DIARI DE SESSIONS DE LA COMISSIÓ DE SALUT …web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/9/c... ·...

DIARI DE SESSIONS DE LACOMISSIÓ DE SALUT

DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

DL PM 1095-2011 Fq.Con.núm. 33/27 IX legislatura Any 2016 Núm. 23

Presidència

de l'Honorable Sr. Vicenç Thomàs i Mulet

Sessió celebrada dia 11 de maig de 2016

Lloc de celebració: Seu del Parlament

SUMARI

PREGUNTES:

1) RGE núm. 2766/16, presentada per l’Hble. Diputada Sra. Misericòrdia Sugrañes i Barenys, del Grup Parlamentari Popular, relativa

a criteris d’avaluació per a la construcció de noves infraestructures sanitàries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284


a reunions en relació amb l’aprofitament de les instalAlacions de l’antic Son Dureta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 286


a informació als portaveus dels partits polítics sobre les actuacions a l’antic Son Dureta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 286


a estudi sobre l’aprofitament de les instalAlacions a l’antic Son Dureta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 286


a estudi sobre l’aprofitament de les instalAlacions a l’antic Son Dureta (2). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 286


a quantificació de l’aprofitament de les instalAlacions a l’antic Son Dureta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 286

282 SALUT / Núm. 23 / 11 de maig de 2016


a calendari vacunal (1). (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289


a calendari vacunal (2). (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289


a vacuna pneumocòccica. (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289


a vacuna del VPH (1) (Retirada). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289


a cost de la vacuna del VPH (1). (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289


a vacuna del VPH (2). (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289
















a pressupost per a vacunes (1). (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289













SALUT / Núm. 23 / 11 de maig de 2016 283




a vacuna pneumocòccica. (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290


a cost real de la vacuna pneumocòccica. (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290


a prioritats de la Conselleria de Salut. (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290


a caps de servei de l’Hospital de Son Espases. (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290


a caps de servei de l’Hospital de Son Llàtzer. (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290


a caps de servei de l’Hospital de Manacor. (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290


a caps de servei de l’Hospital d’Inca. (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290


a caps de servei de l’Hospital Mateu Orfila. (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290


a caps de servei de l’Hospital de Can Misses. (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290


a caps de servei de l’Hospital de Formentera. (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290


a caps de servei del 061. (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291


a coordinadors dels centres de salut d’atenció primària de Mallorca. (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291


a coordinadors dels centres de salut d’atenció primària de Menorca. (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291


a coordinadors dels centres de salut d’atenció primària d’Eivissa. (Retirada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291


a cost de l’assistència publicoprivada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291


a pròrroga del contracte amb la Policlínica Miramar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291


EL SR. PRESIDENT:

Bé, bones tardes, senyors i senyores diputades. Començam

la sessió d’avui i, en primer lloc, demanam si es produeixen

substitucions. No.

Idò, passam a l’únic punt de l’ordre del dia relatiu a les

preguntes RGE núm. 2766, 2767, 2770, 2771, 2772, 2773,

2867, 2868, 2869, 2872, 2873, 2874, 2875, 2876, 2877, 2878,

2879, 2880, 2881, 2882, 2883, 2884, 2885, 2886, 2887, 2888,

2889, 2890, 2891, 2892, 2893, 2894, 2895, 2896, 2897, 2898,

2899, 2900, 2901, 2902, 2903, 2904 i 2905/16, totes elles de

la Sra. Misericòrdia Sugrañes i Barenys.

Assisteix la consellera de Salut, la Sra. Patrícia Gómez,

acompanyada del Sr. Manuel Palomino i Chacón, secretari

general del Servei de Salut; del Sr. Atanasio García i Pineda,

director d’Assistència Sanitària del Servei de Salut, de la Sra.

Lupe Pulido Román, directora de Recursos Humans del Servei

de Salut; de la Sra. Isabel Zaldivar i Laguia, subdirectora de

Serveis, i del Sr. Antoni Cañellas i Capellà, assessor tècnic de

la conselleria.

1) Pregunta RGE núm. 2766/16, presentada per l’Hble.

Diputada Sra. Misericòrdia Sugrañes i Barenys, del Grup

Parlamentari Popular, relativa a criteris d’avaluació per a

la construcció de noves infraestructures sanitàries.

Per formular la pregunta RGE núm. 2766/16, relativa a

criteris d’avaluació per a la construcció de les noves

infraestructures sanitàries, intervé la Sra. Sugrañes, per un

temps de deu minuts.

LA SRA. SUGRAÑES I BARENYS:

Moltes gràcies, president. Gràcies, Sra. Consellera, i les

persones que l’acompanyen. A l’inici de la meva intervenció he

de recordar que les preguntes que plantejaré avui van ser

primer presentades amb solAlicitud de resposta escrita i, d’acord

amb les previsions del Reglament intern d’aquesta cambra, en

obtenir el silenci com a resposta, les vaig elevar a orals, i

aquesta vegada la resposta es produeix a les 48 hores de

presentades.

Jo no he retirat les preguntes, perquè crec que les respostes

que he obtingut mereixen com a mínim uns comentaris i un poc

de reflexió. Ho dic perquè sembla que hi ha membres de

l’Executiu que tenen ganes de riure’s dels diputats electes. Els

parlamentaris intentam fer la nostra feina, com és el nostre

deure, i és obligació de l’Executiu respondre des del respecte

i aportar la informació que se’ls demana.

Però no, aquí hem rebut respostes com diria de fillet petit,

de qui no vol donar explicacions, li manquen arguments o no

sap més, ja que certament les respostes que vaig rebre en molts

casos són dignes de la casella no sabe, no contesta.

MonosílAlabs, respostes ambigües i, de fet, una manera

d’enredar la troca que fa que darrera cada resposta

insatisfactòria haguem de presentar una altra bateria de

preguntes per tal d’obtenir la informació que requerim. La

transparència que practiquen sembla un burca rere el qual

s’amaguen els misteris, els dubtes o les errades d’una gestió

que no volen comunicar, i així ho demostraré.

La pregunta 2766. Quins són els criteris d’avaluació per a

la construcció de noves infraestructures sanitàries?

La resposta va ser, que no existia, no. D’això fa escassos

uns deu dies. Mentrestant en el Plenari anunciava la consellera,

a resposta d’una pregunta, va manifestar, així consta a l’acta,

que “ja tenim elaborat el Pla d’infraestructures sanitàries

pendent que fos aprovat pel Govern”. O sigui, no, però sí, ja

que també la Conselleria d’Hisenda en va fer referències en el

mateix plenari. Per tant, m’agradaria una mica de respecte i ara,

ara com a pregunta oral, li deman una vegada més, quin són els

criteris d’avaluació per a la construcció de noves

infraestructures sanitàries?

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies. Li contesta la consellera de Salut, Sra.

Patricia Gómez.

LA SRA. CONSELLERA DE SALUT (Patricia Juana

Gómez i Picard):

Gràcies, Sr. President. Bones tardes, diputats i diputades.

