DIARI DE SESSIONS DEL PLE - Parlament de les Illes...

DIARI DE SESSIONS DEL

PLEDEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

DL. PM. 770-1987 Fq.Con.núm. 33/27 X legislatura Any 2019 Núm. 18/fascicle 3

Presidènciadel Sr. Vicenç Thomas i Mulet

Sessió celebrada dia 18 de desembre de 2019, a les 9.00 hores

Lloc de celebració: Seu del Parlament

SUMARI

Punt únic. Debat i votació del dictamen de la Comissió d’Hisenda i Pressuposts del Projecte de llei RGE núm. 7788/19,de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2020.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . fascicle 1

1080 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 18 / fascicle 3 / 18 de desembre de 2019

EL SR. PRESIDENT:

Bon dia, senyors diputats i senyores diputades, reprenemel plenari, començam amb el debat núm. 6, de totalitat iglobalitat. Agrupació de la Secció 15, Conselleria de MediAmbient i Territori, amb les seccions i entitats afins.

A. Esmenes a la totalitat. Grup Parlamentari Popular,Secció 15, Conselleria de Medi Ambient i Territori, RGEnúm. 9819. E03, Agència Balear de l’Aigua i de la QualitatAmbiental, RGE núm. 9820. E04, Institut Balear de la Natura,RGE núm. 9821. E19, Servei d’Informació Territorial de lesIlles Balears, RGE núm. 9822. C09, Consorci Recuperació dela Fauna de les Illes Balears, RGE núm. 9823.

Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares. Secció 15,Conselleria de Medi Ambient i Territori, RGE núm. 9409.E03, Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat Ambiental,RGE núm. 9421. E04, Institut Balear de la Natura, RGE núm.9422. E19, Servei d’Informació Territorial de les IllesBalears, RGE núm. 9431. C09, Consorci Recuperació de laFauna de les Illes Balears, RGE núm. 9453.

Esmenes parcials. Grup Parlamentari Popular. Secció 15,Conselleria de Medi Ambient i Territori. Al programa 562B,sanejament i depuració d’aigües, RGE núm. 10017. Alprograma 571A, gestió de residus, RGE núm. 9983. Alprograma 571E, planificació forestal, RGE núm. 10025. Alprograma 572B, qualitat ambiental i sostenibilitat, RGE núm.9981. E03, Agència Balear de l’Aigua i de la QualitatAmbiental, RGE núm. 10016, 10019 , 10033 i 10113. E04,Institut Balear de la Natura, RGE núm. 10103 i 10104.

Grup Parlamentari Ciudadanos. Secció 15, Conselleria deMedi Ambient i Territori. Al programa 561A, domini públichidràulic: protecció i control, directiva marc de l’aigua RGEnúm. 9562 i 9508. Al programa 562A, abastament d’aigües,RGE núm. 9516, 9509 , 9622 i 9623. Al programa 562B,sanejament i depuració d’aigües, RGE núm. 9564, 9507 i9632 . Al programa 571E, planificació forestal, RGE núm.9506. Al programa 571F, espècies silvestres, RGE núm.9500.

Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares. Secció 15,Conselleria de Medi Ambient i Territori. Al programa 562A,abastament d’aigües, RGE núm. 9471. Al programa 562B,sanejament i depuració d’aigües, RGE núm. 9462, 9479, 9480i 9484.

Grup Parlamentari El Pi Proposta per les Illes Balears.Secció 15, Conselleria de Medi Ambient i Territori. Alprograma 561A, domini públic hidràulic: protecció i control,directiva marc de l’aigua, RGE núm. 9679 i 9660. Al programa562B, sanejament i depuració d’aigües, RGE núm. 9666,9655, 9656, 9659, 9667 i 9713. Al programa 571C, gestiód’espais naturals, RGE núm. 9712. Al programa 771D,conservació i millora del medi natural, RGE núm. 9668 i9716. Al programa 571E, planificació forestal, RGE núm.9717. Al programa 571F, espècies silvestres, RGE núm. 9724i 9700.

Grup Parlamentari Mixt, MÉS per Menorca. Conselleriade Medi Ambient i Territori. Al programa 571A, gestió deresidus, RGE núm. 10182.

Començam el debat. Per a la defensa conjunta de lesesmenes pel Grup Parlamentari Popular té la paraula el Sr.Juan.

(Alguns aplaudiments i remor de veus)

EL SR. JUAN I GUASCH:

Gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats imembres del Govern, bon dia. Tal com deia el Sr. Rodríguez,efectivament, rompre gel al matí pareix que impressiona unpoc, més quan t’aplaudeixen quan surts, aquesta pressió..., peròbé,...

(Alguns aplaudiments)

... però com diem a Eivissa, anit passada hi érem i avui hitornam ser.

Bé, idò avui hi tornam ser i en aquest cas avui parlarem dela secció 15 i les diferents empreses públiques que lacomposen. Nosaltres, ja sé que se sorprendrà el grup degovern, però en aquest cas presentarem sengles esmenes a latotalitat i ho farem, i ho explicaré, explicaré per què ho fem,de forma responsable i constructiva, això... no ho podemdubtar.

En primer lloc s’ha de dir que la Conselleria de MediAmbient i Territori és fonamental per al manteniment delnostre paisatge i l’entorn natural, això és una evidència, per laqual cosa nosaltres proposaríem a aquest govern que donàscertes prioritats a l’hora d’elaborar aquests pressuposts.

Aquesta conselleria disposa d’un pressupost de143.338.000 euros més llavors és cert que per la part, per laporta de darrere li entren 10 milions i mig en concepted’impost de turisme sostenible, però... explicarem això comestà fet.

Són els primers pressuposts per aquest conseller i peraquest diputat, evidentment, que estudiam. Són els primerspressuposts per a nosaltres, però no són els primerspressuposts pel Govern de la presidenta Armengol. En aquestcas ja són els que fa cinc per a ella, per tant, ja no cal quetornem parlar, que llavors ja sé que pot passar això, tornem aparlar de cinc o sis anys o set enrere, sinó que estam analitzantels pressuposts d’aquest any.

Aquests pressuposts d’aquest any pugen un 7,98% el globaldels pressuposts, pugen un total de 5.869.887 euros, que... novull entrar a analitzar si hi ha partides inflades o no perquèaixò ahir el Sr. Costa ja els ho va comentar, que creia que hihavia alguna partida que s’hauria de bloquejar, però ara no veal cas, no? El cert és això, que puja un 8% pràcticament. Nopodem comparar literalment la conselleria a l’any passat ambaquest perquè és cert que té diferents direccions generals,

http://web.parlamentib.es/webgtp/scripts/Unregentn.asp?CFNumReg=201909819























































DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 18 / fascicle 3 / 18 de desembre de 2019 1081

diferents competències, això és cert, però sí que podementrar... podem entrar a analitzar les direccions generals quecompeteixen aquest any a aquesta conselleria.

Cal dir que la Direcció General de Recursos Hídrics té 92milions d’euros enguany i l’any passat en tenia 96, vol dir queté una retallada d’un 4,79%. La Direcció General d’EspaisNaturals i Biodiversitat té 31 milions enguany i en tenia32.500.000 l’any passat, la qual cosa la rebaixen, té unaretallada d’un 2 ,71%. La Direcció General de Territori iPaisatge té una retallada d’un 27,24%. La Direcció Generald’Educació Mediambiental i Qualitat té una retallada d’un33,70%.

Jo li dic, com podem combatre l’emergència climàtica sibaixam un 33% la Direcció General d’Educació Ambiental obaixam un 27% la Direcció General de Territori? Per això,presentam una esmena a la totalitat, perquè creim que no s’haprioritzat per a res una conselleria tan important com la seva.

Pel que fa a les empreses, que també presentam esmenesa la totalitat, a les empreses, com dic, instrumentals que lacomposen, aquí també hem presentat esmenes per unes raonsque li explicaré. En principi, l’Agència Balear d’Aigua té unpressupost de 87.900.000 i l’any passant en tenia un de 100,té una retallada d’un 12,5%. L’IBANAT té una retallada del’1,47%. L’únic que se salva és el COFIB, que aquest té unapetita pujada de 128.000 euros. Per l’altre costat, el Consorcid’Infraestructures té una baixada d’un 42% i l’SITIBSA té unabaixada d’un 4,11%. Això són els números, aquí no hi ha resa discutir, és claríssim.

A la presentació que va fer vostè, conseller, ja li vàremmanifestar el nostre parer pel que feia a aquestes retallades,retallades en infraestructures tan importants com la que he dita l’Agència Balear d’Aigua en 12,5 milions, el que suposa,doncs això, sí, 12,5 milions, suposa un 12,5%, vostè..., sónnúmeros, això no s’interpreta sinó que es llegeixensimplement.

Per tant, el motiu que li preguntàvem al conseller i li hempreguntat en diverses ocasions, què faria vostè si -sap lapregunta que li feim- què faria vostè si tengués més sous, enconcret 20 milions? Doncs, miri, ahir li vàrem donar ideesperquè li vàrem presentar esmenes per 27 milions. És a dir, sivostè no tenia clar quines coses es podrien fer nosaltres lideim, l’ajudam un poc, i li vàrem dir que tenia 27 milions...

(Alguns aplaudiments i petit aldarull)

... que per cert, crec que no ho varen aprovar.

Per suposat, nosaltres creim que s’haurien de tornar aestudiar aquests pressuposts i ajustar-los a les necessitats delsciutadans que ens demanen. En el supòsit, però, en el supòsit,a l’hipotètic cas que no ens acceptassin aquestes esmenes a latotalitat, que es podria donar el cas, nosaltres també presentamesmenes parcials. En aquest cas, concretament en presentamdeu, que en total és per prioritzar inversions, que moltesd’aquestes ja no poden esperar perquè fa molts d’anys que

estan encallades o són fonamentals en matèria d’instal·lacionso també per crear noves instal·lacions o solucionar problemesque ja fa molts d’anys que estan encallats.

Presentam, en aquest cas, una esmena d’afectació, la10017, per incrementar el manteniment de la depuradorad’Alaior; actualment té un manteniment pèssim i això generamoltes avaries, que fa que després els costos siguin més gransa l’hora de reparar-ho unit al fet que això provoca tambéabocaments. És una esmena d’afectació, per tant, no canvial’import d’inversió que tenen vostès dins el capítol 6 que amés té 48 milions pràcticament de pressupost en capítol 6.Per tant, l’únic que els demanam és una quantitat que jo pensridícula, és una qüestió de voluntat política voler-ho acceptaro no.

Una esmena d’addició, la 9983, sobre la gestió de residusd’Eivissa. Vostè sap perfectament que s’està construint unaplanta de gestió de residus que està valorada al voltant de 50milions d’euros i que el Govern va adquirir ja fa temps uncompromís amb el Consell firmant un protocol on escomprometia a pagar un 30% de les inversions que es fessin.Nosaltres, en aquest cas, li demanam 1 milió, però somflexibles, ens agradaria que l’equip de Govern tingués aquíuna..., no sé, una referència al Consell d’Eivissa en base aaquest protocol que s’ha firmat, perquè en paraules que va direl mateix conseller a pregunta de la Sra. Marí, no fa gaire,aquí, en aquest ple, vostè va dir textualment: “aquest govern téla voluntat de cercar les fórmules per ajudar Eivissa iqualsevol illa que no hagi rebut cap ajut públic quant a poderconstruir les seves plantes de tractament”. Això no ha dequedar només en el Diari de Sessions sinó que crec quevostès avui podrien, si els seus companys li donen suport,podrien demostrar que estan d’acord a fer-ho i donar suport aaquesta esmena.

És cert que aquesta esmena, i ja se n’ha parlat molt, va acàrrec de la secció 34. Bé, té interessos, que d’això se n’haparlat molt. No és que sigui una cosa nova perquè jo record, ia més estic d’acord, que a Formentera li han aprovat una a lasecció 34 de la mateixa quantitat, d’1 milió, però en el cas quecreguin que és millor passar-ho a una altra secció, per lanostra part estaríem disposats a canviar, lògicament, faltariamés. Vostès poden dir que això no els hi va bé aquí i posar-hoen una altre costat, fins i tot, com he dit abans, si hem decanviar la quantitat tampoc no seria un problema perquèl’important és que hi hagi una voluntat política i que es diguique el Govern vol posar alguna cosa a aquesta, començar.Evidentment, si val 50 milions i hi ha un 30% són 15 milions,no parlam de posar 15 milions, parlam de posar una quantitattestimonial.

Esmena d’addició 10025, Direcció Genera d’EspaisNaturals i Biodiversitat, sol·licitam 320.000 euros per a lacompra de màquines de compostatge per al municipid’Escorca. Però això ja sabem què és, ja sabem, i vostè emdiran això és una inversió, com pràcticament totes, municipal,és cert, el que passa que els municipis i els ajuntaments, comtots sabem, tenen la pressió directament de tots els vesins i,per tant, crec que seria bo que es pogués posar una màquina


d’aquest tipus que els serviria per reduir runes i, a més, feradob. Jo crec que ajudar els ajuntaments és una..., hauria de sertambé una prioritat d’aquest govern.

L’esmena d’afectació, a més són d’afectació, aquesta queli dic és d’afectació, que feim al programa 572, DireccióGeneral d’Educació Ambiental, per signar un conveni amb elConsell d’Eivissa per contaminació lumínica, per eliminarcontaminació lumínica. Recordau allò d’emergència climàtica,que ara se n’ha parlat molt aquests últims dies. Per tant,col·laborem entre tots, sinó només en parlam.

Esmena d’afectació 10016, aquí es proposa que l’AgènciaBalears d’Aigua disposi de més sous. En aquest cas posam 1milió per a neteja de torrents de Menorca. L’afectació ja no fafalta justificar per què es necessita.

Una altra d’afectació, que és la 10019, amb aquestaesmena proposam que l’Institut Balear de Natura disposi d’unimport de 300.000 per realitzar obres de diversos anys de...,que des de Mallorca ens demanen per a la recuperació de lazona de les antigues llacunes de la depuradora de Ferreries.Cal tenir en compte que a aquesta direcció li hem rebaixat324.000 euros, que si no els haguéssim rebaixat tendríemresolt aquest tema. Això també és un tema de voluntat política.

Una altra esmena d’afectació, la 10033, és el mateix quedèiem dels torrents de Menorca, en aquests cas per als deMallorca. He d’anar avançant perquè si no, se m’acaba eltemps.

Una esmena de substitució. Aquesta va en la línia demillorar l’eficiència de recursos econòmics, que sempre sónlimitats com sabem. Aquí deim de reduir 70.000 euros en altadirecció i passar-ho a despesa corrent, a proveïment de costosde producció d’aigua.

Una altra esmena, de substitució en aquest cas, que va enla mateixa línia de l’anterior, amb possibilitats de millorar elmedi ambient substituint llocs d’alta direcció, que no és queno faci falta, però per ventura hi ha molts de llocs d’altadirecció que es podrien suprimir, com s’ha vist aquests darrersdies. Per tant, només modificam dins del capítol 1.

I esmena de substitució, la 10104. Aquí volem dotarl’Institut Balear de Natura amb 100.000 euros per a vigilànciade la posidònia i rebaixar la despesa en serveis generals.

Vostès tenen una nova oportunitat ja que no se’ns varenacceptar a la comissió corresponent...

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Juan, ha d’anar acabant, per favor.


..., -ja acab, Sr. President-, tenen una nova oportunitat permillorar aquests pressuposts. Moltes gràcies, Sr. President.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Juan. Pel Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, el Sr. Rodríguez.


EL SR. RODRÍGUEZ I FARRÉ:

No había bebido tanta agua desde la infancia. Gracias, Sr.Presidente. Buenos días, señoras y señores diputados. Vamosallá.

Y en el principio Dios creó los cielos y la tierra...

(Remor de veus)

... y la tierra estaba desordenada, vacía y en tinieblas y dijoDios: sea la luz y fue la luz.

Y dirán ustedes, ¿nos va a recitar todo el Génesis?, no,pero es lo que hacen ustedes cada vez que se les rebate en estatribuna, se retrotraen al pasado, entonces vamos a empezar porel Génesis y de ahí iremos avanzando, porque, claro, al finaltodo es la culpa de la herencia recibida de lo que sucedió enaquellos tiempos remotos e ignotos, pero a los ciudadanos loque les preocupa es lo que sucede hoy, no lo que sucedió hace20 años, ni 15, ni 10, porque la herencia recibida, Sr.Conseller, lo ha recibido usted del mismo gobierno del queforma parte. Entonces en lugar de hablar de lo que no se hizo,de lo que se podría haber hecho, de lo que se debería haberhecho en el pasado, empiece a decirnos qué es lo que va ahacer usted en el presente y en el futuro, para mejorar eso quea todos nos preocupa tanto que es el medio ambiente.

Y dentro del medio ambiente es fundamental en estacomunidad, en una comunidad como la nuestra, la gestión delagua y...

(Algunes rialles)

... la gestión del agua y de los residuos y sobre todo, sobretodo, porque usted es un hombre hondamente preocupado porla posidonia, le preocupa muchísimo que un señor con su llaütamolli el ferretó para sacar cuatro serranos. Eso es lo quedestruye la posidonia, pero las emisiones constantes de aguasfecales y residuales, se ve que eso no le afecta para nada.

Y digo esto porque usted en el pasado ha sido muybeligerante con este tema de la posidonia, que a todos nospreocupa mucho y a pesar de lo que ustedes dicen, no está tanmal com auguran los catastrofistas. Se nos acusa siempre deque somos catastrofistas, no, ustedes son bastante máscatastrofistas que nosotros, con las emergencias que decretande todo tipo. Pero lo que mejor puede hacer si usted quieresostener las praderas de posidonia, es empezar a realizarpolíticas activas para que la planta de depuradoras obsoleta deesta comunidad empiece a renovarse. Pero para renovar las


depuradoras obsoletas de esta comunidad, evidentemente hayque hacer un esfuerzo presupuestario y es algo de extrema,eso sí que es de extrema urgencia y necesidad, renovarnuestras depuradoras, renovar nuestros emisarios y para esonos hace falta dinero. Y el dinero lógicamente hemos desacarlo de alguna parte.

Nosotros hemos presentado una serie de enmiendas, unaenmienda de afectación por un valor de 1 millón de euros, deinversión para mejora del suministro de agua en Maó yeliminación de los nitratos de agua en el consumo humano.Tenemos una enmienda de adición para aumentar los recursosde ABAQUA para invertir en mejoras de la depuración de aguade 15 millones de euros, porque evidentemente si estamoshablando de partidas de 20.000, de 30.000 o de 100.000 novamos a solucionar absolutamente nada. ¿De dónde sacamosel dinero? Evidentemente de IB3, de IB3, pero claro, habrá queempezar a pensar si es más importante mantener una televisiónregional o las praderas de posidonia, habrá que empezar aponer en la balanza porque para todo no hay, para todo no hay.

Tenemos también una enmienda para la restitución de laparcela de la antigua depuradora de Cala En Porter en Alaior,para eliminar de forma definitiva los problemas de mosquitosy ratas que genera en la zona residencial adyacente. Y para ello-lo siento, Sra. Guasp- sacamos el dinero del Centro BalearesEuropa, porque pensamos que es más importante que eso deandar celebrando días.

Por otra parte tenemos una enmienda de adición por valorde 4.245.000 euros de aumento de la partida destinada aABAQUA, para destinar a la mejora y al mantenimiento de lasdepuradoras de Ibiza y Formentera y baja en la partida delimpuesto turístico destinado a proyectos de ocupación.Hemos hablado hasta la saciedad y algún grupo de la bancadade la izquierda ha estado de acuerdo con nosotros, que estánhaciendo ustedes trampas con el tema de los ITS. No las estándestinando para aquello que fueron ideadas y creadas.

Por último tenemos otra enmienda por valor de 3 millonesde euros, de intervención urgente en el mantenimiento de losemisarios de aguas residuales de Ibiza y eliminación delemisario de Talamanca, también con baja en la partida delimpuesto turístico dedicado a políticas de ocupación.

Hemos hablado mucho estos días en este parlamento decómo se emplea el famoso impuesto de turismo sostenible.Sr. Conseller, hágase usted valer, haga valer la importancia delas competencias que le han dejado en su conselleria, las queno le han desgajado, haga usted frente, si realmente handecretado esta emergencia climática y esta necesidad de salvarel planeta que vamos a dejar a nuestros hijos, si esa urgenciarealmente es tan importante, pues sean ustedes consecuentescon ese estado de emergencia y de alerta que han decretado ydestinen los recursos de esta comunidad, de aquellas partidasque no son estrictamente necesarias ni sociales, al medioambiente, porque aquí e incluso en Corea del Norte, elmovimiento se demuestra andando.

Muchas gracias, Sr. Presidente.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Rodríguez. Començam la qüestióincidental. Correspon la intervenció del Govern, té la paraulael conseller Sr. Mir.

EL SR. CONSELLER DE MEDI AMBIENT I TERRITORI(Miquel Mir i Gual):

Moltes gràcies, Sr. President. Molt bon dia a tothom.Després d’escoltar les intervencions tant del Partit Popularcom de VOX, la meva conclusió és que o no s’han mirat o nohan entès els pressuposts d’aquesta conselleria.

En el cas de VOX no em sorprèn gens, ja que el seuportaveu en comissió parlamentària, va titllar de “xiringuito”la Conselleria de Medi Ambient i ni es va dignar a fer cappregunta, per tant, no sorprèn aquesta tessitura, en tot cas elsho tornaré explicar.


Mirin, l’escenari global ens està deixant certament efectestàcits damunt el nostre territori, com no pot ser d’altra manerai de fet la lluita contra l’emergència climàtica i l’emergènciaecològica serà un dels eixos fonamentals d’aquestaconselleria, que per al 2020 compta amb un pressupost de153.837.444 euros, amb un increment de 3,5 milions d’eurosrespecte el d’enguany. Concretament el pressupost de laconselleria són 143,3 milions d’euros, on certament se li hande sumar 10,5 milions d’euros provinents de l’impost deturisme sostenible. El sector instrumental d’aquestaconselleria compta amb 113,7 milions d’euros, 91 milionsdels quals són d’ABAQUA. Per tant, el pressupost consolidatd’aquesta conselleria per a aquest any serà de 212 milionsd’euros.

Hi ha una vertadera preocupació pels recursos hídrics quela compartim des del Govern i en aquest sentit el pressupostde recursos hídrics o de polítiques d’aigua per a l’any 2020,serà de 154 milions d’euros. Només la Direcció General deRecursos Hídrics compta amb 92 milions d’euros, als qualss’han de sumar 2 milions d’euros que provenen de l’impost deturisme sostenible. I, per tant, estam parlant de més de 94milions d’euros, que senyores i senyors diputats això suposamés del 60% del pressupost d’aquesta conselleria. Per tant,amb aquest escenari hem de convenir totes i to ts que lespolítiques d’aigua per a aquest govern i per a aquestaconselleria són incontestables.

Pel que fa al domini públic hidràulic, és a dir, torrents,comptarà amb un pressupost de gairebé 1 milió d’euros mésque enguany i que servirà entre d’altres, per poder executarobres per minimitzar el risc d’inundació, despreniment demurs o la millora del drenatge de la carretera que va desd’Eivissa a l’aeroport. Precisament en matèria de torrents perpart de l’oposició es continua fent demagògia sobre el seucondicionament, quan el que és cert és que són negacionistesd’un canvi climàtic cada vegada més evident. Davant lademagògia per tant, actuacions i fets, com continuar amb la


roda de condicionament de torrents que vàrem iniciar lapassada legislatura, l’any 2017, incrementant de fet la partidapressupostària any rera any i iniciant l’actualització del Pla degestió de riscs d’inundació

Per tant, aquest programa comptarà amb un total de 7 ,6milions d’euros, que, per cert, tot sigui dit, és la partida mésalta mai contemplada en uns pressuposts d’aquesta comunitatautònoma. El programa de sanejament i de depuració d’aiguacompta amb un pressupost de 61,5 milions d’euros, de fet ésen aquest programa on es recull el cànon de sanejament, tantper manteniment, com per noves inversions.

Pel que fa a l’abastament d’aigua, augmenta la inversió isobretot segueix baixant el pagament de préstecs i interessosd’ABAQUA. Així el 2020 ens estalviarem un total de 4,3milions d’euros, que podrem seguir destinant a nova inversió.I seguint en polítiques hidràuliques, l’Agencia Balear del’Aigua, ABAQUA comptarà amb un pressupost de 91,1milions d’euros, dels quals 3,1 milions d’euros provenen del’impost de turisme sostenible i, a més, s’ha de tenir encompte la incorporació al llarg de l’any de 15 milions d’eurosreferents a les anualitats d’execució de projectes derivatsd’ITS d’anys anteriors.

I vull fer un comentari sobre el deute financer. Quan vàremarribar al Govern, ABAQUA es trobava amb un endeutamentfinancer de 237,6 milions d’euros i amb una política de reduiral màxim la inversió i el manteniment en depuració. El 2017aquest govern ja havia reduït el deute financer fins als 123,7milions d’euros i el 20 amb 57,4 milions d’euros. Aquestanova política, sense cap tipus de dubte, ha permès alliberarpressupost per poder destinar-lo a obres noves i també demanteniment.

Pel que fa a la nova inversió prevista en actuacions desanejament i de depuració, en destaquen la nova estació debombeig d’Es Migjorn Gran, obres de finalització del’emissari submarí de Ciutadella, la substitució de la xarxa desanejament a Ciutadella Nord, retirada de llots contaminantsa Ferreries o les millores de decantadors de Can Bossa aEivissa.

En aquesta matèria també vull fer esment a una esmenad’afectació de Gent per Formentera, que permetrà una inversióa l’illa de 150.000 euros i que es podrà destinar bàsicament atres projectes, com és la nova estació de bombaments a EsPujols, la connexió a Es Ca Marí o les millores de ladepuració a Formentera i del seu emissari. També es preveuenobres de manteniment, perquè, senyores i senyors diputats, nonomés hem de parlar d’inversió d’obra nova, el mantenimentés tan o més important que la nova inversió. I per tant, aquí endestaquen obres de manteniment a les següents depuradores:la d’Eivissa, Artà, Manacor, Lloseta, Santa Maria, Capdepera,Cas Concos, Alaior, Ciutadella Sud i Nord, entre d’altres.

Pel que fa a les inversions en abastament, cal destacar laremodelació de la tercera línia de la dessaladora deFormentera, les obres de construcció del by-pass a Sóller,

execució de la conducció de Maria a Petra o el dipòsit de SonSitges.

I finalment també cal fer referència a la redacció de nousprojectes per a execucions futures, com puguin ser el projected’ampliació de les depuradores de Sineu, Felanitx, EsMercadal, Consell, Sa Pobla. En aquestes dos darrers casos,de fet, a les EDAR de Consell i Sa Pobla s’han transaccionatdues esmenes presentades per El Pi en aquest sentit, així comtambé una referida a l’ampliació de la millora de la depuradorad’Inca, obres que estan previstes iniciar-se l’any 2020.

El compromís d’aquest govern en la millora del cicle del’aigua és absolut, en aquest sentit també m’agradariaencomanar als grups parlamentaris a recuperar i a debatre unaaltra esmena també presentada per El Pi, la 9679, per tal depoder dotar amb més personal tècnic la Direcció General deRecursos Hídrics. I vull aprofitar també l’avinentesa per agrairla sensibilitat i el compromís d’aquest grup parlamentarienvers aquest dèficit.

El cicle de l’aigua és complex en tots els sentits i tambésobretot des d’un punt de vista competencial. El Govern técompetències en aigua i les tenim més que identificades iprioritzades, però ens cal el suport de to tes lesadministracions competents en aquest cicle, si el que volemcom a societat és assolir un gran pacte per l’aigua, en el qualvaren coincidir també tots els presidents i presidentes de totsels consells insulars a la darrera Conferència de Presidentscelebrada ara fa unes setmanes a Ciutadella. Perquè sigeneram un debat honest com a societat, però sobretot tambéun debat honest dins aquesta cambra parlamentària, de res ensserviran noves depuradores si les xarxes municipals continuensent unitàries i de res ens servirà dessalar més aigua si tenimaltes pèrdues a les xarxes de distribució municipal.

Quant a la Direcció General d’Espais Naturals iBiodiversitat, el pressupost serà de 34,7 milions d’euros, 2milions d’euros superior als pressuposts de l’any 2019. Aaquesta quantitat s’hi ha de sumar 2,8 milions d’euros queprovenen de l’impost de turisme sostenible i també de l’ingrésde quanties d’ITS dels anys anteriors.

A nivell de projectes, el principal repte és encarar per al’any que ve continuar millorant l’aplicació del Decret per a laconservació de la posidònia i també acabar de realitzar lacartografia de les praderies de posidònia de les Illes Balears,millorar la gestió dels espais naturals protegits i de la XarxaNatura 2000, a través del projecte de cartografia d’hàbitatsterrestres a les Illes Balears, millorar la tramitació telemàticade totes les autoritzacions i permisos en els espais derellevància ambiental, per tal de garantir un millor accés i unaccés més regulat en el medi natural o també la creació dexarxa de parcs naturals de les Illes Balears. Precisament lagestió dels espais naturals comptarà l’any que ve amb unpressupost de 3,6 milions d’euros, augmentat de fet en més demig milió respecte del d’enguany. Seguim per tant, apostantper la dignificació dels nostres espais naturals protegits isobretot per a la seva conservació.


D’aquesta àrea en destaquen la redacció del Plad’ordenació de recursos naturals del Parc Natural d’Es Trenc-Salobrar de Campos, l’aprovació dels plans de gestió de XarxaNatura 2000 de Serra Grossa i de Tagomago a Eivissa, de lacosta Est de Menorca, que també inclou el PRUG del ParcNatural de l’Albufera d’Es Grau, l’aprovació del Plad’ordenació de recursos naturals de l’Albufera de Mallorca ila redacció del PORN del Parc Natural de Llevant, o també larestauració del Castell de Cabrera a través d’un projecte ITS.

