DIARI DE SESSIONS - parlament.cat · sèrie c - núm. 385 diari de sessions del parlament de...

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT DE CATALUNYA

IX legislatura Sèrie C - Número 385

Cinquè període 13 de setembre de 2013

Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Presidència de l’Im. Sr. Agustí López i Pla

Sessió núm. 18

Compareixencesrelatives al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada

a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00365/09, 353-00367/09, 353-00371/09, 353-00372/09, 353-00374/09, 353-00377/09, 353-00380/09 i 353-00382/09) (decaigudes) p. 5

Compareixençadel subdirector general d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental amb relació al Projecte de llei

de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat

adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00373/09) p. 5

Compareixençade l’inspector en cap del Cos d’Agents Rurals de la Subdirecció General d’Agents Rurals de la Generalitat

amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00359/09) p. 8

Compareixencesacumulades de l’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya relatives al Projecte de llei

de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada

a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00357/09 i 353-00369/09) p. 16

Compareixencesacumulades de la Federació Catalana de Caça relatives al Projecte de llei de modificació del text refós

de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat

tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00366/09 i 353-00370/09) p. 18

Compareixençad’una representació de l’Associació Cinegètica Barraquers de Catalunya amb relació al Projecte de llei

de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat


Compareixencesacumulades de la Societat Espanyola d’Ornitologia / Birdlife Catalunya relatives al Projecte de llei

de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional

S U M A R I

Dos fascicles Fascicle primer

Sèrie C - Núm. 385 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 de setembre de 2013

SUMARI 2

de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00360/09 i 353-00362/09) p. 29

Compareixencesacumulades de l’Institut Català d’Ornitologia relatives al Projecte de llei de modificació del text

refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional

de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00361/09, 353-00363/09 i 353-00364/09) p. 30

Compareixençade Francesc Pujol Rusell, humanista i antropòleg, amb relació al Projecte de llei


a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00381/09) p. 38

Compareixençade Jordi Baucells Colomer, biòleg i enginyer agrícola, amb relació al Projecte de llei


a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00383/09) p. 40

Compareixençade Salvador Morató, en representació de l’Agrupació Esportiva Ocellaire de Manlleu, amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat


Compareixencesacumulades de la Plataforma Tradició Ocellaire relatives al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional

de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00358/09 i 353-00368/09) p. 45

Compareixencesacumulades de la Societat Ocellaire El Passerell relatives al Projecte de llei de modificació

del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat

tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00378/09 i 353-00379/09) p. 54

Compareixençade Josep Miquel Badia, president de la Societat Ornitològica de l’Hospitalet, amb relació

al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat


Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

El DSPC reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió.

Transcripció i correcció: Mallol Traductors Associats · Imprès a Multitext, SL ISSN: 0213-7976 (general), 0213-7992 (sèrie C) · DL: B-3.468-1982 · www.parlament.cat


COMISSIó D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIó I MEDI NATURAL, SESSIó NÚM. 18 3

SESSIó NÚM. 18

La sessió s’obre a les deu del matí i deu minuts. Presi-deix Agustí López i Pla, acompanyat de la vicepresidenta, Marisa Xandri Pujol, i de les secretàries en funcions, Be-gonya Montalban i Vilas i Maria Dolors Rovirola i Coromí. Assisteix la Mesa el lletrat Xavier Muro i Bas.

Hi són presents els diputats Salvador Bordes i Balcells, Xavier Dilmé i Vert i Pere Regull i Riba, pel G. P. de Con-vergència i Unió; Roberto Edgardo Labandera Ganachipi, Mònica Lafuente de la Torre, Esteve Pujol Badà i Jordi Terrades i Santacreu, pel G. P. Socialista; Rafael Luna Vi-vas, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya; Joan Boa-da Masoliver i Hortènsia Grau Juan, pel G. P. d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, i Marc Sanglas i Alcantarilla, pel G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Assisteixen a aquesta sessió el subdirector general d’Ac-tivitats Cinegètiques i de Pesca Continental, Àlex Cua-dros i Andreu; l’inspector en cap del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat, Josep Antoni Mur i Allué; el president de l’Agrupació de Societats de Pescadors i Caçadors de Ca-talunya, Manel Raurich Rubinat; el president de la Fede-ració Catalana de Caça, Paco Piera Orozco; el president de l’Associació Cinegètica Barraquers de Catalunya, Xa-vier Fontana Sanz; la delegada a Catalunya de la Societat Espanyola d’Ornitologia / Birdlife Catalunya, Cristina Sán-chez Alonso; el president de l’Institut Català d’Ornitologia, Santiago Mañosa Rifé; el coordinador general de l’Institut Català d’Ornitologia, Gabriel Gargallo; l’humanista i antro-pòleg, Francesc Pujol Rusell; el biòleg i enginyer agrícola, Jordi Baucells Colomer; el representant de la Plataforma Tradició Ocellaire i de la Societat Ocellaire de Torelló, Pere Castell i Castells; el representant de l’Agrupació Es-portiva Ocellaire de Manlleu, Salvador Morató Torrentó; els representants de la Societat Ocellaire El Passerell, Josep Vargas Cano i Claudio Sánchez Sánchez, i el pre-sident de la Societat Ornitològica de l’Hospitalet, Josep Miquel Badia i Casas.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA

1. Compareixença del subdirector general d’Activitats Ci-negètiques i de Pesca Continental amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protec-ció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00373/09). Comissió d’Agri-cultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

2. Compareixença de l’inspector en cap del Cos d’Agents Rurals de la Subdirecció General d’Agents Rurals de la Generalitat amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’esta-bliment d’un règim provisional de captura en viu i posses-sió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00359/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

3. Compareixença d’una representació de l’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya amb re-lació al Projecte de llei de modificació del text refós de la

Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl-lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tra-dicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00357/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

4. Compareixença de Manel Raurich Rubinat, president de l’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya, amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’esta-bliment d’un règim provisional de captura en viu i posses-sió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00369/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

5. Compareixença d’una representació de la Federació Catalana de Caça amb relació al Projecte de llei de mo-dificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00366/09). Comissió d’Agricultura, Ramade-ria, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

6. Compareixença de Paco Piera Orozco, president de la Federació Catalana de Caça, amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protec-ció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00370/09). Comissió d’Agri-cultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

7. Compareixença de Mariano Maté Cuadrado, delegat ocellaire de la Federació Catalana de Caça, amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim pro-visional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00371/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Na-tural. Substanciació.

8. Compareixença d’una representació de l’Associació Cinegètica Barraquers de Catalunya amb relació al Pro-jecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisi-onal de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00356/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Na-tural. Substanciació.

9. Compareixença d’una representació de la Societat Es-panyola d’Ornitologia / Birdlife Catalunya amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisi-onal de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00360/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Na-tural. Substanciació.

10. Compareixença de Cristina Sánchez Alonso, dele-gada a Catalunya de la Societat Espanyola d’Ornitolo-



gia / Birdlife, amb relació al Projecte de llei de modifi-cació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00362/09). Comissió d’Agricultura, Ramade-ria, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

11. Compareixença d’una representació de l’Institut Ca-talà d’Ornitologia amb relació al Projecte de llei de modi-ficació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00361/09). Comissió d’Agricultura, Ra-maderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substan-ciació.

12. Compareixença de Santi Mañosa, en representació de l’Institut Català d’Ornitologia, amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protec-ció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00363/09). Comissió d’Agri-cultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

13. Compareixença de Gabriel Gargallo, en representa-ció de l’Institut Català d’Ornitologia, amb relació al Pro-jecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisi-onal de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00364/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Na-tural. Substanciació.

14. Compareixença de Francesc Pujol Rusell, humanista i antropòleg, amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’esta-bliment d’un règim provisional de captura en viu i posses-sió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00381/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

15. Compareixença de Jordi Baucells Colomer, biòleg i enginyer agrícola, amb relació al Projecte de llei de modi-ficació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00383/09). Comissió d’Agricultura, Ramade-ria, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

16. Compareixença d’una representació de la Plataforma Tradició Ocellaire amb relació al Projecte de llei de modi-ficació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00358/09). Comissió d’Agricultura, Ramade-ria, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

17. Compareixença de Pere Castell Castells, de la Plata-forma Tradició Ocellaire i la Societat Ocellaire de Torelló,

amb relació al Projecte de llei de modificació del text re-fós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00368/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

18. Compareixença de Salvador Morató, en representa-ció de l’Agrupació Esportiva Ocellaire de Manlleu, amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl-lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tra-dicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00375/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

19. Compareixença de Toni Altayó, en representació de l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura, amb re-lació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl-lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tra-dicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00365/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

20. Compareixença de Josep Vargas, en representació de la Societat Ocellaire El Passerell, amb relació al Pro-jecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisi-onal de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00378/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Na-tural. Substanciació.

21. Compareixença de Claudio Sánchez, en representa-ció de la Societat Ocellaire El Passerell, amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisi-onal de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00379/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Na-tural. Substanciació.

22. Compareixença de Josep Miquel Badia, president de la Societat Ornitològica de l’Hospitalet, amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisi-onal de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00376/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Na-tural. Substanciació.

23. Compareixença d’Òscar Pérez García, en represen-tació de la Plataforma Tradició Ocellaire i de la Societat Ocellaire de Torelló, amb relació al Projecte de llei de mo-dificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011



(tram. 353-00367/09). Comissió d’Agricultura, Ramade-ria, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

24. Compareixença de l’alcaldessa de Santpedor (Bages) amb relació al Projecte de llei de modificació del text re-fós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00380/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

25. Compareixença del cap de l’Àrea d’Activitats Cine-gètiques de la Subdirecció General d’Activitats Cinegè-tiques i de Pesca Continental amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant du-rant l’any 2011 (tram. 353-00374/09). Comissió d’Agri-cultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

26. Compareixença del subdirector de Medi Natural del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl-lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tra-dicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00377/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

27. Compareixença de Marc Pagès, biòleg de l’empresa Ecotons, amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establi-ment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00382/09). Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

28. Compareixença de Sebastià Marmolejo Valiente, pre-sident de la Societat Ocellaire Sant Celoni, amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim pro-visional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00372/09). Comis-sió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Substanciació.

La vicepresidenta

Bon dia. Iniciaríem aquesta Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural amb tot aquest seguit de compareixences que avui tenim amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establi-ment d’un règim provisional de captura en viu i pos-sessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011.

Compareixencesrelatives al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00365/09, 353-00367/09, 353-00371/09, 353-00372/09, 353-00374/09, 353-00377/09, 353-00380/09 i 353-00382/09) (decaigudes)

Abans d’iniciar aquest seguit de compareixences jo voldria excusar l’absència de les següents persones, representants de diferents entitats. Aquestes perso-nes són les següents: Mariano Maté Cuadrado, delegat ocellaire de la Federació Catalana de Caça; Toni Al-tayó Morral, representant de l’Associació per a la De-fensa i Estudi de la Natura; Òscar Pérez García, re-presentant de la Plataforma Tradició Ocellaire i de la Societat Ocellaire de Torelló; Laura Vilagrà i Pons, al-caldessa de Santpedor; Ricard Casanovas Urgell, cap de l’Àrea d’Activitats Cinegètiques de la Subdirecció General d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Conti-nental; Miquel Aymerich Huyghues-Despointes, sub-director de Medi Natural del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient; Marc Pagès, biòleg de l’empresa Ecotons; Sebastià Marmolejo Valiente, pre-sident de la Societat Ocellaire Sant Celoni.

Compareixençadel subdirector general d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00373/09)

Bé. Un cop fetes aquestes excuses, doncs, donaríem la paraula al primer compareixent, que, en aquest cas, és el subdirector general d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental, el senyor Àlex Cuadros. Té la pa-raula per un temps de deu minuts.

(Pausa.)

El subdirector Àlex Cuadros compartirà comparei-xença amb l’inspector en cap del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat, el senyor Josep Antoni Mur. I..., bé, vostès mateixos es poden repartir el temps.

El subdirector general d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental (Àlex Cuadros i Andreu)

Gràcies, senyora presidenta. Senyories, en primer lloc, agrair la invitació per tal de poder explicar la tasca del departament en aquest afer.

Cal notar –i així s’ha estat exposant en els últims me-sos– que hi ha un sector favorable a la captura dels ocells, i un altre desfavorable. Independentment dels sistemes de captura, de les quanties i del compli-



ment de la idoneïtat de la cria en captivitat, la tasca d’aquesta Administració és seguir les directrius euro-pees i nacionals, la jurisprudència i els estudis cien-tífics, per tal de resoldre de la manera més objectiva possible... Molt probablement no serà la solució justa ni per a uns ni per als altres, però és la que ens indica la legislació actual, i a ella ens hem de remetre.

(L’exposició de l’orador és acompanyada d’una pro-jecció de xarts, els quals poden ésser consultats a l’expedient de la comissió.)

Com a prèvia, cal fer constar que hi ha tretze comuni-tats autònomes més, a banda de la nostra, que capturen ocells fringíl·lids, bàsicament amb la finalitat de cant. També altres països de la Unió Europea, com França, Holanda i Bèlgica, n’agafen amb certa tradició. Fins i tot, en algun d’aquests casos, com ara Múrcia, Anda-lusia o els nostres veïns de la Catalunya Nord, fan ser-vir sistemes com el plançó o arbret, avui dia no per-mès en el nostre país.

En cap comunitat autònoma aquests ocells fringíl·lids susceptibles de captura –incloent-hi el gafarró, que s’agafa a València i tenia tradició a Catalunya– es troben protegits específicament. Recordem en aquest punt que aquestes espècies no són cinegètiques i, per tant, sí que tenen un règim de protecció superior a aquestes, en tant que la captura és sense mort. Així mateix, cal recordar que aquestes espècies no es tro-ben en el llistat d’espècies en règim de protecció espe-cial aprovat pel Reial decret 139/2011, de 4 de febrer.

Vegem a continuació què és el que diu la normati-va, atès que em consta que, de tradició i història, se n’ha parlat en seu parlamentària. D’acord amb l’arti-cle 144.1 de l’Estatut vigent –referent a les competèn-cies–, la Generalitat de Catalunya disposa de compe-tències compartides en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicio-nals de protecció. En concret, l’apartat c inclou la re-gulació dels recursos naturals de la flora i de la fauna, de la biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic, si no tenen per finalitat la preservació dels recursos pes-quers marítims.

Cal fer referència, en matèria més específica i per or-dre de prelació, a la Directiva d’aus 2009/147/CE, de 30 de novembre de 2009. Cal destacar que enlloc de la Unió Europea els ocells fringíl·lids són cinegètics –tot i que València ho va intentar–, perquè no estan inclo-sos en l’annex 2 de la directiva. I, per tant, els països membres només poden autoritzar la seva captura sem-pre que es compleixi el que s’especifica en l’article 9, al règim d’excepcions.

Així mateix, la Directiva d’aus determina a l’article 8.1 que per poder capturar ocells queden prohibits tots aquells mètodes massius i no selectius en el seu fun-cionament, i en concret a la lletra a de l’annex 4 n’es-menta uns en concret, entre els quals podem trobar tant la xarxa com el vesc. L’article 9.1.c, no obstant, estableix una excepció a l’article 8 per tal de permetre, en condicions estrictament controlades i de mode se-lectiu, la captura de determinades aus en petites quan-titats. Més endavant aprofundiré més sobre el concep-te de petites quantitats, que justifica la captura d’un

determinat nombre d’ocells tant el 2011 com en futu-res campanyes.

Passem a continuació a la normativa catalana: la Llei de protecció dels animals. Seria el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals, el qual catalogava les quatre espècies de fringíl·lids com a espècies pro-tegides i, per tant, li era d’aplicació el règim de prohi-bicions generals per a aquestes espècies, així com el règim de sancions. Però aquesta llei, a l’article 34.3, regulava la possibilitat de capturar mascles de les qua-tre espècies de fringíl·lids, així com la tinença i l’exhi-bició pública per a activitats tradicionals destinades a concursos de cant. Es prohibia, però, la captura, tinen-ça i exhibició pública de femelles com a mesura per conservar llurs poblacions salvatges.

Actualment, això ha quedat superat per tal d’equipa-rar-se als ordenaments jurídics estatals i autonòmics que ens envolten, amb el Decret llei 2/2011, de 15 de novembre, pel qual es modifica el text refós de la Llei de protecció dels animals –el Decret legislatiu 2/2008. I s’estableix un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011. Actualment, doncs, aquests ocells no es troben protegits específicament, i es permet la seva captura amb les finalitats de cria en captivitat i concursos tra-dicionals de cant.

A continuació, cal fer esment d’una altra llei –aquesta d’àmbit estatal–, la Llei 42/2007, del patrimoni natu-ral i la biodiversitat. Malgrat que aquesta llei no pro-hibeix la captura d’ocells fringíl·lids, dicta la legislació de caràcter bàsic sobre el compliment d’excepcions de captura d’espècies de caràcter no cinegètic. A l’arti-cle 58 disposa que se’n pot autoritzar la captura, en primer lloc, si no existís cap altra solució satisfactòria –no n’hi ha actualment–, i sense malmetre l’estat de les poblacions salvatges, i dos, quan, a més, es doni al-guna de les següents situacions.

Fa un llistat de quatre, entre les quals podem trobar: per motius de salut i seguretat; per prevenir perjudi-cis als boscos, la pesca, etcètera; quan siguin necessa-ris per a la recerca, educació, cria en captivitat, i la d –l’última–, per a qualsevol explotació prudent de de-terminades espècies no incloses en el llistat d’espèci-es en règim de protecció especial en petites quantitats i amb les limitacions precises que siguin necessàries per garantir la seva conservació.

A l’article 58.2 de la Llei de patrimoni natural, es transposa el que s’especifica en l’article 9 de la Di-rectiva d’aus 2009. Segons aquesta, la Comissió Es-tatal del Patrimoni Natural i la Biodiversitat establi-rà els mecanismes que siguin necessaris per garantir –basant-se en dades científiques rigoroses– que el ni-vell màxim nacional de captures per a cada espècie s’ajusta al concepte de «petites quantitats». Igualment, s’establiran les quantitats màximes de captura que es podran concedir per a cada espècie, així com els sis-temes de control del compliment d’aquestes mesures, que hauran de ser exercides abans i després del perío-de autoritzat per efectuar la captura, retenció i explo-



tació prudent, sens perjudici dels controls addicionals que s’han d’establir una vegada transcorregut aquest període.

Per aquest motiu es van aprovar l’any passat... las di-rectrices técnicas para la adaptación de la extracción de fringílidos de medio natural al artículo 9 de la Di-rectiva de aves, 2009/147/CE... per tal de desenvolupar el que l’article 58.2 de la Llei 42/2007 estableix.

Els objectius a exposar: en primer lloc, els criteris tèc-nics per tal d’establir el nivell màxim nacional de cap-tures que estableixi la Comissió Estatal del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i, a més, unes recomanacions tècniques per a l’aplicació i gestió de les autoritzaci-ons excepcionals de captura d’algunes espècies de la família dels fringíl·lids en el medi natural, que les co-munitats autònomes puguin atorgar d’acord amb llurs competències.

Aquestes directrius van ser aprovades el mes de ju-liol de 2011 i publicades al BOE segons Resolució de 21 de setembre de 2011. Una de les conclusions d’aquestes directrius és que la captura d’aquests ocells no és la solució satisfactòria per a l’obtenció d’ocells per als concursos de cant, i és la cria en cap-tivitat la solució que s’haurà d’explorar.

L’objectiu de les captures és, doncs, obtenir una pobla-ció reproductora suficient que permeti obtenir exem-plars amb què poder desenvolupar l’activitat tradicio-nal dels concursos de cant.

Per últim –i parlant del futur més immediat, amb l’en-trada en vigor del projecte d’ordre per la qual es regu-larà la captura en viu, la cria en captivitat, la possessió i l’exhibició pública d’ocells fringíl·lids per a activitats tradicionals relacionades amb el cant–, s’estableix una sèrie de noves mesures destinades a donar garanties de la gestió de les captures utilitzades per espècies i sexe, d’acord amb la normativa bàsica de l’Estat, que, a la vegada, dóna compliment a les excepcions que la Directiva d’ocells estableix per a aquestes espècies.

Els aspectes del reglament que justifiquen la creació d’aquesta nova regulació són: l’obligatorietat de l’ane-llament dels ocells silvestres capturats amb una anella oficial subministrada pel departament competent en matèria de medi natural; la creació d’un registre dels ocells i dels ocellaires i del procediment anual de sol-licitud de les autoritzacions de captura.

Per tal de poder defensar totes i cadascuna de les de-cisions que ha pres aquesta Administració, cal fer es-ment del concepte «petites quantitats». La captura dels ocells fringíl·lids està subjecta al que contemplen la Directiva i la Llei del patrimoni natural i la biodi-versitat. Amb caràcter general, la captura de les espè-cies de fringíl·lids només es pot portar a terme empa-rant-se en l’article 9 de la Directiva d’aus, que permet que els estats membres estableixin excepcions, tenint en compte els següents tres aspectes: es podrà fer sempre que no hi hagi cap altra solució satisfactòria; només es podran capturar petites quantitats, i s’hauran d’establir les dates en què es pot capturar, els mèto-des de captura i retenció i les mesures de control de la

pràctica. Cal, doncs, determinar tècnicament què s’en-tén i com es calculen aquestes petites quantitats.

Segons l’article 3.5.36 del Document orientatiu sobre la caça de conformitat amb la Directiva de conserva-ció d’ocells silvestres –la Directiva d’aus–, actualitza-da el 2008..., se cita textualment que: «La mortalitat anual global és un paràmetre adequat per calcular pe-tites quantitats, ja que té en compte la grandària de la població, el seu estat i la seva dinàmica. En aquest context, es considerarà “petita quantitat” qualsevol ni-vell de captures al voltant de l’1 per cent de la seva mortalitat anual de l’espècie susceptible de caça, te-nint en compte que la conformitat amb l’article 9 de la Directiva depèn, en qualsevol cas, del compliment de la resta de disposicions de l’article.»

Per al càlcul del nombre màxim de captures que es va autoritzar durant l’any 2011 s’ha procedit segons la taula següent. Veureu que hi ha el cens hivernal 2006-2009, fet per l’Institut Català d’Ornitologia. A conti-nuació, s’ha calculat la taxa de mortalitat d’acord amb la bibliografia adjunta en aquest powerpoint, dels dife-rents autors. Després s’ha procedit a fer la captura to-tal per al període de l’any 2011, és a dir, un 1 per cent de la taxa de mortalitat anual. I ens dóna el resultat de captures del període de tardor 2011, que va ser reduït en un 65 per cent, tenint en compte que el període de novells d’estiu es va perdre. Vam començar a fer les captures cap al mes de desembre; per tant, només es va agafar el 65 per cent de les captures que estaven previstes per a aquell any. En total, del voltant de les 60.000 captures que estaven previstes, tan sols es van capturar al voltant de 17.000 ocells fringíl·lids.

Referent a l’obtenció de les dades del nombre total d’ocells fringíl·lids presents a Catalunya, s’han utilitzat dades dels censos d’ocells portats a terme per l’Institut Català d’Ornitologia –ICO–, amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Ali-mentació i Medi Natural. Tot i que el més adient se-ria disposar de les dades del cens del mateix any 2011 –i això era materialment impossible–, es van fer servir les últimes dades publicades de què es disposen; con-cretament aquestes es troben recollides a l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009.

A partir de les dades de recuperacions d’ocells anellats es poden estimar les taxes de mortalitat de les aus. Pel que fa a les dades referents a la taxa de mortalitat de les quatre espècies de fringíl·lids en qüestió, i davant la manca d’estudis de les poblacions catalanes, s’han utilitzat dades procedents de la bibliografia –que te-niu adjunta en el powerpoint–, tenint en compte també que les poblacions objecte d’aprofitament –les nidifi-cants a Catalunya, però també hivernants procedents del centre i nord d’Europa– es poden considerar repre-sentatives per ser utilitzades per als càlculs realitzats.

Per a l’any 2012 s’ha procedit de la mateixa manera: en base a censos més actuals de l’ICO –hiverns 2008-2011– i el càlcul de l’1 per cent de la mortalitat anu-al, que donen unes quanties de: pinsà, 56.779; verdum, 5.209; cadernera, 8.060, i passerell, 2.390. S’ha con-siderat que la població hivernal està formada per un 50 per cent de mascles, i s’ha aplicat un factor de cor-



recció estacional. Aquestes dades han estat comunica-des i aprovades per l’Estat. Cal fer esment, a més, que l’any 2009 es van capturar 158.000 ocells fringíl·lids, mentre que el 2011 se’n van capturar tan sols 17.000.

A continuació, teniu al powerpoint..., on us pot mostrar les dades dels anys, des de l’any 1990 fins a aquest any passat, 2011. Com veureu, l’últim any que es van fer captures de fringíl·lids..., van ser 158.935, mentre que aquest any no es va arribar a les 17.000 –16.650–, és a dir, deu vegades menys que el que la Directiva d’aus i l’Estat estableixen respecte de les petites quantitats.

Com a conclusió, direm que l’Administració de la Ge-neralitat de Catalunya està complint amb la legislació actual, en tant que es tracta d’una captura excepcional. S’està explorant al Centre de Fauna de Vallcalent, a Lleida, la cria en captivitat en col·laboració amb la di-recció general i l’ICO.

Respecte al concepte de «petites quantitats» només es fan servir mitjans selectius i no massius –tot i que les regions que ens envolten fan servir altres mitjans tra-dicionals–, i es consideren –no en la matèria primera, però sí en el sistema– com a selectius i no massius. Es regulen, mitjançant l’ordre que s’aprovarà durant aquest mes de setembre, les espècies objecte de captu-ra, els mitjans de captura, les circumstàncies de lloc i de temps, les persones que podran realitzar la captura i les condicions que han de complir, així com l’autori-tat encarregada de vetllar pel seu compliment.

Per últim, s’estableix un control exhaustiu de les auto-ritzacions, sistemes i captures a través d’una base de dades del personal tècnic de la direcció general, dels agents de l’autoritat –com ara el Cos d’Agents Rurals, els Mossos d’Esquadra i el Seprona, de la Guàrdia Ci-vil. S’ha informat, a més, puntualment la Unió Euro-pea d’aquestes actuacions.

Moltes gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies.

Compareixençade l’inspector en cap del Cos d’Agents Rurals de la Subdirecció General d’Agents Rurals de la Generalitat amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00359/09)

Té la paraula ara el senyor Mur.

L’inspector en cap del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat (Josep Antoni Mur i Allué)

Bon dia. Jo intentaré fer una molt breu intervenció, per només aportar les dades que puguem recollir des del punt de vista de la vigilància.


Com ja saben vostès el Cos d’Agents Rurals és un cos de policia administrativa que té com a funció la pro-tecció i la prevenció integral del medi natural i del medi ambient. I, per tant, som el cos que, en prioritat, es dedica a aquest tipus de funció.

Nosaltres tenim la condició d’agents de l’autoritat, i també l’article 144 de l’Estatut d’autonomia ens atri-bueix la condició de policia judicial. I, per tant, en els casos en què hi ha alguna responsabilitat penal que es pugui derivar de qualsevol actuació, doncs, se n’ha de donar compte a l’Administració de justícia, a la fis-calia.

El nostre marc legal és la Llei 17/2003, del Cos d’Agents Rurals, i el Decret 266/2007, del Reglament, que desplega aquesta llei i que determina de forma molt detallada quines són les funcions del cos.

En aquesta línia, l’article 7 del Decret 266/2007 deter-mina quines són les funcions del cos en la vigilància, inspecció i col·laboració en la gestió de determinades matèries, una de les quals és la protecció dels animals, la fauna, la caça i la pesca fluvial.

Quant al que representa això en la totalitat de l’acti-vitat del cos... S’han de fer càrrec que actualment les actuacions relacionades amb la caça i la protecció dels animals pràcticament representen una tercera part de l’actuació del cos en aquests moments. I és un dels reptes importants per als propers anys des del punt de vista de gestió i de dificultat de gestió de la caça i de la protecció dels animals en el nostre territori per fer compatible, doncs, tota la gestió de la caça amb la res-ta d’activitats que es desenvolupen en el medi natural, en el medi rural i concretament en l’agricultura.

El marc normatiu en què ens movem –ja ho ha expli-cat el subdirector general–, bàsicament i d’una forma molt breu, és el que veuen en aquesta diapositiva. Cal ressaltar que en aquests moments estem en un mo-ment d’impàs, estem en un moment que l’activitat com a tal, doncs, no està permesa, està pendent d’una regu-lació, i que, per tant, des de finals del 2011 no és per-mès cap tipus d’activitat relacionada amb la captura d’ocells fringíl·lids.

El Decret llei 2/2011, que va establir un règim pro-visional per a la captura en viu i possessió de fringíl-lids per a la cria en captivitat, va permetre l’any 2011, doncs, una captura en unes condicions, que són les que veuen aquí: contemplava com a únic mètode auto-ritzable la xarxa abatible, autoritzava la tinença i l’ex-hibició pública de femelles de les quatre espè cies que són objecte de l’activitat, suprimia les espècies d’inte-rès per a aquesta activitat de l’annex d’espècies pro-tegides, determinava els requisits per a la captura i establia també unes quotes, uns límits de captura en termes generals, que corresponien a la comunitat au-tònoma.

Pel que fa als requisits per a la captura, tinença i exhi-bició, contemplar que els requisits de cada una de les persones que volgués fer aquesta activitat, doncs, són



els que veuen també en aquesta diapositiva: la llicèn-cia de caça tipus B; havia de ser membre d’una socie-tat ocellaire inscrita a la Federació Catalana de Caça; havia de tenir l’autorització excepcional, personal i in-transferible de l’Administració de la Generalitat; havia de comptar amb el permís del titular del terreny cine-gètic, i el 2011, a més a més, calia anellar les captures i formalitzar unes fitxes de captures per registrar les captures realitzades.

Quant al resultat de l’activitat inspectora dels últims anys, aquí en aquest quadre –que penso que es veu correctament– els he posat tant l’activitat inspectora com les denúncies que es van derivar d’aquesta acti-vitat inspectora per anys. I també els especifico, dins d’aquestes denúncies, quines són les que van tenir un tràmit per la via penal. Pràcticament totes les que han anat per la via penal és per ús d’arts de caça prohibits, bàsicament xarxes japoneses, perquè la resta –amb al-guna excepció puntual–, totes van per via administra-tiva.

També els últims anys, amb la prohibició de l’ús del vesc, els casos que es van detectar d’utilització del vesc, doncs, es van conduir per la via penal, i se’n va donar compte a la fiscalia. I a les infraccions administrati-ves més comunes, doncs, parlarem de la captura, ti-nença i exhibició sense l’autorització administrativa, l’excés de captura i sobretot la comercialització.

Així, en aquest context, la prioritat de l’activitat ins-pectora que va portar a terme el Cos d’Agents Rurals va anar en aquests tres eixos que veuen aquí: el con-trol dels mètodes de captura massius i no selectius, com a infracció de més gran atac i de més impacte, i, a més, dir de conseqüències superiors, des del punt de vista penal; el control de les captures de novells, que són els exemplars immadurs, i el control de la comer-cialització.

Les comarques on hi ha una major activitat –on es detecta una major activitat– de captures són les que veuen aquí: a Girona, a la Selva i l’Alt Empordà; a Barcelona, a totes les comarques del voltant de l’àrea metropolitana; a la Catalunya central, doncs, potser Osona i Bages destacarien una mica sobre la resta; a Lleida, el Segrià i la Noguera, i a Tarragona és Baix Camp i Baix Penedès. A Terres de l’Ebre hi ha una activitat, doncs, anecdòtica i que pràcticament no té repercussió.

Quant a la comercialització d’una part dels ocells capturats hem de dir dues coses. Una, que bona part d’aquesta comercialització es produeix al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona, en diversos mer-cats que veuen aquí, en diversos espais públics, aprofi-tant normalment mercats setmanals, de forma no molt evident ni ostentosa, però sí que en funció de la pres-sió que es fa per part dels diferents cossos que hi es-tem actuant, doncs, o es desplaça l’activitat o bé es fa de forma més prudent, de forma més dissimulada, no?

També hem constatat que hi ha una important entrada d’ocells d’altres comunitats, com poden ser Andalusia, Múrcia, València i Aragó, amb destí en aquestes ma-teixes ubicacions. I que nosaltres atribuïm que hi ha una gran part dels afeccionats a aquest tipus d’activi-

tat que reincideixen en aquestes zones –al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona. I moltes d’aquestes persones tenen dificultats per desplaçar-se als llocs on podrien fer les captures –o per edat o per dificultats de mobilitat.

Aleshores, realment és més fàcil per a ells obtenir aquestes captures amb la compra a uns preus que po-dríem..., es parla d’uns trenta euros per ocell aproxi-madament, que no pas poder acudir a les zones rurals a fer la captura de forma directa. També els haig de dir que durant els últims anys no hem detectat mai la comercialització destinada al consum alimentari. En tot cas, si això es produeix seria de forma molt..., per a consum propi; vull dir que no considerem que això sigui un factor a tenir en compte dins de l’anàlisi d’a-quest fenomen.

I res més. Estic a la seva disposició per si volen fer al-guna pregunta o els puc fer algun aclariment.

La vicepresidenta

Bé. Agrair les intervencions del senyor Cuadros i del senyor Mur. I ara donaria la paraula als diferents grups parlamentaris per un temps màxim de cinc minuts. Jo els demanaria, si us plau, que s’adaptin al temps i que no s’allarguin gaire, perquè, com vostès saben, tenim un dia bastant ple.

Donaria la paraula al senyor Terrades, com a diputat representant del Partit Socialista de Catalunya.

Jordi Terrades i Santacreu

Gràcies, presidenta. Com que els agraïments ja els ha fet la presidenta, me’ls estalviaré. Algunes preguntes que ens poden ajudar a fixar posició en la tramitació posterior d’aquesta llei.

L’Institut Català d’Ornitologia, també, més enllà del powerpoint que el subdirector, el senyor Cuadros, ens ha explicat, ens explica que les poblacions nidificants a Catalunya... A excepció del pinsà –que es pot expli-car perquè la massa forestal en el país ha crescut i sa-bem que el pinsà nidifica en els boscos del país–, en la resta de les espècies de què estem parlant aquesta ten-dència és negativa.

La pregunta que formularia és si vostès creuen que la pràctica d’aquesta activitat pot posar en perill aques-tes espècies. I aquesta pregunta posar-la amb relació a Europa, a la comunitat internacional.

Els ocells no tenen fronteres, i bona part de les espè-cies que vénen a nidificar a Catalunya procedeixen de països centrals o del nord d’Europa: d’Alemanya, Es-candinàvia –els països escandinaus–, el Regne Unit. Allà la legislació..., o la sensibilitat respecte a la pro-tecció de les aus és una sensibilitat molt alta. Depe-nent de com s’acabi articulant aquesta llei, pot acabar provocant problemes en la comunitat internacional. Per tant, m’agradaria conèixer si des del departament s’han fet els contactes pertinents amb la Unió Euro-pea, per saber exactament en quins entorns ens estem movent.



Una altra de les preguntes que voldria conèixer –per-què vam fer una pregunta al departament i la respos-ta del conseller no acaba de ser prou clara–: si el de-partament té un cens de les aus en captivitat. Ho dic perquè un dels objectius serà –o aquesta és la nostra opinió– que el que hem de fomentar és la cria en cap-tivitat. Per poder fixar períodes, terminis, etcètera, és essencial conèixer quin cens tenim d’aus en captivitat per poder fer les previsions corresponents.

I una altra de les preguntes que voldríem formular –perquè el senyor Mur en parlava, i és un dels temes que a nosaltres també ens preocupa– són aquestes pràctiques irregulars que tots coneixem: bàsicament, la comercialització d’aquestes aus. El senyor Mur ens parlava de trenta o quaranta euros, quan al mercat... Deu ser quan encara no saben cantar els ocells. Perquè nosaltres hem detectat que hi han transaccions comer-cials que van molt més enllà d’aquestes quantitats, que gairebé les podríem multiplicar per deu i en alguns casos per vint.

Com creuen vostès que la norma que discutirem en el Parlament les properes setmanes ha d’acotar aquestes pràctiques comercials que avui en dia són irregulars, que avui en dia, doncs, es mouen en el, diguem-ne, mercat negre, és a dir, sense factura, sense IVA. Com creuen vostès, des de la seva experiència, que això s’hauria de regular?

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Terrades. Passaria, ara, la paraula al diputat del Partit Popular, el senyor Rafael Luna.

Rafael Luna Vivas

Moltes gràcies per la seva compareixença en el tràmit d’aquest reglament que té a veure amb la Llei de pro-tecció dels animals. Donar les gràcies al subdirector general d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continen-tal, i a l’inspector en cap del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat.

La nostra primera pregunta és que hi ha coses que les tenim claríssimes, vull dir, ja clares: que Catalunya té competències en caça és evident. Però hi ha una vo-luntat realment que per part del Govern de la Gene-ralitat es pugui tirar endavant, que es pugui caçar en aquesta activitat cinegètica. Però igual que el Govern central; vull dir, no té cap problema tampoc en el fet que es pugui fer. El problema el tenim realment quan hem d’anar a la Unió Europea a dir què hem de fer.

La primera pregunta aniria dirigida... Vostès ja han fet un informe o han presentat a la Unió Europea aquest informe? Primera pregunta, perquè és important. Per-què vostès poden agafar en aquestos moments i dir: «Escoltin, doncs, sí, tots votem això a favor i hi estem d’acord.» Però resulta que després els grups ecologis-tes fan les denúncies pertinents, i la Unió Europea fa les seues respectives sancions. Vull dir que això és un tema que ens preocupa de debò.

Segona pregunta: en el tema que abans s’estava par-lant de les activitats, jo voldria preguntar quins casos

s’han donat i quins són els casos en concret en què s’està incomplint la llei. Ho dic per part dels agents ru-rals; si vostè em podria contestar.

I després n’hi ha una tercera, intencionada: nosaltres, des del nostre grup parlamentari, no tenim cap proble-ma que això continuï endavant. Però ja advertim que hi ha un tipus de caça –que és de la barraca– que nos-altres defensarem i que va molt lligat al posicionament nostre davant d’aquest reglament. Això ho anticipem ja com a part que vostè representa del Govern. I li dic això perquè hi ha un informe fet per la Generalitat de Catalunya referent a la caça del tord, un informe que no sabem on està. Penso que últimament gràcies al conseller senyor Pelegrí ja està a Madrid, s’està estu-diant aquest informe, en què ve a dir que és una caça que es pot permetre.

I dic això i ho anticipo perquè nosaltres lliguem molt aquest tema precisament amb l’altre; vull dir, o aquí anem tots pel mateix camí o no. També li dic que hi ha la voluntat del Govern central que aquest informe vagi a la Unió Europea, perquè la Unió Europea abans de prendre i donar un pas endavant sigui la que dicta-mina.

Per tant, tinguem molt de compte de tirar coets a l’ai-re i tinguem molt –molt, molt– lligat el que és la Unió Europea. I ho dic precisament perquè vostè representa el Govern de la Generalitat en aquesta compareixen-ça, i això a nosaltres mos fa preocupar. No ho dic pre-cisament..., perquè ja dic que estem d’acord completa-ment amb aquest tipus de caça, com ho estem també amb el tipus de caça del tord. Però també sabem on hi ha el problema, i el problema no està a Catalunya i el problema no està a Madrid; el problema està a la Unió Europea.

Moltes gràcies, senyora presidenta.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Luna. Donaria la paraula, ara, al dipu-tat d’Iniciativa per Catalunya Verds, el senyor Boada.

Joan Boada Masoliver

Gràcies, senyora presidenta. També, agrair la presèn-cia del senyor Cuadros i el senyor Mur.

Nosaltres, partint de la idea que ens sembla que aquest projecte de llei no compleix la normativa europea –per la qual cosa si no hi ha cap canvi nosaltres no hi podrem donar suport, i ja els anuncio ara que, si s’aprova aquesta llei, immediatament la seva llei i els seus reglaments posteriors els enviarem a la comissió pertinent de la Unió Europea perquè faci l’anàlisi del que nosaltres en un primer moment veiem que no és legal–, dir-li, sobretot, senyor Cuadros... –com que he dit abans que contravé la Directiva d’aus, i vostè ja ho ha argumentat, que no– que hi ha alguna sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees que diu que, evidentment, permetre la cacera d’aquestes aus, d’aquests fringíl·lids, doncs, evidentment no és del tot legal, si no es demostra que no hi ha cap altra so-lució.



Jo no he vist cap informe, per ara, que demostri que, per exemple, la cria en captivitat pot ser substitutòria i suficient d’aquesta proposta que fan vostès de cace-ra d’aquestes quatre espècies de fringíl·lids. És veritat que hi ha inconvenients com la consanguinitat. Però jo li pregunto, a vostè concretament senyor Cuadros: te-nim algun informe que demostra que la diversitat ge-nètica de la població ja captiva és insuficient per evitar la consanguinitat? És vital.

O sigui, si a nosaltres la Directiva europea ens diu: «Senyors, si no hi ha cap altra solució i una d’aques-tes és la cria en captivitat, vostès han de continuar o no poden permetre la cacera d’aquestes aus»... Per tal de fer allò que vostès volen fer –de permetre-ho–, han de demostrar-ho. Jo li pregunto: tenen vostè, el Govern de la Generalitat o el seu departament algun informe que demostri que la diversitat genètica de la població ja captiva és insuficient per evitar la consan-guinitat? Sí o no? Si el té ens el faci arribar, i dema-no expressament a la comissió –a la presidenta– que reclami al Govern de la Generalitat aquest document, aquest informe que demostri aquesta...

L’altra que li pregunto: té algun document que demos-tri que la consanguinitat que es pugui donar pot ge-nerar inconvenients o no? De la cria en captivitat. Es presenti... La mateixa petició li faig, senyora presiden-ta: que ens el faci arribar el Govern a cada un dels membres d’aquesta comissió.

I també li voldria demanar –si és que el tenen, que estic convençut que sí– que demostri si existeixen so-lucions satisfactòries com pot ser l’intercanvi d’exem-plars amb altres poblacions captives a la Unió Euro-pea, que així evitaríem la consanguinitat. D’aquesta manera, si ho fas amb altres països està clar que la relació no és tan estreta com si ho fas amb els dels ma-teixos països.