Miri, Sra. Sugrañes, jo tenc moltíssim de respecte, com vostè

sap, al Parlament, crec que és molt diferent, molt diferent no

contestar la pregunta, que la pregunta arribi amb un dies de

retard, vostè ja té la resposta des de fa quinze dies. Jo ho he dit

en multitud d’ocasions, no tenc cap problema a venir aquí i

retre tots els comptes que em demanin. Tot i que qualque

vegada jo pensi que són un tant absurds.

Vostè en menys d’un any ha fet... quantes preguntes? Més

de mil, no, sí, en menys d’un any ha fet més de mil preguntes.

Ara ja contractarem, crec, no, perdó, hem rebut més de mil i

set-centes són seves, entre preguntes i solAlicituds de

documentació. Ara, això ens obliga a contractar una persona

més o tenir una persona més només destinada a aquest procés

perquè, com es pot imaginar, amb un assessor això és prou

complicat. Per exemple, comparant, ja sé que no m’agrada,

però si m’obliguen ho faré, a l’anterior legislatura hi havia

quatre persones contestant el que no es contestava.

És a dir, clar, saturar l’administració pensam que no és

tampoc un bon criteri ni parlamentari, ni de transparència, ni un

exercici que els ciutadans valorin, sinó que crec més aviat el

contrari, però si hem d’invertir recursos, idò no tenim cap

problema, sabem que estan en el seu dret.

Com vostès sap la Conselleria de Presidència té l’obligació

de validar les preguntes o de validar i trametre al Parlament les

preguntes i nosaltres, tot i el que tenim, que és un assessor

parlamentari i el suport d’un auxiliar administratiu, intentam

donar resposta a tot. Nosaltres no tenim a un ordinador un botó

que ens doni la resposta, per tenir una informació d’un centre

de salut de Menorca, nosaltres ho demanam al Servei de Salut,

el Servei de Salut ho demana a la direcció corresponent, la

direcció corresponent a la Gerència d’Àrea de Menorca, la

http://web.parlamentib.es/webgtp/scripts/Unregentn.asp?CFNumReg=201602766


Gerència d’Àrea de Menorca al coordinador del centre de salut

i la tornada a l’inrevés de la informació. És a dir, els sistemes

d’informació destrossats que ens hem trobat no permeten

prémer un botó i dir ha passat això o aquesta és la informació.

Per tant, li dic més que res perquè de vegades un ha de ser

conscient també i tal vegada no ho sàpiga de la dificultat de

poder a vegades tenir la resposta. Tot i així, totes les 45 o 43

preguntes estan dins termini, nosaltres les vàrem enviar dins

termini, excepte dues que crec que tenien un dia o dos de

retard, i hi va haver un canvi de consellers que suposa diferents

permisos, tenc un informe de tot el que ha suposat a nivell de

permisos, que li podem passar si vol, etc.

Per tant, crec que és molt diferent, no només el seu..., vull

dir, que estic segura que tots els diputats han fet preguntes i els

han arribat també aquestes preguntes, idò, amb un temps de

retard, seguríssim, qualsevol dels diputats que siguin aquí. O

sigui, no em qüestioni, per favor, que no ens importa o que no

som transparents perquè crec que més transparents és prou

difícil, ho farem millor o pitjor, però crec que és prou difícil ser

més transparent. A les 700 preguntes li hem contestat un 98%

i aquest 2% que falta arribarà, no es preocupi.

Jo ho no sé, és que de vegades hem de fer... és a dir, jo

entenc que es facin preguntes, entenc que es demanin qüestions,

però clar hem de pensar i per això moltes vegades ens veiem

obligats a dir d’on venim, d’on venim. Sap vostè quantes

preguntes no es varen contestar la legislatura anterior, a més de

tenir quatre persones contestant? Idò, ara li diré, 1.600,

d’aquestes 1.600 preguntes que el conseller... que no es varen

contestar des de la conselleria, només 231 es varen passar a

orals, la qual cosa vol dir que, bé, que els diputats o diputades

que ho varen considerar ni tan sols varen demanar la

compareixença, que estaven en el seu dret, idò, no sé jo si..., no

ho sé, en fi.

Però perquè tengui una referència, llavors, és clar, quan un

intenta fer la feina bé, contestar en termini, dedicar recursos,

donar tota la informació de què un disposa, idò sorprèn si més

no aquest comentari inicial.

Després, també... de vegades no són molt fàcils d’entendre

les preguntes. Es fan... les podríem simplificar moltíssim, es fan

multiplicades per mesos, per centre, per expedients, etc., i

això... no ho sé, jo que venc nova en aquest tema no deixa de

sorprendre’m, o sigui, si és responsable saturar així

l’administració, jo només li vull dir això: que és molt diferent

que la resposta arribi uns dies de retard, amb la informació de

què disposam en aquell moment, o que no arribi.

Quant a Son Dureta, la primera pregunta... perdoni, era els

criteris d’avaluació per a la construcció de noves

infraestructures; idò sí, miri, des que va demanar la pregunta,

des que va fer la pregunta a ara les coses han canviat, perquè

nosaltres això... tant el Servei de Salut com a la Conselleria de

Salut tenim molt clar quins són els projectes i anam caminant

i anam fent i contestam en el moment que podem, en què tenim

la informació, idò contestam, perquè és que... el contrari, vull

dir que com més informació puguem donar, abans informam la

població d’un tema molt sensible que és la salut i que tothom

desitja saber: saber quan deixarem de pagar la targeta, saber

quan obrirem els centres, saber... la població ho desitja, o

sigui... i és clar, podem fer uns anuncis...

Nosaltres hem parlat de la reforma de l’Hospital de

Manacor, però té un cost, hem de veure si encaixa, fins on

podem arribar, etc.

El pla? Idò està fet, el Pla director de l’Hospital de Manacor

està fet des de fa temps.

El de Son Dureta. Son Dureta, vostè va demanar reunions

específiques, no sé si venia en aquesta pregunta o no, i vàrem

contestar que no, que no s’havien fet reunions específiques de

dir “es munta un comitè per demanar a tothom els usos”, però

ja teníem un pla d’usos, en el 2011 vàrem deixar un pla d’usos

de Son Dureta, per tant, ja sabíem el què. Ara es tractava de

revisar aquest pla d’usos, que ho fa una part de la direcció...

una direcció del Servei de Salut, ho fan internament, el

secretari general, el director assistencial amb l’àrea

sociosanitària, s’han de valorar, s’han de revisar quines són les

necessitats que té la població, si són les mateixes o han canviat,

si hem d’apostar pel mateix model que vàrem deixar el 2011,

si hem de fer una ampliació, si... és clar, les infraestructures són

una part molt important i hem de pensar bé les coses i ho hem

de tenir clar.

Podem donar, de vegades, un primer pas que és dir, sí, hem

analitzat la situació, sabem que hem crescut, sabem que tenim

més necessitats de créixer en aquest àmbit; ho hem començat

a fer, per exemple, tenim més llits concertats a Cas Serres a

Eivissa, tenim deu llits més concertats a Felanitx; estudiam amb

diversos ajuntaments si hi ha possibilitat de fer aquest conveni

que hem fet amb Manacor, idò treballar conjuntament amb els

ajuntaments, els consells, per poder... tal vegada, no tendrem un

edifici nou en tres anys, però sí que necessitam més recursos i

els necessitam ja.

