobre-sa el 2015. Quan falten només cinc anys per arribar a la meta, encara n’és possible la conse-

cució, però es necessita volun-tat política. Perquè, tal com va dir José Luis rodríguez Zapa-tero, “la fi de la pobresa és a l’abast de les nostres mans, a l’abast de la nostra generació”. Esperem que els líders mundi-als estiguin a l’altura de les cir-cumstàncies.Ton MariMonCOOrDinaDOr DEL COMitè DE Sant Cugat D’intErMón OxFaM

Qui mata els arbres a Mira-sol?totalment d’acord amb la importància dels arbres al carrer com a elements orna-mentals que canvien del verd tendre de la primave-ra a l’ocre de la tardor, hàbi-tat de diverses varietats d’ocells, elements d’om-

bra, reguladors del clima… aquest bé ha de ser compar-tit per tothom i els inconve-nients puntuals que pugui causar a algun particular no justifiquen suprimir-los uni-lateralment en alguns trams de carrer.Ja fa uns anys vaig denun-ciar verbalment al Sr. tor-rijos que al passeig del Bai-xador de Mira-sol, número 62, el senyor Puerta-Fus-ter es dedica a matar els pla-taners que li fan ombra a la seva finca. Just al costat de la tanca de casa seva hi té una piscina i les fulles que puguin caure-li i l’ombra que el priven del bronzejat estan per damunt de la natura que beneficia tothom. Sem-pre em va estranyar que en aquell tram de carrer a la vorera de l’esmentat senyor hi hagués una zona on l’ar-bratge perd la seva continu-ïtat. una estranya colora-ció blanca a la terra un cop plantats nous exemplars deixava clar que alguna acció malintencionada tenia

El dia 26 d’abril d’aquest any, a les 17 h aproximada-ment, vaig deixar estacionat el meu vehicle al carrer del Colomer. Al cap de 30 minuts vaig tornar a buscar el vehi-cle i me’l vaig trobar amb un cop. Però hi havia una nota al vidre davanter on una bona persona em faci-litava la matrícula del cotxe que prèviament m’ha-via donat un cop i havia marxat sense deixar-me les seves dades. Des d’aquí dono les gràcies a aquesta persona anònima.

ViCTòria Ferri Vila

[email protected]

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: [email protected] DE LA WEB: www.diaridesantcugat.cat

PER CORREU TRADICIONAL: Sant antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCn)

Carta d’agraïment


els cugatitus per Josep Maria [email protected]

com a objectiu segar la vida als nous plataners. aquesta acció s’ha repetit cada vega-da que l’ajuntament inten-tava recuperar la continuï-tat ecològica del nostre pas-seig.La passivitat de l’ajun-tament davant una clara agressió al patrimoni natu-ral en benefici d’un parti-cular ens fa pensar que, a vegades, les actituds egois-tes són tolerades.ViCTorià ranera Cahis

Tribunal ConstitucionalÚltimament ens arriba pels mitjans de comunicació el recull de signatures que els ciutadans fan arribar a les administracions perti-nents dels ajuntaments, fent constar les seves quei-xes, algunes d’elles per falta d’ajuts o sol·licitant millo-res per a residències d’avis, escoles, hospitals, etc.

tots o quasi tots ens impli-quem perquè ens escoltin, ja que és un dret que ens per-tany. ara, el que em sorprèn és el recull de signatures fetes per artistes, directors de cine, cantants, tots intel-lectuals i progres, demanant la democràcia per a Cuba, que no em sembla bé, i no critico la iniciativa, només em fa pensar: aquests veïns nostres, que són tan con-siderats, per què no fan el mateix i recullen signatures demanant als jutges del tri-bunal Constitucional, i polí-tics que els envolten, que no ens retallin tant fins a deixar rasurat el nostre Estatut? Seria tot un detall per part d’ells, la qual cosa nosaltres sabríem valorar molt i molt.e. Piera

Esqueles

93 590 86 [email protected]

al


Publicitat | 15



16 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió | la Ciutat_ 18 | Economia_ 22 | Esports_ 26 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

Veient les persones de la gestora ens temem que certa institució religiosa hi té alguna cosa a veure”Opinió

Molta feina per fer

tadament, no es tracta ni de catastrofisme ni de política ficció.

Amb la nostra abstenció hem contribuït a evitar un escenari que no ens podem permetre. Sorprèn i desanima comprovar que uns i altres, PSOE i PP, afrontin aquesta qüestió des de la màxima irresponsabilitat. Els uns per allò del “qui dia passa any empeny” i els altres a l’espera d’ob-tenir rèdits de la catàstrofe. I no és això. Com a mínim, ara, el que cal és responsabilitat i inten-tar salvar la situació.

Però aprovant només el decret-llei no anem enlloc. Cal afrontar la reforma del mercat de treball i del sector financer, fer arribar liquiditat al sector pro-ductiu, augmentar la productivitat. Hi ha molta, molta feina per fer! •

Dos anys enrere, el president Zapatero negava l’existèn-cia de la crisi. Després de les eleccions, quan la cri-si era evident, el govern de l’Estat continuava sent incapaç d’articular políti-ques serioses i consensu-

ades per afrontar-la.

Cal prendre consciència de la dificultat del moment. L’exemple de Grècia, prou recent i ben greu, ens hauria d’aportar una dosi de raci-onalitat i ens hauria de convèncer de la necessi-tat de posar remei a una economia, l’espanyola, que ha viscut alegrement gràcies al crèdit i a l’en-deutament, i que s’ha lliurat a l’especulació i a la totxana en comptes de centrar-se en l’economia productiva i en la competitivitat. Hem viscut per damunt de les pròpies possibilitats, pensant-nos que érem rics perquè compartíem moneda amb els alemanys. I no és així. No serà fàcil redreçar la situació actual, i caldrà fer sacrificis doloro-sos, però, de la mateixa manera que les famílies, quan les coses van malament, intenten ajustar la despesa als seus pressupostos, també Espanya ho haurà de fer si vol que les seves xifres macro-econòmiques ens allunyin de la fallida.

Dies enrere, el Congrés va votar la convalida-ció del decret llei de mesures per reduir el dèficit públic. El resultat va anar d’un vot i sense l’abs-tenció de CiU el decret llei no hauria estat apro-vat. Són mesures amb les quals no podem estar d’acord una a una i que no serviran de res si es queden aquí. D’entrada, la rebaixa del sou dels funcionaris és de legalitat dubtosa, no es fomen-ta l’ocupació, augmenten les dificultats de les empreses farmacèutiques i, a més, no es gene-ren nous ingressos per la venda d’actius d’em-preses participades per l’Estat. Pel que fa a les pensions, no podem admetre la pèrdua de poder adquisitiu i, per això, CiU promourà davant el Congrés, amb la convocatòria prèvia del Pacte de Toledo, una proposició de llei perquè els pensio-nistes puguin cobrar el 2011 l’import equivalent a la inflació que s’hagi produït enguany.

Però el decret-llei no podia fracassar. Sense la seva aprovació hauríem passat de ser un Estat mal dirigit a ser un Estat en fallida, intervingut per Europa i, tal vegada, hauríem fet perillar la moneda única europea. Tot això obligaria a retallades de sous molt més importants que les previstes (a Grècia són del 16 per cent) i fins i tot perillaria el pagament de les pensions. Dissor-

secretari general de [email protected]

ANA MARÍA TORRIJOSEXPRESIDENTA DEL PP DE SANT CUGAT

Josep A. Duran i Lleida. Política

Hem viscut per damunt de les pròpies possibilitats, pensant-nos que érem rics perquè compartíem moneda amb els alemanys

LAURA RÍOS

la Ciutat _Pàg. 18

divendres, 4 de juny del 2010

És molt negativa l’actitud que han adoptat els exhi-bidors cinematogràfics –també els de Sant Cugat– davant la nova llei del cine-ma. Negativa i ofensiva per a la societat catalana, hau-

ríem de dir. I no sols pel cartellet que han penjat a les taquilles blasmant l’es-mentada llei, sinó també per l’anun-ci que projecten amb una veu en off que, al·ludint als tràilers, diu: “Totes aques-tes pel·lícules no les podràs veure si entra en vigor la llei del cinema”. Cosa que és mentida. De fet, és una mentida tan gran i tan galdosament apocalíptica que cau en l’esperpent. I més encara des-prés que, havent fet palesa la seva oposi-ció a la normalització de la llengua cata-lana, gosin afirmar que la tenen en molt alta consideració. Per sort, va ser interes-santíssima la conferència que, organit-

zada per la Plataforma per la Llengua, es va celebrar al maig al CCCB sota el títol “Llengües i drets al cinema. L’excepció del català en el context internacional”, a càrrec de representants d’organismes estatals de Finlàndia, d’Estònia i del Quebec. Aquestes persones van explicar que fins i tot els 300.000 parlants de suec de Finlàndia poden veure les pel·lícules en la seva llengua, no només en finès, o que el 1991, a Estònia, es van establir mesures per fer recular la russificació, o que el 80% dels films nord-americans que s’estrenen al Quebec estan doblats al francès quebequès. I la conclusió de tot plegat va ser que Catalunya constitu-eix un cas de discriminació excepcional i única en les pràctiques lingüístiques majoritàries que tenen lloc en altres àre-es comparables d’Europa i d’Amèrica del Nord. En tot cas, hi ha una cosa que està per damunt del rebuig dels nostres exhi-bidors, i són els drets dels catalanopar-lants a veure el cinema en la seva llen-gua, que, ves per on, és la llengua pròpia de Catalunya. •

Cinemes contra societat

I la conclusió de tot plegat és que Catalunya constitueix un cas de discriminació excepcional i única en les pràctiques lingüístiques

l’horitzóvíCtor alexandrewww.victoralexandre.cat


Gràcies per contribuir a afegir vida als anys

des del Diari vam oferir tot el nostre suport. Vam fer algunes escapades a Barcelona per conèixer millor l’aula existent i per saber què havíem de fer per constituir-ne una a la nostra ciutat. Van ser uns dies que tinc ben interioritzats, que no oblidaré. La discreció, la senzillesa, l’energia i la vocació de servei a la ciutat eren unes constants en Lluís Puig. Segur que hi estareu d’acord tots aquells que el vau conèixer.

L’octubre del 2001 va començar el curs a Sant Cugat i avui, al cap de nou anys, l’aula d’Exten-sió Universitària de la Gent Gran supera els 500 socis. És una entitat consolidada i amb una acti-vitat cultural extraordinària.

Aquest article no té grans pretencions. L’únic objec-tiu és el d’expressar el meu agraïment a un grup de grans persones (i per-sones grans) que aquests darrers deu anys he tin-gut la fortuna de conèi-

xer, i amb qui he col·laborat i he forjat una rela-ció d’amistat. No us puc anomenar a tots ni a totes perquè no em voldria deixar ningú. Vosal-tres sabeu qui sou. Permeteu-me que us repre-senti en aquest agraïment l’amic Lluís Puig i Tuneu, qui, malauradament, ja no és entre nosaltres, com és el cas també d’en Jordi Gar-riga i Puig.

Recordo com si fos ara mateix quan l’any 2000 en Lluís Puig, en una reunió del consell editori-al del Diari DE SaNT CUGaT, ens va propo-sar la idea i la necessitat que a Sant Cugat tin-guéssim una aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran com la que estava funcionant, per exemple, a Barcelona. En Puig ho tenia clarís-sim. De fet, ell ja feia anys que era professor de l’aula de Barcelona i estava convençut que tenia tot el sentit la seva creació també a Sant Cugat. i davant el convenciment amb què ens ho va pro-posar només vam poder dir que “endavant!” i

JUNTA AULES GENT [email protected]

Josep Antoni Duran i Lleida, diputat al Con-grés i secretari general de Convergència i Unió (CiU), parlarà sobre la situació econò-mica i política actual.És un acte obert al conjunt de la ciutadania.

ConfeRènCia de duRan i LLeida 10 DE JUNYa les 19.30 h, a l’Hotel Sant Cugat (al costat de l’ajuntament)

Per crear opinió JoSeP MaRia VaLLèSEDITOR D’OPINIÓ

Telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

a mi em va tocar formar part de la junta fun-dadora en representació del diaRi de Sant Cugat, tot i que els socis han de ser majors de 55 anys i jo sóc del 1967... (espero no estar descobrint cap irregularitat). aquella pri-mera junta presidida per Lluís Puig va estar formada per un bon equip. Un grup de perso-nes que s’ha anat renovant els darrers anys. i tots els seus membres, des del 2001 fins avui, han aportat il·lusió, saviesa i companyonia. Tant els components de les diferents juntes, com el secretariat, els voluntaris i els quatre presidents, han treballat de valent per tirar endavant aquesta entitat. Unes aules que, com diu el seu lema, contribueixen a afegir vida als anys.

ara, en complir-se nou anys com a membre de la junta directiva, em toca plegar perquè així ho dicten els estatuts de l’entitat. Ha estat un temps en què he conegut persones amb un munt d’experiències personals i professionals i de les quals he après molt. També he tingut l’oportunitat de conèixer i entrevistar alguns dels professors i ponents de les conferències dels diferents cursos. Tot plegat, un gran actiu que he guanyat en aquest temps. Gràcies a tots i llarga vida a les aules de la Gent Gran de Sant Cugat! •

He conegut persones amb un munt d’experiències personals i professionals, de les quals he après molt

Josep Maria Vallès. experiència positiva


fleet Street JOSEP [email protected]

La Festa Major ha tingut el bon gust de programar un concert d’Els Amics de les Arts, la revelació musical de la tempo-rada. El quartet presentarà el disc Bed&Breakfast, una joia musical que ha rebut premis

i elogis de la crítica. No és per a menys, perquè la dotzena de cançons-històries del seu tercer CD s’ho mereixen. Sense una estètica musical excel·lent però amb un fi sentit de l’humor, els temes del grup retraten escenes del dia a dia, en què el que anomenaríem la gent normal es pot sentir ben identificada. Des d’una sublim Jean-Luc, en què un jove conversa amb

un pòster de Godard per lligar amb una amiga, fins a la còmica L’home que treba-lla fent de gos, passant per la lacrimòge-na Reykjavik, totes les cançons són petits relats tan alegres, tristos o sorprenents com la mateixa quotidianitat. Pop, enginy, ironia i antiheroisme són els ingredients d’aquest grup cridat a ser una referèn-cia de la música en català i a integrar mol-tes bandes sonores personals. Afortunada-ment, Els Amics de les Arts no són un fet aïllat. El quartet forma part de la genera-ció que ha fet renéixer la música dels Paï-sos Catalans en un fenomen equivalent al rock català de principis del 90. Això sí, amb un matís: estils a part, la diferència

entre els també actuals i excel·lents Antò-nia Font, Manel i Mishima, i els desapare-guts Sopa de Cabra i Sau és internet. Ara els grups catalans es donen a conèixer, bàsicament, a MySpace i a Spotify, men-tre que Gerard Quintana i Carles Sabater es van popularitzar amb cintes de casset. Pot semblar circumstancial, però és gràci-es a la xarxa que els grups catalans esqui-ven les hegemòniques radiofórmules que silencien aquesta qualitat. A internet, es competeix en igualtat de condicions i el boca-orella fa la resta en un escenari que, per sort, ha permès rejovenir la música en català a cops de qualitat com la d’Els Amics de les Arts. •

ElsAmicsdelesArts

dissabteelpresidentMontillainaugu-raràlanovaestacióalbarrideVolpe-lleres.ÉslavuitenaestaciódelsFGCal

municipi.Aquestainfraestructuraésbenvin-guda,jaqueamésdelserveiquedonaràalnoubarriqueportaelnom,tambéfacilitaràlavidaamoltsusuarisdeCollFavà,queencaramillo-raràmésquanl’intercanviadorambl’estaciódeRenfeesposienmarxa.Molts,però,nos’es-talviaranelcotxe,jaquel’estacióquedalluny. L’aposta pel transport públic és un dels grans reptes de les administracions, la ciutadania és la primera que hi fa confiança, sempre que el ser-vei funcioni i l’oferta sigui la necessària i faci que el cotxe sigui prescindible. Sant Cugat, tal com explicàvem en el reportatge de la setmana pas-sada, té un servei d’autobús urbà que necessi-ta millorar, ja que per a moltes persones es fa imprescindible, sobretot a per les que viuen als barris més allunyats del centre. La ciutat és molt extensa i amb nuclis aïllats com la Floresta, les Planes i no parlem de Can Barata, més a prop de Sant Quirze que de Sant Cugat. Tot i les inversi-ons i millores fetes en els darrers anys, encara és una assignatura pendent. Els ciutadans es quei-xen que les parades són insuficients, de la poca freqüència de pas dels vehicles o de la impun-tualitat horària. Pensem que el trajecte entre un punt allunyat fins al centre és de més de 35 minuts, i tot plegat és poc motivador per no aga-far el cotxe. Quan comparem les dades amb Vall-doreix, on el servei està força valorat, veiem que la utilització dobla el nombre d’usuaris que en els districtes de la Floresta i les Planes junts. Està clar que, quan un servei funciona, s’utilitza. •

Transport públic

editorial

Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | 17

President: Ramon Grau director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puig edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]

Consell editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Francesc Carbó, Ignasi Salvat, Joan Carles Gassiot, Joan Tortosa, Joan Troyano, Joank Busquets, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Simeón, Lluís Godayol, Montserrat Rumbau, Núria Zabala, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Víctor Alexandre i Xavier Grau gerent: Anna Comella Redacció: Mariona Sagalés, Àlex López, Núria Gutiérrez, Carolina Mercader, Joan Ramon Armadàs, Bernat Bella, Carles Illana i Pere Fernández. Correcció: Susanna Turon departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix i Elisa Palazón fotografia: Lluís Llebot, David Fernández i Artur Ribera Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Carles Brugarolas, Carme Colomina, Christian Treceño, Consol Torrente, David Escamilla, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eduard Torres, Eloi Alegre, Ferran Villaseñor, Francesc Carbó, Francesc Carol, Gerald Fannon, Guim Pros, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Robirosa, Josep Gimeno, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Juank Busquets, Lluís Campins, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Pere Vivó, Rafael Gomez, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau, Trini Escrihuela i Víctor Alexandre disseny i maquetació: Adrià Gállego, Sergi Felip i Francesc Cabeza disseny de la maqueta original: eixida.cat impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat , Centro Popular Andaluz, Cor de Gospel, Club de Golf Sant Cugat, Club de Tennis Set Ball, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Voleibol Sant Cugat, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Hipic Centre Cal Caldes, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Tapiñas, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA úNICAMENT LA SEVA OPINIó EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIó DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO


Neix una nova línia urbana de Bus que connectarà l’estació de Volpelleres amb el centre de la ciutat.

Mobilitat _Pàg. 21

Passarà el dia 21:El ple de l’Ajuntament del mes de juny se celebrarà el dilluns 21Més informació: www.diaridesantcugat.cat

la Ciutat18 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat | Economia_ 22 | Esports_ 26 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46


TEMPESTA. La secció local del PPC de Sant Cugat travessa un dels pitjors moments de la formació. La direcció del partit a Barcelona ha destituït la junta actual constituïda el juliol del 2009 i això inclou la presidenta del partit a la ciutat, Ana María Torri-jos. Els motius que al·lega la seu de Barcelona són una reestructuració inter-na del partit. “Volem crear un nou impuls a Sant Cugat amb gent nova i més joves”, assegura la vicesecretària d’organització del PPC, Eva Garcia. Segons Garcia, és probable que la gestora que s’ha nomenat per substitu-ir la junta elegida al juliol agafi les regnes del partit a Sant Cugat fins passades les eleccions municipals.

Destituïda la junta local del PPC per la direcció del partit

Crisi. La fins ara presidenta local, Ana María Torrijos, afirma que la gestora que substitueix la junta actual s’ha triat per afinitats politicoreligioses al president provincial, Toni Bosch, i denuncia una intromissió de l’Opus Dei en la tria

Jordi Carreres és el nou president del PPC de Sant CugatTorrijos demana explicacions a Alícia Sánchez-Camacho

Amiguisme religiósLa fins ara presidenta del PPC a Sant Cugat, Ana María Tor-rijos, ho veu molt diferent. Segons ella, a les eleccions internes del juliol va acce-dir a introduir com a mem-bres de la junta dues perso-nes afins al president pro-vincial del PPC a Barcelona,

Toni Bosch. Ara, denuncia que l’amiguisme continua i la nova gestora ha estat ano-menada amb clares afinitats a Toni Bosch.

“Veient les persones de la gestora ens temem que cer-ta institució religiosa hi tin-gui alguna cosa que veure”. Torrijos es refereix a l’Opus Dei, al qual pertany Bosch i,

segons Torrijos, un nombre elevats de les noves cares del PPC de Sant Cugat.

La ja expresidenta tam-bé ha fet arribar al DIARI la resposta de Toni Bosch a una de les seves cartes, on aquest l’amenaça amb conseqüènci-es disciplinàries si fa públic el cas als mitjans. La carta de Bosch avisa que “fer cas

La junta actual es nega a fer el traspàs de poders a la seu del PPC a Sant Cugat #ARTUR RBERA

omís a aquesta advertència és motiu d’expulsió i provo-caria un perjudici a la imat-ge del partit”.

Oferta de càrrecsLa direcció del PPC català ha confirmat que quan van comunicar la decisió de subs-tituir la junta actual per una gestora van oferir a Torrijos una vocalia en l’executiva del partit a Barcelona com a encarregada de l’àrea d’ense-nyament. Així mateix, asse-guren que la filla d’Ana María Torrijos ha acceptat un lloc en la nova gestora que regeix ja el partit a Sant Cugat. Torri-jos, però, desmenteix que la seva filla hagi acceptat el càr-rec i afirma que ella va refusar la plaça oferta a Barcelona.

Cares novesAmb tot, Jordi Carreres és el nou president del PPC de Sant Cugat i Dolors Domènech la nova secretària general. Ana María Torrijos s’ha negat a abandonar la seva plaça i cedir les claus del local a la nova gestora, ja que es con-sidera “escollida democrà-ticament pels militants amb un 100% dels vots a les urnes”. Assegura que no ho farà fins que rebi explicacions de la direcció del partit a nivell català, i no a nivell provinci-al com ha succeït fins ara. •

“La gestora s’ha triat per afinitats polítiques i religioses amb el president del PPC de Barcelona”

AnA MArÍA TorrijoS ExPrEsiDENta PPC saNt Cugat

Frases

“A Sant Cugat volem donar un nou impuls al partit amb gent nova i persones més joves”

EvA GArCiA ViCEsECrEtària D’orgaNitzaCió DEl PPC

intranquil·litat. Les coses es van començar a tòrcer per al PPC de Sant Cugat amb l’abandonament del grup municipal del regidor Fernando Vázquez-Dodero. La presidenta sortint assegura que Dodero va ser un candidat “vingut des de fora” que no va adaptar-se al grup. La destitució de la junta no ajuda a millorar la imatge de desunió del partit.

En context Un final de legislatura força mogut

Joan Ramon Armadà[email protected]



Hipòcrites i imbècils

No sé què em causa més basarda, si els hipòcrites o els imbècils. En tot cas, són els de sempre. Els pri-mers, sense despentinar-se i posar-se vermells, ens diuen que tocar les rendes més elevades és

un pecat, que retraurà el consum i l’economia anirà de mal borràs. El que no ens expliquen és per què això no succeeix, o almenys és menys perillós, quan les rendes escapçades són les dels funcionaris i pensionistes. És que potser la seva despesa és menys sensible als batecs del mercat? No, no ens enganyem, darrere hi ha la defensa sempiterna dels pode-rosos, per a alguns tocar-los és un acte contranatural. I des-prés hi ha els que són tontos del cul, i perdó per l’expressió, o es pensen que ho som els altres. Són aquells que diuen: cal abaixar els impostos, reduir el dèficit i mantenir els ser-veis públics. Ho he sentit dir a una política catalana amb tot el morro, i en aquest cas la consideració és literal, sen-se ennuegar-se i aparentant que s’ho creia. Senyora, canviï de metge de capçalera que el que té no l’està portant gens bé. Això és el que es dedica a dir la gent que fa veure que fa política, però, en realitat, el que fa és donar pel sac. La rea-litat segueix el seu camí, però. Els ajuntaments, entre els quals el nostre, es dediquen a fer de promotors de sòl indus-trial. El govern central, i per sorpresa, es decideix a fer-los-hi un fill de fusta, creditíciament parlant. Ja té mala llet tancar l’aixeta del crèdit tot fent veure que els ajuntaments són una administració més, quan és un fet que fa anys i panys que estan esperant una llei hisendística que els per-meti una presència digna en el pastís de la despesa pública. Les empreses aprofiten per racionalitzar la despesa, aspec-te que no se sap ben bé per què quasi sempre vol dir reduc-ció de personal. Si no, que ho preguntin als treballadors de Delphi, que estan esperant que el bombo (llegeixi’s ERO) deixi de fer voltes, per saber si són entre els 66 que han de deixar la plantilla vulguin o no. Per no parlar de la realitat, contundent com un cop de puny al ventre, que ens mostra any rere any la Festa de la Cooperació. Mentre, els hipòcri-tes i els imbècils, ignorants de la realitat realment existent, segueixen amb el seu discurs, pel qual reben uns ingressos absolutament desproporcionats. •

l’EstirabotJORDI [email protected]

PrECamPanya. La tinenta d’alcalde de Territori, Mer-cè Conesa, va participar el dimarts 1 de juny en la doc-session que CiU ha endegat recentment. En la xerrada es va parlar de dèficit públic, aus-teritat i sobre la modernitza-ció de l’administració.

Conesa va compartir debat amb la professora de dret administratiu de la Univer-sitat de Girona, Gemma Geis, i l’empresari i escriptor bar-celoní Xavier Roig. Conesa va parlar sobre la millora de l’eficiència dels processos administratius i l’aplicació de noves tecnologies a l’ad-ministració.

Cada docsession està dedi-cada a un tema. En una pri-mera part, Artur Mas dialoga amb experts en la matèria. En una segona part, Mas exposa les línies bàsiques d’actuació en la temàtica i hi ha un torn de preguntes obert al públic.

_Redacció

Conesa pren part en una ‘docsession’ de CiU

mercè Conesa #ARXIU

habitatgE. A l’última edi-ció dels Premis Habitatge Social organitzats per l’As-sociació Catalana de Pro-motors Públics i Sòl (AVS Catalunya), Sant Cugat ha rebut una menció especial pel complex Mira-sol Cen-tre. El jurat ha destacat la qualitat de la nova centrali-tat del districte, la seva urba-nització i edificació, l’ús cor-recte dels materials i la seva resolució en aspectes ecoe-ficients. A més, ha valorat especialment el fet d’haver-se convertit en el referent d’una nova àrea de centrali-tat de Sant Cugat, concreta-ment entre una nova zona de creixement de Sant Cugat (el barri de Can Mates) i el dis-tricte de Mira-sol. Els guar-dons distingeixen les acci-ons més rellevants en matè-ria d’habitatge públic, com és el cas del Mira-sol Centre, promogut per l’empresa de promocions municipals de l’Ajuntament de Sant Cugat, Promusa.

Els premis es van lliurar dimarts passat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terras-sa i van recaure en una promo-ció de 44 habitatges a Pardines i a la remodelació del barri del Bon Pastor de Barcelona.

El Mira-sol Centre és un conjunt arquitectònic de 44.257 metres quadrats com-post per 87 habitatges públics, un edifici d’oficines, 20 locals comercials i un mercat muni-cipal, entre d’altres. •

Carlos [email protected]

El centre es troba darrere de l’estació de FgC #LLUÍS LLEBOT

El Mira-sol Centre, distingit amb una menció als Premis Habitatge Socialreconeixement. Aquests guardons premien les actuacions més destacades en matèria d’habitatge públic



ReClamaCió. La secció local del PSC ha manifes-tat el seu rebuig a l’actual horari de recollida d’escom-braries a la ciutat. Incitat per alguns veïns que han denunciat el seu malestar a través de la xarxa social Facebook, el president de la secció santcugatenca del PSC, Ferran Villaseñor, ha reclamat que no passin els camions d’escombraries a quarts de set, ja que el soroll que provoquen moles-ta molts ciutadans.

“No és normal despertar els veïns a les set del matí els diumenges”, assegu-ra Villaseñor alhora que demana a la regidora de Serveis Urbans i Ciutada-nia, Cristina Paraira, un replantejament dels hora-ris d’aquest servei.

Cas per casEls socialistes proposen adap-tar la recollida a zones con-cretes de la ciutat tenint en compte el perfil comercial o residencial del barris o la den-sitat de població que hi resi-deix. D’aquesta manera, asse-vera, es racionalitzaria el ser-

vei i no es molestaria els veïns mentre dormen.

Villaseñor també ha recor-dat que hi ha una ordenança de soroll que l’Ajuntament també ha de complir. En aquest sen-tit, ha recomanat la reducció de l’ús de les màquines bufado-res, les que més contaminació acústica produeixen. •

J.R. Armadà[email protected]

el soroll de la neteja molesta els veïns segons el PSC #ARTUR RIBERA

El PSC denuncia l’horari de la recollida de brossa Racionalització. Reclamen un canvi per no despertar els veïns i recorden que cal complir l’ordenança de soroll

CRida. ICV vol que el Pla Local d’Habitatge que està previst aprovar abans que acabi el 2010 tiri endavant amb la màxima participació ciutadana possible. El porta-veu de la formació, Xavier Boix, va encoratjar la ciuta-dania a dir-hi la seva utilit-zant els mitjans que l’Ajun-tament ha posat a l’abast per fer-ho. “Tot i que pensem que internet no és la millor mane-ra de fer partícip d’aquest assumpte la població, no es pot deixar escapar l’oportu-nitat de prendre-hi part”.

Actualment, es pot opi-nar sobre aquesta qüestió entrant a la pàgina web de l’Ajuntament, on es pot veu-re un gran enllaç que mena l’usuari a omplir un qüesti-onari on es poden introduir propostes fins al 30 de juny.

“Ciutat excloent”A l’espera del que opinin els santcugatencs en el procés participatiu, ICV ja té clar quins són els aspectes que cal prioritzar. “No creiem que s’hagin de construir pisos nous. Pensem que les actuaci-ons haurien d’anar en la línia

d’afavorir les rehabilitacions i omplir pisos buits”, va argu-mentar Boix.

