DIARI DE SESSIONS - parlament.cat · fotovoltaica (tram. 357-00763/10). Comissió d’Empresa i...

Compareixences acumulades de Pere Guerra Serra, representant a Catalunya de l’Associació Nacional de Productors d’Energia Fotovoltai-ca, per a explicar la situació del sector de l’energia fotovoltaica (tram. 357-00763/10 i 357-00781/10) p. 3

Proposta de resoluciósobre el projecte d’ampliació del centre comercial La Maqui-nista, de Barcelona (tram. 250-01246/10) p. 17

Proposta de resoluciósobre les inspeccions i les sancions als establiments comer-cials (tram. 250-01267/10) p. 21

Proposta de resoluciósobre el manteniment dels llocs de treball de les empreses del grup Neoelectra, d’Aran (tram. 250-01301/10) p. 24

Proposta de resoluciósobre la situació econòmica i financera de Neoelectra (tram. 250-01349/10) p. 25

Proposta de resoluciósobre la continuïtat del grup Neoelectra i sobre l’aplicació del Fons europeu agrícola de desenvolupament rural (tram. 250-01367/10) p. 26

Proposta de resoluciósobre la negociació amb Endesa Distribució, SL, per a evitar la supressió del centre de treball de Palafolls de l’empresa que fa el manteniment i l’atenció d’emergències i per a millorar la qualitat del servei elèctric a la Selva i el Gironès (tram. 250-01307/10) p. 28

Proposta de resoluciósobre la reclamació al Govern de l’Estat de la modificació de la disposició transitòria tercera de la Llei 29/1994, d’arrenda-ments urbans (tram. 250-01318/10) p. 30

Proposta de resoluciósobre els crèdits ràpids (tram. 250-01326/10) p. 33

Proposta de resoluciósobre la situació dels parcs científics i tecnològics (tram. 250-01360/10) p. 35

Projecte de lleid’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei d’Ocupa-ció de Catalunya (nomenament de la ponència) (tram. 200-00029/10) p. 40

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT DE CATALUNYA

X legislatura Sèrie C - Número 632

Sisè període 25 de febrer de 2015

Comissió d’Empresa i Ocupació

Presidència de l’Excm. Sr. Rafael Luna Vivas

Sessió núm. 36

S U M A R I

Rrr1

Botó dossier

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

El DSPC reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió.

Transcripció i correcció: Mallol Traductors Associats · Imprès al Parlament ISSN: 0213-7976 (general), 0213-7992 (sèrie C) · DL: B-3.468-1982 · www.parlament.cat

www.parlament.cat

Sèrie C - Núm. 632 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 25 de febrer de 2015

COMISSIó D’EMPRESA I OCUPACIó, SESSIó NÚM. 36 3

SESSIó NÚM. 36

La sessió s’obre a les deu del matí i sis minuts. Presideix Rafael Luna Vivas, acompanyat del vicepresident, Xavier Crespo i Llobet; del secretari, Juli Fernandez Iruela, i de la secretària en funcions, Alícia Romero Llano. Assisteix la Mesa la lletrada Anna Casas i Gregorio.

Hi són presents els diputats Albert Batet i Canadell, Me-ritxell Borràs i Solé, Xavier Cima Ruiz, Xavier Dilmé i Vert, M. Mercè Jou i Torras, Carles Pellicer i Punyed i Montser-rat Ribera i Puig, pel G. P. de Convergència i Unió; Oriol Amorós i March, Agnès Russiñol i Amat i Marta Vilalta i Torres, pel G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya; Òscar Ordeig i Molist i Xavier Sabaté i Ibarz, pel G. P. So-cialista; Jordi Roca Mas, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya; Joan Mena Arca i Marc Vidal i Pou, pel G. P. d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alter-nativa, i Inés Arrimadas García, pel G. P. de Ciutadans.

Assisteix a aquesta sessió el delegat a Catalunya de l’As-sociació Nacional de Productors d’Energia Fotovoltaica, Pere Guerra Serra.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA

1. Compareixença de Pere Guerra Serra, representant a Catalunya de l’Associació Nacional de Productors d’Ener-gia Fotovoltaica (Anpier), davant la Comissió d’Empresa i Ocupació per a explicar la situació del sector de l’energia fotovoltaica (tram. 357-00763/10). Comissió d’Empresa i Ocupació. Compareixença.

2. Compareixença de Pere Guerra Serra, delegat a Ca-talunya de l’Associació Nacional de Productors d’Energia Fotovoltaica, davant la Comissió d’Empresa i Ocupació per a explicar la situació del sector de l’energia fotovoltai-ca (tram. 357-00781/10). Comissió d’Empresa i Ocupa-ció. Compareixença.

3. Proposta de resolució sobre el projecte d’ampliació del centre comercial La Maquinista, de Barcelona (tram. 250-01246/10). Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 388, 27; esmenes: BOPC 425, 13).

4. Proposta de resolució sobre les inspeccions i les san-cions als establiments comercials (tram. 250-01267/10). Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació (text presentat: BOPC 401, 37).

5. Proposta de resolució sobre el manteniment dels llocs de treball de les empreses del grup Neoelectra, d’Aran (tram. 250-01301/10). Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalu-nya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 417, 38; esmenes: BOPC 471, 28).

6. Proposta de resolució sobre la situació econòmica i financera de Neoelectra (tram. 250-01349/10). Grup Par-lamentari Socialista. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 429, 43; esmenes: BOPC 469, 28).

7. Proposta de resolució sobre la continuïtat del grup Ne-oelectra i sobre l’aplicació del Fons europeu agrícola de desenvolupament rural (tram. 250-01367/10). Grup Parla-mentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació

de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 445, 27; esmenes: BOPC 487, 30).

8. Proposta de resolució sobre la negociació amb Ende-sa Distribució, SL, per a evitar la supressió del centre de treball de Palafolls de l’empresa que fa el manteniment i l’atenció d’emergències i per a millorar la qualitat del ser-vei elèctric a la Selva i el Gironès (tram. 250-01307/10). Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presen-tat: BOPC 417, 43; esmenes: BOPC 471, 28).

9. Proposta de resolució sobre la reclamació al Govern de l’Estat de la modificació de la disposició transitòria tercera de la Llei 29/1994, d’arrendaments urbans (tram. 250-01318/10). Grup Parlamentari Socialista. Debat i vo-tació (text presentat: BOPC 421, 85).

10. Proposta de resolució sobre els crèdits ràpids (tram. 250-01326/10). Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 421, 93; esmenes: BOPC 471, 28).

11. Proposta de resolució sobre l’elaboració d’un pla d’ac-tuació per a la integració social i laboral dels venedors de modalitats ambulants no autoritzades (tram. 250-01346/10). Grup Parlamentari del Partit Popular de Cata-lunya. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 429, 40; es-menes: BOPC 469, 28).

12. Proposta de resolució sobre les mesures per a digni-ficar la professió de comerciant i de marxant i per a pre-servar el comerç (tram. 250-01347/10). Grup Parlamen-tari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 429, 41; esmenes: BOPC 469, 28).

13. Proposta de resolució sobre la situació dels parcs científics i tecnològics (tram. 250-01360/10). Grup Parla-mentari de Ciutadans. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 445, 21; esmenes: BOPC 487, 30).

14. Projecte de llei d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya (tram. 200-00029/10). Govern de la Generalitat. Nomenament de la ponència (Text presentat: BOPC 391, 65; esmenes a la totalitat: BOPC 425, 9).

El president

Comencem la Comissió d’Empresa i Ocupació, amb dos compareixences.

Compareixences acumulades de Pere Guerra Serra, representant a Catalunya de l’Associació Nacional de Productors d’Energia Fotovoltaica, per a explicar la situació del sector de l’energia fotovoltaica (tram. 357-00763/10 i 357-00781/10)

Dos compareixences..., que s’han fet al senyor Pere Guerra, una d’elles amb totes les formacions o grups



parlamentaris, excepte el Grup del Partit Popular, i l’altra és de Ciutadans.

Per tant, volem donar la benvinguda al compareixent, al senyor Pere Guerra, delegat a Catalunya de l’Asso·ciació Nacional de Productors d’Energia Fotovoltaica. I també a les persones que l’acompanyen, que són el senyor Esteve Guerra i el senyor Jaume Josep Pedrós: benvinguts també al Parlament de Catalunya. Penso que ja els serveis de la cambra li hauran dit que té vos·tè vint minuts per poder fer la seua exposició. Dar·rerament, els grups parlamentaris li formularan pre·guntes, i vostè té un temps de deu minuts per poder contestar. Té la paraula. (Pausa.)

Pere Guerra i Serra (delegat a Catalunya de l’Associació Nacional de Productors d’Energia Fotovoltaica)

Ah, molt bé, perfecte, gràcies. Gràcies, president. Il·lustríssims diputats i diputades, moltíssimes gràcies als qui m’han donat l’oportunitat d’estar aquí i expli·car la situació del sector. Sóc Pere Guerra, el repre·sentant per a Catalunya d’Anpier, la patronal del pe·tit i mitjà productor fotovoltaic. Represento Catalunya dins d’aquesta associació, i també, en qualitat de res·ponsable de relacions internacionals, represento An·pier davant la Comissió Europea, i sóc també membre de la junta de la Federació de productors d’Energia Renovable Europea, EREF.

(L’exposició de l’orador és acompanyada d’una pro-jecció de xarts, els quals poden ésser consultats a l’expedient de la comissió.)

Llavors, avui explicaré la situació actual –la penosa si·tuació actual– del sector fotovoltaic, que ve donada... Bé, la nostra història comença l’any 2001, arran d’una directiva comunitària que explicitava que els estats membres havien de donar mecanismes de suport a les energies renovables i garantir la confiança dels inver·sors privats que invertissin en aquestes energies. L’ob·jectiu era incentivar la iniciativa privada per complir amb els acords internacionals de Kyoto i la reducció de compromisos de CO2.

Llavors, tots els països de la Unió Europea ho van se·guir –com ens agrada posar l’exemple, que això a Eu·ropa agrada molt, del flautista d’Hamelin, no?, tots se·guint aquesta directiva comunitària–, que va trobar l’aplicació a l’Estat espanyol amb el Reial decret 436, que donava una metodologia de càlcul al productor fo·tovoltaic. Llavors, el que es primava d’alguna manera era la producció de les instal·lacions fotovoltaiques de Catalunya, que al 2004 n’hi havia molt poques. A For·nells de la Selva es va fer la instal·lació fotovoltaica més gran de l’Estat espanyol precisament l’any 2002·2003. Vam ser pioners amb aquesta energia. Després ens vam quedar una mica enrere.

Però, de fet, el que en podríem dir, qualificar com a «boom solar», la gran explosió en les instal·lacions, es va fer arran d’un reial decret que va aprovar l’antic Go·vern socialista, que era el Reial decret 661, que donava una prima. El productor fotovoltaic català rebia qua·ranta·quatre cèntims per cada quilowatt hora que pro·

duïa d’energia neta durant vint·i·cinc anys, i a partir de l’any vint·i·cinc, fins a la durada de la vida de la plan·ta, doncs, rebia trenta·cinc cèntims per quilowatt hora.

Aquestes primes, que eren complements de la produc·ció, que si produïes les cobraves i si no produïes no les cobraves –per tant, no es poden considerar subven·cions, tampoc–, bé, doncs, tenien un element de mo·deració que era que s’actualitzaven any a any a IPC menys 0,5 per cent, per adaptar·les a l’evolució de la tecnologia, no? Llavors, a Catalunya van haver·hi 4.300 famílies productores d’energia fotovoltaica que hi van invertir. Van confiar en el BOE, com no podia ser d’altra manera. En aquell moment, era una llei que deia que l’Estat necessitava la inversió privada; inclús hi havia instituts com l’IDAE –l’institut IDAE– que el que demanava era que la gent invertís en fotovoltai·ca, que es promocionés l’energia fotovoltaica, perquè invertir en fotovoltaica era bo.

Això es va aprovar el febrer del 2006, i l’IDAE ho va anar repetint durant dos anys: «Perquè invertir en fo·tovoltaica és bo, es necessita, necessitem complir amb Kyoto; miri, hi ha una rendibilitat raonable que pot, en ocasions, estar al 9 per cent durant 25 anys.» Inclús, i això és un element fonamental que m’agradaria que entenguessin, l’IDAE recomanava que la gent es pa·lanquegés, fes servir palanquejament bancari de fins el 80 per cent. Per què? Perquè els bancs ho incentiva·ven, perquè hi havia el compromís de l’Estat al darre·re i la garantia del BOE dient: «Mirin, vostès tindran una retribució durant més de vint·i·cinc anys», no?

Llavors, l’IDAE ens recomanava que hi invertíssim perquè –recordin·ho– «està vostè contribuint al desen·volupament sostenible de la seva comunitat, i a reduir les emissions de CO2». Llavors, els fotovoltaics, que a vegades, arran de tot el que ens ha passat, hem semblat delinqüents, doncs, el que vam fer en aquell moment va ser confiar en la confiança legitima que et donava una llei del Govern d’Espanya, i en la informació que et do·nava el mateix IDAE, i invertir en aquestes plantes, no?

Llavors, el teixit industrial català va prosperar, es van crear llocs de treball, i es van anar creant instal·lacions fotovoltaiques, que abasten fins als petits productors, aquí representats, fins a pensionistes, pagesos... Tinc avui el plaer de comptar amb Jaume Pedrós, que és el representant d’Unió de Pagesos, que està aquí per·què Unió de Pagesos i Anpier tenen molt bona relació, com no pot ser d’una altra manera, perquè la majoria de pagesos a Lleida el que van fer va ser arrencar un camp de perers, per exemple, i plantar plantes foto·voltaiques per complementar la seva producció. I ai·xò tenia lògica, perquè en un any de sequera, almenys es podia comptar amb l’energia solar, no? Aquí poso l’exemple també d’una altra instal·lació emblemàtica que també va batre rècords, que es va fer a Catalu·nya, que la va fer Cerveses Damm a prop del Prat de Llobregat, al costat de l’aeroport.

Llavors, hi havia un teixit industrial, la classe mitjana s’hi va posar, els pensionistes, els estalviadors, els pa·gesos també, i les coses van anar més o menys bé fins al novembre de 2010, on la tessitura econòmica canvia radicalment i s’aprova un reial decret que s’hi elimi·



na retroactivament el dret a percebre tarifa regulada a partir de l’any 25. Llavors, en el seu moment, els pro·ductors fotovoltaics no vam entendre el per què d’a·quest reial decret: perquè, si el problema econòmic era llavors, per què se’ns tallava els drets de cobrament a partir de l’any 25. Però ho vam entendre de seguida. Fixin·se que aquesta llei és un reial decret del novem·bre de 2010. Bé, un mes després, com a regal de Nadal –dos dies abans de Nadal, per minimitzar la cobertura mediàtica– el que es va aprovar és un reial decret llei. Fixin·se en l’enginyeria legal que es va fer: es va apro·var un reial decret amb un rang de llei superior perquè no pogués ser protestat pels productors de peu i cor·rents, sinó que s’havia d’anar directament al Suprem. Llavors, aquest reial decret el que feia era limitar les hores de producció amb dret a percebre una tarifa regulada a 1.250 hores l’any. Això és un tecnicisme. Quedava lleig retallar aquests quaranta quatre cèntims que l’Estat ens havia promès per quilowatt hora. El que van fer és dir: «No, no, ja poden cobrar aquests qua·ranta·quatre cèntims, però només de gener a setembre; octubre, novembre i desembre no es cobrarà absolu·tament ni un euro de tarifa regulada.» I per compen·sar·ho, es van afegir anys amb dret a producció.

Llavors, és una mica una situació absurda, no? Aquí te doy, aquí te quito. Un mes abans se’ns retallada el dret a percebre una tarifa a vint·i·cinc anys, i després se’ns retalla la tarifa de forma immediata, però, per com·pensar·ho, a partir de l’any vint·i·cinc ens donaran més anys. I això es fa amb un reial decret llei, amb un rang de llei superior. I evidentment, això es va pagar i s’està pagant encara, perquè la premsa internacio·nal va començar a cobrir aquesta història amb titulars com: «Renewables Investors Fear Withdrawal of Sub·sidies» –«Els inversors en energies renovables temem una retirada de la tarifa regulada» en aquest sentit, no?, amb caràcter retroactiu també. Llavors, això ho publicava The Wall Street Journal. Aquí va començar la premsa a cobrir·ho.

Llavors, la situació va ser realment dolenta per al pro·ductor fotovoltaic durant tres anys, fins que va entrar el nou Govern, que pensàvem que faria una gestió me·ravellosa, o almenys això van prometre. Perquè el mi·nistre Soria..., recordo les seves paraules, abans de ser escollit ministre, en què deia que això de la fotovoltai·ca s’ha de solucionar, que s’ha de restituir la seguretat jurídica. Bé, entren els nostres herois en acció, i el que fan és, lluny d’arreglar la situació, l’empitjoren enor·mement –enormement– imposant un impost del 7 per cent a la producció de tota l’energia elèctrica. A la pre·sentació poso «impost del 7 per cent només al règim especial». I, és clar, perquè què van fer les elèctriques? Doncs, el que sempre fan: així que posen un impost, traslladen el cost de l’impost al consumidor final. Nos·altres, com a productors d’energia renovable, no tení·em aquesta opció, i l’impost, si em perdonen l’expres·sió, ens el vam haver de menjar amb patates.

Llavors, es va desvincular també la nostra tarifa de l’IPC, que això és una cosa que ens hauria afectat a llarg termini. Fixin·se en l’interval de temps entre una llei i una altra. En un termini de cinc anys, hem tingut deu disposicions legals, i les últimes han sigut absolu·

tament retroactives, no? Ja no donem peu a seguir par·lant d’això, perquè...

Simplement, per últim, comentar que The Economist, per exemple, va cobrir aquest canvi retroactiu amb un exemple molt significatiu que es va fer fa un any. Fi·xin·se que The Economist, com deuen saber, és una de les revistes econòmiques més importants de tot el món, perquè es llegeix en tots els cercles de banca d’inversió, i tothom qui entén d’economia segueix The Economist, qui més qui menys, no? Llavors, van cobrir el nostre cas amb un exemple molt representatiu del cas català, que és l’Àngel Miralda, un productor de Benavarri, que és un senyor que va estar treballant tota la seva vida professional per a IBM –un enginyer–, es va jubilar, va confiar en el Boletín Oficial del Estado per fer una in·versió en energia fotovoltaica, va fer servir, seguint les recomanacions de l’IDAE, un palanquejament bancari, i ara es troba que ha perdut –està a punt de perdre ja– la propietat privada de la seva planta, i treballs a salvar casa seu, que està avalant aquestes inversions. Perquè l’Estat no paga, però el banc no perdona. Hi insistei·xo, l’Estat no paga al que compleix, i el banc no perdo·na. I aquest és el cas de l’Àngel Miralda, de Benavarri, i de molts altres que va cobrir The Economist. Per tant, això també es paga, amb credibilitat, evidentment.

Com explicaré després, bé, hi ha diversos arbitratges. No només els productors d’aquí estem patint aquestes conseqüències; els fons d’inversió internacionals tenen arbitratges oberts al Banc Mundial per incompliment del Tractat de la Carta de l’energia, a Ginebra. Aquests tractats es van fer en època de la Unió Soviètica, per impedir que els soviètics expropiessin les propietats occidentals, i Espanya va ratificar aquest tractat. I hi han més demandes obertes a Espanya ara, en els ar·bitratges internacionals, que no pas a Veneçuela. És a dir, estem ranquejant..., estem en el rànquing a prop de Kazakhstan, quant a seguretat jurídica i quant a ar·bitratges internacionals. I aquesta és la penosa imatge que el Govern del Partit Popular ara mateix està do·nant del nostre país a l’estranger, no?

No convé parlar més d’aquest tipus de reformes, per·què han caigut, han defenestrat absolutament tot el rè·gim especial, se l’han carregat, i ara hi ha una nova reforma energètica –una altra reforma que s’imposa amb caràcter retroactiu– i que modifica negativament una altra vegada els nostres drets a cobrament prome·sos pel Boletín Oficial del Estado. Aquesta nova refor·ma energètica és complexa, és molt complexa, i aques·ta complexitat s’ha buscat a posta. Perquè es facin una idea de la complexitat que té aquesta nova reforma, jo no els ho podré explicar tot en el temps que tinc, però si s’hi fixen, mirin, aquesta és la fórmula que feia ser·vir un productor fotovoltaic l’any 2010 per calcular els diners que rebria i que segurament servirien per tor·nar el crèdit al banc. Multiplicava els quilowatt hora que produïa mes a mes per quaranta·cinc cèntims, i aquest era el càlcul.

Bé, si em perdonen la gosadia: aquest és el càlcul que ara ens fan calcular el secretari d’estat i el ministre d’Indústria, aquesta és la nova fórmula. En compara·ció, això és l’equació de camp d’Einstein: és més fàcil entendre la relativitat general que no pas la fórmula que



ens ha imposat el nou Govern del Partit Popular. I això és kafkià, és dantesc. Quan una cosa, o sigui, fa pudor a simple vista, el que busca aquest Govern és amagar·ho. Amagar·ho per retardar els arbitratges, per fer una pa-tada p’alante, i després ja en parlarem. Sembla que el Govern del Partit Popular està més per governar per als clàssics grups de pressió que no pas per a l’interès ge·neral. Llavors, això és conseqüència, aquesta fórmula... Bé, suposo que trobaran aquesta complexitat en altres sectors. Nosaltres fa un any i mig que mirem d’enten·dre·la, i encara no l’entenem. L’única cosa que sabem és que mes a mes no cobrem el que ens prometen.

Llavors, tot això es paga, evidentment. The New York Times a l’octubre de l’any passat va fer aquest titular dient: «Renewable Energy in Spain is Taking a Bea·ting» –«A les renovables a Espanya les estan apallis·sant», els estan donant una pallissa. Al New York Times –al diari New York Times. Després, la gent es pregunta per què ara els concursos de renovables que, per exem·ple, s’han fet a Tenerife, no han cobert el «cupo» de potència. Doncs, perquè hi han fons d’inversió..., que això de fet es va explicitar a la City de Londres, que hi havia un gestor de fons, que és de HgCapital, el senyor Tom Murley, que va dir que abans es tiraria un tret al cap que tornar a invertir en fotovoltaica a Espanya, no? I aquestes coses evidentment es paguen, però per desgràcia les paga més el petit productor, que és qui menys té la culpa de tot el que està passant.

Recentment, també, amb el Reial decret 413 que es va aprovar ara fa uns mesos, l’any passat ja, se va afe·gir a aquesta maleïda «formuleta», si em permeten l’expressió, un nou factor, que és el coeficient de co·bertura que incrementa la incertesa. El productor fo·tovoltaic, que som jubilats, pensionistes, enginyers, agricultors, resulta que hem de cofinançar un dèficit de tarifa de milers de milions d’euros, perquè resulta que som els culpables del dèficit de tarifa, que ja existia, per cert, molt abans de la nostra arribada. Llavors nos·altres, que no tenim la capacitat financera i el pulmó que tenen les empreses que cotitzen a l’IBEX, doncs, ens fan copartícips del finançament d’aquest dèficit de tarifa. Tot això en què es tradueix? Doncs, en la demo·ra dels ingressos, perquè ara mateix ingressem apro·ximadament el 50 per cent del que se’ns havia promès per llei, i a més a més ho ingressem amb retard.

Llavors, això genera un problema enorme, sobretot amb els fluxos de caixa que tenen els productors fo·tovoltaics. Si miren, per exemple, un esquema molt representatiu del que era una inversió l’any 2008, po·dríem posar el cas, per exemple, d’un pagès o un ju·bilat que invertissin els seus estalvis de la seva vida, de 60.000 euros, i que amb palanquejament bancari, seguint les recomanacions del mateix IDAE, adqui·reixen una instal·lació per valor de 300.000 euros. Bé, 2008 va bé –aquests crèdits es fan a deu anys, per tant, no s’acaben de pagar fins el 2018–; el 2011 –primera llei de l’anterior Govern– aquest productor, aquest pa·gès, ha de treure d’on sigui, dels familiars, dels amics, 10.000 euros, per poder pagar els deutes al banc –per·què el banc no perdona però l’Estat no paga–; el 2012 ha de tornar a buscar 10.000 euros per pagar; el 2013 arriba el nou Govern del Partit Popular per salvar·nos

a tots i el que fa és, en lloc de fer·nos pagar 10.000 eu·ros cada any, ens fa pagar 12.000 euros, per l’impost del 7 per cent; el 2014 això s’incrementa aproximada·ment a 16.000 euros. És la millor estimació que tenim, hi ha moltíssima dispersió a causa que aquesta fórmu·la no l’entenen ni el secretari d’estat ni la mateixa Co·missió dels Mercats i de la Competència. Llavors, la nostra millor estimació és que ara mateix estem de·sembutxacant 16.000 euros cada any per poder pagar al banc la planta i perquè el banc no executi les garan·ties, que són casa nostra. I així està el sector, així està el sector d’arruïnat.

Llavors, si em demanen una previsió dels fluxos de caixa dels pròxims anys, no els la puc donar, perquè és que amb la volatilitat regulatòria que hi ha, si en qües·tió de tres anys ens han fet cinc disposicions legals re·troactives, doncs, jo no els sé fer una previsió finance·ra. I els bancs tampoc accepten una previsió financera; l’únic que accepten, en el millor dels casos, és un re·finançament amb interessos d’usura, i en el pitjor dels casos es queden la instal·lació. I la por que tenim nos·altres com a associació és que se la queden perquè ja tenen on col·locar·la. I això és el que realment espanta.

Llavors, les necessitats no previstes de cash? En aquest cas, per exemple, són de 48.000 euros, que és gaire·bé l’import total que es va invertir, de 60.000 euros. Llavors, hem hagut de treure d’on sigui 48.000 euros per no perdre la inversió que representaven els estalvis d’una persona. I llavors estem, evidentment, en una si·tuació absolutament crítica, i a punt de perdre la nostra propietat privada, no? Ja està havent·hi en molts casos una expropiació; un de cada deu productors fotovol·taics a Catalunya ja no pot pagar. És que ja no pot. No és que «oh, petarem, petarem!» No, o sigui, ja hem pe·tat. No podem fer front als nostres compromisos de pa·gament, no? Perdonin que els sigui tan directe, però és que la situació és així de dramàtica.

Llavors, a partir d’aquí, què podem fer? Evidentment, tot això no s’ha fet perquè sí; s’ha fet teòricament mo·tivat per un dèficit de tarifa creixent, que és cert, que ja existia molt abans de la nostra arribada i que ja te·nia una quantia molt important abans de la nostra ar·ribada.

Llavors, creiem que el que cal, per corregir tot això, és celebrar un ple monogràfic sobre energia en el Par·lament de Catalunya, per veure realment quin proble·ma..., o sigui, quin model energètic volem a Catalunya. La fotovoltaica ha contribuït –sabem que ha contri·buït– i hauria de continuar contribuint a incrementar inversions i a crear llocs de treball i ocupació. I tam·bé el que és evident i resulta de sentit comú és que no podem seguir depenent dels combustibles fòssils, i necessitem un gir radical en la política energètica. No podem seguir pendents de si el Putin està a Crimea, si hi ha un conflicte a Crimea, que si el gas arriba, que el gas no arriba. Mirin, som un país energèticament molt pobre en combustibles fòssils, però energèticament molt ric. Avui fa sol, i avui s’estan produint aproxima·dament al voltant de 1.400 watts per metre quadrat. Llavors, això és molta energia, i el cost de les plaques solars, gràcies que una gent va fer la seva inversió en el seu moment, ha baixat moltíssim.



El que passa és que, evidentment, hi ha uns grups de pressió que volen..., que ocupen antics polítics, an·tics presidents del Govern, i que no volen que l’statu quo canviï. Però la realitat tecnològica és que l’sta-tu quo en el nostre país ja pot canviar, i és necessari abordar això amb serenitat, i abordar tan aviat com sigui possible, amb un ple monogràfic en el Parlament de Catalunya, quin model energètic volem com a pa·ís. L’objectiu, evidentment, del que intentem demanar és que el Govern de Catalunya emeti un requeriment o un dictamen formal requerint a l’Estat espanyol que restitueixi la seguretat jurídica dels 4.300 productors d’energia fotovoltaica que hi han a Catalunya.

Llavors, el segon que vinc aquí a demanar és, si us plau, si el Parlament podria aprovar una resolució que insti el Govern de la Generalitat a fer una auditoria de tot el mercat elèctric. Això és una cosa que es necessi·ta, fa molt temps que és necessària; és una cosa que no s’ha fet mai, perquè, o sigui, no hi ha hagut voluntat política per fer·ho. I és la solució per corregir el dèficit tarifari, ni més ni menys. «Sí, és que hi ha un dèfi·cit tarifari que puja milers de milions.» D’acord. Però les elèctriques, durant deu anys, han guanyat 30.000 milions d’euros en un sector regulat a Espanya. I amb aquests diners... Fixin·se: amb els diners que han fet servir en un sector regulat d’un sol país, han finançat una expansió internacional per tot Amèrica Llatina i per tota la costa est dels Estats Units. Trenta mil mi·lions d’euros és el que han guanyat i el que segueixen guanyant. Si miren els resultats de les empreses de l’IBEX, segueixen guanyant milers de milions. (Veus de fons.) Perdoni? (Pausa.) No, durant la passada dè·cada, hauríem de dir; els 30.000 milions seria el glo·bal dels últims deu o dotze anys, eh? (Veus de fons.)

El president

Demano que les preguntes es facin... Si no, això sem·bla una tertúlia.

Pere Guerra i Serra

Em queda poc, ara acabem, eh? Llavors, això a què es deu? Doncs, a una sobreretribució del parc nuclear i del parc hidràulic. Això no ho dic jo, ho diu la Co·missió Europea amb el document de recomanacions d’Espanya del 2012. I aquest document, doncs, el Par·tit Popular l’ha ignorat i no n’ha fet ni cas.

I aquí està la clau per corregir el dèficit tarifari. Per·què mirin, l’energia nuclear és bona, és dolenta...? Jo no entraré en aquest debat, jo el que sí que sé és que ara mateix les nuclears estan produint a quinze eu·ros megawatt hora, setze euros megawatt hora, i l’es·tan venent a cinquanta euros megawatt hora, perquè el preu en el mercat majorista el dicta la font d’ener·gia més cara, com és el cas del carbó i dels cicles combinats en aquest cas. Llavors, que les nuclears són bones, dolentes, barates, no... Mirin, produeixen a quinze, setze, venen a cinquanta. Ja m’agradaria a mi, com a productor fotovoltaic, tenir el marge que te·nen aquesta gent. El mateix amb les hidràuliques, que utilitzen un recurs nacional, que és l’aigua, que és de tots, i que es van fent concessions a dedillo, i que ara

mateix, doncs, estan produint pràcticament amb un cost d’operació zero, i els beneficis que comporta ven·dre a preu de cicle combinat. És que no ho dic jo, ho diu la Comissió Europea.