Respecte del programa referent a la conservació del medinatural, en destaquen totes aquelles actuacions que vanlligades a la gestió forestal. De fet, aquest programa esdesenvolupa a través de les transferències a favor d’IBANATi precisament l’Institut Balear de la Natura comptarà el 2020amb un total de 21,7 milions d’euros. D’entre els projectesque en destaquen són el servei d’informació i vigilància per ala conservació de la posidònia, la millora de la flota devehicles d’IBANAT, tant per a la prevenció i extinciód’incendis forestals , com també per a la gestió dels espaisnaturals.

Per cert, diputades i diputats del Partit Popular, IBANATja va reduir els alts càrrecs a la passada legislatura i els he derecordar també que es varen recuperar 40 persones de les 32que vostès havien acomiadat d’una manera totalmentimprocedent...


I els ho coment per l’esmena que vostès han tengut lavalentia de presentar, demanant que en aquesta empresapública es disminueixin els alts càrrecs de direcció. Ja es vafer sense que vostès ens ho haguessin de dir.

Pel que fa al pressupost de la planificació forestal, aquestes manté amb un total de 5,1 milions d’euros i posa de relleuel compromís d’aquesta conselleria envers la planificació i lagestió forestal de les nostres illes, sobretot hi seguim posantèmfasi en el concepte d’autoprotecció, que és sens dubte elsque ens ajudarà a poder gestionar molt millor a nivell desocietat els incendis forestals.

Un altre programa important és el d’espècies silvestres,s’invertiran 2,1 milions d’euros, amb 853.000 euros els qualsarribaran de l’impost de turisme sostenible, per seguir lluitantcontra les espècies invasores, en concret e ls ofidis a lesPitiüses.

En aquest sentit, per tant, un dels pilars d’aquestaconselleria, és la dotació pressupostària del COFIB, que pera 2020 s’incrementa en 100.000 euros, arribant a unpressupost d’1,1 milions d’euros, el més alt per cert, des de laseva creació. I finalment també he de fer referència a la sanitatforestal, que sens dubte també tendrà una importància cabdalper garantir la conservació de l’estat de salut dels nostresboscos.

Pel que fa a la Direcció General d’Ordenació del Territori,aquesta compta amb un pressupost també al voltant d’1 milió

d’euros, dels quals també es dóna una transcendènciaespecífica al SITIBSA, per tal d’incrementar la facilitat degarantir tota la informació cartogràfica de la nostra comunitatautònoma a la nostra ciutadania.

I finalment pel que fa la Direcció General de Residus id’Educació Ambiental, tendrà un pressupost de gairebé 6milions d’euros i sense cap tipus de dubte, aquesta direcciógeneral anirà enfocada a donar desplegament idesenvolupament de la Llei de residus i sòls contaminants,aprovada per aquest parlament la passada legislatura, una lleiextremadament pionera, valenta i convençuda que ens ajudaràa tots com a societat a disminuir l’impacte sobretot delsplàstics sobre el nostre medi natural tant terrestre com maríi seguirem apostant per seguir potenciant les subvencionsd’educació ambiental, tant a ajuntaments com també a entitatssense ànim de lucre perquè només la corresponsabilitat i lacol·laboració entre totes les administracions i tota la societatens permetrà adquirir una consciència ambiental superior i,per tant, també ens permetrà estimar el que hem d’estimar, siés el que volem conservar. Per tant, aquest serà l’objectiuprincipal d’aquesta direcció general.

Senyors diputats i senyores diputades, amb tot l’exposat,per tant, queda palès que les polítiques mediambientals i desostenibilitat seguiran adquirint un paper fonamental i una líniaestratègica d’aquest govern. Volem d’aquesta manera seguirmarcant un futur més sobirà i sobretot més sostenible pel país.

Tot el cicle de l’aigua seguirà sent estructural i prioritariper a aquesta conselleria, a més de les polítiques pròpiesseguirem reclamant el suport de les altres administracionsimplicades, també a l’Estat perquè faci efectiu el conveni de200 milions d’euros per finançar infraestructures relatives alcicle de l’aigua alhora que també aquelles inversions per a laconservació dels nostres terrenys i la seva seguretat associada.

Tenim una gran responsabilitat també amb els nostresespais naturals i aquesta responsabilitat se seguirà traduint enpolítiques convençudes i integrals i holístiques des de la sevaordenació i gestió a la prevenció i extinció dels incendisforestals.

Dins aquesta equació és fonamental incloure les polítiquesde conscienciació, educació ambiental i d’accés al medinatural, sols el coneixement ens fa estimar allò que ho val.

Per fer front a aquests i altres reptes que tenim perendavant hem de ser sobirans i exercir la nostra competènciaen la protecció addicional del medi ambient i el territori delpaís, i l’única manera d’aconseguir-ho, senyores i senyorsdiputats, és a través de l’impuls de polítiques valentes,ambicioses i pioneres i també des de la convicció queaquestes seran les que garantiran la supervivència de lesnostres preuades illes. Les generacions futures ens hoagrairan.

Moltes gràcies.



EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Mir. En torn de rèplica pel GrupParlamentari Popular té la paraula el Sr. Juan.


Gràcies, Sr. President. Bé, Sr. Conseller, crec que vostè esfa trampes jugant al solitari, permeti’m la broma, perquè obé...


... la seva calculadora i la meva no estan sincronitzades, aixòestà clar perquè vostè no m’ha rebatut, està claríssim, no?,aquestes dades, aquests números són els que són, ja li ho hedit, i vostè ve i em diu que puja un 3%, llavors quan tenguitemps expliqui’m d’on treu que puja un 3%. No s’ha de fertrampes.

Si vostè hi suma plurianuals d’anys anteriors és possibleque sí que les inversions aquestes pugin, però miri, això sónels números i realment baixa en totes les direccions generalsi... baixa, baixa, (...), baixa, ...

(Petit aldarull)

Llavors, és evident que aquí es fa... Miri, baixa exactament26.164.192, llavors li podem sumar els 10.500.000 aquestsque li vénen per la porta de darrere, evidentment, els hi sumami encara baixa 15.500.000 euros, vull dir, té una retallada de15 milions d’euros, això són molts de sous, en euros. Per tant,no entenc quan vostè em diu: “no, és que pujam un 3", dic:“no”.

Vostè ha explicat aquí tota la feina que pensa fer, nomésfaltaria, si tenen 153 milions òbviament que tenen molta feinaa fer, però no m’ha dit res de les meves esmenes que hempresentat aquí, es veu que no tenen cap intenció. Vostè haurialluitat perquè la seva conselleria tengués més pressupost i justpareix que lluita per justificar el pressupost que té.Efectivament, això és el que està fent...


Miri, vostè està dient, està justificant d’alguna maneraaquesta retallada perquè està clar que té una retallada i li dónavoltes com sigui, però té unes retallades, està dient que faranmés inversió perquè no han de pagar deute. Bé, és que hand’aprofitar quan tenen bonança, lògicament..., d’acord, ambABAQUA, efectivament, hem d’aprofitar quan hi ha temps debonança.

Evidentment que quan... no es pot fer res més, quan teníemdeutes per pagar i teníem factures damunt la taula jo estava alConsell Insular i el Sr. Company estava aquí a la sevaconselleria i ens ajuntàvem i parlàvem cada dia de tot el quehavíem de fer i evidentment teníem moltes coses a fer, sí,però no teníem possibilitats, no teníem cap possibilitat. Féremtot el que poguérem amb els mitjans que teníem, però vostès

han d’aprofitar aquest creixement que tenen. Han tengut unspressuposts incrementats en quasi 4.000 milions d’euros ivostè el que té són retallades a la seva conselleria.


Miri, nosaltres li presentam deu esmenes, cinc d’afectació,dues d’addició i tres de substitució, que si hi hagués unamínima voluntat d’aprovar-ne algunes no seria res complicati vostès podrien dir que han fet un esforç per compensar... percompensar el que no s’ha fet en aquests anys darrers.

El que nosaltres plantejam aquí és incrementarmanteniment de depuradores, col·laborar amb el consellinsular per eliminar residus, comprar maquinària per a unajuntament per a compostatge, eliminar contaminaciólumínica, fer torrents nets, treure llots de depuradora, treballsforestals...

Miri, no és només d’Eivissa, que he sentit que deien..., no,és de totes les Illes, l’he sentit, és de totes les illes. Miri, aquín’hi ha...

(Remor de veus)

...no, miri, aquí hi ha algun diputat que efectivament només hamirat per a la seva circumscripció, en aquest cas no és així.Mirin, ja sé per on em vendrà vostè, ja la conec.

Jo dic que vostè hauria de ser el primer a convèncer elsseus companys perquè li aprovassin alguna d’aquestesesmenes que presentam i és cert això que està dient que hanreduït l’endeutament, només faltaria. Nosaltres vàrem entraraquí que quan entràrem a governar fa ja uns quants anys hihavia un dèficit d’un 9%, el vàrem haver de reduir molt aquestdèficit per poder arribar a tenir una... per no incrementarmassa el deute. Evidentment que havíem de fer ajustaments.

Ara, accepta aquestes retallades dient -com li he dit abans-que com que tenen més inversió perquè no tenen deute, peròno és això. És a dir, l’import que li envien de l’impost deturisme, pens que és un import que hauria de ser secundari,està molt bé que li arribi perquè és un impost que hem creat,però vostè el que no hauria de permetre és que li rebaixin 26milions -26 milions- a la seva conselleria respecte de l’anypassat.

Si de veritat, tal com s’ha exposat aquí en diversesocasions, volen posar les persones al centre de la seva políticahaurien de començar demostrant-ho, ajudant els ajuntaments,els consells, firmant convenis per millorar la vida de lespersones i tenir cura del que és competència de la sevaconselleria: el medi ambient, el clima i el territori, Sr.Conseller, aquesta és la seva feina, evidentment. Soncompetències seves que no pot abandonar.

M’estava dient... sí, m’estava dient que... revisionsconstants en aigües, ah, no, això ho estava dient el senyor...,efectivament, tenim, si volem tenir cura -i això és cert que és


així-, si volem tenir cura del medi ambient hem de començarper les depuradores, és fonamental.

I nosaltres com li he dit abans li hem presentat... sí, li hempresentat moltes esmenes en aquest sentit i vostès no n’han fetcas.

No em queda més temps, llavors ja comentaré el queopinam sobre les esmenes dels altres grups.

Gràcies, Sr. President.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Juan. Pel Grup Parlamentari VOX-ActuaBaleares té la paraula el Sr. Rodríguez.


Gracias, Sr. Presidente. Nos ha llamado ustednegacionistas, Sr. Conseller, negacionistas, los negacionistasson ustedes. Lo que es una incongruencia es ponernos todosal borde del ataque de nervios porque tenemos una emergenciaclimática porque se nos viene encima el fin del mundo y notomar ninguna medida para evitarlo.

Si realmente ustedes se creen que existe la emergenciaclimática y ustedes se creen que estamos al borde del abismoy ustedes se creen que este problema hemos de atajarlo en elminuto uno porque hemos decretado ese estado deemergencia climática, su conselleria debería ser una de lasconsellerias estrella, pero no lo es. No lo es porque estaconselleria no está dotada con los fondos necesarios parallevar adelante su función.

Y si realmente el estado fuera de tantísima emergenciadeberíamos detraer los recursos de todas aquellas cosas queno fueran fundamentales para el funcionamiento de estacomunidad autónoma y destinarlos a las consellerias de MedioAmbiente y de Transición Energética, pero no lo hacen, ¿y porqué no lo hacen?, porque ustedes se quedan en la declaración,pero no se lo creen. Entonces los negacionistas son ustedes,no somos nosotros, eso es así de claro..., vamos, es evidente.Ustedes no quieren recortar en ningún gasto superfluo paradestinarlo a combatir el cambio climático a esta situación deemergencia en la que vivimos. Entonces, los que niegan esarealidad son ustedes.

Con respeto a los ayuntamientos, es cierto, muchas de esascompetencias son de los ayuntamientos, pero estamos a lo desiempre, a echarle la culpa a los ayuntamientos. La cuestión esecharle la culpa a alguien, que no hacen suficientemente sutrabajo, que pierden agua en las redes de suministro, que lasdepuradoras muchas veces son de titularidad municipal, peronosotros hemos traído a esta tribuna, a este hemiciclo, nuestrogrupo, medidas importantes para apoyar el municipalismo,para cumplir la ley que no cumplimos de aportar ese 0,7% delpresupuesto de la comunidad autónoma a los municipios, y

ustedes ni se las han mirado. Pero eso sí, no les vamos a darun duro, pero les vamos a echar la culpa porque la culpa aquíal final siempre es de otro. Discutimos sobre de quién es lacompetencia de limpiar un trozo de torrente, algún díatendremos otra desgracia, pero nos habremos quedado en ladiscusión de que este trozo del torrente lo tiene que limpiarel municipio, no me corresponde limpiarlo a mí, no mecorresponde arreglarlo a mí.

Ya le digo, de verdad, Sr. Conseller, si, si..., hemos vistoque de nuevo el tema de la posidonia, que tanto le preocupa, lova usted a arreglar poniendo más agentes que multen alturismo náutico, porque esa es la solución y el problema de laposidonia, aunque está más que demostrado que ése no es elverdadero problema de la posidonia, pero claro, es mucho máshacia la galería esa política de multar y de ir en contra de losricos. Le recuerdo que el que tiene un llaütet per anar apescar no és un rico, ¿eh?, pero bueno. Vamos contra ellosporque eso queda bien, la política del postureo.

Con respecto al IBANAT, lo que tiene que hacer con elIBANAT, y en eso vamos a apoyar la propuesta de El Pi, esreconocer la categoría profesional de los bomberosforestales. Eso es algo fundamental, es el trabajo que hacen esrealmente, sí se les debería reconocer esa categoría laboral esde absoluta justicia y no entiendo que un gobierno de la gente,con la gente y para la gente no lo haga inmediatamente.

Con respecto, también, a la enmienda de El Pi de losrecursos hídricos también la vamos a apoyar porque es verdadque no se puede en un momento en que se tiene que reactivarla actividad económica, no puede ser que un montón de obrasde reforma estén pendientes de un informe de RecursosHídricos y, como siempre, sea la administración su lentitud ysu multiplicidad de funciones la que pone trabas al desarrollode nuestra economía.

Por último, me gustaría que me explicara, Sr. Conseller,¿cómo se las ha arreglado usted para hablar de soberanía en eltema del agua? Porque, de verdad, es algo que me gustaríasaber cómo lo hacen ustedes para acabar hablando desoberanía hablen de lo que hablen.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Rodríguez. Per contestar el Govern té laparaula el Sr. Mir.

EL SR. CONSELLER DE MEDI AMBIENT I TERRITORI(Miquel Mir i Gual):

Sí, moltes gràcies, Sr. President. Certament no han entèsuna altra vegada els pressuposts.

Sr. Juan, vostè em parlava de trampes i jo li he de parlar dedemagògia, jo li he de parlar de demagògia, amb tot elrespecte li he de dir. Jo també li he explicat els pressuposts itambé els hi explicat en xifres i en números i jo no he amagat


els ITS que em vénen, ni els d’enguany ni els de les anualitatsanteriors. Tampoc no he dit que ens haguem de nodrir deplurianuals. És a dir, jo li he desglossat d’una manera nítida itransparent els pressuposts que compta la Conselleria de MediAmbient i Territori per a l’any 2020. A mi, com a conseller,el pressupost és la quantitat que tendré de diners per executarun programa polític durant una anualitat, i aquests són elspressuposts que jo li he presentat i li he desglossat. Ja li vaigfer en comissió, però avui li he tornat a fer d’una manera nítidai transparent.

A partir d’aquí vostè em dirà que jo som un trampós, jo lipodré dir que som un demagog, però al cap i a la fi coincidimen una cosa, les xifres són xifres, vostè em dóna unes i jo li hedonat unes altres que són les que confeccionen el pressupostd’aquesta conselleria.

Les esmenes. Clar, a mi em fan molta gràcia les esmenesdel Partit Popular, i li he de dir, i també li dic des del màximrespecte, perquè quan un les analitza doncs a vegades, com amínim, li surt un somriure a la cara.

Jo record haver contestat, si no record malament era al Sr.Costa, una pregunta mostrant-li notícies de tres batles delPartit Popular que volien tornar les depuradores al Sr.Company quan el Sr. Company era conseller. O un carta dedesesperació del gerent d’EMAYA, que també era un càrrecdel Partit Popular, demanant d’una manera desesperadainversions de manteniment a la depuradora de Palma. O recordtambé que el cànon d’aigua, de sanejament, no es destinava aaquesta finalitat. O record també com ABAQUA era el banc detot el Govern de la legislatura de 2011 a 2015. I vostè emdemana que hem de començar a actuar en temes de depuració,amb això coincidim, Sr. Juan, però és que amb això estam fentfeina des del Govern.

Per tant, ara permeti’m que li digui que em sorprèn que laseva intervenció hagi anat enfocada, i per tant també el sentitde les seves esmenes, hagi anat enfocada cap a aquestafinalitat, que li he de dir que agraesc, però que no va enconsonància a quan vostès governaven varen fer el que varenfer amb aquesta temàtica.

No es posin nerviosos i deixin contestar d’una maneraassossegada i deixin permetre el debat en aquesta cambra, queels estic parlant des de la màxima educació.


Quant a VOX, aquesta conselleria, senyors de VOX, éscabdal per a l’emergència climàtica i l’emergència ecològica,i així queda reflectit en els pressuposts, altra cosa és quevostès els vulguin interpretar d’una altra manera. Per tant, aposta li he de repetir que jo crec que o no vol o no entén elsnostres pressuposts. Per tant, crec que això és la conclusió ala qual hem de convenir arribar.

Vostè mateix, el Sr. Campos va dir, i està en el Diari deSessions, que la Conselleria de Medi Ambient era un“xiringuito”, Sr. Campos, vostè se’n recorda, i va dir que vostè

no feia preguntes a “xiringuitos” i es va aixecar i se’n va anar,es va aixecar i se’n va anar. Per tant, no venguin ara aquí a ferel paperot i a donar lliçons de moralitat i a donar lliçons desostenibilitat a aquest govern...


... perquè l’únic que fan, senyors de VOX, és com a mínim elridícul.

Vostè no té clares les competències, jo crec que no téclares les competències, i tampoc no interpreta les paraulesque jo he dit. Jo no he donat la culpa a cap ajuntament, a cap,absolutament a cap. L’únic que demanam és coresponsabilitatperquè efectivament hi ha competències dins del cicle del’aigua que depenen d’ajuntaments i que el Govern, per untema d’intervenció, no hi pot entrar a actuar. Per tant, aquestpacte de l’aigua l’únic que pretén és encaminar una líniad’acció política conjunta que vagi cap a una gestió méseficient i sostenible del cicle de l’aigua. Això és l’únic que johe dit. Per tant, no posi en boca meva paraules que jo no he ditperquè jo no he donat cap culpa a cap ajuntament. El suporttècnic dels ajuntaments envers en matèria d’aigua el tenentots.

I en posidònia, ja per acabar, 61,5 milions d’euros dedepuració pressupostats l’any 2020; 200 milions d’eurosexecutats des de l’any 2015; 59 milions d’euros el 2019 enmatèria de depuració. Vostè s’atreveix a dir que aquest governno actua en aquesta temàtica tampoc? Per tant, Sr. Rodríguezfaci molta manco demagògia, sigui molt més constructiu isobretot molt més honest amb la realitat dels nostres dies.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Mir. Ara correspon al Grup ParlamentariCiudadanos. Té la paraula el Sr. Benalal.

EL SR. BENALAL I BENDRIHEM:

Gracias, Sr. Presidente. Buenos días a todos. Tengo quereconocerles que es un poco frustrante tener que trabajarsobre unos presupuestos como estos sabiendo que el rodillote va a machacar en la ponencia y luego en las comisiones.Veremos si tengo más suerte tratando de convencerles austedes de lo que mi grupo trata de aportar a los presupuestosde nuestra comunidad para 2020.

Nuestro objetivo no es ganar a nadie en el número deenmiendas registradas sino tratar de aportar algo en nuestrasislas. Y, Sr. Conseller, usted sabe que el grupo que representoy este diputado en particular somos muy sensibles a todos lostemas relacionados con el medio ambiente y siempre le heprestado nuestra más amplia colaboración.


Los principales problemas que en medio ambiente yterritorio preocupan a los ciudadanos de nuestras islas, serelacionan con el ciclo del agua, ya se ha dicho, lacontaminación de nuestros mares y de nuestros acuíferos, losvertidos que nos afectan cada año por desgracia, los incendiosque se llevan cada temporada parte de nuestros bosques, lacalidad de un agua que suele brillar por su ausencia, la pérdidade posidonia o la falta de limpieza de zonas que facilitaninundaciones y por desgracia, pérdidas de vidas humanas.

Este grupo considera insuficientes muchas de lasdotaciones y ha preparado enmiendas a los presupuestos quese han preocupado de: recargar los necesitados acuíferos deMenorca, reforzar la inversión en utillaje en lugares comoIbiza y Formentera, con el fin de dar mantenimiento y llevar acabo reparaciones de los sistemas de distribución de agua, enefecto, parecería que entre el 25 y el 40% del agua producidapor las depuradoras en la pitiüsa mayor, se pierde por causa defisuras, roturas y averías; reforzar la limpieza de torrentes ennuestras islas; realizar inversiones que tengan por objetivomejorar la calidad del agua potable, que lugares como en laisla de Ibiza el agua no es apta para el consumo de personas opara el consumo de animales; aportar fondos suplementariospara el saneamiento e infraestructuras de depuradoras;separación de redes residuales y fecales, ya que en cuanto hayun mínimo de lluvias, se vierten y contaminan terrenosagrícolas, parques naturales como el de Ses Salines o elpuerto de Ibiza, que ya es una costumbre; inversión para lareparación y puesta al día de la depuradora de Sóller, oafectaciones suplementarias a los servicios contraincendios.

Referente a las enmiendas presentadas por otros grupos,votaremos positivamente a todas aquellas que aporten algo alas necesidades de la ciudadanía, como siempre ha hechoCiudadanos y hace. Las del PP, que por ejemplo, puesrefuerzan el mantenimiento de la depuradora de Alaior, queaseguran la participación del Govern en la gestión de residuosurbanos, que invierten en maquinaria de compostaje ocompletan las inversiones ya previstas por este grupo denuestras enmiendas, para la limpieza de torrentes o eltratamiento de lodos tóxicos.

Por otro lado hay otras enmiendas que no podemos apoyar,bien por ser idénticas a las presentadas por este grupo aquíhoy y que se someterán a votación, bien por parecernos pocopensadas, como algunas del Grupo VOX, que quiere destinarcasi 20 millones de euros a depuradoras que nunca podránllevarse a cabo en el periodo presupuestado, ya que parecenolvidar que no basta con dotar de dinero una cuenta, pero hayque pensar que para construir o ampliar una depuradora hacenfalta por lo menos 8 años entre la preparación de losproyectos y la obtención de todos los permisos. El objetivo espresentar en esta cámara dotaciones que realmente se puedenejecutar.

Lo mismo pasa con alguna enmienda de El Pi que seplantea, sin -creemos- estar seguros de la situación técnico-legal de varios proyectos de depuradoras, antes de dotar sueventual ampliación. Pero en cambio votaremos que sí apropuestas de El Pi, destinada a dotar a los bomberos

forestales con la categoría profesional que todosreconocemos que se merecen, y a su propuesta transaccionadapara aumentar el personal técnico de recursos hídricos y asídesbloquear más de 6.000 proyectos hídricos pendientes deinformes. Votaremos que no a sus propuestas de comprar lafinca de Cala Varques o de Son Quint con fondos de laecotasa, ya que nos parece que hay otros métodos y no sobrael dinero en este momento.

Finalmente decir que votaremos sí a la propuesta de MÉSpor Mallorca de transferir una dotación a las deixalleries deMenorca. E indicar una vez más, que votaremos no adotaciones que aunque son necesarias -y quiero dejarlo muyclaro- se hacen con cargo a la amortización de deuda, cosa ala que este grupo siempre se ha negado.

Muchas gracias.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Benalal. Pel Grup Parlamentari El Pi Propostaper les Illes té la paraula el Sr. Font.

EL SR. FONT I BARCELÓ:

Gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Sr.Conseller de Medi Ambient. Bon dia a tots. Nosaltres no hempresentat una esmena a la totalitat a la secció, nosaltres vàrempresentar una esmena a la totalitat al pressupost, perquèpensam que els 4.000 i busques de milions escassos, 4.100més o manco, jo crec que n’hi ha 300 que no existeixen, a partdels doblers que pagam de pressupost i d’interessos, d’aquests4.100 és allà on hi havia la possibilitat de fer una redistribuciódistinta a la que hem feta, però una vegada que ja estan fets,seguim fent esmenes a la totalitat a les seccions, l’únic quepodem aconseguir en tot cas, si volem fer alguna cosa, és feresmenes parcials per millorar algunes de les coses amb lesquals no estam d’acord.

He hagut de sentir ara el company de Ciutadans amb allò deles depuradores. Una depuradora no necessita 8 anys per fer-se, no necessita 8 anys, m’escolta?, una depuradora si un volen 3 anys, 2 anys i mig pot estar feta, ha de fer molta feina, had’estar ben espavilat i l’ajuntament ha d’haver cedit e lsterrenys. La Comissió Balear de Medi Ambient ha d’estarcoordinada amb la Direcció General de Recursos Hídrics il’ABAQUA i has de tenir els doblers que t’ha de posar elconseller o la consellera en el pressupost. Alerta, alerta.

Les depuradores que nosaltres hem demanat que esmillorin, que vostè ha insinuat com si tècnicament nosapiguéssim que és, li faig saber que són possibles, almancoiniciar els processos, que és al final on hi ha tres esmenes queens accepten, que és el que es fa, perquè les tres esmenes quese’ns accepten de les depuradores, una és d’afectació a Inca,400.000 euros, per començar la depuradora d’Inca, valdrà moltmés l’ampliació que 400.000 euros, o la depuradora deConsell que era més necessari que el pa, quan anam per la


carretera sempre fa un perfum extraordinari l’autovia, són85.000 euros. O allò que és l’ampliació de la depuradora de SaPobla que són 400.000 euros, però costarà molt més de400.000 euros. És un tema que conec. I en canvi, nosaltrespensam que aquí la depuradora d’Orient i l’ampliació del’EDAR de Capdepera hagués volgut la pena.

Una cosa que sí d’aquestes esmenes a la totalitat de VOXi PP i nosaltres en tenim de parcials que coincidim tots, allòdel PP crida l’atenció perquè la passada legislatura no,l’anterior a neteja de torrents, fills meus, no vàreu fer res, res,dels que conec jo res...

(Remor de veus)

I clar que ho havia fet jo, en el meu temps se’n feia, així declar, fins i tot en el teu poble. És a dir, ara resulta que tothomté pressa pel tema dels torrents. Jo crec, conseller, que valiala pena que vostè tengués més doblers a Menorca i a Eivissa,li fan esmenes des del PP importants i tal vegada demostraraquesta sensibilitat cap a les altres illes estaria molt béacceptar qualque esmena d’aquestes, si no és la nostra, quesigui la del PP o d’un altre partit, perquè val la pena.

Les altres esmenes que li presentam tenen a veure amb laqualitat d’aigua. És a dir, ens preocupa el problema que veimmoltes vegades en els diaris, els problemes de nitrats engeneral que pateixen un 70% dels 67 municipis de les IllesBalears i no tenim cap acció concreta per mirar de compodem millorar aquest assumpte. És evident que per allà onpassa la xarxa del Govern que conjuga les aigües de SaMarineta, de Sa Costera, les dessaladores, aquesta aigua ésbona i no té nitrats, però no tots els ajuntaments en aquest deMallorca, perquè Sa Costera no arriba a Menorca, Eivissa iFormentera, tenen la possibilitat de poder tenir una aigua dequalitat i no haver de comprar aigua per poder aguiar. Per mord’això li deia de començar amb aquesta planificació per a unpla de desnitrificació i li proposàvem que invertís mig miliód’euros.

A part d’aquestes qüestions a mi m’agradaria entrar en elbessó. Una petita qüestió, discrepam amb això de Ciutadans.Els doblers de l’ecotaxa nosaltres pensam que han de ser pera projectes mediambientals i també per a patrimonimediambiental. Cala Varques o Son Quint són un patrimonimediambiental i si no, en parli amb tota la gent que va a CalaVarques, aquí hi ha qualque manacorí que en pot parlar bé, o enparli amb tots els veïnats de Son Quint a Ciutat. És a dir, no ésnomés que fa una funció social, sinó que també fa una funciómediambiental. No crec que el Govern tengui doblers per fer-ho, però nosaltres ho reivindicam i ho deim.

I també hi ha dues esmenes que a mi m’agradaria que esrepensessin almenys, la que fa referència a crear una partidaper destinar en el Centre de Recuperació d’Espècies Marinesde Sant Antoni a Eivissa, són 100.000 euros, si han de ser 50que siguin 50, ahir parlava amb un diputat socialista d’Eivissa,a veure si això ho podríem intentar arreglar.

I passem al bessó, al bessó que és el poc que nosaltrespensam que pot canviar la vida de les persones si realment ambels doblers que vostè té en poc generar molts més, i el bessóés, i li agraesc el que ha dit vostè que acceptava que es tornàsposar en marxa d’alguna manera l’esmena 9679, que és la quefa referència a l’ampliació de tres persones, homes o dones,tres tècnics a la Direcció General de Recursos Hídrics perintentar desbloquejar els més de 6.200 projectes queexisteixen a informar.