Els ecosocialistes van titllar Sant Cugat de municipi exclo-ent, ja que molts fills de veïns han d’anar a viure fora perquè no es poden permetre llogar o comprar un habitatge al seu poble de tota la vida. •

J.R. Armadà[email protected]

Un dels edificis de promoció pública a Sant Cugat #ARXIU

ICV reclama implicació en el Pla Local d’HabitatgeVinculació. Demanen que els santcugatencs prenguin part en el procés participatiu que s’obrirà aviat

Dissabte 5 s’inaugura l’estació de Volpelleres

dissabte es posa en funcionament la nova parada de tren #A. RIBERA

eSTReNa. El president de la Generalitat, José Mon-tilla, serà l’encarregat de tallar la cinta que inaugu-ri la nova estació de Ferro-carrils de la Generalitat de

Catalunya a Sant Cugat, que està situada al barri de Vol-pelleres.

Aquest dissabte 5, a les 10.30 h, el màxim mandata-ri català acompanyarà l’al-calde, regidors i autoritats de Sant Cugat en el que serà el primer dia de funcionament

de la nova estació ferrovià-ria. La parada està ubicada entre la de Sant Cugat i Sant Joan a la línia S-2 que uneix Barcelona amb Sabadell. La de Volpelleres es converteix d’aquesta manera en la vui-tena estació de la xarxa dels Ferrocarrils de la Generali-

tat a la nostra ciutat. L’estació de Volpelleres

està previst que es connec-ti en un futur a través d’un intercanviador modal amb la de Rodalies Renfe, situa-da a dalt de tot del passeig Francesc Macià, al barri de Coll Favà. •


...POBRESAMÉS DE MIL MILIONS DE PERSONES

SOBREVIUEN AMB 1 DÒLAR DIARI

V FESTIVAL INTERNACIONAL

DE CURTMETRATGES

www.IntermonOxfam.org/cortosaactua

10 de juny a les 21:30 horres10 de juny11 de juny a les 21 horres

a la Casa de Cultura Sant Cugat.

VINE I VOTA EL TEU

CURT FAVORIT!

DAVANT LA POBRESA,

REACCIONA.Patrocina: Amb el suport de:

256x93 CAST COL.indd 1 01/06/10 10:34



· Acabaments · Producció d’estands· Escàner · Impressió de gran formatFusteria · Pintura · Electricitat · Imatge · Àudio · Vídeo · Contractacions

[email protected]

93 590 10 86Sant Antoni, 15 bis

Sant Cugat

Esqueles

93 590 86 [email protected]

al

Vaga

Em deia l’altre dia un amic que la vaga prevista per al 8 de juny era, sens dubte, una merescuda resposta a la inoperància total del govern central en la gestió de la crisi. La vaga hauria de ser de tothom, d’obrers i

d’empresaris, general, dura, com dures són les caigudes de les vendes, de les feines dels autònoms, dels sous dels treballadors, de les pensions i de les il·lusions d’aquells que creien en el malabarista de les paraules abans de treure’s la careta. Váyase. Avui ha dimitit el primer ministre japonès per dignitat. Amb independència del fons, que desconec, com a mínim n’hi ha un que plega. Recordo haver llegit en diaris econòmics de fa tres i quatre anys o més, els analistes que anunciaven la fi de la bombolla econòmica. Ningú no era conscient de res i segons el rei de la fal·làcia, superàvem França! Tot era un emmirallament, pura especulació en cascada. La nostra ciutat n’és un bon exemple. Mirant els anuncis del TOT Sant Cugat, hom podia apreciar com aquell pis o caseta que feia un temps havia vist en alguna foto de la secció de vendes a un preu, al cap d’uns mesos tornava a aparèixer, renovadament, a preu més alt. Tothom s’atrevia a fer un business sense saber-ne. Molta gent ha viscut per sobre de les seves possibilitats. Em pregunto què hauríem fet sense els crèdits barats ? Resposta, viure com ens toca i no somiar truites. El final era previsible però, com aquell porc que engreixen per portar a l’escorxador, ningú no ha sabut o volgut parar els peus a aquesta orgia. Ara és l’hora de reconèixer errors, etc., però pagant els de sempre. On són els diners, jo em pregunto, on és el diferencial? Reformes, contrareformes, més reformes per res. Rectificar és de savis però rectificar quan la pífies contínuament és de necis (ho ha dit en Felipe González ). No està malament, oi, Sr. Zapatero? •

la togaEDUARD TORRESwww.torresadvocats.com

La CUP, satisfeta amb el ‘feedback’ ciutadàPreCamPanya. La secció local de la CUP està força satisfeta amb la resposta ciutadana que ha rebut després de la presen-tació del seu pla de 125 propos-tes per millorar la ciutat reco-llides en un pamflet amb la cri-da Desplega’t.

El president de la CUP de Sant Cugat, Guim Pros, asse-gura que cada cop hi ha més ciu-tadans que combreguen amb el seu ideari polític. “Notem com augmenta el nombre de gent que s’acosta al projecte”.

_J.R. Armadàs

Nova línia d’autobús per donar servei a Volpelleres Connexió. La Línia IX unirà el centre del poble amb la nova estació de FGC i arribarà fins al Centre Comercial Sant Cugat, al barri de la Guinardera

mOBILITaT. L’estació dels Ferrocarrils de la Generali-tat de Volpelleres s’inaugu-rarà aquest dissabte 5 amb una nova línia d’autobús urbà que li donarà servei. La nova línia L-IX connec-tarà el centre de la ciutat amb l’estació de FGC, pas-sant després per la Guinar-dera i el Centre Comercial sant Cugat.

Aquesta ruta tindrà com a punt de sortida i d’arriba-da la rambla del Celler amb el carrer Sant Medir, on tam-bé paren les línies L-I, L-II, L-III i L-VII i on es podrà fer transbordament.

Adequació Per adaptar aquesta nova línia a l’estació de Volpelle-res, ha estat necessari fer obres a les voreres, ampliar els sentits dels girs de la cal-çada, construir una platafor-ma adaptada i una marque-sina al carrer d’Antoni Bell i fer-ne una altra al carrer Alfons d’Aragó.

L’itinerari de la L-IX farà possible l’enllaç de la ram-bla del Celler amb el sector de l’avinguda de Cerdanyola i el passeig de Francesc Macià. El pas de la línia continuarà passeig amunt fins al carrer de Salvador Espriu i arribarà directa-ment al CAP per continuar fins a la ZEM Jaume Tubau, el pont de Can Vernet i l’es-tació de Volpelleres. La línia entrarà en funcionament des d’aquest 5 de juny. •

Aquesta ruta es posarà en marxa el dia 5 de juny


nou servei d’autobús urbà a la ciutat #ARTUR RIBERA


Passarà aquesta setmana:El dia 10 se celebra una sessió de Getting Contacts al SC Trade CenterMés informació: www.diaridesantcugat.cat

Economia22 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia | Esports_ 26 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

la Xifra

75.942persones aturadesal Vallès Occident al maig, cosa que suposa 257 aturats menys que al gener d’aquest mateix any.


Nou Compte Expansió.El compte nòmina que tracta amb rigor i

serietat els teus diners.Informa-te’n a les nostres ofi cines.

EurOPEiSmE. Budapest es va quedar la seu de l’EIT, a la qual aspirava Sant Cugat, però ara el centre de recerca més impor-tant d’Europa recompensa la ciutat amb una vinculació clau en una de les comunitats d’in-novació i coneixement de l’ins-titut. Aquestes branques d’ac-tuació en què es divideix l’EIT a l’hora de treballar, conegu-des com KIC (Knowlegde Inno-vation Communities) s’han dividit en tres àrees: tecnolo-gies del coneixement, canvi climàtic i energia. Aquesta

última àrea, anomenada Inno-Energy, es treballarà en sis paï-sos europeus i Barcelona en serà una de les subseus.

Esade-Creàpolis entrarà en joc en aquest marc convertint-se en un dels centres educatius de l’EIT en matèria d’energies reno-vables (Esade) i sent una incuba-dora de les empreses i start-ups que sorgeixin a partir de la recer-ca de l’institut (Creàpolis).

Educació, empresa i R+DLa vinculació entre aquestes tres realitats és el que es pretén dinamitzar en els tres diferents àmbits d’actuació que definei-xen cadascuna de les KIC. En el vessant formatiu, Esade crearà un màster en innovació i empre-nedoria que s’impartirà a Sant Cugat a partir del curs escolar 2011/12 i que aplegarà estudi-ants de tot Europa que vulguin formar-se en aquesta matèria amb un títol que porti el segell de l’EIT.

Al campus de Sant Cugat tam-bé es faran els cursos From sci-ence to business, enfocats a fer que científics de carrera adqui-

reixin nocions en emprenedoria per canalitzar els seus coneixe-ments en forma de negoci. El primer d’aquests monogràfics s’impartirà al setembre.

Recerca amb objectius Cada KIC funcionarà com una empresa en el sentit de l’enfo-cament cap a resultats. En con-cret, la comunitat d’innovació i coneixement d’energies reno-vables en què participarà Sant Cugat s’ha fixat els objectius de formar 15.000 emprenedors, crear 50 empreses noves, regis-trar 60 patents i treure al mer-cat 90 productes nous durant els primers quatre anys de fun-cionament.

Impuls local a EuropaEl director general d’Esade ha definit les tres KIC com “l’ele-ment clau de R+D a Europa en els propers 8-10 anys”. En aquest sentit, ha expressat que l’impuls de Sant Cugat postulant-se per acollir la seu de l’EIT en el seu moment ha estat clau a l’hora de rebre una part d’aquest rep-te continental. •

L’ EIT arriba a Sant Cugat a través d’Esade-Creàpolis

Compromís. La vinculació de Sant Cugat amb el projecte de l’EIT i el pes de l’empresa i la universitat fan que una de les comunitats de R+D+I de l’ens tingui la seu a Barcelona amb Esade i la UPC com a centres formadors

Esade serà una seu educativa de l’EIT en matèria d’energia i innovació i Creàpolis acollirà empreses sorgides al voltant de la recerca d’aquest ens

Esade-Creàpolis pren part activa en el projecte de l’EiT #A. RIBERA

“Que Sant Cugat fos un dels candidats a l’EIT ens va posar en una posició d’avantatge per acollir aquest nou repte”CarlOS lOSada Director General D’eSaDe

Frases

“Empresa, recerca i educació queden units a Europa amb el llançament d’aquests plans en el si de l’EIT”andrOulla VaSSiliOucomiSSària D’eDucació De la ue


250milions d’eurosés el pressupost de les tres comunitats d’innovació i coneixement fins al 2012


Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �3

Ruggedcom s’instal·la a Sant Cugattware per a la seguretat infor-màtica. Aquesta empresa va ser fundada l’any 2001 i actu-alment cotitza a la borsa de Toronto. Ruggedcom comp-ta amb més de 350 professi-onals i s’ha internacionalit-zat, amb presència en més de 50 països. •

EmprESa. L’empresa cana-denca Ruggedcom, especi-alitzada en les solucions de comunicacions per a apli-cacions informàtiques, ha obert una oficina al parc

empresarial @ Sant Cugat per reforçar la seva secció ibèrica de negocis.

L’oferta de Ruggedcom s’orienta a les empreses elèc-triques, sistemes intel·ligents per al transport terrestre, plantes industrials i aplica-cions militars.

Joan Ramon Armadàsjr.armadà[email protected]

Cost laboral

Tot i que la gra-vetat de la con-juntura sembla avalar la neces-

sitat d’emprendre refor-mes valentes que, per alta banda, tots els orga-nismes internacionals fa anys que demanen, la reforma laboral que sin-dicats i patronals porten tantíssim temps discu-tint arribarà tard i molt em temo que resoldrà pocs dels assumptes que hauria d’afrontar (costos, dualitat, absentisme, fle-xibilitat...).Centrem-nos avui en els costos. Tots tendim a sim-plificar quan en parlem assimilant-los amb els salaris, que són només una part. La fiscalitat, per exemple, pesa mol-tíssim. No tindria sen-tit treure càrrega imposi-tiva a la contractació, al

treball? Les administraci-ons bonifiquen fiscalment tot allò que volen afavo-rir, com ara els llibres. Oi que quan volem llet no ens dediquem a ofe-gar les vaques? Doncs per què dificultem l’ocupa-ció quan volem dinamit-zar l’economia i l’ocupa-ció i passar de tenir mol-tes persones que cobren a moltes que aporten? Hem de deslligar definitiva-ment el finançament de l’estat del benestar de la càrrega tributària sobre el treball. Cal abaixar decididament les quotes a la Seguretat Social. Ja sé que això en dificulta el finançament, però aquest és un altre problema.La reforma laboral pot ajudar a crear ocupació per la via de la rebaixa del seu cost, doncs. I ja se sap que les coses més bara-tes, en principi, es deman-den més. Però sobretot, pot ajudar a fer que no es destrueixin més empre-ses. Les càrregues fiscals sobre el treball es cobren hi hagi beneficis o no... •

Cal abaixar decididament les quotes a la Seguretat Social

[email protected]

econogresca

CARLESBRUGAROLAS

Les solucions de Rug-gedcom inclouen switches, ethernet de grau industrial i militar, routers industrials, servidors serials, equips sen-se fils compatibles amb Wi-Fi, xarxes cel·lulars 2G/3G. A banda d’això, Ruggedcom subministra solucions de sof- parc @ Sant Cugat #A. RibERA

movimEntS. La direcció de Delphi està negociat l’acomi-adament de 66 treballadors del seu personal fix a través d’un expedient d’extinció, que afectarà el personal d’en-ginyeria, qualitat, logística, recursos humans i finances. Empresa i sindicats s’ha reu-nit aquesta mateixa setmana a la seu d’Inspecció de Treball i es tornaran a trobar el 14 de juny per tancar un acord.

No obstant això, entre aquestes dues dates els repre-sentants dels treballadors i

la direcció intentaran apro-par postures, ara per ara allu-nyades. El president del comi-tè d’empresa, José Antonio Morán, ha explicat l’oposi-ció dels treballadors a aquest expedient per “no haver-hi causes justificables”, per ser una “reconversió del seu per-sonal indirecte”, i ha explicat que des del comitè es reclama que s’opti per la via de les recol-locacions i les prejubilacions. Morán ha assegurat, a més, que aquest pla d’ajust “no té cap sentit”, ja que “no podem tenir una empresa que té 210 con-tractes temporals i ens proposi acomiadar treballadors indefi-nits”. El membre del comitè ha assegurat que ara “Delphi no és capaç d’assumir la quanti-tat de comandes que té dels cli-ents. Estem denegant coman-des” i ha recordat que l’empre-sa ha hagut d’obrir un cinquè torn per treballar els diumen-ges a la planta que la compa-nyia té a Can Magí.

El cap de recursos humans de la planta santcugatenca, Rogelio Oficialdegui, ha dit

La planta de Delphi negocia l’acomiadament de 66 treballadors fixos

La planta és al sector de Can magí #ARXiU

El comitè d’empresa anuncia vagues i manifestacions

que efectivament la planta té un excés de feina, però “que s’han de prendre accions ara per assegurar treball entre el 2015 i el 2017”. Oficialdegui ha posat de manifest que Delphi haurà de fer un esforç en com-petitivitat i qualitat, perquè en els pròxims 24 mesos es puguin adjudicar les noves bombes que reemplaçaran les d’ara i asse-gurar clients i ha volgut avan-çar que amb el pla es deixa el personal ajustat a les necessi-tats de l’empresa.

Mesures de mobilització Morán ha explicat que els treba-lladors iniciaran un període de mobilitzacions. En aquest sen-tit, el representant ha avançat que els treballadors faran una vaga cada divendres a partir del pròxim 11 de juny i fins al 2 de juliol de quatre hores per cada torn per pressionar l’em-presa. El membre sindical ha afegit també que les concentra-cions i manifestacions es podri-en estendre a algunes zones de Sant Cugat i de Barcelona. • _M. Sagalés

Eroski no ha renovat 5.166 treballadors l’any 2010

CriSi. La cadena de super-mercats Eroski prescindirà durant el 2010 dels serveis de 5.166 treballadors que treba-llaven per la marca basca.

Segons ha informat el departament de premsa de l’empresa, no es trac-ta d’acomiadaments, sinó que la reestructuració s’ha fet a partir de la no renova-ció de contractes temporals. Eroski recorda que és, però, el primer any que la compa-nyia no genera més ocupa-ció que l’anterior.

Eroski, que té el super-mercat del Sant Cugat Centre Comercial, té actu-alment una plantilla de 47.563 persones entre Euska-di, Catalunya, Galícia i Madrid.

_Redacció

Baixa l’atur local per segon mes consecutiuatUr. Ja són dos els mesos en què Sant Cugat registra una davallada contínua de la taxa d’atur. Concretament, 114 per-sones han trobat feina durant el mes de maig, cosa que dis-minueix la xifra d’aturats fins a 3.821 persones, un 2,9%.

La recuperació de feina és, però, més significativa que la del mes d’abril, ja que durant aquell mes omés es van gene-rar 22 nous llocs de treball. Les dades de maig són les millors des que ha començat el 2010.

_Joan Ramon Armadàs

HP celebrarà 25 anys a Sant Cugat el dimarts 8 anivErSari. Amb motiu de la celebració del 25è aniversa-ri del centre de recerca i des-envolupament que la multi-nacional americana Hewlett-Packard té a Sant Cugat, els dirigents de la planta han organitzat una jornada fes-

tiva i commemorativa el dia 8 de juny. L’empresa america-na fabricant de components informàtics va escollir el polí-gon de Can Sant Joan per ubi-car-hi una de les seves delega-cions a Europa l’any 1985.

_Redacció



Confiança a llarg termini

L’ impacte direc-te dels plans d’austeritat fiscal durant

els dos pròxims exercicis podria provocar un dre-natge de 0,2 punts per-centuals el 2010 i d’1,0 el 2011 en el PIB del con-junt de la Unió Europea Monetària –l’estimació de creixement inferior a l’1% de mitjana anual el 2010 assumeix aquests ajustaments des de fa ja diversos mesos–. Aquesta lleugera caiguda es veu-rà compensada parcial-ment per un impuls de 0,8 punts percentuals en els pròxims quatre trimes-tres, com a conseqüència de la depreciació acumu-lada d’un 10% del tipus de canvi efectiu de l’euro.En una perspectiva a llarg termini, s’esperen comportaments positius dels actius de risc (borsa, crèdit, emergents, com-modities…), amb fona-ments globals i particu-lars a què haurien d’aca-bar donant suport. Però en un context molt volàtil de curt termi-ni, el posicionament tàc-tic demana encara caute-la. Els catalitzadors d’un canvi de direcció sostin-gut han de ser els ajusta-ments fiscals, les refor-mes estructurals (és necessari que acabi per concretar-se la reforma laboral a Espanya), la posada en marxa del pla d’estabilització europeu i una regulació finance-ra com més homogènia millor. Si el mercat pren consci-ència que això comença a ser així, a la segona mei-tat de l’any caldria espe-rar una recuperació de la renda variable, superior a Europa, amb la reduc-ció dels diferencials de TIR davant Alemanya del deute espanyol (esperem cert increment de la TIR de bo alemany a 10 anys i un augment del pendent 10-2), i l’estretament dels diferencials de crèdit cor-poratiu. També seria fac-tible una recuperació transitòria de l’euro. •[email protected]

en global

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa

“Obsessionar-te amb els diners t’allunya de la felicitat”

Entrevistem David Escamilla, Autor del llibre ‘Anècdotes de milionaris’

L’any passat, David Escamilla va publicar 100 trucs per arri-bar a final de mes (en temps de crisi). Ara, aquest escrip-tor barceloní columnista

d’aquest setmanari publica un llibre que se situa als antípodes. Anècdotes de mili-onaris és un recull d’excentricitats de per-sonatges ben coneguts pel gran públic.

D’on surt la idea per fer aquest llibre? De la crisi. Estem en un moment de crisi econòmica i de valors, i investigant sobre gent del “sector del luxe” vaig veure que el nombre de milionaris no baixa, sinó que estranyament semblen multiplicar-se. Així vaig començar a recopilar informació sobre el col·lectiu que anomeno els nous déus de l’Olimp, que són gent com Paris Hilton, George Cloney, Michael Jackson o Victoria Beckham. Molta gent s’emmira-lla en aquestes persones i s’han convertit en símbols de guanyadors de la societat.

Guanyadors, no ho sé, però de diners, en tenen uns quants... Paradoxalment, el llibre està ple d’histò-ries de fracassos personals i insatisfacci-ons molt profundes. Són històries de gent que pateix.

Vaja, que serà veritat que els diners no donen la felicitat... A través de la investigació que m’ha dut a fer el llibre és una expressió que he com-provat i és una de les coses que vull trans-metre. Si t’obsessiones amb els diners

t’allunyaràs de la felicitat que hi ha en altres llocs. Si ets feliç i tens diners, perfec-te, però la base no rau en els calés.

És aquest l’objectiu del llibre? És un objectiu doble. Primer, saciar el mor-bo que dóna parlar d’aquests temes en temps de vaques magres d’una forma diver-tida i, segon, és una denúncia d’un model de vida. La gent que el llegeixi sentirà llàstima pels protagonistes. Semblaven guanyadors però són gent insatisfeta.

Aquestes persones viuen en un núvol? Viuen en un aïllament que els fa miops o directament cecs. Es consideren intocables i no coneixen realment el món, cosa que els fa molt vulnerables. Mai no saben si les parelles o els amics els estimen de veritat o estan amb ells per aprofitar-se’n.

Hi ha milionaris feliços oi? Sí, però són gent que han assolit un equili-bri abans de ser milionaris. Havien aconse-

guit la felicitat abans. Per exemple, hi ha un personatge que jo defenso molt en el llibre: Bill Gates. És un home digne d’admiració, perquè ha fet fortuna a partir del seu esforç i és una persona amb valors que inverteix en art i no en cotxes i lavabos fets de perles.

Tens alguna anècdota preferida de les del llibre? La Victoria Beckham, quan vivia a Milà, va fer buidar el centre comercial més impor-tant de la ciutat perquè no volia fer cues. En dues hores es va gastar 350.000 euros. Es va comprar ulleres, sabates i vestits.

Ah, molt bé! I després va declarar que així feia rutllar l’economia. Però encara n’hi ha més. El George Clooney, considerat el solter d’or de Hollywood, dormia amb un porc vietnamita de 150 quilos fins que l’animal va morir. En diverses entrevistes l’ha considerat un dels personatges més importants de la seva vida.

Expliqui’n alguna altra. Michael Jackson tenia una col·lecció impor-tantíssima de mòmies de l’antic Egipte com-prades directament allà. Irònicament, ell mateix es va quedar com una mòmia més tard després de tantes operacions.

Quina és la seva preferida? Una història terrible d’una dona que tenia 200 milions guanyats a la borsa. Un dels seus fills va perdre una cama perquè no va trobar cap metge que l’operés sense cobrar. •

Escriure com a forma de vida. David Escamilla té 40 anys i des dels 19 que tre-balla escrivint llibres. Amb 21 anys de carrera ha publicat una trentena de lli-bres de diversos gèneres. Fa anys que col·labora amb el DIARI DE SANT CUGAT#CEDIDA

Analitzant els rics. ‘Anècdotes de milionaris’ és un recull de

les excentricitats de persones riques #CEDIDA

“Victoria Beckham va fer buidar un centre comercial per no fer cues. Es va gastar 350.000 euros en dues hores”

“George Clooney dormia amb un porc vietnamita que pesava uns 150 quilos fins que l’animal va morir”


_GENT GRANUn especial de:

l’aCP ajuda a millorar la qualitat de vida dels malalts de Parkinson

_P. 8entrevista a Carmela fortuny: “he aPrès molt de la gent gran”

_P. 6les aules d’extensió universitària, un model de gent gran aCtiva

_P. 2

ESPECIAL

DiarideSantCugat

l’EdAT No poSA

límiTS

juny 2010

4_06_2010

Diari de Sant Cugat� _GENT GRAN

El saber no té edatsocietat. A l’individu, perquè el fa partícip actiu d’una comunitat i dedica el seu temps lliure a cultivar-se. I a la societat, perquè ajuda a mantenir-la més sana mentalment i de salut, permet adquirir nous conei-xements que contribueixen a una velle-sa activa i aporta una actitud cívica-cultu-ral homogènia i integradora molt positiva, ja que deixar fora del seu context aspec-tes problemàtics com són els pensaments polítics i les confessions religioses.A Catalunya, les Aules existeixen des de fa més de 30 anys. Actualment, n’hi ha 44 de vinculades a universitats catalanes, entre les quals una és la de Sant Cugat, que està vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona.L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat es va constituir el 18 de juliol del 2001 i va començar a ofe-rir activitats l’octubre del mateix 2001. Ho va fer amb l’ajut de tres entitats, el DIA-rI DE SAnt CUGAt, que els va facilitar les oficines –aleshores encara no dispo-saven de local propi–, l’Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya (AFOPA), que és una enti-tat que agrupa totes les aules catalanes, i de l’Ajuntament. La primera conferència que va fer l’Aula de Sant Cugat va tenir lloc a l’Arxiu nacional de Catalunya. Amb el temps, l’aula santcugatenca ha anat crei-

La inquietud pel coneixement no exclou la gent gran. Cada vegada són més les persones que omplen el seu temps lliure amb conferències, classes, tertúlies i cicles. A Sant Cugat hi tenim l’Aula d’Extensió Universitària

xent: ha passat a tenir un local propi al car-rer Dos de Maig, ha incrementat el nombre d’activitats anuals i també s’hi han adherit molts més socis. Al principi en van comen-çar 100 i ara en són més de 500.

Un model d’aulaCada aula té el seu segell d’identitat, la seva empremta. La de Sant Cugat té la par-

ticularitat de tractar en exclusiva temes del camp de la cultura, deixa de banda àre-es problemàtiques com són les de política i religió. En altres aules catalanes sí que es tracten aquest tipus de temes. L’objectiu de l’Aula, segons el president de l’entitat, Marc Plens, és “cobrir una eta-pa de la vida molt important i difondre la cultura a la gent gran dins de l’àmbit de la universitat per a persones de més de 55 anys, intentant atendre la gran diversitat cultural i formativa dels socis”. En el fons, detalla, “volem el mateix que aquells senyors que van iniciar les aules a França,

tenim el mateix esperit que ells de fer tre-ballar la ment”.A través de l’Aula s’intenta potenci-ar també les qualitats de les persones. té fixats cinc trets distintius, cinc objec-tius. El principal, actualitzar els coneixe-ments adquirits mitjançant conferències, debats, cicles, taules rodones i tertúlies. Però també permet descobrir-ne de nous, així com estimular l’activitat mental, faci-litar l’aprenentatge i tenir la intel·ligència oberta. Plens n’afegeix més: “La partici-pació a l’Aula és una oportunitat per créi-xer i descobrir noves experiències, com per exemple, la informàtica”. I l’Aula també ha de servir per estimular les relacions inter-personals: “S’estableixen noves relacions socials. És una manera de contrarestar les hores perdudes en deixar el món laboral i un bon pas per crear noves amistats”.

Què s’ofereixDe totes les activitats que s’hi fan, potser la més característica són les conferències. Les conferències ocupen un gruix impor-tant de les activitats trimestrals que s’ofe-reixen a l’Aula. Són conferències amb gent reconeguda, sovint aporta catedràtics, personatges mediàtics i especialistes en algun tema en concret. La majoria de vega-des se’n fan dues sessions, una els dimarts i l’altra els dijous, per la dificultat de no dis-

Plens: “Volem difondre la cultura intentant atendre la gran diversitat cultural i formativa dels socis”

Deia Montesquieu que s’ha d’estudiar molt per saber poc. A les Aules per a la Gent Gran saber poc o molt no importa tant con el fet d’estudiar per

saber. tant és l’edat, el lloc o el moment, ni els coneixements que tinguem. Mai no és tard per aprendre. Sona a tòpic, però no deixa de ser cert. I aquesta és una de les bases de les Aules d’Extensió Uni-versitària per a la Gent Gran. El coneixe-ment i les ganes d’aprendre són a l’abast de tothom.tot es va iniciar fa cinquanta anys entre un grup de jubilats francesos inquiets per compartir les seves experiències, els seus coneixements, amb el propòsit de no deixar de fer “treballar la ment” i de “mantenir la intel·ligència activa”. La ini-ciativa va ser del sociòleg Pierre Velas. Molts d’ells eren o havien estat catedrà-tics i van considerar la idea de traslladar aquesta inquietud a la gent del carrer. Va tenir prou èxit, i aviat es van començar a fer conferències i altres tipus d’activi-tats adreçades a la gent gran. Així és com van néixer les Aules, amb la clara volun-tat d’aportar una millora a l’individu i a la

PERE FERNÁ[email protected]

AULES D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA PER A LA GENT GRAN DE SANT CUGAT

El Teatre-Auditori acull activitats de l’Aula molt puntuals, com la festa de cloenda del curs, que és

molt multitudinària #ARXIU

Diari de Sant Cugat _GENT GRAN �

A l’Aula de Sant Cugat s’ofereix la possibilitat d’assistir a conferències, sortides culturals, cicles, taules rodones, tertúlies i classes d’informàtica

AULES D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA PER A LA GENT GRAN DE SANT CUGAT

posar d’un local prou gran per acollir tots els associats en una sola sessió. L’Arxiu Nacional de Catalunya, el Sant Cugat Tra-de Center i la Sala Unió col·laboren amb l’Aula cedint-los els espais per fer les con-ferències.D’altra banda, l’Aula ofereix també com a activitat les sortides culturals. Es trac-ta de visites d’extensió cultural que donen suport als coneixements adquirits prèvi-ament a l’Aula o en una conferència. Per exemple, es va estudiar el tema de l’ai-gua, i després es va fer una visita a la Tor-re de les Aigües de Cornellà i a l’edifici d’Aigües de Barcelona (l’edifici AGBAR). N’hi ha d’altres que es fan in situ. Es visi-ta un lloc i després s’hi fa un col·loqui o una conferència. “Les sortides tenen un plus molt important: fan que les perso-nes es coneguin i s’integrin, aquí és on es fa bloc”, assegura Marc Plens. En algunes ocasions fins i tot es fan viatges de diver-sos dies, com el que es va fer a Grècia quan es va tractar el tema La recerca de la felici-tat segons els filòsofs grecs. Una tercera activitat que s’ofereix són les classes d’informàtica. Es fan cursos inici-

als i cursos avançats, sempre partint de la base que el que els distingeix de la resta de cursos és l’atenció personalitzada i indi-vidualitzada. Es treballa amb grups molt reduïts de sis o set persones.Es fan també taules rodones. A les taules rodones se solen portar tots aquells perso-natges destacats que no fan conferències. “Aquí, del que es tracta és de tenir un bon presentador o un bon entrevistador que condueixi la taula rodona”, explica Plens. A diferència de les conferències, les tau-les rodones són molt més properes, perquè permeten als assistents interactuar més amb el personatge convidat.També hi ha cicles. Els cicles són temàtics, i sovint es fa una activitat per trimestre al voltant del tema. Aquest curs, per exem-ple, s’ha fet el cicle dels països del BRIC, que en termes econòmics s’entén per l’as-sociació de les quatre futures potències mundials, Brasil, Rússia, Índia i Xina. L’última incorporació al programa d’acti-vitats han estat les tertúlies. L’objectiu és debatre un tema d’interès amb arguments treballats. Es treballa amb dotze persones, es planteja un tema que la gent es prepa-

ra amb anterioritat, i durant una hora i mitja es parla sobre aquest tema, amb un mode-rador. “A vegades sorprèn el potencial que tenen molts participants, i que després en facilita la incorporació a diferents responsa-bilitats”, reconeix el president de l’entitat.

