Diario.la.Vanguardia (2014.07.21) (Diari)

Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó

.cat

NASA / ARXIU

ENTREVISTA CULTURA 30 i 31

MARC ARIAS

L’èxode. Una família palestina abandona el barri de Xujaiya, a Gaza, durant els bombardejos israelians

TENDÈNCIES 24 i 25

MIGUEL ZUGAZA DIRECTOR DEL PRADO

FINBARR O'REILLY / REUTERS

Duran faunpas enrerei deixa la direcciódeCiU

c Uns 90palestins i 13 soldats israeliansmorenper l’entradade les tropes israelianes aXujaiya

www.lavanguardia.cat Número 47.705 1,30 euros

c Kíev i els rebelspacten la retiradadels cossos delspassatgers del vol

c El lehendakarireivindicael “dret aconsultar”demaneravinculant, legal ipactada POLÍTICA 15

œEspadaler assumirà el llocde número dos de la federació POLÍTICA 13

Vacancesa laLlunaper150milionsdedòlars

“Barcelonanonecessita unHermitage”

DILLUNS, 21 DE JULIOL DEL 2014

œEl líder d’Unió pacta ambMasla dimissió com a secretari general

Kerrydónaperfetl’origenrusdelmíssilde l’MH17

Uncentenar demorts el diaméssagnant de l’ofensivadeGaza

Hamàs:morirmatant omort lenta per Fawaz A. Gerges OPINIÓ 19

La diplomàcia dels EUA va ferahir unpasmés en el seu asset-jament a Putin en donar perfet que el míssil que va abatreel volMH17 deMalaysia Airli-nes el va facilitar Rússia als re-bels. INTERNACIONAL 4 i 5

El dia d’ahir va deixar un nomper a la negra història d’un con-flicte interminable: la batalla deXujaiya. Va haver-hi uns 90

morts i centenars de ferits alcostat palestí; tretze soldatsmorts i 80 ferits és l’informe debaixes dels israelians. Hamàs va

acusar Israel de perpetrar un ge-nocidi equiparable a Sabra i Xa-tila, mentre que Netanyahu vadenunciar queHamàs utilitza la

població civil com a escut hu-mà. Els EUA i Egipte van instarahir els islamistes a acceptaruna treva. INTERNACIONAL 3 i 4

Urkulludemanahora aRajoy:“Catalunyanoés l’únicproblema”

84

28

29

21

01

30

4

21

2 LAVANGUARDIA DILLUNS, 21 JULIOL 2014

Borja Sitjà

Amb una vida dedicada almagisteri, Roser Iborra va

deixar fa cinc anys la seva profes-sió de mestra per problemes desalut. Va ser alesho-res quan va desco-brir una nova voca-ció: escriure contespersonalitzats.VIURE

Roser Iborra

El Govern de CristinaFernández (61) s’acosta al

precipici: el contenciós que l’en-fronta amb els fons voltor podriaprovocar una falli-da. Buenos Aires téde termini fins al 30de juliol per podercobrir el vencimentdel deute. PÀGINA 52

PRESIDENTA DE L’ARGENTINACristina Fernández

José Ramón Bauzá està im-mers en una pluja de dimis-

sions de càrrecs populars a les Ba-lears, tant per la seva mala gestiócom per la políticade no diàleg i peltomb recentralitza-dor del seu governen llengua i cultura.PÀGINA 17

PRESIDENT DE LES BALEARSJosé Ramón Bauzá

El castellonenc (34) va bus-car el títol de l’Open Brità-

nic en el seu afany de tenir a lesvitrines un dels grans tornejos,però la seva últimaofensiva, per bé queemocionant, no vaser suficient peraconseguir aquestobjectiu. PÀGINA 48

JUGADOR DE GOLFSergio García

Borja Sitjà ha assumit ladirecció del teatre Romea

presentant una temporada plenad’obres suggeridores, des de laFedra d’Emma Vila-rasau al debut deCesc Gay. Una tem-porada que, a més,tindrà teatre inter-nacional. PÀGINA 33

DIRECTOR DEL TEATRE ROMEA

ESCRIPTORA

ELS SEMÀFORS

SUMARI

c

PEL FORAT DEL PANY

INTERNACIONAL

Cap al desballestamentTot és ja gairebé a punt perquèel Costa Concordia comencia ser remolcat demà des del’illa del Giglio, on va encallar fa30 mesos, fins a Gènova per alseu desballestament. PÀGINA 11

POLÍTICA

Jutges i aforatsCándido Conde-Pumpido,Manuel Marchena i MiguelColmenero opten a la presidèn-cia de la Sala Penal del TS,que és, entre altres coses, la ques’ocupa dels aforats. PÀGINA 16

