ANÀLISI DE LA REALITAT

La majoria de gent gran han de carregar amb la cura dels néts.

La gent gran, avui en dia, són marginats i no tenen un lloc en la societat.

Les persones grans han tingut una vida dura i les generacions venideres no ho valoran.

Alguns participants manifesten que tenen depressió i ansietat.

La gent gran encara tenen coses a dir i a ensenyar, basades en la seva experiència i saviesa.

Taller de creació del llibre de vida

OBJECTIUS

Formar a nivell usuari a les Noves Tecnologies.

Afavorir la integració del passat en el present

Reforçament de l’autoestima.

Millorar les relacions socials.

Transmissió de cultures.

Ajudar amantenir la memòria històrica tot reforçant la identitat.

Metodologia Fill conductor: la reminiscència

Tractament de textos

Textos de creació pròpia

Creació de cartes

Escanejan fotos: infància, famil.lia, poble...

Cercant per Internet: imatges del seu poble, roba dels anys 60, objectes antics...

Família d’origen i els primers records d’infància.

NACIMIENTO “Yo nací, el día 12 de Mayo del Año 1948, en Extremadura en Cáceres capital. Soy el sexto hijo de mi familia de la cual somos siete hermanos, dos mujeres y cinco hombres. Mis padres, tenían una finca en la cual…”

NACIMIENTO “Yo naci el dia 19 de febrero del 1934,en Osuna (Sevilla) soy la tercera de 8 hermanos, 6 hembras y 2 varones.

Mi padre era carbonero y nosotras las hijas le ayudabamos a recoje la leña para hacer…”

El lloc al qual s’associen els records 

“Mi primer recuerdo de mi infancia es en medio del algodón y cuando me cansaba y tenia sueño mi madre me acostaba en una espuerta…” 

“Y otro recuerdo muy bueno es cuando llovía y mi padre no iba al campo nos metía a todos en la cama con el y nos explicaba cuentos que el mismos se inventaba…”

Els aspectes sensitius que es poden rescatar de la infància 

olor al campo tan sano y saludable olor a tantas platas como la trama del olibo hi las finestras hi el rrio con esa agua crislina… 

tacto Recuerdos cuando estaba en el campo arrancado garbanzos que tenia un tacto muy aspero que te hacia mucho daño en las manos… 

oido recuerdo cuando estaba en el campo el ruidos del tren y del rio con la fuerza que bajaba el agua… 

sabor sabor de los cosidos tan buenos que hacia mi madre y la sopa de pescado y lo gaspachubelo de huevos tan bueno… 

Vista Vista Recuerdo los campos de olivos al atardecer, era Recuerdo los campos de olivos al atardecer, era presioso presioso. .

Cartes de reconeixement 

Sant Vicenc dels Horts a 3 de Diciembre del 2007 

Querida Maria. 

Hoy que tengo esta oportunidad para escribir, me vienen a mi recuerdo de infancia, tantos días tantas cosas buenas que pasé a tu lado. Yo aprendí a quererte, a raiz de tantas cosas buenas que de ti recibía, que tenías mucha 

paciencia para enseñarme a leer y a escribir los consejos que me dabas como comportarme con mis padres, y en el colegio Como recuerdo tu cara de alegría cuando me veías llegar a tu casa, y el cariño con que me tenías preparada la comida. (…)

Univers sonor (records musicals) 

RECUERDOS DE MIS LOCURAS DE JUVENTUD 

Cuando yo tenia unos doce 12 años me mandaba mi madre por agua y ponia el cantaro en la cola y me iba a enzalla una cansion para cantarla en el teatro. 

Unos señores del pueblo nos sacos a varias muchachas para que cantaramos en el teatro y yo mientra me tocaba la tanda para recoje el agua me iba a ensalla la cansion de la bentolera una señora de sebilla que benia a dar clase de piano y tantas veses se me pasaba la tanda o se me rompia el cantaro o me lo quitaban. En fin que yo era un diablillo.

LA ILUCION NUNCA CE PIERDE

Soy una ceñora que nunca adejado de gustarme el cante y el baile cigo con la misma ilucion que cuando era joven pero ya es tarde para berla ilucion que tenia.

Pero yo digo que nunca es tarde ci la dicha es buena, bueno pero de ilucion siempre se vive aci que dios me de muchos años de vida para cantarle a mis hijas que son los mas grande que tengo y a toda mi familia i amigas.

Escriure la lletra d’una cançó associada als records

YO SOY AQUEL 

yo soy aquel que cada noche te persigue yo soy aquel que por quererte ya no vive

el que te espera, el que te sueña el que quisiera ser dueño de tu amor, de tu

amor yo soy aquel, que por tenerte da la vida yo soy aquel, que estando lejos no te

olvida el que te espera, el que te sueña

aquel que reza cada noche por tu amor Y estoy aquí aquí, para quererte estoy aquí aquí, para adorarte

yo estoy aqui aqui, para decirte que como yo, nadie te amo 

yo soy aquel, que por tenerte da la vida yo soy aquel, que estando lejos no te

olvida el que te espera, el que te sueña

aquel que reza cada noche por tu amor Y estoy aquí aquí, para quererte estoy aquí aquí, para adorarte

yo estoy aqui aqui, para decirte amoooooor, amooooooooor,

amoooooooooooooooor!.

Rafael

Textos vers la vivència de la emigració.

Catorce años tenía Cuando llegue a esta Ciudad.

Venia de Andalucía de mi Córdoba natal.

Venia en un tren de madera con un pañuelo en la cabeza y una cesta de tapadera colgá.

Y aquí echamos raíces me case tuve a mis hijos y aquí me quiero morir bajo el sol de Barcelona que es donde casi crecí.

“Yo era una niña que en mi vida no habia salido del pueblo para nada.

