Diari de Sant Cugat 821

Divendres, 30 de juliol del 2010

El Diari se’n va de vacances fins al 27 d’agost. Bon estiu!

El Monestir reforça els merlets perquè no caiguin el Poble_Pàg. 10

DiarideSantCugatSetmanari inDepenDent De l’actualitat Santcugatenca www.diaridesantcugat.cat núm. 821 any XViii 1,95 €

La Floresta reestrena Casino

ADVOCATS I ASSESSORS TRIBUTARISEdifici Octaviàc/ Vallespir, 19, 2a plantaTel.: 93 588 40 08 - Fax: 93 588 36 [email protected]

Som la ciutat que més aigua gasta i més residus genera a la regió

Economia _Pàg. 24a Fons _Pàg. 4 i 5 Superem la mitjana #A.R.

La crisi fa tornar molts immigrants als seus països d’origen

Unes 200 persones van assistir a la reinauguració del Casino, catalogat com a patrimoni protegit de la ciutat i que destaca pel seu estil neoclàssic #ARTUR RIBERA

Patrimoni La Festa Major del districte recupera en forma de centre cívic un dels seus edificis emblemàtics, i es fa realitat així una reivindicació veïnal històrica Memòria El president de la generalitat Lluís Companys el va inaugurar per primer cop el 1933

el Poble _Pàg. 20

www.farfaralab.com

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

� | Publicitat

Ofertes vàlides del 30 de juliol al 5 d'agost del 2010. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i

electrònics). Preus expressats en euros.

www.mediamarkt.esHorari de dilluns a dissabte

10:00 – 22:00

MEDIA MARKT SANT CUGATSant Cugat Centre ComercialAv. Via Augusta 2-1408174 Sant Cugat del VallèsTel: 935 83 52 00Fax: 935 83 52 09

Subscriu-te i rebràs les nostres novetats

www.mediamarkt.es

Lluitem peis preus més baixos.

LCD40"

LC 40 LE 705 ETELEVISOR LCD

Televisor amb sistema LED de 40" amb sintonitzador d'alta defi nició (HDTV) freqüència de 100 Hz, contrast dinàmic de 2.000.000:1 amb 16,7 milions de colors, full HD 1080 multisistema, temps de resposta de 4 ms, estalvi energètic, entrada de dispositiu USB amb opció de reproducció d'arxius JPG i MP3, televisor amb entrades de VGA (PC), 4 HDMI, 2 euroconnector, fi bra òptica, RCA, mides: 96,3 x 66 x 27 cm, article ref. 1119379

TAMBÉ DISPONIBLE EN 46" A 799€

t e l e v i s i ó nd i g i t a lt e r r e s t r e

100 Hz

TDT d'alta defi nició HDTV

Full HD

4 HDMI


Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Sumari | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 28 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46 | �

Els nou nens i nenes sahrauís que enguany estan passant l’estiu a Sant Cugat ja han començat a entrar en contacte amb la nova realitat que viuran durant les pròximes setmanes i sobretot amb allò que més agrada als nens i a les nenes: els jocs. Aquest any és el 13è que la ciutat acull infants provinents dels camps de refugiats del Sàhara, gràcies a la tasca feta des de Sant Cugat amb el Poble Sahrauí (SCAPS). •

Coneixent noves realitats i nous horitzons

caçadors d’imatges

l’ascensor


K-Gat

Ser la ciutat que més aigua consumeix per habitant i també la que més residus genera de mitjana no és un fet per estar-ne orgullosos. Entre tots hauríem de pro-curar reduir aquestes xifres, ja que en els darrers anys, tot i les campanyes de sen-sibilització, el consum d’ai-gua i la generació de resi-dus no ha parat d’augmen-tar. Fem un esforç per donar millor imatge i per ajudar el planeta.

SantCuGatenCSConsum D’aigua i resiDus

JÚlia i BÀRBaRa PlaexCel·lent temporaDa

Les germanes Pla, Júlia i Bàr-bara, han posat punt i final a una temporada 2009-2010 per emmarcar. Júlia Pla s’acaba de coronar campio-na del món universitària de rugbi a 7. Aquesta campa-nya, les germanes santcuga-tenques Pla també s’han adjudicat, amb la selec-ció espanyola absoluta, els campionats d’Europa de rugbi a 15 i Seven. Uns resul-tats que avalen la categoria d’aquestes dues jugadores.

a Fons _pàg. 4 i 5

Molts immigrants tornen als seus països d’origen per la crisi

Economia _pàg. 26

Banc Sabadell guanya un 30% menys que fa un any

Opinió _pàg. 20

Oliveres: “No hi ha una política fiscal coordinada”

el Poble _pàg. 9

Una web dóna a conèixer les preferències dels ciutadans

Esports _pàg. 28

L’AXA debutarà a la Lliga a la pista del CE Escola Pia

la Ciutat _pàg. 20

Les noves cares polítiques per a les eleccions municipals

Cultura _pàg. 38

Dos retaules del Monestir es restauraran després de l’estiu

l’enquesta dels lectors

20%nO, però he vist agressions a altres

0%alGuna VeGaDa

80%Mai

PReGunta D’aQueSta SetMana:Què té previst fer durant aquestes vacances d’estiu?

Vota a: www.diaridesantcugat.cat

Ha patit alguna agressió a les instal·lacions dels Ferrocarrils de la Generalitat?

sumari 30/07/2010

per Eloi Alegrewww.eloialegre.com

per Artur Ribera [email protected]

flickr.com/photos/phototour


� | Editorial_ 3 | a Fons | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 28 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

La immigració fa uns mesos que viu en una dimen-sió diferent, en un escena-ri força desconegut. Les il·lusions s’han esvaït amb la crisi i el pessimisme ha guanyat protagonisme fins al punt que molts immi-

grants han optat per marxar, per tornar a casa seva o bé per provar sort en un altre país més estable econòmicament parlant. Fa pocs dies la Universitat de Navarra xifrava en 90.000 les persones immigra-des a Espanya que havien tornat al seu país d’origen des que es va iniciar la crisi.

Anna Terrón, secretària d’Estat d’Immigra-ció i Emigració, va detallar en un semina-ri sobre migracions a Barcelona que en tot l’Estat prop d’un miler d’immigrants s’acu-llen cada mes al programa de retorn volun-tari que impulsa el Ministeri de Treball i un miler més ho fan pels seus propis mitjans.Fer un mesurament exacte d’aquesta realitat és una tasca força difícil. Les estadístiques són només aproximacions, hi ha moltes variables que s’escapen i que dificulten prendre cons-ciència de la dimensió que té realment. Molts retorns són espontanis i no es notifiquen, quan-tificar-los podria trigar anys. A més, de totes les migracions, una bona part no són retorns

al país d’origen, sinó migracions a un tercer país. Saber on marxen no es pot determinar, ni tampoc les causes.

L’emigració en xifresSegons dades consultades per l’Obser-vatori de Ciutadania i Immigració de Sant Cugat, a l’Estat espanyol van emi-grar 323.641 persones l’any 2009. Aquesta xifra s’extreu de l’Estadística de Variaci-ons Residencials (EVR), de l’INE. El 2006, el nombre d’emigrants era molt inferior, 142.296, 181.345 persones menys. De totes les persones emigrades de l’Estat, una ter-cera part marxen de Catalunya, en con-

cret, l’EVR calcula 111.427 emigracions, per les 51.825 del 2006. Però potser la dada més rellevant, a Catalunya, és la del saldo exterior, la diferència entre els immigrants que arriben i els emigrants que marxen. El 2009 el saldo exterior és d’escassament 13.825 persones –més immigrants que emi-grants encara–. El 2006 era de 135.097. A Sant Cugat, les dades més recents són del 2008, de l’Idescat. Segons la font consultada, entre el 2007 i el 2008 –a l’inici de la crisi– es va produir un augment molt significatiu pel que fa a població emigrada. El 2007 van marxar 309 persones i el 2008, 1.308. Quant a immigraci-ons, fins al 2008 es manté constant l’arriba-

MÉS D’UN MILER DE PERSONES MARXEN CADA MES D’ESPANYA. LA MAJORIA SÓN immigrantS QUE AMB LA CriSi S’HAN VIST OBLIGATS A CANVIAR DE PAÍS O BÉ A TORNAR AL SEU paíS d’origen. A SANT CUGAT AQUEST FENOMEN NO HA PASSAT DESAPERCEBUT, I CADA VEGADA SÓN MÉS LES FAMÍLIES QUE DECIDEIXEN PROVAR SORT FORA

a Fons Crisi i immigració

Segons l’idescat, l’any 2007 van marxar 309 per-sones i el 2008, 1.308 #ARTUR RIBERA


EL RETORN MÉS aMaRg

#TEXT:

Pere Fernández#FOTOGRAFIA:

Artur Ribera


da d’immigrants. Prop de la meitat dels 1.550 immigrants que van arribar el 2008 són llati·noamericans. Existeix, per tant, un augment important de l’emigració exterior a Sant Cugat, sobretot a partir de l’inici de la crisi. Cal assenyalar, però, que molt possiblement aquestes dades siguin encara més significati·ves del que es pot deduir per les estadístiques. Els estudis sobre migracions solen anar amb anys de retard. Amb el temps seran més exac·tes, ja que, per llei, des del 2006 els residents extracomunitaris tenen l’obligació de renovar la seva inscripció padronal cada dos anys. Hi ha molts immigrants que marxen sense dir res i no consten en aquestes dades, perquè no han notificat la seva baixa del padró. I també n’hi ha, evidentment, que no han estat mai empadronats.

Com tornarTant en l’àmbit local com estatal hi ha pro·grames de retorn al servei dels immigrants que necessiten un ajut per tornar al seu país d’origen. Aquests ajuts, però, tenen una sèrie de restriccions, com, per exemple, la de no tenir permesa l’entrada a Espanya nova·ment fins passats 3 anys. Susanna Pellicer, regidora de Cooperació, Immigració i Igual·tat de l’Ajuntament de Sant Cugat, creu que l’impacte real d’aquests programes de retorn ha estat molt reduït: “A Sant Cugat tan sols hi va haver l’any passat quatre sol·

licituds, i aquest any, que pensàvem que n’hi hauria molts més amb la crisi, només hem tramitat cinc casos”. Segons la regi·dora, el fet de no poder tornar en tres anys fa que molts es facin enrere. “Aquí també tenen garantida l’educació dels seus fills i la salut pública, i als seus països no. Ens hem trobat que molts d’ells pensen abans en els seus fills que en ells mateixos”. Pellicer assenyalava també que “a la població immi·grant se l’hauria de tractar igual en tots els sentits”. Per aquest motiu, creu que no es fan polítiques per afavorir l’arrelament dels immigrants a les ciutats.De programes de retorn n’hi ha tres. Un és el Programa de Retorn Voluntari del Ministeri de Treball, que gestionen organitzacions com Càritas, Creu Roja i altres institucions interna·cionals. A aquest programa s’hi poden adhe·rir persones immigrades que hagin romàs un mínim de sis mesos al país, que es trobin en situació de precarietat econòmica i no tinguin mitjans per pagar les despeses de tornada. A Catalunya també hi ha un programa paral·lel que gestionen els serveis socials, a través de la Secretaria per a la Immigració. Els requi·sits són semblants: persones estrangeres o immigrades en situació regular o irregular, que tinguin problemes de salut o econòmics i vulguin tornar al seu país. Se’ls ajuda amb la tramitació de la documentació necessà·ria per tornar, en la compra del bitllet d’avió

1. Els immi-grants tor-nen a casa seva o bé proven sort en un altre país 2. Recent-ment, la Universitat de Navarra ha xifrat en 90.000 les persones immigrades a Espanya que havien tornat al seu país d’ori-gen des que es va iniciar la crisi

A Sant Cugat diverses famílies han hagut de marxar, malgrat que no hi ha dades que ho demostrin amb xifres exactes. El 2008 van emigrar 1.308 persones

1


i, si escau, amb un ajut econòmic de viatge i per a la integració al país d’origen, que varia segons cada cas. Un tercer programa, impulsat pel Ministeri de Treball el 2008, és el programa de retorn per a desocupats amb dret a prestació. En aquest cas, el sol·licitant haurà d’estar aturat i ins·crit com a demandant d’ocupació, i no podrà tornar a Espanya en un període de tres anys.Càritas, a Sant Cugat, també gestiona aquests ajuts, quan es tracta de casos d’extrema gra·vetat. Amèlia de Juan, assistenta social de la seu local, recalca que ells gestionen “casos que no poden esperar el circuit ordinari, que és el del retorn voluntari que es porta des de l’OIM. Atenem casos”, detalla, “de malaltia, o la mort del familiar vetllador de menors al país d’ori·gen... casos molt puntuals”. De Juan assegura que ha tornat força gent: “Tenim constància que algunes famílies que havien estat ateses per nosaltres han tornat al seu país donada la impossibilitat de continuar vivint aquí”. Tam·bé explica que la gran majoria dels casos “són llatins, i de països molt variats: Xile, Equador, Bolívia...”.L’emigració és un fet, i caldrà esperar per saber quina dimensió té actualment, el 2010, en un moment tan precari per a moltes famílies que viuen a Catalunya. A Sant Cugat ni les asso·ciacions d’immigrants saben quantificar el nombre de compatriotes que han marxat, ni en quines condicions ho han fet. •

2

Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �


� | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 28 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46


Entra en funcionament l’observatori sociològic per conèixer les preferències dels santcugatencs

Comportaments _Pàg. 9

Passarà aquesta setmana:L’Ajuntament farà una visita a les obres del tercer CAPMés informació: www.diaridesantcugat.cat

el Poble

des de la comissió de festes Mari-bel Martínez, que ha expressat la seva satisfacció. La clau de l’èxit ha estat, segons Martínez, que els actes es van concen-trar en un únic cap de setma-na i que es van ubicar en tres zones emblemàtiques del dis-tricte, per la qual cosa la comis-sió no descarta seguir apostant per aquest format en les pròxi-mes edicions. La Nit Jove va fer

saltar el rècord de participació d’anteriors festes majors ja que va ser capaç de reunir més de 3.000 persones en els diferents concerts. La trobada de paellers va ser una de les activitats més concorregudes, amb unes 300 persones i gairebé una vintena de paelles. També van aconse-guir un bon nivell les activitats infantils, el ball, la tarda de fla-menc i les havaneres. •

funcionen. És molt fàcil donar la culpa a l’administració que ens governa, de culpa en tenen i molta, però també és culpa de la desídia dels ciutadans i la man-ca d’implicació”.

Èxit de participacióLa Festa Major de la Floresta, celebrada entre el 22 i el 25 de juliol, va aconseguir una alta participació, segons ha explicat

reinauguraCió. Era l’any 1933 quan el president de la Generalitat, Lluís Companys, inaugurava el Gran Casino de la Floresta acompanyat de la plana major de la societat sant-cugatenca i barcelonina. Ideat pel constructor Gaietà Tarru-ell, l’edifici es va dissenyar sota els cànons de l’estil neoclàssic, per la influència de l’Exposició Universal del 1929, com un cen-tre recreatiu i cultural. 77 anys després, el Casino s’ha tornat a inaugurar, mantenint l’esplen-dor del singular edifici, però aquesta vegada com un centre cívic, en què tindran cabuda les entitats del districte. Unes 200 persones van donar la benvin-guda al renovat Casino, que va ser l’escenari del primer dia de la Festa Major de la Floresta.

L’alcalde, Lluís Recoder, va explicar que la renovació d’aquest nou punt de trobada l’ha convertit “en un casal del segle XXI amb molta història”. Després de la intervenció de Recoder va ser el torn del pre-goner de la Festa Major, Ramon Obach, que va ser l’encarre-gat d’engegar la festa grossa del barri i va rememorar fes-tes majors antigues. Obach va fer una crida per demanar implicació veïnal: “Us demano que fem autocrítica i que refle-xionem sobre les coses que no

Un casino per a tothomestrena. La Festa Major de la Floresta ha estat l’excusa per inaugurar el que serà el nou casal del barri. La reconversió d’aquest espai ha costat 1,2 milions d’euros, provinents del FEIL, i una espera de gairebé 30 anys

L’edifici s’erigeix com un nou centre cívic per a les entitats del districte El pregoner demana més implicació veïnal per fer rutllar el barri

el renovat Casino de la Floresta acollirà les entitats florestanes que fins ara estaven instal·lades al centre cívic de Can Llobet #ARTUR RIBERA

Mariona Sagalé[email protected]

Perquè el Casino aculli tot tipus d’esdeveniments, l’edifici s’ha rehabilitat, amb un pres-supost d’1,2 milions d’euros, tenint en compte la necessitat de la polivalència. El centre té

un auditori per a unes 80 per-sones, una aula musical, una altra per a la dansa i tres aules més. S’ha mantingut la terras-sa, la pista de ball amb la pèr-gola i s’ha refet el jardí.

Sobre el tema un casal polivalent


Publicitat | �


Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDivendres, 30 de juliol del 2010

� | Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

La major tergiversació

És evident que es valora de mane-ra diferent, depe-nent des del cos-

tat per on es mira; em refereixo a la manifes-tació contra la sentèn-cia del Tribunal Consti-tucional. Des del PP de Sant Cugat s’ha qualifi-cat d’aberrant que el pre-sident de la Generalitat, Sr. Montilla, hagi donat suport i assistit a aquest acte; crec que l’aber-rant és que el PP català es prestés a recollir sig-natures per estacions de trens i metros en con-tra d’un Estatut aprovat en referèndum pels cata-lans, aprovat a les Corts i el Senat; el que és aber-rant és que no sabessin acceptar el que va deci-dir el poble, però el més aberrant de tot va ser la campanya de despresti-gi cap als catalans, trac-tant-nos d’insolidaris i destrossadors d’una Espanya que fa anys que ells amb la seva política van trencar. I el que és el súmmum de l’aberració va ser que quan es van quedar sense arguments ni més armes que les seves mentides, i injú-ries, van tenir el cinis-me de dur-lo al Tribunal Constitucional, on l’han retingut gairebé 5 anys, retornant-nos-el mutilat. És vergonyosa la reper-cussió que els mitjans de comunicació d’Espa-nya van fer de l’esdeveni-ment, comparada amb la que van dedicar 24 hores després a la roja; va ser veritablement una aber-ració. Seria una aberra-ció que davant aquesta sentència no uníssim for-ces per defensar el que és nostre, nosaltres hem de tenir el poder de deci-dir per nosaltres matei-xos, som una nació, i tractant-se de defensar l’Estatut hem d’anar tots a l’una, i a qui li sem-bli una aberració que es desenganyi, la veritable aberració és que accep-tessin i donessin suport al que estava fent el seu partit als catalans.• [email protected]

Pensa-hi...ConsolTorrenTe

Sant Cugat celebra el sant al MonestirCoMMeMoraCió. Una missa al Monestir i una processó pel Claustre, que va anar acompanya-da d’una pregària, pel cant de l’himne de Sant Cugat i per la dansa de la moixiganga, a càrrec del Grup Mediterrània, van servir per rememorar el martiri de sant Cugat. La #FOTOGRAFIA: ARTUR RIBERA

els cugatitus per [email protected]

SI ELS POLÍTICS nO ES rEfIEn ELS unS dELS aLTrES, COM VOLEn QuE nOSaLTrES

EnS rEfIEM dELS POLÍTICS?

celebració, que es va fer el dimarts 27 de juliol, coinci-deix amb l’onomàstica de la ciutat. El bisbe auxiliar del Vallès i exrector de la par-ròquia de Valldoreix, Salva-dor Cristau, i el mossèn de Sant Cugat, Blai Blanquer, es van encarregar d’oficiar la celebració. •

GerManor. El barri més allu-nyat de la ciutat però dins del municipi, Sol i Aire, celebrarà des del divendres 30 de juliol fins al diumenge 1 d’agost la seva Festa Major. Enguany els organitzadors d’aquesta fes-ta, que té per objectiu ser un punt de trobada dels veïns de la zona i de cohesió, han orga-nitzat un programa d’activi-tats adreçat a totes les edats. Els veïns de la zona Ingrid González i Pau Mestres, en representació de les noves generacions del barri, seran els encarregats de fer arrancar

els tres dies de celebració amb el pregó de Festa Major, que es farà a les 21 h aquest diven-dres 30. Després del pregó serà el torn de l’exposició fotogrà-fica Horts, que es farà conjun-tament amb una mostra de les collites fetes pels veïns de Sol i Aire. Un sopar de germanor, elaborat pel càtering Paradís, agafarà a les 22.30 h el relleu a l’inici dels actes de Festa Major. Les activitats de divendres aca-baran a les 24 h amb un ball a la fresca de l’orquestra Soling i per a tots els públics.

El dissabte 31 començarà a les onze del matí amb una festa per als més petits, en què hi hau-rà inflables, amb el rocòdrom

Dino, un espectacle de màgia amb el mag Raphael i se servi-ran begudes i fruita per comba-tre la calor. A les 17.30 h serà el moment de la baixada de cotxes casolans, que finalitzarà amb un berenar per a tothom i amb l’entrega de premis. El mateix dissabte s’organitzarà una graellada variada en el sopar de comiat, a les 22.30 h, i se sor-tejarà una panera delicatessen. A les 23.30 h serà el torn per als més joves del barri amb la dis-comòbil de JC Sound. La Festa Major de Sol i Aire 2010 acabarà l’1, a les dotze del migdia, amb una jornada de portes obertes amb pràctiques del grup d’auto-protecció de Sol i Aire. •

El barri de Sol i Aire celebra la seva Festa Major d’enguany

Pau Mestres i ingrid Gonzàlez seran els pregoners d’enguany CEDIDA

redacció[email protected]

TEnIM un MES dE VaCanCES

PEr PEnSar-HI!

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 30 de juliol del 2010

Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �

Sant Cugat es manifesta

M és d’un milió de persones indignades, defensores de la democràcia i de la volun-tat del seu poble, es van manifestar el dia 10 contra la sentència del Tribunal Cons-

titucional. Un tribunal amb poca legitimitat ha estat capaç d’atacar la dignitat i la llibertat dels ciutadans de Catalunya. El Tribunal Constitucional repeteix fins a 14 vegades que Espanya és una i indivisible, i Zapa-tero ha beneït l’esquerda. Els catalans hem d’aprofi-tar aquest moment per fer un balanç del que ha passat i decidir el nostre futur. Com a independentista, volia un Estatut que anés més enllà, però vaig acceptar l’apro-vat pel Parlament català el setembre del 2005. Ara és a les nostres mans decidir quin país volem; és el moment que Catalunya ha d’estar cohesionada per poder inici-ar un procés de transició democràtica cap a la indepen-dència. Un procés ja iniciat a través de les diferents con-sultes populars que s’han fet en el territori català. Però cal que els polítics siguin honestos, que els que es con-sideren nacionalistes ho siguin de veritat; que els que hagin d’escollir entre la seva pròpia identitat i la rela-ció amb el partit espanyol defensin la voluntat catala-na; que els que són independentistes assoleixin una for-ça unitària. El 10 de juliol passarà a la història com el dia que Catalunya ha cridat per la independència, i la gent de Sant Cugat hi va ser present. Ara és el moment que s’ha de fer balanç i decidir el futur. •

la rosassaROSA MARTÍ[email protected]

En marxa una plataforma per conèixer a fons les preferències dels ciutadans

DaDeS. Empreses, institu-cions, polítics i els ciuta-dans tenen una nova eina per conèixer les preferènci-es i els comportaments dels santcugatencs. Sota el nom de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat, aquest nou instrument servirà per conèi-xer la realitat de la ciutat, a més de donar dades concre-tes als ciutadans, podrà aju-dar a emprenedors a desenvo-lupar i detectar nous models de negoci i empresa, així com també revelarà dades per a estudiants. La nova aplica-

ció online, que ja està en mar-xa, consta de 15 temàtiques, entre les quals destaquen internet, habitatge, sanitat, població, consum, participa-ció, convivència, seguretat, entre d’altres, i es compon de

fins a 123 indicadors. La cerca es podrà fer a través de cinc àmbits geogràfics: Sant Cugat, Barcelona, Catalunya, Espa-nya i Europa, i des dels darrers vuit anys. Desenvolupat per l’Institut DEP, l’organisme fa

Objectiu. Ajudarà a veure la realitat social, a detectar nous models de negoci i revelarà dades per a estudiants

sis anys que recull dades del municipi provinents d’altres fonts com l’Eurostat, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’Idescat, per oferir-les a través de la xarxa.

Servei molt útilEn la presentació del nou indi-cador, el tinent d’alcalde de Presidència, Joan Recasens, va explicar la utilitat de l’ob-servatori a nivell polític per gestionar la ciutat, “perquè se’n pot veure l’evolució des del 2002”, i va exposar que l’ob-servatori és una aposta muni-cipal “per la transparència”. De la seva banda, el president executiu de l’Institut DEP, Enric Renau, ha incidit en el fet que la plataforma és una base “de molta informació” i que servirà tant per a comer-ciants com per a periodistes, ciutadans, estudiants i gover-nants locals, i en aquest sentit va indicar que “és una manera de veure si la ciutadania per-cep o no les prioritats del pla estratègic de la ciutat”.

L’Institut DEP no descarta que l’eina evolucioni de mane-ra que els usuaris puguin tam-bé aportar dades, que pugui pre-guntar àmbits que no existei-xen o que es connecti amb altres observatoris. L’Observatori Sociològic de Sant Cugat ja es pot consultar a l’adreça http://observatori.santcugat.cat. •

La plataforma s’ha presentat a l’ajuntament #ARTUR RIBERA

L’eina disposa de 15 àmbits temàtics amb 123 indicadors

M. Sagalé[email protected]

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

DiariSantCugat_Pisos 1 21/07/10 11:50


10 | Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

Exercir més control

U na de les con-seqüències de les consul-tes sobre l’au-

todeterminació al nos-tre país és que des de la més rància dreta (PP) fins als hereus del fran-quisme (Mans Netes i Falange) han negat la validesa d’aquesta con-sulta per anticonstitu-cional. No és la prime-ra vegada, ni serà l’úl-tima, que grups polítics de sospitoses tendènci-es i diversos grups de pressió no menys sos-pitosos s’emparen en la inconstitucionalitat per negar el dret superi-or de manifestació d’un poble “sobirà”. Massa sovint oblidem que l’ac-tual període democrà-tic es va obrir forçosa-

ment en fals per evitar la violenta reacció de les forces reaccionàries i per això l’actual Cons-titució no té les garan-ties que pot tenir qual-sevol altra de països autènticament demo-cràtics. Per això el nos-tre grup exigeix la revi-sió a fons de la nostra carta magna (irònica manera de definir-la) per evitar que aquesta sigui una excusa per a alguns interessos bas-tards i aixopluc per a polítics covards, inútils i interessats, i poder gaudir, per fi, de la pri-mera i més important llei que aleshores no podria ser contestada. I ja posats, podríem apro-fitar l’avinentesa per modificar la part de la llei que, ja sigui per ella mateixa, per una mala interpretació o aplica-ció, permet les vergo-nyoses sentències quan es tracta d’actes sospi-tosos de “finançament irregular” dels partits polítics. •

El nostre grup exigeix la revisió a fons de la nostra carta magna

[email protected]

causes justesJordi Fernández

SEgurEtat. Els merlets que es troben a la part més alta de la façana principal del Mones·tir s’han ancorat a uns petits murs per evitar que caiguin. La intervenció, finalitzada ara fa dues setmanes, única·ment és visible des de la teu·lada del monument. La par·ròquia de Sant Cugat ha cos·tejat les obres, que arriben 16 mesos després que es pro·duís el desplomament d’un d’aquests elements durant les fortes ventades registrades el 24 de gener del 2009.

El mossèn de la parròquia de Sant Pere d’Octavià, Blai Blanquer, ha assenyalat que el retard per arreglar la part superior del Monestir s’ha degut a un retard en la res·posta per part de la direcció general de Patrimoni Cul·tural, òrgan encarregat de conservar i protegir el patri·moni català durant aquest temps. Blanquer ha catalo·gat de “desídia” el retard de l’administració i ha explicat també que en la millora de la seguretat de les peces s’ha rehabilitat el merlet que va caure. Blanquer ha alertat que “hi ha moltes coses en aquesta església que neces·siten atenció” i la parròquia “no pot tota sola”. •

L’obra es fa 16 mesos tard, esperant la resposta de PatrimoniLa paret principal de la nau esquerra necessita una intervenció

Mariona Sagalé[email protected]

Cada merlet disposa ara d’un mur individualitzat on reposar #A. RIBERA

El Monestir reforça els seus merlets per evitar que caiguinProjecte. Uns petits murs donen suporten a aquests elements arquitectònics que coronen la façana principal

DECiSió. L’àrea de Territori ha iniciat les tasques d’en·derrocament de la casa del carrer de Sabadell a la qual el 15 de juliol se li va caure el sostre, davant la imminent amenaça de ruïna.

El desplomament es va produir a l’immoble situat al número 45 del carrer vianan·titzat i només es van haver de lamentar danys materi·als. L’Ajuntament calcula que les obres d’enderroc, que haurà de costejar la propietat de l’habitatge, estaran fina·litzades el 7 d’agost. En les

obres, i per assegurar el man·teniment de les cases del cos·tat, s’estan deixant trossos de paviment i cairats de fusta per tibar l’estructura. Una vegada s’acabi la intervenció, l’Ajun·tament tapiarà la part inferi·or de la façana.

