DIARI DE SESSIONS DE LA COMISSIÓ NO PERMANENT...

DIARI DE SESSIONS DE LACOMISSIÓ NO PERMANENT D'INVESTIGACIÓ

SOBRE LES AUTOPISTES D'EIVISSADEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

IX legislatura Any 2017 Núm. 32

Presidènciade l'Honorable Sr. Vicenç Thomàs i Mulet

Sessió celebrada dia 25 de gener de 2017, a les 09.30 hores

Lloc de celebració: Seu del Parlament

SUMARI

Compareixença del Sr. Matías Arrom i Quetglas. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 652

652 CNPI SOBRE LES AUTOPISTES D'EIVISSA / Núm. 32 / 25 de gener de 2017

EL SR. PRESIDENT:

Bon dia, senyors i senyores diputats. Començam la sessiói en primer lloc demanaria si es produeix qualque substitució.Veig que no.

Compareixença del Sr. Matías Arrom i Quetglas.

L’ordre del dia d’aquesta sessió consisteix en lacompareixença del Sr. Matías Arrom Quetglas, sol·licitada peraquesta comissió no permanent d’investigació, al qual donamla benvinguda.

EL SR. ARROM I QUETGLAS:

Bon dia a tots.

EL SR. PRESIDENT:

El procediment que seguirem s’ajustarà a les reglessegüents: tots els grups parlamentaris podran formularpreguntes a la persona compareixent durant un temps de quinzeminuts; aquest temps podrà utilitzar-se en una o duesintervencions. El diàleg entre el portaveu d’un grupparlamentari i la persona compareixent serà interactiu; el grupparlamentari iniciarà i finalitzarà el diàleg.

Els grups parlamentaris, conforme l’article 80 delReglament del Parlament, intervendran de major a menor, tretdel grup a què pertany la Presidència del Govern, el qualintervindrà en darrer lloc.

El diàleg que tendrà lloc entre els portaveus i la personacompareixent ha de discórrer de tal manera que quedinsalvaguardats el secret professional, el respecte a la intimitat ia l’honor de les persones, la clàusula de consciència i la restade drets constitucionals.

I per acabar aquesta qüestió preliminar, únicament emqueda manifestar que el compareixent, Sr. Matías ArromQuetglas, haurà de tenir present el que es disposa al punt 3 del’article 502 del Codi Penal, que prescriu el següent: el quiconvocat davant una comissió parlamentària d’investigació faltia la veritat en el seu testimoniatge serà castigat amb la pena depresó de sis mesos a un any o multa de sis a dotze mesos.

Comença la sessió. Pel Grup Parlamentari Popular té laparaula el Sr. Camps.

EL SR. CAMPS I CASASNOVAS:

Moltes gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats.Benvingut, Sr. Matías Arrom; benvingut a aquesta comissiód’investigació de les carreteres d’Eivissa. Va venir son pare -també nom Matías Arrom- a comparèixer en aquesta comissió,va fer les seves explicacions, i vostè ve aquí també per jo crecque insistir en les mateixes qüestions que ja vam abordar durantla compareixença del seu pare.

Li he de fer una advertència inicial; l’advertència és queaquesta comissió d’investigació, l’objectiu de la comissiód’investigació no és aclarir la veritat sobre les carreteres

d’Eivissa, sobre el que va passar durant l’adjudicació, laconstrucció i la gestió de les carreteres d’Eivissa; açò és elmenys important; aquí s’ha vingut a muntar un espectacle, aquís’ha vingut a muntar un circ, i avui vostè és el convidat especiald’aquest circ, d’aquest espectacle. Hi ha una veritatpreconcebuda i hi ha unes conclusions que segurament ja elprimer d’aquesta comissió ja estaven fetes, i si avui vostè diualguna cosa que no s’adapta a aquesta veritat preconcebuda lidiran que té amnèsia selectiva, o li diran que vostè no esrecorda de res o que no vol reconèixer la veritat que ells tenenpreconcebuda. Vagi aquesta advertència per endavant.

I passem a les qüestions que li volem demanar. Ahir unrepresentant, un portaveu, en aquest cas, de MÉS per Menorca,deia que les carreteres d’Eivissa havien suposat uns sobrecostsestratosfèrics. Ja altres portaveus diuen que aquestes carretereshan suposat uns sobrecosts estratosfèrics. És a dir, sobre uncost inicialment previst aquestes carreteres acaben costantmoltíssim més del que estava previst.

Durant la compareixença del seu pare li van demanar siaquesta construcció de les carreteres d’Eivissa, aquesta gestióen forma de concessió de les carreteres d’Eivissa, li havia estatrendible per a l’empresa. Ell ho va negar, va dir que fins i totera una operació que havia estat certament perjudicial per alsseus interessos econòmics.

Per tant la pregunta és, després de tot el que ha passat, ambels modificats que hi ha hagut, amb els aldarulls que hi vahaver, també, que els van cremar màquines, segons va dir el seupare, doncs volíem saber si realment aquest suposat negoci haestat un negoci per a vostès o realment ha estat perjudicial pera vostès.

I m’agradaria saber quan els portaveus dels partitsd’esquerres diuen que hi va haver uns sobrecosts estratosfèrics,vostè a què creu que es deuen aquests sobrecosts estratosfèricso a quins sobrecosts es refereixen.


Bé, sobrecosts, encara han d’acabar de sortir totes lessentències per saber realment què ha costat, però sobrecosts hiva haver els altercats públics, no és vera?, unes pèrdues derendiment en tot i encara s’ha d’acabar de quantificar què sónels sobrecosts.


Per tant, vostè creu que quan parlen de sobrecosts parlendes de la ignorància o parlen des del desconeixement del querealment és una concessió, que no és fer una obra, passar lafactura i cobrar-la, sinó que és una concessió que dura 25 anys,per tant, mentre no passi aquesta concessió, mentre no sesuperin aquests 25 anys que dura la concessió, idò no sabremexactament quins sobrecosts hi ha hagut. Per tant, parlar avuide sobrecosts també és un poc exagerat, sobretot si tenim encompte que encara no hi ha totes les sentències o encara nosabem exactament tot el desenvolupament de... sobretot enl’àmbit de tribunals de tot el que ha passat en aquesta qüestió.

CNPI SOBRE LES AUTOPISTES D'EIVISSA / Núm. 32 / 25 de gener de 2017 653

Però la pregunta també que li feia era si per a vostès això haestat rendible.


Això ha estat una concessió ruïnosa i així ho demostren elscomptes que té la concessionària que dur acumulades moltes depèrdues, o sigui, de benefici, no; ha estat un negoci ruïnós i...les empreses fan negocis bons i en fan de xerecs i aquest haestat xerec i l’hem d’aguantar i hem de donar gràcies a Déu queel podem aguantar.


Per tant, entenc que quan els partits que donen suport alGovern parlen que hi ha hagut perjudicis per als ciutadans deBalears i per tant, beneficis per a les concessionàries, açò ésuna falsedat, entenc per les seves paraules.

Hi ha una qüestió que crec que en aquesta comissió no s’hatractat suficientment i és que no parlam d’una obra tradicional,és a dir, el que dèiem abans, es fa una obra, es passa una facturai es cobra, sinó que parlam d’una concessió i, per tant, a unaconcessió hi ha una obligació per part de la concessionària demantenir aquestes obres, i alguns inclouen aquests costos demanteniment d’aquestes carreteres com a uns sobrecosts. Peraçò deia que molts parlen de sobrecosts des de la ignorància delque és una concessió. Quines obligacions té la concessionàriaquant a manteniment d’aquestes carreteres i en quin període detemps han de mantenir aquestes carreteres? I si ens pot dir quèli costa a la... en aquest cas a la UTE mantenir aquestescarreteres.