Aquests informes són vitals per tirar endavant el que vostès pretenen, que és el fet que es puguin caçar aquests ocells.

Perquè vostès diuen «petites captures» –tres preguntes ja li porto fetes–, diuen que han fet petites captures. I ara he vist –que molt amablement vostè ens ha passat la seva intervenció escrita– que la proposta que fan en el decret de captures del 2011 –perquè el varen fer el 2011, i estava bé– és diferent del de 2012. Diferent en el fet que augmenten les captures.

No entra en contradicció que vostès augmentin les captures en 10.000, 12.000, 13.500 exemplars més? Menys el de passerell, que el disminueixen. Si vostès augmenten les captures, no entra en contradicció amb l’informe de l’Institut Català d’Ornitologia, que està dient que si continua la situació que baixen les pobla-cions en vint anys es reduiran el 50 per cent? No està en contradicció que vostès, fins i tot quan tenen la ca-pacitat de fer els canvis, les augmenten? Augmenten en 10.000 les captures de pinsà, augmenten en 1.500 les de cadernera, en 2.000 el verdum, i el passerell el disminueixen en 1.000. Home, sembla que és bas-tant clara, la seva intencionalitat, no? Jo pregunto: hi ha una contradicció en això? O no hi ha una contra-dicció? Vostès hi troben una contradicció? Si és que

evidentment creuen que l’informe de l’Institut Català d’Ornitologia és encertat, i creuen en ells. Nosaltres creiem que sí, i em sembla que tenen prou capacitat i han demostrat entendre en aquest tema.

I l’última pregunta per a vostè, senyor Cuadros: per què deixen en mans de la Federació Catalana de Ca-ça la gestió de les autoritzacions? Per què no ho fa la seva subdirecció directament? I no uns que formen part o una entitat que forma part i que ha fet de lobby de pressió important per tal d’aconseguir aquesta qüestió.

I última pregunta, senyor Mur, per a vostè. Tenia aquí notícies de premsa que diuen que la cacera furtiva anava augmentant. I els agents rurals –que estan fent una bona feina en aquest cas– deien que està augmen-tant a Tarragona, a Osona la utilització de la xarxa japonesa, etcètera. Vostè creu que canviarà alguna cosa amb aquesta normativa que en aquests moments hi ha? O ha canviat ja, perquè el decret ja és eficaç. I si aquesta cacera furtiva veritablement arriba a situ-acions en què aquests ocells, que estan a trenta euros sense saber si saben cantar o no saben cantar, poden –com diu alguna de les notícies que sembla que ha generat la gent del departament, d’agents rurals– arri-bar a 30.000 euros –alguns d’ells. Estic llegint –ara ja se m’ha traspaperat– una notícia de premsa que sortia em sembla que era al Diari de Tarragona sobre aquest tema.

La pregunta és: com creu que pot evolucionar aquesta situació i aquest tràfic que hi ha en aquests moments d’ocells al nostre país?

Perdoni, senyora presidenta, per haver-me excedit en el temps.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Boada. Passaríem, ara, la paraula al diputat Sanglas, en representació d’Esquerra Republi-cana de Catalunya.

Marc Sanglas i Alcantarilla

Gràcies, presidenta. En tot cas, agrair a tots els com-pareixents les seves intervencions, i algun seguit de qüestions que no ens queden clares.

Des d’Esquerra Republicana manifestem, com han fet altres grups, que no tenim gaire clar que aquest intent del Govern de prorrogar aquesta captura en viu dels fringíl·lids tingui prou cobertura a nivell de normativa europea. Per tant, també fem aquest advertiment que no ens sembla que estiguem complint.

Entenem que hi ha una tradició de les societats cantai-res d’ocells a Catalunya i que, per tant, és una tradició que entenem que cal mantenir. Però entenem que el mètode de manteniment de les espècies hauria de ser a través del reconeixement de mètodes de cria en cap-tivitat i que, per tant, poguéssim fomentar exactament això, si l’objectiu final, en definitiva, és el tema dels concursos de cant, que són tan preuats al país.



Per tant, des d’aquest punt de vista, hi ha un seguit de qüestions que no acabem d’entendre; ja li ho vam dir al conseller en el moment de la tramitació del decret, de la convalidació del decret. Però encara acabem d’entendre menys un seguit de qüestions que agrai-ria que ens aclarís el senyor Àlex Cuadros. Per què en el decret es va parlar ja de la convalidació d’una cap-tura de 60.000 aus, de les mateixes xifres superades per a aquest any 2012 –per sobre aquests 60.000– i, en canvi, en el mateix informe se’ns reconeix que no-més s’han capturat 17.000 ocells? Per què ha autoritzat tantes captures quan el nombre d’individus capturats és tan menor? Per tant, no és que la xifra balli per una miqueta, sinó que entenem que aquesta diferència és molt gran i que, per tant, no es justifica de cap de les maneres. Ja li vam dir al conseller que ens semblava que era un nombre molt alt d’aus a caçar o permetre la seva caça i que, per tant, ens semblava que havia de baixar aquest nombre, s’hi havia d’anar, i que s’havia de tendir..., entenem nosaltres que el model és el de cria en captivitat.

Seguint amb aquest tema, ens agradaria –vostès ho es-menten, que estan explorant la via de la cria en captivi-tat al Centre de Fauna de Vallcalent– que ens n’infor-més o ens expliqués què s’ha fet fins a aquest moment i què és el que té previst, i quins són els resultats que està donant aquesta exploració que diuen. I, en tot cas, entenem que aquest és el mètode que caldria explorar, que es podria fer conjuntament amb l’Administració i les societats ocellaires. No diem que hagi de ser no-més una activitat generada per la mateixa Adminis-tració, sinó que entenem que les societats ocellaires també haurien de participar en aquest sistema de cria en captivitat. Per tant, entenem que aquest és el model que cal seguir i cal regular.

I al senyor Mur li agrairia que em contestés un pa-rell de preguntes també. Estàvem comparant les dades d’intervencions o d’actuacions dels anys 2011-2012, gairebé reduïdes a la meitat. Suposem que és per la finalització..., encara no ha finalitzat l’any 2012. I, per tant, suposo que les dades eren fins al mes de juny aproximadament, que justificaven que tot hagués bai-xat a la meitat aproximadament.

I quines mesures els semblen a vostès..., que són els primers patidors de les actuacions dels furtius. Pel que en tenim coneixement, a vegades l’actitud dels furtius no és del tot amistosa. I, per tant, a vegades es po-drà posar en risc inclús la integritat dels agents rurals. I, per tant, a vostès, que pateixen diàriament aquesta activitat, quines mesures els sembla que caldrien o que es podrien adequar –l’increment de les sancions, tipi-ficar penalment algunes de les actuacions– per encara afavorir més el seu element com a agents de l’autori-tat? I, per tant, ens agradaria que ens contestés a això.

Després, alguna altra pregunta que ja ha formulat el senyor Boada sobre el tema... El tràfic aquest d’es-pècies és evident que existeix. Quina coordinació te-nen vostès amb el Cos dels Mossos d’Esquadra per tal d’evitar...? En definitiva, segurament el que genera aquest increment de la caça és aquesta comercialitza-ció que es formula normalment en un escenari de mer-cats il·legals. I si –aquesta comercialització– ens po-

dria aclarir, més o menys, en quins àmbits, en quines comarques se centra.

Gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Sanglas. Finalment, donaria la parau-la al representant de Convergència i Unió, el diputat senyor López.

Agustí López i Pla

Gràcies, senyora presidenta. Molt breument. En pri-mer lloc, agrair al subdirector de caça i pesca, al se-nyor Àlex Cuadros, l’esforç per la seva síntesi, que és ben entenedora i pedagògica. I després expressar, per part del nostre grup, que tal vegada el més important que s’ha plantejat avui en aquestes compareixences és la necessitat d’acabar d’atacar, diguem-ne, el furtivis-me i els mercats negres que ha definit el senyor Mur. Vull dir, aquest és el dubte que ens queda a nosaltres.

Animem el Cos d’Agents Rurals i el Departament d’Agricultura a aprofitar els reglaments –la llei i el re-glament– per tal que es pugui fer un cens de les aus cantaires que existeixen ja en aquests moments. I, per tant, amb aquests anellaments es pot controlar molt bé la població. Bàsicament, entenc que és una oportuni-tat per controlar aquest furtivisme i aquests mercats negres. És una necessitat per donar credibilitat a tot el sector d’ocellaires que des de fa més d’un segle re-alitzen aquesta activitat de forma tradicional. I és una activitat rural ben estimada i ben arrelada en determi-nats territoris catalans.

Acabaria la meva intervenció tan sols fent una puntua-lització: posar el focus damunt d’unes quantitats que ha expressat el senyor Àlex Cuadros, que és que estem parlant de 15.000 captures el 2011 i 158.000 el 2009. Per tant, senyor Boada, una altra vegada jo li dema-naria una certa coherència, un cert punt d’autocrítica. Perquè no és coherent, per dir-ho d’alguna manera, que vostè faci una crítica demolidora, àcida sobre una actuació concreta en aquests moments, i que hi hagi hagut 158.000 captures en el moment en què el seu grup tenia el comandament, diguem-ne, del Departa-ment de Medi Ambient.

Res més, i moltes gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies per la seva intervenció, senyor López. Dona-ria, ara, la paraula al senyor Cuadros i al senyor Mur perquè puguin respondre totes les preguntes que aquí s’han plantejat.

Gràcies.

El subdirector general d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental

Bé. Intentaré respondre una a una a les preguntes, tot i que algunes tenen molta relació i faré remissió a algu-na de les respostes.



Primer, començant amb el senyor Terrades, del Grup Socialista, preguntava si podria posar en perill aques-tes espècies. En principi, el que és la captura i sota les directrius de la Unió Europea, que només estem par-lant d’un 1 per cent de la mortalitat... O sigui, primer tenim el cens, que, per exemple, els pinsans a Catalu-nya són 10 milions; després s’ha de calcular la morta-litat –un 66 per cent, segons la bibliografia–, i d’aquest en calculem un 1 per cent, que és el que es permetria capturar. En principi, amb aquestes quantitats tan pe-tites no posaria en perill la població d’aquests ocells fringíl·lids.

Respecte de si se n’ha informat la Unió Europea..., sí, com he dit al final de la meva intervenció, els en vam informar mitjançant un expedient EU Pilot. És un ex-pedient que es fa per informar i del qual es podrien generar diverses sancions. Vam informar-los a través del Ministeri de Medi Ambient –nosaltres i les altres tretze comunitats autònomes que capturen fringíl·lids. I, en principi, segons ens consta, la Unió Europea s’ha donat per satisfeta amb les respostes que vam donar en el seu moment.

Respecte del cens d’aus en captivitat estem treballant dintre de l’ordre que estem posant en funcionament, que estem preparant per a aquest mes de setembre. I la idea seria exactament fer... Tenim un número real, un cens de les captures que han fet els anys anteriors els ocellaires, i, a més, anellar-les, de forma que qual-sevol ocell que no estigui anellat voldria dir que ve del comerç il·legal o del furtivisme.

Respecte de la comercialització deixaria, potser, pas a l’inspector en cap. L’únic, dir que, parlant amb un tècnic que estava a la Generalitat l’any vuitanta, em va mostrar uns estudis similars i parlaven dels cana-ris. Al final, el tema del canari era igual: hi havia un furtivisme a Canàries que agafaven ocells, després es van començar a comercialitzar, etcètera, i al final va acabar amb el tema de la cria en captivitat, i sembla que això ha funcionat. Aquell problema que van tenir l’any vuitanta és similar al que tenim avui dia, salvant les diferències. Però aquella solució podria ser una so-lució similar a la que tenim avui dia.

(La vicepresidenta dóna la paraula a l’inspector en cap del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat.)

L’inspector en cap del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat

Intentaré respondre les qüestions que s’han plantejat, tot i que a mi em correspon opinar més sobre el con-trol de l’activitat, no tant sobre qüestions tècniques. Però intentaré respondre a tot el que vostès ens han plantejat.

Respecte a la comercialització... A veure, nosaltres en-tenem que la comercialització es deu al fet que hi ha una demanda –hi ha una demanda, ho vulguem o no ho vulguem– d’un nombre important d’afeccionats de l’àrea metropolitana sobretot, i que són gent que té di-ficultats per obtenir els exemplars per la via que con-templa la norma, que és a través de la captura al camp d’aquests exemplars.

Entenent això –entenent una mica el fenomen de per què hi ha aquest mercat; al nostre entendre es justi-fica per aquest motiu–, nosaltres creiem que la cria en captivitat pot ser una alternativa, una alternativa que no sigui agressiva amb el medi i que si es fa amb un control suficient, doncs, pot oferir una possibili-tat, a aquesta gent que té la voluntat de continuar fent aquesta activitat, que la pugui fer per un conducte le-gal, sense que hi hagi un intercanvi econòmic darrere i a través de la cria en captivitat. Jo no puc esbrinar..., no estic en condicions de dir si pot tenir molta o poca dificultat; no sóc un especialista en aquest tema i ho desconec. Però si realment és viable, doncs, penso que pot ser una alternativa interessant.

Pel que em demanava el senyor Luna, respecte a les diferents infraccions que detectem, jo diria que ma-joritàriament hauríem de diferenciar les persones que volen fer aquesta activitat d’acord amb el que està es-tablert per la norma –llavors, sempre parlaríem d’in-fraccions menors, doncs, d’excés de quota de captures en un moment determinat– de les persones que aprofi-ten aquesta finestra que deixa aquesta activitat per tro-bar un mitjà per guanyar-se la vida, per dir-ho d’algu-na manera, que no són moltes, però que hi són, no?

Aleshores, el que sí que ens trobem és l’ús de mitjans de captura massius i no selectius com és la xarxa japo-nesa. El vesc jo diria que té un tractament diferent. El vesc, doncs, no és un mètode legal, però és més selec-tiu que la xarxa japonesa, obliga a tenir una presència permanent del caçador allà. Però en aquests moments és un mètode prohibit i, com a tal, li donem el tracta-ment. I, per descomptat, la comercialització.

Aquestes són les que hem dit de la zona metropolita-na. És on nosaltres detectem que hi ha un moviment més important, perquè és on hi ha més persones que demanen, que sol·liciten i que, per tant, creen mer-cat, no?

També els he de dir que normalment no detectem cap-tures d’espècies, d’altres tipus d’espècies que no esti-guin lligades amb els concursos de cant, amb aquesta activitat tradicional. Estem parlant d’ocells fringíl·lids. O sigui, la major part de les captures que estem com-provant... Inclús quan s’utilitzen xarxes japoneses, es descarten altres espècies. I, en canvi, la gent, com que sap que allà és on hi ha mercat, doncs, s’enduu els exemplars d’aquestes quatre espècies que són objecte d’aquesta norma.

El senyor Boada em demanava sobre si s’incrementen les infraccions. Miri, la sensació que ens fa a nosaltres –sobretot els últims dos anys– és que, mentre l’activi-tat legal baixa –perquè és evident que el fet d’eliminar el vesc i el fet que aquest any no es pugui caçar amb cap tipus de mètode...–, continuem detectant pràctica-ment la mateixa quantitat de gent que està utilitzant la xarxa japonesa. I pensem que és perquè realment aquesta gent... Potser s’ha incrementat una mica la ne-cessitat pel tema de la crisi; és una forma molt fàcil d’obtenir uns diners, amb una inversió molt simple. I la gent que coneix que hi ha un mercat..., doncs, és una solució com qualsevol altra, que està buscant la gent per obtenir uns recursos per poder sobreviure. Alesho-



res, sí que pensem que, en aquest sentit, ha remuntat una mica, si tenim en compte que l’activitat normal –o dins del que serien els mètodes legals– ha baixat.

Respecte al 2012 –que parlaven vostès d’un lleuger descens–, efectivament som a meitat de campanya. Hem donat les dades que teníem –crec que són molt recents, pràcticament fins a la setmana passada–, el que són dades d’infraccions del 2012. Però han de te-nir també en compte vostès que aquest any no hi ha activitat. Tot el sector està pendent que es produeixi aquesta regulació, aquesta reglamentació d’aquesta activitat. I, per tant, tot el que trobem és gent que es-tà utilitzant mètodes prohibits en la línia que estem parlant, de xarxes japoneses, gent que va a caçar a l’engròs i que el que vol és, doncs, d’alguna manera, amb més o menys èxit, lucrar-se’n. Aquí hi han des de persones que han d’entendre que guanyen quatre cèn-tims, per dir-ho d’alguna manera, a gent que realment han muntat una indústria, eh?

Nosaltres hem trobat gent que puja milers d’ocells d’Andalusia. I els hem estat esperant a Martorell –al peatge de Martorell. Hem aturat vehicles perquè s’ha-vien detectat a les vigilàncies que es fan a les zones de mercats. I ens consta que hi han persones que fan viat-ges setmanals a aquests mercats d’ocells provinents d’altres autonomies –doncs, no fa gaire de València.

Per tant, sí que estem al darrere de mirar de combatre, senyor López, tot el tema de la comercialització, tot i que és difícil. Són espais públics en què és evident que la gent pren les seves precaucions, que requereix un esforç de reconeixement del terreny, de les persones i d’informació important. I després hi han resultats, pe-rò a canvi d’un esforç important.

I no sé si em deixo alguna cosa per respondre..., en tot cas, m’ho recorden, si us plau.

(La vicepresidenta dóna la paraula al subdirector ge-neral d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental.)


Bé. Continuo amb les respostes que queden pendents.

A continuació, les preguntes del senyor Luna sobre l’informe. Si se n’ha informat la Unió Europea; com he dit abans al senyor Terrades, sí. A petició del mi-nisteri a Madrid es va fer aquest informe per a l’ex-pedient EU Pilot. A la segona pregunta, ha donat ja la resposta l’inspector del Cos d’Agents Rurals. I res-pecte de la tercera, aquest informe es va presentar per l’exconseller Baltasar, del Grup d’Iniciativa. I, si no ho recordo malament, les dades que van aportar sobre la selectivitat de la barraca eren un 98, 99 per cent de se-lectivitat –fet pel Centre Tecnològic Forestal de Cata-lunya. Era un encàrrec que es va fer en aquell moment.

Responent, a continuació, a les preguntes del senyor Boada, respecte que no complíem amb la normativa de la Unió Europea. Durant la meva dissertació he in-tentat explicar que sí que complíem amb la normativa europea –la Directiva d’aus, la Llei de patrimoni natu-ral i biodiversitat, etcètera. I sobretot perquè hi han al-

tres comunitats autònomes i països que ho estan fent. Per tant, entenc que hi hagi gent o un sector de la so-cietat que potser no li pugui agradar, però nosaltres considerem que estem dintre de la legalitat, sobretot fent la comparativa amb altres drets que ens envolten.

Respecte de les sentències, sí que hi han tres sentèn-cies. Una de l’any 88, si no ho recordo malament, a França –de la Unió Europea contra França–, en la qual va dir que era un procediment correcte, és a dir que la captura era correcta i no presentava més problemes. I després sí que hi havien dues sentències més, si no ho recordo malament: una contra Bèlgica, en què va sortir el tema de l’endogàmia, de només permetre les petites captures per l’endogàmia, i una altra, que era el tema de les barraques –la Unió Europea l’any 2007, si no ho recordo malament, contra València. Aques-tes són les tres sentències que hi han. I fent referència, com vostè deia, al fet que no hi hagi cap altra solució satisfactòria. Sí que estem fent aquest estudi a Vallca-lent, i els resultats, evidentment, encara no els tenim.

Responent, també, una altra pregunta que vindrà més endavant, el que hem fet, respecte de les nostres acti-vitats... (Veus de fons.) Sí, la cinquena pregunta; res-pondré a les dues preguntes a la vegada... Nosaltres el que hem fet és agafar els ocells..., estem agafant els ocells ara, els que tinguin possibilitats de poder criar en captivitat de cara a la primavera que ve. Com que això es va fer l’any passat, no hi havia temps material que aquests ocells poguessin criar, perquè el període de cria pràcticament ja estava iniciat quan es va aca-bar tot el tema del còmput d’ocells, etcètera.

Doncs, ara el que hem fet és aquest any, amb l’Insti-tut Català d’Ornitologia –i també, responent al senyor d’Esquerra Republicana, amb societats ocellaires que hi estan participant, donant cobertura amb l’Institut Català Ornitologia i els tècnics de la direcció gene-ral–, estem agafant alguns ocells perquè aquesta pri-mavera que ve pugui iniciar-se la cria en captivitat. Evidentment, quan tinguem aquesta informació la fa-rem pública.

Sobre si la població genètica captiva és suficient, doncs, actualment aquestes dades no les sabem. Te-nim l’Institut Català d’Ornitologia, que està treballant en aquest aspecte. Sobre el document de la consangui-nitat, si pot resultar perjudicial, no el tenim. Però sí que sabem que, per a totes les espècies animals en ge-neral, una endogàmia pot resultar perjudicial, no no-més per possibles malformacions físiques, sinó que potser per l’activitat tradicional de cant podria no ser-vir, etcètera. Això s’hauria d’investigar.

La tercera pregunta, sobre les solucions satisfactòri-es i la possibilitat de l’intercanvi amb la Unió Euro-pea. No hem d’oblidar que hi han diferents subespè-cies d’aquestes espècies d’ocells. I aleshores hauríem de mirar de no produir hibridacions que puguin resul-tar contraproduents, sobretot tenint en compte que a dia d’avui un 50 per cent de les captures que es fan es tornen a alliberar al medi natural. Vull dir que els ocellaires quan fan les captures, una part important –que ronda el 50 per cent– són retornats al medi natu-ral. Aleshores, no voldríem reintroduir al medi natural



animals que no siguin genèticament purs o portar al-tres subespècies que puguin resultar perjudicials.

Sobre les dades de l’ICO potser no m’he expressat bé. He tornat a posar un altre cop la taula. Si ho veieu, a la tercera línia el que diu l’ICO és que l’1 per cent de la mortalitat són al voltant d’unes noranta mil captu-res. Nosaltres, quan vam dir 60.000 era perquè n’ha-víem reduït el 35 per cent, atès que el període d’estiu ja havia passat. Per tant, aquest any no és que aug-mentem, sinó que disminuïm força, perquè si l’any passat eren 90.000 i aquest any són 73.000, estem re-duint de l’ordre de 17.000 ocells.

Si us fixeu, per exemple, en els pinsans, l’any passat eren les captures previstes 72.131 –a la tercera colum-na–, tot i que després només en vam autoritzar 46.885. I aquest any el que fem és autoritzar-ne 57.000; per tant, hi ha una rebaixa de 15.000 ocells, i per a la resta igual. El verdum quedaria igual, de la caderne-ra baixem una quarta part –de 10.000 a 8.000, més o menys–, i del passerell baixem a menys de la meitat, de 5.180 a 2.000 i escaig –a 2.200, si no ho recordo malament. Per tant, hi ha una disminució dràstica.

El que sí que és cert, que nosaltres el que fem és partir de les dades de l’Institut Català d’Ornitologia; és a dir que si ens diu més, més, i si ens diu menys, menys. Per tant, entenc que no està en contradicció respecte del que es va fer l’any passat.

La cinquena pregunta, sobre deixar la gestió de les au-toritzacions a la Federació Catalana de Caça. En reali-tat no és ben bé així, és a dir, el procediment que nos-altres vam configurar l’any passat –i el que configurem aquest any– és que nosaltres autoritzem... És a dir, la federació el que fa és col·laborar en la gestió de les sol-licituds. Un cop que ells han sol·licitat..., ens demanen aquesta autorització, que la fa el personal tècnic, el personal de la Subdirecció General d’Activitats Cine-gètiques, i altres subdireccions, per exemple, la de Bio-diversitat, que també col·labora amb els seus tècnics.

A més a més, en algun punt del reglament que ara es-tà en projecte es va parlar que no només hi hauria la Federació Catalana de Caça, sinó que també hi hauria altres entitats, la qual cosa també ens ha produït dife-rents parers. Vull dir que hi ha gent que opina que està bé, i hi ha gent que opina que està malament, com tot.

Sisena pregunta, ja l’ha respost el senyor Mur. Passaré a contestar a les preguntes del senyor Sanglas, d’Es-querra Republicana, sobre si tenim prou cobertura de la Unió Europea. Doncs, el mateix, la mateixa respos-ta seria vàlida. Hi han altres països que ho fan. Ate-nent-nos a la Directiva d’aus i a l’1 per cent de la taxa de mortalitat, pensem que estem..., legals, que la posi-ció normativa seria correcta.

Respecte de les 60.000 aus que es van autoritzar i que només se’n van capturar 17.000 l’any passat, l’expli-cació és senzilla. Els ocells normalment s’agafen des del dia 15 d’agost –els novells–, i s’acaba a principis de setembre, i després ve l’època de passa, que sol ser de l’1 d’octubre fins al 15 de novembre, més o menys. Pot allargar-se fins a principis de desembre, però nor-malment el 15 de novembre la passa ja acabaria.

El tema va ser que l’any passat, quan vam aprovar el decret llei que permetia un període transitori de cap-tures, es va iniciar la captura –si no ho recordo ma-lament– cap al dia 9 de desembre, quan la passa ja estava acabada; és a dir, no hi havien ocells ni hi ha-via moviment d’ocells perquè es poguessin capturar aquests 60.000. Sí que hi havia ocells, evidentment, perquè se’n van capturar 17.000, però no hi havia un moviment tan fort com els mesos d’octubre o novem-bre. És per això aquesta diferència entre 66.000 auto-ritzats i 17.000 captures. Recordo aquí també que el nombre total eren 90.000, tot i que només en vam au-toritzar 60.000.

Respecte de la cria en captivitat, també ha quedat res-post amb l’anterior resposta: la col·laboració de l’ICO, de la direcció general i de les societats ocellaires. I so-bre la informació de què es farà, és més o menys això, el que havia explicat: les captures primer, ara vindrà la primavera, s’intentarà fer la cria en captivitat. Te-nim constància per altres països que hi han algunes espècies que crien millor que altres en captivitat. No obstant, nosaltres ho farem i mirarem a veure quins són els resultats, atès que les diferències que hi hagin al nord d’Europa no són potser vàlides al nostre clima mediterrani.

I l’última pregunta també ha quedat resposta pel se-nyor Mur. Per tant, penso que, si no hi ha res més, les preguntes quedarien contestades amb aquestes res-postes.

(La vicepresidenta dóna la paraula a l’inspector en cap del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat.)

L’inspector en cap del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat

Senyor Sanglas, em penso que m’he deixat de contes-tar-li una pregunta que m’ha fet: si crèiem que això podria ajudar al control. M’ha semblat que m’havia fet aquesta pregunta. Jo li voldria dir que a nosaltres ens facilita molt el control de l’activitat, l’anellament. Si en la captura ja s’obliga a l’anellament, això realment facilita molt el control. Perquè les anelles estan nume-rades, estan identificades, se sap qui és la persona que ha fet la captura. I això és un mitjà, un mètode que fa-cilita molt el control, molt més que l’actual.

La vicepresidenta

Bé. Agrair la presència del senyor Cuadros i el se-nyor Mur per les explicacions que han donat aquí, en aquesta comissió, i fins a la propera.

(Rafael Luna Vivas demana per parlar.)

Sí..., senyor Luna?

Rafael Luna Vivas

Més que per un motiu de repreguntar, penso que, pel temps que portem, no..., si podia fer un aclariment simplement per una qüestió que el subdirector gene-ral ha dit.



La vicepresidenta

Sí, però molt breument, si us plau.

Rafael Luna Vivas

Molt breument. Miri, senyor Cuadros, si és cert el que vostè ha dit –i no ho dubto– que ha sigut el senyor Bal-tasar el que va fer arribar l’informe referent als tords al ministeri corresponent de Madrid, jo demano dis-culpes realment al senyor Baltasar en aquelles qües-tions en què jo realment hagi pogut acusar aquest se-nyor de no entregar l’informe. Vol dir que el senyor conseller –el senyor Pelegrí– no ha dit la veritat.

La vicepresidenta

Té la paraula el senyor Cuadros.


Bé. Només per contestar. Jo el que he dit... Perquè jo estava d’advocat en aquell moment a la direcció ge-neral i sé què va passar, i per això ho recordo. Estic parlant de memòria, evidentment, però està escrit –si ho busquéssim als arxius estaria al Parlament. Jo el que he dit és que l’exconseller Baltasar va venir i va exposar els resultats d’aquell estudi científic. Jo no dic si ho va enviar a Madrid o no, perquè això no em consta, ho ignoro. Jo el que sí que sé és que el con-seller Pelegrí –perquè ara estem treballant per aquest tema– ho va enviar a Madrid.

Era només per fer aquesta... Em penso que se m’ha en-tès malament, eh? Jo el que he dit és que es van pre-sentar aquestes dades en seu parlamentària.

La vicepresidenta

Bé. Donaríem per conclosa aquesta compareixença.

La sessió se suspèn a un quart de dotze del migdia i sis minuts i es reprèn a un quart de dotze i vuit minuts.

La vicepresidenta

I donaríem la benvinguda als propers compareixents, que en aquest cas són: el president de l’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya, el se-nyor Manel Raurich; el president de la Federació Ca-talana de Caça, el senyor Paco Piera, i el president de l’Associació Cinegètica Barraquers de Catalunya, el senyor Xavier Fontana.

Acompanyen el president de l’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya el senyor Josep Vilalta Sellés, el senyor Ramon Roig, el senyor Jordi Izquierdo i el senyor Ramon Pintó.

Gràcies per la seva assistència.

Faltaria el senyor Fontana. Està present a la sala? (Veus de fons.) Sí, si us plau.

Compareixencesacumulades de l’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya relatives al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00357/09 i 353-00369/09)

I li donaria la paraula al senyor Raurich per un temps aproximat de cinc minuts –cinc minuts cada un, més o menys.

Manel Raurich Rubinat (president de l’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya)

Bon dia a tothom. Senyora presidenta, senyors dipu-tats, senyores diputades, vinc a representar l’Agrupa-ció de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalu-nya, que som una entitat sense ànim de lucre, i tots els càrrecs val a dir que són altruistes. Hem vingut aquí per donar coneixement d’aquesta activitat centenària i de les propostes que nosaltres creiem..., per tal de re-gular-la.


Comencem, doncs. Com a tradició... –que en podríem dir molt més, però per resumir, ja que el temps és molt curt i com a detall, doncs–, aquí, com poden llegir... Aquesta activitat té una tradició més que centenària: en els seus inicis el motiu de tenir un ocell era per sen-tir-lo com cantava a la finestra de casa seva, i per a la seva captura feia servir el seu mètode particular. Més tard, en el moment del Renaixement o de la Renaixen-ça, van aparèixer les primeres entitats. Aquestes, per anunciar –això és com a detall, oi?– les seves festes, feien servir proclames o crides, i moltes vegades ma-nifestacions a favor de la llengua catalana i una exal-tació a la natura.

Aquí tenim com a detall, doncs, la tradició. Veiem aquí una exposició de Manresa l’any 1864. Com a detall s’hi poden veure... Diu «moixons»; és una pa-raula una mica que ara ja ha canviat bastant. Llavors, tenim també com estan aquí en una cacera, per la pla-na de Vic, doncs, que també s’estan preparant per fer una paella d’arròs. O sigui, no tot és agafar ocells i tal; també té el seu protocol i la seva estona d’esbar-jo, a part de la cacera d’ocells. També val a dir que no tot era, doncs, la finalitat del concurs, sinó que també era la captura. És l’hora d’anar als rams, el dematí lle-var-se i portar les seves gàbies.

Bé. Doncs, per escurçar la cosa..., aquí nosaltres fem tot un seguit de propostes per tal de regular aquesta activitat. Nosaltres proposem que tots els ocells enga-biats siguin identificats amb les seves anelles i amb un llibre de registre per a cada ocellaire per tal de ser ben identificat i que cadascú sàpiga d’on procedeix aquest ocell.



També calen uns censos de la població dels fringíl·lids, que d’això ja se n’encarrega l’ICO. Però nosaltres hi fem una especial esmena, perquè així sempre sabrem cada any el que es podria capturar. I també, doncs, a l’hora de fer els alliberaments d’aquests ocells que normalment es tenen dins la gàbia, que no tots servei-xen per al cant... –o perquè s’esveren molt, o perquè les seves qualitats no són les apropiades–, quan es fa-cin els seus alliberaments siguin controlats i que no es puguin fer alliberaments estranys.

Tot seguit, aquí, com poden veure en aquesta fotogra-fia, nosaltres volem diferenciar o tenim la idea de di-ferenciar els tipus d’ocellaires i les persones que tenen els ocells. És a dir que fins ara tothom passava que ha-via de capturar, i havia d’anar a concurs, i era d’obli-gació. Doncs, creiem que no hauria de ser així. També val a dir que s’ha fet una mica, al llarg d’aquests anys, amb ànims recaptadors. Aquí ja ho diem: l’expert –captura i no concursa–, el que captura, el tradicio-nal i el novell –que el novell és el que comença, que també cal, doncs, que sàpiga com s’agafa un ocell a les mans, que no li pugui fer cap dany, no li pugui fer cap mena de..., que li pugui espatllar les ales, etcètera.

Aquí també nosaltres defensem la captura amb vesc com una alternativa. Cal, doncs, fer uns estudis per-què es pugui demostrar la selectivitat i també el que és ecològic, i que pot servir tant com un altre sistema. Val a dir que fins ara, doncs, és l’essència de l’oce-llaire. Com he dit abans, no és sols el cant o el con-curs; és també a l’hora d’anar al ram –com veieu aquí a les fotografies, es veuen aquests tres rams o quatre– i, doncs, el coneixement de la natura en aquest cas. També llavors la xarxa abatible com un mètode més per a la captura.

Aquí tenim que... Ja abans amb els anteriors..., que ja ho han exposat aquí, també han parlat de la cria en captivitat. Segons la normativa europea i estatal, la cria en captivitat és una finalitat. Però nosaltres cre-iem que no, que no pot ser, que té de ser una alterna-tiva, però també amb els seus matisos. Nosaltres cre-iem que amb la cria en captivitat poden passar unes possibles mutacions, uns alliberaments d’aquestes aus que a vegades també poden ser incontrolats, una pèr-dua de cant dels originals –dels ocells autòctons–, una pèrdua de la tradició, una comercialització –a vegades incontrolada–, una espoliació de nius en el medi natu-ral –que a vegades perquè la cria en captivitat no re-sulta algú se’n va a agafar ous o daixò–, instal·lacions dificultoses i dificultat de la cria d’algunes espècies en captivitat.

Aquí tenen, per exemple, unes mutacions. Aquí sem-blen caderneres i no ho són. Val a dir que, d’aquests ocells, ja se n’han agafat, de vegades, a fora, allà amb les xarxes. Imaginin-se vostès aquest ocell en llibertat el que pot portar a terme. Aquí també una cadernera –com poden veure vostès– i un niu. És per a l’exemple que dèiem abans de l’espoliació de nius.

També, com he dit abans, amb el tema de la cria en captivitat, instal·lacions que siguin necessàries, perquè necessiten els seus llocs adequats. Tenen de tenir unes grans dimensions i una inversió bastant important,

motiu que pot ser susceptible a l’hora, doncs, de por-tar-ho a terme, perquè necessites uns llocs i una certa despesa, que molt poca gent pot assumir, sobretot els aficionats.

Creiem, doncs, que també els certàmens haurien de ser..., els concursos, que és dintre de l’activitat, que poden ser locals, socials, oficials –qui hagi de ges-tionar i fer. I a l’hora de mobilitzar els ocells per a aquests certàmens també hem de garantir el seu ben-estar. Nosaltres en això també hi estem..., molt esca-ient i molt a sobre d’això.

Creiem que, per abaratir costos, la gestió que cal fer cada temporada es pot compartir –o sigui, que s’ha de portar a terme cada temporada. Aquesta gestió l’ha de fer el departament competent, però també la pot com-partir amb entitats col·laboradores. Nosaltres creiem que entre tots, a vegades, es pot fer la feina i més ben feta.

Per concloure, nosaltres fem una sèrie de conclusions i propostes, que són les següents:

La pràctica de l’afició ocellaire és una activitat molt arrelada a Catalunya, on presenta una llarga tradició de la cultura catalana. Des de l’aprovació de la Llei es-tatal 42/2007, del patrimoni natural i la biodiversitat, i la Directiva comunitària 2009/147/CE, l’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya hi ha posat la seva col·laboració i ha portat múltiples propos-tes encaminades totes elles a la solució del problema. Que la relació és... Els hem fet arribar un dossier a tots els compareixents aquí.

Creiem que la descatalogació com a espècie protegida –que només és a Catalunya– dels fringíl·lids –pinsà, cadernera, verdum, passerell– ha estat una decisió en-certada i necessària per regular-ne la tinença i captu-ra. Si volem que aquesta activitat no desaparegui, hem de facilitar la gestió d’aquesta, deixant a part l’ànim recaptador que ha imperat en les últimes dècades.

També dir que seria raonable reconsiderar la introduc-ció de la cria en captivitat, que pot semblar una solu-ció satisfactòria a curt termini. Però opinem que a la llarga pot representar un perill per a la fauna del nos-tre país. Des de l’agrupació defensem i valorem positi-vament la captura amb arbret i el vesc, perquè és una de les parts més importants de la tradició ocellaire i també perquè creiem que és un mètode selectiu.

Pensem que a Catalunya els últims anys no s’ha fet tot el necessari perquè aquesta activitat estigui ben regu-lada. I segurament que a hores d’ara no estaríem els aquí presents en aquest debat. Pensem que aquest de-cret llei s’ha d’adaptar a la legislació actual en concor-dança amb les lleis europea i espanyola. Per això des de l’agrupació demanem que s’acceleri la seva apro-vació perquè aquesta activitat centenària no desapa-regui, com ja ha passat amb altres tradicions a Cata-lunya.

Moltes gràcies per la vostra atenció.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Raurich.



Compareixencesacumulades de la Federació Catalana de Caça relatives al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00366/09 i 353-00370/09)

Donaria ara la paraula al president de la Federació Ca-talana de Caça, el senyor Piera. Té la paraula.

Paco Piera Orozco (president de la Federació Catalana de Caça)

Moltes gràcies, presidenta. Bon dia a tothom. Sóc el president de la Federació Catalana de Caça.

En primer lloc, voldria fer una explicació del que és la Federació Catalana de Caça i per què nosaltres som una federació: perquè les federacions són les que te-nen les competències per fer concursos de cant. Hem d’entendre que l’activitat ocellaire exclusivament es permet per la Comunitat Econòmica Europea..., ex-clusivament es permet la seva captura per a concursos de cant. Per tant, entenem que no hi poden haver ni agrupacions, ni associacions, ni «xiringuitos», ni co-ses diferents, per poder regular una activitat que no-més es permet, exclusivament –segons la llei, no ho dic jo–, per a concursos de cant. Per tant, desviar l’ac-tivitat a altres sectors seria obrir una cosa molt gran, i llavors poder no tindríem el control que creiem que tots hem de tenir.

Dit això, nosaltres som 53.000 federats i tenim unes 954 societats entre caçadors i ocellaires. Vol dir que tenim una implantació al territori; vol dir que a ca-da poble acostuma a haver-hi un ajuntament, una es-glésia i una societat de caçadors o d’ocellaires. Som una entitat privada d’utilitat pública. La prova és que aquest any –aquest estiu, concretament–, des del De-partament d’Agricultura i després des del Departa-ment d’Interior, se’ns va demanar que féssim la gestió de parlar amb totes les societats de caçadors de Cata-lunya i ocellaires –o els ocellaires no, que no tenien activitat–, perquè nosaltres demanéssim que aquesta gent no sortís al camp i fes aquesta activitat.

Tota aquesta feina la fem gratuïta, perquè tenim cinc oficines al territori i dues a Barcelona; tenim biòlegs –tenim biòlegs– en plantilla, servei jurídic en plantilla, tècnics. Vol dir que tenim una implantació al territori i una possibilitat i una capacitat de treball important.

Nosaltres tenim, dintre del col·lectiu ocellaire... He d’agrair que el Grup de Ciutadans ens va demanar, fa poc, la informació, que és el que té la informació de les societats ocellaires que hi ha en aquests moments a Catalunya per territori i la quantitat d’ocellaires que hi han al territori. En aquests moments us podria dir que, gràcies a la prohibició que va fer l’anterior Govern i que l’actual encara no ha acabat de fer la feina que ens va prometre, en aquests moments nosaltres tenim 6.494 ocellaires, quan en teníem, l’any 2009, 8.935.

Això què vol dir? Que mentre aquesta activitat estava regulada funcionava bastant bé. El senyor Boada, a la intervenció quan van fer l’esmena a la totalitat, va dir que realment perdre el temps, parlar d’ocellets amb els problemes del país... Doncs, realment tenia raó, és cert. Realment va dir una cosa similar a això en la in-tervenció a què vaig assistir jo com a convidat. I jo crec que és cert –és cert–: vull dir, amb els problemes que té el país, estar... Hi han coses tan importants...

Però creiem que això s’ha produït perquè l’anterior di-rectora general, la senyora Núria Buenaventura... Que he d’agrair que és una persona que va ser molt sensible amb els ocellaires i els va atendre molt. I la mateixa activitat del vesc –que havien prohibit; hi havia un es-tudi– ens la va permetre. Poder ella no la va fer prou bé o no va estar prou ben assessorada. Nosaltres la-mentem molt la situació amb què es va trobar. També compartim una part de la culpa, perquè nosaltres cre-iem que no vam fer poder la gestió ben feta o no vam estar prou ben dirigits o controlats.

Dit això, de permetre les captures d’ocells fringíl·lids a prohibir el vesc..., va ser de dir: «Ho prohibim tot i ho deixem estar.» I això va crear l’augment del furtivisme i va crear un malestar i va produir una situació econò-mica complexa a les societats d’ocellaires –que la gent es va donar de baixa–, a la mateixa federació, perquè és una entitat sense ànim de lucre i evidentment no te-nim subvenció. O sigui, nosaltres no tenim subvenció, nosaltres som una verdadera ONG, però una ONG, perquè nosaltres paguem taxes que són finalistes i de les quals no es reverteix res al col·lectiu. L’últim any de l’anterior Govern ens van donar 30.000 euros, i l’actual Govern no ens han donat res. Però també és cert que no hem anat a demanar res, ni a l’anterior ni a aquest. Per tant, nosaltres som una verdadera ONG d’utilitat pública: fem la feina i fem la gestió.