D’això segurament no som conscients tots els que estamaquí, però això és el problema més greu que avui se’ns podriaatribuir a qualsevol dels 59 diputats que estam en aquesta sala.Ho he explicat ja un parell de vegades, però ho tornaréexplicar perquè la dimensió quasi, quasi és galàctica. Estamparlant de 6.200 projectes que estan aturats, que no són d’obranova -no són d’obra nova-, són de millores de restauracionsque poden pujar com a mínim a 370 milions d’euros d’inversióprivada. No és obra nova, no és consum de territori, ésrestauració, és regeneració i genera 375 milions d’euros, coma mínim.

Aquest fet en un moment donat en què es queixen les pimeque estan al voltant de la construcció, són bàsiques perquè siaquests projectes sortissin l’activitat econòmica millorariamoltíssim a les Illes Balears i sobretot que si hem de baixard’aquest 2% de creixement, no baixem d’aquest 1,7 o 1,8 queencara fa generar ocupació i riquesa i que no haguem de caureen un 1,2 o en un 1,3 que realment és un estancament.

En aquest cas no depèn de Sánchez, en aquest cas no depènde Madrid. En aquest cas depèn de nosaltres, perquè nosaltrespodem treure aquests projectes en tres mesos si volem, peròel conseller necessita ajuda perquè el conseller està tot sol enaquesta àrea amb un tècnic o dos, el mateix tècnic que had’informar també el que ha d’anar a la Comissió Balear deMedi Ambient i mentrestant la Comissió de Medi Ambient vafent no podem estar fent informes de projectes, quenecessitam, perquè es faci l’obra. És brutal això. Aquestassumpte és increïble. Això és molt més que el conveni decarreteres per a Balears, és molt més que el conveni dedepuradores per a Balears, és molt més que el conveni de trenper a Balears, i depèn de nosaltres i aquí hi ha d’haverl’eficàcia d’aquesta comunitat, per la qual cosa li agraesc,conseller, que hagi proposat això i si tots els portaveus hiestan d’acord es pugui tirar endavant en aquest tema.

I després l’altre, que en aquest cas sí que he coincidit ambel representant del Grup VOX que ha anunciat que la votarà afavor, jo sé que també vostè hi està d’acord, però..., i laconsellera d’Hisenda també, però tenim la dificultat de capítol1 i jo l’entenc i acabaré amb aquesta reflexió econòmica,perquè això és la veritat, això... vuit n’han d’entrar, vuit n’hande sortir, no n’hi ha més..., que seria l’esmena 9668 que fareferència a destinar el reconeixement als treballadorsd’IBANAT de l’àrea d’extinció d’incendis, la categoria debombers forestals.

Crec que és una qüestió amb la qual ens hemcompromesos tots moltes vegades, moltes vegades. Aquestes


dones i homes no volen que..., home els agradaria que aixòs’aplicàs d’un cop, està claríssim, però estan disposats queaixò es pugui aplicar en dos, tres, quatre anys, a poc a poc, icrec que seria un gest per a uns treballadors molt humils, moltpreparats, però molt humils que realment demostràssim,aquesta cambra, que sabem fer una passa per iniciar un procésde reconeixement als bombers forestals.

Jo fins i tot plantejo aquest tema, que si tal vegada ésexagerat el milió i mig, tal vegada, tal vegada són en total700.000 o 800.000 euros, però si això ho plantejàssim entres, quatre o cinc anys ja estaria bé posar 100.000 eurosenguany, 100.000 euros, i aquí és quan es demostra lasensibilitat social, les mesures socials del pressupostrealment, perquè quan hi ha un incendi forestal, perquè els quesón urbans són els bombers que es fiquen dins les cases, quanhi ha un incendi forestal qui es fica dins el foc és el personald’IBANAT. Davant aquesta qüestió jo crec que aquesta cambrapodria demostrar aquesta sensibilitat.

I acab amb el que deia, aquí tenim un problema, que notenim els recursos que hem de menester, no tenim elsrecursos que he de menester i tots els que teniu representacióa Madrid o reconeix amb els vostres diputats i diputades queteniu a Madrid que s’han de desmarcar una micona de ladoctrina dels caps de Madrid, per realment aquí poder tenir elsdoblers suficients per tirar endavant. En aquest cas no és queMadrid ens robi ni ens mati ni res d’això, jo ho he dit sempre:Madrid el que fa es riure’s i to ts e ls que realment no somcapaços de fer-los entendre que aquesta terra no té elsrecursos per fer les coses bàsiques, tenim una responsabilitatque hauríem de ser capaços de traslladar-la.

És a dir , no es tracta de tenir més, es tracta de podermantenir el que estàveu parlant de les depuradores, el queestàvem parlant dels torrents, no parlam de la xylella, elsarbres segueixen morint, és a dir, no parlam de segons quinescoses perquè sabem, com dic jo sempre, que són bastant méspobres del que ens pensàvem.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Font. Ara correspon al GrupParlamentari Mixt, MÉS per Menorca, té la paraula la Sra.Font.

LA SRA. FONT I MARBÁN:

Gràcies, Sr. President. Bon dia a tothom, vull començardient que retiram l’esmena 10182 que ens quedava viva aaquesta secció perquè s’ha pogut resoldre d’una altra manera,amb tot vull agrair a Ciudadanos el seu suport.

Llegint les esmenes de la secció de medi ambient em fa lasensació que seguim volent solucionar els problemes d’aiguad’aquest petit país com sempre s’ha fet, però sense adonar-nosque les coses han canviat i canviaran molt.

D’un total de 52 esmenes, més d’una vintena d’esmenesvan sobre l’aigua. Així, davant un bé escàs com és l’aigua itenint en compte que la Mediterrània està patint un augment detemperatura molt superior al previst, crec que és ben hora decomençar a assumir que l’aigua és un recurs que necessita quereflexionem sobre les seves estratègies de sostenibilitat, i ésque les cares més visibles d’aquest canvi climàtic són lesinundacions i les sequeres. Per tant, convé que ens comencema demanar fins on estem disposats a canviar els nostrespadrons de conducta o si realment som conscients quenecessitam repensar la gestió de l’aigua.

Algunes de les esmenes s’han enfocat a fer nous projectesde depuradores, queda clar que tothom coincideix una altravegada que tenim problemes amb l’aigua. Ningú no ho potnegar. Ara bé, coincidim en el diagnòstic , però no en eltractament. Des de MÉS per Menorca sabem que calenfrontar-se de maneres diferents amb diferents mesures compot ser que la primera sigui disminuir la despesad’aigua/habitant, per exemple les fuites de les canonades.

Igual que en un pressupost es veuen les prioritats de quigoverna, en les esmenes veiem les prioritats de l’oposició,serveixen també per detectar inquietuds i problemes. Lalectura que nosaltres feim de les esmenes d’enguany és quel’aigua és allò que més preocupa i me n’alegr, peròsincerament, crec que no ens hi estem enfrontant així comtoca. Reflexionem com cal i amb una mirada a llarg terminisobre aquest recurs tan necessari per a la supervivència.

Hi ha unes quantes esmenes que demanen més neteja detorrents. El tractament mediambiental adient per netejartorrents és aquell que no malmet l’entorn, sense emprarmaquinària pesada. Aquest tipus de manteniment suposa méstemps, però no necessàriament més doblers. El que sí ésconvenients és millorar la gestió urbanística d’aquelles zonesen àrees de crescuda dels llits dels torrents i de les zonesinundables cartografiades pel mateix govern. Alhora és evidentque la conselleria empri criteris tècnics per decidir quinstorrents tenen prioritat, com són aquells que estan en zonesinundables amb població prop. I torn a insistir que lesinundacions a causa dels torrents no només tenen a veure ambla brutícia, sinó també amb l’urbanisme aplicat.

Mantindrem el sentit del vot fet a comissió.

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Font. Començam el torn en contra, pel GrupParlamentari Unidas Podemos té la paraula el Sr. Jiménez.

EL SR. JIMÉNEZ I FERNÁNDEZ:

Sr. President. Senyores diputades, senyors diputats,bien, como todos sabemos la temática ambiental es compleja,tanto desde la perspectiva del territorio donde se van a ejercerlas políticas que emanan de los presupuestos que estos días


debatimos como desde la perspectiva ideológica que inspiranaquellas.

El territorio es lugar frágil y hay que conocerlo enprofundidad para aplicar un tipo u otro de políticas. Elterritorio es el lugar donde desarrollamos nuestra andaduravital, pero que compartimos con otros seres vivos implicadosen una compleja malla de relaciones ecológicas que no han deolvidarse a la hora de planificar este espacio. Acercarse, pues,a esta realidad compleja requiere de un esfuerzo decomprensión, y a veces confrontar esta realidad con la frialdadde los números resulta intrincado y dificultoso.

Debatir unos presupuestos es una tarea práctica y concretaen la que conceptos, artículos y secciones se suceden deforma continuada y para huir de esta frialdad el reto aquí eshacer que estas cifras tomen forma precisa en el territorio conaplicación concreta en los recursos hídricos, en el tratamientoa los residuos, en la educación ambiental, en los espaciosnaturales y en la biodiversidad, en la gestión del paisaje.

Pero esta aplicación concreta debe hacerse desde unaóptica, entendemos que progresista con dos criterios, uno, elrespeto al territorio basado en el conocimiento de sufuncionamiento interno y otro sabiendo repartir ladisponibilidad económica entre los distintos quehaceresambientales.

El territorio es, pues, el lugar de confrontación dialécticaentre la ocupación humana y las dinámicas ecológicas que seproducen en él. Lograr este equilibrio debe ser pues objetivoprioritario en la planificación y en los recursos económicosde los que se dote.

Los presupuestos de esta sección responden, a nuestrojuicio, a este intento de planificar teniendo en cuenta todas lasvariables físicas y humanas que intervienen en el territorio.

Por eso, no acabamos de entender las enmiendas a latotalidad efectuadas en esta sección, porque aún reconociendoque pueden existir carencias las partidas ofertadas cubrenampliamente todos los aspectos trabajados en las distintasdirecciones generales. Entendemos, en cambio, las enmiendasparciales ya que poseen una intención constructiva de mejorade lo expuesto o de oferta de nuevas propuestas nocontempladas, pero la totalidad francamente no, a pesar de lasexplicaciones vertidas.

Gran parte de estas enmiendas tienen su centro en el agua,un recurso imprescindible que si cabe tiene mayorimportancia en territorios insulares, como las que conformanesta comunidad autónoma. Prácticamente todos los gruposinciden en todos los aspectos que rigen el ciclo del agua y porello abordan la limpieza de los torrentes, el tratamiento dedesnitrificación o la mejora en la depuración, cuando no en laconstrucción de nuevas estaciones de depuración de aguasresiduales. Es, pues, una preocupación lógica que tambiéncomparte la conselleria, que ha dispuesto de los recursoseconómicos para tratar esta vertiente ambiental con más de lamitad del presupuesto asignado entre la Dirección General de

Recursos Hídricos y ABAQUA. Esto es un hecho innegableque se puede constatar directamente en los capítulospresupuestarios.

Dicho esto, es evidente, o es innegable, que la limitaciónpresupuestaria y l as necesidades de priorizarconsecuentemente este gasto hacen que no todo el mundopueda estar de acuerdo o que a todo el mundo le gustaría, talvez, otro tipo de prioridades, pero entendemos desde nuestrogrupo parlamentario que se ha hecho de una manera lo másracional posible.

Entrando ya en el análisis de las enmiendas parciales, elPartido Popular presenta diez enmiendas de variado espectro.Algunas no pueden ser atendidas por cuestionescompetenciales por carecer de las mismas la conselleria,como puede ser la 9983 o la..., perdón, sí, la 10025, quecorresponden a los ayuntamientos, o la 9981, que no escometido de la sección 15. Ocurre lo mismo con la 10016 yla 10033, que no son competencia de ABAQUA. En cuanto alos lodos de Ferreries, la 10019, ya tiene una asignaciónsuperior; y con respecto a la depuradora de Alaior, laenmienda 10017, ya posee o ya tiene contrato demantenimiento.

De las once enmiendas presentadas por Ciudadanostambién hay cuatro de competencia municipal, como son la9509, la 9622, la 9623 y la 9507. Sobre la 9562, de recargade acuíferos de Menorca, ya existe una prueba piloto concargo al ITS. Sobre la limpieza de torrentes, la enmienda9516, ya hay un incremento de 1 millón con respecto a esteconcepto. Sobre la enmienda 9632, de la depuradora de Sóller,las mejoras solicitadas están contempladas en el contrato demantenimiento. Y con respecto a la 9500, sobre especiesinvasoras en Ibiza, las serps, ya hay otra partida a cargo delITS.

Con respecto a VOX de las cinco enmiendas presentadas,la 9484, sobre emisarios en Ibiza, ya está contemplada suresolución a cargo del ITS. De la 9480, sobre aumento depresupuesto para mantenimiento de depuradoras, ABAQUA yadispone de contrato en este sentido. También hay cuestionescompetenciales en dos de sus enmiendas, en la 9479 y la9471, que corresponden también a los ayuntamientos. Y conrespecto a la 9462, de aumentar el presupuesto de ABAQUAcon cargo a la eliminación progresiva de IB3, creo que ya enrepetidas ocasiones todos los grupos de esta cámara, menosel suyo, ya han coincidido en su parecer con respecto a lapervivencia de este medio.

Sobre las doce de El Pi, la enmienda 9660 propone másdinero para la limpieza de torrentes, ya existe, como decíamosanteriormente al Grupo de Ciudadanos, un incremento de 1millón de euros en este sentido. La 9666, sobre cuestiones otemas de desnitrificación de agua para consumo humano, tieneun ámbito, una competencia de carácter municipal. A lasenmiendas 9655 y 9656, para depuradoras en Orient y Colòniade Sant Pere, la realidad es que ahora mismo no se dispone deterreno y tampoco hay una petición municipal en este sentido.Con respecto al millón demandado en la enmienda 9659, para


aumentar el gasto en las depuradoras, también el presupuestoestá ya marcado a este respecto. En relación al recubrimientode un torrente a su paso por Manacor, contemplado en laenmienda 9667, entendemos -perdón, estoy un poco griposo-,creemos que hoy en día esto no es una buena solución lo decubrir los torrentes. En cuestiones competenciales laenmienda 9713 corresponde al ayuntamiento. La 9700 a PortsIlles Balears. Y tanto la 9716 como la 9717, relativas acompras de fincas, no son directamente competencia de estaconselleria. Por último, la 9700, en relación con las especiesinvasoras, tal como ya dijimos al Grupo de Ciudadanos, estárecogida en el ITS, y la 1924 se cubre con la colaboración,con el Consorcio para la recuperación de la fauna de las IslasBaleares.

Sí, en cambio, nos parece oportuno, como ya ha anunciadoel conseller, ofrecer esa transacción de 120.000 euros a laenmienda 9679, que fue cuantificada por su grupo en 240.000euros.

Por último, con respecto a MÉS per Menorca, para atenderla enmienda 10182, entendemos que está prevista unaconvocatoria de subvenciones que puede tal vez cubrir estademanda realizada.

Muchas gracias.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Jiménez. Pel Grup Parlamentari MÉSper Mallorca té la paraula el Sr. Ferrà.

EL SR. FERRÀ I TERRASSA:

Gràcies, Sr. President. Senyors i senyores diputats. Enprimer lloc, voldria donar la benvinguda una altra vegada a laSra. Tania Marí, que s’ha incorporat després de la seva baixaper maternitat...


... per tant, benvinguda, companya de la Comissió de Salut.

Voldria començar, en primer lloc, dient que intentarécentrar-me en les propostes de polítiques actives d’aquestaconselleria i no tant en les esmenes que ha presentatl’oposició, que ja han estat desgranades pel Sr. Jiménez durantla seva intervenció

Voldria en primer lloc esmentar, Sr. Conseller, que elspressuposts, pensam des de MÉS per Mallorca quecompleixen uns dels principis que són importants per anosaltres que és un principi de coherència, un principi decoherència en quatre eixos distints, primer de tot unacoherència encadenada, una seqüència. Pensam que perentendre uns pressuposts és d’extrema necessitat poderavaluar la seva evolució seqüencial durant els anys i creim quehi ha una coherència entre aquestes polítiques actives que

s’han dut a terme des de l’any 2015 fins ara i que tenen aquestacontinuïtat durant l’any 2020; coherència en polítiques decicle de l’aigua, de residus, de prevenció i extinció d’incendis,tres eixos importants dins la seva conselleria per combatre elcanvi climàtic; però també en altres, en espais naturals, enprotecció del territori de la mar, en protecció de labiodiversitat de les nostres illes.

La segona línia de coherència és la coherència territorial,un equilibri entre els territoris d’aquestes illes, entreMallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Creim que aquestimpacte de polítiques és real en aquests pressuposts i es potquantificar i creim que compleix i que sobretot compleix ambaquesta sensibilitat especial que ha de tenir una conselleriacom la seva, que té un impacte municipal i insular molt elevat.

La tercera línia de coherència és en la missió de protegirel medi ambient i creim que aquestes polítiques, les polítiquesque vostè avui ha desgranat durant la seva intervenciócompleixen aquests principis.

La darrera és una coherència integral de les sevespolítiques dins l’encaix de tot el Govern de les Illes Balears icrec que és important conèixer de primera mà, almanco perMÉS per Mallorca, que les polítiques que du a terme vostè novan aïllades d’altres conselleries, sinó que hi ha una línia defeina que s’està incorporant, per fer feina transversalment percombatre el canvi climàtic.

Quant a xifres, seré molt breu, és a dir, vostè ja ho haesmentat, una pujada del 2%, 3,5 milions més, prop de150.000 milions d’euros.

Reflexió sobre el canvi climàtic, vostè l’ha feta i altresgrups l’han feta. Vostè ha plantejat un dels reptes importantsd’aquests quatre anys, aquesta lluita contra el canvi climàtic inosaltres ens demanam què pot fer aquest govern amb el canviclimàtic. Jo crec que..., hi ha quatre conselleries que són clau:la seva, la del Sr. Yllanes, la de la Sra. Mae de la Concha,Agricultura, no hem d’oblidar que reserves marines està allà,i la del Sr. Marc Pons, en Territori, en Mobilitat perdó, sónquatre conselleries que han d’anar, han de funcionar de la mài ens consta que dins aquest projecte d’Agenda 2030 hi haprojectes, hi ha línies de feina, de coordinació entre lesconselleries. Per tant, això és important i s’ha de posar envalor.

Després, polítiques concretes, perquè no basta nomésplanificar. Planificam, feim normes, generam instruments,però necessitam polítiques amb fets concrets, és a dir, lespolítiques, la planificació ha de tocar terra, ha de tocar terra icreim que és aquest principi també es compleix dins aquestaconselleria.

Quan parlam de crisi climàtica no podem deixar de bandala COP25, creim que la COP25 ha estat un exemple del que noha de ser, no ha de ser manca d’acords entre els prop de 200estats que en formaven part, manca de compromisos, no s’hagenerat la il·lusió esperada i ja va començar malament ambunes campanyes de màrqueting d’empreses, perquè


evidentment que abans de fer campanyes de màrqueting a laCOP25 el que haurien de fer és aplicar mesures internescoherents amb la lluita contra el canvi climàtic.

La importància de les mesures del Govern de les IllesBalears dins els acords pel canvi. Crec que això és vital dinsaquesta lluita contra el canvi climàtic.

La importància d’aquelles polítiques que férem durant el2015-2019, polítiques petites, perquè som petits a les IllesBalears, però amb uns efectes molt grans, foren unes mesurespioneres, unes mesures pioneres que traspassaren les nostresfronteres perquè vostè estarà d’acord amb mi que de res noserveix lluitar aquí contra el canvi climàtic mentre els veïnatsno es posen les piles, però aquestes polítiques generarenil·lusió, foren observades per altres comunitats autònomes iper altres estats i dins la Unió Europa es varen aplaudir,polítiques com la Llei del canvi climàtic, polítiques com elDecret de posidònia o la Llei de residus... i revertir el canviclimàtic i no arribar a aquest imminent punt de no retorn queens anuncien els científics per d’aquí deu, quinze anys.

Per tant, ens necessitam tots, partits, agents socials iadministracions, una reacció evidentment global que ésimprescindible, però la trista realitat és que avui estam enaquesta punta de no retorn i encara hem de combatre elnegacionisme. Vostè ho ha dit: encara hem de combatre elnegacionisme.

Aquest negacionisme és dins aquesta cambra i ésimprescindible que hi dediquem la màxima atenció. I a lesIlles hem de dedicar també els esforços a defensar lesmesures davant l’Estat i això és una llàstima perquè en lloc deconcentrar tots e ls esforços al desplegament d’aquestanormativa que vàrem dur a terme en la passada legislatura hemde lluitar contra avisos d’inconstitucionalitat, contraadvertències de demandes, hem d’evitar que el nostredesplegament normatiu, dels acords pel canvi, quedi amputato carbonitzat i, el que és pitjor, deslegitimat davant la gent ialtres comunitats autònomes i estats que ens miren. És unaqüestió d’actitud, a mi em consta que aquest govern l’ha tenguti que és sensible en aquest aspecte. Per això, vull encoratjar-lo, a vostè i a la resta de conselleries implicades, quecontinuïn treballant en aquest sentit.

El Sr. Font ha fet referència al finançament, hi volia ferperquè crec que aquí és important. Vostè ha parlat d’unespolítiques que han de ser sostenibles i sobiranes, i hi esticd’acord, més enllà de la seva conselleria, i el finançament ésnecessari, ho sabem tots, sobretot en depuració d’aigües ésnecessària la sensibilitat estatal en el finançament de les IllesBalears.

Vostè i la resta de consellers que treballen en canviclimàtic tenen una immensa responsabilitat, i ho saben,aquests quatre anys molts d’ulls estaran a sobre seu i crec quecomençam bé perquè son coherents amb aquesta base quevolem generar.

Els reptes dels acords pel canvi, dotze reptes té vostè dinsels acord pels canvi, no els enumeraré tots, però hi ha tambéla reclamació del finançament, tenim els objectius 2030 deles Nacions Unides, l’ampliació del Parc de l’Albufera il’ampliació del Parc de Llevant, el manteniment de la gestióde Cabrera, una qüestió de sobirania, important, la LECO, lanova LECO, el consum d’aigua i tractament de residus, etc.,dotze objectius que vostè ha de tenir en ment i crec que els hité perquè les polítiques que ens ha anunciat van en aquestalínia, pràcticament totes s’enceten dins els primerspressuposts elaborats per vostè.

Volem també destacar quatre punts que són importants perMÉS per Mallorca, el primer ja l’hem dit: la lluita contra elcanvi climàtic; el segon: el 60% del seu pressupost, 94milions d’euros, aniran destinats a projectes del cicle del’aigua, principalment a depuració, sanejament i abastiment enprojectes tan destacats com la retirada dels llots contaminatsde Ferreries, un projecte molt necessari, l’execució de laconducció Maria-Petra, això també és important i ésimportant entendre l’anell de les infraestructures hídriques ipoder anunciar que aviat tendrem aigua com cal al Llevant deMallorca; també l’inici per al 2020 de projectes de novesEDAR, concretament sis; i el tercer punt és la gestió delsespais naturals. No tenc dubte que el PORN d’Es Trenc seràestrella; i per últim, el quart punt que volíem destacar és laimplantació de la Llei de residus perquè no basta fer una llei,no basta, s’ha d’executar, s’ha de dur a terme, s’ha dedesplegar.

Vostès en aquests pressuposts ens anuncien ja tres líniesde desplegament d’aquesta llei de residus, en projectes degestió sostenible de residus, en projectes d’economia circulari això és important i s’ha de posar en valor.

Volem destacar també un parell de coses més delspressuposts, el compromís amb l’eradicació d’espèciesinvasores, amb la posidònia, amb sanitat forestal. El Sr. JaumeFont ha fet esment del Xylella, vostè ho dur pressupostat i ésimportant. Sabem que la competència principal ésd’agricultura, però vostè..., la seva part, la part forestal hi estàdibuixada; ja no és un tema d’actualitat, però vostèsperseveren.

En la prevenció i extinció d’incendis forestals, aquestreforçament, IBANAT ha estat un exemple i crec que s’han dedestacar deus coses: primer de tot, l’esmena d’El Pi perquèl’esmena d’El Pi la compartim tots, i s’ha de dir, la compartimtots; tenim un problema pressupostari, ningú no ho nega, ningúho nega en aquesta comunitat autònoma, però el compromísde la conselleria hi és i ens consta que vostè durant el 2020enceta aquesta fase d’estudi tan necessària per crear aquestacomissió negociadora amb IBANAT.

De les transaccions fetes en comissió, n’hem fet, n’hemdut a terme amb Gent per Formentera i amb El Pi i volemanunciar una nova transacció, una proposta de transacció quevostè ens ha encomanat o ha encomanat en la seva intervenció,que és a l’esmena 9679 d’El Pi, en aquesta la proposta la duimredactada, després la repartirem als portaveus dels grups, seria


passar la quantia de 240.000 euros a 120.000 euros amb unaalta a la partida, a la secció 15 evidentment i una baixa a lapartida de serveis comuns.

És important aquesta esmena i fa bé vostè a encomanar-nosaquesta proposta de transacció perquè augmentar la partida delpersonal de recursos hídrics per tal de poder tenir méspersonal tècnic per informar, informar de projectes, ésnecessari i s’ha de posar en valor la feina d’aquesta gent, s’hade posar en valor perquè són pocs i les peticions han pujatexponencialment durant els darrers anys.

Per acabar, ja per acabar, esperam que aquesta transacciópugui ser acceptada per la resta de grups. Deixaré part de lameva intervenció per a la rèplica posterior.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Ferrà. Pel Grup Parlamentari Socialista té laparaula la Sra. Garrido.

LA SRA. GARRIDO I RODRÍGUEZ:

Moltes gràcies, Sr. President. Sr. Juan, vostè ha començatla seva intervenció dient que aquesta conselleria erafonamental per a la conservació del paisatge i del territori, bé,idò, el Pla Territorial d’Eivissa també ho és.


A més, en vàrem parlar a comissió, avui el conseller li hatornat a explicar, però crec que no ho ha acabat d’entendre unaaltra vegada. És a dir, aquesta conselleria a nivell d’inversionsjuga molt, però moltíssim amb l’ITS. Ara li torn a explicar aveure si entre tots ho aconseguim. I, Sr. Rodríguez, jo m’estimmés pensar amb el big-bang, amb Darwin i no tant amb elGènesis.


Vivim a unes illes on hi ha moltíssims d’impactesambientals, el canvi climàtic ens apura, hi ha molta pressióturística i poblacional, i aquesta gestió és un dels reptes quehem d’afrontar com a societat i com a gestors públics i lamillor forma d’afrontar és amb valentia, però alhora tambéamb seriositat. D’això es tracten aquests pressuposts, de ladosi adequada de valentia i de seriositat.

Estam davant d’uns bons pressuposts, d’uns pressupostsque consoliden les polítiques progressives que es varen iniciarara fa quatre anys, uns pressuposts que continuen apostant perles persones, per totes, no per algunes, per totes les personesi que estan en el centre, per tant, també en el centre delpressupost.

La COP25 ens va posar uns deures i un d’aquests eral’ambició i entenem que des de la nostra comunitat autònomai en la mesura que podem posam el nostre gran granet d’arenaen aquesta ambició amb el desenvolupament de les lleis decanvi climàtic, de residus o d’habitatges, lleis que varen serpioneres, valentes i ambicioses i també amb les que esdesenvoluparan aquesta legislatura.

Aquest govern va dir que seria el govern del benestar, detornar els drets a la ciutadania, que la gent tornàs a ser elcentre, des de Medi Ambient també, i ho feim incrementant laconservació i els espais naturals protegits, actuant en tot elcicle de l’aigua, diversificant la nostra economia, establint lesbases d’un model més sostenible. Són uns pressupostsinversors i que, a més, recuperen drets dels treballadors.

En vàrem parlar a comissió i avui tornam a estar amb elmateix. Medi ambient, senyors de la dreta, és qualque cosamés que el cicle de l’aigua. Analitzades les seves esmenes iescoltat avui el seu discurs, no han passat d’aquí. Però aquestpressupost és qualque cosa més, és una aposta ferma per lalluita contra el plàstic i la contaminació en el medi natural, ésmillora de la conservació i la vigilància de les praderies deposidònia, és autoprotecció davant dels incendis, és una xarxafaraònica que permetrà estudiar els cabdals dels torrents, és larevisió del Pla hidrològic per tractar l’aigua com un recursescàs i finit. Són mesures de prevenció i racionalització pergarantir el proveïment d’aigua, és l’actualització del Pla degestió de risc i inundacions per preveure, disminuir i evitarfutures inundacions. Són 91 milions d’euros a ABAQUA,compromís ferm en la millora de les infraestructureshídriques o són les redaccions de distints plans de gestió o lamodificació de les DOT.

Ara, també els dic una cosa, benvinguts al debat i a lapreocupació pel cicle de l’aigua. Li dic benvinguts perquè elSr. Company, que no ens acompanya, quan va ser conseller vaparlar del cicle de l’aigua i va parlar de l’aigua per una cosa,per demanar-li a Madrid que retornàs el Pla hidrològic i perfer-lo menys segur i per fer que aquell pla hidrològic fos elproblema que tenim ara mateix a moltes de les gestions del’aigua.

Molts dels problemes que tenim en aquest moment són oper les mancances de la gestió del Sr. Company o per tot elque es va passar el Sr. Company. Un exemple, li ha posat el Sr.Conseller, 237 milions d’euros de deute dins ABAQUA, unexemple, eh?, un exemple.