Per últim, el que voldria demanar és que aquest Par·lament obri una comissió d’investigació. Sé que s’està acabant la legislatura, però això és absolutament ur·gent i imperatiu, perquè hi ha un dèficit de tarifa de molts milers de milions. I entre l’actual Govern i l’an·terior, doncs, s’han deixat prescriure 3.000 milions d’euros, 3.400 milions segons la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència, en funció de costos de transició a la competència –i ara acabo. Es van dei·xar prescriure. No es van recordar de cobrar·los. A mi i a vostès, si deuen vint euros a Hisenda, Hisenda els reclamarà vint euros. Sembla que si les elèctriques deuen 3.400 milions d’euros i hi ha un dictamen del Consell d’Estat que diu que això s’ha de tornar, doncs, algú se’n descuida de cobrar i això prescriu.

Doncs, això, si m’ho permeten, doncs, crec que és de·licte. I no ho dic jo en qualitat de representant d’An·pier només, sinó que la fiscalia ho ha començat a in·vestigar; recentment ha arxivat la investigació. Ara sembla que es tornarà a obrir, perquè s’han aconseguit 143.000 firmes perquè la fiscalia reobri aquest cas, perquè són diners de tots que s’han deixat prescriu·re. Llavors, de la mateixa manera que s’ha investigat en altres ocasions –el cas Spanair, etcètera–, pregun·ti’s, per a cada català, d’aquests 3.000 milions d’euros, quant pertoca, quant se’ls deu en concepte de llum. És absolutament escandalós.

I amb això... No vull abusar més de la seva amabilitat, gràcies pel seu temps. I, evidentment, si hi ha alguna pregunta amb molt de gust la contestaré.

El president

Moltes gràcies a vostè. I ara començaríem el torn de preguntes. Ho farem pel temps de cinc minuts per ca·da grup parlamentari, i començaríem amb el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya. Té la paraula el senyor Oriol Amorós.

Oriol Amorós i March

Bé. Com un dels grups signants i demandants de la seva compareixença, no puc més que agrair·li la seva compa·reixença, i agrair·li la valuosíssima informació que avui ens ha posat damunt de la taula; informació que era de tots coneguda, però que avui vostè l’ha posat en ordre.

Li faré algunes preguntes per acabar d’aclarir·ho..., i so·bretot la situació que vostè denuncia, que és d’una gra·vetat extrema. És una gravetat, en primer lloc per al prestigi internacional de Catalunya, i en aquest cas tam·bé de l’Estat espanyol, en el sentit d’institució poc fiable amb la qual els inversors internacionals estan alertats.

M’agradaria que ens repetís quin és aquest conveni en el qual estem al nivell del Kazakhstan, respecte a se·guretat dels inversors estrangers, perquè ha explicat moltes coses una mica ràpid i algunes se’ns han es·capat, tot i que anàvem apuntant a gran velocitat, no?



Però el que han explicat vostès és una història dramà·tica; és una historia dramàtica per al conjunt de l’eco·nomia. I no només per als inversors, especialment els petits i mitjans, d’energies renovables; és dramàtic perquè si una cosa està clara que necessitem és una reorientació en la política energètica. Hi ha arguments que vostè coneix perfectament i no ha posat damunt la taula. Però, per exemple, la balança de pagaments de l’Estat espanyol té un dèficit anual en matèria ener·gètica d’uns 40.000 milions d’euros que es compren a l’estranger en forma d’hidrocarburs, i que, per tant, desenvolupar les renovables és un element que perme·tria retenir molt més líquid, molts més capitals dins l’Estat espanyol, reduiria la balança de pagaments, i per tant es faria una economia molt més pròspera.

Per tant, aquí és evident que hi ha una història que és la següent: amb el desenvolupament de les renovables hi guanyaríem tots –hi guanyaríem tots–, perquè mi·lloraríem la balança de pagaments; desenvoluparíem un sector econòmic, moltes de les feines del qual són cosines germanes del treball de la construcció, que és un lloc on hem perdut molts llocs de treball –és a dir, molta gent podria guanyar feina, en instal·lacions i fent instal·lacions, que ve del sector de la construc·ció; per tant, podríem crear llocs de treball en un lloc on és molt difícil, i aquesta comissió ho sap bé, crear llocs de treball, que és amb aquests aturats; per tant, feina per a la gent–; millora per a la macroeconomia; més diners a les butxaques de la gent, perquè po dríem tenir una tarifa elèctrica molt més barata de la que t enim; unes empreses més competitives, perquè estan pagant l’energia més cara del continent en aquests mo·ments, les empreses catalanes i les famílies catalanes –l’energia elèctrica més cara del continent. Per tant, hi guanyaríem tots.

Tots no, n’hi ha cinc que no hi guanyarien, només cinc que no hi guanyarien, que són les cinc grans elèctriques. I a favor de qui ha legislat el Govern del PP, i també el Govern del PSOE? A favor dels cinc, i en contra de l’interès general. O sigui, això és un robatori a mà ar·mada que se’ns ha fet a tots els ciutadans i a les em·preses catalanes.

Per tant, escoltin, Ple monogràfic de l’energia? Tot el nostre suport. Comissió d’investigació? I tant! Vostè no ho ha dit, però la fiscalia que ha reobert el cas és la fiscalia anticorrupció. (Veus de fons.) I aquí hi han res·ponsabilitats del Govern anterior. Per cert, la ministra Salgado, quan plega de ministra, es posa a treballar a Endesa, i com que la llei li ho prohibeix, el que fa és posar·se a treballar a Endesa Xile; no perquè hagi anat a viure a Xile, no, ho fa des de Madrid, però qui li pa·ga el sou és Endesa Xile. Per cert, quaranta·tres exalts càrrecs del Govern espanyol, entre els quals dos expre·sidents dels governs, diversos ministres i una pila de secretaris d’estat, que cobren de les cinc elèctriques. Això és una vergonya, és un robatori a les empreses catalanes, a la butxaca dels catalans, i per tant no es pot consentir. I una gran dificultat estratègica per a la nostra economia. Per tant, escoltin, tot el nostre suport a investigar·ho, tot el nostre suport a seguir endavant.

Una pregunta: com està la reforma que s’està prepa·rant, o el decret que s’està preparant, que s’hi preveu

introduir una nova taxa pel fet de..., al decret d’auto·consum, em refereixo. Per a la producció d’autocon·sum, el Govern espanyol, el senyor Montoro, està in·ventant·se un nou impost, que és l’impost sobre el Sol –no el sòl del terra, no, que això seria l’IBI, sinó el Sol astre, eh?, el Sol del sistema solar– que tindrà una greu afectació sobre la rendibilitat de les instal·lacions.

Vostè ha mencionat també la reducció de preus de les instal·lacions. Ens agradaria que ens digués l’ordre de magnitud d’aquesta. I també ens agradaria que ens di·gués: si una família o una empresa es fa una instal·lació fotovoltaica per a autoconsum, amb els costos actuals de les instal·lacions, sense cap ajuda però tampoc sen·se cap càstig per part de les autoritats, en quin perío·de rendibilitzaria la seva inversió? Perquè em sembla que des del 2001 cap aquí, que és quan es posen me·sures d’incentiu –possiblement sobredimensionades, amb les capacitats financeres de l’Estat espanyol que havien de tenir; possiblement, això és possible, però en tot cas amb una total irresponsabilitat pel que fa a garantir la seguretat jurídica dels inversors–..., en l’ac·tualitat, els números han canviat molt. Per tant, si el Govern no empipés, quines possibilitats d’inversió i de retorn de les inversions hi hauria avui senzillament...

El president

Vagi concloent, senyor diputat.


...amb lliure mercat.

Només acabar dient·los que ens sembla una temàtica d’una absoluta importància. De fet, la política interna·cional de tots els països, i l’element central de la políti·ca internacional, és la política energètica; és de les polí·tiques mes importants que hi han, i que ho determinen tot. I, per tant, encara que aquest Govern, aquest Parla·ment, tingui les competències molt limitades en aquest àmbit, nosaltres ens comprometem a demanar·ho al Congrés dels Diputats, tot això que vostès han dit aquí, però com que sabem com funciona el Congrés dels Di·putats respecte a qualsevol proposta de transparència política, doncs, subsidiàriament també estem d’acord a presentar·ho al Parlament de Catalunya.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. I ara, pel Grup Parla·mentari Socialista, pel temps de cinc minuts, té la pa·raula el senyor Xavier Sabaté.

Xavier Sabaté i Ibarz

Moltes gràcies, president. Moltes gràcies, senyor Guerra. Ningú no li podrà negar la claredat i la valen·tia amb la qual s’expressa.

I per al que li pugui servir, doncs, dir·li que els so·cialistes reconeixem l’error de l’última regulació del Govern socialista de Madrid, però també crec que és de justícia dir que el gran desenvolupament de l’ener·gia renovable es va produir amb el Govern Zapatero.



I, per tant, tot el desenvolupament de l’energia eòlica i fotovoltaica es va produir, molt en bona mesura, com vostè suposo que deu poder reconèixer, en aquella època. Que s’haurà de reprendre, evidentment, com vostè sap, perquè el senyor Pedro Sánchez ha visitat algunes de les seves instal·lacions. Hi ha el compromís de derogar les disposicions i les normes retroactives. M’agradaria que vostè m’ho confirmés, això, si té co·neixement d’aquest compromís...

Pere Guerra Serra

Efectivament.

Xavier Sabaté i Ibarz

...perquè crec que val la pena valorar·ho. Per cert, m’agradaria saber si vostè té coneixement de si el se·nyor Rajoy o el senyor Artur Mas han visitat alguna instal·lació fotovoltaica en els últims quatre anys. Per·què això es va aprovar, efectivament –totes les ultimes disposicions, que han portat a la ruïna, del Govern del PP–, amb el consentiment del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, si no ho recordo malament.

I, per tant, en la línia del que preguntava el senyor Amorós, jo li vull preguntar si una instal·lació domèsti·ca... No en quin període, com ha preguntat ell, que em sembla una bona pregunta, sinó: vostè creu que vindri·en els inspectors del Partit Popular i de Convergència i Unió –en fi, del Govern de Madrid i del Govern de la Generalitat, volia dir– a prohibir·m’ho a mi, si a ca·sa meva faig una instal·lació d’aquest tipus demà? És a dir, perquè està prohibit connectar·ho, no?, a la xarxa –perquè ens han posat un peatge pel sol–, però vostè creu que tindrien valor de venir els inspectors –qui si·gui, d’Indústria o d’Hisenda– a desconnectar·me o a posar·me una sanció a mi? M’agradaria saber·ho. O si no ho connecto a la xarxa, evidentment, que ja seria el súmmum, que només fos per al meu consum: vindrien a casa meva a prohibir·me i a clausurar·me o precin·tar·me la meva instal·lació? Perquè és que estic temptat de fer·ho aviat, i per tant volia tenir consell.

Com veu vostè el fet que hi hagi hagut cooperatives que s’hagin dedicat a instal·lacions fotovoltaiques? A Catalunya jo conec la de Cabacés, per exemple, no?, un grup de pagesos. Que els vam ajudar, per cert, en l’època del Govern de progrés de la Generalitat, a constituir·se, a assessorar·los, etcètera. En el moment en què això es pugui reprendre, no creu vostè que el fet que cooperatives d’agricultors, o cooperatives..., en fi, contribuiria a allò que hem dit sempre de l’energia dis·tribuïda, i per tant també una font de riquesa i de gene·ració de llocs de treball al territori, a la pagesia en con·cret, com una font complementària de les seves minses retribucions? Ens pot dir avui, per il·lustrar·nos més, quina és la relació del nostre país, vis a vis, amb Ale·manya, per exemple, o amb Grècia, respecte a la instal·lació de plaques i de generació d’energia fotovoltaica?

En fi, aquestes serien les preguntes i, en definitiva... En fi, aquí sí que s’han incrementat molt els litigis, no? Quina esperança tenen vostès que les denúncies que han presentat a les instàncies europees puguin pros·

perar? Tenen alguna notícia, algun pronunciament al respecte? Hi ha alguna sentència ja o algun pronuncia·ment que es pugui conèixer?

Aquestes serien les preguntes, senyor president.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies. I a continuació, pel Grup Parlamentari Popular, té la paraula el senyor Jordi Roca.

Jordi Roca Mas

Moltes gràcies, senyor president. Bé, aquest és un te·ma que és evident que ens ha de preocupar a tots, quan estem parlant dels estalvis de 4.300 famílies, i per ai·xò és important... (Veus de fons.) A Catalunya, més a...

El president

Torno a dir que això és una comissió. Després vostès tenen el temps, si es volen interpel·lar. I per favor, eh? (Pausa.) Moltes gràcies. Continuï, senyor Roca.

Jordi Roca Mas

Evidentment, tots els que paguem una factura de la llum estem preocupats pel tema del sector elèctric. Jo crec que amb un tema tan delicat, i que requereix mol·ta negociació i molta feina, no és gaire convenient fer intervencions o adreçar·se als representants públics amb determinades desqualificacions gratuïtes que no aporten res al debat, perquè estem parlant d’un tema tècnic. Crec que el respecte i la manera d’adreçar·se o de qualificar els diferents governs, tant el socialista com el vigent, o les diferents administracions del Go·vern d’Espanya..., crec que s’hauria de ser més curós, si és que es vol tenir..., que se l’escolti, a un.

I el fet és que ens trobem que Espanya, que l’any 2003 tenia uns certs problemes econòmics que reconeixia el mateix senyor José Luis Rodríguez Zapatero, i és que basàvem la nostra economia en el totxo i el turisme..., havien d’augmentar, d’enriquir la nostra economia. El senyor Zapatero va considerar que una bona aposta econòmica era el tema de l’economia verda; que havia de posar Andalusia com a referent mundial del que és una embranzida econòmica i del que era un paradig·ma de triomf econòmic; fins i tot es vantava que el se·nyor Obama volia copiar les seves polítiques energèti·ques. Però el cert és que va ser una reforma energètica que no s’ajustava a la realitat.

Per exemple, a mi m’agradaria que ens digués, per la prima, que ens ha dit que era 44 cèntims..., estaria bé saber, doncs, quin és el cost de producció de cada qui·lowatt, quin era el preu de venda, quines eren les pers·pectives de negoci. Perquè està clar que invertir amb palanquejament té els seus riscos –té els seus riscos. No en el sector energètic: en qualsevol sector produc·tiu, invertir amb palanquejament, doncs, té uns riscos, i qui ho fa ha d’estar molt ben assessorat. Jo crec que a Espanya el que hem patit és que durant molts anys hem fet moltes coses mal assessorats; hi ha molta gent



que s’ha equivocat molt, molta gent que no s’hauria d’haver equivocat, o que almenys hauria d’haver sigut una mica més prudent.

És evident que crear llocs de treball tots ho volem. No m’he trobat ningú a la meva vida que vulgui des·truir llocs de treball, a cap partit, eh? Tothom vol crear llocs de treball. Però la pregunta fonamental és quant ens costa cada lloc de treball creat. Perquè sovint, des dels decrets, crear llocs de treball és molt fàcil, però després s’ha de pagar. No oblidem que ens trobem, en el cas del Govern del senyor Rodríguez Zapatero, amb un govern que gastava 90.000 milions d’euros més l’any dels que ingressava, i això és inaguantable. I pel que fa a Convergència i Unió... Que jo, evidentment, no he de defensar en cap moment el Govern actual, però es va trobar que el Govern aquest de progrés que tot ho feia bé, doncs, es gastava 9.000 milions d’euros més l’any del que ingressava. Això és una barbaritat. És a dir, és de mil i escaig euros per cap a Catalunya, i això és insostenible. I aquestes polítiques eren insos·tenibles. Tan insostenibles que ens van posar... La Ge·neralitat encara està amb molts problemes, el Govern d’Espanya encara està amb molts problemes, i això era insostenible.

Evidentment, s’han hagut de fer reformes a tots els sectors, perquè la factura, allò que en diuen el «dèficit de tarifa», és de 25.000 milions d’euros. I tot un se·guit de factures que hi havia sense pagar, a la sanitat, a l’ensenyament, a les obres públiques, a tot arreu, tot eren... Doncs, bé, clar, quan tens un govern que gasta 90.000 milions d’euros més dels que ingressa, al fi·nal ho acabem pagant tots. I el problema de la tarifa elèctrica... Qualsevol que té una oficina o una botiga, o una petita indústria, sap que aquest creixement del 70 per cent és perquè es va inventar o es volia inven·tar una nova economia fictícia, creada a partir d’un decret; que cada lloc de treball que va crear això de l’economia..., va costar vuitanta mil euros, i que això era insostenible. I el que digui el contrari està mentint, o està enganyant.

I, pel que fa a les polítiques –ja, a un nivell com a úl·tima reflexió més genèrica–, es diu o s’acusa que es beneficia determinades empreses. Jo crec que si hi ha algú que tingui alguna cosa més, i diu que està a fisca·lia, i que s’està estudiant pels tribunals internacionals, doncs, que s’arribi fins al final. Però, clar, jo quan veig les polítiques energètiques dels partits d’esquerra, be·neficiar empreses d’aquí no ho sé, però que sempre perjudiquen els ciutadans d’aquí... Sigui amb la ben·zina, sigui amb el carbó, sigui amb l’energia nuclear, sigui amb les energies renovables, sempre al final ens acaba costant una apujada de tarifa, una apujada de la factura elèctrica. I sovint, o deslocalitzacions o pèrdua de balança d’importació i exportació. És a dir, potser es beneficia empreses d’altres països, no ho sé –com que no tinc proves no ho puc dir–, però potser hau·ríem de fer una reflexió de per què és infal·lible l’es·querra. Sempre que fa una aposta energètica, sempre beneficia països de fora, i sempre perjudica les famíli·es i els veïns de Catalunya i d’Espanya.

Moltes gràcies, senyor president.

El president

Moltes gràcies. A continuació, pel Grup Parlamenta·ri d’Iniciativa per Catalunya Verds · Esquerra Unida i Alternativa, té la paraula el senyor Marc Vidal.

Marc Vidal i Pou

Gràcies, president. I agrair·li al senyor Pere Guerra les amplies explicacions que ens ha fet.

A mi sempre em toca intervenir després del Partit Po·pular i, com dic altres vegades, sempre és estimulant, diguem·ne, perquè el senyor Roca ho ha situat només com un tema tècnic. Permeti’m que li digui que jo no ho crec; el meu partit no ho creu. Creu que si fos un te·ma tècnic probablement encara tindríem garantida la producció de renovables; que vostè posarà els números que vulgui, però li’n podem portar altres que diuen que és més barata econòmicament; que ho és molt més so·cialment, si valorem la petjada ecològica de la produc·ció energètica; que garanteix molts de llocs de treball, dels quals se n’han anat perdent una gran quantitat.

Jo crec que és un tema d’oligarquies purament i sim·plement, i, encara que vostè ho negui, d’afavoriment de determinats sectors. Vostè parla de país; em sem·bla que Endesa està en mans italianes, en aquests mo·ments. La factura en aquests moments és més cara per als ciutadans, les grans elèctriques s’han enriquit escandalosament i els mateixos productors s’han en·fonsat: aquesta és una realitat, amb la seva reforma. Per tant, a partir de la realitat, podem valorar tècnica·ment quin és el tema. Però en fi, és igual.

Després d’aquest estímul, el senyor Guerra m’agrada·ria que m’expliqués una cosa. Vostè ha parlat que les primes eren complements de producció i, per tant, no eren subvencions. Jo crec que aquest és un tema que hauríem d’aclarir molt, perquè de vegades es diu: «És que és molt subvencionada.» És clar, les primes de producció per fer neveres o per fer cotxes no es tenen en compte? O, per exemple, les primes de producció del que en diríem les nuclears, en tot el que significarà quan es desmantelli tot el reciclatge dels residus nu·clears, tot això és té en compte? Ho dic perquè, a l’ho·ra de comparar, fora bo que ho comparéssim, per una miqueta poder desmitificar si és aquesta subvenció tan lesiva per a l’economia –la subvenció de les energies renovables–, no?

Un altre tema és... Clar, vostè ha anat fent el reguit·zell aquest de reials decrets que s’han anat aprovant: novembre 2010, desembre 2010, l’impost del 7 per cent. Així, a simple vista, amb la inseguretat jurídi·ca afegida que hi ha al final, és que sembla fet amb nocturnitat i traïdoria. Em podria explicar una mi·queta, em podria valorar una miqueta això –per què s’ha fet d’aquesta manera? A qui afavoreix això? És a dir, fet d’aquesta manera, com a resultat de tot ai·xò, qui acaba sortint·ne afavorit? Ho dic perquè de ve·gades, mirant qui s’afavoreix, podem sospitar per què s’ha fet. Només és si vostè té algun indici de quina manera i per què s’afavoreix això.

La fórmula aquesta meravellosa... Jo sóc de lletres, ja ho sento, no entenc ni la primera r, per entendre’ns,



i per tant seria absolutament incapaç de fer aquest c àlcul, no? Però, com a resultat final, què els ha signifi·cat de pèrdua, a nivell econòmic? Una apreciació entre el que vostès tenien a nivell econòmic i el que els ha significat de pèrdua. Tenen comptabilitzats els llocs de treball que s’han perdut en global? Perquè s’havia sen·tit a parlar d’uns trenta mil llocs de treball en els últims temps, en tot el sector de les renovables a tot Espanya.

Després, realment, aquesta reforma –les que s’han fet i aquesta que s’està pretenent–, en algun lloc que si·gui fiable tècnicament, per tornar al terreny del senyor Roca, es pot fer un càlcul de l’estalvi hipotètic que su·posaria a la butxaca del ciutadà? És a dir, amb aquesta reforma, el ciutadà s’estalvia alguna cosa? Ho dic per anar al terreny de la tècnica.

I per no allargar·me i per acabar, de les tres coses que vostè ens proposa, a nosaltres ens sembla molt bé po·der fer un ple monogràfic que s’hi pugui debatre amb profunditat i que puguem acabar acordant coses sobre el model energètic que volem, i que surtin aquests te·mes i d’altres, perquè penso que fóra interessant que, si hi han altres grups que hi volem donar suport, ho poguéssim intentar fer al llarg d’aquesta legislatura.

Respecte de la resolució per instar el Govern de la Ge·neralitat a l’auditoria, doncs, escolti, posem·nos a elaborar·la. Jo crec que si estem tots d’acord aquí la podríem fer, i és una resolució interessant. Tot i que, no ho sé, tinc els meus dubtes que pugui sortir enda·vant, perquè jo recordo que nosaltres, el nostre grup, va portar al Congrés dels Diputats, precisament, una proposició el juny del 2013, que demanava a l’Estat es·panyol fer una auditoria precisament d’aquest tema, i no sé si vostè... Bé, Convergència i Unió hi va votar en contra, no sé si vostè em podria valorar si això ara podria servir perquè rectifiquessin una mica i aquí la votessin a favor. No sé si m’ho pot valorar.

I respecte de la comissió d’investigació, nosaltres evi·dentment no hi posaríem cap impediment perquè es creés, tot i que es pot imaginar que la legislatura té una vida curta i no sé si tots els tràmits que necessita fer la comissió d’investigació..., seríem a temps de po·der·la tenir acabada abans de la legislatura. M’agrada·ria que m’expliqués, en aquest aspecte, el tema aquest dels diners que s’han deixat de..., prescriure, que vostè ha parlat de 3.000 milions d’euros i no ho he acabat d’entendre gaire.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Y a continuación, por el Grupo Parlamentario de Ciutadans, tiene la palabra la señora Inés Arrimadas.

Inés Arrimadas García

Gracias, señor presidente. Muchas gracias al señor Pe·re Guerra por aceptar también nuestra invitación para venir al Parlament a hablar y a describir una situación que nosotros conocemos, pero que nos preocupa so·bremanera.

Usted ha hablado de tres cuestiones que para nosotros son importantes. Primero ha descrito la situación en la que se han visto ustedes como pequeños inversores, y nosotros no podemos más que manifestar la solidari·dad ante aquellas personas que confiaron en el Boletín Oficial del Estado y que invirtieron todos sus ahorros –algunas personas, algunas personas mayores, nos consta– para hacer una buena acción, para trabajar por un mejor modelo energético. Y, pues, se han visto trai·cionados. Yo no quiero vivir en un país en el que sus ciudadanos no confíen en el Boletín Oficial del Estado, y menos si cuando el cambio de criterio no se justifica por un interés general.

La segunda de las cuestiones es la seguridad jurídica. Nosotros somos grandes defensores de la seguridad ju·rídica, y nos preocupa la repercusión que a nivel inter·nacional han tenido estos cambios retroactivos, y han estado cubiertos por medios como el Wall Street Journal o el The Economist. Y también me gustaría hacer una referencia al señor de Esquerra Republicana de Catalun·ya: nosotros somos defensores de la seguridad jurídica; ya nos gustaría que ustedes fueran también tan defenso·res y cumplieran la norma básica del ordenamiento jurí·dico de España, que es la Constitución española.

El tercero de los puntos, que yo creo que no lo hemos abordado con la suficiente profundidad, es el sistema energético que tenemos en este país. Tenemos la ener·gía más cara de Europa después de Irlanda y Malta, que son dos islas. Tenemos un sistema sin la suficien·te competencia, sin la suficiente transparencia, sin la suficiente claridad. Que usted hacía antes referencia a la «complejidad calculada» que se había instaurado, para que –parece– la gente ni siquiera entienda nada de este sistema, y la escasa relación entre el precio de la energía y el coste que cuesta producirla, ¿no? ¿Es·to qué hace? Pues, que tengamos la energía más cara. Y es un problema, a nuestro entender, para las fami·lias, que muchas no pueden ni pagar el recibo de la luz o del gas, pero es que es un problema de competitivi·dad de nuestro sector empresarial, y a nosotros esto también nos importa.

Además, la Unión Europea ya está advirtiendo, como bien comentaba usted antes, de nuestro sistema, y es·tá poniendo luz sobre los problemas que tiene nuestro sistema energético.

Nosotros pensamos que en España no se ha llevado a cabo una política energética adecuada; y no quiero en·trar en polémicas partidistas, porque no me interesa, quiero solucionar el problema que tenemos todos los españoles. Pero sí que es verdad que esto es respon·sabilidad del Partido Popular, del Partido Socialista, y también de Convergència i Unió, y vamos a decirlo. Lo digo porque aquí, en todos los debates –se lo di·go por experiencia– siempre, pues, se destila que to·dos los problemas que tenemos en Cataluña vienen del resto de España. Y no. Si Cataluña tuviera competen·cias energéticas, probablemente tendríamos el mismo sistema, porque Convergència i Unió, que ha sido el partido más importante de la historia política de Ca·taluña –la historia democrática–, pues, ha apostado por estas cuestiones. Y también el señor Amorós hacía un gran recordatorio de políticos que han acabado en



grandes empresas energéticas, y tiene toda la razón. Se le han olvidado dos que también son de Convergèn·cia i Unió, por ejemplo el señor Madí o el señor Roca.

Insisto, nos hemos equivocado en este país en la políti·ca energética, y estamos a tiempo de solventarlo. Por·que yo creo que tenemos una buena noticia. Primero, que la gente empieza a hablar del sistema energético. Hace cinco años, la gente no sabía nada de lo que era el déficit de tarifa ni los beneficios caídos del cielo, y ahora la gente entiende. Y yo creo que eso es positivo. Y, además, otra cosa que me parece una buena noticia es que se está abriendo el panorama político en Espa·ña, y que están entrando fuerzas, pues, que a lo mejor no deben pleitesía a ninguna gran compañía energética.

Nosotros le anunciamos que en nuestro programa po·lítico a nivel nacional incluiremos este tipo de cues·tiones: una auditoría de costes, un nuevo sistema que garantice más transparencia y más competencia, y una relación más justa entre el coste y el precio de la energía. Pero insisto, y no es por un ataque partidista a ninguno de los partidos que han tenido responsabili·dad de gobierno, es porque creemos que esto se puede y se debe mejorar. Y no abordamos estas circunstan·cias desde un punto de vista ni ingenuo ni poco realis·ta; nosotros somos muy conscientes de la dependencia energética que tenemos, nosotros somos conscientes de que necesitamos una energía que sea más barata y que garantice además el suministro, pero entende·mos que tenemos mucho margen para mejorar nuestro sistema energético.

Le quiero hacer algunas preguntas. Algunas ya se le han formulado por otros comparecientes, por otros portavoces, y por tanto no me reiteraré en ellas, pero sí que me gustaría preguntarles cómo ven ustedes su lu·cha, por decirlo de alguna manera, judicial a nivel eu·ropeo. Su reivindicación a nivel judicial, ¿cómo la tie·nen ustedes, a nivel de tribunales fuera de nuestro país?

Después, qué modelo apostarían ustedes..., de asigna·ción de precios. ¿Qué modelo podría ser...? Y le pi·do que no lo haga únicamente desde el punto de vista, pues, egoísta de su reivindicación legítima, ¿no?, co·mo Anpier, sino ¿qué modelo de asignación de pre·cios deberíamos poner en España? ¿En qué otros paí·ses europeos nos deberíamos reflejar? Es decir, ¿cuál es la tendencia que se está siguiendo en otros países europeos? Yo creo que esto nos podría ayudar mucho a salir de este foco, de este microclima que a veces te·nemos en España.

Otra pregunta: ¿podrían explicar ustedes el tema de la sobreproducción eléctrica que se produce, que existe en el país, para explicárnoslo a todos un poco?

Y después, un tema muy importante. Ustedes hacían –y acabo, señor presidente– unas propuestas para lle·var a cabo en el Parlament de Catalunya. Nosotros so·mos partidarios de que este es un tema a nivel nacio·nal, pero no tenemos ningún problema de que se abran otros espacios de debate. Vamos a hacer una valora·ción también autocrítica de cómo se ha llevado la po·lítica energética aquí, en Cataluña. Porque no estamos ni mucho menos a la cabeza en energía eólica, ni a la cabeza en energía fotovoltaica en Cataluña. ¿Podemos

hacer autocrítica también de cómo hemos ejercido en Cataluña las competencias compartidas que tenemos en política energética, y que reconoce nuestro Estatuto de Cataluña?

Sin más, muchísimas gracias, y escucharemos muy atentamente sus respuestas.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. A continuació, pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, té la pa·raula el senyor Albert Batet.

Albert Batet i Canadell

Molt bé, molt bon dia, moltes gràcies, senyor presi·dent. Moltes gràcies, senyor Pere Guerra, per la seva compareixença i per la seva claredat en la seva exposi·ció, en els diferents punts.

Els puc ben dir que això és un tema que preocupa i és un problema important. No només per als pagesos –també, també hi ha moltes..., des del punt de vista agrari–, no només per a algunes cooperatives, jo diria fins i tot per a algunes empreses, que en el seu moment van fer una aposta, aprofitant, per exemple, les teula·des de les seves naus industrials. I ha exposat el cas de l’Estrella Damm, però hi han moltes petites i mit·janes empreses que en el seu moment van fer aquesta aposta a Catalunya. N’hi ha algunes que ho van poder resoldre i van poder disminuir el risc anant a lloguer o venent el sostre, i aleshores fa que en aquests mo·ments no tinguin tants problemes, perquè només és un tipus de contracte de lloguer amb empreses que ges·tionen energia fotovoltaica, però n’hi ha algunes que van anar a risc, i que van anar a risc de la inversió.