Pel que fa a l’edifici del car·rer Major número 20, l’anti·ga escola Azqueta, i a l’espe·ra que s’executi el projecte de rehabilitació, s’ha dut a terme una intervenció per sanejar i assegurar la casa, a la qual se li va caure la tercera planta. A més, l’Ajuntament instal·larà una coberta metàl·lica provisional i s’han fet recular les tanques de protecció situ·ades al perímetre de la casa per facilitar el pas de la gent per aquest carrer que uneix la plaça de Sant Pere amb la d’Octavià.

Està previst que el 7 d’agost finalitzi totalment la demolicióA més, es col·loca una coberta metàl·lica a la casa del carrer Major

un sistema de subjecció estabilitzarà les cases del costat #A.R.

_redacció

L’Ajuntament enderroca la casa del carrer de SabadellPrevisió. Territori veu una possible ruïna imminent. El cost de l’enderroc l’haurà de pagar la propietat

Fixades les obres del Catalunya i el Leonardo

L’escola Catalunya #A RIBERA

es farà del 15 de novembre d’en·guany al 30 d’octubre de l’any que ve, de manera que els nens podrien utilitzar les rehabili·tades instal·lacions, una vega·da finalitzada l’obra.

Domeyó ha indicat que “de cap de les maneres” els nens aca·baran estudiant en barracons

CaLEnDari. El nou institut Leonardo da Vinci estarà ope·ratiu a partir del curs 2012·2013, un any després de la data ini·cialment prevista. Les obres del centre, que es farà al costat

de l’estació de FGC de Volpelle·res s’estendran, del 15 de maig de 2011 al 15 de maig del 2012, segons ha explicat Josep Lluís Domeyó, director dels Serveis Territorials d’Educació al Vallès Occidental. Domeyó ha apuntat també que la remodelació del parvulari de l’escola Catalunya

pel retard en les obres dels dos centres educatius, tal com es va insinuar des de l’Ajuntament. En aquest sentit, el director de Serveis Territorials d’Educa·ció ha recordat que el Leonardo es fa nou per millorar·ne l’actu·al ubicació i per ampliar·ne el nombre de places. •

M. Sagalé[email protected]

La direcció de Patrimoni ha demanat al Monestir un pro-jecte per reforçar la part esquerra de la façana princi-pal. Blanquer ha dit que l’es-tat es deu al fet que l’edifici de l’arxiu, situat entre el Mones-tir i la casa abacial, i enderrocat el 1911, feia de suport entre les dues construccions. #A. RIBERA

En imatges La façana esquerra, tocada


Publicitat | 11




· Acabaments · Producció d’estands· Escàner · Impressió de gran formatFusteria · Pintura · Electricitat · Imatge · Àudio · Vídeo · Contractacions

[email protected]

93 590 10 86Sant Antoni, 15 bis

Sant Cugat

motius d’espai, he hagut de reduir, a pesar meu, i deixar el més important.

Mas Plana de GualengaEls seus orígens són molt antics. De ben segura anteriors al segle XIV, quan era conegut per mas Gualenga o mas Plana de Gualenga, mot possiblement format per degradació d’Aqualonga. L’any 1392 la documentació ens parla del “camí que va de la vila de Sant Cugat en vers lo mas de Gua-En Joan Auladell i Serrabogu-

nyà ens va deixar una quanti-tat de treballs de valor incalcula-ble, un dels quals és la referència d’aquesta antiga masia que, per

lenga”. Al segle XVI el mas i les terres de Gualenga es tenien en alou i establiment de Benefici de Tots els Sants del Monestir. El beneficiat, l’any 1506 efectuà precaris o nous establiments emfitèutics a Bartomeu Figueres pel mas de Gualenga, situat a la vall de Gualenga, i pel mas Sala. El primer, a cens de deu quartans de foment, d’ordi i d’espelta, un parell de capons, delma i pri-mícia d’olives, hortalisses, polls, gallines i altres animals de pèl o llana i el segon, el

Can Mora

Històries santcugatenquescens antic de 90 sous, més 3 sous en recom-pensa dels mals usos. Posteriorment, el mas Gualenga passa a denominar-se “Rialls” o “casa de mossèn Rialls”, el nou propietari, personatge influent notari de Barcelona.

Els MoraLa propietat sofrí diversos canvis de mà, sense moure’s de la privilegiada classe notarial. Així és com arriben els Mora, que donaran nom a la masia per sempre més. Miquel Mora (1623-69), Josep Mora (1653-70), Francesc Mora (1672-1724), Gabriel Mora (1680-92). El 1806, el propietari de la casa Can Mora és Francesc Junoy, cirurgià major de l’Hospital de Santa Creu de Barcelona, cate-dràtic i sotsdirector del Col·legi de Cirurgia. Aquell any sol·licità del senyor del terme, el paborde major del Monestir, poder tenir aigua per a l’ús de la casa i el reg de part de les terres aprofitant les que discorren per la riera d’en Mora a partir de can Vilallonga, i a més buscant-ne de subterrànies en ter-res de can Trabal, Vilallonga, Mora i veïnat,

fins a un quart d’hora de distància i formant les conduccions necessàries. El 1867, el bis-bat procedí a la reordenació dels límits par-roquials a conseqüència de la qual, i contra el parer del rector de Sant Pere d’Octavià, el mas Mora i tres més de la perifèria passa-ren a la demarcació de Sant Cebrià de Vall-doreix. La font de can Mora i, molt especial-ment, la bassa o safareig, foren lloc d’esplai popular i d’enjogassada i perillosa pràcti-ca natatòria en les caloroses nits d’estiu. Es cobrà alguna víctima juvenil.

Els FGCEl traçat de la línia dels FGC, realització de l’enginyer i financer nord-americà Frank S. Pearson, afectà directament terres de can Cadena i de can Mora, propietats que van ser adquirides per alguna filial de l’empre-sa canadenca. Can Mora va ser transforma-da pel New Barcelona Golf Club, fundat el 1914, en camp de joc reservat als tècnics i administradors canadencs i britànics. Can Mora i el Club de Golf Sant Cugat centren i defineixen, avui en dia, el barri més atrac-tiu, singular i senyorial de la nova ciutat de Sant Cugat del Vallès. •

Els seus orígens són molt antics. Anteriors al segle XIV, quan era conegut per mas Gualenga o mas Plana de Gualenga, mot possiblement format per degradació d’‘Aqualonga’

La masia de can Mora ha estat exces-sivament reconstruïda. Actualment és seu del club de golf degà de Catalunya. La construcció és de teulada a dos vessants amb portal de punt rodó a migdia #CEDIDA

Tomàs [email protected]


Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | 13

Debat. El secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, es va trobar el dia 22 a L’Ate-neu amb diverses entitat d’immigrants de Sant Cugat per explicar les novetats de la llei d’acollida. Amorós va destacar que amb la nova llei es canvia d’un paradigma “d’acollida per passar a un estadi en què els nouvinguts esdevenen ciutadans”.

Aquest fet comporta, segons Amorós, un doble esforç. El primer és de part de la persona immigrada per voler adaptar-se a la seva nova terra i el segon el de la socie-

tat per acceptar-se a si matei-xa com a diversa i plural.

El secretari per a la Immi-gració va advertir que el gran repte ara mateix és fer que mol-tes de les persones que van venir i van treballar en feines no qualificades ho facin ara en llocs que requereixin una formació. Per fer-ho possible assegura que “la llei d’acollida és una bona eina perquè inci-deix força en la formació per a adults i l’aprenentatge del cata-là”, que qualifica de cabdal per a una integració satisfactòria i completa del nouvingut.

Oriol amorós a L’ateneu, on va tenir lloc la reunió #J.R. ARMADÀS

_J.R. Armadàs

Presentació de la llei d’acollida a les entitats

ViSita. L’esplai Pica-Roca ha visitat dos campaments inter-nacionals per la pau a Döbri-ach, situat al sud d’Àustria i a Jedovnice, a la República Txeca, en el Train for chan-

ge. Els membres de l’esplai de la ciutat, que han format part del Train for change, tornaran el 6 d’agost. Els santcugatencs han format part de les 1.200 per-sones que s’han trobat als cam-

paments provinents de 40 naci-onalitats diferents. Conèixer altres cultures, la interactuació entre nens i joves, trobar solu-cions als problemes del món i el desenvolupament del sen-timent de comunitat interna-cional i solidaritat, han estat alguns dels objectius de l’esta-da. Per assistir a aquesta inici-ativa els integrants de l’esplai han estat el darrer any treba-llant-hi.

L’esplai Pica-Roca participa en un campament per la pau

_Redacció

Runes

Aquest mes de juliol s’han esfondrat par-cialment dues

cases del centre histò-ric. Per un costat, una planta d’un edifici cone-gut i amb tota una his-tòria darrere; per l’al-tre, una casa deshabita-da d’aquelles “d’abans”. Més que una notícia, els fets em semblen un avís dels vells fonaments de Sant Cugat que ens recorden que, tot i pocs, resisteixen. Al centre encara queden algunes cases antigues, segu-rament no prou preua-des per ser catalogades, però sí amb prou sole-ra per tenir-les presents si volem conservar la fesomia del que va ser la vila rural. L’Ajunta-ment informa que havia avisat aquests i 18 propi-

etaris més amb un expe-dient tot recordant-los que és seva la responsa-bilitat de conservació dels immobles. Veient-ne els resultats potser calen altres mesures més enllà d’un expedi-ent si volem conservar una part de les nostres arrels urbanes. Això també em recorda el munt d’habitatges buits i en desús que, protegits per la propietat privada, l’especulació i la febre del totxo han fomen-tat la construcció més enllà de la rehabilitació. Espero que canviem la tendència i propietaris i administració trobin la manera de donar un ús i un futur a les cases antigues. N’hi ha mol-tes, però me’n ve al cap una que deu ser a la llis-ta i és prou emblemàti-ca, cal Bal. Esperarem que el temps i la desí-dia facin caure també la casa de Francesc Vila i Trabal i, amb ella, una part de la nostra histò-ria? •

Veient-ne els resultats potser calen altres mesures

[email protected]

per llogar-hi cadires

quimplA

teixí per Josep A. Teixidó[email protected]

SOLiDaRitat. Un any més, diverses famílies santcuga-tenques passaran l’estiu amb nens i nenes de zones del món amb menys recursos. El 27 de juliol es va celebrar a l’Ajuntament la recepció dels sahrauís. Nou nens pro-vinents del Sàhara Occiden-tal podran conèixer una altra realitat gràcies al projecte Vacances en pau, impulsat per l’entitat Sant Cugat amb el Poble Sahrauí (SCAPS). La seva coordinadora, Neus

Bosch, va agrair al consistori el “suport incondicional”, ja que es tracta d’un “projecte important, als camps de refu-giats la situació és molt pre-cària” i va expressar el seu desig que el projecte no duri gaire, perquè això significaria que el Sàhara ja hauria acon-seguit l’autodeterminació. A l’acte hi va participar Oualad Moussa, en representació del Front Polisario a Catalunya, que va recordar que “gràcies a aquesta unió entre famíli-es del Sàhara i de Sant Cugat, neix una nova amistat, una nova solidaritat”. L’endemà va ser el torn dels nens russos, originaris d’un orfenat de la zona de Moscou. Aquest és el setè any que participen en el projecte que des del 2003 l’es-

cola Àgora va posar en mar-xa a través de l’Associació de Famílies Adoptants de Rússia (Asfaru). Vicente Calvo, presi-dent de l’Associació de Famíli-es Acollidores d’Infants a Sant Cugat (AFAISC) va explicar que és una gran oportunitat perquè els nens coneguin una altra realitat.

Intercanvi culturalLes recepcions també van ser-vir per establir lligams afec-tuosos entre Sant Cugat i els pobles sahrauí i rus. Una repre-sentant del govern va rega-lar una rèplica del Kremlin a l’alcalde, Lluís Recoder, que va oferir una miniatura del Monestir a canvi. Un cop aca-bats els actes, es va oferir un obsequi a tots els nens. •

L’Ajuntament dóna la benvinguda als nens sahrauís i russosintercanvi. Dues recepcions van servir per establir lligams afectuosos entre Sant Cugat i els dos pobles

els nens sahrauís, a dalt, i els nens russos, a baix, a l’ajuntament #A.R.

A l’acte, l’Ajuntament i el govern rus van bescanviar obsequis

Carlos [email protected]



A favor de Barraques

Al TOT Sant Cugat del 16 de juliol, es va publicar una carta de Laura Balaguer que es titulava Las Barracas, la vergüenza de Sant Cugat. Aquesta senyora considera que els poquíssims incidents

que hi ha a Barraques són tots culpa de l’Ajuntament, al qual fins i tot acusa de no vetllar per la nostra joventut. A mi em meravella la capacitat que tenen molts ciutadans i alguns pares especialment de carregar la culpa als altres, en aquest cas a l’Ajuntament, quan el seu fill no és capaç d’actuar amb sentit de la responsabilitat, de controlar els seus impulsos i assumir les conseqüències dels seus actes.

Crec que l’educació dels fills no es pot basar a evitar-los els conflictes, sinó a preparar-los per aprendre a superar-los quan aquests apareixen. Crec que les Barraques tenen un format que precisament permet dur a terme controls ferms de seguretat i de begudes alcohòliques per part de l’Ajuntament, però òbviament, l’Ajuntament no pot fer una atenció personalitzada a cada jove que hi va. Són els pares els que han d’educar els seus fills en el consum res-ponsable, en el respecte cap als altres i assumir que si els seus fills hi van, hauran de gestionar amb autonomia i responsabilitat la seva llibertat. Confiem que les Bar-raques no desapareixien, i que amb totes les evolucions necessàries, continuïn sent un espai d’esbarjo per als nos-tres joves durant la Festa Major. •

carrer majorÀngels solé[email protected]

El carro de la compra reparteix 3.400 eurosSortejos. La promoció engegada per DIARI DE SANT CUGAT i Eroski ha premiat un total de 34 persones

Balanç. La campanya T’omplim el carro gratis, que impulsen conjunta-ment el DIARI DE SANT CUGAT i el grup Eroski, ha repartit fins a 3.400 euros en vals de 100 euros, bes-canviables en el moment de pagar la compra. Un total de 34 persones s’han bene-ficiat d’aquest sorteig set-manal i han pogut gastar els vals al supermercat que la cooperativa de Mondra-gon Eroski té al Sant Cugat Centre Comercial.

La promoció s’ha divi-dit en dues tandes. La pri-mera, en què es van arri-

bar a repartir 1.800 euros, va començar l’octubre de l’any passat i es va acabar el gener d’aquest any. La segona fase de la promoció ha suposat lliurar 1.600 euros en vals de 100 euros cadascun, i s’ha estès des del mes d’abril fins al juliol d’enguany.

Sorteig setmanalAquesta setmana les quatre lectores del DIARI guanya-dores han estat: Montserrat Ferrer Codina, Laura Tubau Grau, María Luz Coello Loza-no i Anna Maria Pallicera Domènech. •

Els premiats han rebut vals per un valor de 100 euros

M. sagalé[email protected]

Premiats d’aquest mes de juliol amb el director del DIaRI #A. RIBERA

loteRIa. Un santcugatenc ha resultat un dels guanya-dors en el sorteig de La Pri-mitiva celebrat el dissabte 24 de juliol. A més del veí de Sant Cugat, que es va endur 75.484 euros, en el sorteig de la loteria han estat pre-miats quatre veïns de les ciutats d’Almeria, Conca i València, que també van encertar els números de la segona categoria.

El premi de Sant Cugat es va validar a l’establi-ment de Loterias y Apu-estas del Estado que hi ha al Sant Cugat Centre Comercial.

_Redacció

La Primitiva cau a la ciutat i deixa 75.00o euros

l’administració del premi #A.R.

Són els pares els que han d’educar els fills en el consum responsable


Publicitat | 15



16 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 28 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

[email protected]

cartes dels lectors

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caracters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

La meva senyera cremadaM’han cremat les senyeres que tenia penjades a la fines-tra!La nit de dilluns passat. Al matí vam veure les cendres a fora la finestra. Dues senyeres cremades. Si no ho respecten ni a casa… què farem?Almenys han tingut el detall de no cremar-nos la casa amb nosaltres a dins, i fer-ho en una altra banda (no hem pogut esbrinar on), però des-prés s’han molestat a portar les cendres i deixar-les allà on eren les senyeres.En tinc una altra, que posaré avui mateix, al mateix lloc.No sé per què, però no em sor-prèn… encara que em decep… i m’entristeix. Hem vist mul-titud de banderes espanyoles per Sant Cugat pel tema del futbol, i no les hem fet malbé, les hem respectat amb educa-ció. Però es veu que hi ha gent que considera provocador penjar les senyeres, catalanes, a casa nostra.Hauria de fer denúncia?Olga Munté

Granada-ValldoreixFa uns anys vaig anar a Gra-nada com a turista, l’estada i el tracte dels granadins, molt correcta. La Granada monu-mental admirable i en bon estat de conservació.Voldria comentar una cosa que em va cridar l’atenció, i va ser la netedat (en carrers, llocs públics i voreres de carreteres, ni una burilla).En una població igual de neta i ben cuidada, a un veí li vaig preguntar com ho feien per mantenir-ho tot tan polit i la resposta fou: “Es que aquí todos nos esforzamos en tener nuestro entorno mejor cuida-do que el del vecino”.Avui, si em passejo per Vall-doreix, la imatge és ben dife-rent (quina pena) i em ve a la memòria la dita catalana: “De porc i de senyor se’n ve de mena”.luis MasnOu

Camí al pantà de Can BorrellConvido els representants de l’Ajuntament que facin una volta pel pantà de Can Borrell.Arriben a Can Borrell i seguei-xen cap a Sant Medir, molt avi-at, a mà esquerra, troben un petit camí que puja i que va al pantà de Can Borrell. Hi pugen i arriben a un camí ample. El segueixen fins a la bifurcació (a baix: pantà, a dalt, urbanit-zació).Segueixen el camí del pantà (a partir d’aquí comença la cursa d’obstacles (regal de la neva-da de març), intenten vore-jar el pantà (abans s’hi podia accedir, ara és impossible si no es baixa abans i es creua per la paret de ciment del pantà), lla-vors pugen pel caminet que porta a la cruïlla amb el camí que va cap al Tibidabo (dreta) o Can Borrell (esquerra).Si després d’haver fet aquest camí no s’han esgarrapat amb cap branca, felicitats.PD: consell: portin una moto-serra, els serà de molta ajuda.JOan saMà

Ajuntament incívicFa uns anys, l’Ajuntament

va invertir bastants diners en una bona campanya pel civisme a Sant Cugat. Es va omplir la ciutat de bandero-les i fullets que demanaven, entre altres accions cíviques, que respectéssim el descans dels veïns (recordo un dibuix d’una casa a la nit, amb grans notes musicals: no molesteu amb la música forta a la nit). Des d’aquí demano que l’Ajun-tament prediqui amb l’exem-ple i respecti el nostre descans nocturn. Un servei de recollida d’escombraries, amb el soroll que comporta, a les 6.30 h del matí, no és cívic. A aques-ta hora, hi ha molts veïns que encara els queda entre 1 i 2 hores per llevar-se (nens inclo-sos). Al cap de setmana són

moltes hores de son que per-dem i repercuteixen en la nos-tra salut.Em refereixo concretament als contenidors que hi ha al car-rer la Lluna, en ple centre, però segur que hi ha molts veïns d’altres zones que es troben en la mateixa situació.Crec que ja que aguantem les conseqüències dels conteni-dors davant de casa (porque-ria, males olors i aspecte de deixalleria del nostre carrer: l’alcalde ho sap, perquè hi pas-sa quasi cada dia per anar a la feina), tenim el dret de poder descansar, com a mínim, fins a les 7.30 h del matí. Moltes gràcies.Marta COsta

Agraïments a Seat AutocomarcaEl 21 de juliol vaig anar a reco-llir el cotxe al taller de Seat Autocomarca del Vallès. A la porta del concessionari vaig patir una lipotímia. Tot l’equip va córrer a ajudar-me. Malgrat que gairebé era l’hora de tan-car em van permetre estirar-me a terra, em van oferir begu-da i menjar, durant una bona estona em van donar aire amb un ventall, es van encarregar i van entretenir les meves filles de 5 anys i 6 mesos. Fins i tot em van prendre la tensió i em volien acompanyar al CAP o a casa. A part de la seva quali-tat com a servei tècnic, no sé com agrair-los les atencions i la seva amabilitat més enllà de la relació comerç-client.Moltíssimes gràcies a l’equip

Atès que comencen unes obres a la llera de la riera de Sant Cugat al Parc de la Pollancreda, entre il·lusionat i escèptic he pensat “per fi la cobreixen!”. La decepció ha estat majúscula en llegir la memòria del projecte. Sembla que s’ampliarà la llera, es retirarà un dic que hi ha a l’inte-rior de la part coberta per tornar a “fer circular” l’aigua i, tot seguit, s’afegeix textualment: “Per evitar problemes de males olors aquestes aigües, en part barrejades amb fecals, circularan per l’interior d’uns gabions plens de grava col·locats a la part central de la llera. Aquestes gra-ves funcionaran de la mateixa forma que les depurado-res biològiques”. No sóc expert en el tema, però m’estan dient que tindré una depuradora d’aigües fecals davant la finestra de la meva habitació? Així doncs, ens gastarem 259.536 euros en un altre intent de solució (i ja en són...), tant de bo m’equivoqui i funcioni, però crec que el proble-ma de fons és que quan es va cobrir la riera als anys 80 es va acabar el projecte on acabava la població. Sant Cugat ha crescut, per la qual cosa s’hauria d’allargar la cobertu-ra d’aquesta riera d’aigües fecals fins als nous límits lluny dels habitatges i parcs infantils. JOan Fabre gras

[email protected]

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: [email protected] DE LA WEB: www.diaridesantcugat.cat

PER CORREU TRADICIONAL: Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN)

riera d’aigües fecals


humà de Seat Autocomarca del Vallès!CeCília lópez legentil

Carta oberta dels veïns de la rambla de Can MoraEls bancs del tram entre el car-rer Dr. Murillo i Àngel Guimerà, darrere la rambla Ribatallada, semblen bonics, però repre-senten una tortura per a veïns i vianants.Per la seva situació amaga-da són l’atracció de diferents grups de gent que hi vénen a fer les seves festes etíliques. Són:Els bancs Don Simón, els bancs “¡pelea, tío, pelea!”, els bancs botellón, els bancs camell, els bancs wc-aire lliu-re.Aquests grups utilitzen el mobiliari urbà i el seu voltant com si fossin de la seva propi-etat, escampant brutícia, fent soroll i cridant, barallant-se, ficant-se amb la gent que pas-sa o la de les cases del voltant. Tots aquests actes incívics es donen diàriament al nostre carrer, sota les nostres fines-tres, al costat dels nostres jar-dins, a pocs metres de l’escola Patufet i l’escola Franciscanes.Intimiden els vianants i els veïns, i no fan cas de la Guàrdia Urbana, que tolera aquests comportaments al nostre car-rer, però no els toleraria en un carrer més cèntric o als bancs de la plaça de la Vila. A qui li agradaria tenir diàriament sota la seva finestra aquest panorama? O despertar-se

amb un tio dormint la mona dins el seu jardí? O portar els nens a dormir a una altra habi-tació fins que marxen els bor-ratxos? O tancar les finestres perquè no pugi l’olor de porro i no sentir els crits i els insults? O no poder donar classes par-ticulars perquè els alumnes se senten intimidats?A Barcelona, al carrer, orinar, consumir begudes alcohòli-ques i fer un mal ús del mobi-liari urbà està castigat amb multes de 1.500 a 3.000 euros.Hem fet instàncies a l’Ajunta-ment, ens hem reunit amb l’al-calde, truquem a la Guàrdia Urbana. Però el problema con-tinua i s’agreuja amb el bon temps.Actualment s’està regenerant el barri amb els nous carrers de vianants i la nova plaça dels Jocs Florals, on ja es va acordar de no posar-hi bancs per evitar aquests mateixos problemes. Per què els mantenen al carrer del costat? No veuen que faran de carrer-escombra d’aquests grups?COMunitat de veïns del C/ dr. MurillO, 11veïns de les Cases del C/ dr. MurillO i C/ sant JOrdi

AclarimentSobre la notícia Ingressada greu per caure des d’un celobert publi-cada al DIARI del 23 de juli-ol, aclarim que l’accidentada no estava jugant amb la seva germana petita, sinó que en el moment de l’accident esta-va estenent la roba, segons ha informat la família.redaCCió diari de sant Cugat

Esqueles

93 590 86 [email protected]


Publicitat | 17



18 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 28 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

La gent s’adona que la relació amb la natura i l’entorn és part de la identitat d’un poble”Opinió

Potser haurem de repensar l’euro

tant els països monetàriament més febles de la unió tan sols aconseguirien la seva compe-titivitat mitjançant reduccions salarials. I en tercer lloc, que el “pacte d’estabilitat” forçat pel govern alemany i que obligava a uns dèfi-cits públics limitats tan sols s’aconseguiria, tal com s’ha demostrat, si es rebaixaven despeses públiques de caràcter social tota vegada que no hi havia cap interès a retallar altres despe-ses com les burocràtiques i les militars, ni tam-poc a apujar els impostos directes.

No fa gaires setmanes en un diari de reco-neguda seriositat com Le Monde es plante-java la possibilitat de dues zones euro, una que agrupés els països monetàriament forts, encapçalats per Alemanya, i una altre basada en els PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espa-

Els darrers mesos ens han ofert, en totes les seves dimensions, les diferents cares de la crisi finance-ra: especulació il·limitada, endeutament d’alguns estats, accions discrimina-tòries per part de les agèn-

cies de qualificació, injeccions dineràries als bancs i a les caixes d’estalvi, etc. Enfront d’aquests reptes, la resposta promoguda per les autoritats monetàries europees s’ha donat en una única direcció, la de les políti-ques d’ajustament que suposen la pujada dels impostos indirectes per una banda i la reduc-ció de la despesa social per l’altra.

Probablement es tracta d’opcions ben equi-vocades que responen tan sols als interessos dels mercats financers, que, d’una manera inexplicable, tenen sotmesos els governs. En cap moment s’ha plantejat seriosament la imposició d’una taxa damunt dels fluxos borsaris a curt termini, és a dir, especulatius, com tampoc no s’ha volgut eradicar el frau fis-cal, ni molt menys, encarar el notable incre-ment de les grans fortunes i els beneficis de les més importants transnacionals.

Tanmateix hi ha un aspecte en què potser podríem començar a pensar i del que ja s’han fet ressò alguns articulistes i mitjans de comu-nicació. M’estic referint a la conveniència o no de seguir utilitzant l’euro com a moneda única d’un conjunt de països que mantenen un distanciament econòmic ben important. A la zona euro hi conviuen estats amb consi-derables desnivells pel que fa a la renda, als tipus d’inflació, als dèficits públics, a les taxes d’ocupació i a la balança de pagaments. Tam-poc no existeix una política fiscal coordina-da i, molt menys encara, un intent d’apropa-ment de les polítiques socials.

Quan ara fa deu anys l’euro va començar a funcionar de iure, i dos anys després de facto, ja força veus es varen aixecar per criticar-ne almenys tres aspectes. En primer lloc, que, contràriament al que s’anunciava, no frena-ria pas la inflació, com efectivament es va demostrar: recordem el poc temps transcor-regut entre el moment en què un diari o un cafè valien 100 ptes. i quan van passar a cos-tar 1 euro. En segon lloc, que el lligam entre les diferents monedes faria inviable els pro-cessos de devaluació de la divisa i que per

ECONOMISTA I prESIdENT dE lA uNIvErSITAT INTErNACIONAl dE lA [email protected]

ALberT COrTiNAadvoCat i autor dEL LLibrE ‘Nova CuLtura dEL tErritori i ètiCa dEL PaiSatgE’

Arcadi Oliveres. economia europea

#agL

la Ciutat _pàg. 23

divendres, 30 de juliol del 2010

Hi ha dues reaccions molt divertides després d’una gran manifesta-ció. La primera és la d’alguns polítics, que, com de costum, inten-ten fer-se-la seva i tergi-

versar-ne el missatge. N’hi ha, fins i tot, com el Partit Socialista, exigeixen als convocants que els posin en el lloc d’ho-nor i els coaccionen perquè en canviïn el lema. Increïble, però cert. De fet, és el mateix partit que, apropiant-se del pen-sament d’un milió i mig de manifestants la immensa majoria dels quals crida-ven “independència”, diu que va ser una manifestació contra el PP. S’ha de reco-nèixer que com a acudit és bo. L’altra reacció divertida és la dels espanyolis-tes disfressats d’universalistes que qua-lifiquen d’“explosió d’alegria” la cele-bració del triomf de la roja i de “catar-

si col·lectiva” la manifestació del 10-J. Ja he escrit força sobre la immensa con-tradicció que suposa aplaudir els èxits de qui no sols et diu qui ets i qui no ets, sinó que et considera part de si mateix i et nega el dret d’equiparar-t’hi en drets. Però és que, a més, cal ser molt innocent per no adonar-se que la quota catalana de la roja respon a una estratègia política molt sibil·lina. Mentre es prohibeix que Catalunya tingui selecció pròpia, s’impo-sa la presència de jugadors catalans per neutralitzar-ne la reivindicació i generar identificació amb l’espanyola. ¿Cal recor-dar que Espanya és l’únic país que inha-bilita tot jugador que es nega a repre-sentar-la? Quant a la famosa cantarella de la doble identitat de molts catalans, poques coses hi ha tan rebatibles. La pro-va és que tots els qui diuen sentir-se tan catalans com espanyols, mai no perme-trien una inversió de la situació política. És a dir, una Espanya amb un Congrés subordinat al Parlament de Catalunya ni una Espanya regida per un Estatut i una Catalunya regida per una Constitució. •

Reaccions a la manifestació

Cal ser molt innocent per no adonar-se que la quota catalana de la ‘roja’ respon a una estratègia política molt sibil·lina

l’horitzóvíctoR alexandRewww.victoralexandre.cat

nya). Certament, és un terreny per tempte-jar, però resulta molt probable que una res-posta d’aquest tipus ens evitaria situacions escandaloses, com la produïda fa uns mesos en el cas de Grècia, a qui, en nom del pacte d’estabilitat vigent a la zona euro, es va “aju-dar” amb importants “préstecs”. L’aporta-ció espanyola va suposar més de 9.000 mili-ons d’euros, és a dir, més del 90% de l’estal-vi pressupostari que suposen les retallades socials del govern Zapatero. Curiosament, aquestes aportacions foren destinades majo-ritàriament a fer que l’administració grega pogués retornar préstecs que les banques ale-manyes i franceses li havien atorgat, entre altres raons, per poder pagar subministra-ments d’armes provinents dels esmentats països. Hi sobren comentaris. •


Som una nació: ‘cum laude’

la pregunta coneguda: “a quant paguen l’ho-ra“? I això de la banca? Doncs que en època de crisi la banca (caixes incloses, que aviat tots seran u) fa la viu-viu i ha inventat el sistema que abans se’n deia robatori, de clavar-te quin-ze euros mensuals de càrrec per “administrar-te el compte”. (Renuncio a comentar el siste-ma de càrrecs “legals” si per qualsevol badada s’ocasiona un descobert de quatre xavos en el llarg període de temps d’un parell de dies).