Bé, les obligacions... en el cas d’una concessió és laconstrucció, la fase de construcció i la fase d’explotació imanteniment durant uns anys, quan vosaltres... pel veig jo,parlau és que també incloeu com a cost el manteniment, que perexemple la concessionària paga el personal, té personal alssectors de control, el servei de manteniment, el tema de la llum,el tema de seguretat de tot el que són els túnels i tot això és uncost que va a càrrec de la concessió. Això, es podria dir elmateix que quan un va a comprar un pis i l’acaba de pagar alcap de trenta anys que ha pagat tres pisos i mig al cap de tresanys, o sigui...


Per tant, entendríem que és injust o que no s’ajusta a laveritat o demostra una ignorància tremenda voler incloure coma sobrecost els costs de manteniment d’aquestes carreteres.

A vostès també se’ls ha acusat, i durant al compareixençade Maties Arrom sènior també es va posar de manifest, se’ls haacusat... bé, vostès varen fer l’obra al segon cinturó de ronda,que res no té a veure amb la carretera d’accés a l’aeroport, se’lsva acusar de cobrar aquesta obra dues vegades. El seu pare hova negar, vostè què en diu d’aquesta qüestió?


Em pot repetir la pregunta?


És a dir, la pregunta seria: vostès van cobrar i, per tant, elGovern va pagar dues vegades les obres del segon cinturó deronda?


No, només va pagar una vegada l’obra del segon cinturó deronda, no la pagarà dues vegades.


És a dir, estam contents de la resposta, perquè açò tambédesmenteix algunes insinuacions que s’han fet per part delspartits d’esquerres que vostès haurien cobrat dues vegadesaquesta obra.

Per part meva no hi ha més preguntes, moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Camps. Correspon ara al GrupParlamentari Podem Illes Balears, té la paraula el Sr. Morrás.

EL SR. MORRÁS I ALZUGARAY:

Sí, Sr. Presidente, gracias, Sr. Presidente. Buenos días, Sr.Arrom.


Bon dia, buenos días...


¿Usted es en la actualidad gerente de MAB?


No.


¿De la concesionaria?


No, yo soy el gerente de la UTE constructora.


De la UTE constructora y no de la concesionariaactualmente.



No, de la concesionaria no, yo soy consejero de laconcesionaria.


¿Usted es consejero...?


De la concesionaria.


De la concesionaria, por lo tanto conoce el consejo deadministración.


Sí.


La concesionaria se creó en... -disculpe un momento-, laconcesionaria se constituyó el 15 del 7 de 2015, a AccesosIbiza me refiero...


No, del 2015, no, del dos mil... no lo sé, no sé qué año, perodel 2015 no...

(Remor de veus)


No, del 2005, perdón, del 2005.


Sí, seguramente...


Disculpe, disculpe... es una anotación que tengo errónea...El contrato de concesión de la obra es anterior a la constituciónde la sociedad concesionaria, unos días...


Claro, el contrato...


En unos días, la pregunta es: ¿alguna persona del Gobiernoo alguna institución le...


El contrato debe ser posterior...


..., perdone, alguna, alguna pertenecía al consejo deadministración o alguna administración solicitó estar dentro delconsejo de administración de la concesionaria?


¿Me puede repetir la pregunta, por favor?


Sí. ¿La administración solicitó estar presente en el consejode administración de la concesionaria?


Bueno, en el contrato viene que cada vez que hay unconsejo de administración se notifica a la administración y laadministración tiene derecho a que esté presente unrepresentante de la administración.


Tiene derecho. ¿En algún momento ejerció ese derecho?


No... sí, sí, algunas veces ha venido algún... vino algúnrepresentante de la administración.


¿Recuerda quien?


Creo que Toni Armengol.


¿Toni, perdón?


Toni Armengol, el director general.


Armengol, ¿en calidad de qué, se acuerda?


Representante de la administración.


Ya, pero ¿qué puesto tenía en la administración?


Era director general.



Bien. Estamos hablando de los costes, supongo que ustedconoce la... las cuentas, de la empresa, si usted es consejeroconoce las cuentas de la empresa, ¿qué gastos tiene, anuales,qué costes tiene?


Pues, tiene los costes de personal, de la concesión...


Sí, sí, digo en números.


Pues no lo sé yo de memoria, esto deberíamos mirarlo yestá documentación la tenéis vosotros que cada año lapresentamos, los balances y cuentas de la empresa.


No me consta que tengamos esa...


Bueno, a la administración, cada año le presentamosnosotros las cuentas anuales.


¿Al registro mercantil?


No, no, a la administración.


Bien, tampoco... ¿desconoce también los ingresos que tienela empresa?


Sí.


¿Cuál es el canon que el Govern le paga anualmente?


No lo sé, no lo sé, no le puedo decir una cifra exacta, perono lo sé.


O sea, usted me dice que es un consejero de una empresa,...


Se factura por trimestre...


...no sabe los gastos que tiene esa empresa y tambiéndesconoce los ingresos que tiene.


Hombre, yo soy representante de un montón de empresas yyo no sé una a una...


No, si no es por nada, únicamente era a lo que nosreferíamos, que... que el Sr. Antoni Camps decía que a lo mejorhabía... han de ser selectiva o incluso cuando aparecían aquí losgerentes y representantes de empresa habría desconocimiento...absoluto.

Mire, ¿qué relación tiene usted con el Sr. Abel Matutes,tiene usted alguna relación con el Sr. Abel Matutes?


No, ninguna.


¿Se conocen?


No.


No. ¿La empresa ha tenido algún tipo de relación conempresas del grupo Matutes?


No.


El señor..., según la sentencia del Tribunal Supremo la...hubo un acuerdo verbal entre su empresa o la empresa de la queusted es consejero y Fiesta Hoteles, para el depósito de tierrasen las fincas de Fiesta Hoteles, ¿es así?


Sí, verbal no, un acuerdo escrito.


Un acuerdo escrito.



Ustedes tienen copia, que se la presentaron, nos lasolicitaron.


Sin embargo, en la sentencia aparece como hecho probadoque es verbal.


Bueno, supongo que antes de haberlo plasmado por escrito,también habrá un acuerdo verbal, sí.


Sí, porque según la documentación que ustedes hanpresentado Fiesta Hoteles les solicita, ¿no?, una cantidad de200.000 m3, sin embargo en comparecencia el Sr. Abel Matutesdecía que no se le había dicho por escrito y que únicamente...y que lo único que había dicho por escrito era que le retirasen...¿cuántos metros cúbicos depositaron en las fincas del Sr.Matutes?


Uy, allí llegó a haber depositados 1.800.000 m3.


1.800.000 m3, sin embargo el Sr. Abel Matutes reconoceque ustedes le depositaron 800.000 m3 y que la única carta quele habían mandado a ustedes era la de la solicitud de retirada deesos 800.000 m3 porque... como que ya no le servían, eso es loque declaró aquí el Sr. Abel Matutes.


¿Me puede repetir la pregunta?