Perquè, en definitiva, aquí parlem d’unes inversions que es van fer en un marc legal existent en el seu mo·ment, en el qual hi van haver uns promotors, uns em·presaris o algú que va fer una inversió, i aquella in·versió, doncs, ha tingut unes conseqüències nefastes perquè les premisses han anat canviant en pocs anys. És a dir, en pocs anys, respecte al decret llei, això ha variat d’una forma molt important. I ara, aquestes ma·teixes empreses, aquella inversió que van fer –empre·ses que tenen dificultats per diferents motius–, això els ha portat a fer·ne un problema més. És a dir, en lloc de ser una solució o un possible increment de ren·diment dels seus actius, això ha passat a ser fins i tot un cert passiu per a algunes empreses, que tenen altres tipus d’activitats econòmiques en aquests termes.

La veritat és que és evident que tant el Govern del Partit Socialista com el Govern del Partit Popular en aquest tema no s’han portat com s’havien de portar. No han tingut la credibilitat suficient. L’Estat espanyol demos·tra una manca de credibilitat com a estat al voltant de gestionar aspectes, i d’una forma concreta aquest tema de l’energia fotovoltaica, que es podria incloure en al·tres camps de les energies renovables, perquè això no només ha passat amb la fotovoltaica, sinó que passa amb altres energies renovables. I genera una manca de credibilitat amb l’Estat, al voltant, doncs, de la gestió de les diferents inversions en aquest tema, dut a ter·



me per part del Partit Socialista i dut a terme per part del Partit Popular. És a dir, aquí és l’Estat espanyol qui perd la credibilitat al voltant de les seves regulacions i dels seus decrets llei i les seves publicacions al BOE.

És evident, i el nostre grup parlamentari ho ha defensat en diferents àmbits, que tenim un problema de model energètic; que l’Estat espanyol, i de retruc Catalunya, té un problema de model energètic, i que aquest proble·ma és estratègic també per incrementar la competitivi·tat de les nostres empreses i per incrementar la com·petitivitat de la nostra economia. Una energia cara fa que siguem un país menys competitiu, i en aquest mo·ment, on hi ha una situació de desocupació tan impor·tant, convenen polítiques clares a l’hora d’incrementar la competitivitat de les nostres empreses. I l’energia, a dia d’avui, sobretot per a la indústria química, també per a la indústria pesant i també per a diferents àmbits d’indústria des d’un punt de vista de l’alimentació i de l’àmbit agrari, és una minva de competitivitat respec·te a altres països del món i de la Unió Europea, i que aquí tenim un repte com a país molt important. Quan determinades empreses, i poso per exemple l’empresa química del Camp de Tarragona, posen en perill les seves inversions perquè des del punt de vista energètic no tenen la regulació necessària que pugui fer la seva competitivitat reeixir, doncs, és evident que l’Estat es·panyol no està actuant ni ens defensa.

També, des del nostre punt de vista, bé, l’acció liberal que s’ha fet des d’un punt de vista energètic s’ha fet a mitges, perquè només s’ha fet amb una part de l’ener·gia, només s’ha fet en una part del circuit energètic, i no s’ha fet en tota la seva globalitat. I era això molt evident; per exemple, en els costos de transferència, això queda molt evident i queda molt exclòs. Aquí, per tant, entenem que hi ha un camp per córrer, hi ha un camp per córrer de millora, i ens agradaria sentir les seves propostes en aquest sentit, òbviament enfocat des d’un punt de vista fotovoltaic –o, com que és gene·ral, també n’hi poden haver.

Com, per exemple, també hi ha un camp per córrer en l’àmbit de l’autoconsum. El fet que ara les empreses que generen aquesta energia obligatòriament l’hagin de vendre i l’hagin de tornar a comprar, tampoc incen·tiva que hi puguin haver aquestes inversions. I tam·poc incentiva que puguin ser una manera de pal·liar les diferents mesures errònies dutes a terme per part de l’Estat espanyol, ja sigui del Partit Popular o del Partit Socialista.

En tot cas, els catalans estem en un procés nacional que pot aportar llum a aquesta foscor que representa l’Estat espanyol i les diferents polítiques dutes a terme en l’àmbit energètic.

El president



Sí, gràcies, senyor president, vaig acabant. La nostra pregunta en aquest sentit també seria: en un possible estat, en un nou estat, en què Catalunya tingués les

competències emmarcades de forma lliure i sense la cotilla que representa l’Estat espanyol, vostè quin creu que hauria de ser el model, la tarifa? Quin creu que hauria de ser el sistema, també en l’àmbit de l’energia fotovoltaica, no? Amb el benentès que si hem de ser competitius, doncs, també hem de tindre clar que han de ser uns costos assumibles, i que no siguin uns cos·tos que ajudin a fer més gran el dèficit del dèficit tari·fari que tenim actualment.

Moltes gràcies, senyor president.

El president

Moltes gràcies. M’havia demanat la paraula el senyor Amorós?


Sí, per al·lusions directes.

El president

Trenta segons.


Sí, hi han hagut... Primer unes contradiccions del se·nyor Roca. No és una qüestió tècnica. Quan un govern decideix no reclamar 3.500 milions que pot reclamar, i així ho ha obert la Fiscalia Anticorrupció, no és una qüestió tècnica, senyor Roca –no és una qüestió tècnica.

I, senyora Arrimadas, li hem dit «quaranta·tres exalts càrrecs»; només n’he citat un. No tinc cap problema a recordar que n’hi ha alguns de Convergència i Unió. Li afegeixo també: del Partit Nacionalista Basc, un; una pila del PSOE i una pila del PP, cap problema. La seguretat jurídica, però, que ha donat el Govern espa·nyol als ciutadans de Catalunya deixa molt que desit·jar i, per tant, el BOE, que vostè tant aprecia, fran·cament ens ha traït a tots plegats. (Inés Arrimadas García demana per parlar.)

El president

Senyora Inés Arrimadas.


Sí, por insistir en la misma idea y replicar...

El president

Treinta segundos.


Gracias, señor presidente. Nosotros tenemos una vi·sión amplia de este problema porque queremos solu·cionarlo. Yo, sinceramente, creo que los señores de Esquerra Republicana disfrutan cuando hablamos de que el Gobierno de España, o el Estado español, pierde credibilidad a nivel internacional.



A nosotros nos preocupa que España pierda credibili·dad y que Cataluña también, como región, pierda cre·dibilidad. Al Estado español..., quizás podremos echar la culpa al Partido Socialista, al Partido Popular –y a Convergència i Unió–, que de hecho, han gobernado en España muchos años, pero los quizás más respon·sables de la pérdida de credibilidad de Cataluña son principalmente Esquerra Republicana y Convergència i Unió. Y nosotros cada día trabajamos para que Espa·ña recupere credibilidad y para que Cataluña recupere también credibilidad dentro de España y dentro de la Unión Europea.

Gracias.

El president

Muchas gracias. I a continuació, pel temps de deu minuts... (Jordi Roca Mas demana per parlar.) Per al·lusions?

Jordi Roca Mas

Sí, per al·lusions.

El president

Trenta segons.

Jordi Roca Mas

Home, és cert que es podria dir que no és un tema tèc·nic; és un tema complicat, perquè a més hi ha molts llocs de treball que depenen del sector elèctric. És a dir, grups que aquí diuen una cosa; quan es troben amb segons quins sindicats no diuen la mateixa, per·què diuen que el fonamental és preservar aquells...

El que segur que no és... Jo no sé si és tècnica, però el que és segur és que el punt que ens ocupa avui, que ens està ocupant a tots, no és una qüestió autonòmi·ca. Crec que seria més adient portar·ho... Hi ha algu·na cosa que està a fiscalia, amb la qual cosa nosaltres no hauríem de barrejar·ho, i l’altre seria un tema més de Congrés dels Diputats. Crec que, vaja, seria més a dient defensar·ho allà o portar les propostes allà, per·què en el fons aquí el que farem serà, sí, un brindis al sol, o foc d’encenalls, però no servirà per a gaire cosa.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies. Senyor Guerra, i a continuació vostè té la paraula per deu minuts, per poder contestar les pre·guntes. Jo sé que necessita molt més, no?, però sem·pre els diputats estan a disposició de poder parlar amb vostè després de la sessió, o qualsevol cosa la pot fer arribat per escrit. Gràcies.

Pere Guerra Serra

Moltes gràcies, il·lustres diputats i diputades, per les seves preguntes i les seves observacions. Miraré ser el màxim de sintètic possible.

En contestació al que plantejava l’il·lustre senyor Oriol Amorós, d’Esquerra Republicana, el rànquing aquest que plantejava jo és comptant el nombre d’arbitratges internacionals que hi han oberts. O sigui, n’hi han en el Banc Mundial, n’hi han a Ginebra, n’hi han a Pa·rís... Llavors, si els comptem tots, el nombre d’arbitrat·ges..., el rànquing d’Espanya està a l’alçada, doncs, del països que esmentava, no? I així és la manera que te·nim de calcular.

Respecte a Elena Salgado? Sí, no hi tinc més a afegir. És a dir, la realitat és la que és: aquesta senyora es va convertir en experta elèctrica de la xarxa de Xile de la nit al dia.

El decret d’autoconsum està completament paralitzat. Hi ha un esborrany que circula que l’única intenció que té és d’espantar la gent que vulgui fer plaques solars, perquè gràcies que una gent hi va invertir en el seu mo·ment ara aquesta energia és molt més barata que l’elec·tricitat convencional. Això contesta l’última pregun·ta que m’ha fet vostè i m’han fet molts, i que responc amb aquest gràfic. Si s’hi fixen, aquesta és la gràfica del futur de l’evolució dels preus de l’energia fotovol·taica. Si ho veuen, la gràfica va baixant, té un pendent sorprenent, és equiparable a la tecnologia mòbil o a la informàtica. És absolutament espectacular el que ha fet aquesta tecnologia gràcies a la confiança dipositada i els diners d’uns estalviadors, com som nosaltres, no? No només aquí a Catalunya, sinó a tot el món.

Ara mateix, muntar... Recordo que quan es van fer les nostres instal·lacions, el 2008, realment eren molt ca·res –no m’amagaré, senyor Roca, vull dir, eren unes instal·lacions que eren cares, perquè era el preu que pagàvem per tenir aquest tipus d’energia i per complir amb els nostres compromisos internacionals, com no podia ser d’una altra manera–, però aquest preu abans era preu per placa de tres euros el watt·pic, i fixin·se ara, que està a 0,60 euros el watt·pic –3 euros/watt-pic, 0,60 en només cinc anys–, a on pot arribar aques·ta tecnologia al final d’aquesta dècada. I això és el que espanta a molts, i al grup de pressió, i a l’statu quo que vostès han mencionat diverses vegades en moltes in·tervencions, i que representen, bé, doncs, la jubilació de molts polítics que han estat per activa i per passiva regulant el sector energètic, no?

Llavors, en resposta al senyor Xavier Sabaté, sí que és veritat que aquestes inversions es van produir a l’èpo·ca de Zapatero; també és veritat que el senyor Zapa·tero ens va deixar tirats un cop vam fer aquestes in·versions i ens va deixar, doncs, d’alguna manera molt –molt, molt– abandonats. De totes maneres, també li he d’admetre que, aquests últims anys, qui ens ha vist i qui ens veu, i els progressos que han fet per acostar postures Anpier i el Grup Socialista. Agraeixo moltís·sim el gir de 180 graus que han fet vostès en aquesta matèria, i és ben representatiu que el senyor Sánchez hagi visitat un parc fotovoltaic. Ni el senyor Rajoy ha visitat un parc fotovoltaic, i no crec que ho faci mai..., i al senyor Mas l’esperem amb els braços oberts, el dia que vulgui podem anar a visitar un parc fotovoltaic. Què més m’agradaria a mi que poder estar amb el meu president, doncs, perquè vegi de primera mà la dramà·tica situació d’aquests parcs, no?



Llavors, les cooperatives del sector fotovoltaic les v eiem molt bé, perquè s’han fet a Alemanya i ha estat la manera de desbancar les elèctriques, i és una bona manera de progressar.

Llavors, les denúncies a instàncies europees, que també m’han preguntat des d’altres formacions polítiques, fins ara es veien bloquejades perquè no teníem la liquidació definitiva, que és l’acte definitiu que reconeix a l’Admi·nistració..., per protestar als tribunals espanyols. I fins que no arribes a cursar totes les vies del dret espanyol no t’obren la porta en els tribunals europeus. Per tant, estem davant d’una situació d’indefensió perquè les li·quidacions triguen quatre anys a arribar –les liquidaci·ons definitives–, que no deixa de ser un mata·segells de la Comissió Nacional de l’Energia. L’únic problema és que la Comissió Nacional d’Energia ja no existeix –el Govern del PP se l’ha carregada–, i ara és la Comissió Nacional del Mercat de la Competència que ha de do·nar aquest mata·segells, que no acaba d’arribar. I nos·altres amb les portes tancades políticament per parlar amb el Govern –amb el Govern del Partit Popular, por·tes completament tancades–, i portes completament tancades en els tribunals per solucionar aquesta situa·ció i com a mínim poder arribar a Europa.

Mirin, entre els arbitratges i les denúncies, que pro·bablement acabaran a Europa, jo tinc plena confian·ça que ho guanyarem, això. Perquè és de sentit comú, fins i tot un nen de cinc anys ho pot entendre, això, que canviar les regles del joc a meitat de partit no és just. El problema és pleitos tengas y los ganes, com de·ia aquella maledicció, no?

Llavors, en resposta també a les preguntes, bé, al que mencionava l’il·lustre diputat Jordi Roca, del Partit Po·pular, si realment li preocupa aquest estalvi per les 4.300 famílies i per tots els estalviadors, per què es van deixar prescriure 3.400 milions d’euros? És que si realment li preocupa el dèficit tarifari de 25.000 mi·lions d’euros, per què es van deixar prescriure 3.400 milions d’euros? No se’n van recordar, de dema·nar·ho? Perquè, precisament, pel tecnicisme que ex·plicava, que les liquidacions definitives triguen quatre anys a arribar, vostès fins l’estiu de l’any passat tenien la potestat per poder reclamar aquests milions a les elèctriques. (Veus de fons.) Se’n van descuidar –se’n van descuidar, suposo.

Llavors, aquests quaranta·quatre cèntims per quilo·watt hora que ens donaven de prima –la mal dita «sub·venció», que en realitat és prima–..., sí, érem cars en el seu moment, perquè, com he mencionat, el cost de la tecnologia és molt cara. Gràcies que una gent hi va in·vertir, ara és barata, que aquest és part també del pro·blema que suposo que deuen tenir vostès.

Però, mirin, és que quaranta·quatre cèntims / quilo·watt hora, d’acord; el consumidor ara està pagant ca·torze, quinze cèntims, i va pujant, perquè contrària·ment al que diu el ministre la llum puja, no baixa. O sigui, surt el ministre dient que la llum baixa i l’en·demà surt l’Institut Nacional d’Estadística dient que la llum puja. No sé quina classe de realitat paral·lela estan vivint vostès. Però, en tot cas, quaranta·quatre cèntims per quilowatt hora? Ara el consumidor, doncs,

en paga quinze, i demà passat en pagarà disset, i ara aquestes plaques es podrien instal·lar i serien molt més barates que no pas pagar quinze cèntims per quilowatt hora en el rebut de l’energia, que aquest és el problema que en part té l’statu quo, no?, i el lobby energètic, que és que gràcies que una gent va invertir la corba de la fotovoltaica és espectacular i és ja competitiva amb to·tes els energies –amb totes.

Llavors, en resposta a la intervenció del senyor Marc Vidal, sí, efectivament, si es tinguessin en compte, per exemple, els costos de desmantellament de la nuclear, que paguem entre tots... Doncs, recentment, a EREC, a la junta de la federació de productors de l’energia eu·ropea, que jo represento com a representant de l’Estat espanyol únic, doncs, vam estar parlant amb el meu homòleg portuguès, que ell té calculat el cost que, real ment, si tinguéssim en compte el cost que pagaran els consumidors les properes dècades per emmagatze·mar aquests residus, generar amb electricitat nuclear costaria no quinze euros el megawatt hora, sinó més de cent –més de cent. Llavors, es convertiria no en la manera més barata de generar energia, sinó en la ma·nera més cara de generar residus, no?

I llavors, això és així, és una realitat que no es pot ama·gar i que està íntimament lligada amb la realitat del mercat, que configura el mercat. I que ara, si m’ho permeten, explicaré en un parell de minuts com re·configurar el mercat espanyol pensant, amb el millor de les meves habilitats, en l’interès general.

Llavors, efectivament –el que comenten vostès del juny del 2013–, el seu grup va votar a favor de fer una auditoria del sistema energètic, votació que va estar barrada completament pel Partit Popular amb també Convergència i Unió, que és que no ho entenc, per·què realment no ho entenc. Mirin, adreçant·me a l’il·lustre diputat de Convergència i Unió, el senyor Al·bert, jo és que estic completament d’acord amb tot el que ha dit, absolutament, complet –completament d’acord amb tot el que ha dit–, el problema és que em quedo amb un sabor agredolç de boca, perquè el que diu vostè té tota la raó, el que diuen en les intervenci·ons tant el senyor Sánchez Llibre, com el senyor Picó, com d’altres, doncs, tenen raó, però és que resulta que després en el Congrés voten en contra nostre. És que em sembla una mica..., disculpi l’expressió, però em sembla una mica kafkiana, aquesta actitud. És a dir: «Us ajudo, us ajudo, us ajudo» –mentrestant, ens van pagant... I això ho hem mirat de fer entendre per acti·va i per passiva al senyor Sánchez Llibre, però és que sembla que malauradament no ho entén. Li demano almenys a veure si a nivell de Catalunya podem fer alguna cosa i podem fer un estudi en profunditat de la regulació del mercat elèctric, perquè és que es neces·sita. Les deficiències estan pertot, i jo comparteixo la mateixa preocupació que té vostè, que és la competiti·vitat del meu país, el cost de l’energia, perquè l’energia ho mou tot. Però podem fer coses en el Parlament de Catalunya. I tant, i tant que podem fer coses.

I, en aquest sentit, si vostè planteja un estat català, com estarien les primes a la fotovoltaica... A veure, els pro·ductors fotovoltaics, la fotovoltaica, proporcionalment amb la resta de l’Estat espanyol..., s’ha instal·lat menys



fotovoltaica a Catalunya que a la resta de l’Estat; per tant, el que seria el «problema fotovoltaic», entre co·metes, de fer honor als compromisos de pagament se·ria menor. Si bé és cert que els meus companys d’An·dalusia tenen el mateix dret que jo a reclamar el que per dret és seu, perquè els ho van prometre per llei, no? Però, en un marc en què es plantegés l’Estat català, sí que el problema de les primes originals a la fotovoltai·ca seria menor; això és cert i li ho he d’admetre, no?

Quant a autoconsum, bé, el que vostè pregunta i pre·gunten molts altres, hi ha molt de camp a córrer. Si m’ho permeten, l’autoconsum està completament bar·rat, també, perquè no interessa; no interessa a aquest Govern, que està governant, suposo, per als grups de pressió i no per a l’interès general, com és evident, no?

Però, per explicar·los molt ràpidament la configuració del mercat elèctric, aquest gràfic ho explica tot. Mirin, el mercat majorista és un mercat on el preu és mar·ginalista, és a dir, la tecnologia més cara és..., que és qui dicta el preu final, que en aquest cas són els ci·cles combinats i el carbó..., quan arriben a cobrir la demanda són qui dicta el preu final.

Això vol dir que les hidràuliques produeixen a un preu irrisori i cobren el preu de l’electricitat que va més ca·ra. Jo sóc de Roses i quan vaig al mercat a comprar tomates..., i si totes són igual de bones les compro al productor que me les ven més barates. Doncs, en el mercat elèctric va al revés: compraríem les tomates, o en aquest cas els quilowatts, al productor que me’ls ven més cars del règim, del pool, que en aquest cas se·rien els cicles combinats i el carbó. I això no té sentit.

Perquè, a veure, pantans que va fer el Franco, que ara mateix estan en concessions gairebé ad infinitum per part de tres o quatre, doncs, estan produint energia pràcticament a cost zero, amb maquinària de 1940. I les nuclears tres quarts del mateix: són centrals antigues, obsoletes, que estan produint electricitat de forma ba·rata per a les empreses que les generen, perquè el cost dels residus se’ls menja el consumidor, però cares per al consumidor final perquè el benefici de la generació barata de l’electricitat nuclear no repercuteix en el con·sumidor, perquè són les elèctriques que s’emporten tot aquest marge d’explotació que veuen en aquest gràfic.

Tot això són els famosos windfall profits, i són els be·neficis extraordinaris que tenen les elèctriques, de mi·lers de milions, que ja ens agradaria a nosaltres, pro·ductors fotovoltaics, que no hem cobrat ni un euro encara, poder tenir els beneficis d’aquest gent, però és que tampoc és raonable. Ja estem d’acord...

El president

Senyor Guerra, vagi concloent...

Pere Guerra Serra

Acabo concloent.

El president

Ha passat ja dos minuts.

Pere Guerra Serra

Ja estem d’acord que empreses com Gas Natural es guanyin la vida, que hi tenen molt de dret, i tenen dret a protegir els seus interessos, però jo crec que la polí·tica és un exercici d’advocar pels interessos generals, i ara el que crec que necessita aquest Parlament és una discussió madura sobre energia, en un Ple del Parla·ment, perquè en puguem parlar tots i en puguem par·ticipar tots, i a partir d’aquí decidir què fer a l’hora de configurar el marc energètic.

Moltes gràcies pel seu temps.

El president

Moltes gràcies, senyor Guerra, per la seua comparei·xença, i evidentment dels seus acompanyants.

I se suspèn per dos minuts, per poder acomiadar·nos.

La sessió se suspèn a un quart de dotze del migdia i sis minuts i es reprèn a dos quarts de dotze.

El president

Senyors diputats i diputades, per favor, seguim la ses·sió. (Pausa.)

Comencem amb votacions. Com són mocions amb vo·tació, demanaria als grups si hi ha substitucions. Pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Cata·lunya, alguna substitució, senyor Amorós?


Sí, el senyor Torrent serà substituït per la senyora Marta Vilalta, que està en camí.

El president

Moltes gràcies. Pel Grup Parlamentari Socialista, se·nyora Alícia Romero?

Alícia Romero Llano

Sí, president, bon dia. El senyor Xavier Sabaté substi·tueix la diputada Montserrat Capdevila.

El president

Moltes gràcies. Pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds · Esquerra Unida i Alternativa, cap substitució? (Pausa.) Cap substitució. Pel Grup Parla·mentari de Ciutadans tampoc. Pel Grup del Partit Po·pular tampoc. Per tant, són les substitucions que hi ha.


Pel Grup de Convergència i Unió...

El president

Ah!, perdó, pel Grup de Convergència i Unió...




...el senyor Albert Batet substitueix el senyor Antoni Fernández Teixidó.

El president

No hi havia la senyora Meritxell Borràs i m’havia per·dut una mica.


Molt bé.

El president

Digui’m, digui’m, per favor?


Que jo mateix substitueixo el senyor Fernández Teixidó.

El president

Moltíssimes gràcies, senyor Batet. El Grup Parlamen·tari Popular volia dir alguna cosa? (Pausa.)

Jordi Roca Mas

Sí, atès que el diputat que les volia presentar està en una altra comissió i no la podrà deixar, deixaríem so·bre la taula el punt 11 i 12 de l’ordre del dia per a la propera comissió.

Moltes gràcies.

El president

Doncs, el punt 11, i 12, queden posposats per a la prò·xima comissió. Gràcies.

Proposta de resoluciósobre el projecte d’ampliació del centre comercial La Maquinista, de Barcelona (tram. 250-01246/10)

Debatríem ara la Proposta de resolució sobre el pro·jecte d’ampliació del centre comercial La Maquinis·ta, de Barcelona. Presentada pel Grup Parlamenta·ri d’Iniciativa per Catalunya Verds · Esquerra Unida i Alternativa, conjuntament amb el... No, solament l’han presentat ells. Té la paraula el senyor Joan Mena.

Joan Mena Arca

Sí, gràcies, president. Bé, per presentar aquesta pro·posta de resolució.

Saben que recentment l’Ajuntament de Barcelona... Bé, no tan recentment, perquè aquesta proposta de resolu·ció la va acceptar la Mesa el 9 de setembre, però l’Ajun·tament de Barcelona havia aprovat provisionalment un projecte d’ampliació del centre comercial La Maqui·nista, al districte de Sant Andreu –al districte de Sant Andreu de Barcelona–, que ha generat preocupació al

sector comercial, a les entitats del comerç de proximi·tat d’aquesta zona de Barcelona, i també al conjunt de veïns i veïnes dels barris del districte de Sant Andreu.

És un projecte d’ampliació del centre comercial La Maquinista que no ve sol. També hi ha algun avant·projecte d’ampliació del centre comercial d’Heron City. Per tant, en una zona concreta de Barcelona es poden concentrar ampliacions de centres comercials.

Pel Grup d’Iniciativa i Esquerra Unida això posa en evidència aquesta retòrica del Govern de Convergèn·cia i Unió, que mentre que diu que va defensant el co·merç de proximitat amb l’altra mà el que fa és ampli·ar les grans superfícies comercials i donar privilegis a les grans superfícies, en aquest cas de Barcelona.

En concret, al centre comercial de La Maquinista l’in·crement d’aquesta superfície comercial només respon a una profunda especulació a favor dels propietaris dels terrenys, i també del mateix centre comercial, i es pre·tén, tota l’operació, disfressar·la com a interès públic.

No parlaré, perquè no toca... (Remor de veus. Pausa.) Gràcies. No parlaré, perquè no toca en aquesta comis·sió, que hi ha pel mig el xantatge de la construcció d’una escola, que hauria de ser obligació del Departa·ment d’Ensenyament i no deixar·ho a l’empara de si el centre comercial s’amplia o no s’amplia. També vam presentar en el seu moment una proposta de resolu·ció sobre l’Escola La Maquinista. Per tant, doncs, en aquest cas per nosaltres és inacceptable que es condi·cioni la construcció de l’edifici de la futura Escola La Maquinista a l’ampliació d’aquest centre comercial i que això serveixi com a ham o com a excusa perquè el conjunt del barri, perquè el teixit social de Sant An·dreu acabi acceptant aquesta imposició que no com·partim des d’Iniciativa i Esquerra Unida.

El passat mes de juliol el Govern de Convergència i Unió de l’ajuntament, juntament amb el Grup Munici·pal del Partit Popular, van presentar una modificació que no soluciona el problema –que no soluciona cap d’aquests problemes als veïns i les veïnes– i que con·firma una operació de maquillatge per poder disfres·sar, doncs, aquest pelotazo que suposa l’ampliació del centre comercial La Maquinista.

Davant d’això hem presentat una proposta de resolució des del Grup d’Iniciativa i Esquerra Unida, consensua·da amb el teixit comercial del barri de Sant Andreu i amb les associacions veïnals del barri de Sant Andreu, on demanem, primer de tot, realitzar tots els estu·dis d’impacte que siguin necessaris, especialment les afectacions i les repercussions que tindrà en el comerç de la zona, en la mobilitat i les vies de comunicació, en la possible creació o destrucció, real i quantifica·da, de llocs de treball, i en la garantia de subministra·ments bàsics. Demanem també mantenir informats el Parlament de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i els comerciants i veïns i veïnes dels barris afectats so·bre el resultat dels estudis d’impacte. Per tant, que es doni transparència i publicitat a aquests estudis.

I, finalment, hem consensuat un tercer punt amb el Grup de Convergència i Unió on demanem iniciar, en un període màxim de tres mesos, un procés de diàleg



amb l’Ajuntament de Barcelona i les associacions de comerciants de Sant Andreu per tal d’impulsar inicia·tives que incrementin l’atractivitat i la competitivitat del comerç urbà de proximitat del districte.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Per defensar les esmenes presentades, té la paraula, pel Grup de Convergència i Unió, el se·nyor Xavier Crespo.

Xavier Crespo i Llobet

Moltes gràcies, president. Bé, nosaltres agraïm que ens acceptin..., o estem d’acord: que ens accepten l’es·mena presentada i acceptem aquests tres mesos –que hem fet una transacció–, entre d’altres qüestions per·què nosaltres creiem que aquesta...

De la resta de punts, votarem en contra. Podríem vo·tar a favor el punt b –del punt 1, l’apartat b–, sobre la mobilitat i les vies de comunicació, perquè això sí que podria tindre una influència sobre el fet de la llicència. La resta del punt 1, i el punt 2, hi votarem en contra.

I crec, senyor Mena, que s’ha equivocant quant a l’orien·tació d’aquesta proposta de resolució que «insta el Go·vern». Aquests estudis d’impacte econòmic, la Directiva europea impedeix que es realitzin; a partir de l’any 2005 això..., ja no es poden fer, aquests estudis econòmics. En canvi, sí que tenim coneixement que l’Ajuntament de Barcelona, justament, ha fet aquests estudis que vostè demana aquí, i per això li dic que crec que l’orientació no hauria de ser tant al Govern de la Generalitat, sinó que aquests estudis que vostè demana sobre La Maquinista els podria demanar a l’Ajuntament de Barcelona. Però en aquest cas ja li confirmo que el mateix ajuntament ja els ha fet, i que ja estan sobre la taula, i que aquest augment del diàleg que vostè demana, etcètera, s’està realitzant, i aprofundirem en el sentit que vostè demana.

Però que l’orientació no és el Govern. I per això nosal·tres li votarem en contra, excepte el punt 3, que l’hem esmenat. I el punt b –1–, si vol, el podem votar en con·tra..., perquè sí que ho acceptaríem, perquè sí que se·ria una qüestió que en dependria la llicència. I he de recordar que La Maquinista està dins de la TUC, que és un planejament que aprova el mateix ajuntament, i que aquí la concessió d’aquesta llicència no pot ser d’una altra manera, eh? O sigui, que s’ha de donar per·què es donen els paràmetres perquè sigui atorgada.

I res més, moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies. I a continuació, pel Grup d’Esquer·ra Republicana de Catalunya, té la paraula el senyor O riol Amorós.


Sí, per anunciar el vot favorable del nostre grup a tots els punts; que entenc que la transacció només es pro·

dueix sobre el tercer i entenc que el primer i el segon es mantenen, o així ho demanem. I en el cas que sigui així, doncs, anunciem el nostre vot favorable.

De fet, és una història que ve de lluny, però que té al·guns capítols una mica més recents. El juliol de 2014, com ha explicat el senyor Mena, amb el suport del Par·tit Popular i de Convergència i Unió, es vota una altra modificació puntual del Pla general metropolità que té una incidència sobre aquest planejament, que permet a La Maquinista fer una ampliació. De fet, estem parlant que en una primera fase poden passar de 80 a 120.000 metres quadrats de superfície comercial i que fins i tot podrien arribar a duplicar la capacitat actual.