Per tant, tot això forma part d’una estratègia d’atenció, la

cronicitat que també es desenvolupa en aquests moments, es

defineixen les línies estratègiques, etc. Què pensam? Que Son

Dureta té un paper essencial i estratègic i, una vegada decidides

les necessitats dins l’àmbit sanitari, després falta veure també

com ho encaixam a la part social, per a nosaltres és molt

important si... nosaltres tenim unes infraestructures excelAlents,

però continuam sense tenir residències socials dins Palma per

exemple, que no se n’han fet durant molt de temps,

probablement seguirem tenint dificultat per enviar els pacients

que tenguin una edat determinada, que tinguin un nivell de

dependència... que se’ls podria oferir una residència, si no la

tenen aquesta persona es quedarà a l’hospital més temps del

necessari.

Per tant, després hem de treballar de manera conjunta totes

les administracions per poder dir definitivament el pla de Son

Dureta és aquest, no? Això no ho tenim, això no ho tenim, en

això hi estam fent feina, estam fent feina activament amb totes

les administracions, amb la direcció amb planificació per part

de la Conselleria de Salut, fins i tot amb la Conselleria

d’Hisenda per veure com tenir el finançament necessari per

poder resoldre aquesta situació.


EL SR. PRESIDENT:

Molt bé, moltes gràcies, Sra. Consellera. En torn de rèplica

intervé la Sra. Sugrañes per un temps de cinc minuts.


Moltes gràcies. Miri, Sra. Consellera, com ha dit vostè..., és

clar, vostè és nova, no ha viscut la vida d’aquest parlament, jo

fa anys que som en aquest parlament i vostè mateixa ho ha dit:

abans hi havia quatre persones que contestaven les preguntes,

això vol dir quina quantitat més important i molt més elevada

de preguntes que es feien i si no, té una persona en aquesta sala,

que és el president de la comissió, que li pot dir tot el número

de preguntes que va fer ell en el seu moment.

A veure, a mi m’han assignat la Comissió de Salut i com

comprendrà... mai no havia fet salut i és evident que per portar

un tema de la Comissió de Salut el que he de tenir és

informació, i això és el que he començat, primer, a preparar i

demanar tot el que és bàsic per començar a conèixer què és, en

quina situació ens trobàvem i cap on anem. Si no tens tota

aquesta informació és impossible fer la feina que m’han

encarregat, a mi en aquest cas com a diputada, i a la Comissió

d’Hisenda.

Quant a la transparència, li he de dir... bé, vostès parlen

molt de transparència, però un dels temes que també sortirà

d’un moment a l’altre, no avui, efectivament, és la facultat de

medecina. Sobre el tema de la facultat de medecina li demanem

una sèrie de documentació per veure la viabilitat de tot allò de

la facultat de medecina, encara és l’hora que ens la donin i a

sobre han hagut de demanar empara a la mesa i això es veurà

a un altre moment. Em fa l’efecte que tot això, perdoni, però no

és transparència.

Per acabar, bé, idò... crec que res més, en tot cas ja passaria

sí... bé, supòs que ara vostè m’ha de respondre, però jo li volia

proposar si les preguntes 2767, 2770 i 2771, 2772 i 2773 li

sembla bé que les agrupi.

EL SR. PRESIDENT:

Les pot tornar repetir, per favor.


La 67, 70, 71, 72 i 73.

EL SR. PRESIDENT:

Bé ara la contrarèplica de la Sra. Consellera respecte de la

pregunta 2766.


Gómez i Picard):

Sí, bé, crec que he contestat la pregunta, la primera

pregunta deia que no s’havien fet reunions específiques, ja li he

dit que en aquest moment se n’han fet. I... en fi, podem

continuar parlant o fent demagògia, si vol li contest a la facultat

de medecina, és a dir, no hem de mesclar les coses, però de la

facultat de medecina hem d’entendre que és un projecte de

govern, on tenim quatre administracions implicades, hi ha per

una part la Conselleria de Salut, però també hi ha, sobretot,

perquè és la seva responsabilitat, la Conselleria d’Educació, i

una altra entitat que és la Universitat, i el Servei de Salut

perquè les instalAlacions es varen preveure i són allà, llavors

són quatre parts implicades.

Cadascuna ha fet la seva part, nosaltres no hem decidit el

pla d’estudis, no sé com dir-li-ho, del que hem fet, del que hem

fet i del que tenim responsabilitat directa, no tenc cap

inconvenient a retre comptes, crec que les he retut de fet, crec

que he parlat, he sortit als mitjans, he explicat un poc el

projecte, no?

La nostra contribució a la facultat de medecina bàsicament

són les instalAlacions que ja estan fetes, acabar d’equipar-les i,

bé, participar en la posada en marxa que, essent de medecina,

per suposat que hem de comptar amb el colAlectiu de metges

que estan ilAlusionats, que estan amb ganes, que volen participar

i que, bé, tenim excelAlents professionals per ajudar a posar tot

això en marxa. I treballam conjuntament, colze a colze, amb la

Universitat, però és un projecte que es desenvolupa a la

Universitat i que és... o sigui ells en són els darrers

responsables, nosaltres cedim un espai, no?, és com si hi

hagués un tros de la Universitat allà, que hi és de fet..., hi ha

estat en altres moments amb els IUNICS, per exemple, amb què

compartim laboratoris, Institut de Recerca de la Universitat...

o que compartim uns espais. Aquest és el paper de la

Conselleria de Salut dins el projecte de govern de posada en

marxa de la facultat de medicina, tot i que és vera que se m’ha

vist, tal vegada, massa.

No tenc inconvenient que s’agrupin.



Parlamentari Popular, relativa a reunions en relació amb

l’aprofitament de les instalAlacions de l’antic Son Dureta.



Parlamentari Popular, relativa a informació als portaveus

dels partits polítics sobre les actuacions a l’antic Son

Dureta.



Parlamentari Popular, relativa a estudi sobre

l’aprofitament de les instalAlacions a l’antic Son Dureta.



Parlamentari Popular, relativa a estudi sobre

l’aprofitament de les instalAlacions a l’antic Son Dureta (2).



Parlamentari Popular, relativa a quantificació de

l’aprofitament de les instalAlacions a l’antic Son Dureta.







EL SR. PRESIDENT:

Molt bé, idò ara, per formular les preguntes RGE 2767,

2770, 2771, 2772 i 2773, supòs que totes van referides a

l’àmbit d’actuacions a Son Dureta, té la paraula la Sra.

Sugrañes per un temps de deu minuts.


Moltes gràcies. Les respostes que m’han donat a aquestes

preguntes han estat també d’allò més breu i per això he de

tornar al cas.

L’anterior legislatura eren constants, repetides, les

preguntes, les interpelAlacions, les proposicions no de llei..., en

fi, qualsevol dels recursos d’activitat parlamentària que

inquiriren sobre què es faria amb les instalAlacions de Son

Dureta, insistència, persistència, quasi obsessió sobre un

assumpte que ara no avança, una solució que no arriba.

Reclamaven una i altra vegada que es condicionés per poder

servir per a persones amb discapacitat, per a persones majors

amb dependència, i especialment per tractar persones amb

diagnòstic de salut mental.