Sí... literal de lo que declaró el Sr. Abel Matutes es: “elloshabían depositado más de 800.000 m3 de tierra en nuestrosterrenos y entonces, justamente, lo que prueba que la condiciónque les pusimos es que tenían que retirar, nosotrosefectivamente les escribimos una carta a los constructoresdonde les decíamos que, bueno, en virtud de nuestraautorización han estado ustedes extrayendo y depositando ennuestras fincas tierras por más de 800.000 m3”.

Es una cantidad bastante inferior a la que usted acaba demencionar.


Bueno, en el proceso constructivo de la obra hay que... paraabrir la trinchera hay que hacer la excavación, entonces... ydespués se vuelven a retirar los materiales para hacer losterraplenes de la obra.


Bueno, pero hasta el millón..., de 800.000 hasta el1.200.000m3? O sea, ¿le solicitan 200.000m3?


Sí.


El Sr. Matutes reconoce 800.000 y ahora usted dice quedepositaron un 1.200.000...


No, depositamos no, hubo acopiados en la zona, porqueaquello también se utilizaba como acopio temporal para lapropia obra.


¿No cree que está existiendo una contradicción entre que elSr. Matutes dice que no hay autorización, o sea, que no haysolicitud por escrito? Es cierto que ustedes presentan lasolicitud de Fiesta Hoteles por escrito, y sin embargo pareceque el acuerdo es verbal.


Bueno, aquí... allí, en aquella zona había una zona temporalde acopio...


No, respecto al acuerdo en sí.


Bueno, antes de estar escrito evidentemente las cosas sehablan verbales, pero aquí queda perfectamente reflejado y dehecho hay una sentencia que... hay una sentencia que lo...


El... usted... presentan también como documentación unosanuncios en los que regalan tierra vegetal.


Sí.


¿La administración tenía conocimiento de ese anuncio, deque ustedes ofrecían tierra vegetal?


La administr..., sí, sí tenían...



¿Cómo se lo comunicó, cómo se lo hicieron saber a laadministración?


Hombre..., o sea, nosotros a la administración lenotificábamos si... el tema de la tierra como allí había...


¿A quién se lo notificaron?


Bueno, se lo notificamos o se lo comentamos a laadministración, al director de obra o... que...


Al director de obra. Y, ¿al director general?


Y al director general, no, no creo que esto llegara a ser demagnitud suya.


O sea, ¿30.000 camiones de tierra no es magnitud deldirector general?


No, no estaba el director general tampoco...


Para usted, en una obra de estas características, ¿qué esmagnitud de director general?


Hombre, no es un tema de estar a pie de obra, el tema de ladirección general, por esto está el director de obra.


¿Usted pensaba también que..., o sea piensa que el directorgeneral dijo que lo de las tierras lo conocía porque, bueno,pasaba por ahí, pero que lo desconocía, cree que... que esaafirmación del director general se corresponde con la realidad?


Sí, yo pienso que él no estaba en el día a día, no vivía el díaa día de la obra, el director general.


Sin embargo, sí para decidir qué estatuas se colocaban acuenta del 1% cultural que debía haberse puesto en el proyecto.


Yo no sé quién decidía el tema de las estatuas, tampoco,¿eh?


Bueno, depende...


De hecho, las estatuas fueron retiradas porque laadministración no ha pagado las estatuas, no ha reconocido...


¿Quién las adquirió? ¿Quién las adquirió, las estatuas?


La UTE.


La UTE ¿Por orden de quién?


No lo sé.


No lo sabe.


No.


El..., bueno, de momento no tengo más preguntas.

EL SR. PRESIDENT:

Molt bé, moltes gràcies, Sr. Morrás. Correspon ara al GrupParlamentari MÉS per Mallorca, té la paraula el Sr. DavidAbril.

EL SR. ABRIL I HERVÁS:

Bon dia, senyor...


Bon dia.



Quines són exactament les seves funcions dins laconcessionària, dins la gestió de la concessionària?


No, jo dins la concessionària som conseller i vaig al conselld’administració, però no... hi ha els tècnics que són els queduen el dia a dia de la concessió.


Està segur del que acaba d’afirmar fa un moment sobre elruïnós o la rendibilitat d’aquesta concessió? Ho dic perquèaquesta concessió funciona al 50% entre vostès i Grupo Ortizi a la web corporativa de Grupo Ortiz no sembla que els vagitan malament com a vostès, de fet diu que la inversió... diutextualment a la web corporativa de Grupo Ortiz: “La inversiónque se encuentra ejecutada al cien por cien se financió con unproject finance sin recurso para la compañia. La sociedad haacometido siempre los pagos financieros sin incidentes y losaccionistas con la explotación llevan cuatro años recuperandofondos públicos aportados al inicio. Además se estácumpliendo el contrato de financiación manteniendo todos losratios que exige por encima de lo pactado”, i així segueix ambtota una sèrie de coses positives.


Jo no sé...


Això no quadra molt, essent una inversió, una aposta al50%, no m’explic massa bé per què a ells els ha anat tant bé ia vostès tan malament.


Tothom és lliure de dir el que vulgui, no és vera?, i la sevaopinió, però com a mostra o si demanau els comptes de laconcessionària ho diu ben clar, o sigui, la concessionària veamb unes pèrdues brutals de la concessió d’Eivissa. Ara,tothom és lliure de dir el que vol i de fer la publicitat quevulgui.


Molt bé. No tenen beneficis ara?


No, no, no, beneficis ni ara ni mai.


Mal negoci, idò.


Mal negoci.


Quin són els socis reals de la UTE?


Maties Arrom Bibiloni, SL i Ortiz Construcciones yProyectos.


Existeixen contractes privats que garanteixin l’anonimat dequalque soci?


No hi ha cap necessitat de mantenir cap anonimat, això ésben públic i hi ha unes escriptures públiques i això si anau alregistre us diran quins són els socis.


Coneix el Sr. Marc Marino?


Marc Marino? No.


No, ni se li han fet pagaments per part de la seva empresao la de la UTE baix qualsevol concepte, activitat econòmica ointermediació?


No, que jo recordi no, ni sé qui és ni record que li haguemfet pagaments.


Em podria dir quines obres varen dur a terme a la casa deFormentera del Sr. Jover, o de la seva parella?


El Sr. Jover ens va..., el Sr. Jover, no, la seva..., un familiarseu ens va contractar una obra, una obra en un... que joexactament no sé on és l’obra, a Formentera, o sigui... i livàrem fer l’obra, li vàrem facturar i ens va pagar. Quin tipusd’obra li vàrem fer? Jo no ho sé perquè jo no hi vaig anar mai,això ho duien tècnics...


Ho dic perquè ell va dir en premsa que era una obra moltespecial, que no hi havia cap altra empresa a Formentera queho pogués fer.



Eren obres d’encofrat, eren obres d’encofrat i aquest senyortenia una propietat allà i li vàrem fer unes obres d’encofrat.


I vostè està segur que a Formentera no hi ha cap empresaque pugui fer una obra d’encofrat?


Jo no ho sé, ho desconec, el que sí està clar és que nosaltresanam a Formentera i per exemple, encofradors, ens enduem...precisament aquest tema de personal, ens l’enduem nosaltresdes d’aquí, o sigui, té molts de problemes Formentera quant alogística i tot.


I qui els va demanar que fessin aquestes obres?


Un familiar de...


Un familiar del Sr. Jover, ho dic perquè son pare va dir aquíque ningú no li havia demanat mai res, va dir que mai ningú noli havia demanat regals, no va negar que n’haguessin fet. Varenfer qualque... o han fet mai cap regal a cap polític, a capmembre de l’administració sense que se’ls ho demanàs?