CloendaLa primera setmana del mes de juny se sol celebrar el tradicional acte de cloenda del curs. De fet, el d’aquest curs 2009-2010 va tenir lloc el dijous 3 de juny, al Teatre-Audi-tori. “Cada any toquem un tema en con-cret, fins ara havíem tocat temes clàssics, però aquest any hem fet un trencament”. El tema d’enguany ha estat el hip-hop, amb el títol: Hip-hop, història d’una cultura plural. “Ens interessa apropar a la gent la dansa urbana, que és d’actualitat, i fer veure a la gent el missatge que vol transmetre aques-ta dansa urbana”. Com tot acte de cloen-da de l’Aula, hi ha una part docent i una part lúdica. En aquest cas, podríem dir que es tracta d’una conferència docent-musical. La part docent la va conduir l’actor i balla-

rí Guille Vidal-Ribas i la part de l’espectacle va ser a càrrec de grups com Codec o Groove Pupils, davant una gran afluència de públic de totes les edats.Marc Plens, de totes maneres, creu que la raó de ser de l’acte de cloenda no és tan sols l’activitat en si, sinó el que representa per a la gent que hi assisteix: “La cloenda és un gran acte social on la gent s’acomia-da abans que arribi l’estiu fins a l’octubre, quan es torna a iniciar el curs. Això agrada molt a la gent, aquest contacte interper-sonal és el que manté viva l’Aula, en defini-tiva, i és tan important com la resta de les activitats que es fan”. •

Es calcula que anualment a les Aules d’Ex-tensió Universitària per a la Gent Gran cata-lanes hi passen més de 16.000 persones. Cada any es fan 3.000 classes.L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat té 9 anys d’història. Avui encara hi ha quatre persones que van parti-cipar en la fundació que col·laboren en dife-rents activitats. Són Josep Daniel (vicepresi-dent), Montserrat Pairot (secretària), Jordi Roca (vocal) i Josep Maria Vallès (vocal).També ha tingut quatre presidents: Lluís Puig i Tuneu (el fundador), Antonio Moner-ris, Pere Narbona i, ara, Marc Plens.La primera conferència que va organit-zar l’Aula de Sant Cugat va tenir lloc a l’Ar-xiu Nacional de Catalunya, i precisament va tractar el tema de l’Arxiu Nacional. La va fer el Dr. Josep Maria Sans i Travé, encara avui president de l’entitat. En aquell primer curs es van fer 32 conferències i l’Aula comptava aleshores amb cent socis.L’entitat ha guanyat dos premis. El premi Santcugatenc de l’Any el 2002 i el Premi Ciu-tat de Sant Cugat el 2005.

Sobre el tema Algunes dades històriques

Plens: “La cloenda és un gran acte social que agrada molt. El contacte interpersonal que s’estableix és el que manté viva l’Aula, en definitiva”

1.Classes d’informàtica a l’Aula 2. Sortida que es va fer a Egipte 3.Conferència a càrrec

de Josep Carreras #ARXIU

Diari de Sant Cugat� _GENT GRAN publicitat


La Llei de dependència, després de tres anys d’implantació, es troba en una fase complicada. El procés inici-al ja va ser difícil, la creixent demanda de sol·licituds no para i ara ha rebut

un cop dur amb la retallada que ha propo-sat i que posarà en marxa el govern de l’Estat espanyol. Ningú no preveia que un dels bas-tions de la gestió del PSOE al govern podria ser susceptible de pagar les conseqüènci-es de la crisi econòmica. La notícia va saltar fa unes setmanes. José Luis Rodríguez Zapa-tero va anunciar que se suprimiria la retro-activitat de la Llei a partir de l’1 de gener del 2011. Això vol dir que una vegada entri en vigor la nova norma, no es pagarà, com esta-va estipulat en un principi, la quantitat de diners pendents de rebre des que es va for-malitzar la sol·licitud. La mesura també inclou que, en el cas que ja estigui sol·licitada la prestació o es faci abans d’acabar l’any, aquests diners es rebran però en un termi-ni de cinc anys. La decisió no ha estat ben

Més traves als dependentsLa crisi dóna un cop dur a la Llei de dependència i el govern suprimirà el caràcter retroactiu d’una prestació que havia estat una de les polítiques socials més aplaudides

rebuda al tercer sector, que a més ja comen-çava a entreveure deficiències importants de gestió. El “perden els més dèbils” és en boca de tothom. Ho assenyalava en l’entrevis-ta que es reprodueix en aquest suplement la tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania de l’Ajuntament de Sant Cugat, Carmela For-tuny. “És una injustícia”, sentenciava. La pre-sidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya, Àngels Guiteras, també es va manifestar en els mateixos termes dies enre-

re: “Afectar les persones amb dependència és un escàndol sense precedents per comparació amb la resta de mesures adoptades”.

La seva aplicació a Sant CugatLa Llei de dependència es troba encara en vies de desenvolupament. Les administracions, de moment, atenen els casos de grau III i grau II, casos de gran dependència o de dependència severa, però encara no s’ha posat en marxa el grau I, que està considerat el més lleu. I com també detalla Fortuny, la posada en marxa del grau I pot ser molt complicada, per falta de recursos. L’Ajuntament de Sant Cugat va rebre 756 sol·licituds l’any 2009, cosa que supo-sa un increment del 84% respecte del 2008, amb 412 sol·licituds. L’administració local, a més, ha comptat amb una bossa de 700.000 euros pressupostats per fer front a possibles complicacions per causa de la crisi. •

A partir de l’1 de gener del 2011, la prestació deixarà de ser retroactiva com havia estat fins ara

LLEI DE DEPENDÈNCIA


La prestació de la Llei de dependència va estar sol·licitada a Sant Cugat el 2009 en 756 ocasions #ARXIU


“He après molt dels valors de la gent gran, i els recomano”

Carmela Fortuny s’encarrega de l’àrea de Serveis a la Ciutadania de l’Ajuntament de Sant Cugat, i entre aquests serveis hi ha els que afecten directament la gent gran.

Ella ens aporta la seva visió des del punt de vista de la gestió municipal.

Un dels reptes de l’Ajuntament ha estat sempre promoure la gent gran activa. És la línia d’actuació principal de l’Ajunta-ment. És evident que tenim una societat cada vegada més envellida, però hem de fugir de la idea d’envelliment que teníem fins ara. Potser ens hem centrat molt a satisfer necessitats existencials, a donar ajuts a nivell de serveis a domicili, d’atenció a la dependència... Però hi ha un altre ventall de persones que ens demanen coses diferents, i nosaltres tenim l’obligació d’escoltar i d’executar polítiques i activitats diferents.

És una tasca difícil promoure l’activitat?Potser fa tres anys, quan vam començar la legislatura, sí que ho veia difícil, perquè a Sant Cugat, tot i tenir un teixit associatiu molt

potent, els casals sempre han estat molt vincu-lats a la festa del diumenge, al dòmino, al ball... Ha canviat. Hem promogut que es treballin als casals activitats relacionades amb la salut, activitats culturals, de tipus formatiu i activi-tats relacionades amb les noves tecnologies.

Quin perfil té la gent gran de Sant Cugat?És divers, però té un denominador comú, els valors. He après molt dels valors de la gent gran, i els recomano. La gent gran de Sant Cugat és solidària, amb molta experiència i en general té moltes ganes de fer coses. Té saviesa i la vol compartir.

Si hagués de triar una ciutat on passar la seva etapa de maduresa, triaria Sant Cugat?Sant Cugat és una gran ciutat. Per l’entorn en primer lloc. Però tenim també una gran xar-xa d’entitats que et poden acollir. I també és un bon lloc per viure-hi. De ben segur que ens quedem curts ara amb el tema de l’habitat-ge. Tenim pisos de Promusa per a ells i amb el nou Pla de l’Habitatge estem dissenyant llars per a la futura gent gran de la nostra ciutat on podran tenir la seva vida autònoma al seu pis, però amb uns serveis comuns, com la bugade-ria, i activitats de la vida diària. També té mol-tes residències i de qualitat.

I pensa que encara hi ha coses per fer quant a equipaments i serveis?Pel que fa a equipaments, la gran millora que necessita Sant Cugat és la segona residèn-cia pública. Actualment tenim persones grans que han de marxar fora del seu municipi per una plaça en una residència. Ara ja la tenim, i només ens falta signar el conveni amb la Gene-ralitat per a l’assignació de places. Al mes de setembre, si el ritme de les obres ens ho per-met, inaugurarem també l’equipament de la plaça del Coll, que és un equipament adre-çat a la gent gran, un centre per desenvolupar aquest tipus d’activitats que abans comenta-va. De totes maneres, hem d’intentar no crear llocs monogràfics per a la gent gran. Les ciutats han d’estar pensades per a totes les edats.

Estan treballant en alguna altra cosa que els pugui beneficiar?A banda d’aquests dos equipaments, hi ha un tema que hem encarregat a la Diputació, que és el pla gerontològic actualitzat de la ciu-tat. Volem saber quines són les necessitats reals. Aquest pla està més vinculat a necessi-tats assistencials, de dependència, de necessi-tats d’habitatge, etc. Hi haurà una identificació estadística de la gent gran de la ciutat, i d’aquí podrem derivar aquestes necessitats.

En l’àmbit associatiu, està clar que Sant Cugat multiplica serveis, però també és cert que l’Ajuntament s’implica força en aques-tes entitats.La col·laboració amb el tercer sector és impres-cindible, i aquestes entitats ho són, del ter-cer sector. Nosaltres tenim la Taula de la Gent Gran, on un o dos representants de cada enti-tat es reuneixen mensualment i marquen directrius, fan propostes polítiques, marquen projectes de dinamització, de projecció de cara a la població, ja sigui de tipus assistencial, de tipus formatiu o de tipus lúdic. És una taula professionalitzada.

Canviant de tema. Com ha anat l’aplica-ció de la Llei de dependència i com creu que l’afectaran les retallades que ha anunciat el govern espanyol?Estem molt preocupats. És una bona llei, per-què ens permet identificar les persones amb dependència que tenim a Sant Cugat, però és una llei que no es va pensar amb les necessitats reals d’implantació. I ara això que la part retro-activa no es cobrarà... és injust que paguin els que més ho necessiten. En aquests moments el que més em preocupa és com ens ho farem si hi entra el nivell 1, que és el nivell lleu de dependència. Si hi entra el nivell 1 nosaltres en aquests moments no tenim recursos per assu-mir-ho, nosaltres ni cap ajuntament.

És difícil aplicar polítiques socials en el moment econòmic actual?Molt, i aquest any es preveu pitjor. En cinc anys Sant Cugat ha duplicat l’atenció als seus usu-aris, i en contra del que es pensa, no és gent de fora, la majoria és de la ciutat, que mai no havia estat usuària de serveis socials. Amb la prio-rització dintre del pressupost de l’Ajuntament que vam fer de les polítiques socials i de la reac-tivació de l’economia, a Sant Cugat penso que en sortirem reforçats i les famílies també.

Quin paper creu que ha d’assumir la gent gran a la societat?La gent gran hauria de tenir aquest paper actiu, però sempre des d’un punt de vista intergene-racional. Ells tenen una cosa que nosaltres no tenim, i és que han viscut molts anys, i tenen el deure d’oferir a les futures generacions tota la seva experiència i la seva saviesa. Però han de mirar també per ells mateixos. S’han de cuidar, passar vida, però també posar molta vida en el seus anys. •

Implicació. No hi ha cap entitat que no en parli bé, de la Carmela Fortuny. La tinenta d’alcalde de l’àrea de Serveis a la Ciutadania de l’Ajuntament de Sant Cugat té debilitat per la gent gran, amb la qual, reconeix, li agrada molt treballar. És llicenciada en ciències de l’educació i logopèdia per la Universitat Autònoma de Barcelona i també té el màster en gestió de serveis integrals de salut. És titular de la cartera de polítiques socials de l’Ajuntament des de l’any 2007 i també exerceix de vocal al consell de districte de la Floresta.

Carmela Fortuny repassa alguns dels aspectes clau en relació amb la gent gran de

Sant Cugat #ARTUR RIBERA


ENTREVISTEM CARMELA FoRTUNy, tinenta d’alcalde de serveis a la ciutadania de l’ajuntament

Diari de Sant Cugat _GENT GRAN Publicitat �

Ara comença el millor

Pensió multiEstrellaPensió multiEstrella

Amb el programa Pensió multiEstrellatraurà el màxim partit de la seva pensió i obtindrà avantatges addicio-nals per gaudir més del temps lliure: viatges exclusius, descomptes en hotels, cinemes, exposicions... I, a més, només pel fet de pertànyer al

programa, participarà automàtica-ment cada mes en sortejos de pen-sions dobles i bons regal per viatjar, on vostè vulgui!

Parlem?

www.laCaixa.es/pensiomultiestrellaPatrocinador de l’Equip

Olímpic Espanyol

Programa vàlid fins al 31-12-10 per a persones físiques d’edat igual o superior a 40 anys, amb pensió domiciliada a ”la Caixa” d’import mínim de 300 € mensuals i un mínim de 3 càrrecs de rebuts domiciliats al trimestre. Les bases dels sortejos estan dipositades davant notari i es poden consultar a www.laCaixa.es/pensiomultiestrella


el Parkinson pot crear un grau de dependèn-cia molt gran.El Parkinson es manifesta quan les neurones d’una part del cervell deixen de produir dopami-na, que és una substància que actua de neuro-transmissor. Això provoca alteracions en el sis-tema motor. Esteve Sala, responsable i secreta-ri de la delegació de Sant Cugat de l’Associació Catalana per al Parkinson, ho explica molt grà-ficament: “És com si es tallés el fil entre l’inter-ruptor i el llum”. Sala assenyala que hi ha for-ça símptomes que poden ajudar a detectar la malaltia. “Depenent de la part del cervell afec-

El Parkinson és una malaltia neu-rològica degenerativa que se sol detectar en gent gran. Té una inci-dència petita, es calcula que al vol-tant d’un 1% de la població de més

de 60 anys la pateix. A més, es tracta d’una malaltia desconeguda per molts, perquè el diagnòstic i la detecció són difícils de fer en l’estadi inicial d’afecció. En casos avançats,

tada se’n tenen uns o altres. El més comú és la tremolor d’una mà, d’un braç, però no és el més empipador”. El Parkinson pot provocar lenti-tud de moviments, alteracions en l’equilibri, dificultats en la parla o en la deglució. Afecta molt les facultats bàsiques i instintives, les que hem après des de petits i fem inconscientment. “Per exemple, per a molts malalts de Parkinson és més dificultós caminar que pujar escales”. Caminar és instintiu i pujar escales és un movi-ment après. La detecció del Parkinson és sem-pre simptomàtica, i els símptomes precoços són difícils de diagnosticar.

Pal·liar el ParkinsonHi ha molts tractaments i teràpies per tractar la malaltia i millorar la qualitat de vida del pacient. A la delegació de Sant Cugat de l’ACP es facilita aquesta tasca

TractamentsLa malaltia del Parkinson és degenerativa i no té cura. Existeixen, però, tractaments que con-tribueixen a millorar la qualitat de vida dels malalts. N’hi ha de tres tipus: farmacològic, qui-rúrgic i altres teràpies complementàries.El tractament farmacològic es basa en el sub-ministrament de Levodopa, que és un produc-te químic que al cervell es transforma en dopa-mina. També n’hi ha d’altres que estimulen la creació de dopamina, com el cas del agonistes dopaminèrgics. Aquest és el tractament clàssic.D’operacions quirúrgiques n’hi ha dues. Una consisteix a implantar una sonda indogàstrica a través de la qual la Levodopa s’introdueix direc-tament a l’estómac, per facilititar-ne l’assimila-ció. L’altra consisteix a fer una estimulació cere-bral amb una sonda al cervell que estimula les cèl·lules que produeixen la dopamina.També hi ha teràpies tradicionals que funcio-nen molt bé. La fisioteràpia, per exemple. “És molt important, a vegades per tornar a apren-

dre a fer coses que ja sabíem fer”. També ho es la logopèdia, per exercitar la respiració, el dia-fragma, les cordes vocals, la boca, la llengua, per parlar i per menjar. I també la psicoterà-pia o la musicoteràpia ajuden enormement el malalt de Parkinson.

La delegació de Sant CugatEn l’àmbit local, a l’Associació Catalana per al Parkinson s’insisteix molt en la participació en tota mena d’activitats socials, amb l’objectiu de recuperar les ganes de fer coses. “A Sant Cugat”, explica Sala, “som un grup d’amics que ens tro-bem perquè ho passem bé junts”. A les instal-lacions que la delegació té a la Casa de Cultu-ra es fan moltes teràpies rehabilitadores. Se’n poden fer tres a la setmana, de dues hores cada una, i a preus molt barats, per així facilitar-ne l’accés. També s’ofereix un servei d’ajuda domi-ciliària. Però essencialment es tracta de treba-llar en grup i de fer coses en grup. “Moltes vega-des l’ajuda psicològica dels mateixos companys és tan o més important que la que et proporciona un especialista”. De la mateixa manera, detalla Sala, “és important portar una vida activa per així evitar depressions i l’aïllament”. •

No hi ha dades oficials però estadísticament hi podria haver a Sant Cugat prop de 150 malalts de Parkinson

LA mALALTiA dEL PARkiNSoN

L’ACP va organitzar un taller per sensibilitzar la població sobre les dificultats que tenen els malalts

de Parkinson en el dia a dia #ARXIU


Solucions d’accessibilitat

C/ Miralluny, 2408196 Sant Cugat del Vallès

Tel: 931 845 914 - 930 006 074www.althea.cc [email protected]

Eliminació de barreres arquitectòniquesCadires i plataformes puja escalesElevadors verticalsMuntacàrregues i muntaplatsPuja escales portàtils - Escooters

Finançament a mida


C/ Vallès, 56 · 659 993 038

· Calçat a mida· Qualitat i comoditat, a l’abast de tothom· Reparació de calçat i tota mena de peces de pell

“Els avis aporten molt d’amor i això és el que necessita la gent”

Maruja Moragas és de les que pensa que la gent gran hi té molt a dir. I encara amb més motiu si a més de gran s’és avi. Els avis no tan sols

són pares dels nostres pares, són la figura familiar que personifica la nostra identitat, i com a tal, tenen una missió important a les nostres vides. Moragas, professora de l’IESE i experta en aquest tipus de temes, va reflexionar sobre el paper que exercei-xen i han d’exercir els avis en la societat actual a les Aules de la Gent Gran.

Vostè parla de canvi. Els avis han de fer canviar les futures generacions? En tot cas els avis hi contribueixen i molt. La societat la canviem tots, però un avi que

exerceix d’avi té molt de poder d’influència. Canvia el que té al voltant, els néts, els fills, i això ja és molt.

Quin ha de ser el paper d’un avi? L’avi és un referent. És el que ens trans-met la nostra identitat. Ens diu qui som, d’on venim, ens parla del nostre passat. Ens transmet totes aquestes relacions de per-tinença, d’identitat. La seva missió directa ja no és l’educació, per exemple, dels néts. Això és feina dels pares, en teoria. I dic en teoria perquè a vegades no és així. Però sí que són el suplent, que és un paper molt més agraït.

Llavors, creu que sí que els han d’educar? Els avis són pares fins que es moren. Si els pares no fan la seva funció, sovint són els avis els que exerceixen aquest rol.

Ha canviat amb el temps aquest rol?

dels pares serà casa del pare o de la mare, però no serà casa seva. Per als nens de pares separats, la casa dels avis en realitat és com si fos casa seva.

També opina que la visió a distància que tenen els avis ens és molt útil als joves? És clar, tenen més experiència, han viscut moltíssimes coses, i potser hi ha coses que quan som joves no valorem tant, pel ritme de vida que portem, que ells sí que saben veure i observar. En la història, dintre de la societat, la gent gran estava hipervalora-da. És en la nostra que està infravalorada. L’experiència la tenen els grans, d’ells s’ha d’aprendre.

L’avi és avi perquè existeix un nét. Com s’explica que sovint entre ells hi hagi una estimació mútua tan gran?Pel fet que hi ha un salt tan gran d’edat, de gustos i de manera de ser, que un respec-ta com és l’altre. A més, òbviament, ells no estan a primera fila com ho estan els pares. A la segona fila les coses t’arriben passades pel sedàs. Tots cuiden de tots. És un relació insubstituïble.

Estem d’acord que la gent actualment és molt més activa?Evidentment, ara la gent té més salut i tam-bé pot fer més coses. I això és important, perquè ells ja no tenen responsabilitat de feina, ni de temps, es poden dedicar més a les persones. Això és importantíssim en una societat tan individualista. Aporten molt d’amor, els avis. I això és el que necessita la gent.

I al revés, la gent més jove, creu que se’n preocupa prou? Això depèn de les persones, de l’educació rebuda a casa. Hi ha joventut que val molt. Sí que hi ha joventut que és millorable, però això tampoc no és culpa exclusivament de la gent jove, ho és dels pares, que no els han sabut educar. Hi ha jovent que s’estima molt els avis, i que hi disfruta molt. Ells són capa-ços d’entendre molt, els pares exigeixen i els avis posen la calma. I això fa que la gent jove s’obri més, a vegades més cap als avis que cap als pares. •

Polifacètica. Maruja Moragas és professora de l’IESE Business School i està especialitzada en temes de lideratge, de gestió de temps, de relacions i comunicació interpersonal i d’identitat familiar. És doctora en direcció d’empreses a la UIC i llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Escriu regularment a La Vanguardia juntament a Nuria Chinchilla, amb qui també ha escrit el llibre Dueños de nuestro destino, que tracta el tema de la problemàtica de la conciliació professional, familiar i personal.

Maruja Moragas parla sobre el paper dels avis en la societat actual en una conferència a les Aules

per a la Gent Gran #ARTUR RIBERA

Sempre ha estat el mateix. El que passa és que ara els avis són molt més actius, viuen més i en més bones condicions.

Vostè comentava a la xerrada que els avis també aporten estabilitat en una famí-lia. Com es pot entendre això en l’actua-litat, quan hi ha tanta fragmentació a les famílies?Independentment d’això, els avis donen estabilitat a tot. En el cas de tenir els fills separats sí que tenen un paper nou, que abans no tenien. Ells continuen aguan-tant la família, casa els avis és l’únic punt de trobada familiar. El dia que faltin els avis d’aquesta generació veurem a veure què passa...

I què creu que pot passar? Doncs que hi haurà molta gent que no tin-drà casa seva. Aquest és el problema, i pot-ser això no ho hem pensat gaire. La casa

ENTREVISTEM MARujA MoRAGAS, experta en qüestions d’identitat familiar

Pere ferná[email protected]

Diari de Sant Cugat10 _GENT GRAN

BARCELONAEQUIP DE PROFESSIONALSAux. geriatria - Cuidadors - InfermeresPersonal de neteja - HigienistesPodòlegs - Psicòlegs - Fisioterapeutes

Av. Diagonal, 449, 4t - BarcelonaTel. 93 363 50 96www.ssadbarcelona.com

SSAD Barcelona li ofereix un servei especialitzat d’ajuda a persones o famílies en el seu domicili, que desenvolupa tasques assistencials, preventi-ves i educatives, mitjançant programes personalitzats, mentre l’usuari segueix dins del seu entorn entorn i pot gaudir d'una millor qualitat de vida.

Atenció a la persona en higiene personal, medicació i companyia.

Tasques de la llar, neteges: del dia a dia, setmanals, puntuals, preparació del menjar i planxa.

Solucions individuals per hores, dies, nits, festius, caps de setmana o mesos.

De vegades no tenim prou en compte com una bona alimen-tació pot ser determinant per a la salut en l’etapa de velle-sa. Quan ens fem grans, l’or-

ganisme pateix una sèrie de transformaci-ons físiques i fisiològiques que modifiquen les necessitats nutricionals de les perso-nes. Hi ha menys despesa energètica per-què ens tornem més sedentaris, es perd massa muscular i densitat òssia, augmen-ta el volum de greix i, en definitiva, enve-lleix el nostre metabolisme, amb tot el que això comporta. Per contrarestar aques-tes mancances, cal prendre una sèrie de mesures que contribuiran a millorar el nos-tre estat nutricional. Cal tenir en compte, a banda de seleccionar bé el que mengem, la quantitat d’aliment de cada àpat, que hau-ria de ser inferior al que ingereix una perso-na adulta. És més adient menjar més sovint en més àpats, que en tres de grans. Facilita la digestió i assimilació de l’aliment.

Menjar bé i saludableA mesura que ens fem grans, el nostre metabolisme envelleix i canvia, i requereix canviar segons quins hàbits d’alimentació, així com d’estil de vida

El que ens calL’alimentació no ha de ser pas molt diferent de la que s’acostuma a recomanar a una persona adulta normal. S’ha d’insistir en la ingerència de fruites i llegums, pel compo-nent fibrós, i cal evitar al màxim aliments amb altes composicions de sucre i de sal. Pel que fa a quantitats, les proteïnes d’ori-gen animal han de ser aproximadament el 60% del total de proteïnes que necessitem, i les d’origen vegetal, el 40%. Els greixos no han d’excedir el 30% de la ració energètica total, i els hidrats de carboni han de repre-sentar entre un 50 i un 60% de l’aporta-ció calòrica diària. És recomanable prendre

dues o més racions diàries de productes lac-tis i dues o més racions diàries de llegums, fruites o verdures.Quant als nutrients, ens hem de fixar sobre-tot a prendre molt de calci –evidentment, per a l’enfortiment dels ossos– ferro, les vitamines C, E, D, B6 i B12, i àcid fòlic.També és aconsellable beure molta aigua, si pot ser, un litre i mig o dos diaris, per evitar deshidratacions i el restrenyiment.Per altra banda, no cal oblidar que una bona alimentació sempre ha d’anar acompanya-da de l’exercici físic, encara que es tracti de caminar, i de tenir una vida activa tant com sigui possible. •

L’alimentació de la gent gran no difereix massa de la d’un adult, s’ha de canviar les quantitats i els àpats

CoNSEllS AliMENTARiS pER A lA GENT GRAN

REDACCIÓ[email protected]

Una alimentació rica en llegums, fruites i verdures és ideal per a la gent gran #ARXIU

Diari de Sant Cugat _GENT GRAN 11

da per Vicenç Trius, juntament amb l’actual pre-sidenta de la Llar d’Avis de la Parròquia, Sílvia Flury.CAVIS representa una trentena de voluntaris, la majoria de mitjana edat, d’entre 45 i 65 anys, que es dediquen en el seu temps lliure a donar servei a gent gran. El tipus de serveis que donen és divers, però en termes generals, el que fan és acompanyar les persones grans en el seu dia a dia, fer-los un control de seguiment en qüesti-ons de salut, acompanyar-los a les visites mèdi-ques o anar a buscar-los receptes al metge de la Seguretat Social. Acompanyar i facilitar la vida

Una de les entitats que més prota-gonisme té a Sant Cugat, per la fei-na desinteressada que desenvo-lupa, és la Coordinadora Interins-titucional d’Atenció a l’Ancianitat

(CAVIS). En altres paraules, la coordinadora de voluntaris que atén la gent gran de Sant Cugat. CAVIS treballa a la ciutat des de fa divuit anys, concretament des de l’any 1992. Va ser funda-

a la gent gran, ajudar-la i escoltar-la. “Es tracta de fer-los més actius i d’alegrar-los la vida, de no fer-los pensar en coses dolentes”. Rosa Ribas, la presidenta de CAVIS, explica que cada persona té uns requeriments determinats i unes necessi-tats diferents. “En alguns casos se’ls ajuda a par-ticipar en activitats, en d’altres se’ls llegeix revis-tes..., però la tasca més important del voluntari és observar com viuen, en quines condicions, què i com mengen. El voluntari controla”. Hi ha diver-ses institucions que demanen l’ajut assistencial de CAVIS. La Casa Mònaco, els centres d’atenció primària i els PADES solen ser els que fan més sol-

Amb l’altre, i no per l’altreLa Coordinadora Interinstitucional d’Atenció a l’Ancianitat té 32 voluntaris a Sant Cugat

licituds de voluntaris de CAVIS.“Per atendre persones grans cal molta estima-ció”. Aquesta és una de les condicions necessà-ries per ser voluntari. De fet, és un dels objectius bàsics que promou la Coordinadora: “El volunta-ri ha de pensar que l’altre és el protagonista de la seva vida, i això vol dir que s’ha de treballar amb l’altre i no per l’altre, al seu costat”. A més, l’enti-tat santcugatenca també s’encarrega de la cap-tació, formació i coordinació de voluntaris, així com de la promoció d’iniciatives que millorin la qualitat de vida de la gent gran.