(Remor de veus)

A finals de l’any que ve únicament quedaran 50 milions dedeute, o que no trobassin cap projecte ni un, cap projecte ni unvàrem trobar dins ABAQUA. Per tant, de aquellos polvos,estos lodos, això és el que hi ha.


El benestar de les persones, que els comentava, esreflecteix perfectament en el pressupost d’espais naturals,


d’ells en depenen l’aplicació del Decret de posidònia amb elsprogrames de vigilància i conservació o la cartografia tambéde la posidònia dels espais protegits i de Xarxa Natura quedonaran molta més seguretat jurídica.

Volem remarcar el compromís del Govern en la lluitacontra els incendis forestals. Per sort aquests darrers anys nohem hagut de lamentar grans incendis forestals, per això no espot baixar la guàrdia. Són de cabdal importància els programesde planificació i gestió forestal i també els d’autoprotecció.

Com els deia al començament, la Cimera de Clima es vamarcar l’ambició com a objectiu i ambiciosa és la nostra lleide residus, el seu desenvolupament ha de ser un dels pilars dela política ambiental d’aquest govern. La presidenta en el debatd’investidura ens va dir que aquestes illes o eren sostenibleso no ho serien. Doncs, per ser sostenibles és imprescindiblelluitar contra l’emergència climàtica, la lluita contra elsresidus i especialment els plàstics. Per això, aquestspressuposts faran front a l’abandonament d’envasos, cercaràaugmentar la recollida selectiva i l’educació ambiental.

La Llei de residus cerca canviar el model i per això és claul’educació ambiental, que ens expliquin quins reptes hemd’afrontar, com els hem d’afrontar i amb qui els hemd’afrontar. Per tant, els canvis de mentalitat vendran de la màde l’educació ambiental i de la mà de tots i cada un denosaltres.

Ja per acabar, si parlam de pressupost, hem de parlard’ingressos. Jo no tornaré al debat que es va fer ahir quant alsingressos que preveu aquest pressupost, però sí que entraré enuna esmena i els posaré un exemple. L’impost de turismesostenible, tan criticat al principi per alguns, tan prescindibleper altres i no votat per unanimitat en aquesta cambra ni moltmanco, ara sembla que ha de servir per a tot. S’imaginen quèhagués pogut fer aquesta comunitat autònoma si el 2003 el PPde Jaume Matas no hagués derogat l’ecotaxa? S’imaginen comhaurien canviat...

(Remor de veus)

Posin-se tranquils, per favor, tranquil·litat. S’imaginencom haurien canviat les inversions en depuradores, en xarxad’aigua, en conservació del patrimoni cultural, natural, en elpaisatge? Hem perdut 1.000 milions d’euros...


... 1.000, 1.000, un número rodó, 1.000 milions d’euros.

Sr. Conseller, li faig la mateixa pregunta que li ha fet el Sr.Juan, què hauria fet vostè amb aquests sous? 1.000 milionsd’euros!


Aquesta relació d’amor i odi que tenen amb l’ITS té el seumajor exponent quan parlam de polítiques ambientals, d’aixòno hi ha cap dubte.

Hem vist al Sr. Company i al PP proposar suprimir l’ITS,davallar l’ITS, davallar-lo en temporada baixa, fins i totsuspendre’l temporalment. Però el colmo del colmo ésl’esmena que ara analitzarem. Fan una esmena que davallaquasi 30 milions d’euros del deute -n’hem parlat molt d’aixòtambé-, i els passen directament a ITS per fer un plad’inversions en depuradores, i es queden tan tranquils. Si jo novaig tan malament, i jo no vaig tenir la sort de ser alumne de laSra. Truyols, no la vaig tenir, però si no vaig malament unimpost finalista, el que es paga amb aquest impost finalista hade ser fruit del que es recapta amb aquest impost finalista i noes poden afegir a aquest impost finalista doblers que provenende pagar el deute, perquè en el cartell què posarem?, finançatamb ITS i amb el deute que havíem haver de pagat i no hempagat, això posarà el cartell? Supòs que vostès deuen voler queposi això el cartell.


Per tant, a part del desgavell -desgavell-, a part deldesgavell volen que siguem morosos. Diuen que per mostra unbotó, idò per mostra una esmena, aquesta.

Després, les esmenes dirigides a alguns ajuntaments i aalguns consells. Jo, Sr. Juan, no li tornaré a parlar decircumscripció electoral, en vàrem parlar a la comissió, peròsí que li tornaré dir una cosa i és que quan parlam demunicipalisme o quan parlam de suport als consells insulars,no és a aquesta bancada a la que vostès donaran lliçons. El quefan vostès aquí és fer propostes, vostè i VOX, fer propostesconcretes per a ajuntaments concrets i per a consellsconcrets, per tant, això el que fa és crear un greuge comparatiuamb tots els ajuntaments i amb la resta de consells insulars,per què s’ha d’ajudar el Consell d’Eivissa a pagar les sevesplantes de tractament de residus, quan no s’ha ajudat niMenorca, ni Mallorca, per què?, perquè a Eivissa governa elPP? Això no té res a veure amb un govern d’un color o d’unaltre, això té a veure amb municipalitat i no és la que vostèsexerceixen.

Ja per acabar, ratificam la proposta de transacció que s’hafet des de MÉS per Mallorca i Podem, no la repetirem.

I quant les reivindicacions que fan per als bombersforestals i allò que ens plantejava el Sr. Font, Sr. Font, comvostè ha dit, tenim els recursos que tenim, els ingressos i lesdespeses que tenim i malgrat estiguem d’acord ambreivindicacions i les puguem entendre, pensam que el primerque han de fer les conselleries competents és asseure’s, parlari veure què poden assumir i què no poden assumir d’aquestesreivindicacions i després ja es posarà el pressupost. Per tant,no hem de passar l’arada davant el bou en aquest moment.

Per tant, deixant-ho aquí per a la següent intervenció,moltes gràcies.



EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Garrido. Començam el torn derèplica, pel Grup Parlamentari Popular té la paraula el Sr. Juan.


Gràcies, Sr. President. Bé, començaré contestant el tornen contra que no m’agrada ni el nom, perquè això d’“en contra”ja ho diu tot. Senzillament començaré pel Sr. Jiménez, li vullagrair el seu to i dir-li que cuidi aquest constipat, els quetenim una edat ja hem d’anar amb seny. M’ha dit que...

(Remor de veus)

És cert. M’ha dit que entenien les esmenes parcials delPartit Popular, ara ja no més li falta tenir un poc de sensibilitati espitjar un poquet perquè alguna d’elles, almenys alguna, espugui aprovar, transaccionar o en tenguin en compte alguna.

Bé, m’ha dit que hi havia moltes d’aquestes esmenes queanaven dirigides a temes municipals, és cert, això és cert, peròel Govern, ja ho he dit abans també, té la possibilitat de firmarconvenis i de col·laborar amb els ajuntaments, això també vaper a la Sra. Garrido, evidentment que sí que són moltsd’aquests temes, però hi ha una cosa, vostè diu, la Sra. Garridodeia ara mateix, “és que demanen per a determinatsajuntaments”, és que òbviament qualsevol cosa que es faci,pertanyerà a un o a un altre ajuntament, això és evident.

I seguint amb la Sra. Garrido, quan vostè diu que el Conselld’Eivissa s’ocupi del Pla territorial, evidentment que sen’ocuparà, això precisament no és una competència delGovern, miri, no ens competeix per a res al Govern, ni alParlament, això ja ho farà directament el Consell d’Eivissa queés el que té competència i d’això se n’ocuparà.

Quant a allò que ha comentat el Sr. Ferrà, també li agraescel seu to, ha estat respectuós amb el Partit Popular, tantrespectuós que ni l’ha esmentat, ni tampoc les sevesesmenes...

(Remor de veus)

Bé, ara té un torn de rèplica, però esper que siguirespectuós també, com jo ho seré amb vostè. Vostè el que hafet és, això sí, al conseller l’ha aplaudit, l’ha posat molt bé,manifestant que feia una feina ben feta i tal, fa la sensació quesón del mateix partit, perquè l’ha posat molt bé. Però, comdic, tenguin un poc de sensibilitat amb les esmenes que ha fetel Partit Popular i també ho dic per als diputats que són deMenorca, com el Sr. Jiménez, o els que són d’Eivissa, perquèhem presentat diverses propostes d’Eivissa i de Menorca i nose n’han tengut en compte cap. No sé ara aquests diputats quanhaguem de debatre a les tertúlies que facem a Menorca o aEivissa, com defensaran que no han donat suport a coses quesón interessants, maldament siguin esmenades, però vull veurecom ho defensen, perquè vostès després quan se’n vagin a laseva illa, hauran de dir que de totes aquestes propostes que hafet en positiu el Partit Popular no n’han tengut cap en compte.

Jo pens que una sensibilitat seria necessària per almenysdefensar, quan vostès es presentin davant els que els han votata les respectives illes, poder dir que han fet el que s’ha pogut.Som conscients que no es pot modificar tot i que no es podenaprovar totes, això és així, no ens hem d’enganar, el que passaés que de tot a res hi ha una diferència. Nosaltres aquí tenimla sensació, almanco jo la tenc, que estam perdent el matí, latarda i la nit en propostes que al final no serveixen per a res,perquè passaran un rodillo i no se n’aprovarà cap. Llavorsestam aquí debatent i al final per què?, si al final acabarà sentel pressupost tal com ha sortit de l’equip del torn en contra,del que ha fet el torn en contra.

El Sr. Font ha dit que efectivament, les depuradores espodrien fer ràpidament. Jo li vull recordar que en tenim una aEivissa, a Sant Joan que fa deu anys que hi treballam, algunescosta molt de fer-les, concretament aquesta que fa deu anysque hi treballam i que hem demanat amb l’esmena conjuntaque ens han apel·lat aquí de tants de milions, hem demanat elsuport i ni un cèntim, l’ha de pagar l’Ajuntament de Sant Joanamb un pressupost de 5 milions i el Consell Insular d’Eivissa,i això és el que tenim i si no, continuarem esperant. Aquí hi hael responsable polític, que si vol pot donar una mà amb això.

I quant a les esmenes dels altres grups, he de dircomençant pel Grup d’El Pi, nosaltres li donarem suport a la9667, aquesta de reconeixement als bombers de la sevaprofessionalitat. Miri, li dir, pràcticament li donarem suporta totes, no sé si li feim un favor o si li feim la punyeta, perquètal volta quan els grups del Govern, el torn en contra, que elPartit Popular li doni suport a les esmenes, tal vegada ellscanvien d’opinió, però allò que està bé està bé i allò que va entemes d’infraestructures d’aigua, en sanejament, en qualitat del’aigua, a totes aquestes coses nosaltres no podem votar encontra, perquè realment també li donam suport. És a dir, nocoincidirem tal volta, però són diferents projectes, però vanen la mateixa línia. Per tant, hi donarem suport pràcticamenta totes.

A VOX, també donarem suport a una, la 9471,subministrament d’aigua a Maó i e liminació de nitrats,òbviament aquesta també hi donarem suport.

A Ciutadans també donarem suport a unes poques que vanen el mateix sentit de qualitat d’aigua, instal·lacions d’aigua,sanejament. Lògicament nosaltres no podem estar en contrad’aquestes i hi donarem suport.

I de moment res més. Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Juan. Pel Grup Parlamentari VOX-ActuaBaleares té la paraula el Sr. Rodríguez.



Gracias, Sr. Presidente. Permítanme saludar a la Sra. NereaAlzola y a Ignacio Ansaldo, de nuestro grupointerparlamentario nacional, que hoy nos visitan.

Sr. Conseller, le he oído hablar de los alcaldes del PartidoPopular que fueron a ver al Sr. Company porque queríandevolverle las depuradoras. Esta mañana viniendo hacía aquí,tenía puesta la radio y he oído al Sr. Joan Monjo, alcalde deSanta Margalida, que quiere hacer exactamente lo mismo,devolverle a usted la depuradora, o sea que en esto no se librausted...

(Remor de veus)

Entonces, hablan ustedes mucho constantemente de laemergencia climática. Ayer una diputada de Unidas Podemosnos aconsejaba una lectura, el libro de Momo. Yo les voy aaconsejar otra, del historiador británico Arnold Toynbee, quese llama La Europa de Hitler, es un famosísimo historiadorbritánico que trataba del auge y caída de diferentescivilizaciones. En ese libro el Sr. Toynbee...

(Remor de veus)

... nos explicaba la sociedad, economía y política de la Europabajo el dominio del Tercer Reich y explicaba como una de lascausas de la pérdida de la guerra, que Alemania nunca fueconsciente de que debía volcar todo su esfuerzo nacional enel esfuerzo bélico en el que estaba implicada y daba datos muyinteresantes como que había 1 millón y medio de mujeres queestaban dedicadas al servicio doméstico cuando otros paíseshabían dedicado todo su esfuerzo, incluidas las mujeres, lashabían incorporado al mercado laboral y al esfuerzo de laguerra, igualmente...

(Remor de veus)

... igualmente... no, un poco de cultura no les irá mal,igualmente...

(Remor de veus)

... explicaba... igualmente explicaba que también se seguíanfabricando multitud de bicicletas cuando hacían falta esosmateriales para el esfuerzo bélico.

Y ustedes son los verdaderos negacionistas como les hedicho antes, declaran un estado de emergencia climática y noshan dicho que en diez o quince años esto se habrá terminado,pero se niegan a dedicar los esfuerzos necesarios paracombatir realmente el cambio climático y para ayudar almedio ambiente porque prefieren seguir teniendo abierta unatelevisión que no ve nadie -que no ve nadie- con los share másbajos, con los índices de audiencia más bajos de todas lastelevisiones autonómicas porque prefieren ustedes seguirpagando concursos en la televisión en lugar de depuradoras.

Entonces, su idea de la emergencia climática es:depuradoras no, concursos en la tele sí, esa es su idea, comosu idea de hacer leyes a favor del medio ambiente es la Ley dela posidonia que se dedica única y exclusivamente acriminalizar a todo un sector económico fundamental de estasislas y para eso han hecho esta ley.

Por cierto y hablando de leyes, esperamos con ansia la leydel paisaje, fruto de la PNL presentada en este parlamento,que les recuerdo que nosotros la apoyamos y a la queesperamos poder contribuir, la esperamos con ansia.

Con respecto a los bomberos del IBANAT, dicen ustedes,sí, sí, su intención es muy loable, su intención es muy loable,pero no hay dinero, una vez más. No hay dinero para aquellosque se juegan hasta la vida en defensa de nuestro medioambiente, pero sí han sacado de debajo de la manga, ayer, enla trastienda, 2 millones de euros para darle al millonariocomunista Sr. Roures y a su...

(Remor de veus)

... sí, ese a quien se lo van a dar ustedes porque esos 2millones que le han dado IB3 en realidad es para dárselos alSr. Roures para que no se vaya de la externalización delservicio de informativos que ustedes tienen contratados y nose tengan que comer el muerto de internalizar todos esosservicios. O sea, a quien le han dado 2 millones de euros es alSr. Roures, pero no hay dinero para pagar a los bomberos delIBANAT.

Y esa es la realidad de sus presupuestos porque me hablabala Sra. Garrido que a ella no le gusta el Génesis, le gusta el bigbang y no me estraña porque el big bang es como acabará estacomunidad autónoma si sigue con esas políticas del pacto deprogreso, farem un tro como sigamos así.

Y decía también la Sra. Garrido que de aquellos polvosestos lodos, yo le digo, Sra. Garrido, que de los polvos de losúltimos cuatro años del Gobierno del pacto de progrés estoslodos de hoy.



EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Rodríguez. Pel Grup ParlamentariCiudadanos té la paraula el Sr. Benalal.

EL SR. BENALAL I BENDRIHEM:

Gracias, Sr. Presidente. Primeramente agradecer a todoslos grupos la forma benevolente que han tenido de escucharmis observaciones y decirles que me encantaría que setradujesen en aceptaciones para alguna de mis enmiendas.

Sr. Font, le he oído, agradezco el tono de su respuesta ysus explicaciones. También de le digo que los proyectos que


presenta usted son buenos, hemos hecho, hemos presentadoenmiendas en sentidos similares, solo que no pensamos quesobredotarlos para 2020 hoy por hoy sea lo ideal con losfondos que hay disponibles, inclusive pensando que los (...) deplazos que nos ha expuesto sean buenos, que rebajaría usted de8 a 3 años los tiempos de... para digamos... llegar a acabar unadepuradora, pues seguimos situándonos en 2024 y no 2020.Por esa razón pues simplemente pensamos que no es elmomento.

Como ya indiqué el sentido del voto de nuestro grupo iráen el sentido del interés de la ciudadanía de nuestras islas y noatenderá a visiones políticas cortoplacistas.

Simplemente indicar que me gustaría que en diciembre de2020 podamos estar discutiendo de temas nuevos y norepitiendo temas que hoy ya estamos debatiendo y que nohayan podido realizarse.

Sr. Conseller, estoy a su disposición para colaborar encualquier tema que necesite para mejorar la situaciónmedioambiental de nuestro territorio.

Muchas gracias.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Benalal. Correspon ara al GrupParlamentari El Pi Proposta per les Illes, té la paraula el Sr.Font.


Gràcies, Sr. President, molt ràpid des de l’escó. Vull agrairals grups que deis que en principi tots acceptarien aquestaesmena de transacció amb què aconseguiríem que laConselleria de Medi Ambient, la Direcció General deRecursos Hídrics, pogués tenir una ampliació de 120.000euros per contractar tres persones per mirar de desbloquejarels projectes que ja tots coneixem.

Una vegada dit això res més, només em sap greu que ara nohi hagi cap representant de VOX, però m’és igual, ja li hocontareu. És increïble que es pugui defensar en aquestacambra l’eliminació de la televisió i Radiotelevisió de les IllesBalears i tenguin la vergonya i la cara dura de no fer el mateixa Andalusia i a Madrid on governen.

Moltíssimes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Font. Ara correspon al Grup ParlamentariMixt, MÉS per Menorca, té la paraula la Sra. Font.


No en faré ús, gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Font. Començam el torn de contrarèplica, pelGrup Parlamentari Unidas Podemos té la paraula el Sr.Jiménez.


Sr. President. Bien, también de forma breve, contestar alSr. Juan primero, efectivamente las cuestiones de edad sonimportantes para el tema de la mesura parlamentaria yentonces, pues, a veces es de agradecer poder hablar de formapausada.

Sobre lo que comenta, sí que estoy de acuerdo en el temade la sensibilidad, es decir que independientemente de lasdecisiones que podamos tomar, siempre es de agradecerintentar llegar a acuerdos para esto... o debería existir eldebate parlamentario, es decir, para poder dialogar yreconocer los aciertos de los contrincantes políticos, ¿no?, enalgunos casos.

En estas cuestiones..., también el tema municipal, seentiende lo que comenta, es decir, que la colaboración entredistintas instituciones siempre es de agradecer para mejorarlas políticas en general de un territorio.

En estas..., pero también es verdad que aquí lo que ocurretambién y todos somos un poco conscientes de ello y antes lohe dicho en mi intervención, hay determinadas prioridades quese ejercen y esto es lo que sucede en este momento.

De cualquier forma he de decirle que las diez enmiendasque han presentado, que ha presentado su grupo, cinco deellas, cinco enmiendas entran en conflicto competencial.Usted lo ha reconocido porque algunas cuestiones sonmunicipales y tal... y le explico un poco nuestra postura eneste sentido, por eso las hemos dejado un poco aparcadas o aun lado.

Dos de ellas además están en... otras dos, quiero decir queestán de una manera directa o indirecta ya en ejecución. Porlo tanto, no es que no se acepten, digamos de alguna manera,sino que ya se están trabajando en ese momento.

Esto es un poco lo que le puedo contestar en esta cuestión.Creo que...

EL SR. PRESIDENT:

Senyors diputats, un poc de silenci.


... espero que esto le pueda servir como contestación.

En cuanto al Sr. Rodríguez que no está presente, puesademás como tampoco se ha referido a nuestro grupo, puestampoco le voy a contestar.


Entonces, al Sr. Benalal que debía estar por aquí y tampocole veo en este momento, bueno da igual, le contesto tambiénagradeciendo su tono de concordia que siempre es deagradecer.

A El Pi pues lo mismo, es decir, que de acuerdo con lo queha comentado en su turno de intervención hace un momentoy poco más a este respecto.

Muchas gracias.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Jiménez. Correspon ara al Grup ParlamentariMÉS per Mallorca. Té la paraula el Sr. Ferrà.

EL SR. FERRÀ I TERRASSA:

Gràcies, Sr. President. Sr. Conseller, una darrera cosaapuntada, que tenia apuntada per dir-li, evidentment ésimportant enguany, dins el 2020, treballar en un dels objectiusdel desplegament de la Llei de residus que és estudiar laviabilitat del cànon que preveu la mateixa llei de residus si noes compleixen els objectius que marca la llei durant l’any2020. Per tant, l’any 2021 hauríem de tenir aquest cànondamunt la taula.

Quant a les esmenes i les intervencions dels altres grups,començaré pel Partit Popular. Sr. Juan, amb tot el respecte iamb tota l’estimació, vagi per endavant, vostè, és a dir, no, no,vostè ens ha dit, m’ha dit o ha comentat, que el Sr. Mir i josom de la mateixa formació política, és curiós que ho diguivostè quan el gran gruix de les seves esmenes són d’Eivissa id’Escorca, no sé quin denominador comú hi deu haver entreEivissa i Escorca, no sé si el color polític. No, no, és així.

Després, crec que no està justificada aquesta composteraa Escorca, no sé si vostè no s’ha atrevit a justificar el perquèEscorca ha de tenir una compostera i altres municipis no hande tenir compostera quan hem tengut experiències municipalsja amb composteres que ens indiquen que el nivell de poblacióha de ser molt alt perquè allò sigui rendible.

Quant a la neteja de torrents, a les esmenes presentades, hoha explicat..., no sé quin diputat ho ha explicat ja, però lapolítica del Partit Popular en neteja de torrents entre el 2011i 2015 sap quina va ser? Una inundació a finals de 2011. El Sr.Company el 2012 agafa, arrambla tots els doblers que troba,tots els doblers que troba, i els destina a neteja de torrents. Elconveni que tenia amb el ministeri, perquè hi havia un convenide neteja amb el ministeri, l’aboca en el 2012 i fa unaoperació de màrqueting fantàstica. En el 2013 resultat, 2quilòmetres de neteja de torrents, 2 quilòmetres de 1.000quilòmetres que tenen els torrents de les Illes Balears, 2. Aixòés el resultat.


Miri, les polítiques s’han explicades, les polítiquesd’aquesta conselleria i d’aquest pacte és establir una roda amb

criteris tècnics, primer de tot, a preservar les zones que tenen,que posen en risc la vida humana i, segona, amb criteristècnics i ambientals.

Quant a la substitució de llocs d’alta direcció, podemquedar i feim un cafè i miram els nombres de Medi Ambienti d’Agricultura de l’època Company i el de l’època Vidal i Mir,eh?, i les posarem damunt la taula.

El Sr. Rodríguez. El Sr. Rodríguez ha començat la sevaintervenció parlant-nos de la Génesis, de la Génesis i,evidentment, li ha durat dos segons perquè ja ha passatautomàticament a l’Apocal·lipsi de Sant Joan, que és ladinàmica constant de totes les intervencions de VOX.

Respecte d’una altra proposta que ha fet VOX o que ha dit,sí, les esmenes competencials a nivell de municipis. Vostèsens diuen que ens passam part del temps o perdem part deltemps en temes competencials, vostès, vostès, VOX, que s’hapassat el 70% del temps d’intervenció parlant de lescompetències estatals i que hauria de ser, que únicament hihauria d’haver una administració única que hauria de serl’Estat. Vostès ens parlen a nosaltres de competències?

Respecte d’IB3 els diré dues coses importants, IB3, que jaestam en el debat pressupostari de Medi Ambient, IB3 té unafunció bàsica que és informar, informar, i informa sobre totesles qüestions ambientals, i no només informa sinó que divulgai ajuda a prendre consciència en molts de programes. Aquestsdos eixos de feina que té IB3 són importantíssims, ho dicperquè estam parlant de medi ambient i és important posar envalor també que IB3 és una televisió pública que treballa ambla informació i amb la divulgació de medi ambient, els nostresespais naturals i les problemàtiques de l’emergència climàtica.

Permetin-me que acabi, perquè una reflexió que volia fera l’hora d’acabar. Hi ha moltes vegades aquesta percepció quetots els polítics són iguals, i és una percepció que està en elcarrer i que se’ns diu, i crec que és molt important que com agovern de progrés intentem combatre aquesta percepció i aquíMÉS per Mallorca és una de les qüestions que vol tractardurant aquesta legislatura, combatre aquesta percepció quetots som iguals perquè no ho som. Mirin, els missatges sóndiametralment oposats, mentre nosaltres parlam d’emergènciaclimàtica o canvi climàtic, uns parlen amb discursosnegacionistes de trumps i bolsonaros i de desqualificacionsa gretas i catedrals de Notre Dame. Aquest és el discurs de ladreta i això (...) a tot el dia d’avui és el discurs de l’esquerra,i és diametralment distint.

La comparativa en polítiques del pacte dreta i esquerra, ésque no la treuré, en qüestió d’aigua hem de posar el que ha fet,el que varen fer els acords pel canvi i els acords de Bellveramb el que va fer el Sr. Company? En política d’aigua? Enprevenció i extinció d’incendis? En lluita contra lesprospeccions? En protecció d’espais naturals? En neteja detorrents? Totes aquestes, totes aquestes qüestions les podemposar a la balança.


També, a part de les grans polítiques, hem de tenir encompte les petites coses, perquè també les petites coses ensseparen i ho hem de tenir clar. Mirin, nosaltres com a espèciehumana compartim el 84% de l’ADN meu és el mateix que elde, i els de vostès, el mateix que d’un ca, i no som iguals. El88%, no, és així, de l’ADN entre una rata i nosaltres és elmateix, fins i tot el 99,9% del meu ADN és el mateix del Sr.Campos, i no ens pareixem en res, i això és molt importantdir-ho. És molt important explicar en grans polítiques i enpetites polítiques, en grans polítiques i en petites polítiques,som molt diferents.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Ferrà. Pel Grup Parlamentari Socialistaté la paraula la Sra. Garrido.

LA SRA. GARRIDO I RODRÍGUEZ.

Ara m’havia espantat, Sr. President. Moltes gràcies. Emsap greu que el Sr. Rodríguez no sigui amb nosaltres aquí araperquè amb la seva intervenció anterior s’ha vengut amunt, esveu que l’havien vengut a veure i necessita que el vessin enpleno apogeo.

Maldament no hi sigui, sí que li he dir una cosa, després jaho llegirà en el Diari de Sessions si vol, i és que VOX sípractica el negacionisme i el practica en molts d’assumptes,ara parlam de canvi climàtic i de medi ambient, i el practica iel practica activament. El problema és que vostès el practiquenactivament i ens afecta a tots, i això és el que des d’aquí nopermetrem.

Després, Sr. Juan, vostè tornava a insistir amb el tema deles esmenes. Ara el Sr. Ferrà li comentava, les seves esmenestenen això en comú, Escorca i Eivissa, comencen per e, aquítambé hi ha una semblança, però el que demanam..., vostè deia,vénen aquí i ens passen el rodillo. No, no vénen i ens passenel rodillo, no, escoltin...

(Remor de veus)

Sr. President, jo aquí fora en lloc d’aigua posaria til·laperquè de veritat... en el bar per ventura en tenen.

EL SR. PRESIDENT:

Venga.

LA SRA. GARRIDO I GONZÁLEZ:

Aquí no passam, no es passa el rodillo absolutament aningú, ho hem dit a la intervenció anterior. Aquestspressuposts són uns pressuposts acurats, pensats, tenint encompte i posant en el centre de les polítiques les persones.Clar, quan veim que són uns pressuposts pensats, acurats i

tenint en compte les persones i després veim les sevesesmenes, ens adonam que si els integram no seran acurats, noposaran en el centre a les persones i no seran uns pressupostsefectius. No és rodillo, és realitat, i això és el que tenim.


Vostè ens parlava que es pot arribar a pactes amb elsajuntaments, clar que es pot arribar a pactes amb elsajuntaments, amb tots els ajuntaments. Aquí hi ha la grandiferència, vostès parlen dels ajuntaments que són els seusamics i després la resta pensam en tots els ajuntaments, siguiamics o no sigui amics, tots són amics, eh?, el problema ésque vostès no els veuen a tots de la mateixa manera ni veuena tots els consells insulars de la mateixa manera. Aquí tenimel gran problema, perquè n’han parlat i fa una estona parlavende la depuradora de Portinatx, vostè ha tret el tema, bé, idò jovaig escoltar el Sr. Marí que deia que el Consell ja no posavaels doblers, que els posava tots ABAQUA. Per tant, vegem aveure com va la cosa. Aquesta, aquesta és l’ajuda que vostèsprediquen als ajuntaments, els convenis que prediquen amb elsajuntaments. No és aquí, no és aquí, no és aquí per on hand’anar...

(Remor de veus)

Ja per últim, tornar parlar una altra vegada, el Sr. Fontinsistia en el tema dels bombers. Jo tornaré dir el mateix quehe dit i n’han parlat altres grups, el Sr. Rodríguez que ara enstorna acompanyar una altra vegada, i tornam dir el mateix, jocrec que si parlam i si hem de parlar de reivindicacions d’ungrup concret de treballadors, parlam de les reivindicacionsd’aquests treballadors, primer amb ells i després s’han deposar damunt el pressupost. És a dir, jo crec que les passes vanuna darrere l’altra. Són reivindicacions que molts dels queestam aquí, o la majoria dels que estam aquí podem compartir,però també hem de tenir en compte dins el nostre sectorpúblic instrumental què és el que és i que és molt ampli i noúnicament és l’IBANAT. I que a més hem de tenir en comptetambé dins un àmbit d’infrafinançament d’aquesta comunitatautònoma i el primer que hem de fer és lluitar perquè aquestfinançament es doni.