Bé, mon pare ho va negar, no és que no ho negàs, és quemon pare desconeixia totalment aquest tema i ell... vosaltres elvareu taxar damunt els mitjans de comunicació de mentider i josí que vos he de dir que mon pare, precisament, aquest tema imolts ell no hi és en el dia a dia, no és vera? No és que ell nonegàs, ell ho negà perquè ni n’estava informat. Ell quan vaarribar l’horabaixa a ca nostra, que em va comentar això, jovaig haver de fer memòria, jo vaig haver de fer memòria que síque efectivament li havíem fet una obra, però mon pare... teniadesconeixement de tot aquest tema.


Varen fer negociacions amb cap alt càrrec o polític mentrees desenvolupava la reclamació del contenciós pels disturbis?


Em pot repetir?


Si van negociar amb cap responsable de l’administraciómentre estaven preparant el contenciós.


No.


Amb cap funcionari ni amb cap polític.


No, no vàrem negociar.


I com varen obtenir el 2013 l’informe del Sr. Jover sobrel’acord del contenciós?


Sí, això no era una negociació, o sigui, aquí no hi havia elcontenciós, el Govern ens va demanar que paralitzàssim elcontenciós per mirar si podíem arribar a un acord, això és elque va passar.


I vostès, com així tenien un informe que...


No, nosaltres no teníem un informe...


... que desmuntava l’estratègia de l’administració en aquestcontenciós?


No, nosaltres no teníem un informe, el que passa és que...


S’esmenta a les dues sentències, tant a la del TSJ com a ladel Suprem.


No, nosaltres, l’informe, no el vàrem tenir mai, el que passaés que el Sr. Jover era l’encarregat, el que estava estudiant ianalitzant aquest tema, no és vera?, i sí que va demanar alsnostres tècnics informació, que li justificassin coses quenosaltres reclamàvem a la...


Nosaltres ho veiem d’una altra manera, mentre l’Advocaciatenia un plet contra vostès, el Sr. Jover mentrestant els anavadonant informació...



No, no, no...


... que anava en contra de la mateixa administració.


No, el Sr. Jover, no anava en contra de la mateixaadministració.


No és el que diu l’informe d’Advocacia signat per la Sra.Perelló, membre de l’Advocacia i actualment diputada delPartit Popular.


Jo no sé què diu l’informe d’Advocacia...


Insinua negociacions prohibides a funcionaris en la gestiód’aquest tema.


Be, vegem, l’Advocacia ens va demanar a nosaltres queparalitzàssim el procediment per arribar a un arrenjament i algúhi ha d’haver... interlocutor de l’administració que en parli.


Ahir el Sr. López i Garí va afirmar que davant el jacimentmés important que es varen trobar, que és de la necròpolis dePuig d’en Valls, els arqueòlegs contractats per la seva empresahavien fet un informe negatiu i que el mateix director generald’Obres Públiques, el Sr. Jover els va telefonar per dir quecanviassin aquest informe perquè no els pagaven per això.

Vostè sabia d’aquestes gestions?


No em consta.


I per què els varen acomiadar, els arqueòlegs, al cap depocs dies d’això?


M’ho pot repetir?


Per què varen acomiadar els arqueòlegs idò?


No ho sé.


No eren competents?


No ho sé, no ho sé.


O molestava que fessin la seva feina...?


No, no...


...si s’havien d’aturar unes obres perquè s’havia de protegirel patrimoni, no interessava que s’aturassin.


Els arqueòlegs devien fer la seva feina.


Però els varen acomiadar.


No ho sé. A mi no em consta.


Idò prengui nota.

Ahir varen presentar un rebut amb el qual d’alguna maneratambé es demostra que el Sr. Matutes va mentir davant aquestacomissió, perquè el Sr. Matutes va negar tant l’acord verbal queesmenta la sentència que els dóna la raó en el tema de lesterres, però a més vostès han demostrat que no només hi haviaun acord verbal, sinó que hi havia un rebut on els demanaven200.000 m3 de terra. Vostè era qui gestionava aquesta qüestióper part de l’empresa?


No, era el cap d’obra.


Bé, de moment no tenc més preguntes. Gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Abril. Correspon ara al GrupParlamentari El Pi PROPOSTA PER LES ILLES, té la paraulala Sra. Sureda.

LA SRA. SUREDA I MARTÍ:

Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, tots souconscients del que diré, gràcies per ser aquí, Sr. Arrom.

Des d’El Pi no li farem preguntes, nosaltres anam revisantla documentació i farem les observacions pertinents al seumoment. Ja vàrem dir que no volíem entrar ni formar partd’aquest espectacle, sobretot segons el compareixent i segonsel diputat que demana i l’ocasió, d’una cosa que estàinvestigada i revisada i que si algú té algun coneixement osospita vagi als jutjats que és on pertoca perquè consideram queels ciutadans de les Illes Balears tenen altres prioritats quehauria de dur endavant aquest parlament. Per tant, com li dic,no li farem preguntes.

Gràcies.


Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Sureda. Correspondria ara al GrupParlamentari MÉS per Menorca i al Grup Parlamentari Mixt,però atesa l’absència de diputats d’aquests dos grupsparlamentaris passam al Grup Parlamentari Socialista i donamla paraula al Sr. Casanova.

EL SR. CASANOVA I PEIRO:

Gràcies, Sr. President. Benvingut, Sr. Arrom. Jo voliademanar-li una sèrie de qüestions perquè, malgrat el que s’hadit aquí, que es diu que ja hi ha unes conclusionspreconcebudes, jo penso que no estan les conclusionspreconcebudes i és important que cadascú aporti el seuconeixement.

Jo volia preguntar-li, en un primer moment, vostè ha dit queara és conseller en la concessionària, però durant la construccióem pot aclarir quin càrrec tenia?


Sí, durant la construcció jo era el gerent o som el gerent dela UTE Accesos Ibiza, de la constructora, no de laconcessionària.


Per tant, vostè era el gerent de la constructora, d’acord. Lipregunto això perquè quan es va realitzar la presentació delprojecte, vostè va intervenir d’alguna manera en la redacció delprojecte?


No, jo no vaig intervenir en la redacció del projecte, jo vaigcomençar a intervenir en el moment en què es va constituir laUTE constructora per iniciar les obres.


Per tant, el disseny del projecte, qui el va fer, seguintinstruccions de qui?


Els tècnics del Govern balear.


Això sí, suposo que els tècnics, però seguint instruccions dequi?


Jo no ho sé, dels mateixos... del cap del Departament deCarreteres.


Del cap del Departament de Carreteres, d’acord. No, ho dicperquè en el projecte, concretament en aquesta carretera, hi haun corba, la famosa corba de zumos naturales i volia saber sis’havia donat qualque tipus d’instrucció per al dissenyd’aquesta carretera en aquesta zona.


No.


No.


El projecte, es va redactar el projecte i va estar a exposiciópública, o sigui es va fer talment el projecte.


D’acord. Després, durant la realització de les obres de lesquals vostè era gerent, es va reunir alguna vegada per fer elseguiment amb gent del Consell Insular d’Eivissa?


Sí, sí, aquí es va organitzar una comissió de seguiment,sobretot quan s’apropava la temporada estival, que era delGovern balear, que estava formada per la consellera d’aquí, laconsellera d’Eivissa, els directors d’obres i la gent delDepartament d’Obres Públiques, no és vera?, per fer unseguiment de l’evolució de les obres.