Què implica ser voluntariEl voluntari és un intermediari. Com dèiem, la seva tasca fonamental és la d’observació i con-trol. Aquesta avaluació l’haurà de traslladar des-prés a l’assistent social.També hi ha voluntaris que es dediquen a la gent de les residències. Sovint, aquestes persones necessiten una atenció especial per fer activi-tats com anar a missa, o els acompanyaments mèdics. Similar al que es fa amb els altres, amb

l’única diferència que en aquest cas se’ls fa un padrinatge. Els voluntaris es constitueixen com la seva família i els acompanyen en segons qui-nes activitats. Un exemple clar és el sopar de Nadal. Als residents que per una raó o altra no estan acompanyats de cap familiar, se’ls asseu amb un voluntari.El voluntari, a més de fer-ho per voluntat pròpia i sense cap tipus de compensació econòmica, ha de tenir una certa preparació prèvia. Hi ha diver-sos cursos de voluntariat, però essencialment és imprescindible fer el curs de voluntariat bàsic. Aquests cursos depenen de la Federació Catala-na de Voluntariat Social.

OficinaCAVIS compta amb una oficina a la Casa de Cul-tura, al pis número 1. De totes maneres, una de les peticions que sovint trasllada l’entitat a l’Ajuntament, i que sembla que aviat es podrà materialitzar, és la creació d’un punt d’informa-ció, una oficina de voluntariat que pugui reu-nir informació de totes les associacions que fan voluntariat a la ciutat, de manera que les perso-nes interessades es puguin adreçar directament a aquest punt informatiu. •

El voluntari ha d’acompanyar i facilitar la vida de la gent gran, ajudar i escoltar la persona

CAVIS I VOlUNTARIAT


Servei Domèstic i Atenció a la Gent GranSelecció, Formació i Gestió

d’empleades de la llar

Tel. 93 576 74 23www.homepersonalservices.com

Rambla del Celler, 117-119, local 5 - 08172 Sant Cugat del Vallès

El voluntari té el dret d’obtenir informació de l’en-titat en què col·labora, sobre el funcionament, les finalitats i les seves activitats; de rebre la informa-ció necessària per al desenvolupament de l’activi-tat; de ser tractat sense cap tipus de discriminació i amb respecte a la seva condició i creences; de gau-dir d’acreditació suficient com a voluntari davant de tercers; de participar activament en l’elabo-ració, execució i avaluació dels programes i acti-vitats en què col·labori; de ser cobert dels riscos derivats de l’activitat; de rescabalar-se, si ho vol, de les despeses que li pugui ocasionar, i d’acordar lliurament les condicions de la seva acció voluntà-ria, el temps, l’horari i les seves responsabilitats.Per altra banda, té el deure de cooperar en la con-secució dels objectius del programa; de realitzar l’activitat que s’ha compromès amb responsabi-litat, bona fe i gratuïtat; d’observar les mesures de seguretat i higiene reglamentades; de rebut-jar qualsevol contraprestació econòmica o mate-rial que li pugui ser oferta pel beneficiari; de man-tenir la confidencialitat, sense perjudici dels drets de la persona, de les informacions rebudes i cone-gudes, i que en cas de renúncia, ho notifiqui amb antelació.

Sobre el tema Drets i deures del voluntari


fessional des de fa dos anys. Va néixer de l’in-terès de diferents persones de Sant Cugat per promocionar un esport que durant anys havia estat oblidat. Una d’elles és Joaquim Garcia, el vicepresident de l’entitat santcuga-tenca. Garcia considera que aquest caràcter integrador de les bitlles és un plus que hau-ria de motivar més gent a practicar-lo: “Hi ha molt bona sintonia entre generacions, entre gent gran i gent jove. És un intercanvi molt positiu”.Les bitlles existeixen des de fa molts anys, els primers documents que en parlen són del

Les bitlles catalanes són un joc tra-dicional i popular de Catalunya que destaca per la integració, sense dis-criminar, tant de persones grans, com de persones adultes o joves.

Les bitlles són un esport que s’adapta a la gent gran, independentment de l’edat o de l’exercici físic que faci el practicant.A Sant Cugat tenim un equip de bitlles pro-

segle XIV. Amb el temps es va perdre la tra-dició, però a partir dels anys 40 i 50 es va tor-nar a recuperar. La gent gran es va encarre-gar de recuperar-les. Avui les bitlles són un esport federat que practiquen, aproximada-ment, 2.000 persones a Catalunya.El sistema de joc de les bitlles catalanes és molt senzill. Hi ha sis bitlles i es llan-cen els bitllots. L’objectiu és fer caure totes les bitlles menys una. Si és així, es fa “bit-lla” i es guanyen 10 punts. Si cauen totes es fa “fusta” i es guanyen 6 punts. I si en cauen menys, els punts són el nombre de

Esport integradorLes bitlles catalanes són una de les poques pràctiques que actualment facilita l’accés de la gent gran a la competició, sense discriminar ni l’edat ni el sexe

bitlles que han caigut. La suma de tots els punts en 9 llançaments determina la pun-tuació total, i guanya evidentment qui té una puntuació més alta. Els homes llancen des dels 11 metres i mig i les dones des dels 9,5 metres.

Club de Bitlles Sant CugatEl Club de Bitlles Sant Cugat participa en la Segona Divisió de Barcelona i aquest any ha finalitzat el campionat en la novena posi-ció de tretze equips, davant dels dos equips de Rubí. El club té vuit jugadors federats, tot i que els agradaria tenir-ne més: “El pro-blema és que no sabem vendre el producte, de moment no tenim gaires perspectives de créixer”, assenyala Joaquim Garcia. El club habitualment participa en la Festa Major i en les festes majors dels districtes, i també manté molt bona relació amb altres clubs de Catalunya.No disposen de cap instal·lació. L’últim par-tit del campionat de Barcelona –el que es va

disputar el 2 de maig– el van jugar a l’espla-nada de sorra que hi ha al costat de la Casa de Cultura: “De totes maneres, per jugar-hi tampoc no ens cal gaire, un bon espai de sorra”. No obstant això, sí que s’ha arribat a plantejar la possibilitat d’habilitar una pis-ta d’entrenament a la Zona Esportiva Muni-cipal Jaume Tubau. En qualsevol cas, aques-ta pista seria d’entrenament, perquè una de reglamentària no hi cabria.

L’esport i la gent granEncara que l’esport en general és accessible a tot tipus de persones, no tots els esports permeten fer-ho a nivell competitiu. Les bitlles catalanes potser són un dels exem-ples més clars, juntament amb la petanca, que la gent gran també pot competir. Se’ls dóna moltes facilitats a la gent gran, enca-ra que estiguin gairebé impedits: “Es tracta d’adaptar l’esport a la persona, i no la perso-na a l’esport”.A més, les bitlles catalanes permeten exerci-tar-se per partida doble: el fet d’haver de cal-cular les puntuacions obligatòriament exer-cita també la ment. •

El Club de Bitlles de Sant Cugat té vuit esportistes federats i competeix a la 2a Divisió de Barcelona

CLUB DE BITLLES SANT CUGAT

Les bitlles catalanes són un dels pocs esports que integren a nivell de compe-

tició la gent gran #ARXIU

pErE fErná[email protected]


E ls casals de la gent gran –els casals d’avis– ja no són el que eren. Però en positiu. Els últims anys els sis casals santcuga-tencs han experimentat força

canvis. Canvis destinats a millorar la pro-gramació d’activitats i a fer que la gent gran que se’n beneficia tingui molta més acti-vitat que la que havia pogut tenir fins ara. L’oferta de tots ells és interminable.A Sant Cugat tenim sis centres: el Casal d’Avis de Sant Cugat, del carrer Santa Rosa, la Llar d’Avis de la Parròquia i els quatre casals dels districtes de Valldoreix, Mira-sol, la Floresta i les Planes. La filosofia de tots ells és similar: vetllar per la gent gran en un entorn de lleure, però també de for-mació, de cultiu, d’exercici i d’adaptació al món d’avui en dia, un món envoltat de les noves tecnologies. Molts d’aquests canvis han estat impulsats des de l’Ajuntament, però el mèrit principalment és de totes les persones que fan possible el correcte funci-onament de les activitats.Anar a un casal, per a una persona gran, és una oportunitat. Una oportunitat per mantenir-se en actiu, i una oportunitat per conèixer gent i fer noves amistats. Al Casal d’Avis de Valldoreix d’això en diuen “activa’t i descobreix”. Un lema molt adequat.

Què es pot fer en un casal?Els casals ofereixen infinitat de possibili-tats, moltes, sota la supervisió d’un volun-tari que, a la vegada, pot fer les tasques de psicòleg, d’animador sociocultural i de fisi-oterapeuta.Una de les activitats que més s’ofereixen són els tallers. N’hi ha de tots els gustos: tallers d’informàtica, de música, de cata-là, de manualitats. N’hi ha de més especí-

Lleure per a tots els gustosEls casals d’avis santcugatencs tenen una oferta molt extensa d’activitats, des de tallers i classes d’informàtica fins a ball, teatre, sortides culturals o esport

fics, a la Llar d’Avis de la Parròquia fan, per exemple, el taller de costura i labors, o el patchwork, que consisteix a fer labors amb retalls. A Valldoreix n’hi ha també de molt concrets, com el taller de poesia, el taller de country o el taller de macramé.Als casals també es dóna la possibilitat de fer exercici físic. Classes de ioga, de gimnàs-tica, sortides a peu, caminades, ball, classes adaptades a les necessitats i possibilitats de cada persona. Un altre vessant d’activitats té a veure amb la cultura. Activitats de tipus cultural com poden ser sortides culturals, lectura –la majoria disposen de biblioteca–, teatre. Tam-bé hi ha corals d’avis, com l’Esclat de Germa-nor, que és una coral formada per avis dels casals de Mira-sol i Valldoreix.Finalment, hi ha un quart vessant, el més tra-dicional, el lúdic, el dels jocs de taula, les tar-des temàtiques, etc.Per altra banda, en alguns s’ofereix la pos-sibilitat de fer excursions d’un dia, o de més

d’un dia, sortides a indrets de Catalunya, d’Espanya i a l’estranger.

Casal amb el segell de Sant CugatEls casals tenen molta participació en les activitats de la ciutat, des d’una perspecti-va integradora i intergeneracional. No falten mai a la Festa Major ni a la resta de festes que se celebren durant l’any.Ara, també, s’està treballant per fomen-tar l’acció conjunta entre tots els casals del municipi. Aviat es publicarà una guia de tots els serveis que ofereixen els casals de Sant Cugat i una altra on apareixeran tots els ser-veis per a la gent gran que hi ha al munici-pi. S’estan fent esforços per fer accions i acti-vitats conjuntes, com ara campionats de petanca o trobades com la que està prevista per al Dia Internacional de la Gent Gran. I fins i tot s’està estudiant la possibilitat de cre-ar uns jocs esportius similars als Jocs Olím-pics, però en què els participants siguin gent gran dels casals: els Paragrans. Aquest pro-jecte es portaria a terme, en principi, a Sant Cugat, però es podria fer extensiu a la resta de Catalunya en el cas de funcionar. •

Tots els casals del municipi estan intentant fomentar la programació d’activitats conjuntes

CASALS D’AVIS SANTCUGATENCS

Entre les moltes activitats que es fan als casals, una de les més atractives són les sortides per la

muntanya #ARXIU

REDACCIÓ[email protected]


L’Ajuntament de Sant Cugat, el mes de desembre del 2006, va impulsar la creació de 21 horts urbans per a jubilats del muni-cipi. Aquests horts, situats al

sector del Turó de Can Mates, al costat de la masia de can Rabella, constitueixen una de les propostes mediambientals més sin-gulars del municipi, encara que no és la primera experiència que es fa al Vallès en aquest sentit. Altres ciutats, com Terras-sa o Sabadell, ja n’havien tingut amb ante-rioritat.Tres anys i mig després, el funcionament dels horts urbans per a jubilats és un fet. Les 21 parcel·les inicials, més les altres dues que s’han fet posteriorment, estan ocupades o bé per usuaris independents o bé per entitats o el mateix Ajuntament, que les utilitza amb finalitats educatives. Mar-ta Subirà, tinenta d’alcalde de Medi Ambi-ent, recorda que un dels objectius dels horts era tenir “un parc amb flora autòcto-na, per promoure la biodiversitat”, útil tant per als seus usuaris, com per al municipi. De fet, es podria considerar –i amb aques-tes paraules ho va definir l’alcalde Llu-ís Recoder– que es tracta d’una iniciativa nostàlgica, ja que es recupera, encara que de manera simbòlica, “el Sant Cugat de la vinya i l’horta” del passat.Els horts ocupen una extensió de més de

L’horta i la jubilacióSant Cugat disposa de 23 parcel·les al costat de la masia de can Rabella, conreades, gairebé en la seva totalitat, per gent gran que pot dedicar temps a mantenir-les

3.000 metres quadrats, i cada un té unes mides compreses entre els 73 i els 161 metres quadrats. Totes les parcel·les disposen de punts d’aigua per regar i d’un armari per guardar-hi les eines. Per altra banda, tots els usuaris s’han agrupat en una Associació d’Hortolans per millorar-ne la seva gestió.

Com optar a tenir-ne unEl lloguer té una durada mínima de dos anys, prorrogables fins a un màxim de quatre. Un cop finalitzat aquest temps, l’adjudicació es fa per sorteig. El sorteig es fa cada dos anys, i en cas d’haver-hi més sol·licitants que horts, s’inscriu els que no en tenen en una llista d’es-pera. Per fer la sol·licitud, la condició sine qua non és acreditar que s’està jubilat, o en edat de jubilació, és a dir, cal tenir un mínim de 65 anys o bé entre 60 i 65 però jubilat. Subirà creu que els jubilats són el target ideal per a aquest tipus

d’activitat: “Els jubilats disposen de temps, i per cuidar aquests horts es necessita temps. Necessiten un control gairebé diari”. A més, les persones que el vulguin tenir han d’es-tar empadronades al municipi i no han de dis-posar, ni ells ni cap altre membre de la famí-lia, d’un hort o una terra conreable. L’exalcalde de Sant Cugat Àngel Casas és un dels usuaris d’aquests horts.Tot i que la majoria els tenen persones inde-pendents, n’hi ha alguns que estan a dispo-sició de les entitats. Aquests s’utilitzen per a usos pedagògics, en els quals també hi entra en joc el paper de la gent gran. Els hortolans els usen per ensenyar a treballar el camp als nens, una professió, avui en dia, gairebé per-duda, però que la generació actual d’avis ha conegut prou bé. Aquí és on es produeix l’in-tercanvi intergeneracional que tantes enti-tats reclamen. •

L’exalcalde de Sant Cugat Àngel Casas és un dels usuaris dels horts urbans del Turó de Can Mates

HORTS URBANS DEL TURÓ DE CAN MATES


Els horts urbans estan situats al costat de la masia de can Rabella #ARXIU


L’Alzheimer és el tipus de demència més freqüent en la població adulta. Encara que la incidència cada vegada és més gran entre la gent jove,

és la gent gran la que té més probabilitats de tenir-la. L’Alzheimer es manifesta com un deteriorament progressiu i global de les capacitats cognitives, psicològiques i de comportament de la persona. Amb fre-qüència s’evidencia amb la pèrdua progres-siva de la memòria i d’altres capacitats, a mesura que les cèl·lules nervioses es moren i el cervell s’atrofia.L’Alzheimer no té cura. No hi ha manera de saber per què es produeix aquest dete-riorament del cervell. Per aquest motiu, la malaltia és molt difícil d’assimilar i de pair. En aquest cas, però, qui pateix més la malaltia, encara que de manera indirec-ta, és el cuidador, la persona que se n’hau-rà de fer càrrec i que farà un seguiment dia-ri i continu del malalt. Aquí es on entren en joc les associacions com l’AFA, l’Asso-ciació de Familiars d’Alzheimer, amb seu a Sant Cugat. La seva presidenta, Isabel Martínez, assenyala que la labor de les associacions com l’AFA “és donar acollida a les famílies que vénen a consultar-nos lliu-rement. Volem que se sentin còmodes, que comparteixin, i que es creï un vincle entre el familiar o cuidador i l’associació”. La recep-ció dels malalts la fan la mateixa Isabel Martínez, com a cuidadora durant onze anys del seu marit malalt d’Alzheimer, i la

L’odissea dels cuidadors de malalts d’Alzheimer

Normalment són les persones que acompanyen el malalt les que més pateixen conscientment la malaltia. L’AFA estén la mà a totes aquestes persones

coordinadora, que és pedagoga social. “El primer que s’ha de fer és explicar-los el per-què de la malaltia i ajudar-los a acceptar-la. Sempre parlem del cuidador. Hem d’intentar que pateixin com menys millor”.

Com encarar l’AlzheimerEl malalt evidentment pot prendre mesures pal·liatives, ja sigui de tipus farmacològic o de tipus afectiu, de manteniment de la persona.En canvi, el cuidador necessita pautes. Necessita estratègies per cuidar el malalt i per entendre’l, i també en necessita per saber tractar i contrarestar les situacions derivades de la malaltia en el comportament de la persona malalta.Des de fa 10 anys, a Sant Cugat l’AFA posa a disposició dels familiars diferents tipus de serveis. “Nosaltres guiem el familiar a través d’entrevistes i de tallers. El formem”. La for-mació no és professional, però gairebé: “El que de veritat és important és que els famili-ars es relacionin amb altres persones, que no s’aïllin. Encara hi ha famílies avui en dia que amaguen el malalt d’Alzheimer, famílies de classe mitjana-alta”.Entre els serveis concrets que ofereix l’AFA hi ha una àrea de suport, que inclou les entrevistes d’orientació, grups d’ajuda mútua i préstecs d’ajudes tècniques i jurídi-ques; una àrea de formació, que són els dife-rents tallers que es fan a la Casa de Cultu-

ra, i una àrea de sensibilització, a través de xerrades-col·loqui, tertúlies i xerrades a les escoles i a instituts. A més, l’AFA organitza festes, com la d’In-tercanvi Generacional o el Cafè a la Fresca i també participa en actes com la Diada Mun-dial de l’Alzheimer i la Fira de la Gent Gran.Isabel Martínez creu que les associacions, independentment de quina sigui, poden arri-bar a ajudar molt: “Se’ls pot ensenyar fins i tot a girar la truita: que una mala situació la converteixin en alguna cosa positiva. S’ha de ser positiu, malgrat tot”.De la mateixa manera, la presidenta acon-sella fer ús dels serveis que presta l’Ajunta-ment, els serveis socials i els serveis d’aten-ció ciutadana. •

El cuidador necessita pautes, estratègies per cuidar el malalt i entendre els seus comportaments

CoNTRARESTAR L’ALzhEimER: L’AFA

El Dia internacional de l’Alzheimer s’organitzen diverses activitats. El setembre del 2008 es va fer

un concert per l’Alzheimer #ARXIU


JOYERÍA CERVANTES

Joyas · Relojes · Monedas

PAGAMOS AL INSTANTE Y EN EFECTIVO

POSIBILIDAD DE RECUPERACIÓN

VALORAMOS SUS JOYASMÁS QUE NADIE

COMPRAMOS

OROC/ Cervantes

C/ Llobateras

Av. Barcelona

C/ Balmes

Pg. Francesc Macià

compramos

ORO

40 añosnos

avalan

TRAÍGANOS ESTE ANUNCIO Y LE REGALAMOS €30EN UNA VENTA SUPERIOR A 20 g

C/ Cervantes, 43, Rubí...O MÁS

C/ Cervantes, 43, RubíTel.: 93 697 75 24

Diari de Sant Cugat16 _GENT GRAN publicitat



ACORD. Banc Sabadell i l’en·trenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, han arri·bat aquesta setmana a un acord, pel qual el tècnic blaugrana cedeix la seva imatge durant dos anys per a diverses accions publici·tàries adreçades al mercat massiu de particulars.

En virtut d’aquest acord, serà el protagonista d’anun·cis en premsa, ràdio i televi·sió, a internet i xarxes soci·als, entre d’altres.

Després d’haver col·

laborat amb el futbolista Leo Messi i la nedadora Gemma Mengual en diverses accions i campanyes promocionals i publicitàries per a segments més específics (joves fonamen·talment), Banc Sabadell s’ha fixat en Josep Guardiola i n’ha destacat els valors que trans·meten la seva feina i la seva trajectòria professionals per associar·los comercialment a la marca Banc Sabadell i arribar a un espectre de cli·ents més gran.

L’entrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, conversa amb Jaume Guardiola, conseller delegat de Banc Sabadell #CEDIDA

_Redacció

Josep Guardiola fitxa per Banc Sabadell

L’AESC obre les portes als nous emprenedorsParticipació. L’associació empresarial ofereix tots els avantatges als nous empresaris de forma gratuïta per un període d’un any

intEGRACió. L’Associació Empresarial Sant Cugat ha incorporat aquesta setmana nous empresaris dels centres d’emprenedoria, segons el conveni subscrit amb l’Ajun·tament de Sant Cugat, Esade·Creàpolis, SC Trade Center i la Cambra de Comerç de Ter·rassa. Els acords es van for·malitzar el dijous 3 de juny amb la signatura dels con·venis per part del president de l’AESC, Frederic Boix, i els representants de Fast·pay, Velmus i Sus Energi·es Renovables, entre altres

empreses, a la sala d’actes del SC Trade Center.

En qualitat de socis empre·nedors de l’AESC, podran gaudir de tots els avantatges que l’associació ofereix a les empreses associades i amb dret a participar·hi activa·ment, però sense dret a vot,

de forma gratuïta durant un període d’un any.

Frederic Boix va expli·car que l’objectiu d’aquesta acció és facilitar la integra·ció dels emprenedors al teixit empresarial de Sant Cugat, així com a l’àmbit territorial del Catalonia Innovation Tri·

L’Ajuntament dóna suport a la iniciativa de l’Associació Empresarial


Frederic Boix, Jordi Joly i Concepció Curet durant l’acte #A. RIBERA

angle (CIT) i afavorir contac·tes relacionals i econòmics que permetin una millor pro·jecció inicial al col·lectiu dels nous empresaris.

Suport de l’AjuntamentL’acte va estar presidit pel tinent d’alcalde de Promo·ció Economia de l’Ajunta·ment de Sant Cugat, Jordi Joly, que va encoratjar tots els emprenedors a no abai·xar la guàrdia: “Si l’empresa no funciona, tot s’ensorra”. I, en aquest sentit, va reco·nèixer que cal “mimar” els empresaris, i avui més que mai. Joly va posar l’Ajunta·ment, i més concretament l’Oficina Municipal d’Aten·ció a l’Empresa, al servei de tots i cadascun dels nous empresaris. Una oficina que, segons Joly, té per objectiu atendre i prioritzar la recu·peració econòmica.•


Marc Ingla, candidat a les eleccions al FC Barcelona, convençut que serà el nou president del Barça

Entrevista _Pàg.44 I 45

Números en joc _Pàg. 51

Esports26 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 22 | Esports | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

HOQUEI HERBA: JUNIOR FC maSCUlí 3r a la Divisió d’Honor B


FUTBOl. El primer equip del Sant Cugat Esport Futbol Club va evitar, el diumenge 30 de maig, a la ZEM Jaume Tubau, en la 34a i última jor-nada de Lliga, el que hagués significat el segon descens consecutiu. Els vermell-i-negres van guanyar el Junior FC, equip que en cap moment del partit va llançar la tova-llola. La victòria del Sant Cugat, combinada amb les derrotes de la UD Taradell i el CE Lliçà d’Amunt, ha suposat que els de José Luis Duque finalitzin la Lliga al grup 4 de la Primera Regio-nal en la dotzena posició de 18 equips, amb 43 punts. Amb aquest triomf i amb les der-rotes de la UD Taradell i el CE Lliçà d’Amunt, el Sant Cugat Esport FC ha passat d’ocupar el catorzè lloc al dotzè. Si finalment es pro-dueix un descens compen-sat, els primers que en pati-ran les conseqüències seran l’Olímpic La Garriga CF, la UD Taradell i el CE Lliçà d’Amunt. Per contra, els tres equips que perden la categoria i baixen a la Sego-na Regional són el Barberà UF, el CE Berga i l’AE Josep Maria Gené.

José Luis Duque, entre-nador del Sant Cugat Esport

El Sant Cugat se salva Desenllaç. El conjunt vermell-i-negre s’ha assegurat la permanència en la 34a i última jornada de Lliga. Els de José Luis Duque van superar el Junior FC (1-0) i altres resultats també el van afavorir. Ha acabat 12è de 18 equips

Duque, que seguirà, confia a pujar la temporada vinentEl Junior FC obté el millor resultat de la història del club

Cugat Esport FC apostarà de nou per l’ascens de categoria. “Amb la nova reestructuració que vol fer la Federació Catala-na de Futbol, els vuit primers equips pujaran una categoria. I nosaltres volem pujar”, ha assegurat José Luis Duque.

Cinquè lloc històricPer la seva banda, el primer equip de la secció de futbol del Junior FC ha aconseguit el millor resultat de la història del club. Els blau-i-negres han acabat la Lliga en una excel·ent cinquena posició, amb 51 punts. D’aquesta manera, han assolit l’objectiu que s’havien proposat enguany: millorar la novena plaça que havien assolit en les dues últimes temporades.

Puig per PérezDesprés de tres temporades al primer equip del Junior FC, l’entrenador Javi Pérez deixa-rà aquest equip per centrar la seva atenció a la direcció tèc-nica esportiva de la secció de futbol. És una decisió que ha pres i que la junta directiva veu amb molt bons ulls.

Per ocupar la banqueta del Junior FC, Javi Pérez ha apos-tat fermament per Francesc Puig, a qui coneix molt bé com a persona i com a tècnic. El pre-parador de Rubí no ha dirigit cap equip aquesta campanya. L’últim equip que va entre-nar és el CE Olímpic Can Fat-jó, la temporada 2008-2009. La directiva va presentar el nou tècnic a la plantilla el dimarts 1 de juny.

Durant les pròximes setma-nes es començarà a dibuixar la plantilla del Junior FC per a la pròxima temporada 2010-2011, en què es preveuen pocs canvis. La pretemporada del primer equip del Junior FC començarà la setmana del 16 al 20 d’agost. •

FC, ha analitzat com s’ha des-envolupat aquesta temporada 2009-2010: “Vam fer una pri-mera volta nefasta, amb múl-tiples incidències a l’equip, com quan més d’una dese-na de jugadors van abando-nar el conjunt. Vam perdre sis partits seguits...”. Duque, que seguirà entrenant el Sant Cugat Esport FC, ja ha fet públic que compta amb tots els jugadors per a la tempora-da vinent i no creu que mar-xi cap jugador. “Encara no he parlat amb tots els jugadors, però crec que volen continu-ar al club”, ha explicat.

Tornar a pujar?Malgrat que el principal objectiu d’aquesta tempora-da era el de lluitar per ascen-dir a la Regional Preferent i que l’equip ha estat a punt de baixar a Segona Regional, el cos tècnic i directiu del Sant

Els jugadors del Sant Cugat Esport FC celebren la permanència a la Primera Regional #LLUÍS LLEBOT

El Sant Cugat Esport FC va superar un Juni-or FC que en cap moment li va posar les coses fàcils. Els vermell-i-negres van ser superiors, sobretot a la primera meitat, tot i que amb un joc plegat d’imprecisions en les passades. Des-prés del gol d’Ángel en el minut 5 de la segona meitat, el Junior FC va reaccionar amb dues ocasions claríssimes de gol en els minuts 13 i 33 del defensa Erik, que no va saber aprofitar. En línies generals va ser un partit força avor-rit i amb poques ocasions de gol. En els últims minuts de partit, alguns jugadors del Junior FC van protestar un possible penal a l’àrea del Sant Cugat, que l’àrbitre no va assenyalar.

Futbol. Sant Cugat Esport FC 1- Junior FC 0

Victòria treballada

_Àlex López Puig

SaNT CUgaT: Marc Antoni, Joan, Burgos, Ángel, Uri, Egaña, Carlos (Rius, 76), Roma, Pucho (Abdul, 82’), Toni Pou (Córcoles, 60’) i Raimon (Jesús, 89’). JUNIOR FC: Buyo, Carlos, Erik, Diego (Marc Domingo, 67’), Blasco, Óscar, Carlos (Albert, 45), Manu, Manolo (Dani, 75), Jordi Plaza (Arnau, 45) i Coque (José Antonio, 45). gOLS: 1-0 Ángel (50’). àRBItRE: Josep Maria Rodríguez. Va ensenyar targetes grogues als locals Joan, Burgos, Egaña, Carlos, Roma, Córcoles i Duque (2) i als visitants Diego, Óscar, Arnau i José Antonio. InStAL·LACIó: ZEM Jaume Tubau. PúBLIC: 300 espectadors

Àlex López [email protected]


Publicitat | 27


ASSOLIM OBJECTIUS!Comencem l’any amb forces renovades, nous objectius i reptes, i volem treballar amb tu per aconseguir-los

Cèsar Martinell, 2 08172 Sant Cugat del Vallès

Tel.: 93 544 26 70 Fax: 93 544 26 71www.hotel-santcugat.com [email protected]

Fes les teves reunions a Sant Cugat Hotel & Restaurant

per perSONA i DIA De reUNIÓ 39 € La nostra proposta inclou:- Lloguer de sala- 1 coffee break matí o tarda (cafè, té, sucs i pastes dolces)- Dinar incloent 1 beguda i 1 cafè (menú predeterminat)- Connexió Wi-Fi- Flipchart i pantalla- Parking a l’hotel durant el dia IVA inclòs

Contacta’ns: [email protected] Validesa per a noves peticions des de l’1 de maig al 30 de juny del 2010. Confirmació sota disponibilitat.Proposta vàlida a partir 10 persones

ST.C H&R



Defineixi’s amb quatre adjectius.Serè, tranquil, analític i apassionat.Una virtut.Sóc humil.Un defecte.Reservat.Una afició.Anar a buscar bolets.Una mania.L’ordre.Què és el que més el molesta d’una persona?Les mentides.Què no faria mai?Mentir.Quan es va independitzar?Als 23 anys.Paga hipoteca?Sí.Quants cotxes té?Tinc tres cotxes i una moto.Un sentiment.Catalanitat.Una il·lusió.Guanyar moltes Champions.Un repte.Comunicar als socis el nostre projecte guanyador.Una passió.El futbol.Un lema?El lema de la nostra candidatura: Més Barça que mai.Un país?Catalunya. Un viatge?Una excursió. Pujar a la Pica d’Estats.Un futbolista?Qualsevol del primer equip del Barça.El millor futbolista de la història?Messi.Un esportista que admiri?Lance Armstrong.

més personal

“Estic convençut que guanyarem les eleccions del Barça”

Entrevistem Marc Ingla, candidat a la presidència del Futbol Club Barcelona

Marc Ingla és la segona candi-datura que ha recollit més signatures per passar el tall, tot i que encara les ha de validar la junta electoral.