Som una nació. Se n’ha parlat prou després de la gran manifestació del dia 10. Però en vull deixar constància en això que havia de ser un balanç de final de curs. He trobat en un llibre

De mes en mes, hi ha temps per pensar en el tema per tractar en aquesta col·laboració periòdica. Just abans de vacances em va passar pel cap fer un balanç de final de

curs. Així: tardor, poesia a Sant Cugat i als carrers de Coll Favà; hivern, Auditori i con-ferències; primavera, excursions culturals, i estiu, a tocar de les brases, les festes de Sant Joan i Sant Pere, concerts al Claustre, teatre al carrer… Et fas bons propòsits, però després salta la notícia més nova o que creus de més interès, et deixes de projectes i vas de dret al fet del dia. Com passa avui.

La cultura i la banca. Tot està a saber esten-dre la capa de la cultura tan ben estesa, que sigui capaç de tapar les misèries de la crisi i les retallades dels pressupostos. Hem de saber, i ho dic per experiència, que es pot ser possibilista militant. I obtenir entre allò que sembla impossible aquelles mínimes possibi-litats que estan negades als fatalistes del no i obertes només a qui s’entesta i creu en els fruits de l’esforç. (Aquest esforç, tot s’ha de dir, no té res a veure amb el pragmatisme de

ESCRIPTORwww.martiolaya.wordpress.com

Aquesta es la darrera edició de DIARI DE SANT CUGAT abans del període de vacan-ces. Tornarem amb més informació local amb l’edició del divendres 27 d’agost. Fins aleshores, bon estiu a tots els lectors, anun-ciants i col·laboradors del DIARI.

fem vaCanCeS DEl 31 DE julIOl al 23 D’agOST

Per crear opinió JOSeP maRIa vaLLÈSEDITOR D’OPINIÓ

Telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

un intel·lectual castellà que també ho creia i escrivia així: “la nación catalana”. Es deia Tir-so de Molina. Cum laude.

antoni Cayrol a Coll favà. El vell amic Antoni Cayrol (el poeta Pere Cerdà) serà prop de casa al nostre barri de Coll Favà amb motiu de la Setmana de la Poesia al mes d’octubre. Dei-xeu-me manifestar públicament la nostre ale-gria –de la Nuri i meva– pel retrobament de l’amic amb qui, en el transcurs de molts anys, vam compartir tantes aventures culturals. Tindrem ocasió de parlar-ne, però em com-plau avançar-ne un tast: aquells anys que en diverses ocasions vam anar al Rosselló a fer teatre en català, un professor rossellonès de llengua anglesa, amb molta politesse, això sí, ens va dir al grupet de gent on hi havia també els amics Cayrol i Verdaguer, que ell no creia que el teatre de Shakespeare es pogués repre-sentar “en la llengua dels avis”, el català. I la satisfacció en acabar la representació i escol-tar el professor que amb igual politesse i amb un gran somriure, ens felicitava per la feina i va reconèixer que estava equivocat. I tan-co amb satisfacció el balanç del curs i espero amb candeletes l’inici del curs que ve. No em sabré estar de parlar-vos de nou del poeta del Rosselló Jordi-Pere Cerdà. •

Tardor, poesia a Sant Cugat; hivern, auditori; primavera, excursions culturals, i estiu, teatre al carrer…

martí Olaya. Balanç de final de curs


fleet Street JOSEP [email protected]

Després dels meus darrers articles sobre el futur de Catalunya, un lector m’envia un correu per preguntar-me què hau-ria de fer el sobiranisme per ser hegemònic. No

en tinc la resposta però, sense ser ana-lista polític, sempre li he percebut dues mancances a l’independentisme: una portes endins i una altra portes enfora. A casa, el sobiranisme té el repte d’afe-gir la nova immigració als seus objectius polítics. No és feina fàcil, perquè es trac-ta d’una immigració essencialment cas-tellanoparlant i amb altres prioritats

més enllà de l’àmbit polític. Tot i això, avi-at part d’aquest sector de la societat s’in-corporarà al sistema electoral amb la pos-sibilitat d’influir en la composició del Par-lament. Si el sobiranisme no es vol trobar construint un projecte país que després poca gent vol, li toca fer molta feina per sumar adhesions dels nous catalans. Por-tes enfora, a l’independentisme li cal fer molta pedagogia més enllà de Barajas, on pocs aliats queden, i teixir moltes compli-citats amb estats potents. Si Catalunya vol ser independent, el sobiranisme ha de bus-car suports de nacions de primer nivell. Amb ajut d’altres estats, tot és molt més senzill i, si no, que ho preguntin a Kosovo.

Que no se’m mal interpreti: no és qüestió de comprar voluntats, sinó de fer entendre a altres països per què Catalunya necessi-ta un estat propi. Per aquest cantó, sem-bla que alguna cosa es mou després que nou diputats al Parlament de Westmins-ter hagin presentat una moció a la cam-bra a favor d’un referèndum per a la inde-pendència de Catalunya. Probablement, la moció quedarà en no-res, però obrirà el debat més enllà de la península. Vist el panorama i per paradoxal que sembli, a l’independentisme li cal parlar (també) cas-tellà i anglès. No és garantia d’èxit, però sí que és condició sine qua non per tenir opci-ons d’aconseguir el seu objectiu. •

Endinsienfora

SantCugatéssensdubteunmunici-pisingulardinsl’àreametropolitanadeBarcelona.Elnostremunicipiocupa

elsllocsmésaltsenelsrànquingsdepreuspermetrequadratd’habitatgenou,natalitat,ren-dapercàpitaooficinesbuides.Aquestasetma-na,però,hemconegutqueocupemelsprimersllocsenduesllistesenquènoéscaphonorseradaltdetot.Elssantcugatencssomelshabitantsdelaregióquemésaiguaconsumimiquemésresidusgeneremperpersonaidia.Pelquefaal’aigua,cadaveídeSantCugatconsumeix60litresmésque,perexemple,undeSantaColo-madeGramenetol’Hospitalet.Peròl’estadís-ticaésunaciènciatramposaiaquestadadanovoldirquecadasantcugatencgasti12garra-fesmésd’aiguaqueelsaltres.L’altaconcentra-ciódepiscinesdinselmunicipiéselquefaquelamitjanaesdispari,totiqueaixònoserveixd’excusaperadormir-nosenaquesttema.Onnohihallocperaexcusesésenladadaderesi-dusperhabitant.Demitjanacadasantcuga-tencgenera2,4quilosdebrossa,mentrequelamitjanametropolitanaésd’1,38.Seguramentserundelsmunicipisambmésrendapercàpitaprovocaqueesconsumeixinmésbénsique,enconseqüència,sen’hagindellençarmés.Arabé,fugintdelstòpics,aquestesdadeshauriendeservirperfer-nosreflexionarquenopodemseguirmantenintelritmedevidaquefinsaraportàvem.Latendènciaal’Europaseriosaitambéalaregiómetropolitanaésladeredu-irelconsumd’aigua,l’energèticielderesidus.Sumem-nosalclubdelsestalviadorsinoaldelsmalbaratadors.Laciutat,elpaísielplanetaengeneralenshoagrairan.•

Vigilar el consum

editorial


Consell editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Francesc Carbó, Ignasi Salvat, Joan Carles Gassiot, Joan Tortosa, Joan Troyano, Joank Busquets, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Simeón, Lluís Godayol, Montserrat Rumbau, Núria Zabala, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Mariona Sagalés, Àlex López, Núria Gutiérrez, Carolina Mercader, Joan Ramon Armadàs, Bernat Bella, Carles Illana i Pere Fernández. Correcció: Susanna Turon Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix i Elisa Palazón fotografia: Lluís Llebot, David Fernández i Artur Ribera Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Carles Brugarolas, Carme Colomina, Christian Treceño, Consol Torrente, David Escamilla, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eduard Torres, Eloi Alegre, Ferran Villaseñor, Francesc Carbó, Francesc Carol, Gerald Fannon, Guim Pros, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Robirosa, Josep Gimeno, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Juank Busquets, Lluís Campins, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Pere Vivó, Rafael Gomez, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau, Trini Escrihuela i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Adrià Gállego, Sergi Felip i Francesc Cabeza Disseny de la maqueta original: eixida.cat Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat , Centro Popular Andaluz, Cor de Gospel, Club de Golf Sant Cugat, Club de Tennis Set Ball, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Voleibol Sant Cugat, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Hipic Centre Cal Caldes, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Tapiñas, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA úNICAMENT LA SEVA OPINIó EN ELS EDITORIALS. ELS ARTI-CLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIó DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puig edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]


Albert Cortina explica la nova cultura del paisatge comentant el seu nou llibre

Entrevista _Pàg. 23

Passarà aquesta setmana:La tinenta d’alcalde Mercè Conesa visitarà diferents obres que es duen a terme a Sant CugatMés informació: www.diaridesantcugat.cat

la Ciutat20 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat | Economia_ 24 | Esports_ 28 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46


Rodríguez. Els seus anys d’ex-periència a Sant Cugat poden fer que no sigui gaire sensat relegar a posicions secundà-ries la cara més recognoscible dels popular al poble.

Continuisme a ERCMolt haurien de canviar les coses a casa dels republicans perquè Raül Grangé no repetís com a candidat. Consolidat com a líder visible del partit, aquest sociòleg té la intenció de tornar a fer tàndem amb Toni Ramon i, si és possible, esgarrapar un o dos regidors més.

El seu desig ocult? Que CiU no sumi majoria absoluta per deixar-se estimar i tornar a tenir responsabilitats de govern.

La CUP busca el seu espaiL’objectiu de la CUP és entrar a formar part del dia a dia de la política local amb regidors al ple. Per aconseguir-ho hi ha cert consens a tornar a confiar en la figura de Guim Pros, que, mal-grat que no va entrar-hi per poc l’any 2007, no ha perdut l’em-penta, ni ell personalment ni la CUP com a grup. •

L’objectiu dels partits: ocupar els despatxos de l’ajuntament de Sant Cugat el prper mes de maig #A. RIBERA

ELECCionS. Les vacances són una bona època per descan-sar, però també per jugar als escacs en l’àmbit polític. Els partits es troben ara immer-sos en modificacions de por-tes endins per dissenyar les llistes electorals per a les elec-cions del maig del 2011. Abans toquen les catalanes, però sabut qui serà el nostre pre-sident començarà una llarga precampanya quan encara no haguem paït els torrons. Vist l’escenari, és bon moment per fer conjectures sobre quines seran les noves cares de la polí-tica local.

CiU espera un canvi Començant per qui té majoria absoluta, a CiU tothom espe-ra que Artur Mas sigui presi-dent i es produeixi un canvi que ja s’anuncia en cartells publicitaris a la ciutat. En cas

ICV i una ERC molt difícil de convèncer.

Candidatura ferma a ICVA ICV tothom ha tancat files amb el president de la secció local, Joan Calderon. El dia 23 de setembre, després de les pertinents votacions internes, aquest jove politòleg serà el pri-mer a proclamar oficialment la seva candidatura. Els ecoso-cialistes intentaran acaparar més regidors i si l’absència de Recoder debilita CiU suficient-ment, buscaran el PSC per for-mar noves majories.

Un PPC intervingutLegislatura complicada la que ha viscut el PPC a Sant Cugat. Amb un regidor dís-col i una direcció local del par-tit canviada a toc de xiulet per Barcelona, els populars han d’intentar netejar una imatge força malmesa pels seus pro-blemes interns.

Amb tot, seria lògic que el nou president de la secció, Jordi Carreras, fos el cap de llis-ta designat. Ell hi està disposat, però caldrà convèncer la Berta

Les noves cares polítiques per a les eleccions del 2011

Politiqueig. El compte enrere per a les properes eleccions municipals ja ha començat i els partits inicien el procés intern que culminarà amb la presentació de les seves llistes i la persona que proposen per ser alcalde de Sant Cugat

El nostre pronòstic Els alcaldables dels partits polítics locals

32 541

1. Mercè Conesa és la tinenta d’alcalde de Territori 2. Ferran Villaseñor, actual president local del PSC, amb aspiracions a ascendir 3. Joan Calderon, únic candidat ja confirmat 4. Jordi Carreras, nou president de la secció local del PPC 5. Raül Grangé repetirà com a cap de llista 6. Guim Pros encapçalarà una CUP amb ganes d’entrar al ple #ARXIU

Joan Ramon Armadà[email protected]

6

de ser així, l’alcalde Lluís Reco-der, farà les maletes i serà pro-mocionat a conseller deixant un buit a Sant Cugat que, si res no altera els pronòstics, ja té nom i cognoms.

La tinenta d’alcalde de Ter-ritori, Mercè Conesa, és l’opció preferida per Recoder i, malgrat que sempre s’ha mantingut la prudència, només un gir ines-perat alteraria aquest escenari. Dimarts 27 Conesa es va posar a disposició de la militància l’as-semblea local de CDC.

Si Mas no és president, nin-gú no sap què farà Recoder, tot i que és molt probable que dei-xi la política local en favor de la nacional.

Relleu al PSC?És possiblement la plaça més difícil de predir, però al soci-alisme santcugatenc també bufen vents de canvi. El presi-dent de la secció local, Ferran Villaseñor, s’ha prodigat molt durant els tres anys de legisla-tura i deu haver guanyat molts

punts en el si de la militància. Sense posar-se bastons a les rodes en públic, no és cap secret que tant ell com l’exalcaldable i actual portaveu del grup, Sal-vador Gausa, aspiren a ser el principal maldecap de CiU de cara al maig. Tenint en compte els mals resultats que va obte-nir el PSC en les últimes elec-cions amb Gausa com a cap de llista, no seria gens estrany que Villaseñor n’agafés el relleu.

Objectiu com a grup: propi-ciar un govern d’esquerres amb



“El títol del llibre és l’expressió d’un desig de canvi”

Entrevistem Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat i coautor del llibre ‘La política que ve’

L’alcalde de Sant Cugat i el tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Joly, han escrit junts un llibre que planteja un canvi radical de la manera d’entendre la funció

pública. La millora de la gestió, l’optimit-zació de recursos i l’orientació a objectius són els trets que hauria de tenir, segons els autors, la política actual i la que ve.

Com definiria el llibre? És una proposta de renovació de les admi-nistracions públiques feta a partir de la nos-tra experiència a Sant Cugat. També he de dir, però, que el model no s’acaba en l’expli-cació del concepte de Sant Cugat. Té altres passos que encara no hem fet a la nostra ciutat. També intentem posar sobre la tau-la els principals problemes i reptes que té l’administració pública avui en dia.

Expliqui’ns algun d’aquests reptes. Vivim en una societat que ha avançat molt ràpidament i les administracions públi-ques no ho han fet al mateix ritme. El seu funcionament és més propi del segle XX que del XXI. Encara impera una lògica que no és la d’assolir bons resultats i la políti-ca està entesa en el seu pitjor sentit de bata-lla entre partits i el fet d’envoltar-se de per-

sones fidels. No hem fet els passos necessaris per posar l’administració pública al servei de la competitivitat dels territoris.

És recomanable que un ajuntament funcio-ni com una empresa? Els objectius en una administració els fixen els polítics que han escollit els ciutadans, que a l’hora de transformar idees i projectes en realitats necessiten dotar-se d’una admi-nistració molt professional. El problema ve quan el poder polític fica el nas excessiva-ment en la gestió, és a dir, quan el nivell de gestió està excessivament polititzat.

És una filosofia que pot ser aplicada en un govern d’esquerres i en un de dretes? Ho pot ser, però t’ho has de creure. Nosaltres oferim un model aplicable a diferents opci-ons polítiques que tinguin clara la necessi-

tat de tenir una administració pública eficaç. Malauradament hi ha molta gent que no ho té clar i es pensa que l’administració és una joguina en mans d’una opció política per col-locar fidels o generar dependències.

La gestió pública santcugatenca ha rebut premis europeus. A priori sembla una bona carta de presentació...Ser reconeguts per l’escola d’administració pública europea en la categoria de lideratge i gestió ens omple d’orgull, perquè és un reco-neixement de fora que et diu que vas per bon camí.

Saben si altres administracions segueixen ja el “model Sant Cugat”? Hem detectat força interès i molta gent que ens pren com a referent i vol parlar amb nosaltres per impregnar-se del projecte.

La política que ve és la que hauria de venir? Per descomptat. El títol del llibre és l’expres-sió d’un desig de canvi. Tenim la seguretat que el món ens empeny cap aquí. Les admi-nistracions públiques hem de desenvolupar polítiques amb menys recursos i la millor manera de fer-ho és gestionant millor. Hi ha molta capacitat de reduir despesa supèrflua fent un millor ús dels recursos i orientant-los a l’assoliment d’objectius i deixar de fer coses que fem per inèrcia i que no tenen cap mena de sentit.

Podria posar un exemple de com s’apli-quen les tesis del llibre a Sant Cugat? El pagament a 29 dies que fem als nostres proveïdors. L’objectiu estratègic que ens hem fixat és pagar a 30 dies i en aquest sentit l’estem assolint. Això no seria possible si no tinguéssim unes finances públiques saneja-des i molt de rigor pressupostari.

Lluís Recoder s’endurà aquestes tesis allà on vagi? Sí, però jo no me’n vaig enlloc.

Plantegem-ho d’una altra manera. És apli-cable aquest model de què parlàvem en una conselleria o un país? No només és traspassable a altres adminis-tracions, sinó que és necessari que sigui tras-passat. I si és al Parlament de Catalunya on tornaré a anar i puc fer alguna cosa perquè la Generalitat el copiï, ho faré. Catalunya té una administració pública que no és la que ha de tenir un país que vol ser competitiu, que vol jugar a Primera Divisió.

A la Generalitat i a Sant Cugat hi ha molt de camí per recórrer per millorar la gestió? Molt més a la Generalitat que no pas a Sant Cugat. Al municipi fa molts anys que estem fent una bona feina, però a la Generalitat hi ha molt de camí. A Sant Cugat hi ha més reformes que es podrien fer, però que la llei no ens permet, com incentivar els funciona-ris segons l’assoliment d’objectius.

Cal canviar lleis, doncs. Sí. El canvi de la legislació de la funció públi-ca és un clam quasi unànime a la societat i és totalment necessari per fer un pas definitiu en la modernització de l’administració. Tam-bé faria que els funcionaris se sentissin més valorats per la societat en general.

Sap si algú fora de l’entorn de CiU s’ha començat a mirar el llibre? No ho sé, però sí que li puc dir que a les persones més interessades en la millora de la gestió pública el llibre els ha cridat molt l’atenció. •

La gestió eficaç com a resposta. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, torna al món editorial publi-cant un llibre amb Jordi Joly que vol esde-venir un full de ruta i una guia sobre com hau-ria de funcionar l’administració pública en aquest país. Recoder asse-gura que el “model Sant Cugat” és apli-cable també a les conselleries i fins i tot en el govern d’un país. Si Artur Mas és el proper president de la Generalitat, de ben segur que algunes de les tesis del llibre es començaran a aplicar en esferes més elevades que les santcuga-tenques.#ARTUR RIBERA

Abanderat del canvi. Lluís Recoder planteja en el seu nou llibre un nou model de gestió pública

a les administracions #ARTUR RIBERA

“Si puc fer alguna cosa perquè la Generalitat copiï el model de gestió de Sant Cugat, ho faré”

“A l’administració hi ha molta capacitat de reduir despesa supèrflua fent un millor ús dels recursos”


Vuvuzela

Em deia l’altre dia un amic que s’ha-via comprat una vuvuzela. Tam-

bé m’explicava que la feia sonar indiscriminadament quan llegia un diari, veia un informatiu televisat o algun imprudent conegut li comentava una notícia que no li era del seu gust. Lògicament, s’han produ-ït reaccions diverses entre el veïnat. El primer dia, hom, espantat per aquest so, es preguntava qui podia tenir una trompa d’aques-tes característiques i que fes un so tan insuportable. Algun agosarat s’atreví a trucar a la porta de casa del meu amic, per dema-nar-li si és que passava alguna cosa o li calia algu-na ajuda, fos la que fos. No se sap si per afició o per vici, l’amic els responia amb una llarga bufada que espantava els més valents. El segon dia, ell, que era un gran lector i nacionalista, no va deixar de tocar l’ins-trument, vinga a bufar i vinga més soroll. Als nens, que ja s’hi havien acostu-mat, els feia gràcia i dema-naven a les seves mares respectives, una trompe-ta zulu com aquella que sonava sense parar. Entre els adults hi havia divisió d’opinions. Al principi per uns era molest escoltar-ho, però per altres, els feia desconnectar dels proble-mes del dia a dia, entrant en una catarsi auditiva tot imaginant aquella llar-gària que necessitava de les dues mans per man-tenir-se operativa. Al ter-cer dia vaig fer el cor fort. Vaig pujar els esglaons de dos en dos. Apropant-me a l’epicentre notava la quei-xa dels timpans. Un cop saludats era lògica la pre-gunta, però què fas? El vaig interrogar sorprès. “No res”, em respongué tranquil·lament, “m’entre-no per al proper curs elec-toral”. Vaig tancar la por-ta i escales avall aquell so encara em repicava i per-seguia. En sortir mirant a tord i a dret vaig buscar alguna botiga on comprar la meva vuvuzela tot pen-sant que el meu amic tenia raó. Bon estiu. •www.torresadvocats.com

la togaEDUARDTORRES



Un mes d’agost amb alcaldes accidentals

Interinatge a l’ajuntament #A.R.

equipaments, com per exemple el tercer CAP. La següent a la llista és Carmela Fortuny, que agafarà la vara d’alcalde del dia 6 al 9 per cedir-li, tot seguit, el testimoni a Xavier Escura del 10 al 13. Jordi Joly assumi-rà el càrrec del 14 al 17 i Cris-tina Paraira ho farà del 18 al

PolítICa. L’alcalde Lluís Recoder agafa, com molts santcugatencs, vacances durant el mes d’agost. Mentre el batlle gaudeix d’uns dies de calma (i potser precam-

panya), els set tinents d’alcal-de de Sant Cugat ocuparan la plaça de Recoder de manera accidental.

La primera que ho farà, del dia 1 al dia 5 d’agost, serà Mercè Conesa, que ja té prevista una visita d’obres aquest darrer dia per repassar l’estat d’alguns

21. Els dos últims seran Mar-ta Subirà, del 22 al 26, i Joan Recasens, que tancarà la ron-da del 27 al 31 d’agost.

L’alcalde, Lluís Reco-der, reprendrà la seva acti-vitat habitual al capdavant de l’Ajuntament el dia 1 de setembre. •

Redacció[email protected]

Ja el tenim col·locat

E stàvem avisats, l’operació es preparava des de feia temps: el nostre alcalde seria cridat a responsabili-tats institucionals més elevades. Efectivament, aca-ba de ser elegit per ocupar el número vuit de la can-

didatura de la seva coalició per Barcelona. En aquest sentit, li ha passat la mà per la cara a l’alcalde de Vic, cert és que aquest ha escollit una via ben diferent (i, afegeixo, impre-sentable) per fer-se notar. El nostre alcalde tenia força trum-fos per fer-se present en les oracions polítiques del presiden-ciable del seu partit. N’és l’alcalde més destacat i s’ha dedi-cat en cos i ànima durant els darrers anys a projectar una imatge supramunicipal. No dic que la seva no hagi estat una gestió local, però aquesta ha deixat de constituir una priori-tat en la seva agenda estratègica. Per a qui ha volgut escol-tar i, sobretot, llegir, el missatge era inconfusible, jo m’hi he referit des d’aquesta columna diverses vegades. Dos llibres n’han deixat constància. En el segon ens ha explicat que el model de gestió de Sant Cugat aspira a tenir una valide-sa universal. Per reafirmar-ho, el mitjans ens han recordat que l’Ajuntament ha tornat a rebre un premi a la transpa-rència. Qualificatiu que hom no sap exactament què vol dir, però molt em temo que es refereix a la transparència de l’ac-tuació municipal, almenys jo fa força temps que no sé veu-re-hi res de nou. Però el missatge que realment tenia una càrrega de profunditat és el que ens va transmetre en el pri-mer llibre, amb el ben entès que no és exclusivament seu. És força simple: la realitat que estem vivint, la gestió nacio-nal del tripartit, és una anomalia històrica, un accident que cal superar al més aviat possible, ja que allò que és natural a Catalunya és que governi un partit nacionalista, tota la res-ta li és estrany o, si més no i com he dit, és una nosa que cal treure’s de sobre. Aquesta és la substància del discurs que viurem durant els propers mesos i no pas l’anàlisi rigoro-sa d’una gestió que no ha estat gens desencertada, la qual cosa no vol dir que hagi assolit l’excel·lència a la qual estem acostumats els santcugatencs. Excel·lència que ara el nostre alcalde vol traslladar a la plaça Sant Jaume. Jo, com saben els que em llegeixen habitualment, fa mesos que m’estic preparant per al pitjor. Bones vacances! •

l’EstirabotJORDI [email protected]

lEgISlaCIó. El Parlament va aprovar el dia 26 per una-nimitat la restitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ens desaparegut des de l’any 1987. La creació del nou òrgan implica la desapa-rició de l’Entitat Metropolita-na del Transport, la dels Ser-veis Hidràulics i la de Tracta-ment de Residus.

L’AMB assumirà aques-tes competències i d’altres tan rellevants com la d’orde-nar el territori a través d’un pla director urbanístic que defi-nirà les polítiques d’habitat-ge i el desenvolupament urbà i assentarà les mesures per a la protecció del sostre no urba-nitzable. És a dir, serà compe-tent per gestionar les modifi-cacions del que ara és el Pla General Metropolità (PGM), que tants maldecaps ha donat a ciutats com Sant Cugat.

Gestió de zones verdesAl seu dia no es va definir com s’havien de gestionar les zones verdes i això va fer que s’apli-qués per defecte el règim d’ex-propiació. Amb el nou redac-

Can Busquets és una de les zones que es requalificarà #ARTUR RIBERA

canviar les zones verdes de lloc preservant, així, les finques de Can Busquets i Can Monmany. A canvi, es construiran 300 habi-tatges nous a la ciutat, un 70% dels quals seran de protecció ofi-cial. L’altre 30% és el que perme-trà als propietaris de les zones verdes edificar cases unifamili-ars en indrets de Valldoreix on hi ha zones verdes que ja donen al carrer.

Nova oportunitatLa tinenta d’alcalde de Territo-ri, Mercè Conesa, considera un fet positiu l’aprovació d’aquesta llei i espera que “aquesta opera-ció urbanística sigui una de les primeres a ser tractades pel nou ens”. Conesa opina que repar-tint la pressió entre els 36 muni-cipis de l’AMB, els ajuntaments se sentiran més acompanyats en un aspecte que els genera molts conflictes.

Pel que fa a l’esmentada ope-ració, actualment es troba en tràmit d’informació pública a l’espera que la Generalitat (o ja la nova AMB) emeti un dicta-men sobre la proposta santcuga-tenca que Mercè Conesa qualifi-ca de “declaració d’intencions”. Amb tot, la resposta no arriba-rà fins a finals d’any. •

L’Àrea Metropolitana, cridada a millorar la gestió del PGMaprovació. L’Ajuntament vol que la requalificació de les zones verdes de Valldoreix i protecció de Can Busquets siguin temes tractat pel nou òrgan

Joan Ramon Armadàsjr.armadà[email protected]

La millora del carrer Alps costa 300.000 euros

oBrES. El consell de districte de Mira-sol va acordar destinar 300.000 euros de les partides de lliure disposició per a urbanit-zar el carrer Alps i els seus vol-tants. Aquesta xifra suposa un 80% dels diners de lliure disposi-ció en mans del consell per deci-dir la millora del districte.