Per tant, durant l’època estival es va paralitzar d’algunamanera l’obra en funció de la temporada turística?


No es va arribar a paralitzar, però sí es va alentir el ritme del’obra, perquè, és clar, això era una obra que xapava tot l’accésa Eivissa, aleshores hi havia d’haver unes fites per poderacabar, per poder donar accés i poder donar circulació a laciutat d’Eivissa, perquè aquesta carretera tenia molt de trànsitalternatiu; aleshores, és clar, hi havia fases de l’obra que sinosaltres no l’haguéssim tenguda a punt durant la temporadaestival és que haguéssim col·lapsat Eivissa sencera.


D’acord. En altres moments, igual que en època estival, esvaren reunir per cercar, per alentir l’execució de les obres i joli volia preguntar si també en aquestes reunions es parlavad’accelerar les obres en altres moments.


No, no...


No, n’hi ha... s’alentien, però no...


Una cosa és alentir o sigui, allà hi havia... hi va haver unmoment en què hi havia, que era el moment del moviment deterres, és clar, que això generava molt de trànsit damunt lacarretera, és clar, si durant la temporada estival haguéssimafegit aquest trànsit, encara haguéssim tingut una baixada mésde rendiment i haguéssim augmentat més el col·lapse d’Eivissa.Llavors, és clar, durant la temporada estival es feien altres tipusd’obres que no tenien tanta necessitat de tant de trànsit, quepogués afectar tant el trànsit.


Vostè sap si es va paralitzar l’obra, quin temps es vaparalitzar l’obra per realitzar feines de caràcter arqueològic?


M’ho pot repetir?


Sí, quin temps es va paralitzar l’obra per realitzar feines decaràcter arqueològic?


Bé, l’obra no va arribar a aturar-se perquè, com que allà elstalls no eren nets, és clar, si hi havia un lloc on els arqueòlegs

paralitzassin una zona d’obra, idò s’anava a fer feina a una altrazona d’obra, perquè, d’obra, feina, n’hi havia ben abastament.


D’acord. I durant l’inici de les obres hi va haver problemesper accedir a les propietats, en l’accés a les propietats, vostè...la UTE com va gestionar els problemes que tenia d’accés a lapropietat, a través de qui? És a dir...


Em pot repetir...


Sí, hi havia problemes... sembla que hi havia problemesd’accés a... a....


Als terrenys.


...als terrenys i la UTE, com va gestionar aquestsproblemes?, és a dir, amb qui... qui va utilitzar per solucionaraquests problemes, l’administració, el consell insular...?


L’administració.


Sí, però a l’administració, qui?


L’administració tenia un representant...


Del Govern?


Del Govern, del Govern.


El consell insular no hi va intervenir?


No, era el Govern, el Govern. El Govern era qui intervenia,tenia una sèrie de representants que eren els que anaventramitant les ocupacions i els que estaven dia a dia damunt les...expropiacions.



D’acord. De moment no tenc més preguntes.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Casanova. Passam al segon torn, tornacorrespondre al Grup Parlamentari Popular, i comunic al Sr.Camps que li resten sis minuts i mig, més l’afegit.


Molt bé, moltes gràcies, Sr. President. Sr. Arrom, vostè hacomentat que era el gerent de la constructora i per tant, vostèdevia viure molt directament tots els episodis d’aldarulls, deresistència social que hi va haver a Eivissa durant laconstrucció de les carreteres, per tant, m’agradaria saber comva viure aquests moments, què va passar, quina incidència vatenir sobre l’evolució de les obres, quins sobrecosts li vasuposar, de fet aquí hi ha una sentència que diu els sobrecosts,però en qualsevol cas vostè expliqui’ns quins sobrecosts vapoder sofrir la constructora durant aquest temps.

I ja li dic, és a dir, aquí, aquesta comissió en teoria estàcreada per conèixer els sobrecosts, bàsicament els sobrecostsd’aquesta construcció, però sembla que hi ha uns sobrecosts,que no sabem encara quins són, que interessen molt i en canviaquests en concret, aquests sobrecosts, aquí a ningú no elsinteressa. El que va passar en aquesta qüestió a ningú nointeressa.

Ahir mateix, ahir mateix vam demanar des del PartitPopular la compareixença del delegat del Govern, el Sr. RamónSocías, en aquell moment delegat del Govern, perquè expliquésquè va passar, sobretot quant a la intervenció dels cossos iforces de seguretat de l’Estat, dels quals depenien directamentel senyor, i no van voler que vingués aquest senyor a explicarquè va passar, com va actuar i per què va actuar de la maneraque van actuar els cossos i forces de la Seguretat Social, lesforces de seguretat de l’Estat, precisament per evitar aquestssobrecosts que finalment va tenir la construcció.

Per tant, Sr. Arrom, com va viure aquest moment? Quinssobrecosts va tenir? I digui’m què va passar durant aquestsmoments de resistència social a les carreteres.


Com ho vaig viure? Doncs jo amb dues paraules li definiré,només desitjaria tornar viure aquesta història a un que li vulguimal, m’entens? O sigui, a un que no li vulgui bé no liaconsellaria gens que ho visqués, perquè la veritat que el temade la resistència que hi va haver allà, que nosaltres no n’éremres, haver de viure allò doncs era molt desagradable; o sigui,haver-se’n d’anar a fer feina i haver-se’n d’anar guardats per laGuàrdia Civil... o sigui era molt desagradable per part nostra.I també era molt desagradable veure la gent que s’oposava al’obra.

Per què era? Doncs, jo no ho sé perquè era. O sigui... operquè no hi havia... hi va haver una falta de comunicació entrel’administració i els afectats, o jo no sé perquè era. Però per a

nosaltres va ser una cosa... va ser tremend, per a nosaltres, pera mi i per a tots els meus companys que varen fer l’obra.


I ens podria explicar, com explica que açò hagués provocatuns sobrecosts en la construcció? És a dir, per què hi va haveraquests sobrecosts? Què va fer aquesta resistència social queprovoqués uns sobrecosts?


Bé, aquesta resistència social què va fer? Doncs, perexemple, els equips de maquinària va multiplicar el costd’excavació en deu, no per un 20%, no, el va multiplicar permil, m’enteneu? O sigui, el sobrecost era abismal, o siguihaver-se’n d’anar a fer una obra i haver-se’n d’anar que hi hagiquaranta, perquè nosaltres vàrem arribar a esgotar tots elguàrdies de seguretat d’Eivissa, o sigui haver-te’n d’anar a feruna obra en què hi havia cinquanta o seixanta persones quevetllaven per la seguretat de qualcú, o sigui això no és manerad’anar a fer feina. I és clar, tot això signifiquen sobrecosts.


I faig una pregunta en l’aire, si me la vol contesta me lacontesta, però creu vostè que aquests sobrecosts, provocatsprecisament per aquests col·lectius de resistència social encontra de la carretera, els han d’assumir els ciutadans deBalears o haurien de recaure sobre, precisament, els que vanprovocar aquella situació?


Bé, jo aquí ja no hi vull entrar, aquí hi ha una sentènciadictada...

(Remor de veus)

... i ens remetrem a la sentència.


Efectivament, hi ha una sentència que diu el que diu i quecertifica que efectivament hi va haver uns sobrecosts, unssobrecosts que haurà de pagar el Govern balear, el Governbalear que som tots els ciutadans de Balears. Per tant, tots elsciutadans de Balears haurem de pagar les conseqüències d’unsactes vandàlics d’unes determinades persones i determinatscol·lectius alguns dels quals han comparegut en aquestacomissió.