Assegura que el seu és el millor projecte de club dels quatre candidats a les eleccions del diumenge 13 de juny. A la candidatura d’Ingla també hi ha Ferran Soriano, Alfons Godall i Albert Vicens.

Per què va decidir presentar la seva can-didatura a les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona? Perquè porto el Barça al cap, però sobretot al cor. És la meva passió des de petit. La meva experiència en els últims anys ha estat prou rellevant perquè pugui liderar un projec-te d’èxits, de futur, de la màxima experièn-cia. També perquè estic envoltat de, segura-ment, els quatre vicepresidents que hem tin-gut amb més pes específic en aquest model d’èxit, en la construcció d’aquest model d’èxit. Estic orgullós de poder oferir al soci aquest projecte tan complet.

Què és per vostè el Barça? És passió i un sentiment molt profund.

El dijous 27 de maig, en la seva visita a la Penya Blaugrana Sant Cugat va assegu-rar que el seu és el millor projecte, el més potent i el de més experiència. Ho és. En la nostra candidatura hi ha els qua-tre vicepresidents del Barça que hem fet més feina pel club en els últims set anys. Ferran Soriano ha estat l’impulsor del cercle virtu-ós, que l’ha fet funcionar a ple rendiment. Alfons Godall ha estat la mà dreta del presi-dent Joan Laporta, tant per a les coses bones com dolentes. Albert Vicenç ha estat el vice-president primer durant cinc dels últims set anys. I jo mateix, sempre amb un estil de dis-creció, he estat implicat en els quatre con-tractes més importants del club. Som un equipàs. Els equips forts són els que treba-llen en equip.

Quins són els pilars del seu model de club? Són quatre. La continuïtat absoluta de l’ac-tual model esportiu de l’entitat. I ho podem garantir perquè jo he estat l’únic que ha tre-ballat amb el secretari tècnic de la secció de futbol del club, en Txiki Beguiristain, i l’en-trenador Pep Guardiola, en la planificació del Barça de les sis copes. Volem fer fins a sis masies arreu del món per garantir que sem-pre tindrem talent disponible per al primer

equip de futbol. El planter és el que ens ha d’ajudar a tenir un joc d’identitat. El segon pilar és donar un impuls econòmic a l’eco-nomia del club. En sis anys volem doblar els ingressos del Barça i per aconseguir-ho apli-carem tots els nostres coneixements, els que van servir per fer funcionar el cercle virtu-ós i treure el club de la ruïna. Volem créixer molt més i obrirem ambaixades arreu del món on tindrem més intensitat comercial i on podrem generar més ingressos. El tercer punt és la màxima participació del soci. Les decisions ordinàries de junta les obrirem a l’opinió del soci. I el que ells decideixin a tra-vés de votacions presencials o telemàtiques serà incorporat al nostre programa. Seran votacions vinculants. L’últim punt és el de l’excel·lència institucional. Volem repre-sentar el FC Barcelona millor que mai, amb actituds i amb una junta del tot responsa-ble, sempre posant el club davant de la ideo-logia que tinguem cadascun de nosaltres. No sobreutilitzarem els nostres càrrecs. També volem proposar que els dos òrgans que han de ser independents i alhora de control del bon funcionament del club, la comissió eco-nòmica i el síndic del soci, estiguin represen-tats pel president del Cercle d’Economia i el degà del Col·legi d’Advocats, per dotar del màxim prestigi i independència a aquests dos òrgans de control del club.

Li volen donar al soci la màxima participa-ció en el club. Un punt interessant... Segurament som el millor club esportiu del món i ara també volem ser el club més parti-cipatiu del món. Creiem que és molt innova-dor que el soci voti de manera habitual deci-sions ordinàries de junta i, a més, que ho faci de manera vinculant. Quan siguin decisions de professionals, les decidiran els professi-onals. El soci ha de dir-hi la seva, per exem-ple, quan plantegem en què s’han de gastar els diners de la fundació del Barça. Per estar més a prop del soci que mai, aquells socis que demostrin estar a l’atur i ho justifiquin no pagaran la quota anual de soci. El 10% del superàvit anual del club el donarem als socis majors de 18 anys i de més d’un any d’anti-guitat perquè es puguin finançar els seus consums habituals al Barça.

Quina és la seva opinió sobre el projec-te Foster, la continuïtat o no de l’agència de viatges RACC, la construcció d’un nou Palau Blaugrana i la continuïtat de Joan Oliver, Txiki Beguiristain i Pep Guardiola? El projecte Foster queda totalment aparcat. En un altre context econòmic podria tenir sentit. Ara no és el moment. Hem d’analit-zar si l’agència de viatges RACC és la millor per al club o tenir-ne una pròpia. M’agra-daria molt continuar treballant amb Txiki Beguiristain. Ha fet molta feina i ha estat un dels arquitectes principals d’aquest nou

Riu bé qui riu darrer. Marc Ingla creu que guanyarà les eleccions del Barça, malgrat que Sandro Rosell hagi superat amb escreix les signatures que van presentar la resta de precan-didats

“El nostre és el millor projecte i el que té més experiència. Garantim la continuïtat de l’actual model esportiu”

“En sis anys volem doblar els ingressos del Barça i per aconseguir-ho aplicarem tots els nostres coneixements”




Una persona que admiri?La meva dona.Seleccions esportives catalanes. Sí o no?Sí.L’esport s’ha de barrejar amb la política?No.Sant Cugat.La ciutat on viu la meva mare.Lluís Recoder.Excel·lent alcalde de Sant Cugat i patriota.Un periodista.Joaquim Maria Puyal.Un esport.El futbol.Un esport que no sigui el futbol.L’esquí.Una pel·lícula.El senyor dels anells.Un llibre.Qualsevol conte de Stefan Zweig.Un cantant?Black Eyed Peas.Fuma?Un puret cada nit.Què és el que més li agrada del futbol?Que no hi ha una jugada igual.I el que menys?El poc fair play d’alguns jugadors.Un club que no sigui el Barça.El Junior FC.Un president?Jordi Pujol.Un president del FC Barcelona.Joan Gamper.Un actor.Woody Allen.Un actriu.Scarlett Johansson.

més personalmodel d’èxit de futbol. Tinc una bona rela-ció amb ell i vaig treballa-hi molt a gust. El Palau Blaugrana és una de les prioritats. Se n’ha de construir un de nou per refor-çar encara més el nivell competitiu de les seccions i també per fer un lloc de culte i de màxima diversió. Oliver és un bon pro-fessional, però ara necessitem un perfil d’executiu més dinàmic i no tan polititzat. Per tant, Oliver no continuaria de director general. A Guardiola li vull donar un con-text de treball al màxim com ho fa ell i el seu equip.

En l’àmbit esportiu, la seva candidatu-ra ha establert ja algun contacte amb algun jugador que pugui acabar vestint la samarreta del Barça? He rebut propostes de jugadors i dels seus agents i el que he fet és traslladar aques-ta informació a Txiki Beguiristain i Pep Guardiola perquè siguin ells els que pren-guin les decisions oportunes. Tots els juga-dors de futbol del món volen venir a jugar al Barça. I saben com contactar amb el Barça. El Barça és el que té tota la força i l’autoritat per prendre les millors decisi-ons. Nosaltres no entrarem en aquest joc de fitxatges... No crec que hi hagi cap can-didat que tingui millors condicions que el Barça.

Han elaborat una llista de baixes de juga-dors del primer equip de futbol? No, no. Aquest és un tema que pertany cent per cent a Pep Guardiola. Nosaltres no ens hi posem. El que decideixi el Pep ens sem-blarà bé.

Quina és ara mateix la situació econòmi-ca del Barça? Molt bona. És immillorable. Gairebé millor que mai i, per tant, no cal preocupar-se. No cal fer ni alarmismes ni demagògia.

Si vostè és president, com serà la nova junta directiva del FC Barcelona? Del tot representativa. Representarem bé el club a tot arreu on anem. Donarem una direcció estratègica als executius de l’enti-tat. No serem intervencionistes en temes tècnics que corresponen als professionals. Respectarem els seus espais de lideratge i els seus coneixements.

Per què els socis del Barça l’han de votar a vostè i no a cap dels altres tres candidats? Perquè crec honestament que tinc el millor equip i el millor projecte. Perquè d’una ban-da garantim la continuïtat de l’actual pro-jecte esportiu i de l’altra tenim les capaci-tats de fer una bona gestió econòmica.

Està convençut de guanyar les eleccions del Barça? Sí. Humilment, tinc la sensació que el pro-jecte que tinc l’honor d’encapçalar gua-nyarà les eleccions del Barça, perquè crec que és la millor solució per al soci i perquè garanteix millor la continuïtat del model d’èxit esportiu. Som la millor garantia que no hi hagi aventures o trencaments.

Si es converteix en el nou president del Barça, què és el primer que farà? El 14 de juny faré una trobada informal amb el senyor Laporta per prendre el pols del club i també m’asseuré a parlar amb Txiki Beguiristain i Pep Guardiola.

Les candidatures de Rosell, Ingla, Fer-rer i Benedito són les que han superat el tall. Rosell, a falta de les validacions de les butlletes, és qui n’ha aconseguit més, amb molta diferència. Quina lectu-ra en fa?

Sóc el candidat que ha fet menys campanya. Tot just fa poc més de tres setmanes que ens vam presentar i ja estem en aquesta virtu-al segona posició. Rosell fa cinc anys que hi està treballant. És natural. Ara bé, ja veurem qui guanya les eleccions.

Si vostè no acaba sent el president del Bar-ça, qui li agradaria que ho fos? (riu)

Per què riu? Aquesta és una bona pregunta.

Què hi diu, doncs? No tinc preferències. El que decideixi el soci del Barça em semblarà bé.

Vostè ha dit que l’opositor d’aquest model d’èxit esportiu és Sandro Rosell. El 2003, quan vam ser escollits va ser contra-ri a les decisions tècniques de Beguiristain, de Frank Rijkaard i de Johan Cruyff, que ha influït en aquest model d’èxit. Fins i tot quan vam fitxar Pep Guardiola jo no vaig sentir cap declaració pública de Sandro Rosell que s’hi mostrés a favor.

Aviat arrancarà la campanya electoral. Creu que hi haurà joc brut? No, però sempre hi haurà algú que la pugui embrutar. El senyor Rosell m’ha posat una demanda que afecta la meva honorabilitat i que em tracta de menti-der quan res del que diu és cert. No ha fet públic l’objecte de la demanda i per tant no em puc defensar. Estic en una situació d’indefensió i això em sembla francament de poc cavaller.

Per què va dimitir de la junta del Barça amb Joan Laporta com a president? Per què es va trencar la confiança entre ell i jo.

Quin balanç faria de Joan Laporta com a president del FC Barcelona? Ha estat el president del renaixement del club. M’agradaria que sortís amb tots els honors.

Si Laporta es tornés a presentar a les elec-cions, creu que tornaria a guanyar? Com que és un escenari impossible no ho considero. El que és evident és que és el can-didat impossible. Segurament és el que té més ganes de guanyar les eleccions, però no pot fer-ho.

Què li sembla que Laporta es vulgui dedi-car a la política? No en tinc cap opinió. Li desitjo que tingui la millor sort.

Què li sembla que, en els últims mesos, Laporta hagi fet política sent president del Barça? Ha fet una sobreutilització del càrrec.

Laporta està sent intervencionista? Sí, sí. És lliure de fer el que li sembli. Prefe-riria que no ho fos tant. Laporta està en una situació estranya.

Com espera que sigui aquest traspàs de poder entre Laporta i el nou president del Barça? En el meu cas espero que sigui suau i amb bones maneres. Però Rosell ja ha dit que si guanya es querellarà contra Laporta.

Sant Cugat és, després de Barcelona, la ciutat amb més nombre de socis. És una plaça important per a vostès? Sí, sí, i tant! Hi ha bons empresaris i bona gent. A més, a Sant Cugat hi viu la meva mare. •

“La situació econòmica del Barça és immillorable, gairebé està millor que mai. No cal fer alarmismes ni demagògia”

“Segurament, Joan Laporta és el que té més ganes de guanyar les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona, però no ho pot fer”

El Barça, un sentiment. Va ser vicepresident amb Joan Laporta com a màxim responsable de l’entitat, però va acabar presentant la dimissió per discrepàncies amb el president. Ara, amb l’eslògan Més Barça que mai presenta la seva candidatura per dirigir el Barça els pròxims sis anys. Va néixer a Barcelona fa 44 anys i és el soci número 62428. Els que el coneixen asseguren que és un emprenedor actiu. És un apassionat del futbol. De tant en tant juga amb els veterans del Junior FC. La seva mare viu a Sant Cugat.



Els carrers, les places, els espais naturals i les instal·lacions esportives municipals s’ompliran d’activitats esportives de tota mena. Una gran festa oberta a tothom amb curses en bicicleta, a peu, caminades,activitats aquàtiques, gimnàstica...

200 pobles i ciutats de la província de Barcelonacelebren la Festa de l’esport

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1369-2010 Diari de Sant Cugat 170x260.pdf 1 31/05/10 11:25

La festa dels Jocs, un èxit

Hi van participar més d’un miler de persones #LLUÍS LLEBOT

cants, que han format part d’al-guna de les activitats esporti-ves de la 29a fase local dels Jocs Esportius en Edat Escolar.

Aquesta activitat lúdi-co-esportiva la va organitzar l’Ajuntament, a través de l’Ofi-cina Municipal d’Esports per a Tothom (OMET). •

CELEBRACIÓ. Més d’un miler de persones –entre participants i familiars– van prendre part en la tradicional festa de clo-enda de la fase local dels Jocs Esportius Escolars. Aquesta

celebració, que va tenir lloc el divendres 28 de maig, a la plaça d’Octavià i a la plaça de l’Om, posa punt i final a la competició esportiva dels Jocs Escolars de Sant Cugat.

Durant l’activitat, Carme-la Fortuny, tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania de


l’Ajuntament, i Xavier Amador, regidor d’Esports, acompanyats de diversos presidents de clubs esportius locals, van lliurar tro-feus, medalles i diplomes com-memoratius als millors espor-tistes escolars.

Aquest curs escolar 2009-2010 ha comptat amb uns 2.300 practi-

Els Special Hockey tornen a brillar al Junior

HoquEI HERBA. Els 136 participants del Torneig Special Hockey –l’hoquei herba per a discapacitats intel·lectuals– van gaudir dissabte d’un nou èxit orga-nitzatiu i de qualitat com-petitiva. Amb només tres edicions, aquesta competi-ció esportiva s’ha consolidat a Sant Cugat, i en concret al Junior Sport&Spa, com a referent i exemple d’in-tegració de persones amb discapacitat intel·lectual a l’esport.

El torneig es va disputar el dissabte 29 de maig a la tarda,

i va comptar amb un ambient inigualable. Hi havia més gent dissabte veient els partits dels Special Hockey que diumenge al matí veient la semifinal del campionat de Lliga femení de Divisió d’Honor.

Els equips estaven distri-buïts en dos grups. Al grup A l’equip guanyador va ser l’es-cola Heura, equip afiliat a l’At-lètic de Terrassa, i al B va ser l’Aspasum, que pertany al Junior FC.

A més, el torneig ha regis-trat, amb aquests 136 parti-cipants, la participació més alta de les tres edicions, la qual cosa confirma l’excel-lent nivell organitzatiu que ha adquirit el torneig amb el pas del temps.

136 jugadors van participar en els Special Hockey #LLUÍS LLEBOT

_Pere Fernández

El torneig registra la participació més alta de les tres edicions



Special Hockey, un pas més

Després de tres anys d’esforç constant, il·lusió i dedicació de moltes persones, d’un tre-ball continuat i elaborat, podem afirmar que l’Special Hockey està consolidat. Dissabte

passat, el 29 de maig, vam tenir la sort de poder orga-nitzar el III Torneig de Special Hockey, un torneig que, com cada any, engloba tots els equips i jugadors cata-lans de Special Hockey. Enguany 136 persones amb discapacitat intel·lectual competien en un torneig des del respecte i l’esportivitat que sempre ha caracterit-zat aquesta trobada. Va ser un pas més en la consoli-dació del nostre hoquei, una modalitat més àmplia, que permet a les persones amb discapacitat ser juga-dors d’hoquei amb les mateixes condicions, il·lusions i exigències de l’esport que qualsevol dels altres juga-dors, un projecte que va començar fa tres anys i que avui és una realitat, una realitat que es veu clarament reflectida a les cares dels jugadors, en cada un dels moments tant d’entrenaments com de competició, una realitat de la qual TOTS hauríem d’aprendre, per-què ens demostren constantment què és l’esport, què és l’hoquei i què vol dir esforçar-se. Després de tres tornejos al Junior, aquesta trobada comença a ser un clàssic, i lluitarem perquè segueixi sent any rere any un punt de trobada global de l’esport, el respecte i l’es-forç de tots els nostres jugadors, entrenadors, àrbitres i col·laboradors. •

la tribunaALEIX SERRAHIMAreSponSable DelS Special Hockey

Exhibicions de tennis i eslàlom en el primer acte del Tots Podem 2010

ESPORT ADAPTAT. El Pavelló Olímpic de Badalona, amb la presència de Jordi Villacam-pa, president del DKV Joven-tut, va acollir el dilluns 31 de maig la presentació oficial de la tercera edició del progra-ma Tots Podem. Aquesta és una iniciativa de la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat que té com a principals objec-tius apropar l’esport adap-tat a la societat, sensibilit-zar tothom sobre la realitat dels discapacitats i aconse-guir la integració social de tots els col·lectius.

Ester Garcia, directora del programa Tots Podem, va ser l’encarregada de presentar les diverses activitats que tindran lloc durant el 2010. El primer acte serà aquest mateix dis-sabte, 5 de juny, a les 12.30 h,

al Pavelló 2 de la ZEM Jaume Tubau. Si en les dues edicions anteriors, la fundació havia ofert exhibicions de tennis de taula en cadira de rodes, bàsquet en cadira de rodes –en dues ocasions– i goalball,

Sensibilització. Aquestes dues activitats tindran lloc el dissabte 5 de juny, a les 12.30 h, al Pavelló 2

aquesta vegada serà el torn del tennis en cadira de rodes i l’eslàlom.

Bàsquet en un vaixellLa segona activitat del pro-grama Tots Podem 2010 se celebrarà en un vaixell de la companyia Royal Caribbean, patrocinador de la Fundació UE Sant Cugat, atracat al port de Barcelona. L’acte es farà el diumenge 20 de juny i consis-tirà en una exhibició de bàs-quet en cadira de rodes. Els protagonistes seran els juga-dors que integren l’equip de bàsquet en cadira de rodes del DKV Joventut de Badalona.

La fundació també té pre-vist continuar organitzant conferències amb esportis-tes discapacitats als centres educatius de la ciutat. Les xer-rades es farien entre els mesos de novembre i desembre.

En la presentació del Tots Podem també va comptar amb la presència de Jordi Tor-rens, president de la Funda-ció UE Sant Cugat, i Ricardo Moreno, vocal de la Federa-ció Catalana d’Esports de Per-sones amb Discapacitat Físi-ca. Torrens va assegurar en els parlaments que, amb l’ac-te al vaixell de la companyia Royal Caribbean, l’objectiu és fer “un pas endavant i que el missatge que volem transme-tre arribi a més gent”. •

Moreno , Villacampa, Garcia i Torrens en l’acte #À.L.P.

El programa de la Fundació UE Sant Cugat, presentat




Vine a provar-la!

Màquina expendedora de lletLa Viti ha instal·lat una màquina expendedora de llet fresca pasteuritzada, que es pot consumir tan bon punt surt de la màquina i sense haver de bullir-la. La llet prové d’una empresa que es diu Agrofresc, que té molta experiència en el sector làctic i granja pròpia a Sallent. Al cultivar els farratges per alimentar les seves vaques la llet té molt bon gust. La llet de la màquina es renova cada dia. Servei 24 hores.

La Viti - AgrobotigaPassatge de la Cooperativa, 2

Tel. 93 674 11 52

FC BARCELONASandro Rosell, divendres, a la Unió SantcugatencaSandro Rosell, precandi-dat a les eleccions a la pre-sidència del Futbol Club Barcelona, exposarà el seu programa electoral a Sant Cugat. Ho farà avui diven-dres, 4 de juny, a les 19 h, a la Unió Santcugatenca.

VOLEIBOLEl cadet del CV Sant Cugat acaba novè a l’estatal de clubsL’equip cadet A femení del Club Voleibol Sant Cugat finalitza en la novena posi-ció d’un total de 24 equips en el XIV Campionat d’Es-panya Cadet Femení de Clubs. Aquest campionat nacional s’ha jugat, del 26 al 30 de maig, a Benidorm (Alacant).

xuts

El Junior FC va demostrar una vegada més trobar-se en un estat de forma excep-cional, i prova d’això va ser la contundèn-cia amb què va guanyar diumenge el Club de Campo, que, no ho oblidem, és l’actu-al campió de Divisió d’Honor. La prime-

El Junior FC es col·loca a un partit de la final

Hoquei herba. Junior FC 2 - Club de Campo 0

El conjunt d’Adrian Lock venç en el primer partit de les semifinals de ‘play-off’ amb gols de Júlia Menéndez i Jennifer Plass

ra part va ser un monòleg blau-i-negre, i el marcador podria haver estat més ampli si al final de la primera part Andrea Puig hagués fet gol amb un llançament que va estavellar al pal. Júlia Menéndez, de xut creuat, i Jennifer Plass, en una jugada aïllada dins l’àrea, van ser les autores dels dos gols de l’equip local.En el segon temps, les santcugatenques van defensar millor que atacar, però en cap moment van veure perillar el partit.

Així queda l’eliminatòriaAmb aquest resultat, el Junior necessita ara guanyar a Madrid, en els dos intents que té aquest cap de setmana. En cas de guanyar-ne un dels dos, accediria a la final i s’enfronta-ria amb el guanyador de l’altra eliminatòria, que juguen Reial Societat i CD Terrassa. En aquesta, l’equip basc també va aprofitar la seva condició de local per derrotar en el pri-mer partit el CD Terrassa (2-0), que ha estat el millor equip de la Lliga regular.Adrian Lock, entrenador del Junior, va recalcar en acabar el partit la importàn-cia de guanyar el primer encontre a casa: “Guanyar aquest partit era clau. Quan tens el factor camp en contra ho és tot, gua-nyar-ne allà dos de seguits és molt difícil”. Lock no espera gaires variacions respec-te del que es va veure diumenge: “El partit serà el mateix. En aquest moment tenim equip per dominar el Club de Campo, fa un parell d’anys no era així”.Per la seva banda, Arseni Sañé, l’entrena-dor de l’equip madrileny, va recordar que encara els queden els dos partits a casa: “Tenim la possibilitat de jugar-los al nos-tre camp i ho hem d’aprofitar. Hem de tre-ballar molt aquesta setmana”.

Saskia Müller, en una jugada del partit amb el Club de Campo #LLUÍS LLEBOT

JUNIOR FC: Reynolds, Casanova, Casey, Romagosa, Puig, Müller, Menéndez, Jacobi, Plass, Pastor i Brown –equip inicial– Guniea, Lucas, Feu i Leibold. CLUB DE CAMPO: Rosa, Panadero, Lafaury, Sánchez, Piñeiro, Scheepstra, Reuhmann, Di Bernardo, Gil, Maldà i Heingein –equip inicial– Rebbechi i Cruz. goLS: 1-0 Júlia Menéndez (11’), 2-0 Jennifer Plass (19’). ÀRBItRES: Blanca Beltran i Albert Guerrero (Catalunya). InStAL·LACIó: Junior Sport&Spa. PúBLIC: 150 espectadors. InCIDènCIES: 1r partit de semifinals de ‘play-off’ de Divisió d’Honor

_Pere Fernández



FC BARCELONA. Marc Ingla, un dels quatre candidats a les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona del diumenge 13 de juny, va expli·car el dijous 27 de maig el seu projecte a més d’una trente·na de persones a la seu social de la Penya Blaugrana Sant Cugat.

Durant la seva intervenció d’una hora de durada, Marc Ingla va afirmar que “el nos·tre és el millor projecte de tots, el més potent i el que té més experiència”. Ingla, que quan va fer aquesta xerrada encara era precandidat, va recordar que “en la nostra candidatura hi ha els quatre

vicepresidents amb més pes específic en la construcció de l’actual model de club”. Ingla també va assegurar que “gua·nyarà la candidatura que gene·ri més confiança al soci”.

Ingla també va recordar que “els quatre contractes més importants que s’han fet en aquest mandat –Unicef, Nike, Beguiristain i Guardiola– els he fet jo”.

Segons va detallar el can·didat, els quatre pilars del seu projecte de club són la continu·ïtat del model esportiu, donar al club un nou impuls econò·mic, oferir la màxima partici·pació al soci del Barça i excel·lència institucional.

Jaume Guixà i Marc Ingla són els dos precandidats a les eleccions a la presidència del FC Barcelona que han exposat el seu programa electoral a la PB Sant Cugat, entitat que ha obert les seves portes als set precandidats.

“És el més potent i el que té més experiència”, va dirGuixà i Ingla són els precandidats que han visitat l’entitat local

Marc Ingla va exposar el seu programa electoral #ARTUR RIBERA

_À. López Puig

Marc Ingla: “El nostre projecte de club és el millor de tots”Ideari. El candidat a les eleccions al FC Barcelona va exposar el seu programa a la PB Sant Cugat

Esport i salut, a la Pollancreda

La Cursa Medijocs va aplegar 300 persones #LLUÍS LLEBOT

té l’entitat, i l’atractiu que té la cursa a la nostra ciutat.

Es van fer dues curses, la d’adults, de 8 quilòmetres, que va arribar fins a Can Borrell, i la infantil, d’1 qui·lòmetre de recorregut.

L’organització de la Cur·sa Medijocs vol posar èmfa·

AtLEtISME. El Col·legi Ofi·cial de Metges de Barcelona (COMB) va organitzar, el dissabte 29 de maig, la sise·na edició de la Cursa Medi·jocs, que tradicionalment

–i com ha estat aquest any– té lloc al Parc de la Pollan·creda. Prop de 300 perso·nes, entre personal mèdic i aficionats de l’atletisme santcugatencs, van omplir el parc urbà santcugatenc, demostrant una vegada més el poder de convocatòria que

si en la importància de la pràctica esportiva per por·tar una vida saludable.

En acabar les dues curses es va dur a terme un sorteig d’obsequis i es van lliurar els premis als guanyadors de cadascuna de les catego·ries. •

Pere Ferná[email protected]



CICLISME. Daniel González de Domingo, del Cicles Cariñena, en el circuit llarg de 143,97 quilòmetres, i Benig-no Rivera Sallent, del Truji-llo, en el circuit curt de 93,52 quilòmetres, són els campi-ons de la setena Marxa Ciclo-turista Transcollserola en bicicleta de carretera. Gon-zález va fer un temps de 4 hores, 12 minuts i 58 segons i Rivera, de 2 hores, 48 minuts i 57 segons.

225 participantsHi van participar un total de 225 ciclistes, 151 en la cursa llarga i 74 en la curta. Els par-ticipants van transcórrer per indrets com Rubí, Terrassa, Viladecavalls, Vacarisses, O l e s a , C a s t e l l b i s b a l , Vallvidrera, Cerdanyola i Horta.

Aquesta prova, amb sorti-da i arribada a Sant Cugat, la van organitzar el diumenge 30 de maig la Unió Ciclista Sant Cugat i l’empresa de gestió esportiva Àrea 3.

Ha estat una cursa ciclista puntuable per al Campionat de Catalunya de Llarga Dis-tància, prova oficial del calen-

dari de la Federació Catalana de Ciclisme.

La Unió Ciclista Sant Cugat organitzarà el diumenge 13 de juny la tercera edició de la Marxa de BTT (bicicleta de muntanya) Transcollserola. La prova començarà a les 8 h. Les inscripcions per partici-par-hi ja són obertes. •


La sortida i l’arribada es va fer a Sant Cugat #UC SANT CUGAT

González i Rivera guanyen la Marxa TranscollserolaConvocatòria. Hi van prendre part 225 ciclistes, repartits en un circuit llarg i un de curt

HOQUEI HERBAQuart lloc del Junior FC masculí a l’esta-tal de clubs cadetEl conjunt cadet mascu-lí d’hoquei herba del Juni-or FC finalitza en la quar-ta plaça de la sisena edició del Campionat d’Espanya Cadet de Clubs. La compe-tició es va jugar, del 27 al 30 de maig, a San Fernando (Cadis).

INICIATIVAEl Sant Cugat Esport fa un torneig de futbol femeníEl Sant Cugat Esport Fut-bol Club organitza aquest dissabte, 5 de juny, a la ZEM Jaume Tubau, un torneig de futbol feme-ní. Hi participaran el FC Barcelona, el RCD Espa-nyol, la selecció catalana i el Sant Cugat Esport FC.

xuts

PENYA. La Penya Bilbo Ondo-koak de Sant Cugat va fer dissabte l’assemblea gene-ral ordinària amb l’objectiu d’avaluar l’actuació d’aquest any i marcar directrius per als mesos vinents. De tot el què es va parlar, el més des-tacat és la proposta que ja ha traslladat el president de l’entitat, Sergi Sánchez, a la resta de penyes de la ciu-tat: la creació d’un torneig quadrangular que, en cas de prosperar, es faria a princi-pis de juliol, per així celebrar

l’aniversari de la Penya, que enguany farà sis anys.