La sessió del consell va estar, però, marcada pel rebuig dels membres de l’oposició a les formes com s’ha acabat tirant endavant el projecte. Una mos-tra visible d’aquests estira-i-arronses va ser el fet que només sis de les quinze persones que integren el consell de districte hi estiguessin presents. L’opo-sició va demanar que l’any que ve es facin servir aquests recur-sos per a millorar el carrer Pla i el seu entorn.

_Redacció

La secció local d’ERC fa balanç del curs polític

raül grangé, portaveu d’ErC #J.R. A.

torn, Toni Ramon ha atribuït a ERC el mèrit de la incidència que els pressupostos han tingut en polítiques socials en col·lectius com les famílies monoparentals o els jubilats. El regidor republi-cà ha recordat estarrufat que el seu grup no ha deixat de fer pro-postes encaminades a l’ampli-

PolítICa. Els dos regidors d’ERC a l’Ajuntament han fet balanç de la temporada dei-xant clar que han fet una oposi-ció “constructiva i dialogant”. El portaveu del grup, Raül

Grangé, ha criticat el govern de la ciutat per estar en “interi-nitat a causa de la minva de lide-ratge” provocada per la distrac-ció de l’alcalde en política nacio-nal. Grangé ha lamentat també la lentitud l’execució dels acords del ple, tot i que ha reconegut la voluntat dialogant de CiU. Al seu

ació de l’oci nocturn o la millo-ra dels espais públics o la mobi-litat, que, segons l’observatori sociològic, són dels temes que més preocupen la ciutadania. Ramon ha acabat reclamant al govern actuar “amb urgència” a la Floresta per dignificar deter-minades zones del barri. •


tat, l’AMB seria l’organisme que es faria càrrec d’aquestes expro-piacions amb els seus recursos o bé impulsant una modifica-ció del PGM.

Aquesta última via és la que pretén utilitzar Sant Cugat en la reordenació de les zones ver-des de Valldoreix. La modifica-ció de PGM aniria encaminada a



“Perdre paisatge és perdre identitat com a col·lectiu”

Entrevistem Albert Cortina, advocat i autor del llibre ‘Nova cultura del territori i ètica del paisatge’

En parlar de paisatge molta gent pot pensar en un camp de blat, un bosc d’alzines o una platja de la Costa Brava, però el terme inclou realitats tan diverses com

les esmentades i tot l’urbanisme d’una ciu-tat. Albert Cortina explica en el seu nou lli-bre Nova cultura del territori i ètica del pai-satge com està canviant la concepció pai-satgística en l’ideari de les persones que es dediquen a dissenyar les nostres ciutats.

El títol del teu llibre incita a canvi de men-talitat. Efectivament. Estem construint una nova ètica del paisatge i una nova cultura del ter-ritori. La societat, al marge de les lleis, ha aportat uns valors que estan empenyent a fer que tècnics i polítics els incorporin i cre-ïn aquesta nova cultura.

Quins són aquests valors? Són diversos. La idea és que el paisatge el construeixen els agents socials i aquests

s’acullen al marc de la sostenibilitat enfront del fins ara marc hegemònic, que és el de la productivitat-especulació. Són dos models en pugna, però veiem que el primer s’obre camí dins el predominant. El problema, però, és que destruir els efectes que ha tingut el primer model no és gens fàcil.

Aquesta lluita crea l’anomenat conflicte territorial? Sí, i a Sant Cugat tenim alguns exemples de conflictes d’interessos que són la traduc-ció de la lluita dels dos models. La novetat és que darrerament el model sostenible posa sobre la taula projectes territorials amb acti-tud positiva i deixant de banda la cultura del no. D’alguna manera s’avancen al conflicte i ofereixen a les autoritats un full de ruta per seguir segons aquests nous valors. I ho fan perquè perdre paisatge és perdre identitat com a col·lectiu.

Això va un pas més enllà de l’ecologisme. La gent s’adona que la relació amb la natu-ra i l’entorn és part de la identitat d’un poble. A banda d’això, el canvi de mentali-tat implica un canvi en els hàbits de vida i són canvis en la manera de moure’s, la manera d’habitar pel que fa a la densitat i fins i tot de l’ús d’energia.

Veig moltes novetats en la matèria. I n’hi ha una més, encara incipient, que és la mediació territorial. Implica ajuntaments, propietaris, empreses energètiques i col-lectius ecologistes per tractar un d’aquests conflictes. En altres països funciona molt bé.

La crisi ha accelerat aquesta transició? No sabem si farà que ens movem en bloc cap a aquesta nova cultura del territori o bé ens farà caure en els mateixos errors de les eta-pes anteriors. El més positiu és que ara que l’activitat ha disminuït és el moment per reflexionar.

El creixement de les ciutats és inevitable? El paisatge es transforma i evoluciona cons-tantment i hem de passar de la idea de pro-tecció a la idea de gestió del paisatge. La grà-cia és fer una reflexió sobre com transformar aquest paisatge. Si a sobre se li suma un plus d’aquests valors ètics que comentàvem, es tanca el cercle de manera correcta.

El paisatge i l’urbanisme de Sant Cugat han evolucionat d’aquesta manera? A veure. Hi ha ciutats que no tenen model i això és el pitjor que pot passar. Sant Cugat, en canvi, té un model territorial. Una altra cosa és que agradi més o menys, però dar-rere hi ha unes propostes d’intervenció que segueixen una línia. Pel que fa al segui-ment d’aquesta nova cultura del territori en alguns aspectes se segueix i en d’altres no tant. De totes maneres, ens falta perspectiva per valorar el model.

Com s’ha portat a Sant Cugat el tema de Torre Negra tenint en compte tot el que ha comentat? Una cosa és la batalla legal i una altra el ves-sant ètic, i ara cal veure si aquests valors ètics són capaços d’alguna manera d’assen-tar-se en la mentalitat dels tribunals. Quan una ciutadania, de forma individual i col-lectiu, i amb el suport de la classe política, pensa que la seva identitat passa per preser-var un indret determinat, hi ha sentiments que van més enllà de litigis als jutjats.

I pel que fa a Catalunya, ens hem carregat el territori? Durant dècades no hem donat al territori i al paisatge la importància que es mereix, però en l’última dècada s’ha intentat posar-hi fre i redreçar la situació. Ara bé, quan l’urba-nisme anava desbocat es van creuar algunes línies que ara ja no es creuarien, tot i haver-hi una tradició de paisatgistes molt prolífica que ja va iniciar Ildefons Cerdà. •

Un urbanisme més racional. Albert Cortina té 49 anys i és un advocat especialitzat en temes d’urbanisme que des de sempre treballa a Sant Cugat. És el responsable de l’estudi Dtum, en marxa des del 1992, que respon a la primera lletra de les paraules dret, territori, urbanisme i medi ambient. Acaba de publicar el llibre Nova cultura del territori i ètica del paisatge, on planteja un canvi de mentalitat a l’hora d’abordar els canvis urbanístics de les ciutats. El seu pare, l’escultor Joan Cortina, li ha transmès una herència artística que canalitza pintant quadres com el de la foto.

Fent territori. Albert Cortina va ser un dels ponents de la llei de paisatge de Catalunya #J.R. ARMADÀS

“El paisatge evoluciona constantment i hem de passar de la idea de protecció a la idea de gestió”

“Hi ha ciutats que no segueixen cap model urbanístic i això és el pitjor que pot passar”

“Els agents socials s’acullen al marc de la sostenibilitat enfront del marc hegemònic que és el de l’especulació”



Passarà el 21 de setembre:Tindrà lloc el seminari Asia Connections 2010 al Teatre-Auditori.Més informació: www.diaridesantcugat.cat

Economia24 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia | Esports_ 28 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

la Xifra

300contactessón els que van fer els empresaris en les tres darreres missions comercials de la Cambra de Terrassa.


Som la ciutat que més aigua consumeix i més residus genera

Les aixetes santcugatenques generen 60 litres més per persona que la mitjana metropolitana #ARXIU

ConSum. Sant Cugat encapça-la la llista de ciutats de l’Àrea Metropolitana que més aigua consumeix per habitant i tam-bé la que més residus genera. Segons les dades de l’Entitat de Medi Ambient, els sant-cugatencs som els que, fent la mitjana de litres consumits per habitants, més recursos hídrics fem servir a llarga dis-tància del segon. Cada habitant gasta una mitjana de 160 litres per dia, mentre que la mitjana metropolitana és de 108 litres per persona i dia.

En general, però, la tendència és a la baixa a tota l’àrea metro-politana. Mentre la davallada de consum ha estat del 2,3% de mitjana, la nostra ciutat ha vist incrementat l’ús d’aigua un 12%.

Al podi també en residusSant Cugat també té el trist honor d’ocupar el lloc més alt en la taula de volum de brossa per habitant. Amb 2,4 quilos per persona i dia, quasi doblem els 1,38 quilos de mitjana a la regió. Només Begues ens supera, amb 2,36 quilos diaris per habitant. A grans trets, però, les notícies són bones, ja que el nivell de rebuig per ciutadà ha baixat un 3% res-pecte al 2008 i el reciclatge de les llars també augmenta fins a con-vertir-se en un 33,78% del total.

Sostenibilitat. L’estudi anual de l’Entitat de Medi Ambient situa Sant Cugat amb uns índexs molt superiors a la mitjana en aquest dos indicadors


Xifres

160litres per diaés la quantitat mitjana d’aigua que consumeix un santcugatenc. La mitjana metropolitana és de 108.

2,4quilos de brossaés la quantitat diària que genera un veí de Sant Cugat, quasi el doble de la mitjana metropolitana, que és d’ 1,38.



Vacances?

Enguany enfron-tem les vacances amarats de suor estratègica i men-

tal. Tant si triem mar com muntanya, ens per-seguirà una allau d’in-terrogants que condi-cionaran el futur de les nostres empreses: refor-ma laboral, augment de l’IVA, dubtes respecte de l’impost de societats, res-tricció de les inversions públiques, tancament radical d’incentius als HPO i d’altres vinculats amb la innovació, man-ca de determinació en la reforma financera (ai el crèdit bancari...!), inde-cisions i interessos diver-gents en el camp energè-tic, baixa credibilitat del país i tants i tants reptes més, econòmics, polítics i socials... El navegant i el munta-

nyenc saben que la pri-mera condició per arribar a destí és tenir ben clar on s’ha d’anar i traçar la ruta més adient, que no sempre és la més plane-ra o la més directa. I tenir en compte les condicions dels vents, els corrents i el temps. En termes empre-sarials, la reflexió i pla-nificació estratègica són avui més que mai impres-cindibles; com avui més que mai els responsables polítics i econòmics són responsables de deixar clares i estables les condi-cions de l’entorn laboral, financer i social. Uns i altres, amb vacan-ces o sense, haurem d’aprofitar el parèntesi (?) per carregar piles, sí, però també per analitzar qui-nes variables ens poden afavorir o quines mesures haurem de prendre per tirar endavant. L’historia-dor britànic Arnold Toyn-bee ja va demostrar que la humanitat només pro-gressa davant un estímul. I d’estímuls no ens en fal-ten. Tampoc el talent i la voluntat. •

La humanitat només progressa davant un estímul

[email protected]

Tribuna empresarial

FREDERIC BOIX

“Si preveus una crisi a l’empresa, actua abans que arribi”

Entrevistem Joan Alsina, soci director d’Acceso

L’empresari Joan Alsina és el soci director de la consulto-ria Acceso, que des del SC Trade Center acompanya moltes empreses en el tortu-

ós camí de fer front a canvis pels quals no estan del tot preparades.

A què es dedica Acceso? Oferim assessorament estratègic com-plet a companyies que es troben en una situació molt específica, com són moments de canvis molt forts, per exem-ple per un gran creixement o un canvi en l’accionariat o la direcció de l’empresa. També donem un cop de mà a companyi-es en crisi, abordada en positiu, és a dir, amb voluntat de sortir-ne i no d’abaixar la persiana.

Moltes branques per a una consultoria?Com que en són moltes, hem dividit la nostra activitat en tres branques d’acti-vitat. La marca Acceso se centra en con-sultoria a través de la preparació d’un pla estratègic i la seva implementació i també la successió del soci director o el propietari. Apliquem una metodolo-gia de treball en què estem molt a sobre l’empresari per conèixer molt bé l’em-

presa des de dins i discutir amb ell les ide-es que tenim perquè les confronti.

Quines són les altres dues marques?Una és Amura, a través de la qual asses-sorem en operacions corporatives, finan-çament per capital o serveis relacionats. L’altra és Arion i està més centrada en els recursos humans. Des d’aquesta divisió ens dediquem a donar un cop de mà en la selecció de directius, auditoria d’equips directius, organització de la companyia a través de departaments concrets, etc.

Treballen amb tot tipus d’empreses? En principi sí, però per la tipologia de ser-vei que oferim ens han contractat més empreses del sector tecnològic o de ser-veis que d’altres sectors més relacionats amb la indústria.

Quins són els problemes que detecten més sovint? Casos en què l’empresa hauria de créixer més i no ho fa. També per la pèrdua de cli-ents o senzillament plantejar-se que tot i anar bé el negoci podria anar molt millor. Un altre tipus de problema és el fet biolò-gic: veure que en 5 o 10 anys ens haurem de jubilar i volem preparar el terreny per quan passi. En el fons és oferir a l’empre-sari assessorament en àrees on no té per què ser bona, possiblement perquè s’en-fronta amb un procés que només haurà d’abordar un cop a la vida.

Què pot fer un empresari amb el seu negoci de tota la vida si els fills no se’n volen fer càrrec? En una successió no hi ha dos casos iguals, però hi ha dues variables per tenir en compte molt rellevants. Una és la mida de l’empresa. Amb empreses grans pots fer moltes més coses que amb les peti-tes. Ningú no vol una empresa petita o un negoci per invertir-hi. Funciona a nivell familiar, però no d’inversió. Així doncs, les possibilitats de successió són poques. Quan anem al rang mitjà, hi ha dues grans vies de sortida quan l’empresari vol marxar. Vendre les accions és el més lògic, però el difícil és decidir a qui. Les dues opcions són a l’equip directiu de la compa-nyia o a un tercer, que acostuma a ser una altra empresa.

Tot un dilema! En la decisió final hi intervenen mol-tes coses, com el perfil de l’empresari, el de l’equip directiu, quan s’ha abordat el tema... Si agafes el problema quan l’em-presari ja té 78 anys, l’única opció és tro-bar un tercer i vendre-li l’empresa. Si t’ho planteges als 50 anys, pots començar a tre-ballar amb un pla a llarg termini molt més raonat. Llavors es pot, per exemple, fer que l’equip directiu vagi comprant acci-ons a poc a poc durant cinc anys, de mane-ra que la successió és més plàcida i refle-xionada.

Tota empresa té un comprador potencial? El sector pot influir-hi força. Avui en dia vendre una empresa immobiliària és impossible, perquè no hi ha mercat. Si el sector s’ha mort, ho tens malament, però si el sector està en ebullició, la nostra mis-sió és que la sortida sigui meravellosa.

En un moment com el d’ara, no és més difícil trobar inversors? Fa quatre anys era molt més fàcil. Ara no hi ha tants fons de capital risc disposats a fer el que abans de la crisi era poc més que un tràmit.

La crisi ha aportat a Acceso més “empreses malaltes” com a clients? En aquest país a l’empresari li costa molt contractar serveis i més quan hi ha crisi. La nostra feina és avançar-nos a la crisi i actuar abans que aparegui el problema. Si detectes una futura crisi a l’empresa, avança-t’hi quan encara hi ets a temps.

Han assessorat moltes empreses de Sant Cugat? La veritat és que no. Tenim un mercat ampli que abasta el cinturó de Barcelona i que és el nostre mercat històric. Ara jus-tament volem entrar amb força al mercat local i al mercat del Vallès, que té un teixit empresarial molt en la línia de les compa-nyies amb què treballem. •

La tireta abans que la ferida. Es podria defi-nir la feina que Joan Alsina fa amb les empreses com la psicologia preventiva. La seva consul-toria Acceso assessora empreses que volen avançar-se a problemes futurs i volen fer-ho de mane-ra tutelada i experta. Amb un mercat cen-trat a la rodalia de Barcelona, Acceso i les seves dues marques filials volen ampliar mercat a Sant Cugat i al Vallès en general.#J.R. ARMADÀS

Presència. La consultoria que dirigeix Joan Alsi-na està ubicada al Trade Center II #J.R. ARMADÀS

“Ajudem empresaris que afronten decisions que només prenen un cop a la vida i no tenen per què dominar”

“Si et planteges la successió empresarial als 50 anys, la transmissió és més plàcida i reflexionada”

JoanRamonArmadà[email protected]

SAnT CugAT buSInESS



‘Out of office’

Tanquem avui el curs 2009-2010, hem de posar notes. Estem

entre el cate i el molt defi-cient? Hem fet els deures que tocava? La situació en el terreny espanyol és de creixe-ment nul o feble, atur dis-parat, inflació baixa però a l’alça, dèficits públic i exterior elevats i feble-sa general del sistema. El món, en canvi, torna-rà a créixer per sobre del 4%, els emergents estiren amb força des de fa anys. Les economies madures es recuperen (amb incer-teses) amb nosaltres, a la cua. A Catalunya rebro-ta la producció industrial però no estem encara en posició inversora. Com a Sant Cugat, comencen

a baixar les taxes d’atur, però la percepció és que la indústria perduda no es recuperarà. El govern català persevera en la seva descoordinació, la que es veu i la que no es veu. S’ofega en les seves polítiques, gasta mas-sa sense línies clares i té problemes molt seriosos de tresoreria que veurem si esclataran aviat.Teníem deures, sí: haví-em de fer reformes que fessin pensar que els nos-tres comptes públics són sostenibles, alhora que calia oferir nous incen-tius a l’activitat econòmi-ca. No ho hem fet, ho hem fet a penes: els governs català i espanyol merei-xen un suspens rotund.Exàmens de recupera-ció: queda per veure si el govern tripartit es pre-senta, en tot cas li que-da poc marge, se li acaba la legislatura. En canvi a l’espanyol li queden qua-si dos anys, però és molt possible que se l’expulsi de classe per dolent.En fi, bones vacances als qui les tingueu. I feu els deures, almenys vosaltres. •

Feu els deures, almenys vosaltres

[email protected]

econogresca

CARLESBRUGAROLAS

EvoluCió. Poc s’imaginaven els pagesos de la cooperativa Vitivinícola que l’any 2010 seri-en copropietaris d’una empre-sa que fa servir tecnologia avançada per tractar la brossa. El consell d’administració del que avui és una societat limita-da (SL) de 460 socis va decidir

invertir 2,4 milions en l’empre-sa Ambiensys. Aquesta com-panyia, a través d’una màqui-na anomenada Geiserbox, apli-ca un tractament de vapor als residus fent que quedin esteri-litzats i posteriorment separats segons siguin plàstic, metall, alumini o rebuig utilitzable com a combustible. El nego-ci potencial és vendre o llogar unitats de Geiserbox a ajunta-ments o empreses dedicades a la recollida i al tractament de residus.

El director general d’Am-biensys, Santiago Vila, expli-ca que “malgrat que encara no hem signat cap contracte amb ningú, tenim negociaci-ons molt avançades amb un municipi del Piemont interes-sat en el Geiserbox”. L’empre-sa té un 50% d’endeutament i es finança amb acords d’inves-tigació. Tot i això, els responsa-

Ambiensys rep residus no separats, els tracta amb vapor a la màquina Geiserbox i els separa en grups segons la composició #J.R. ARMADÀS

bles de l’empresa asseguren que han fet una anàlisi de mercat i es mostren convençuts que aviat cauran nous contractes.

Sense unanimitatLa participació de la Vitivinícola en Ambiensys va ser rebutjada per alguns socis, que van denun-ciar l’oportunitat de la inversió i manca de transparència. El gestor dels comptes de la Viti-vinícola, Carlos León, assegura que “en una societat de 460 socis sempre hi ha algú que està en desacord amb el consell”. León, que té un 6% d’accions d’Ambi-ensys, està també convençut de l’èxit de l’empresa i recorda que “des del principi la Vitiviníco-la ha intentat generar benefici econòmic, però també social”, fet que va ser, segons ell, decisiu per involucrar-se en aquest pro-jecte. La Vitivinícola va preferir descartar el negoci immobiliari i apostar per un mercat de futur com és el reciclatge.

L’actual direcció d’Ambi-ensys i Carlos León mantenen una batalla legal amb l’antic conseller delegat de la compa-nyia, Òscar Ribas, que, havent dissenyat el Geiserbox, va paten-tar-lo a nom de la companyia. Ribas ha vist reduït el seu pes a Ambiensys del 60 al 14% des-prés de successives ampliacions de capital. •


La Vitivinícola, o com passar de pagesos a inversors en tecnologiaCreixement. L’antiga cooperativa agrícola realitza un forta inversió en Ambiensys, una empresa de tractament de residus situada a Barberà

RESultAtS. Banc Sabadell ha guanyat durant el segon trimestre del 2010 la quan-titat de 233 milions d’euros. Malgrat els números verds de l’entitat, que compta amb una seu a Sant Cugat, els resultats indiquen que els beneficis nets del banc s’han reduït un 30% respec-te al mateix període de l’any passat.

L’entitat bancària ha superat recentment la xifra de 100.000 accionistes i acu-mula una cartera de clients de més de dos milions de persones arreu del món.

_Redacció

Banc Sabadell guanya un 30% menys que fa un any

la seu de Sant Cugat #ARXIU

ContEnCió. La Caixa ha publi-cat uns resultats que eviden-cien una lleu disminució dels guanys de tan sols el 7,5% res-pecte del segon trimestre del 2009. En xifres absolutes, l’en-titat financera ha sumat uns beneficis de 902 milions d’eu-ros i ha registrat un volum de negoci de més de 423.000 mili-ons d’euros.

Malgrat la reestructuració del sector i l’adquisició de Cai-xa Girona, La Caixa ha aconse-guit augmentar un 2% els seus clients i mantenir uns índexs de morositat estables al vol-tant del 3,5% des de principis de l’any passat.

_Redacció

La Caixa redueix un 7,5% els seus beneficis

la seu de Barcelona #CEDIDA

34%de les accionsés el poder que té l’antiga cooperativa en l’empresa de tractament de residus.

2,4milions d’eurosés la quantitat de diners que la vitivinícola ha invertit en Ambiensys.


Publicitat | 27

Entra ara a http://www.abacus.coop/

receptescreatives i diverteix-te aprenent!

Crea, Dissenya, Imagina... tot és possible i nosaltres et mostrem com fer-ho.

Passa un bon estiu amb lesReceptes Creatives d’Abacus!

Nou Catàlegestiu 2010

Descobreix la nostra selecció de jocs, lectures i joguines per gaudir d’un bon estiu.



Xavier Amador, regidor d’Esports, fa balanç dels tres anys de mandat i analitza l’últim any de legislatura

Entrevista _Pàg. 31Esports28 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46


FUTBOL SALA. L’AXA Futbol Sala Sant Cugat iniciarà la segona temporada consecu-tiva a la Primera Nacional A el cap de setmana del 18 i 19 de setembre. Els vermell-i-negres debutaran a Sabadell, a la pista del CE Escola Pia, conjunt que aquesta tempo-rada 2009-2010 ha acabat novè classificat en el grup sisè. El primer partit dels santcuga-tencs al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler serà en la segona jornada de Lliga, con-tra l’Hospitalet Bellsport FS, actual subcampió de Lliga d’aquest grup 6.

La junta directiva del Futbol Sala Sant Cugat va sol·licitar el canvi de grup al Comitè Nacional de Futbol Sala de la Federació Espanyo-la de Futbol, amb l’objectiu d’estalviar-se diners en els desplaçaments a Aragó. La temporada vinent tan sols haurà de viatjar un cap de setmana fora de Catalunya. Serà el 18 i 19 de desembre, a la pista de l’Asociación de Amigos de Calvià, conjunt que acaba d’ascendir a la Pri-mera Nacional A.

L’AXA estrenarà el grup 6 a la pista del CE Escola Pia

Canvis. Els vermell-i-negres ja no militaran a la Lliga del grup 5 de la Primera Nacional A. Amb aquest canvi, els de Jaume Martínez tan sols hauran de viatjar una vegada en tota la temporada fora de Catalunya

La Lliga comença el cap de setmana del 18 i 19 de setembre L’AXA FS Sant Cugat començarà a rodar el dilluns 30 d’agost

Mar (8è al grup 6), FS Ripollet (10è al grup 6), FS La Unión-Las Palmas (6è al grup 6), CE Bar Mi Casa FS (13è al grup 6), CE Futsal Mataró (5è al grup 6) i Asociación de Amigos de Calvià (ha ascendit de la Pri-mera Nacional B).

Al Pavelló 3 rebrà els se güents set conjunts : l’Hospitalet Bellsport FS, Martorell FS (11è al grup 5),

FS Gavà (11è al grup 6), CN Sabadell (ha ascendit de la Primera Nacional B), Sporting Esplugues (12è al grup 6), FS Vilassar de Mar (4t en el grup 6) i FS Garcia Marfil Santa Colo-ma (ha ascendit de la Primera Nacional B).

Jaume Martínez, entrena-dor del primer equip de l’AXA, té molt clar que la qualitat dels equips del grup 6 és superior

a la del grup 5: “La Lliga del grup 6 [el grup en què milita-rà l’AXA la temporada 2010-2011] de Primera Nacional A és molt més complicada que la del grup 5 [grup en què ha jugat l’AXA aquesta campa-nya]. Tots els equips són molt forts”. Per Martínez, els dos grans candidats al títol són l’Hospitalet Bellsport FS i l’Sporting Esplugues, que

s’ha reforçat amb jugadors de molt de nivell. Per Martínez, el principal objectiu que es fixa l’equip és “la permanència” a la categoria. El calendari de competició es va fer públic el divendres 23 de juliol.

El 30 d’agost, en marxaTot i que el primer equip de l’AXA FS Sant Cugat està con-vocat el dilluns 30 d’agost per iniciar la pretemporada, els jugadors santcugatencs han de complir, a partir del 23 d’agost, un pla de preparació que abans de marxar de vacances els va lliurar el tècnic.

L’equip local té previst par-ticipar el dissabte 4 de setem-bre en un torneig organitzat pel Club Natació Sabadell. En aquest quadrangular està prevista la participació de CN Sabadell (Primera Nacional A), FS Manresa (Primera Nacional A), Grups Arrahona CFS (Pre-ferent Catalana) i AXA FS Sant Cugat (Primera Nacional A).

Si no hi ha novetats d’últi-ma hora, la plantilla de l’AXA FS Sant Cugat estarà integra-da pels següents jugadors: els porters Carlos Suay i Jordi Palau, els ales-tanques Albert, Gus i Gerard, l’ala Marc Casas i els ales-pivots Xavi Olive-ras, Pau, Pol i Adrià. A hores d’ara, la continuïtat de l’ala-tanca Enric encara no està assegurada. •

La plantilla de l’AXA Futbol Sala Sant Cugat patirà pocs canvis la temporada 2010-2011 #ARXIU

Àlex López [email protected]

“La Lliga del grup 6 de Primera Nacional A és molt més complicada que la del grup 5. Tots els equips són molt forts”JAUME MARTÍNEZ ENTRENADOR DEL PRIMER EQUIP

L’AXA estrenarà grup aquesta nova campanya, ja que deixarà de jugar al grup 5 per fer-ho en el 6. Els vermell-i-negres han tancat la seva pri-mera temporada a la Primera Nacional A amb un novè lloc al grup 5.

En la primera volta, l’AXA FS Sant Cugat jugarà a les següents set pistes: CE Esco-la Pia, CFS Cover Premià de

Passarà el dissabte 4 de setembre:El Club Muntanyenc organitzarà el Campionat de Catalunya d’Escalada de DificultatMés informació: www.cmsc.cat



Júlia Pla en un dels partits de la Copa del Món Universitària #CEDIDA

rada de Júlia Pla a la selecció espanyola absoluta.

El IV World University Championship va tenir lloc a Porto (Portugal), del 21 al 24 de juliol, amb la participa-ció de deu equips: Portugal, Itàlia, Canadà, Guam, Ucra-ïna, Gran Bretanya, Rússia, Brasil, Noruega i Espanya.

Júlia Pla, que en els últims anys viu a Girona, seguirà jugant la temporada 2010-2011 al GEiEG, actual subcampió de Catalunya.

Bàrbara s’operaràBàrbara Pla, que també ha guanyat els campionats d’Eu-ropa de rugbi a 15 i a 7, pas-sarà pròximament per qui-ròfan ja que té trencat l’es-cafoide de la mà esquerra. La intervenció quirúrgica tindrà lloc a Madrid, tot i que inicial-ment estava previst que es fes a Barcelona. •

RUGBI. La santcugaten-ca Júlia Pla s’ha adjudicat, amb la selecció espanyola absoluta femenina (també coneguda com las leonas), la Copa del Món Università-ria de Rugbi a 7. Aquest és el tercer títol de Pla en una tem-porada 2009-2010 per emmar-car. Després de guanyar els campionats d’Europa de rug-bi a 15 i a 7, ara s’ha imposat en la Copa del Món, compe-tició que ja va guanyar fa dos anys a Còrdova.

En la final, el combinat espanyol es va imposar a Rús-sia per 17 punts a 10, mentre que en semifinals, Espanya va doblegar Portugal per 17 a 0.

En la fase de classificació, Espanya va acabar primera de grup, després de superar Gran Bretanya (22-0), Noru-ega (50-0), Brasil (34-0) i Rús-sia (12-7).