Però anem a una altra qüestió, aquí, en aquesta comissió, iavui mateix i a altres compareixences, es fan insinuacions, esfan insinuacions que no s’aguanten amb cap tipus d’argument,no s’aguantes amb els fets, però es fan aquestes insinuacions,i una d’aquestes és que, pel que sembla, el Sr. Matutes, desd’algun despatx del Carib, dirigia la construcció de les obres deles carreteres d’Eivissa, fins i tot algun va dir, i araseguidament vindrà el Sr. Joan Lladó i supòs que també ens hopodrà aclarir, algun va insinuar que el Sr. Joan Lladó era elrepresentant del Sr. Matutes dins la UTE.


Vostè ens pot dir si el Sr. Joan Lladó tenia cap càrrec dinsla UTE? Vostè ens pot dir si el Sr. Joan Lladó representava elSr. Matutes dins la UTE? Vostè ens pot dir si el Sr. Matutesdirigia a l’ombra la UTE?


A mi no em consta, jo no el vaig veure mai per allà ni vaigsentir cap notícia. I el Sr. Lladó dins la concessió, ni dins laconstructora no hi tenia... vaja, no hi feia res ni ho desconeixtot, l’únic que hi ha aquí és que afecta que el Sr. Matutes, quetenen unes propietats, unes parcel·les, és soci d’una societatque té Matías Arrom Bibiloni, SL, i ell és soci de SubministresEivissa i té un percentatge. Però que jo ni en el conselld’administració de Ca’n Escandell, que és la societat aquesta,jo ho desconec, i aquest senyor jo només el conec pels mitjansde comunicació.


Sí, moltes gràcies. I una altra insinuació que s’ha fet avuiaquí, es diu o s’insinua, de manera velada, que la seva empresava regalar unes obres a un habitatge de Formentera propietatd’un familiar del Sr. Carlos Jover.

M’agradaria saber, primera, si açò és així, si vostè li varegalar aquestes obres d’encofrat, em diu vostè, ha dit vostèavui aquí, si vostè va regalar aquestes obres d’encofrat a aquestfamiliar del Sr. Carlos Jover? M’agradaria saber si quan va feraquestes obres el Sr. Carlos Jover era director general o quincàrrec tenia dins l’administració i per tant podia influir sobredeterminades qüestions que a vostè el podien beneficiar?

I m’agradaria saber també si quan feien aquestes obres aaquest habitatge d’un familiar del Sr. Carlos Jover, vostèstenien altres obres a Formentera o hi varen anar només a feraquella obra a aquell habitatge?


Al familiar del Sr. Carlos Jover nosaltres no li hem regalatres, o sigui, li vàrem executar una obra, se li va fer elpressupost, se li va executar l’obra, es va facturar i es va pagar.O sigui, nosaltres no som una ONG i si l’empresa nostra regalaqualque cosa doncs ho decideix el consell d’administració iregala o ajuda a un equip de futbol o això, però obres nosaltresno en regalam, la nostra empresa no en regala cap a ningú, aixòli puc garantir.


I una qüestió que li feia, és a dir, vostès -sí, ja el darrer-,vostès, mentre feien l’obra a Formentera, feien altres obres aFormentera o va ser la primera obra que feien a Formentera ova ser l’única obra que feren a Formentera o van fer una cosaespecífica per a Formentera per a aquest familiar del Sr. CarlosJover o tenien altres obres en marxa allà?


Nosaltres a Formentera som prou assidus de fer obres allài em sembla que va coincidir que fèiem una altra obra d’unasfaltat d’uns camins per la zona del camp de futbol.


Molt bé, moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Camps. Correspon ara al GrupParlamentari Podem, per a la seva informació li corresponenqualque més de quatre minuts, més l’afegit.


Sí, no tenemos mucho tiempo, le ruego brevedad en lasrespuestas e intentaré també ser breve en las preguntas.

¿Hubo algún tipo de reequilibrio financiero a la baja en lostramos de autopista de... o sea del acceso de Ibiza, tanto en laautopista de Ibiza como en el segundo cinturón de ronda, conla construcción? Reequilibrio financiero a la baja en las obrasque ustedes realizaron en Ibiza en esa época en las carreteras.


¿Reequilibrio?


Financiero, sí.


No sé a qué se refiere.


Sí, igual que solicitan un reequilibrio financiero paraaumentar, porque hay sobrecostes, a la administración, a ver sipresentan un escrito de reequilibrio financiero porque sereducen los costes.


No.


No. Si un quilómetro de tramo está en un proyecto, que esen el segundo cinturón de ronda, y también está en el proyectode la autopista hacia el aeropuerto, del acceso al aeropuerto, sino hay reequilibrio financiero a la baja, y ese quilómetro estáen los dos presupuestos y se adjudica a una misma empresa,¿entiende que se cobra dos veces o no, si es que no se ha hechoel reequilibrio del contrato?



No, son dos obras diferentes, que una se adjudicó a laconcesionaria, Accesos Ibiza...


Pero está en los dos proyectos.


Una se adjudicó a Accesos Ibiza y la otra se adjudicó aMAB Rubal Tarrés, son dos obras diferentes. Entonces, eltramo del solape, o sea el tramo del solape a que se refieren yque tanto hemos escuchado en los medios de comunicación...


Sí, es que es escabroso cobrar dos veces un quilómetroentero, a 30 millones el quilómetro.


... se descontó... no, se descontó de la segunda ronda.


No se descontó, acaba de decir usted que no.


No, no, no.


Acaba de decir usted que no había habido reequilibriofinanciero.


No, bueno, pero es que usted tampoco me ha indicado a quése refería, el tramo...


Bueno, pero, es que yo le hago una pregunta genérica yusted me dice que no, y ahora cuando le hago la concreta ustedentonces me hubiese contestado de forma distinta, ¿es lo quequiere decir?


No, de forma distinta no, si usted no me pregunta ¿se hadescontado el último quilómetro? Se descontó el modificado dela segunda ronda.


Bien, Sr. Matías, Sr. Arrom ha quedado claro, para mí, porlo menos.

¿Qué relación tiene con el Sr. Carlos Jover?


Ninguna.


Ninguna, apenas no tiene relación. ¿A qué familiar se lehizo la obra en la casa de Formentera?


A su cónyuge.


Ah, con su cónyuge. Y si no tiene relación con el Sr. Jover,¿por qué conoce y sabe que la persona que le presenta elpresupuesto y que le pide presupuesto es la cónyuge del Sr.Carlos Jover?


Bueno, nosotros recibimos una solicitud...


Y le dice: yo soy cónyuge del Sr. Carlos Jover.


No, no, no.


Entonces ¿por qué lo conoce?


¿Que es cónyuge de...?


Sí.


Hombre, aquí todos nos conocemos.


Pero si usted no conocía al Sr. Carlos Jover.


Yo no conocía a Carlos Jover, pero bueno, usted no meconoce a mí y dentro de dos horas sabrá usted quien es micónyuge si me ve con ella en la puerta, ¿no?



Bueno, usted ha dicho que un familiar suyo le pidió elpresupuesto. O sea, ha dicho que ya sabía que era familiarcuando le pide el presupuesto.


No, yo no se lo dicho, eh.


Lo ha dicho aquí.


No, no, a nosotros nos ha solicitado presupuesto sucónyuge.


Bien, de acuerdo, no hay más... ¿Usted es socio del Sr. JuanLladó en Ca’n Escandell, SL?