En aquell moment el president d’aquesta comissió llegia la

cartilla al conseller responsable de Sanitat incisivament i li

reclamava un projecte per a la reconversió del centre per a usos

sociosanitaris. És més, aquesta idea figurava també en el seu

programa, figura també en el seu programa electoral i en els

acords programàtics del pacte de govern. Però prest farà un any

des del canvi de govern, i l’únic moviment és el deteriorament

que causa aquesta instalAlació històrica. També tenim prou

exemples a Menorca de com acaben aquestes degradacions.

S’havia d’actuar, però la seva voluntat ja no sembla ser la

mateixa que la passada legislatura; és pot rigorós i no han fet

res, i pensar que en aquell moment era tan important.

Pensem que la iniciativa val la pena, pensem que qualcú se

l’hauria de fer seva i impulsar el rescat d’aquest edifici abans

que mori de runes. La situació econòmica ara és millor de la

que nosaltres teníem quan governàvem, i ara és hora de veure

quines d’aquelles reivindicacions..., de veure aquelles

reivindicacions tan actives on queden, i voldria saber en quina

situació es troba tot el procés de Son Dureta.

EL SR. PRESIDENT:

Si em permet, Sra. Consellera, abans de donar-li la paraula,

hi ha hagut diverses referències a la meva persona. No em facin

utilitzar l’article 76.1, per alAlusions, perquè es diuen

inexactituds, i jo com a diputat també tenc els meus drets.


Perdó, Sr. President... Molt bé.


Gómez i Picard):

A veure, nosaltres crec que som -i ho torn repetir-

responsables i transparents amb els projectes. El projecte,

efectivament, el projecte de reforma de l’antic Son Dureta

forma part dels acords pel canvi, està en els acords pel canvi,

no especifica el grau de concreció ni especifica quan s’ha de

posar en marxa. És a dir, tenim una situació en aquest

moment...

Jo, miri, quan m’ho demana de diferents projectes, jo crec

que hi ha una situació prou crítica a la sanitat balear, el juliol de

2015 vàrem trobar una situació prou crítica com per haver de

prioritzar els projectes, i els hem prioritzat, o sigui, jo pens que

els hem prioritzat. Abans de fer noves accions, que no dic que

no s’hagin de fer, hem hagut de restituir la sanitat universal,

perquè encara hi havia persones no ateses; hem treballat en els

copagaments i hi continuam treballant; hem hagut de posar uns

sistemes de llistes d’espera..., o sigui, d’actuació enfront de la

llista d’espera perquè no podíem continuar així, els ciutadans

no s’ho mereixien; hem ampliat els horaris dels centres de

salut; estam augmentant l’accessibilitat de les persones, per

exemple en els desplaçaments de Menorca, d’Eivissa, de les

altres illes, perquè venguin aquí i no hagin de pagar un

copagament a Can Granada; hem dissenyat una residència a

Son Espases, pendent de permís de l’ajuntament. És a dir, crec

que estam demostrant...

Perquè miri, dels acords pel canvi, en tenim 19 que afecten

Salut, i l’altre dia ho vàrem revisar i en deu mesos, en menys de

deu mesos, en nou mesos més de la meitat estan complerts. Per

tant crec que anam bé, crec que ens podem permetre en qualque

tema ser un poc..., demorar un poc més, perquè..., no és que

vulguem demorar, és que no tenim ni més mans, ni més

possibilitats. I sabem també les dificultats en aquests moments

pressupostàries per tirar endavant Son Dureta, o sigui, ho

tenim, però, clar, el primer estudi estam parlant d’uns 120

milions d’euros. Això va ser una de les primeres coses que ens

vàrem trobar. Llavors, després d’aquesta primera valoració

d’un edifici de 80.000 metres i escaig, amb més de 50.000 que

pensam que s’han de construir, la següent pregunta és: d’acord,

ho varem, però ara hem de veure com i hem de veure quan,

sobretot.

Llavors jo crec que és molt important per als ciutadans tenir

la tranquilAlitat que allò que els afecta directament ho estam

solucionant i estam donant les passes oportunes, i llavors el que

són reformes d’edificis, que estic totalment d’acord que s’ha de

fer i que com més aviat es comenci millor, idò també, perquè

efectivament tenir quatre anys un edifici sense..., que es va fer

un projecte el 2014, també -nosaltres en vàrem fer un el 2010-,

el 2014 l’anterior equip de la conselleria va fer també un

projecte que va fer TRAGSA que no es va arribar a aplicar,

tampoc. Per tant és cert que no és una..., tots sabem que no és

una situació fàcil, que puguem dir...; si m’ho van demanant jo

els aniré contestant en quin punt estam en cada moment, i

evidentment en el moment que es prengui la decisió de posar en

marxa el pla director o que s’ofereixi i tot això, idò se sabrà,

perquè nosaltres som els primers interessats a complir i donar

tranquilAlitat a la població.

Son Dureta, ja li ho he dit abans, tenim estudiat com fer-ho,

tenim estudiat quins edificis pensam que s’han de tomar perquè

no estan en bones condicions, quina superfície quedaria i com

distribuir aquesta superfície. Hem de pensar que aquests

edificis -i l’altre dia vaig parlar amb el director general de la

Tresoreria i la Seguretat Social de l’Estat, o sigui, d’aquí, però


ja sabem que és de l’Estat- i, clar, m’ho va recordar, va dir que

l’ús ha de ser sanitari. Per tant nosaltres, dins l’àmbit sanitari,

tenim una necessitat de llits de convalescència, de rehabilitació,

de cures palAliatives, que res no tenen a veure amb les

residències, i de..., és a dir, tenim diferents alternatives per a

Son Dureta, però clar, també hi ha tantes necessitats socials que

ara hem d’encaixar això, i també hem de convèncer entre tots.

O sigui que, en relació amb Son Dureta, crec que és també

molt important tenir molt clar aquesta modernització i

ampliació dels serveis públics, i és molt important que ens

posem tots d’acord, i és molt important un pacte, perquè no

poden quedar obres a mitges ni promeses fetes, o estudis fets

que després hagin de quedar damunt la taula. Hauríem de fer

tots els esforços possibles, i dic tots, per poder-los mantenir,

continuar i tirar endavant governi qui governi, i això és el que

realment és imprescindible, que hi hagi un bon consens en el

que volem fer amb Son Dureta. Però, ja li ho dic, es tracta

d’una hipoteca considerable per a la comunitat autònoma. Per

tant és molt important que quan es faci es faci molt bé, que

s’estudiï molt bé, que es consensuï amb tothom que s’ha de

consensuar, que se cerquin fons de finançament, que s’estan

cercant arreu del món, ja no només de l’Estat, que ens hem

proposat, en fi, en la mesura de les possibilitats anar avançant

en aquest projecte. Que és una prioritat, sí; que pensam que és

necessari, sens dubte, sens dubte, les xifres ens diuen que és

necessari.