Per tant, crec que s’han de posar moltes coses damunt lataula, Sr. Rodríguez, aquesta demagògia del “páguese”, ambvostès sí que ens vendria el big bang si vostès ensgovernessin.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Garrido. Hem finalitzat el debatnúmero 6.

Començam el debat número 7, de totalitat i globalitat,agrupació de la secció 16, Conselleria d’AdministracionsPúbliques i Modernització, amb les seccions i entitats afins.


Esmenes a la totalitat.

Grup Parlamentari Popular, secció 16, Conselleriad’Administracions Públiques i Modernització, 9824. Secció78, Escola Balear d’Administració Pública, 9825. E01, EnsPúblic Radiotelevisió de les Illes Balears, 9826. E20, EPE deTelecomunicacions i Innovació de les Illes Balears, 9827.S10, Gestió d’Emergències de les Illes Balears, SA, 9828.F22, Fundació Balear d’Innovació i Tecnologia, 9829.

Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, secció 16,Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització,9410. E01, Ens Públic Radiotelevisió de les Illes Balears,9419. E20, EPE de Telecomunicacions i Innovació de les IllesBalears, 9432. S10, Gestió d’Emergències de les IllesBalears, SA, 9437. F22, Fundació Balear d’Innovació iTecnologia, 9445 i 9446.

Esmenes parcials.

Grup Parlamentari Popular, secció 16, Conselleriad’Administracions Públiques i Modernització. Al programa131D, Polítiques de memòria, 9917. Al programa 222C,actuació de policies, 9922 i 9914. Al programa 223A,Emergències, 9916 i 9915. Secció 78, Escola Baleard’Administració Pública. Al programa 121G, formació iselecció del personal, 9919, 9920, 9921. E01, Ens Públic deRadiotelevisió de les Illes Balears, 10080, 10081, 10082.F22, Fundació Balear Innovació i Tecnologia, 10111.

Grup Parlamentari Ciudadanos, secció 16, Conselleriad’Administracions Públiques i Modernització. Al programa223A, Emergències, 9612, 9625, 9626, 9627. Secció 78,Escola Balear d’Administració Pública. Al programa 121G,formació i selecció del personal, 9513, 9514.

Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, secció 16,Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització. Alprograma 222C, actuació de policies, 9464.

Grup Parlamentari El Pi Proposta per les Illes Balears,secció 16, Conselleria d’Administracions Públiques iModernització. Al programa 223A, Emergències, 9665. Alprograma 551C, mitjans de comunicació social, 9678.

Grup Parlamentari Mixt, MÉS per Menorca, secció 16,Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització. Alprograma 222C, actuació de policies, 10184. Al programa223A, Emergències, 10185.

Començam el debat amb la defensa conjunta de lesesmenes. I pel Grup Parlamentari Popular té la paraula el Sr.Lafuente.


EL SR. LAFUENTE I MIR:

Bon dia. Gracias, presidente. Buenos días a todos. Bien,iniciamos el debate a la totalidad de las enmiendas a la

Conselleria de Administraciones Públicas. Quería empezardiciendo una cosa que creo que es básica y fundamental,cuando uno presenta una enmienda a la to talidad, no quieredecir que esté absolutamente en contra de todo lo que hacedeterminada administración, no quiere decir que no tenga enconsideración el trabajo que funcionarios y trabajadores deesa administración están haciendo, sino que globalmenteconsidera que esa administración o ese departamento merecedesde el punto de vista global. Por tanto, mi reconocimientoa los trabajadores y a los funcionarios de esta conselleria, quecreo que son profesionales competentes y que realizan bien sutrabajo.

La Conselleria de Administraciones Públicas, yo quierodestacar, tenemos un presupuesto de comunidad autónoma de6.000 millones de euros y la Conselleria de AdministracionesPúblicas, incluyendo la parte de IB3 tiene un presupuestosobre 68 millones de euros. Proporcionalmente es unaconselleria con una cantidad presupuestaria pequeña, pero quecumple una función importante.

Destacaría que la nueva estructura, la nueva estructura queha creado este gobierno, se caracteriza básicamente por tenersu secretaria general, una secretaria autonómica y seisdirecciones generales. Desde nuestro punto de vista, si seanalizan las direcciones generales, si se analizan las funcionesque cumplía antes la conselleria, pues encontramos que es unaconselleria que viene a ser un ejemplo de las prioridades deeste gobierno, que es crear mucha infraestructura políticaburocrática para tan poco presupuesto. Debe ser de lasconsellerias que el tanto por ciento, la proporción euro/altocargo pues es de las más elevadas. Tenemos mucho alto cargopara tan poco presupuesto. Y eso establece las prioridades ypor eso fundamentamos básicamente en cuanto a la forma unaenmienda a la totalidad, refleja las prioridades de este pacto degobierno, que dice que es de la gente, pero evidentemente estolo que demuestra es que es más sobre todo de su gente. Ysobre todo se establece, se ve la multiplicación de los panesy los peces, aquí de las direcciones generales y de lassecretarias autonómicas con el pacto y la entrada de Podemosen el Govern.

Entendemos que esta conselleria tal como está y habiendoperdido la competencia en administración local, con tresdirecciones generales, sin secretaria autonómica y unificandoel sector instrumental, lo digo porque esta es la propuesta queharíamos nosotros, podría ser perfectamente gestionada. Ysolamente con esto entendemos que el incremento en estaconselleria no es de un 40% de altos cargos, es de un 150%de altos cargos, solamente con esto ya justificaría de plenonuestro enmienda a la totalidad.

Si tenemos en cuenta las circunstancias en que estamos eneste momento, nosotros hablábamos de incertidumbreeconómica, veo que los diputados que dan apoyo al gobiernoya hablan de recesión económica, pues un gobierno prudente,un gobierno riguroso ¿qué es lo que haría? Reduciría el gastocorriente, reduciría el gasto de infraestructura, invertiría másen inversión productiva y se apretaría el cinturón previendoesa recesión económica que sus diputados reconocen, pero





































aquí hacen precisamente todo lo contrario, con tal derepartirse los cargos entre las formaciones políticas queforman parte del Gobierno, incrementan gasto corriente,incrementan estructura y reducen inversión productiva. Esotambién justifica nuestra enmienda a la totalidad.

Pero si no solamente hablamos en cuanto a la estructura dela conselleria, sino que también hablamos en cuanto a laforma, también justifica nuestra enmienda a la totalidad. Sivemos los presupuestos vemos que son unos presupuestospoco transparentes y claro, observar la poca transparencia enla conselleria que tiene la Dirección General de Transparenciapues no deja de llamar la atención.


No consta lo que realmente el Govern dice que quierehacer y entiendo que no consta porque como lo repite cadaaño si constase sería muy evidente su incumplimiento y elcontrol y por eso, pues, el presupuesto si uno lo ve tanto en lamemoria como en las partidas, pues hace generalidades, esa esotra cuestión en cuanto a la forma. Por tanto, la Conselleria deTransparencia se caracteriza básicamente por su falta detransparencia, pero no solamente en las formas, no solamenteen la estructura, sino también en las prioridades entendemosque también merecen la enmienda a la totalidad.

Si vemos las principales inversiones por las que secaracteriza esta conselleria, vamos al capítulo 6, pues bastaecharle un vistazo y vemos la característica principal deinversiones, inversiones de carácter immaterial. Estoy seguroque son inversiones importantes, pero me da la sensación...aquel nombre de las inversiones invisibles del Sr. Antich, puesestas inversiones de carácter inmaterial me recuerdan a esasinversiones invisibles que tanto le gustaban al pacto deizquierdas.

En cuanto a los entes instrumentales vemos que ahí esdonde se ejerce luego la inversión directa, pero lo que hacenlos entes instrumentales es coger la transferencia de laconselleria y ejecutar los proyectos, con lo cual no solamentela estructura política es desproporcionada, sino que en estecaso es duplicada.

Y en cuanto a prioridades, nuestras prioridades, y a esoiban nuestras enmiendas, entendemos... y entendemos quealguna de las cuestiones a las que hace referencia laconselleria año tras año y con poco éxito, pues van en esasprioridades, pero no consiguen sus objetivos, seríaincrementar inversiones en materia de emergencias, mejorarla coordinación en política local, pero se la han pasado aHacienda, en policía local, mejorar el Fondo de cooperaciónlocal, como he dicho ha pasado a Hacienda y entendemos quedebería estar en Administraciones Públicas por respeto a eseprincipio con el que tanto se llenan la boca de municipalismoy de apoyo a los municipios, pero luego le pasan a Haciendala competencia en administraciones locales para hacer derepartidora y no de coordinadora y de liderazgo de la políticalocal que es lo que corresponde al Gobierno.

Formación de funcionarios y asegurar la transparencia enoposiciones, hemos visto con casos concretos cómoprecisamente lo que se hace es todo lo contrario.

En materia de memoria, reconocimiento -memoria,reconocimiento- a todos y no utilización sectaria y partidistade estas cuestiones y por otro lado en cuanto se hace unpresupuesto creemos que es importante ser no solamenteprudente en materia de ingresos, sino también prudente enmateria de gastos y, como ya dijimos, van a tener un agujeroimportante en presupuestos en cuanto al reconocimientoreiterado por la jurisprudencia ya en todos los niveles sobrela obligación del pago de carrera profesional a interinos ytemporales que no prevén ninguno tipo de partida para estacontingencia y el fondo de contingencia les resultarátotalmente insuficiente.

No solamente presupuestan ingresos ficticios, sino que nopresupuestan gastos ciertos y, claro, eso en un presupuesto sepuede calificar de falta de rigor, falta de previsión y falta decoherencia del Gobierno, por eso también entendemos queestá perfectamente fundamentada nuestra enmienda a latotalidad.

Por tanto, por todos estos motivos creemos que esa faltade transparencia, esa falta de previsión, esa no incidencia encuestiones esenciales, reconociendo el trabajo que realizanlos funcionarios en esta conselleria y su importancia nopresupuestaria, no económica, pero sí su importancia para elbienestar de los ciudadanos, entendemos que está más quejustificada nuestra enmienda a la totalidad.

Después en los próximos turnos de palabra haría mencióna las enmiendas parciales concretas que presenta nuestrogrupo. Por tanto, entendemos que nuestra enmienda a latotalidad está perfectamente documentada y razonada y poreso la presentamos y la defendemos ante la cámara.

Muchas gracias.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Lafuente. Pel Grup Parlamentari VOX-ActuaBaleares té la paraula el Sr. Rodríguez.

EL SR. RODRIGUEZ I FARRÉ:

Gracias, Sr. Presidente. Como bien acaba de decir e ldiputado del Partido Popular, una enmienda a la totalidad deuna conselleria no quiere decir que uno se la quiera cargar nique quiera que desaparezca sino...

(Remor de veus)

... no, esta en concreto no, sino que no estamos de acuerdocon cómo se ha organizado el presupuesto en esta conselleria;y digo que esta en concreto evidentemente no debedesaparecer porque si ustedes siguen engrosando el sector


público tal y como lo hacen no bastará una conselleria defunción pública, necesitaremos dos por lo menos paragestionarla, ahora.., necesitaremos conselleria A y B defunción pública...

(Remor de veus)

Si algo define esta conselleria en cuestión es que aparte delas labores necesarias y fundamentales que hace para estacomunidad autónoma se le han puesto como rémoras, comoadiposidades una serie... aquí sí que tenemos la madre detodos los chiringuitos...

(Remor de veus)

... que son: IB3 y lo que han elevado a categoría de secretaría,la de memoria democrática,...

(Remor de veus)

... junto a esto, junto a esto tenemos una dirección general deTransparencia y Buen Gobierno, es decir, que necesitamos aalguien que vigile la transparencia y el buen gobierno de estacomunidad porque de la bancada, desde aquí hasta allá, se veque ni son transparentes ni tienen buen gobierno, necesitancrear una dirección general para vigilarlos su transparencia ysu buen gobierno; y nosotros con mucha ingenuidad, loreconozco, presuponemos la buena intención en el Gobiernoaunque estén equivocados, pero su buena intención al gobernary presuponemos que ustedes quieren y deben ser transparentesy para eso no hace falta una dirección general, es exclusiva lavoluntad de cada una de las consellerias que forman estegobierno de desarrollar bien su trabajo y de ser transparentes,pero no, ustedes tienen que poner una dirección general.

¿Y por qué? Es lógico, tienen que poner una direccióngeneral porque son ustedes... tres patas que forman un bancoy hay que colocar las tres patas del banco y como necesitanduplicar y crear muchos cargos y sillones para poder llevaradelante ese pacto de Bellver, la única manera de contentar atodos es crear el número suficiente de sillas para que todo elmundo esté satisfecho, y una de las consellerias que más losufren es precisamente esta conselleria en cuestión.

Y he de decir que ustedes venden, porque vender, vendenbien, yo los contrataría para un sector comercial, ustedesvender, venden muy bien; ustedes vendieron a esta cámara ensu momento cuando nosotros no estábamos, porque desdeluego no hubieran obtenido la unanimidad, una ley de memoriademocrática de la que ha surgido esta secretaría autonómica.¿Y cómo nos la vendieron o cómo se la vendieron a los que sela quisieron comprar? Pues, diciendo algo que es muy lógico,que todo el mundo tiene derecho a encontrar a sus seresqueridos y darles una digna sepultura, y ahí estamoscompletamente de acuerdo. O sea, sería inhumano decir locontrario, por supuesto, todas aquellas personas que perdierona sus seres queridos, a sus familiares, aunque por ley de vidaya sean muy remotos, en la contienda civil, una contienda quejamás se debería haber producido, tienen derecho a encontrara esos familiares y a darles una sepultura digna. Y ahí estamos

de acuerdo y ahí consiguieron ustedes ese consenso unánimeen el que todos, todos, estamos de acuerdo.

(Se sent una veu de fons inintel·ligible)

Absolutamente todos, absolutamente todos. Peroconsiguieron ustedes un instrumento que puesto en sus manosha demostrado en qué se ha convertido, y lo hemos visto nosólo con la ley propia autonómica de esta cámara sino tambiéncon la nefasta Ley de memoria histórica que fue aprobada anivel nacional.

En su momento, y esto lo tengo que decir desde el másabsoluto cariño y respecto al Grupo del Partido Popular, el Sr.Rajoy con una mayoría absoluta prometió derogar esa ley,lastimosamente, lastimosamente no lo hizo, debería haberlohecho. Y, como ha dicho antes la Sra. Garrido, de aquellospolvos, estos lodos, porque darles a ustedes ese instrumentoque quieren convertir en un ministerio de la verdad que impidael trabajo de los profesionales de la historia, que es a quiendeberíamos dejar la historia; que busca el volver aenfrentarnos, como muy bien dijo nuestro presidente, buscaque algunos de nosotros condenemos a nuestros abuelos; quebuscan volvernos a tirar, como ayer intentó sin éxito ladiputada Martín de Unidas Podemos, sacándonos el tema deEmilio Darder.

Nosotros no hemos venido a este parlamento a hablar delos muertos, del enfrentamiento que ocurrió en este país hace80 años. Y no sólo no queremos hablar de esos temas sino quenos negamos a que impongan ustedes una visión unívoca, únicay auténtica, según ustedes, de lo que fueron aquellosacontecimientos históricos pasados y penosos. Penosos paratodos, porque la peor guerra, siendo todas ellas malas, es laguerra entre hermanos. Eso es evidente, y creo que en esohasta ustedes estarán de acuerdo.

Ustedes han utilizado y siguen utilizando esta secretariaautonómica para seguir en ese discurso de los buenos y losmalos y seguir llevándonos a un debate que afortunadamenteeste país superó el año 78, y como ustedes o algunos deustedes creen que ese debate se cerró en falso quieren volvera reabrirlo ahora, 40 años después, para hacernos volver atrásen una máquina del tiempo y volver a deshacer todo lo que sehizo en la transición. Y ahí le puedo asegurar que nunca nosvan a encontrar.

Nosotros consideramos que es importante, por supuesto,conocer la historia, quien lo va a decir más que yo, que es loque estudié, pero hoy en día muchísimos libros publicados porreputados historiadores sobre nuestra guerra civil para ustedesmerecerían penas de cárcel y prisión simplemente porqueponen en duda, ponen en duda lo que ustedes, esa realidadonírica que ustedes han construido. Lo peor de todo, lo peorde todo es que lo han hecho, ya se lo he dicho antes, de esamanera, tocándonos la fibra sensible y diciendo algo en lo quenosotros sí creemos, pero para eso, para eso, para que la gentebusque y dé cristiana, o no, sepultura a sus muertos, dignasepultura a sus muertos, no hace falta una secretaríaautonómica, no hace falta todo este desarrollo normativo y


desde luego no hace falta modificar el Código Penal, comoustedes pretenden, para que quién les lleve la contraria acabeen prisión, porque ustedes son firmes defensores de lalibertad de expresión, de la suya, porque lo que es de la de losdemás, en absoluto.

Nosotros de IB3 creo que hemos hablado suficientementeen esta cámara. Si nos sobrase el dinero, pues como cualquierfamilia, nos permitiríamos un lujo, pues unos zapatos caros oun viaje a Venecia, pero cuando uno se enfrenta a una recesióneconómica, o contracción económica, o crisis económica ocomo hayan decidido en el día de hoy llamarla, debe atendera necesidades prioritarias.

Decía ayer también una diputada de Unidas Podemos quela gente de ahí fuera está esperando que nosotros lesayudemos a solventar sus problemas, pues sí, hay gente ahífuera esperando que en esta cámara les ayudemos a resolversus dificultades. Y a mí se me caería la cara de vergüenzadecirles que nuestra prioridad es mantener abierta unatelevisión pública que no ve nadie. Ése es el problema, es unatelevisión pública que no ve nadie, con lo cual no cumpleninguno de los requisitos que debe tener una televisiónpública; y el primer principio que no cubre, el primerprincipio que no cumple es el de la independencia y elsegundo que tampoco cumple...


... es el de la imparcialidad. Ya se lo dijimos en su momentoal director general del ente público y lo seguiremosrepitiendo, no es una tele plural y desde luego no es unatelevisión independiente.


EL SR. PRESIDENTE:

Moltes gràcies, Sr. Rodríguez. Començam la qüestióincidental. Intervenció del Govern, té la paraula la Sra. Castro.

LA SRA. CONSELLERA D’ADMINISTRACIONSPÚBLIQUES I MODERNITZACIÓ (Isabel Castro iFernández):

Gràcies, president. Muy buen día a todos. Intervengo hoyaquí para defender los presupuestos del área de la Conselleriade Administraciones Públicas y Modernización para el año2020, unas cuentas, como han dicho los compañeros que mehan precedido, que hacen una apuesta decidida por las políticassociales que son y siguen siendo una prioridad clara para esteejecutivo.

Lo que me gustaría en este breve intervención esmostrarles mi deseo al menos de que al margen de las cifrasfuésemos capaces de mirar un poco más allá y encarar undebate de futuro, que creo que este es el marco para hacerlo.

¿Qué administración necesitamos para dar servicio a losciudadanos dentro de cinco, diez, quince o veinte años?,

¿cómo será la relación de los ciudadanos con sus gobiernos?,¿cómo se articulará la participación democrática, la rendiciónde cuentas y la transparencia?, ¿hasta cuándo será necesaria ladignificación y la reparación de las víctimas y familiares quepadecieron con toda su dureza la dictadura franquista?, ¿cómoserá la protección, la prevención y la gestión de lasemergencias? A todas estas cuestiones son las que tratamos deresponder los que tenemos responsabilidad política en estaconselleria.

Mediante este herramienta tan poderosa que son lospresupuestos intentamos encarar estos retos. Hablamos dedinero, sí, es cierto, concretamente de 68,3 millones deeuros, que constituyen el presupuesto de esta conselleria parael año que viene. Pero es más valioso explicarles lo quequeremos hacer con este dinero, con el dinero de losciudadanos y ciudadanas de Baleares.

Encaramos una nueva legislatura de progreso con muchosproyectos ilusionantes, la mayor parte de ellos ya se losexpliqué en comisión. Ahora, sin intentar duplicar midiscurso, considero recalcar algunas políticas que hemosplanificado. Si hablamos de políticas públicas no sólo estamosen el debate del número, estamos en el debate de ideas, deproyectos, de prioridades, de modelo. Lógicamente esto setiene que traducir en presupuesto.

El debate es de modelo básicamente, de modelo de laadministración pública que quiere este gobierno para darrespuesta a la necesidades de la población de hoy, perotambién a la población de mañana. ¿Cuál es nuestro modelo?Muy sencillo, consiste en conformar y poner a disposición dela ciudadanía una administración mucho más digital, eficiente,transparente, participativa y sostenible desde el punto de vistadel gasto público.

A través de las seis direcciones generales que comportanesta conselleria vamos a llevar a cabo diferentes proyectosque consigan dar respuesta a este modelo de administraciónpública de futuro como garantía para el sustento de los pilaresdel estado del bienestar para esta y las próximas generaciones.

Empezando por la Dirección General de Modernizaciónque ha aunado por primera vez en una única dirección lamodernización de los servicios públicos y la administracióndigital. Se han integrado diferentes áreas de gestión quecomparten un nexo común, que es la aplicación de lastecnologías de la información y las comunicaciones en lamejora de los servicios del ciudadano.

Las sinergias existentes entre la administración digital, lagestión documental, la simplificación de procesos, el registroelectrónico o la atención a la ciudadanía son claras yevidentes, pero también lo son la integración de la FundaciónBIT que actuará como punta de lanza en la innovación denuestra comunidad autónoma, o también con el IBITEC, quecon sus infraestructuras de telecomunicaciones nos facilitarámás y mejores servicios a los ciudadanos, mediante lastecnologías TDT, Tetraib y IOT, el internet de las cosas. Lasociedad actual es eminentemente digital y móvil y tiene el


derecho y el anhelo de relacionarse con la administraciónpública desde la comodidad que ofrece un ordenador en eltrabajo o una tablet desde casa. Si no queremos quedarnosatrás con la administración, no hay tiempo que perder.

Por eso en la presente legislatura ampliaremos el catálogode trámites on line a la práctica totalidad de los mismos. Sefacilitarán más y mejores herramientas útiles al ciudadano,para que la tramitación on line sea útil, rápida y práctica. Perono nos conformaremos y no vamos a detenernos aquí, losciudadanos esperan mucho de las administraciones públicas,esperan que les facilitemos más y mejor información, quesimplifiquemos trámites, que les solicitemos solamente lainformación imprescindible, que compartamos informaciónentre administraciones y que, en definitiva, demos unarespuesta más rápida a sus peticiones y solicitudes.

También en esta legislatura se percibirá un cambioimportante en la atención a la ciudadanía. En primer lugarporque las oficinas de registro pasan a ser oficinas deasistencia en materia de registro, como establece la Ley39/2015. Y en segundo lugar porque la obligada digitalizaciónde la documentación aportada, que en algunos casos puedetener un volumen muy importante, nos obliga a repensarnuestra propia estructura organizativa. Será necesario dotar alas oficinas de asistencia en materia de registro de nuevasherramientas, como gestores de colas, escáners y software deregistro y de digitalización. Pero también será necesario crearcentros de trabajo especializado, donde el escaneado y lacreación de copias auténticas de grandes volúmenes dedocumentación sea rápido y ágil, facilitando así el trabajo alciudadano y reduciendo los tiempos de espera.

Y no podemos olvidarnos del IOT, el internet de las cosas.En nuestra comunidad autónoma, en las Islas Baleares somospioneros en esta área y dispondremos a lo largo de lalegislatura de cobertura en todas y cada una de nuestras cuatroislas. Seremos el primer territorio europeo en disponer de unacobertura total de IOT. Otras comunidades autónomas y paíseseuropeos nos tienen como referencia. La sensorización delterritorio tiene aplicaciones amplias, relevantes y conretornos muy importantes para la sociedad y la mejora denuestras administraciones. Pondré como ejemplo algunas yaconocidas por ustedes y otras que no lo son tanto, la deteccióntemprana de inundaciones, los sistemas de alerta en los casosde violencia de género, el seguimiento en el uso demedicamentos, la mejora en la gestión del ciclo del agua, o lasmejoras en la movilidad, en la gestión turística y tantos otrosque iremos presentado a lo largo de la legislatura. Endefinitiva, una mejora en los servicios públicos ofrecidos nosólo por las diferentes consellerias de la CAIB, sino tambiénpor los consejos insulares y por los ayuntamientos que deseenutilizar nuestros sistemas.

Por último quiero poner en valor nuestra fluida relacióncon la UIB. La aplicación de tecnologías pioneras debe venirde la mano de la gestión del talento y del conocimiento y paraello se está colaborando en diferentes áreas que abren cada díanuevas vías de trabajo conjunto. La investigación y eldesarrollo en áreas como el IOT, la inteligencia artificial, el

Blockchain, el Big Data, o el 5G, nos aportarán sin dudaimportantes sinergias con el tejido productivo y empresarial,lo cual redundará en una mejora de la competitividad y ladiversificación económica de nuestras islas.

En función pública, como dije la pasada semana desde estemismo atril, es ya imparable el proceso de consolidación delempleo público de calidad, iniciado la pasada legislatura y quepermitió reactivar la oferta pública con más de 9.000 plazas.Más del 80% de estas plazas ya están cubiertas, o en procesosde ejecución, tanto en estas como las que están por venir, estágarantizado el respeto a los principios constitucionales deigualdad, mérito y capacidad. Durante el primer semestre de2020, desde esta dirección general se impulsará también eltercer plan de igualdad del empleado público. Se darácontinuidad a los planes de evaluación de competencias y sefomentarán las políticas de prevención de riesgos laboralesentre el personal de la administración pública.

Queremos dar un impulso y poner aún más en valor la tareadel servicio de prevención de la comunidad autónoma, cuyoobjetivo principal es la promoción y la mejora de lascondiciones de trabajo del personal al servicio de laadministración. En este punto quiero destacar la protecciónespecífica de los empleados públicos, especialmentesensibles a los riesgos del trabajo, incluidos personal condiscapacidad física, psíquica, o sensorial; también laprotección de la maternidad de las trabajadoras embarazadas,o en situación de parto reciente, o en periodo de lactancia.Todo ello con la determinación de que las condiciones detrabajo no puedan influir negativamente en la salud de latrabajadora, ni de su hijo o hija.

La Dirección General de Emergencias e Interior en supresupuesto del año 2020 ya contempla el aumento delpersonal del 112, dotado con 22 plazas más para gestores deemergencias, lo que supone un incremento de plantilla del59%. Asimismo, en el 2020 se desarrollará un plan depromoción interna que permitirá aumentar hasta 13 el númerode supervisores de sala y hasta 5 el número total de jefes desala en el centro coordinador. El 2020 está prevista tambiénla adquisición, la renovación y el mantenimiento delequipamiento del personal de Emergencias y la renovación devehículos de intervención del departamento con más de 12años de antigüedad.

Respecto al desarrollo de planes de prevención, laDirección General de Emergencias desarrollará acciones deformación entre la población escolar y las personas mayoresde esta comunidad. Por otro lado se ha previsto desarrollar unconvenio con la Conselleria de Educación y Universidad, quepermita la implantación de las actividades formativas para laFormación Profesional de grado medio de técnico deEmergencias y Protección Civil. Asimismo durante elpróximo año se dará mayor impulso al servicio del apoyopsicológico en situaciones de emergencia ordinaria yextraordinaria en el territorio de Baleares. Desde eldepartamento de Interior y más concretamente desde elInstituto de Seguridad Pública de las Islas Baleares, el ISPIB,se impulsará un programa de formación en materia de


violencia de género, destinado a los policías locales, paradotarles de más recursos para la prevención y asistencia a lasvíctimas. Asimismo se dará continuidad a los programas depolicía tutor y de educación vial en los centros educativos delas Islas Baleares.

Se ha hecho referencia aquí a la Secretaría Autonómica deMemoria Democrática y Buen Gobierno, que está formada portres direcciones generales: la Dirección General de MemoriaDemocrática, la Dirección General de Participación yVoluntariado y la Dirección General de Transparencia y BuenGobierno.

El área de Memoria Democrática continuará dando todosaquellos pasos necesarios, para acabar con la impunidad de losefectos de la dictadura franquista en nuestra sociedad. Almismo tiempo persigue hacer un reconocimiento a lasvíctimas de la Guerra Civil española, que hoy en día no hansido aún dignificadas, ni reparadas, ni restituida su memoria.Cumpliremos con el mandato parlamentario que nos dio estacámara con la Ley 10/2016, para la recuperación de laspersonas desaparecidas durante la Guerra Civil y elfranquismo. También cumpliremos con el mandatoparlamentario de esta cámara de la Ley 2/2018, de memoriay reconocimientos democráticos de las Islas Baleares. Estegobierno quiere seguir avanzando en este compromiso paragarantizar la aplicación de nuestro marco normativo. Así deacuerdo con la Ley 10/2016, las administraciones públicascompetentes, facilitarán la indagación, la localización y laidentificación de desaparecidos y además elaborarán ypondrán a disposición de los interesados mapas de fosas,preservarán y protegerán los terrenos donde se localizan lasfosas comunes y regularán la actividad de localización eidentificación de los restos de las personas desaparecidas.