Jo no sé si les senyores i senyors diputats han estat al centre comercial La Maquinista; imagino que sí, i deuen conèixer que és un centre d’unes dimensions, diguéssim, no reduïdes, sinó més aviat mastodònti·ques. Doncs, imaginin·se’l doblat de capacitat, amb un projecte de caràcter urbanístic –que no correspon aquí, però també està bé dir·ho aquí– d’edificabilitat associa da enorme i amb un perjudici sobre una ma·tèria que sí que ha estudiat aquesta comissió moltes vegades, que és la reserva de sòl industrial. De fet, en aquesta modificació es partia de 20.000 metres qua·drats de sostre comercial i 72.000 de sostre industrial, i tot l’industrial desapareix –tot.

Per tant, clar, determinats discursos de defensa d’un model de comerç de trama urbana vinculat als barris, vinculat a la vida als carrers, vinculat a la dinamitza·ció de la vida social als barris i de defensa del teixit industrial, doncs, francament, no es corresponen gens amb aquest projecte; més aviat el contrari, són clara·ment contraposats amb aquest projecte.

Jo imagino que els senyors i senyores diputats deuen conèixer quin és l’eix comercial de Sant Andreu i qui·na és la vida comercial de Sant Andreu. Jo, si m’ho permeten, ho conec prou perquè sóc veí del barri de tota la vida, i els diré que l’eix comercial de Sant An·dreu ha lluitat molt, i ha lluitat molt per ser competi·tiu i per fer les coses ben fetes, i que la veritat és que els andreuencs ens sentim molt orgullosos del nostre eix comercial perquè li ha donat una vida al barri i li ha donat una capacitat de sociabilitat i ha portat un comerç de molta qualitat que ha resistit el cop de La Maquinista amb molta valentia, que ha resistit el cop d’Heron City amb molta energia, que ha resistit el cop més antic d’Hipercor amb molta energia. I, escol·tin, és que sembla que anem per ells, no?, sembla que es vagi per ells, que es vulgui acabar amb ells.

I ells, escolti, són petites i mitjanes empreses que han tret el cap, que donen un bon servei al barri, que do·nen una vida i una cohesió social al barri de la qual tots els veïns ens sentim molt orgullosos, que han su·perat moltíssimes dificultats que se’ls han posat amb continuades noves grans superfícies que es van obrint, i ara ja el cop ja de dimensions..., en fi, que fa deu anys no ens ho haguéssim cregut, que un dels centres més grans de Catalunya, si no el més gran, ara es preveu que acabi doblant capacitat.

I un matís, senyor Crespo: aquests estudis sí que es poden fer. El que no contempla la directiva europea



és que siguin utilitzats a l’hora de l’atorgament de lli·cències. Però, escolti, fer un estudi d’impacte sobre el comerç de la zona, home, i tant que es pot fer, no·més faltaria! Fer un estudi d’impacte sobre la creació i destrucció real i quantificada de llocs de treball, ho·me, només faltaria que el Govern no pogués estudiar l’impacte d’aquestes operacions! I jo crec que el Go·vern, amb aquesta documentació..., és amb la que ha de prendre decisions.

És cert que en aquest cas hi ha decisions que estan prou avançades i fer·les enrere serà molt difícil, però com a andreuenc els dic que fins a l’últim minut lluitarem perquè no acabin destrossant el teixit comercial del nostre barri.

El president



Perquè, escolti, les hem superat de molt negres, i les hem superat de molt complicades, i sembla que cada vegada ens ho vulguin ficar més difícil; nosaltres llui·tarem fins al final.

Ja avui donarem suport a aquesta resolució i anuncio que el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana en té una que està en tràmit i que imagino que arribarà a la següent comissió.

El president

Moltes gràcies. A continuació, pel Grup...


Senyor president, per al·lusions, ara o al final?

El president

No, al final, al final. Pel Grup Socialista, té la paraula la senyora Alícia Romero, pel temps de tres minuts.


Moltes gràcies, president. Bon dia. No sé si podré dir·ho millor que ho han fet el senyor Amorós i el senyor Mena; la veritat és que coincideixo al cent per cent amb el seu discurs.

Per tant, el vot favorable del Partit Socialista a aquesta moció, doncs, és amb tot el ple convenciment, sobre·tot perquè avui veiem aquí aquest doble discurs de què parlava el senyor Amorós i, en fi, aquest joc que utilit·za molt Convergència i Unió. Fa dos o tres mesos, en un Ple, resulta que parlàvem d’eliminar l’excepciona·litat de construir en la contigüitat a la trama urbana perquè, clar, «ui, això està provocant grans construc·cions d’establiments comercials que perjudicaven el petit comerç», bla, bla, bla, i resulta que, clar, l’Ajunta·ment de Barcelona, amb el Grup Municipal de CiU, i PP –un matrimoni que funciona molt bé per a la majo·ria de temes econòmics–, doncs, han decidit requalifi·

car uns terrenys d’industrial a comercial. I residencial, perquè aquí també hi van unes quantes «vivendes».

Per tant, tot aquest discurs que feien fa dos mesos o tres, que feia el senyor Crespo –molt honestament, eh?, per·què li tinc molt respecte–, en relació amb el suport que ha de tenir el petit comerç, amb eliminar aquella ex·cepcionalitat que estava provocant el creixement dels establiments comercials, doncs, resulta que amb una proposta com la d’avui aquell discurs cau. Per què? Doncs, perquè quan els interessa s’amplien centres co·mercials, en detriment sobretot del teixit comercial, del petit comerç, que és veritat que està costant·li molt sobreviure a tants anys de crisi.

I voldria també emfatitzar un element que em sembla trist, diguéssim, no?, que és aquest mercadeig amb el tema de l’escola. Escoltin, hi ha una escola. Fa sis anys que està en barracons. El compromís, l’obligació del Govern de la Generalitat és construir·la, i aquest mer·cadeig de: «Bé, ara, amb els beneficis» –amb els bene·ficis de La Maquinista– «es construirà l’escola», la ve·ritat, em sembla que és un mercadeig lleig, en el qual no hauríem d’entrar. Perquè llavors: «Ah, si no hi ha ampliació de La Maquinista no hi ha escola.» Home, em sembla que no és massa de rebut.

Per tant, nosaltres denunciem aquest doble discurs –sovint– que es fa, i que podem comprovar en el cas de l’ampliació de La Maquinista. Com deia el senyor Amorós, ja és molt gran i, per tant, encara ho serà més.

I demanem, sobretot, que es puguin fer aquests estu·dis perquè, senyor Crespo, l’Administració pot fer els estudis que vulgui, només faltaria, malgrat la directi·va europea. Per tant, que es facin, que s’analitzi bé, i jo espero que la plataforma que hi ha creada al barri de Sant Andreu i als barris adjacents puguin fer força perquè això minvi a les mesures..., de les seves i, en fi, de les nostres possibilitats, amb la denúncia que tam·bé fem avui aquí.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies. Pel Grup Parlamentari Popular té la paraula el senyor Roca.

Jordi Roca Mas

Moltes gràcies, senyor president. Bé, jo sóc de Tarra·gona; espero que se’m deixi opinar d’un tema que no pertoca al meu territori directe

Però m’ha sorprès... Bé, «m’ha sorprès»: els enganya·ria si digués que em sorprèn, però els tres grups que m’han precedit en l’ús de la paraula han governat –tret de Convergència i Unió– la ciutat de Barcelona una pila d’anys i he sentit un llenguatge més aviat de cas·sola i pancarta que no pas d’un Parlament: «profun·da especulació», «contra el petit comerç», «ens vo·len destruir», no sé quines coses més. I, clar, jo, pel que sé, es tracta d’ampliar un centre comercial en un terç. I, a més, parlant amb regidors de Barcelona, em comenten que el tripartit, el Govern de progrés, ha·via obert centres..., Heron City, Maquinista i una pi·



la de centres comercials. Tenint en compte que, per exemple, només en el cas de La Maquinista el tripartit n’havia inaugurat el triple, què hauríem de fer, parlar de «triple profunda especulació»? Crec que aquí hi ha una mica de... No entenc exactament quines són les motivacions.

És evident que l’Ajuntament de Barcelona té prou ei·nes per fer els estudis de mobilitat, els estudis d’im·pacte comercial, suposo que tindrà les seves conselle·ries. Crec que hi ha una certa agressió a l’autonomia municipal en aquesta proposta de resolució. No m’es·tranya, perquè el grup que la presenta, que té repre·sentació a l’Ajuntament de Barcelona, ha decidit dis·soldre’s per anar en una llista amb una senyora que surt a la tele. Potser té més motivació de tipus electo·ral que no pas una motivació real. El fet és que quan el tripartit governa obre tots els centres comercials que vol, i si no és del tripartit resulta que parlem de «pro·funda especulació», de voler carregar·se el petit co·merç i no sé quantes coses més en aquest sentit.

Home, donarem suport a allò més o menys raonable, i la resta jo crec que són qüestions més pertanyents al Ple de l’Ajuntament de Barcelona que no pas en aques·ta comissió.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. I a continuació, pel Grup de Ciutadans... tiene la palabra la señora Inés Arrimadas.


Gracias, señor presidente. Esta propuesta de resolu·ción versa sobre la ampliación de un centro comer·cial, sobre La Maquinista, y nosotros vamos a votar favorablemente porque lo que pide esta propuesta de resolución nos parece lógico, que es dar una mayor transparencia y una mayor información sobre el im·pacto económico, en la movilidad y en el empleo que puede tener esta gran superficie comercial. Y además también pide, pues, un refuerzo del diálogo y la par·ticipación de los diferentes agentes que pueden verse implicados.

Por tanto, como digo, votaremos a favor, pero tam·bién nos gustaría aprovechar la ocasión para poner de manifiesto tres cosas. Primero, el doble discurso que tiene Convergència i Unió en el tema del comercio. (Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.) Por un lado, pues...

El president

Tiene usted un minuto, o sea, quiero decir que... Dis·culpe, no le ha acabado el tiempo, ya se lo diré. Un minuto y medio le queda todavía.


Ah, vale. Como decía, por un lado se presentan como los grandes defensores del pequeño comercio, y ade·

más parece que incluso criminalizan a las grandes su·perficies comerciales y las hacen parecer enemigos –cuando nosotros pensamos que no debe ser así–, y por otro lado, pues, evidentemente, lo que hacen muchas veces es, mediante criterios arbitrarios o excepciones, pues, otorgar licencias a este tipo de superficies.

El segundo punto que nos gustaría poner de manifies·to es la inseguridad jurídica que afecta al comercio. Como decía la señora Romero, hace pocas semanas volvimos a aprobar en el Pleno un decreto para eli·minar una excepción que se había estado utilizando en numerosas ocasiones, pero lo que vimos es que si·gue faltando la aprobación de un marco normativo in·tegral del comercio. Y aquí me gustaría insistir en que el Gobierno de la Generalitat ha incumplido de ma·nera reiterada un mandato parlamentario para aprobar una ley integral del comercio, que nos ahorraría mu·chos de los problemas que estamos comentando hoy, y que pusiera en orden el sector y que estableciera unas reglas de juego iguales y claras para todos.

Nosotros defendemos el sector del comercio de Cata·luña, nosotros defendemos la libertad. Creemos que debe haber además diferentes formatos comerciales y que es la obligación del Gobierno de la Generalitat in·tentar buscar sinergias entre estos formatos comercia·les –que existen, que las hay– y, por supuesto, apoyar al pequeño comercio, porque parten de una situación de desventaja evidente para competir con grandes su·perficies.

Y, sobre todo y ante todo, una seguridad jurídica y unas reglas justas y claras para todos. Y de nuevo ins·tamos al Gobierno de la Generalitat a que cumpla el mandato parlamentario de aprobar una ley integral del sector del comercio en Cataluña.

Muchas gracias, señor presidente.

El president

Moltíssimes gràcies. M’havia demanat la paraula el senyor Amorós? (Pausa.) Digui’m.


Sí, sí, per contradiccions del senyor Roca.

El president

Trenta segons.


Sí. No, els centres comercials que hem esmentat, que estan al districte de Sant Andreu, cap d’ells s’ha obert, senyor Roca, amb un govern tripartit, perquè Esquer·ra Republicana no era al Govern ni quan s’aprova La Maquinista, ni quan s’aprova Heron City, ni quan s’aprova Hipercor, que són les altres grans superfícies que hi ha al districte de Sant Andreu –cap d’ells.

El president

Moltes gràcies. (Veus de fons.) A continuació...




Senyor president...

El president

Quan acabin vostès la... (Pausa.) Estem? Senyor Crespo...


Moltes gràcies, president. A veure, em quedo... Per al·lusions, però em quedo amb una frase que ha dit la senyora Arrimadas respecte a l’equilibri de formats. Això sí que m’ho han escoltat dir a mi.

Llavors, el que els voldria deixar clar respecte a les intervencions del senyor Amorós i la senyora Alí·cia Romero, doncs, que aquí estem al Parlament, no és l’ajuntament. Han portat aquí una discussió que és municipal, i vostès –i vostès– sé que sempre s’omplen la boca de respectar l’autonomia municipal. Doncs, respectin·la aquí també; això que va dirigit al Govern hauria d’haver anat dirigit a l’ajuntament.

Però és que dóna la casualitat que el Grup Municipal de Convergència i Unió tot això que vostès demanen aquí ja ho han realitzat. (Remor de veus.) I que sé que properament tenen una de tantes i tantes reunions que estan tenint amb els veïns i veïnes i associacions del barri de Sant Andreu per posar·ho sobre la taula. Per tant, això que estan demanant aquí...

El president

Senyor Crespo –senyor Crespo– m’ha demanat trenta segons; porta vostè un minut. D’acord?


Disculpi, president. Moltes gràcies. És que com eren dues al·lusions...

El president

Gràcies. I ara intervenció per poder pro..., per poder parlar sobre les esmenes que s’han fet, perdó. Trenta seg... Trenta segons no.

Joan Mena Arca

Gràcies, president. No és cert que aquest sigui només un tema que afecta l’autonomia municipal, i des d’Ini·ciativa i Esquerra Unida i Alternativa la respectem.

Com vostè veu, l’únic que demanem és realitzar uns estudis, posar·los a disposició de l’ajuntament –per tant, que l’ajuntament els pugui tenir en compte–, i també informar els veïns i la representació dels co·merciants de la zona. Per tant, no pretenem imposar res a l’Ajuntament de Barcelona, tot i que som cons·cients, senyor Crespo, i jo crec que vostè també, que l’impacte que pot tenir aquesta ampliació no és un im·pacte només a la ciutat de Barcelona o al districte de Sant Andreu, pot tenir un impacte en tota l’àrea me·tropolitana de Barcelona. Per tant, sobrepassa amb es·creix... Què pot passar amb la mobilitat, per exemple,

a les rondes, que ja estan avui altament congestiona·des; què pot passar fins i tot amb l’autovia del Vallès, amb la C·58, que també està congestionada en el seu accés en el nus de la Trinitat. I, per tant, són aspectes que tenen a veure no només amb la ciutat de Barcelo·na, sinó també amb tota l’àrea metropolitana.

I després per al·lusions, senyor Roca. Escolti’m, jo no sé si la candidata que tindrà la coalició o una al·tra candidatura unitària a Barcelona surt per la tele; sé que surt per la tele i sé que ha estat molt al carrer de·fensant les injustícies. Per desgràcia, vostès sí que te·nen un candidat, que és el president de l’Estat, que no és que surti per la tele, és que surt per plasma; l’únic que fa és sortir pel plasma de la vergonya, i no és ca·paç de donar el pas de sortir fora d’aquest plasma per conèixer quina és la realitat dels comerciants de Cata·lunya i dels veïns i les veïnes de determinades zones de Barcelona.

El president

Moltes gràcies, senyor Mena, pel posicionament que ha fet i per la llibertat que s’ha donat vostè mateix per fer les al·lusions, eh? (Pausa.) Aquest president ho hau·ria fet igual, no es preocupi.

Passaríem a votació, sabent que el punt 3 el faríem a part.

Per tant, votem primer el punt 3 i després la resta. D’a·cord? (Pausa. Remor de veus.) Senyor Crespo, el punt 3 ara i després la resta.

Vots a favor del punt 3? (Veus d’«Amb la transacció, eh?») Amb la transacció, eh?

Vots en contra?

Abstencions?

Per unanimitat.

I ara passaríem a votar la resta.

Vots a favor?

Vots en contra?

Abstencions?

Queda rebutjada per 10 vots en contra i 9 a favor.

Proposta de resoluciósobre les inspeccions i les sancions als establiments comercials (tram. 250-01267/10)

Punt número 4: Proposta de resolució sobre les ins·peccions i les sancions als establiments comercials. Està presentada pel Grup Parlamentari del Partit Po·pular de Catalunya i té la paraula el senyor Jordi Roca.

Jordi Roca Mas

Bé, tornem a parlar de comerç, com pertoca en aques·ta... (Veus de fons. Pausa.)

El president

Perdó? (Pausa.) Entès, entès, moltes gràcies. Endavant.



Jordi Roca Mas

Moltes gràcies, excel·lentíssim president, tornem a par·lar de comerç, com pertoca en aquesta comissió, i en aquest cas és un tema que ens preocupa, i és una qües·tió de regulació i d’igualtat de condicions de treball.

Perquè, darrerament, a Catalunya s’observa un incom·pliment flagrant de la normativa; sovint està portant a una concentració a determinats establiments d’una de·terminada activitat, perquè la regulació tant municipal com autonòmica, doncs, no acaba de posar fil a l’agu·lla en aquest tema, i creiem que és un tema que preo·cupa els veïns, que preocupa els comerciants, i creiem que és un tema del qual hem de parlar, n’hem de par·lar amb tranquil·litat. I, en aquest sentit, ens agradaria saber les inspeccions i les sancions que s’han fet, per·què sovint sembla que del comerç la Generalitat no·més se’n recorda pel que fa als rètols, i hi ha moltes coses molt més importants que no pas el rètol o l’idio·ma en què es retoli un comerç.

Estem parlant que la Generalitat hauria de fer efecti·ves les seves competències en comerç, perquè tant en l’àmbit fiscal, com en l’àmbit sanitari, com en el d’ho·raris hi ha un cert descontrol, que així ho percep una majoria de la població i, sobretot, els comerços que sí que s’adhereixen al compliment de les normatives de tot tipus, tant municipals com autonòmiques. En aquest sentit, hi ha temes de venda d’alcohol a menors, venda de tabac... Hi ha tot un seguit d’activitats que es·tan regulades, però que creiem que no estan..., que hi ha molts comerciants, la majoria, que compleixen, pe·rò n’hi ha molts, doncs, que no són estrictes en el com·pliment d’aquesta normativa, i la Generalitat hauria d’establir, doncs, més inspeccions i informar·nos de les sancions en aquest sentit. En tots els àmbits; no en nombre global, sinó també en l’àmbit desglossat.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies a vostè. Pel Grup d’Esquerra Republi·cana de Catalunya, té la paraula la senyora Russiñol.

Agnès Russiñol i Amat

Gràcies, president. Bé, doncs, nosaltres votarem en contra d’aquesta proposta de resolució.

Més que res, senyor Roca, perquè ens sembla que aquesta proposta és un despropòsit en tot el seu con·tingut. Hi ha afirmacions que no són certes, com el fet que l’expulsió del comerç tradicional sigui conse·qüència directa d’una falta d’inspecció, o afirmacions si més no curioses, com reclamar un control d’horaris, quan vostès han sigut els que han promogut precisa·ment aquesta desregulació d’horaris a l’Estat. Altres coses com, per exemple, que volen «evidentment ser molt estrictes en el compliment de la llei, només fal·taria», però alhora el que fan també és cridar a l’in·compliment de la llei en matèria de política lingüística o en el Codi de consum, per exemple; o el que fan és reclamar un augment del 50 per cent dels inspectors que, per dir·ho d’alguna manera suau, és un contrasen·

tit amb el fet d’anar retallant sistemàticament i de ma·nera contínua el finançament, i quan ja se sumen 1.161 dies de govern del Partit Popular que ja ha acumulat 47.000 milions d’euros d’espoli fiscal als catalans.

Per tant, si el que volen és donar un cop de mà al co·merç de proximitat –al comerç de proximitat del nos·tre país, de Catalunya–, el que seria molt més útil és que ajudessin, i per tant ens ajudessin a modificar la normativa estatal en matèria de comerç, i no precisa·ment presentant propostes de resolució com aquestes.

El president

Moltes gràcies, senyora Russiñol. I a continuació, pel Grup Socialista, té la paraula la senyora Alícia Romero.


Gràcies, president. Bé, nosaltres ens posicionarem molt similarment a com ho ha fet el Grup d’Esquerra Re·publicana, no votarem favorablement aquesta propos·ta de resolució.

Ens sembla també que hi ha un conjunt de despropòsits i que, a més, despista una mica de la problemàtica real del comerç de proximitat; que tampoc tinc massa clar, en fi, que el Partit Popular el defensi, i ho podem veure... Aquí no governen, a la Generalitat –per sort, po dríem dir–, però a llocs on governen veiem com vostès la li·beralització dels horaris comercials i la desregulació en general de l’economia, doncs, no afavoreix ni el petit co·merç, ni els llocs de treball estables, etcètera, no?

Per tant, aquesta defensa que fa vostè del comerç –que «rep atac, justament, perquè els rètols o perquè rep...»– em sembla que és desmesurada, que aquest no és el problema del comerç català, i si mirem els estudis i les anàlisis que publiquen les entitats comercials veurà que aquesta no és la problemàtica. I em sembla, doncs, que no és de rebut que realment li donem la rellevàn·cia a aquest tema –quan tant de bo fos aquest el pro·blema dels comerciants, però no ho és.

I, per tant, nosaltres el que fèiem és que calen altres co·ses: formació, innovació. És a dir, millores en altres àmbits i no pas en aquests. Em sembla que és una pro·posta de resolució en part desafortunada i tant de bo, doncs, aquest 50 per cent d’inspectors els féssim ser·vir per a altres coses, no perquè inspeccionessin això, no? Em sembla que ja hi ha inspectors, no només de la Generalitat, sinó també en els ajuntaments, que procu·ren..., pel bon funcionament.

I després m’agradaria dir·li una cosa: el seu discurs i aquesta PR són bastant contradictoris amb el discurs que van fer vostès de simplificació administrativa. Per·què, clar, simplifiquem, simplifiquem, traiem tràmits, però després vostès diuen que no: «Creem un certificat nou on es comprovi que compleix la normativa el co...» Mare meva, vinga, més tràmits, més complicacions, no?

En fi, trobo que és una mica desafortunada i totalment contradictòria amb el discurs que vostès acostumen a fer i, per tant, no tindrà el suport del Grup Socialista.

Gràcies.



El president

Moltes gràcies. A continuació, pel Grup d’Iniciativa Catalunya Verds · Esquerra Unida i Alternativa té la paraula el senyor Mena.

Joan Mena Arca

Sí, gràcies, president. Jo, senyor Roca, crec que vostès s’han contagiat del «caloret» faller de l’alcaldessa de València. (Rialles.)

I ho dic pel fet de les multes lingüístiques... (Pausa.) Ho dic pel fet de les multes lingüístiques que volen vostès, doncs, imposar també en aquest país..., i, per tant, en el model lingüístic de persecució de la llengua catalana que impulsa el Partit Popular en aquelles co·munitats on governa.

Dit això, votarem en contra de tota la proposta de re·solució perquè em sembla que és un disbarat, perquè vostès proposen una cosa però desprès la rectifiquen; volen que es compleixi la llei en determinats aspectes, però en d’altres ja hi diuen que no. I el que cal aquí –el que caldria, primer de tot– és complir la normativa que ja tenim. Per tant, la inspecció té l’obligació de fer totes aquelles actuacions que consideri oportunes i, per tant, totes aquelles sancions que determini perquè es compleixi la normativa comercial del nostre país.

I, segon element, exigim –i és importantíssim– poder tenir la llei catalana del comerç, i també, senyor Roca, el compromís del Partit Popular de no portar·la al Tri·bunal Constitucional, com fan sempre. Perquè vostès defensen la normativa quan la fan vostès, però quan la fa una altra administració, un altre govern, que també té tota la legitimació per poder fer·la, llavors en aquell moment no la defensen.

Per tant, li ho repeteixo, senyor Roca: des d’Iniciativa i Esquerra Unida votarem en contra d’aquesta propos·ta de resolució perquè no ens afegirem a aquest «calo·ret» faller.

El president

Moltes gràcies, senyor Mena. A continuació, pel Grup de Ciutadans... tiene la palabra la señora Inés Arrimadas.


Gracias, señor presidente. Bien, pues, estamos ante otra propuesta de resolución, esta vez del Partido Po·pular, pero que versa sobre el mismo tema, sobre el comercio, y se centra en un tema que a nosotros tam·bién nos preocupa, que es el cumplimiento de la nor·mativa aplicable al sector del comercio, pues, por par·te de todos los comerciantes, ¿no?

Yo creo que en el fondo hay una preocupación, que sí que está latente en el sector del comercio, y es que hay pequeños comerciantes que se esfuerzan en cumplir todas y cada una de las normativas que le afecten, a nivel sanitario, a nivel laboral, etcétera, mientras que de manera desleal, pues, hay otras personas que ejer·cen la actividad del comercio minorista sin cumplir estas normativas.

Nosotros, en el Pleno del Parlament, en una moción que presentamos específica sobre comercio, ya plan·teamos la necesidad de reforzar un plan de inspección a nivel de toda Cataluña para velar por el cumplimien·to de la normativa, y hablábamos de la necesaria coor·dinación entre diferentes administraciones públicas, de la necesaria coordinación de cuerpos de inspec·ción, de policías, etcétera. Y, por tanto, nosotros, en esta idea de velar porque haya una igualdad de con·diciones y que todos los comerciantes trabajen cum·pliendo con la normativa aplicable, ya nos parece bien.

No estamos de acuerdo en lo que ustedes plantean del certificado, no nos parece la mejor manera, nos pare·ce un trámite excesivo. Pensamos que el comprobar que se cumpla la normativa deber ser algo ágil y que no debe llevar acompañado, pues, la expedición de un certificado, etcétera, y por tanto en este apartado nos abstendremos.

También me gustaría decir que estamos totalmente de acuerdo, porque lo hemos pedido muchas veces, en eliminar las multas lingüísticas, las «multas de la ver·güenza». Como decíamos antes, Convergència i Unió, Esquerra y el resto de fuerzas parlamentarias de este Parlament, excepto el Partido Popular y Ciudadanos, tiene este doble discurso de apuesta por el comercio minorista, pero luego son capaces de enchufarle a los comerciantes multas de mil o dos mil euros porque en vez de «zapatería» han puesto «sabateria», ¿no? A mí me parece una vergüenza. Seguiremos pidiendo, co·mo lo hemos hecho en reiteradas ocasiones, que estas «multas de la vergüenza» desaparezcan, porque son injustas, porque son además inconstitucionales y por·que son un agravio al pequeño comercio.

Dicho esto, volvemos a una idea anterior: lo que nece·sitamos en Cataluña es una ley de comercio que entre otras cosas también refuerce las labores de inspección y aclare la normativa que afecta al sector del comercio.

Y, por tanto, votaremos a favor de los tres primeros pun·tos de la moción y nos abstendremos en el punto cuar·to y quinto, porque entendemos que el planteamiento del Partido Popular no es el más adecuado ni el más riguroso.

Muchas gracias.

El president

Muchísimas gracias. I a continuació, pel Grup de Con·vergència i Unió, té la paraula el senyor Xavier Crespo.


Bé, nosaltres ja hem escoltat totes les intervencions. També ens posicionarem en contra, no la podem votar per molts motius.

I és que sembla un desgavell: ens porten un argumenta·ri que, justament..., els que ens ho han portat –si d’algu·na manera passen aquestes coses...– són vostès. Vostès ens han portat al Constitucional la Llei d’horaris comer·cials, que és el que ha incorporat aquest desgavell. En fi, ha sigut una intromissió del Govern de l’Estat en les competències autonòmiques en tota regla. O sigui que...



I, a més, es contradiuen sobre les polítiques que vostès han creat. Per exemple, aquesta certificació de la lega·litat, de caràcter transversal. No ho sé, m’agradaria si ens poguessin dir a quina comunitat autònoma gover·nada pel PP existeix aquest certificat. I, a sobre, sem·bla que vulguin reintroduir de manera encoberta una autorització administrativa, o sigui, que va en contra del que vostès en la llei del XII de 2012 van aprovar.

Es diu «el desgavell». Vostès estan permetent que pu·guin obrir establiments de tres cents metres quadrats de qualsevol tipologia, qüestió que abans estava cor·rectament regulada per als inferiors a cent cinquanta metres quadrats, i solament d’alimentari. Vostès ens volen reintroduir –o ho han fet, portant·ho al Consti·tucional– que es puguin obrir establiments comercials adjacents a les trames urbans consolidades. Això ho estan provocant les seves decisions en aquest moment, i per tant no entenem ara que aquí ens vulguin retreu·re allò que des d’aquí no s’ha fet.

I quant a les inspeccions, doncs, en primer terme els ajuntaments actuen; després, ho fan arribar al Departa·ment de Comerç de la Generalitat, i llavors s’actua. Inde·pendentment d’això, els setze inspectors que hi han arreu de Catalunya..., doncs, de manera aleatòria es fan dues campanyes l’any d’inspecció d’aquests establiments.

En fi, no la podem votar a favor, de cap de les maneres.

El president

Moltes gràcies.

Passaríem a continuació a votació. (Veus de fons.) No, perquè no s’han presentat esmenes; si se n’haguessin presentat, sí. (Inés Arrimadas García demana per par-lar.) ¿Señora Inés Arrimadas, dígame?


Es para pedir votación separada de los puntos 4 y 5, que se podrían, por mi parte, votar conjuntamente.

El president

2, 4 y 5, ¿no?


No, los puntos 4 y 5. (Pausa.) Por nuestra parte po·drían ser dos votaciones: el 1, el 2 y el 3, y después otra, el 4 y el 5.

El president

Y el 4 y el 5, ¿no? (Jordi Roca Mas demana per par-lar.) Senyor Roca, digui’m.

Jordi Roca Mas

Per al·lusions.

El president

Trenta segons.

Jordi Roca Mas

Gràcies, excel·lentíssim president. Bé, negar l’existència d’un problema no el soluciona. Poden fer, poden treure el discurs de la Llei d’horaris comercials, el Constitu·cional, l’espoli fiscal, sense dir quina llei el provoca, però el cert és que tots els locals comercials ja tenen certificats, i més d’un, expedits per administracions públiques.