Després, què feim, mentrestant? Clar, per exemple a Verge

de la Salut vàrem obrir 25 llits; a Felanitx en tenim deu de

concertades; policlínica -després m’ho demanaran- continua

tenint... 50 pacients crònics, etc. És a dir, tenim un

desplegament de mitjans. A Eivissa ahir mateix es va produir

la primera reunió de coordinació sociosanitària per a l’antic

Can Misses, on s’ha donat participació als consells, a

l’ajuntament i a tota... Bé, als ajuntaments no, perdó, perquè

eren massa, als consells, per decidir entre tots, per posar

damunt la taula entre tots el que es pot decidir. Clar, no podem

comparar Can Misses, ni la reforma de Can Misses amb Son

Dureta, que són 80.000 metres i una reforma molt més

complexa, molt més costosa i amb això estam i aquest és el

nostre compromís.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Consellera. En torn de rèplica la Sra.

Sugrañes, per un temps de cinc minuts.


Gràcies, Sra. Consellera. És molt diferent gestionar,

gestionar que ser a l’oposició, jo gestiono a l’Ajuntament

d’Alaior i, efectivament, és molt diferent. Però això ha servit

per constatar el que es deia i el que ara es fa.

Miri, de la legislatura del 2007 al 2011, hi havia un diputat

que anunciava i proclamava que ja tenia un pla d’usos preparat,

que és que vostè ha parlat d’aquest pla d’usos, i l’únic que es

va trobar va ser un esquema que havia enviat el seu anterior

gerent de GESMA, on el cronograma l’únic que deia era

“licitació i redacció del projecte d’obres a partir del mes de

juny”, o sigui després de les eleccions. O sigui, una cortina de

fum, després va passar el que va passar i tot va quedar allà.

Bé, també es parlava de què ja s’havien fet moltíssimes

reunions amb tots els sectors socials implicats, com potenciar

els usuaris dels centres reconvertits per a usos sociosanitaris.

També es parlava de què semblava que tot estava fet. Clar,

davant aquest anunci, davant el que es deia, semblava que

hagués estat arribar i començar a fer feina. I pel que s’ha vist,

tot això no era així. Jo li he de reconèixer que efectivament, es

fa molta feina en el tema de sanitat i que també he de

reconèixer que, gràcies a la situació econòmica, s’ha millorat

una mica més del que teníem els darrers quatre anys. Però

simplement ha estat per això, per constatar el que es deia amb

el que tenim ara.

Res més.

EL SR. PRESIDENT:

Té la paraula la Sra. Consellera.


Gómez i Picard):

Gràcies, Sr. President. Feina n’hem feta molta, li ho puc

assegurar. Aquest Govern ha decidit invertir en salut, és cert,

que tenim més pressupost perquè aquest Govern ha decidit

invertir en salut. Jo tenc molt de respecte sempre tant per les

persones que gestionen, com per les que han governat

anteriorment, a no ser que realment siguin impresentables, i

això queda un poc estrany dir-ho, però de vegades... et pots

trobar qualcú, però la majoria de persones, la majoria, jo pens,

encara ho pens, que quan hi han estat han fet el que han sabut

i el que han pogut amb el que tenien. O sigui que per això no

m’agrada gens ni comparar, ni criticar persones concretes. De

vegades hem de parlar de fets, però... perquè criticar tots tenim

de sobra arguments, perquè ens equivocam, perquè hem de

prendre decisions, perquè de vegades les prenem més tard,

perquè ens podríem haver avançat, perquè podríem haver

invertit més. Però crec que ens hem de cenyir un poc al tema.

Miri, en el projecte de..., abans que es traslladés Son

Dureta, ja s’estava treballava en el Pla d’usos. Jo en aquells

moments duia la coordinació sociosanitària en el Servei de

Salut i vaig participar activament en el Pla d’usos de Son

Dureta, i tenc una còpia en paper d’aquell moment, de l’any

2010, que es va fer un encàrrec i una consultora va fer aquest

projecte. Jo tenc còpies, n’hi duré una si vol, no tenc cap

inconvenient. És a dir, hi havia molt més que un cronograma

que comencàs a un moment. Hi havia una definició de cada un

dels espais, un cost de reforma, un cost de tot. Però és cert que

és les necessitats canvien, ens ha passat a Eivissa que fa menys

temps. És a dir, que les necessitats canvien és evident i que el

grau d’envelliment, els nous tractaments i els nous fàrmacs, tot

això ho fa canviar.

Ara per exemple, s’ha posat la radioteràpia a Eivissa, però

es desplacen ja prou menys pacients aquí amb les seves

famílies des d’Eivissa. Per tant, s’ha de fer una macro

residència? Doncs, tal vegada estava previst aquesta residència,

però les necessitats assistencials canvien, podem tenir una


previsió que volem ambulatoritzar més, o sigui fer més

processos ambulatoris sense ingrés. Podem saber que les

malalties cròniques..., aquí dins segur que hi ha qualcú amb una

malaltia crònica i si no la tendrem, perquè és clar, el 30 o el

40% de la població d’aquí poc temps, o sigui en pocs anys

tendrem una malaltia crònica, això és així.

Per tant, això ja ho sabem, hem de començar a idear els

espais, és cert, per atendre aquestes necessitats. Ara, el que

passarà l’any que ve o si sortirà un fàrmac nou que curi no sé

quina malaltia, idò ens pot determinar prou, i per això es canvia

tant, per això..., no es que es canviï, sinó que s’han d’ajustar les

decisions. Què és important? Avaluar, planificar en funció de

l’avaluació i fer camí i fer feina per millorar la salut de la

població, que és el que ens hauria d’interessar a tots.

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Consellera.


calendari vacuna 1, intervé la Sra. Sugrañes per un temps de

deu minuts.



Parlamentari Popular, relativa a calendari vacunal (1).


Diputada Sra. M isericòrdia Sugrañes i Barenys, del Grup

Parlamentari Popular, relativa a calendari vacunal (2).



Parlamentari Popular, relativa a vacuna pneumocòccica.



Parlamentari Popular, relativa a vacuna del VPH (1).



Parlamentari Popular, relativa a cost de la vacuna del VPH

(1).







(2).







(3).







(4).







(5).



Parlamentari Popular, relativa a pressupost per a vacunes

(1).




(2).




(3).




(4).




(5).




(6).




(7).




(8).
























Gràcies, Sr. President. Si li sembla bé a la consellera,

retiraria de la 2867 fins a la 2889.

EL SR. PRESIDENT:

67?


2889. 2889 inclosa sí.

I allò que li volia comentar és que en cap moment he fet

crítica, no he criticat ningú, solament he constatat el que

constava en el Diari de Sessions, el que es deia amb el que es

fa ara. Res més.

I després també li comento, la 2890...

EL SR. PRESIDENT:

Perdoni Sra. Diputada, a veure, vostè ara mateix acaba

d’anulAlar de la pregunta 2867 a la 2889.


89 sí.

EL SR. PRESIDENT:

Molt bé. Ha retirat les preguntes, no hi ha resposta.


vacuna pneumocòccica té la paraula per un temps de 10 minuts

la Sra. Sugrañes.


Un moment. I després, si em permet la consellera, es retiren

fins a la 2930 inclosa, perquè és l’enumeració de tots i cada un

dels càrrecs dels serveis que les diferents àrees. Del que sí que

farem un seguiment, però no té més transcendència ara en

aquest moment i sí que és cert que el nomenament d’aquest...