No abaixar els braçosJúlia Pla, de 24 anys, enca-ra viu en un núvol. “Aques-ta temporada hem guanyat tres títols amb la selecció espa-nyola. No m’ho acabo de creu-re!”, ha ressaltat. La santcuga-tenca és conscient que “ara hem de treballar per mante-nir aquest nivell, que serà difí-cil”. Júlia Pla ha ressaltat que “estic molt il·lusionada i crec que encara podem continuar fent coses importants”. Aques-ta està sent la quarta tempo-

“Encara podem continuar fent coses importants”, asseguraLa temporada vinent seguirà jugant al GEiEG


Júlia Pla s’adjudica la Copa del Món Universitària de Rugbi a 7Èxits. Aquest és el seu tercer títol d’una temporada 2009-2010 espectacular. Amb la selecció espanyola absoluta també ha conquerit els campionats d’Europa de rugbi a 15 i a 7

COMPETICIÓ. La jove jugadora amateur del Club de Golf Sant Cugat, Andrea Vilarasau (16 anys), ha finalitzat en la sego-na posició en la quarta pro-va del segon circuit nacional Banesto Tour de Golf Feme-ní. El campionat es va jugar al CG Sant Cugat, del 22 al 24 de juliol, per segon any conse-cutiu. La santcugatenca va fer 130 cops (63 + 67).

Andrea Vilarasau, que s’ha convertit en la protagonista d’aquesta quarta prova, va estar a un pas d’aconseguir el títol. L’experimentada Mari-na Arruti, de 37 anys, es va aca-bar imposant en el primer forat de desempat, en el play-off pel títol. Vilarasau i Arruti van finalitzar el torneig amb 130 cops (8 sota el par del camp). La golfista professional gui-puscoana es va endur un pre-

mi en metàl·lic de 6.000 euros. La campiona d’Espanya de golf va aconseguir una targeta de 130 cops (68 + 62).

Entre la trentena de juga-dores que han participat en la quarta de les set proves pun-tuables per al Banesto Tour de Golf Femení, cal destacar la presència de jugadores proce-

dents de diferents continents i països. Són Austràlia, Marroc, Estònia, Holanda, Dinamarca, Àustria, Itàlia, Anglaterra, Suè-cia, França, Bèlgica i Espanya.

També cal destacar la presèn-cia de les santcugatenques Car-la Domingo i Paula Mustienes, que han finalitzat amb 146 cops (73 + 73). •


Andrea Vilarasau i Marina Arruti en el lliurament de premis #LLUÍS LLEBOT

Andrea Vilarasau, segona al Banesto Tour de GolfSorpresa. La jugadora amateur del CG Sant Cugat perd en el forat de desempat amb Marina Arruti

GOLF. El santcugatenc Ivó Giner ha finalitzat en el segon lloc en el Reale Open de Catalunya de Golf 2010. Ho ha fet amb un total de 202 cops (68 + 68 + 66), els mateixos que Alfredo García Heredia. Ivó Giner ha estat el millor juga-dor català de la competició. Giner ha explicat que “últi-mament estic entrenant molt bé, tot i que els últims resul-tats no havien estat bons. Estic molt content, perquè comencen a sortir els resul-tats del meu treball”.

Nacho Feliu, també del CG Sant Cugat, ha finalitzat 16è, amb un total de 213 cops (3 sota el par del camp).

El campió del torneig, que ha repartit 96.000 euros en premis, ha estat el madrileny Pablo Herrería, amb 201 cops (66 + 67 + 68).

El Reale Open de Catalunya de Golf 2010 es va jugar, del 22 al 24 de juliol, al Raimat Golf Club, en tres voltes en què van parti-cipar alguns dels millors golfis-tes de l’Estat espanyol.

Ivó Giner, en el Reale Open de Catalunya de Golf #NACHO OLANO

_À. López Puig

Ivó Giner, segon a l’Open de Catalunya

Plata i bronze d’Ortega a l’estatal de natació

CAMPIONAT. La santcuga-tenca Marina Ortega Gómez, del Club Natació Cerdanyola, ha aconseguit una medalla de plata i una de bronze en el Campionat d’Espanya Infantil d’Estiu de Natació. La segona posició ha estat en la prova dels 200 metres esquena (any 1997) i el tercer lloc en els 100 metres esque-na (any 1997).

L’estatal infantil va tenir lloc, del 14 al 18 de juliol, a Palma de Mallorca.

D’altra banda, Marina Ortega Gómez també ha aconseguit dues segones posicions en el Campionat de Catalunya Infantil d’Es-tiu de Natació. Ho ha fet en les proves de 100 i 200 metres esquena (any 1997). En els 100 metres esquena hi van prendre part un total de 60 nedadores, mentre que en els 200 metres esquena hi van nedar 52.

Aquesta competició s’ha celebrat a les Piscines Sant Jordi de Barcelona, del 23 al 25 de juliol.

_À. López Puig

Lucas Porcar juga un partit amistós amb el RCD Espanyol

FUTBOL. El futbolista sant-cugatenc Lucas Porcar va jugar amb el primer equip del RCD Espanyol els últims trenta minuts del partit de pretemporada que va enfron-tar el Palamós amb el conjunt blanc-i-blau. El tècnic Mauri-cio Pochettino va convocar-lo el dissabte 24 de juliol per dis-putar el primer amistós de pre-temporada, que va acabar amb victòria visitant per 0 gols a 4.

Lucas Porcar afronta la seva segona temporada al RCD Espanyol B, que milita a la Ter-cera Divisió, amb l’objectiu de seguir aprofitant les convoca-tòries amb el primer equip. El davanter, de 20 anys, té contrac-te amb el RCD Espanyol fins al juny del 2011.

Porcar ha estat concentrat amb l’equip filial a Andorra del 23 al 30 de juliol.

Un altre jugador de Sant Cugat que milita al segon equip del RCD Espanyol és David López. El defensa tor-na a l’Espanyol després d’es-tar una temporada cedit al Terrassa.

_À. López Puig


30 | Publicitat


El Club Muntanyenc Sant Cugat és avui dia una de les entitats de referència del poble en matèria d’oferta d’activitats adreçades a nens/es i joves.

Tot i això, hi ha un gran col·lectiu de població adulta que busca satisfer també unes demandes específiques. Conscients d’aquest fet, el Club Muntanyenc treballa per potenciar l’oferta d’ac-tivitats adreçades adults a través de dos grans vessants: l’activitat esportiva i de foment de la vida saludable i l’oferta ludicocultural.

Pràctica esportiva i foment de l’estil de vida saludableL’esport és una pràctica ben saludable i del tot recomanada si es vol assolir un estil de vida sa. Al Club Muntanyenc Sant Cugat hi podràs tro-bar una gran varietat d’activitats esportives de diferents nivells i intensitats, com poden ser les següents :Una de les pràctiques esportives més suaus que ofereix actualment el Club és l’activitat de Pila-tes. El Pilates és un sistema d’entrenament tant físic com mental, en què es treballa l’ús de la ment com una eina clau per controlar el cos. Amb Pilates s’ aprèn a respirar correctament i d’aquesta manera assolir un estat de relaxació. A la vegada es treballa l’equilibri corporal tot evi-tant males postures del cos i prevenint, alleu-jant i fins i tot curant els dolors d’esquena. És una activitat molt recomanada per a aquelles perso-nes que estiguin amb procés de rehabilitació de lesions relacionades amb l’esquena.

L’ excursionisme és una altra pràctica esporti-va que podem trobar al CMSC. Comptem amb sortides mensuals a la muntanya amb diferents nivells i dificultats, totes elles amb la intenció de gaudir de la muntanya i enriquir-nos de la cul-tura del paisatge a través dels testimonis de les masies, els monuments, etc.

Si l’objectiu és de mantenir-nos en forma d’una manera distesa però sota la supervisió d’un entrenador qualificat, ho podrem fer amb el Grup Esport Salut de la secció d’Atletisme, que entrena un parell de dies a la setmana.

La pràctica de l’escalada esportiva està esdeve-nint tot un fenomen esportiu d’aquests darrers anys. Tot i això, l’escalada és una activitat espor-tiva que requereix un gran esforç físic i mental, i per descomptat també requereix molta pràctica i moltes hores d’entrenament. El rocòdrom Josep Barberà i el bloc interior cobreixen la demanda d’un lloc on poder practicar aquest esport amb seguretat, amb l’objectiu final que els usuaris/usuàries puguin aplicar les habilitats adquirides en roca natural. A la vegada la secció d’Escola de Muntanya, conscients de l’augment de pobla-ció que cada vegada més surt a la muntanya, ja sigui per caminar o per practicar l’escalada o l’al-

Activitats per a adults al Club Muntanyenc

CMSC ACTiviTAT fíSiCA, forMACió DE MUnTAnyA i CULTUrA AL CLUB MUnTAnyEnC.

Pilates, manteniment, senderisme, escalada, xerrades, tallers, cinema, activitats en què la consecució d’un estil de vida saludable i l’enriquiment cultural són els objectius que volem assolir

1. Alumnes del curs ‘L’art de la fotogra-fia’ practicant pels carrers de Sant Cugat 2. Instal·lacions del rocòdrom Josep Barberà 3. Sortida d’excursionisme amb el grup Pas a Pas #CEDIDES

pinisme, ofereix una sèrie de cursos de forma-ció en què l’usuari/usuària adquireix tant conei-xements teòrics com pràctics. Així, cursos com el d’iniciació a l’escalda o a l’alpinisme ofereixen les nocions bàsiques perquè la persona desenvolupi amb tota seguretat aquestes pràctiques. Els cur-sos de tecnificació i perfeccionament ofereixen coneixements teòrics i pràctics específics, amb la qual cosa es potencia encara més la seguretat de la pràctica esportiva.

L’activitat esportiva de més grau de dificultat física que podem practicar al CMSC és l’Atletisme Grup de fons. Aquest grup està adreçat a atletes que vulguin preparar-se per a curses d’alt nivell (tri-atlons, maratons, ultra-trails, etc.). El grup està tutelat per entrenadors de reconegut prestigi i experts en aquest tipus d’entrenaments.

Les activitats culturalsLa secció sociocultural del Club ofereix un gran ventall d’activitats culturals adreçades a l’enriqui-ment cultural i personal.L’oferta d’activitats d’aquesta secció es pot dife-renciar, però, en dos grans blocs: l’oferta de forma-ció i l’oferta lúdica.

L’oferta de formació. La secció sociocultural ofe-reix trimestralment la seva agenda d’activitats culturals. Els cursos de formació són un dels pilars clau d’aquesta oferta i en què l’objectiu principal és que la persona es pugui enriquir personalment. L’oferta de cursos respon a la demanda dels socis/sòcies, que a banda de les seves inquietuds espor-tives tenen també inquietuds culturals. Cursos de manualitats i pintura, d’iniciació a la informàtica o, el que és ja tot un clàssic, L’art de la fotografia són algunes de les propostes.La música també és present en l’oferta formati-va del Club, la Camerata Sant Cugat i la Coral Sant Cugat ofereixen un treball tècnic i desenvolupa-ment de la veu, així com de l’expressió corporal.

L’oferta lúdica. A banda de l’oferta de cursos de formació, la secció sociocultural disposa a la vega-da d’una gran oferta d’activitats culturals ben diverses. El Grup de Lectura i el Grup de Lectura de Còmics es reuneixen mensualment per comentar els llibres i còmics llegits. El Grup de Tertúlia d’An-glès que es reuneix cada dijous ofereix l’oportuni-tat de practicar l’anglès en un ambient totalment distès i familiar. El Cicle de Xerrades i el cicle Les nostres Aportaci-ons programen una sèrie de xerrades trimestrals en què el tema que es tracta en cada una d’elles aporta als assistents coneixements teòrics de temàtiques específiques. Aquestes xerrades són gratuïtes i obertes a tothom.L’oferta lúdica del Club acaba amb el Cicle de Cine-ma, que mensualment ofereix la projecció d’una pel·lícula amb una presentació i un col·loqui pos-terior per part dels organitzadors i en què cada assistent pot aportar les seves reflexions sobre el film. Aquesta activitat és també gratuïta i ober-ta a tothom.

Podeu passar per la recepció del Club per consul-tar tota la informació sobre l’oferta d’activitats per a adults. També podreu trobar aquesta informació a la pàgina web: www.cmsc.cat. •

1

2

3



“M’agradaria continuar sent regidor d’Esports”

Entrevistem Xavier Amador, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat

Només falten deu mesos perquè se celebrin les eleccions munici-pals a Sant Cugat. Xavier Ama-dor afronta l’últim any de man-dat com a regidor d’Esports

de l’Ajuntament de Sant Cugat. En aques-ta entrevista repassa els seus primers tres anys de regidor i detalla quins són els reptes d’aquest últim any.

Quin balanç personal fa dels seus primers tres anys com a regidor d’Esports? Fer un autobalanç és difícil. No crec que hagi de ser jo qui el faci. En matèria espor-tiva, l’equip de govern ha complert la gran majoria d’objectius que es va fixar al començament del mandat. Els objectius que hem complert són els que podríem ano-menar més tangibles, com el suport als clubs esportius i injectar una forta inversió econòmica en matèria esportiva a la ciutat. També hem donat suport econòmic a tots els clubs locals que s’han acostat a l’Ajun-tament i ens ho han demanat. Quan s’acabi el mandat haurem repartit més de 600.000 euros. Són molts diners.

L’àrea d’Esports ha treballat en algun punt en concret? Estem intentant canviar els usos i costums de la forma d’entendre l’esport a Sant Cugat. I això no depèn tan sols de la Regidoria d’Es-ports, sinó que forma part de la forma d’actu-ar de l’equip de govern. És un canvi de futur. Volem fer un pas endavant. El més difícil és canviar una dinàmica social de molts anys. Ara es vol modernitzar, fer un pas endavant. Les dinàmiques no són ni millors ni pitjors. Pensem que cal modificar-les. Encara hem de recórrer un gran camí...

Expliqui’s.

Pel que fa a organització interna en el món de l’esport, a Catalunya i a Espanya encara no tenim el nivell que tenen molts llocs del món.

I quin balanç creu que fan els clubs dels seus tres anys com a regidor d’Esports? Jo parlo sovint amb els representants dels clubs. No crec que sigui una valoració ni bona ni dolenta. Ha estat un mandat de canvis. A l’àrea d’Esports li tocava fer un salt cap enda-vant. Hem introduït canvis i els seguirem introduint. El missatge que volem fer enten-dre als clubs és que nosaltres tenim l’obligació que tots els santcugatencs puguin utilitzar les instal·lacions municipals el màxim de temps possible i traient-li la màxima rendibilitat. Rendibilitat econòmica? També, per què no? Hi ha 35 entitats esportives que col·lapsen les instal·lacions esportives municipals en la fran-ja no lectiva. I això ha de canviar. Els clubs no poden ser els únics a utilitzar aquestes instal-lacions. Les activitats esportives dels clubs s’han de cofinançar. El que no val és generar activitats esportives i després passar la respon-sabilitat a l’Ajuntament perquè les financi.

D’aquests tres anys de mandat, què és del que se sent més orgullós d’haver fet? Poder representar el món de l’esport a Sant Cugat. És un orgull.

El titular de l’entrevista que li vaig fer el 18 de setembre del 2008 era el següent: “En aquest segon any de mandat s’han de veure els canvis”. S’han vist? Alguns.

Quan va ser nomenat regidor d’Esports, en la seva primera entrevista al DIARI, el 6 de juli-ol del 2007, va dir: “Sóc dels que pensa que l’Ajuntament no ha de ser gaire intervencio-nista”. Els clubs diuen que sí que ho és. Estic d’acord amb els clubs. Jo no intervinc en les vides ordinàries dels clubs, però la meva obligació és intervenir en la forma d’utilitza-ció de les instal·lacions municipals. Desafor-tunadament, és una forma de fer entendre als clubs aquests canvis que volem introduir. Hem

Club Esportiu Valldoreix, que el 2011 podran demanar una subvenció econòmica a l’Ajun-tament. És així? Sí, sí. És una nova decisió que hem pres. Entra-ran en els requeriments com qualsevol altra entitat esportiva de la ciutat. Pensem que és un deure, ho havíem de fer. Són clubs que també fan la seva funció.

I quina resposta espera de la resta de clubs de Sant Cugat sobre aquesta decisió? Les decisions s’han de prendre. No puc prendre decisions pensant què diran els altres. Suposo que no agradarà, perquè quan hi ha més clubs que sol·liciten una subvenció a l’Ajuntament toca menys a repartir. Aquests clubs tenen el mateix dret que els altres. També els demana-ré obligacions.

D’aquí a deu mesos hi haurà les eleccions municipals. Li agradaria continuar? Jo em poso al servei d’Unió Democràtica de Catalunya. De ganes de continuar en tinc.

Li agradaria ser alcalde de Sant Cugat? No ho tinc com a prioritat. No m’ho he plante-jat.

Quina relació manté amb la Coordinadora d’Entitats Esportives de Sant Cugat i quina feina creu que està fent? La relació és molt bona. La feina ha estat molt bona i comença a ser millor. Han entès que han de fer un pas endavant i que no són la suma de. La Coordinadora té vida pròpia.

En l’últim any hi ha hagut diferències impor-tants entre l’Ajuntament i l’Entitat Muni-cipal Descentralitzada de Valldoreix, amb intercanvi de declaracions incloses. S’han resolt, aquestes diferències? Ens hem assegut a parlar-ne moltes vegades. Per part meva sí, però per part seva no. Al prin-cipi del mandat, la vocal d’esports de l’EMD era de CiU i vaig actuar de la mateixa manera que ho estic fent ara.

Quina és ara mateix la situació contractu-al de l’Oficina Municipal d’Esports per a Tot-hom (OMET)? Li hem donat un any de pròrroga. Però ja no es prorrogarà més. La gestió de l’OMET sortirà a concurs abans de les eleccions, amb un nou plec de condicions.

Vostè va col·laborar en la precandidatura de Sandro Rosell en les eleccions a la presidèn-cia del FC Barcelona. Hi he donat el màxim suport amb tot allò que he pogut. No me’n vull amagar. Li he donat consells. Vaig organitzar l’acte que va fer a La Unió Santcugatenca i diferents sopars a Sant Cugat.

De vostè s’ha arribat a dir que no era soci del Barça... Sí que ho sóc, però des de fa poc temps. •

Polític i llicenciat en dret. Entre altres responsabilitats, és el vicepresident de la comissió sectorial d’esports d’Unió Democràtica de Catalunya. Fa més de 20 anys que milita a UDC i, des del 1985, treballa a l’Ajuntament de Sant Cugat. És llicenciat en dret i advocat. El tennis és l’esport que més practica. És a punt de complir 41 anys i viu a la Floresta.

fet petits canvis que han generat grans canvis de mentalitat. Quan vaig entrar, em vaig tro-bar amb instal·lacions esportives municipals gestionades molt directament pels clubs i això no ha de ser així. Una manera que tenim d’in-troduir aquests canvis és intervenir directa-ment en la gestió de les instal·lacions munici-pals. La translació del món de l’esport a la via-bilitat econòmica. Aquest és un pas que encara ens falta. Els clubs s’han d’adonar que per asse-gurar la viabilitat d’un club el primer que han de fer és assegurar la caixa. I a partir d’aquí és quan s’han de posar a crear projectes. També li he de dir que a l’àrea d’Esports la crisi ens ha anat molt bé.

Però tots aquests canvis acaben afectant els clubs... Sí, sí, per descomptat. Són decisions que inten-tem explicar i consensuar.

Quins són els principals objectius que es fixa per a aquest últim any de mandat, abans de les eleccions municipals del maig del 2011? Hem d’acabar els projectes que hem engegat, com la pista d’atletisme i el complex esportiu de Mira-sol. En aquest cas estem patint molt... Tot són peròs. Jo encara hi confio. És un pro-blema perquè les expectatives no són bones. També sóc conscient que s’hauria de fer un nou pavelló. Tinc clar que no seria un Pavelló 3. Ja no sóc un defensor d’aquest tipus d’equi-pament. Els pavellons han de ser multidisci-plinaris. No sóc gens partidari de construir instal·lacions especialitzades en algun esport en concret.

Des de fa molts anys es parla del ja famós segon Pla d’Equipaments Esportius de Sant Cugat. Està redactat o no? El Pla d’Equipaments Esportius és el pla d’equipaments de la ciutat. Les grans inversi-ons, com les que es van fer en el seu dia, ja no es produiran.

Hi ha quatre clubs privats de Sant Cugat, el Club Tennis Natació Sant Cugat, el Juni-or FC-1917 Sport&Spa, el Set Ball Tennis i el

Xavier Amador és el regidor d’Esports de l’Ajunta-ment de Sant Cugat. Va jugar 14 anys en la secció de

rugbi del FC Barcelona #ARXIU

“Hi ha 35 clubs que col·lapsen les instal·lacions esportives municipals. I això ha de canviar”

“El que no val és generar activitats i després passar la responsabilitat a l’Ajuntament perquè les financi”




Tornar a tenir opcions a victòria

D esprés de dos anys de lesions, i d’haver perdut una oportunitat d’aconseguir de nou la targe-ta del Circuït Europeu, he aconseguit, no sense esforços, guanyar un torneig aquest any, l’Inter-

nacional de França de professionals al mes de març. Quan semblava que el més difícil estava fet, em vaig tornar a tro-bar amb una depressió golfística encara més gran, per cul-pa d’uns resultats irregulars que semblava que amb la vic-

tòria s’haurien d’haver esvaït. Un cop més, i amb l’ajuda de la meva família, i els entrenadors que em porten, el Fer-nando (tècnic), el Dani (físic) i l’Eva (psicòloga), he aconse-guit sentir que les opcions de guanyar un torneig estan de nou presents, i el subcampionat a l’Open de Catalunya així ho indica. L’última jornada no va ser la que podria haver planejat, les sensacions no eren les dels dos dies anteriors, però les ganes sovint van més enllà de les sensacions, així que l’últim forat, on vaig fer un bon birdie, em va fer acabar amb bones vibracions. Aquestes vibracions em serveixen com a motivació per practicar al mes d’agost amb l’objectiu d’arribar en les millors condicions possibles per intentar recuperar la targeta europea a partir del mes vinent, que és quan comencen les primeres prèvies d’accés. •

la TribunaIVÓ GINERgolfisTa professional Del cg sanT cugaT

He aconseguit sentir que les opcions de guanyar un torneig estan de nou presents

La UE Sant Cugat masculí 2010-2011 serà “un equip sènior de formació”

BÀSQUET. L’equip sènior A masculí de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat ha reno-vat la plantilla, en la qual tan sols continuen quatre juga-dors. Són el pivot Manu Gros-se, l’ala-pivot Sergio Clemen-te, l’aler James Steele i l’escor-ta Pep Garcia.

Per contra, són baixa vuit jugadors. Dani Salvat, Xavi Pernas i Jordi Claramonte han fitxat pel CEB Sant Jordi de Rubí, conjunt que aques-ta temporada ha ascendit de Segona a Primera Catalana. Pau Reina s’ha incorporat a

la disciplina del Mollet, de Lliga EBA. La resta de jugadors que tampoc no segueixen a la UE Sant Cugat són Nacho Mayol, Isaac Pérez, Álex Galindo i Josep Maria Pons.

Per cobrir aquestes vuit bai-

xes federatives, la UE Sant Cugat ha incorporat al sènior A quatre jugadors de l’equip júnior i ha fitxat tres nous jugadors. Els jugadors júniors de la UE Sant Cugat són el base Norbert Cal-dera (17 anys), el base-escorta

Renovació. El club aposta per una plantilla de jugadors molt joves. Hi ha vuit baixes i set incorporacions

Arnau Salinas (18 anys), l’aler Xavi Palou (18 anys) i el pivot Larry Ewulu (18 anys).

Per la seva banda, el tècnic Marc Guillem comptarà amb tres noves incorporacions. Són el base Víctor Chica (18 anys), que procedeix del júnior de l’Hospitalet, l’escorta Víctor Portillo (19 anys), del Corbera, i l’ala-pivot Giovanni Lamota (19 anys), que aquesta tempo-rada ha jugat amb el Martorell a Copa Catalunya.

Marc Guillem, que per segona temporada consecutiva entre-narà la UE Sant Cugat mascu-lí 1, ha explicat que “posem en marxa un projecte ambiciós. Són jugadors joves amb molta projec-ció”. Guillem també ha detallat que serà “un equip sènior de for-mació. Són jugadors joves, sen-se experiència, però amb mol-ta qualitat. A la UE Sant Cugat volem ocupar un espai que no existeix en categoria sènior. És una aposta clara per la forma-ció d’aquests jugadors”.

El conjunt santcugatenc començarà la pretemporada el dilluns 23 d’agost, mentre que la competició de Lliga a Prime-ra Catalana s’iniciarà el cap de setmana del 18 i 19 de setembre. Aquesta serà la segona tempo-rada de la UE Sant Cugat a Pri-mera Catalana. David Martín s’estrenarà com a nou segon entrenador del sènior A de la UE Sant Cugat. •

Segona temporada de Marc Guillem a la UE Sant Cugat #ARXIU

El sènior A començarà la pretemporada el dilluns 23 d’agost




ATLETISME. Els manresans Ramon Camps Quesada i Txell Calduch Prat, que hi participaven per primera vegada, són els campions de la 27a edició de la Cursa Popular de la Floresta. Ramon Camps va recórrer els 5 quilòmetres de la prova amb un temps de 17 minuts i 22 segons, men-tre que Txell Calduch, 20a a la classificació general, va aconseguir una marca de 18 minuts i 59 segons.

Ramon Camps i Txell Cal-duch van qualificar la prova, que ha comptat amb la par-ticipació de 250 atletes, de “trencacames” i “entretin-guda”. Els guanyadors tam-bé van explicar que “és una llàstima que no hi hagi gent animant pels carrers de la Floresta”. Aquesta competi-ció també ha estat una cursa puntuable per a la Lliga d’In-ternet Championschip.

Ramon Camps i Txell Calduch, que són parella,

Romero, regidor de Comerç de l’Ajuntament de Sant Cugat; Albert Sala, representant de l’empresa santcugatenca CiC3, i Manel Soriano, director de l’oficina de Caixa Terrassa (Unnim) de la Floresta.

Els campions de cada cate-goria d’aquesta cursa popular van ser els següents: Stephane Polet i Inna Lebedieva, en cate-goria sènior; Carlos Zarzuela i Marta Valenzuela, en júnior; José Maria Fernández i Olga Álvarez, en veterans A; Miguel Nieto i María José Moscosos, en veterans B, i Zenón Cubi-llas i Mercè Beltran, en vete-rans C. •

van aconseguir la seva prime-ra victòria absoluta junts en una competició atlètica. Són dos atletes amb molt de pres-tigi català. Ramon Camps, de 45 anys, s’acaba d’adjudicar el Campionat d’Espanya de Vete-rans a l’Aire Lliure, en la cate-goria V45, en les proves de 800 i 1.500 metres llisos. L’estatal es va fer a Arona (Tenerife), del 2 al 4 de juliol.

Campiona d’EspanyaTxell Calduch, que fa poc més de dos mesos que ha estat mare, té 31 anys i és una atle-ta catalana de primer nivell. En l’edició del 2009, Calduch es va adjudicar el Campionat d’Es-panya Absolut a l’Aire Lliure, en la prova dels 10.000 metres llisos; va ser segona en el Cam-pionat de Catalunya Absolut, en la prova dels 5.000 metres lli-sos, i també va ser tercera en el Campionat d’Espanya Abso-lut, en la disciplina dels 10 qui-lòmetres en ruta. Amb el seu club, el FC Barcelona, es va pro-clamar, també l’any 2009, cam-piona d’Espanya de Cros.

Antonio López Plasencia, el campió de la Cursa Popular de la Floresta en les dues últimes edicions, va finalitzar en la cin-quena posició en la classifica-ció general, amb una marca de 17 minuts i 52 segons.

Per la seva banda, la cur-sa infantil, amb una partici-

ment acabin corrent junts els atletes grans i els petits. Sans també vol conscienciar els veïns de la Floresta que sur-tin a animar els corredors en les pròximes edicions d’aques-ta prova, que s’emmarca com un dels actes de la Festa Major de la Floresta.

El lliurament de premis va comptar, entre altres autori-tats, amb la presència de Josep

pació de 25 atletes, la va gua-nyar Joan Antoni Fernández Guasch, en categoria mas-culina, i Alba Alarcón Pérez, en la femenina. Aquests cor-redors van completar un cir-cuit de 1.700 metres amb un temps de 6 minuts i 22 segons i 8 minuts i 53 segons, respec-tivament.

Xavi Sans, organitzador de la 27a Cursa Popular de la

Floresta, es va mostrar satis-fet del desenvolupament de la prova. “El balanç és positiu. Hi ha hagut una bona partici-pació, la suficient per no supe-rar l’organització, i hem comp-tat amb alguns atletes de pri-mer nivell”. Segons ha explicat Sans, una de les novetats de la pròxima edició podria ser un canvi en el traçat de la cursa infantil, per evitar que final-

Camps i Calduch guanyen la 27a Cursa de la FlorestaÈxits. Aquesta parella manresana són atletes de nivell. El campió acaba de guanyar el Campionat d’Espanya de Veterans a l’Aire Lliure i la guanyadora, l’estatal absolut el 2009, en la prova dels 10.000 metres llisos

La 27a Cursa Popular de la Floresta va comptar amb la participació de 250 atletes #LLUÍS LLEBOT

Camps i Calduch, que són parella, es van estrenar a la provaHi van participar 250 atletes, en una cursa de 5 quilòmetres


FUTBOL. El Sant Cugat Esport Futbol Club ha incorporat, de moment, fins a sis juga-dors al primer equip de l’en-titat. Es tracta dels defenses José Luis Espinosa (Blanes) i Albert Serrat (Montcada); els mitjos Xavo (Barberà) i Jonat-han (Josep Maria Gené), i els davanters Claudio (Maria-nao Poblet) i el portuguès Daixon.