No, yo no, la sociedad Matías Arrom...


Bueno, la sociedad, usted es apoderado de la sociedad quefirma con Juan Lladó.


Sí, es socia en una cantera...


Sí, pero firma usted como apoderado.


Sí, bueno, (...)


¿El negocio de cantera era boyante en esas fechas en Ibiza,no?


No.


¿No? También era ruinoso. Sí.

Usted, como experto en construcción, con todos los áridosy la falta de áridos que provocó las autopistas, porque¿provocaron falta de áridos las autopistas?


Sí, sí, sí.


Sí, como experto en construcción, ¿cree que las autopistas,la construcción de las autopistas de Ibiza, y debido a la falta deáridos que había, como consecuencia de esa construcción, pudoprovocar un incremento en el precio de la construcción deviviendas para particulares debido a la falta de áridos?


Puede, pero no quedo desabastecida Ibiza...


Bueno, sí había que traer áridos de afuera.


Bueno, pero las canteras no dejaron desabastecidas losclientes de Ibiza, o sea si alguien...


Bueno, ¿pero subía el precio de una forma considerable?


No, no, no, no sube...


Bueno, ante unas... es oferta y demanda, tampoco ahora...si usted es empresario no nos haga creer que la oferta y lademanda y la variación de precios respecto a eso no existe.

Al final, las autopistas, las trincheras, más que trincheras,para ser unas autopistas parece, es verdad, la Sra. Neus Pratsayer dijo que más que unas trincheras parecían otro tipo decanteras, y hoy usted lo ha certificado, porque parece el pan ylos peces, es la multiplicación del pan y los peces, de 200.000metros cúbicos a 340.000 reconocidos; después se reconocen800.000 y hoy usted reconoce 1.200 metros cúbicos de tierradepositada en un campo de golf, que, por cierto, ¿cuánto seahorró su empresa -porque lo acaba de decir usted también, quea ustedes les venía bien en verano, ya que era verano-,depositar los áridos en esa finca, los áridos no, perdone, lastierras en las fincas del Sr. Matutes, de Fiesta Hoteles, en lugarde llevarlo a la cantera que tenía que reponer, a la que tenía quereponer, cuánto se ahorró su empresa?


Nada, nada.


Nada, no se ahorró nada.



No, vamos a matizar una cosa, el volumen de excavaciónque hubo allí...


Tengo poco tiempo, disculpe, si usted dice que no seahorró, no se ahorró.


... no, pero es que (...) las cosas, eh, no me dice lo mismoque lo que yo le contesto, una cosa es lo que hubo depositadaallí en su momento y la otra son los metros cúbicos que se hanquedado.


Una última pregunta, Sr. Presidente. Usted comenta que ledijo a la administración, que le comunicó a la administraciónque habían decidido regalar tierra vegetal y en el expedienteque pasan de esos movimientos de tierra, en el que la empresaMatutes le solicita, el anuncio de la tierra vegetal, pero noadjunta ninguna comunicación a la administración. Hacomentado que se lo comunicaron posiblemente al jefe de obrao al director general no, porque no era cosa del directorgeneral, ¿a quién se lo comunicaron?


Yo no lo sé, esto era cosa del jefe de obra.


No lo sabe, o sea se acuerda de unas cosas perfectamente,como son los disturbios, y de otra cosa como es vamos aregalar tierra no se acuerda.


No, yo de la tramitación, y si ha habido una conversación,pues yo no me acuerdo, esto hace doce años...


Volvemos a certificar la amnesia selectiva y eldesconocimiento generalizado.

Muchas gracias, Sr. Presidente.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Morrás. Correspon ara al GrupParlamentari MÉS per Mallorca, el Sr. Abril, que téaproximadament sis minuts i mig més l’afegit.


Sí, s’ha parlat aquí de sobrecosts, vostè, en resposta al GrupPopular, que no li agradaria tornar viure el tema de lesocupacions de les cases. Jo li deman a vostè què hagués fet si

un dia es presenta una excavadora davant ca seva sense queningú no li hagi notificat res i li diuen que ha de sortir de caseva que l’han de tomar.


Segurament, segurament...


Acotaria el cap i diria endavant.


... segurament hagués fet el mateix que aquests senyors, osigui...


Això és el que volia sentir. I no pensa que a part d’això hiva haver, hi ha hagut altres sobrecosts en la gestió d’aquestaconcessió importants i amb molta més importància i magnitudque els aldarulls que hi va haver i la resposta social totalmentjustificada?


Els aldarulls va ser el que gravar i el que va desbordar elssobrecosts de tot això.


O sigui, vostè creu que amb les actes que se’ns han passatals membres d’aquesta comissió, del consell d’administració ide la comissió de seguiment de les obres, on hi ha ordresdirectes del Sr. Jover o de la Sra. Cabrer a un moment donat, ion els fiquen pressa a les concessionàries, fins i tot en cas queno hi hagi material, perquè s’han d’acabar les obres sí o sí, aixòno genera sobrecosts?


No, no, no, jo que facin un seguiment de les coses no crecque generi uns sobrecosts.


Sobrecosts com, per exemple, la bassa de Sant Jordi que esva haver de fer perquè justament estava mal plantejat eldrenatge de l’accés a l’aeroport?


No, jo no ho veig un sobrecost això, jo ho veig una solució,de fet des que es va fer la balsa...


Com a una solució. Es fa una autopista amb un túnel que nofa falta, s’inunda, s’ha de treure l’aigua i això és una solució, hidevia haver...



La balsa jo ho veig un sobrecost, jo ho...


..., hi devia haver un problema d’entrada.


... jo ho veig una solució al problema, no un sobrecost.


Això no es va carregar, supòs, a la concessionària, perquèdevia ser responsabilitat de l’administració per haver pensatmalament el projecte.


Sí.


Però també és un sobrecost, hi està d’acord o no?


No, no és un sobrecost, era una solució, un sobrecost ésquan hi ha una partida que ens pot costar un euro i ens en costadeu, això és un sobrecost.


Si faig malament una autopista, la planific malament, vostèfa l’obra, no té cap responsabilitat perquè és l’administracióque ho ha fet així perquè tenia pressa; s’inunda...


No.


... i la solució no és un sobrecost, no implica un sobrecost.


No, no ho varen solucionar aquesta partida, però vostè fauna cosa i perquè llavors no ha pressupostat un airecondicionat, no és un sobrecost.


Els va subcontractar a vostès l’empresa Tragsa per feraquestes obres també de la bassa de Sant Jordi, per donaraquesta solució?


Sí, sí.


Més sobrecosts, anem al 2% de les despeses decomunicació amb els contractes, el plec de condicions delscontractes marca que l’1% cultural, que encara ningú no hasabut en aquesta comissió on ha anat a parar, i el 2%, 1 més 2són 3, el 2% en despeses de comunicació que llavors escarreguen a l’equilibri financer de la concessionària.

Els passaven, com va descriure, per exemple, per a l’altraconcessió, el Sr. Mateu Estrany, d’FCC, per a la d’IBISAN, desdel gabinet de comunicació, la Sra. Cabrer o qui fos del Governfactures d’agències de publicitat o de comunicació perquè lescarregassin a aquesta partida?


A mi no em consta tot això, ni l’1% ni el 2%.


O sigui, aquest 2% de despeses que sembla que determinadal’administració i els passaven la factura...


Jo això és el primer moment que en sent parlar.