Para dar continuidad al plan de exhumaciones se ejecutaráel plan 2019-2020 y elaboraremos a lo largo de la legislaturados más, el 2020-2021 y el 2021-2022, con el objetivo decumplir con la Ley de fosas y con la Ley de memoriademocrática. Asimismo este presupuesto servirá también paravelar por el conocimiento y la difusión de la historia deBaleares durante la II República, la Guerra Civil, la dictadurafranquista, la transición y la entrada vigor del Estatuto de lasIslas Baleares en el año 83, como legado cultural de nuestrasislas.

La Dirección General de Participación y Voluntariadodurante el año 2020 continuará con el desarrollo de laplataforma virtual de participación ciudadana y promoverá queesta herramienta tecnológica pueda incorporarse a todas lasadministraciones locales de las Islas Baleares para facilitar elacceso de la ciudadanía a los procesos de participación.Asimismo con un carácter transversal, esta dirección generalcolaborará con todas las áreas de la administraciónautonómica, con cualquier proceso participativo quedesarrollen.

Por otro lado, este departamento, esta dirección generaltrabaja ya en el plan estratégico de participación ciudadana yen un plan de formación específico sobre participación, que

desarrollará de forma conjunta con la EBAP y con la FELIB,un proyecto que se desarrollará a lo largo de toda lalegislatura, con el fin de capacitar en temas de participaciónciudadana al personal de la administración pública, para incidiry avanzar en el objetivo de incrementar los procesosparticipativos.

Respecto al área del voluntariado, durante el año 2020 seimpulsará el nuevo foro del voluntariado como órganoconsultivo en esta materia, cumpliendo así también con otromandato que nos dio este parlamento, con la aprobación de laLey del voluntariado. En este marco también se va a crear elcenso de entidades de voluntariado, que es una clarareclamación del sector.

Desde la Dirección General de Transparencia y BuenGobierno se llevará a cabo la planificación, el impulso y lacoordinación de la transparencia de la administraciónautonómica y del sector público instrumental, además de lacoordinación transversal de medidas para impulsar el buengobierno. Mediante este presupuesto se trabajará en laimplantación de todas las previsiones de la Ley 19/2013, de9 de diciembre, de transparencia y acceso a la informaciónpública y buen gobierno, y de la Ley 4/2011, de 31 de marzo,de la buena administración y el buen gobierno de las IslasBaleares, así como las cuestiones incluidas en el código éticodel Govern. Entre los objetivos de este departamento decarácter transversal, quiero destacar las acciones para lamejora continua del portal de transparencia y para el fomentode las evaluaciones sobre el nivel de transparencia de lasadministraciones públicas. Por otra parte, desde esta direccióngeneral se avanzará en la importantísima evaluación depolíticas públicas, como herramienta y mejora en la calidad,en la gestión y la eficacia en los servicios públicos.

Y no quiero terminar mi intervención, sin hacer referenciaal importante acuerdo alcanzado ayer por parte de estegobierno con MÉS por Menorca y con El Pi, para hacerposible el incremento de la transferencia de la administraciónde la comunidad autónoma de las Islas Baleares a favor delEnte Público Radiotelevisión de las Islas Baleares para el año2020; 2 millones de euros, le pese a quien le pese, paraavanzar en la protección de los trabajadores de las empresasque forman parte del sector audiovisual de IB3 mediante lanegociación de convenios colectivos de empresa. Estanegociación sin lugar a dudas conducirá a mejorar lascondiciones laborales de los trabajadores de la empresa,puntuando las mejoras salariales en las licitaciones.

No puedo acabar mi intervención sin decir que lo que aquíconfrontamos es una diferencia de modelo y una diferencia enla manera de gestionar.

Nosotros defendemos la administración publica, lasderechas tratan de debilitar la administración pública y eso eslo que se está debatiendo hoy aquí y a largo de toda lalegislatura.

(Remor de veus)


Nosotros no utilizamos la herramienta de lospresupuestos..., la utilizamos para invertir en la modernizaciónde la administración pública, servicios públicos, otros lautilizan para debilitar o menguar los servicios públicos,despedir a empleados públicos, suprimir derechos y acuerdos.

Todo esto se hizo con un instrumento idéntico al queestamos debatiendo estos días aquí. Por ello estoy convencidaque estos presupuestos de la conselleria para el año 2020 sonunos buenos presupuestos, son una apuesta firme por laadministración pública que es la mejor inversión paragarantizar los derechos de los ciudadanos y sostener lospilares del estado de bienestar.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Castro. En torn de rèplica pel GrupParlamentari Popular té la paraula el Sr. Lafuente.


Gracias, Sr. Presidente. Gracias, consellera, por suexplicación, vamos a ver, efectivamente creo que sí tienerazón usted, debatimos sobre modelos,...

(Remor de veus)

... su modelo consiste en tener seis direcciones generales, eneliminar la administración local de la Conselleria deAdministraciones Públicas, nosotros consideramos que conuna dirección general de Función Pública y AdministracionesPúblicas que incluyesen los entes locales con una direccióngeneral de Emergencias e Interior y con una dirección generalde Memoria, Participación y Transparencia se podría llevar. Esque ustedes confunden la administración digital con elnombramiento digital de cargos y no tiene nada que ver,..


... son modelos diferentes, efectivamente, son modelosdiferentes.

(Remor de veus)

Por cierto, me ha gustado el tema de la..., que usted haceun esfuerzo sobre la modernización de la administración ysobre la aplicación de la Ley 39/2015, pero evidentementellevan cuatro años haciendo ese esfuerzo sobre esa materiaporque la ley es del 2015 y tenían obligación de hacerlo.Estoy de acuerdo que hay que seguir, pero es que son losmismos proyectos que hace cuatro años presentaron ustedesaquí.

Sobre enmiendas concretas que presentamos, la enmienda9917, en esta enmienda nosotros solicitamos en materia dememoria y reconocimiento democrático..., es una enmienda

de afección, simplemente de 25.000 euros, pero entendemosque es una enmienda importante porque con esta enmienda sedemuestra si efectivamente ustedes utilizan esta ley, que porcierto se aprobó la Ley de reconocimiento de personasdesaparecidas, de recuperación de personas desaparecidas porunanimidad, pero la Ley de reconocimiento y memoriademocrática parte sí que la apoyamos, la de reconocimiento,pero toda la parte sancionadora y de infraestructura no laapoyamos. Lo digo porque ustedes cada dos por tres repitenque por unanimidad, supongo que para que no la critiquemos,pero vamos a criticar igual la parte que no nos gusta.

Y esta propuesta concreta son 25.000 euros de afección,precisamente para hacer un estudio histórico de las personasmás inocentes víctimas de la guerra civil, la de losbombardeos. Ya sé que no son de ninguno, son de la TerceraEspaña, nadie se puede apuntar la medalla de todas las islas,pero con esto demostrarán si son... hacen una utilizaciónpartidista, sectaria y parcial de la ley o de verdad apuestan porla reconciliación, por la concordia, por el reconocimiento detodas las personas inocentes que fueron víctimas de la GuerraCivil. Si votan en contra estará clarísimo cuál es su posición,ya lo hicieron en Palma...


... en Palma votaron en contra, votaron en contra de unapropuesta de Ciudadanos en este sentido y quedaronevidentemente retratados en este sentido.

Respecto a nuestras enmiendas parciales, la 9922 y la9914 son enmiendas que van en materia de policía local,especialmente en incrementar el fondo de seguridad y enhacer un programa de mejora de las instalaciones de la policíalocal a todos los ayuntamientos que buena falta les hace ycreemos que es un apartado importante.

Después la 9916, son ayudas a los ayuntamientos, a todoslos planes de protección, en comisión aprobaron ustedes unaa un ayuntamiento concreto de aplicación de un plan deprotección para eventos donde hay gran aglomeración, comoel caso de Sant Joan. Me parece bien, pero es que... hace unmomento en el debate anterior achacaban al Partido Popularque presentaba enmiendas de un ayuntamiento y ustedes losdefendían a todos.

Tenemos una enmienda que los defiende a todos, a todos,Sant Joan me parece muy importante, de Ciutadella, pero hayotras fiestas de gran aglomeración que afectan a todos losmunicipios, apoyen esta propuesta de apoyo a todos losayuntamientos, no a uno en concreto, y tendrá cierto sentidoy cierta coherencia la crítica que hacían, si no quedademostrado que la crítica que hacían carece de todo sentido.

Luego presentamos las 9915, 9919, 9920 y 9921, sonayudas al transporte y desplazamiento y la formación defuncionarios. Mire, los bomberos en Menorca tienen que ir ahacer cursos a Barcelona porque no los pueden hacer enBaleares. Ésta es la crítica que les hacen... Establecemosayudas para que puedan hacer sus cursos en Baleares y a través


del EBAP. Ustedes les fuerzan a que no puedan hacerlo nisiquiera en Baleares, tienen que hacerlo fuera. Por tanto, unapropuesta en positivo por otro lado.

Y nos alegramos del acuerdo con IB3, nos alegramosmucho, lástima que no nos hayan llamado porque nosotrosteníamos enmiendas en este sentido, nos habrá gustadoparticipar, pero vemos cuál es la actitud de este gobierno, aunos sí que se les llama, a otros no se les llama, pero ademásnos gustaría que en todo caso ese acuerdo tuviese plasmaciónpresupuestaria.

Nosotros tenemos una enmienda, aprovechen estaenmienda para llegar a un consenso y que lo que es unprotocolo sin presupuesto, porque es un protocolo y unprotocolo sin presupuesto y cero... y más con ustedes, escero, pues tienen aquí la posibilidad de consensuar, de llegara un acuerdo con la enmienda que tenemos en marcha, que eseliminación de gastos de altos cargos y damos dotaciónpresupuestaria al acuerdo de IB3 y entonces sí que tendrácredibilidad, si no desgraciadamente no tiene credibilidad.

Estas son propuestas en positivo que hacemos, esperamosque alguna de ellas nos la acepten y no apliquen el rodillocomo acostumbran.

Muchas gracias.


EL SR. PRESIDENT:


EL SR. RODRIGUEZ I FARRÉ:

Gracias, Sr. Presidente. Sra. Consellera, quiere ustedhablar de transparencia, pues hablemos de transparencia.

Nos acaba de decir aquí, se acaba de vanagloriar de los 2millones que han sacado para IB3. No es verdad, Sra.Consellera, no ha sacado 2 millones para IB3. Ha sacado 2millones para dárselos a una empresa externa que mejore lascondiciones laborales de sus trabajadores, pero que no sonempleados públicos para quitarse el marrón de encima de noconseguir mantener el contrato de externalización de losservicios informativos.

Le ha dado usted 2 millones al Sr. Roures porque el Sr.Roures desde que dejó de ser accionista único de su empresay metió en medio a los chinos le debieron decir los chinos:“¿qué es esto de un contrato de 12 millones?, si esto loganamos nosotros con dos anuncios de publicidad en unpartido del Real Madrid en Asía”, y se tuvo que poner las pilas.

Entonces, ustedes le han dado 2 millones de euros aempresas privadas que trabajan para la radiotelevisión públicay eso es la transparencia. Seamos transparentes.

A pesar de que, insisto, no entendemos por qué tiene quehaber una dirección general que se encargue de algo quedebería ser intrínseco a la administración pública, el sertransparente.

Habla usted de que como consellera quiere usted cumplirla ley, me parece lógico y loable, con referencia a la Ley dememoria democrática, etc., bueno, yo les quiero recordarporque además ha estado muy de moda en esta cámara estosdías, pues hablar de los complementos por residencia o de lospluses de insularidad, que esta cámara aprobó una proposición,una PNL presentada por la entonces diputada Xelo Huertas,sobre instar al Gobierno del Estado a aumentar loscomplementos de la Policía Nacional y de la Guardia Civil.Votaron mayoritariamente ustedes a favor; eso fue el 7 defebrero de 2018; yo le quiero instar a que ahora, que por lovisto va a haber muy buena sintonía entre el Gobierno de lasIslas Baleares y el Gobierno de la nación, que den cauce a estajusta reivindicación de policías nacionales y guardias civiles.

Con respecto al tema tan sensible para ustedes de la Ley dememoria democrática y de esta secretaría autonómica que hancreado, he de decirles otra vez lo mismo. De verdad, ¿esnecesario tener una secretaría autonómica para volvernos aechar los muertos a la cabeza? ¿Y por qué la SecretaríaAutonómica de Memoria Democrática sólo contempla unperiodo de nuestra historia, sólo lo contempla con un foco deluz y sólo lo contempla según una interpretación que ustedeshacen de la realidad, la que ustedes les interesa o la que austedes les convence?, y no sólo lo hacen de esa forma, nosólo instrumentalizan el sector público para desarrollarpolíticas ideológicas, sino que además pretenden prohibirnosa los demás decir lo que pensamos o exponer nuestrasopiniones, y lo quieren hacer coartando nuestra libertad deexpresión incluyendo nuevas penas en el Código Penal, que esa lo que ustedes van, y si Dios no lo remedia tal vez loconsigan, visto el pacto de gobierno que por desgraciatendremos que soportar en Madrid.

No es avanzar, es retroceder. O sea, dedicar parte denuestro presupuesto a andar haciendo estas cosas, dedicar unaparte importante de nuestro presupuesto no es avanzar enpolíticas de la gente, para la gente y por la emergenciaclimática, ni por la pobreza energética, ni por las necesidadeshabitacionales, es hacer lo que les gusta a ustedes, política depostureo. Y así la enmascaran, y la venden como he dichoantes con el tema en el que todos estamos de acuerdo, de quetodo el mundo tiene derecho a enterrar dignamente a susmuertos; bueno, todo el mundo menos cierta familia de la quetodos ustedes saben de quién hablo, que no tiene derecho aenterrar a sus muertos donde considera que deben serenterrados.

(Remor de veus)

Y con respecto..., y con respecto a la PNL de losbombardeos...

(Continua la remor de veus)


... en este tema tenemos el corazón partido, porque si bien escierto que la apoyamos plenamente no es menos cierto queconsideramos que tenemos que dejar de dedicar dinero a estascosas, pero el problema, y lo tengo que decir una vez más, esque en este tipo de políticas con esta parte de la bancada nodeberían ustedes ir ni a cobrar una herencia.



EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Rodríguez. En torn de contestació del Governté la paraula la Sra. Consellera Sra. Castro.

LA SRA. CONSELLERA D’ADMINISTRACIONSPÚBLIQUES I MODERNITZACIÓ (Isabel Castro iFernández):

Gràcies, president. En primer lugar, Sr. Rodríguez, le voya hacer una confesión. Esta mañana pensaba, ¿qué dirá el Sr.Rodríguez hoy cuando hablemos de memoria democrática?;porque como cada día dicen una expresión yo creo que ya nosestamos insensibilizando, y la verdad es que me hadecepcionado un poco, porque ayer dijo una burrada tan grandeen esta sede parlamentaria que lo que ha dicho hoy a mi ya nome está causando impacto. Ayer le dijo a la consellera Costaque habíamos dicho “no pasarán” y pasaron; se alegraron deaquello.

No hablo con usted, voy a hablar con el grupo Ciudadanos.¿Ustedes comparten esta afirmación también?, ¿ustedes sealegran de que una dictadura fascista durante 40 años queaplastó un país después de un golpe de estado a un gobiernoelegido democráticamente? Entiendo que no, entiendo que no.Yo quiero creer que hay una derecha moderada. Por lo tantoles pido que se aparten y se alejen de esta ultraderecha, porquecreo...


... que nos harían un favor a todos.

Al Partido Popular le diría lo mismo, pero como se pasanla mitad del tiempo haciendo de hooligans cada vez que subeun diputado suyo aquí, y la otra mitad del tiempo riéndoles lasgracias a los diputados de VOX... Lo pueden reflexionar másadelante.

(Més aplaudiments i xivarri)

Hemos oído hablar aquí de los chinos y de no sé quéconspiraciones más. A mí me recuerda la conspiración judeo-masónica que decían algunos. Espero que no sea lo mismo.


Hemos oído hablar aquí también, ayer, hemos oído hablaraquí, dirigiéndose a la consellera Sánchez, de que la

administración tenía grasa; hoy ha hablado de adiposidades. ElPartido Popular, un poco más moderado, habla de adelgazar laadministración. ¿Cuántos profesores son grasa?, ¿cuántosenfermeros?, porque puede ser hombre enfermero, y doctora.

(Remor de veus)

¿Cuánta gente?, ¿cuántos funcionarios públicos son grasapara ustedes? Nosotros continuaremos apostando por eso,porque les diré una cosa muy sencilla: los gobiernos seconforman con mayorías parlamentarias; las mayoríasparlamentarias se conforman con elecciones. Aquí hay unamayoría parlamentaria de progreso porque así lo han decididolos ciudadanos de Baleares en mayo de 2015 y en mayo de2019.


Me pregunta... Ha salido varias veces aquí también el temade la transparencia. Claro que es necesaria una direccióngeneral de Transparencia. Le tengo que decir que Balearesestá, después del pacto de progreso de la legislatura pasada, elsegundo detrás del País Vasco en índice de rankinginternacional de transparencia, porque nunca se ha publicadotanta información y tan transparente como lo que estáhaciendo este gobierno en el Portal de Transparencia. En laépoca del Partido Popular ni siquiera se publicaban los gastosprotocolarios, y sin embargo la Sra. Prohens subía a esteestrado a enorgullecerse de que habían subido una décima enel índice.

También han comentado que no quieren hablar del tema dela memoria. Pues este es el problema que tenemos, es quenosotros sí queremos hablar, este es el problema. Ustedes noquieren hablar de lo que sucedió y nosotros sí, y mientras hayauna víctima que quiera dignificar a su familiar allí estaremos.La Ley de memoria democrática...


...no habla... La Ley de memoria democrática que aprobó esteparlamento no habla de las víctimas de un lado y de otro;bájenselo del BOIB, o yo se lo traeré el próximo martes, lestraeré una copia a cada uno. La Ley de memoria democráticahace referencia a todas las personas que fueron víctimas de laGuerra Civil y la represión de la dictadura franquista durante40 años. Eso es lo que dice la Ley de memoria democrática.Yo creo que es que hablan de ella y ni siquiera se la han leído.

El Sr. Lafuente me comentaba que creía que no eranecesaria una dirección general de Memoria Democrática oque había que rebajarla de contenido. Ya sabemos lo que hacenustedes con esto, aquí ha hecho referencia también el Sr.Rodríguez a lo que hizo el Sr. Rajoy; ustedes no derogaron laLey de memoria histórica, lo que hicieron fue desdotarla depresupuesto y vaciarla de contenido; por eso ustedes ahora ensus enmiendas nos proponen esto; no lo haremos, seguiremosapostando por la memoria democrática y la reparación de lasvíctimas.


También se ha hecho referencia a lo largo de todo eldebate, ayer y hoy, y creo que es necesario hablar de IB3. Lamayor parte de los grupos estamos de acuerdo, creemos queIB3 es necesaria para dar una información de proximidad y quefomente una cohesión entre las cuatro islas. El Sr. Rodríguezen comisión me dijo que añoraba el NO-DO; eso es unmodelo de televisión pública, el de la censura y el depropaganda de una dictadura franquista.


El nuestro no es este.

Y ya para acabar sólo quiero decirle una cosa, se la tengoque decir al Sr. Lafuente. Usted me dice que no tenemoscredibilidad. Mire, creo que quién no tiene credibilidad noestá en este lado sino en otro sitio, y no, las medidas no tienencredibilidad porque el Partido Popular las apoye, tienencredibilidad cuando los hechos lo demuestran, y nosotrostenemos unos hechos que nos han demostrado la legislaturapasada lo que hemos hecho y vamos a continuar en esto, y estoes lo que dijeron los ciudadanos hace unos meses.

Gracias.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Castro. Correspon ara al Grup ParlamentariCiudadanos. Té la paraula la Sra. Guasp.

LA SRA. GUASP I BARRERO:

Gracias, presidente. Señoras y señores diputados, buenosdías a todos, también al público asistente.

Bueno, mi primera intervención va a ser, por supuesto,contestar a la consellera tras las alusiones que ha hechodirectamente a mi grupo parlamentario sobre un tema queevidentemente ha sido de nuestro desagrado. Creemos que laconsellera ha utilizado el turno de intervención de réplica alos proponentes de una enmienda a la totalidad; nosotroshemos tenido la deferencia de no hacer ninguna enmienda a latotalidad porque respetamos a su conselleria, respetamos a suconsellera, y también su presupuesto. Creemos que no haestado a la altura de esta cámara, ha estado fuera de lugarcompletamente su comentario, una pregunta retórica que porsupuesto sabe la contestación -es no- y lo que demuestra esque no sigue las sesiones plenarias de este pleno, consellera,porque podría ver que la posición de Ciudadanos y el sentidodel voto tanto en las enmiendas..., han sido en casi todascontrarias a las que ha propuesto VOX, y todas las PNL quehan sido, que han ido en contra de nuestro ideario siempre noshemos posicionado al lado de los ciudadanos, como ayertambién nos posicionamos al lado de MÉS y de todos estospartidos que proponen mejores para las necesidades de losciudadanos de Baleares, y así seguirá mi grupo parlamentarioaunque les pese y les pese mucho.

Voy a retomar el debate que hoy se merecen losciudadanos y es mejorar el presupuesto y mejorar susnecesidades. El Grupo Parlamentario Ciudadanos hapresentado seis enmiendas, seis enmiendas parciales alpresupuesto de la sección 16, a la Conselleria deAdministraciones Públicas y Modernización. Proponemosreorientar el gasto que mi grupo parlamentario considerasuperfluo y no prioritario que hemos denunciado ya en eldebate de las enmiendas a los presupuestos de todas y cada unade las consellerias.

Ya sabemos que al Partido Socialista y al Sr. Casanova nole gusta que hablemos de gasto superfluo. Mire, yo les voy aexplicar. En la interpelación de mi grupo parlamentario, allápor setiembre, sobre la sobredimensión que se constató, lasobredimensión de la administración pública y delorganigrama del Govern, destacamos que era una estructurainstitucional a medida, a medida para integrar a Podemos yMÉS, a sus socios de gobierno, y que no pensaba en mejorarla eficacia y la eficiencia de la administración y se hacíannuevos nombramientos que suponían un aumento cuantitativodel gasto público, nada más y nada menos que 1,5 millón deeuros para el pago de nóminas solamente en un año.

Ustedes en eso sí que sacan matrícula de honor, en eso deutilizar a la administración pública como agencia decolocación y aumentar el gasto público, aunque, bueno, yodiría el gasto político.

Miren, ustedes ya no son creíbles, ya se han quedadoretratados, sólo les importan los suyos, colocar a los suyos,pagar pluses a los suyos y ante esta sobredimensión delorganigrama del Govern y en coherencia a nuestrasreivindicaciones, proponemos eliminar de la Conselleria deAdministraciones Públicas dos cargos eventuales queaumentaron esta legislatura y un alto cargo, la figura delsecretario autonómico de Memoria Histórica y de BuenGobierno y los dos asesores que lleva aparejada estasecretaría, porque consideramos, y ustedes lo saben bien, quecon los directores generales es suficiente, pero claro, hantenido que crear nuevos cargos, como digo, para contentar conuna secretaria a Podemos y con la otra secretaria a MÉS.

No es que queramos suprimir ni los programas dememoria histórica y de buen gobierno como quieren otrosgrupos parlamentarios, nosotros sólo nos limitamos aeliminar el cargo y la figura del cargo, no de quién la ocupa,por supuesto.

Nosotros tampoco hablamos de eliminar funcionarios,porque luego vendrán otros grupos, los grupos que formanparte del Gobierno, diciendo y tergiversando que nosotrosqueremos reducir la administración. No, no, queremos reducirlos cargos políticos. Creo que es muy clara y es evidente cuáles nuestra postura.

Con nuestras enmiendas reorientamos el gasto públicopara destinarlo a lo que nosotros consideramos necesidadesfundamentales, desde, por una parte, mejorar la coordinacióny eficacia de los servicios de emergencia, que creemos que es


una prioridad para las Islas Baleares y dotar de máspresupuesto al EBAP para formación de funcionarios yservidores públicos.

Mi grupo parlamentario presenta cuatro enmiendas paraemergencias, porque tenemos la responsabilidad entre todosde promover una política de emergencias más eficiente ymejor coordinada. Consideramos imperiosamente necesariala puesta en marcha de una unidad de coordinación de todoslos cuerpos de emergencias de las Islas Baleares, un cuerpoúnico, un órgano que sea capaz de dar una respuesta rápida ycoordinada de todos los cuerpos de emergencia existentes. Yese es el objetivo de nuestra enmienda con 415.000 eurosmás.

Es fundamental una unidad que controle, que coordine paraganar en eficiencia y eficacia en situaciones adversas ycatástrofes como incendios, torrentadas, caps de fibló oinundaciones así como aumentar tanto los recursos técnicoscomo los recursos humanos, y más teniendo en cuenta elinforme del director técnico de operaciones del pasado 14 deenero, en relación con la catástrofe del Llevant que constatabauna serie de debilidades y que proponía una serie de mejorespara ser más eficientes ante catástrofes y situaciones adversas.

En esto no cabe debate ideológico alguno, hablamos de laseguridad de los ciudadanos de nuestras islas y hoy, desde estatribuna, quiero aprovechar para reconocer el magnífico trabajoque realizan todos los cuerpos de seguridad y de emergenciade nuestras islas, porque nadie pone en duda el papelfundamental que juegan los servicios de emergencias,sanitarios y fuerzas y cuerpos de seguridad ante estassituaciones.

Ya aprobamos en esta cámara una PNL hace unos pocosmeses, también una PNL de El Pi en la legislatura pasada, peroustedes siempre se empeñan en poner la coletilla,“estudiaremos la viabilidad de la creación de un cuerpointegrado”. Nosotros, con nuestra enmienda, lo que lesestamos pidiendo al Gobierno es que presupuesten de una vezese cuerpo y esa unidad de coordinación de emergencias y quepueda ver la luz en 2020.

También hemos registrado dos enmiendas para la EBAP,entendemos que es necesario ampliar y mejorar la formaciónde nuestros funcionarios y servidores públicos. Queremosincrementar en 200.000 euros la formación en seguridad yemergencias para los técnicos de emergencias de las IslasBaleares.

También una enmienda de afectación para la creación en laEBAP de una unidad permanente de formación para elpersonal funcionario de cara a futuros concursos oposicióncon el objetivo de garantizar la competencia y mejorar el rigordel tribunal calificador. Y ustedes saben por qué ponemos estaenmienda, el año pasado 400 opositores aproximadamentetuvieron que repetir las pruebas de informática de la oposicióndel cuerpo de auxiliar técnico por culpa de la incompetenciadel tribunal calificador.

Tienen hoy la oportunidad de mejorar estos presupuestosy estamos abiertos a transaccionar nuestras enmiendas paraaportar soluciones a dos grandes necesidades: la formación denuestros trabajadores públicos, la formación de nuestrostécnicos de emergencias y mejorar la coordinación deemergencias de las Islas Baleares.

En cuanto a las enmiendas de los demás grupos votaremosabstención a las enmiendas a la totalidad de VOX y del PartidoPopular y apoyaremos todas las enmiendas del Grupo Popularen relación tanto con IB3 como en relación con las mejorasen protección civil, en las mejoras sobre todo en los planes deemergencia de la Policía Local para los ayuntamientos.También votaremos a favor de las enmiendas de El Pi yvotaremos en contra de la enmienda de VOX ya que proponesacar el presupuesto que destina a administraciones públicas,propone sacarlo de la eliminación de la Dirección General deCoordinación, no podemos estar de acuerdo en esto, ytampoco en la eliminación de la Oficina Anticorrupción.Como ya hemos dicho, nosotros no estamos de acuerdo conel salario que cobra el gerente de la Oficina Anticorrupción ytampoco con la sobredimensión de esta oficina, pero porsupuesto que Ciudadanos siempre ha estado a favor de unaoficina antifraude, anticorrupción independiente en las IslasBaleares.

Quería referirme a IB3. Reitero aquí, porque depende dela Conselleria de Administraciones Públicas, lo que manifestóayer mi compañero Juanma Gómez en esta tribuna, noscongratulamos del acuerdo de intenciones, eso sí, por el quese destinan 2 millones de euros a IB3 para mejorar lascondiciones de sus trabajadores. Nuestro grupo parlamentariohará un control en la Comisión parlamentaria de control delente público para que se cumpla con lo establecido en esteacuerdo y que no se quede sólo en un pacto de intenciones,que no sólo se quede en una foto de postureo, una foto más enel book que colecciona ya este gobierno.

Muchas gracias.


(La Sra. Vicepresidenta primera substitueix el Sr.President en la direcció del debat)

LA SRA. PRESIDENTA:

Moltes gràcies, Sra. Guasp. És el torn de paraula del GrupParlamentari El Pi Proposta per les Illes Balears. Té la paraulael Sr. Font.


Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats.Començaré dient que lògicament hem retirat l’esmena 9678,que fa referència a augmentar la partida destinada a l’EnsPúblic de Radiotelevisió de les Illes Balears, l’hem retiradaperquè hem arribat a un acord. Sra. Núria Riera, que emdemana per què, doncs, perquè hem volgut, perquè és nostra ino és seva i que vostès no varen tenir la idea meravellosa de


fer-la i nosaltres sí i que nosaltres duim, i que nosaltres duimdient el mateix de Radiotelevisió de les Illes Balears fa cincpressuposts, cinc amb aquest, eh?, i això no ho pot dir vostè.A partir d’aquí, entenc que el celo del celador que li preocupa,perquè aquí el que hi ha són celos, punto, punto, eh?, celos,celos...


... de no haver tengut la idea, de no haver defensat sempresegons quines qüestions i encara li diré més, no estamconformes només en el que hem fet. Això és una passa persalvar una qüestió de dignitat de sous de les treballadores idels treballadors d’IB3, cosa que tampoc vostès no varencanviar, cosa que tampoc vostès no varen canviar.