I al final de què estem parlant? És que estan vostès en contra que es vengui tabac...? No, de vigilar que no es vengui tabac o alcohol a menors? Que es compleixin els horaris? Que es doni una correcta informació de preus? Hi estan en contra? Estan en contra que es ga·ranteixi que cap persona excedeix el màxim de la jor·nada laboral? Estan en contra que s’inspeccioni la cor·recta refrigeració i manteniment dels aliments? Estan en contra que es compleixi la normativa sanitària? És que crec que algun prejudici aquí ha deixat empor·tar·se els diputats i diputades per votar en contra d’una qüestió... Després podríem debatre una mica més...

El president

Vagi finalitzant.

Jordi Roca Mas

...sobre el tema del certificat –sí, senyor president–, però crec que no té sentit la resposta que he rebut dels altres grups.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies.

Passarem a la votació dels punts 1, 2 i 3.

Vots a favor?

Vots en contra?

Abstencions?

Queden rebutjats per 17 vots en contra, i 3 vots a fa·vor, i cap abstenció.

Votaríem ara el 4 i el 5.

Vots a favor?

Vots en contra?

Abstencions?

Queden rebutjats per 17 vots en contra, 2 a favor i 1 abstenció.

Proposta de resoluciósobre el manteniment dels llocs de treball de les empreses del grup Neoelectra, d’Aran (tram. 250-01301/10)

I passaríem –que els faríem conjunts– als punts 5, 6 i 7. Per tant, per l’ordre de presentació de les propostes de resolució, té la paraula, pel Grup d’Iniciativa Cata·



lunya Verds · Esquerra Unida i Alternativa, el senyor Marc Vidal.

Marc Vidal i Pou

Gràcies, president. Igual que altres vegades saludem les persones que ens vénen a visitar aquí, jo crec que podríem saludar els treballadors i treballadores de les empreses que parlem, que segur que ens estan seguint per streaming, i agrair·los l’esforç que han fet per tro·bar aquí una solució conjunta, i donar·los molts ànims per veure si... (Remor de veus.)

El president

Un moment, un moment. (Pausa.) D’acord? Continuï.

Marc Vidal i Pou

Parlava de donar·los molts ànims, perquè encara no tenen resolt el seu problema.

Tal com diu la proposta de resolució, l’any 2000, pre·cisament a Les, a l’Aran, es va instal·lar una piscifacto·ria per a la criança i reproducció de l’esturió –produc·ció de caviar. Això va suposar, amb la corresponent internacionalització que es va fer, un avenç importan·tíssim per donar ocupació a un sector petit, però a un sector que pot ser força estratègic per al desenvolupa·ment econòmic sobretot d’aquestes comarques que es·tan allunyades dels centres neuràlgics i que tenen difi·cultats per trobar ocupacions.

Tornem a parlar de la reforma elèctrica, tornem a par·lar del que hem parlat abans, perquè aquesta empresa, Caviar Nacarii, tenia un dispositiu de producció elèc·trica propi, una instal·lació d’aprofitament de CO2, i, tal com s’ha parlat abans... (Remor de veus.)

El president

A veure, per favor... (Pausa.) Endavant.

Marc Vidal i Pou

I, tal com s’ha parlat abans, aquesta va ser una de les empreses, com tantes altres, perjudicades per aquesta llei de reforma elèctrica. Això ha provocat el tanca·ment de Neoelectra Aran i Carboneco el passat mes de març del 2014 i una situació límit per a Caviar Na·carii, que si no s’hi posa remei immediat pot acabar també tancant. Això afecta un total de vint·i·set tre·balladors i treballadores. Hi havia un ERO temporal. La situació estava bastant magra per a ells, però sem·bla que fa una setmana hi ha un fons d’inversió, Sand·ton Capital Partners, que va comprar les tres empreses –que ja ha signat davant del Jutjat número 5 Mercan·til– i que s’ha compromès a recuperar el cent per cent de la plantilla abans del 31 de març –tres treballadors l’1 de gener, que ja estan contractats.

Per tant, atenent aquesta variació, nosaltres hem trans·accionat a partir de l’esmena del Grup de Convergèn·cia i Unió, i també –atès que parlem de les altres dues propostes de resolució– amb algun punt que tracta el

mateix tema de la proposta de resolució del Partit So·cialista.

Nosaltres retiraríem el punt 2 de la nostra proposta, perquè és un punt que ja està caducat, diguem·ho així, pels esdeveniments. Mantindríem el 3, perquè fa refe·rència a un altre tema, que és intentar salvar l’empresa Caviar Nacarii, amb una instal·lació de biomassa que els permeti generar la seva pròpia energia.

I respecte de les altres dues propostes de resolució, no sé exactament la proposta del Partit Popular..., si tam·bé s’afegiran a la transacció. I evidentment, si s’afegei·xen a la transacció, doncs, com és obvi, les votaríem a favor. I espero que vostès facin el mateix.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies.

Proposta de resoluciósobre la situació econòmica i financera de Neoelectra (tram. 250-01349/10)

I a continuació, pel Grup del Partit Socialista, té la pa·raula el senyor Òscar Ordeig.

Òscar Ordeig i Molist

Gràcies, president. Bé, nosaltres el... (Pausa.) Sí? Fun·ciona? Bé, no se sent gaire. Per no reiterar·nos en l’ex·plicació de motius –evidentment la moció, la proposta de resolució és molt similar–, fer avinents tres aspec·tes molt importants.

Primer de tot, la gran preocupació que hi ha per la des·trucció de llocs de treball, com pot passar a tot el ter·ritori de Catalunya. Però amb un element afegit en aquest cas –en les zones més rurals o de muntanya–, i és el fet que la destrucció de llocs de treball o la desa·parició d’una empresa com aquesta, de les més grans de Les, de la Vall d’Aran, doncs, vol dir que famílies n’han de marxar, perquè evidentment és molt difícil trobar alternatives laborals en aquestes zones. I, per tant, ens trobem que a la destrucció d’ocupació s’afe·geix la despoblació d’aquestes zones. Per tant, dos fets que ens preocupen especialment.

Segona, una empresa viable, una empresa que el comp·te d’explotació funcionava, que venia, que treia..., el caviar era un producte de qualitat i amb exportació in·ternacional. Per tant, encara motiu de més perquè tots ens hi posem –que jo crec que és el cas que trobarem aquí, la complicitat de tots plegats– perquè l’empresa, una empresa viable, pugui continuar desenvolupant la seva tasca. I, per tant, posar·nos al costat d’aquest nou grup inversor, assegurar·nos que es compleixen els compromisos, assegurar·nos que hi ha una continuïtat de la producció i assegurar·nos que aquests prop de trenta llocs de treball, doncs, es mantenen.

Nosaltres, evidentment, com ja ha comentat el com·pany d’Iniciativa per Catalunya Verds · Esquerra Uni·da i Alternativa, acceptem també la transacció. Així l’hem firmat. Seria la transacció del nostre punt 1, eh?,



de la nostra proposta de resolució –la transacció ante·rior–, que seria aquesta reunió urgent amb aquest nou grup inversor per tal de garantir aquests llocs de tre·ball i que continuï l’activitat industrial. El punt 2 el re·tiraríem, i el punt 3 el mantindríem, d’acord?

Bé, jo només apuntaria, dit això..., sí que voldríem llançar un tema que tenim pendent. És el fet de quin model industrial tenim per a les zones més rurals allu·nyades de les grans capitals, eh? Cada vegada que hi ha un tancament d’una empresa important al territori ens posem les mans al cap i pensem a veure si..., molta gent pensa que és impossible mantenir activitat indus·trial arreu del territori. Nosaltres creiem que no; que cal adaptar, evidentment, la indústria a cada territori, però que aquest exemple de Neoelectra, Carboneco i Caviar Nacarii, de Les, de la Vall d’Aran, és un exem·ple claríssim que hi pot haver empreses molt compe·titives, dimensionades al seu territori, però que poden continuar; tenen present i sobretot tenen futur.

Per tant, crec que ho he explicat tot. Acceptem trans·acció; mantenim el punt 3, que el sotmetríem també a votació.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies.

Proposta de resoluciósobre la continuïtat del grup Neoelectra i sobre l’aplicació del Fons europeu agrícola de desenvolupament rural (tram. 250-01367/10)

A continuació, pel Partit Popular de Catalunya, té la paraula el senyor Jordi Roca.

Jordi Roca Mas

Moltes gràcies, excel·lentíssim president. Bé, atès que hi ha una mica de ball de punts i retirada de punts, pe·rò atès que hi ha una transacció, crec que seria bo que sortís unànimement de la comissió, doncs, que donem suport a l’empresa; que instem el Govern a fer tot el possible, a fer servir totes les seves eines per tal de garantir·ne la continuïtat, com ja s’ha comentat, en un lloc on l’economia és més complicada –i una empresa d’aquest tipus marca molt l’economia local.

Doncs, que es pugui fer el màxim possible, i que aquesta comissió de manera unànime insta el Govern a fer totes les gestions necessàries.

Moltes gràcies.

El president

A continuació, en defensa de les esmenes presenta·des..., faríem lectura, el secretari, de la transacció que s’ha fet amb els diferents grups.

El secretari

Molt bé. Doncs, la transacció diu el següent:

«Fer les gestions oportunes per tal de mantenir l’acti·vitat del grup Neoelectra, de la Vall d’Aran, entre elles convocar una reunió urgent amb el nou fons d’inver·sió, Sandton Capital Partners, per fer possible el seu compromís de preservar els llocs de treball i les con·dicions laborals i salarials dels treballadors i les treba·lladores d’aquest grup.»

El president

Moltes gràcies. I ara, per defensar les esmenes presen·tades pel Grup de Convergència i Unió, té la paraula la senyora Montserrat Ribera.

Montserrat Ribera i Puig

Sí, moltes gràcies, president. De fet, nosaltres hem presentat esmenes pràcticament en les tres.

I, bé, per part d’Iniciativa ja se’ns ha dit que..., bé, hi hem fet la transacció. Amb Esquerra també hem fet la transacció. I per part del Grup Popular no s’ha dit si se’ns acceptaven o no les esmenes; en tot cas, sí que de·manaria al senyor Roca que quan pugui ho digui, no?

L’objectiu del Govern i del grup parlamentari que li dona suport és mantenir l’estructura productiva, no només en les àrees més industrialitzades, sinó en tot el territori de Catalunya, atenent les àrees de muntanya. I, per tant, per això el Govern s’ha posat molt seriosa·ment en aquest tema de Neoelectra; o del grup Neo·electra, de fet, format per aquestes tres empreses, la de cogeneració, la de recuperació de CO2 i la del caviar. I també mantenir els llocs de treball, sobretot també d’aquestes zones, perquè, com deia el diputat socialis·ta, en una zona de muntanya, en una zona on la indús·tria és complicada, el fruit del tancament d’una em·presa, doncs, afecta moltíssim.

De fet, des del mes de juny, en què ja es va comen·çar, doncs..., les tres empreses es van acollir al precon·curs; després, al setembre, quan es van acollir al con·curs, la Direcció General d’Indústria ha estat a sobre de tot aquest aspecte, n’ha estat fent un seguiment, ha estat treballant amb l’administrador concursal, i això també ha facilitat que es pogués arribar a aquest acord amb aquest grup americà de Sandton, que permetrà ti·rar endavant això, i amb el compromís de recuperar els llocs de treball, que és el que s’ha dit en aquests moments. I és evident, doncs, que la Direcció General d’Indústria, a través del que se’n diu «reestructuració empresarial», dintre de l’estratègia industrial de Cata·lunya, amb aquest mapa de riscos està fent un segui·ment exhaustiu d’aquesta empresa i d’aquestes perso·nes, dels vint·i·cinc o vint·i·set treballadors que poden estar·ne afectats.

I, per tant, nosaltres votaríem a favor de totes les pro·postes de resolució. També, evidentment, doncs, d’es·tudiar si la biomassa pot ser una alternativa important perquè això continuï endavant. O també per part d’Es·querra, que em sembla que parlava –ai, perdó, en el cas de PSC–, en el seu punt número 3, d’estudiar con·juntament alternatives energètiques i sociolaborals; és evident que ho continuaria..., com en el cas del que ha



proposat el Partit Popular. I que demanaríem, si se’ns accepten les esmenes, que s’hi pronunciessin a favor.

I per tant, doncs, si és així, nosaltres votaríem a favor de les tres propostes de resolució.

Gràcies, president.

El president

Anem pas per pas, perquè al final els que han presen·tat les propostes de resolució se posicionaran sobre les esmenes. Per tant, a continuació, per posicionar·se –per la resta dels grups parlamentaris–, té la paraula el senyor Oriol Amorós.


Sí, gràcies, president. Bé, estem davant d’una proposta de resolució que marca un tema que a la Vall d’Aran afecta molt.

Vint·i·set llocs de treball sempre són molts llocs de treball i en una població de mil persones i en una co·mar..., en un país com la Vall d’Aran, que és d’alta muntanya –o en una nació, eh?: o un tros de la na·ció occitana, o una nació, com vulguin ells–, doncs, és un impacte enorme, no? Són tres activitats de caràcter industrial i que, per tant, no només la importància és la mateixa activitat i els llocs de treball directes, sinó l’impacte sobre tot el teixit econòmic.

I les causes han estat explicades, i després tenen molt a veure amb la compareixença que hi ha hagut aquest matí. És a dir, l’enorme cost energètic que suporten les famílies i suporten les empreses catalanes, doncs, ens llasta la competitivitat d’una forma escandalosa. Per tant, no està de més recordar·ho, que tenim, doncs, un cost energètic que és un problema per a moltes petites i mitjanes empreses, i que hi haurien camins per aba·ratir·lo, com s’ha parlat abans.

Per altra banda, sembla que hi ha un possible inver·sor. Hi ha hagut una feina de detecció del mapa de risc d’empreses en crisi, i aquí jo crec que és de justícia reconèixer que hi han persones a la Direcció General d’Indústria que treballen molt bé i que a vegades tenen resultats. I, per tant, per més que sigui grup d’oposició, crec que és de justícia reconèixer aquesta feina, perquè molts diputats d’aquesta comissió ho hem vist a vega·des, en empreses que estan en crisi, que hem dit: «Es·colta, estigueu alerta, damunt d’això», i a vegades ha funcionat. Aquí s’està en tràmit. Per tant, tot el nostre suport a la part unitària de les propostes de resolució. I tant el punt 3 d’Iniciativa com al punt 3 del Partit So·cialista també els recolzarem, que els mantenen.

I respecte al punt 2 del Partit Popular, no sé què pensa fer, si la mantenen o no. (Pausa.) Sí? El transaccionen o agafen l’esmena. Doncs, si agafen l’esmena els dona·rem suport.

El president

Moltes gràcies. I ara, pel Grup de Ciutadans... tiene la palabra la señora Inés Arrimadas.


Gracias, señor presidente. Sí, como han explicado las personas que me han precedido en el uso de la pala·bra, pues, estas propuestas de resolución lo que vienen a pedir es un apoyo específico a determinadas empre·sas de la Vall d’Aran que lo están pasando mal; algu·nas de ellas incluso se han visto forzadas a cerrar.

Yo creo que no solo estamos hablando de casi treinta empleos directos, sino también de todo el empleo in·directo y toda la actividad económica que esto supone para el territorio donde se ubican.

Nosotros, desgraciadamente, en la Comisión de Em·presa y Ocupació, pues, hemos recibido a muchos re·presentantes de los trabajadores de empresas que es·taban en dificultades, de empresas que están a punto de cerrar o incluso que han cerrado. Y nosotros, co·mo siempre hacemos, pues, pedimos al Gobierno de la Generalitat que haga un esfuerzo –que haga un es·fuerzo–, que utilice sus competencias de mediación, que utilice sus competencias en industria para intentar mediar con las empresas y para intentar también iden·tificar actividades alternativas. Aquí se ha comentado antes que quizás un centro de biomasa podía valorarse como una actividad alternativa. Lo que está claro es que son empresas que son viables desde el punto de vista industrial, que puede haber demanda a su acti·vidad, pero que necesitan un apoyo de las administra·ciones públicas.

Por tanto, nosotros apoyaremos las tres propuestas de resolución, que van en este sentido.

Muchas gracias.

El president

Muchísimas gracias a usted, señora Arrimadas. I a con·tinuació, per posicionar·se sobre... (Veus de fons.) No. No, no. (Veus de fons. Pausa.) Perdó, que estava ja avançant·me al següent punt de l’ordre del dia. Ara, a continuació, tindríem ja el que és posicionar·se sobre les esmenes presentades –que han sigut els proposants de les propostes de resolució. Té la paraula el senyor Marc Vidal.

Marc Vidal i Pou

Sí, bàsicament per dir que ens posicionarem a favor de totes transaccions i les acceptacions d’esmenes que han anat explicant els diferents diputats.

El president

Moltes gràcies, senyor Vidal. El senyor Òscar Ordeig.

Òscar Ordeig i Molist

Sí, com hem comentat anteriorment, votarem a favor de la transacció que hem firmat, evidentment, i lla·vors, de la resta de punts també –els que queden vius–, també votarem a favor.

Gràcies.



El president

Senyor Roca.

Jordi Roca Mas

Gràcies, excel·lentíssim president. Per substituir el nostre punt número 1 per la transacció acordada entre tots els grups. I acceptar, en el punt número 2, l’esme·na del Grup de Convergència i Unió.

Gràcies.

El president

Es podria votar tot conjunt, no? (Pausa.)

No hi ha cap problema, no?

Vots a favor?

Vots en contra?

Abstencions?

Per unanimitat.

Proposta de resoluciósobre la negociació amb Endesa Distribució, SL, per a evitar la supressió del centre de treball de Palafolls de l’empresa que fa el manteniment i l’atenció d’emergències i per a millorar la qualitat del servei elèctric a la Selva i el Gironès (tram. 250-01307/10)

Punt número 8, Proposta de resolució sobre la nega·ció..., amb Endesa Distribució, societat limitada, per a evitar la supressió del centre de treball de Palafolls de l’empresa que fa el manteniment i l’atenció d’emergèn·cies i per a millorar la qualitat dels serveis elèctrics de la Selva i el Gironès. L’ha presentat el Grup d’Iniciati·va... Iniciativa... (Pausa.) Solament l’ha presentat Ini·ciativa per Catalunya? (Pausa.) D’acord. Iniciativa per Catalunya Alternativa i Verds. Té la paraula el senyor Marc Vidal... (Veus de fons. Pausa.) No, li dic una co·sa: ho dic tot perquè a vegades, quan no ho pronuncio tot, algú se molesta, no? I, per tant, faig un esforç a vegades, però això no vol dir..., que t’emboliques, no?

Marc Vidal i Pou

No es preocupi, sabem que tenim un nom llarg i a graïm l’interès a dir·lo tot. De totes maneres, la proposta no va «sobre la negació» amb Endesa, sinó sobre la nego·ciació. Ho dic perquè vostè ha dit «la negació»; que no quedés aquí enregistrat amb això.

Sí, mirin, aquest tema també, malgrat que no faci tant de temps, perquè és del mes d’octubre..., aquests temes van molt de pressa i hi han hagut una sèrie de canvis. De fet, en aquest Parlament n’hem parlat en diverses ocasions, hem fet preguntes al Ple amb relació a tots els temes de la subcontractació que fa Endesa amb di·ferents empreses i a les dificultats que estem trobant de tenir un manteniment elèctric que, donades les ava·ries, sigui digne i sobretot que sigui útil i ràpid per als usuaris i les usuàries, tant per als ciutadans normals i

corrents com per a totes les empreses, comerços, in·dústries que hi han a determinades zones.

L’origen d’aquesta proposta de resolució va ser una aturada elèctrica de més de tres hores, que va afectar un ampli sector de la localitat de Blanes, i va ser atesa pels equips del centre de treball d’una subcontracta·da –que era Cobra Instalaciones y Servicios– que té a Begur. Fixin·se vostès que entre Blanes i Begur hi ha una distància absolutament considerable. I això, bàsi·cament, perquè els equips situats al centre de treball de Palafolls en aquells moments no estaven de guàr·dia. Quin va ser el problema afegit després? Doncs, que el centre de Palafolls es va tancar. És a dir, tanca el centre de Palafolls i es deriva el manteniment de les avaries en altres centres que estan moltíssim més allunyats, en aquest cas a un que estava a Granollers és al que li tocaria atendre les avaries de Blanes. Ima·ginin·se vostès, en tota una zona com és aquesta zona, diguem·ho així, de la Costa Brava, que el senyor Cres·po coneix molt bé –Lloret, Blanes, etcètera–, que una avaria l’hagin d’atendre venint des de Granollers i no des del centre de Palafolls, que està al costat.

Lògicament, tot el teixit comercial, tot el teixit turístic que hi ha en aquella zona..., això fa que dificulti enor·mement una actuació eficient de l’obligació que té En·desa respecte dels seus clients, subcontracti o no sub·contracti. Perquè aquest és un problema de l’empresa mare, però en qualsevol cas Endesa ha de complir unes obligacions en un subministrament bàsic com és el subministrament energètic. El que passa és que En·desa, com tots vostès saben, el que està fent és laminar condicions de treball d’aquestes empreses subcontrac·tades, que moltes vegades es veuen forçades a tancar –o a tancar, o a reduir els seus efectius. I això és el que ha passat aquí.

Nosaltres teníem dues propostes. Una, que era buscar la solució al centre de Palafolls. Lamentablement, el centre de Palafolls fa molt de temps que està tancat, i per tant no podem dir que es reobri, sinó que haurem de dir que hi hagi una exigència en el compliment dels estàndards que té Endesa per fer el compliment del servei d’energia elèctrica. Per això, afegint·nos també en el punt 2, que demana la ubicació correcta d’aquests serveis a tota la zona, entenem que l’esmena que ens fa Convergència i Unió, que suposo que ara l’explicaran, aniria bastant en aquest sentit i, per tant, potser actua·litzaria el que va passar en el seu moment a Palafolls. I entenem que no descarta la possibilitat que l’empresa subministradora n’estudiï la millor manera, que podria ser, si calgués, reobrir aquest centre de Palafolls.

Per tant, espero que l’explicació de l’esmena, doncs, si..., ens expliqui si la cosa va per aquí o no, per posi·cionar·nos·hi.

Moltes gràcies.

El president

Senyor Vidal, no li nego que tingui tota la raó, que no és una «negació», que és una «negociació». I a conti·nuació, pel Grup de Convergència i Unió, té la parau·la..., qui ho porta? (Pausa.) El senyor Batet.




Moltes gràcies, senyor president. Moltes gràcies, se·nyor Vidal. Dir·li que l’esmena, que és una esmena de fusió dels dos punts en un sol punt, va en la línia que vostè ha comentat; el Govern hi està a sobre.

Però és que, a més a més, hi ha un tema de legalitat; que aquí ja no és un tema de negociació, és que s’ha de complir el que marca la legalitat. I en aquests termes, indistintament que la gestió sigui de personal propi, subcontractat o d’altres facultatius a nivell del territo·ri, el que hi ha d’haver és un temps de resposta, una solució, hi ha d’haver una resolució, a més a més en un àmbit, com deia vostè, doncs, molt turístic i en el qual hi ha una necessitat concreta –i, per tant, de resposta.

El Govern hi està a sobre, el Govern hi ha treballat, i l’esmena, com molt bé ha dit, va en el sentit que vostè reclamava i que nosaltres compartim.

El president

Moltes gràcies, senyor Batet. A continuació, per a po·sicionar·se, de la resta dels grups parlamentaris, té la paraula el senyor Oriol Amorós, del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya.


Sí, gràcies, senyor president. Gràcies, senyor Vidal, per la proposta que ha fet, que nosaltres recolzem completament.

I aprofitem per subratllar que aquesta problemàtica, que vostè ha descrit en el cas concret, doncs, de les poblacions de Blanes i de la comarca de la Selva, i de Palafolls i totes les localitats que vostè ha anome·nat, a més a més és una situació que es pot estendre al conjunt de Catalunya. De fet, no fa gaires setma·nes vàrem tenir una vaga dels treballadors del man·teniment del sector elèctric. Aquests treballadors van venir aquí, es van reunir amb tots nosaltres, amb els portaveus d’aquesta comissió, i ens varen explicar una situació d’inversió en el manteniment de les línies ab·solutament catastròfica. O sigui, en els darrers quatre anys, de 2.100 treballadors hem passat a 1.050 –una miqueta menys de la meitat eren, recordo; ara li he dit la meitat, però en realitat era una mica menys de la meitat–, tot i que hi ha uns compromisos verbals per part d’Endesa i compromisos amb l’Administra·ció d’inversió que no s’acaben produint. I acaben in·vertint, doncs, el 40 per cent, i acaben fent fora una miqueta més de la meitat dels treballadors que hi ha·via en aquestes línies.

I, clar, en aquestes circumstàncies, el drama de la se·guretat del subministrament, tan important per a tan·tes comarques de Catalunya i per a poblacions com les que vostè ha esmentat –des del punt de vista, doncs, industrial, des del punt de vista del sector turístic, des del punt de vista de la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes–, no és un tema tant de connexions amb França, d’alta tensió: és un tema de qualitat del manteniment de la xarxa de baixa i mitjana tensió. I aquí es evident que Endesa, doncs, incompleix.

Per tant, en tot el que siguin resolucions que vagin en el sentit de fer complir amb els temps de resposta, en cas d’interrupció de subministrament, i amb la resta de paràmetres de qualitat del subministrament d’energia elèctrica hi estem d’acord: per a Blanes, per a Lloret, per a Tossa de Mar, per a Llagostera i per a qualsevol municipi de Catalunya.

Per tant, tenen el nostre suport.

El president

Moltes gràcies. Pel Grup Socialista té la paraula el se·nyor Juli Fernandez.

Juli Fernandez Iruela

Sí, moltes gràcies, president. Bé, dir que el nostre grup comparteix íntegrament la proposta que fa el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds, tant amb la seva re·dacció com si realment accepten l’esmena que posterior·ment s’ha presentat.

Dir que és veritat que això és una realitat. Aquesta pro·posta posa de manifest dues realitats. Una, que ja s’ha dit, que és la manca de manteniment en la mateixa xar·xa, que, malgrat que aquí estem parlant d’aquests mu·nicipis, això és extensiu a tot el país. Per tant, hi ha una problemàtica de manca d’inversió, de manteniment a la xarxa. I l’altra problemàtica que posa de manifest és la subcontractació. És obvi que segurament que l’em·presa busca sempre el rendiment econòmic, però el cri·teri d’eficàcia i eficiència, que és com són capaços de prioritzar la resposta immediata quan hi ha algun tipus d’avaria, això..., òbviament no es pot fer el mateix si el servei es fa amb una distància prudencial de deu, quin·ze quilòmetres, que si es fa a setanta quilòmetres –és obvi. Per tant, l’empresa busca prioritzar el rendiment econòmic i, per tant, intenta, doncs, d’alguna manera optimitzar els recursos segons el seu criteri, però que això va en contra de l’atenció al consumidor.

Per tant, el nostre grup està d’acord amb la proposta de resolució. Entenem que cal instar l’empresa Endesa que compleixi no només la normativa, que s’hi ha d’es·tar a sobre, sinó també amb l’obligació d’invertir en la xarxa, d’invertir en el manteniment, i intentar en el possible que el servei es faci amb la màxima proximi·tat per intentar millorar el temps de resposta. Per tant, el nostre grup està a favor de la proposta que en aquest cas presenta el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds.

Moltes gràcies, president.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. A continuació, pel Grup Parlamentari Popular, té la paraula el senyor Jordi Roca.

Jordi Roca Mas

Moltes gràcies, excel·lentíssim president. Donarem su·port a la proposta de resolució amb les esmenes ac·ceptades.

Gràcies.



El president

Pel Grup de Ciutadans... tiene la palabra la señora Inés Arrimadas.


Gracias, señor presidente. Nosotros agradecemos al Grupo de Iniciativa y Esquerra Unida que hayan pre·sentado esta propuesta de resolución, que habla so·bre el problema que está sufriendo concretamente una empresa, que es Cobra Instalaciones y Servicios, ya que se ha cerrado uno de los centros de trabajo que te·nía en Palafolls.

Pero la particularidad de esta propuesta de resolu·ción es que no solo afecta a la situación laboral de una empresa, sino que esta empresa es la subcontrata de Endesa, que a su vez, pues, tiene contratados determi·nados servicios eléctricos por parte de la Generalitat de Catalunya. Por tanto, lo que nos preocupa es que el cierre de este centro de Palafolls pueda afectar al ser·vicio que finalmente reciban los ciudadanos de la zona.

Por tanto, estamos de acuerdo en que se ha llegado a una transacción en el sentido de que el Gobierno de Cataluña debe hacer uso de sus facultades de segui·miento y control del contrato con Endesa para com·probar si este cierre, pues, puede afectar a cosas tan importantes como el tiempo de respuesta o como el nivel de mantenimiento del estado de las instalacio·nes. Nosotros pensamos que es una obligación de la Generalitat de Catalunya, que tiene herramientas para hacerlo, como es la del control del seguimiento y cum·plimiento del contrato con Endesa, y estaremos pen·dientes de cuáles son las consecuencias de este segui·miento y este control.


El president

Muchas gracias. I a continuació, per posicionar·se sobre l’esmena o les esmenes presentades pel Grup de Con·vergència i Unió, té la paraula el senyor Marc Vidal.

Marc Vidal i Pou

Sí, bé, ja tal com he dit a l’inici, en el sentit en què anava l’esmena –tal com ha dit el diputat de Convergència, que sí que anava en aquest sentit–, i que per tant no descarta una de les coses que nosaltres demanàvem, que era la revisió del centre de Palafolls –en funció que es puguin complir aquests estàndards, que aques·ta seria una de les opcions–, nosaltres entenem que aquesta esmena s’ha d’acceptar.

I, com veuen vostès quan parlem d’aquest tema –que és un tema que va sorgir..., és un tema local, di·guem·ho així–, és evident que, tal com s’ha anat pale·sant en aquest Parlament, no és només local. Tal com parlàvem abans del model elèctric, afecta directament també el model elèctric, i afecta tota la xarxa de man·teniment del servei d’energia.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies.

Doncs, passaríem al que és la votació.

Vots a favor?

Vots en contra?

Abstencions?

Per unanimitat.

Proposta de resoluciósobre la reclamació al Govern de l’Estat de la modificació de la disposició transitòria tercera de la Llei 29/1994, d’arrendaments urbans (tram. 250-01318/10)

Passaríem al punt novè de l’ordre del dia, que és: Pro·posta de resolució sobre la reclamació al Govern de l’Estat de la modificació de la disposició transitòria tercera de la Llei 29/1994. Per presentar·la té la parau·la la senyora Alícia Romero.


Gràcies, president. Doncs, bé, el Grup Socialista pre·sentava aquesta proposta de resolució el mes de se·tembre i octubre amb l’objectiu que aquesta proposta es pogués debatre i –si així, doncs, ho decidien els di·putats– aprovar abans de final d’any, però, bé, ja veuen vostès que no ha pogut ser així.