EDITORIALS

Temes del diaLa decisió dels sindicats, lapatronal i el Govern centralde reactivar el diàleg social;i fa cinc anys de l’incendiforestal d’Horta de Sant Joan,en el qual van perdre la vidacinc bombers forestals. PÀG. 18

OPINIÓ

L’estratègia de HamàsFawaz A. Gerges prova dedonar una mica de llum i sentitcomú en la actual i cada copmés greu crisi palestina: “Mal-grat la insensatesa i absurditatdels atacs amb coets, Hamàsno és un moviment messiànicque vulgui morir matant; és unmoviment que lluita per la sevasupervivència. Per això, l’actualestratègia és una estratègia mili-tar limitada que busca una posi-ció per negociar l’aixecamentdel setge de Gaza”. PÀGINA 19

TENDÈNCIES

Aliments solidarisLa Fundació Rosa Oriol repmitja tona d’aliments gràcies auna iniciativa solidaria de l’espairadiofònic Via Lliure, de RAC1.PÀGINA 26

CULTURA

‘Yakuza’, l’exposicióYakuza, la paraula japonesa quedesigna a una gran organitzaciócriminal d’aquell país, és tambéel títol de l’exposició que l’artis-ta Anton Kusters presenta a labarcelonina galeria Tagomago.PÀGINA 35

ESPORTS

Esforç sense premiEl premi a la mala sort en elTour de França ja té des d’ahirdos indiscutibles favorits:Elmiger i Bauer, que van estarescapats durant 220 km, vancaure sota les grapes del pilota menys de 50 metres del finali van haver de contemplar desde primera fila com Kristoff,del Katusha, s’emportava final-ment la victòria per la qualhavien suat tant. PÀGINA 49

ECONOMIARevalorizar les pensionsLa ministra d’Ocupació,Fátima Báñez, va dir ahir quel’estabilització de l’economiapermetrà complir la previsióde pujar les pensions un 0,5%per sobre de l’índex de preusde consum (IPC). PÀGINA 54

c

L’opinió aliena té l’avantatge de no estarcontaminada per la fatiga que causenels debats enquistats. Per això interessal’advertència que fa avui a Teresa Sesé el

director del Prado, Miguel Zugaza, sobre el pols cultu-ral barceloní: “Deixeu-vos d’invents com la franquíciade l’Hermitage i aposteu per consolidar els museus queja teniu”, ve a dir. I nosaltres hi afegiríem que, una vega-da invertits més de 150 milions en centres de nova crea-ció i relativa projecció internacional com el DissenyHub, el Born o el Museu de les Cultures ha arribat l’ho-ra de les prioritats. ¿Creiem de debò que Barcelona pottenir a Montjuïc el seu districte creatiu, el seu cor cultu-ral amb epicentre en el MNAC, o continuarem malgas-tant el millor del nostre temps culpant de tot Madrid?Per desgràcia, ni hi ha diners –l’IRPF baixa, però la

cultura continua pagant la festa dels anys alegres deltotxo– ni sembla que les institucions catalanes tinguin

intenció d’emular l’emergent Miami, que ho va fiar tota la cultura aprofitant l’efecte de la fira Art Basel Mia-mi. Al contrari, passen els anys i s’estén la sensació queno es treu tot el partit possible de l’impacte global quetenen festivals com Sónar o Primavera Sound.Per tot plegat, el pla del sector de l’art de convocar

un cap de setmana de galeries i festa a l’estil berlinèscal acollir-lo com una idea molt adient amb el que ésun dels grans actius de la nova Barcelona: vendre’scom un paradís dels negocis en un ambient càlid, lúdici noctàmbul. Aquesta opció la prescriuen fins i tot met-ges, ja que no hi ha ciutat del món més desitjada queaquesta a l’hora d’organitzar congressos de medicina.

c

c

c

Cimsno aptes per a xerpes

‘LosparaguasdeCherburgo’, al teatre

PÀGINES 72

PENSEM QUE...

Matar el temps a retuits

LesTresXemeneies

LA SEGONA

ÍNDEX

L es esperes a l’alta muntanya es fan eternes. Generagran ansietat als escaladors el fet de veure com elsnúvols no desapareixen i han de posposar durant

dies el seu atac als camps superiors o al mateix cim. Ésun cursa contrarellotge, perquè el permís per romandrea les muntanyes té data de caducitat. És provable quetot això estigui passant per la ment de l’escalador catalàFerran Latorre, que s’enfronta aquests dies ni més nimenys que amb el K2, un dels vuit mils més difícils queexisteixen. El seu ha de ser un ascens exprés, perquè téun marge molt limitat de temps. El d’ahir, si fem cas ala seva intensa activitat tuitaire d’ahir, va ser un dia pocfructífer. Latorre, penjat en alguna paret, va retuitejarun tuit sobre l’activitat castellera a Mataró, un altre sobreel referèndum d’Escòcia i un tercer sobre el podi catalàen la Dolomites Skyrace, que en categoria masculina vaguanyar Kilian Jornet. Les xarxes socials poden arribara ser la millor companyia dels bons alpinistes.