Un altre dels temes més rellevants va ser el de la par-ticipació en la Festa Major. La penya continuarà organit-zant el vermut popular a la plaça del Rei i també estarà present a Barraques. La jun-ta va demanar màxima col-laboració en aquest sentit als penyistes.

Econòmicament, el balanç és positiu i s’ha tancat la tem-porada amb superàvit.

A l’assemblea hi van assistir 13 socis de l’entitat LLUÍS LLEBOT

_Pere Fernández

La Penya Bilbo proposa fer un torneig de penyes



HOQUEI HERBAEl Junior FC masculí acaba tercer a la Divisió d’Honor BEl primer equip masculí de la secció d’hoquei herba del Junior FC ha finalitzat ter-cer a la Divisió d’Honor B, amb 23 punts. En la 18a i última jornada de Lliga, els blau-i-negres van empatar a 2 gols amb el CHP Benal-màdena al Junior FC, el diu-menge 30 de maig. El Vallès Esportiu ha guanyat el cam-pionat, amb 31 punts, i el CHP Benalmádena ha estat segon, amb 26 punts.

FUTBOLEl novè Torneig del Vallès, dissabte, al Junior FCLa secció de futbol del Juni-or FC organitza aquest dis-sabte, 5 de juny, al matí, el IV Torneig del Vallès-IV Memorial Jaume Tubau. Aquest campionat es juga en la categoria benjamí de primer i segon any. Els equips que competiran en la categoria de benjamí de segon any són el Mercantil, el CFU Mira-sol-Baco, l’EF Sabadell i el Junior FC.

xuts

HOQUEI HERBAdivisió d'honor B masculina

Natació-Línia 22-Egara 1935 (2-2)

C.Cantabria Sardinero-Pedralbes HC (4-6)

Vallés Esportiu-CH Barrocas (6-2)

Junior Fc-CH Benalmádena (2-2)

València HC-Real Sociedad 1927 (7-3)

Equip pJ pG pE pp GF Gc p

Vallès Esportiu 18 15 1 2 55 30 31

CHP Benalmádena 18 9 8 1 57 31 26

Junior Fc 18 8 7 3 45 27 23

Pedralbes HC 18 7 6 5 46 36 20

València CH 18 6 6 6 40 42 18

Real Sociedad 18 7 2 9 32 44 16

Caldaria-Barrocas 18 5 5 8 30 43 15

Egara 1935 18 5 4 9 39 43 14

CC Sardinero 18 3 3 12 40 54 9

Natació-Línia 22 18 1 6 11 27 61 8

FUTBOL SALAprimEra nacional B

Riera de Cornellà-Pallejà FS (4-3)

FS Marfil Santa Coloma-P. B. Solsona (5-1)

Sant Sadurní FS-Casa Alcalà CFS (1-0)

olímpyc Floresta Fs-Esparraguera CFS (3-2)

L’Ametlla de Merola-Tàrrega FS (8-1)

C. Tito Vilanova Camí-St Andreu Barca CFS (9-7)

Sant Vicenç CFS-Salou FS (4-2)


Can Tito Vilanova 29 19 3 7 133 98 60

Marfil Sta Coloma 29 19 3 7 141 83 60

olímpyc Floresta 29 16 7 6 147 99 55

Sant Vicenç CFS 29 17 2 10 129 105 53

AEJ Riera Cornellà 29 16 5 8 87 77 53

Salou FS 29 15 4 10 117 106 49

Sant Sadurní FS 29 14 5 10 119 111 47

Balaguer CFS 28 14 3 11 125 105 45

St Andreu Barca 29 12 6 11 122 113 42

L’Ametlla Merola 29 10 5 14 104 113 35

Pallejà FS 29 10 5 14 99 117 35

PB Solsona 29 10 3 16 85 111 33

JIP Prats de Rei 28 9 4 15 111 124 31

Esparreguera 29 8 3 18 114 127 27

Casa Alcalá CFS 29 8 2 19 98 115 26

Tàrrega FS 29 3 2 24 81 208 11

Pròxima jornada (6 DE JUNY): P. Barcelonista

Solsona-Riera de Cornellà; Casa Alcalà CFS-FS

Marfil Santa Coloma; Esparraguera CFS-Sant

Sadurní FS; JIP Prats de Rei-olímpyc Floresta

Fs; Tàrrega FS-Balaguer CFS A; Sant Andreu

Barca CFS-L’Ametlla de Merola; Salou FS-Can

Tito Vilanova Camí; Pallejà FS-Sant Vicenç CFS.

HOQUEI pATInSoK lliGa FEmEnina

CHP Bigues i Riells-CP Mieres (2-6)

CE Arenys de Munt-Biesca Gijon HC (6-1)

CP Voltregà-Cerdanyola HC (1-1)

CP Claret-CP Vilanova (2-10)

CP Alcorcón-CE Noia Freixenet (2-0)

phc sant cugat (descansa)


Cerdanyola CH 23 18 4 1 142 59 58

CE Arenys Munt 23 18 3 2 144 40 57

Biesca Gijón HC 23 16 6 1 84 32 54

CP Voltregà 22 17 2 3 119 33 53

CP Vilanova 23 16 3 4 105 45 51

CP Alcorcón 23 11 4 8 91 58 37

phc sant cugat 24 11 0 13 81 94 33

CHP Bigues i Riells 22 10 1 11 68 64 31

Igualada HC 23 8 3 12 70 76 27

CE Noia Freixenet 25 8 2 15 72 79 26

CP Mieres 25 6 2 17 95 156 20

Sferic Terrassa 22 4 1 17 54 94 13

CP Claret 23 2 1 20 42 170 7

Sta. Mª del Pilar 23 0 2 21 17 184 2

Pròxima jornada (6 DE JUNY): CP Mieres-phc

sant cugat; Biesca Gijon HC-CHP Bigues i

Riells; Cerdanyola HC-CE Arenys de Munt; CP

Vilanova-CP Voltregà; CE Noia Freixenet-CP

Claret; Igualada HC-CP Alcorcón; Sferic Terrassa

(descansa).

primEra caTalana

HC Castellet-CH Caldes B (6-4)

CP Vic-Girona CH B (4-3)

HC Ripoll-CH Lloret B (5-4)

CE Arenys de Munt-CP Malgrat (5-4)

CP Roda-CPH Olot (5-2)

CP Manlleu-CH Palafrugell (9-10)

GEiEG-phc sant cugat (3-1)

CHP Bigues i Riells-SHUM Maçanet B (5-4)

FC Barcelona B (descansa)


FC Barcelona 30 23 6 1 136 64 75

CH Palafrugell 31 23 5 3 169 106 74

CHP Bigues i Riells 31 21 2 8 147 103 65

CH Caldes Recam 31 18 5 8 127 108 59

CP Vic B 31 17 4 10 129 106 55

CH Castellet 31 14 6 11 145 128 48

CH Lloret B 32 14 3 15 143 130 45

CP Roda de Ter 31 13 4 14 120 128 42

SHUM Maçanet B 31 13 2 16 92 97 41

CP Manlleu B 31 12 5 14 128 139 41

phc sant cugat 31 11 4 16 97 116 37

CE Arenys Munt B 31 12 1 18 97 122 37

HC Ripoll 30 10 4 16 110 146 34

GEiEG C 31 9 5 17 110 133 32

CP Malgrat 31 6 8 17 127 161 26

Girona CH B 31 7 2 22 105 135 23

CPH Olot 31 5 4 22 99 160 19

Pròxima jornada (5 DE JUNY): phc sant cugat-

CE Arenys de Munt; CH Palafrugell-CHP Bigues

i Riells; CPH Olot-HC Castellet; SHUM Maçanet

B-GEiEG; FC Barcelona B-CP Manlleu; CH Caldes

B-HC Ripoll; Girona CH B-CP Roda; CP Malgrat-

CP Vic; CH Lloret B (descansa).

FUTBOLprimEra rEGional

GRUP 4

Ol. Garriga CF-Puigreig CE (1-0)

San Lorenzo UD-Berga CE (7-2)

Can Boada CF-Lliçà d’Amunt CE (3-1)

Juv. 25 Setembre-Barberà UF (3-1)

Parets CF-Les Franqueses CF A (4-4)

sant cugat Esport Fc-Junior Fc (1-0)

Castellar UD-Can Trias UD (1-4)

Avià UE-J.M. Gené Ass (2-0)

Gironella CF At.-Taradell UD (3-1)

Equip pJ pG pE pp pGpE ppGF Gc p

At. Gironella CF 34 11 4 2 12 2 3 77 39 75

UE Avià 34 10 3 4 10 3 4 69 33 66

UD San Lorenzo 34 12 3 2 7 6 4 65 31 66

Las Franquesas 34 10 4 3 6 2 9 71 65 54

Junior Fc 34 8 6 3 6 3 8 56 38 51

UD Can Trias 34 7 4 6 8 1 8 52 58 50

CE Puigreig 34 10 1 6 5 4 8 52 50 50

Parets CF 34 9 5 3 4 4 9 56 50 48

Juv. 25 Sept. 34 5 4 8 7 5 5 53 59 45

UD Castellar 34 6 2 9 7 4 6 48 54 45

Can Boada CF 34 8 2 7 5 2 10 47 60 43

sant cugat 34 8 4 5 4 3 10 48 66 43

CE Lliçà d’Amunt 34 6 6 5 5 4 8 55 55 43

UD Taradell 34 8 1 8 5 3 9 56 56 43

O. La Garriga 34 8 4 5 3 5 9 60 63 42

Josep M. Gené 34 6 4 7 3 4 10 45 63 35

CE Berga 34 5 4 8 4 3 10 51 81 34

Barberà UF 34 5 1 11 1 4 12 35 75 23

Classificacions esport federat

ATLETISME. Sant Cugat aco-llirà el 31 de desembre la 12a edició de la cursa atlè-tica Sant Silvestre Barce-lonesa, que fins ara es feia a Barcelona. L’acord entre el Club Atlètic Barcelonès i l’Ajuntament és per un any, però ambdues parts confi-en que aquesta prova tingui continuïtat a la ciutat. En els seus 12 anys d’història, aquesta serà la primera vega-da que la Sant Silvestre Bar-celonesa es fa fora de la ciu-tat de Barcelona.

A la Biblioteca, l’iniciLa 12a Sant Silvestre Barce-lonesa començarà a les 17.30 h, a l’avinguda del Pla del Vinyet, davant de la Biblio-teca del Mil·lenari. El punt d’arribada serà a la rambla del Celler, davant de l’ajunta-ment. L’organització té previs-ta l’assistència d’uns 3.000 atle-tes. Aquesta cursa forma part del calendari internacional de la IAAF (Associació Internaci-onal de Federacions d’Atletis-

me). També hi haurà una milla infantil gratuïta.

La presentació de la Sant Sil-vestre Barcelonesa va tenir lloc el dimarts 1 de juny, a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Cugat. L’acte va comptar amb la presència de Xavier Ama-dor, regidor d’Esports de Sant Cugat; Joan Perarnau, vicepre-sident del Club Atlètic Barcelo-nès; Josep Maria Antentas, vice-president de la Federació Cata-lana d’Atletisme, i Domingo López, director tècnic de la Sant Silvestre Barcelonesa.

Perquè aquesta prova d’atle-tisme de 10 quilòmetres es faci a Sant Cugat, la penya Pericos de Sant Cugat hi ha tingut un paper fonamental.

La presentació oficial d’aquesta cursa atlètica està previst que es faci entre els mesos de novembre i desem-bre, amb molts més detalls de la prova.

La Sant Silvestre és una pro-va tradicional que se celebra el 31 de desembre en moltes ciu-tats de l’Estat espanyol, euro-pees i del món. •

Àlex lópez [email protected]

Jiménez, Antentas, Amador i perarnau a la presentació #ARTUR RIBERA

La Sant Silvestre marxa de Barcelona per córrer el 31 de desembre a Sant Cugatprevisió. El Club Atlètic Barcelonès, l’organitzador de la cursa atlètica, espera reunir uns 3.000 participants

FORMACIÓ. Més de 300 per-sones van seguir en directe el dimarts 1 de juny la confe-rència educativa Esport for-matiu; tots som l’equip, que va oferir Pepu Hernández, entrenador del DKV Joven-tut de Badalona, al Teatre-Auditori. Durant dues hores, el tècnic que l’any 2006 va fer campiona del món la selec-ció espanyola de bàsquet va insistir, sobretot, en la bona i estreta col·laboració que ha d’existir entre jugador, tèc-nic i el professor de l’escola.

Hernández va assenyalar que “els entrenadors no només for-mem jugadors, també formem persones. Tots formem part de la seva educació”. L’entrena-dor madrileny va explicar que una de les funcions de l’entre-nador en un equip “és que tots els jugadors se sentin impor-tants” i també va assegurar que “el més difícil de ser entre-nador és ser just”.

Aquesta xerrada s’emmar-ca dins del programa Engan-xa’t als Valors, que promou la Fundació UE Sant Cugat. En l’acte hi van assistir juga-dors i jugadores, entrenadors, directius i presidents de clubs esportius de la ciutat.

L’entrenador del DKV Joventut durant la xerrada #ARTUR RIBERA

_À. lópez puig

Pepu Hernández captiva més de 300 persones

La conferència educativa es va fer al Teatre-Auditori


36 | Publicitat


010

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Agenda juny del 4 al 13

Sant Cugat2020

4 Divendres

20 h Casa de CulturaEl cinema d'Àlex Barnils

Curtmetratges de ficció i documentals, on la veritat i la falsedat es barrejaran... o noOrg.: Ajuntament de Sant Cugat, Associació Curts i Més

5 Dissabte

10.30 h Oficina de TurismeVisites guiades. El Palau AbacialDurada: 1 h Preu: 5 euros (menors de 7 anys, gratuït) Cal fer reserva prèvia a l’Oficina de TurismeOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

11 h Oficina de TurismeVisites guiades. 'El costumari de Sant Cugat'Durada: 1 h Preu: 5 euros (menors de 7 anys, gratuït) Cal fer reserva prèvia a l'Oficina de TurismeOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Museu de Sant Cugat. MonestirVisita teatralitzada. 'Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot...'A càrrec de Mira-sol Teatre Preu: 2 eurosOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

19 h Pl. d'OctaviàBallada de sardanesA càrrec de la cobla Ciutat de CornellàOrg.: Entitat Sardanista de Sant Cugat

19 h Casa de CulturaCinefòrum. 'The Age of Stupid. Any 2055: per què no vam parar el canvi climàtic a temps'A càrrec de la Fundació TerraDins els actes del Dia Mundial del Medi AmbientOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

19.30 h Canals Galeria d'ArtInauguració exposició. 'Catalunya pinta'

Obres de Domènec Fita, Fornells-Pla, Grau-Garriga, Amèlia Riera i Gerard SalaOrg.: Canals Galeria d'Art

22 h Casal Cultural de ValldoreixTeatre. 'Jurat popular (dotze homes sense pietat)'De Reginald Rose A càrrec del Grup de Teatre EspiralTambé el diumenge 6, a les 19 h Org.: Grup de Teatre Espiral

6 Diumenge

9 h Club Muntanyenc Sant CugatCloenda de les passejades per Collserola. Visita guiada al Monestir de Sant Cugat i a la Casa AbacialItinerari a peuOrg.: Club Muntanyenc Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat

De 10 a 14 h Carrer Santiago RusiñolMostra de FirartMostra d'art al carrer Org.: Firart

Vinya i Vi a CollserolaMuseu de Sant Cugat. Monestir11 h Què bevien els monjos?Visita guiada amb tast de vi 12 h Ser un bon pagèsGimcana infantilPlaces limitades. Reserves al 93 675 99 51 o a [email protected].: Ajuntament de Sant Cugat

Portes obertes i visita guiadaD’11 a 13 h Capella de Sant DomènecCol·l.: APAC, Penya Regalèssia 12 h Museu de Sant Cugat. MonestirOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

12 i 18 h Plaça del ReiTeatre de carrer. 'Lo Monstre'A càrrec de l'Efímer Org.: La Xarxa, Ajuntament de Sant CugatPatrocina: Roche

7 Dilluns

19.30 h Bach SeleccióTertúlia amb Amics. 'Les crisis que qüestionen el sistema'A càrrec d'Arcadi OliveresOrganitza: Amics de Pedra i Sang

9 Dimecres

20 h Llibreria MythosPresentació del llibre. 'Les noies de la Rambla'De Jordi CasasOrg.: Llibreria Mythos

10 Dijous

19 h Casa de CulturaConferència. 'El mosquit tigre'

A càrrec d’Eduard MonsonísOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

19.30 i 22 h Cinemes Sant CugatCinema d'Autor. 'Garbo'Del director Edmon Roch Preu: 4 eurosOrg.: Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat

11 Divendres

19 h Centre Cívic de la FlorestaConferència. 'Suport a les perso-nes amb càncer i les seves famíli-es'Org.: Taula per a Persones amb Malalties Neurològiques i Degeneratives, Ajuntament de Sant Cugat, Oncolliga

22.30 h Casa de CulturaPoesia teatralitzada A càrrec de Roger CasadellàPreu: 5 euros. A la venda 1 hora abans de l’espectacle (inclou consumició)Org.: Ajuntament de Sant Cugat

12 Dissabte

9 h Plaça de Pep VenturaMercat de PagèsOrg.: Ateneu Santcugatenc

10 h Oficina de TurismeVisites guiades. 'El campanar, l'es-glésia i el claustre'Durada: 2 h 30 min

Preu: 8 euros (menors de 7 anys, gratuït) Cal fer reserva prèviaOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Biblioteca del Mil·lenariHora del conte. 'Contes d'estiu'A càrrec de Marta EsmaratsOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

13 Diumenge

12 h Casa de CulturaRoba estesa, aventures de veïnat amb música i rondalles...Per a infants a partir de 4 anysPreu: 4 euros. A la venda 1 hora abans de l’espectacleOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Museu de Sant Cugat. Casa AymatPortes obertes i visita guiada a l’exposició permanent 'El tapís de la Casa Aymat i l’Escola Catalana de Tapís'Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Exposició a la Biblioteca del Mil·lenari

De l’1 al 30 de juny'La maternitat d’Elna'

Org.: Ajuntament de Sant CugatCol·l.: Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya

Nits de Música al Claustre


Publicitat | 37


+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Claustre del MonestirJUNYDivendres 1122 h Concert de la Vella DixielandDiumenge 1319 h Diskantti KuoroJonna Imläinen, direccióDivendres 1822 h Cor Infantil Sant Cugat Cor AgleptaElisenda Carrasco i Oriol Castanyer, direcció

JULIOLDivendres 222 h Campanades de l’altre món i altres romançosDivendres 9 i dissabte 10 22 h Òpera de Cambra de Sant CugatTempo d'amore, un passeig per l'amor i la músicaCor i Solistes de l’Òpera de Cambra de Sant CugatDivendres 1622 h La Mata de JoncCants de l’aireDivendres 2322 h Quartet HekàterosQuartet de corda

Preu: 10 euros

Venda anticipada a la Casa de CulturaDes d’una hora abans del concert al Museu de Sant Cugat-MonestirOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

Inscripcions als cursos i tallers

Informació i inscripcions de l’1 al 15 de juny

Casa de CulturaDe 9 a 21 h, de dilluns a divendres

Centre Cívic de la FlorestaCentre Cívic Molí de les PlanesCasal Cultural de Mira-solDe 17 a 20 h, de dilluns a divendreswww.santcugat.cat/ccivics

Casal de Joves TorreBlancaIntensius d’anglès, joieria, còmic, “cus-tomització” de samarretes i música tradicionalCinema, 1r campionat de Rubik, presen-tació de 'Les Bufandes' i Festa fi de curs!

Vols ballar el 'Paga-li, Joan' per Festa Major?

Inscripcions a la Casa de Cultura, Casal de Joves TorreBlanca i al c/e [email protected]


La 25a Mostra del Taller Triangle, a la Casa de Cultura, se centra en la nit

Exposició _Pàg. 42

Agenda _Pàg. 44diaridesantcugat.cat/agenda

Cultura38 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 22 | Esports_ 26 | Cultura | Passatemps_ 46

ProjeCCió de CurTMeTraTges 4 dE junya les 20 h, a la Casa de Cultura

divendres, 4 de juny del 2010

La 10a Nit de l’Art torna a demostrar el seu poder de convocatòria

Es calcula que, aproximadament, unes 800 persones van fer la ruta nocturna de les galeries #LL. LLEBOT

ESdEvEnimEnt. Un any més, els santcugatencs no es van perdre una de les cites culturals amb més tradició: la Nit de l’Art. La quinzena d’es-pais que oferien exposici-ons es van omplir de visi-tants el dissabte 29 amb la ruta nocturna. El dego-teig de públic va ser cons-tant i, com és costum, hi va assistir molta gent d’altres poblacions, especialment de la comarca, de Rubí, Cerdanyola o Sant Quirze, i de Barcelona.

Al nucli urbà, especi-alment als voltants del Monestir, el carrer Santi-ago Rusiñol i la plaça de l’Alcalde Magí Bartralot, es respirava ambient de

festa. La música en directe dels carrers i el bon ambi-ent que es desprenia de les galeries i espais municipals presentant les seves creaci-ons artístiques es va allargar fins passades les dotze de la nit. D’altra banda, les activi-tats de dia, que estaven rela-cionades també amb la fes-ta van obtenir un bon nivell de públic.

El balanç d’aquesta edició és molt positiu en general pel que fa al seguiment. Tot i que els organitzadors –la comissió de la Nit de l’Art i l’Ajuntament– encara no s’han reunit i no hi ha dades oficials, es calcula que la participació va rondarles 800 de persones. Una xifra que la majoria de galeristes considera superior a la de les darreres edicions, quan hi va haver una lleugera davallada de públic.

Les visites guiades als espais d’art, la música o el Tiquet Art –la butlleta de preguntes que permetia par-ticipar en el sorteig d’una obra– són alguns dels incen-tius que van contribuir a fer-ne un èxit. Però, sens dubte, l’element que tots els gale-ristes coincidien a destacar és l’arrelament d’aquesta festa, una de les cites cultu-

rals amb més participació a Sant Cugat.

La proposta, que apropa any rere any l’art als sant-cugatencs d’una forma lúdi-ca, és també una oportuni-tat perquè els galeristes ven-guin obra, i en aquest sentit el balanç també va ser en general satisfactori.

Enguany, la festa ha tor-nat a la seva forma primigè-nia, després que en l’edició anterior se celebrés la Quin-zena d’Art. •

Balanç. La festa, que fa sortir al carrer al voltant d’uns 800 santcugatencs, guanya en nombre de públic respecte a l’edició anterior

Fins a 15 espais participaven en la ruta nocturna

La música en directe va animar els vianants fins a la matinada

Carolina [email protected]

“Per mi l’afluència ha estat molt alta, com l’any passat. I he vist moltes cares noves, algunes que no eren del poble”

LLuíS riBASgaLerisTa i arTisTa

Frases“Penso que potser hem tornat a l’afluència de fa tres o quatre anys. L’any passat va ser més fluix”

mAriA FABrE gaLerisTa i arTisTa

“Crec que aquesta festa s’hauria de parlar si és purament lúdica, o si hauria de servir per reflexionar sobre l’art”

immA puEyoPresidenTa de firarT

“S’ha superat la quota de públic d’altres anys. Potser el moment de crisi, una festa que no costa res ajuda que la gent s’animi”

ignASi CABAnAS gaLerisTa

“ És una manera d’ampliar públic. Demostra que amb una nota musical i un pot de pintura es pot crear tot aquest rebombori”

jordi BAtLLE gaLerisTa

“Per l’afluència ha estat un èxit, no m’ho esperava. La llàstima és que això només passi una vegada a l’any”

FErrAn mArtígaLerisTa i arTisTa

“La meva valoració de públic és molt positiva, i més tenint en compte que el meu espai és a Valldoreix”

AdoLF arTisTa

“S’han omplert els carrers i la gent estava contenta de les activitats. S’han superat les expectatives que teníem”

xAviEr ESCurATinenT aLCaLde de CuLTura



La nina saltirona sabotejada

F a 14 anys que Amaia Montero va aparèixer en els escenaris com la veu d’un grup, aleshores trencador, que portava per nom La Oreja de Van Gogh. La cosa va durar 11 anys plens d’èxits, que són molts, i des-

prés d’un any de silenci, Amaia Montero va ressorgir amb un grup propi i amb un senzill titulat Quiero ser que precediria un CD amb 11 cançons compostes i escrites per ella, el mes de novembre del 2008. Això, el nou disc, és el que oferia el con-cert previst per al dissabte al Teatre-Auditori, un concert que va començar amb un so absolutament saturat, desequili-brats els micros fins a extrems insospitats i amb una perse-verant absència de professionalitat dels responsables de la taula de so, tot i que van ser advertits des del principi, que va provocar que la veu de la cantant arribés bruta i gairebé totes les cançons fossin inintel·ligibles per a la majoria dels assis-tents. El públic d’Amaia Montero, com passa sovint amb els

fans, combreguen en la seva religió i aquests problemes no existeixen per seguir amb entusiasme les cançons conegu-des i cantades, si convé, a cor que vols amb total dedicació. El concert va ser una demostració d’aquesta música directa i senzilla, essència d’un pop estandarditzat i complaent que no es complica gaire l’existència i que resulta eficaç en la seva rítmica presència, que recorda Álex Ubago i Eros Ramazzotti, fins i tot José Luis Perales. De les 11 cançons del nou disc, gra-vat a Irun, Madrid, Gènova, Milà i Los Angeles (no ens estem de res), va interpretar-ne 8, començant per Círculos i Ni pue-do, ni quiero, que tan bé estableixen el nivell de complici-tat. Amaia Montero és una jove de 34 anys, amb una belle-sa de nina rodoneta, la seva veu de timbre bonic i potència curta també té alguna cosa d’infantil i una expressivitat son-sa amb parlaments escassos i repetitius. Perdóname dels antics temps i Mirando al mar dels nous, la porta a meitat del concert a fer un medley on aboca sis cançons de l’època Oreja i el públic s’aixeca dels seients per primera vegada i va fins a l’escenari. Aquest és un públic tranquil que torna seu-re i no omplirà els passadissos fins a les cançons finals, és un públic tan bona gent que quan, teòricament, s’acaba el con-cert i les llums de la sala segueixen apagades, signe clar que la cosa no s’ha acabat, aplaudeix poc i quasi no crida. Però Amaia reapareix i canta Quiero ser i va fent saltirons: “Qui-ero ser una palabra serena y clara / quiero ser un alma libre de madrugada / quiero ser una emigrante de tu boca deli-rante...”, i aquí el noi dels teclats somriu quan ella se’l mira: “Quiero cantar a la libertad y caminar cerca del mar / amar-radita siempre a tu cintura...”. I, ara sí, amb el mesurat deli-ri del seu públic tanca el concert amb Puedes contar. Doncs això mateix, pots comptar... i perdonin l’acudit. •

crítica de músicaEDUARD [email protected]

AMAIA MONTERO, Cançons i veu: Amaia Montero. Guitarra: Javier Pedreira. Bateria: Karlos Aranzegi. Baix: Gereñu. teClats: Alexis HernándezlloC: Teatre-Auditori de Sant CugatData: 29 de maig

el concert va ser una demostració de música senzilla, essència d’un pop estandarditzat que no es complica gaire l’existència

xERRAdA. La cantant del grup santcugatenc La Por-ta dels Somnis, Virgínia Martínez, va oferir una xer-rada en què va desvelar com és la vida d’artista, centrant-se en les dificultats que com-porta, però també explicant la seva trajectòria personal. L’acte, que va tenir lloc al Restaurant Bach Selecció el dilluns 31 de maig, forma-va part del cicle Tertúlia amb Amics, organitzat per l’enti-tat Amics de Pedra i Sang.

Martínez va destacar la importància d’una bona pre-paració en la música: “S’ha de treballar per tenir un bon

control sobre la veu”, va dir. Va observar, a més, que els errors tècnics no es poden confon-dre amb l’estil. La vocalista va combinar les seves reflexions amb la interpretació d’algu-nes cançons que l’han acom-panyat des de la infància i que

van arrencar els aplaudiments del públic present.

La propera cita del cicle serà amb l’economista Arcadi Oli-veres, que parlarà de les cri-sis que qüestionen el sistema dilluns, 7 de juny, al Restaurant Bach Selecció (19.30 h). •

La cantant Virgínia Martínez desvela detalls de la professió d’artistaC. [email protected]

La cantant, a la dreta, en un moment de la xerrada #C.M.B.

Acte. La vocalista de La Porta dels Somnis va oferir una xerrada dins el cicle Tertúlia amb Amics

TRAdICIÓ. La Casa de Cul-tura acull la recollida sim-bòlica de llenya per al foc del Canigó des del dia 1 i fins a l’11 de juny. La llenya es portarà al Canigó del 12 al 13 de juny, on el dia 22 d’en-cendrà la Flama que arri-barà a diferents municipis dels Països Catalans, entre ells Sant Cugat, el dia 23 per encendre les fogueres de Sant Joan.

La Flama del Canigó és un símbol de catalanitat i una tradició que celebra el solstici d’estiu.

Els actes de la Flama del Canigó estan organitzats per l’Ajuntament i Òmni-um Sant Cugat.

_Redacció

Comença la recollida de llenya per a la Flama del Canigó

ExpOSICIÓ. La maternitat d’Elna va acollir dones exi-liades i els seus fills al final i després de la Guerra Civil Espanyola, entre el 1939 i el 1944. Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va crear un refugi en què van néixer fins a 597 infants. L’or-ganització Memorial Demo-cràtic ha creat una exposició itinerant per donar a conèi-xer aquest cas històric a Catalunya. A Sant Cugat es podrà visitar fins al 30 de juny a la Biblioteca del Mil-lenari.

La major part dels infants nascuts a la maternitat suïs-sa d’Elna eren fills de repu-blicanes arribades des de Catalunya, tot i que també van néixer infants jueus i d’altres procedències.