Sí que és cert que l’Administració regula, l’Adminis-tració ens dóna les captures, ens diu els dies. I nosal-tres l’únic que fem és una col·laboració desinteressada de la feina. I, lògicament, som els que, com a insti-tució d’interès públic reconeguda per la Generalitat de Catalunya, fem aquesta gestió. I creiem que la fem bastant bé, i sempre sota les directrius d’ells i amb els seus controls.

Dit això, voldria dir en principi una cosa. A veure, aquests ocells no estan amenaçats –no estan amena-çats–, no surten en cap llista d’espècies amenaçades. Són uns ocells que no tenen cap problema, no és una espècie amenaçada ni perseguida ni amb davallades; té les davallades puntuals que té qualsevol espècie. Això que quedi clar; o sigui, no existeix.

Això que alguns partits... Jo he sentit aquí que diuen que si ho prohibeix la comunitat. No, no ho prohibeix; ho autoritza expressament, atès que diu que ho per-met, que permet la seva captura per a les activitats tra-dicionals de concursos de cant d’ocells, sempre que es faci en petites quantitats, amb mètodes selectius. I després es va afegir..., hi havia l’afegitó, que posava: «Quan hi hagi una altra solució satisfactòria.»

Què entenem per «una solució satisfactòria»? Es va entendre que seria la cria en captivitat. Molt bé. Re-



sulta que ni l’anterior Govern... Perquè, clar, això ho va prohibir l’anterior Govern. Però sí que és veritat que a l’època del Miró i Ardèvol es va agafar aquesta espècie i es va sobreprotegir a Catalunya, que no ho està ni a l’Estat espanyol ni a cap estat d’Europa. Té la protecció que té un pardal, una cadernera, que la que té una falcia o la que té una oreneta. O sigui, no té cap protecció més extraordinària. Això és així, i així ho diuen. Per tant, es permet.

Llavors, es va plantejar la directriu que es va enviar des d’Europa a Espanya i des d’Espanya a les diferents comunitats. Es va plantejar aquesta directriu, i es va dir... La directriu deia que es mirés la possibilitat de si la cria en captivitat seria una solució satisfactòria –no obligatòria– per poder no haver d’extreure tanta quan-titat d’ocells de la natura. Bé, això és una directriu.

Nosaltres –com a federació catalana i que formem part de la federació espanyola, i que tenim un orga-nisme de 400.000 federats i tenim una fundació per a la defensa de la natura i de la caça– vam proposar al ministeri, i després també al Departament –d’aquí– d’Agricultura en aquests moments... Nosaltres hem iniciat un projecte de cria en captivitat, de la viabilitat o no de la cria en captivitat. Perquè, clar, tothom par-la de la cria en captivitat. Senyors, quin miracle hem de fer si ha estat prohibida per vostès i pels altres i per tots –pertot arreu– la captura de femelles? No po-den criar. Per què estan parlant de poblacions, si no-més hi ha poblacions de mascles? De femelles no se n’han capturat mai; estan prohibides per llei. Per tant, no existeix cap estudi seriós i rigorós de si és viable o no la cria en captivitat de les espècies de fringíl·lids –quines poden ser-ho i quines no poden ser-ho.

Per tant, nosaltres hem agafat, hem parlat amb la Com-plutense. Vam agafar i vam considerar que podíem utilitzar... Perquè no hi hagués un sol sector, vam aga-far la Complutense de Madrid –de la Comunitat de Madrid–, d’Andalusia la Universitat de Còrdova, vam parlar amb la Generalitat i va ser l’ICO, perquè tam-bé volia participar en aquest projecte. Aquest projec-te el finança la fundació nostra. Nosaltres no dema-nem cèntims, sinó que ho financem. Nosaltres vam dir que acataríem el rigor científic dels resultats de la cria en captivitat; acceptaríem el rigor científic que digués quines espècies es poden criar, quines no. I lògica-ment, perquè la gent es pensa aquí que et poses a criar un ocell amb una femella i ja crien. No, no és veritat. Quants anys es pot tardar, en principi, amb l’espècie que sigui sensible de poder criar, perquè aquesta espè-cie pugui criar en captivitat?

Què vam fer nosaltres? El que vam dir és que si cadas-cú feia un estudi pel seu cantó, doncs, els paràmetres que donarien..., seria fatal. Per tant, es van reunir a Madrid tots els científics, i entre tots es va consensuar un criteri de fer les proves de l’estudi de la cria en cap-tivitat. Independentment, nosaltres en aquest estudi que financem –excepte Catalunya, que la Generalitat va dir que el d’aquí se’l pagaven ells, però l’ICO parti-cipa també en aquests, perquè evidentment després es farà una publicació dels resultats que s’obtinguin– el que vam demanar va ser un paràmetre.

Quan parlen aquí de grans instal·lacions no és veritat. L’estudi que s’està fent per les tres universitats, amb ri-gor científic, és sobre les gàbies que entenem que pot tenir la gent a casa seva –perquè no tothom viu a Pe-dralbes o no tothom té finques o torres per poder te-nir grans gabions. La cria del canari es fa en gàbies petites. Es va consensuar, entre les tres institucions o entitats, que utilitzaríem una gàbia de metre. Aquestes gàbies ja les té –no sé si algú n’ha parlat aquí– la Ge-neralitat aquí, les tenen els de la Universitat de Còrdo-va i les tenen els de la Complutense de Madrid. I es va plantejar una quantitat de captures d’ocells –mascles i femelles–, i amb aquest criteri iniciar el procés de cria en captivitat.

Clar, el procés de cria en captivitat no es podia co-mençar fins a aquest any, perquè això es va parlar, es va gestar aquest any passat. I considerem que hem de començar... Com que no s’ha tingut experiència en el fet de tenir femelles en captivitat, aquest any és el pri-mer any... Per exemple, aquí, a Catalunya, la federació ha col·laborat amb l’ICO i amb el Departament d’Agri-cultura en la captura d’ocells –d’aquests fringíl·lids–, de les quantitats que es van dir –que eren aproxima-dament trenta per espècie–, i això és el que s’ha fet. S’estan capturant aquests ocells. Ara se situaran –su-poso que ho ha explicat l’Àlex– a Vallcalent. És a dir, es provarà a veure si crien o no crien, quines espè-cies poden criar i quines no. Perquè la directiva el que diu és que es miri si és satisfactori i si és possible la cria en captivitat. No obliga que criem en captivitat, perquè no ho sabem, perquè no tenim estudis que ho comprovin.

Per tant, la federació i els ocellaires de Catalunya aca-tarem les decisions i els resultats que donin aquests estudis. Però el que no podem posar és el carro sem-pre davant de la mula. Per tant, crec que això queda molt clar. La llei... A tot Espanya es poden capturar ocells fringíl·lids –es poden capturar–; hi ha comuni-tats que ho accepten i altres que no. I aquí el que de-manem és que es descatalogui com a espècie protegi-da –una protecció especial de Catalunya, però que no la té cap estat d’Europa ni la té l’Estat espanyol. Per tant, això, en principi, és la pretensió del que nosaltres demanem. Això quant a la llei.

En el tema de la tradició... No sé si us ho ha passat en Francesc Pujol. Us passarem un llibre, i el Francesc Pujol us explicarà el que és la cosa, més aviat la tra-dició de les espècies. Com que ens ha dit que teníem molt poc temps, doncs, ja està.

Respecte al vesc. Nosaltres considerem que hi han uns mètodes de captura... Hi ha el vesc i la xarxa abati-ble. La tradició –que després ho explicarà en Fran-cesc Pujol– sempre ha sigut força sàvia. La tradició diu... Hi ha zones molt clares que... Quan no hi havia normativa ni cosa expressa –que es podia caçar amb vesc i es podia caçar amb xarxa–, hi havia la part de Tarragona, que la gent de Tarragona, sense que ningú els obligui ni els ho indiqui i tal, ho feien amb xarxa. I, en canvi, la Catalunya central ho fan amb arbret i amb vesc. Per què ho fan? Doncs, home, perquè s’ha de tenir una certa sensibilitat i entendre que a la Ca-talunya central el tipus de bosc i el tipus de vegetació



i el tipus d’ocell que es captura..., doncs, és molt més apte i és més fàcil de fer amb vesc.

Si pensem que aquesta tradició va començar per men-jar ocells, no pel cant... Aquesta tradició comença per menjar ocells, perquè la gent –abans, la pagesia– te-nien gana i quan venien els ocells els agafaven per menjar. Penseu que els agafaven per menjar. Què fe-ien per menjar? A les altres zones feien xarxa. Ells no feien servir la xarxa; feien servir el vesc, perquè era el mètode que necessitaven. I quan ha passat als con-cursos han seguit la tradició.

El vesc és un mètode no massiu –això ja és evident. Perquè, escoltin, si en un arbret hi situem deu creue-res, se’n poden agafar deu, mai onze –difícilment deu, però mai onze. Per tant, aquest tema està clar què és. I és selectiu perquè el mateix ICO i la SEO/Birdlife i molta gent utilitzen reclams. Ells en aquest cas uti-litzen reclams mecànics d’ocells, per veure si amb el reclam aquest aquell ocell habita o no habita aquella zona. Per tant, és un mètode selectiu. Si vostè situa un arbret... Jo entenc que possiblement els arbres de jardí o arbres que ja existeixen al territori..., doncs, vostès són sensibles que qualsevol ocell es pari allà. Però si vostè en un camp, en una zona petita, en un clar del bosc hi situa un arbret petit, baixet, no aquells arbres alts, només s’hi pararà l’ocell que el reclami el que es-tà sota del reclam. Per tant, creiem que és un mètode selectiu i no massiu.

També és cert que a altres països d’Europa es permet el vesc, i també és cert que a Espanya es permet el vesc; o sigui, s’està capturant amb vesc en diferents comunitats. El que passa és que nosaltres ja està bé que siguem diferents, però poder no tant. Vol dir que s’ha permès la captura amb vesc. Per tant, nosaltres creiem... I hem parlat amb la Generalitat perquè es fa-ci un estudi –que el faci l’ICO, en col·laboració amb els ocellaires–, i se’n veurà la viabilitat o no; el mateix que s’ha fet amb el tema del barraquisme, també es fa amb vesc. Per tant, aquesta és la nostra pretensió.

Per tant, nosaltres entenem que s’ha de capturar; la cria en captivitat és una opció, no és la solució. Perquè després la mateixa norma també diu: «Si és la solu-ció satisfactòria.» Compte, no és la mateixa activitat la que realitza l’ocell de cant a Catalunya –que tenim un tipus de tradició–, que la que es realitza a Andalu-sia. Per tant, no sabem –perquè no hem criat mai i no existeix bibliografia– si els exemplars nascuts en cap-tivitat serviran o no per als concursos de cant, si tin-dran l’agressivitat, el caràcter i la personalitat per als concursos de cant que es fan aquí. I això no ho sabem.

Per tant, el que creiem és que no hem de posar el carro davant de la mula, sinó que hem d’esperar que l’ICO faci els estudis. I després que facin aquests estudis nosaltres podem i vostès podran analitzar i decidir si s’ha de capturar o criar en captivitat. I en el cas que es faci la cria en captivitat d’algunes espècies –que ja els avanço que en almenys dues no serà possible, o se-rà quasi impossible–, ja els avanço que això no és un procés d’un any, ni de dos, ni de tres, ni de quatre.

I sobre el volum, si importa o no importa. Quan par-lem dels ocells estem parlant de quantitats. I la meva

pregunta és: quin és el punt de referència per decidir si 80.000 ocells són molts o són pocs? Quin és el punt de referència? Doncs, el punt de referència de l’ICO, que també és una estimació... –jo crec que és una es-timació–, jo els diria que perquè nosaltres puguem capturar o que se’ns permeti capturar 80.000 ocells, el sistema que fan servir és que diuen que a Catalu-nya d’aquesta població s’estima que n’hi han 20 mili-ons. D’aquests 20 milions es calcula que el 30 o 40 per cent es moren anualment –que serien 8 milions–, i, d’aquests 8 milions que es moren, a nosaltres no-més ens en permeten capturar un 1 per cent, que se-rien 80.000. Per tant, això del volum i les quantitats, si son muchos o son pocos, 80.000 ocells... Doncs, jo crec que no és res rellevant; al contrari, són molt pocs. Nosaltres considerem que, després de tres anys sense poder capturar, són pocs, i per poder iniciar el procés n’hauríem de poder capturar més.

A més, hi ha un altre punt que no s’ha tractat. Per exemple, jo també, a part de caçador, sóc ocellaire de sempre. Si jo a casa meva tinc deu gàbies d’ocells –tinc deu gàbies–, no podré mai engabiar-ne quaranta. Què pot passar? Que n’engabiem cinc de novells per ensenyar-los el cant, i amb els ocells que no admeten la vida en captivitat, que no poden viure en captivi-tat, amb aquest tipus d’ocells, nosaltres què fem? Els que no ens serveixen els tornem a engegar. Què vol dir? Que nosaltres d’aquests que s’haurien de morir –que són els que aparentment capturem– un 30 o un 40 per cent els tornem a engegar. Per tant, que les da-des s’haurien de poder acotar una miqueta més i valo-rar que és una incidència molt petita.

Més greu és el problema que nosaltres denunciem: que molts ajuntaments fumiguen a l’estiu quan hi han els nius i poden els arbres quan hi han els nius. I això també ho hem denunciat al departament. I és més, li vam, fins i tot, fer arribar un vídeo sobre aquest tema. Això sí que és preocupant, i això sí que té una dava-llada important.

I el tema dels furtius. Nosaltres estem absolutament en contra dels furtius. Per això hi ha una federació i una institució que ho regula. El problema és que fa tres anys que se’ns prometen moltes coses i no se’n compleix cap. Jo vull recordar al senyor Boada i a tots que a la plaça de Cornellà nosaltres hem denunciat cinquanta vegades i cent vegades que es venen ocells, i que hi ha un tràfic il·legal. I que la federació conside-ra que un furtiu és un delinqüent. I no podem enten-dre ni acceptar que es criminalitzi el nostre col·lectiu perquè hi hagin quatre furtius, perquè podrien crimi-nalitzar el món polític, el món eclesiàstic i a tots. Per tant, jo crec que el fet que hi hagin furtius no assenta càtedra.

I res més, gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Piera.



Compareixençad’una representació de l’Associació Cinegètica Barraquers de Catalunya amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00356/09)

Per a la seva intervenció, donaria ara la paraula al Xavier Fontana, president de l’Associació Cinegètica Barraquers de Catalunya.

Xavier Fontana Sanz (president de l’Associació Cinegètica Barraquers de Catalunya)

Gràcies, senyora presidenta. Bon dia a tothom. L’As-sociació de Barraquers no és que vinguéssim aquí per parlar de fringíl·lids, sinó més aviat de per què la caça en barraca no s’ha inclòs en este decret llei.

Però, per què la caça en barraca no s’hi ha inclòs? Jo crec que la paraula «barraca» en si és molt simple, pe-rò és una paraula maleïda pels ecologistes i per la gent que ho desconeix. El desconeixement d’aquesta moda-litat de captura... Sempre ha tingut persones en contra, i per descomptat els ecologistes i tota la resta de per-sones que, influenciats per aquests, s’adherixen a un «no» sense saber el perquè.

La caça en barraca és una tradició que fa 2.300 anys que està abocada al nostre territori, a Catalunya. En unes restes necrològiques de Cabrera de Mar es tro-ben restes d’un tord a un enterrament humà. També a Pompeia hi ha dibuixos, i en una àmfora grega està pintada l’estructura d’un arbre de caça, amb tords ca-ient al terra en els espartons que encara estem utilit-zant a les comarques del Montsià.

Si parlem del tipus de caça, la nostra no és igual que a la resta de llocs d’Espanya. Que molt bé ho ha dit el senyor abans: que es caça a tot Espanya, menys a Ca-talunya, perquè este fet diferencial ha d’existir. Amb una diferència: que Terol caça, Múrcia caça i Anda-lusia també. Però Andalusia caça amb el mètode de l’arbolillo, que és una diferència abismal amb la barra-ca. L’arbolillo deixa l’ocell mort a les seues branques, i vol fugir, s’hi enganxa, fins que el caçador va a bus-car-lo. I ens trobem amb aquesta fotografia que molts dels ecologistes l’han portat a les seues pàgines web. Això no és un tord que es caça a la barraca; això és un tord que es caça a Andalusia, a l’arbolillo. Aquí no ve-ieu cap branca de garrofer ni d’olivera, això és caça a l’arbolillo; este tord està mort amb este sistema.

Per tant, a la barraca l’ocell no s’enganxa a la branca, sinó que s’enganxa a un lloc mòbil que cau al terra, i és el caçador el que l’agafa. Per tant, mai hem de con-fondre les formes de capturar-lo. Sí que és molt im-portant que tinguin molt clar què és l’arbolillo i què és la barraca.

Dit això, els barraquers sempre hem volgut una re-gulació d’aquesta activitat, que podria estar entre sa-ber, per part dels legisladors, que la captura és en viu

–igual que els fringíl·lids, tal com se fa amb ells–, i que no se li dóna mort si la persona, si el caçador no ho vol. Igual que una escopeta és un ferro, i l’escopeta no mata; mata l’usuari.

També se’ns diu –per anar en contra d’esta legalitza-ció– que també hi han uns mètodes com a solució sa-tisfactòria, i ens posen l’escopeta com aquell mètode satisfactori. Saben vostès quants ocells es poden fe-rir –i dic «ferir»– mentre es caça amb l’escopeta? Sa-ben o sabem tots nosaltres distingir a vint-i-cinc me-tres d’altura si és un tord o entremig d’aquest vol de tords hi ha alguna espècie protegida? Qui ho controla? Si disparem a este tord i a aquesta espècie protegida, és una mort segura. A la barraca, si entra una espècie protegida té el mateix ocell..., o bé lo caçador, l’opor-tunitat d’alliberar-lo, perquè cau tan sols d’un metre i mig, dos metres.

Per tant, entenem –tant vostès, els legisladors, com les persones que practiquen aquesta modalitat de caça– l’oportunitat d’aquest Decret 2/2011 legislar-lo d’una vegada per totes per a la captura en viu dels fringíl·lids i per a la captura en viu dels tords. Llavors, aquesta llei ha comportat la derogació de l’únic article de la legislació catalana de protecció dels animals, que és l’article 9.2, que servia, d’alguna manera, de base o fo-nament per a una possible i futura autorització de la caça en barraca mitjançant l’ús del vesc.

És evident, a més, que aquesta Llei 2/2011 en aques-ta redacció és un vestit a mida per a aquests caçadors, atès que intenta donar-los una solució legal a costa de no voler incloure la caça en barraca. Aquesta forma d’argumentació legal per als barraquers és completa-ment errònia, ja que tan prohibit és l’ús de lligues com el de xarxes, tant a nivell europeu en l’annex quart, com a la Llei 42/2007, del patrimoni natural. I són tots dos prohibits pel seu caràcter massiu i no selectiu. En cap cas ho és més un que l’altre –selectiu quant als fringíl·lids o a la barraca. Però de la caça en barraca tenim uns estudis fets els anys 2008 i 2009 per la ma-teixa Generalitat de Catalunya, en què s’afirma que la caça en barraca és una modalitat selectiva, cosa que els barraquers potser no teníem clar amb els fringíl-lids.

Doncs, bé, sembla que l’autorització excepcional d’un mètode per als fringíl·lids ha de suposar eradicar-ne un altre, que és la barraca, quan això seria absoluta-ment innecessari, ja que la modificació de la redacció actual del 9.2 del Decret legislatiu 2/2008, de protec-ció dels animals, no diu res ni en pro ni en contra de la utilització i captura dels fringíl·lids.

La conseqüència no pot ser una altra que la següent. La Llei 2/2011 –Llei de fringíl·lids– és innecessària i perjudicial per a la barraca. No s’hauria hagut de mo-dificar l’article 9.2 del Decret 2/2008 en la seua re-dacció. Fins i tot els legisladors haurien pogut aplicar l’anterior redacció de l’article 9.2 de la Llei 22/2003, de protecció dels animals, que encara per nosaltres era molt més racional i s’ajustava als mètodes de captu-ra, igual que ens hi hem estat referint, sense excloure mútuament els uns o els altres. Mai s’hauria d’haver modificat aquesta redacció, ja que aquesta també és



perfectament ajustada a les legislacions europea i na-cional.

El més enigmàtic d’aquest assumpte és observar els esforços dels legisladors per eliminar entrebancs per poder permetre la caça dels fringíl·lids, fins i tot arri-bant a l’extrem que altres espècies susceptibles de cap-tura –com són els tallarols de casquet, els pit-roigs i altres ocells petits, fins i tot els mateixos tords– sí que podran ser capturats per les xarxes dels fringíl·lids, amb aquest mètode tan selectiu, mentre que no podran ser-ho mai caçant a la barraca.

Hem de tenir en compte que el filat té un origen i un objectiu més perjudicial per a nosaltres i atemptato-ri contra la fauna que la barraca, ja que la barraca el seu únic objectiu és el tord, que és una au cinegètica sense cap classe de protecció. Llavors, creiem que lo risc de captura d’espècies no objectiu d’aquesta llei..., i pels horaris de pràctica i altres procediments són més abundants les captures accidentals amb el filat que les mateixes espècies en la barraca.

De tot això diem que aquest Decret 2/2011 no ha con-templat de debò i per fi la regulació de la caça pel mè-tode de la barraca. S’ha utilitzat per això un argument que contempla el filat, atès que tots dos són mètodes prohibits, però excepcionalment els dos són autoritza-bles amb les prevencions necessàries.

Per tant, des de l’Associació de Barraquers –i per aca-bar, ja que era la cosa molt més curta–, vagi per enda-vant que, encara que ho puga semblar, els barraquers no estem en contra de la captura dels fringíl·lids ni del filat ni de qualsevol altre tipus de caça tradicional, que ens alegrem de la seua regulació. Però, no obstant, la barraca..., es tracta també d’un mètode prohibit, però subjecte igualment a la possibilitat legal de ser autorit-zat i pels mateixos motius que la Llei dels fringíl·lids.

I que no hi ha raons que puguen impedir que es desen-volupin reglamentàriament les dues caces tradicionals a la vegada, i que, si no hi ha altre remei, solament de-manem un tractament igual per als dos mètodes –per als fringíl·lids i per a la barraca.

Gràcies, no res més.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Fontana. Iniciaríem, ara, el torn d’in-tervencions dels diferents grups parlamentaris. En pri-mer lloc, té la paraula el diputat Terrades, del Partit Socialista de Catalunya.


Gràcies, presidenta. Un parell o tres de preguntes molt breus, perquè jo crec que les explicacions que ens han fet els compareixents i, a més a més, la documentació que ens han facilitat, doncs, deixen molt clar quina és la seva posició i quines són les seves aportacions.

Aquest tràmit de compareixença no només ha de ser-vir perquè la gent ens vingui a explicar el que cregui més adient, sinó també per fer-hi aportacions. Per tant, des d’aquest punt de vista ens sembla interessant.

Els formularia la pregunta que abans ja he formulat, en el sentit que tots som conscients –el senyor Piera ens ho deia– que hi han determinades pràctiques ir-regulars, en el sentit de la comercialització d’aquestes espècies, fins i tot en alguns casos de manera massiva i sense cap tipus de control per part de l’Administra-ció. Quan parlo de control estic parlant del que hau-ríem d’intentar eradicar, que són aquestes pràctiques comercials, sense transparència ni publicitat, és a dir, amb factures en negre, per dir-ho allò amb claredat. Tots sabem que això existeix a les places, a les viles, i a vegades ni a les places ni a les viles, entre els practi-cants d’aquestes tradicions. Com pensen vostès que el legislador hauria d’abordar aquest tema?

Nosaltres tenim les nostres idees, que en el tràmit de debat de les esmenes les posarem al damunt de la tau-la. Però també m’agradaria conèixer si vostès creuen que això s’ha de regular, si vostès creuen que això s’ha de prohibir, de quina manera i de quina forma.

I la darrera pregunta. El senyor Piera ens deia: «Nos-altres estem d’acord amb el rigor científic, a l’hora d’avaluar la possibilitat o no que sigui viable la cria en captivitat, i per això s’han encarregat diversos estudis, que tot just s’han iniciat en aquests moments.»

Quan creuen vostès que les dues universitats que es-tan participant en aquest procés –més el que s’està fent aquí a Catalunya– poden tenir estudis que no sé si concloents, però estudis que ens puguin dir si és vi-able, si no és viable, quines espècies ho són, quines no ho són i quin període de temps necessitaríem per tal que aquesta possibilitat, aquesta pràctica pugui reei-xir, pugui ser viable?

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Terrades. Li passo la paraula al dipu-tat del Partit Popular, el diputat senyor López... (Veus de fons.) Senyor Luna, perdoni.

Rafael Luna Vivas

Moltes gràcies. Això que sóc del mateix grup. (L’ora-dor riu.) Jo, en primer lloc, voldria agrair la presència del senyor Raurich, del senyor Piera i del senyor Fon-tana, que a part el senyor Fontana, doncs, també he de dir que és un bon amic meu de les Terres de l’Ebre.

En primer lloc, jo he vist aquí –i faré una mica de vi-sió global– tres posicionaments –alguns coincidents, alguns no tant, però penso que tots van al mateix fi. Per part del senyor Raurich, jo penso que no ha posat cap problema en el tema que es continua fent la caça realment del que són els ocellaires. He entès aquest missatge. He entès –el meu missatge– que el que s’ha de perseguir sense cap problema és la venda o la co-mercialització d’aquesta activitat, perquè se sortiria realment del que és el fonament i del que és el prin-cipi.

També penso que el senyor Piera ha anat per aquest camí també. Ara, el senyor Piera ens ha donat una obertura dient: «Escolti’m, possiblement no hem de fer la caça, possiblement podríem buscar un altre ca-



mí, que seria la captivitat.» Possiblement no l’he entès bé. Jo sóc partidari que la captivitat se pugui fer, però que també la caça es pugui fer. Perquè, si no, estem re-alment tallant el que és una activitat en comú i que és complementària, total i absoluta.

També hem entès, senyor Piera, que la Federació Ca-talana de Caça té un pes molt específic. Penso que jo ja tenia aquesta palesa, però vostè avui amb la seua in-tervenció ho ha deixat més clar que mai.

I a part, de l’Associació Cinegètica Barraquers de Ca-talunya, doncs, jo sé quin és el seu posicionament. Nosaltres ja hem dit, el Grup Popular, que va molt lli-gat al fet que el nostre grup parlamentari voti a favor d’aquest reglament. Si no se dóna una solució al que és la caça, no pot ser, perquè les Terres de l’Ebre es-tan oblidades. Són quatre o cinc que estan allà baix, i l’activitat és petita comparativament amb el que s’està fent a València i es caça, o en unes altres comunitats. Vull dir que aquí hi ha tres esperits diferents, però co-muns. Per tant, jo penso que en la unitat hi ha la força que es pugui portar endavant.

Nosaltres continuem mantenint el que vam dir, i que el senyor conseller Pelegrí s’hi va comprometre. El senyor Pelegrí s’hi va comprometre i ens va dir tex-tualment el següent: «Recolzin vostès el que és el re-glament de caça dels ocellaires, i jo em comprometo a defensar el que és la barraca.» Jo fins ara l’única voluntat que he vist és la d’un conseller que es diu se-nyor Baltasar, que va fer un estudi, que va fins i tot crear, imaginar o inventar alguna manera amb què es pogués fer la caça. Senyor Agustí, és així, no vagi vostè donant de la mà, perquè és la realitat, i la reali-tat solament té un camí. Per tant, nosaltres estarem en aquest camí.

La pregunta és la següent: a vostès quina opinió els mereix realment...? I ho torno a dir: nosaltres som par-tidaris que es reglamenti la caça dels ocellaires. Però jo demanaria al senyor Raurich i al senyor Piera qui-na opinió els mereix el contingut de la barraca dintre d’aquest projecte polític que estem portant endavant. I també preguntaria al senyor Fontana quina opinió li mereix, realment, la caça dels ocellaires. Vull saber si tots coincideixen en el mateix i tots van en el mateix camí.

Moltes gràcies, senyora presidenta.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Luna. Té la paraula, ara, el dipu-tat d’Iniciativa per Catalunya Verds, el senyor Joan Boada.


Gràcies, senyora presidenta. Agrair, també, la presèn-cia dels senyors Raurich, Piera i Fontana.

I el meu grup parlamentari no creu que amb aquests cinc minuts faci cap pregunta, perquè ja ha quedat clar quina és la seva posició. L’han explicat i jo no tinc cap dubte de la seva posició –no en tinc cap ni un–, i és molt respectable, i jo la respecto. Només dir-li una co-

sa, senyor Fontana: que la caça en barraca està pro-hibida per la Unió Europea i que hem de complir les normes, per la qual cosa tampoc m’estendré massa so-bre la seva argumentació, que jo la trobo molt legítima i em sembla bé. Però aquí hi ha una decisió, que en-tronca amb el que jo diré.

Miri, la política és buscar l’equilibri entre diferents in-teressos i que sempre serveixin per al bé comú. Si no-més es fa per afavorir uns interessos és una altra cosa, no és política. És veritat que hi ha lobbys –i lobbys entesos com que hi ha grups de pressió legítimament que ho poden fer– per tal que els seus propis interes-sos siguin acceptats pel Govern de torn i es puguin aplicar, independentment que serveixin a l’interès co-mú. És molt legítim que aquell grup concret vetlli pel seu interès, i em sembla molt bé. I em sembla molt bé que els caçadors i els pescadors vetllin pels seus inte-ressos, perquè puguin gaudir d’aquesta activitat, que jo comparteixo sense cap tipus de problema –només faltaria.

Però jo m’estic referint al Govern de la Generalitat, que és el que fa aquest projecte de llei. I, evidentment, el que hi havia en aquests moments era una normati-va que protegia aquestes espècies, que com vostè molt bé ha dit, senyor Piera, ja estaven protegides anteri-orment també, no pas per un govern d’esquerres, si-nó per un govern de dretes que hi havia abans, que és el mateix que hi ha en aquests moments. Vol dir que no és una novetat, ni és un invent, ni és una mania dels ecologistes o del govern d’esquerres que hi havia en aquell moment, sinó que ja hi havia una decisió en aquest cas.

Això ve reforçat pels estudis de l’Institut Català d’Or-nitologia, que està dient que les espècies estan bai-xant. Tots tenim el quadre que tenim, i ho diu –menys una–, que estan baixant, i diu que si continua la situ-ació en vint anys es poden reduir al 50 per cent. Això suposo que fa prendre la decisió de buscar l’equilibri entre la preservació de la vida salvatge i de les millors espècies per a la biodiversitat, que és un element im-portantíssim, que tots hi estem d’acord –tots, tots ho diuen, vostès ho han dit, eh? I jo me’ls crec, evident-ment. Què millor per als caçadors i pescadors que hi hagi una bona diversitat per poder fer la seva activitat i gaudir de la seva activitat? Però també s’ha de bus-car l’equilibri per al gaudi del medi ambient, que és un principi de l’Estatut de Catalunya. Està al nostre Estatut; que no se n’oblidi ningú. Ja sé que a algú li fa gràcia això, però està en el nostre Estatut, buscar aquest equilibri.

Llavors, aquí hi ha la normativa que en aquests mo-ments hi havia, i aquí hi ha el nostre rebuig a aquest canvi de la normativa. Perquè semblava que havien fet una acció política coherent de vetllar pel bé i l’interès comú, que unia al manteniment de la vida salvatge la tradició ocellaire que es podia fer, la pràctica de la ca-ça controlada que es podia fer, etcètera. Es podia fer tot això.

No és el mateix fer-la en captivitat o no. Però per prendre una decisió primer s’ha de saber si aquesta decisió és bona. Primer fem l’estudi, i llavors fem la



decisió. Perquè la comunitat o la Directiva europea diu claríssimament que hi ha d’haver una alternativa, i si no hi ha una alternativa no es pot fer. No diu que s’hagi de fer. És veritat, té raó vostè, senyor Piera. No, no, si té raó, si tot el que ha dit ho ha dit molt bé. La diferència la tenim en el problema amb el carro i amb els bous, que jo penso... –vostè diu que no–, nosaltres pensem que s’ha posat el carro davant dels bous en el sentit de dir: «No, ja investigarem.»

I em sembla molt bé l’activitat que fan vostès i que es-tà molt bé la idea: rigor científic, que sigui la càtedra, que siguin les universitats les que decideixin; no ha de ser ni una part interessada –com pot ser la socie-tat de caça–, ni altres parts interessades –com po drien ser els ecologistes o els conservacionistes. Hi estic d’acord, però evidentment hi ha d’haver una decisió. Però primer la decisió per saber si es pot fer en cap-tivitat, perquè d’aquesta manera, si es pot fer, doncs, no tindrem cap tipus de problema que disminueixin les espècies, etcètera. Tothom podrà continuar la tra-dició ocellaire, els concursos de cant vostès els po-dran regular com fan fins a aquest moment, etcètera. I d’aquesta manera tampoc hi haurà el furtivisme ni aquestes actituds.

Jo penso que aquest és el gran error, que és el que nos-altres estem dient. Si no es pot fer, no es pot fer. I si no es pot fer, doncs, haurem de mantenir... Si no es pot fer la cria en captivitat i poder-la mantenir. Però no es pot canviar la normativa que més o menys intentava unir els interessos o buscar l’equilibri, sense tenir un estudi que et digui: «Senyors, no està bé el que estan fent, perquè hi ha un estudi que demostra que no.»

Per ara el que sí que hi ha són decisions que demos-tren el contrari. Per això ho mantenim, és aquesta. I per això crec que aquesta és la nostra decisió, molt, diguéssim, contrària a aquesta actitud del Govern, i molt favorable a fer aquest estudi que vostès també, des de la Federació Catalana de Caça, doncs, estan promovent i que s’està promovent des de les univer-sitats, des de l’ICO. I em sembla molt bé. Però quan el tinguem prenem la decisió. No prenguem la decisió només per afavorir uns interessos concrets –legítims, però són uns interessos concrets. I jo no crec que si-guin l’interès comú.

Gràcies, senyora presidenta.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Boada. Té la paraula, ara, el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, el senyor Marc Sanglas.


Gràcies, presidenta. En tot cas, seré molt breu, perquè les intervencions dels tres ponents han estat clares i, per tant, tampoc no...

Però, en tot cas, sí que a mode de conclusió m’agra-daria que manifestessin... El senyor Piera ha estat cla-ríssim en el tema del projecte que s’està fent per a la cria en captivitat. I, per tant, li voldria preguntar si a

vostè li sembla que, si es demostra quines espècies po-den ser criades en captivitat, això acabaria amb l’acti-vitat ocellaire. O al contrari, podria afavorir aquesta activitat en tant que també permetria la cria d’aques-tes espècies i evitaria tot el furtivisme, evitaria tot el descontrol que pot haver-hi en una part, eh? Vull dir, tampoc... Estic amb vostè, vull dir que no hi ha cap voluntat per part del nostre grup parlamentari de cri-minalitzar la tradició ocellaire del país i la gent que s’hi dedica; per tant, no és aquesta la voluntat. I, a vegades, també és veritat que hi ha gent que per uns quants agafa el tot.

Però, en tot cas, si això malmetria aquesta tradició ocellaire, que també li podria traslladar aquesta pre-gunta al senyor Raurich. En tot cas, l’únic en què di-feriríem seria en el mètode d’obtenció de l’au, de com posar aquesta au a la gàbia. Un cop a dintre la gàbia, entenem, des del nostre punt de vista... I, per tant, pensem també que amb la cria en captivitat d’aque-lles espècies en què fos possible –i després els estudis tècnics i científics que ho corroborin– podríem man-tenir la tradició i alhora mantenir també la protecció de certes aus en el medi. Per tant, simplement aquesta pregunta.

Gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Sanglas. Té la paraula, ara, el diputat Agustí López, de Convergència i Unió.


Gràcies, senyora presidenta. En nom del Grup Parla-mentari de Convergència i Unió, agrair la presència dels tres presidents: del senyor Paco Piera, de la Fede-ració Catalana de Caça; del senyor Manel Raurich, i del senyor Xavier Fontana.

No tan sols agrair la seva presència aquí, sinó tam-bé agrair la gestió d’una activitat tradicional que és la caça, important per al món rural a Catalunya, no tan sols, diguem-ne, com a esport i com un aspecte lúdic, sinó com un aspecte important també des del punt de vista econòmic, turístic i també de compatibilitat i ne-cessari per al món pagès. O sigui, tots hem vist com l’abundància dels porcs senglars, l’abundància fins i tot d’ungulats salvatges, en algunes zones de Catalu-nya, doncs, està posant entrebancs importants al des-envolupament de l’agricultura i la ramaderia.

Per tant, pel davant l’agraïment, i molt especialment al senyor Paco Piera, com a responsable de la Federació Catalana de Caça, per la gestió d’aquest aspecte del món rural a Catalunya, necessari i, a més a més, amb certes dificultats els últims temps per una invasió del món urbanita de tot el nostre país.

D’altra banda, i molt ràpidament, els faré tres conside-racions. Vostès s’han d’imaginar que després d’aques-tes compareixences vénen unes reunions que en diem «ponència», on hi han cinc diputats –un de cada grup– o sis, amb els quals es debatrà, després d’una



sèrie d’esmenes al text inicial, una estructura de llei, que és la que després passarà al plenari.

En aquests moments en què hi ha la ponència sovint encara ens falta informació. Jo detecto, de les seves tres intervencions, tres punts en els quals el nostre grup parlamentari està molt interessat, que ens en cal-dria més informació per tal que les esmenes o l’arqui-tectura de la llei encaixés amb les seves realitats i amb la realitat del benefici públic del país.

Concretament són tres. S’ha dit aquí que cal afegir el vesc. Bé. Per les dificultats que hi han, les norma-tives, les amenaces que aquest ingredient a la caça o a la captura dels fringíl·lids o dels túrdids és realment il-legal..., punts suspensius, cal que facin arribar a la po-nència estudis seriosos, opinions molt concretes que puguin ajudar la ponència a establir –i els grups par-lamentaris a establir–, primer, les esmenes correspo-nents i, segon, a arribar als pactes corresponents, que finalment han de donar una arquitectura de llei cor-recta. És a dir, en aquest aspecte o concretament el tema del vesc, si realment volen incidir en la ponèn-cia de llei, vostès han d’explicar amb molt més detall i amb molta més fermesa aquest punt.

Pel que fa a la cria en captivitat –que seria l’eix, el segon eix important de dubtes–, el mateix. Si vostès creuen que després d’aquests estudis, aquests estu-dis, segons el Paco Piera, no tindran resultat amb els anys... Evidentment no es pot posar en una llei que el segon any ja s’haurà de treballar amb individus proce-dents de captivitat, perquè no tenim cap seguretat que aquesta pràctica sigui real i sigui pràctica. Per tant, el gradualisme s’ha d’introduir o no? Aquest és un punt important també en el qual jo crec que els ponents de la llei agrairíem molt més detall per poder fer les esmenes i per poder treballar en els pactes correspo-nents que hi hagi.

I en el tema de la barraca, que seria el tercer i últim punt, jo li he de dir que els túrdids no estan a la llei, però que qualsevol grup parlamentari dels que hi ha en l’arc parlamentari els pot introduir, legalment, a través d’esmenes si després troben suport polític per introduir una modificació que toqui el tema de la bar-raca, si és que realment és així.

Per tant, els dono una via, diguem-ne, per entrar-hi. Vostès a partir d’avui, per dir-ho d’alguna manera, te-nen tan sols sis canals per poder modificar, per poder treballar aquesta llei. Jo els demano, per tant, més pre-cisió, molta més precisió en el tema de la cria en cap-tivitat, en el tema del vesc i en el tema de la barraca.

I torno a donar l’agraïment del nostre grup parlamen-tari per l’esforç que fan avui per vindre i l’esforç que fan per treballar pel món de la caça.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor López. Retornaria la paraula als tres compareixents –al senyor Raurich, al senyor Piera i al senyor Fontana– perquè puguin contestar a les pre-guntes que aquí s’han plantejat. Els demanaria que ho fessin de forma breu, perquè anem molt ajustats de temps.

Manel Raurich Rubinat

Molt bé, senyora presidenta. Jo he sigut breu, he se-guit al peu de la lletra les seves indicacions, oi que sí? (Pausa.)

Bé. Doncs, ara, passaré a contestar al senyor Terrades. Ens parlava dels furtius, del furtivisme, quina manera hi hauria de controlar-ho una mica. Nosaltres per ai-xò hem dit a les nostres propostes que caldria, doncs, anellar-los i molt ben identificats. No sols els que a partir d’ara es capturin, sinó els que ja estan captu-rats, o sigui que estan engabiats. Llavors, des d’aquí tindrem un cens exacte de tots els ocells que estan en-gabiats actualment. I a partir de llavors podríem tre-ballar, doncs, amb el nombre de captures i, a més a més, estar ben identificats amb unes anelles que –està clar– són especials, que a l’hora de posar-les..., i quan estan col·locades no es poden tornar a treure perquè, si no, es trenquen.

Llavors, per això també he fet un incís en el tema dels alliberaments controlats, per als ocells que, quan han sigut capturats, en el seu lloc de captura no són cor-rectes, o ens sembla, doncs, amb l’ocellaire, que no pot portar a terme el cant o la seva finalitat del con-curs. Aleshores, si es fan uns alliberaments contro-lats, a través del departament i a través de les autori-tats competents, es pot tenir ben controlat tot el que és l’ocellaire.

Quant al període, és clar, com molt bé ha dit el senyor Piera, doncs, és veritat que es necessita un cert temps per poder valorar si és positiva o no la cria en capti-vitat.