Idò, i aquest 2% on ha anat a parar? O dic perquè si tanajustada va aquesta concessió que fins i tot hi perden doblers,un 2% de 65 milions d’euros són doblers.


Jo no sé d’on treu vostè el 2%, és vostè que me’n parla.


Del plec de condicions.


Jo no l’he llegit, no em consta a mi que hi hagi un 2% depublicitat.


Bé, idò, si van tan justs de doblers convendria mirar-ho.

Se li ha demanat abans aquí, quina és la seva relació amb elSr. Jover? Va més enllà de l’estrictament professional?


No, no, no, jo no tenc cap relació amb ell.



No han estat mai junts en cap afer més enllà del’estrictament professional, ni han anat de viatge junts al’estranger, ni res.

I amb el Sr. Juan Lladó?


Bé, el Sr. Juan Lladó és representant de SubministresEivissa que tenia una... l’empresa nostra té una societat ambSubministres Eivissa que és l’empresa que representa i tenimuna bona relació i cordial relació i un diàleg fluid.


Des de quan es coneixen amb el Sr. Juan Lladó?


No ho sé, no... fa molt de temps.


Molt bé, no tenc més preguntes. Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Abril. Correspon ara a la Sra. Sureda delGrup Parlamentari El Pi, si vol fer ús de la paraula.

LA SRA. SUREDA I MARTÍ:

No en faré ús, gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies. Atesa l’absència del Grup MÉS perMenorca i del Grup Parlamentari Mixt donam la paraula alGrup Parlamentari Socialista, al Sr. Casanova, que, per a laseva informació, li corresponen vuit minuts més l’afegit.


No faré ús de tot el temps, gràcies, Sr. President. Jo solsvull fer un parell de preguntes més al compareixent i era...respecte de les terres, del dipòsit de les terres a les zones de...en terrenys de Fiesta Hoteles, diu que hi va haver un acordverbal, i jo volia saber si va rebre notificació per part del’administració perquè llevassin la terra d’allí.


Em pot repetir la pregunta?


Sí, és a dir, la UTE va deixar terra als terrenys de FiestaHoteles i, segons el contracte, aquesta terra havia d’anar a lapedrera corresponent per depositar-la, i l’administració va

comunicar a la UTE que llevés la terra, que tragués la terra delsterrenys de Fiesta Hoteles?


Sí, en un cert moment ens va sol·licitar que llevàssim laterra d’una de les parcel·les que hi ha allà.


D’una de les parcel·les, no de totes?


No, de totes no.


No. És a dir, el contracte deia que havia de dipositar la terraen una pedrera i no compleix el contracte i l’administració lidiu que compleixi part del contracte, que en tregui una part? Ésque no ho acabo d’entendre.


M’ho pot repetir?


Sí, que no entenc, si el contracte posava que la terra s’haviade dipositar a una pedrera: Vostè... vostè, la UTE, mentre faconstrucció, la diposita temporalment, sembla ser, a unsterrenys, també posa un anunci com que regala la terra i desprésl’administració li diu que rectifiqui, que agafi la terra i la portia la pedrera, és així o no?


D’una de les parcel·les d’ocupació temporal l’administracióens demana que retirem la terra...


D’una de les parcel·les, de la resta no?


No, no.


No. I respecte de la terra, què va... l’anunci aquell que vaposar que regalava tierra vegetal, això, qui ho va autoritzar?Perquè al contracte posava que no... que s’havia de portar a unapedrera.


Bé, el contracte es fa una... un parlament del tema de laterra molt ampli i està... i molt genèric, però la terra que hi haallà és una terra d’excel·lent qualitat -d’excel·lent qualitat- queja voldria qualsevol persona tenir aquesta terra dins el corral de


ca seva, no és un tema de terra de material inert que no serveixper a res i s’hagi de dur per regenerar una pedrera, allò era unaterra d’excel·lent qualitat (...)...


Això no li ho pregunto, sobre la qualitat, jo li pregunto quiel va autoritzar a fer això, perquè..., és a dir, vostè... parlo devostè perquè és el gerent de la UTE, la UTE no teniaautorització per regalar la terra.


Bé, la UTE...


Pregunto.


...una cosa que té un valor i tu pots fer un bé social aqualsevol...


No, però a veure...


...això és ben igual que (...)


...la terra no és...


(...) a vostè.


Però a veure, la terra no era de la UTE, la terra era de...com a molt de l’administració.


No, la terra era del poble i així ho entenem, (...) ...


Per això...


... que a totes les carreteres del món...


Bé, la meva pregunta...


...es regala als veïnats que vulguin la terra.


La meva pregunta és: algú el va autoritzar a regalar aquestaterra?


Jo no me’n record.


No se’n recorda.


No.


D’acord. I l’administració no li va exigir que tragués tota laterra de la zona d’arreplega provisional?


No.


No li ho va exigir, d’acord. I després, ja per finalitzar, tornoa insistir en el tema dels sobrecosts generats per l’acceleració,aquí, en aquesta comissió s’ha parlat diverses vegades quel’administració tenia interès a imprimir velocitat al projecte itorno a preguntar: en algun moment es va demanar que estreballessin més hores o es treballés de nit i de dia per accelerarla construcció?


No.


No, per tant, en cap moment no es va accelerar laconstrucció.


Es va accelerar, però en cap moment... allò s’accelerava perpoder concloure els punts afectats pel trànsit viari de l’illad’Eivissa, o sigui... si a nosaltres ens hagués agafat el mesd’agost amb un tauler fora formigonar on estrenyem irestringim el trànsit, idò Eivissa ja va ser així...


I aquests canvis de ritme estaven contemplats en el cost del’obra?



Això són canvis normals de totes les obres que les obres, lamateixa paraula ho diu i es veuen afectades idò en segons quinspunts que han... que han d’expressar més celeritat.


Per tant, no estaven contemplades, i aquestes acceleracionsde... de necessitat de contractar més gent, de posar més gent, defer arreplega d’àrids, això va generar algun tipus d’augment decostos?


Home, és clar, tot això augmenta els costos.


Sí que va generar augments de costos i no estavacontemplat en el contracte.


Home, (...) obres es contempla que hi ha punts que tenenmés necessitats uns que els altres, però això són costos que esgeneren a la mateixa constructora.


D’acord, ja l’última pregunta, ja ha dit que no, però bé jo litornaré insistir: es va mantenir alguna reunió amb el Sr. Jover,específicament per fer el seguiment d’aquesta obra? Si es vareunir amb el Sr. Jover per fer el seguiment d’aquesta obra?


Bé, amb el Sr. Jover, amb la consellera Cabrer, amb laconsellera Matutes, o sigui..., amb Antònia Perelló, o sigui ensreuníem tota la gent de carreteres.


No tinc cap més pregunta. Moltes gràcies per haver vingut.

Gràcies, Sr. President.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Casanova.

I per acabar aquesta comissió vull agrair al Sr. MatíasArrom i Quetglas la seva compareixença.

I no havent-hi més assumptes a tractar, aixecam la sessió.


Moltes gràcies a tots.

DIARI DE SESSIONS

DEL

PARLAMENT

DE LES

ILLES BALEARS

Redacció i AdministracióPARLAMENT DE LES ILLES BALEARSC/ Palau Reial, 807001 PALMA Imp. Parlament de les Illes Balears. Palma

DIARI DE SESSIONS DE LA COMISSIÓ NO PERMANENT...

Documents

Transcript of DIARI DE SESSIONS DE LA COMISSIÓ NO PERMANENT...