Anem amb una mica de retard i, per tant, sembla que té poc sentit, doncs, posar·la a votació. Però tot i així ho farem, perquè a la part dispositiva es parla també d’altres mesures de recolzament a l’activitat comerci·al, i per tant ens sembla que això és important. I, per tant, doncs, ens sembla que val la pena que la posem a votació.

Saben vostès quina és la situació en aquests moments de la finalització d’aquesta moratòria. L’any 94 es va fer una moratòria de vint anys per als lloguers dels lo·cals comercials. Aquesta moratòria finalitzava el 31 de desembre. Per tant, aquest 1 de gener això ja ha fi·nalitzat. Ha suposat la negociació en alguns casos; en d’altres, la rescissió definitiva de contractes de lloguer, en molts casos de locals comercials, locals comercials emblemàtics, que fan una activitat diferenciada, que al final generen una dinàmica social i econòmica en els barris i en els municipis molt important. N’hem parlat aquí a bastament en moltes sessions, i avui també ha sortit el tema. Per tant, no m’hi vull estendre.

Però hi han algunes dades, doncs, que ens diuen que entre el 5 i el 10 per cent dels establiments comercials estan en aquests moments, doncs, regits per aquesta moratòria, per aquesta llei de l’any 85. I per tant, doncs, ens semblava que era prou interessant poder plantejar aquesta proposta de resolució demanant al Govern de la Generalitat que reclamés a l’Estat l’adopció d’una mesura similar que almenys perllongués aquesta mo·ratòria un temps, fins que la millora de la situació eco·nòmica, doncs, fos real, no? Que en aquests moments, doncs, malgrat que les dades macroeconòmiques sem·



bla que ens porten a això, la realitat no és aquesta, com estem veient amb moltes botigues emblemàtiques de molts centres de ciutat, que estan tancant.

Darrerament una de les que tancarà, si no ha tancat ja, és el Colmado Quílez, per exemple, no?, que és una històrica d’aquesta ciutat. Però n’han tancat moltes: la llibreria Canuda... En fi, moltíssimes que han anat tan·cant en molts municipis justament per això, perquè la renegociació dels contractes ha suposat, doncs, la fina·lització de l’activitat, perquè és impossible pagar algu·nes xifres que plantegen els propietaris, no? I, per tant, ens semblava interessant poder perllongar això una mi·ca més, esperant que la situació econòmica millorés.

Per tant, com els dic, l’1 de gener ja ha passat. Ve amb quatre mesos de retard aquesta proposta de resolució, però en tot cas crec que val la pena que ho puguem comentar i que ho puguem votar, perquè, com deia, hi ha un últim afegit, no?, en la part dispositiva que diu: «I altres mesures de recolzament a l’activitat de locals de negoci de renda antiga.» I crec que val la pe·na, doncs, que alguns que s’hagin pogut salvar rebin aquest recolzament per part del Govern de la Genera·litat i, en el seu cas, del Govern de l’Estat.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora Romero. I a continuació, pel Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, té la pa·raula la senyora Russiñol.

Agnès Russiñol i Amat

Gràcies, president. En primer lloc, agrair a la diputada Romero que hagin presentat aquesta resolució. I tam·bé, d’alguna manera, doncs, destacar que s’hagi vist amb aquest retard, perquè certament l’1 de gener ja ha passat. Però sí que creiem que és important que en parlem –és important que en parlem.

Nosaltres votarem a favor, entre moltíssimes coses perquè a l’Ajuntament de Barcelona, com saben, hem fet propostes similars i, per tant, creiem que és impor·tant treballar·ho.

L’any 2009 la Generalitat va realitzar un estudi se·gons el qual el 39 per cent dels comerços que estaven amb contractes anteriors a l’any 85 tenien previst que no continuarien amb el seu negoci si havien de pagar el preu del lloguer a preu, doncs, evidentment, de..., bastant superiors. En aquell moment, l’any 2009, un 41 per cent encara no sabia què passaria o què faria amb la seva situació, i també aquest estudi estimava que un 6 per cent –que segurament és aquell 6 per cent del 2009 que ara la diputada Romero ens deia que era entre un 5 i un 10 per cent–..., els que ja sabien se·gur que haurien de deixar el seu negoci.

Des d’Esquerra Republicana som uns ferms defensors del comerç de proximitat. Som conscients que l’apli·cació de la LAU, doncs, pot transformar el metabolis·me de moltes de les nostres ciutats, especialment de la capital del nostre país, de la ciutat de Barcelona. I per tant, doncs, vaja, poc a afegir al que ens ha presentat

la diputada socialista. Jo crec que hem de tenir tots en compte que amb la continuïtat del teixit comercial urbà hi guanyem tots: hi guanyen els comerciants, hi guanyen els propietaris, hi guanyen els ciutadans quan exercim la nostra faceta de consumidors i quan no l’exercim, no?, per totes les característiques socials que també té el comerç i el teixit comercial de proximitat.

Per tant, nosaltres, res més. Hi votarem favorablement, i celebrem que s’hagi portat a debat aquesta proposta de resolució.

El president

Moltes gràcies. A continuació, pel Grup Parlamentari Popular, té la paraula el senyor Jordi Roca.

Jordi Roca Mas

Gràcies, excel·lentíssim president. Nosaltres no dona·rem suport a aquesta proposta de resolució.

El tema és molt complex. Ja a l’exposició de motius hi ha coses que no són així, malauradament; tant de bo la realitat fos més fàcil. El tema del comerç va molt més enllà del que ocupa aquesta proposta de resolució. En aquest sentit, no li podem donar suport.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. A continuació, pel Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds · Esquerra Unida i Alternativa, té la paraula el senyor Marc Vidal.

Marc Vidal i Pou

Gràcies, president. Nosaltres, per dir que donarem su·port a aquesta proposta de resolució, per tots els mo·tius que han estat amplament explicats. I, per tant, considero que no cal afegir·hi res més. Hi estem molt d’acord.

El president

Pel Grup de Ciutadans... tiene la palabra la señora Inés Arrimadas.


Gracias, señor presidente. Bien, esta propuesta de re·solución que presenta el Partido Socialista se centra en un tema que es el comercio emblemático, los lla·mados «comercios emblemáticos», aquellos que tie·nen, pues, más de ochenta años, ¿no?

Además de los problemas que estos comercios pueden sufrir, junto con el resto del comercio minorista, pues, tienen un problema añadido, y es que a muchos de ellos (l’oradora estossega) –perdón– les afecta el final de la moratoria de veinte años de la Ley de arrenda·mientos urbanos, que finalizaba los contratos de renta antigua. (L’oradora estossega.) Perdón. (Pausa.) Hay que decir que no todos están en la misma situación. Hay algunos que se verán gravemente afectados e in·



cluso obligados a cerrar, pero que otros están en situa·ción muy desahogada. Lo que está claro es que los co·mercios emblemáticos aportan valor al comercio de las ciudades, aportan valor a Barcelona sobre todo, y que se deberían llevar a cabo iniciativas para protegerles, como se están llevando en otras capitales europeas, co·mo en París, como en Roma o como en Londres.

A nosotros no nos parece acertado el hecho de pedir, además con carácter retroactivo, que se deje sin efecto la moratoria de veinte años. Consideramos que ha sido un plazo suficiente y consideramos también que hay que buscar un equilibrio razonable entre los intereses legítimos de los propietarios y los intereses legítimos de los comerciantes que tienen un comercio que apor·ta un valor especial, como son los comercios emble·máticos. Además, se está tramitando en el Parlament una modificación de la Ley de la protección del patri·monio cultural que irá en este sentido.

Por tanto, nosotros estamos plenamente a favor de la parte de su propuesta que dice, pues: «Buscar medi·das para dar apoyo a la actividad de los comercios em·blemáticos» –los comercios que están sujetos a rentas antiguas.

Sin embargo, pues, evidentemente, esta petición ex·temporánea de pedir que se revoque la moratoria no la podemos compartir. Por tanto, si la propuesta de re·solución quedara únicamente en el apartado de pedir al Gobierno de la Generalitat y al Gobierno de España medidas para recolzar –para dar apoyo– a los locales de comercio de renta antigua, nosotros estaríamos a favor. Pero no podemos dar apoyo a la parte que habla de la Ley de arrendamientos urbanos.

Muchas gracias.

El president

Muchísimas gracias. I a continuació, pel Grup de Con·vergència i Unió, té la paraula el senyor Xavier Crespo.


Moltes gràcies. Bé, nosaltres no donarem suport a aquesta proposta de resolució.

Ara bé, hem de dir que, centrant·ho pràcticament en Barcelona, perquè a la resta de Catalunya crec, en general, que s’ha anat fent la feina, hem de dir que l’Ajuntament de Barcelona sí que ja ha pres moltes mesures en aquest sentit. Va fer una suspensió de lli·cències i ara ha fet una moratòria d’un any més, però durant aquest temps, doncs, ha fet molta feina en el sentit de fer un pla específic per a la protecció i pro·moció dels establiments emblemàtics, i que engloba mesures d’urgència, mesures estructurals. En aques·ta suspensió de llicències s’hi van presentar unes sol·licituds d’exclusions, en total vint·i·dues, i trenta d’in·clusió. Després, s’ha obert un servei d’atenció integral a l’establiment emblemàtic.

I després també s’han pres unes mesures de tipus em·presarial: des d’un itinerari de viabilitat econòmica a una orientació jurídica i un servei de mediació. Vinc a explicar aquestes qüestions que s’estan debatent i

que afecten el municipi o la ciutat de Barcelona perquè creiem que és una bona línia de treball la que s’està duent a terme. Va potser una mica en la línia que la se·nyora Romero deia, d’ampliar aquesta..., de donar més marge en aquests establiments emblemàtics afectats des d’abans del 85, i és una bona manera de treballar.

Per tant, com que el debat creiem que està molt cen·trat en la ciutat de Barcelona... També és veritat que el Partit dels Socialistes, des de l’any 94 –i ha gover·nat a l’Estat espanyol–, ha tingut oportunitat de mo·dificar, ampliar o regular d’alguna altra manera, i no ho ha fet. Ara és una proposta que avui ens presenta i que nosaltres, com que veiem que està molt centrada en Barcelona, encara que puguin haver·hi d’altres mu·nicipis que hagin tingut aquesta problemàtica..., però realment s’ha anat solucionant. I inclús a Barcelona, del temps que va sortir el debat fins ara, realment que·den molt pocs establiments que no hagin arribat a un acord els propietaris amb el llogater, etcètera. I cre·iem que amb les mesures que s’estan impulsant des de l’ajuntament, i amb el temps que se’ls dóna, doncs, ja arribaran a algun acord.

Moltes gràcies.

El president

Gràcies.

Doncs, passaríem a la votació... (Alícia Romero Llano demana per parlar.) Sí, senyora Romero.


Gràcies, president. Només per compartir o respondre algunes coses que s’han dit. Bé, no és una proposta de resolució centrada en Barcelona, això per comen·çar. Em sembla que no diu ni «ciutat de Barcelona» ni «Barcelona» enlloc.

I, dos, no parla només de comerços emblemàtics, no ho diu. Nosaltres vam presentar una proposició de llei so·bre els comerços emblemàtics, que gràcies, doncs, al re·colzament dels grups es va aprovar, està en tràmit. Bé, ha dit «està en tràmit» la senyora Arrimadas; tant de bo, perquè, en fi, fa uns mesos que deu estar en tràmit, perquè no en sabem res més els grups parlamentaris.

En tot cas, sí dir·los una cosa: aquest és un tema essen·cial per als comerços. Jo estic convençuda que vostès parlen amb comerciants. Aquest és un tema clau, per·què l’augment... Jo també estic d’acord en l’equilibri entre els propietaris i els llogaters, però en aquests mo·ments hi ha un desequilibri brutal a favor dels propie·taris, que segueixen augmentant les rendes i els preus del lloguer en els comerciants, pensant·se, doncs, que, com que potser la crisi està acabant, podran pagar unes xifres astronòmiques. Jo no sé a les seves ciutats, a la meva hi ha comerços que tanquen perquè no po·den pagar els augments del 15, el 20 i el 30 per cent, d’augments de lloguer...

El president

Vagi concloent, senyora diputada.




...–sí– amb la modificació de contracte o l’allargament del contracte.

Per tant, aquest és un tema important. No sé com es podrà legislar, perquè això és molt complicat, però que aquest és un element clau i substancial pel qual molts comerços tanquen i no poden continuar l’activi·tat, això és així. I, si no, portem el comerciant...

El president

Té per a aclariments trenta segons.


...que ens ho expliqui.

Moltes gràcies.

El president

D’acord. (Veus de fons.) Però, quan vostè m’ho ha de·manat, sap que el temps que es dóna és trenta. (Ria-lles.) El que passa, que vostè el silenci l’aprofita com a alguna cosa positiva per a vostè.

Vots a favor –vots a favor?

Vots en contra?

Abstencions?

Queda rebutjada per 10 vots en contra, 8 a favor i 1 abstenció.

Proposta de resoluciósobre els crèdits ràpids (tram. 250-01326/10)

Punt 10, Proposta de resolució sobre els crèdits ràpids, presentada pel Grup Parlamentari del Partit Popular, i té la paraula el senyor Roca.

Jordi Roca Mas

Moltes gràcies, excel·lentíssim president. Presentem aquesta proposta de resolució per solucionar o per mi·rar d’aportar solucions a un tema que és competència de la Generalitat, que és el tema de consum, en aquest cas en l’activitat econòmica d’allò que coneixem com a «crèdits ràpids».

En aquest sentit, agrair tant al Grup d’Esquerra Repu·blicana com al Grup de Convergència la feina... (Re-mor de veus.)

El president

A veure, un moment, que ens situem. (Pausa.) D’a cord. Endavant.

Jordi Roca Mas

Agrair, en aquest sentit, la feina i la comunicació amb el Grup d’Esquerra Republicana i amb el Grup de Convergència i Unió. En aquest sentit, acceptarem l’esmena número 1 de Convergència i Unió, accep·

tarem l’esmena número 3 d’Esquerra Republicana i fa·rem una transacció in voce sobre l’esmena número 2 de Convergència Republicana... Perdoneu, d’Esquerra Republicana. (Remor de veus i rialles.) Perdoneu; per·donin, senyors diputats.

Torno a repetir·ho: acceptaré la primera esmena de Convergència i Unió; acceptarem la segona esmena d’Esquerra Republicana i la tercera. I, en la segona, farem una esmena in voce per a una puntualització, i quedaria –el punt número 2–: «Crear un directori de tots els operadors de crèdits ràpids i incrementar els recursos de les inspeccions per a la defensa dels drets dels consumidors.» Només substituint la paraula «re·gistre» per «directori»; seria..., segons l’esmena núme·ro 2 d’Esquerra Republicana.

I, en aquest sentit, demanaria, per al bé dels consumi·dors catalans, el suport de tots els grups.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies. Pel Grup de Convergència i Unió, la senyora Montserrat Ribera.


Gràcies, president. Bé, tal com ja s’ha dit, l’encari·ment del nivell de vida ha disparat tot aquest tipus de crèdits ràpids, que realment, doncs, són crèdits conce·dits amb molt pocs requisits, molt ràpids, aproxima·dament –moltes vegades al consum– sobre uns sis mil euros, però, clar, que tenen un TAE d’un 23 a un 27 per cent, o més, quan un préstec normal al consum podria costar entre el 7, 8, 9.

Per tant, trobem encertada la proposta de resolució que avui s’ha presentat, en el sentit que, bé, la gent ara ja se’ls mira amb certa desconfiança, i que l’Agència Catalana de Consum, doncs, faci... No estableixi me·canismes, perquè ja hi ha el Banc d’Espanya, que ho fa amb les que estan regulades pel Banc d’Espanya i altres institucions, però sí per mirar que aquests abu·sos no es produeixin. I, de fet, en aquest sentit l’Agèn·cia Catalana de Consum ja està duent a terme actual·ment actuacions sancionadores en aquest àmbit.

Respecte al segon punt, agraïm que es canviï «direc·tori» per «registre», per una qüestió, sobretot –que es faci aquesta transacció– perquè realment, doncs, els registres, respecte a les directives de la Unió Europea, en aquests moments són molt més farragosos de po·der portar, i d’aquesta manera és molt més àgil poder informar els consumidors de quines són les empre·ses que estan treballant en aquests moments a Cata·lunya i que poden ser o intermediàries, o abusives, o que la gent ha de mirar, anar amb compte abans de fer aquests crèdits ràpids.

I, per últim, tot el que sigui informació, en el sentit que va –crec que ha dit que s’acceptava l’esmena nú·mero 3 d’Esquerra, «establir normatives i informa·ció obligatòria als consumidors»–, hi estaríem total·ment d’acord, perquè aquesta és una de les funcions de l’Agència Catalana de Consum.



I, per tant, votaríem a favor de tota la proposta de re·solució.


El president

Gràcies a vostè, senyora Ribera. I a continuació, pel Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, té la pa·raula el senyor Oriol Amorós.


Gràcies, president. Bé, en primer lloc volíem agrair al Partit Popular que hagi presentat aquesta proposta de resolució, perquè és francament necessària.

És a dir, la crisi ha portat a una escassedat del crèdit; això ha suposat que han proliferat diferents fórmules... Que d’entrada no n’hem de criminalitzar cap, però sí que és veritat que hi han hagut pràctiques que han es·tat absolutament abusives amb els consumidors i que, per tant, han creat fórmules d’accés al crèdit aprofi·tant·se, doncs, de la feblesa econòmica, de la deses·peració de moltes persones, que, davant de la impossi·bilitat d’accedir a qualsevol altra forma, han hagut de caure en mans de la usura –i de fórmules que només es poden qualificar d’«usura».

Nosaltres entenem que aquesta és una funció que cor·respon a un banc central. De fet, un banc central és qui ha de regular –l’autoritat creditícia. I per això a graïm molt especialment al Partit Popular de Catalu·nya, doncs, que vulgui que les autoritats catalanes tin·guin aquesta funció, que correspondria al banc central d’un estat. I, per tant, aquesta aproximació que han fet, doncs, tot i que no deixa de sorprendre’ns i tot i que els vaticinem que potser a algun soci seu a Madrid no li acabi d’agradar, a nosaltres sí que ens agrada que l’ha·gin presentat. I, per tant, vingui de qui vingui, quan una proposta és bona creiem que se li ha de donar suport.

Nosaltres hem volgut fer unes esmenes d’intentar, doncs, fer una aportació en el text, en el sentit que el dret fonamental a protegir..., són les vulneracions dels drets del consumidor. Si hi entrem per la via del consum, la competència –si hi hagués discussió de competències–, doncs, la podrem defensar millor. I, per tant, ens sembla que en aquest sentit parlar de drets de consumidor és el que ens hi dóna peu.

Hem acceptat el suggeriment, doncs, de fer una es·mena, que demanem a tots els grups que ho perme·tin perquè és in voce. Com han vist, l’aproximació és tan gran amb el Partit Popular en aquest punt que ells mateixos han avançat una esmena in voce abans que la voce l’hagués proposat. Però, en tot cas –en tot cas (l’orador riu)–, cap problema, senyor Roca. Està bé que en diguem «directori», no perquè renunciem que això sigui regulat amb les garanties d’un registre, sinó perquè entenem que la necessitat d’anar ràpids i de la celeritat, doncs, ens convida a buscar una fórmula més àgil com és un directori.

I pel que fa a les normatives d’informació obligatò ries, sí que ens sembla que és fonamental, aquest punt. És a dir, aquí estem parlant de persones que ho passen

malament, que es troben en situacions fumudes i que moltes vegades són persones que no tenen informació financera suficient per analitzar què és un TAE, per analitzar com es pot traduir concretament als seus..., als tipus d’interès abusius. I, per tant, és no només una bona pràctica, sinó que ha de ser un requisit obligato·ri informar adequadament i que hi hagi una normati·va que estableixi clarament quina és la informació que s’ha de posar a disposició del consumidor.

I jo crec que amb aquestes aportacions i amb la bona vo·luntat que ha mostrat el grup proponent, doncs, podem treure una resolució que ajudi a protegir els ciutadans de Catalunya davant del que són pràctiques d’usura.

El president

Moltes gràcies. A continuació, pel grup... (Pausa.) No, és que em passo de... Pel Grup Socialista, té la paraula el senyor Juli Fernandez.

Juli Fernandez Iruela

Sí, bé, moltes gràcies, president. Bé, també el nos·tre grup vol agrair i posar de manifest l’oportunitat d’aquesta proposta.

Una proposta que neix de la situació de crisi econòmi·ca que hem passat i que estem passant encara, i que ha fet que moltíssima gent, particulars i empresaris, hagin d’accedir a una proposta de crèdit ràpid perquè segura·ment totes les altres portes les tenien tancades. Per tant, crec que tot el que sigui avançar cap a una millora en la informació i la transparència, i evitar les clàusules abu·sives, és positiu. Vull recordar que ja la Llei 20/2014, que modificava el Codi de consum, ja anava en aquesta línia; inclús l’article 13 parla clarament de quines són les clàusules abusives, i també l’article 19 parla de quins són aquells elements d’informació i transparència que s’han de donar als consumidors. Per tant, aquesta pro·posta ve a complementar el que ja la mateixa llei recull.

Per tant, tot el que sigui avançar en la línia de millorar la informació, la transparència, i sobretot la garantia que el consumidor no hagi de patir clàusules abusives per aquesta manca d’informació crec que és bo; crec que el Parlament té aquesta obligació de fer·ho.

I, per tant, el nostre grup donarà suport a la proposta que surti fruit de les diferents esmenes que s’han fet, o bé formalment o bé in voce, com ha dit el diputat pro·ponent. Per tant, el nostre grup donarà suport a aques·ta proposta.

Moltes gràcies, president.

El president

Moltes gràcies. I a continuació, pel Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds · Esquerra Unida i Alternativa, té la paraula el senyor Marc Vidal.

Marc Vidal i Pou

Gràcies, president. Agraïm al Partit Popular que hagi presentat aquesta proposta de resolució, que una mi·



queta seria l’escenificació de les escorrialles del món capitalista.

És a dir, fixin·se vostès que quan els voltors es retiren, farts de carronya, apareixen les aus rapinyaires. I ho dic perquè vostè no ho ha volgut qualificar. Doncs, miri, permeti’m fer un excés i qualificar·ho, bàsica·ment perquè jo entenc que aquestes empreses no hau·rien d’existir –perquè els bancs haurien de donar crè·dit. No estem en aquesta situació –no estem en aquesta situació. Per tant, en segon lloc, com a mínim aquestes empreses haurien de ser regulades. Tampoc estem en aquesta situació. Ho ha de fer el Banc d’Espanya.

Bé, doncs, per tant, fem un pal·liatiu, que és el que jo crec que serà aquesta proposta de resolució, que és: molt bé, doncs, fem una llista i recordem·los els deu·res. Però fixin·s’hi, eh?, estem fent això –estem fent ai·xò. Per tant, tot el que serveixi per intentar que els rapi·nyaires tornin en els seus nius, doncs, serà benvingut.

Per tant, nosaltres hi votarem a favor, però tenim molt clar que l’objectiu seria un altre: seria que la banca do·nés crèdit, que la banca no fes el que està fent i que, per tant, aquestes empreses deixessin d’existir.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. A continuació té... la palabra la señora Inés Arrimadas.


Gracias, señor presidente. Esta propuesta de reso·lución del Partido Popular habla realmente de una si·tuación que durante la época de crisis, pues, ha afecta·do a muchas personas vulnerables.

Y se refiere a los créditos rápidos, a estos créditos que se han concedido, pues, prácticamente sin ningún ti·po de requisitos. A veces se podían hacer únicamente por internet, por teléfono, para no dar mucho tiempo ni oportunidad a la persona de planteárselo, y sin duda tenía unas condiciones y unos intereses absolutamente abusivos.

Es verdad que esto ha afectado a muchas personas; es verdad que si se hubieran tomado medidas antes, ha·ce años, pues, se hubiera podido evitar el sufrimiento de muchas familias, pero la realidad es que en el año 2015 acabamos de aprobar en Cataluña una reforma del Código de consumo que habla precisamente de los consumidores de servicios bancarios. Yo creo que las medidas que podamos poner en marcha para proteger a los consumidores en este sentido sin duda deberían remitirse también a la modificación que hemos hecho recientemente –y si no me equivoco por unanimidad– del Código de consumo de Cataluña.

Yo creo que el debate competencial no tiene cabida. El consumo es una competencia de la comunidad autó·noma de Cataluña y «competencia» significa también responsabilidad, siempre, por supuesto, respetando las competencias que también a nivel nacional tiene el Gobierno de España.

Y, por tanto, la Agencia Catalana del Consumo ha po·dido hacer mucho para evitar el sufrimiento de mu·chos consumidores. Nosotros estamos de acuerdo en que se aumente la información a estas personas y que se genere un directorio de todos los operadores que actúan con este tipo de productos de liquidez.

Y, por tanto, vamos a dar apoyo a esta propuesta de re·solución, entendiendo además que se podrá incardinar dentro de los cambios que se incorporarán con el nue·vo Código de consumo.

Muchas gracias.

El president

Muchísimas gracias. I a continuació, penso que ja ho ha fet, però si vol aclarir alguna cosa més, el senyor Roca, per posicionar·se sobre les esmenes.

Jordi Roca Mas

Sí. Bé, el sentit tant de les esmenes dels grups esme·nants..., i del nostre grup és el de regular una activi·tat, d’evitar que gent abusi: no informant, enganyant o aplicant crèdits abusius. Això no defineix cap sistema. Els abusos passen a tot arreu i en tot moment.

Hauríem de fer una reflexió –els que aposten per l’en·deutament públic massiu– de l’efecte crowding out: quan les administracions públiques s’endeuten tant com s’han endeutat amb els governs d’esquerres, el sector privat no té on finançar·se, perquè sempre té més credibilitat, més garantia de pagament qui pot co·brar mitjançant impostos que qui pot cobrar en el mer·cat. És a dir, que d’això també hauríem de ser cons·cients, que de esos lodos..., de esos despilfarros, estos lodos.

Moltes gràcies.

El president

Gràcies.

Doncs, passaríem a la votació de la proposta de reso·lució.

Vots a favor?

Vots en contra?

Abstencions?

Per unanimitat.

Han dit que el punt 11, i 12, se posposen per a la prò·xima comissió.

Proposta de resoluciósobre la situació dels parcs científics i tecnològics (tram. 250-01360/10)

I ja passaríem al que és la Proposta de resolució sobre la situació dels parcs científics i tecnològics, presenta·da per Ciutadans, i té la paraula la senyora Inés Arri·madas.




Gracias, señor presidente. Desde Ciudadanos hemos presentado en la Comisión de Empresa y Ocupación una propuesta de resolución sobre un tema que nos preocupa y que es fundamental para el futuro y la eco·nomía de Cataluña, como son los parques científicos.

Como seguro que están al corriente los señores y se·ñoras diputados y diputadas, los parques científicos de Cataluña están en una situación financiera muy preo·cupante. Muchos están sufriendo una deuda que difí·cilmente van a poder asumir en los próximos años, o con las condiciones previstas actualmente. E incluso hemos tenido, pues, algunos parques que están en si·tuación de concurso de acreedores.

Como nos preocupa, porque estos parques científicos pueden ser un ecosistema de innovación y un ecosis·tema para muchas empresas interesantes para el futu·ro de la economía de Cataluña, hemos presentado una propuesta de resolución que lo que viene a pedir es, primero, que se dé más información y más transpa·rencia respecto a las actuaciones que está llevando a cabo el Gobierno de la Generalitat para favorecer o para garantizar la viabilidad financiera de estos par·ques científicos, y también poner en marcha medidas que puedan ayudar, pues, evidentemente, a seguir con la actividad de dichos parques, porque, como deci·mos, son el microclima de innovación y el microclima en el que viven muchas empresas y muchos proyectos interesantes para el futuro de la economía catalana.

Vamos a aceptar la propuesta de enmienda que ha presentado el Grupo de Convergència i Unió, simple·mente con una enmienda transaccional que todos los grupos tienen, que añade que la información y las me·didas que se piden deberán llevarse a cabo durante el actual período de sesiones.

Y, por tanto, pedimos el apoyo del resto de fuerzas parlamentarias, para apoyar realmente la innovación, el desarrollo, y para dar un impulso a los parques científicos y tecnológicos, que en este momento, pues, están pasando por una situación muy complicada.


El president

Muchísimas gracias, señora diputada. I a continuació, pel Grup de Convergència i Unió, té la paraula la se·nyora Ribera.


Moltes gràcies, president. Crec que no cal dir gaire més sobre la importància d’aquests espais tant de pro·ducció, com de transferència, com de difusió del co·neixement i de la tecnologia, que són els parcs cientí·fics i tecnològics del nostre país –universitats, centres tecnològics, incubadores d’empreses–, basats sempre en la recerca, el desenvolupament i la innovació.

I realment, doncs, en aquests moments tenen una situa·ció financera preocupant. I és per aquest aspecte que el Govern de la Generalitat de Catalunya en els darrers

anys ha fet diferents accions per garantir la viabilitat d’aquests parcs: tant renegociar deutes amb creditors públics i amb creditors privats..., demanar noves mo·ratòries de retorn del deute, incentivar sinergies entre universitats i parcs impulsant accions de rendibilitat d’actius, proposar nous plans de viabilitat, i treballar sobretot amb tots els socis i tots els patrons d’aquests parcs tecnològics i científics.

Pel que fa a les negociacions amb l’Estat, doncs, es manté una interlocució constant amb el Ministeri d’Economia i Competitivitat i també amb el Minis·teri d’Hisenda, per aconseguir el que ja dèiem abans: moratòries i millores de les condicions de retorn del deute. I aquesta interlocució ha fet possible que diver·ses normatives aprovades en els darrers anys, sovint gràcies a esmenes que s’han inclòs des del nostre grup dins dels pressupostos generals de l’Estat, cada any s’hagin pogut anar tirant en aquest sentit.

Però evidentment és necessari, o sigui, fer front en aquesta situació que estan patint aquests parcs, i per tant nosaltres estaríem d’acord amb el que es dema·na a la moció. L’únic que hem fet és una transacció, perquè pensàvem que –conjuntament– les dues coses eren d’informació, i per tant quedava molt millor amb un sol punt. Però, per la nostra part, informar en el Parlament –i la transparència per davant de tot–..., en aquest sentit respecte al que ja s’està fent en aquests parcs tecnològics.

Per tant, anunciar el nostre vot favorable en aquesta proposta de resolució.

El president

Moltes gràcies, senyora Ribera. Pel Grup d’Esquer·ra Republicana de Catalunya, té la paraula el senyor O riol Amorós.


Sí. Els parcs científics i tecnològics varen ser una iniciativa, en el seu moment, que van posar en mar·xa quantitat d’activitat de recerca segregada de la vida universitària normal; no perquè a la vida universitària dels departaments no es fes recerca ni es fes de bona qualitat, sinó buscant que una certa competència entre estructures externes a l’estructura ordinària de la uni·versitat impulsés una orientació molt més gran de la universitat cap a la recerca.