Amb les espècies, com vostès han pogut veure en les fotografies que hem portat, doncs, hi ha aquest pe-rill bastant –bastant– puntual... No és puntual. O si-gui, que és un perill que podem tenir amb les espè-cies noves, i que a l’hora del seu cant ningú garanteix que aquests ocells, com que són barreges de canaris... Perquè, clar, la cria en captivitat a vegades... Doncs, es necessita un espai. Hi pot haver diferents opinions, però a vegades es fan aquestes barreges. Llavors, pot comportar una pèrdua de la seva puresa de cant. Amb això crec que al senyor Terrades li he pogut contestar el que m’ha demanat.

Al senyor Luna, del PP, en la seva regulació..., que també ha fet esment de la cria en captivitat. Aquí, doncs, també podem repetir el mateix que he dit abans. I llavors, quant a la barraca, jo, perdoni, no li puc contestar exactament el meu parer perquè també desconec el tema de la captura a la barraca. I aquí po-dria..., no voldria sortir amb cap mena de suspicàcia, oi? Dispensi, doncs, que no li pugui opinar particular-ment. Jo crec que han argumentat bé la seva activitat. I bé, doncs, si algun dia tinc l’oportunitat de venir a les seves terres i poder veure la captura en barraca, no tinc cap problema a contestar-li a totes les seves pre-guntes, oi?

Quant al senyor Boada, ens deien, doncs, de les pobla-cions, que realment baixen i tal. A veure, no creiem en absolut que sigui per causes de la captura d’ocells, perquè ja hem dit que l’ocell engabiat també té el seu



temps i també llavors es torna a deixar anar, eh? Vull dir, que això quedi clar, que no dallò. I, en la meva intervenció d’abans, també li he fet una espe cial es-mena, que hem demanat uns estudis –ja des de fa temps–, que hem estat puntualitzant que s’haurien de fer aquests estudis, per tal que sigui ben regulat. Amb això li dono tota la raó, i crec que té d’anar per aquí la cosa, oi?

El senyor d’Esquerra Republicana –el senyor Sanglas– també ha incidit en la cria en captivitat. Li voldria fer una esmena d’això, que hi han certes espècies que cos-ten molt de criar en captivitat, perquè ja fa anys que això s’està fent a Bèlgica i en altres llocs, inclús a Es-panya. El pinsà és dificilíssim i gairebé... Doncs, dub-to molt que es pugui –o dubtem– fer la cria en captivi-tat. I d’altres ocells també. Si es vol fer una puresa, o es vol mantenir una puresa dintre de la cria en captivi-tat, nosaltres creiem que calen uns espais ben amplis. En això algú pot pensar el contrari, però cadascú que pensi el que vulgui. Però, bé, nosaltres pensem això.

I al senyor Agustí López agrair-li, doncs, que ens ha-gi convidat a venir aquí a participar en aquest debat, i bé, res a dir. Vull dir que li agraïm que nosaltres, com a entitat, com estem en un país democràtic, doncs, pu-guem venir aquí, amb tota l’honra del món, a donar el nostre parer i a donar les nostres opinions envers aquesta activitat, que està dintre de la nostra entitat.

Moltes gràcies a tothom per escoltar-me.

(La vicepresidenta dóna la paraula a Paco Piera Orozco.)

Paco Piera Orozco

Gràcies, senyora presidenta. Bé, contestant, en princi-pi, al senyor Terrades, del tema de les pràctiques co-mercials.

Miri, nosaltres..., perquè tenim molta informació, que ja els la farem arribar a tots els grups. Però, vull dir, per exemple, tots tenien una idea que nosaltres tenim Catalunya dividida. Barcelona, que és la més gran, que és la que ha arribat a tenir 6.000 ocellaires, la te-nim: la comarca del Barcelonès, la comarca d’Osona i la comarca de Bages-Berguedà. A Tarragona hi ha un representant. A Vic i a Lleida. Nosaltres tenim di-ferents comarques. Les societats ocellaires d’aques-tes comarques..., en tenim unes 150. A Barcelona n’hi ha 51; al Berguedà, 33; a Osona, 22; a Lleida, 8; Gi-rona, 5, i Tarragona, 5.

A totes aquestes comarques que tenim –que, a més, pel tema de concursos de cant hi ha aquestes socie-tats–, entre ells escullen un representant democràtica-ment, que és el que representa la Federació Catalana de Caça a aquestes societats. Per tant, nosaltres tenim un comitè ocellaire, en què hi ha tots els represen-tants de Catalunya, que representen les cent cinquanta socie tats que en aquests moments tenim.

Nosaltres totes les propostes i tota la normativa... Al Departament de Medi Ambient ja hem fet totes les al·legacions possibles. Hem presentat les nostres al-legacions, han sigut contestades; unes han estat accep-

tades, altres no. Seguim sense estar d’acord en moltes. Perquè estic d’acord amb el senyor Terrades –i podria estar d’acord amb molts més– que, evidentment, hem de regular les coses. Una proposta –que nosaltres vo-lem regular les coses– és que diem... Com algú abans he sentit que si la gent és gran –ho deia el senyor Mur abans– i llavors van a comprar ocells o els capturen.

Nosaltres creiem que hem de dividir el còmput d’ocells per comarques, per societats i per associats. Què vol dir això? Que, si a la societat ics de Berga li corresponen cinquanta ocells –del tipus que siguin–, sigui aquesta societat que ho reparteixi entre els seus socis. I que els que van a capturar siguin decidits per aquesta societat.

Evidentment, han d’anar amb anella. Els ocells ja sa-bem que a partir d’ara hauran d’anar anellats, tant els que tenim a casa com els que capturem, com els que neixin en captivitat, amb diferents tipus d’anella. Per-què les anelles dels que tenim a casa portaran un ti-pus de numeració, en què posarà, segurament, «any 2009» –hi posarà «any 2009» en record del 2009, que és l’últim any en què es van capturar. Per tant, els de l’any 2009 portaran el 2009, els que capturem ara tin-dran una altra numeració i els que neixin en captivitat, aquests sí que portaran una anella que no es pot ma-nipular ni treure perquè és tancada i és de naixement.

Per tant, nosaltres creiem que la regulació a través de les societats de caçadors és la manera que si correspo-nen... Jo crec que també s’ha de deixar que les socie-tats i que les institucions siguin una miqueta adultes i en puguin fer la gestió –sempre controlats per l’Admi-nistració–, que siguin ells que ho reparteixin. Què vol dir això? Que, si en una societat hi ha sis persones que capturen, aquestes persones que capturen capturin els ocells no només per a ells sols, sinó per a la societat i per a les persones grans que no capturen.

I, a més a més, nosaltres hem contemplat la figura de l’aprenent, la persona que vol iniciar-se en aquesta ac-tivitat. Com que no se li permetrà per llei capturar, que sigui una persona que de la mateixa societat li ce-deixi un ocell perquè comenci les pràctiques i faci un curs de formació per després poder arribar a ser cap-turador i criador, o no.

Per tant, nosaltres, en aquest sentit, creiem que la pro-posta és molt senzilla, i creiem que quedaria absolu-tament ben regulat. Nosaltres, en principi –i això ho diem a tots–, considerem que l’activitat ocellaire i la captura d’ocells és una cosa que s’ha de mantenir. O sigui, creiem que una cosa no treu l’altra.

Tema de consanguinitat. A veure, nosaltres no estem d’acord en les instal·lacions. Les instal·lacions, vam de-cidir entre els grups... Ho van decidir ells mateixos; es van posar d’acord que utilitzaríem unes gàbies que fossin aptes per a tothom. Perquè, si féssim grans vo-ladors, el que estaríem ara creant és una indústria. I nosaltres el que no volem és una indústria, sinó que la pretensió des de la federació és que els associats, en un moment donat, hipotètic, de l’espècie, que pu-gui criar..., que es pogués fer una mica l’autoconsum. O sigui, no crear ara un comerç d’ocells, perquè, si creéssim un comerç d’ocells en grans instal·lacions,



aleshores poder sí que no hi hauria qui pararia el tema de les captures il·legals. De l’altra manera, si podem fer l’autoconsum seria més senzill; a grans instal·lacions d’ocells, però controlada. Perquè, en definitiva, el que es promou és també –a part de la captura d’ocells i de cries– una funció pedagògica amb els mateixos prac-ticants de la nostra afició, que som els que hi tenim interès.

Per tant, la nostra pretensió és aquesta: acceptarem el rigor. Volem dir que s’ha de capturar, creiem que s’ha de capturar. Creiem, no com el senyor Boada, vull dir..., que si són bous o són mules. Però nosal-tres el que creiem és que l’activitat s’ha de permetre. Ells la van permetre durant set anys, i l’any vuitè no la van permetre. Sí que és veritat que l’anterior Govern en un moment donat ho van prohibir, però van buscar una esmena per poder-ho fer. O sigui, ho van prohibir, però ho van permetre –pel que sigui. I vostès ho van continuar fent. Així de clar va ser. Per això van fer aquesta autorització excepcional. Vull dir, la realitat és aquesta.

Les gàbies considerem que són de metre. No és una decisió nostra, és una decisió consensuada amb el món científic. I el tema de les universitats. Doncs, sí, correctament, són dues universitats i l’ICO. I un pa-trocinador important, amb aquestes dues universitats, que és la nostra fundació Fedenca. I després, la Gene-ralitat de Catalunya, que patrocina el departament de l’ICO.

Al senyor Luna: cria o caça? Torno a dir el mateix: nosaltres creiem que s’ha de capturar, i si es demos-tra –que per això hi han els científics– que la cria en captivitat és possible d’algunes espècies –d’algunes espècies, que creiem que de totes no– i quants anys tardarem a aconseguir que aquestes espècies criïn, ja veurem què passa. Nosaltres entenem que l’activitat és una activitat legal, que està ben regulada, que es pot fer, que es pot practicar, que la normativa no ho pro-hibeix. Per tant, creiem que es pot capturar. Ho cre-iem. I el que no podem anar és en contra de les coses. Creiem que si hi ha una solució satisfactòria –que po-dria ser la cria en captivitat–, doncs, home, que s’es-brini; ho mirem i ho provem. I si realment funciona i ja se sap en quants anys serà possible, doncs, haurem d’acatar-ho, perquè així ens hi hem compromès, a aca-tar-ho.

És cert: el senyor Pelegrí, jo tinc constància que va dir que donaria suport al tema de barraques –ell ho va dir. I nosaltres com a federació també vam dir-ho, vam escriure-ho i ens vam comprometre amb vostè perso-nalment de dir que la Federació de Caça... No perquè vostès ens donin suport, sinó perquè dintre de la Fe-deració de Caça, a les zones de Tarragona i Terres de l’Ebre, tenim practicants de barraques –és a dir, el pa-rany. I com que en tenim i entenem que és una acti-vitat que s’ha de desenvolupar... Sabem que s’han fet estudis –un sobre barraca amb olivera i un sobre bar-raca sobre taronger, que això ja són estudis que estan fets. Doncs, nosaltres creiem que és una pràctica que pot ser possible.

El que hem de distingir és que nosaltres... Tota l’esto-na parlem de caçar ocells. Nosaltres no cacem ocells; nosaltres els capturem en viu per fer una activitat –els capturem en viu–, i els ocells que no ens servei-xen els tornem a engegar. Per tant, el que estem fent és una activitat, no... I entenem que, en principi, la caça de barraca és capturar tords per menjar-se’ls, però és que els tords són una espècie que està permesa, doncs, com a espècie cinegètica. I crec que he contestat al se-nyor Luna.

Bé. Allò dels bous i les mules... Per nosaltres està clar que per vostès són bous i per nosaltres són mules. Vull dir, si vostès van permetre que existís aquesta activitat durant..., dels vuit anys, set anys. Per tant, l’últim any, per una mala sort que vam tenir amb la Núria Bue-naventura, doncs, vostès es van tancar en banda, però fins llavors no s’havien tancat en banda i admetien la regulació.

Què vol dir? Aquesta activitat, senyor Boada, el pro-blema que té és si no la regulem. Sabem que hi ha una afició, que hi ha 8.000 persones. En aquests moments, el problema que tenim és que aquest impàs de tres anys ha provocat que dels 8.000 o 9.000 practicants que teníem controlats, que estaven regulats a través de les societats, que complien les normes que la Genera-litat expedia en els papers, que sabíem el que feien... En aquests moments s’ha produït que n’hi ha 3.000 que ja no hi són, la qual cosa no vol dir que aquestes persones tinguin o no tinguin ocells. Per tant, creiem que és al revés, que, en lloc de prohibir-ho, el que s’ha de fer és regular-ho i gestionar-ho. I això per nosaltres és molt important.

Al senyor Sanglas, el mateix: una cosa és capturar i una altra cosa és criar. Nosaltres no ens neguem –da-vant de l’evidència, si hi és– que, si hi han espècies que es poden criar en captivitat i amb el temps s’ha de fer, doncs, s’haurà de fer. Després, també s’haurà de provar si aquestes espècies..., que és el que diu la nor-mativa: si és la solució satisfactòria o no, perquè ja he dit abans que depèn. Potser aquests ocells capturats no tenen el caràcter... –no ho sabem. Perquè, digui el que digui tothom, si per llei està prohibida la captura de femelles, que ho han prohibit tots els governs... Per tant, la cria en captivitat a nivell legal és impossible, perquè ningú sap com es pot criar, perquè sense feme-lles no hi ha cria. Per tant, nosaltres acceptarem el ri-gor en el moment que sigui i en el cas concret.

I la cria és... Exacte. Fins ara, per llei, tant el Govern aquest com l’anterior i com els altres han prohibit cap-turar femelles. Per tant, nosaltres creiem que hi pot haver gent... També entenem que hi ha una altra cosa que és un disbarat –creiem que és un disbarat. Nosal-tres creiem que dintre de la captura el que s’ha de fer és permetre la captura de femelles per poder iniciar l’activitat les persones que creguin que estan capacita-des o que volen fer-ho. El que no entenem és –com va passar l’any passat– la imposició de capturar un 25 per cent de femelles pels mascles que es capturaven. Ens sembla un error, un error monumental, perquè creiem que no s’ha d’obligar una persona que no sabem si pot criar o no a capturar femelles.



I tampoc entenem que sabent que aquestes femelles en captivitat sí que criaran i no sabem, fins que no es demostri, si en captivitat criaran... Creiem que només s’hauria de posar, doncs, no ho sé, un 10 per cent del còmput total de captures, perquè aquestes persones que creiem que podrien iniciar la cria en captivitat, doncs, ho fessin, però no per obligació, perquè llavors les obligacions ja sabem el que passa.

La vicepresidenta

Senyor Piera, hauria d’anar acabant.

Paco Piera Orozco

Sí, ja acabo. D’acord. Senyor Agustí López, nosaltres li donarem tota la informació que vostè demana. Vos-tè ho demana per al tema del vesc, que crec que, evi-dentment, en deu minuts no es pot fer. I nosaltres ja li donarem tota la informació que demana. I qualsevol cosa, com que ens parlem habitualment..., doncs, ja li passarem tota la informació.

I així acabo.

(La vicepresidenta dóna la paraula a Xavier Fontana Sanz.)

Xavier Fontana Sanz

Bé. Tinc diverses respostes, ràpides, perquè, bé, lo temps que el senyor Pere ha contestat... Com exac-tament és lo mateix caçar a la barraca que capturar fringíl·lids –és exactament lo mateix gairebé–, lo que està dient ell és lo que també vull assenyalar jo.

Jo al senyor Rafa Luna li contestaria... Que quina opi-nió me mereix la captura dels ocells, ja que som com-panys de viatge. Estic totalment d’acord amb lo que los ocellaires estan fent, perquè és exactament lo ma-teix que voldríem que vostès mos autoritzessin a fer –exactament lo mateix. Capturen en viu, nosaltres també; los poden guardar en una gàbia, nosaltres tam-bé. Quina és la diferència entre caçar a la barraca i capturar ocells? Canviem la paraula «barraca», po-sem-li «ics ics ics». Aleshores, ja no serà una paraula maleïda. És la barraca, és la paraula la que està..., la resta és exactament igual. Fins ara, quina diferència hi havia en el fet de caçar fringíl·lids? Els caçaven amb vesc i els caçaven amb xarxa. Els caçadors de barra-ca, com ho fem? O, si no en volem dir «caçadors», di-guem «capturadors» de barraca. Perquè al cap i a la fi no en matem cap. L’escopeta sí que mata. Nosaltres no matem. Total, lo que hagi dit ell és perfecte per a nosaltres.

El senyor Boada m’ha dedicat cinc segons: «La bar-raca està prohibida» –punto. Ostres! Perdoni, per la Unió Europea, no és vostè. Sí. No, que la barraca es-tà prohibida, no hi hem entrat més. També, la barraca era un mètode no selectiu i massiu. La Generalitat de Catalunya ens ha demostrat, a tots los catalans –i pot-ser fins i tot al ministeri, si volgués–, que la barraca ja és selectiva. Hem de parlar ara de massivitat. I en este parlar de massivitat entraria a lo que diu lo se-nyor López. El senyor López diu que podríem aportar

–podríem aportar– estudis. D’acord. Nosaltres podem aportar estudis del vesc, que abans era tòxic, i molt abans lo vesc era oli d’oliva en un diluent –oli d’oliva! Tant de vesc i tant de... Bé, deixem-ho estar.

Però que d’estos estudis n’hauríem de fer més, i per a fer més estudis hauríem de..., bé, la Generalitat..., qui siga, hauria d’autoritzar-nos a fer més estudis com aquestos, que diuen que la caça en barraca és selecti-va. Nosaltres voldríem demostrar que la barraca no és massiva. I així fins que poguéssem arribar a demos-trar que la barraca és exactament igual que ells. L’únic que ells són fringíl·lids –són ocells petitets–, i nosal-tres som tords, que són aus cinegètiques, aus prepa-rades per a poder-les caçar –o estan per a poder-les caçar. No exactament com ells. Nosaltres mos passem entremig dels d’ells. Nosaltres deixarem de caçar, si volen vostès, i capturarem ocells. Los guardarem, fa-rem lo que siga. Però, ostres, també voldríem una le-galització –en este decret o en un altre.

Moltes gràcies.

La vicepresidenta

Bé, agrair... (Joan Boada Masoliver demana per par-lar.) El Joan Boada...?


No, només, si em permet, un aclariment. Com deia el senyor Piera...

La vicepresidenta

Molt breument, eh?


Sí, dos segons. L’article 34.1 de la llei permet la cap-tura de femelles per qüestions de reproducció en capti-vitat.

Paco Piera Orozco

Doncs, digui’ls-ho vostè, als seus companys del Go-vern actual i als seus que hi estaven durant aquests anys, que no ens ho van permetre mai.

La vicepresidenta

Bé. Agrair l’assistència del senyor Raurich, del senyor Piera i del senyor Fontana. I bé, fins a la propera.

(Veus de fons.)

Suspenem la sessió dos minuts, si els sembla bé.

La sessió se suspèn a dos quarts d’una del migdia i dot-ze minuts i es reprèn a tres quarts d’una i tres minuts.

La vicepresidenta

Reprenem la sessió, amb la compareixença, en aquest cas, de Cristina Sánchez Alonso, delegada a Catalu-



nya de la Societat Espanyola d’Ornitologia / Birdlife Catalunya; amb Santiago Mañosa, president de l’Insti-tut Català d’Ornitologia, i el coordinador general d’a-quest institut, Gabriel Gargallo.

Compareixencesacumulades de la Societat Espanyola d’Ornitologia / Birdlife Catalunya relatives al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00360/09 i 353-00362/09)

Us passo la paraula per un temps més o menys d’un quart d’hora, entre els tres –un quart d’hora, vint mi-nuts màxim.

Cristina Sánchez Alonso (delegada a Catalunya de la Societat Espanyola d’Ornitologia / Birdlife Catalunya)

Jo intentaré ser molt breu, pel temps, per ajustar-me. Bé. Bon dia, i gràcies per convidar-nos a estar en aquesta comissió.

(L’exposició de l’oradora és acompanyada d’una pro-jecció de xarts, els quals poden ésser consultats a l’expedient de la comissió.)

El primer que volia dir: des del punt de vista de SEO/Birdlife, aquest projecte de llei incloïa tres aspectes que per nosaltres cal destacar. És treure les espècies de l’annex d’espècies protegides de la Llei de protec-ció dels animals; és autoritzar la captura de femelles –la de mascles ja es feia–, per tal d’aconseguir una població captiva que sigui reproductivament viable, i l’eliminació expressa del vesc com a mètode de cap-tura. Per nosaltres són els tres aspectes a destacar d’a-quest decret llei.

A banda, aquest projecte també incloïa un segon arti-cle, que era l’autorització de captures per a l’any 2011 –d’acord?–, excepcional. I només comentar que en l’actualitat ara ja s’ha transmès –al juny ja va sortir a informació pública– l’ordre del 2012 per a les auto-ritzacions. És a dir que, d’alguna manera, el departa-ment continua en una línia d’autorització i que..., en paral·lel, s’estan fent els estudis que s’han iniciat per veure si aquesta cria en captivitat és viable o no.

Bé. Entrant ja en el que seria el decret llei –per tant, en aquests tres aspectes que jo destacava–, comentar que el fet de treure les espècies de l’annex d’espècies protegides..., des del nostre punt de vista, i des d’un punt de vista formal, no hi ha cap criteri científic que demostri que s’han de treure. És a dir, és cert que la Directiva d’ocells no les té en el seu annex d’espècies protegides, i és cert, també, que tampoc les té en el seu annex d’espècies cinegètiques –que això és molt im-portant tenir-ho en compte. Però, a més a més, és cert que tampoc estan en el catálogo nacional. Però, en el

moment que Catalunya, l’any 88, decideix incloure-les en el seu annex d’espècies protegides, d’alguna mane-ra considerem que hauria d’haver-hi un criteri cientí-fic, un criteri poblacional, un criteri de l’espècie que fos el que servís d’argument per, després, una vegada hem arribat a una situació de les seves poblacions, de-cidir desprotegir-les. En tot cas, no s’ha presentat mai cap criteri sota aquest punt de vista. L’argument sem-pre ha estat que és que a nivell europeu no ho estaven.

A més a més, en el projecte de decret de catàleg d’es-pècies amenaçades de Catalunya, aquestes espècies es mantenien com a espècies protegides –en l’annex 2 d’aquest catàleg. Les dades que presentarà l’ICO a continuació, bé, demostren que no hi ha unes varia-cions poblacionals que demostrin que val la pena des-protegir, des del nostre punt de vista, aquestes quatre espècies.

Per tant, si només s’han d’eliminar de l’annex d’es-pècies protegides per un tema de permetre la seva captura en viu, i això es vol fer amb l’objectiu, a la llarga, de facilitar la cria en captivitat, no caldria des-protegir-les. Es pot acollir a un règim d’excepcionali-tat, com s’ha estat fent fins ara. Això és des del nostre punt de vista.

Respecte al que és l’autorització de captures en el me-di natural, nosaltres ja vam fer arribar un informe a tots els parlamentaris. I ara, breument, el que es des-taca és que, bé, aquestes captures en el medi natural sempre s’han de fer per les espècies que no estan en l’annex d’espècies cinegètiques –com seria el cas dels fringíl·lids–, sempre que no existeixi una altra solució satisfactòria.

I el tribunal... Ja vam argumentar i detallar –amb més detall– en aquest informe com sentències a Bèlgica, per exemple, en també un tema de captura d’oques... –amb unes condicions diferents, però amb un objec-tiu similar–, doncs, Bèlgica deia que existia una solu-ció satisfactòria, que era la cria en captivitat. Això no volia dir que persones que volien capturar poguessin fer la cria en captivitat. Es necessiten unes condicions –les que siguin–, però, com a mínim, hi ha una solució satisfactòria que és aquesta: la cria en captivitat –una alternativa.

En el cas nostre, el decret per poder justificar que hem d’autoritzar captures per a la cria en captivitat... El pri-mer que s’hauria..., és demostrar per què s’han d’au-toritzar aquestes captures. És a dir, realment, hem de demostrar que la població captiva actual no és viable. Òbviament, si no hi han femelles –o se suposa que no hi han femelles–, podem partir d’un supòsit que ara, a priori, no és viable, d’acord? Però, a més a més, s’ha de demostrar que la consanguinitat pot donar incon-venients; que la diversitat genètica de la població que tenim captiva és insuficient per evitar aquesta consan-guinitat; que no existeixen solucions com l’intercan-vi entre criadors o persones que tinguin ocells. I, per tant, fins que no es tinguin estudis que demostrin tot això no podrem començar..., des del nostre punt de vista, no s’hauria de poder començar a autoritzar cap-tures.



En el cas de la barraca, durant dos anys, mentre es feien els estudis de què s’ha parlat anteriorment, no es van autoritzar, mai han estat autoritzades. Però ex-pressament es va fer saber que no es podia caçar en barraca, perquè s’estaven fent aquests estudis per veu-re quins n’eren els resultats.

En el cas que es planteja aquí, jo, bàsicament, el que vinc a demanar o a informar és que no existeixen en-cara resultats de cap estudi –ni de cria en captivitat, ni de consanguinitat, ni de quines són les poblacions mí-nimes que s’han de tenir en captivitat perquè aquesta cria sigui viable, etcètera– que puguin d’alguna ma-nera justificar que s’estiguin autoritzant captures quan encara no es tenen aquests resultats. Nosaltres no ens oposem a l’activitat ocellaire, sinó que demanem que per poder continuar autoritzant les captures i regu-lant-les, i més com un decret llei, sigui amb una base d’estudis rigorosos.

Quant al nombre de captures, bé, doncs, si no han ar-ribat les quotes a nivell estatal, que és qui ha de mar-car aquestes quotes, tampoc s’haurien de poder fixar a nivell català. Tot això està en aquell informe que us vam fer arribar.

I amb referència a aquest decret llei i a l’autorització, nosaltres, el mes de març, vam demanar per escrit a la Generalitat –al departament de medi ambient– que ens informés de quantes autoritzacions s’havien donat, de quantes captures s’havien donat, i com que aques-ta excepcionalitat s’havia fet –parlem de la que estem aquí tractant, la del 2011– per impulsar la cria en cap-tivitat, quants d’aquests exemplars s’havien destinat a la cria en captivitat, que era l’objectiu d’aquesta excep-cionalitat.

Bé. La resposta és la que tenim aquí. És: en primer lloc, els mascles i femelles de cada espècie que s’han auto-ritzat; en segon lloc, les captures reals que s’han fet d’aquestes espècies –per mascles i femelles–, decla-rades pels diferents col·lectius d’ocellaires o caçadors que han hagut d’emetre els seus informes. També és cert que l’autorització va arribar molt tard, el mes de desembre; per tant, no és una temporada típica.

Però, finalment, quan hem demanat –bé, aquesta auto-rització es va fer de manera excepcional per a la cria en captivitat– quants d’aquests exemplars s’han dedi-cat a la cria en captivitat, la resposta ha estat que no ens poden donar aquesta informació perquè no la te-nen. Quin sentit té autoritzar una cosa si no s’està fent el seguiment que s’ha de fer per poder tenir...? Nosal-tres no demanem que es deixin de capturar o que es deixin de criar. Demanem que es tinguin els estudis i els resultats, i en base al que surti, aleshores es plani-fiqui i es reguli.

La vicepresidenta

Gràcies, senyora Sánchez.

Compareixencesacumulades de l’Institut Català d’Ornitologia relatives al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00361/09, 353-00363/09 i 353-00364/09)

Tenen la paraula ara els representants de l’Institut Ca-talà d’Ornitologia. (Pausa.) El senyor Mañosa, no? (Veus de fons.) Començarà...?

Santiago Mañosa Rifé (president de l’Institut Català d’Ornitologia)

Moltes gràcies. En primer lloc, voldria agrair l’oportu-nitat que se’ns ha donat a l’Institut Català d’Ornitolo-gia de venir aquí a exposar davant d’aquesta comissió, doncs, la nostra opinió sobre el tema que es tracta.

Jo miraré de ser molt breu. Exposaré una mica la vi-sió general que tenim del problema des de l’ICO. I després, doncs, el meu company, el Gabriel Garga-llo –que és el coordinador general de l’oficina–, us en-senyarà unes dades més concretes sobre l’evolució, la situació de les poblacions de les espècies que ens inte-ressen avui aquí.

Nosaltres, l’Institut Català d’Ornitologia, som una associació que ens dediquem a l’estudi de les pobla-cions d’ocells a Catalunya des de fa molts anys. Ho fem mitjançant, doncs, centenars de col·laboradors. I pensem que això ens ha permès disposar a Catalunya d’unes dades molt bones sobre les poblacions d’ocells, que justament ens serveixen per abordar problemes com els que avui tenim aquí, que són dades públiques i que, per tant, estem encantats de poder oferir aquest servei i una mica poder ser útils.

Amb relació, ja, als aspectes que afecten la llei, dels quals ja n’ha parlat la Cristina, començaré dient que la nostra entitat no s’oposa a l’activitat ocellaire, ni tam-poc, doncs, a la possibilitat que es capturin ocells al medi natural, sempre que no existeixin alternatives, i sempre que el nombre de captures no afecti l’estat de conservació de les poblacions d’ocells que s’estan ex-plotant o capturant. D’acord? Pensem que el nombre d’autoritzacions que es donin en un moment donat i el nombre de captures s’han d’ajustar, doncs, exactament al llindar del que permeten les poblacions, i també, òbviament, no ha de sobrepassar allò que d’una mane-ra raonable siguin les necessitats del col·lectiu ocellai-re en un moment donat –del col·lectiu d’aquí, no?

Com deia, després el Gabriel us donarà més detalls de, en base als estudis poblacionals que tenim, quins són, per nosaltres, aquests llindars, que pensem que des d’un punt de vista ecològic no s’haurien de sobre-passar en aquests moments, almenys per a aquest any –per a aquest any–, no?

En aquest sentit, també voldria destacar algunes coses amb relació a les quotes de captures de femelles. Nos-altres pensem que l’autorització de la captura de fe-melles en aquests moments –fins ara era una cosa que



no s’autoritzava, perquè els ocellaires no feien servir femelles per als concursos de cant–, ja que s’estan fent estudis al respecte... Té sentit capturar un cert nombre de femelles, però només en l’àmbit d’aquests estudis concrets i per les institucions o investigadors que fa-cin aquests estudis, no més enllà –no més enllà, eh?–, almenys en aquests moments. Més endavant, quan se sàpiguen els resultats d’aquests estudis, en fi, de quin ha de ser l’estoc de femelles en captivitat, qui les ha de tenir i tal, ja es veurà quin ha de ser aquest estoc. Però ara a nosaltres ens sembla que el nombre de femelles que cal capturar hauria de ser molt i molt restringit, estrictament a les entitats i persones acreditades que realitzin aquests estudis, i prou.

També, amb relació a un altre aspecte de la llei –de la modificació del projecte de llei–, es parla del vesc. Jo només diré que nosaltres pensem que, en base als es-tudis dels quals disposem i de la bibliografia, el vesc no és un mètode selectiu de captura. S’han mostrat es-tudis que diuen que pot ser selectiu, però el que ens interessa és que sigui cent per cent selectiu. No n’hi ha prou que la captura amb vesc difereixi de l’atzar. D’acord? No n’hi ha prou. El que cal és que sigui cent per cent selectiu. I això, almenys amb la informació que tenim fins ara, no és així. No vol dir que no es puguin fer més estudis i que en un moment donat es demostri que hi ha tècniques o mitjans per acon-seguir aquest cent per cent de selectivitat, però ara mateix no és cent per cent selectiu. Evidentment, un caçador amb un reclam, amb un dallò, pot atreure en una certa proporció les espècies que ell vol, però no de manera absolutament específica. I, per tant, no podem dir que sigui una tècnica selectiva.

Finalment, dir que nosaltres estem totalment d’acord amb el fet, doncs, que s’investigui i es busquin mè-todes alternatius per poder proporcionar als ocellai-res els exemplars que necessiten. I, en aquest sentit, doncs, pensem que la cria en captivitat pot ser una al-ternativa, no exempta de perills, no exempta de pro-blemes, de problemàtiques. Però pensem que pot ser una bona alternativa si realment és eficient.

No pensem tampoc que sigui necessari que s’hagi de fer amb gàbies necessàriament petites; podrien ser gà-bies més grosses. Això jo crec que ja ho demostraran els estudis –quines han de ser les condicions de cria. I si aquesta cria en captivitat es demostrés, doncs, que pot proporcionar animals adequats i en quantitat sufi-cient, penso que seria un bon motiu per restringir real-ment o limitar les extraccions del medi natural.

Res més, moltes gràcies per escoltar-me. I passo la pa-raula al meu company, que us explicarà més coses so-bre la situació de les espècies.

(La vicepresidenta dóna la paraula a Gabriel Gar-gallo.)

Gabriel Gargallo (coordinador general de la Societat Catalana d’Ornitologia)

Bé. Jo el que faré, bàsicament, és posar-vos una mi-ca al dia de la situació d’aquestes quatre espècies, que són les espècies que actualment es poden capturar per

al tema de l’activitat tradicional de cant, amb les da-des que tenim més actualitzades fins al moment.


En primer lloc, us parlaré del pinsà. I en tots els casos, també en el pinsà, us comentaré no només la informa-ció que tenim respecte als seus estats poblacionals, les seves tendències poblacionals, sinó també quins són els períodes hàbils en què podem capturar ocells i di-ferenciar-ne el sexe, perquè això és un detall prou im-portant, també, des del punt de vista de quan execu-tem, textualment, la llei –el que es pot i el que no es pot fer.

Per exemple, en el cas del pinsà, és un ocell que, com quasi tots els d’aquí Catalunya, evidentment, neix du-rant primavera-estiu –els joves–, i no adquireix els ca-ràcters sexuals fins que no fa la muda, que nosaltres anomenem «postjuvenil» –després del que són juve-nils. Aquesta muda és de principis d’estiu fins a la tar-dor. I, per tant, un cop han fet aquesta muda o aques-ta muda està força avançada, ja és factible el sexat. D’acord? Això és una dada important, una dada que, a més, tenim molt ben valorada i, per tant, és molt exac-ta –del moment a partir del qual realment es pot o no es pot sexar aquesta espècie.

El pinsà... –suposo que molts de vosaltres ja ho sabeu, però–, en tot cas, és una espècie que varia molt en abundància a Catalunya, perquè no només és un nidi-ficant molt comú, sinó que també és un ocell migrant molt comú, i un hivernant. En el mapa que us mostrem aquí a baix a la dreta, a més, podeu veure quin és l’ori-gen de les poblacions d’ocells que passen o hivernen a Catalunya. Hem de tenir en compte que una caracte-rística que tenen moltes de les espècies d’ocells que te-nim a Catalunya és que són migradores. I, per tant, el que fem sobre elles no només és sobre els ocells teò-ricament «nostres» –que són els que tothom assumeix que són els que crien a Catalunya–, sinó també sobre els que crien fora de Catalunya, però que passen per Catalunya i que, per tant, també poden estar sotmesos, en aquest cas, a la captura per al cant.

El pinsà és un ocell molt abundant a Catalunya, tant a l’època de cria com a l’hivern, i molt ben distri-buït –aquí teniu la distribució en època de cria i aquí la hivernal. Tot i que és molt comú en època de cria –com podeu veure a la gràfica d’aquí sota–, és gaire-bé vint-i-cinc o vint-i-sis vegades més comú durant l’hi-vern, eh?, perquè tenim un volum d’ocells que vénen del nord del Pirineu brutal a passar aquí l’hivern, d’acord? Per tant, en certa manera, a l’hivern nosaltres tenim po-blacions que essencialment no són catalanes, almenys respecte al fet que siguin nascudes aquí. Tot i així, evi-dentment nosaltres l’activitat que fem sobre aquests ocells és tan important com la que fem sobre els ocells que nidifiquen a Catalunya.

A nivell de les tendències poblacionals, a més llarg termini tenim la informació que ens va oferir la com-parativa del primer Atles dels ocells nidificants a Cata-lunya, que es va fer entre l’any 75 i 83, i el segon atles, que és més recent, que es va acabar el 2002. Llavors,



la comparació de la distribució, en època de cria, del pinsà, entre aquests dos atles –per tant, durant un pe-ríode de vint anys–, ens va permetre tenir una primera aproximació a la seva tendència, més distributiva que poblacional, però que també ja ens indica alguna cosa, no? En aquest sentit, com mostra la gràfica, la compa-rativa ens va donar com a resultat que no hi havia cap diferència significativa en la seva distribució, d’acord?

Actualment, a més, tenim dades no només on poder comparar la distribució, sinó també la població. El que passa és que són més recents, i aquestes sèries temporals comencen essencialment l’any 2002. I tant a l’època de cria com a l’època hivernal –o sigui, tant les poblacions que nidifiquen a Catalunya com les que vénen a passar l’hivern–, en el cas del pinsà, està en el dos casos augmentant de forma moderada. Per tant, és un ocell molt abundant, que a més està augmentant. Fins aquí, poblacionalment. Per tant, és una espècie que està molt bé.

Si mirem la tendència poblacional europea –que com heu vist abans també és molt important, perquè tenim un flux molt gran que ve a passar l’hivern o que emi-gra per Catalunya–, la tendència des de l’any 80 fins al 2010 també ha estat d’un lleuger..., bé, d’un augment moderat. Per tant, globalment, a Europa, les poblaci-ons nidificants també estan marxant prou bé.

Això es pot sintetitzar quan mirem quin és el seu es-tat de conservació, que al final és una anàlisi del seu estat poblacional, de la seva tendència, del seu grau d’aïllament, d’acord? És com un sumatori de molts factors, que es poden analitzar amb bastant detall i que et donen una valoració. En el cas de Catalunya, quan vam fer l’Atles dels ocells nidificants, vam va-lorar el pinsà com una espècie de preocupació me-nor, que, per tant, essencialment està bé. I a Europa es considera com una espècie en un estat de conservació segura. Per tant, essencialment, el pinsà, com podeu veure, és un ocell comú, tant a Europa com a Catalu-nya, i que no té grans problemes de conservació.

Ara passem al verdum. El verdum, a diferència del pinsà –tot i que crien i muden més o menys el mateix període de l’any–, es pot sexar en qualsevol moment de l’any, perquè els ocells juvenils, fins i tot quan es-tan en el niu, per algunes característiques que tenen al plomatge ja podem saber si són mascles o femelles. Per tant, en aquest cas, no hi hauria tantes limitacions temporals a l’hora de determinar el sexe d’aquesta es-pècie.

A diferència del pinsà, el verdum no és una espècie que variï tant en abundància al llarg de l’any, tot i que també té un flux important d’ocells que vénen d’Eu-ropa, i que queda definit en el mapa que veieu també aquí, a la part inferior dreta. Es tracta també d’una es-pècie prou abundant a Catalunya, tant a l’estiu com a l’hivern. Però, com ja vèieu en la gràfica anterior, la diferència poblacional en època de cria hivernal no és tan gran. A l’hivern, estimem que tenim més o menys el doble d’individus que no tenim en època de cria. Penseu que en el pinsà estàvem parlant de vint-i-cinc, vint-i-sis vegades més. Per tant, tenim un flux impor-tant d’ocells que vénen del nord del Pirineu, però no

és ni molt menys tan important com en espècies com el pinsà.

A nivell de les tendències poblacionals, la compara-tiva dels dos atles ens va mostrar una certa tendència positiva del 3 per cent d’augment de la seva distribució a l’època de nidificació. Però, en canvi, les dades dels últims anys a nivell de les tendències poblacionals a l’època de cria..., és d’una disminució moderada, o si-gui que s’està notant una certa davallada poblacional. I, en canvi, a l’hivern, tot i que ja de mitjana ens surt negatiu, essencialment no és estadísticament significa-tiu; per tant, considerem que la població hivernal està essencialment estable.

A Europa, globalment, les tendències poblacionals el que ens estan indicant també és que, en època de cria, almenys, la població és bastant estable. I a nivell de l’estat de conservació, com passava amb l’espècie an-terior, a Catalunya es considera de preocupació me-nor. I a Europa també es considera, en aquest cas, com a segura, igual que el pinsà.

No sé si vaig massa ràpid, però com que no tenim molt de temps, si... Anem bé de temps? (Pausa.) Molt bé. En el cas de la cadernera, ens trobem un ocell com el pinsà. Només el podem sexar un cop ha fet la muda postjuvenil, o almenys quan aquesta muda està molt avançada, perquè els criteris de sexat que es poden utilitzar anteriorment no són prou fiables. Per tant, hem d’esperar que el plomatge adult ja estigui desen-volupat. És un ocell –com veieu també en la gràfica inferior esquerra– que és més abundant a l’hivern que no en època de cria. I també, en aquest cas, tenim un flux d’ocells del centre d’Europa prou important.

Una altra vegada: és una espècie molt comuna a Ca-talunya, sobretot a les zones més..., no tant d’interior i de Pirineu, tant a l’estiu com a l’hivern. A l’hivern, passem dels 2 milions d’individus, i, en canvi, en èpo-ca de cria pràcticament en tenim 1 milió. A nivell de tendències poblacionals, quan comparem els dos at-les veiem que no hi ha cap variació significativa en la seva distribució. En canvi, a les dades actuals des de l’any 2002 respecte a l’evolució de les poblacions ni-dificants, en veiem una lleugera disminució; per tant, està disminuint de forma moderada. En canvi, a l’hi-vern les poblacions sembla que són estables. A nivell d’Europa, a nivell de nidificació –o sigui, de la pobla-ció nidificant–, es veu un cert augment, d’acord?, un augment moderat de la seva població. L’estat de con-servació és igual que els que vèieu abans: preocupació menor en el cas de Catalunya, i novament es considera com a segura a nivell europeu.

Finalment, l’última espècie que és capturable aquí, a Catalunya, seria el passerell. El passerell, com passa amb el verdum, és un ocell sexable en qualsevol mo-ment de l’any, també per les característiques del plo-matge. I igual que el pinsà és un ocell del qual tenim un augment molt gran de població hivernal, que ens ve sobretot del centre, nord d’Europa. És bastant abun-dant a Catalunya i està bastant ben repartit arreu del territori, tant en època de cria com bastant a l’èpo-ca hivernal. A l’època de cria tenim al voltant d’uns



300.000 ocells nidificants, i a l’hivern això augmenta unes quatre vegades, fins a 1,2 milions d’exemplars.