EL SR. PRESIDENT:

A veure Sra. Diputada...


Fins a la 2903...

EL SR. PRESIDENT:

Ah 3, és que ha dit 30.

O sigui, ara està formulant que des de...


2004 i 2005...

EL SR. PRESIDENT:

La 4 i la 5? O sigui, les úniques que vostè ara manifesta que

vol deixar vives són la 2904 i 2905?


Sí, però volia donar-li l’explicació de per què les retirava.

EL SR. PRESIDENT:

Bé, parli, parli.



Parlamentari Popular, relativa a vacuna pneumocòccica.



Parlamentari Popular, relativa a cost real de la vacuna

pneumocòccica.



Parlamentari Popular, relativa a prioritats de la

Conselleria de Salut.



Parlamentari Popular, relativa a caps de servei de

l’Hospital de Son Espases.




l’Hospital de Son Llàtzer.




l’Hospital de Manacor.




l’Hospital d’Inca.




l’Hospital Mateu Orfila.




l’Hospital de Can Misses.




l’Hospital de Formentera.














Parlamentari Popular, relativa a caps de servei del 061.



Parlamentari Popular, relativa a coordinadors dels centres

de salut d’atenció primària de Mallorca.




de salut d’atenció primària de Menorca.




de salut d’atenció primària d’Eivissa.


A veure, aquestes que retiro ara, les darreres, de la 2893

fins a la 2903, és perquè és l’enumeració de tots i cada un dels

noms dels caps de servei de les diferents àrees. Això està

correcta, la contestació està tot bé. L’únic que com que s’havia

presentat després, va quedar aquí.

Sí que és cert que el nomenament d’aquests coordinadors

poden sorgir... que al seu entorn hi hagi canvis, però això és un

seguiment que ja es farà en el seu moment i que no correspon

ara.

I per tant, les que quedarien vives serien únicament la 2904

i la 2905 les quals agruparia.



Parlamentari Popular, relativa a cost de l’assistència

publicoprivada.



Parlamentari Popular, relativa a pròrroga del contracte

amb la Policlínica Miramar.

EL SR. PRESIDENT:

Bé, idò per formular les preguntes RGE núm. 2904/16 i

2905/16, relatives, una al cost d’assistència publicoprivada, i

l’altra, a la pròrroga dels contracte amb la Policlínica Miramar,

intervé la Sra. Sugrañes, per un temps de deu minuts.


Gràcies, president. En la mateixa línia que a l’anterior, dins

la nostra feina parlamentària, intentaré fer el seguiment de les

disposicions que pren aquest govern, fer d’oposició no és una

tasca fàcil, però és necessari i dóna garanties als ciutadans, és

una part del joc democràtic i és un deure que tenim els que hem

anat a parar, els que hem anat a parar, fins i tot guanyant les

eleccions, a aquesta banda de la Cambra.

Feia aquest breu preàmbul per destacar i demanar al

president que prengui la..., bé no sé... una vegada més, la

manera com els membres del Govern, ho diré així, es molesten

a contestar-nos, ho sento, però hi he d’insistir una altra vegada,

una manera carregada d’una mica de menyspreu que denota que

fan feina seguint la llei del mínim esforç.

Jo, per si de cas, tornaré formular la pregunta, a veure si

s’entén o no: com justifica la consellera la pròrroga del

contracte amb la Policlínica Miramar? I la resposta que vaig

rebre diu: “Està previst en el contracte adjudicat el desembre

del 2015".

A més que això no suposa cap justificació, a més de tan

lacònica resposta..., almenys dins aquesta exagerada concessió

el que sí ens hagués agradat és l’exactitud en la resposta,

perquè no és això, el contracte amb la Policlínica es va

adjudicar el 2013 i no el 2015, que és el que em posava la

contestació. I si es refereixen al darrer contracte, el contracte de

pròrroga que hagin pogut firmar el desembre del 2015, -és que

m’ho he d’anar imaginant-, jo li diré que bé, que és una mica de

poca cortesia el fet que perquè el document... em remeten a un

document que custodien vostès quan jo li faig la pregunta i no

em saben respondre degudament.

Tenir la possibilitat... la pregunta era tenir la possibilitat

d’acollir-se a una pròrroga, no vol dir necessàriament que

s’hagi de fer una prorroga, per això jo demanava una mínima

explicació perquè... no de la possibilitat legal, que amb això ja

hi comptes, només faltaria que estiguéssim infringint la llei,

sinó de les raons que han conduït a prendre aquesta decisió.

Perquè, a veure, ja coneixem que els seus companys de partit

eren refractaris a la concertació, almenys a l’anterior

legislatura, dels serveis en clíniques privades. Amb prou

disgust va haver d’acceptar en aquell moment que aquesta

entitat resultés guanyadora del concurs per a l’adjudicació de

serveis, segons surt a les actes del Diari de Sessions, i és clar,

no entenem ara aquest canvi tan dràstic de parer quan una cosa

és... la pròrroga és voluntària i no és obligatòria i, per tant, si

abans era tan dolent que hagués guanyat el concurs aquesta

Policlínica, que jo consider que... vaja, que era just, perquè va

ser la millor oferta, ara, de cop i volta, allò que era un drama a

l’anterior legislatura s’ha acabat i els serveis qüestionats fa cinc

anys ara han merescut el seu vistiplau.

La meva pregunta només anava encaminada a saber per què

es prorroga. Jo li poso quatre respostes: a) no van preveure a

temps la convocatòria d’un altre concurs; b) estan encantants

amb el que fa uns anys els escandalitzava; c) les polítiques que

feia l’anterior govern, també a sanitat, no eren del tot

deplorables com han volgut fer veure vostès als ciutadans, i la

quarta, una suma de les tres que li acabo de dir. I fins i tot

també hem apreciat que no tan sols això, sinó que també han

ampliat la cartera de serveis amb la Creu Roja i amb altres

clíniques.

Jo esper que...

(Remor de veus)








...que també han ampliat la cartera de serveis amb la Creu

Roja i altres clíniques i aprofitaria per saber a veure amb quines

altres clíniques l’han ampliada i bé, poca cosa més.

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Diputada. Li contesta la consellera de Salut,

Sra. Patricia Gómez.


Gómez i Picard):

Gràcies, Sr. President. Miri, diputada, jo és que crec que al

final m’aniria molt bé, no, no només amb vostè, vull dir en

moltes situacions que..., jo els convid a passar una setmaneta

amb nosaltres, o una setmana a la Conselleria de Salut i una

altra setmana al Servei de Salut, ho aprendrien molt més ràpid,

però sobretot un se n’adona de la velocitat que anam i un és

conscient d’on està la resposta d’allò que demana, sap?

És clar, tenim vint dies per donar unes respostes

superprecises, de les quals -ja li dic- no disposam, i no

disposam, entre altres coses, -i faig el que no m’agrada, però

que no em queda més remei- perquè els sistemes d’informació

s’han mort aquesta legislatura, no existeixen.