Però no acaba aquí. Sense cap dubte, Sra. Guasp, s’hauràd’acomplir i, com pot suposar, jo de postureo no en sé gens,perquè com que és una batalla, no és una guerra, és una batallaque fem fa cinc anys o quatre anys i set mesos, qualsevol passaque sigui bona lògicament la suportarem. Però la nostra guerrareal d’aquesta història no és només això, és que pensam ques’ha d’internalitzar, pensam en això, és a dir, així de clar.

I escoltar els disbarats del portaveu de VOX, quan no tenennassos de provocar a Andalusia que es tanqui la televisióandalusa o a Madrid que es tanqui la televisió de Madrid, i hade venir, com si fos un extern, a donar ordres aquí, quan nosón capaços de fer el mateix allà on realment ho podrien fer,i no ho fan, és que s’ha de ser, s’ha de ser molt ase, com diriena Eivissa, s’ha de ser molt ase, s’ha de ser molt ase, en sentiteivissenc, eh, que li quedi clar, no en sentit de les orelles.

(Remor de veus)

No, no, no, a mi em va bé que s’enfadin, a mi em va bé ques’enfadin, però el que no canviarà El Pi serà el seu discurs delque ha fet al llarg d’aquests quatre anys i mig aquí, i ara espensi qualcú, perquè acaba d’arribar aquí, que resulta que araaquests s’han il·luminat. Què va, tenim llum pròpia, almenysno som un satèl·lit, almenys som un planeta, ja m’agradaria seruna estrella, així de clar!

(Remor de veus i algunes rialles)

Dit això, dit això, esperem, Sra. Consellera, i senyors, iesper que MÉS per Menorca lògicament pensa el mateix, quesom els que hem firmat el compliment del Govern en aquestaqüestió i que dins el mes de gener ja enviï la incorporació delromanent necessari per cobrir aquest assumpte. I que quediclar aquí que això no és només per als informatius, és per aqualsevol empresa productora que fa feina a Radiotelevisió deles Illes Balears. Molt bé.

Una altra qüestió, nosaltres havíem fet una altra esmena,d’aquí hi havia dos temes que ens preocupaven, ens preocupavaaixò de la televisió i ens preocupava el que fa referència a lesemergències. Vàrem tenir la temptació d’anar parlar amb laSra. Guasp ara, quan ha acabat, que puc estar molt d’acord ambel que diu, amb qualque apreciació, vàrem tenir la temptació

de tornar fer l’esmena aquella de la creació del cos únic debombers; però com que parlam de jugar amb emocions de gentque ha patit molt i ha perdut aquests darrers dos anys, desprésdel desastre del Llevant, que nosaltres ens hem intentatdisciplinar i anar al que ens ha dit el Govern en tot moment. Hiva haver la proposició no de llei a la passada legislatura i quanvàrem demanar per aquesta qüestió vostès ens varen dir ques’havia de reunir la Comissió d’Estudi i Disseny del ModelAutonòmic d’Emergències.

Nosaltres, quan vàrem demanar quantes vegades s’ha reunitaquesta comissió, vostès ens varen contestar, ara, el mespassat, que s’havia reunit una vegada. Molt bé, a finals de lapassada legislatura es va crear i reunir en una ocasió laComissió d’Estudi i Model Autonòmic d’Abordatge de lesEmergències, aquesta nova legislatura (...) responsablespolítics es reprendrà la seva encomana per tal d’avançar enmesures més efectives.

Aquesta setmana, que ja duem set mesos de legislatura, is’ha reunit la passada legislatura una vegada, supòs que és elmateix o paregut, varen treure una nota que diu: “El Govern il’AEMET creen un grup tècnic per proposar millores en lagestió d’emergències causades pels fenòmens atmosfèrics”.Bé, han passat dos anys del desastre del Llevant, nosaltresestam d’acord que s’ha de fer tècnicament i que no es tracta deposar pals a les rodes perquè aquí hi ha molt de dolor i gentque no l’acaba de tancar, i que segurament no el tancarà mai,però jo el que els deman és que si hi ha d’haver una soluciótècnica de com coordinar-nos millor tots valdria la pena nopassar dos anys més, no passar dos anys més. Nosaltres, vostèsap que la proposta que es creàs un cos únic va sortir d’El Pia la passada legislatura, entenem que no s’ha de perdre laidentitat de cada cos a la conselleria que pertany també, que talvegada aquesta és la diferència que podem tenir ambCiutadans, qui és d’IBANAT és d’IBANAT, eh, i qui ésd’Emergències és d’Emergències, una altra cosa és com escoordinen.

Però no l’hem volguda fer aquesta esmena perquè esperamque no hi hagi dues reunions en dos anys, que és el que hi hahagut, dues reunions en dos anys, i no sé si és el mateix ens,si és distint el grup tècnic proposat per a millores de gestió aEmergències pel Govern a l’AEMET o si la comissió que esva crear, aquesta comissió que es crear per millorar com podiaser aquesta coordinació, si és la mateixa o no; si és la mateixahan fet dues reunions, si són dues distintes només n’han fetauna i una.

Dit això, acab, hi ha una altra qüestió que ens preocupa queés la dotació en tema d’Emergències als municipis, quecol·laboren tots els 67 d’una forma extraordinària i elsajuntaments en fan una feina, e ls cossos en fan una altra, laconselleria amb la direcció general també en fa una altra, peròcreiem que fa falta material. Per això li posàvem una esmenade 300.000 euros per intentar incrementar aquest assumpte.Veig que no hi haurà possibilitat.

Com veu, són dos temes que no ens preocupaven, lacoordinació que li he explicat perquè no li hem fet l’esmena


per mor de les seves propostes que ens deien que ensavançaven perquè no teníem els informes dels tècnics, i lirecord que amb dos anys una o dues vegades s’han reunit, il’altra, la que tenia a veure amb el personal de televisió.

I ara n’hi vull dir una més, aquests dies hi ha hagut ladiscussió, vostè és la consellera de Funció Pública, no ésvera? Vostè es veu amb la ministra de Funció Pública, o no?Vostè es veurà amb la ministra o el ministre de FuncióPública, vostè sap que a Balears la Guàrdia Civil té un 25% deplaces a cobrir per part de l’Estat, 20, 25, 27; la PoliciaNacional també té un 20, 25, 27% a cobrir, i vostè sap quemolta gent que ve aquí no vol venir i ve forçada almenys un anya haver de venir aquí. I aquests dies hem discutit del plusd’insularitat i s’ha volgut posar externs i no externs, quindesastre! Pardalades!

És el moment de fer entendre, consellera, i això no és alpressupost però sí que és dins una paraula que és seguretat perals ciutadans de les quatre illes, per a Formentera, per aEivissa, per a Menorca i per a Mallorca, que l’única maneraque tenim de cobrir aquestes places és que realment escompensin els costs d’insularitat, perquè jugam amb un temacabdal que és la seguretat. I ja que hem obert el meló, quesigui gros i si pot ser de Petra o Vilafranca, dels de bon deveres, i que vostè, a part de les altres coses que tendrà el seupressupost, tengui com a batalla principal la necessitatd’aconseguir aquesta compensació dels costs d’insularitat, notan sols de Policia Nacional, Guàrdia Civil, sinó també defuncionaris de l’Estat, de justícia, de ports, d’aeroports,perquè realment llocs estratègics i imprescindibles per a unavida millor puguin estar coberts, i no com ara que, entre queno ens financen bé la comunitat autònoma i no ens paguen alsque volen venir aquí el plus d’insularitat, com a Ceuta i aMelilla, que és més gros que el de Canàries, estam amb el cula l’aire.

Moltes gràcies.

LA SRA. PRESIDENTA:

Moltes gràcies, Sr. Font. Ara correspon el torn al GrupParlamentari Mixt, MÉS per Menorca, té la paraula la Sra.Font.


Gràcies, Sra. Vicepresidenta, hola de nou. El nostre grupmanté vives dues esmenes a aquesta secció: la 10184, desubstitució, per valor de 100.000 euros, per garantir lacompensació dels costs d’insularitat; és a dir, desplaçament iallotjament dels policies locals i voluntaris de Protecció Civilque s’han de desplaçar des de Mallorca per les festes de SantJoan, atesa la dimensió que aquestes festes han adquirit. I ésque la població censada de Ciutadella és de 29.000 habitants,segons l’IBESTAT, i per Sant Joan s’arriba a 100.000persones, més que tota la població de Menorca, que són92.000. Crec que no hi ha cap equivalent possible a les nostresIlles, i per açò insistim en la necessitat que el Govern s’hicontinuï implicant, com ja va fer l’any passat i l’anterior.

A comissió vam rebre una proposta de transacció quereduïa a 15.000 euros l’import i m’agradaria demanar-los siigualen l’import almenys als 20.000 euros rebuts tant l’any2018 com l’any 2019. Com ho veuen?

La 10185, també de substitució, tot i que sabem que lagestió dels plans d’emergència de les platges correspon alsajuntaments, també és cert que aquestes institucions nodisposen en moltes ocasions dels recursos necessaris. Pertant, presentam l’esmena de 50.000 euros per al Pla desalvament de Cala Mitjana, almenys per posar damunt la taulaaquesta qüestió.

Moltes de les esmenes van adreçades a ajudar elsajuntaments, esmenes que no hauríem de fer si els ajuntamentspoguessin reinvertir el seu superàvit, tal i com demana laFederació Espanyola de Municipis i Províncies. Com va diraquell, e ls ajuntaments seran els més rics del cementiri.Entenem, per tant, que el que caldria seria la derogaciód’aquesta llei Montoro i com a conseqüència la milloradirecta dels ajuntaments, que finalment és l’administració méspropera a la ciutadania i a la que reclamem els serveis.

Compartim les qüestions de fons que es plantegen amoltes de les esmenes d’aquesta secció, perquè entenem queestan fetes amb bona intenció i el que deixen palès ésl’infrafinançament d’aquesta comunitat. Pensam, però, que elpressupost d’aquesta secció s’adequa a la capacitatpressupostària; què en voldríem més? Sens dubte.

Esperam i desitjam que l’aportació a IB3 d’enguany siguila porta d’entrada a millorar les condicions laborals, perquès’ho ben mereixen els periodistes i resta de treballadors de lacasa. El nostre grup fa temps que reivindicam mitjans públicsde qualitat i per açò necessitam reconèixer i millorar lescondicions laborals dels seus treballadors.

Com ja he dit als altres debats, mantindrem pràcticamentel mateix sentit de vot fer a comissió.

Gràcies.


LA SRA. PRESIDENTA:

Moltes gràcies, Sra. Font. Ara correspon el torn en contrai comença el Grup Parlamentari Unides Podem, té la paraulala Sra. Esperança Sans.

LA SRA. SANS I REGIS:

Gràcies, presidenta. Volia començar la meva intervenciófent una referència al Sr. Rodríguez per unes paraules quem’ha dedicat a l’anterior debat, però si de cas esperaré quetorni.

La meva intervenció avui quant a administracions públiquesno serà llarga i sols faré unes quantes referències. El primerde tot, el motiu pel qual votarem en contra de les esmenes


presentades és perquè totes aquelles que milloraven o quepensàvem que milloraven els pressuposts ja varen seraprovades en ponència o en comissió.

En matèria de funció pública aquesta pressupostscontinuen amb la consolidació dels llocs de treball que esvaren anar recuperant a la passada legislatura. M’agradariacomentar la importància de disposar d’un mitjà decomunicació autonòmic propi, públic, un mitjà independent iplural que ofereix un servei a la ciutadania de les Illes Balears.Des d’Unidas Podemos defensam l’existència de laRadiotelevisió pública de les Illes Balears i és per això queestic contenta i satisfeta amb el fet que el Govern hagi arribata un acord per tal de poder destinar 2 milions per a la millorade les condicions salarials i laborals dels treballadors itreballadores d’IB3.

Jo no pertany al món de la comunicació, però sí que entencde condicions laborals precàries i era inassumible que elstreballadors i treballadores d’IB3 continuassin així. És peraixò que des del nostre grup, tant a les comissions de controld’IB3, com parlant amb els grups que conformen el Govern,sempre hem expressat la nostra preocupació per aquestasituació i la nostra disposició per millorar les condicions. Iestic contenta i agraïda que es facin les primeres passes, aixòés símptoma de treball en equip i de voluntat.

Ara també serà el torn del director general, AndreuManresa, de gestionar aquest acord i de dur-lo a bon port, isobretot incloure clàusules socials a to ts els plecs que esredactin de manera que s’assegurin les condicions laborals isalarials de tots els treballadors i treballadores que fanpossible IB3.

Per una altra part, nosaltres també defensam l’OficinaAnticorrupció, és més, a la passada legislatura vàrem ser moltincisius, segurament si Podem no hagués arribat a aquesta seuparlamentària avui no tendríem aquesta oficina, i és normalque a una comunitat autònoma on hi ha hagut tants casos decorrupció no interessi als polítics aquesta institució. Peròaquesta comunitat autònoma necessita d’un organismeindependent que controli els doblers públics de totes lesinstitucions per garantir que es fa un ús adequat i, a més, ambtotal transparència.

A més, té tasques rellevants de sensibilització,conscienciació i prevenció que no té assignada cap altreorganisme.

En el cas de la Direcció General de MemòriaDemocràtica, aquí dins, en aquesta cambra, hi ha persones ipartits polítics que no tenen ni idea de què va la pel·lícula;algunes baixes de les esmenes presentades es fan a la partidad’estudis i treballs tècnics, aquesta partida és primordial ja queaquí es troben pressupostats els plans d’exhumació de fosses,uns plans que tenen per finalitat la recuperació de les personesque tantes dècades fa que romanen dins fosses comunes otirades a cunetes de qualsevol manera. És una qüestió de dretshumans bàsica i una vergonya que per a qualsevol país que avuien dia es consideri una democràcia moderna. Si volem una

democràcia sanejada hem d’acomplir el que ens reclamenorganismes com Nacions Unides o la mateixa Unió Europea,és per això que cap esmena que toqui partides relacionadesamb memòria democràtica no serà acceptada pel nostre grupparlamentari.

I en tot cas, la referència que feia al principi, si tornaentrar el Sr. Rodríguez, ja li comentaré.

Gràcies.


LA SRA. PRESIDENTA:

Moltes gràcies, Sra. Sans. És el torn de paraula del GrupParlamentari MÉS per Mallorca, té la paraula el Sr. Ensenyat.

EL SR. ENSENYAT I RIUTORT:

Moltes gràcies, Sra. Vicepresidenta. Avui de matí el Sr.Rodríguez començava la intervenció amb una cita del Gènesi,que, per cert, i permeti’m, no li facin fer tanta feina en elspressuposts almanco, perquè comença a fer qualque caduf icomença a dir coses que entenem que tampoc no es qui siguinmassa apropiades per dir a una cambra dins una democràciaconsolidada, però, bé, en tot cas després... -em sap greu que nohi sigui-, després, també, com la Sra. Esperança, després ja lifarem saber. Però bé, aquesta frase del Gènesi que deia, i esreferia a una frase, jo, la veritat és que me la varen ensenyar enllatí i la us amollaré en llatí, si no us sap greu, que deia allò de“deus dixit: fiat lux; et lux facta est”, és a dir que “es faci lallum, i la llum es va fer”.

I per què ho dic jo això? Segurament a dia d’avui a Déul’haurien inhabilitat perquè no hi hauria ni partidapressupostària, ni pressuposts i segurament tampoc no haurialicitat les obres així com tocava, però bé, això són altres cinccèntims. Per què ho venc a dir? Perquè tenim un mal costum,sempre de dir s’ha de fer, això s’hauria de fer o que es faci;per tant, que es faci, que s’hauria de fer són oracions que sónimpersonals, una oració impersonal vol dir que no té subjecte;és a dir, per tant, quan diem una cosa que es faci, aquest fiat,aquest hágase , bé, qui ho ha de fer! Crec que això ésimportant perquè especialment tots els grups polítics del’oposició han fet una altra vegada esment a aquestsobredimensionament que té l’administració pública, iespecialment en càrrecs públics.

I crec que des que ha començat la legislatura s’ha intentatexplicar que tot depèn un poc del model, que és com un quevol fer obres a ca seva, no és el mateix si un vol arreglar lacuina, que, per ventura amb un oficial i amb un peonet entendrà prou, que si un vol construir una casa sencera, que lifarà qualque cosa més que un peó i que un oficial. Idò,l’administració pública és el mateix, és a dir, per venir agovernar i quedar-se mans plegades, com varen vostès adeterminades legislatures, és que no només bastaven elsdirectors insulars i els càrrecs que tenien, sinó quesegurament en sobraven més de la meitat.


Però crec que no és el cas, no és el cas. I si volen els posde mostra un botó, que deien, deixaren perdre 7 milionsd’euros de fons socials europeus perquè ningú no els vademanar, a un moment en plena crisi. És a dir, per tant, quanparlam..., i també és vera que darrera hi ha un modeldeterminat d’administració pública, vostès no hi creuen,nosaltres hi creiem; vostès responen a un model que éspurament neoliberal que el que vol és plomar l’administraciópública, reduir-la al mínim possible, que els mercats esregulin per ells tot sols, i nosaltres és un altre modeltotalment diferent que vol incidir, incidir dins la nostrasocietat i vol tenir aquesta capacitat de poder definir quinmodel econòmic volem i, especialment, els serveis que s’hande prestar als ciutadans que es consideren com a drets blindatsi bàsics.

Per què ho deia això? Perquè, precisament, quan parlam desubjectes, de gent que ha de fer les coses, precisament parlamd’una conselleria que és la més important, és vera que tal voltasempre passa més desapercebuda en aquest sentit, perquè comque gestiona qüestions que són molt més internes, té aquestatendència a passar més desapercebuda, però que realment ésla més transversal de totes les conselleries que té el Governd’aquestes illes, perquè sobretot fa referència a això, a la gent,al personal d’aquesta institució, a tots els treballadors i a totesles treballadores, siguin directes i siguin indirectes idescomptant evidentment Sanitat i descomptant Educació.

Per tant, aquests treballadors i treballadores que al cap i ala fi són el motor que possibilita dur a terme aquestespolítiques que volem i que fomentam tant des del Parlament,com després també des del Govern. I en aquest sentit hem detenir una cura molt especial amb aquests treballadors itreballadores, i dic tenir cura i ho dic en el sentit més amplede la paraula i crec que precisament, i a partir del pressupostque ens va presentar la consellera Castro, ho veiem reflectiten aquests pressuposts, de treballar per a aquests objectius,amb aquest Pla de formació contínua, que ja es va començarla passada legislatura i que ha de ser fonamental. Fonamentalsobretot per donar estabilitat als treballadors i treballadoresd’aquesta casa, tot i així encara tenim un índex molt depersones interines i, per tant, en aquest sentit és important quees vagi fent feina i es vagi creant aquesta oferta pública, comtambé la mateixa formació. I per tant, en aquest sentitcelebram que s’utilitzi l’EBAP com a motor dinamitzador dela formació contínua, tant dels treballadors i treballadoresd’aquesta institució, com també dels consells i delsajuntaments darrera.

I en aquest sentit podem també del segon Pla d’igualtat,que crec que acaba ara i, per tant, a partir de les conclusionsd’aquest pla que acabarà ara, s’elaborarà el tercer Plad’igualtat, amb la qual cosa ja haurem recorregut un camísuficient per saber de cap on s’ha d’orientar i això ésimportantíssim. Com la mateixa modernització del’administració pública, que passa per la digitalització, és a dir,per l’aplicació de les noves tecnologies. Jo he de reconèixerque som un total analfabet i que moltes vegades abans quanexplicava determinades qüestions, me sonaven a músicacelestial. Però bé, entenem que el futur passa per aquí, que si

volem una administració àgil i eficaç, evidentment ha d’estaradaptada a les noves tecnologies i evidentment als avantatgesque això permet, més que res perquè aquesta aplicaciótecnològica en el dia a dia farà que la feina sigui més ràpida imés efectiva i evidentment anirà en benefici dels serveis i lescompetències que prestam als ciutadans.

Respecte d’IB3, celebram molt aquest acord a partir de lesesmenes que va presentar tant El Pi com MÉS per Menorca,perquè quan jo deia que hem de tenir cura especial delsnostres empleats, evidentment me referia dels directes i delsindirectes, sense distinció evidentment, i, per tant, hi haviatota una sèrie de gent, o hi ha, que fa feina amb unescondicions laborals que evidentment no són ni les idònies, niles oportunes i hem de començar a fer feina en aquest sentit.I com deia el Sr. Font, és una batalla, no és la guerra,evidentment hi ha molt per fer i molt per millorar i crec quela consellera mateixa està en aquesta mateixa línia de feina iper això celebram aquest acord.

Aquesta mania persecutòria de voler tancar IB3, no sé si ésque volen deixar la informació en mans de cadenes privades,per tant, en mans de les multinacionals, és això? Idò valentademocràcia que qui controla la informació siguin lesmultinacionals i els interessos econòmics que hi hagi darrera.

De totes maneres això no és nou, Sr. Rodríguez, això no ésnou. Aquests que té asseguts devora ja en varen tancar una detelevisió pública, varen tancar Televisió de Mallorca, i darreratancar Televisió de Mallorca varen haver de tancarmoltíssimes petites productores que vivien gràcies a Televisióde Mallorca i que, a més, fomentaven la diversificacióeconòmica mitjançant la indústria audiovisual, a través de laproducció que es feia a Mallorca i això es va tallar en sec, i sies tancàs també IB3 passaria tres quarts del mateix. A més,molta gent fins i tot va perdre els seus béns perquè se’ls vadeixar de pagar. Ho dic perquè no és nou, nosaltresevidentment defensarem, com no pot ser d’una altra manera,una televisió que sigui pública i que sigui evidentment dequalitat.

I respecte evidentment a temes d’Emergències, és clar quesí que hem de seguir avançant en una millor coordinació isobretot evidentment posant el focus en la prevenció i en aixòhi estam totalment d’acord. I celebram aquest conjunt tambéd’iniciatives que ens ha dit que es duran a terme respected’això.

I pel que fa a memòria democràtica, que alguns es volencarregar, m’imagín que deu ser l’instrument en si, perquè o béconsideren que és despesa supèrflua, o bé que no ésnecessària. Jo el que vull dir és que, tant de bo, tant de bo queun dia no sigui necessari, tant de bo. De moment falta, o quedamolta feina per fer i molt de camí per recórrer.

Moltes gràcies.



LA SRA. PRESIDENTA:

Moltes gràcies, Sr. Ensenyat. És el torn de paraula delGrup Parlamentari Socialista, té la paraula la Sra. Garrido.



Bé, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies, Sra.Vicepresidenta. Sr. Rodríguez, e l seu to condescendent ifaltón és ofensiu, és molt ofensiu per a moltes víctimes i pera moltes famílies de moltes víctimes que encara cerquen elsseus éssers estimats.


I a més, que compari exhumacions amb comprar sabates ésde vergonya! De vergonya directament!

El seu negacionisme, a més, és perillós, és perillós perquèamaga el feixisme que es va viure a Espanya i a Europa en elsegle XX i no deixa veure a la gent les conseqüències d’aquellfeixisme. I miri, vostè deia que hi ha una família que no hapogut enterrar el seu mort, perquè el tenen, allà on ha volgut.Hi ha una família que ha de tornar tot el que ha robat, que ha detornat tot el que ha expoliat, hi ha una família...


... que ha de demanar perdó a milions de famílies d’Espanya.Aquesta és la família a la que vostè hauria de fer referència.


Globalment dibuixam un debat i uns pressuposts generalsde la comunitat autònoma que són rigorosos, realistes icontinuistes en l’acció política executada a la darreralegislatura. I l’objectiu d’aquest pressupost és mantenir elritme de millora dels serveis públics i consolidar l’estat delbenestar, la consellera n’ha parlat.

El pressupost de la Conselleria d’AdministracionsPúbliques camina en aquest mateix sentit, millora dels serveispúblics amb un projecte de pressupost rigorós i realista en lasituació actual i alhora uns pressuposts que ens dignifiquencom a societat, perquè aposten de manera ferma per memòriahistòrica, el record, el reconeixement i la reparació de lesvíctimes de la Guerra Civil i també les del franquisme, quevaren ser moltes, i que aposta per una televisió pública, plural,de qualitat i de referència per a tots.

Per tant, som davant d’uns pressuposts que pretenen teniruna administració molt més compromesa amb la sevaciutadania i amb les seves necessitats, eficient, moderna,transparent i sostenible amb transparència, maldament li pesi.

Passant al concret, he tengut la sensació que es pretén, denou, fer el mateix discurs de sempre per part del PartitPopular, seguir embullant en temes de funció pública, perquè

és un tema complex i per això seguim embullant, i van fentvoltes sempre al mateix, tot el temps, no acaben de dir resclar, comparen dades que són incomparables, intenten donarla sensació que aquí qui es preocupa dels empleats públics ésel Partit Popular quan en realitat, la realitat és el que és, quanen realitat són els culpables de la situació que tenim, unestaxes de reposició que varen impedir ofertes d’ocupació del12 al 16, l’eliminació dels drets dels empleats públics, com lareducció de retribucions amb caràcter d’incapacitat temporal,o l’increment de jornada i supressió de dies lliures i de lacarrera professional. Això sí, la varen posar quan estaven apunt d’arribar les eleccions i sense pressupost. Aquesta és laseva manera.

Per tant, a l’hora de fer esmenes el que necessitam éscoherència. Per tant, entenguin que no donarem suport acadascuna de les seves perquè no tenen aquesta coherència nitampoc la credibilitat que necessiten.

Ens tornen plantejar una altra vegada l’eliminació de lespartides d’alts càrrecs, és una cosa molt recurrent, cansinotambé, permeti’m que empri aquesta paraula, perquè crec que n’hem parlat en aquest parlament en el que duim de legislaturaple sí, ple no parlam, o ple tots, parlam exactament del mateix.Tornem-hi una altra vegada, la dreta sempre fa el mateix debat,governi qui governi, governi al lloc que governi i cadalegislatura fan el mateix debat, sempre sobren els alts càrrecs.

Sr. Lafuente, aquest govern té 28 càrrecs més que elGovern del qual vostè va formar part, al Govern del qual vaformar part sobrava gent, eh?, sí que en sobrava en aquellperquè només va retallar i va acabar amb els nostres serveispúblics. Per fer això no es necessita gent. Per fer això nonecessitam ningú.


I, Sra. Guasp, em sap greu dir-li-ho, perquè el to ha estattotalment distint, però s’apliquin quant als alts càrrecs,s’apliquin el que aquí prediquen s’ho apliquin a Eivissa també.


Pel que fa a emergències, n’hem parlat un parell devegades, s’ha fet públic un informe que ens diu que el canviclimàtic ens afecta d’una manera global i transversal, i tambéafecta emergències, que s’incrementin en 2,2 graus detemperatura d’aquí al 2040 el Mediterrani o que pugi més d’unmetro el nivell de la mar en 80 anys, això vol dir que les IllesBalears patiran molt amb aquest canvi climàtic. Per tant, perlluitar contra el canvi climàtic apart de mesures ambientalstambé hem de preparar, ens hem de preparar per poder ferfront amb majors garanties a les situacions catastròfiques quese’n poden derivar.

Per això entenem que són importants les polítiques querecullen aquest pressupost sobre afrontar les situacionsd’emergències i dotar els cossos d’emergències de majorcoordinació, major eficàcia, major tecnologia i majorsrecursos materials.


Quant a la secretaria de Memòria, Pablo de Greiff, relatorespecial de l’ONU en l’informe del 2014 sobre Espanya vasenyalar que “la fortalesa de les institucions democràtiques nopot ser adequadament mesurada per la seva capacitat desilenciar o deixar de costat alguns temes, especialment aquellsque es refereixen a drets fonamentals, sinó per la sevacapacitat de gestionar-los efectivament, malgrat siguincomplexos i incomodes”. I també va afirmar que “la GuerraCivil i la Dictadura varen deixar un saldo colossal de víctimesde violacions greus de drets humans i del dret humanitari,incloent execucions, tortura, detencions arbitràries,desaparicions, treballs forçats o exili, entre d’altres”.

Per tant, aquests pressuposts donen resposta a lesrecomanacions que ens planteja aquest organismeinternacional i també les associacions memorialistes i aldesenvolupament de la llei de memòria i fosses.

Des d’aquí apel·lam a l’esperit de consens entre totes lesforces polítiques que va fer que aquesta cambra aprovàs leslleis de fosses i de memòria democràtica la passadalegislatura en distints suports , però que va fer que elsaprovàssim amb grans suports, baldament avui algú pareixi queen renega una mica. Per tant, apel·lam a tots els partits queconsiderin la memòria com a una qüestió d’estat perquè lesdemandes de justícia i de reparació no han de tenir colorpolític, són purament i simplement drets humans.

Per tant, senyors del PP, per tant, senyors de VOX, elsdemanam que aparquin el negacionisme i el radicalisme.

Aquestes polítiques són molt necessàries perquè enstrobam a un moment en què proliferen discursos xenòfobs id’odi, que cerquen solucions ràpides i simples i sobretotenganyoses a problemes complexos i que produeixen undeteriorament important de la nostra democràcia, de la lluitacontra les desigualtats i sobretot aquestes polítiques són mésnecessàries que mai perquè hem de recordar la lluita delsacrifici de moltes víctimes del franquisme i del feixisme enun moment en què la dulcificació de la dictadura i elsdiscursos negacionistes cada vegada s’escolten més i perdesgràcia han tengut entrada a aquest parlament.