A nivell de les tendències, la comparativa dels dos atles no ens va mostrar cap canvi significatiu a nivell de variació de la distribució. En canvi, l’índex pobla-cional dels últims deu anys a nivell de l’època de cria torna a mostrar una disminució moderada, tot i que a l’hivern, en canvi, el que trobem és un augment fort-moderat. Quan mirem el que passa a Europa, aquí ja és una mica més problemàtic, perquè com podeu veure en aquesta gràfica, és molt obvi que aquesta es-pècie a nivell europeu global està en una franca re-gressió.

Això, a més, és important per nosaltres, perquè ja ha-víeu vist el mapa abans de l’origen dels ocells que pas-sen per Catalunya, però aquí encara ho podreu veure millor: a la dreta teniu el mapa dels països d’Europa on aquesta espècie mostra una tendència més negati-va, i a l’esquerra el mapa d’on són els ocells que vénen a Catalunya. Com podeu veure, hi ha una bona corres-pondència entre els llocs on la tendència és més dolen-ta..., són els llocs d’on s’originen els ocells que passen per Catalunya.

El fet que aquestes poblacions, sobretot a nivell euro-peu, estiguin en franca regressió fa que l’estat de con-servació d’aquesta espècie variï, sobretot a nivell euro-peu, perquè a nivell de Catalunya, quan el vam valorar el 2002 encara es considerava una espècie de preocu-pació menor. Però, en canvi, a Europa ja es considera una espècie en declivi.

Finalment, comentar-vos que, tenint en compte tota aquesta informació que us hem mostrat, ja des de fa una sèrie d’anys passem informació a la Generalitat perquè pugui situar quins són els màxims de captu-ra en base a l’1 per cent de mortalitat –que és una re-comanació que ve d’Europa per definir el que són les captures, petites captures. I que, evidentment, aques-tes xifres que veieu aquí plasmen una mica una sínte-si del que heu vist fins ara. Del pinsà, com que és un ocell molt abundant, doncs, es permet un nombre de captures bastant més gran, que calculem que pot ser com a màxim del voltant de 56.000 ocells; en canvi, en el verdum baixa a 5.000; la cadernera, a 8.000, i el passerell, a 2.390. I, a més, tenint en compte que el passerell, tot i que encara no es considera una espècie a Catalunya en perill d’extinció o amb una problemàti-ca molt accentuada..., és el que està passant a Europa. I vist que també està disminuint a Catalunya, podria passar perfectament que a mitjà termini, doncs, sigui una espècie que fins i tot no sigui recomanable de ca-çar, no?

Bé, això és tot.

La vicepresidenta

Bé. Us donem les gràcies per les vostres intervenci-ons. I ara donaria pas als diferents grups parlamenta-ris; concretament, al diputat Terrades, com a represen-tant del Partit Socialista de Catalunya.


Gràcies, presidenta. Amb molta brevetat, atès que les explicacions que ens han donat tant la senyora Sán-chez com el senyor Mañosa, com el senyor Gargallo han estat molt precises, no?

I, per tant, tenint en compte que ens han expressat que no s’oposen a l’activitat ocellaire amb un seguit de con-dicionants... Però sí que, en les intervencions que s’han produït, sobretot la del senyor Mañosa, ens planteja-va que, home, poden haver-hi determinades..., o que es podrien produir algunes problemàtiques en la cria en captivitat –probablement associades als processos de consanguinitat– que puguin provocar problemes per mantenir la diversitat genètica, etcètera.

Al nostre grup parlamentari li interessaria conèixer, a parer de vostès, exactament, quins problemes es po-drien produir en la cria en captivitat, atès que és veri-tat que hi poden haver exemplars que després puguin retornar al medi natural, i això ens pot acabar pro-vocant –o podria acabar provocant– algun problema. I, a banda d’aquests estudis que s’estan realitzant, ens agradaria conèixer també la seva opinió.

I després, també, dir-li a la presidenta que, d’aquests estudis que l’ICO ha presentat avui, seria interessant –com a mínim pel nostre grup parlamentari– poder-ne disposar a l’hora de poder enfocar el debat en ponèn-cia i de les esmenes corresponents.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Terrades. Pregaria als compareixents que ens fessin arribar aquest document, i ho farem ar-ribar a tots els grups.

En segon lloc, tindria la paraula el representant del Partit Popular, el senyor Rafa Luna. Li dono la paraula.

Rafael Luna Vivas

Moltes gràcies, senyora presidenta. I moltes gràcies, també, per les explicacions que la senyora Cristina Sánchez, el senyor Mañosa i el senyor Gargallo han fet.

Jo, simplement, he vist un posicionament que m’agra-daria, doncs, una mica aclarir, no? Si no ho he entès malament, la senyora Cristina Sánchez diu que fer aquest reglament que ve a desenvolupar la Llei de pro-tecció dels animals és... –ho he pogut entendre, eh?–, que s’hauria d’haver fet o s’hauria de tirar endavant amb uns estudis ben acurats –estudis tècnics, cientí-fics–, que vinguessin a dir no solament la repercussió que podria tindre, sinó també el seguiment d’aquest. Inclús, vostè ha fet una anotació en què deia que, si s’han de fer aquestos estudis, s’hauria d’aturar el que és la caça, realment, d’aquesta activitat ocellaire.

Per una altra part, quan hem escoltat els membres de l’Institut Català d’Ornitologia, ens ha semblat que existeixen estudis en la matèria, no? Per tant, la pre-gunta, davant d’aquest fet, és la següent: el projecte –o el reglament– que la Generalitat de Catalunya –o el Govern de la Generalitat de Catalunya– porta per al seu debat i procediment parlamentari i aprovació està

Fascicle segon



recolzat, senyora Sánchez, en uns estudis científics i tècnics que garanteixen, realment, el que aquests di-putats hem de fer? I a l’Institut Català d’Ornitologia, la mateixa pregunta: si realment els seus estudis ava-len que aquest reglament se pot tirar endavant.

Jo veig un fet molt concret, i és que sembla que tota l’orientació que anem..., és cap a la captivitat, i no la caça. I aquesta seria també la pregunta que jo els faria. És molt senzilla. És a dir: existeixen els informes, sí o no? I, per part de l’institut català, dir si vostès, amb aquest reglament, han aportat uns informes suficients perquè es tiren endavant. O sigui, vull dir, el tema és així de senzill.

Gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Luna. Dono la paraula al representant d’Iniciativa per Catalunya -Verds, el diputat senyor Joan Boada.


Gràcies, senyora presidenta. Agrair-los, també, la in-tervenció a la senyora Sánchez i als senyors Mañosa i Gargallo.

I no és que li vulgui contestar jo, senyor Luna, que no és la meva feina, amb la pregunta que ha fet, però és que ja li ha contestat el senyor Cuadros: no tenen cap informe dels que recomana la Unió Europea per tal de prendre una decisió com aquesta, de descatalogar i no apostar per la cria en captivitat. No li responc jo, eh? És el que ha dit el senyor Cuadros a les meves pre-guntes –que ha respost. I, evidentment, ho ha dit d’una manera sincera i clara, que no el tenien perquè creien que no era necessari. I punt. I és molt legítim que si-gui així.

Ho dic perquè la senyora Sánchez ja ho ha dit, que no en tenia cap. A la senyora Sánchez ens la creiem, però també ens creiem, evidentment, el qui és responsable de fer aquests estudis, que és el Govern de la Genera-litat, i que ja han dit que no els havien fet perquè no ho creien necessari –i ja està, no? Cosa que jo hi he in-sistit després, també, en les intervencions que ha fet el senyor Piera, en aquesta necessitat bàsica.

És que no podem fer cap decisió, no podem prendre decisions polítiques que són importants i que tenen una afectació en l’interès general, si no hi ha uns es-tudis que ens permetin amb tota seguretat..., que allò que fem, doncs, s’adequa, si no al cent per cent, el mà-xim possible a les necessitats generals. Siguin de l’ús o de la captura dels ocells per a l’activitat ocellaire..., que pot existir –que pot existir– l’activitat del cant i dels concursos de cant –que pot existir, evidentment–, però que per existir està clar que aquestes poblaci-ons..., es mantinguin aquí, a Catalunya, evidentment, i a la resta d’Europa.

No té massa sentit autoritzar canvis sense tenir estudis que ens avalin aquests canvis, perquè, si no, ho dei-xem tal qual. I d’aquesta manera fem els estudis i de-diquem els diners i dediquem la professionalitat que

aquí hi ha en aquests moments –que ja ens han expli-cat– per tal de prendre aquesta decisió. Jo crec que és bàsic –no només en el que fa referència als ocells, sinó en qualsevol tipus d’activitat política, com jo l’he de-finit abans– buscar l’equilibri entre els interessos par-ticulars, que són molts, i l’interès general, que és un.

El que sí que de totes maneres hem vist, també, amb el que es deia des de... I un aclariment que abans he fet, no?: la captura de femelles és permesa per la Llei de protecció dels animals, en l’article 34.1. El que passa, que, com deia el senyor Piera –ho reclamava–, demanava permisos i no se li donaven. Però, en tot cas, es podrien donar, i jo estic d’acord que s’han de donar quan siguin per a activitats, doncs, d’estudi, o activitats que..., o si no... Perquè, a més a més, per a l’activitat dels ocellaires tampoc els interessa en abso-lut, evidentment, no?, però sí que ens interessen per a altres activitats com les que ha dit.

El que jo tenia entès, senyor Gargallo, és que les po-blacions, excepte la de pinsà, disminuïen. És clar que tècnicament, vostè, com ens ho ha plantejat, fa la sen-sació que no. Jo havia anat a les... És que no ho he en-tès. A veure si m’ho pot aclarir, perquè havíem anat a la seva pàgina web també, i havíem vist, doncs, que hi havia uns estudis, no?, del novembre o així –o les con-sultes–, en què les tendències poblacionals de tots eren a disminuir, excepte el pinsà, que augmentava. (Pau-sa.) Ens vol dir això, vostè? És que jo no... Perdoni, és que ho ha fet tan bé tècnicament que els que no hi entenem ens hem perdut. I és culpa meva exclusiva-ment, senyor Gargallo. Vostè ho ha explicat molt bé i amb uns estudis magnífics. Però a mi m’ha fet aquesta sensació. Si vostè, quan respongui, em diu que és així, doncs, bé, si és així tindrem una informació més cla-ra, que jo ara no acabava d’entendre. Que ens irà bé de poder-ho saber, també, per prendre decisions polí-tiques –hi insisteixo, per prendre decisions polítiques– si notem que hi ha aquesta situació.

I només una qüestió, que ara ja és de curiositat, per jo ser un home provinent i que ve del món rural tam-bé. Per què disminueixen aquestes poblacions? Jo ja entenc que no és per la captura –ja entenc que no és per la captura. A vegades s’ha insinuat; jo ja havia dit que no, que només faltaria, no?, i que ja he dit que sí que havia de continuar l’activitat ocellaire –només faltaria–, sense cap tipus de problema. Però sobretot a partir de les dades tècniques, científiques, que per-metin prendre una decisió. Però, quines són les raons, segons vostès, que són els entesos? També la senyora Sánchez, que també hi entén. Si ens podrien dir qui-nes són les raons de la disminució d’aquestes poblaci-ons aquí, a Catalunya –bé, com que vostès en saben molt...– i a la resta d’Europa, perquè veig que el que ens deia al final, doncs, era més a la resta d’Europa, el passerell. Doncs, per quines qüestions.

Gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Boada. Donaria la paraula al repre-sentant d’Esquerra Republicana de Catalunya, el se-nyor Marc Sanglas.




Gràcies. De manera breu, perquè em sembla que han estat bastant exemplificadores totes les intervencions de la senyora Sánchez i de l’Institut Català d’Ornitolo-gia, quant a dades i quant a quina és una mica la situa-ció que tenim en el país.

En tot cas, el que sí que, almenys al nostre grup parla-mentari, ens agradaria que valoressin..., o una primera valoració sobre els estudis que s’estan fent de la cria en captivitat, i sobretot experiències que hi ha hagut en altres punts d’Europa pel que fa a aquestes espècies, i que, per tant, doncs, si hi han experiències reeixi-des en aquest sentit, que fossin traslladables al país. Que ens poguessin explicar o il·lustrar una mica so-bre en quin moment..., o quin període de temps seria necessari per poder establir un cert mercat amb ga-ranties d’aquesta tipologia d’aus en captivitat. És a dir, quin temps es fa necessari per criar suficients indivi-dus i la seva comercialització i distribució sense que això afecti la seva qualitat com a aus, i que, per tant, ens permetés també veure quin seria el termini aquest compatible o quin..., aquesta transitorietat entre la ma-teixa prohibició definitiva i la cria en captivitat.

Si vostès veuen compatible, veient que aquestes espè-cies... Pel que se’ns deia, hi ha una gran abundància d’aquestes aus. Si després, un cop instrumentalitzat tot el procés, diguem-ne, de cria en captivitat, se’n podria inclús arribar a permetre una certa captura d’un cert nombre per poder mantenir l’activitat de les societats ocellaires. És a dir que la part principal fos la cria en captivitat, però que, en tot cas, es disminuís la cap-tura. Si això entenen que fóra compatible amb el res-pecte al medi. I intentar buscar aquest equilibri amb aquestes societats ocellaires que durant temps i temps –i anys, i en algun cas, un segle i tot– formaven part de la tradició del país, i que, per tant, tampoc no han afectat moltes vegades el propi medi, sinó que han es-tat un cert equilibri també.

Per part meva, res més.

Gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, diputat. Dono la paraula al senyor Agustí López, representant de Convergència i Unió.


Gràcies, senyora presidenta. En primer lloc, agrair als representants de SEO/Birdlife i de l’ICO les seves in-tervencions; qualificar-les de molt interessants i acla-ridores, que aquest grup les prendrà en consideració de cara al debat en ponència de la llei.

I fer un parell de consideracions molt, molt concre-tes. Una, la constatació que les opinions i les anàlisis de l’Institut Català d’Ornitologia són les que realment aconsella el Departament d’Agricultura –les quantitats d’extraccions que es poden fer de cadascuna de les es-pècies, dels quatre fringíl·lids. És una constatació que al nostre grup –i a mi personalment, com a diputat–,

doncs, ens dóna més seguretat a l’hora de tirar enda-vant aquesta llei.

I, dos, una pregunta molt concreta a la senyora Cristi-na Sánchez, de dir: la Unió Europea el que ens diu és: «Fins que no hi hagi cap altra solució satisfactòria es pot continuar capturant» –o sigui: fins que no hi hagi cap altra solució satisfactòria. Si no hi ha en aquests moments dades de la cria, o experiments o experièn-cies reeixides, o no hi han hagut femelles, no tenim encara en aquests moments... O sigui, afirmar que ai-xò està fora de les decisions de la Unió Europea potser és una mica agosarat. És una pregunta amb un comen-tari, diguem-ne. Em falta prou coneixement, però és de lògica i sentit comú.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor López. Donaria la paraula als que avui tenim aquí, als compareixents, per tal que puguin respondre a les preguntes que els diferents diputats, doncs, han formulat.

Gràcies.

Santiago Mañosa Rifé

Bé. Començaré responent al senyor Terrades. Volia més informació sobre les problemàtiques que pot ge-nerar la cria en captivitat. Bé, justament la idea que te-nim és estudiar aquests problemes. Estem tot just co-mençant això, però hi ha un treball preliminar –que va fer l’ICO– que n’apuntava alguns.

La possibilitat és la generació, l’aparició d’híbrids. Que llavors aquests híbrids –entre les espècies en qüestió i altres espècies exòtiques, per exemple, o no exòtiques, entre elles mateixes– es puguin alliberar al medi natural, puguin prosperar i interferir d’algu-na manera en el cicle vital de les poblacions autòcto-nes, eh?, en el cicle reproductiu, mitjançant el cant... Aquests híbrids potser poden ser més atractius per a les femelles salvatges. En fi, són una sèrie de possibi-litats que existeixen. Algunes d’elles són remotes –és veritat–, però fins que no es miri de verificar, doncs, val la pena estar segurs, no?, que no estem fent un dis-barat.

Un altre aspecte que jo crec que s’ha de tenir en compte també és el de la mateixa domesticació. I per mi potser és el més important i al que hauríem de pa-rar més atenció. En el moment que estem criant ani-mals en captivitat estem generant uns estocs domès-tics, que, a més a més, estaran sotmesos a un procés de selecció –de selecció– perquè cantin millor, perquè siguin més acolorits –el que sigui. En aquest cas segu-rament perquè cantin millor. I aquest estoc domèstic, en el moment que puguin escapar, podrien també in-terferir, doncs, en les poblacions salvatges. I evident-ment s’ha de veure fins a quin extrem això és perillós o no.

Per tranquil·litzar una mica l’audiència, jo diria que si-tuacions similars ja n’hi ha. El canari –el canari– no és més que una varietat domèstica d’una espècie sal-vatge que viu a les illes Canàries, eh? Que jo sàpiga a



les illes Canàries la gent també té canaris, i em sembla que no hi ha problemes amb els alliberaments o es-capaments d’aquests estocs domèstics. De totes mane-res, estem treballant, justament, per obtenir el màxim d’informació sobre aquests aspectes per realment do-nar una visió el més acurada possible d’aquests riscos i realment la magnitud que poden tenir.

Amb relació a disposar de tota aquesta informació que ha presentat el Gabriel, està penjada a la pàgina web www.sioc.cat. Allà trobareu tots aquests mapes de distribució, les tendències. I, a més, es va actualitzant; o sigui, cada any això es va actualitzant automàtica-ment, i podreu consultar-ho. I, si no, doncs, en qual-sevol moment, demanar la informació que vulgueu a l’ICO.

Responent a les qüestions plantejades pel senyor Lu-na, preguntava si considerem que s’ha d’aturar –he en-tès, eh?– la caça mentre es fan els estudis. Em sembla, oi?, que volia saber quina era la nostra opinió al res-pecte. No? (Pausa.) Doncs, així no ho he entès bé.

(Pausa.)

Bé. Jo crec que, amb relació a les femelles, ja ho he dit durant la meva exposició. Nosaltres creiem que s’ha de donar estrictament el nombre de permisos de cap-tura de femelles que siguin necessaris per fer els estu-dis, eh? Els ocellaires tradicionalment no han neces-sitat femelles. I, per tant, no crec que ara es justifiqui l’autorització de més d’allò que sigui imprescindible per als estudis. Des del punt de vista biològic, pel que fa a les captures de mascles, nosaltres no hi veiem cap objecció, sempre que ens restringim als màxims que ha esmentat el Gabriel. Això no vol dir que nosaltres vulguem que es capturi, eh? Nosaltres diem que, bé, si s’autoritza i si legalment es creu que és possible i no hi ha dallò, doncs, ens hem de sempre limitar a aquests màxims, que serien realment el valor, el llindar que no podríem superar, no?

També crec que ha esmentat, en algun moment, si cre-iem que poden coexistir. Després en alguna altra in-tervenció també s’ha preguntat si poden –ara o en el futur– coexistir cria en captivitat i caça –i extracció del medi. A veure, no crec –o no creiem– que siguin dues coses incompatibles, eh?, sempre que les dues es facin raonablement i es controlin raonablement i esti-guin raonablement regulades. Per nosaltres, a veure, les captures... Entenem que seria millor que probable-ment, doncs, tot, al final, anés a parar a un sistema que evités l’extracció, no? Però, si això no és possible, no veiem incompatibilitat entre una cosa i l’altra, eh?

Què més...? (Pausa.) No sé si dir res sobre la pregunta que ha fet el senyor Boada amb relació a per què dis-minueixen les poblacions. En tot cas, potser el Gabriel després hi respondrà... –t’ho deixo per a tu.

Respecte a les preguntes fetes pel senyor Sanglas... Valorar quina és la situació dels estudis que s’estan fent sobre la cria en captivitat. També ho deixo per al meu company, perquè és el que en aquests moments està realment desenvolupant els treballs. I jo crec que té informació de primera mà que jo, sincerament, ara no tinc.

Quin període... Aquí sí que avançaré. Demana quin període pot ser necessari perquè aquests estudis arri-bin a obtenir conclusions. És difícil fer pronòstics, pe-rò jo crec que es pot trigar uns quants anys. Jo sé –si no ho recordo malament– que, mentre vam estar de-batent sobre això, pensàvem que potser són necessaris un mínim de cinc anys per arribar a... Per dir un nom-bre, eh?, ja que ho pregunten, jo em llanço. Penseu que primer s’ha de posar en funcionament un bon sistema de cria, que funcioni. I després s’han de fer una sèrie d’experiments sobre, doncs, les característiques dels animals, la capacitat de cant, etcètera. En fi, jo crec que és una cosa que probablement requerirà un perí-ode raonablement llarg, no? Si s’acaba abans, doncs, s’acaba abans. A veure, abans resoldrem el debat, no? Però jo crec que cal pensar que no serà una cosa curta.

La vicepresidenta

Senyor Mañosa, hauria d’anar acabant.


Ja acabo.

La vicepresidenta

I agrairia...


Sí, sí..., ja acabo.

La vicepresidenta

...sintetitzar al màxim.


Ja està, ja ho he dit tot. Perquè el senyor López ja...

La vicepresidenta

D’acord. Si podeu sintetitzar al màxim...

Cristina Sánchez Alonso

Jo seré..., intentaré ser molt breu. Respecte als proble-mes de la cria en captivitat, ja hi ha contestat una mi-queta el Santi. Vull dir que... Per intentar avançar, eh? Respecte a la pregunta del senyor Rafa Luna, dels es-tudis, l’ha contestat el senyor Joan Boada. Però, en tot cas, comentar que... Hi havia dues coses: una eren els estudis, si estan, i una altra era si és que estem amb la cria en captivitat o amb la caça. D’acord?

Respecte als estudis, només comentar breument que el que ha presentat ara mateix avui l’ICO són les tendèn-cies de les poblacions –comparant els atles de fa vint anys i ara–, quin és el període per sexar els ocells... És una sèrie d’informació molt precisa d’aquestes espè-cies, però no té res a veure amb els estudis que es ne-cessiten per autoritzar o no la captura en llibertat, que és de dir: és factible o no, quines quantitats d’ocells



s’ha de permetre capturar, quantes en són necessàries perquè sigui viable la cria en captivitat –si és que ho és–, problemes de consanguinitat, etcètera. D’això, a l’ICO, ara mateix, malgrat que estan iniciant estudis, no en tenen encara resultats, que trigaran uns anys.

I respecte a si cria en captivitat o caça: jo no he vingut aquí a donar l’opinió de SEO sobre aquest tema de la caça, sinó a parlar del decret –del decret llei–, que en el seu preàmbul diu que es fa per treballar en la línia d’arribar a la cria en captivitat. I, per tant, el nostre plantejament en tot això és el que posa el decret llei en el seu preàmbul; no és el que nosaltres com a SEO volem opinar.

Respecte a les disminucions de les poblacions, que preguntava el senyor Joan Boada, doncs, també con-sidero que en el cas de Catalunya serà més el Gabriel que... Bé, són unes qüestions que no tenen a veure di-rectament amb la captura d’ocells per a l’activitat oce-llaire, òbviament. Però, bé, en tot cas, que ho comenti el Gabriel.

Respecte a les preguntes del senyor Sanglas, justament el que ens ha demanat és el que nosaltres demanem. És a dir que no puc respondre quines valoracions hi ha, perquè és el que demanem en els estudis, d’alguna manera, no? Quin període de temps és necessari per tenir una població captiva viable? Intentarem, amb els estudis, arribar a esbrinar-ho. Estic d’acord amb el se-nyor Mañosa que no serà un període d’un o dos anys. Es podria mantenir una certa captura en el medi natu-ral? Des del meu punt de vista, com a SEO/Birdlife, sempre que aquests estudis estiguin ben argumentats i siguin rigorosos, sí. Sí, però es necessiten per poder justificar a la Unió Europea que realment s’ha de man-tenir aquesta captura.

El que sí que puc comentar és que existeix cria en cap-tivitat. I puc acceptar que no existeix a Catalunya i que potser la cria que es fa en altres zones no pot pro-veir d’ocells que tinguin les capacitats o la qualitat de cant o el que es busca en els concursos de cant de Ca-talunya. Amb tot això hi estic d’acord; o sigui, no ho dubto. Però existeix la cria en captivitat, d’acord? El que cal veure és com s’ha de fer aquí perquè aquests ocells no perdin aquestes qualitats, que és el motiu i el fonament de l’activitat ocellaire aquí.

I finalment... Jo sóc de ciències, no sóc de lletres, eh?, senyor López. Però no és «fins». En el mateix... (Pau-sa.) És que buscava la Directiva i no l’he portada. En el mateix preàmbul està citat, tal com és: «si no exis-teix una altra solució alternativa». Perdó, eh?, però és que...

Ja estic.

(La vicepresidenta dóna la paraula a Gabriel Gar-gallo.)

Gabriel Gargallo

Molt bé. Si voleu... Ah!, jo contestaré, si de cas, el dub-te aquest que hi havia sobre el tema de les tendències.

El problema en certa manera és, com vostè deia, que potser al posar tanta informació no és fàcil desgra-

nar-ho tot. Ho torno a mostrar. Bàsicament, el que vos-tès havien vist al web està igualment aquí; el que passa, que aquí hi ha més informació. Llavors, el que hem posat perquè hi hagués una imatge més bona –més de-tallada de tot el que tenim– és informació més antiga, perquè una tendència pot ser recent o pot haver estat produint-se durant molts més anys.

Per tant, us hem posat la informació sobre la compa-rativa dels dos atles, perquè així es veiés una mica què podia haver passat a llarg termini –estem parlant de vint anys de diferència. En canvi, les sèries temporals més actuals –amb informació més acurada– s’inicien el 2002. Per tant, són sèries temporals curtes, i que, per tant, tot i que són mes acurades, al ser curtes tam-bé les hem de tindre amb més cautela. Si veiem una disminució d’una població, durant deu anys és una co-sa, i si la veiem durant trenta, és una altra, d’acord? Perquè les poblacions tenen processos de canvi cíclics i, per tant, s’ha d’anar amb cura. Però això el que hem fet és posar-ho tot i desgranar-ho tot, i també posar les tendències a nivell europeu, pel que he comentat al principi, perquè tenen també tanta o més importància que les tendències a Catalunya.

Una altra font de possible malentès és el fet que tam-bé us hem posat la informació sobre les tendències a la població hivernal. En alguns casos, et pots trobar perfectament que la població teva –nidificant a Ca-talunya– estigui disminuint; però que, en canvi, les aportacions de poblacions del nord del Pirineu esti-guin augmentant. No fins i tot necessàriament per-què la població estigui augmentant, però sí perquè la població que passa hivern a Catalunya està augmen-tant. Per exemple, pot estar disminuint una espècie a Europa, però concentrar-se un hivern concret molt més a Catalunya que, per exemple, al sud d’Espa-nya. Llavors, nosaltres el que veurem és un augment d’aquesta població. Que no vol dir que n’hi hagin més a Europa; vol dir que n’hi han més a Catalunya du-rant l’hivern. Això és el que indica la gràfica de color blau, d’acord?

En canvi, la gràfica de dalt el que indica realment és la tendència de població nostra –la que nidifica a Ca-talunya–, i que en aquesta, com en altres espècies, és cert que té aquesta tendència negativa. El que passa, que l’única que ve avalada també per una tendència negativa molt marcada a nivell europeu és aquesta es-pècie: el passerell. Perquè com veieu, doncs, també a nivell europeu està disminuint. I no parlem de deu anys, sinó que parlem ja des dels anys vuitanta. Per això comentàvem abans que és una de les peces amb què s’ha d’anar més alerta, perquè podria passar a un nivell poblacional prou petit perquè llavors es passés a un altre grau de conservació i potser no es pogués caçar, d’acord?

Una altra cosa que és molt important de tenir en comp-te és que no necessàriament una espècie perquè esti-gui disminuint vol dir que l’hàgim de protegir o que, per exemple, no l’hàgim de caçar. Són dues coses, bà-sicament, el que hem de tenir en compte: és, evident-ment, la tendència, i després el volum. Podem tenir una espècie amb una quantitat immensa d’exemplars que estigui disminuint molt, però fins que no arriba



a un nivell poblacional ics, doncs, no és un problema. En el cas del passerell, per això, està disminuint d’una forma tal a Europa i a Catalunya que evidentment, si segueix així, aviat pot arribar a aquest límit, d’acord? No sé si així hem aclarit el...

Després, respecte a la pregunta del senyor Sanglas, sobre el tema de la causa i tot el tema de la cria –de l’estudi–, dir que el tema temporal realment és com-plex. Vull dir, el que és segur és que abans de qua-tre o cinc anys no sabrem res. Això segur. Perquè, a més, l’estudi bàsicament té dos components. Un és: crien o no crien de forma viable? Després, els ocells aquests que han sortit de forma viable, són capaços de tenir el comportament que volen els ocellaires? Perquè, clar, si es poden produir i es poden produir en prou nombre, però després no serveixen per can-tar, no hem fet re.

Per tant, si d’aquí a quatre o cinc anys es veu, per exemple, que ja ni crien i, per tant, ja no té sentit fer les proves de comportament, per exemple, doncs, més aviat sabrem que no funciona. Si crien bé, com que quedarà també pendent el tema de saber si el compor-tament també és adequat, doncs, la cosa es pot allar-gar més. O sigui, és molt probable que una resposta adequada a això no la tinguem en quatre, cinc o deu anys. Però ara estic parlant una mica...

Llavors, respecte al tema també de...

La vicepresidenta

Senyor Gargallo, hauria d’anar acabant, si us plau.

Gabriel Gargallo

D’acord. Només una cosa molt important: d’aquests ocells, l’evolució i la població afecta els caçadors ne-gativament en el moment que baixen a un cert nivell, perquè no els poden caçar. Però, evidentment, la cau-sa d’aquesta davallada no és dels caçadors, sinó que és essencialment temes de canvi d’hàbitat: de pèrdua i de canvi d’hàbitat. Essencialment, el passerell –que és el que està més malament– pateix perquè al seu hà-bitat cada vegada n’hi ha menys en superfície i és de més mala qualitat. És un ocell d’ambients oberts, i els ocells d’ambients oberts, tant a Catalunya com a la resta d’Europa, són els que estan en més mala situació de conservació. La causa principal, per tant, de la seva davallada és un tema d’hàbitat.

La vicepresidenta

Gràcies, senyora Sánchez, senyor Mañosa, senyor Gargallo. I disculpin aquesta pressa que els estic po-sant, però és que tenim l’agenda una mica atapeïda. I bé, jo crec que les seves explicacions han sigut prou il·lustratives. Bé, fins a la propera.

Gràcies.

Suspenem dos minuts la sessió, perquè hem de fer una instal·lació tècnica.

La sessió se suspèn a tres quarts de dues del migdia i dos minuts i es reprèn a tres quarts de dues i set minuts.

La vicepresidenta

Reprenem la sessió amb Francesc Pujol Rusell, huma-nista i antropòleg, i amb Jordi Baucells Colomer, biò-leg i enginyer agrícola. Avui també els tenim aquí, a la Comissió d’Agricultura.

Compareixençade Francesc Pujol Rusell, humanista i antropòleg, amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00381/09)

Bé, donar-vos la benvinguda, i ja us passo directament la paraula, concretament al senyor Pujol.

Francesc Pujol Rusell (humanista i antropòleg)

Moltes gràcies. Com a antropòleg, els he preparat un petit documental, que intenta donar la perspectiva an-tropològica dels ocellaires.

(Es procedeix a la projecció d’un vídeo.)

«Els ocellaires són persones que capturen certes es-pècies d’ocells fringíl·lids vius mitjançant una pega anomenada “vesc”. Els engabien i es delecten amb el plaer de veure’ls i sentir-los cantar. En ocasions, tam-bé s’apleguen amb altres ocellaires per fer competir els seus ocells de la mateixa espècie entre ells, i pre-mien els que canten més. A Catalunya, hi ha en l’actu-alitat entre 6.000 i 8.000 ocellaires federats.

»La caça d’ocells amb vesc sempre ha existit a les nos-tres contrades, i ha esdevingut un ritual de trobada so-cial intergeneracional per tal de realitzar una activi-tat cooperativa i normalment fer un àpat en comú. Els ocells, en cas que toquin el vesc, són capturats vius per ésser posteriorment netejats, i les femelles s’allibe-ren immediatament, ja que no són aptes per participar en les activitats de cant.

»La caça dels ocells fringíl·lids va lligada a la histò-ria de la humanitat. Si bé, en un principi, aquesta ca-ça anava destinada al consum de les proteïnes dels ocells, podríem pensar que a partir del neolític, amb la domesticació de diferents animals, els ocells es co-mencen a mantenir en captivitat, utilitzant-los com a reclams per caçar altres exemplars.

»Les primeres referències de la captivitat de fringíl-lids les trobem en el faulista i moralista grec Isop, al segle vi abans de Crist, en la faula titulada El ratpe-nat i la cadernera. Afirma: “Una cadernera tancada en una gàbia penjada en una finestra cantava de nit. La va sentir de lluny un ratpenat, i acostant-s’hi li va pre-guntar per què cantava solament de nit. ‘No és sense raó’ –li va respondre–, ‘perquè de dia cantava quan



em van atrapar, però des de llavors vaig aprendre a és-ser prudent. –Doncs, no és ara quan hauries de ser-ho, que ja estàs ben engabiada, sinó que havies de ser-ho molt abans que et capturaren’, va replicar el ratpenat.”

»En l’epigrama 216 de Marc Valeri Marcial –autor del segle i, després de Crist–, que podríem titular com Ocellaire, se’ns diu: “Els ocells no s’enganyen només amb el vesc, sinó amb el cant. Quan la canya enganyo-sa s’allarga amb la mà silenciosament.”

»És un misteri quan van iniciar-se les competicions de cant. Sembla que provenen de la difusió des d’al-tres regions d’Europa, com el nord d’Alemanya, on ja es portaven a terme al segle xv amb canaris. A partir d’adaptar el que es feia amb els canaris, segurament per alguns aficionats a la capacitat dels fringíl·lids per desenvolupar cant, van començar a gestar-se competi-cions improvisades.

»A l’arxiu del monestir de Ripoll –afectat per un in-cendi a mitjans del segle xix i que actualment forma part de l’arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona–, hi havia referències a la caça d’ocells des del segle xiii. Concretament, la primera referència tècnica a ocells engabiats correspon a Juan Bautista Chamorro, el pri-mer que s’ocupa a Espanya del coneixement i malal-ties de les aus de gàbia en el seu tractat Conocimiento de las diez aves menores de jaula, datat el 1604.

»El que es voldria destacar és que la importància de les coses no només rau en el fet de fer-les, sinó també en com es fan. L’activitat de la caça d’ocells està molt basada en les formes, i si aquestes es canvien es pro-voca un profund canvi en la manera d’entendre l’acti-vitat.

»La caça amb xarxa abatible no forma part del sistema tradicional, i canvia totalment les formes i el ritual de la caça d’ocells, ja que es conviu en silenci durant l’ac-tivitat, que pot durar diverses hores. I els caçadors no poden gaudir del vol ni de la forma en què els ocells escapen del parany, que és, en definitiva, el que dóna lluïment a la caça, i una de les raons principals de la gràcia que els participants troben en l’activitat.

»Els ocellaires s’agrupen en societats. En el nostre país hi ha aproximadament 934 societats que porten a terme activitats ocellaires inscrites al Registre d’En-titats Esportives de Catalunya, ja sigui des de l’enfo-cament de la caça, concursos o ambdues coses. Les societats porten a terme anualment un centenar de competicions oficials de cant arreu de Catalunya, a més d’un gran nombre de trobades i exposicions.

»La institucionalització dels ocellaires en societats i la generalització d’aquestes competicions emmarca-des en un format de certamen a Osona i al Ripollès va ésser desenvolupada dins del moviment de la Renai-xença. Aquest moviment cultural, que va atorgar una gran importància a l’associacionisme, va fer que des de mitjans del segle xix es fundessin moltes associaci-ons en diferents àmbits.

»L’activitat dels concursos està documentada a la co-marca d’Osona des del 1842, amb els primers con-cursos de cant. La Societat Ocellaire d’Osona figura inscrita en el Registre d’Entitats Esportives amb el

número 2.849 des del 1842. Però sembla que ja l’any 1838 s’havia fet a Sant Vicenç de Torelló la primera Fira dels Ocells de la Vall de Torelló, i el 1843 s’hi va celebrar el primer Concurs d’Ocells de Catalunya, que emmarcava tota la geografia catalana.

»Un detall molt curiós de tenir present és que als pri-mers concursos el seu anunci es feia a través d’una crida escrita en papers de colors vius. Les crides es portaven a terme en vers, proclamant un repte de llui-ta cap als ocellaires dels pobles dels voltants, però a la vegada fomentant l’agermanament. En alguns dels programes, també s’incloïen ballades de sardanes. En aquestes crides, fetes mitjançant versos poètics, hi po-dem distingir la influència de la Renaixença catalana, iniciada a finals del primer terç del segle xix, i que a finals del segle xix es trobava en el seu moment més àlgid. Les crides més antigues –almenys les del 1878 fins al 1886-1891– parlaven d’un emperador estran-ger –de Rússia o de l’Iran–, que es corresponia amb el president o personatge principal de l’exposició. Com diu una crida del 1884: “Ha seguit tota l’Europa, i a on hi ha exposició, allà va l’emperador, amb tota la seva tropa.”

»Durant el naufragi cívic que va suposar la desfeta de la Guerra Civil Espanyola, moltes entitats cíviques i associacions populars de Catalunya van ésser clau-surades, transformades o adaptades al nou clima im-posat per la dictadura franquista. La majoria de les societats ocellaires, si no presentaven antecedents ca-talanistes o d’esquerres greus entre els seus membres, van escapar-se de la purga.

»En democràcia, l’activitat ocellaire va començar a re-gular-se molt des de les institucions, i les entitats van haver de federar-se en la Federació Catalana de Caça per poder continuar les seves activitats. Els ocellaires continuen en la modernitat essent els protectors d’una tradició cultural que ha anat passant de generació en generació dins petites gàbies, en la qual resulta fas-cinant la fixació de l’home per un petit ocell cantaire, que dóna al seu propietari un prestigi irremeiablement efímer.

»I Catalunya no és un cas aïllat. A la resta de l’Es-tat espanyol, i en diferents indrets dels països medi-terranis i de l’Europa continental, es porten a terme activitats de caça i concursos de cant d’ocells fringíl-lids, amb les seves característiques pròpies pel que fa a cultura i espècies. En països continentals com Bèlgi-ca, Alemanya i Holanda, es porten a terme concursos de cant de pinsans.

»L’activitat de la caça d’aquests ocells ha estat prohi-bida des dels anys noranta, fet que ha causat un gran problema de contraban d’ocells provinents de Rússia, especialment de Sibèria. Si bé, per una banda, actu-alment el seu futur és incert, per l’altra, els ocellai-res són els tresorers d’un fragment de la nostra cultura –que s’ha transmès al llarg del temps mitjançant els homes i els seus ocells–, una forma de caça concreta –el vesc– i una forma tradicional de relacionar-se du-rant la caça i les competicions de cant, que ha seguit uns rituals concrets, convivint en unes associacions al llarg de l’any –de fa més de cent seixanta anys–, on



qualsevol ocellaire –independentment dels seus mit-jans, ofici o formació– ha tingut l’oportunitat de po-der educar el millor ocell cantor per fer-lo competir, transformant-lo en un signe de prestigi social dins la comunitat.

»Provocar canvis en aquesta manera d’entendre la in-teracció entre els homes i ocells pot posar en perill l’activitat, i conduir-la fins a la seva desaparició, i fer-nos perdre un altre trosset de la nostra cultura popu-lar i una forma de relacionar-nos amb el medi que ens envolta.»

(Pausa.)

Seria tot.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Pujol.

Compareixençade Jordi Baucells Colomer, biòleg i enginyer agrícola, amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00383/09)

Dono la paraula al senyor Baucells.

Jordi Baucells Colomer (biòleg i enginyer agrícola)

Gràcies, i bon matí a tothom. Intentant ser molt, molt breu, i potser sintètic i concloent, jo començaria, di-guem-ne, constatant un fet que penso que ens n’hem de satisfer tots, i és: jo veig molts més acords que des-acords. Per tant, entre tots sapiguem aprofitar el gran marge d’acord que hi ha en aquest tema dels ocellai-res. Penso que tant el món científic com el sector dels caçadors, com els ocellaires en general estem d’acord amb el fet que cal fer les coses bé i cal complir la nor-mativa europea.

Jo volia constatar només tres coses. Una gairebé no la diré, perquè amb aquest fantàstic vídeo que ens ha mostrat el meu company constato, com a home de co-marques i de la Catalunya central, que les societats ocellaires són una cosa viva, són una cosa profunda-ment arrelada als nostres pobles, i penso que cal re-marcar-ho. Són fruit d’una activitat centenària, que en cap moment s’ha constatat –i molt menys documentat– que hagi suposat cap dany físic, cap maltractament o cap problema de patiment o d’ètica..., que amb la nova, diguem-ne, normativa, o, evidentment, amb els aven-ços ètics i socials que ha tingut la societat, es puguin posar en qüestió.

Jo penso que és molt important, això, perquè en altres activitats ens hem trobat que la qüestió ètica de tracta-ment animal era la principal causa. Jo crec que amb el tema d’ocellaires no cal ni parlar d’això perquè és una activitat totalment respectuosa amb el medi ambient, i

és una activitat viva i culturalment molt arrelada. Do-no constància d’això, com a familiar, parent i vividor de la cultura popular de la Catalunya central.

Les coses han canviat. La normativa europea s’ha de complir. I entenem que, sobretot amb el tema de les quotes dels ocells, s’ha d’anar per fer cas a la docu-mentació científica i als estudis que s’han fet. Jo no em repetiré amb tot el que s’ha dit, perquè jo penso que s’ha dit gairebé tot.