Respecte als jugadors que han acabat aquesta tempora-da 2009-2010 al sènior, seguei-xen els porters Marc Antoni i Jonathan; els defenses Joan

Gómez, Burgos, Ángel, Uri Alcázar, Córcoles; els mitjos Egaña, Roma, Toni Pou, Abdul i Rius, i els davanters Carlos, Pucho i Raimon.

El Sant Cugat Esport FC començarà la pretemporada el dimarts 17 d’agost i ho farà ja amb un calendari de partits de preparació. Són els següents: Llefià-Sant Cugat (21 d’agost); Sant Cugat-juvenil Damm (25 d’agost); Rubí-Sant Cugat (28 d’agost); Ripollet-Sant Cugat (30 d’agost); Ciutat Badia-Sant Cugat (2 de setembre), i Sant Cugat-Carmelo (4 de setem-

bre). Durant la pretempora-da diversos jugadors del juve-nil A s’entrenaran amb el pri-mer equip.

El principal objectiu del pri-mer equip és assegurar-se una de les primeres posicions, fet que li permetrà jugar la tempo-rada 2011-2012 a la nova Segona Catalana. “No podem tornar a fracassar, com aquesta tempo-rada 2009-2010. Hem de situar-nos a la part alta de la taula”, ha assenyalat el tècnic José Luis Duque, que seguirà entrenant el Sant Cugat Esport FC.

El Sant Cugat fitxa sis jugadors, però manté la base de l’equip

_À. López Puig

FUTBOL. El primer equip de la secció de futbol del Juni-or FC iniciarà la pretempora-da el dilluns 16 d’agost. I ho farà amb un nou entrenador, Francesc Puig, que vol situar l’equip entre els onze primers classificats al grup 3 de Pri-mera Regional per assegu-rar-se militar la temporada 2011-2012 a la nova categoria de la Segona Catalana.

Fins al moment, el Junior FC ha incorporat sis futbo-listes, dos dels quals proce-deixen del juvenil A (el por-ter Víctor Castro i el juga-

dor Carles Torrentbó) i un del segon equip, el lateral esquer-re Óscar Sbertoli (aquesta tem-porada ja ha jugat alguns par-tits amb el primer equip). Tam-bé s’ha fitxat el porter Víctor Beas (Olímpic Can Fatjó), el mig Oriol Aguilar, exjugador del Sant Cugat Esport FC, i el lateral esquerre Víctor.

Els jugadors d’aquesta tem-porada 2009-2010 que seguei-xen al club són el porter Ser-gio i els jugadors Diego, Blas-co, Manu, Manolo, Coque, Albert Sors, Marc Domingo, Marc Cortés, Sebas i Pol Barce-

ló. Són baixa federativa el por-ter Buyo (Olímpic Can Fatjó) i els jugadors Jordi Plaza i Bilal (San Cristóbal) i José Antonio (Olímpic Can Fatjó).

El club podria continuar comptant amb els serveis d’Ós-car Lariño i Carlos Solivelles (faran la pretemporada amb el San Cristóbal), Erik i Dani Espada. El cos tècnic també està pendent de la incorpora-ció d’Edu Fité, també exjuga-dor del Sant Cugat Esport FC, que farà la pretemporada amb l’Olesa.

El Junior FC de Puig començarà la pretemporada el dilluns 16 d’agost

_À. López Puig

“És una cursa trencacames i entretinguda. Llàstima que no hi hagi gent animant pels carrers”RAMON CAMPS I TXELL CALdUCh atletes guanyaDors

Frases

“El balanç és positiu. Hi ha hagut una bona participació, la suficient per no superar l’organització”XAVI SANS organització



El Patí Hoquei femení rebrà l’Arenys en el debut a la Lliga

HOQUEI PATINS. En la seva segona temporada consecutiva a l’OK Lliga Femenina, el sèni-or A femení del Patí Hoquei Club Sant Cugat debutarà en aquesta competició rebent el CE Arenys de Munt. Aquest partit contra l’actual quart classificat es jugarà el cap de setmana del 16 i 17 d’octubre.

En la primera volta, el PHC Sant Cugat s’enfrontarà, al Pavelló 2, contra els següents sis conjunts: CE Arenys de Munt, Biesca Gijón HC (2n), CP Alcorcón (6è), Cerdanyola CH (1r), CP Voltregà (3r) i Igua-lada HC (8è). Com a equip visi-tant, s’haurà de desplaçar a les següents sis pistes: CHP Bigues i Riells (7è), CE Noia-Freixenet (10è), CP Vilanova (5è), Girona CH (ha ascendit de la Primera Nacional Cata-lana), Sferic de Terrassa (11è) i Vigo Stick CH 2001. El Girona CH i el Vigo Stick CH 2001 són els dos nous equips de la màxi-ma categoria de l’hoquei patins femení espanyol.

El sorteig del calendari de l’OK Lliga Femenina es va fer el dilluns 26 de juliol, a Barcelona.

La plantilla del sènior A femení del PHC Sant Cugat per a la temporada 2010-2011 estarà integrada per la porte-ra Mercè Ribas i les jugadores Paula Torner, Blanca Solde-vila, Maria Rosa Tamburini, Amaya Gutiérrez i Elisenda Gassó, amb el reforç de juga-dores del segon equip.

L’equip començarà la pre-temporada el dilluns 6 de setembre. L’objectiu és, segons el tècnic Jordi Raga, “aconse-guir el nivell per lluitar contra els sis primers equips”.

_À. López Puig

ESCALADA. El rocòdrom Josep Barberà del Club Muntanyenc Sant Cugat serà l’escenari el dissabte 4 de setembre del Campionat de Catalunya d’Escalada de Dificultat. Aquesta competi-ció comptarà amb la presèn-cia dels millors escaladors catalans i també de Ramon Julián, el millor escalador de l’Estat espanyol. “Vin-drà la creme de la creme”, va assegurar Quim Hernández, membre de l’organització d’aquest certamen, durant la presentació del Campionat de Catalunya, que es va fer al Club Muntanyenc el dijous 22 de juliol.

70 participantsEntre la setantena de par-ticipants a la prova també hi haurà representants del CM Sant Cugat. En la cate-goria absoluta hi prendran part Guillem Fernández i Esther Raventós, que for-men part del Centre de Tec-nificació d’Escalada Espor-tiva de Catalunya i també defensen la selecció catala-na. Són dos joves de 18 i 15 anys amb un futur prome-tedor. Raventós és l’actual subcampiona d’Espanya en la categoria sub-16 i poc des-

prés de competir a Sant Cugat ho farà al Campionat del Món Juvenil. El club també esta-rà representat per Meye Roig (en la categoria de veterans); Òscar Molina i Sergi Pujol, en la categoria promesa, i Alba Fernández, en infantil femení. Fernández, de 13 anys, va ser tercera en l’últim Campionat de Catalunya. També hi podria participar Berta Martín, sòcia del CM Sant Cugat.

Les inscripcions ja es poden formalitzar a la web del mun-tanyenc (www.cmsc.cat).

El Campionat de Catalunya d’Escalada de Dificultat començarà a les 10 h i la fase de classificació acabarà a les

13 h. De 17.30 a 19 h se celebra-ran les finals en les categories infantil, promoció i veterans. Finalment, de 19 a 20.30 h es faran les finals absolutes, mas-culina i femenina.

L’escola de muntanya del Club Muntanyenc Sant Cugat és qui organitza aquesta com-petició, amb la col·laboració de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

El Club Muntanyenc ja ha estat l’escenari en altres ocasi-ons de campionats importants, com el Campionat d’Espanya de Dificultat, l’any 2005, i de dues proves de la Copa Catala-na, els anys 2008 i 2009. •


El Muntanyenc, seu del català d’escalada de dificultatEl 4 de setembre. Hi participaran els millors escaladors de Catalunya i Ramon Julián, el millor de l’Estat espanyol

Quim Hernández va presentar el campionat #À.L.P.

El CR Sant Cugat iniciarà la Lliga amb el València o el Cartagena

RUGBI. El primer equip del Club de Rugby Sant Cugat debutarà a la Lliga del grup C de la Primera Nacional el cap de setmana del 16 i 17 d’oc-tubre. I ho farà com a equip local, a la ZEM La Guinarde-ra, contra el guanyador de l’eliminatòria a doble partit que ha d’enfrontar, al setem-bre, el València i el Cartage-na. L’equip que superi aques-ta promoció jugarà en el grup C de la Primera Nacional.

Ja en la segona jornada de competició, el CR Sant Cugat es desplaçarà al camp de la UE Santboiana B, que aques-ta temporada ha finalitzat en

la quarta posició.En la primera volta, el CR

Sant Cugat jugarà a la ZEM La Guinardera contra els següents tres equips: Valèn-cia o Cartagena, CN Poble Nou-Enginyers (6è) i RC Sit-ges (2n). Per contra, haurà de jugar quatre enfrontaments lluny de Sant Cugat, amb la UE Santboiana B, El Toro RC (7è), RC l’Hospitalet (3r) i CEU Barcelona, que ha ascendit de categoria.

En la 14a i última jornada de Lliga, el CR Sant Cugat rebrà el CEU Barcelona. Serà el cap de setmana del 5 i 6 de març.

El calendari d’aquest sor-teig es va fer el dimarts 27 de juliol, a la seu de la Fede-ració Espanyola de Rugbi, a Madrid.

_À. López Puig

Serà el 16 o 17 d’octubre, a la ZEM La Guinardera

Marco Aguarón torna al PHC Sant CugatHOQUEI PATINS. Després de jugar una temporada al júni-or i també al primer equip del Sitges, a la Primera Divi-sió Estatal, Marco Aguarón torna al sènior A masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat. Aquesta és, de moment, l’úni-ca incorporació de l’equip, que té les baixes dels germans Baró, Lluís i Carles. La resta de jugadors que completaran el sènior A són el porter Alain Rivero i els jugadors de pista Roger Rosell, Borja Jiménez, Miquel i Pablo Soler, Adrià Pinto, Max Zilken, Marc Tar-

dá i Nico Morales.Per Jordi Raga, que compli-

rà la seva tercera campanya a la banqueta local, l’objectiu de l’equip “és lluitar per ocupar una de les primeres posicions a la taula”. Aquesta tempora-da 2009-2010 ha estat molt irre-gular. L’equip santcugatenc tan sols ha pogut ser onzè de divuit equips i ha estat el segon equip que s’ha assegurat la perma-nència a la Primera Catalana.

El conjunt vermell-i-negre iniciarà la pretemporada el 18 o el 23 d’agost.

_À. López Puig

Cedric Rion i Ivan Maspons, a l’OlímpycFUTBOL SALA. Cedric Rion, jugador del segon equip de l’Olímpyc Floresta FS, i el porter Ivan Maspons, pro-cedent del CFS Manent San-ta Coloma, de la Preferent Catalana, són les primeres dues incorporacions del pri-mer equip per a la tempora-da 2010-2011. Segons el tècnic Chema Redondo, que com-plirà la seva segona tempo-rada al primer equip, encara es podrien produir més incor-poracions.

L’Olímpyc iniciarà la pretemporada el dilluns

23 d’agost i ho farà sense Gerard, que marxa a estudi-ar als Estats Units. Qui tam-poc segueix és Josep González, el segon entrenador, que per motius professionals, s’ha vist obligat a deixar l’equip.

Durant la pretemporada, Max Carbonell i Martí, del sènior B, i els juvenils Roger Gusta, Ignasi Quintana i Xavi, s’exercitaran amb els jugadors del primer equip.

Redondo ha assegurat que l’objectiu de l’Olímpyc és “l’as-cens de categoria”.

_À. López Puig

Recoder rep el Club Rugby

RECEPCIÓ. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va rebre el dimarts 20 de juliol representants de la nova junta directiva del Club de Rugby Sant Cugat, que segueix presidint Joan Pradas. En la trobada també hi va participar Xavier Amador, regidor d’Esports. •#FOTOGRAFIA: LOCALPRES

Itziar Llobet, vuitena al Mundial

BÀSQUET. La santcugatenca Itziar Llobet ha finalitzat, amb la selecció espanyola, en la vuitena plaça de dot-ze seleccions en el Campionat del Món Sub-17 Femení de bàsquet, que es va jugar, del 16 al 25 de juliol, a França. El campió va ser Estats Units. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA


Publicitat | 35



36 | Publicitat

010Agenda juliol-agost del 30 al 8

Casal de Joves TorreBlanca Forma Jove, Espais Oberts, Temps Lliure, Espectaculars Joves, Exposa’t, TorreBlanca 2.0, Serveis i Recursos... Inscripcions a partir del 6 de setembre

Consulta'n la programació completa a www.santcugat.cat/torreblanca

Tallers de Llars Verdes

Consells pràctics per fer més sos-tenibles les nostres llarsConsum responsable: 28/09, 19/10 i 2 i 16/11Aigua i energia: 5 i 26/10, 9/11

Inscripcions a partir de l’1 de setembre a l’Oficina SostenibleDe dimarts a dijous, de 10 a 14 h Pl. de la Vila, [email protected] o Tel. 93 565 70 98www.oficinasostenible.SantCugat.cat Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Matrícula Escola de Música Tradicional

Casa de Cultura - 6 i 8 de setembre

Org.: Escola de Música Tradicional de Sant Cugat

3a Edició del Concurs de Relats Breus de Viatges del SIJ

Categoria A: de 12 a 18 anysCategoria B: de 19 a 30 anys

Consulta'n les bases al SIJ o a www.santcugat.cat i participa-hi!Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Obres de Martín Carral Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 3 d’agost Biblioteca del Mil·lenari'T’estimo... o no: una exposició de llibres al voltant de l’afecte'Org.: Gerència de Servei de Biblioteques, Diputació de Barcelona

Fins al 31 d’agostBiblioteca del Mil·lenariSi una vegada un gos....Treballs realitzats pels alumnes del Taller d’Art Jove ARTEFACTE de l’Escola d’ArtOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 18 de setembreBiblioteca del Mil·lenari20è Llibre Gegant 2010Org.: Associació del Llibre Gegant

Exposicions a sales privades

Fins al 31 de juliol La GaLeRiaObres de Jaume RoureOrg.: La Galeria

Fins al 6 de setembre Terra DolçaFotografies de Pep PujolOrg.: Terra Dolça

Dates inscripcionscursos i tallers

setembre-desembre 2010 Casa de Cultura, Casino la Floresta, Casal les Planes, Casal de Mira-sol

Inscripcions del 6 al 24 de setembreDe dilluns a divendres, de 9 a 21 h

Sant Domènec

Dins els actes de l'Estiu al Museu 2010Col·l.: APAC, Penya Regalèssia

12 h Museu de Sant Cugat. MonestirPortes obertes i visita guiada a l’exposició permanent 'Oració, treball i poder'Dins els actes de l'Estiu al Museu 2010Org.: Ajuntament de Sant Cugat

7 Dissabte12 h Museu de Sant Cugat. MonestirVisita teatralitzada. 'Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot'A càrrec de Mira-sol TeatreDins els actes de l'Estiu al Museu 2010Org.: Ajuntament de Sant Cugat

8 Diumenge12 h Museu de Sant Cugat. Casa AymatPortes obertes i visita guiada a l’exposició permanent 'El tapís de la Casa Aymat i l’Escola Catalana de Tapís'

Dins la programació de l'Estiu al Museu 2010Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Informació i reserves tel. 93 589 63 66De dilluns a divendres, de 9 a 14 h A/e: [email protected]

Exposicions a salesmunicipals

Fins al 31 de juliol Casa de Cultura'Espais d'un temps. 1994-2010'


+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

31 Dissabte

21.30 h Oficina de TurismeVisites guiades. 'De nit al Monestir'Durada: 2 h Preu: 15 euros. Menors de 7 anys, gratuït Cal fer reserva prèvia a l’Oficina de Turisme Org.: Ajuntament de Sant Cugat

7 Dissabte

10 h Oficina de TurismeVisites guiades. 'El campanar, l'església i el claustre'

Durada: 2 h 30 minPreu: 8 euros. Menors de 7 anys, gratuït Cal fer reserva prèvia a l’Oficina de Turisme Org.: Ajuntament de Sant Cugat

21.30 h Oficina de TurismeVisites guiades. 'De nit al Monestir'

Durada: 2 h Preu: 15 euros. Menors de 7 anys, gratuït Cal fer reserva prèvia a l’Oficina de Turisme Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Estiu al Museu 2010

1 DiumengeD’11 a 14 h Capella de Sant DomènecPortes obertes a la capella de


Publicitat | 37

Avanç programacióTeatre-Auditori

25 de setembre22 h Teatre. 'Escenes d’un matri-moni'

D’Ingmar BergmanDirecció: Marta AngelatA càrrec de Francesc Orella i Mònica López

26 de setembre

12 h Espectacle infantil. 'En Joan sense por'Direcció: Joan Maria Segura A càrrec d’ Egos Teatre1, 2 i 3 d’octubre

Ballet. 'El llac dels signes'Direcció Ángel CorellaA càrrec del Corella Ballet Castilla y

León

2 d’octubre 12 h Classe magistral

A

càrrec d’Ángel CorellaPreu: 25 eurosPlaces limitadesInformació: Aida Chavarria, tel. 93 589 12 6819 h Assaig obert 14 d’octubre17 h Classe magistral

A càrrec de Carlos NúñezPreu: 10 euros

Places limitadesInformació altel. 93 589 05 51

15 d’octubre22 h Concert. Carlos NúñezAlborada do Brasil

16 d’octubre22 h Teatre. 'Tres dones i un llop'De Javier DaulteA càrrec d’Amparo Moreno, Carme Pla, Mireia Aixalà i Roger Coma

22 d’octubre22 h Concert. La Locomotora Negra i Coral Sant Jordi'He mirat aquesta terra', amb Carme Sansa

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informa-ció publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.



Sant Cugat serà subseu de la Setmana del Llibre en Català i s’encarregarà de difondre l’obra infantil i juvenil

Fira _Pàg. 41

Agenda _Pàg. 44diaridesantcugat.cat/agenda

Cultura38 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 28 | Cultura | Passatemps_ 46

ViSita guiada ‘de nit aL moneStir’ 31 DE juliola les 21.30h, al’oficina de turisme. Cal fer reserva prèvia

divendres, 30 de juliol del 2010

ART. L’Església del Mones-tir té fins a set retaules divi-dits en diferents capelles. Dos d’ells seran sotmesos a par-tir de l’octubre a una restau-ració a fons, concretament el de Tots Sants, obra de Pere Serra, i el de sant Bartomeu, d’autor desconegut. El pri-mer cas té la pintura malme-sa, mentre que el segon està afectat per tèrmits. El pro-jecte es durà a terme al Cen-tre de Restauració de Valldo-reix gràcies a una subvenció de la Generalitat, que aporta 20.000 euros, tot i que el cost total serà, com a mínim, de 38.000 euros. El Museu de Sant Cugat és l’organis-me santcugatenc encarre-gat d’intermediar entre la Parròquia, propietària dels retaules i encarregada de get-sionar-ne el finançament, i

Dos dels retaules del Monestir se sotmetran a restauració

Arranjament. L’obra de Pere Serra del segle XIV dedicada a Tots Sants, i la de sant Bartomeu, del segle XVII, seran reparades després de l’estiu gràcies en part a una subvenció de la Generalitat i a la mediació del Museu

El retaule de Pere Serra es considera una de les joies del MonestirEn un cas, el mal estat de la pintura, i en l’altre, els tèrmits, fan necessària la reparació

A l’esquerra, el retaule de sant Bartomeu. A la dreta, el de Tots Sants, obra de Pere Serra ARTUR RIBERA

l’equip de restauradors.El retaule de Pere Serra és

una de les joies més valuoses del Monestir, no en va aquest artista és un dels més recone-guts de l’edat mitjana. Corres-pon a l’època del baix medie-val, segurament del segle XIV segons els historiadors. És d’estil gòtic, i una de les peces més antigues del Monestir, de fet és una de les poques de l’edat mitjana. Serra és un dels pintors més destacats i repre-sentatius del gòtic. El retaule, ubicat al fons de la nau dreta de l’església, representa a la part superior els àngels, els segueixen els sants de l’Antic, Nou Testament i els de l’època medieval, i en el darrer nivell, les santes femenines. “Repro-dueix l’escalafó social d’aquell moment”, explica la historia-dora Alba Rodríguez. També en destaca que és l’únic retau-le que es conserva de l’època en què la nau dreta del Mones-tir no estava dividida, i és que la distribució actual no arri-baria fins al segle XVII, quan la nau central es va compar-timentar en diferents cape-lles, separades amb parets entre elles.

La pintura d’aquest retaule està esquerdada, fins al punt que si no s’actua amb rapide-sa corre el perill que comen-ci a caure. Segons sembla, el motiu és el canvi tèrmic pro-

vocatper les altes temperatu-res de l’estiu del 2002, en què la humitat va decréixer consi-derablement i això va afectar la capa de pigments.

Pel que fa al de sant Bartomeu, situat a la terce-ra capella de la nau dreta, cor-respon al segle XVII i s’em-marca dins l’estil barroc. La seva rica ornamentació amb motius vegetals i amb colum-

nes delaten l’època a què per-tany. En total, hi ha tres cape-lles barroques a l’església, la més vistosa de les quals és la segona, de sant Benet, per-què aquest és el sant de l’or-de del Monestir. “Hi ha pocs estudis fets dels elements bar-rocs del Monestir”, observa Rodríguez, motiu pel qual l’autor actualment és enca-ra desconegut. •

C. Mercader Boldú[email protected]

obra. A Pere Serra i al seu taller –format pels seus tres germans– se li atribu-eixen altres destacades obres gòtiques realitzades a Catalunya, a banda del

retaule de Sant Cugat, com ara un retaule a la catedral de Manresa o a la de Tortosa, que sempre destaquen per uns colors molt vius.

En context Pere Serra, autor del retaule de Tots Sants



El costat lleig

V eient la darrera de les lectures d’aquest cicle dedi-cat a Baltasar Porcel, vaig recordar les parau-les del bufó Festes a Nit de Reis de Shakespeare quan diu: “Qui té el cap clar pot capgirar una fra-

se com si fos un guant, i amagar el costat lleig amb una faci-litat que espanta”. En aquesta obra Porcel fa exactament al revés. Presenta una tornada al seu poble d’un encara jove però ja famós autor que conversa amb un amic de la infan-tesa, Andreu, que, a més, era l’home de confiança per guar-dar els seus interessos materials mentre ell era a la gran ciu-tat (Andratx i Barcelona, òbviament), i recuperar els dolços murmuris del mar i, de cop i volta, cada nova presència dels antics coneguts, el poeta Vidal, el primer amor Júlia, l’ad-mirada Clàudia, el sempitern rector o un estrafolari cònsol, les paraules i els somriures inicials es capgiren per presen-tar el seu aspecte més lleig i fosc i, probablement, més real. Porcel entra provocant des del primer moment i la seva des-tructiva formulació, l’eliminació de les caretes que ama-guen la veritable manera de ser dels amors, amics i cone-

guts, volen prendre la força de la tragèdia per quedar-se en la tragicomèdia estripada. La sensació, vista ara, és que hi ha dos personatges sobrers, el capellà i el cònsol, que en el seu moment podien ser molt interessants amb la vella i coneguda utilització pragmàtica brecthiana per poder dir coses que per la pròpia dinàmica de la petita història pot-ser no eren possibles. Ara una retallada a fons, en tot cas, em sembla oportuna. Com ja és habitual, l’equip d’actrius i actors dirigits per Dolors Vilarasau responen amb eficàcia fruit d’un esforç meritori per l’escassetat de temps per pre-parar la lectura, que tothom hauria de tenir molt en compte. M’agradaria citar la contenció i l’equilibri del personatge de Santaló, a càrrec de Joan Berlanga. La força contundent del poeta Vidal de Xavier Tor. La matisada davallada moral de l’Andreu de Pere Pahisa. La contradictòria i física transfor-mació de la Júlia de Carme González (i amb paper a la mà!). El despullament intel·lectual i sentimental de la Clàudia d’Anna Cristina Aguilera. L’escatologia aplicada del rector de Joan Fábregas. L’insòlit (i exagerat) cònsol hipotètic tre-ballat per Xavier Serrat. La breu però concloent presència de la jove periodista de Martina Pérez Vilarasau. Tot plegat, el cicle, els espais, les actrius i els actors, els tècnics i la direcció em donen ocasió per ser repetitiu i obstinat: ens cal un cicle de teatre a la fresca a la ciutat. No seria una opció interes-sant unir els esforços econòmics de l’Ajuntament amb l’as-sociació de botiguers i comerciants de la ciutat? Del poble per al poble... Sóc un somiatruites! •

crítica de teatreEDUARD [email protected]

LECTURES A LA FRESCA. ‘ELS DOLÇOS MURMURIS DEL MAR’, de Baltasar Porcel. Dramatúrgia i Direcció: Dolors Vilarasau. intèrprets: Anna Cristina Aguilera, Joan Berlanga, Joan Fábregas, Carme González, Pere Pahisa, Martina Pérez Vilarasau, Xavier Serrat i Xavier Tor. il·luminació: Bernat Llunell. so: Alvian Events. lloc i Dia: plaça de l’Om. 22 de juliol

l’equip d’actrius i actors dirigits per Vilarasau respon amb eficàcia fruit d’un esforç meritori per l’escassetat de temps per preparar la lectura

vIOLènCIA. El Parlament va aprovar el dia 28 la inicia-tiva legislativa popular per abolir les corrides de toros a Catalunya a partir del 2012. La proposta va comptar amb el suport de tots els diputats d’ERC i d’ICV-EUiA, de 32 membres de CiU i 3 del PSC. El PP i el grup mixt hi van votar en contra. En total, la ILP, impulsada per la plata-forma Prou! i que comptava amb el suport de 180.000 ciu-tadans, va tirar endavant per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. Dels tres parla-

mentaris santcugatencs de la cambra, Joan Recasens i Josep Maria Balcells van votar a favor de l’abolició i José Domingo hi va votar en contra.

La metgessa santcugatenca Núria Querol, col·laboradora de Prou!, ha tingut un paper important en tot el procés, ja que va ser una de les comparei-xents en el debat parlamentari del desembre. Querol s’ha mos-trat molt contenta pel resultat de la votació i ha ressaltat que “ha estat el poble i no els polítics qui ha portat el tema a debat”. La metgessa ha recordat que fa 15 anys que treballen per l’abo-lició i que han esperat fins que la societat s’hi ha sensibilitzat. “Quan la societat espanyola evolucioni, també es debatrà el tema”, assegura. Però l’abolició de les corrides és només un “pri-mer pas”, i també “s’ha de posar fi al maltractament inimagina-ble que pateixen els toros en els correbous”, afirma.

Sant Cugat és antitaurina des de l’any 2005, quan es va aprovar una moció d’ERC; és el 19è muni-cipi a fer-ho. •

El Parlament aboleix els toros a partir del 2012

La santcugatenca núria Querol, col·laboradora de Prou! #CEDIDA

Bernat [email protected]

Democràtic. La proposta va sorgir de 180.000 ciutadans

ART. Els artistes santcugatencs Sergi Barnils i Neus Colet expo-sen a la galeria d’art contempo-rani Marges - U, de Cadaqués. La mostra, que es podrà visitar fins aquest dilluns 2 d’agost, està formada per les obres pic-tòriques de Barnils i les escul-tures de Colet.

La mateixa exposició es podrà veure al mes de setem-bre a la Canals Galeria d’Art de Sant Cugat.

L’obra de Sergi Barnils es caracteritza per cedir bona part del protagonisme a la geo-metria i al color, donant pas a un art abstracte que expressa el destí de la vida i la recerca de la felicitat i de la bellesa.

Pel que fa a Neus Colet, tre-balla l’escultura i el gravat. A la seva obra, recrea objectes quotidians, com engranatges o corrioles, aportant sempre un caràcter lúdic. El ferro és un dels materials que més utilit-za, i amb el qual aconsegueix diferents textures.