Li assegur, si nosaltres el 2011 vàrem deixar uns sistemes

d’informació que jo record perfectament com estàvem, si ara

tinguéssim aquests sistemes d’informació podríem ser un poc

més àgils, ara n’estam recuperant una part i jo ho vaig dir ja...

ho han utilitzat i em sembla perfecte, és a dir... jo cada dia puc

saber les urgències que hi ha, les intervencions quirúrgiques

pendents, les que s’han fet avui, aquesta informació la tenim,

això ja s’està recuperant, això costa una burrada, tot i que

sembla que és... perquè crear un sistema d’informació, integrar

tota aquesta informació de tants d’hospitals, de tants de centres

és molt complicat, llavors bé, anam avançant i donam

informació en la mesura que podem. Però és que aquestes

informacions tan exhaustives és a palote, vull dir, és tenir gent

que hauria... moltes vegades jo entenc que es controli el

Govern, però si es pogués simplificar hauríem d’estar... perquè

nom i llinatges de tots els caps de serveis (...) està bé, però en

fi, no es mereix la utilitat, però és igual, no la puc discutir

també ho sé, eh?

És a dir, si es pot demanar d’una manera un poc més

àmplia, sense saturar tant, però segur que donarem més

informació, de fet ho feim, o sigui... és a dir, quan tenim més

temps la sensació que tenim, perquè jo veig totes les respostes,

idò la sensació que tenc és de dir, bé, hem pogut, això ho hem

pogut cercar i ho hem pogut cercar bé. I vostè mateixa m’ho ha

dit, i aprofit per dir-ho, ja sé que no té a veure i el Sr. President

tal vegada em renyi, però hi ha una errada en el calendari de

vacunació que hem passat, on posa “sis mesos, vacuna

antipneumocòccica” no és així, és als 2, als 4 i als 12 mesos,

només volia dir això per si un ho utilitza.

Nosaltres, crec que... ja dic, hem estat... hem introduït

millores ja i podem disposar d’un poc d’informació, però és

clar, els contractes són públics i... a veure, es va fer un

contracte amb Policlinica Miramar, amb tots els governs, Sra.

Sugrañes, perquè quan era conseller el Sr. Vicenç Thomàs

teníem contractes amb privades, i la nostra manera de pensar...

i no hem dimonitzat mai la privada, és que sense la privada no

podríem viure, bé, idò... el 25% de persones, de ciutadans

d’aquesta comunitat autònoma acudeix a la privada, i tanta sort,

he de dir!, perquè és que, si no, nosaltres no els podríem

atendre, entre altres coses. O sigui que tots els meus respectes

pels centres privats que fan la feina el millor que poden i en

coordinació amb la mesura possible.

Dit això, també diré que des del primer moment el que diem

és: tot el que nosaltres puguem assumir al sistema sanitari

públic amb mesures d’eficiència i amb els nostres

professionals, que són excelAlents, ho volem fer. I aquesta és un

poc la idea, això no vol dir que no es pugui fer res a la privada,

és que no queda més remei; o sigui nosaltres no tenim cambra

hiperbàrica, per tant si hi ha un submarinista que té un

problema de compressió o de descompressió en aquest cas, idò

s’ha de poder atendre aquesta persona, és una situació vital i

nosaltres no tenim cambra hiperbàrica, perquè no surt per a res

rendible, és caríssima, per tant, què es fa? Idò es concerta, igual

que altres especialitats que no tenim aquí, idò, s’han d’enviar

a fora, com un trasplantament de fetge o altres coses, no?,

poques coses, però cremats, molt cremats, idò se’n van a la

pública, a un hospital públic de qualsevol lloc d’Espanya.

A poc a poc s’ha anat treballant, per exemple en el tema de

paraplègics, que ara m’ha vengut, o sigui, abans s’enviava

pràcticament tot a Barcelona o a Toledo, al centre de

paraplègics; ara Sant Joan de Déu, aquí a Palma, s’està

especialitzant en tots aquests processos, i sobretot permet les

persones estar aquí. Clar que si ells són capaços de fer-ho

millor que nosaltres, que ho són en aquest cas, i de resoldre el

procés de manera integral, ho continuarem concertant amb Sant

Joan de Déu. I sempre hem dit el mateix: farem a la pública tot

el que es pugui fer, intentarem concertar el mínim, però per ser

eficients i per ser rendibles, també, i tenir els controls

exhaustius de qualitat, i també he de dir que això s’ha de tenir

amb tots els serveis que concertam amb la privada.

Amb la Policlínica Miramar el contracte és de 2013, i sí,

s’ha fet una pròrroga, perquè ens hem trobat... és que jo crec

que són més de 50 pacients... són 50?

(Se sent una veu de fons inintelAligible)

Perdó, 84 pacients, és que sabia que eren més, 84 pacients

grans crònics que duen molt de temps allà, i què feim amb

ells?, s’acaba el contracte, però on tenim els 80, o els 90, o

bastants més, llits sociosanitaris per tractar i per poder assumir

aquests pacients? No els tenim. Per tant què és el més simple?,

és que és un centre..., o sigui, és a dir, també ja l’anterior

legislatura no es va potenciar suficientment la Creu Roja i la

Creu Roja va estar a punt de desaparèixer, que també és un

drama aquí a les Illes, perquè no s’estava concertant activitat

amb Creu Roja. Es va treure el tema (...), es va fer un concurs

pensat, adaptat i dissenyat perquè el guanyés Creu Roja, i què

va passar?, ah, idò això que passa quan no es fan les coses bé,

que va guanyar una clínica privada, que pensam que en aquell

moment no estava adaptada prou bé per poder atendre, però va

guanyar el concurs i va haver d’atendre aquests pacients.


Nosaltres hi estam a sobre, no hi anam cada dia però... hi anam

molt, per supervisar, per saber com es fan els processos, per

revisar criteris de qualitat, però, clar, ens hem trobar amb

moltíssimes persones que no teníem un lloc públic on posar-les.

Així i tot hem obert els 25 llits de Verge de la Salut només per

a ús d’aquest tipus de pacients, sociosanitaris, i aquests pacients

són pacients de llarga estada, a més, que estan més pendents

d’una residència.

Hem creat la comissió sociosanitària, tant tècnica com

directiva, tant sociosanitària com de salut mental, per fer feina

en serveis socials, que tampoc no existia abans. És a dir, també

és una de les coses que vàrem deixar el 2011 en total

funcionament, una comissió directiva -i ho sé perquè hi assistia-

de l’àmbit sociosanitari amb Serveis Socials, i una tècnica on

s’avaluaven els casos i s’intentava cercar el recurs més adient.

Clar, per exemple ens podíem trobar un senyor que record que

vivia en una furgoneta desnodrit, i Serveis Socials ens deia

“mirau, és que nosaltres no sabem gaire bé què fer”; “no vos

preocupeu, l’ingressarem a un hospital, millorarem la seva

nutrició i després, quan es pugui traslladar a una residència o

on es consideri a nivell social més adient, es traslladarà”, o

sigui, fer feina de manera coordinada, utilitzar tots els recursos

públics que hi ha, perquè és que en tenim molts, a vegades

duplicam; a qualque procés no arribam ni uns ni els altres. Tot

això requereix anàlisi, requereix avaluació, requereix

planificació, i això és el que estam fent des del principi.

Clar, la justificació és que és difícil de dir. Quina

justificació?, idò tenim aquesta necessitat de mantenir, perquè

no tenim els mitjans dins el sistema públic, per en aquests

moments atendre aquestes persones, la justificació és aquesta.