I potser sí que posaria en qüestió el tema del vesc. Jo crec que el tema del vesc potser és l’únic tema que re-alment, des del punt de vista de l’ocellaire i des del punt de vista tant jurídic normatiu com dels científics, potser entra més en conflicte. Jo en aquest tema del vesc posaria un exemple, i és la «cetreria», o la falco-neria. Jo la vaig viure molt els anys vuitanta i setanta, quan el senyor Félix Rodríguez de la Fuente deia que un halcón, si no és bravo o no és salvatge no hi havia manera de fer-li fer la falconeria. I la falconeria estava fonamentada en l’animal salvatge. Avui dia la falcone-ria és una pràctica legalitzada, regulada, amb una ac-tivitat econòmica cultural important, i a cap falconer se li ocorre ni dir ni presumir ni defensar el fet que un falcó o falcònid agafat directament de la natura pugui ser utilitzat per a la falconeria, perquè s’ha regularit-zat implantar la cria en captivitat.

Jo ho vaig viure els anys vuitanta, i ens deien que érem beneits els que dèiem que es podrien criar falcons i els falcons criats podien ser bons per fer falconeria. Amb això faig la reflexió que... I m’ha agradat molt el vídeo, perquè hauríem de poder afegir les imatges de les nos-tres activitats en els propers deu anys en aquest vídeo. Per tant, poder presumir que una cultura centenària i mil·lenària no l’hem perdut. Però hauríem de saber adaptar-nos, entre tots, als nous reptes –als nous rep-tes– legals, socials, ètics i econòmics, també.

Per tant, des d’aquí defenso la continuïtat de l’activi-tat ocellaire, amb el seu esperit, i amb el gran acord que veig que hi ha en general. Perquè sempre pen-so que, quan estem parlant de discutir quotes, estem parlant de números, que amb poques empentes ens posem d’acord.

I sí que amb el tema del vesc faria potser una deman-da al sector, o als ocellaires: que a vegades les coses han de canviar, i quan han de canviar i evolucionar han d’evolucionar des d’una banda i des de l’altra. Vull dir que si podem jo crec que hem de perdurar en aquesta activitat durant els pròxims anys, i jo crec que hauran de canviar algunes coses.

En el vesc, l’estudi que s’ha encarregat per part de l’Administració, nosaltres creiem que hauria de ser concloent, tot i que hem vist que els estudis científics sempre es poden interpretar d’una banda o de l’altra en funció dels interessos legítims. Però jo crec que el dictamen quant al vesc ha de respondre a l’única pre-gunta que demana la Unió Europea, en el fons: és si és un mètode cent per cent selectiu o no.

No m’escamparé més, perquè penso que s’han dit mol-tes coses i molt valuoses. Només afegir un comentari al que ha dit el company Gabriel Gargallo, i com a



implicat també en l’estudi científic dels ocells, i pot-ser com a afegit a la pregunta que s’ha fet des d’aquí. I és la causa –la causa– de la davallada dels ocells, no només fringíl·lids, sinó de bona part de les espè-cies dels espais oberts. Jo visc a la plana de Vic. La intensificació agrària és tan bèstia, i els cicles dels conreus estan tan atapeïts i les pràctiques són tan in-tensives que moltes vegades un fantàstic paisatge de cereals és un desert d’aliment i d’hàbitat bo per a es-pècies com la guatlla, com la perdiu, com la cadernera i, evidentment, com el passerell, que, juntament amb el capsigrany, són espècies que no sabem si podran so-breviure el pròxim segle, a causa de problemes d’in-tensificació agrícola.

I, per acabar, crec que en coherència amb el que diuen les directives europees, si regulem l’activitat ocellaire, donem peu al fet que els mateixos ocellaires apliquin mesures compensatòries d’activitat que passen per gestionar alguns guarets més, acords amb els pagesos que hi hagi algunes parcel·les que es deixin uns mesos només, abans de tornar-se a sembrar. I la repercussió ecològica sobre les poblacions serà molt superior als possibles danys que pugui haver fet una activitat com la captura dels ocells. No m’escamparé amb els temes sobre la cria en captivitat –tot i que també estic im-plicat en els estudis–, perquè penso que el que no puc fer ara és repetir-me amb el temps limitat que tenim. A disposar de les preguntes que es puguin fer.

Gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Baucells, per aquestes explicacions que ens ha donat com a expert, i també la brevetat amb què vostè s’ha expressat. Bé.

Ara obriríem el torn de paraules, el torn d’interven-cions, dels diferents grups parlamentaris. I en aquest cas, la senyora diputada Lafuente, en representació del Partit Socialista de Catalunya...

Mònica Lafuente de la Torre

Gràcies, presidenta. Excuso el company Terrades, que és el portaveu de medi ambient, perquè se li han sola-pat agendes. Però bé, en tot cas, agrair la comparei-xença del senyor Pujol i del senyor Baucells.

Ha estat interessant, l’explicació. Durant tot el matí he escoltat totes les intervencions que hi ha hagut, però aquesta..., pel fet de centrar-la molt concretament en el que és la tradició, la cultura popular, i és un altre punt de vista sobre aquesta activitat. I els faria algunes pre-guntes al voltant del que he vist.

Parlant de tradició, de cultura popular, que evident-ment cal preservar, com enfoquen vostès...? Aquesta pregunta s’ha fet anteriorment, també. Però una co-sa és preservar tota aquesta activitat, i una altra cosa és saber i constatar que hi han pràctiques irregulars al voltant d’aquestes activitats. Com ho veuen? Com creuen que s’hauria de legislar? Sobretot, hi han acti-vitats irregulars per la caça, però sobretot per la part de la comercialització. Com vostès creuen que des

d’aquest Parlament, des del legislador, hauria d’abor-dar-se aquesta part, no?, d’aquesta activitat.

I, per un altre costat, també –i ara ho apuntava, al fi-nal, el senyor Baucells–, com compatibilitzem la tra-dició de la captura en viu dels ocells per al cant amb la cria en captivitat, que és un tema que durant tot el matí s’ha estat parlant. Com ho veuen vostès, si això és compatible o no, i si ho hem de fer i regular, com ho podem fer.

Gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, diputada. Té la paraula el diputat senyor Lu-na, del Partit Popular.

Rafael Luna Vivas

Moltes gràcies. Des del nostre grup parlamentari, pre-guntes no li’n farem, eh? Felicitar, realment, l’explica-ció que vostès han donat.

Sempre s’ha dit que una imatge val més que mil pa-raules, i la veritat és que ens ha agradat bastant. Tam-bé pensem que, dintre del manteniment de les tra-dicions i el que són realment qüestions pròpies que identifiquen una de les activitats a Catalunya com són els ocellaires, doncs, també se puguin incloure aque-lles qüestions que s’hagin de fer.

Jo, simplement, dir-li una cosa, que no és la normati-va. Jo penso que la normativa ha de tindre tot el que són les bases de les associacions, entitats, i realment els estudis biològics que es fan. Perquè nosaltres, a fi de comptes, estem aquí, i jo no sóc biòleg. Jo hi entenc molt, en el tord, en les Terres de l’Ebre, però dels oce-llaires, doncs, em quedo a mitges. Per tant, vull dir-li que nosaltres legislem gràcies al que vostès poden aportar, i gràcies al que ens pot aportar la societat. Ai-xò és el que ha de ser una llei i no viceversa: imposar, realment, a la gent el que no vol.

Gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, diputat. Té la paraula el diputat Joan Boada, del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds.


Gràcies, senyora presidenta. Donar les gràcies, també, doncs, al senyor Pujol i al senyor Baucells per la seva intervenció.

Hem fet una ullada molt transversal al text aquest que ens ha entregat –suposo fet pel senyor Pujol, em sem-bla–, que li reconeixem que només vol ser divulgatiu, perquè evidentment algunes de les intervencions, o dels escrits o de les afirmacions que es fan són exces-sivament parcials. I això, com que vostè, abans, en la intervenció del text ja ha dit que era divulgatiu, li ho deixem passar, perquè ja ha dit que no era científica-ment rigorós.



Dit això, el que sí que és important també de consta-tar, per la seva intervenció –de tots dos–, és que aquí no estem parlant de la tradició ocellaire. Estem parlant d’un decret llei que ara es convertirà en un projecte de llei. I la tradició ocellaire, per sort, doncs, es manté i no hi ha cap tipus de problema. I la respectem i com vostè ha afirmat, senyor Baucells, em sembla molt correcte i no... Aquí ningú mai s’ha posat amb la tra-dició ocellaire –que jo hagi sentit–, cap dels diputats i diputades, en les seves intervencions, cap ni una –no-més faltaria. És possible el que vostè diu: que el que hi havia fins a aquest moment podria reduir evidentment aquesta activitat, com... Em sembla que era el senyor Piera que ha donat unes xifres de reducció de les per-sones que es poden dedicar a aquesta situació –el fet de no poder capturar aquests fringíl·lids.

Però si vostè es fixa bé –i això ho deia la senyora Sán-chez– en el que diu la normativa, o en l’exposició de motius –que sempre diu per què el Govern o qui pre-senta un projecte o una proposició la fa–, diu, clarís-simament, que la supressió de l’annex de la Llei de les quatre espècies d’ocells fringíl·lids es fa per tal d’igua-lar el seu tractament amb la resta dels territoris en els quals aquestes espècies no són objecte de cap règim de protecció especial. Aquesta és una qüestió.

I l’altra, diu que «la seva vigència» –la prohibició– «impedeix implantar i regular a Catalunya la pràcti-ca de la cria en captivitat com a solució satisfactòria per mantenir l’activitat tradicional de cant». Miri quin n’és l’origen, eh? O sigui, la raó d’aquest projecte de llei és poder, diguéssim, capturar perquè es pugui por-tar a terme la cria en captivitat.

És veritat que, de passada, diu que s’ha de mantenir l’activitat ocellaire, de reconeguda tradició a Cata-lunya. Però que també es pugui mantenir en el marc de..., diguéssim, que sigui compatible amb la biodiver-sitat. Ho dic per insistir en el fet que no té res a veure amb la tradició ocellaire, aquesta normativa –que ens sembla molt bé, molt respectuosa, molt important. El vídeo, doncs, ha mostrat la tradició que té en alguns territoris del nostre país, i que nosaltres no hi tenim res en contra; al contrari, ens sembla estupend.

Compte amb el fet que aquest sigui l’únic argument, perquè el senyor Fontana –que ha intervingut abans que vostè– ha fet el mateix argument de la tradició per a la caça en barraca i el vesc. Compte, ha anat a 2.300 anys d’antiguitat. Compte perquè a vegades les tradi-cions no poden ser l’únic argument. Ha de ser un ar-gument. I ara jo no li expressaré altres tradicions que algú les utilitza per argument i segur que tots convin-dríem que haurien de desaparèixer d’aquest país, o de l’Estat espanyol. I alguna fa pocs dies que va succeir a una ciutat castellana –tot i que al nostre país també passa en algunes, més cap al sud, no?

Ho dic perquè és important la tradició, s’ha de tenir en compte la tradició del país. Però, com deia jo abans –i no sé si vostè hi era–, s’ha de buscar aquest equi-libri: l’equilibri entre aquesta tradició –que s’ha de mantenir–, entre el manteniment de la biodiversitat, entre, evidentment, el gaudi de la natura, que també és un dels elements del nostre Estatut.

Per això aquesta és la reflexió que els volia fer davant de la seva intervenció, en el sentit que és veritat que potser hi ha moltes coses en comú, però potser l’objec-te concret per facilitar totes aquestes activitats no és el que nosaltres voldríem. Per la qual cosa nosaltres, en tot el procés, hi farem les esmenes pertinents per tal, doncs, que pugui arribar a aquest equilibri necessari que s’ha de fer en tota bona política.

La vicepresidenta

Gràcies, diputat. Té la paraula el representant d’Es-querra Republicana de Catalunya, el senyor Marc Sanglas.


Gràcies, presidenta. En tot cas, per part d’aquest grup parlamentari tampoc no formularem cap pregunta, però sí que permeti’m un minutet d’una certa reflexió

Compartim amb el senyor Baucells la reflexió que ha fet, en el sentit que segurament estem més a prop de l’acord, o no hi ha dues posicions antagòniques al cent per cent. I que, per tant, segurament és una qüestió de buscar –també com deia el senyor Boada– aquest equi-libri, que alguns el voldran més d’una manera o més d’una altra. Però que, en tot cas, no estem tan lluny de buscar aquest punt central on tots comparti ríem la tradició ocellaire a Catalunya, que ningú ha posat en dubte i que, a més a més –jo m’hi he referit d’alguna manera en la meva intervenció–, és cente nària en al-guns dels casos. Per tant, forma part d’una manera de fer, d’una manera de relacionar-se, d’una manera que la gent es facin els uns amb els altres.

Però, com tot, també, en aquesta societat..., doncs, tot evoluciona, i les formes de relació evolucionen. I, per tant, abans, segurament, era tradició trobar-se en molts altres llocs que amb els temps han anat evo-lucionant. Per tant, segurament, tot i tothom, com a societat i tractant-se d’una activitat social, hem de ser conscients que hi han alguns canvis, i ens hem d’anar adaptant. Això no vol dir liquidar cap tipus d’acti-vitat, perquè entenem que darrere d’això, doncs, bé, hi han aquests esmorzars, i que, per tant, també són d’agrair aquestes trobades, que serveixen més enllà de la mateixa activitat, com a punt de trobada dels ciutadans, que sempre són importants, però que no evolucionen.

Per tant, des del nostre punt de vista intentarem apor-tar durant tot el debat aquest punt d’equilibri que per-meti, doncs, mantenir una certa tradició, però al ma-teix temps també adaptar-nos als temps que corren. I que moltes vegades no vénen marcats ni per la ma-teixa legislació del nostre país, sinó que vénen marcats per normatives europees. I que, per tant, també la tra-dició evoluciona perquè la societat fa que evolucioni, però perquè també la legislació –ja sigui de la nostra pròpia societat o d’organismes, diguem-ne, d’altes ins-tàncies– fa que això s’hagi de modificar.

Gràcies.



La vicepresidenta

Gràcies, diputat. Finalment, donaria la paraula al di-putat Agustí López, de Convergència i Unió.


Gràcies, senyora presidenta. Bé. Agrair la comparei-xença dels dos, del senyor Pujol i el senyor Baucells.

Concretament, al senyor Francesc Pujol dir-li que a la preparació de la intervenció que vaig fer al plena-ri per a l’esmena a la totalitat –ara fa uns mesos– vaig despenjar aquest document d’internet, que em va ser-vir molt com a llibre de text. Em sembla molt interes-sant la relació que fa vostè de l’organització d’aquesta tradició a cavall de la Renaixença; és un tema que és molt important. La pel·lícula també és notable –el do-cumental.

Crec que dignifiquen –apropen, poden apropar–, tant el seu document com el document gràfic, una tradició que és tan centenària com ho puguin ser els caste-llers o com ho puguin ser altres de Catalunya que en aquests moments, diguem-ne, són com elements re-presentatius del nostre país. I, en canvi, les societats bàsicament urbanes se n’han distanciat i han tingut un cert, fins i tot, menyspreu a la societat ocellaire. O sigui, és fàcil de trobar gent del món urbà, i so-bretot als passadissos d’aquest Parlament... I desitjo que hi hagi, diguem-ne, una comunió d’idees per ar-ribar a un cos de llei que ajudi a desenvolupar aquest món ocellaire. Doncs, aquest punt de menyspreu dels pajaritos i tot això... Per tant, el felicito –i el nostre grup ho fa també– per la tasca que fa de dignificar i d’apropar, amb imatges i amb paraules, aquesta acti-vitat.

Pel que fa a la intervenció del senyor Baucells, m’ha interessat moltíssim un punt en concret, i és la parti-cipació i la col·laboració que hi pot haver entre el món pagès i el món ocellaire. El fet que en algunes zones de Catalunya hi hagin determinades gramínies o de-terminats sembrats que en aquest cas s’hagin abando-nat i que els caçadors –i això s’està produint concre-tament al Pirineu– puguin fer determinats conreus, o demanar als pagesos que puguin fer determinats con-reus..., aquesta coparticipació en el medi natural la trobo molt interessant. Si pogués desenvolupar-ho una mica, doncs, li ho agrairia.

I res més. Molt agraïts per la seva presència en aquesta comissió.

La vicepresidenta

Gràcies, diputat. Tornaria a donar la paraula als dos compareixents, per si volen fer algun tipus de comen-tari, o respondre a preguntes que s’han plantejat.

Francesc Pujol Rusell

Bé. Sobre la pregunta que ha fet la senyora Lafuente, del PSC..., clar, com s’hauria de legislar? No ho sé; si no, no seríem tots aquí; però bé, jo crec que s’hauria de respectar la tradició i regular-la. I s’hauria d’actuar,

doncs, en contra de la gent que no està a la tradició, sinó que es dedica a això per negoci. Això seria el primer.

(La vicepresidenta dóna la paraula a Jordi Baucells Colomer.)

Jordi Baucells Colomer

Jo crec que... No he escoltat la intervenció del matí dels agents rurals, del company Mur, però jo no con-dicionaria massa el text concret d’activitat ocellaire amb el de la regulació de les infraccions. Perquè, di-guem-ne, jo entenc que la negligència tant és del que mata amb escopeta una espècie protegida com del que té un ocell engabiat sense anellar –si en el futur s’han d’anellar–, com del qui comercia amb una espè-cie i que la ven i no es pot vendre. O sigui, jo simple-ment constato que sí que és un problema molt greu el tema del comerç dels fringíl·lids, perquè bàsicament hi ha molta gent que no té temps i no té disponibilitat d’anar-los a agafar i, per tant, hi ha un comerç.

Jo crec que hi ha suficient legislació i suficients règims de control i de sanció perquè... Diguem-ne, podríem sortir ara i anar a buscar els que ho fan malament, multar-los i sancionar-los. No crec que s’hagi d’evolu-cionar en aquest aspecte tant, perquè està tan clar que penso que potser marxaríem. O sigui, no dissenyaria el decret en funció dels que ho fan malament.

Els que ho fan malament ja sabem que ho fan mala-ment, i el que s’ha de fer és buscar-los i posar-los da-vant la llei. I això penso que potser és trist, perquè és un seguit de gent molt concreta; en nombre és pe-tit, però la quantitat és molt alta. I jo crec que, segons –llavors, a fora d’escenari– ens ha explicat el senyor Mur, els agents rurals ho tenen bastant ben enfocat. Però jo no em pronunciaria més en aquest aspecte.

Jo sí que... –només contestant a la pregunta de la se-nyora Lafuente–, en el tema de cria en captivitat, crec que el repte que tenim amb la cria en captivitat és do-nar la resposta a la legislació i a la demanda d’Europa, que diu que busquem alternatives. I una de les grans alternatives és la cria en captivitat. Parlant molt clar, jo crec que la cria en captivitat només serà possible si s’adapta a les necessitats de l’ocellaire, però també l’ocellaire s’adapta a les necessitats de la cria en capti-vitat. No ens enganyem.

Torno a remetre’m a la falconeria. La falconeria avui està ben regulada, i està ben implantada, i és lloable. I jo la defenso, sent naturalista i sent científic, per-què han canviat el falconer i el legislador. O sigui, no ens podíem adaptar a la normativa buscant la ma-nera de capturar ocells salvatges, falcons, que estan superprotegits, del niu, sinó que s’ha fet l’esforç de fer falconeria el màxim de bé amb ocells criats en captivitat.

Per tant, l’ocellaire, entenc, tal com ha dit el senyor Boada, també... A mi em sembla que la tradició el que ha de fer és no perdre l’esperit, però la tradició també s’ha de modernitzar, i a vegades ha de suposar canvis en la medul·la espinal de la tradició. I també entenc la gent que la practica, perquè, quan has fet una cosa



igual amb els teus pares, els teus avis i els teus besa-vis, és lògic –i a mi em passa amb les meves tradici-ons– que tinguis aversió al canvi. Per tant, potser és un camí que hem de fer tots junts.

I estic segur que l’activitat ocellaire –n’estic conven-çut– d’aquí a vint anys serà diferent que ara. I serà di-ferent que fa un segle. Tant de bo l’esperit es mantin-gui –i el valor i el patrimoni cultural–, i els meus fills ho puguin fer. Perquè potser jo vaig amb els prismà-tics, però ells van a concursos de cant. Per tant, jo crec que aquesta era l’essència del tema: hi han d’haver canvis en les dues direccions.

I, per últim, i en menys d’un minut, només agrair el comentari sobre el tema de la col·laboració entre el món pagès i el món agrícola. I crec que amb ai-xò estem perdent una gran oportunitat, i estem, di-guem-ne, no mirant un dels grans drames i una de les grans causes de per què no només estan davallant els ocells aquí, a les grans planes interiors, sinó que, si seguim així, el que ens espera és una davallada monstruosa.

Vull dir, jo, recordant, i per acabar, el senyor Vilar-rúbia de Torrellebreta, de Malla, que va dir que ja al principi del segle xx va haver-hi una davallada de pa-pallones impressionants, perquè de cada cent espècies en van quedar deu... I ell ho va constatar. Perquè ai-xò va ser un gran canvi en la transformació dels hà-bitats agrícoles. Ara hi està havent una desertització del medi agrícola, que jo crec que per part dels oce-llaires –com a mesura compensatòria a una activitat que fan– seria de molt fàcil fer, molt barata –perquè estan vivint als camps i estan vivint al territori–, i per al pagès tampoc és un cost, perquè a vegades és un pe-tit canvi en els processos de maneig. I, a partir d’aquí, jo crec que aquí sí que, satisfent les demandes de les directives europees, donaria una porta oberta gran a mesures compensatòries de gestió de l’hàbitat per part de la gent que estan fent l’activitat.

I, parlant amb ells, també hi estan d’acord i també ho veuen com a positiu, perquè hi guanyem tothom. I els que hi guanyen més són els ocells, que no estan aquí avui.

Merci.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Baucells; gràcies, senyor Pujol.

Bé. De moment, doncs, suspenem la sessió i la repren-drem aquesta tarda a les quatre.

Gràcies.

La sessió se suspèn a un quart de tres de la tarda i dotze minuts i es reprèn a les quatre i sis minuts.

La vicepresidenta

Bé. Reiniciem la sessió amb la compareixença de Pere Castell, de la Plataforma Tradició Ocellaire i de la So-cietat Ocellaire de Torelló. Saludem també els acom-panyants: la Susanna Peirón Marsan, la Carme Cas-

tells Bonet, el Xavier Castell Macià i el Josep Coma Solé. I també l’Agrupació Esportiva Ocellaire de Man-lleu, amb el representant Salvador Morató Torrentó. Benvinguts.

Compareixençade Salvador Morató, en representació de l’Agrupació Esportiva Ocellaire de Manlleu, amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00375/09)

I quan vulgueu podeu fer la vostra exposició per un temps aproximat d’uns vint minuts.

Gràcies.

Salvador Morató Torrentó (representant de l’Agrupació Esportiva Ocellaire de Manlleu)

D’acord, doncs, comencem. Bona tarda a tothom. Com a associació de Manlleu represento, doncs, la meva associació i Manlleu. I el tema és que poder vostès ja n’estan cansats fins i tot de sentir-los; jo de-fenso molt la tradició que tenim allà dalt del tema del vesc.

Allà dalt és un territori –Manlleu, Vic, la plana de Vic– que pel fred, pel clima, costa molt poder anar amb teles. I això s’hauria de respectar, perquè no és que no es pugui anar amb teles; s’hi pot anar segons quin temps, però és una mica complicat. I voldria, doncs, fer que entenguéssim –o que entenguessin tots– que el tema del vesc jo sempre l’he tingut com una co-sa selectiva. Perquè precisament sóc fill d’una casa de camp i vaig néixer allà. No hi sóc –fa molts anys que sóc fora, no?–, però encara hi tinc els meus parents, i tota la vida he anat a caçar. Tota la vida, doncs, he anat amb vesc, i els puc demostrar... I he convidat la federació, uns membres que van vindre un any a fer la bona –que la bona és el que fem, un esmorzar col-lectiu i amb els socis–, i van quedar meravellats de tal com es caçava –de tal com es caçava.

No és anar a fer botifarrades –que tothom diu «anar a fer botifarrades». És a dir, nosaltres, els caçadors, ho fem córrer tot, eh? Tant anar a esmorzar com a diver-tir-nos, com a formar –i amb els nostres nois joves– els nostres nois joves. Que jo precisament tinc un fill –que ara no el tinc aquí, que és als Estats Units– que havia vingut sempre amb mi. I aquest dia encara em deia: «Pare, ja ho teniu arreglat, això?» I és molt llasti-mós que un nano que té trenta-dos anys, que ha viscut aquesta cosa, ara veu que el pare no hi pot anar, per-què hi han hagut problemes. N’hi han hagut sempre, però crec que seria una cosa que es podria solucionar molt bé, regular –es pot regular–: se’n poden agafar més, menys.



Però, és clar, hi han moltes versions: «És que els ca-çadors, els ocells...» D’ocells n’hi ha molts milers. Els caçadors respectem la natura poder més del que es pu-gui pensar. Almenys parlo pels que jo conec. La res-pectem, respectem els ocells molt –respectem molt els ocells–, que els mimem i els tenim, doncs, com..., no diré com fills, però els cuidem molt.

I quan saps aquestes coses... Que el vesc, no el vesc... És que el vesc és una cosa tan senzilla i tan natural que, tal com avui dia està, es desenvesquen amb una facilitat que jo els podria demostrar i els podria con-vidar a tots –i els convido si mai volen vindre a Man-lleu–, que els ensenyaré com es caça. I els vull de-mostrar... Perquè, és clar, les coses –les coses– vistes –vistes– i en un despatx..., pel que t’expliquen no les pots creure fins que les veus. En acabat, això em cos-ta molt: que tothom discuteix les coses i ningú, molta gent, no les ha vistes. I, és clar, s’ha de veure. Per-què els membres que vaig convidar –ara fa tres anys o quatre, l’últim any d’anar a caçar– van quedar parats dels nanos que teníem, del que gaudien d’anar a co-llir els ocells. Els ensenyàvem a desenvescar-los, amb aquella delicadesa. I, bé, qui no ho ha vist no ho pot comprendre. Diuen: «És que els caçadors...» No, els caçadors anem a menjar l’esmorzar i gaudim entre els amics, però el vesc és totalment viable.

En acabat, una altra cosa: la cria en captivitat jo la veig –ja de petit havia tingut molts ocells i això i allò– tan difícil, i, a més a més, jo la veig il·legal, perquè agafar femelles...; doncs, bé, em quedo amb els meus punts suspensius.

I també els vull dir una cosa –i amb això acabo, que vull dar el temps al meu amic Pere–: nosaltres ca-cem ocells a l’estiu, quan ens donen permís, a l’octu-bre, i els alliberem a principis de febrer, març, abril. Què vol dir això? D’ocells se’n moren a fora a l’hivern –més o menys, està calculat– entre un 60, un 70 per cent. Si els mantenim a casa, doncs, els fem viure i els engeguem. Perquè sí que tinguin en compte que els que no ens serveixen, que veiem que no serveixen per anar a concurs –parlo per mi i pel col·lectiu que jo co-nec–, els engeguem tots –els engeguem tots– i els alli-berem. Vol dir que els hem fet viure uns mesos que no han passat ja l’hivern, doncs, amb les inclemències que els ocells tenen, eh?

I sobretot –sobretot–, se’n moren més, d’ocells, amb insecticides i pesticides que no pas caçant. Això sal-ta... Un que hagi estat ja a la natura i hagi voltat –com jo, gràcies a Déu, he pogut fer al camp– ho veu. I sé tal com va la cosa i cedeixo, doncs, amb això ja el temps al meu amic Pere Castell, eh?

(La vicepresidenta dóna la paraula a Pere Castell i Castells.)

Compareixencesacumulades de la Plataforma Tradició Ocellaire relatives al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00358/09 i 353-00368/09)

Pere Castell i Castells (representant de la Plataforma Tradició Ocellaire i de la Societat Ocellaire de Torelló)

Bé. Moltes gràcies, Salvador. Primer, abans que res, agrair a tothom la possibilitat de comparèixer en aquesta comissió.

Bé. El mes de juny es va fer pública la llei que pre-para el Govern per tal de regular la nostra activitat. I aquesta ordre bàsicament orienta l’activitat cap a la cria, eh? I aquest és un tema que jo avui us en vull parlar. I després també el que fa és eliminar de les arts que fins ara havien estat autoritzades el que seria el vesc, d’acord?

Aquesta evolució ja no és nova, és a dir, ja les últimes legislacions han anat en aquesta direcció. I entenem que això ha estat així perquè hi han hagut pressions d’algunes institucions, a través del ministeri també. Perquè es van aprovar unes orientacions que s’hauran de seguir; per tant, apunten ineludiblement cap aquí. I òbviament també per les pressions que han arribat des de la Comissió Europea.

No obstant això, nosaltres el que entenem és que si s’ha arribat a aquesta conclusió ha de ser únicament i exclusivament com a conseqüència d’un desconei-xement absolut de l’activitat que es pretén regular, d’acord? Atès que confiem plenament en aquesta ins-titució –que és la nostra– i atès també que tenim mol-ta fe en allò que volem explicar, l’objectiu d’avui –el meu objectiu– és bàsicament explicar-vos sobretot per què la nova orientació de la cria dista moltíssim de ser una solució òptima quan la comparem amb l’activitat que havíem desenvolupat fins ara, que es basava bàsi-cament en la captura.

Abans que res, dir-vos –més o menys en Salvador us n’ha fet cinc cèntims– que la cria és molt complicada i que nosaltres som plenament conscients que a la curta o a la llarga –i més a la curta que no pas a la llarga– ens acabarà portant ineludiblement a la fi de la nostra activitat. És a dir, pot ser que aparegui una activitat nova, que sigui la cria reproductiva, no? És a dir, se-gurament ens dedicarem a criar –algú–; no sé si els ocellaires de sempre –crec que no. Però el que serien els concursos de cant –que en principi se suposa que és el que nosaltres volem assegurar–, això desaparei-xerà.

De totes maneres, jo avui no vull orientar la meva in-tervenció en aquesta línia. Jo el que vull fer és una al-tra reflexió. El que m’agradaria preguntar-me és: per què? És a dir, per què nosaltres hem de substituir una



activitat que fins ara es desenvolupava a partir de la captura en viu per una activitat que es desenvoluparà a partir de la cria? Home, els tenim ben cuidats –ho ha dit en Salvador. Jo m’imagino que aquest no ha de ser un motiu. Per tant, la meva intuïció em porta a pensar que l’única explicació que hi pot haver bàsicament ra-dica en la pressió que nosaltres puguem fer sobre les poblacions.

De fet, és cert que les poblacions de fringíl·lids en els darrers decennis han disminuït –és cert. O sigui, si nosaltres anem a buscar els recomptes, han anat cap avall. Ara bé, si nosaltres busquem tots els estudis que s’han fet, em sembla que n’hi hauran ben pocs –per no dir cap– que atribueixin aquesta davallada a l’activitat ocellaire. Per què? Doncs, molt senzill: perquè en la base d’aquests canvis el que hi ha són canvis molt pro-funds en la utilització del sòl per part de la nostra so-cietat. És a dir, fixem-nos que l’espècie que nosaltres capturem més, que és el pinsà, resulta que és la que està incrementant més. Doncs, sols per aquest fet ja és evident que..., la manca de correlació ja ens hauria de fer veure que és impossible que la nostra activitat esti-gui al darrere d’aquesta minva, no?

Però és que, a més a més, resulta que, si analitzem el fenomen que hi ha al darrere, veurem que el pinsà, de les quatre espècies que capturem, és l’única que és sil-vícola, és a dir que viu als boscos. I resulta que en els darrers decennis la superfície boscada en el nostre pa-ís no ha parat d’augmentar.

Per tant, a què respon aquesta davallada? Bàsicament respon a la reducció dels cultius, als canvis en les pràctiques agràries, a disminució de terres de conreu i utilització de pesticides, etcètera, i moltes pràctiques agràries que probablement no han fet cap bé, sobre-tot a aquelles espècies que necessiten els espais oberts per poder subsistir. D’acord?

Bé. Algú em podria dir: «Home, és cert: no en teniu cap culpa, però el que és evident és que, si estan dis-minuint, el que no podem fer és capturar-los.» Clar, si nosaltres diem això, estem fent un supòsit, i és que la nostra activitat té un impacte, té una pressió negati-va sobre les poblacions silvestres. La pregunta que ens hem de fer ara és: és així? D’acord.

Permeteu-me que us expliqui exactament com funcio-na..., com havia funcionat l’activitat fins ara. Fins ara l’activitat funcionava de la següent manera: els ocellai-res –els aficionats– el que feien era capturar a finals d’estiu i a la tardor –a principis de tardor– els ocells que necessitaven per extreure els exemplars per anar als concursos de cant. Correcte. Resulta que a finals d’estiu, principis de tardor, les poblacions a fora són màximes, perquè s’ha acabat tot el període reproduc-tiu, i tenim les parelles reproductores, més tots els no-vells que han nascut aquell any, d’acord?, que aquesta és la població objectiu que nosaltres capturàvem.

Sobre aquesta població que nosaltres capturem, els ocellaires el que feien era mantenir-los aproximada-ment fins a principis de primavera, i en el moment en què començaven a cantar, el que feien era agafar, triar, escollir aquells que més aptes veien per als concursos de cant, i els que no, doncs, simplement els allibera-

ven. Un estudi de Quesada situa –jo és l’únic que he vist que més o menys fa una estimació de quina en po-dria ser la proporció– la proporció d’alliberaments a la primavera següent al voltant del 50 per cent. D’acord?

Abans ho ha dit el company, en Salvador: de la pobla-ció d’ocells que nosaltres teníem a l’estiu, resulta que a la primavera següent entre un 60 i un 70 per cent eren morts, perquè no havien passat l’hivern –no havi-en passat l’hivern. Per tant, què vol dir? Que si nosal-tres aquells ocells no els capturem, de cada cent ocells que nosaltres deixem, a la primavera següent n’hi han trenta o quaranta de vius només. Nosaltres n’estem alliberant cinquanta. D’acord? Què vol dir això? Que tan sols que hi hagi un èxit de supervivència d’aquests alliberaments d’entre el 60 i el 80 per cent, resulta que la pràctica que nosaltres desenvolupàvem, tal com l’havíem desenvolupat fins ara, el que feia era resti-tuir exactament la mateixa capacitat reproductiva de les poblacions silvestres. I això és així –i això és així. Perquè la nostra activitat es desenvolupava d’aquesta manera.

Què passa amb això? Si nosaltres tenim en compte ai-xò, veiem que aquesta activitat tal com es planteja és absolutament sostenible. Ho és –ho és. I, no obstant això, ara resulta que ens plantegem anar cap a la cria.

Home, la cria, a mi, personalment, em planteja com a mínim alguns dubtes. I els els vull plantejar aquí, perquè em sembla que és raonable que s’hagi de fer. Perquè, evidentment, per més que la Comissió Eu-ropea, per més que el ministeri de Madrid ens diguin que hem d’anar per aquí... Jo recordo que quan era pe-tit a l’escola hi havia una professora que quan fèiem al-guna cosa... Dèiem: «És que ho hem fet perquè aquell ho ha fet.» I em deia: «No, si aquell es tira per la fines-tra tu no ho faràs.» I si nosaltres creiem que per aquí no hi hem d’anar, no hi hauríem d’anar.

Reprenguem el fil. Què passa amb la cria? Amb la cria tenim que el primer que se’ns demana és que co-mencem a reproduir. Problema: fins fa dos dies no po-díem capturar femelles. I, de fet, s’ha començat a cap-turar femelles perquè hem decidit des d’aquí anar cap a la cria. Per tant, aquesta opció d’agafar i anar cap a la cria implica de manera objectiva agafar i ampliar la població objectiu de les captures dels mascles a les fe-melles. Per tant, què estem fent? Estem incrementant la pressió, perquè, a més a més dels mascles que nos-altres havíem d’agafar, ara estem agafant les femelles. I això ho estem fent perquè resulta que hem dit que la cria era una solució satisfactòria; una solució satisfac-tòria a un problema que teòricament tenim plantejat, que és el de poder perpetuar una activitat que ja fa temps que es desenvolupa, que són els concursos de cant.

Sàpiguen que per fer els concursos de cant només ne-cessitem mascles, perquè només els mascles canten. Per tant, fixeu-vos que amb la meitat dels ocells que amb una legislació com aquesta ens atribueixen la ca-pacitat de capturar ja faríem més que suficient per po-der desenvolupar la nostra activitat. No necessitem ab-solutament per a res les femelles. Amb la qual cosa, què vol dir? Que el fet d’agafar femelles és una im-



posició addicional a les captures, que és absolutament inútil per satisfer la necessitat que nosaltres hem de re-soldre. Aquest és el primer punt que jo veig certament problemàtic.

Segon. Un altre problema que hi ha és que les captu-res que nosaltres realitzarem a partir d’ara amb la cria no les podrem alliberar. I això ho puc dir perquè en una al·legació que vam fer al ministeri de Madrid des d’allà ens van respondre que, efectivament, les captu-res que s’han de fer no es podran alliberar, perquè, in-defectiblement, han de passar a formar part de l’estoc d’ocells reproductors que hi ha d’haver.

A l’ordre que nosaltres aquí estem discutint, sí que és veritat que deixa l’opció d’alliberar-los, però fixeu-vos que deixa l’opció d’alliberar-los abans de l’abril. És impossible que si ens dediquem a la cria puguem alli-berar els ocells abans de l’abril. Per què? Doncs, per-què abans de l’abril no hi ha cap ocell que criï. I si nos-altres volem veure les aptituds reproductives d’aquell ocell, òbviament, haurem d’esperar com a mínim que passi el mes d’abril i com a mínim arribar fins a juliol o agost per veure si realment es reprodueix o no. Òb-viament, al cap d’un any d’haver estat en captivitat, aquest ocell no el podem alliberar nosaltres amb les mateixes condicions. Que repeteixo que, a més a més, el ministeri de Madrid amb les directrius que va esta-blir ja diu que no es poden alliberar. D’acord?

Un altre element que afegeix certa preocupació en aquesta nova orientació –i que em sembla que aquest matí algú ja n’ha començat a parlar– són els possibles problemes que a la llarga... És a dir, fins ara era a la curta això que vèiem, però a la llarga hi hauran possi-bles problemes de contaminació genètica.

I no és una cosa que ens estiguem inventant, és una cosa que s’està donant. Els «assilvestraments» –la fau-na al·lòctona que s’ha introduït de mica en mica en els nostres boscos– avui en dia ja estan donant problemes. I tota aquesta fauna procedeix de la cria en captivi-tat. Sabem que hi han espècies –sobretot moltes amb finalitats cinegètiques– que han estat modificades ge-nèticament simplement per la reintroducció massiva d’exemplars criats en captivitat. Això ho sabem. I no obstant, tirem per aquí, quan la Comissió Europea in-sisteix, dia sí, dia també, actualment en el fet que un dels problemes principals per a la biodiversitat és pre-cisament aquest.

Un darrer problema que jo hi veig. No sé si algú s’hi havia parat a pensar, eh? Bé, si nosaltres criem, si vo-lem capturar il·legalment, col·locant una anella en les captures que jo faci en tinc prou per dir que jo els he criat. Amb la qual cosa, què vol dir això? Vol dir que, si volem realment portar un control estricte so-bre aquesta activitat, haurem de disposar –haurem de disposar– tot un sistema per tal de... (Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’inter-venció.) Tinc dos moments més i... Tot un sistema per tal de poder verificar que efectivament..., uns controls genètics per verificar que efectivament estan criats en captivitat.

Home, amb el sistema que teníem fins ara era molt senzill. És a dir, tu demanes anellaments i dónes les

anelles que s’hagin de donar, dónes els permisos que s’hagin de donar. I tu saps que, si no estan capturats i anellats, aquells ocells no poden ser legals de cap ma-nera. Per tant, a mi em sembla que és molt més cohe-rent, per controlar les captures que es fan, el sistema que teníem fins ara que no pas el que estem proposant.

Bé. Permeteu-me que, finalment, faci una reflexió. Es-tem parlant d’una activitat que era perfectament sos-tenible, d’una activitat que tenia un impacte pràctica-ment nul sobre les poblacions nidificants, que, a més a més, podem legislar perquè, efectivament, no hi hagi cap dubte que això sigui. Perquè de la mateixa mane-ra que jo legislo sobre les captures puc legislar sobre els alliberaments posteriors. És a dir, si jo no em crec que alliberem el 50 per cent no hi ha cap problema –o el 40, o el 30, o el que convingui. A mi se m’obli-ga a alliberar. Se’m donen deu anelles i em diuen que n’he d’alliberar, de cada deu anelles, tres o quatre a la primavera següent, i jo ho faig, amb la qual cosa amb això ens assegurem que no té cap mena d’impacte so-bre les poblacions nidificants.

Clar, i d’aquest sistema en passem a un altre que ens obliga a agafar més ocells, de manera objectiva. És a dir, fins ara teníem pinsans, passerells, verdums, ca-derneres mascles. Ara resulta que hem d’agafar feme-lles, que, a més a més, n’hi han menys i que, per tant, la seva captura redueix enormement la capacitat –o de manera molt més significativa que la captura dels mascles– reproductiva en el medi natural. D’acord? Això és cert; això poden anar a qualsevol ornitòleg i els ho explicarà. I resulta que això pretenem vendre-ho com si fos una solució molt més satisfactòria que tot el que teníem fins ara.

Home, jo, sincerament, el que veig des d’una posició objectiva és que la cria, com a mínim a la curta, im-plica més pressió sobre les poblacions. Això és evi-dent. Hem d’agafar les parelles reproductores. Sense saber exactament si tindrem èxit o no en la reproduc-ció. I un cop l’hàgim tingut no llencem coets, eh? Re-sulta que continuarem anant a buscar captures a fora, tal com fan a Bèlgica, perquè necessitarem solucionar problemes de consanguinitat. Sempre més amb la cria hi haurà una pressió. Amb la captura això no passava.

Això es pot resoldre. Què penso jo? Que, francament, si això és millor no ho sé, però l’article 13 de la Direc-tiva europea de les aus ens diu que –és un article que estableix una clàusula de statu quo– en cap moment el que haurem de fer és que l’aplicació d’aquesta di-rectiva suposi una pressió més gran sobre els recursos naturals. I és el que estem fent amb això –és el que estem fent.

Per tant, senyors, si us plau... Jo, amb tot el cor, els he exposat el que jo penso, i m’agradaria que ho tingues-sin en consideració a partir d’ara quan hagin de repen-sar i discutir la nostra activitat.