Per últim, i quant a la Radiotelevisió pública d’aquestesilles, nosaltres creiem en una televisió pública de qualitat,plural i de referència per als ciutadans de Balears, que parli lanostra llengua, que tengui els seus treballadors com a pivot delservei públic. Per això hem consensuat les esmenes amb MÉSper Menorca i amb El Pi per millorar les condicions de treballd’aquests treballadors i, per tant, per fer IB3 més forta, malque pesi a molts de vostès.

La informació pública i de qualitat ha de ser l’eix d’IB3, jaque és un servei essencial per a garantir el desenvolupamentsocial i democràtic de la nostra comunitat i la nostra obligacióés fer-ho possible.

Per tant, entenem que la solució no passa per prescindir odesmantellar IB3 com proposen alguns, sinó per aplicarpolítiques que garanteixen que es tracta d’un mitjà de

comunicació públic, plural i de referència per a tots i totes iper això estam obligats a garantir els recursos econòmics,materials i humans necessaris per aconseguir aquest objectiu.D’aquí la importància de l’acord de l’increment dels 2 milionsi de les noves condicions laborals que tendran els treballadors.

Mirin, tot no ho pot suplir l’empresa privada, perquè el Sr.Rodríguez ahir ja en va parlar bastant, que hi havia televisionsprivades i que per tant, IB3 no era necessari. Ja sé que a VOXaixò que l’empresa privada substitueixi l’administració públicael posa prou, però, escolti, aquí a nosaltres no ens trobarà,perquè nosaltres sí creiem en l’administració pública inosaltres sí creiem en una televisió pública, plural,independent, prop del ciutadans i de les seves inquietuds i quepromogui la nostra cultura i la nostra llengua.

Moltes gràcies.


(El Sr. President reprèn la direcció del debat)

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Garrido. En torn de rèplica pel GrupParlamentari Popular té la paraula el Sr. Lafuente.


Gràcies, Sr. President. Bien, quería destacar la postura delGrupo Popular respecto a las enmiendas que presentan losotros grupos, en primer lugar respecto a Ciudadanosvotaremos a favor de la 9513 para la mejora de formación enmateria de oposiciones. Está claro que es necesaria visto loque ha pasado el aprobar esta enmienda, y la mejora tambiénen formación en técnicos de emergencia.

Respecto al resto de enmiendas nos opondríamos porquese solapan con las nuestras.

Respecto a las enmiendas de VOX sobre el incremento defondos de seguridad nos abstendríamos porque nosotrostambién presentamos enmiendas en este sentido y las partidasproceden de lugares diferentes.

Respecto a la propuesta de El Pi sobre aumentar enmateria de protección civil, mayor dotación a GEIBSAvotaríamos a favor, estamos totalmente a favor de estapropuesta.

Respecto a la propuesta de MÉS per Menorca de... invertiren los gastos de protección de Sant Joan votaremos a favor,nos parece una propuesta correcta. Nosotros llevamos unapropuesta, tenemos una propuesta para todos losayuntamientos en planes de prevención de grandes eventos de150.000 euros, nos parece que lo lógico es que el Govern seabra a todos los ayuntamientos y no a enmiendas concretas aun solo municipio, pero nos parece positiva la propuesta quehace y por tanto le daremos apoyo.


Respecto..., teníamos un par de enmiendas más, que no meha quedado mucho tiempo para explicar en materia de IB3, unade ellas es la que he dicho sobre la reducción de los altoscargos, de 12 pasar a 6, volver a los 6 altos cargos que tenía IBen el 2015 y así tener 400.000 euros para mejorar lascondiciones laborales de los trabajadores.

Creo que tiene..., aquí había una ocasión para aprobar unaenmienda que sí que dé apoyo al acuerdo al que ustedes hanllegado porque..., nos alegramos del acuerdo al que hanllegado, pero el acuerdo al que han llegado es una fotografíade un protocolo de la consellera con dos diputados en que seretiran las enmiendas de los diputados y no hay apoyo a esa...apoyo presupuestario a esos 2 millones, y se deja en manos dela... de que haya una incorporación de crédito más adelanteteniendo en cuenta que precisamente la Ley de presupuestosestablece un límite máximo de gasto del ente, precisamente enel artículo 7.3 que aprobarán, de 3,1 millones de euros.

Por tanto, dependerá..., es un futurible, puede ser que pase,esperemos que pasen 2 millones de euros. Creo que estaríamucho mejor los trabajadores se quedarían más tranquilos sihubiese una partida concreta con presupuesto.

Nosotros tenemos una partida concreta, pactémosla,lleguemos a un acuerdo y entonces estaríamos dando algoconcreto, si no, simplemente dicen: lo arreglaremos el añoque viene si hay remanente y lo podemos incorporar y lostécnicos no nos ponen ninguna pega y efectivamente esacantidad se cumple. Tenían una ocasión para arreglarlo de estamanera.

Tenemos dos enmiendas más que afectan a IB3,precisamente a reducir un 5% los gastos generales y potenciarla producción propia; o reducir un 50% las asesorías yaumentar la producción propia, en la línea de lo que se quejabael Sr. Ensenyat, de que es importante también que hayaempresas que hagan producción propia en esa materia. Vemosque tampoco nos van a apoyar en esto.

En materia de formación, insistimos, es una lástima quepor ejemplo los bomberos de Menorca no pueda y no tenganel apoyo de la EBAP y del Govern para poder hacer formaciónde cursos en Mallorca, y tengan que irse a Barcelona a hacerparte de su formación y no tengan ningún tipo de ayuda porparte del Govern. Por eso teníamos una partida, y se quejan delconsell insular de la situación y de la falta de apoyo por partedel Govern, consell insular que gobiernan ustedes. Por tantolo lógico es que le diesen apoyo.

En materia de administraciones públicas... nos dicen que,bueno, que nosotros no creemos en la administración públicay que por eso estamos en contra de tantos altos cargos y tal.No, escuchen, la administración pública fuerte, la eficaz, laindependiente, es la que está formada por funcionarios, no laque está formada por cargos digitales; no confundan las cosasy hagan demagogia, criticamos los cargos digitales...

(Petit aldarull)

... no hagan demagogia en este tema.

A la Sra. Garrido lo que le pediría es que inste a cambiar supágina de transparencia, porque los datos que usted ha dadocontradicen la página de transparencia sobre altos cargos delGovern. Cambienla, díganle que son 27 más, porque ahí posa60 y pico más en la página de transparencia que actualmentetiene el Govern; por tanto alguien se ha equivocado, o usted ola página de transparencia. Entiendo que usted no se equivocanunca, por tanto pídale a la consellera que cambie la página detransparencia.


Y hablando de transparencia, efectivamente, en política alfinal también es credibilidad y los hechos se demuestran conhechos concretos. La Conselleria de Transparencia, la quetiene la Dirección General de Transparencia, lleva un año enque no da la documentación que pidió el Partido Popular sobreel tema de las inundaciones de Sant Llorenç. Aún estamosesperando el famoso (...) que no se nos facilita; esoefectivamente es credibilidad y transparencia. Ustedes por lovisto tiene poca porque no dan ni siquiera los datos que le pidela oposición.

Muchas gracias.


EL SR. PRESIDENT:



Gracias, Sr. Presidente. Si algún diputado no me encuentrapresente en el hemiciclo, por Dios que no se lo tome comouna falta de respeto a su intervención... sino porque de vez encuando he de ir a cumplir con el ciclo del agua.

(Rialles)

Quiero empezar respondiendo la amable intervención delCicerón de nuestro parlamento, el Sr. Jaume Font, que... se hadirigido a mí con enorme cariño y le quiero dar una alegría.Decía usted que le gustaría ser un planeta, una estrella; El Pies un sistema estelar de la constelación de Andrómeda, tieneusted un montón de estrellas, o sea, estése usted tranquilo, ycuando dicen: ¿por qué quieren ustedes cerrar IB3? Pues yoporque hago caso de sus palabras, que dice que lospresupuestos son faves comptades, y consideramos que hacenfalta en otros sitios. Y cuando nos acusa: ¿y por qué no locierran en Madrid? ¿Y por qué no lo cierran en Andalucía? EnAndalucía no lo cerramos porque está blindado por elEstatuto, es decir, aunque quisiéramos habría que modificar elEstatuto de Autonomía de Andalucía porque está blindado ensu estatuto; no contamos de momento con la mayoríasuficiente; el día que la tengamos no dude que lo haremos,cerraremos, si podemos TV3, Euskal Telebista, Canal Sur,


Telemadrid y por supuesto la Televisión Española, porquepensamos que no se corresponde a una necesidad. O sea, estono es una furia antiautonómica sino que es una filosofía de enqué se debe emplear el dinero público.

Porque antes la Sra. Consellera me ha acusado falsamentede añorar el NO-DO. Yo lo que dije en mi intervención en lacomisión, y ahí está recogido, en el Diario, es que a mí medaría vergüenza ser de izquierdas y que la televisión pública dela denostada dictadura nos hubiera enseñado a muchos que enaquel entonces éramos prácticamente niños, pues lo que era...Chéjov, Ionescu, Ibsen..., a través de programas como elEstudio 1, y que la televisión pública, ni la nacional, ni lasautonómicas de ninguna parte tienen, tienen, esos niveles decalidad, que es para lo que debería servir una televisiónpública, para hacer aquel tipo de programas que no sonrentables en una televisión privada. Y el día que exista unatelevisión pública de esa calidad y que atienda realmente aunas necesidades culturales y que tenga realmenteinformativos imparciales, no como los que tiene IB3, pues alo mejor la respaldaremos y la apoyaremos. Mientras tantonuestra idea es estar en contra de este gasto.

Y con respecto también a lo que dije al Sra. Pilar Costa,que creo que en aquel momento no se enteró de lo que le dije,creo que no lo captó pero ahora se lo repetiré tal y como lodije, cuando ella nos dijo que antes desaparecerá el IB Donaque..., no, que antes desaparecerá VOX que el IB Dona, yo ledije: “Sra. Consellera, ha subido aquí a decir estas cosas comoel ‘no pasarán’, y le recuerdo que pasaron”, he recordado unaverdad histórica. Sé que ustedes, gracias a todas sus leyes dememoria democrática, vamos, cambiarán hasta los hechoshistóricos; eso les gustaría.

Y ese es el problema, el problema es la mala utilizaciónque hacen ustedes de esas leyes de memoria histórica comoleyes partidistas, leyes que intentan enmascarar una verdad, yleyes que se detienen en la Guerra Civil o sólo quieren ir dela Guerra Civil hacia adelante. La Guerra Civil se produjo poralgo.

(Remor de veus)

En uno de los últimos discursos que se produjeron en lacámara entre Azaña y Gil-Robles, ojalá hubieran tenido laaltura de miras los conmilitones de ambos bandos quetuvieron Azaña y Gil-Robles, porque posiblemente se podríahaber evitado la Guerra Civil, después de una serie..., despuésde una serie de idas y venidos en un discurso de alto nivel Gil-Robles tuvo que decir a Azaña: “Es que hay media España queno se resigna a morir”, y eso es lo que nos llevó a la GuerraCivil, lo entiendan ustedes o no.

(Més remor de veus)

Y... por último he de decir... El otro día dijo la Sra.Consellera que antes de desaparecerá VOX que el IB Dona, yyo les digo que antes desaparecerá el IB Dona que elsentimiento patriótico bajo el nombre de VOX o bajo

cualquier otro, porque para nosotros VOX no es más que uninstrumento, nada más.



EL SR. PRESIDENT:

Pel Grup Parlamentari Ciudadanos té la paraula la Sra.Guasp.

LA SRA. GUASP I BARRERO:

Gracias, presidente, para contestar en primer lugar a losgrupos que me han acontecido. Primero, al Partido Socialista.Miren, aumentar entes y aumentar cargos políticos no tieneincidencia en conseguir una administración más eficaz y máseficiente, no se consigue hinchando el gasto político. Deverdad, no mientan más a los ciudadanos. La eficiencia, laeficacia y la regeneración es un reclamo de todos losciudadanos, y ustedes están dandoles la espalda una vez y otra,otra vez más.

Nuestra reducción de cargos responde a que consideramosque estos cargos se han repartido por cuotas ideológicas ypartidistas, y ya me he referido en mi primera intervención aque nosotros no queremos eliminar ningún programa dememoria histórica ni eliminar las direcciones generales quetiene esta conselleria, simplemente queremos reducir yeliminar el cargo, el alto cargo, la nueva figura de la SecretaríaAutonómica y los asesores que lleva aparejados a ella, y portantos queremos que quede claro que queremos reducir laestructura de la administración en cuanto a funcionarios.

Y Sra. Garrido, no por repetir una mentira una y otra vez,como la de los cargos de Ibiza, se va a convertir en realidad.Le puedo decir que hay menos cargos que había cuandoustedes estaban gobernando en el Consell de Ibiza, peroademás estamos aquí para controlar y ejercer nuestraoposición, nuestro derecho de control a su gobierno, alGobierno de su partido, no para controlar otra institucióncomo el Consell de Ibiza.

Celebro que este gobierno apueste, que impulse una radioy televisión como servicio público, no puede ni debe estarnunca al servicio de los partidos de turno porque la televisióny radio autonómica tiene que estar siempre al servicio de losciudadanos, y así la entendemos desde mi formación.

Reitero una vez más la necesidad de aumentar elpresupuesto para mejorar la coordinación de todos loscuerpos de emergencias de las Islas Baleares, para aumentarla formación continua y mejorar la formación continua denuestros trabajadores y servidores públicos, también mejorarla formación de los técnicos y cuerpos de emergencias. Esuna lástima que no hayamos recibido transacción por parte delos partidos que están en el Gobierno.


Votaremos a favor de las enmiendas de MÉS per Menorca,que se me había olvidado en mi primera intervención haceresta mención. Y agradecer a todos los grupos parlamentariosque han manifestado que van a votar a favor de nuestrasenmiendas. Me llama la atención que el Partido Popular noapoye nuestra enmienda de aumentar el presupuesto paracoordinar y..., bueno, conseguir ese cuerpo único deemergencias y aprobar y apoyar y agradecer que nos den apoyoa las demás enmiendas.

Miren, una pequeña reflexión para terminar. A nosotros, aCiudadanos, no nos gusta utilizar ni esta tribuna ni la actividadparlamentaria para buscar un titular fácil, como hacen otrosgrupos de esta cámara. Pedimos que se respete el espíritu dereconciliación que todos tuvimos a bien en la legislaturapasada al aprobar la Ley de memoria y reconocimientodemocrático, un espíritu de reconciliación que no debecargarse de ideología por ninguna de las dos partes.

Muchísimas gracias a todos.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Guasp. Pel Grup Parlamentari El Pi Propostaper les Illes Balears té la paraula el Sr. Font.


Gràcies, president, senyores i senyors diputats. Dos temes,ja que ha reiterat, Sr. Lafuente, el tema d’IB3 Televisió, jo livull dir que el nostre grup El Pi també estaríem mésconformes amb una partida de 2 milions al pressupost, i supòsque MÉS per Menorca també. I pel que veig, vostès també,però aquí hi ha un govern, hi ha unes possibilitatseconòmiques i nosaltres pensam que menos da una piedra,i si no compleix el Govern té un problema molt gros, no tansols pel que pugui dir MÉS per Menorca, nosaltres i vostè, queara veig que també farà, i que ha dit també la Sra. Guasp a laprimera intervenció de les dues que hi ha hagut aquí sinó queels mateixos treballadors i treballadores els posen las perasa cuarto. És a dir, anaven vestits de negre l’altre dia, sis’aturen un dia de fer feina està liada, el pollastre no cap dinsun galliner així com vostè fa comptes, eh!, serà gros. Jo crecque hi ha consciència i esper que del romanent es pugui cobriraquest tema.

A mi no em preocupa tant això del romanent, em preocupamolt més com fem les bases perquè totes les productorestenguin clar que han de cobrir el que ha de cobrar d’una formacom toca la gent que hi fa feina.

I molt poc més. Sr. Rodríguez, vostè ha posat d’exempleque no diuen que no a la televisió andalusa perquè està al’Estatut, però després ha dit que vostès la llevaran aquí, allà,allà deçà, confiant que vostès tendran majoria absoluta, sitenen majoria absoluta també podran modificar l’Estatutd’Andalusia, i vostè ha volgut fer parts i quarts. Però jo entencque vostè té una il·lusió, però la il·lusió pot ser com unabufeta, pifff, bufff, el desbarat, és a dir, no atac allà, però aquíatacaré perquè (...).

Però li vull recordar una cosa, vostè aquí no té majoriaabsoluta, per la qual cosa no la pot llevar, i aquí hi ha unamajoria més que absoluta que està d’acord que hi hagi IB3. Hoté molt fotut, eh!, ho té molt fotut, eh!


I aquesta majoria, i aquesta majoria són distints partits ambdistints plantejaments, però que tenim clar que aquesta terrano és una terra com Castella ni com Aragó ni com Andalusia,eh!, és una terra que és una comunitat que està dividida per lamar i que l’únic manera d’agermanar és acostar-nos i que enshaguem de conèixer, i els mitjans de comunicació són unaplataforma espectacular per ajuntar persones, per ajuntarsentiments que parlam una mateixa llengua i d’altres, sensecap dubte, perquè tothom que viu aquí és de Baleares, i quevostè ho faci amb aquesta..., no ho sé, amb aquesta forma defer-ho a nosaltres no ens agrada.

Qued al·lucinat de l’erudit que és vostè, perquè vostè empens que té 54 anys i jo en tenc 58, quan va morir Franco jo entenia 14, vostè en tenia 10, vostè un poc de dibuixos animats,Locomotoro, el tío Aquiles, un poc de Juegos ReunidosGeyper, res de veure Televisió Espanyola el que donava perquèni vostè ni jo, que jo en tenia 14, perdíem el temps ambaquestes coses.

Ho dic perquè a vegades aquí, en aquesta tribuna, un es facomptes que fa una novel·la. Una novel·la toca tenir, com deiamolt bé ahir Jaume Segura, la part de ficció de les coses,sense cap dubte, que és contar els relats, però aquí no venimper fer novel·les, aquí venim per donar solucions i sobretotque siguin ajustades al que som.

Gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Font. Pel Grup Parlamentari Mixt, MÉS perMenorca, té la paraula la Sra. Font.


No en faré ús. Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

En torn de contrarèplica, pel Grup Parlamentari UnidasPodemos té la paraula la Sra. Sans.

LA SRA. SANS I REGIS:

Sí, Sr. President, com que seré breu la faré des del meuescó.

Sr. Rodríguez, a una comissió ja li vaig dir una vegada elque em provocava escoltar-lo i crec que no importa que hotorni a repetir aquí, però sí que li diré que el bo de no viure a


una Espanya, a l’Espanya de la inquisició, és que no hi hallibres prohibits qualificats com a heretgies. I si no fos perquèl’obra que em recomanava a l’anterior debat està descatalogadai segurament em seria difícil d’aconseguir-la, no tendriainconvenient, no tendria inconvenient a llegir-la perquè unhistoriador, i vostè que ho és ho hauria de saber, ha de sercapaç d’analitzar què llegeix i sé imparcial i no deixar-seendur per ideologies o sentiments propis. La imparcialitat i lareflexió es fa llegint totes les fonts, no només les que a un liinteressen. Així que, això que vostè sempre ens repeteix comun mantra de, deixin la història per als historiadors, esper queno pretengui que nosaltres deixem la història d’aquest país enmans de gent com vostè.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Sans. Pel Grup Parlamentari MÉS perMallorca té la paraula el Sr. Ensenyat.

EL SR. ENSENYAT I RIUTORT:

Sí, president, si no li sap greu intervindré des de l’escó.Em dirigiré al Sr. Rodríguez perquè abans ho he fet i no hi era,estic content de saber que era pel cicle de l’aigua. Ara quan hatornat a partir dic, ara em tocarà a mi una altra vegada i no hitornarà a ser, i he pensat a veure si s’havia de revisar lapròstata, perquè trob que tal, no?

(Remor de veus)

Jo quan he intervengut el que li volia dir és que, sobretotals seus companys, que el deixin descansar un poc, és vera queli han fet fer una feinada. Jo quan cada vegada que hem votatarriba un moment que no sé si és per la síndrome d’Estocolmo no sé exactament per què és i dic, i a aquest home no n’hiaprovarem cap ni una? Però llavors comences a veure què hapresentat i dius, escolta, és que no n’hi ha una que s’enguantiper enlloc, no?, perquè ha agafat la destral i s’ho ha carregattot, tot.

Però bé, en tot cas, això era el que volia dir, no feiacomptes fer ús del segon torn d’intervencions, faltava gent im’han dit allarga’t tot el que puguis.

(Rialles i alguns aplaudiments)

També ho podem dir i riurem un poc, que som persones iconvé no oblidar-ho mai això també, no és vera, eh?, i que hopuguem ser durant moltíssimes d’anys.

Gràcies, Sr. President. Hi ha tothom ja o no? Sí, encara no?

(Remors de veus i rialles de l’intervinent)

Espera. És vera que no hi som tots. Tenc l’ús de la paraulaencara, senyor...

Gràcies, Sr. President.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Ensenyat. Pel Grup Parlamentari Socialista téla paraula la Sra. Garrido.


Moltes gràcies, Sr. President. Jo, malgrat hi siguem tots,sí que faré ús del torn de la paraula.

Un parell de coses, i intentaré ser breu. Sr. Lafuente,l’esmena que s’ha retirat per part de MÉS per Menorca i d’ElPi, quant a IB3, és perquè hi ha un compromís ferm d’aquestgovern d’acomplir el que han signat, perquè aquest governacompleix sempre els compromisos ferms que té.


I escoltin, escoltin, no es posin nervi..., no, jo,seriosament, avui, ja sé que és hora de dinar i que tenen pressa,però hi ha un refrany que diu que piensa el ladrón que todosson de su condición.

(Remor de veus i alguns aplaudiments)

I, Sr. Lafuente, jo m’equivoc molt, no tant com vostè, peròmolt, i vostè ens plantejava que aquest govern no éstransparent perquè fa més d’un any vostès varen demanar uninforme i encara no li han tramès, jo som nova en aquestacambra, però em vaig llegir el Reglament, i una de les cosesque posava el Reglament era que les iniciatives decauen quancau la legislatura; no ho sé, per ventura, un consell, si el volenacceptar, eh, un consell és que tornin presentar aquestademanda, tornin presentar aquesta iniciativa, però bé, vostèsveuran, no som nosaltres que els hem de dir el que han de fer.

Sra. Guasp, no per repetir una mentida es fa veritat, li dicel mateix, escoltin, al Consell d’Eivissa hi havia secretaristècnics, vostès els han canviat i han posat directors insulars,polítics, directors insulars... vostès hi governen, junts, junts,estan junts en el Consell d’Eivissa, estan junts, han posatdirectors insulars. I per comprovar que els directors insularsi aquest lloc és polític tenim al Sr. Jerez, que va deixar el llocbuit i encara no l’han cobert.

(Remor de veus i petita cridòria)

Per tant, per tant, directors insulars a canvi de secretaristècnics, no donin lliçons; és a dir, vostès han substituït untècnic per un polític, i ja està. Això són cadires, no sóncadires, escoltin, vostès governen i fan el que troben, ara, nodonin lliçons a les altres bandes.


I ja, Sr. Rodríguez, per acabar, uep!, aquí, jo no somhistoriadora com vostè, però crec que ha confós la televisióespanyola amb el NO-DO, i jo dic, a veure si vaig malament iara ho comprovaré, me n’he anat a la wiquipèdia i posava:noticiero semanal del régimen franquista que se


proyectaba en los cines antes de la película. Per tant, no erael mateix, no ens compari una cosa amb l’altra; ni vulguicomparar una cosa amb l’altra; ni volem tornar al NO-DO.


I, a més, sí, segur, segur, a més...

(Remor de veus)

..., a més, a mi m’ha semblat escoltar que donava la culpa de laGuerra Civil, no la donava al cop d’Estat de Franco, no ladonava al cop d’Estat, perquè si és historiador la culpa de laGuerra Civil és del cop d’Estat de Franco.

(Remor de veus i alguns aplaudiments)

La Sra. Costa li va dir ahir: abans desapareixerà VOX quedesapareixerà l’IB Dona. Jo em ratific, li torn dir el mateix,abans desapareixerà VOX que desapareixerà l’IB Dona. I deixiaquest patriotisme que vostès duen, perquè miri, com mésgrossa és la bandera amb la qual s’envolten més grosses sónles mentides que amaguen.


I ja per últim, i per acabar, IB3, vostè diu que tancarien is’ha posat a tancar que ha tornat boig tancant coses, només haparlat que estigui blindada per l’Estatut d’Autonomia de laTelevisió andalusa, governen a més bandes, donen suport agoverns del PP i Ciudadanos a més bandes, sí. I per què no hofan? Al final se’ls veu el llautó, no ho fan perquè IB3 parla encatalà, aquest és el seu problema.


I ja per últim, president, per acabar, m’agradaria proposaruna transacció a MÉS per Menorca, una transacció a l’esmenapresentada pel Grup Mixt, la 10184, i proposar una transaccióen el sentit que el concepte sigui de 5.000 euros, ara crec queels han repartit l’esmena, si no els repartirem la transacció,perdó, si no els ho repartirem en aquest moment, que sigui de5.000 euros que anirien sumats als 15.000 euros que ja esvaren transaccionar a la comissió informativa. Per tant, peraquest concepte serien 20.000 euros en total, amb les duesesmenes.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Senyors diputats i senyores diputades, que tothom ocupi elseu escó i començam a votar.

Debat número 6, de totalitat i globalitat, agrupació de lasecció 15, Conselleria de Medi Ambient i Territori, amb lesseccions i entitats afins. En primer lloc, votarem les esmenesdel Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares.

Votació de l’esmena 9409. Passam a votar. Votam.

19 sí, 32 no, 8 abstencions.

9421. Votam.


9422. Votam.


9431. Votam.


9453. Votam.


9462. Votam.


9471. Votam.


9479. Votam.


9480. Votam.


9484. Votam.


A continuació, votarem les esmenes del Grup ParlamentariCiudadanos.

9500. Votam.


9506. Votam.


9507. Votam.


9508. Votam.


9509. Votam.



9516. Votam.


9562. Votam.

23 sí, 30 no, 5 abstencions..

9564. Votam.


9622. Votam.


9623. Votam.


9632. Votam.


A continuació, votarem les esmenes del Grup ParlamentariEl Pi Proposta per les Illes Balears.

Votació de l’esmena 9655. Votam.

27 si, 32 no, cap abstenció.

9656. Votam.

27 sí, 32 no, cap abstenció.

9659. Votam.


9660. Votam.


9666. Votam.


9667. Votam.


9668. Votam.


L’esmena 9679 té una transacció que el grup El Pi l’haacceptada i hem de demanar si qualque grup parlamentari s’hioposa. No s’hi oposa ningú.

Doncs votam l’esmena 9679, amb la transaccióincorporada. Votam.

59 sí, cap no, cap abstenció.

9700. Votam.


9712. Votam.


9713. Votam.


9716. Votam.


9717. Votam.


9724. Votam.


A continuació votarem les esmenes del Grup ParlamentariPopular.



9820. Votam.


9821. Votam.


9822. Votam.


9823. Votam.


9981. Votam.


9983. Votam.



10016. Votam.


10017. Votam.


10019. Votam.


10025. Votam.


10033. Votam.


10103. Votam.


10113. Votam.


Ara hem de votar la 10104. Votam.


L’esmena del Grup Parlamentari Mixt, MÉS per Menorca,10182, ha estat retirada.

Passam a la votació del debat número 7, de totalitat i deglobalitat, agrupació de la secció 16, Conselleriad’Administracions Públiques i Modernització, amb lesseccions i entitats afins.

I en primer lloc votarem les esmenes del GrupParlamentari VOX-Actua Baleares.



9419. Votam.


9432. Votam.


9437. Votam.


9445. Votam.


9446. Votam.


9464. Votam.


A continuació votarem les esmenes del Grup ParlamentariCiudadanos.



9513. Votam.


9514. Votam.


9525. Votam.


9526. Votam.


9527. Votam.


A continuació votarem les esmenes del Grup ParlamentariEl Pi Proposta per les Illes Balears.



L’esmena 9678 ha estat retirada.

Passam a votar les esmenes del Grup ParlamentariPopular.

Esmena 9824. Votam.


9825. Votam.


9826. Votam.



9827. Votam.


9828. Votam.


9829. Votam.


9914. Votam.


9915. Votam.


9916. Votam.


9917. Votam.


9919. Votam.


9920. Votam.


9921. Votam.


9922. Votam.

26 sí, 32 no, 1 abstenció.

10080. Votam.


10081. Votam.


10082. Votam.


10111. Votam.


A continuació votarem les esmenes del Grup ParlamentariMixt, MÉS per Menorca.

L’esmena 10184 té una transacció, però no sabem sil’accepta o no MÉS per Menorca.


Sí l’acceptam.

EL SR. PRESIDENT:

Hem de demanar si qualque grup parlamentari s’hi oposa.Si ningú no s’hi oposa, votam l’esmena 10184, amb latransacció incorporada. Votam.

56 sí, cap no, 3 abstencions.

10185. Votam.


Senyores diputats i diputades, ara farem una suspensiótècnica de deu minuts per un tema informàtic i desprésreprendrem el debat.

Vostès saben que si qualcú té ganes d’anar a menjarqualque cosa a baix hi pot anar també, però el proper debatcomençarà d’aquí deu minuts.

DIARI DE SESSIONS

DEL

PARLAMENT

DE LES

ILLES BALEARS

Redacció i AdministracióPARLAMENT DE LES ILLES BALEARSC/ Palau Reial, 807001 PALMA Imp. Parlament de les Il les Balears. Palma

DIARI DE SESSIONS DEL PLE - Parlament de les Illes...

Documents

Transcript of DIARI DE SESSIONS DEL PLE - Parlament de les Illes...