_Redacció

Sergi Barnils i Neus Colet exposen a Cadaqués

Sergi Barnils. #CEDIDA

Pere Pahissa, Carme González i Joan Berlanga. #LLUÍS LLEBOT



El solemne repartiment dels llibres segons el ‘Costumari’ (VI)

Traduïm: “El primer diumenge de Quaresma, el llibreter estén dues grans catifes al capítol i hi posa tots els llibres grossos i petits, els joves l’ajuden. Presidits pel senyor Raimon, per grà-

cia, abat de Sant Cugat, i el prior, el llibreter des del faristol i fet un gran silenci, proclama: “En nom del Senyor comença l’inventari dels llibres continguts en la biblioteca de Sant Cugat i de la de Sant Llorenç. Any de N. S. Jesucrist del mil dos-cents vint-i-u (i diu els títols). Segueix amb l’inventari de l’any passat, i si algun ger-mà no hagués llegit els que li pertocaven, que en dema-ni perdó i se li imposi una penitència a criteri del pre-sident, i si algú hagués mort durant l’any, quan se l’es-menti, sigui absolt pel prior. Tots en rebem novament un del Vell i un del Nou Testament, començant per l’abat i el seu cor (consell d’ancians o de govern), i es va al claustre a guardar-los a l’armari en el lloc destinat”. Reflexions. Tot en gran solemnitat, tothom present, lle-vat dels malalts. Un llibre és un tresor, la impremta tri-garà segles a arribar: copiats en el propi scriptorium,

adquirits a alt preu, fruit de bescanvis o deixes testa-mentàries. També hi són aplegats els de Sant Llorenç com un bé compartit, prova de germanor o supeditació del petit i sufragani envers el senyor de la plana..., fins en l’elecció de l’abat de Sant Llorenç calia el vistiplau del nostre. Amb tot, quan baixava de la muntanya ocupava un lloc d’honor en la presidència del cor, del refetor...Entre els pertanyents a la mateixa congregació el sen-tit de comunió era fort, també envers els ja traspassats: la pregària per als qui l’any passat hi eren i ja no hi són, n’és testimoni. Cada dia es feia record-aniversari dels qui, al llarg dels segles, en tal diada havien sentit la crida definitiva, recordant el seu dies natalis, el del veritable naixement, segons la fe! El necrologi, amb els noms d’abats, monjos i benefactors difunts: tresor de la comunitat!I parlant de llibres, se m’acudeix una confessió. D’un temps ençà, sovint sento mala consciència, sempre he estimat molt la presència dels llibres, per fer-ne ús o per la benèvola companyia que em fan, i m’adono que em vaig tornant un traïdor, quan podent-los demanar aju-da, no ho faig, caient temptat pel dimoni de l’internet! Perdoneu-me, llibres entranyables, sóc un traïdor! Però, us segueixo estimant, només mirant-vos pel llom ja us conec del tot i, generosos, seguiu regalant-me una infini-tud de belles vivències...I posem-hi un polsim d’eternitat: m’entristeix pensar que, en el meu dies natalis, la majoria –orfes de tot senti-ment– anireu a raure al primer contenidor de la cantona-da. Res de nou sota el sol! Però, em consola creure que, tot el que m’haureu donat restarà en mi per sempre, atès que res de bo no es perd... •

de lluny i de propPere ViVó[email protected]

Em vaig tornant un traïdor quan, podent-los demanar ajuda, no ho faig, caient temptat pel ‘dimoni’ de l’internet!

ART. El Club Muntanyenc exhibeix l’obra pictòrica de la santcugatenca Montse Pelli-cer (1955) en una mostra que porta per títol Horitzons, i en què apareix representat el delta de l’Ebre.

L’exposició, que es pot visi-tar fins al 31 de juliol, mos-tra set obres de la seva pro-ducció artística més recent. Pellicer utilitza una tècnica mixta, en què barreja l’acrí-lic, la cera i l’oli. L’artista ha plasmat la tranquil·litat que es respira al delta de l’Ebre, pintant les dunes de la platja o l’espessa vegetació d’aquest parc natural que destaca per ser la major zona humida de Catalunya.

Pellicer ha treballat durants molts anys en el camp del disseny gràfic i la fotografia, una formació que ha contribuït al seu domini pels enquadraments i a la composició equilibrada de les seves obres pictòriques.

_C. Mercader

Montse Pellicer exposa ‘Horitzons’ al Club Muntanyenc

Imatge de l’exposició #A. RIBERA

Un quadre del reconegut pintor Joan Martí, a l’AjuntamentCESSIÓ. L’obra Mones-tir de Sant Cugat del Vallès, del desapare-gut pintor Joan Martí, es pot veure ja a la sala noble de l’Ajuntament. Es tracta d’un oli sobre tela de quatre metres i mig per dos, realitzat el 1991 i valorat en 150.000 euros. L’alcalde, Llu-ís Recoder, i Encarna-ció Zambrano, vídua de Joan Martí, van signar el 8 de juliol un conve-ni de cessió de l’obra, renovable any rere any. El Museu serà l’encarre-gat de la seva conserva-ció. El document reflec-teix la voluntat d’amb-dues parts de fomentar la divulgació i valoració de l’obra de Joan Martí Aragonès, que va ser veí de la ciutat. •#FOTOGRAFIA: LOCALPRES



Joan Marigot, artista de la il·lustració

Una d’aquestes tardes de tanta calor, he anat a visitar l’estudi d’en Joan Marigot, instal·lat des del 1964 al capdamunt d’un turó a la Floresta. En aquest barri és fàcil perdre’s, el seu urbanis-

me és complicat sobretot per als qui no el freqüentem gai-re. Hi he arribat, no sense dificultat, dubtant en les cruïlles, seguint els meandres dels carrers, sempre cap amunt. Des de la finestra de La Cova, així anomena en Marigot el seu estu-di, es pot contemplar bona part del Vallès, Montserrat, la Mola, el Montseny. Enllà els arbres filtren la xafogor insupor-table. A dins l’estudi un flexo il·lumina la taula amb papers plens de grafies, signes propis que va variant segons l’ins-pira la recerca formal. Al voltant altres taules i calaixos que guarden ordenadament una extensa producció de dibuixos, il·lustracions, dissenys i històries amagades a tot arreu, com li agrada de dir. En Marigot és un artista de cap a peus, imagi-natiu, sensible. De jove ja va tenir clar que la il·lustració era el millor espai de creació per representar artificis visuals. Recrea la figura del passota, un personatge que evoca les maneres juvenils dels anys setanta, amb el cabell rinxolat, esparracat i delint-se per un porro. Progressivament dirigeix la creativi-tat cap a altres camps paral·lels, el còmic, el disseny gràfic, la il·lustració aplicada en productes que viatgen per mercats de tot arreu del món. De ben segur hem portat alguna samarreta estampada amb un dibuix seu. Ara, alliberat de les constricci-ons laborals, pensa més en la pintura. Posa ordre en la matè-ria, aboca textures i una percepció subjectiva de l’espai que proporciona a l’obra un aspecte molt personal. •

crítica d’artIMMA [email protected]

Joan Marigot. ‘Passota’ #CEDIDA

ESTUDI D’EN JOAN MARIGOTLLOC: la FlorestaData: estiu 2010

En record de Josep Maria Vidal

E l 22 de juliol ens va deixar sobtadament als 65 anys Josep Maria Vidal. Vidal va ser uns dels pioners de la televisió, a ell li devem programes mítics com Barrio Sésamo i, en especial, el pri-

mer programa infantil en llengua catalana, Terra d’es-cudella… Però sobretot fou un home integral de teatre i, en aquest camp, en la faceta que més excel·lia era en la de traductor de teatre. Vidal va versionar al català autors en llengua francesa, anglesa i italiana.Catalunya té una llarga tradició de traductors des que Carles Riba va engegar l’escola de traductors i la Ber-nat Metge, amb les seves versions dels clàssics llatins i grecs. Pel que fa al teatre, si Feliu Formosa i Carme Serrallonga són els dos puntals en la versió al català d’autors alemanys, en especial Brecht, Salvador Oli-va, Joan Sellent i Josep Maria Jaumà són autèntics referents en el món del teatre en versions dels clàssics anglesos, en especial Shakespeare. Josep Maria Vidal excel·leix en la traducció dels clàssics francesos: Cor-neille, Racine, Feydeau, Edmond Rostand, i autors més moderns com Bernard-Marie Koltès, Boris Vian o Eric-Emmanuel Schmitt… han estat versionats per la seva ploma. Menció a part mereixen les seves traduccions de Molière, moltes d’elles en vers. Aquest estiu teniu l’oportunitat d’assaborir aquestes versions vives i colo-ristes en l’acurat volum que Edicions Destino dedi-ca al teatre de Molière. Molts de nosaltres ja vam tenir l’oportunitat d’escoltar l’eficàcia de la traducció per al teatre a la Lectura a la Fresca de Les dones sàvies, a la plaça de Sant Pere (13/7/2006).

Últimament hem pogut sentir a casa nostra les seves versions. L’any 2007, amb motiu de l’homenatge a Joan Fàbregas i Joan Llamas, ens va regalar una traduc-ció plena de vivesa de l’obra Séance de nuit de Geor-ges Feydeau, que vam titular lliurement La màscara. El 2009, la companyia d’Esteve Polls va oferir una anto-logia de textos de Molière titulada Jugant amb Moliè-re, en una versió de Vidal plena de color. Per últim, la bella versió en castellà de l’obra de Romain Gary La vida por delante que ens va oferir la companyia de la Concha Velasco al Teatre-Auditori. I és que el millor homenatge que li podríem fer a en Josep Maria Vidal seria continuar fent sentir les seves versions als esce-naris en les veus dels nostres actors i actrius. En Josep Maria se n’ha anat, però ens queda la paraula. •

des del gallinerDOLORS [email protected]

INFANTS. Els contes popu-lars i la música són els ingre-dients bàsics de Titiris, una col·lecció de sis DVD, crea-da per un equip de santcuga-tencs que promou el bon ús de les noves tecnologies per als preescolars, és a dir, els infants de dos a sis anys. El contingut, de caràcter lúdic i amb una finalitat educativa – no en va les rondalles con-tenen vinyetes amb text per llegir– es pot consultar al por-tal www.titiris.com. La web, que disposa de versió catala-na i castellana, permet l’accés a l’inici dels contes i comen-çar a jugar als diferents jocs relacionats.

La caputxeta vermella, La rateta que escombrava l’esca-leta, El soldadet de plom o La bella dorment són alguns dels

títols de les rondalles que for-men part de la sèrie.

Cada DVD –que també es potllegir en format CD per a ordenador– inclou un conte interactiu , 4 cançons populars i 9 jocs educatius sobre diferents temes per aprendre les vocals, les formes bàsiques o les posicions d’un semàfor.

Cada pack està format pel producte multimèdia i un lli-bre, sempre amb l’objectiu d’es-timular la lectura, ja que cada escena inclou text per intro-duir els infants en el món de la lectura.

El projecte complet inclou també una sèrie de dibuixos per a la televisió, que encara està en preparació i jocs per a l’iPhone, que sortiran a la ven-da per Nadal.

Una de les imatges dle programa pilot de Titiris #CEDIDA

_C. Mercader

Els contes, els jocs i la música s’uneixen per formar ‘Titiris’

Format. Internet i el DVD són la base del projecte, de caràcter lúdic i educatiu

ESDEVENIMENT. La Setmana del Llibre en Català se cele-bra enguany al seu lloc origi-nal, Barcelona. Sant Cugat, però, serà una de les ciutats que acollirà una subseu de l’esdeveniment, en concret, la carpa amb l’obra infantil i juvenil. La instal·lació es muntarà a la plaça d’Octa-

vià, i es podrà visitar del 15 al 19 de setembre. Està previst que les llibreries de la ciutat col·laborin en l’organització dels diferents actes, com les presentacions dels llibres a càrrec de diferents autors.

Lleida i Girona són les altres ciutats seus de la Setmana del Llibre en Català, que per pri-mer cop se celebra al setem-bre, coincidint amb la Dia-da Nacional de Catalunya. A Barcelona, on la Setmana esta-rà en marxa des del 10 de setm-bre fins al 19, estarà instal·lada al Parc de la Ciutadella. Al llarg d’aquests dies es podran con-sultar i adquirir les novetats editorials en català.•

Tot a punt per celebrar la Setmana del Llibre en Català

Interior de la carpa que l’any passat es va ubicar al Monestir. #ARXIU

C. [email protected]

Obra. Sant Cugat acollirà la carpa per al públic infantil i juvenil El pintor Lluís Ribas exposa per segon any a Bolvir de CerdanyaART. L’artista santcugatenc Lluís Ribas exposa per segon any consecutiu a Bolvir de la Cerdanya. La mostra, titulada Mediterrània, es podrà veure a la capella de la Mare de Déu de l’Esperança, des del 8 fins al 22 d’agost.

Ribas repeteix lloc de l’ex-posició un any després de l’èxit de visitants que va aconse-guir la mostra de l’any pas-sat. Enguany col·laborarà aportant el 20% de l’import total de les vendes a projec-tes culturals de la població cerdanyenca.

_Redacció Una de les obres #CEDIDA



Vins grecs, vins amb diversitat

PIREU: Regió amb dues impor-tants zones: Zit-sa i Metsovo. Zit-

sa: És una vinya situada a 600 m d’altura en un sòl àrid on predomina el cep blanc Deblina, que produ-eix un vi pétillant i melós. Metsovo: Vinya situada al sud-est del massís del Pindos, en una regió fre-da, coberta de neu durant molts mesos; es tracta d’una vinya reconstruïda totalment amb la varietat cabernet sauvignon.ILLES JÒNIQUES: Corfú, Zacint, Lèucada i Cefalò-nia és el grup més impor-tant d’illes que formen el departament vinícola de les illes Jòniques. Produ-eixen vins del país, el més important és el Verdea, vi de raça i d’un gust ranci, l’orgull d’aquesta vinya. A la vinya de Lèucada domi-na el cep Vertzami, con-reat en terrasses, el vi s’anomena de Santa Mau-ra. A Cefalònia s’elabo-ra el Muscat de Cefalònia, vi de licor amb DO Robola de Cefalònia: vi blanc, fi, afruitat i lleuger, s’utilit-za el cep varietat Robola, només conreat en aques-ta illa.TESSÀLIA: Regió formada per quatre zones vitícoles, on la de Tyrnavos és de raïm de taula, amb la vari-etat Muscat d’Hamburg. La zona de Karditsa, pro-ductora del raïm de taula, comparteix plantacions amb dos ceps indígenes, el negre de Messeniko-la i el blanc de Batiki; són els ceps base dels vins de la regió. La zona de Nea Anchiolas, situada al golf de Pagassitikos, té una plantació amb dues varie-tats de ceps blancs, Sava-tiano i Rhoditis, i un cep negre, de Skyotis, són vins correctes del país.ILLES de l’EGEA: Samos, Lemnos, Lesbos i Quios formen el departament vinícola de les illes de la mar Egea. D’entre elles, Samos és la regió viníco-la més important, seguida de Lemnos i Lesbos. •

parlem de vipepblanes

[email protected]

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa

literatura. La sisena edi-ció de les Lectures a la Fres-ca, organitzades pels Amics de Pedra i Sang i que es rea-litzen per les places de Sant Cugat durant el mes de juli-ol, va posar el punt i final amb la peça de Porcel Els dolços murmuris del mar. Enguany, el programa esta-va dedicat íntegrament a l’obra teatral del valldorei-xenc Baltasar Porcel, des-aparegut ara fa un any. En total, unes 1.200 persones van assistir a les tres lectu-res dramatitzades de textos teatrals de l’escriptor nas-cut a Mallorca. La directora del cicle, Dolors Vilarasau, fa un balanç molt positiu

i assegura que “les Lectu-res són una activitat abso-lutament consolidada” i que disposa d’un públic fix que omple les places.

Càrrega sentimental“El fet de dedicar-ho a Por-cel ha estat molt emocionant per nosaltres”, reconeix la directora. Quan va morir l’escriptor el juliol del 2009, Vilarasau ja va tenir clar que dedicaria les Lectures a l’obra teatral de Porcel, ja que “no es coneix tant”, perquè la va abandonar de jove. Cal destacar que als tres espec-tacles hi han assistit Maria Àngels Roque, vídua de Por-cel, i els seus dos fills.

Més d’un miler de persones passen per les Lectures dedicades a Porcel

representació de Cabaret Porcel #LLUÍS LLEBOT

Un dels fets que desta-ca Vilarasau és l’alt nivell artístic: “Hem tingut la sort de tenir col·laboradors molt especials i el nivell actoral ha estat molt bo”. La prime-ra obra va ser L’Inspector, que Vilarasau ja va dirigir quan tenia 22 anys, i que es va estrenar a Sant Cugat. Caba-ret Porcel va ser la peça que va tenir una més bona aco-llida i ja s’estan plantejant programar-la properament. Basat en el format del caba-ret alemany, es tracta d’un text antibèl·lic, en què tres dones expliquen la seva visió de la guerra. La darrera actu-ació va ser Els dolços murmu-ris del mar, que va ser la dar-rera obra teatral de Porcel.

Les Lectures a la Fresca van començar ara fa sis anys amb una vocació clarament de lectura d’un text, sen-se interpretació. Però, any rere any, ha anat evolucio-nant cap al teatre, i ara ja hi ha molt més treball actoral i interpretatiu.

_b. bella

teatre. El cicle ha ofert tres espectacles amb peces teatrals de l’escriptor

El ‘thriller’ de Stieg Larsson, al cinema de Valldoreix

ProjeCCionS. El cicle de Cinema a la Fresca de Vall-doreix seguirà oferint pel-lícules d’alt nivell i molt recents cada setmana durant el mes d’agost. La plaça del Casal Cultural aco-llirà cada divendres, a partir de les 22.20 h, un film.

El dia 30 de juliol és el torn de Millennium 3. La reina al palau dels corrents d’aire, basada en la tercera part de la trilogia novel·lística de Sti-eg Larsson. El suspens en què es veuen envoltats els prota-gonistes i el frenètic ritme en

què es presenten els esdeve-niments atrauran els espec-tadors. Dirigida per Daniel Alfredson i interpretada per Noomi Rapace i Michael Nyq-vist, entre d’altres, la pel·lícula s’oferirà en versió catalana.

El públic infantil i familiar serà el protagonista de la pro-jecció del dia 6 d’agost amb el film Allà on viuen els monstres, també en versió catalana. Les aventures fantàstiques d’un nen que viatja a llocs increï-bles amb la seva imaginació és l’eix d’aquesta història.

_b. bella

Cinema. L’estiu és un perí-ode en què el cinema té molta força i les producto-res aprofiten per estrenar moltes pel·lícules, sobretot adreçades al públic famili-ar. Toy Story 3, de moment, ha tingut un gran èxit i tant la crítica com el públic la defineix com la millor de les tres parts. L’altra gran estrena del juliol ha estat la pel·lícula d’acció Noche y día, interpretada per Tom Cruise i Cameron Diaz, que no ha complert les expec-tatives.

El dia 30 de juliol s’estre-na el llargmetrartge d’una

de les sèries més populars de la televisió: El equipo A. Podrem tornar a viure aven-tures amb Hannibal, Mur-dok o M.A, però en aques-ta ocasió a la gran pantalla. El dia 6 s’estrena el thriller

futurista Repo Men, amb la presència de Jude Law.

Tant al Cinesa Sant Cugat com al Yelmo es podran veu-re aquestes pel·lícules i mol-tes d’altres que s’aniran estrenant. •

‘Toy Story’ i ‘El equipo A’, les atraccions cinematogràfiquesbernat [email protected]

‘toy Story 3’ està tenint un gran èxit #CEDIDA

estrenes. Estiu, època de novetats a la gran pantalla



Esperits juganers en la nit

Tancament del cicle nocturn de músiques variades amb una sessió plena de suggestions amb un quar-tet de bons instrumentistes dirigits conceptualment per un músic tot terreny, Lluís Cabal, que va des de la

interpretació, en aquesta ocasió amb la viola, fins a la direcció d’orquestra, amb un ampli ventall que recull sarsuela, cambra o simfònica. Cabal, que presentarà cadascuna de les peces escollides pel concert d’avui (seria potser aconsellable escur-çar el temps d’aquestes càpsules explicatives), és un entusi-asta visceral que condueix el grup i el públic cap al gaudi sen-sorial de la música, una amalgama d’estils i orígens diferents equilibrada a base d’establir connexió directa amb l’audito-ri que rep aquesta mena de massatge musical agraint-lo amb llargs, calorosos i merescuts aplaudiments. Iniciada la prime-ra part amb el Quartet per a flauta i corda en re major KV 285 de Mozart, trobem des de l’allegro com la flauta té el paper de

primer violí transcendit l’àmbit de l’estil galant per un major aprofundiment d’un quartet esplèndid, ajustat l’adagio i el culminant Rondeau. La Dansa dels mirlitons de Txaikovski confirma la conjunció dels instrumentistes i en l’Intermezzo de la Cavalleria Rusticana de Mascagni la categoria del flau-ta Bernat Castillejo. Seguim amb òpera, lleugers moviments cronològics que no deturen la sensació de plenitud: Quan-do m’en vo de Puccini i Largo al factotum de Rossini. La sego-na part ens porta la música mediterrània del mestre vilanoví Eduard Toldrà, figura imprescindible del renaixement musical català de la primera meitat del segle XX, amb una aportació magnífica, plena de sensibilitat de l’actriu Francesca Guar-diola recitant, abans de cada temps, els poemes de Mara-gall que van influir en el compositor d’aquestes Vistes al mar, una joia mai prou reconeguda, que el quartet interpre-ta magistralment. Després dels dotze compassos inicials que donen entrada a una melodia de rica inspiració, la música de Toldrà va integrar-se plenament en el marc (caldrà repetir-ho?) incomparable del Claustre fins a aconseguir en el segon temps, Nocturn, la simbiosi perfecta d’espai, llum i so. L’An-dante cantabile de Txaikovski segueix el concert impregnat de bones sensacions amb el Vals de les flors d’una (per mi) des-coneguda Louise Köhler, el famós Pizzicato Polka de Strauss, amb un insòlit pessic sonor de la flauta i, final impressionant, la inspirada sardana de Pau Casals, Sant Martí del Canigó, generadora d’emocions. Una propina mostra una faceta dife-rent del grup, la de bandes sonores de pel·lícules, en aquest cas de la versió nord-americana d’Essència de dona, el tango de Gardel i La Pera, Volvió una noche. Definitiu. •

crítica de músicaEDUARD [email protected]

Una imatge del grup #CEDIDA

NITS DE MÚSICA AL CLAUSTRE. QUARTET HEKÀTEROS, Bernat Castillejo, flauta. Edurne Vila, violí. Lluís Cabal, viola. Esther Vila, violoncel. Música de Pau Casals, Louise Köhler, Pietro Mascagni, W.A. Mozart, Giacomo Puccini, Gioacchino Rossini, Johann Strauss, Eduard Toldrà i P.I. Txaikovski. LLoc i Dia: Claustre del Monestir. 23 de juliol

cabal és un entusiasta visceral que condueix el grup i el públic cap al gaudi sensorial de la música, una amalgama d’estils i orígens

ESADE CREAPOLIS AV. TORREBLANCA, 57

Horari: de dilluns a divendres de 8 a 20h

T. 647 61 92 12 [email protected] www.odoart.cat

SOCIS PROTECTORS: AMB EL SUPORT DE:

ESPAIESADECREAPOLIS

LOUJIMENEZ

‘Creacions’

COL·LABOREN:

DE

TA

LL

DE

L’O

BR

A ‘

EN

EL

ES

PE

JO

’

EXPOSICIÓ DEL 6 DE SETEMBRE AL 15 D’OCTUBRE DE 2010

CLAUSTRE. La segona edi·ció del cicle de Nits de Músi·ca al Claustre va tancar les actuacions del mes de juli·ol amb el concert d’Hekàte·ros el dia 23. Des del mes de juny, quan es va iniciar el cicle impulsat per l’Ajunta·ment de Sant Cugat, s’han ofert un total de vuit con·certs al Monestir, amb una assistència mitjana de 200 persones. Ara, les Nits de Música al Claus·tre es prenen un descans durant l’agost i reprendran les actuacions a partir del

setembre. En el darrer concert pro·

tagonitzat per Hekàteros, el Claustre es va omplir per viure de prop la música clàs·sica del quartet de corda i vent, format per un violí, un violoncel, una viola i una flauta. Amb un aire alegre però formal, el quartet va oferir al públic un conjunt d’obres clàssiques acompa·nyades d’anècdotes dels seus compositors i de les obres mateixes.

El cicle es reprendrà a par·tir del setembre amb tres concert més que clouran el programa. La Cobla Jovení·vola de Sabadell serà la pri·mera a pujar a l’escenari, després del descans d’agost, el primer divendres de mes. La jornada de la Diada Naci·onal serà el torn del cantau·tor Pere Codó, que retorna als escenaris amb Compar-timents. La segona edició de les Nits de Música la tanca·rà el teatre de Zitzània amb l’obra Trifulkes de la Kata-lana Tribu. •

Les Nits de Música s’aturen durant l’agost

Mariona Benet, d’Òpera de Cambra Sant Cugat #ARXIU

Bernat [email protected]

Retorn. Els concerts es reprendran al setembre

Pep Codó coronarà Can Mates

Turó de Can Mates #ARTUR RIBERA

l’obra, ja que s’han de dur a terme uns treballs de mante·niment prèviament. Un cop col·locada, l’Ajuntament rea·litzarà un acte oficial d’inau·guració amb la presència de l’artista santcugatenc.

ROSA DELS vENTS. L’Ajun·tament de Sant Cugat instal·larà una rosa dels vents formada per escul·tures de granit de l’artis·ta santcugatenc Pep Codó al Turó de Can Mates. El conjunt escultòric esta·

rà format per 16 peces col·locades en forma circular i agrupades per parelles, de manera que des del centre de l’estructura s’assenya·len els quatre punts cardi·nals. Ara per ara, el consis·tori no sap quan instal·larà _Redacció

Escultura. Una peça de l’artista s’instal·larà al turó

L’Aula de So celebrarà els seus vint anys al setembre

CELEBRACIÓ. Al setembre, l’associació musical Aula de So reprendrà les seves activi·tats coincidint amb els vint anys de la companyia i, en concret, del Cor Infantil de Sant Cugat. El dia 4, s’orga·nitzarà una acte protocol·lari al Claustre del Mones·tir per celebrar l’efemèride i faran un concert comme·moratiu.

D’altra banda, entre els dies 1 i 4 de setembre tindran lloc les Jornades Cantemus, en què tres cors de l’Aula de So oferiran un recital, amb la participació del cor honga·rès Cantemus. El cor Infan·til, el cor Aglepta i els Petits Cantors seran els represen·tants santcugatencs de les jornades.

_B. Bella



Agenda cultural

Diumenge 1, 12.00 h. Exposició. Portes obertes i visita guiada a l’exposició permanent Oració, treball i poder. Cal fer reserva prèvia (mínim un dia d’antelació) trucant al telèfon 93 589 63 66 o enviant un correu electrònic a [email protected]. Dins els actes de l’Estiu al Museu 2010. museu De sant cugat MonEstir

per conèixer l’evolució del romànic al gòtic i accedir al Museu de sant Cugat per conèixer el claustre romànic. Cal fer reserva prèvia. Durada: 2 h 30 min. Preu: 8 euros, menors de 7 anys, gratuït.oficina De turismejarDins DEl MonEstir

12.00 h. Visita teatralitzada. Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot... a càrrec de Mira-sol teatre. Cal fer reserva prèvia (mínim un dia d’antelació) trucant al telèfon 93 589 63 66 o enviant un correu electrònic a [email protected] De sant cugatMonEstir

21.30 h. Visita guiada. De nit al Monestir. Es coneixerà la vida quotidiana dels monjos benedictins a l’edat mitjana i es gaudirà d’una fantàstica visió nocturna del conjunt del Monestir. al final de la visita es tastarà un pastisset d’origen medieval que els monjos del Monestir de sant

Cugat menjaven en ocasions importants. Cal fer reserva prèvia. Preu: 15 euros, menors de 7 anys, gratuïtoficina De turismejarDins DEl MonEstir

Diumenge 812.00 h. Visita guiada. Portes obertes i visita guiada a l’exposició permanent El tapís de la Casa Aymat i l’Escola Catalana de Tapís. Cal fer reserva prèvia (mínim un dia d’antelació) trucant al telèfon 93 589 63 66 o enviant un correu electrònic a [email protected]. Dins la programació de l’Estiu al Museu 2010.museu De sant cugat, casa aymatvillà, 68

Dissabte 2120.00 h. Sardanes. Ballada de sardanes a càrrec de la

cobla sant jordi-Ciutat de Barcelona. organitzat per Entitat sardanista de sant Cugat.pl. D’octavià

21.30 h. Visita guiada. De nit al Monestir. Es coneixerà la vida quotidiana dels monjos benedictins a l’edat mitjana i es gaudirà d’una fantàstica visió nocturna del conjunt del Monestir. al final de la visita es tastarà un pastisset d’origen medieval que els monjos del Monestir de sant Cugat menjaven en ocasions importants. Cal fer reserva prèvia. Preu: 15 euros, menors de 7 anys, gratuïtoficina De turismejarDins DEl MonEstir

Dissabte 2810.00 h. Visita guiada. El campanar, l’església i el claustre. Pujada al campanar per escoltar el so de les campanes, un espai inèdit, on

gaudir d’unes fantàstiques vistes de Collserola i de tot el municipi. tot seguit, visita a la majestuosa església per conèixer l’evolució del romànic al gòtic i accedir al Museu de sant Cugat per conèixer el claustre romànic. Cal fer reserva prèvia. Durada: 2 h 30 min. Preu: 8 euros, menors de 7 anys, gratuïtoficina De turismejarDins DEl MonEstir

21.30 h. Visita guiada. De nit al Monestir. Es coneixerà la vida quotidiana dels monjos benedictins a l’edat mitjana i es gaudirà d’una fantàstica visió nocturna del conjunt del Monestir. al final de la visita es tastarà un pastisset d’origen medieval que els monjos del Monestir de sant Cugat menjaven en ocasions importants. Cal fer reserva prèvia. Preu: 15 euros, menors de 7 anys, gratuïtoficina De turismejarDins DEl MonEstir

Propostes per a la setmana

Dissabte 3121.30 h. Visita guiada. De nit al Monestir. Es coneixerà la vida quotidiana dels monjos benedictins a l’edat mitjana i es gaudirà d’una fantàstica visió nocturna del conjunt del Monestir. al final de la visita es tastarà un pastisset d’origen medieval que els monjos del Monestir de sant Cugat menjaven en ocasions importants. Cal fer reserva prèvia. Preu: 15 euros, menors de 7 anys, gratuïtoficina De turismejarDins DEl MonEstir

Diumenge 111.00 h. Portes obertes. Portes obertes a la capella de sant Domènec. Fins a les 14 h. Cal fer reserva prèvia (mínim un dia d’antelació) trucant al telèfon 93 589 63 66 o enviant un correu electrònic a [email protected]. Dins els actes de l’Estiu al Museu 2010. capella De sant Domènec

12.00 h. Exposició. Portes obertes i visita guiada a l’exposició permanent Oració, treball i poder. Cal fer reserva prèvia (mínim un dia d’antelació) trucant al telèfon 93 589 63 66 o enviant un correu electrònic a [email protected]. Dins els actes de l’Estiu al Museu 2010.museu De sant cugatMonEstir

Dissabte 710.00 h. Visita guiada. El campanar, l’església i el claustre. Pujada al campanar per escoltar el so de les campanes, un espai inèdit, on podreu gaudir d’unes fantàstiques vistes de Collserola i de tot el municipi. tot seguit, visita a la majestuosa església

per carlos illana redacció@premsalocal.com

Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda

Bravo, per les lectures a la Fresca!