Moltes gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Morató; gràcies, senyor Castell, per les vostres intervencions. Donaríem ara el torn d’in-



tervencions als diferents grups parlamentaris. I ini-ciem aquest torn amb el diputat Terrades, del Grup Socialista.


Gràcies, presidenta. D’antuvi disculpar-me amb els dos compareixents perquè després d’aquesta interven-ció m’he d’incorporar a una altra comissió, i la meva companya Mònica Lafuente seguirà atentament les se-ves intervencions posteriors, no?

Ens ha quedat molt clar, si més no, la posició de les dues entitats respecte a la hipotètica possibilitat que apunta la llei que començarem a discutir de la cria en captivitat. És cert que aquest matí també n’hem estat parlant al llarg de les compareixences que s’han pro-duït, eh? En tot cas, el que sí que és clar és que si al final s’optés per aquesta via no és una via que s’hagi d’implementar demà mateix, sinó que prèviament està subjecta a un seguit –o hauria d’estar subjecta– d’estu-dis científics per validar o no aquesta opció.

A mi m’han semblat interessants les reflexions que feia el senyor Pere Castell sobre la responsabilitat o no de les societats ocellaires respecte a la possibilitat de davallades de les poblacions, si més no d’aquestes quatre espècies que hem estat o que estem parlant o que són objecte d’aquesta llei, no?

Ja ho he dit aquest matí en alguna altra intervenció: nosaltres no fem responsable aquesta activitat de la minva o no de les poblacions d’ocells. Igual que els ocells no tenen nacionalitat ni tenen fronteres, eh? I com que no tenen nacionalitat ni tenen fronteres sí que entendran vostès –en tot cas, és una reflexió que també els vull fer– que quan aquest Parlament de Ca-talunya, en funció de les seves competències, legisla ha de tenir en compte també el que és la norma bàsica a nivell de l’Estat, però sobretot ha de tenir en comp-te el que són les directives europees. Perquè, en tot cas, aquí el que sí que estem parlant és del conjunt de les poblacions a nivell europeu, no només català, eh? I, per tant, haurem de tenir en compte aquestes qües-tions.

Dit això, a nosaltres sí que ens interessaria conèixer la seva opinió –aquesta és una pregunta que aquest grup també ha formulat, altres grups també ho han fet aquest matí– respecte a les pràctiques comercials ir-regulars que en aquest sector es produeixen, eh? Tots som conscients que hi ha venda d’ocells. I, per tant, també ens agradaria conèixer-la per part seva, que són representants de dues entitats ocellaires amb prou tra-dició a la comarca d’Osona i a nivell de Catalunya, respecte a aquest tema, i com creuen vostès que s’hau-ria de regular, i com creuen vostès que s’hauria de ti-pificar, si és que s’ha de tipificar el comerç irregular d’aquestes aus.

La vicepresidenta

Gràcies, diputat Terrades. Passaria la paraula ara al diputat del Partit Popular, el senyor Rafa Luna.

Rafael Luna Vivas

Moltes gràcies, senyora presidenta. Felicitar-los per la intervenció. I la veritat, senyor Pere Castell, que jo re-comanaria al Departament d’Agricultura i Ramaderia que el fitxessin, no? Perquè, vull dir, avui s’estava par-lant que no hi havia informes, que no hi havia qües-tió d’informació de cap mena. I l’explicació que vos-tè ha donat, doncs, penso que almenys ha sigut molt il·lustrativa i –amb algunes llacunes que s’han pogut tindre– bastant clara. Per tant, el felicito per la seua explicació.

Hi ha dos temes solament a tindre en compte. Jo penso que el meu company abans –em refereixo a companys diputats, no de grup– l’havia avisat. Vostè havia dit que a vegades, doncs, quan te diuen que un va per un costat i l’altre va per un costat tu no has d’anar per aquest cos-tat, has d’anar pel que te toca, no? Per sort o per des-gràcia hem d’anar pel costat que ens toca, que és Euro-pa. Vull dir, Europa és la que marca unes directives i Europa les ha de fer.

Quan vostè parla del ministeri estem parlant que el ministeri ha de tindre també el compliment que li està marcant Europa. El que hem de buscar és la fórmula –la fórmula– que ens permeti, dintre de la directiva europea, poder practicar el que és la captura amb les dos especialitats. Vull dir, és que estem aquí parlant... Jo, la veritat, veig que al final del camí acabarem amb una cria en captivitat –que és el preàmbul realment que va dient aquest reglament, i possiblement és la in-tencionalitat del Govern de Convergència, que el fi si-gui aquest–, i mentrestant no fem la caça o la captura. El que vostè realment ha explicat d’una manera molt brillant, vull dir, el tema de pal·liar aquesta diferència que hi ha.

Jo amb el que vostè ha dit li faria una pregunta, una molt concreta pregunta: cal que fem aquest reglament? Perquè, és clar, vostè ha arribat un moment que ha dit: «Escolti’m, deixem-ho tot com està, no toquem res més i continuem-ho fent com ho estem fent fins ara.» Bé, doncs, possiblement, no cal ni que ens fiquem a ti-rar això endavant. O quines qüestions vostè creu que podem continuar fent com estem fent fins ara perquè realment puguem complir el que ens estan manant les directives europees per poder fer-ho. Què estem fent, al final? Un tempus, dir, escolti’m, podrem capturar, però al final els estudis de captivitat i tot això al final seran on hem d’anar a parar?

Jo és que amb totes les intervencions que s’estan te-nint aquí veig que el camí final és aquest, i a mi no m’agradaria, la veritat. A mi m’agradaria tractar real-ment que poguessin conviure les dos, poguéssim tin-dre les tradicions, realment, amb una situació de sos-tenibilitat, no?, total i absoluta.

I aquestes eren les preguntes. Ja li ho dic: felicitar-lo perquè ho ha fet d’una manera per mi molt entesa –per als que no entenem molt en aquesta matèria–, i a més amb tot el cor. Vostè ho ha dit, perquè se li ha notat que ho sent de veritat.

Moltes gràcies.



La vicepresidenta

Gràcies, senyor Luna. Dono la paraula, ara, a la dipu-tada d’Iniciativa per Catalunya Verds, la senyora Hor-tènsia Grau.

Hortènsia Grau Juan

Gràcies. Gràcies al senyor Salvador Morató i al senyor Pere Castell també per la documentació, que és molt il·lustrativa.

Jo tinc alguns dubtes. Bé. Primer, pel que fa a la inter-venció del senyor Salvador Morató, jo entenc la passió amb què parla, perquè jo també visc en una zona rural i, vull dir, m’agrada quan deixo Tarragona –perquè al costat de les petroquímiques tampoc hi han moixons– i vaig al meu tros, que és tocant a Riudecanyes i sen-to els moixons. Per tant, entenc la passió que hi posa, no? Però me genera alguns dubtes quan vostè tota la defensa que fa, que està molt bé i és molt apassiona-da... Però a vegades les coses no són com ens agra-daria que fossin, sinó que necessitem tenir fonaments científics per poder-les fonamentar. Una cosa és el que tots desitgem, la voluntat, allò que ens agrada, i una altra cosa són els fets que podem demostrar en base a estudis, no?

Llavors, clar, quan vostè diu això del tema del vesc... Clar, en el tema del vesc hi ha una normativa europea molt clara, i el que no hem pogut és avançar en els es-tudis científics. Sí que hi havia un estudi del 2009 del departament, però no va acabar de ser clar, perquè va ser un estudi que es va fer molt acotat, o sigui, bar-raques, en el cas del Delta, sobre si era selectiu o no. Per tant, jo crec que aquí si realment volem avançar en aquesta via hauríem d’aprofundir en aquest tipus d’es-tudis, perquè no està clar que hi hagi selectivitat o no. I és justament aquest un dels motius que fa que la nor-mativa europea ho prohibeixi, no?

Per tant, vostè diu: «No, és que jo crec que el vesc és selectiu perquè ho hem fet sempre, perquè és una tra-dició.» Una cosa és la tradició, i l’altra és que puguem demostrar si hi ha selectivitat i en quin nivell o en quin percentatge. Per tant, aquest, un tema.

Després, també vostè deia això de caçar en alguns ca-sos –si no l’he entès malament– amb algunes..., co-mençaven a l’estiu, no? Si jo no ho he entès malament, quan ha intervingut el representant de l’ICO ens ha dit que a l’estiu és quan encara no pot ser selectiva, la ca-cera, perquè moltes de les espècies encara no es poden sexar –no es pot saber si és mascle o femella. Per tant, aquest és un tema que també volia que m’aclarís.

I, per tant, jo al senyor Morató, en concret, el que li voldria dir és que una cosa són les voluntats, el que ens agradaria, la tradició que defensem, i una altra és que no podem oblidar –i ara el senyor Luna també li’n feia esment– que hi ha una normativa i que, més enllà de pensaments prejudicials, la normativa és la que és. I o demostrem científicament que realment el vesc pot ser selectiu, que no malmet i que, a més, no va en con-tra de fer perdre les poblacions, o difícilment això ho podrem canviar.

Pel que fa al senyor Pere Castell, hi han alguns temes de..., i amb la lectura que he pogut fer així molt en dia-gonal de la documentació que ens han lliurat... Vull dir, jo crec que els mateixos arguments que donen aquí per estar en contra de la cria en captivitat podrien ser aplicables també a això de la captura en viu. És a dir, vostès, quan els interessa –jo crec, bé, com fem tothom–, sí que agafen tota la normativa ambiental que hi ha d’Europa. Però per les mateixes raons que vostès donen aquí hi ha un problema, i és que del te-ma de la cria en captivitat encara no s’ha fet un estudi seriós al llarg del temps que pugui demostrar que pas-sarà tot això que vostès diuen que passarà, perquè en-cara no ho hem fet.

Per tant, sí, d’acord, el principi de precaució. Vostès ens parlen en el document del principi de precaució. És que el principi de precaució l’hauríem d’aplicar també al tema de la caça. Per tant, vostès diuen que amb el te-ma de la cria en captivitat les quotes..., hi hauria menys pressió. Suposo que vostès tindran pensat a partir de quins estudis s’hauran de fixar les quotes.

O també un altre tema que me sorprenia és a partir de quins estudis s’hauria de reconsiderar si la cria en captivitat comporta tot això que vostès diuen. Llavors, jo penso que també hi ha prejudicis –que són molt le-gítims, no?– a l’hora de vostès encarar aquesta proble-màtica.

De la mateixa manera que vostès en la carta que van enviar a la presidenta del Parlament –a la senyora pre-sidenta, Núria de Gispert– estaven convençuts que el temps que Iniciativa Verds havíem tingut responsabi-litats al capdavant del Departament de Medi Ambient havíem aplicat unes polítiques de restriccions indiscri-minades contra els col·lectius, que eren contràries als seus pensaments –que jo ara li voldria contestar que en cap moment va ser així. Es van aplicar unes políti-ques mediambientals que venien dictades per les nor-matives europees, estatals i pròpies –que es van fer a Catalunya.

Jo també en aquest sentit penso que, d’aquesta manera que vostès tenen aquests prejudicis, el mateix pensa-ment prejudicial apliquen quan vostès en la seva do-cumentació ens diuen que la cria en captivitat com-portarà totes aquestes conseqüències negatives, quan en realitat no tenim cap estudi ara per ara –ara com ara– que demostri que totes aquestes conseqüències passaran.

Per tant, potser primer podríem veure si deixar fer aquests estudis, veure si això és així. I si això és així, doncs, replantejar-nos la situació. I després una altra qüestió. Jo és que sí que voldria que..., el tema aquest del nombre de captures, perquè avui ens han dit –bé, l’ICO i la senyora de SEO/Birdlife– que, tret dels pin-sans, en la resta de les altres tres espècies –subespè-cies– de fringíl·lids la població està a la baixa. Per tant, jo aquí sí que voldria que vostès ens diguessin, si es manté això de la captura en viu, les quantitats... Vostès diuen que ara són més que no eren abans. Qui hauria de fixar-les i a partir de quins estudis s’haurien de fixar les quotes de captura?

Gràcies.



La vicepresidenta

Gràcies, diputada Grau. Tindria, ara, la paraula el di-putat d’Esquerra Republicana, el senyor Marc San-glas.


En tot cas, agrair als compareixents la seva interven-ció aquesta tarda.

Jo no formularé preguntes, perquè alguns companys meus que m’han precedit ja n’han formulades algunes. Penso que vostès han manifestat el seu interès i quina és la seva visió. Hi ha algunes qüestions que no hi po-dem fer res, malgrat que el senyor Castell deia que no ens hem de tirar per la finestra. Però desgraciadament i des del punt de vista econòmic ja estan veient al que ens obliguen. I, per tant, doncs, l’organització social que tenim ens obliga a marcar i a seguir unes direc-trius que en aquest cas ens vénen de la Unió i de la Comissió Europea. I, per tant, no podem..., en tot cas, haurem de forçar alguns altres mecanismes per inten-tar modificar allò que no ens agradi. Però, mentres-tant, és a dir, el sistema ens obliga a seguir per aquí, perquè, si no, això seria un cert descontrol.

Compartim amb vostès la preocupació d’alguns te-mes i, per tant, com amb tot i segurament en aquesta qüestió –jo ho plantejava aquest matí en una exposi-ció també d’alguns dels ponents–, cal buscar un cert equilibri en tot plegat. I, per tant, fer compatibles els interessos de les entitats ocellaires i al mateix temps la preservació del medi i en aquest cas de la pobla-ció dels fringíl·lids. Segur que no estem massa lluny de trobar un punt d’equilibri entre tothom. Perquè segu-rament, doncs, les coses no es poden fer com fa cent anys, però tampoc no tenen per què desaparèixer en si.

Vostè ho explicava i és cert i també ho reafirmem: la població d’ocells disminuïts no és responsabilitat de les societats ocellaires. No és un tema que el fet que hi hagi la captura per part dels ocellaires hagi produït una disminució, sinó que hi han diversos factors medi-ambientals i de creixement i de model social de què ens hem dotat tots plegats. I, per tant, és responsabili-tat compartida a nivell social per part de tothom. Però, en tot cas, davant d’aquesta situació potser sí que hem de prendre algun seguit de mesures. Ho hem dema-nat aquest matí: creiem que la cria en captivitat és la sortida o és la possible sortida que ha d’haver-hi. En tot cas, hi han factors... I nosaltres ho hem demanat ja a alguns dels intervinents. També volem que això es faci amb garanties, perquè si per intentar arreglar un problema el fem més gros, pitjor.

Per tant, del que es tracta és que tècnicament ens de-mostrin... I amb quin temps s’ha de fer això perquè es pugui crear aquest estoc d’aus –de comercialització d’aus–, precisament per poder fer la cria en captivitat i que, a més a més, doni els mateixos resultats. Perquè si en definitiva després resulta que tenim fringíl·lids muts tampoc no hi haurem guanyat res. Per tant, del que es tracta és que amb el procés que es faci aconse-guim el mateix objectiu, i segurament entretant hau-

rem de marcar un període de transició que ens permeti donar satisfacció a tothom.

Per tant, jo, des d’aquest punt de vista, no hi afegiria res més.

Gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, senyor Sanglas. Donaria la paraula al diputat López, de Convergència i Unió.


Gràcies, senyora presidenta. En primer lloc, donar la benvinguda i agrair la compareixença, per una banda, del senyor Salvador Morató. Constatar –penso, al meu entendre– que és el president de la societat ocellaire més antiga de Catalunya –al meu entendre. Agrair les hores, diguem-ne, d’assessorament que vaig tenir per part d’ell fa uns mesos, al principi que vam començar a tractar aquesta problemàtica aquí.

I dir que..., bé, la fotografia que ha fet de la tradi-ció és molt viva, molt honesta. I, a més a més, vull dir, doncs, crec que cal posar-la com a contraparti-da i com a balança en determinats reglaments i lleis. O sigui, sempre cal tenir en compte el passat per mirar on anem. I vostè ha fet una fotografia molt interessant que m’ha recordat d’alguna manera la petita novel·leta La parada, de Joaquim Ruyra, a la qual vaig fer refe-rència en la primera intervenció al Parlament –al ple-nari del Parlament– arran d’aquesta llei.

Pel que fa al senyor Pere Castell, bé, fer-li també una petita referència personal, en el sentit que voldria que quedés en acta la presència del seu fill aquí, de pocs mesos. Perquè si dic el seu nom d’aquí a uns anys po-drà llegir-lo a l’acta, perquè queda tot transcrit, no? La presència, doncs, d’Arnau Castell Peirón, de pocs me-sos, que ens acompanya aquí i d’aquí a uns anys llegi-rà la compareixença del seu pare i la cita, l’esment del seu fill, que ens acompanya avui.

Bé. Dir que m’ha fet la sensació com si vostè fos un diputat de fa anys; ha parlat amb facilitat, i això sem-pre correspon a algú que no tan sols sent el tema, sinó que el coneix en totes les raconades. Són dos caracte-rístiques: una, conèixer molt bé el tema; dos, sentir-lo en profunditat.

I unes consideracions sobre el que vostè ha dit. M’ha interessat molt –jo ho vaig esmentar en la primera in-tervenció que vaig fer al plenari del Parlament– aques-ta compensació de dir: tenim una sèrie d’individus que passen l’hivern a casa, i que, per tant, esmorteïm, o si-gui, reduïm el nombre de mortalitat que hi ha a la na-turalesa, i que després els alliberem un cop ha passat el mal temps. I això no és que el món ocellaire ho faci per voluntat, diguem-ne, d’això, sinó que ho fan per veure quins són els més valents i els que poden cantar, els que saben cantar més. Però en el fons esdevé una pràctica correcta des del punt de vista del patrimoni natural i de la sostenibilitat del món ocellaire. Aquest és un aspecte que ha de pesar en el debat de la llei en



ponència; és important. M’agradaria quantificar-lo per poder treballar-lo en ponència amb més detall.

Un punt de què vostès no han parlat –però que crec que les seves societats hi treballen a fons– és la col-laboració del món ocellaire amb el món pagès. És a dir, el fet que alguna de les seves societats han, di-guem-ne, propiciat el fet que es pugui sembrar en de-terminats faldars, en determinats baixants de zones amb relleu avui abandonades, i que això pugui afavo-rir la presència de fringíl·lids i d’altres aus –com podri-en ser perdius i altres aus granívores– pot ser un tema també molt interessant, no tan sols a nivell d’imatge, sinó de sostenibilitat i que al nostre grup no li faria cap mal de posar-ho en llei, tot i que segurament..., el lletrat me mira malament, de com realment es poden encaixar aquestos temes. Però crec que també és un aspecte molt important a tenir en compte, i crec que la idea i la pràctica surten de les seves...

Prenem nota, el nostre grup parlamentari, també, del fet que en el seu moment el departament va donar un 25 per cent de femelles, que realment és innecessa-ri. Perquè, o sigui, es pot reduir el nombre de feme-lles que s’autoritza d’extraure de la naturalesa, en el sentit que aquestes femelles haurien de ser únicament, diguem-ne, autoritzades per aquelles societats o per aquelles persones o ocellaires que tinguin un progra-ma formalitzat amb el Departament d’Agricultura per a la cria i que es faci un seguiment seriós i científic d’aquesta cria. Altrament, no té sentit extraure feme-lles de la natura. Hem pres bona nota d’aquesta afir-mació, que, a més a més, ens sembla coherent i rao-nada.

Ens torna a confirmar uns certs dubtes l’escrit de la cria en captivitat. I és ben cert també que no tots els reglaments de la Unió Europea... És cert que hem de sotmetre’ns als reglaments de la Unió Europea, però en molts d’ells es poden, diguem-ne, buscar esquer-des i intentar complir-los no..., per dir-ho d’una mane-ra..., amb una expressió molt particular meva, anant a missa a primera fila, sinó mirant-s’ho amb un cert de-tall i estudiant les esquerdes i la pràctica concreta d’a-quest reglament, i amb una mica d’imaginació i intel-ligència i sabent encaixar el món ocellaire antic amb el modern, aprofitant determinades situacions.

Jo els demanaria molta concreció i molta definició i molta intel·ligència a l’hora de plantejar el vesc. Per què? Perquè d’alguna manera hi ha una rutina –una rutina– parlamentària i legal que el vesc, diguem-ne, té mala peça al teler –el vesc té mala peça al teler. I per introduir el vesc al món ocellaire una altra ve-gada s’ha de treballar molt. I el món ocellaire, fona-mentat en estudis científics –siguin del departament, siguin de l’ICO, siguin de vostès mateixos, siguin fo-namentats en la tradició–, ha de fer un edifici molt se-riós per tal que aquesta llei... I no li ho dic personal-ment, o sigui, al contrari, però està amenaçat si no es treballa molt i molt fi per poder encaixar a través d’es-menes dels grups parlamentaris això.

Per tant, jo els demanaria que d’aquí a l’inici de la tra-mitació en ponència d’aquesta llei es pugui treballar molt més això, puguem tindre reunions amb els grups

parlamentaris i amb aquelles persones i tècnics que vostès considerin més preparats en aquest sentit per poder fonamentar i buscar l’esquerda en aquest tipus de captura que tanta arrel té a les seves comarques i, com he dit abans, doncs, que descriu literàriament tan vivament el novel·lista català Joaquim Ruyra.

Agrair una altra vegada la seva presència i l’aportació real i sòlida de les seves intervencions en aquesta co-missió.

La vicepresidenta

Gràcies, diputat López. Ara donaria la paraula al se-nyor Morató i al senyor Castell perquè puguin, doncs, respondre les qüestions que els diferents diputats han plantejat al llarg de la seva intervenció.

Salvador Morató Torrentó

Referent al vesc, doncs, sempre m’ha dat aquesta im-pressió, que ha dat una mala imatge, però jo no ho tinc així entès. O sigui, sempre jo m’hi he fixat molt, ho he estudiat molt. He anat amb teles, he anat amb vesc. I no hi ha diferència de teles a vesc, perquè nin-gú em pot dir quina diferència hi ha de teles a vesc. Jo he anat amb tot i he alliberat els ocells tan nets amb teles com amb vesc. I com que jo ho he fet i jo ho he tingut...

Perquè el vesc ara és molt diferent d’abans; el vesc ara només és una pinzellada amb un líquid molt fi, que pràcticament queden enganxats, per dir una cosa, uns instants, fins que vas tu allà a agafar-los. Perquè si es-peres massa, se te’n van. I amb els líquids que avui dia hi han marxen tan contents i alegres com del moment que s’han agafat. Això sí que els ho puc ben assegurar. I com que ho he comprovat i ho he fet i tota la vida, doncs, m’hi he fixat molt, en aquestes coses, no veig quina diferència hi pugui haver amb les teles, que les respecto molt –les respecto molt–, les teles, eh? Però vol dir que també veig que el vesc s’ha de respectar, perquè al meu mode de veure i entendre és completa-ment..., que no porta cap malmesa a l’ocell per a res, si l’ocellaire sap què fa, eh? Sempre a la vida hi ha de tot –a la vida hi ha de tot.

En acabat, amb la cosa que m’ha dit... «Com pot ser que els ocells ja a la primavera es puguin agafar?» No, compte. Quan ens donaven les llicències a l’agost –em referia a l’agost– per anar a caçar els novells, els oce-llaires sabem quan els agafem a principis d’agost quan ens donaven abans per poder capturar... Gairebé tots –jo em refereixo sempre a la meva cosa– coneixem el que és mascle i femella. Gairebé li diré més –gairebé li diré més–: quan surten del niu segons quines espè-cies ja es coneix quin és mascle i femella, eh? Vol dir que no hi ha cap problema. Ara, s’ha de ser una mica expert. I, per tant, doncs, hi han d’haver unes normes que... No tothom crec que pot fer el mateix a la vida.

Quant al tràfic d’ocells il·legals o no il·legals. El trà-fic d’ocells –de venda d’ocells– i això és com tot, hi ha d’haver unes penes, hi han d’haver uns càstigs, hi ha d’haver el que hi ha d’haver. Perquè no tothom fem el mateix, eh? Vol dir que suposo que se m’ha referit,



doncs, que hi ha hagut o hi podia haver abans compra i venda, com totes les coses n’hi ha hagut al món, però jo crec que ara això s’està acabant. Sobretot jo sempre he tingut els ocells per gaudir-los jo, no per comprar ni vendre. Com totes les coses, hi han d’haver unes nor-mes, hi han d’haver unes lleis, hi han d’haver, doncs, uns pactes.

Què passa amb això? Hi ha les captures il·legals. Les captures il·legals serà... Com per dir una cosa allò de quan era petit i la meva mare em deia: «No agafis xo-colata, si us plau, que n’hi ha d’haver per als altres germans.» Com més m’ho deia, més ganes en tenia. M’explico? O sigui, més ganes en tenia. Vol dir, si les coses... Crec que si es donessin els permisos que s’han de donar i a la seva hora, això s’hauria acabat.

I també vull dir que els que vagin il·legals, doncs, que tinguin els càstigs que s’hagin de merèixer. Això jo sóc el primer..., eh? Vol dir que no hi ha cap dubte. De la societat meva sempre dic: «Si un l’agafen que va il-legal, que no em vingui a explicar res; no en vull saber res, ja s’espavilarà.» Simplement, doncs, això.

Jo en el vesc sempre hi he tingut molta fe. I li ho torno a dir: que hi he tingut molta fe perquè no veig cap cau-sa per la qual no es pugui fer anar el vesc. Vol dir que jo faig servir el vesc, doncs, com aquell que es veu un vas d’aigua. I prou, s’ha acabat. Vol dir que es poden alliberar tan bé com abans.

Res més.

(La vicepresidenta dóna la paraula a Pere Castell i Castells.)

Pere Castell i Castells

Bé, sí? (Pausa.) A veure, primer contestaré al Grup Socialista. Ha comentat les pràctiques irregulars. Bé. Més o menys ell ja ho ha contestat. Jo simplement els voldria fer una reflexió, eh? Pel que veig que està ve-nint, per les legislacions que s’estan fent, veig gairebé inevitable que el que acabarem fent serà permetre bes-canvis per evitar consanguinitats. D’acord? Això serà així, perquè, si no, la cria no és opció possible.

Llavors, em pregunto jo –em pregunto jo–: quin és el cinisme que ens porta avui en dia...? Justificadament, a més a més, eh?, perquè crec que això s’ha d’empai-tar, o sigui, s’ha de perseguir. Però el cinisme és que nosaltres avui en dia ho perseguim perquè hi han les captures il·legals, però resulta que a partir d’ara aquest tràfic il·legal que es produeix sempre entre aficionats –perquè evidentment el que compra és un aficionat i el que ven ha de ser un altre aficionat, perquè fins ara no hi ha altra manera de poder tenir aquests ocells– tindrà una cobertura legal, perquè ens dedicarem a la cria.

Això és al que em referia jo. I per això no calen es-tudis –no calen estudis–, perquè sàpiguen vostès que, d’això, se n’està parlant. De la mateixa manera que l’article 5 –que és el que prohibeix la captura d’ocells de la Directiva– té la possibilitat de posar-hi excepci-ons, l’article 6 no en té; i, en canvi, això s’està fent, a Bèlgica i a cinquanta mil països més. I que jo sàpiga

l’article 6 de la Directiva el que diu clarament és que està absolutament prohibida la compra i la venda de les espècies autòctones europees. I, que jo sàpiga, les espècies són espècies tant si són criades en captivitat com si no. Per tant, reflexionem-ho, això. És que no sé cap a on anem, no ho veig clar. I jo per això us ho faig saber, perquè no veig clara aquesta posició que té la Comissió Europea.

Perquè jo puc entendre perfectament –i amb això res-pondré també al senyor Luna, que m’ha fet aques-ta reflexió– que la Comissió Europea, agafant el cas de Bèlgica, ens digui: «Mireu, a Bèlgica l’any 96 van acordar que s’havia de criar perquè la cria era una so-lució satisfactòria.» Però és que Bèlgica feia vint o trenta anys que criava, i els belgues es dediquen úni-cament i exclusivament a criar. Nosaltres no; no és aquesta la nostra situació. Clar, el jutge, quan va dicta-minar, va arribar a la conclusió que, clar, si tu ja tens novells que t’has criat, no tens per què anar-ne a bus-car a fora. I dins d’aquesta situació s’ha de circums-criure la resolució del Tribunal d’Estrasburg de l’any 96. Però per nosaltres no pot ser aplicable.

És més –és més–, si no ho recordo malament, en la mateixa resolució de l’any 96 –en aquesta mateixa re-solució– el jutge estableix que, probablement, si s’ha-guessin... –i em sembla que ho dic de memòria, però la porto, potser la podria buscar– «d’anar a capturar més exemplars a fora per poder fer la reproducció en captivitat, no seria una alternativa». I això ho diu tex-tualment. Els convido que cerquin aquesta jurispru-dència i que s’ho mirin –i això ho diu textualment.

Per tant, què vol dir? Aquesta és la nostra situació. Nosaltres hem d’anar a buscar els reproductors a fo-ra. Per tant, hem d’incrementar la pressió. Per tant, no queda justificat en absolut que nosaltres hàgim de criar, perquè implica –implica– fer cas omís de l’arti-cle 13, que és la clàusula de l’statu quo de la directiva.

També m’ha preguntat el senyor Luna sobre si podíem deixar el que ja hi ha. És complicat, bàsicament per-què el reglament que teníem està derogat. I aquest és un problema –aquest és un problema. Per mi, sí que s’havia d’haver deixat. Alerta: hi hauria introduït al-guns canvis, perquè absolutament tothom ha dit que s’havien de buscar uns límits. Els límits ens els esta-bleix la Comissió; la Comissió estableix els límits en l’1 per cent de la mortalitat anual.

I, després, a partir d’aquí podem discutir quina és la capacitat regenerativa de les poblacions, si hem de comptar els ocells abans o després que saltin del niu; podem discutir cinquanta mil qüestions. Però ja ens hem de basar en els censos que hi han i en les possi-bilitats que tenim de capturar-los. Però un 1 per cent –un 1 per cent–, que la Comissió estableix que és un 1 per cent, perquè precisament suposa que un 1 per cent estadísticament és molt poc significatiu.

També els he de dir una altra cosa: fins ara si nosal-tres anem repassant les quantitats que hem anat aga-fant durant els darrers deu anys –fins i tot quan érem més ocellaires–, jo crec que ens allunyem molt poc d’aquest 1 per cent, eh? Perquè realment la prolifici-tat d’aquestes espècies és molt alta, cosa que complica



molt més el control en el cas de la cria també. S’ha de mirar tot per tots costats, perquè...

M’han comentat que aquest matí algun biòleg ha fet un símil amb la cria de rapinyaires. Clar, la cria de ra-pinyaires molt bé, perquè n’hi han pocs i resulta que tenen una prolificitat molt baixa. Però, com podem controlar nosaltres un volum de criadors com els que vindran, amb una prolificitat tan alta com la d’aques-tes espècies? Jo crec que no és fàcil, eh? I això ens planteja un problema –ens plantejarà un problema. Jo crec que això defensat davant d’un tribunal, sincera-ment, té les de guanyar.

També, m’ha parlat la senyora Grau –em sembla– que tendíem a escombrar una mica cap a casa, no? Bé, ho-me, és obvi. Jo vinc en nom de qui vinc, no? I evident-ment el que no faré serà anar en contra meva. Però també li diré una cosa: la meva exposició jo entenc que s’ha basat en qüestions que són absolutament ob-jectives. És a dir, si a mi fins ara em deixaven aga-far només mascles i ara resulta que, a més a més, em deixen agafar femelles, a mi m’estan permetent agafar més ocells. I això ho puc dir aquí i davant de qualse-vol jutge. Per tant, que em justifiquin com una solució que m’obliga a agafar més ocells dels que jo necessito resulta que és una solució a una alternativa satisfactò-ria. Això és absolutament objectiu.

L’altra qüestió –que aquí, evidentment, tindríem el problema que fins ara s’ha fet de manera espontània i no hi han comprovacions al respecte– és el tema dels alliberaments. L’única referència que he donat és la d’un estudi d’un biòleg precisament, que és el senyor Quesada, que situa aquests alliberaments al voltant del 50 per cent. Però hi és, això hi és. I també és una realitat que a partir d’ara no hi podran ser. I, ho repe-teixo, malgrat que ho digui l’ordre, perquè jo ho vaig preguntar al ministeri i el ministeri em va respondre que no seria possible alliberar-los. D’acord?

Home, jo, sincerament, estic donant arguments –estic donant arguments–, perquè si aquí hi ha algun valent que és capaç de legislar en aquesta direcció i tornar a una situació similar a la que hi havia, quan li vinguin des d’Estrasburg –perquè aquest és el procés que hi haurà, no?– i li diguin «senyors, vostès em sembla que estan vulnerant la directiva», doncs, pugui dir «no, no..., és que nosaltres, precisament, seguint la directi-va, el que hem fet és tirar cap aquí».

Un altre element molt important. I amb això ara con-testo al senyor Sanglas, que em deia que s’havia de buscar l’equilibri. L’equilibri ja el teníem, perquè, des del moment que nosaltres restituïm un 50 per cent de les captures, nosaltres ja estem mantenint la capacitat reproductiva de les poblacions. Per tant, l’equilibri ja el teníem. Però és que, a més a més, el fet de captu-rar aporta un element addicional, i és que, com que jo depenc de les captures, si no hi han ocells, no hi han captures. I això es vincula amb el que ha comentat el senyor López que nosaltres som el garant més impor-tant que hi hagin recursos per poder mantenir els hà-bitats que s’estan destruint.

Avui llegia –avui mateix llegia– al diari que s’està ce-lebrant un congrés a Londres –em sembla que era una

entitat zoològica de Londres, londinenca, la que ho es-tà celebrant– sobre espècies amenaçades. I resulta que les principals espècies amenaçades són espècies molt desconegudes. I el que s’està discutint allà és que pre-cisament el problema que tenen –el problema que te-nen– és que les espècies que la gent no coneix són les que acaben desapareixent. Per tant, què vol dir, això? Que l’interès social per una determinada espècie és la millor garantia perquè subsisteixi –és la millor garan-tia perquè subsisteixi.

Per tant, els demanaria, si us plau, que s’ho prengues-sin molt seriosament, el que els estic dient. Jo entenc que és una manera d’observar les coses que potser no és la que habitualment fem. Però a partir d’ara estem encarant uns horitzons que, bé, si no són negres com a mínim són emboirats i que en temes mediambientals a nivell pressupostari no sé com estarem. Jo no sé com estarem. Una manera per assegurar que la societat vetlla per al medi ambient és: si tu utilitzes, tu pagues. D’acord? Nosaltres estem disposats a fer això. Però es-tem disposats a fer això si utilitzem el medi ambient; no si ens els criem a casa, evidentment que no. Com li podem anar a dir a algú que se’ls està criant a casa que mantingui camps quan ja haurà de pagar prou el gra i les petites llavoretes per mantenir-los a casa?

Jo sí que els demanaria que en aquest sentit intentes-sin valorar també aquests posicionaments, que jo crec que poden ser molt vàlids d’ara en el futur. Bé, moltes gràcies.

(Pausa.)

Perdona, puc...? Una petita qüestió: el vesc. Del vesc, fixeu-vos que no n’he dit res. O sigui, jo n’estic tan convençut, que el vesc és selectiu i que no planteja cap problema, que l’única qüestió que hem de fer és anar, fer un estudi i posar-lo sobre la taula. D’acord? O si-gui, imagineu si són fàcils les solucions. El que ens dol és que ha passat molt temps i que això encara no s’hagi fet.

Bé. Moltes gràcies, i perdoneu la...

La vicepresidenta

Bé. Gràcies a vosaltres per les vostres intervencions, senyor Castell, senyor Morató. I, bé, jo crec que han sigut totes les vostres explicacions molt il·lustratives i, com molt bé deia el senyor Agustí, crec que tenim molt a aprendre. Moltes gràcies.

Bé. Acabaríem les compareixences d’avui amb els re-presentants de la Societat Ocellaire El Passerell, amb Josep Vargas i Claudio Sánchez, i de la Societat Orni-tològica de l’Hospitalet, el senyor Josep Miquel Badia, el president d’aquesta societat.

La sessió se suspèn a les cinc de la tarda i tretze minuts i es reprèn a un quart de sis i dos minuts.



El president

(El president comença a parlar sense fer ús del mi-cròfon, motiu pel qual no n’han quedat enregistrats els primers mots.)

Concretament els representants de la Societat Ocellai-re El Passerell, de Tarragona, el senyor Josep Vargas i el senyor Claudio Sánchez, i el representant de la So-cietat Ornitològica de l’Hospitalet, Josep Miquel Ba-dia, que n’és el seu president.

Compareixencesacumulades de la Societat Ocellaire El Passerell relatives al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00378/09 i 353-00379/09)

Entre, diguem-ne, vostès tenen deu minuts, i ell té deu minuts per part de la societat de l’Hospitalet. Tenen la paraula. Senyor Vargas.

Josep Vargas Cano (representant de la Societat Ocellaire El Passerell)

Bé, bona tarda. No puc dir «senyora presidenta» perquè no hi és. Moltes gràcies, senyora presidenta, per aguan-tar els ocellaires tot el matí i mitja tarda. Per tant, se-nyor president, senyor Agustí, gràcies.

Miri, jo, com veieu, no porto cap paper, eh? –no porto cap paper. Per què? Per no allargar-me. Des de les nou del matí que hem entrat aquí i he sentit tants discursos i tantes preguntes dels parlamentaris..., que ja no vull treure cap paper perquè no sospitin.

Mirin, jo vaig començar aquesta tradició –aniré molt ràpid– amb el meu pare. I jo era molt petitet i ell em deia: «Anem, que anirem a agafar ocells.» Anàvem a agafar ocells a l’aigua –que, en fi, fa poc es feia–, anà-vem al vesc, que se’l feia ell, que llavors t’enganxaves i quan arribaves a casa la mare t’escalfava. Vam arri-bar a criar... Jo amb el tema del vesc no puc parlar gai-re perquè nosaltres, a la nostra província, Tarragona –a més, molt maca–, sempre anem amb xarxes, no? I clar jo del que no vull parlar és d’una cosa que no hi entenc. Per tant, en el tema del vesc... Em sap greu pels meus companys, però voldria que tinguessin les mateixes oportunitats que tenim nosaltres.

Mirin, nosaltres hem passat de... L’any 2009 no ens van deixar capturar. El 2008 teníem quaranta-un dies de captures, teníem cinc ocells per espècie, o deu d’una sola espècie. Vam passar a zero. El 2009 a ze-ro, ni una. Vol dir que el 2008 el que no va tindre sort perquè no va capturar ja no tenia ocells a casa seva per poder començar a preparar-los per al cant. Ja no en tenia, pel que sigui, perquè plou o perquè treballes. El 2009 es va acabar, de cop i volta, pum, pum, fora.

El 2010 vénen amb les rebaixes. A veure, escolti’m, el 2010 a la província de Tarragona –jo represento cinc societats, perquè sóc el delegat de les terres de Tar-ragona–, quan ens van donar..., ens tocava una cader-nera, un ocell, per persona. Però és que hi havia més caçadors que ocells que podíem repartir. Com ho re-partíem? Si ho feies amb la boleta, deien: «Mira, ya ha hecho trampa.» Si li donaves a aquest: «Claro, es su amiguito.»

Llavors, què vam determinar? Vam dir: «Escolteu, a veure, qui vol capturar ocells?» Tots. Amb la particu-laritat que ens donen una quantitat de pinsans... Que de pinsans a Tarragona només n’hi han quan emigren, que passen, i amb les xarxes no hi ha manera. A Tar-ragona emigren i no els veus. Els pinsans és impos-sible. Com li deies a un caçador...? Li deies: «Mira, te tocaran nueve pinzones machos y nueve hembras. –Pero ¿para qué quiero yo las nueve hembras de pin-zón..., si ja no puc caçar els pinsans?» No sé si vostès m’entenen.

Arribava la cadernera. Bé. Jo, per exemple, sóc un amant de la cadernera –un amant. Mon fill, que tam-bé és el nostre secretari, també. I el meu company, el Claudio, és un home dels verdums, però també toca quelcom de cadernera. Llavors, què vam haver de fer? «A tu t’agrada el verdum? –Doncs, sí. Doncs, escol-ta’m, a mi la cadernera no m’agrada. Té, te la passo.» I així vam començar.

Aleshores, això que diuen que no hi ha ocells, a veu-re, no és que sigui mentida. En falten, d’ocells. Però, per què en falten? Hi ha les carreteres. Abans teníem quatre cotxes i sis carros, ara tenim sis cotxes i cap carro. Anaves a qualsevol lloc de Tarragona –jo parlo de Tarragona–, veies menjar pipes, de tot, colza pels ocells. Ara ningú en planta –ningú en planta. Després, a Tarragona –a la província de Tarragona– van sortir els senyors de l’avellana, que deien que els ocells se menjaven els cucs. Mentida. Solament se’n menja un, que és el pinsà, però el pinsà a Tarragona passa, no es veu pràcticament. I si m’equivoco els que saben de pinsans me diran que tinc raó.

Llavors, què diu? Bé. Nosaltres, mirin si arribem a fer coses –la nostra societat– que diem als pagesos: «Es-colta, nosaltres te paguem el menjar, tu només has d’anar amb el tractor, llençar-lo i plantar-lo. Després, si vols, ja anirem a cuidar-lo nosaltres, ja vetllarem perquè no entri el senglar, ja vetllarem...» Bé. Estem oberts a tot –a tot.

El tema que diguin: «Home, és que d’ocellaires n’hi han de furtius.» Escoltin, de furtius jo crec que n’hi ha a tot arreu, eh? I pispes n’hi ha a tot arreu –i n’hi hau-ran. Furtius? Vas a la pesca i hi ha furtiu. Vagis on vagis hi ha furtius. O és que anar a un conreu que hi ha figues i les agafes no és un furtivisme? Doncs, es-tàs fent el mateix que diuen que fan els... No hi estem d’acord.