Mi padre me llevo al pueblo mas cercano en un burro

que el pobre era muy viejo. para mi todo era

como una pelicula por que en mi vida

habia visto el tren ni en fotos.”

Teniamos que ir a lavar al rio, el agua para beber era una bomba que habia enfrente del bar de Bartolo poniamos los

cubos. ...guardando sitio y a veces se los llevaban…pues yo lloraba mucho hasta que me fui acostumbrando pase muchas

calamidades cuando vinimos.

Pero ahora estoy muy contenta de estar aquí, tengo mi familia, mi casa, mis amistades y por eso os digo:

“Queridos niños, que aun no olvidando mi tierra para mi Cataluña es la mejor”

Aquí fue otro episodio que fue duro como por ejemplo una casa habia que compartir con tres familias sin ducha y

estas casas se encontraban en barrios que aun no estaban ni urbanizados y siempre rezando para que no

lloviera para que los zapatos no se llenaran de barro…

“Yo tuve las mismas dificultades que las personas que emigran hoy en dia… tardaron mucho en darme los permisos de trabajo, después ya encontré un trabajo y me he integrado en Sant Vicenç… tengo muchas amistades…”

“A vosotros niños les quiero decir que si tienen, algún día que emigrar, encuentren la misma suerte que tuve yo al llegar, porque fueron muchas las personas que me apoyaron y ayudaron…”

Creació d’una obra de teatre 

Objectius

­ Us de les Noves Tecnologies: guió, cartell de propaganda, cartells diversos, rellotge de l’estació, maqueta del tren, efectes especials de sons, billet del tren, vestuari de l’época, etc.

­ Compartir l’experiència del fet d’emigrar.

­ Crear un espai per a la reflexió i el debat.

­ Dignificar la vida de la gent gran. La seva experiència té un valor i volen donar­la a conèixer.

­ Nexe intergeneracional.

­ Integració del col.lectiu de disminució mental.

­ Cohesió social i participació comunitaria

­ Treure la part creativa i cómica.

Marc de l’obra Les idees es van disparar a la festa

de la fi del trimestre

Metodologia Elements de Clow

reviure la vivència de l’emigració amb una mirada inocent

treure l’infant: riure’s de si mateixos

transformació del drama en comédia.

estructura lógica, guió assaigos

creació d’escenari

cartells, objectes, vestuari,

fotografia, video…

Elements de teatre tradicional

Escenes

Present Un avi amb els néts entren a l’estació de Sant Vicenç per “refugiar­se” d’una tempesta. L’avi, a l’estació introdueix els nens en una història que en realitat aplega les històries de l’emigració de cadacun dels protagonistes. L’avi explica els motius de l’emigració.

Viajeros al tren!!!

Passat uns viatgers que comparteixen vagó en un tren amb destí Barcelona

Nexe entre generacions 

•  Els infants, a l’obra, són  dipositaris de la memoria histórica.

Guió Arriba un moment en què cal la creació d’un guió que doni

estructura i respecti el marc ja creat.

El diàleg que s’estableix entre ells es va creant en

els assajos de manera espontània i el van

memoritzant malgrat que, sobre la marxa, canvien

alguna cosa.

Creació del decorat

Les persones que han participat en el decorat ho han fet tant pel que fa a

l’aportació d’idees com pel que fa a la

creació de la maqueta i la pintura.

L’A

lber

t ha

inte

rvin

gut

en t

ot e

l pro

cés

de

crea

ció

de la

loco

mot

ora.

Els joves

Els joves s’han animat a la creació del paisatge de la

finestra del vagó i dels vagons posteriors del tren.

Alguns petits han col.laborat amb els

joves

Aquest tren mola!

pintura 

Creació del rellotge de l’estació

Grup d’adults

L’acompanyament

­ Mantenir una presència activa.

­ Escoltar.

­ No tenir un final preconcebut.

­ Permetre un to d’intimitat i de silenci.

­ Confiar en la improvisació.

­ Donar consignes senzilles, clares i precises.

­ Ser flexible i respectar el ritme personal.

­ Recuperar la sorpresa.

­ Dialogar i arribar a un consens.

LES NOVES TECNOLOGIES I LA CREACIÓ ARTÍSTICA

Les disciplines artístiques que han connectat amb les noves tecnologies han estat: l’escriptura, la música, el cant, la pintura i el teatre tipus clow.

Totes han anat contactant de manera harmònica en un in crescendo de moviment i acció fins a arribar a l’escenografia i les noves tecnologies ha estat el nexe entre totes les arts utilitzades.

Factors que han fet possible aquesta

experiència

La gran implicació d’un grup de gent gran al qual li agrada el

món artístic i han jugat a reirse de si mateixos.

La col· laboració del Casal Cívic.

Punt

Om

nia

Col·laboració de Luismi Castillo

Posseir, la dinamitzadora,

els coneixements transmesos en un

màster d’artteràpia.

Les persones que han intervingut han millorat en alguns aspectes de la seva

vida:

Han reforçat l’autoestima.

­Han treballat aspectes dels seus orígens i de les seves cultures que els han servit per reforçar la seva identitat.

­Han crescut les ganes de viure, millorant en la depressió i ansietat.

­ Han millorat en les relacions socials, han creat entre ells vincles d’amistat i algú ha començat una relació de parella.

­ Han tornat a connectar amb la seva part artística.

Gràcies a totes les persones que han participat a aquest project!

Grups de gent gran Grup d’adults

Grup de infants Participants d’accés lliure

AMPA Sant Josep Residència Can Pujador

Granero Sant Vicenç (ens ha deixat la gallina) Famil.lies dels participants

Cançó final: “Adios con el corazón”

Jo també vull cantar!!!!

Dorotea