És curta, clar, perquè a vegades no... aquesta explicació la

hi don jo, que la hi puc donar en el Parlament o en qualsevol

altre moment o lloc, o aquí, no tenc cap inconvenient a ampliar

informació, però és que a vegades costa molt donar dades

diferents.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Consellera. En torn de rèplica intervé la Sra.

Sugrañes per un temps de cinc minuts.


Gràcies, Sr. President. Miri, Sra. Consellera, aprofitaré les

seves explicacions per contestar els membres..., als membres de

la meva oposició a l’ajuntament, quan em demanen les

preguntes i tal, els diré el que m’està dient vostè.

Jo li agraeixo sincerament els aclariments que ha fet de no

estar en contra de la privada, perquè és que sempre ha estat el

mateix, és a dir, m’agrada sentir de la seva boca aquestes

paraules perquè compartim això, sempre ho hem compartit

també des del nostre grup, perquè és necessari per completar el

servei.

Si hi ha un concurs no és que el concurs es faci malament,

és que el concurs, si es fa un concurs i el concurs és obert es

presenta tothom, i bé, jo suposo que això també fins i tot ens ho

podria explicar millor l’actual secretari general de l’Ib-salut,

que era en aquell moment el financer de la clínica Juaneda.

A mi el que m’agradaria és que ara en aquest moments em

fixés per saber exactament..., en una de les contestacions, quan

li demanava quines quantitats es destinaven, em va dir que

depenia de la necessitat específica de cada pacient, i jo el que

li demanaria és que igualment que depèn de la necessitat de

cada pacient digui una quantitat, una partida perquè puguem

conèixer quina és la quantitat que s’està destinant a la privada

i quin número de partida és. Simplement això.

Res més. Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Té la paraula en torn de contrarèplica la Sra. Consellera.


Gómez i Picard):

Gràcies, Sr. President. Jo el que sí li vull dir és que no s’ha

ampliat de cap de les maneres, o sigui, s’ha anat reduint, s’ha

anat reduint sobretot en favor de Creu Roja..., de Creu Roja, o

sigui, allò de Policlínica a favor de Creu Roja. I Sant Joan de

Déu és un hospital que és de titularitat privada però sense ànim

de lucre, i que nosaltres volem mantenir i volem que continuï

amb el servei que estava donant; o sigui, tampoc no s’ha

ampliat Sant Joan de Déu. Es fan bàsicament els processos de

trauma, de rehabilitació, de cirurgia de traumatologia, i aquest

que li he dit més específic de neurologia de discapacitats.

Això era un tema que li volia dir de..., bé, li he dit de Creu

Roja i de Sant Joan de Déu. Clar que és en funció de les

necessitats. A veure, és que..., ja li dic, a vegades tenc la

sensació que no m’explic prou bé. A veure, les decisions en

salut no les prenem nosaltres, és a dir, tenim un pressupost que

sembla molt gran, que són 1.362 milions, però aquest

pressupost està bàsicament gestionat pels professionals, pels

professionals, per la innovació, o sigui, el que hem d’afegir,

com en l’hepatitis C els fàrmacs, però després cada decisió de

cada professional fa que la despesa sigui en un sentit o en un

altre. Això condiciona molt; és l’única conselleria, és l’única.

És a dir, allò altre és molt més fàcil; igual que jo puc dir que el

061 és molt més fàcil, perquè hi ha uns professionals, uns

vehicles, un personal que coordina, un personal que surt al

carrer, però no hi ha recepta, no hi ha indicacions de proves, no

hi ha indicacions de medicaments. La resta depèn bàsicament

dels professionals, que clar, nosaltres hem de gestionar, hem

d’avaluar i hi hem d’estar al damunt perquè la cosa no..., bé, es

vagi ajustant al pressupost que tenim.

Però amb això què vull dir?, que dins el món sanitari és

molt difícil dir un procés, perquè (...), i això ho sap molt bé el

Sr. Diputat Serra, que la pot ajudar a entendre que un procés

depèn molt; o sigui, una estada no és el mateix una persona

gran que s’estigui recuperant d’una pneumònia que una persona

gran que es recupera d’una pneumònia però que a més es

diabètica, que té una úlcera i una demència; no té res a veure,

perquè el diabètic necessita unes cures cares, o l’úlcera

necessita unes cures cares i la diabetis també. Per tant cada

procés costa diferent. És cert que nosaltres tenim un preu


habitualment amb el que concertam fix, un màxim, un preu

màxim, i en això un poc ens movem, en funció també de les

persones. O sigui que fins i tot aquest grau d’incertesa el tenim

dins l’àmbit de salut. És a dir, per això de vegades quan em

diuen: i de quina partida específica ho treuran o de quina

partida específica surt això? És a dir, hi ha una partida, que

nosaltres hem calculat que és suficient per a unes despeses,

s’imaginin, nosaltres tenim un capítol 1, de personal, amb un

nivell de substitucions, però si hi ha una epidèmia de grip i els

primers que no s’han vacunat i cauen són els professionals

sanitaris, doncs tendrem problemes. Vull dir, en aquest capítol

1 haurem de gastar més, perquè haurem de substituir més.

Situacions així dins Salut són contínues. Per tant, estam

contínuament ajustant, ajustant.

Però clar... i a més, tenim moltíssima cura, i amb el secretari

general que tenim, encara més, de tenir un control... és que

cridam a l’ordre, per dir-ho de qualque manera, els hospitals

que es poden passar un poc a un moment determinat, cada

setmana reten comptes, a veure què ha passat, a veure com

anam, a veure per què gastam més d’aquest medicament, què

passa a oncologia, per què aquest tractament nou ara es recepta

més, etc. Vull dir que ser just en això és prou complicat.

La partida de Policlínica m’ha dit. La partida de Policlínica,

la previsió en funció..., perquè després això, nosaltres és, ara

enviam menys pacients, o sigui ara a Policlínica el que hi ha és

la possibilitat de fer més coses, però el que nosaltres fem és

atendre pacients crònics, aquests pacients que són crònics, que

fins i tot dubt que siguin nostres, és a dir, són persones de llarga

estada que haurien d’estar a una residència. I la partida de

previsió..., però clar, per tenir aquesta informació no es pensi,

de vegades fan falta una sèrie de setmanes; d’enguany és d’uns

4,5 milions de Policlínica. Aquesta és la previsió, en funció de

com vagi la cosa, si hi ha més o menys pacients, més o menys

complicats, gastarem això o un poc menys, en funció del que hi

hagi.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Consellera.

Així doncs, una vegada acabat el debat, volem agrair la

presència de la consellera i els seus acompanyants.

I aixecam la sessió.

DIARI DE SESSIONS

DEL

PARLAMENT

DE LES

ILLES BALEARS

Redacció i Administració

PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

C/ Palau Reial, 8

07001 PALMA Imp. Parlament de les Illes Balears. Palma

DIARI DE SESSIONS DE LA COMISSIÓ DE SALUT …web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/9/c... ·...

Documents

Transcript of DIARI DE SESSIONS DE LA COMISSIÓ DE SALUT …web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/9/c... ·...