A les nostres cinc societats el que nosaltres sabem que ha tingut algun problema, automàticament aquell any nosaltres ja no li donem la llicència. A part del que li vingui de la sanció, que és lògic que li ha de vindre. Però nosaltres ja no tramitem res. I als locals que te-



nim ja no els deixem entrar. A nosaltres el que ens ha passat amb algun ocellaire... Perquè li hem dit: «Pues no vas a poder cazar hasta el año que viene.» Amena-ces, el que vulguis. Han entrat a casa a robar. Tot això és perquè estem davant. Jo ho assumeixo. Jo des dels vuit anys estic al davant i mon fill i ma filla estan al davant, i els fills del meu company –dos bessons de sis anys, no?, de sis anyets– els veiessin vostès ja com es-tan amb els ocells tot el dia jugant.

Quin panorama tenen la gent jove? Jo, per exemple, he fet més quilòmetres que l’Indurain, però a peu, per la muntanya, buscant on hi ha els ocells. I ara, actual-ment, que no puc –perquè vaig tenir una lesió molt forta de genoll–, estic ajudant l’ICO –perquè crec que és la nostra obligació i la del meu company– a anar a mirar, a veure els conreus on hi han ocells, perquè puguin fer el que volen fer –aquest estudi. I ho estem fent, i ho farem, el que ens demanin. Ja ho pot dema-nar a qui vulgui.

Jo d’aquí ara mateix li demano a la senyora..., a la me-va companya, la nostra veïna de Tarragona. Senyora Grau, al costat de Repsol n’hi han molts d’ocells. Sap per què? Vol que li ho digui jo? Perquè jo m’ho he re-corregut amb el meu company, caminant. Perquè hi ha un riu que baixa molt poquet i hi ha molt de men-jar, molt, molt menjar. I allí és on agafen molts furtius. I nosaltres ho diem –i nosaltres ho diem. Perquè hi ha molt de menjar.

Vol dir que ara el que volem fer és: la setmana que ve –que el meu company tindrà festa– anirem cap a les terres, cap a Tortosa, que també hi ha molt de menjar, molta aigua, molt neta. Per què? Perquè hi ha molt de conreu. I a mi quan els de l’ICO em diuen: «Escolti’m, és que ha baixat.» No, jo dic: «Escolteu, veniu el mes d’octubre, el 5 o 6 d’octubre, amb nosaltres a Tarra-gona, i quan hi hagi mestral o que faci una miqueta d’aire, veureu els milions i milions d’ocells que emi-gren.» Com poden dir que no hi han ocells? És que és impossible.

Ara, clar, si ara anem a..., no ho sé, a Tarragona, anem a Constantí –diu que Constantí em fa patir–, i ens po-sem al costat d’on no hi ha menjar i allí portem els re-clams que porten ells –cassets–, i no se’n senten i ja... «Doncs, mira, deu quilòmetres per aquí i deu quilò-metres per allà no hi ha ocells.» Això és el que han de fer: intentar mirar que els conreus se tornin a poblar de menjar, que no n’hi ha –no n’hi ha, de menjar. Per què? Perquè nosaltres som els primers que ja no plan-tem, som els primers.

Nosaltres, què és el que estem intentant? Doncs, aju-dar i intentar no perdre el que mons pares a mi m’ha-vien ensenyat, i jo el que he ensenyat als meus fills i mons fills podran ensenyar als néts. Ara, gràcies a Déu, tinc un nét molt petitet, que té un meset, com el teu. I llavors voldríem que...

I clar, el problema que tindrem d’aquí endavant: què farem? Les femelles... Escoltin, jo, el tema de la cria... Hi ha molt a parlar de la cria. Si han començat ara ma-teix! (Veus de fons.) Espera’t, home, que ja acabo –ja acabo. Si ja el tema de les cries ara el començarem! Que funcionarà dintre d’una gàbia? Si és amb canaris

ja tenim problemes. Amb canaris ja n’hi han, de pro-blemes.

Per tant, jo l’únic que demano als parlamentaris –que sé que són gent que en saben molt, per això estan aquí, perquè, si no, no hi serien– és que intentin ajudar una mica l’Administració i els ocellaires, de dir: «Home, la tradició que tenen de tota la vida, que la puguin conti-nuar i que hi hagi un reglament» –estem d’acord amb això– «i un seguiment.» Com? Doncs, bé, busquem la solució. D’acord?

I deixo al meu company perquè, si no, escolteu-me, me matarà a la cara, dient... Per tant, d’entrada ja els dono les gràcies perquè, ja li ho dic, tot el... (Veus de fons.) Sí, sí, per tant, els dono les gràcies per haver aguantat tot el matí, eh?

Moltes gràcies.

El president

Té la paraula el seu company, el senyor Claudio Sán-chez.

Claudio Sánchez Sánchez (representant de la Societat Ocellaire El Passerell)

Bona tarda a tothom. Gràcies per, com ha dit ell, aguantar-nos aquí tot el dia. Ens han cridat a nosaltres per defensar, com el senyor Salvador Morató, l’afició del silvestrisme. Tinc poc temps i seré breu i ràpid.

Jo porto el dia aquí, ell ha vingut aquesta tarda, i crec que tots els que estem defensant això parlarem tots del mateix. Ells des de la seva banda –de Torelló– i nosal-tres des de Tarragona venim a dir el mateix. Ningú ha preparat la compareixença com ell. I jo la vaig prepa-rar a Tarragona un dia, perquè m’ho van demanar i és pràcticament igual, quasi; quatre detalls perquè són de Torelló i nosaltres de Tarragona, però quasi tots coin-cidim en el mateix.

L’educació al camp és molt difícil, i nosaltres neces-sitem agafar exemplars joves. I aquells que no s’adap-ten –ell ja ho ha dit bé– al cap d’un temps..., bé, uns al febrer, uns al març, els tornem a deixar. Ens quedem tot el que val per nosaltres per als concursos de cant. I els que no són tornats a alliberar al seu medi natural.

Mireu, senyors, la cria en captivitat la veiem difícil, perquè les femelles són molt feréstegues. Ja al camp i altres arbres... Una femella en comptes d’agafar i criar als arbres criarà en aquell arbre en què ella creu que hi ha unes condicions de temperatura, de sol..., que ella escull per això. Com a les terrasses. Perquè, clar, si plantegem la cria en llocs on està ben adequat, cria-dors... Però hem de plantejar la cria a aquella gent que... Molts aficionats –milers, milers d’aficionats– han de criar a balcons, terrasses, on no hi ha les condi-cions per a aquestes femelles feréstegues. M’enteneu? Amb això, què vull dir? Que sí, que la cria en captivi-tat pot ser una solució satisfactòria, però no per a tot-hom, tenint en compte que són animals feréstecs.

Abans, amb la compareixença de l’ICO i de la Fe-denca i de SEO/Birdlife... Hi ha hagut un descens



d’ocells. Ells ja ho han dit; nosaltres també pensem el mateix que ells. Em sembla que el senyor Sanglas ha preguntat per què. Ho hem dit –ells ho han dit i nosaltres també–: hi ha una manca de conreus, com el gira-sol, massificació urbanística amb falta de zo-nes verdes, molts pesticides i abandonament dels con-reus. Coincidim gairebé tots en el mateix: les podes a l’estiu, a la primavera fan molt de mal. Per què? Per-què trenquen molts nius. I tot això fa baixar el descens dels ocells.

Un altre punt en què coincidim amb el senyor Morató. Ells parlen que nosaltres repoblem. Per què? Perquè hi ha una molt alta mortalitat a l’hivern. Si nosaltres aga-fem els ocells –que els agafem a finals d’estiu, com he dit abans, per exemplars nous, i després tornar-los a alliberar–, també n’agafem al pas, a la tardor. Ja ha dit l’ICO que molts dels ocells que vénen a hivernar a Catalunya vénen del nord d’Europa i hivernen aquí, a Catalunya. Nosaltres, aquests ocells que agafem al pas, que no són catalans, que són del nord d’Europa, després, dos o tres mesos després els deixem anar a la primavera aquí –els que no s’han adaptat i els que no ens valen.

Què vol dir amb això? Doncs, tornem a repoblar amb ocells que han vingut d’Europa i que després se que-den aquí criant aquell any, i repoblem. Ja no són ocells tampoc que han marxat d’aquí, sinó que són ocells que han vingut aquí. I els que no s’han adaptat els deixem anar i es queden aquí aquell any. Per tant, també repo-blem amb ocells de pas. Què vull dir amb això? Doncs, que aportem ocells al camp amb les captures al pas. Ho enteneu?

I, bé, per acabar –perquè tinc quatre minuts–, vull dir-vos que la captura dels excedents per nosaltres sempre ha estat la màxima a seguir. Què vull dir amb això? Que seguim les normes que l’Administració ens mar-ca. Entenem que calen els estudis i mesures encerta-des perquè la nostra activitat sigui legal. I en nom de totes les societats els vull agrair que m’hagin donat l’oportunitat d’estar aquí.

Gràcies.

El president

Gràcies, senyor Sánchez.

Compareixençade Josep Miquel Badia, president de la Societat Ornitològica de l’Hospitalet, amb relació al Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals i d’establiment d’un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011 (tram. 353-00376/09)

I passaríem la paraula ja al senyor Josep Miquel Ba-dia, president de la Societat Ornitològica de l’Hospita-let. Suposo que la primera part de la seva intervenció

ha de ser diferenciar-nos què és una societat ocellaire d’una societat ornitològica. Té la paraula.

Josep Miquel Badia i Casas (president de la Societat Ornitològica de l’Hospitalet)

Moltes gràcies, senyor president. Diputats... Sí, efec-tivament, jo vull intentar establir la diferència que hi ha entre una societat que es dedica a la cria d’ocells de tota mena –el que passa, que, majoritàriament, el 60, 70 per cent el que més crien són canaris, però es crien totes les espècies d’aus– i les societats ocellaires.

Bé, legalitzada la cria en captivitat de les quatres es-pècies –encara que no està regulada–, s’ha aconseguit el que fa més de cinc-cents anys que es fa amb altres espècies com el canari, el periquito i altres ocells que coneixem. L’activitat ja està regulada per la normati-va COM –que és la Confederació Ornitològica Mun-dial–, les diverses federacions comunitàries regionals i nacionals que existeixen a Espanya, igual que a al-tres països europeus i americans.

Amb aquest fet es pretén que la cria en captivitat d’aquests quatre fringíl·lids –com concursarà a les ex-posicions de tals federacions– ja vingui regulada per la normativa pròpia d’aquestes. Pel que fa al registre d’exemplars i propietat d’aquests, està reflectida tant en els mateixos registres d’aquestes federacions com en l’anella obligatòria de cada exemplar, on consten el número d’exemplar i el número del criador o propie-tari, la federació a què pertany i l’any de naixement de l’ocell en si.

L’anella aquesta es col·loca a l’ocell quan té entre sis i nou dies, aproximadament, de vida. Aleshores, un cop l’ocell ja ha crescut, si no la talles amb una eina es-pecial no la talles. O sigui, l’has de tallar amb unes tisores que ja vénen preparades per fer-ho. Llavors, si s’anellen des de la primera setmana de vida –les dues primeres setmanes de vida–, ja tenen això.

A Catalunya hi ha la Federació Ornitològica Catalana, FOC, i la Federació Ornitològica Autonòmica Catala-na, FOAC. La primera està integrada en la Confede-ració Ornitològica Espanyola, COE, i la segona depèn de la Federación Ornitológica Cultural Deportiva Es-pañola. A tot Espanya hi ha quinze federacions ornito-lògiques entre les ja referides, que estan enquadrades en la federació ornitològica COM-España.

L’enumeració de cada federació queda reflectida a l’anella. Hi han quinze federacions, i cada federació té un número que s’assigna al costat de la e d’Espa-nya. Aleshores, les anelles que es col·locarien en cas de criar-se en captivitat aquí, a Catalunya, serien l’E4, que pertany a FOAC, i l’E6, que pertany a FOC.

La COM-Espanya, què és? És un organisme creat per canalitzar la representació oficial davant la COM mundial de tota l’ornitologia espanyola. Els aficio-nats són membres d’associacions, i aquestes ho són de diferents federacions espanyoles que existeixen a Espanya. Les federacions que compleixen els requi-sits establerts en els seus estatuts, COM-Espanya, po-den pertànyer a ella com a membres de ple dret i col-laborar en les seves decisions. La COM-Espanya té



com a missió essencial tot allò que relacioni l’ornito-logia espanyola amb la COM mundial, però especial-ment en dos aspectes: la participació espanyola a la COM mundial i la pertinença dels jutges internacio-nals espanyols a l’OMJ.

Cada any s’organitza un sistema d’inscripcions, re-collida i transport i cura dels ocells espanyols parti-cipants al Campionat del Món COM, i així es possibi-lita que tots els aficionats espanyols puguin participar amb garanties en un concurs mundial. Això suposa un immens esforç per part de dirigents, federacions, membres, associacions i aficionats col·laboradors, que mobilitzen gairebé nou mil ocells per portar-los a po-blacions allunyades en condicions òptimes per poder concursar i tenir opció a guanyar premis, com sempre passa amb els ocells espanyols.

Salvatore Crimi, un italià, és l’actual president de la COM mundial, i ell defineix la COM com una orga-nització global. Els seus membres creuen que l’obser-vació de les aus és una passió que té el mèrit no només de contribuir a la preservació de diferents espècies, la seva conservació de l’extinció, sinó també de trans-metre a les noves generacions la memòria de la nostra història, els nostres costums i les nostres tradicions.

Dins dels quaranta països afiliats la regla és per de-mostrar que el compromís és donar respostes concre-tes a les aus, en comparar el treball de milers d’ob-servadors d’aus entusiastes. Aquesta activitat també ajuda a educar la gent a estar ben informats sobre el paper de la COM per al benefici de tota la comunitat mundial. El públic necessita saber què alaba, estima i protegeix. Bé, ve a dir bastantes més coses, però pot-ser m’allargaré massa.

La pràctica de totes les societats, clubs, federacions, confederacions fins a arribar a la COM mundial està en la cria en captivitat d’ocells per a l’estudi del seu cant, color –la diversitat de colors que marquen les se-ves lliurees–, la postura –diversitat de races pel que fa a la seva forma, mida i posició. Activitats que es prac-tiquen a nivell federatiu des de fa gairebé cent anys. Per exemple, la Unió de Canaricultors de Barcelona està en vigor des de l’any 1931, on actualment –a les seves exposicions– ja consta des de fa alguns anys el que es coneix com a «fauna europea mutada», on es troben les mutacions de color de les quatre espècies de fringíl·lids que aquí ens ocupen. La federació murcia-na ja fa temps que accepta els quatre fringíl·lids amb anelles federades COM als concursos. Per tant, ens porten avantatge en la cria en captivitat.

Durant el mes de gener d’aquest any se celebrà a Aguadulce, Almeria, el LX Campionat del Món d’Or-nitologia, amb una participació aproximada de 27.000 exemplars. Aquest campionat mundial s’ha celebrat anualment, excepte per la prohibició durant l’alarma de grip aviària, que no permetia la mobilitat o trans-port de les aus entre algunes poblacions. Com ja se sap, aquestes federacions –i ens referim a les cata-lanes– estan registrades al Registre d’entitats sense ànim de lucre de la Generalitat de Catalunya, tal com les federacions a nivell nacional estan registrades al Ministeri de l’Interior.

La idea d’una nova anella amb les sigles CAT, que garanteixi que l’exemplar està acollit a aquesta nova normativa del projecte d’ordre que autoritza la cria en captivitat dels referits fringíl·lids, és palpable que es tracta d’una mesura de seguretat. Però en el cas de les referides federacions aquesta seguretat ja està garanti-da per l’exigència de la seva pròpia anella i el seu cor-responent registre.

Això facilita l’afició de tots aquells amants d’ocells que es dedicaven a caçar aquests fringíl·lids, que a partir d’ara hauran de criar-los en captivitat per po-der practicar la seva afició, atès que ja disposaran dels registres i anelles ja existents a les federacions orni-tològiques de Catalunya, les quals al seu torn els po-den aportar la informació necessària per a la cria en captivitat d’aquestes espècies, i aconseguir d’aquesta manera facilitar el desenvolupament de la seva acti-vitat, mantinguda fins ara amb només exemplars de captura.

La cria en captivitat d’ocells capturats a la natura no és fàcil, encara que no impossible. Una o dues de cada deu femelles ponen ous en captivitat. D’aquestes so-lament dues de cada deu són capaces de criar la pro-le. Ara, també depèn del mascle que l’acompanya, que no trenqui els ous o llenci els pollets per tal de tor-nar a cobrir la femella. Això passa no tan sols amb els fringíl·lids, sinó amb la gran majoria d’aus o altres animals capturats. La majoria de les vegades en la re-producció de fringíl·lids fem servir els canaris de lle-vadores fins a aconseguir després una tercera o quarta generació, que ja tenen la capacitat pròpia de repro-ducció en gàbies sense ajuda de llevadores.

A Catalunya, aprofitant que altres comunitats autòno-mes ja ens porten avantatge en cria en captivitat, hem pogut aconseguir femelles que provenen de fringíl·lids ja domèstics. Tot això ens porta que si a un criador li suposa dificultat criar aus capturades, és a dir, no do-mèstiques, encara més per a algú que no ho ha fet mai. És com si ara demanéssim als caçadors d’escopeta que criïn en captivitat conills, guatlles i faisans. On ho fa-ran, a sota el llit?

(Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.)

Esperi, em saltaré alguna cosa perquè veig que...

Els ocells en disputa aquí són: la cadernera –Cardue-lis parva, Carduelis carduelis tedeschini. La subespè-cie parva, majoritàriament portada d’Andalusia per la gent resident a Catalunya, però que en el seu origen passa les vacances al poble –al pueblo. I la Carduelis carduelis tedeschini, que es troba en menor quantitat als boscos de Catalunya, ja que a l’alliberar les que no et serveixen de la parva, no tan sols ha anat colo-nitzant, sinó també creuant-se amb la tedeschini, i ha donat una subespècie nova no reconeguda. El verdum –Carduelis chloris–, el passerell –Carduelis cannabi-na– i el pinsà –Fringilla coelebs.

El gafarró, que aquí no s’ha esmentat –Serinus seri-nus–, es cria a la resta d’Espanya amb normalitat dins del grup dels fringíl·lids anomenat «fauna europea», que són tots els ocells d’origen dels boscos d’Europa,



però ja domesticats. Per això, considerant que és un ocell molt interessant dins de la canaricultura, ja que és molt pròxim al canari domèstic –Serinus canaria domestica–, sol·licito que es permeti sense problema introduir-lo dintre de les aus autoritzades als nostres aviaris i concursos.

Un altre problema de les societats i clubs ornitològics –que són sense ànim de lucre–: no podem sol·licitar llicència de tinença de fringíl·lids salvatges, cosa que comporta que qui vulgui reproduir amb ocells provi-nents de captura ha d’afiliar-se forçosament a una so-cietat ocellaire, encara que les aus hagin estat cedides per caçadors.

Antigament, les societats ornitològiques sol·licitaven les llicències de captura i tinença de fringíl·lids; con-vivien les dues activitats. Una prova d’això és el que succeïa a Cornellà de Llobregat. L’any 1966 es fundà la Cadernera de Cornellà, on els seus afiliats repro-duïen ocells –principalment canaris– per als concur-sos COM. I el 1976 van començar a facilitar llicències de captura i tinença de fringíl·lids. I el 1982 es va fun-dar la Societat Ocellaire de Cornellà, i es van separar així les dues activitats: els concursos COM i els con-cursos de cant de fringíl·lids.

La cria en captivitat convertirà els quatre fringíl·lids en aus domèstiques, i garantirà la supervivència de les espècies. El problema no crec que sigui la captu-ra dels ocells, sinó la destrucció progressiva del seu hàbitat, com, per exemple, l’ús massiu de desbrossa-dores en substitució del bestiar, que menjava selecti-vament herbes i afavoria el naixement de llavors que prèviament havien digerit. Recordo, passejant pels camps agrícoles, que tots els camins tenien tres rat-lles marrons: les rodes del carro i el pas de la mula pel mig del camí.

Amb sis anys, anant amb el meu avi, vaig veure sortir una guatlla pel pas del carro. Tenia el niu a la franja verda, entre el pas de la mula i la roda del carro. A les vores dels camps de cultiu existia una franja ecològica que no es tocava mai. Hi vivien insectes de tota mena, i abans els insectes ocupaven aquesta franja que els cultius. Es regava amb solcs de reg, i ara per degoteig, que més d’un cop el pagès aprofita per posar-hi pesti-cides.

La contaminació lumínica que ha fet apartar els ocells dels nostres pobles i ciutats i fanals entre sis i vuit me-tres –torres amb grans focus que il·luminen parcs i carrers– obliguen, més enllà de tres pisos, a dormir amb persianes abaixades. Excés de llums que a l’il-luminar per damunt de les capçades dels arbres im-pedeixen que hi niïn els ocells. La multiplicació de la garsa o Pica pica ha portat a la destrucció de molts nius, ja que s’alimenta d’ous i pollets d’ocells de forma preferent. Amics de la natura, preguntem als avis com era la natura, i restaurem-la, o els nostres néts no en podran gaudir.

El president

Senyor Badia...

Josep Miquel Badia i Casas

Penso que no s’hauria d’establir la prohibició total de la captura d’aquestes quatre espècies. S’hauria de dei-xar obert un permís de captura excepcional per tradi-ció i per a la introducció de nous gens, permís que, per descomptat, haurà d’estar regulat.

Un altre tema que m’agradaria tocar és el Parc dels Ocellets, de l’Hospitalet, lloc on fa més de quaran-ta anys que compartim experiències i intercanvis d’ocells, que permet regenerar els nostres aviaris, i així evitem la consanguinitat dels nostres exemplars. Recentment prohibit, sol·licito que us ho repenseu, més ara, que hauríem d’explicar a la gent que mai ha criat com fer-ho ara.

El president

Gràcies per les seves paraules. Toca el torn, ara, dels representants dels grups parlamentaris, i té la paraula ara el senyor Jordi Terrades, en representació del Grup Socialista.


Bé. Senzillament, una intervenció de cortesia par-lamentària, en aquest sentit per donar les gràcies als compareixents per les aportacions que han fet.

Hi ha hagut una part que l’ha recollit la meva compa-nya Mònica Lafuente. Diguem que en el tros que jo he seguit algunes de les afirmacions que s’han fet són co-incidents amb alguna de les altres aportacions que al llarg de la tarda i del matí s’han fet respecte a la cria en captivitat, etcètera. I, per tant, agrair-los a tots tres compareixents les seves aportacions, que de ben segur les tindrem en compte a l’hora d’abordar l’aprovació final d’aquesta llei.

El president

Gràcies, diputat. Té ara la paraula la diputada Marisa Xandri, en representació del Grup Popular.

Marisa Xandri Pujol

Gràcies, president. Bé, jo també seré molt breu. Agra-ir especialment, doncs, la compareixença dels mem-bres de la Societat Ocellaire El Passerell i de la Socie-tat Ornitològica de l’Hospitalet.

Jo els puc dir que he pres nota del que heu estat dient, del que aquí heu explicat, per tal que puguem fer les aportacions necessàries al respecte en la ponència que es debatrà abans que el projecte de llei, doncs, sigui presentat en sessió plenària.

També vull donar les gràcies –ja que ara estic aquí–, doncs, a tots aquells representants del sector que avui han comparegut en aquesta comissió. Crec que tots hem pres nota de tot el que ells han dit. Vosaltres sou qui realment teniu l’última paraula. I, per tant, doncs, almenys des del meu grup us hem escoltat i, bé, crec que posarem fil a l’agulla com s’ha de fer.

Gràcies.



El president

Gràcies, diputada. Té la paraula ara la diputada Hor-tènsia Grau, en representació del Grup d’Iniciativa.

Hortènsia Grau Juan

Gràcies, president. Agrair, bé, no només la interven-ció, sinó la paciència, perquè com heu dit sou aquí des del dematí. Per tant, això de comparèixer els últims... Té molt de mèrit que hi hàgiu estat tot lo dia.

A veure, per no repetir qüestions que han anat aparei-xent tot el dia i ja s’han aclarit i que suposo que du-rant ara..., queda el tràmit. Sí que m’agradaria saber exactament... Pel que fa a la Societat Ocellaire El Pas-serell, de Tarragona, si no ho he entès malament, la vostra postura, per tant, quant al decret seria la ma-teixa que la resta de societats ocellaires del territori, tant la de Torelló... És a dir que vosaltres no estaríeu d’acord amb la proposta aquesta de decret que es fa, ni pel nombre ni per la proposta de cries en captivitat. I voldríeu tornar a un tipus de regulació com existia abans, que autoritzés i que permetés la captura en viu.

I, clar, aquí jo us he de tornar a dir el mateix, no? I, a més, és que m’hi ha fet pensar una de les coses que ha dit el senyor Josep Vargas, no? Si resulta que, si no ho he entès malament –o potser no, potser el senyor Josep Miquel Badia–, a Múrcia –i abans també hem sentit, no?, que a Bèlgica– hi ha des de fa trenta anys experi-ència que la cria en captivitat ha funcionat i està resul-tant... Doncs, no ho sé, a mi m’agradaria aquí tornar a posar l’accent en per què no ho intentem aquí: pro-var-ho, provar-ho bé, fer-ho. I quan tinguem els resul-tats, llavors ja poder legislar amb seriositat a partir dels resultats científics, eh? Vull dir, perquè per lo que he vist també vosaltres dèieu que a Múrcia ja ens porten avantatge. Aquest era un tema.

Després, pel que fa a la Societat Ornitològica de l’Hos-pitalet, el senyor Josep Miquel Badia... –que, bé, ja he vist la diferència, bé, hem pogut veure la diferència important, no?, entre lo que és una societat ornitològi-ca i una societat ocellaire–, m’interessaven molt totes les qüestions que vostè ens ha plantejat de tot el tema de l’anellament. Perquè aquest sí que serà un tema... També, o sigui, surti com surti al final el decret llei, el tema de l’anellament serà un tema complicat. Dins de les societats ocellaires hi haurà gent que s’haurà d’es-pecialitzar, que n’haurà de saber.

I, llavors, a mi em preocupava... No he acabat d’enten-dre i és lo que volia que vostè m’acabés d’explicar... Vostè deia que igual que han fet amb els canaris, que hi ha experiències de cria en captivitat, unes més re-eixides que altres, que vostès també ens facin arribar si... Quina és al final –que és lo que no m’ha quedat clar– la seva posició com a societat ornitològica en-vers la proposta de decret llei que tenim ara sobre la taula que ha fet el Govern. Quin seria el seu posicio-nament?

Perquè, en aquest sentit, si vostès tenen aportacions o temes en contra o a favor també, doncs, estaria bé que ens ho fessin arribar a tots els grups per tenir nosaltres

més informació i per tenir més punts de vista a l’ho-ra de fer les esmenes durant la discussió de l’articulat.

I, ja, per acabar, només un tema i que penso que s’ha de fer, perquè aquesta no deixa de ser la comissió... Encara que aquest sigui un tema de medi natural, aquesta és la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pes-ca, Alimentació i Medi Natural. Que em penso que és una reflexió que ens hem de fer tots i que ha anat apareixent. Està clar que la pèrdua d’ocells, la pèrdua d’hàbitats, la pèrdua de biodiversitat evidentment no és pels ocellaires. Però fixi-s’hi: molts de vostès han posat l’accent en quelcom que el meu grup ha reivindi-cat en aquesta comissió, que és el tema de la protecció del sòl agrari davant d’agressions, és el tema de l’ús d’avançar cap a una agricultura més respectuosa amb el medi ambient, una agricultura més de caràcter eco-lògic o orgànic, que no abusi dels pesticides, que no abusi dels insecticides, eh? I sobretot promoure que es torni..., que la gent torni al camp i amb pràctiques més sostenibles, que són les que s’han fet de manera an-cestral.

Aquí sí que m’agradaria molt a veure si, a través d’ai-xò, ara aquest decret llei serveix per poder teixir aquestes complicitats entre ocellaires i pagesos i que puguem anar avançant cap a aquest tipus d’agricultu-ra. I vostès ho apuntaven i em penso que la intervenció d’abans també, no?: si podem aconseguir que a través d’això es facin pràctiques més respectuoses, d’agricul-tura més respectuosa, doncs, penso que, bé, serà im-portant i serà positiu per a tots, no només per als page-sos i per als ocellaires, sinó per a tota la població, que al final ens acabarem alimentant també d’una manera més saludable.

Gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, diputada Grau. Tindria la paraula ara el dipu-tat d’Esquerra Republicana, el senyor Marc Sanglas.


Sí, gràcies, presidenta. En tot cas, abans de res, agra-ir-los la seva presència avui aquí, especialment... Són els últims compareixents, hi han estat tot el dia i, per tant, doncs, encara més mèrit haver aguantat, di-guem-ne, tota la presència i totes les compareixences fins al moment.

En tot cas, com que els arguments que ens han donat són molt semblants també als que ens han donat, tam-poc no em reiteraré més, atesa l’hora. I també com-partim amb vostès la preocupació, com els deia abans, diguem-ne, per la desaparició d’aquests hàbitats, que va provocant també que vagi disminuint tota la po-blació d’aquestes aus, d’aquests fringíl·lids. I que, per tant, doncs, hem de procurar de totes totes intentar evitar que això vagi succeint i buscar aquest equilibri –com deia també en intervencions anteriors– entre el que és la captura per mantenir aquesta tradició...

Que, en tot cas, segurament el problema que hi ha és la presència d’unes certes persones que en fan un



negoci, que especulen en definitiva amb les aus. Co-sa que acaba provocant també..., segurament acabin donant un mal nom o una mala imatge de les socie-tats ocellaires, quan per la gran majoria simplement és una tradició i un costum molt d’estar per casa –si em permeten l’expressió–, com molt personal, de gau-di personal, excepte d’altres persones que es dediquen a això. Per tant, intentar buscar aquest equilibri.

I, pel que fa al president de la societat ornitològica –que ens deia que hi han experiències ja de cria en captivitat de fringíl·lids–, si ens pot explicar una mi-ca en quins països funciona i amb quina dificultat, i si tenen la mateixa capacitat, diguem-ne, de criança les quatre espècies de fringíl·lids o n’hi ha alguna que ens dificulta especialment... I que ja segurament, doncs, vostè ens exposi que és gairebé com aquell qui diu im-possible la cria en captivitat.

I més o menys, tenint la seva experiència en repro-ducció d’aus, si ens podria aproximar el que seria quant temps es podria arribar a trigar a tenir un estoc d’ocells, evitant, doncs, les malalties de consanguini-tat que poguessin... I, per tant, tenir un mercat sa i, di-guem-ne, que permetés aquesta comercialització a tra-vés de cries en captivitat.

Moltes gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, diputat. Finalment, donaria la paraula al di-putat López, per Convergència i Unió.


Gràcies, senyora presidenta. Després de tota la jorna-da escoltant bàsicament els punts de cria en captivi-tat, bé, en la darrera compareixença agrair la presèn-cia del president de la Societat Ocellaire El Passerell –el senyor Josep Vargas– i el senyor Claudio Sánchez, que, a més a més, va ser la societat que va organitzar el Campionat de Catalunya d’Ocellaires al maig pas-sat a la Pobla de Mafumet, cosa que li dóna una trans-cendència a la seva societat.

Tornar a enganxar així, al vol, la importància de la col·laboració entre les societats ocellaires i el món pa-gès, o fins i tot l’interès que té el món ocellaire en la millora de camins, en el fet de fer sembres en deter-minats terrenys que poden estar en aquests moments abandonats, a l’entorn dels cultius intensius. Això, di-guem-ne, aquesta pràctica penso que pot ser molt in-teressant.

I per part del senyor Josep Miquel Badia –que és una societat clarament diferenciada, com hem vist en la seva exposició–, demanar-li també un aspecte –un as-pecte– molt concret. O sigui, els perills de què es par-lava al matí per part de tècnics de la cria en captivitat i després de l’amollament d’aquestos ocells, les possi-bilitats d’hibridació, de modificacions genètiques... Si realment pot arribar a ser un pas, diguem-ne, de risc el fet que una sèrie de races –jo no diria «subespècies», perquè parlar de «subespècies» penso que no ens per-toca en una comissió– noves poguessin afectar el me-

di natural i el futur de la fauna autòctona ornitològica del nostre país.

Res més.

La vicepresidenta

Gràcies, diputat. Donaria la paraula als comparei-xents. Els agrairia que fossin breus, eh?, vull dir que no s’estenguin massa en el temps. Gràcies.

Josep Vargas Cano

Bé. Com han dit que hem de ser breus, jo sóc molt breu. Per tant, simplement donar les gràcies al Partit Socialista, perquè crec que ho han entès molt bé. Mol-tes gràcies. Creiem que nosaltres ho expressem des del cor, no des del tècnic, sinó des del cor. I al partit..., a la senyora Grau, donar-li les gràcies també perquè..., bé, ja que som veïns, doncs, que entengui la nostra pre-ocupació. I al senyor Sanglas gràcies per no voler..., no gràcies per no..., és que estem ja una mica cansats. Gràcies perquè, bé, crec que ha encertat, eh?, el tema dels ocells.

I simplement els demano una cosa. Igual a l’amic Agustí; ell va estar al campionat de Catalunya i va veure el que allí es munta. Per tant, gràcies, senyora presidenta, com al Partit Popular. També que sàpiga que quan li digui al senyor Luna, doncs, que nosal-tres farem també el que puguem per dintre de tot el món aquest.

Per tant, moltes gràcies i perdoneu si hem estat o hem sigut tan pesats en el fet d’explicar-nos.

Gràcies.

(La vicepresidenta dóna la paraula a Claudio Sán-chez Sánchez.)

Claudio Sánchez Sánchez

Jo també vull donar les gràcies a tothom. I volia con-testar a la senyora Grau una cosa que ha fet. Que per què no? Nosaltres sí que volem, però quan s’aprova una llei és per a tothom i hem de fer una mica..., que entenguin que hi ha gent que no pot, i aquesta gent ha de capturar també, però no pot criar. Perquè imagi-neu-vos-ho: hi ha gent que viu en pisos de cinquanta metres quadrats amb un balcó, i és ocellaire. Hem de respectar i entendre aquesta gent. Aquesta gent, evi-dentment, no pot criar en un balcó on té la canalla, on el veí està picant a la porta. I aquestes femelles neces-siten una mica de tranquil·litat. No sé si enteneu per on vaig. Ho enteneu?

Que hem d’estar tots junts en fer aquesta llei i en fer els apartats. A qui vulgui criar i intenti criar a estu-dis, com a gent que vulgui criar, els ho hem de fa-cilitar –a qui vulgui criar. Però qui no pugui com a mínim que, si pot capturar, capturi. I des de les so-cietats ocellaires, i tant que estem a favor de criar! Però també volem capturar. I des dels anys que por-to me sembla que les societats ocellaires hem seguit tots les pautes, que l’Administració que hi ha ara ens les marca, com quan hi havia Esquerra –el tripartit–,



com quan hi havia abans CiU. Sempre hem respectat i hem recolzat el que ells han dit. Res més.

Gràcies, senyor diputats.

(La vicepresidenta dóna la paraula a Josep Miquel Badia i Casas.)

Josep Miquel Badia i Casas

Moltes gràcies, senyora presidenta. Diputats... A veu-re, la senyora Grau m’ha preguntat pel tema de l’ane-llament.

Realment hi ha una normativa on te diu el diàmetre in-terior de l’anella que s’ha de posar a cada ocell. Perquè jo puc agafar una cadernera i les dues varietats que hi han a Espanya –la parva i la tedeschini– es poden ane-llar amb l’anella del 2,5 o del 2,7, d’interior –parlo de mil·límetres. I jo puc agafar l’anella de canari del 3, i a l’ocell, acabat de capturar, li puc posar la del 3. Faig trampes. Ho puc fer. Però si l’ocell està deguda-ment anellat pel reglament, en què marca que ha de portar l’anella del 2 i mig, es nota perquè es veu en l’espai que queda lliure quan l’ocell és totalment adult. No he fet cap trampa, l’he criat en captivitat.

Quant a la comunitat murciana és cert que crien ocells –és cert que en crien–, i ja fa molt de temps. El que passa és que a la majoria dels que ens dediquem a la cria d’ocells el que ens agrada és arribar a trobar les mutacions de color que per si sol un de cada mil ocells fa a la natura. A vegades evoluciona el canari. Els ca-naris que tenim a casa van evolucionar des del verd, passant pel groc, i diferents mutacions. Vull dir, han sigut mutacions que ja han sortit en captivitat.

Però en el cas de les quatres espècies aquestes hi han mutacions reconegudes; amb el pardal també, amb el gafarró també, hi han mutacions de color reconegu-des. I és el que agrada realment als que ens dediquem a criar ocells: obtenir aquestes diferències amb l’ocell original. Però això comporta que, encara que fem ser-vir ocells mutats, sempre hi haurà una tendència a tor-nar a aparèixer l’ocell ancestral, que és el que té els mateixos colors que el que es captura.

Una altra cosa que m’agradaria deixar clara és que sempre s’ha de diferenciar entre un ocell domèstic i un criat en captivitat.

A veure, em sembla que ha sigut el senyor Sanglas que ens ha demanat la posició davant del decret llei aquest. (Veus de fons.) Vostè ha sigut? (Pausa.) Perdoni. Bé, a la captura, nosaltres no ens hi oposem. A part que és una tradició, penso que és la primera finalitat per aconseguir els ocells forts per poder fer el cant de pe-ga que li’n diuen, que és el cant de dominància dins del territori natural. Vull dir, un ocell, com més fort és, menys parelles consent que hi hagin en el seu terri-tori, on té el seu aliment, on té la seva aigua, on té els seus mitjans per poder subsistir.

Com a tradició, indubtablement, s’ha de mantenir com es pugui, perquè és una tradició que és sana. I, tal com han defensat els companys de les societats ocellaires, ajuda a preservar la natura.

La cria en captivitat, ja ho he dit: si és possible. Pe-rò ja he explicat també que té moltíssimes dificultats. Per començar, sempre s’ha de treballar amb ocells no-vells; no pots posar-te a criar ocells, almenys les feme-lles, capturats que siguin adults.L’altre problema és l’agricultura, ja ho he explicat. L’agricultura ha tendit a veure uns camins plans i lli-sos, al camp també, on ja desapareixen els marges verds, on els marges ja no existeixen. Ara s’estan fent en algunes vinyes, que planten un roser a la punta de la vinya, i el roser agafa les malalties abans que les vi-nyes, amb la qual cosa s’estalvien repeticions de pes-ticides preventius. Abans aquesta franja existia per si sola, i se les han carregades. Se les han carregades perquè han pogut plantar una línia més de vinya.

El senyor Sanglas em preguntava pel temps que po-dríem comptar. El temps és llarg; vull dir, ja he expli-cat que dos de cada deu femelles novelles capturades són capaces de pondre el primer any. Que siguin capa-ces de criar la prole ja és bastant més difícil. Trobaràs que de dues d’aquelles en tornes a agafar deu, i troba-ràs que només dues són capaces de criar la prole. Clar, les has de posar en unes condicions molt especials: en el lloc menys molest dintre de l’aviari, per aconseguir que criïn. Has de canviar... No és la mateixa alimenta-ció que un canari, perquè, per exemple, una cadernera quan cria en llibertat s’alimenta molt de pugó, s’ali-menta d’insectes. El pinsà pràcticament només menja insectes quan està criant els pollets a la natura, amb la qual cosa és una dificultat més a l’hora de criar en cap-tivitat: que s’ha de criar pràcticament amb insectes.

Vull dir, hi han una sèrie de temes que s’han de te-nir molt en compte a l’hora de criar en captivitat. No és el mateix que agafar una parella de canaris i posar-la... «Ai, que mono!» I estàs tot el dia empre-nyant-los, i no s’aixeca la femella ni es belluga ni diu res. És més complicat, això. I costa. I pot cos-tar... Doncs, mira, si l’encertes el primer any amb una femella, potser sí, l’any següent ja podràs començar a fer una generació. Però pots passar-te tres, quatre, cinc anys i no haver aconseguit cap femella que sigui capaç de criar-te en captivitat.

I per a la pega, per al cant aquest de domini, sé que alguns verdums criats, creuats amb els mutats, han ar-ribat a pegar, però no sé de cap cadernera que hagi pegat criada en captivitat. És una dificultat afegida, perquè si a la natura el que fan és expulsar les altres parelles de la seva zona, a casa, si les tens en un avia-ri, no poden expulsar cap altra parella. O sigui, que els faltaria la força que tenen a la natura.

Quant a l’amollament dels ocells criats en captivitat, que ha fet la pregunta el senyor López, sí que es po-dria fer. Es podrien soltar els ocells criats en captivi-tat, però llavors ja hauríem de preveure o bé no ane-llar-los directament, abans de soltar-los, o sigui, els que tregui aquesta parella aniran per a l’amollament, i soltar-los quan ja tinguin capacitat de menjar... Prè-viament haver-ho provat amb un volador prou gran, on hi hagi algun ocell capturat, perquè li ensenyi a men-jar espigues, que hauríem de posar espigues a dintre, hauríem de posar verdures que normalment mengen al camp, perquè aprengués a copiar el que han de fer.



Perquè molt possiblement si els deixem anar així, trets de la gàbia, no subsistirien.

El tema de la hibridació. La hibridació, normalment, amb les quatre espècies que s’han anomenat..., són es-tèrils. És com la mula. Vull dir, hi haurien dificultats? Doncs, segurament hi hauria alguna dificultat de do-minància, perquè és un ocell bastant més fort. O si-gui, podria expulsar parelles d’una zona innecessàri-ament per intentar criar ells, que no ho farien mai. Es podrien aparellar, la femella pondria ous, però d’allà no en sortiria res.

Moltes gràcies.

La vicepresidenta

Agrair un cop més la vostra compareixença en aques-ta comissió. I, bé, si els sembla bé, demanarem a aque-lles entitats que s’han excusat, que no han pogut avui estar aquí presents, doncs, que ens passin tota la infor-mació que tinguin al seu abast i que ens la puguin fer arribar aquí, a la Mesa, i la passarem a tots els grups parlamentaris. I, bé, res més.

Aixequem la sessió.

La sessió s’aixeca a les sis de la tarda i tretze minuts.

DIARI DE SESSIONS - parlament.cat · sèrie c - núm. 385 diari de sessions del parlament de...

Documents

Transcript of DIARI DE SESSIONS - parlament.cat · sèrie c - núm. 385 diari de sessions del parlament de...