El llibre de la històriado-ra Assumpta Montellà, La maternitat d’Elna, explica amb detall aquest fet de la història del segle XX.

_C. Mercader

‘La maternitat d’Elna’, a la Biblioteca del Mil·lenari

Exterior de la Biblioteca #ARXIU



Una instal·lació en la Nit de l’Art

La intervenció més original que va presidir la sala d’ac-tes de la Casa de Cultura en el transcurs de la Nit de l’Art la van fer els artistes de Firart amb el seu projec-te col·lectiu. La idea era fer desaparèixer l’objecte artís-

tic tradicional (quadre de cavallet, escultura) i substituir-lo per la creació d’un esdeveniment per la via del reciclatge. Amb la sala a les fosques, la mirada de l’espectador es dirigia cap a una instal·lació volumètrica integrada per les caixes de cartró que cada artista participant havia personalitzat amb alguns elements que l’introdueixen o formen part del procés del seu treball. Hi havia objectes materials com els pinzells, pots, gots, draps, sabatilles tacades de pintura, però també referències a la intimitat de l’espai propi, a l’atzar o al diàleg amb la història de l’art. De cada peça es desprenia una doble intencionalitat: estètica i simbòlica. D’una banda es confec-ciona una obra amb un sentit artístic i amb trets distintius. De l’altra, es projecta en l’objecte una dimensió metafòrica del fet creatiu i se sintetitza l’estadi previ a la elaboració del pro-ducte visual. La instal·lació, a manera de retaule, es va ves-tir de materials humils, quotidians, projectant la identitat de cada artista i les qualitats del col·lectiu. Va sorprendre tots els visitants. Pel fet de ser una obra efímera, ideada a propò-sit de la nit, va desmuntar-se un cop acabada la festa. No obs-tant això, en resten les imatges i les explicacions de Caroli-na Camañes. Darrere hi ha l’esforç i la col·laboració de Joan Marigot, Miquel Pellicer, Claudia Salamonesco, Maria J Bote-ro, Rafael Centelles, Mercé Graño i els altres participants i la voluntat de l’Oriol alleugerint-nos la feina. •

crítica d’artIMMA [email protected]

Firart. ‘Hi pintem molt… aquí’ #CEDIDA

INSTAL·LACIÓ ART POVERALLOC: Casa de CulturaData: Nit de l’Art

Carlos Morago, guanyador als Premis d’Art Autocugat

CERTAmEN. Els Premis d’Art Autocugat es van lliurar en el marc d’un sopar al restau·rant La Masia el dijous 27 de maig. El certamen, organit·zat per l’espai d’art Lluís Ribas i patrocinat per l’em·presa Autocugat amb la col·laboració de l’Ajuntament, consta de tres categories. El 5è Premi de Pintura de Petit Format, dotat amb 12.000 euros, el va guanyar Carlos Morago (Madrid, 1954); la 3a Beca d’Estudis Autocugat de 2.000 euros va ser per a Pau·lo Escobar·Elorza (Santiago de Chile, 1970), i el Premi a una Trajectòria, per al reco·negut pintor Antonio López (Tomelloso, Ciudad Real, 1936), que no va poder assis·tir a l’acte per problemes de salut i Julio Vaquero, també

artista, va recollir el premi en nom seu.

La categoria de petit format ha registrat enguany, en la cin·quena edició, la participació més alta, amb 506 artistes de tot el món. El jurat en va selec·

cionar un total de 26. Per veure les obres guanyadores i finalis·tes es pot entrar a la web: www.premisartautocugat.com

El jurat del ceramen esta·va format per Xavier Escura, Josep M. Negre, Josep M. Cade·

Acte. El certamen va lliurar els guardons de les diferents categories en el marc d’un sopar el passat 27 de maig

na, Carlos Velilla, Rosa Fer·rer, Joaquim Hidalgo i Lluís Ribas.

L’acte va comptar amb la presència d’un gran nombre artistes santcugatencs i cata·lans. També hi va assistir, entre d’altres, l’alcalde Llu·ís Recoder, el tinent d’alcalde de Cultura, Xavier Escura, i el gerent d’Autocugat, Josep Maria Negre, que, referint·se al món de l’art i a la situació

actual, va dir: “És el moment de donar el millor de nosaltres mateixos des de tots els àmbits: artistes, galeries, administra·cions i empreses privades”.

Tots els quadres finalistes al Premi de Pintura de Petit Format han estat exposats al Museu del Monestir. Ara es poden veure fins al 22 de juny a l’Espai Lluís Ribas, on es posa·ran a la venda. La meitat dels beneficis de cada obra anirà destinada a la Fundació Enri·queta Villavecchia, que dóna suport als infants malalts de càncer i als seus familiars. •

El jurat amb alguns dels premiats a l’entrega dels guardons #A.RIBERA

C. Mercader Boldú[email protected]

tre·Auditori, l’any 1993. Només la temporada 2007·2008 supera en quantitat de públic a aques·ta última, amb 44.516 especta·dors, xifra que es va veure redu·ïda considerablement fins als 37.069 el curs 2008·2009, coinci·dint amb l’inici de la crisi eco·nòmica.

El director, Pep Tugues, fa una valoració positiva d’aques·ta 16a temporada: “Estem satisfets perquè no només hi ha hagut una alta participació, sinó que, a més, els assistents han sortit contents i havent complert les expectatives”. A més, ha mostrat la seva confi·ança en la propera temporada i la voluntat de seguir fent del Teatre·Auditori “tot un refe·rent estatal”.

VALORACIÓ. La temporada 2009·2010 del Teatre·Audito·ri ha conclòs amb èxit. Han estat 38.154 els espectadors que han fet possible que així sigui, a més, s’ha arribat a la mitjana del 82% d’ocupació en els 60 espectacles i les 69 funcions que s’han dut a ter·me durant aquesta setzena temporada. El nombre d’as·sistents d’aquest últim curs representa la segona xifra més alta des de l’inici del Tea·

El Teatre-Auditori finalitza la 16a temporada amb 38.154 espectadors

El Teatre-Auditori #ARTUR RIBERA _C. Illana

Èxit. Es tracta del segon nombre més alt d’assistents

Mor l’actor Miquel Cors als 61 anys

miquel Cors #CEDIDA

Nacional de Catalunya. Al cinema va participar a Mi hermano del Alma, Materi·al urbano o El truco del man·co, la seva darrera pel·lícula, sota la direcció de Santiago Zannou.

òbIT. L’actor Miquel Cors, veí de Valldoreix, va morir el 27 de maig als 61 anys víc·tima d’un atac de cor.

Cors comptava amb una àmplia trajectòria com a actor de teatre, cinema i televisió i com a doblador.

La popularitat, però, li va arri·bar sobretot per interpretar a l’Antoniu, un dels prota·gonistes de la sèrie de TV3 Poblenou. La seva darrera participació teatral va ser a l’obra Escenes d’un matri·moni·Sarabanda, al Teatre _C. Mercader

Defunció. Veí de Valldoreix, va ser víctima d’un atac de cor

“És el moment de donar el millor des de tots els àmbits: artistes, galeristes, administracions i empreses”jOSEP mARIA NEgREgerent D’autOCugat



parlem de vipep [email protected]

Parada i fonda a Àustria

Abans d’escriure quelcom respecte a la gastrono-mia austríaca, ens queden dues pinzellades res-pecte als seus vins. Regió d’ESTÍRIA: Aquesta zona vinícola ocupa la part sud-est d’Àustria fent

frontera amb Eslovènia i Croàcia. Gaudeix d’un clima con-tinental i mediterrani. Quant a les varietats de raïms, al sud dominen la Gewürztraminer, la Riesling i la Chardon-nay en uns terrenys volcànics i calcaris. La zona oest, for-mada per petites vinyes, produeix el famós vi Schilcher, a partir de la varietat Blaner Wildbacher, raïm negre.VIENA: Zona situada a prop dels boscos de Viena; dels seus raïms s’elabora el reconegut vi Heurige, tota la pro-ducció del qual es comercialitza a la capital. Les varietats dels raïms blancs: Grüner Veltiner, Riesling, Müller-Thur-gan i Pinot Blanc. Raïms negres: Blauer Portugieser i St. Laurent.GASTRONOMIA: La cuina austríaca és una barreja d’es-tils i tradicions procedents de Polònia, Itàlia, Hongria i Bohèmia. Destaquem una carn guisada amb carbassa i oli d’Estíria; el Leberknödelsuppe, un brou de carn amb petites Knödel, mandonguilles de fetge assaonades amb julivert i marduix; el Tafelspitzmist Gröste, plat d’anolls tallats en llenques gruixudes, es bull i se serveix amb patates gratinades, pomes i una salsa de raves picants; el Goulasch és un gran protagonista; per tant, reconeixem que la carn és el gran referent de la taula. Ara bé, les pos-tres tenen una carta molt extensa, suggestiva i apetitosa, especialment a Viena. •

El Terra Dolça tanca la celebració del seu cinquè aniversari

Jornada. Dissabte passat es van organitzar les últimes activitats de celebració, amb una mostra variada de la cultura catalana

CommemoraCió. L’espai gastronòmic i cultural Ter-ra Dolça va tancar dissabte les activitats de celebració dels seus cinc anys. A les cinc de la tarda, van comen-çar el conjunt d’actes, que van consistir en una mos-tra variada de la cultura catalana.

Els Bastoners de Sant Cugat de la Unió i el grup Mediterrània van iniciar la jornada festiva a la pla-ça de Sant Pere, oferint un espectacle de ball davant d’un centenar de perso-nes. A continuació, els més petits van disfrutar de l’ac-tuació de titelles d’El Lla-dres dels Guants Blancs al local del Terra Dolça. La companyia In-fusió Tea-tre va presentar l’esceni-

ficació de la poesia Un gran bosc de paraules, de Miquel Martí i Pol. Un sopar popu-lar a la fresca i un concert de rumba catalana a càrrec de Tabaloko i Rumb al Bar van posar el punt i final a la cele-bració dels cinc anys d’exis-tència del Terra Dolça.

Balanç i futurEl responsable del Terra Dol-ça, Guim Pros, valora de for-ma “molt positiva” els cinc anys de l’entitat, principal-ment per la quantitat d’ac-tivitats que s’han realitzat. La implicació dels ciutadans

en les activitats que oferei-xen és alta i aquest fet també el valora molt positivament Pros. De cara a un futur pro-per, la intenció del responsa-ble del Terra Dolça és poten-ciar la música en directe i el teatre, que no ha tingut gai-re presència en els darrers anys. A més, en una entre-vista al DIARI DE SANT CUGAT, Pros va reconèixer que li agradaria que l’any 2020 el Terra Dolça fos una cooperativa.La propera activitat de l’es-pai cultural és el dissabte 12 de juny, quan s’organit-za la Nit de contes per adults amb Misèria i Companyia i els seus Contes estripats, una barreja d’historietes on s’en-trellaça la màgia de la músi-ca amb els contes que ens agraden. L’acte tindrà lloc al local d’Enric Granados, 8, a partir de les 23 h. •

bernat [email protected]

Pros preveu potenciar el teatre i la música en directe # LL.LL.



L’autor del costumari de Sant Cugat (II)

F ou el monjo Pere Ferrer, traspassat el 1231, n’ignorem l’any del naixement. L’alta admi·ració que el Monestir li professà resta palesa en la làpida de la sepultura, que Efrem Comp·

te situa al claustre, però que, al segle XVIII –quan l’il·lustre historiador Jaime Vilanueva ens visità– ja no hi era, però ens diu el lloc i la transcriu: “Hállase en la parte exterior de la pared colateral de la iglesia”. Hipò·tesi: la sepultura amb les restes devien seguir soter·rades al pati del claustre: Una més entre les trobades en la darrera gran “remenada” d’aquest espai a finals del XX? I la làpida, on anà a raure, després? Sense res·posta! Sabem el que en llatí deia bellament. La tra·duïm: “Aquest, a qui aquesta tomba guarda, l’assere·ni el Crist per damunt dels estels. Natural de Tàrrega, de l’orde de sant Benet. La divina gràcia l’emplenà de grans dons. Ple de la llei sagrada, assenyat en les paraules i en la veu, pronuncià sermons claustrals i sinodals, confegí versos, ritmes i proses. Ací, hi ha un llibre testimoni, que dóna consol als tristos. Visqué amb pietosa ment i vera i excel·lent saviesa. És Pere, dit Ferrer. Sigui beneït. Morí el 8 dels idus de juliol.

Any de l’Encarnació del Senyor del 1231”.Aquest: “Ací hi ha un llibre” –com destacant·ho– bé podria referir·se al costumari! No coneixem ni l’edat ni l’any d’entrada del monjo al Monestir, però, sí dades lligades a la seva vida monacal: el 1203, ja hi era? El document és ambigu, parla d’un tal Ferrer o Ferrarius: cognom ben comú llavors i ara. Clarament, abans del 1209, sent nomenat prior de Sant Pau del Camp, res·ponsabilitat que suposa uns precedents exemplars de vida monàstica. Recordem el fet: els prohoms de Barcelona, cansats de com hi va de malament tot a Sant Pau –del qual són patrons– el posen sota la plena jurisdicció del de Sant Cugat, sufragani, com el de Sant Llorenç i altres. També apareix ostentant importants càrrecs: jutge, procurador...Però ens interessa reblar el clau sobre aquesta assumpció de Sant Pau per part de Sant Cugat, que tampoc devia ser el cel a la terra, arrossegant, si més no, els propis problemes, habituals en tota vida comu·nitària! Però diria que en aquests moments no greus, en cas contrari, els prohoms barcelonins no ens l’hau·rien confiat: n’hi havia d’altres de monestirs benedic·tins i propers! Conclusió. Respectant els qui pensen diferent –recolzant·se en les paraules de l’autor en l’endreça a l’abat: “La necessitat de superar els dife·rents parers entre uns altres”–, que, llegit tot el cos·tumari, no en veiem cap de greu, i ens ho confirma la confiança dels prohoms barcelonins en la capacitat jurídica i religiosa que els mereix Sant Cugat. Enho·rabona: malgrat els dolgui als afeccionats, més avi·at, a ser profetes de calamitats! De tant en tant, també se’n troben, de bones hores...! •

de lluny i de propPere ViVó[email protected]

Aquest, a qui aquesta tomba guarda, l’assereni el Crist per damunt dels estels...

PORTES OBERTES. La Sala Rusiñol i la Canals Gale-ria d’Art participaran en la tercera edició de La fes-ta de les galeries d’art, que se celebrarà el 5 de juny a tot Catalunya i per prime-ra vegada separada de la Nit dels Museus. Des de les cinc de la tarda i fins a la mitjanit, galeries de tot el país obriran les seves por-tes amb l’objectiu d’acostar-se a un públic més familiar i estimular l’interès per les exposicions d’art. El direc-tor de Canals Galeria d’Art,

Josep Canals, explica que “la creació és una cosa positiva de la crisi, perquè il·lusiona el país”. L’associació Art Catalunya és l’organitzado-ra de la jornada, i han remar-cat que el fet de separar-ho de la Nit dels Museus és positiu per a les galeries.

El director de Canals Gale-ria d’Art destaca que la jor-nada servirà per “donar a conèixer la tasca de les gale-ries a un públic més famili-ar”. A més, va recordar que aquests espais ofereixen la moda actual de l’art, i no el patrimoni històric, com els museus.

La jornada tindrà un caràcter ludicofestiu, i a les prop de 80 galeries que s’ad-hereixen a La festa de les gale-ries s’oferiran espectacles de teatre, música i dansa. A Sant Cugat, s’oferiran visites guiades a la Sala Rusiñol i a Canals Galeria d’Art a les 19 i a les 21 h, a càrrec del Club TR3SC. A més, les dues gale-ries oferiran dues obres de teatre per als més petits. •

Rusiñol i Canals se sumen al dia les galeries catalanes

Més de 80 establiments s’afegeixen a la jornada #ARXIU

Bernat [email protected]

Jornada. El 5 de juny, la festa de les galeries d’art

ARTS PLÀSTIQUES. La Casa de Cultura acull la mostra anu-al dels treballs plàstics dels alumnes del Taller Triangle, que enguany celebra els 25 anys. Unes 155 obres formen l’exposició, que gira entorn del tema de la nit i els seus elements. Les tècniques de fang i paper encolat han estat les més utilitzades pels alum-nes del taller durant el curs i

les majoritàries en la mostra de la Casa de Cultura, que es podrà visitar fins a mitjans de juny. A més dels treballs dels alumnes, també s’exposa un conjunt de fotografies de Pere Formiguera sobre el dia a dia del Taller Triangle. Dimarts vinent, dia 8 de juny, l’entitat ha organitzat una visita guia-da per l’exposició.

La Casa de Cultura acull els treballs dels alumnes #LLUÍS LLEBOT

_B. Bella

El Taller Triangle ofereix la 25a mostra

L’artista Lourdes Déu porta els seus laberints a OdóArt

ART. El dia 3 de juny es va inaugurar a l’espai OdóArt, a Creàpolis, l’exposició de pintura Quatre, set, onze, de l’artista catalana Lourdes Déu. A la mostra hi trobem 9 obres, quatre de les quals han estat confeccionades per a aquesta exposició, on els laberints són el punt en comú. “A la nostra vida sem-pre estem a la recerca del bon camí, i els laberints represen-ten aquesta cerca”, explica Lourdes Déu.

La pintora ha destacat al DIARI DE SANT CUGAT la importància de la mitolo-

gia grega en la nostra vida i ha assegurat que l’essència de les llegendes es troba en tots els humans. Per tot això, a la primera obra de l’exposi-ció hi trobem detalls mitolò-gics que inicien el camí per les altres obres.

Déu ha reconegut que fa temps que treballa els labe-rints i que els seus quadres són una representació sim-bòlica, ja que vol mostrar que la vida és una constant elec-ció de camins. La col·lecció romandrà a OdóArt fins al dia 30 de juliol.

La col·lecció es podrà veure fins al 30 de juliol #ARTUR RIBERA

_B. Bella

Mostra. La pintora exposa la seva obra sobre la recerca dels bons camins



Manual d’emocions

P er cinquena vegada, el Grup de Teatre Social de Femarec, que dirigeix Glòria Rognoni, porta el seu nou espectacle a Sant Cugat i, en aquesta oca-sió, amb l’agradable sorpresa d’una presentadora

excepcional, Mont Plans, que feia pocs dies havíem vist en una funció en el mateix escenari. L’actriu situa un públic ja preparat en la clàssica disjuntiva de diferents o iguals i demana participació, però potser n’hi va haver tanta que fa que, en algun moment, els actors perdin el ritme, un rit-me difícil per si mateix i que, segur, la pròpia directora ha imposat per, després, deixar que siguin ells mateixos, els actors, els que donin la cadència pròpia. Com sempre, Rognoni fa jugar des de la immediatesa i els fets quotidi-ans, establint una línia de gags que es projecten des de les coses més elementals fins a les més profundes de l’àni-ma humana. Sempre penso que els guions de Rognoni són el fruit de posar-se davant dels seus actors i actrius com qui es posa davant d’una pàgina en blanc i pensa: I ara

què? I suggerir, donar pautes per, a partir de les reacci-ons, començar a bastir un espectacle que sempre respon a la mateixa qüestió: com ho puc fer per viure i ser feliç, com ho puc fer per estimar i ser estimat, des de la meva única, indestriable, manera de ser? Tots neixem sense manual d’instruccions i les que ens van donant, segons on neixes, segons de qui neixes, segons com ets en néixer, no acostu-men a servir del tot. Sempre cal posar-hi audàcia, esforç, intenció, voluntat, intuïció, saviesa, humor, molt d’hu-mor, i amor, molt i molt d’amor. Els nois i noies de Fema-rec, Lídia, Andreu, Xavier, Meritxell, Albert, Jordi, Anabel, Sandra, l’altre Jordi, Marga i la Montse, escriuen la seva obra des d’un escenari que els fa diferents del seu dia a dia, i els acosta des de la cançó, des del ball, des de la imi-tació (amb un rei impagable), des de la mímica i la paraula a vegades expressada amb dificultat, des de la confronta-ció amb ells mateixos, amb les ombres de la nova cova de Plató, des de la passarel·la revisteril o la comparació amb els altres animals, aquells que en diem irracionals, per distingir-los de nosaltres. Les preguntes o manifestaci-ons elementals no ho són quan el que es fa surt de la veri-tat interior, des de les emocions sense manual d’instruc-cions. Gabriel Magalahes, l’escriptor portuguès, deia fa poc: “L’altre dia vaig sortir de casa a la recerca d’una cosa veritable i no en vaig trobar ni una. Coses reals sí que n’hi havia, és clar”. Jo li aconsellaria a Magalhaes que anés a veure una representació de Femarec i de Glòria Rognoni. De veritats en trobaria. •

crítica de teatreEDUARD [email protected]

MANUAL D’INSTRUCCIONS, Femarec. Grup de Teatre Social. Guió i Direcció: Glòria Rognoni. intèrPrets: Lídia Álvaro, Andreu Buxó, Xavier Castany, Meritxell Esturo, Albert Férriz, Jordi Juncàs, Anabel López, Sandra Martín, Jordi Meca, Marga Padrós i Montse VidalLLOc: Teatre-Auditori de Sant CugatData: 23 de maig

Mont Plans situa un públic ja preparat en la clàssica disjuntiva de diferents o iguals i demana participació

LLIBRE. L’historiador sant-cugatenc Jordi Casas ha escrit i editat el llibre Les noies de la Rambla, una aproximació al vessant més humà de les subsaharianes que exerceixen la prostitu-ció al centre de Barcelona. Casas explica que el llibre es divideix en dues parts: la

primera és el relat d’una expe-riència personal amb les pros-titutes, i la segona part con-sisteix en un treball de docu-mentació sobre la situació de les subsaharianes a les Ram-bles. “He intentat descriure la situació personal de les noies” que no tenen “documentació i estan sent explotades”, des-taca l’escriptor. Casas lamen-ta que aquest col·lectiu esti-gui estigmatitzat i apunta que el seu llibre vol donar una visió diferent a la que donen els mitjans de comunicació d’aquesta situació.

Dimecres vinent, dia 9 de juny, la llibreria Mythos acollirà a les vuit del ves-pre la presentació de l’obra, amb la presència de Jordi Casas. •

Casas relata la realitat sobre la prostitució a les Rambles

‘Les noies de la Rambla’ és l’obra escrita per l’historiador #ARXIU

Bernat [email protected]

Presentació. El dia 9, a les 20 h, a la llibreria Mythos

OBRA. L’exrector de Sant Cugat Pere Vivó ha publi-cat un petit llibre on fa un viatge per tots els racons del Monestir de la ciutat. El claustre del monestir de Sant Cugat. De porta en porta és una obra on combina l’expli-cació dels elements arquitec-tònics (façanes, columnes, el Claustre...) i anècdotes i episodis històrics que han viscut les parets de l’edifi-

ci religiós. Coneixarem el portal mutilat o la galeria de l’església de més de prop. Al mateix temps, Vivó repassa fets històrics, com les ordres de Felip V de destruir una part de la construcció després de la Guerra de Successió. Els bene-ficis de l’obra, editada per Edi-torial Mediterrània, es desti-naran íntegrament a Càritas Parroquial.

L’exrector publica un llibre sobre tots els racons del Monestir

Imatge del Monestir #ARXIUFOTO _Redacció

Fets. Pere Vivó també descobreix episodis històrics

LLENGUA. La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha engegat la campanya Encomana el català, que pretén potenciar l’ús de la llengua. Sant Cugat acolli-rà la festa principal de la campanya el dia 18 de juny a la plaça de l’Om. L’acti-vitat central serà un kara-oke amb temes en català, que tindrà lloc a partir de les 17.30 h, amb la presència de l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i la directo-ra de Planificació i Foment de la Secretaria de Política Lingüística, Paquita San-vicén. El motiu pel qual es fa un karaoke és que es vol potenciar l’ús del català en els àmbits, com el del kara-oke, on es té tendència a uti-litzar el castellà. L’activi-tat forma part d’una tan-da de 20 karaokes populars i 40 tallers de sensibilitza-ció adreçats a col·lectius específics, perquè prenguin consciència de no canviar la llengua en segons quines situacions. Al final, els par-ticipants podran assabo-rir un tastet gastronòmic intercultural que s’oferirà a la mateixa plaça de l’Om.

_B. Bella

Un karaoke potenciarà l’ús del català a la plaça de l’Om



Dijous 10, 19.30-22.00 h. Cinema. El cicle Cinema d’Autor projecta la pel·lícula Garbo, del director Edmon Roch. Sorprenent documental que narra la insòlita i desconeguda història de Joan Pujol, un espia doble barceloní que va enganyar tothom, entre ells els nazis. Guanyadora del Goya i el Gaudí. Preu: 4 euros. CInemes De sant Cugat Pl. GAbRiEl fERRAtER

selecció de llibres relacionats amb el tema tant per a adults com per a infants.patI De llIbresxERRiC, 22, bAixoS

12.30 h. Concert. Eliah en concert. Dins el cicle Vermouth-Concert a El Siglo.sala el sIglo merCantICRiuS i tAulEt, 120

19.00 h. Ball. ballada de sardanes, a càrrec de la cobla Ciutat de Cornellà.pl. D’oCtavIà

19.00 h. Cinefòrum. The Age of Stupid. Any 2055: Per què no vam parar el canvi climàtic a temps?, a càrrec de la fundació terra. Dins els actes del Dia Mundial del Medi Ambient. Activitat adreçada a persones majors de 13 anys.Casa De CulturaJARDinS DEl MonEStiR

19.30 h. Exposició. inauguració de l’exposició Catalunya pinta, amb obres de Domènec fita, fornells-Pla,

Grau-Garriga, Amèlia Riera i Gerard Sala. Catalunya pinta és una proposta que presenta aquesta galeria de Sant Cugat com a final de temporada i amb la qual incideix en la importància que avui tenen els artistes catalans, a escala nacional i internacional.Canals galerIa D’artCARRER DE lA CREu, 16

22.00 h. Teatre. Jurat popular (dotze homes sense pietat), de Reginald Rose. Preu: 6 euros, jubilats i estudiants 4 euros. també diumenge, a les 19 h.Casal Cultural De vallDoreIxSAnt AlbERt, S/n

Diumenge09.00 h. Visita guiada. Cloenda de les passejades per Collserola. Visita guiada al Monestir de Sant Cugat i a la Casa Abacial. itinerari a peu. Guia: Domènec Miquel.Club muntanyenC sant Cugat

PlAçA DE lA VilA, 2

10.00 h. Art. Mostra de firart al carrer. De 10 a 14 hsantIago rusIñol

11.00 h. Portes obertes. Portes obertes a la capella de Sant Domènec. D’11 a 13 hCapella sant DomèneC

11.00 h. Visita guiada. Què bevien els monjos. Visita guiada amb tast de vi. Dins la programació de Vinya i Vi a Collserola. Cal fer reserva prèvia a l’oficina de turismemuseu De sant CugatMonEStiR

12.00 h. Infantil. Ser un bon pagès. Gimcana infantil. Dins la programació de Vinya i Vi a Collserola. Cal fer reserva prèvia a l’oficina de turisme museu De sant CugatMonEStiR

12.00 i 18.00 h. Teatre de carrer. Lo Monstre, a càrrec de l’Efímer. un titella articulat de quatre metres de llargada

per dos d’altura, Lo Monstre, prendrà vida pels carrers de Sant Cugat. Dues sessions a les 12 i a les 18 h.plaça Del reI

12.00 h. Visita guiada. Portes obertes i visita guiada a l’exposició permanent Oració, treball i poder.museu De sant CugatMonEStiR

Dilluns19.30 h. Tertúlia. Les crisis que qüestionen el sistema, a càrrec d’Arcadi oliveres, economista, premi extraordinari Ciutat de Sant Cugat 2010, activista per la pau.baCh seleCCIóPl. oCtAVià

Dimecres20.00 h. Literatura. Presentació del llibre Les noies de la Rambla, de Jordi Casas.llIbrerIa mythosSAntA MARiA, 24

Dijous19.00 h. Conferència. El mosquit tigre, a càrrec d’Eduard Monsonís. la vida del mosquit tigre: on viu, què necessita i com podem evitar-ne la proliferació.Casa De CulturaJARDinS DEl MonEStiR

19.30-22.00 h. Cinema. El cicle Cinema d’Autor projecta la pel·lícula Garbo, del director Edmon Roch. Sorprenent documental que narra la insòlita i desconeguda història de Joan Pujol, un espia doble barceloní que va enganyar tothom, entre ells, els nazis. Preu: 4 eurosCInemes De sant CugatPl. GAbRiEl fERRAtER

Propostes per a la setmana

Divendres20.00 h. Cinema. El cinema d’Àlex Barnils. Curtmetratges de ficció i documentals, on la veritat i la falsedat es barrejaran... o no.Casa De CulturaJARDinS DEl MonEStiR

21.00 h. Concert. Concert de primavera, a càrrec de les corals Sant Cugat del CMSC i xiribec de Castellar, i l’orquestra de Cambra de Sabadell.monestIr De sant Cugat

Dissabte10.30 h. Visita guiada. El Palau Abacial. Conèixer-ne, a través dels seus vestigis romànics, gòtics i barrocs, l’evolució i descobrir espais inèdits on potser es va amagar el tresor de Sant Cugat. Cal fer reserva prèvia. Preu: 5 euros (menors de 7 anys, gratuït).ofICIna De turIsmeJARDinS DEl MonEStiR

11.00 h. Visita guiada. El costumari de Sant Cugat. Conèixer detalls de la vida quotidiana dels monjos, els seus hàbits davant la taula i el menjar, els preceptes de la regla benedictina, les seves tasques, i imaginar com eren les dependències claustrals. Cal fer reserva prèvia. Preu: 5 euros (menors de 7 anys, gratuït).ofICIna De turIsmeJARDinS DEl MonEStiR

12.00 h. Visita teatralitzada. Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot... A càrrec de Mira-sol teatre. Preu: 2 eurosofICIna De turIsmeJARDinS DEl MonEStiR

12.00 h. Xerrada. Parlem de llibres, parlem de bolquers. Ha arribat el moment que el/la petit/a deixi els bolquers? Presentació d’una bona

per Carlos Illana redacció@premsalocal.com

Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda

Monzó

l’any 1990 vaig tenir la sort de conèixer en Quim Mon-

zó i treballar-hi. En Quim havia fet la versió catala-na de l’obra Woza Albert! de Percy Mtawa, dirigida per Peter Brook i progra-mada al Romea en anglès sud-africà, i a mi em va tocar anar clavant les fra-ses dels actors des de cabi-nes. Va ser la meva pri-mera incursió professio-nal en el món del teatre i la veritat és que m’ho vaig passar molt bé, i per arro-donir l’experiència, el meu primer fill, Seán, va néixer unes hores després de l’última funció. Al cap de dos anys, em van fit-xar per escriure un article sobre el panorama teatral a la Ciutat Comtal per al

llibre Time Out Guide to Barcelona i, poc després, vaig començar a treballar al Teatre-Auditori. Recor-do que, en arribar a Barna l’any 1985, em vaig posar a aprendre català llegint contes d’en Pere Calders (Invasió subtil…) i d’en Quim (L’illa de maians) i amb l’ajut del Teach Your-self Catalan de l’Alan Yates (on m’havia iniciat en la matèria amb la sug-gestiva frase: “Estic dispo-sat a sortejar la cabra”). Tornant al Quim i al Romea, fa poques setma-nes hi va fer una ponèn-cia amb en Carles Canut titulada Per què no vaig al teatre. Tan divertit com discutible, en podeu veu-re un resum realitzat per Teatralnet TV al YouTu-be. També hi surt l’amic Pep Tugues. Visca Mon-zó! Visca Brook! •[email protected]

“Estic disposat a sortejar la cabra”,my first encounter with catalan

backstagegeralDfannon

Agenda cultural



cap de setmana en un hotel de muntanya on van anar 20 anys enrere.yelmo: Dies 4-7-8-9: 17.00 - 18.50 h. Dies 5-6: 16.30 - 18.30 h. Dia 10: 17.45 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

StreetDanCe 3D. Directors: max Giwa, Dania Pasquini. Amb: Charlotte Rampling, Rachel mcDowall, Chris Wilson. Per guanyar el campionat de street Dance, un grup de nois es veu obligat a col·laborar amb els alumnes del royal Dance school.CinesA: Dia 4: 17.00 - 19.30 h. Dies 5-6: 19.30 h. Dies 7-8-9-10: 17.00 h

Telèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: Dies 4-7-8-9-10: 20.15 h. Dia 5: 20.30 - 22.45 h. Dia 6: 20.30 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

the CrazieS. Director: Breck eisner. Amb: Timothy olyphant, Radha mitchell, Danielle Panabaker. alguna cosa està afectant els ciutadans d’un poble i els converteix en éssers completament bojos.yelmo: Dies 4-7-8-9: 20.40 - 22.50 h. Dies 5-6: 20.35 - 22.50 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

PrinCe of PerSia. Director: mike newell. Amb: Jake Gyllenhaal, Gemma Arterton, Ben Kingsley. Un príncep una mica brètol es veu forçat a unir-se a una misteriosa princesa per fer front a forces fosques.