De nou aquest estiu hem fruït de tres represen-tacions de tea-

tre a les places de Sant Cugat (més representa-ció que lectura) que, com cada any, els Amics de Pedra i Sang, dirigits per Dolors Vilarasau, dedi-quen a diferents autors en les seves Lectures a la Fresca. Enguany, com no podia ser d’una altra manera, han estat dedi-cades a Baltasar Porcel, que ens va deixar l’estiu de l’any passat.Aplaudeixo les tres posa-des en escena, especi-alment la de L’inspec-tor, per l’excel·lent partit

que la Dolors treu de l’es-pai i pels recursos amb el vestuari i l’escenogra-fia. Hem pogut gaudir del teatre de Baltasar Porcel que, fins ara, molts des-coneixíem i de la genero-sitat i nivell interpreta-tiu de totes les actrius i actors que hi han inter-vingut. Felicitats! El grup de teatre Espi-ral, ja a la cloenda de la Mostra al novembre, vam fer, també com a lectu-ra dramatitzada, frag-ments d’El General i Els dolços murmuris del mar!, a més de L’entre-vista impossible, i ens ha fet molta il·lusió veure-les i fruir-les a les Lectu-res. L’inspector de Por-cel serà present també a la Festa Major de Vall-doreix els dies 18 i 19 de setembre al Casal. Bon Estiu! I bon teatre! •[email protected]

Enguany, han estat dedicades a Baltasar Porcel, que ens va deixar

triniescriHuela

espiral



cap és ple de preguntes sense resposta. Sobretot després que el noi que més li ha agradat acaba de deixar-la sense cap tipus d’explicació. Per això, ha decidit escriure un diari on anotar les seves experiències i les de les seves amigues, per veure si troba la solució a tot el que li succeeix.yelmo: 15.50 hTelèfon reServeS: 902 22 09 22

Toy STory 3 Director: lee Unkrich

Andy s’ha fet gran i es prepara per marxar a la universitat, la qual cosa provoca la preocupació de Buzz, Woody i la resta de les joguines pel seu futur incert. Un dia les joguines acaben en una escola bressol plena de nens salvatges que les agafen amb les mans brutes, mentre les joguines intenten mantenir-se juntes en aquesta caòtica situació.yelmo: 17.20 - 19.30 - 22.00 h3D: 16.00 - 18.20 - 20.40 - 22.55 hTelèfon reServeS: 902 22 09 22Cinesa: En CaTalà: 16.00 - 18.15 h3D: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 hSeSSió golfA DiSSABTe: 01.00 h Telèfon reServeS: 902 33 32 31

PESaDilla En Elm STrEET: El origEn Director: samuel Bayer amb: Jackie earle Haley, Rooney mara, Kyle Galiner freddy Krueger és l’assassí de les ganivetes, que ataca les víctimes en el terreny dels somnis, on no es poden defensar. l’única forma d’escapar-ne és mantenir-se sempre despert, però tothom sap que això és impossible…yelmo: 16.10 - 18.20 - 20.20 - 22.40 h

Telèfon reServeS: 902 22 09 22

noChE y Día Director: James mangold amb: Tom Cruise, Cameron Diaz, Peter sarsgaard ell era un astut espia fugint. ella era una vianant de camí a un casament. els seus camins no haurien d’haver-se creuat mai, però quan ho van fer, els va desviar completament del seu rumb. Ara es troben en una persecució sense descans mentre els intenten atrapar junts en un mortal i enganyós

incident d’espionatge. Tota una aventura que pot acabar en el crim del segle o la relació romàntica de la seva vida.yelmo: 15.55 - 18.15 - 20.30 - 22.50 hTelèfon reServeS: 902 22 09 22Cinesa: 20.30 - 22.45 hSeSSió golfA DiSSABTe: 01.00 hTelèfon reServeS: 902 33 32 31

ShrEk: FEliCES Para SiEmPrE Director: mike mitchell Després de desafiar un drac malvat, rescatar una bonica princesa i salvar el regne dels seus sogres, Shrek acaba sent un bon pare de família que, en comptes de fer fugir els vilatans com abans, accepta autografiar forques de recordatori. Però la melangia pels temps en què se sentia un “ogre de veritat” fan caure Shrek en la trampa de signar un pacte amb el persuasiu negociant rumpelstiltskin.yelmo: 3D: 16.15 - 18.30 - 20.45 - 22.45 hTelèfon reServeS: 902 22 09 22

ECliPSE Director: David slade amb: Kristen stewart, Robert Pattinson, Taylor lautner Mentre Seattle és arrasada per una estranya onada d’assassinats, i una maliciosa vampiresa continua buscant venjança, Bella es troba una altra vegada envoltada de perills. enmig de tot es veu obligada a decidir entre el seu amor per edward o la seva amistat amb Jacob..., sabent que la seva decisió té el potencial de revifar la centenària lluita entre vampirs i homes llop.yelmo: 17.45 - 20.10 - 22.30 hTelèfon reServeS: 902 22 09 22

Cinema a Sant Cugat

ESTrEna. niñoS granDES Director: Dennis Dugan amb: adam sandler, Kevin James, Chris Rock Cinc homes, que quan eren nens van ser grans amics, es tornen a reunir per passar junts el cap de setmana del 4 de juliol amb les seves respectives dones i fills, després de 30 anys sense veure’s. Durant aquests dies reprenen la relació en el mateix punt on la van deixar fa tants anys i descobreixen que fer-se vell no significa necessàriament haver madurat.yelmo: 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.40 hTelèfon reServeS: 902 22 09 22Cinesa: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 hSeSSió golfA DiSSABTe: 01.00 hTelèfon reServeS: 902 33 32 31

ESTrEna. El EquiPo a Director: Joe Carnahan amb: liam neeson, Bradley Cooper, Quinton ‘Rampage’ Jackson Adaptació a la gran pantalla de la famosa sèrie de televisió dels 80. Un grup d’antics soldats de les forces especials, acusats i perseguits per un delicte que no han comès, utilitzen els seus talents per intentar netejar els seus noms i trobar els veritables culpables.yelmo: 15.50 - 18.05 - 20.30 - 22.50 hTelèfon reServeS: 902 22 09 22Cinesa: 16.40 - 19.20 - 22.00 hSeSSió golfA DiSSABTe: 00.30 hTelèfon reServeS: 902 33 32 31

El Diario DE CarloTa Director: José manuel Carrasco amb: andrea Ros, lorena mateo, lydia Fairen Carlota té 16 anys i el seu

ESTrEna. mi SEgunDa vEz. Director: Bart Freundlich. amb: Catherine Zeta-Jones, Justin Bartha, Kelly Gouldyelmo: 16.30 - 18.30 - 20.45 - 22.45 hTelèfon reServeS: 902 22 09 22

Trets, persecucions i paisatges exòtics

e l cineasta nord-americà James Mangold (Kate and Leopold, Walk the Line, 3:10 to Yuma) diri-geix una enèsima comèdia d’acció amb dosis de romanticisme made in Hollywood. Ben narrada,

això sí. Però què narra? Aquest és justament el problema.La feblesa d’una trama massa senzilla i també massa vis-ta s’intenta ofegar entre els sorolls i l’espectacularitat de les constants escenes d’acció, que ens transporten d’un extrem del planeta a l’altre. Tant de viatge distreu la vista. I tanta acció (això sí, narrada amb claredat i sense mare-jar l’espectador) aconsegueix entretenir durant uns breus i cíclics instants. Però quan es tanca el parèntesi, reposem de l’escena d’acció de torn i la dèbil trama recobra la seva responsabilitat com a conductora de la història, se n’evi-dencia la falta de força i de solidesa. I l’acció torna a emer-gir per intentar ofegar de nou l’evidència. I així, successi-vament, des del plantejament fins al desenllaç de Noche y día, les persecucions i els tirotejos s’erigeixen com els grans conductors d’una pel·lícula òrfena d’història i àni-ma. La parella protagonista, formada per un Tom Cruise en plena forma i una Cameron Diaz força eficient, són els genets de l’aventura, encarregats de subministrar discre-tes dosis d’humor i romanticisme, destinades a acabar de despistar l’espectador. Esperem que l’estiu contagiï el seu entusiasme a les sales i renovi la cartellera amb propostes més originals. Bones vacances! •

crítica de cinemaDiana [email protected]

Cameron Diaz i Tom Cruise #CEDIDA

noChE y Día (eUA, 2010). DireCTor: James mangold. inTèrPreTS: Tom Cruise, Cameron Diaz, Peter sarsgaard, maggie Grace, Paul Dano, marc Blucas, Jordi mollà MÉS info: www.nocheydialapelicula.es

Toy STory 3En CaTalà: 16.00 - 18.15 h3D: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 hSeSSió golfA DiSSABTe: 01.00 h

noChE y Día20.30 - 22.45 hSeSSió golfA DiSSABTe: 01.00 hMAJorS De 7 AnyS

El EquiPo a16.40 - 19.20 - 22.00 hSeSSió golfA DiSSABTe: 00.30 hMAJorS De 12 AnyS

niñoS granDES16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 hSeSSió golfA DiSSABTe: 01.00 hToTS elS PúBliCS

EL CINEMA DE CAsA TEvAP

Parking2 h gratis

CEDimarts dia

de l’espectadorCarnet d’estudiant

universitari

65 CARNETJOVE

Carnet mésgran de 65 anys

Accéssosminusvàlids

carnetjove

VA 1 2

Vendaanticipada

Sessionsnumerades

Pagament ambtargeta crèdit


46 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 28 | Cultura_ 38 | Passatemps


Fòrum_

Notícies_

Agenda_

Cinema_

Tecnologia_

Esports...

www.totsantcugat.cat

receptaMARIA ÀNGELSQUADRAS

Passatemps Es tracta d’una activitat cultural força estesa a Sant Cugat que gaudeix de diversos cicles durant tot l’any. A l’estiu, té una vari-ant celebrada a Valldoreix.Solució de la setmana anterior: el Casino de la Floresta

si l’encertes...

Àries 21/3 al 20/4És important que aquest mes feu algun viatge, encara que aneu justos de diners, val la pena que feu un esforç i marxeu una mica, podreu fer coses diferents i sobretot tindreu més ànims per continuar.

Taure 21/4 al 20/5El mes se us prepara força bo, deixant de banda que hi haurà la possibilitat d’alguna situació difícil amb algú que en principi és un amic i deixa de ser-ho. Això no us ha de preocupar gaire, ja que hi ha molts aspectes que són bons.

Bessons 21/5 al 21/6És un bon moment per divertir-vos desenfrenadament i sense miraments, aquest agost serà per a vosaltres un mes de recuperació de forces i d’ànims. Amb l’única cosa que estareu una mica de punta serà amb la feina.

Cranc 22/6 al 22/7La vostra perspectiva és la de descansar i agafar-vos aquest mes com una etapa de relaxació, tot i que us he de dir que el més probable és que sigui un mes molt mogut i amb tendència a fer coses no gaire corrents.

Lleó 23/7 al 23/8La fogositat serà molt present al llarg de tot el mes i això pot tenir diverses reaccions en vosaltres, o bé estareu amb ganes de marxa tot el mes, o bé es-tareu d’un humor insuportable. Si esteu crispats, ho passareu malament.

Verge 24/8 al 23/9Són moltes les coses que us poden anar bé, sobretot en el camp de la feina, però també en el camp de la comunicació, fareu molts amics i dels bons, només cal que estigueu disposats a obrir el vostre cor als altres.

Balança 24/9 al 23/10Serà un mes molt tranquil, però amb la possibilitat de fer moltes coses que us agraden i que no podeu fer gaire sovint. Potser el que més destaca és la tendèn-cia a estabilitzar la vida en parella si sortiu amb algú.

Escorpí 24/10 al 22/11Ara com ara per vosaltres aquest mes d’agost està molt quiet, és com si tot s’aturés i passés per davant vostre sense pressa i tranquil·lament, tot i que vosal-tres esteu inquiets i més aviat nerviosos.

Sagitari 23/11 al 21/12Haureu d’anar amb compte al llarg del mes, ja que la vostra tendència dóna la possibilitat de moltes nits boges i de sexe descontrolat. Hi ha la gran possi-bilitat que sigui el millor mes de l’any en aquesta qüestió.

Capricorn 22/11 al 20/1Moltes poden ser les lluites per acon-seguir els vostres objectius, però ha ar-ribat el moment de tirar endavant amb força i ganes, teniu bona estrella per fer complir les vostres ambicions, sempre que no siguin del tot descabellades.

Aquari 21/1 al 19/2Al llarg d’aquest mes no en feu cas si la gent té reaccions estranyes en moments concrets, és com si estiguéssiu predispo-sats a trobar coses diferents i no gaire cor-rents. Aneu amb compte amb els amics.

Peixos 20/2 al 20/3Aquest mes és la clau del vostre canvi per millorar la vostra personalitat, sem-pre us heu valgut força del vostre instint del cor i de cara als dies que arriben pensareu més amb el cap.

mots encreuats signesBRUIxot REBEL. [email protected]

Escalfeu l’oli en una cassola de fang i rostiu la carn amb el foc alt durant 20

minuts aproximadament. Salpebreu-ho i afegiu-hi el vi i el brou fins que cobrei-xin la carn. Tapeu-ho i dei-xeu-ho coure durant 30 minuts. A continuació tra-ieu la carn del foc i talleu-la a filets. A part, coeu els bolets amb sal i quan ja s’hagin que-dat sense aigua, incorpo-reu-los al suc de coure la carn i coeu-ho tot durant 3 o 4 minuts. Tireu aquesta salsa amb els bolets per sobre la carn.

Vedella amb xampinyons

INGREDIENTS: 1 kg i 1/2 de vedellaOli d’oliva1 got de brou1 got de vi ranci1/2 kg de xampinyons o bolets bar-rejats al gust

1 2 3 4 5 6 7

Per pau Vidal, ACpG

8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Problema núm. 36Juguen blanques i guanyen

Solució al problema de la setmana anterior:1.T x g7+ D x g7 (Si Rxg7 2.Axe6+ Dxe6 3.Tg1+ Rf8 4. Dh8+ Rf7 5. Tg7 ++ mat)2. A x e6+Tf7 3. Tg1 D x g14. D x f7+Rh85. Dh5+Rg7 6. Dh6++ escac i mat.

escacsLLIÇONS D’ESCACSTEMES TÀCTICSFinals de peó (V)Veiem amb la posició de la setmana pas-sada com les blanques guanyen, jugui qui jugui.Juguen blanques: 1. f5 – f6 Re8 – Rf82. f6 – f7 Rf8 – g73. Re6 – e7Juguem negres:1. ...... Re8 – f8 (ara les blanques NO poden avançar el peó, perquè serien taules 2 . f5-f6? Rf8 – e8 i TAULES )2. Re6 - f6 Rf8 – g83. Rf6 - e7 (i aleshores el peó promociona ajudat pel seu rei)

Secció d’Escacs de La Unió Santcugatenca

18 anys d’història de Sant Cugat,

amb un clic!T’has perdut alguna notícia? Vols consultar algun reportatge? No recordes què va passar?

Ho trobaràs tot a l’hemeroteca del

Si estàs interessat en els escacs i vols jugar-hi o vols informació de les diferents activitats que organitzem, pots passar els divendres, de 18 a 20 h, per La Unió.

8

7

6

5

4

3

2

1

A B C D E F G H

8

7

6

5

4

3

2

1

A B C D E F G H

l

kp

ltw t oo h q

oo

rp

r k

HORITzONTAL: 1 No és que sigui borda i bellugadissa, és que hi ha tot de gossos esve-rats. Intranet / 2. El més itinerant de la taula periòdica. En vas bevent, de contingut, i al final et queda el continent / 3. Zero a l’esquerra. L’ocell mascota de la gauche divine. Extrems del Nàstic / 4. Parlant d’aquell contingut, un tast. Cop sec capaç de polir-se can Taradelles / 5. Acusar falsament d’induir a llevar-se. Un renà tot alterat enmig de la catenària / 6. For-ça set. Avisar que la sella fa nosa o les ferradures ballen / 7. Enzim capaç de fixar l’oxigen a casa. Allò que es veu si mires amunt i cap enrere / 8. Per a un inversor són motius raona-bles. Omple les hores de lleure dels banals entrevistats / 9. Sentir entre la boira. Tan abun-dant com un germànic cantant (l’himne) / 10. Galeta en pols. Substància orgànica força intimidatòria / 11. Trident desmanegat. Busqui tripulants, i si pot ser, la Marini. Remugant fossilitzat al mur / 12. La menys polida i educada de l’herbari. Són grogues i solen córrer arran de terra / 13. Forta ratxa de vent al trampolí. Homenatgi el cretí guillotinat.VERTICALS: 1. Derivat de la biomassa molt usat en les biocambres dels lagers. El mallor-quí proposat?: no, el patidor / 2. Mitges de cotó. Fa al·lusió al Lleó, però no al rei. Altre cop aquell remugant / 3. Tija de ferro per picar i enfonsar claus. Sembla una bestiesa, però està tota regalimada / 4. Prou mandra per no desembolicar la peridora. Acaba cada sermó invocant Al.là i porró / 5. Les tres primeres a escola. Duraven de tal manera que sembla-ven una monja. Poc de poc / 6. D’afinada no ho està bé, però per veure-hi va de conya. Més que un peix, un peixó?: no, barbeta, mentó / 7. Pilar prim. Als 60 una societat espanyola li feia automòbils, i avui també. Mort d’en Curial / 8. Rival de les drogues i el R’N’R. De la Lau-ra Pausini?: no, del llorer / 9. Bàltics amb la mirada posada al nord. Solista de la serenata de l’amor de cambra / 10. Va fent el pi. Observació prou crítica per resultar sintàctica. Au, aga-fa la tassa / 11. Caminador d’aires mexicans. Dos que es toquen no, que toquen / 12. Sí que és car, sí, però per fer pujar la barca fa falta. Transport sense moure’s de la sala.

SOLUCIÓ DELS MOTS D’AQUESTA SETMANA

123456789101112

1BORDADISSAE

2ITERBIENVAS

3OBOCATXONC

4GLOPFUETADA

5ALLEVARENAR

6SERENILLAR

7OXIDASALEC

8SNOARMUSICA

9OIRUBEROST

10FARINAIMIDA

11EAMARINIUR

12RUDABAIETES

13TRAMPOLRETI

Guia bàsica UrgènciesADF. S. CONTRA INCENDIS: 93 589 80 80

AMBULÀNCIES: 93 588 57 70

BOMBERS GENERALITAT: 112

BOMBERS RUBí: 93 697 60 80

CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22(DIA I HORA): 93 589 76 98

(URGÈNCIES): 93 589 44 55

CAP VALLDOREIx93 583 74 00

HOSPITAL GENERAL CATALUNyA: 93 565 60 0093 565 60 20

MOSSOS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00

POLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

POLICIA NACIONAL:(DNI): 93 674 78 58(URGÈNCIES):091

SANITAT RESPON902 111 444

SíNDIC DE GREUGES93 565 70 10

URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061

FarmàciesDíAz-PUERTOPg. Sant Magí, 50Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

MORALESSanta Maria, 27Tel. 93 674 15 31. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances

CULLELLPtge. Diputació, 6Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

RIERA-RIVIEREDr. Murillo 1 / Sant JordiTel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

SALAVERTSantiago Rusiñol, 38Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h

SANT CUGAT TORRE BLANCARbla. del Celler, 97Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

BERINGUESAv. Lluís Companys, 46Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances.www.farmaciaberingues.com

FERRERESSanta Teresa, 40Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRALManel Farrés, 95Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h

SERRET (MIRA-SOL)Pg. Baixador, 78Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h

ISERN (LA FLORESTA)Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC)Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14a h. No tanca per vacances

PINTO (VALLDOREIx)Església, 3Tel. 93 674 28 71. De 9 a 22 h, tot l’any. Obert

diumenges. No tanca per vacances

SANTIAGO (LES PLANES)Pg. Torrent, 1Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8.30 a 13.30 h i de 16.20 a 20 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances

RUIz DE BUSTILLOAv. Cerdanyola, 23Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

QUIRANTEPg. Olabarria, 50Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

ServeisALCOHòLICS ANòNIMS93 317 77 77ARxIU NACIONAL DE CATALUNyA93 589 77 88ASDI93 675 66 10ASS. CONSUMIDORS93 488 16 16ASS. PROP. ST. CUGAT93 675 19 54CENTRE ALzHEIMER93 674 70 61CENTRE BORjA93 674 11 50CREU ROjA (ST. CUGAT) 93 674 23 83(VALLDOREIx) 93 674 24 59CONSORCI PARC COLLSEROLA

93 280 35 52CINEMES ST. CUGAT 93 589 09 41DISPENSARI (LA FLORESTA)93 674 76 15ENHER900 70 70 70FECSA902 507 750 (AVARIES) 902 53 65 36FGC93 205 15 15FEDERACIÓ COMERÇ93 583 08 12GAS NATURAL93 675 31 10(AVARIES) 900 75 07 50HISENDA93 589 11 55jUTjAT93 674 66 96

MONESTIR (PARRòQUIA)93 674 11 63REPSOL BUTÀ901 100 100RESID. CASAL D’AVIS93 589 16 38RESIDU MíN. (VOLUMINOSOS)902 54 70 10 - 93 597 05 10SOREA(AVARIES) 902 250 370(ATENCIÓ CLIENT) 902 250 070(OFICINES) 93 544 16 10SERVEI DE GRUA93 674 90 01TAxI ADAPTAT609 89 30 37TEL. GERMANOR (CAVIS)93 674 70 61

per C. Illana

p


Publicitat | 47


varietat d’òpera. Creu que s’està aconseguint? Això no s’aconseguirà mai, es tracta d’anar intentant-ho a poc a poc, ara ja tenim un públic fidel que ens segueix i s’hi interessa.

A més de cantar, és profes-sora a l’Aula de Cant, a què dóna més importància? Jo ara em dedico més a ense-nyar que no pas a cantar, hi ha molta feina a l’Au-

la de Cant, aquest estiu hem començat amb un curs intensiu del qual estem satisfets de com ha sortit.

És difícil la compaginació? No, perquè penso que s’han de fer les dues coses. Un músic que només ensenya i no practica és difícil de creure-te’l. Molta gent em diu: “Si ets professora, no cal que cantis”, però si vols explicar el que passa quan ets dalt de l’escenari, has de sentir-ho de tant en tant. A més, dels alumnes també se n’aprèn i t’agrada quan els veus créixer musicalment.

Veient el seu currículum sembla que sempre ha tin-gut clara la voluntat de pertànyer al món de la música. És així? Sí, sempre he volgut fer música, sobretot m’agrada-ven molt els instruments, el cant no va arribar fins als 25 anys. Jo feia piano i guitar-ra i els meus pares em van animar a estudiar la carre-ra de magisteri. Un dia, fent de mestre em vaig quedar afònica i quan vaig anar a recuperació de veu em van aconsellar que cantés com un mètode més per millo-rar. Va ser llavors quan vaig començar la carrera de cant. Fins aleshores només cantava amb els amics, tocant la guitarra, com hem fet tots.

Llavors, si no s’hagués quedat afònica, potser ara no seria cantant? Exacte. A vegades la vida no saps per on anirà. Quan tenia 20 anys vaig anar al Liceu i vaig pensar que era una cosa avorridíssima. I mira ara.

Gratuït al mateix edifici

- Dret d’empresa

- Dret concursal

- Dret penal econòmic

- Dret mercantil

- Dret tributari

- Gestió comptable

- Gestió fiscal

- Gestió laboral

Edifici Octavià, c/ Vallespir, 19, 2a planta Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 588 40 08 Fax: 93 588 36 91www.sangerabogados.com [email protected]

“Als 20 anys vaig anar al Liceu i vaig pensar que era avorridíssim”

En l’última edició de Nits al Claustre, l’associació Òpera de Cambra de Sant Cugat va captivar el públic amb Tempo d’Amore, un recull de fragments d’òpe-ra amb l’amor com a tema principal.

Quina valoració en fa? N’estic molt contenta, crec que al final va quedar molt bonic i el públic va respon-dre molt positivament. A

més, la participació va ser força alta.

Com va sorgir la idea, ja fa més de 15 anys, de crear l’Òpera de Cambra? Va ser a l’època en què jo havia acabat la meva car-rera de cant. El món de la música no és fàcil i vaig pen-sar que si no muntava algu-na cosa jo mateixa, si no em buscava la vida, seria més complicat. A més, a mi

m’agrada organitzar i jun-tament amb el pianista ho vam començar a moure. El que passa és que fer òpera és molt car, i les subvencions estan molt repartides entre el Liceu i Sabadell. L’Ajun-tament de Sant Cugat són els que veritablement han cregut en nosaltres i és l’úni-ca subvenció que tenim.

L’objectiu de l’associa-ció és promoure aquesta

l’Entrevista mariona benet, cantant i presidenta de l’Òpera de Cambra de Sant Cugat #TEXT: C. illana #FOTO: a. ribera

Dissabtemàx. 22º mín. 18º

Diumengemàx. 20º mín. 17º

Les propostesel TempsVisita teatralitzada. Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot... A càrrec de Mira-sol Teatre. La visita teatralitzada té lloc dissabte dia 7, a les 12 h.

Agenda cultural_PÀG. 44

30.07.2010pròximament... El DIARI DE SANT CUGAT tornarà amb més informació local el 27 d’agostTrObarÀs TOTa la inFOrmació diÀria a: www.diaridesantcugat.cat

Sumari_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 6 | Lectors_PÀG. 16 | Opinió_PÀG. 18 | la Ciutat_PÀG. 20 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 28 | Cultura_PÀG. 38 | Passatemps_PÀG. 46

diarideSantCugat

L’Òpera de Cambra fa representacions per tot Catalunya, li agradaria ampliar encara més els horitzons? Mai no ho hem pretès. Des d’un principi sempre hem tingut ganes de quedar-nos aquí. Per arribar més lluny necessites un pressupost més gran i ara per ara, tot és molt car i les subvencions, poques. A tothom que vol fer òpera li costa molt, és una mala època.

Es nota, doncs, la crisi? Molt. Amb qualsevol músic que parlis veuràs que la cosa no és fàcil. Abans de la cri-si s’aguantava, però perquè te’n facis una idea: el preu que ens pagaven fa 15 anys és el preu que ens paguen ara. Això no ha pujat mai. A part, és molt difícil que et donin subvencions a altres llocs fora de Sant Cugat, has de complir molts requisits, ho hem intentat, però ja hem desistit, massa paperassa.

Parlant del futur, quins projectes té previstos? Encara no tenim preparat el curs vinent, ara volem gau-dir una mica de les vacan-ces. El nostre objectiu és continuar formant els nos-tres alumnes i seguir mun-tant espectacles de qualitat.

Professionalment, què li queda per fer? Ara mateix m’agradaria gaudir de tot el camí que he recorregut fins ara. He tin-gut la sort que sempre que demano a algú per cantar amb nosaltres, no m’ha dit mai que no, que els professi-onals tinguin ganes de tre-ballar amb nosaltres per mi això ja és un èxit. •

teoria i pràcticaCantant i presidenta d’una de les associacions culturals més importants de Sant Cugat, professo-ra a l’Aula de Cant (cen-tre que també dirigeix) i organitzadora de nom-brosos concerts i òpe-res del municipi. El càr-rec de Mariona Benet és gairebé tan extens com el seu currículum. És de les que pensen que l’èxit se l’ha de buscar un mateix. I això és exacta-ment el que ha fet. L’any 1994 crea l’Òpera de Cambra de Sant Cugat, una entitat que té com a objectiu donar a conèi-xer d’una manera fàcil, amena i entenedora, un gènere musical tan com-plex com és el de l’òpe-ra. Creu que un músic que només ensenya i no prac-tica és difícil de creure, és per això que no s’ha reti-rat de cantar tot i la cri-si que afecta el sector i haver trobat l’estabilitat professional.

Exposició. Portes obertes i visita guiada a l’exposició Oració, treball i poder. Dins els actes de l’Estiu al Museu 2010. L’exposició té lloc el diumenge dia 1, a les 11 h.

Agenda cultural_PÀG. 44

Diari de Sant Cugat 821

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 821