Jo crec que això va ser una bona mesura i, en el fons, també ha estat un èxit de país; i, a més a més, molt atribuïble a la figura de l’Andreu Mas·Colell, que, a banda d’aquesta iniciativa, mes a imatge d’aquesta ini·ciativa, va crear també tots els instituts de la xarxa Cerca, no?

Ara, gran iniciativa amb un condicionament del finan·çament posterior absolut. I, per tant, aquí el de sem·pre, una mica, no? És a dir, vam prendre una iniciativa de país molt bona per al país: ha orientat el nostre món universitari cap a la recerca, ha situat el nostre país com a capdavanter en el món en l’àmbit de la recerca, i no és cap exageració; és més, en producció de co·



neixement científic per capita oscil·lem entre la quarta i la cinquena, i algun any la tercera posició, i, depèn en quin subsector, més amunt. Per tant, des d’aquest punt de vista, molt important. Però continuem tenint un problema de finançament basal. No tant de finan·çament competitiu –la nostra recerca és capaç de cap·tar finançament per si mateixa quan es tracta de fons competitius, tant els espanyols com els europeus–, pe·rò en canvi hi ha un perjudici clar, el finançament ba·sal, des d’un punt de vista de la distribució dels fons estatals en aquesta matèria.

Per tant, bé la proposta; té el nostre suport. Necessitat que aquest finançament es vegi més a llarg termini; és una llàstima que tant a l’Estat espanyol, com a nivell de Catalunya, la prioritat que se li dóna a la recerca a llarg termini, doncs, no és la que mereixeria. I tam·bé més orientació i canvi (l’orador estossega) –perdó, president– del currículum investigador, per tal que es tingui en compte no només la publicació de papers, que en això som molt bons, sinó sobretot la transferèn·cia tecnològica –i aquí és on realment falla una mica el nostre sistema.

Hi han mocions aprovades en aquest Parlament. En recordo una de la diputada Romero. I en recordo una altra del nostre grup, que demanava, per exemple, canvis en el currículum investigador perquè es valo·rés més l’activitat de transferència, cosa que hauria de preocupar més en aquesta comissió. O que, per exem·ple, un element que és positiu que ha fet el Govern, que és el programa «Indústria del coneixement»..., pe·rò que s’ha impulsat des del Departament d’Economia i Coneixement i no pas des del Departament d’Em·presa i Ocupació, i sense la seva participació –o no evident participació de la part d’indústria del Govern.

Per tant, escolti: tot el suport a la recerca bàsica –hem fet coses molt importants en la recerca bàsica–; tenim un problema de finançament basal; som bons en finan·çament competitiu, i, sobretot, sobretot –des d’aquesta comissió crec que ho hem de dir–, més orientació a la transferència i a la innovació, que és un factor clau per a la millora de la competitivitat de les nostres em·preses i per a la creació de llocs de treball estables, de qualitat i amb futur.

El president

Pel Grup Socialista, té la paraula la senyora Alícia Romero.


Gràcies, president. Doncs, quasi que..., encara que no serveixi de precedent, podria subscriure el cent per cent de la intervenció del senyor Amorós. Avui veig que estem en sintonia, Esquerra Republicana i el PSC, suposo que perquè en alguns temes coincidim plena·ment, no?

I la senyora Arrimadas ho sap, és veritat –ho ha dit el senyor Amorós–: al juliol vam aprovar una moció que va presentar el Grup Socialista en què un dels punts –el punt 2– parlava d’això, de promoure, conjunta·ment amb els parcs, un pla d’impuls, de finançament,

de subsidiarietat, dels parcs científics, i altres elements més lligats a això, bàsicament en la línia del que co·mentava el senyor Amorós.

És a dir, si hi ha una debilitat que té el nostre sistema, justament, és la transferència del sistema d’innovació. Som molt bons en recerca; no som tan bons en inno·vació. I això ho diuen les empreses, i això ho diuen els informes de seguiment del Pla nacional per a la recer·ca i la innovació. Per tant, aquí és on hauríem de posar molts més esforços i, per tant, molts més recursos.

No està sent així, per desgràcia, ni en l’àmbit de la re·cerca a mitjà i llarg termini, ni en l’àmbit de la innova·ció. I justament en aquest, en l’àmbit de la innovació, és on tenen un paper cabdal els parcs científics. Per·què allà és on hi ha universitat, és on hi ha empresa, és on es genera un ecosistema diferent per generar in·novació, per acostar la recerca bàsica i la recerca apli·cada a les empreses. I, per tant, a nosaltres ens sembla que aquest és un entorn ideal per treballar la innova·ció i aquestes polítiques que han de millorar la compe·titivitat de la nostra economia.

I més enllà que aprovem això, que està molt bé... I ho deia la senyora Ribera molt, no?: «Informació, tota la que vulguin.» Bé, doncs, a nosaltres ens agradaria que fos veritat, la informació. I, no ho sé, els propo·so que, més enllà de... A veure com ens informaran, al Parlament, però estaria bé, potser, una comparei·xença del responsable. Perquè nosaltres aquí ja ho dè·iem, al ju liol, ja es va aprovar: «Promoure plans de finançament, de subsidiarietat per als parcs científics, perquè siguin un instrument òptim», etcètera; «fer les gestions oportunes amb l’Estat...» Per tant, el que ens agradaria –i vostès, que són el grup que dóna suport al Govern– és que puguin parlar amb el Govern i es comprometin a una compareixença per informar sobre això. No que ara Ciutadans ho demana, sinó que ja al juliol es va aprovar en el Ple del Parlament.

Ja que és un tema important, ens sembla, doncs, que valdria la pena que aquí se n’informés obertament, com deia vostè, perquè aquest és un tema cabdal per a l’economia i per al futur de la nostra economia.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Pel Grup Parlamentari Popular té la paraula el senyor Roca.

Jordi Roca Mas

Moltes gràcies, excel·lentíssim president. Bé, és una proposta de resolució en què gairebé tots estarem d’acord.

Segurament, doncs, s’han de fer més coses. Segura·ment, el Govern de la Generalitat hauria de fer més coses. Segurament, el Govern d’Espanya hauria de fer més coses, tot i que es va trobar un panorama –amb el CERN, amb el CDTI, amb el CSIC–, doncs, amb un problema força greu, amb un dèficit i amb un munt de factures. Hem d’aprofitar que el sincrotró està instal·lat a Catalunya, per generar sinergies.



I pel que fa als parcs tecnològics que la Generalitat gestiona, doncs, també estaria bé –a part de la situa·ció, sobre el que està fent el Govern– que ens expli·quin quins passos són els de consolidació de tots els parcs tecnològics del procés d’integració, com està anant, quines són les perspectives, quins rebutjos es·tà trobant, quins dubtes planteja... Perquè crec que el Govern ens hauria d’informar del dia a dia..., no tant del dia a dia, però sí, una mica, fer una mica d’anàli·si del que està fent, del que ha fet aquests quatre anys i de com veu les perspectives. Perquè, sincerament, en la gestió de parcs tecnològics, doncs, tenim algun dub·te, parlat amb el sector, que no ens acaba de convèn·cer, sobretot amb un panorama... Que podríem tenir finançament: la Unió Europea té molts fons que de ve·gades es perden perquè no es poden demanar.

I, evidentment, col·laborar amb el Govern d’Espanya, vamos, fins al final i més, i des d’aquí, tots, dema·nar·ho, que el Govern d’Espanya col·labori, que el Mi·nisteri d’Economia es posi molt en la recerca catalana, que, a més, és la més important de..., tenim l’equipa·ment tecnològic, d’Espanya, el més important de tot el país.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies. A continuació, per Iniciativa per Ca·talunya Verds · Esquerra Unida i Alternativa, té la pa·raula el senyor Vidal.

Marc Vidal i Pou

Gràcies, president. Ens sembla bé, la transacció que s’ha fet, que parla de dues qüestions: informar el Par·lament i garantir la viabilitat financera.

Entenem que sí, que aquesta informació és essenci·al i ens pot permetre un debat una mica més ampli. Estem d’acord, pràcticament, amb totes les coses que han dit els diputats i diputades que han intervingut anteriorment. És cert, els parcs tecnològics crec que són un gran invent del conseller Mas·Colell quan era C URSI, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació –que té un acrònim una mica lleig, sin·cerament, però és el que és–, i que han suposat un im·puls a tota una sèrie de qüestions.

Però que també tenen alguns punts febles, que jo crec que valdria la pena que hi reflexionéssim perquè..., al·gú ho ha dit per aquí, em sembla, avui: de aquellos polvos vinieron estos lodos. Doncs, aplicat aquí també serviria. Ho dic perquè el problema jo crec que no és només de finançament. Jo crec que també hi ha una qüestió que hi hauríem de reflexionar, que és un tema de mesura, de mesura no només en el contingut, si·nó també en el continent –pensem en els parcs tecno·lògics que tenim–; potser també un tema d’orientació del tipus d’activitats, que té relació directament amb el que vostès han dit, que és la capacitat de transferèn·cia. Per tant, tot això després repercuteix en el finan·çament adequat d’aquests parcs i, per tant..., bé, en la falta de finançament que hi ha en aquests moments en aquests parcs.

Per tant, aquesta reflexió jo crec que pot ser benvin·guda, i, per tant, donarem suport a la proposta que ens presenta el Grup de Ciutadans.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. I ara, a continuació, la senyora Arri·madas, per posicionar·se sobre l’esmena presentada per Convergència i Unió.


Gracias, señor presidente. Sí, aceptaremos la enmien·da de Convergència i Unió, con el añadido de especifi·car que estas acciones se deberán llevar a cabo duran·te el actual período de sesiones.

Y por contestar algunas de las cuestiones que han di·cho el resto de diputados, yo creo que estamos todos de acuerdo, y lo hemos hablado en muchas ocasiones en esta comisión y en el Pleno, que el tema de la transfe·rencia tecnológica y nuestra debilidad en la aplicación de la innovación al sector empresarial es nuestro talón de Aquiles, y por ello creemos que estos parques tecno·lógicos y científicos, pues, son el microclima adecuado.

Desde la moción que se aprobó en el Pleno, señora Romero, pues, ha habido novedades. Y ha habido ar·tículos en prensa, artículos en revistas especializadas que ponen el foco sobre este problema de la financia·ción. Y además ha habido novedades incluso judicia·les, porque se ha solicitado, como digo, el concurso de acreedores.

Nosotros lo que ponemos de manifiesto con esta pro·puesta de resolución son varias cosas. Uno, que es ne·cesario mayor transparencia e información sobre la gestión que se ha llevado a cabo en los parques cientí·ficos, sobre las gestiones que ha llevado a cabo la Ge·neralitat de Catalunya y sobre las gestiones que piensa llevar a cabo en el futuro. También ponemos de ma·nifiesto que debemos incorporar también mejoras y aprendizajes en esta gestión; y no solo en la gestión fi·nanciera, que me parece evidente, sino también la ges·tión de las infraestructuras.

Y, por último, poner de manifiesto que es necesario colaborar. La colaboración público·privada para estos parques es absolutamente fundamental, pero también la colaboración de las diferentes administraciones pú·blicas que tienen algo que decir. Y, por tanto, insta·mos también al Gobierno de la Generalitat a colaborar con el Ministerio de Economía, que ha tenido un pa·pel fundamental en la financiación de estos parques.

Sin más, agradecer el que parece que será un apoyo unánime a nuestra propuesta de resolución, y estare·mos atentos a ver cómo se traducirá esta información al Parlament. Nosotros también estaríamos de acuer·do, quizás, en que se hiciera en forma de compare·cencia, pero eso, en cualquier caso, pues, lo podremos concretar.

Muchas gracias.

(Oriol Amorós i March demana per parlar.)



El president

Sí, endavant, senyor Oriol –per què?– Amorós.


Per al·lusions i contradiccions.

El president

Trenta segons.


Sí. No, escolti, jo estic molt d’acord que tothom col·labori amb tothom. Nosaltres votarem aquesta moció, però atesa l’explicació que s’acaba de donar, volíem fer algun matís.

És a dir, demanem a la Generalitat que col·labori amb el ministeri? I tant que sí. I el ministeri que col·labori amb la Generalitat també. Perquè jo vull recordar una cosa: l’aportació del ministeri...


Perdoni, però jo no he fet referència a vostè, en cap moment, a la meva intervenció. No sé per què demana la paraula. La paraula, si fem al·lusions...


El Reglament permet contradiccions.


Jo a vostè no l’he anomenat en cap moment...

El president

A veure, un moment, un moment, per favor. Orientem el debat. El senyor Oriol Amorós ha demanat per con·tradiccions o per aclariments. Té trenta segons. Des·prés, si vostè vol, té uns trenta segons per poder con·testar·li. Endavant, senyor... Que consti que ja té vint segons... (Veus de fons.) Home! Endavant.


No, només, en tot cas, dir que el debat l’ordeni el pre·sident, si no li sap greu, senyora Arrimadas.

Col·laborar tothom amb tothom sí, eh? Però jo vull ficar de manifest una qüestió. L’aportació del minis·teri en subvenció és zero als parcs científics. Zero –zero. El que ha fet el ministeri és una mica en línia FLA, l’únic que amb uns tipus d’interès molt més fa·vorables, certament; però ha fet un finançament a tra·vés de crèdits. Crèdits que ha d’avalar la Generalitat. Després ens trobem amb la situació financera que es troba la Generalitat, i en aquests moments els està ava·lant contra inversions a futur. Per tant, responsabilitat per a tothom i col·laboració de tothom amb tothom.

Jo només vull matisar que donem suport a aquesta moció, però que si s’interpreta que es demana al Go·

vern de la Generalitat que es posi als peus del ministe·ri, dic: «No, als peus no: col·laboració mútua.»

El President

Molt bé, senyor...


Perquè línies de subvenció als parcs científics són zero. El que hi ha són unes línies de crèdit; que han anat molt bé, això sí, i que Catalunya les ha aprofitat, això també...

El president

Senyor Amorós...


...això també s’ha de reconèixer. (Inés Arrimadas Gar-cía demana per parlar.)

El president

Gràcies. Senyora Arrimadas.


Sí. No, solo para poner de manifiesto que no acabo de entender el criterio, y si esto significa que en cada pro·puesta de resolución una persona, aunque no haya sido aludida, puede tener un turno de réplica extra. Lo digo para hacer uso de ese derecho en el resto de propues·tas de resolución, que yo creo que pueden enriquecer el debate y puede ser muy interesante. Yo es que al señor Amorós simplemente no le he nombrado, y por tanto me sorprende la réplica.

Pero, por contestarle, pues, evidentemente la colaboración de las diferentes administraciones es absolutamente nece·saria. Los parques científicos y tecnológicos de Cataluña se han puesto en marcha muchos de ellos gracias a una línea de crédito del Ministerio de Economía. Y, por tan·to, lo que estamos pidiendo es algo que debería ser lógi·co, pero que no lo es tanto en las circunstancias actuales, y es colaboración entre el Gobierno de la Generalitat de Catalunya y el Ministerio de Economía, y por supuesto asunción por parte de la Generalitat de Catalunya de sus responsabilidades y de sus competencias en materia de in·novación y desarrollo e industria, que las tiene, y muchas.

El president

Muchísimas gracias.

Passem a votació... (Veus de fons.) Per quin motiu de·mana la paraula?


Per al·lusions al grup.

El president

Per al·lusions al grup... (Rialles.)




És clar, a mi directament no. (Rialles.)

El president

Tot el grup?


És per la compareixença.

El president

Trenta segons.


Sí, bé...

El president

Cregui’m que la generositat d’aquest president és per·què s’han tret dos propostes de resolució i anem bé de temps. O, si no, no es faria. Endavant.


Bé, simplement dir que no s’ha especificat en la trans·acció quina seria la fórmula d’informar el Parlament, que intentarem que pugui ser amb compareixença, pe·rò en tot cas ho mirarem i ho preguntarem.

I que nosaltres, en la nostra esmena que hem presen·tat, no només hem parlat del ministeri, que és molt im·portant per garantir la viabilitat econòmica, sinó del ministeri i de tots els altres patrons que conformen els parcs tecnològics i científics.


El president

Moltes gràcies.

Podem passar a votació, eh?

Vots a favor?

Vots en contra?

Abstencions?

Per unanimitat.

Projecte de lleid’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya (nomenament de la ponència) (tram. 200-00029/10)

No s’aixequin vostès, perquè el que hem de fer és el Projecte de llei d’ordenació del sistema d’ocupació i

del servei del SOC. N’hem de nomenar els ponents. Per part del Grup de Convergència i Unió?

Meritxell Borràs i Solé

Per part de Convergència i Unió serà la diputada que els parla.

El president

Moltes gràcies, senyora Borràs. Pel Grup Parlamenta·ri d’Esquerra Republicana de Catalunya?


Jo mateix, Oriol Amorós.

El president

Per part del Grup Parlamentari Socialista?


La diputada Montserrat Capdevila.

El president

Pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya?

Jordi Roca Mas

L’excel·lentíssim senyor Rafael Luna Vivas.

El president

Pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds · Esquerra Unida i Alternativa?

Marc Vidal i Pou

La diputada Laura Massana.

El president

Pel Grup Parlamentari de Ciutadans?


Yo misma, Inés Arrimadas.

El president

I pel Grup Mixt ja diran qui és.

Molt bé, s’aixeca la sessió.

La sessió s’aixeca a dos quarts de dues del migdia i un minut.

Ordre del dia

CEOComissió d’Empresa i Ocupació

Dossier per a la sessió núm. 36 | 25 de febrer de 2015, a les 10.00 h

1. Compareixença de Pere Guerra Serra, representant a Catalunya de l’Associació Nacional de Productors d’E nergia Fotovoltaica (Anpier), davant la Comissió d’E mpresa i Ocupació per a explicar la situació del sector de l’energia fotovoltaica. Tram. 357-00763/10. Comissió d’Empresa i Ocupació. Compareixença.

2. Compareixença de Pere Guerra Serra, delegat a Catalunya de l’Associació Nacional de Productors d’Energia Fotovoltaica, davant la Comissió d’Empre-sa i Ocupació per a explicar la situació del sector de l’energia fotovoltaica. Tram. 357-00781/10. Comissió d’Empresa i Ocupació. Compareixença.

3. Proposta de resolució sobre el projecte d’amplia-ció del centre comercial La Maquinista, de Barcelona. Tram. 250-01246/10. Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació de la Proposta de resolució i de les es-menes presentades (text presentat: BOPC 388, 27; es-menes: BOPC 425, 13).

4. Proposta de resolució sobre les inspeccions i les sancions als establiments comercials. Tram. 250-01267/10. Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació (text presentat: BOPC 401, 37).

5. Proposta de resolució sobre el manteniment dels llocs de treball de les empreses del grup Neoelectra, d’Aran. Tram. 250-01301/10. Grup Parlamentari d’Ini-ciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alter-nativa. Debat i votació de la Proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 417, 38; esmenes: BOPC 471, 28).

6. Proposta de resolució sobre la situació econòmica i financera de Neoelectra. Tram. 250-01349/10. Grup Parlamentari Socialista. Debat i votació de la Proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presen-tat: BOPC 429, 43; esmenes: BOPC 469, 28).

7. Proposta de resolució sobre la continuïtat del grup Neoelectra i sobre l’aplicació del Fons europeu agrí-cola de desenvolupament rural. Tram. 250-01367/10. Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació de la Proposta de resolució i de les es-menes presentades (text presentat: BOPC 445, 27; es-menes: BOPC 487, 30).

8. Proposta de resolució sobre la negociació amb En-desa Distribució, SL, per a evitar la supressió del cen-tre de treball de Palafolls de l’empresa que fa el man-teniment i l’atenció d’emergències i per a millorar la qualitat del servei elèctric a la Selva i el Gironès. Tram. 250-01307/10. Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació de la Proposta de resolució i de les es-menes presentades (text presentat: BOPC 417, 43; es-menes: BOPC 471, 28).

9. Proposta de resolució sobre la reclamació al Govern de l’Estat de la modificació de la disposició transitò-ria tercera de la Llei 29/1994, d’arrendaments urbans. Tram. 250-01318/10. Grup Parlamentari Socialista. Debat i votació (text presentat: BOPC 421, 85).

10. Proposta de resolució sobre els crèdits ràpids. Tram. 250-01326/10. Grup Parlamentari del Partit Po-pular de Catalunya. Debat i votació de la Proposta de

2 | CEO · Sessió núm. 36

resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 421, 93; esmenes: BOPC 471, 28).

11. Proposta de resolució sobre l’elaboració d’un pla d’actuació per a la integració social i laboral dels vene-dors de modalitats ambulants no autoritzades. Tram. 250-01346/10. Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació de la Proposta de resolu-ció i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 429, 40; esmenes: BOPC 469, 28).

12. Proposta de resolució sobre les mesures per a dig-nificar la professió de comerciant i de marxant i per a preservar el comerç. Tram. 250-01347/10. Grup Par-lamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i

votació de la Proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 429, 41; esmenes: BOPC 469, 28).

13. Proposta de resolució sobre la situació dels parcs científics i tecnològics. Tram. 250-01360/10. Grup Parlamentari de Ciutadans. Debat i votació de la Pro-posta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 445, 21; esmenes: BOPC 487, 30).

14. Projecte de llei d’ordenació del sistema d’ocupa-ció i del Servei d’Ocupació de Catalunya. Tram. 200-00029/10. Govern de la Generalitat. Nomenament de la Ponència (text presentat: BOPC 391, 65; esmenes a la totalitat: BOPC 425, 9).


PUNT 3 | DEBAT I VOTACIÓ DE LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ I DE LES ESMENES PRESENTADES

Proposta de resolució sobre el projecte d’ampliació del centre comercial La Maqui-nista, de BarcelonaTram. 250-01246/10

PresentacióGrup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya

Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Reg. 77170 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 09.09.2014

A la Mesa del Parlament

Dolors Camats i Luis, portaveu, Joan Mena Arca, portaveu adjunt del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Empresa i Ocupació.

Exposició de motius

Recentment l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat pro-visionalment un projecte d’ampliació del Centre Co-mercial La Maquinista, al districte de Sant Andreu, que ha generat preocupació al sector comercial i al conjunt de veïns i veïnes d’aquests barris.

Aquest projecte aposta per un model urbà contrari a les ciutats mediterrànies, i evidencia la retòrica del Go-vern de la Generalitat de protecció al comerç de proxi-mitat però promocionant en la pràctica la implantació d’un alt percentatge de grans àrees comercials.

L’increment de la superfície comercial d’aquest Centre Comercial només respon a una profunda especulació a favor dels propietaris dels terrenys i del mateix centre comercial, tota vegada que es pretén disfressar d’un interès públic del projecte que no apareix per enlloc. En aquest sentit, és inacceptable que es condicioni la construcció de l’edifici de la futura escola La Maqui-nista a l’ampliació del centre comercial. Es presenta, doncs, com a excusa quan l’escola s’ha de construir per les necessitats d’escolarització evidents que pre-senta el barri.

El passat mes de juliol el govern de CiU de l’Ajunta-ment de Barcelona i el Grup Municipal del PP van pre-sentar una modificació que no soluciona cap problema als i les veïnes i que confirma una operació de maqui-llatge.

De tot el que s’ha exposat, es dedueix la necessitat que abans de tirar endavant el projecte es produeixin els

estudis necessaris per avaluar els diferents impactes que aquesta ampliació tindrà en la quotidianitat del barri i del districte de Sant Andreu, a la vegada que es faciliti la informació necessària a les diferents admi-nistracions i entitats veïnals i de comerciants cercant el consens social necessari en aquest tema.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa pre-senta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

1) Realitzar tots els estudis d’impacte que siguin ne-cessaris sobre el projecte d’ampliació del Centre Co-mercial La Maquinista, i en tot cas els relatius a les repercussions en:

a) el comerç de la zona,

b) la mobilitat i les vies de comunicació,

c) la possible creació o destrucció real i quantificada de llocs de treball

d) la garantia de subministraments bàsics.

2) Mantenir informats el Parlament de Catalunya, l’Ajun-tament de Barcelona i els comerciants i veïns i veïnes dels barris afectats sobre el resultat dels estudis d’im-pacte relacionats en el primer punt.

3) Iniciar de forma immediata un procés de diàleg i negociació amb l’Ajuntament de Barcelona, les Asso-ciacions de Comerciants i la representació veïnal del districte de Sant Andreu per abordar aquesta situació.

Palau del Parlament, 1 de setembre de 2014

Dolors Camats i Luis, portaveu, i Joan Mena Arca, portaveu adjunt, del GP ICV-EUiA

Esmenes presentadesReg. 85470 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CEO, 30.10.2014

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 85470)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

Del punt 3

«3. Iniciar un procés de diàleg amb l’Ajuntament de Barcelona i les associacions de comerciants de Sant Andreu per tal d’impulsar iniciatives que incrementin l’atractivitat i la competitivitat del comerç urbà de pro-ximitat del districte.»


PUNT 4 | DEBAT I VOTACIÓ

Proposta de resolució sobre les inspeccions i les sancions als establiments comercialsTram. 250-01267/10

PresentacióGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya




Josep Enric Millo i Rocher, portaveu, José Antonio Coto Roquet, diputat, Rafael Luna Vivas, diputat, del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Empresa i Ocupació.


Un dels objectius per impedir la competència deslleial en qualsevol àmbit i especialment en el del comerç és que tot establiment, sigui del tipus que sigui, complei-xi amb les disposicions que estableix la llei, del con-trari, aquells que incomplissin la normativa tindrien una avantatge competitiva envers la resta.

Aquest compliment ha de ser estricte: àmbit fiscal, de mesures sanitàries, de compliment d’horaris comerci-als, de venta en establiments autoritzats, de compli-ment dels horaris màxims d’una jornada laboral per cadascun dels treballadors empleats, de prohibició de venta d’alcohol a menors d’edat i de venta d’alcohol a partir d’una determinada hora, d’una correcte infor-mació sobre els preus, d’una adequada il·luminació i refrigeració dels establiments així com de mesures de seguretat.

Cada cop més, a Catalunya s’observa una expulsió del comerç tradicional com a conseqüència d’un incom-pliment flagrant de la normativa, al que està portant a una concentració de determinats establiments d’una determinada activitat, per un mal funcionament del mercat com a conseqüència de determinades disfun-cions, especialment en l’àmbit de la inspecció i con-trol i concretament en el que fa referència als horaris comercials i de les jornades laborals dels treballadors en cadascun d’aquests establiments. Per aquest motiu, és essencial una major col·laboració entre ajuntaments i Generalitat de Catalunya per garantir el ple compli-ment de les normatives que afecten al comerç per part

dels diferents establiments així com una major presèn-cia d’inspectors encarregats de garantir el ple compli-ment de totes les normatives que afecten als establi-ments comercials.

Observem com la Generalitat de Catalunya està més preocupada per garantir que els comerços disposin de rètols en català que no pas que compleixin amb les normatives existents en quant a l’activitat de negoci i que afecten a la necessitat d’una competència lleial, el que afavorirà clarament tant al venedor com al consu-midor.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya presenta la següent:


El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a:

1. Informar en seu parlamentària del número d’inspec-cions i sancions que s’han produït a Catalunya en el que portem de l’any 2014 en relació al comerç i quins han estat els motius que han motivat les mateixes.

2. Augmentar, d’acord amb els ajuntaments de Cata-lunya, en un 50% el número d’inspectors destinats a garantir el compliment de les normes que afecten al comerç.

3. Posar fi a qualsevol multa de caràcter lingüístic en els comerços de Catalunya.

4. L’establiment d’un certificat expedit per la Genera-litat de Catalunya d’acord amb els ajuntaments, que si-gui visible per part dels consumidors conforme, un cop transcorreguda la inspecció i resolts tots els possibles incompliments, mostri que l’establiment en qüestió compleix amb totes les normatives referents al comerç en l’àmbit fiscal, de mesures sanitàries, de compliment d’horaris comercials, de venta en establiments autorit-zats, de compliment dels horaris màxims d’una jorna-da laboral per part del treballadors ocupats en aquell establiment, de prohibició de venta d’alcohol a menors d’edat i de venta d’alcohol a partir d’una determinada hora, d’una correcte informació sobre els preus, d’una adequada il·luminació i refrigeració dels establiments així com d’adequades mesures de seguretat.

5. Endurir, d’acord amb els ajuntaments de Catalunya que si vulguin acollir, les sancions d’aquell establi-ments que un cop disposin del certificat, incompleixin qualsevol dels àmbits normatius esmentats en el punt 3.

Palau del Parlament, 8 de setembre de 2014

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu, i José Antonio Co-to Roquet i Rafael Luna Vivas, diputats del GP del PPC



Proposta de resolució sobre el manteniment dels llocs de treball de les empreses del grup Neoelectra, d’AranTram. 250-01301/10






Dolors Camats i Luis, portaveu, Sara Vilà Galan, diputada del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Ca-talunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Regla-ment del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Co-missió d’Empresa i Ocupació.


A principis de l’any 2000, es va instal·lar a Les (Vall d’Aran) una piscifactoria per a la criança i reproducció de l’esturió i la producció de caviar. Un procés inno-vador que ha permès a l’Aran entrar en els mercats in-ternacionals convertint-se en un referent a tot el món amb la venda de caviar. A més a més, Caviar Nacarii, compta amb un dispositiu de producció elèctrica propi i una instal·lació d’aprofitament del CO2 per a carbò-nics alimentaris. Una proposta molt beneficiosa pels i per les habitants de Les i de la Vall d’Aran perquè dó-na feina en una zona on les oportunitats de trobar una lloc de treball estable per tot l’any són molt reduïdes.

Degut al Decret de Reforma Elècrica impulsada pel go-vern espanyol al febrer d’aquest any 2014, Caviar Na-carii i dues companyies més –Neoelectra Aran i Car-boneco– també ubicades a la Vall d’Aran, es troben en concurs d’acreedors, el que ha provocat el tanca-ment de Neoelectra Aran i Carboneco el passat mes de març de 2014 i una situació límit per a Caviar Na-carii que de no posar-hi remei inmediat, també haurà de tancar. Aquests fets, tenen un impacte negatiu molt greu per a moltes famílies de Les i de la Vall d’Aran, perquè implica a 27 treballadors i treballadores que ara pateixen les conseqüències d’un ERO temporal

i, en alguns casos, només treballen cinc o sis dies al mes; situació que a més afectarà a la prestació d’atur que podrien necessitar un cop acomiadats.

Aquesta situació deixa indefensos i desesperançats molts treballadors i treballadores, provocant un efecte bola de neu que també afecta negativament les possi-bilitats laborals de moltes famílies de la Vall d’Aran que veuen com ràpidament les empreses estan tancant eliminant molts llocs de treballs de caràcter estable.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa pre-senta la següent:



1. Fer les gestions pertinents per tal de que les empre-ses del Grup NeoElectra de la Val d’Aran (Caviar Na-carii, Neoelectra Aran i Carboneco) puguin mantenir els llocs de treball actuals.

2. En el cas de que no es trobin inversors per mantenir aquestes empreses en actiu, negociïn juntament amb els treballadors i treballadores i les empreses, les mi-llors condicions possibles d’acomiadament.