CinesA: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 hTelèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: Dies 4-7-8-9-10: 17.20 - 20.00 - 22.30 h. Dies 5-6: 15.50 - 18.05 - 20.25 - 22.40 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

two loverS. Director: James Gray. Amb: Joaquin Phoenix, Gwyneth Paltrow, Vanessa shaw. leonard, un jove trastornat, torna a la casa de la seva infància després de fracassar en el seu intent de suïcidi.yelmo: Dies 4-7-8-9-10: 19.50 - 22.35 h. Dies 5-6: 20.30 - 22.45 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

robin hooD. Director: Ridley scott. Amb: Russell

Crowe, Cate Blanchett, Vanessa Redgrave. a l’anglaterra del segle Xiii, robin i la seva banda de lladres fan front a la corrupció i encapçalen una rebel·lió contra la corona.CinesA: Dies 4-5-6: 22.00 h. Dies 7-8-9-10: 19.10 - 22.00 hsessió golfa DissabTe: 00.45 hTelèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: 19.15 - 22.20 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

el Plan b. Director: Alan Poul. Amb: Jennifer lopez, Danneel Harris, eric Christian olsen. Després d’haver de sortir amb nois durant anys, Zoe no està disposada a continuar esperant que aparegui la parella perfecta.yelmo: 17.10 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

Un CiUDaDano ejemPlar. Director: F. Gary Gray. Amb: Gerard Butler, Jamie Foxx, michael Gambon. És la història d’una revenja, la d’un pare i marit que, fa deu anys, va perdre la dona i la filla, brutalment assassinades. yelmo: Dies 4-7-8-9-10: 17.40 h. Dies 5-6: 15.55 - 18.10 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

QUe Se mUeran loS feoS. Director: nacho G. Velilla. Amb: Hugo silva, Javier Cámara, Tristán Ulloa. eliseo pensa que el pitjor de la seva vida encara ha d’arribar, i nati, en canvi, creu que encara ha d’arribar el millor de la seva vida. yelmo: Dies 5-6: 16.10 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

aliCia en el PaíS De laS maravillaS. Director: Tim Burton. Amb: Helena Bonham Carter, Johnny Depp, Alan Rickman. alicia corrent darrere d’un conill blanc cau al país de les meravelles.yelmo: Dies 4-7-8-9-10: 18.00 - 22.45 h. Dies 5-6: 16.00 - 18.15 - 22.45 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

Cinema a Sant Cugat

eStrena. laSt Song (la última CanCión). Director: Julie Anne Robinson. Amb: miley Cyrus, Greg Kinnear, Bobby Coleman. en una petita localitat costanera del sud dels estats Units, un pare fins ara poc present té l’oportunitat de passar l’estiu amb la seva filla, una adolescent bastant hostil que hagués preferit quedar-se a nova York. CinesA: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 hsessió golfa DissabTe: 01.00 hTelèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: Dies 4-7-8-9-10: 17.30 - 20.00 - 22.45 h. Dies 5-6: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

eStrena. Sexo en nUeva York ii. Director: michael Patrick King. Amb: sarah Jessica Parker, Kim Cattrall, Kristin Davis. la trama gira al voltant de la vida de Carrie i big, que s’acaben de casar, així com de les seves esporàdiques temptacions que poden acabar destruint el matrimoni. CinesA: 16.00 - 19.00 - 22.00 hsessió golfa DissabTe: 01.00 hTelèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: 16.45 - 19.30 - 22.15 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

legión. Director: scott stewart. Amb: Dennis Quaid, Paul Bettany, Kevin Durand. Després que Déu perdi la seva fe en la humanitat, l’arcàngel Miquel és l’únic que es troba entre els éssers humans i l’apocalipsi. CinesA: sessió golfa DissabTe: 01.00 hTelèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: Dies 4-7-8-9-10: 17.30 - 19.30 - 22.40 h. Dies 5-6: 18.15 - 20.15 - 22.30 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

jaCUzzi al PaSaDo. Director: steve Pink. Amb: John Cusack, Chevy Chase, Crispin Glover. Tres amics de l’institut que fa temps que no es veuen decideixen passar un

eStrena. kiCk aSS. Director: matthew Vaughn Amb: nicolas Cage, Aaron Johnson, Chloe moretzyelmo: Dies 4-7-8-9-10: 17.15 - 19.45 - 22.30 h. Dies 5-6: 15.50 - 18.05 - 20.20 - 22.40 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

en català

viatge màgiC a àfriCa 3D. Director: Jordi llompart. Amb: eva Gerretsen, Raymond mvula, leonor Watling. (doblada al català). Jana, una nena de 10 anys, inicia un viatge fantàstic per Àfrica a la recerca d’un nen que va conèixer en un hospital. CinesA: Dies 5-6: 17.00 hTelèfon reserves: 902 33 32 31

la bellesa de les emocions

g ir radical en la filmografia recent del director nord-americà James Gray (autor de thrillers com Cuestión de sangre o La otra cara del crimen), Two Lovers és un drama romàntic, intimista i

fosc, que adapta lliurement Noches blancas, relat breu de Fiódor Dostoievski.El resultat és un elegant viatge a través dels fràgils parat-ges interiors que configuren el laberint emocional del pro-tagonista, un jove afectat pel trastorn bipolar. La merave-llosa i absorbent composició de Joaquin Phoenix dibuixa matisos infinits a un personatge que es debat constant-ment entre dues realitats: la que la seva convencional família (uns pares extremament protectors i controla-dors) espera que visqui i la que ell mateix anhela viure. Aquesta dualitat s’expressa també a través del seu debat entre dues dones: una, una Gwyneth Paltrow misteriosa, angelical i esbojarrada que ha conegut casualment, i l’al-tra, una dolça Vinessa Shaw, noia conservadora i estable escollida per la família. La pel·lícula aconsegueix fer-nos partícips dels dilemes, anhels i emocions del protagonista, gràcies a unes actua-cions impecables i realistes, i gràcies també a l’atmosfera íntima i càlida, que es manté al llarg de tot el metratge. Ens trobem davant d’una obra audiovisual que carre-ga anímicament totes les seves imatges, transmissores absolutes de la història que narren i de les emocions que l’acompanyen. •

crítica de cinemaDiAnA [email protected]

Una escena de la pel·lícula #CEDIDA

two loverS (eUa, 2008). DireCTor: James Gray inTèrPreTs:oaquin Phoenix, Gwyneth Paltrow, Vinessa Shaw, Isabella Rossellini MÉs info: www.widepictures.es/twolovers

StreetDanCe 3DDia 4: 17.00 - 19.30 h. Dies 5-6: 19.30 h. Dies 7-8-9-10: 17.00ToTs els PúbliCs

legiónsessió golfa DissabTe: 01.00 hMaJors De 16 anYs

laSt Song16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 hsessió golfa DissabTe: 01.00 hToTs els PúbliCs

Sexo en nUeva York ii16.00 - 19.00 - 22.00 hsessió golfa DissabTe: 01.00 hMaJors De 12 anYs

EL CINEmA DE CASA TEVAP

Parking2 h gratis

CEDimarts dia

de l’espectadorCarnet d’estudiant

universitari

65 CARNETJOVE

Carnet mésgran de 65 anys

Accéssosminusvàlids

carnetjove

VA 1 2

Vendaanticipada

Sessionsnumerades

Pagament ambtargeta crèdit


46 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 22 | Esports_ 26 | Cultura_ 38 | Passatemps


Fòrum_

Notícies_

Agenda_

Cinema_

Tecnologia_

Esports...

www.totsantcugat.cat

receptaMARIA ÀNGELSQUADRAS

Passatemps Un dels esdeveniments culturals per excel·lència del municipi. Un sorteig, un qüestionari i més de 1.000 metres quadrats d’ex-posicions caracteritzen aquesta nit “diferent”.Solució de la setmana anterior: Club Muntanyenc Sant Cugat

si l’encertes...

Àries 21/3 al 20/4Teniu Mart a favor vostre i això us dóna facilitats a l’hora d’enfrontar-vos amb els problemes i, sobretot, a posar lleis en el tema de parella, on sembla que les coses estaven massa passives i s’hi ha de fer alguna cosa per ambientar-ho.

Taure 21/4 al 20/5Aneu força bé en tema de feina i això és bo, si més no en aquest aspecte esteu més segurs i això us dóna més estabilitat. Teniu uns dies en què haureu de fer cas a les vostres intuïcions, ja que afinareu molt bé en les intencions dels altres.

Bessons 21/5 al 21/6Comenceu bé aquests dies, sobretot en el tema de parella, on les coses aniran rodades, tot i que haureu d’anar amb compte amb el que dieu, ja que serà fàcil posar-hi la pota fins al capdamunt. En el camp dels amics pot passar el mateix.

Cranc 22/6 al 22/7Us sentireu especialment guapos i us miraran més del normal, aprofiteu-vos-en que això no passa sovint. Per altra banda, heu d’estar una mica pendents de la famí-lia, que últimament necessiten una mica dels vostres consells i la vostra opinió.

Lleó 23/7 al 23/8Necessiteu sortir de la rutina i això us por-tarà a fer alguna animalada, cosa que us anirà bé per desfogar-vos i per sentir-vos amb les piles carregades per començar de nou. I és que, de vegades, és bo fer alguna cosa diferent i una mica atrevida.

Verge 24/8 al 23/9Vosaltres estareu una mica revolucio-nats i direu tot el que penseu de tot i en certa manera ja està bé, però fins a un cert punt, ja que sense voler podeu ser una mica ofensius. Sort que tindreu molt bona relació amb la mare.

Balança 24/9 al 23/10Amb tota la tranquil·litat del món estareu fent recompte de la vostra vida i mirareu què és el que ha sortit millor i en què us heu equivocat. No cal pensar tant ni ana-litzar tant que el que està fet fet està.

Escorpí 24/10 al 22/11Estareu especialment crispats a casa amb la família, us heu d’agafar les coses amb calma, que no tot ho fan expressament per tocar-vos la moral, de vegades un fa coses pensant que és el millor i després s’adona que no ha sortit com pensava.

Sagitari 23/11 al 21/12Tot i que el més segur és que no us deixin fer el que us ve de gust, no patiu, perquè us ho passareu la mar de bé amb els dies que se us plantegen. Els vostres amics ja faran la feina i estareu ben distrets, què més voleu?

Capricorn 22/11 al 20/1Aneu amb molt de compte amb els diners, tenen ganes de fugir de la vostra butxaca i els haureu de controlar. Per altra banda, al llarg d’aquests dies ensenyareu molt la vostra personalitat o el vostre caràcter.

Aquari 21/1 al 19/2Us serà molt fàcil escriure per expressar-vos i això cal fer-ho servir. No sempre sabem plasmar el que pensem en un paper i quan ens és fàcil s’ha d’aprofitar. Tindreu molt bon rotllo amb els germans.

Peixos 20/2 al 20/3Teniu molt bons dies en l’aspecte sexual. També ho teniu bé en el camp dels diners i de la feina. Són uns dies per aprofitar i no parar de fer coses, perquè us sortiran bé sense gaire esforç.

mots encreuats signesBRUIxot REBEL. [email protected]

Per començar el plat, piqueu la ceba, l’all tendre i un parell de tires de cansala-

da, tot ben petit.Poseu-ho en una casso-la amb l’oli calent i deixeu-ho sofregir una estona per-què agafi color. Alesho-res incorporeu-hi les faves, tapeu-ho i feu-les cou-re uns 10 minuts (si voleu, podeu afegir-hi una mica d’aigua perquè es facin una mica més bé). Tot seguit, tireu-hi la menta picada, la botifarra negra talla-da petita i una mica de sal. Passats 5 minuts ja ho podreu servir.* Van ser els romans els que acostumaven a posar una fava als tortells, amb la diferència que a qui li tocava el tros que amaga-va la fava, es convertia en el rei de la festa.

Faves ofegades

INGREDIENTS: 1 kg de faves tendres 4 alls tendres 4 cebes tendres 100 g de botifarra negra100 g de cansalada 1 brot de menta fresca 2 cullerades d’oli d’oliva

1 2 3 4 5 6 7

Per pau Vidal, ACpG

8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Problema núm. 28Juguen blanques i guanyen

Solució al problema de la setmana anterior:1. D d8 + R x d82. A g5+ (escac doble) Re8 ( si juguen Rc7 3. Ad8 escac i mat)td8 ++ escac i mat

escacsLLIÇONS D’ESCACSTEMES TÀCTICSCombinacions de mat (VIII)Una altra possibilitat d’atac al rei és la possibilitat d’obligar el contrari a canvi-ar la casella de “fuga”. En aquesta posició es combina aquesta idea amb l’atac sobre l’últim defensor. 1. d6 – d7 Cc5 x d7 (Jugada obliga-da, perquè si 1 ... Tx d8 2. e x d8 = Dama i MAT)2. De8 x c8 + Rb8 x c83. Te1 – e8 MAT. (I el rei negre no pot sortir per la casella e7, perquè hi ha el cavall)

Secció d’Escacs de La Unió Santcugatenca

18 anys d’història de Sant Cugat,

amb un clic!T’has perdut alguna notícia? Vols consultar algun reportatge? No recordes què va passar?

Ho trobaràs tot a l’hemeroteca del

Si estàs interessat en els escacs i vols jugar-hi o vols informació de les diferents activitats que organitzem, pots passar els divendres, de 18 a 20 h, per La Unió.

t8

7

6

5

4

3

2

1

A B C D E F G H

t8

7

6

5

4

3

2

1

A B C D E F G H

loo

pj

ppp

r

wlbo tj

r op p rp p

k

HORITzONTAL: 1. Podridura de la carn morta d’ajuntaments i institucions. Vet-ho aquí / 2. Estatal?: però si és una candela llarga i prima! Gloriós, i segurament patriòtic / 3. Als límits de la realitat. Si no és més papista que el papa, com a mínim tant. Cap de turc / 4. Fabriqui créixens dels curts. Viu la vida amb gran emoció / 5. Tan caminador que té la cerdana marejada. No és en blanc sinó a la contra / 6. Un sàtir amagat rere l’escombra. Vaixell que fa molta companyia / 7. Centre històric de Ceret. D’assetjada res, que està perfectament instal·lada / 8. Intermediari entre el crèdulum i el mesenllànum. La part més perillosa de la barriada / 9. Poc de poc. Fitxaré malament, i aquest en serà el respon-sable. Retrogust de poniol / 10. De la terra (del tram del Ter per la Renània?). Begut, com cada britànic / 11. Temps que triga a morir el peó. Oreneta poder empeltada de jodriola. Quart de gram / 12. No se’l pot enganyar, però girar sí. Insinua com aquell qui re / 13. La majoria dels pacients no li arriben a acabar el tractament. Mitja de xoriço.

VERTICALS: 1. Els artròpodes el tenen al final del cos i en Cercas al principi. Provatu-res (a les palpentes) per dret / 2. Els musclos i les cloïsses li semblen poca cosa. Entre el paleocè i l’oligocè / 3. Encara als límits. Embolicar la troca a la manera d’en Peret. El valor del valor / 4. Veloç com és, i l’han segrestada. Cirrosi d’origen desconegut / 5. Quan el dau encara balla. No pica ningú, només s’ocupa de la resclosa. Al capdavall / 6. L’únic material que pot ser galdós. Sobresortint (però no material, precisament) / 7. Pietós com sap ser un papa. Refan refan i surt un escriptor mallorquí / 8. Vocal del mig. Ell es decla-ra vaporós, però és un vulgar escloper. Toga sense cap / 9. El cardinal més llunyà. Aquest de companyia no en fa, però va i navega / 10. Païda i patida, com a bona dona d’aigua. El típic cantant líric acomplexat / 11. Representa un lloc. Com a plat és petit, però volta per allà on vol. Gos escuat / 12. El flautí de l’emperador. Si és ràpid i lleuger és perquè té ales.

SOLUCIÓ DELS MOTS D’AQUESTA SETMANA

123456789101112

1CORRUPCIOHO

2ESTADALEPIC

3RTPAPESSAT

4CREIEMOTIVA

5ANDARECTOV

6TIRASNAVILI

7ERESETIADA

8MEDIUMRIADA

9PARTIFEXOL

10TERRENAEBRI

11EOORENOLAG

12ICOSNEGLIGE

13GERIATRAXOR

Guia bàsica UrgènciesADF. S. CONTRA INCENDIS: 93 589 80 80

AMBULÀNCIES: 93 588 57 70

BOMBERS GENERALITAT: 112

BOMBERS RUBí: 93 697 60 80

CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22(DIA I HORA): 93 589 76 98

(URGÈNCIES): 93 589 44 55

CAP VALLDOREIx93 583 74 00

HOSPITAL GENERAL CATALUNyA: 93 565 60 0093 565 60 20

MOSSOS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00

POLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

POLICIA NACIONAL:(DNI): 93 674 78 58(URGÈNCIES):091

SANITAT RESPON902 111 444

SíNDIC DE GREUGES93 565 70 10

URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061

FarmàciesDíAz-PUERTOPg. Sant Magí, 50Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

MORALESSanta Maria, 27Tel. 93 674 15 31. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances

CULLELLPtge. Diputació, 6Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

RIERA-RIVIEREDr. Murillo 1 / Sant JordiTel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

SALAVERTSantiago Rusiñol, 38Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h

SANT CUGAT TORRE BLANCARbla. del Celler, 97Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

BERINGUESAv. Lluís Companys, 46Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances.www.farmaciaberingues.com

FERRERESSanta Teresa, 40Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRALManel Farrés, 95Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h

SERRET (MIRA-SOL)Pg. Baixador, 78Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h

ISERN (LA FLORESTA)Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC)Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14a h. No tanca per vacances

PINTO (VALLDOREIx)Església, 3Tel. 93 674 28 71. De 9 a 22 h, tot l’any. Obert

diumenges. No tanca per vacances

SANTIAGO (LES PLANES)Pg. Torrent, 1Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8.30 a 13.30 h i de 16.20 a 20 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances

RUIz DE BUSTILLOAv. Cerdanyola, 23Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

QUIRANTEPg. Olabarria, 50Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

ServeisALCOHòLICS ANòNIMS93 317 77 77ARxIU NACIONAL DE CATALUNyA93 589 77 88ASDI93 675 66 10ASS. CONSUMIDORS93 488 16 16ASS. PROP. ST. CUGAT93 675 19 54CENTRE ALzHEIMER93 674 70 61CENTRE BORjA93 674 11 50CREU ROjA (ST. CUGAT) 93 674 23 83(VALLDOREIx) 93 674 24 59CONSORCI PARC COLLSEROLA

93 280 35 52CINEMES ST. CUGAT 93 589 09 41DISPENSARI (LA FLORESTA)93 674 76 15ENHER900 70 70 70FECSA902 507 750 (AVARIES) 902 53 65 36FGC93 205 15 15FEDERACIÓ COMERÇ93 583 08 12GAS NATURAL93 675 31 10(AVARIES) 900 75 07 50HISENDA93 589 11 55jUTjAT93 674 66 96

MONESTIR (PARRòQUIA)93 674 11 63REPSOL BUTÀ901 100 100RESID. CASAL D’AVIS93 589 16 38RESIDU MíN. (VOLUMINOSOS)902 54 70 10 - 93 597 05 10SOREA(AVARIES) 902 250 370(ATENCIÓ CLIENT) 902 250 070(OFICINES) 93 544 16 10SERVEI DE GRUA93 674 90 01TAxI ADAPTAT609 89 30 37TEL. GERMANOR (CAVIS)93 674 70 61

per C. Illana

qo

k

op poq

p p


Publicitat | 47

Club del Subscriptor Fes-te’n subscriptor ara per només 88 € l’any. Rebràs cada setmana el Diari a casa i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

DiarideSantCugat Per veure totes les ofertes o fer-te subscriptor, visita la nostra web: www.diaridesantcugat.cat

www.diaridesantcugat.cat/subscriptors


Cinema

Entrades gratuïtes

De dilluns a dijousVia Augusta, 2-14

Fins que se n’exhaureixin les existències

Benzina

Benzinera Griful Descompte de 0,01 €/litre de benzina

Av. de Rius i Taulet

Presentant el carnet Del Club

Restaurant

Menú per a 2 persones,dissabte al migdia

Rambla del Celler, 125

PartIcIPa en el SORTEIG (93 589 62 82)

SaltorsInstrumental

Gratuït per als subscriptors

CD

Fins que se n’exhaureixin les existències

Salut

Regal d’una càpsula de benestar emocional

Rambla Can Mora, 15


Bellesa1 sessió de fotodepilació d’aixelles


Av. Lluís Companys, 6

Tractament estimulació muscular mitjançant vibracions

Borrell, 10 - local (cantonada c/ Vallès)

Salut


Restaurant

Menú ibèric per a 2 persones Tasta l’autèntic sabor de la Dehesa

Pl. Augusta, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 589 62 82)

Vídeo

1 hora d’autoria de vídeo a DVD totalment GRATIS!

Can Mates, 7

Obsequi per als subscriptors

Sí, però una energia que data dels romans, que és renovable i que no estigui més estesa és estrany, no? És que aquesta energia, apli·cada a la climatització, no va ser considerada renova·ble al 100% fins a l’última directiva europea, que va ser el novembre del 2008. Fins aleshores estava catalogada com una mesura d’eficiència energètica perquè la bomba de calor gasta electricitat.

La benzina és molt més nova i està plenament estesa a tots els països. Quan s’encareix l’energia derivada dels hidrocarburs es promociona l’energia geotèrmica, com ja va pas·sar durant els anys setan·ta i els vuitanta, perquè per arribar avall necessites tec·nologia i inversió cara. Ara es promociona dins d’un context de canvi de model energètic, però sembla un motiu més sòlid que l’enca·riment dels hidrocarburs.

El mapa geotèrmic que té Catalunya fa possible que tot el territori es pugui abastar d’aquesta energia? Catalunya es pot abas·tar d’aquesta energia a tot arreu a efectes d’edificació. Aquesta energia encara té molt a dir i s’ha de sumar amb el mateix rigor a les altres energies renovables i ha de tenir el seu paper. És una energia molt interes·sant, perquè és una energia local i sense dependències.

L’energia hauria de tenir més repercussió tenint en compte que encara que anar a buscar-la és cara, la generació de calor és infi-nita i neta? El que passa és que enca·ra hi ha limitacions impor·tants de materials i tec·nològiques i és una ener·gia difícil de trobar, com el petroli quan s’explotava allà on aflorava, després de les mines, i ara hi ha metodolo·gies molt sofisticades. Amb els jaciments de calor passa el mateix.

Encara li falta rodatge. L’energia geotèrmica que produeix electricitat ha

Gestoria

Assessoria fiscal i laboral

Comptabilitat

Impost de societats

GESTIÓ I CONFIANÇA Carrer Sant Medir, 35 - Tel. 93 589 22 [email protected]

Comptes anuals

Constitució i administració de finques

Lloguer i vendes

Serveis jurídics

“L’energia geotèrmica es promociona com un canvi de model”

L’energia geotèrmica es basa a aprofitar la calor que la Terra emet en el seu refredament.

I per a què s’utilitza? Permet generar electrici·tat i extreure la calor que s’acumula a les aigües sub·terrànies per climatitzar barris, com ja es fa a molts llocs del món. Això s’acon·segueix fent circular aire o fluids geotèrmics.

És un recurs nou? Fem el que ja es feia a molts castells medievals i hi ha res·tes que ens diuen que alguns romans aprofitaven el fet que a partir d’uns 15 metres la temperatura és sempre constant. A l’estiu i a 100 metres tenim una tempera·tura més fresca que la tem·peratura de l’aire i a l’hivern tenim una temperatura més càlida, es tracta de jugar amb el diferencial tèrmic.

És l’energia del futur? És l’energia del present.

No ho sembla, perquè es parla de la solar, de l’eòlica però poc de la geotèrmica. Aquí no es fa servir gai·re, però l’energia geotèrmi·ca aplicada a la climatitza·ció d’edificis és el present a molts llocs. A París, a Munic, hi ha barris sencers que fun·cionen amb geotèrmica. Aquí ja hi anirem anant.

l’Entrevista carme puig, suport a la subdirecció de l’institut geològic de catalunya #TEXT: m. Sagalés #FOTOGRAFIA: a. ribera

Dissabtemàx. 22º míN. 17º

Diumengemàx. 22º míN. 17º

Subscriptorsel TempsBellesa. Guanya una sessió de fotodepilació d’aixelles al centre d’estètica Opium de l’avinguda Lluís Companys. Entra en el sorteig trucant al número 93 590 86 00.

Club del Subscriptor_PÀG. 55

4.06.2010Sumari_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 6 | Lectors_PÀG. 14 | Opinió_PÀG. 16 | la Ciutat_PÀG. 18 | Economia_PÀG. 22 | Esports_PÀG. 26 | Cultura_PÀG. 38 | Passatemps_PÀG. 46

DiarideSantCugat

d’evolucionar i fer el camí. Però l’energia de climatit·zacions aplicades a les cons·truccions ja està madura i només falta marc legislatiu, teixit industrial i implicació municipal i política.

La suma de totes les ener-gies renovables despla-çarà les que produeixen emissions? Hauríem de ser prou intel·ligents per aconseguir·ho i, si no, gastar·ne poca de la que no és neta i gastar·la bé, perquè ara gastem de tot i malament.

La crisi actua com a opor-tunitat per desenvolupar l’energia geotèrmica? És una oportunitat. Els moments d’eufòria no són bons per a cap sector, per·què és una oportunitat per fer negoci fàcil i com que no hi ha selecció de bons professionals es come·ten grans errors. A l’ener·gia geotèrmica el que no li convé ara és espatllar·ho.

És que un mar en calma no fa bons mariners. Un exemple, si a algú li falla la caldera de gas no dirà que con·sumir hidrocarburs és el pit·jor que es pot fer, però si li falla la de biomassa potser dirà que va fatal, i si li falla la geotèrmi·ca probablement digui que és un engany. Per tant, o treba·llem bé i som prudents o ens estem carregant el paper que l’energia geotèrmica ha d’aca·bar tenint.

A Sant Cugat coneix algun projecte urbanístic que es nodreixi d’energia geotèr-mica? Hem sap greu, però no en conec cap. •

“anar-hi anant”El 25 de maig, Sant Cugat va acollir a Esade el ii Fòrum de l’energia geo-tèrmica. La sessió, en què es van reunir empreses, docents, investigadors i professionals relacionats amb aquest sector, té per objectiu difondre els beneficis d’aquesta ener-gia que, tot i datar de l’època romana, enca-ra no gaudeix del bene-plàcit de les altres fonts de recursos renovables. Puig explica els avantat-ges d’extreure energia de l’interior de la Terra i assenyala que en el cas de l’energia geotèrmica, “encara hi ha molta feina per fer, s’ha de continu-ar treballant amb les ins-titucions, anar-hi anant i ser conscients del paper que hem de fer”. La geò-loga apunta que perquè l’energia geotèrmica vagi bé, tots els professionals del sector “hem d’anar a l’una”.

La propostaTertúlia. Dilluns, a les 19.30 h, Arcadi Oliveres, premi extraordinari Ciutat de Sant Cugat 2010, presidirà la tertúlia Les crisis que qüestionen el sistema.

Agenda Cultural_PÀG. 60

Diari de Sant Cugat 813

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 813