3. Treballar amb la màxima celeritat per tal de salvar l’empresa Caviar Nacarii amb una instal·lació de bio-massa que els permeti generar la seva pròpia energia.

Palau del Parlament, 15 d’octubre de 2014

Dolors Camats i Luis Sara Vilà GalanPortaveu GP ICV-EUiA Diputada GP ICV-EUiA





Del punt 1

«1. Fer les gestions oportunes per tal mantenir l’activi-tat de Grup NeoElectra a la Vall d’Aran i preservar el major nombre de llocs de treball possibles.»



Proposta de resolució sobre la situació eco-nòmica i financera de NeoelectraTram. 250-01349/10

PresentacióGrup Parlamentari Socialista




Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Alícia Romero Llano, diputada, Òscar Ordeig i Molist, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que es-tableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Par-lament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Em-presa i Ocupació.


Són molts els experts que reiteren la necessitat de mantenir les instal·lacions industrials com un actiu fo-namental per sortir de la crisi i recuperar els llocs de treball perduts en aquests darrers anys. És en aquest context que es fa difícil d’entendre la decisió presa per part del govern central, en els últims mesos, en ma-tèria energètica. Molt especialment quan aquesta re-forma impulsada a partir de desembre del 2013, ha perjudicat greument la competitivitat al desactivar la cogeneració aplicada a la indústria.

Avui el 60% de la cogeneració està ja aturada. Una cogeneració, que en el conjunt d’Europa, està conside-rada com un element fonamental per la competitivitat industrial i, per tant, per augmentar la capacitat de les empreses per competir en els mercats internacionals, especialment en contextos d’energia cara com es el cas de l’Estat Espanyol. Quan aquestes indústries estan si-tuades en territoris rurals i de muntanya, el problema és doblement greu, en tant que el seu tancament i els efectes sobre els llocs de treball es fan difícil de recu-perar. Conseqüentment, les famílies estan obligades a marxar, tot incrementant el despoblament que ja patei-xen aquestes zones.

Aquesta és la situació de les empreses Neoelectra, Carboneco, i Caviar Nacarí ubicades al terme munici-pal de Les, Vall d’Aran, totes elles afectades pel canvi de normativa i pels retardaments en els pagaments de la Comissió Nacional de la Competència (CNC), que els ha obligat a fer un ERO i tancar unes instal·lacions que ocupaven 30 treballadors, empleats en la piscifac-toria de producció de Caviar i generació elèctrica. En aquest cas, al municipi de Les amb un cens proper als

1.000 habitants, aquest tancament se suma al tanca-ment de la Residència de Temps Lliure de la Generali-tat de Catalunya, que es va produir l’any 2011 i que va suposar un greu impacte en l’ocupació del municipi.

En data 4 de novembre de 2014, a demanda dels treba-lladors de l’empresa esmentada es va produir a l’Ajun-tament de Les una reunió per crear un front comú que ajudi a la recuperació d’aquestes empreses tot mante-nint així una activitat, la de la producció de caviar, que ha assolit un gran prestigi en l’àmbit internacional i que tenia grans perspectives de mercat. En aquesta re-unió es va signar un document anomenat «Compromís per Les» per tal de demanar a les administracions pú-bliques un esforç per reconduir aquest tancament i sal-var els llocs de treball d’una indústria puntera i alhora el futur d’un bon grapat de famílies que avui es troben en greus dificultats.

Segons la pròpia empresa, les necessitats econòmiques per superar els problemes de liquiditat són ocasio-nats per decisions administratives alienes a la gestió de la pròpia empresa i una part important dels dèficits generats ho són per l’impagament de l’administració de l’Estat, concretament de la CNC.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:



1. Analitzar la situació econòmico-financera de l’em-presa Neoelectra i utilitzar els instruments financers més adequats que ofereix la Generalitat de Catalunya per trobar una solució de forma urgent a la manca de crèdit de l’empresa, fet que li evitaria el seu tancament.

2. Portar a terme totes les gestions de mediació neces-sàries entre l’empresa Neoelectra i els treballadors per evitar l’expedient de regulació d’ocupació en curs, fent possible la recuperació de l’activitat laboral.

3. Estudiar conjuntament amb l’empresa Neoelectra i els representants sindicals i les administracions terri-torials, un pla de viabilitat per readaptar l’activitat al nou context normatiu, estudiant totes les alternatives energètiques i sociolaborals que permetin la continuï-tat dels llocs de treball.

Palau del Parlament, 6 de novembre de 2014

Maurici Lucena i Betriu, portaveu; Alícia Romero Llano, Òscar Ordeig i Molist, diputats, del GP SOC






Del punt 1

«1. Analitzar les solucions més idònies per a garantir la continuïtat de l’empresa Neoelectra, inclosa la re-orientació de la seva activitat.»



Proposta de resolució sobre la continuïtat del grup Neoelectra i sobre l’aplicació del Fons europeu agrícola de desenvolupament ruralTram. 250-01367/10





Josep Enric Millo i Rocher, portaveu, Dolors López Aguilar, diputada, José Antonio Coto Roquet, diputat, Marisa Xandri Pujol, diputada del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, d’acord amb el que es-tableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Par-lament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Em-presa i Ocupació.


En un context de crisi econòmica com l’actual és de vital importància esmorteir els rigors d’aquesta i man-tenir, en la mida del possible, l’estructura productiva i els llocs de treball que en depenen. En aquest sentit cal aprofitar tots els mecanismes que tenim a disposició i, si més no, assegurar la continuïtat de les empreses fins que l’actual reactivació econòmica arribi a tots els sec-tors productius. És aquesta reactivació econòmica que permet recuperar la rendibilitat de moltes empreses.

En aquesta situació es troben moltes empreses. Però és en les localitzades en l’àmbit rural on més es manifes-ten les conseqüències del tancament d’indústries que ajuden a diversificar l’activitat econòmica de la seva àrea d’influència. Alhora és també en l’àmbit rural on hi ha oportunitats com el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) que cal aprofitar.

Aquesta és la situació de les societats Neoelectra Aran-Carboneco-Caviar Nacarii de Les que ocupen a 25 treballadors de forma directa i que ara es troben im-mersos en la negociació d’un expedient d’extinció de contractes per l’imminent tancament de les empreses.




1. Promoure una reunió amb el Departament d’Em-presa i Ocupació, els re-presentants de la propietat de l’empresa, dels treballadors i de les ad-ministracions locals per tal d’identificar i valorar les possibles al-ternatives per assegurar la continuïtat de les societats Neo electra Aran-Carboneco-Caviar Nacarii.

2. Establir un pla per tal de facilitar, informar i coor-dinar la sol·licitud i convenient aplicació dels Fons Eu-ropeu Agrícola de Desenvolupa-ment Rural (Feader) de forma que aquests es puguin utilitzar per assegurar la continuïtat de les societats en situacions similars de l’àmbit rural, preservar els seus llocs de treball i am-pliar la diversificació de l’activitat econòmica.


Josep Enric Millo i Rocher, portaveu; Dolors López Aguilar, José Antonio Coto Roquet, Marisa Xandri Pu-jol, diputats, del GP PPC





Del punt 1

«1. Fer un seguiment, juntament amb el Consell Gene-ral d’Aran, de la situació de les societats Caviar Na-cari, Neoelectra Aran i Carboneco, comptant amb tots els agents implicats, per tal de trobar una solució que permeti la continuïtat de l’activitat i el manteniment del màxim nombre de llocs de treball.»


Del punt 2

«2. Establir una reunió amb el Departament d’Agricul-tura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural per informar sobre el marc dels ajuts del fons FEADER per al període 2014 - 2020.»



Proposta de resolució sobre la negociació amb Endesa Distribució, SL, per a evitar la supressió del centre de treball de Palafolls de l’empresa que fa el manteniment i l’aten-ció d’emergències i per a millorar la qualitat del servei elèctric a la Selva i el GironèsTram. 250-01307/10






Dolors Camats i Luis, portaveu, Marc Vidal i Pou, di-putat del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució se-güent per tal que sigui substanciada davant la Comis-sió d’Empresa i Ocupació.


En data 7 d’agost de 2014 va tenir lloc una aturada elèc-trica de més de tres hores de durada que fa afectar un ampli sector de la localitat de Blanes (La Selva), se-gons fonts de la companyia subministradora, Ende-sa Distribució, SL, l’avaria va afectar a més de 2.200 abonats, i molt especialment a establiments comercials de restauració i turístics del municipi amb el correspo-nent perjudici econòmic. Aquesta reparació va ser ate-sa pels equips del centre de treball de «Cobra Instala-ciones y Servicios» té a Begur ja que els equips situats al centre de treball de Palafolls no estaven de guàrdia.

L’empresa subministradora té contractats els serveis de manteniment i de l’atenció a les urgències elèctriques de mitja i alta tensió a l’empresa Cobra Instalacio nes y Servicios.

Aquesta empresa disposava, fins al moment, d’un cen-tre de treball a Palafolls que donava cobertura a més de 90.000 ciutadans i ciutadanes a les localitats de Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar i Llagostera (Gi-rona). Segons fonts de la seva representació de treba-lladors i treballadores han informat de la pretensió de l’empresa Cobra Instalaciones y Servicios de suprimir el centre de treball de Palafolls a partir del dia 13 d’oc-tubre de 2014.

En la sessió de 25 de setembre de 2014, el Ple de l’A-juntament de Blanes va acordar per unanimitat fer una

reclamació per evitar l’eliminació del centre de mante-niment, avaries i urgències de les línies elèctriques de mitja i alta tensió de Palafolls.

Amb la supressió d’aquest centre de treball, els serveis de manteniment ordinari i l’atenció de les emergències de Blanes, Lloret, Tossa i Llagostera es farà des dels centres de treball de Begur (situat a 70 quilòmetres i una hora i mitja de viatge) o de Granollers (situat a 55 quilòmetres i una hora i quart de viatge). A aquest temps cal sumar-hi el temps que necessita el Punt de Servei Local (en el cas de Blanes situat a Lloret) per determinar si l’avaria és de mitja tensió o no, i el temps per la presa de decisió per part de la central de l’em-presa situada a Barcelona, per a determinar si activa els serveis de Begur o de Granollers. En definitiva, es-taríem parlant de més de dues hores i mitja per arribar al lloc precís de l’avaria.

Com va succeir en l’incident mencionat del dia 7 d’a-gost de 2014, el temps de resposta, el coneixement de la zona i, en definitiva, la qualitat del servei mesurat en el temps d’aturada, provocada en aquest cas per la intrusió d’un ocell en la línia, va ser del tot ineficient i intolerable.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa presenta la següent:


El Parlament de Catalunya instal el Govern a:

1. A negociar mesures d’urgència amb l’empresa En-desa Distribució, SL per tal de buscar una solució al-ternativa a l’eliminació del centre de treball de Pala-folls que compleixi de manera efectiva els temps de resposta en cas d’aturada elèctrica.

2. A negociar amb l’empresa Endesa Distribució, SL les mesures necessàries per millorar la qualitat del servei elèctric a les localitats de Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar i Llagostera.


Dolors Camats i Luis Marc Vidal i PouPortaveu GP ICV-EUiA Diputat GP ICV-EUiA






De refosa dels punts 1 i 2

«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a fer complir a l’empresa Endesa Distribu-ción SL el temps de resposta en cas d’interrupció de sub ministrament així com la resta de paràmetres de qualitat del subministrament d’energia elèctrica regla-mentàriament establerts a les localitats de Blanes, Llo-ret de Mar, Tossa de Mar i Llagostera.»


PUNT 9 | DEBAT I VOTACIÓ

Proposta de resolució sobre la reclamació al Govern de l’Estat de la modificació de la dis-posició transitòria tercera de la Llei 29/1994, d’arrendaments urbansTram. 250-01318/10

PresentacióGrup Parlamentari Socialista




Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Alícia Rome-ro Llano, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Empresa i Ocupació.


La vigent llei d’Arrendaments Urbans de 1994 va im-posar una moratòria per a la finalització dels locals ar-rendats sota l’anterior llei d’arrendaments de 1964, per un termini de vint anys a comptar des de l’entrada en vigor de l’actual llei, amb algunes excepcions. El pro-per 1 de gener de 2015 s’acaba aquest termini i, per tant, finalitzen la majoria de contractes d’arrendament de locals. Així doncs, centenars d’empreses i comer-ços consolidats a les nostres ciutats es veuran forçats (com ja ha passat en algun cas) a negociar un nou con-tracte de lloguer amb una alta probabilitat d’increment de la renta, o fins i tot, de trasllat o tancament del ne-goci, doncs la profunda i persistent crisi econòmica no facilita l’activitat comercial.

Segons dades d’alguns estudis realitzats, entre el 5% i el 10% dels establiments comercials mercantils estan regits per un contracte d’arrendament anterior a 1985. Per tant, comerços en molts casos de caràcter familiar i ben arrelats i consolidats en pobles i ciutats.

El possible tancament o trasllat d’empreses i comer-ços consolidats no es compensarà per la instal·lació de noves activitats, ja que la taxa de mortaldat de les em-preses de nova creació és molt elevada. El professor

García Ordóñez, de la Universitat de Cádiz, diu que el 80% de les empreses moren durant els primers cinc anys.

Ens trobem, doncs, davant no només un problema eco-nòmic, sinó també urbanístic i social, ja que el tan-cament massiu d’empreses localitzades en àrees ur-banes de les ciutats podria suposar una desertització dels centres històrics i la seva posterior degradació ur-banística, o un desequilibri descompensat de la oferta comercial urbana. En aquest sentit, el propi Ministeri d’Indústria va reconèixer l’any 2007 que les PIMES localitzades en centres urbans són les més afectades per aquesta mesura.

Som conscients que ens trobem davant un conflicte d’interessos. Per una banda, els de l’arrendador que vol recuperar la possessió del seu immoble i la màxima rendibilitat de la seva propietat i per l’altra, l’interès de l’arrendatari que vol continuar la seva activitat econò-mica en les millors condicions per mantenir viable la seva empresa.

La proposta que presentem té com a objectiu dema-nar un període addicional de moratòria, a l’espera de la millora situació econòmica del país que permeti un aterratge suau dels lloguers.

Per acabar, creiem que la proposta que presentem fa-cilitarà i ajudarà el manteniment dels llocs de treball, molt malmesos ja per la crisi degut a la baixada del consum, la falta de finançament per a les empreses i els alts nivell d’atur en la població catalana.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:


El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat de Catalunya a reclamar al Govern de l’Estat l’adopció de les mesures necessàries per a la modifi-cació de la Disposició Transitòria Tercera de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans, Contractes d’arrendament, locals de negoci, celebrats abans del 9 de maig de 1985 i altres mesures de recol-zament a l’activitat de locals de negoci de renta antiga.


Maurici Lucena i Betriu Alícia Romero LlanoPortaveu del GP SOC Diputada del GP SOC



Proposta de resolució sobre els crèdits ràpidsTram. 250-01326/10





Josep Enric Millo i Rocher, portaveu, José Antonio Coto Roquet, diputat, Rafael Luna Vivas, diputat, Jor-di Roca Mas, diputat del Grup Parlamentari del Par-tit Popular de Catalunya, d’acord amb el que establei-xen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Empresa i Ocupació.


Com a resultat de l’escassedat de crèdit han proliferat les empreses que donen crèdits a curt termini. L’apa-rent facilitat d’accés al crèdit és un fort atractiu prin-cipalment per les persones que passen per una gran necessitat de liquiditat.

La rapidesa i la facilitat tenen com a contrapartida unes condicions i tipus d’interès que són, sovint, abu-sius. No és estrany que es moguin al voltant del 20% tot i que poden arribar a ser més alts: a més facilitat, major és el cost. Fins i tot s’han detectat casos que ar-riben al 2.334% TAE.

Les empreses que operen en aquest nínxol no estan inscrites en el Banc d’Espanya i escapen a la seva su-pervisió i es regeixen per les autoritats de consum. No-més tenen l’obligació d’estar registrades les entitats que recullen fons de tercers o que operen com inter-mediàries.




1. Establir els mecanismes necessaris per tal d’evitar abusos en les condicions dels anomenats «crèdits rà-pids».

2. Crear un registre dels operadors de «crèdits ràpids» quan aquests no estiguin supervisats pel Banc d’Es-panya.

3. Advertir als consumidors dels costos i els possibles riscos en els que incorren quan contracten aquests crè-dits.


Josep Enric Millo i Rocher, portaveu; José Antonio Coto Roquet, Rafael Luna Vivas, Jordi Roca Mas, di-putats, del GP del PPC

Esmenes presentadesReg. 96250; 96329 / Admissió a tràmit:




Del punt 1

«1. Difondre els mecanismes existents per tal d’evitar abusos en les condicions dels anomenats “crèdits rà-pids”.»

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Esquer-ra Republicana de Catalunya (reg. 96329)

1 Esmena núm. 1D’addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (1)

Addició al punt 1

«1. Establir els mecanismes necessaris per tal d’evitar abusos en les condicions dels anomenats “crèdits rà-pids” i vulneracions dels drets dels consumidors.»

2 Esmena núm. 2De modificacióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (2)

Modificació del punt 2

«2. Crear un registre de tots els operadors de “crèdits ràpids” i incrementar els recursos de les inspeccions per a la defensa dels drets dels consumidors.»

3 Esmena núm. 3De modificacióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (3)

«3. Establir normatives d’informació obligatòria als consumidors sobre els costos i els possibles riscos en els que incorren quan contracten aquests crèdits.»



Proposta de resolució sobre l’elaboració d’un pla d’actuació per a la integració social i laboral dels venedors de modalitats ambu-lants no autoritzadesTram. 250-01346/10





Josep Enric Millo i Rocher, portaveu, Pere Calbó i Ro-ca, diputat, Rafael López i Rueda, diputat, Rafael Lu-na Vivas, diputat del Grup Parlamentari del Partit Po-pular de Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, pre-senten la proposta de resolució següent per tal que si-gui substanciada davant la Comissió de Benestar, Fa-mília i Immigració.


La venda ambulant sense autorització o els anomenats popularment com a «top manta» és una pràctica que s’estén per tot Catalunya. Si bé és cert que la imatge més recorrent d’aquesta pràctica la tenim en el litoral, també és cert que s’estén en d’altres zones de l’interior aprofitant la celebració de mercats ambulants deguda-ment autoritzats.

Si bé quan es va implantar aquesta pràctica a Cata-lunya, aquest tipus de venda és limitava a un deter-minat tipus de productes (còpies de pel·lícules o de cd de música, roba, complements), en l’actualitat s’ha am-pliat a d’altres productes. S’ha constatat la venda de producte alimentari o de begudes alcohòliques que, en ocasions, segons les denúncies del sector, es tracta de productes que els supermercats ha llençat per haver superat la data de caducitat o consum preferent i que són recuperats dels contenidors per a la seva posterior venda sense autorització. Això, comporta que s’afegei-xin nous problemes, com la garantia de la salubritat, a la resta de problemes que s’associen a aquest tipus de venda.

Tanmateix, en ocasions, hi ha persones que aprofiten aquests espais de venda per vendre productes que han estat prèviament robats.

Els ciutadans tendim a reduir aquesta problemàtica a la persona que ven en darrera instància el produc-te, sent comprensius en el sentit de la necessitat que aquestes persones «es puguin guanyar la vida sense

cometre cap delicte». Aquesta visió ha comportat a Catalunya que alguns ciutadans reprovin a la policia quan ha tingut d’actuar per evitar aquestes pràctiques. Però, aquesta visió és incomplerta i desconeix les di-verses dimensions del mateix.

Cal tenir present que la venda en l’espai públic, no au-toritzada, comporta tot un seguit de conseqüències negatives pel conjunt de la societat: aquesta venda no contribueix a l’estat del benestar mitjançant l’aporta-ció d’impostos; influeix negativament en els espais de venda autoritzats, als establiments comercials i en les empreses que pateixen la falsificació dels seus produc-tes, que si aporten el pagament dels seus impostos per sostenir l’estat del benestar; els ingressos que es ge-neren que s’escapen a qualsevol control; aquesta afec-tació també es tradueix en la destrucció de llocs de treball; els venedors que veiem són explotats per orga-nitzacions mafioses que són els que realment es lucren amb aquesta activitat; es poden generar problemes de salut pública –especialment en la venda de producte alimentari que no és objecte de control– i de salubri-tat en els espais improvisats de venda; es pot generar una demanada que es satisfeta mitjançant el robatori de productes...

Cal tenir present que en els inicis d’aquesta activitat, els venedors tenien els productes en dipòsit. En l’ac-tualitat, aquests venedors adquireixen, prèviament, el producte, el que comporta que actuïn d’una forma més violenta que abans en aquells casos que la policia in-tenta intervenir per evitar el desenvolupament d’aques-ta activitat i en relació als marxants i la resta d’establi-ments comercials.

Aquesta activitat entra directament amb conflicte amb els marxants que venen els seus productes de forma autoritzada, abonant el cost de l’ocupació de l’espai públic i els impostos vinculats a la seva activitat.

És evident que, en molts casos, la regulació d’aques-ta venda esta recollida en ordenances municipals, amb regulacions diverses. És fa necessari una ordenació, amb rang legal, que permeti dotar a tots els municipis d’una mateixa ordenació respecte aquest fenomen i una major força en les mesures ha adoptar per fer-hi front.

Aquest fenomen té diverses vessants que cal abordar en tota la seva amplitud. Per una banda, una vessant de consciència i d’educació que ens permetin conèixer totes les conseqüències d’aquest fenomen, tant des de l’àmbit educatiu com la conscienciació dels ciutadans; una vessant social que permeti vehicular la situació la-boral i social d’aquests venedors no condemnant-los a la venda il·legal com a mitja de subsistència; la neces-sària dignificació de la professió de comerciant i, de forma especifica, de marxant; la preservació dels ele-ments d’atracció turística de Catalunya com un destí turístic de qualitat; la necessitat de dotar-nos de noves eines legislatives en matèria de comerç; i, finalment, la


necessitat de recolzar de forma eficaç l’actuació dels ajuntaments davant d’aquest tipus de venda.




Fer eficaç un pla d’actuació específic que permeti la integració social i la inserció laboral de les persones que es dediquen a la venda ambulant no autoritzada.


Josep Enric Millo i Rocher, portaveu; Pere Calbó i Ro-ca, Rafael López i Rueda, Rafael Luna Vivas, dipu-tats, del GP PPC





«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a promoure la derivació de les persones que es dediquen a la venda ambulant no autoritzada als serveis d’ocupació i als programes específics de foment de l’ocupació per a col·lectius amb risc d’exclusió soci-al que la Generalitat de Catalunya realitza de manera directa o bé en col·laboració amb les administracions locals i les entitats d’economia social.»



Proposta de resolució sobre les mesures per a dignificar la professió de comerciant i de marxant i per a preservar el comerçTram. 250-01347/10





Josep Enric Millo i Rocher, portaveu, Pere Calbó i Ro-ca, diputat, José Antonio Coto Roquet, diputat, Rafael Luna Vivas, diputat del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Empresa i Ocupació.


La venda ambulant sense autorització o els anomenats popularment com a «top manta» és una pràctica que s’estén per tot Catalunya. Si bé és cert que la imatge més recorrent d’aquesta pràctica la tenim en el litoral, també és cert que s’estén en d’altres zones de l’interior aprofitant la celebració de mercats ambulants deguda-ment autoritzats.

Si bé quan es va implantar aquesta pràctica a Cata-lunya, aquest tipus de venda es limitava a un deter-minat tipus de productes (còpies de pel·lícules o de cd de música, roba, complements), en l’actualitat s’ha am-pliat a d’altres productes. S’ha constatat la venda de producte alimentari o de begudes alcohòliques que, en ocasions, segons les denúncies del sector, es tracta de productes que els supermercats ha llençat per haver superat la data de caducitat o consum preferent i que són recuperats dels contenidors per a la seva posterior venda sense autorització. Això, comporta que s’afegei-xin nous problemes, com la garantia de la salubritat, a la resta de problemes que s’associen a aquest tipus de venda.

Tanmateix, en ocasions, hi ha persones que aprofiten aquests espais de venda per vendre productes que han estat prèviament robats.

Els ciutadans tendim a reduir aquesta problemàtica a la persona que ven en darrera instància el produc-te, sent comprensius en el sentit de la necessitat que aquestes persones «es puguin guanyar la vida sense cometre cap delicte». Aquesta visió ha comportat a

Catalunya que alguns ciutadans reprovin a la policia quan ha tingut d’actuar per evitar aquestes pràctiques. Però, aquesta visió és incomplerta i desconeix les di-verses dimensions del mateix.

Cal tenir present que la venda en l’espai públic, no au-toritzada, comporta tot un seguit de conseqüències negatives pel conjunt de la societat: aquesta venda no contribueix a l’estat del benestar mitjançant l’aporta-ció d’impostos; influeix negativament en els espais de venda autoritzats, als establiments comercials i en les empreses que pateixen la falsificació dels seus produc-tes, que sí aporten el pagament dels seus impostos per sostenir l’estat del benestar; els ingressos que es ge-neren que s’escapen a qualsevol control; aquesta afec-tació també es tradueix en la destrucció de llocs de treball; els venedors que veiem són explotats per orga-nitzacions mafioses que són els que realment es lucren amb aquesta activitat; es poden generar problemes de salut pública –especialment en la venda de producte alimentari que no és objecte de control– i de salubri-tat en els espais improvisats de venda; es pot generar una demanada que es satisfeta mitjançant el robatori de productes...

Cal tenir present que en els inicis d’aquesta activitat, els venedors tenien els productes en dipòsit. En l’ac-tualitat, aquests venedors adquireixen, prèviament, el producte, el que comporta que actuïn d’una forma més violenta que abans en aquells casos que la policia in-tenta intervenir per evitar el desenvolupament d’aques-ta activitat i en relació als marxants i la resta d’establi-ments comercials.

Aquesta activitat entra directament amb conflicte amb els marxants que venen els seus productes de forma autoritzada, abonant el cost de l’ocupació de l’espai públic i els impostos vinculats a la seva activitat.

És evident que, en molts casos, la regulació d’aquesta venda esta recollida en ordenances municipals, amb regulacions diverses. És fa necessari una ordenació, amb rang legal, que permeti dotar a tots els munici-pis d’una mateixa ordenació respecte aquest fenomen i una major força en les mesures ha adoptar per fer-hi front.

Aquest fenomen té diverses vessants que cal abordar en tota la seva amplitud. Per una banda, una vessant de consciència i d’educació que ens permetin conèixer totes les conseqüències d’aquest fenomen, tant des de l’àmbit educatiu com la conscienciació dels ciutadans; una vessant social que permeti vehicular la situació la-boral i social d’aquests venedors no condemnant-los a la venda il·legal com a mitja de subsistència; la neces-sària dignificació de la professió de comerciant i, de forma específica, de marxant; la preservació dels ele-ments d’atracció turística de Catalunya com un destí turístic de qualitat; la necessitat de dotar-nos de noves eines legislatives en matèria de comerç; i, finalment, la


necessitat de recolzar de forma eficaç l’actuació dels ajuntaments davant d’aquest tipus de venda.



El Parlament de Catalunya insta el Govern de la ge-neralitat a:

– Promoure la dignificació de la professió de comer-ciant i marxant i de la seva activitat econòmica. En aquest sentit, cal avançar en el reconeixement i la dig-nificació dels mercats de marxants.

– Preservar l’activitat econòmica de comerç com un dels elements fonamentals de l’atracció turística de qualitat de Catalunya.

– Dur a terme les mesures legislatives necessàries per assolir aquestes finalitats.

– Donar suport a les iniciatives d’entitats econòmiques que promouen en les escoles la dignificació de la pro-fessió de comerciant i marxant, i de la seva activitat econòmica.


Josep Enric Millo i Rocher, portaveu; Pere Calbó i Ro-ca, José Antonio Coto Roquet, Rafael Luna Vivas, di-putats, del GP PPC




1 Esmena núm. 1D’addicióGP de Convergència i Unió (1)

D’un nou punt

«– Exigir a l’Administració de l’Estat que posi els mit-jans necessaris per al control duaner de les mercade-ries i per tal d’impedir l’entrada de falsificacions gran part de les quals són canalitzades per màfies cap a la venda il·legal al carrer, amb greu perjudici per als co-merciants que dediquen la seva activitat professional a la venda no sedentària en mercats de marxants.»

2 Esmena núm. 2D’addicióGP de Convergència i Unió (2)

Del punt 2

«2. Preservar l’activitat econòmica de comerç en mer-cats de marxants com un dels elements fonamentals de l’atracció turística de qualitat de Catalunya.»



Proposta de resolució sobre la situació dels parcs científics i tecnològicsTram. 250-01360/10

PresentacióGrup Parlamentari de Ciutadans




Inés Arrimadas García, portaveu adjunta del Grup Parlamentari de Ciutadans, d’acord amb el que esta-bleixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parla-ment, presenta la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Empresa i Ocupació.

Exposición de motivos

La Generalitat intensifica los contactos con el Gobier-no central ante las tensiones de tesorería que sufren algunos parques científicos y tecnológicos catalanes. El motivo es la necesidad de refinanciar los casi 200 millones de deuda que suman el Parc Científic de Barcelona, el de Girona y el Parc Científic i Tecno-lògic Agroalimentari de Lleida. En total, las instala-ciones científicas catalanas cuentan con una deuda de 300 millones contraída a lo largo de la última década con el Ministerio de Economía –previamente con el de Cien cia–, a la que se añaden 100 millones de endeuda-miento privado que los parques catalanes destinaron, principalmente, a construir nuevas instalaciones y a ampliar sus edificios.

Por estos motivos, el Grup Parlamentario de Ciuta-dans presenta la siguiente:

Propuesta de resolución

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Ge-neralitat a:

1. Informar en sede parlamentaria sobre la situación de los parques científicos y tecnológicos catalanes.

2. Informar en sede parlamentaria de las gestiones ha llevado o está llevando a cabo el Govern de la Gene-ralitat para hacer frente a los problemas de tesorería que sufren muchos parques científicos y tecnológicos catalanes.

3. Tomar las medidas necesarias, en colaboración con el Ministerio de Economía, para renegociar la deuda y garantizar la viabilidad financiera de los parques cien-tíficos y tecnológicos catalanes.


Inés Arrimadas GarcíaPortaveu adjunta del GP de C’s





De refosa dels punts 1, 2 i 3

«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a Informar el Parlament sobre la situació dels parcs científics i tecnològic catalans, de les gestions que ha seguit duent a terme el Govern de la Generali-tat en la seva estratègia de recolzament a aquestes ins-titucions, i a seguir col·laborant amb tots els patrons, en especial amb el Ministeri d’Economia i Competi-tivitat, per garantir la viabilitat financera dels parcs c ientífics i tecnològics catalans.»

DIARI DE SESSIONS - parlament.cat · fotovoltaica (tram. 357-00763/10). Comissió d’Empresa i...

Documents

Transcript of DIARI DE SESSIONS - parlament.cat · fotovoltaica (tram. 357-00763/10). Comissió d’Empresa i...