L a Suïssa recent no és un país amable amb els immi-grants. Després del referèndum en el qual es vanendurir dràsticament els requisits per accedir al

país, les autoritats helvètiques han pres ara una decisiópolèmica: denegar l’entrada a deu xerpes nepalesos quehavien estat convidats pel municipi de Zermatt per res-taurar un sender de muntanya, en el marc del 150 aniver-sari de la conquesta del Matterhorn. Les autoritats hojustifiquen dient que el que pensaven fer els xerpes ala muntanya era una activitat laboral, i que no haviensol·licitat el visat corresponent. És difícil imaginar-seel que haguessin pensat al seu dia alpinistes suïssos dellegenda com Raymond Lambert (va estar a punt de con-querir l’Everest el 1952) o Erhard Loretan (va realitzaruna mítica ascensió a la mateixa muntanya el 1986) d’ha-ver sospitat com anava a tractar el seu país als seus col·le-gues xerpes. I això que un dels baluards més emblemàticsde l’Everest es denomina el Morrot dels Ginebrins...

La remodelació del parcde les Tres Xemeneies, enel barri del Poble Sec, pre-veu ubicar en els 10.000 m2

d’aquest espai una zonade pícnic a més d’un skate-park, un equipament recla-mat pels veïns, ja que ésun lloc on molts skaterspracticaran la seva aficiódes de fa molts anys.

Miquel Molina DIRECTOR ADJUNT

Art i ‘party’

Internacional 3Política 13Opinió 18Tendències 24Necrològiques 28Cultura 30Cartellera 37Dilluns Matx 42Anuncis classificats 50Economia 51

Los paraguasde Cherburgoarriba al teatrede la mà de lasoprano NatalieDessay i el com-positor MichelLegrand.

EI web de

E-KONOMIAQuè passa amb els ingressosde les famílies?

VIDEONOTÍCIACreat un sistema per evitarrobatoris a la platja.

VIDEOENTREVISTA“No tots els blogs de cuinasón bons”, afirma el gastro-bloguer Miguel Ángel Roque.

EN 3 PASSESCom evitar un atracament.

FOCUSINGSLa multa por anar amb bitllet.

DILLUNS, 21 JULIOL 2014 LAVANGUARDIA 3

HENRIQUE CYMERMANYad Mordejai. Corresponsal

La batalla de Xujaiya en el centrede Gaza, amb uns 90 palestinsmorts i centenars de ferits, passa-rà a la història com una de lesmés sagnants d’aquest conflicte.Tretze soldats israelians van per-dre la vida ahir en combats i 80van resultar ferits.Els portaveus de Hamàs van

acusar Israel de perpetrar ungenocidi i van parlar de “el Sabra

i Xatila de Gaza”. El primer mi-nistre, Benjamin Netanyahu, vareplicar: “Hamàs són la pitjorclasse de terroristes. Demanem ala població que se’n vagi, però elsdiuen que es quedin per utilit-zar-los com a escut humà. Ellssón responsables de l’escalada deviolència i del dany als civils”. ElConsell de Seguretat de l’ONU esreunirà avui d’urgència a peticiódel president de l’Autoritat Na-cional Palestina, Mahmud Abás.La brigada Golani, unitat de la

infanteria israelià, va entrar dematinada al barri Xujaiya per des-truir els túnels de Hamàs i lesllançadores de 140 coets i míssilsdisparats en els 13 dies d’ofensivasobre Tel Aviv, el centre i el nordde l’Israel. Es tracta d’un 8% deltotal de projectils llançats des deGaza. Els islamistes havien fortifi-cat el barri amb una xarxa de tú-nels i havien preparat una embos-cada amb armes pesades, míssilsantitanc i projectils RPG, llançatsdes d’habitatges. Set soldats israe-

lians van morir quan unmíssil vaassolir el seu vehicle blindat. Hiva haver unes altres cinc baixesal barri de Tufah, elevant a 18 elssoldats israelians caiguts en l’ope-racióMarge Protector. Hamàs vainformar també de la capturad’un soldat israelià.Els combats més sagnants es

van produir a Xujaiya, on els isla-mistes van intentar capturar elssoldats ferits israelians i tambéels cadàvers dels morts. La cade-na qatariana Al-Jazira va filmar

almatí desenes de cadàvers pales-tins apilats a les cunetes, tant demilicians islamistes com d’ho-mes, dones i nens civils.Setanta-dues hores abans de la

incursió, l’exèrcit israelià haviallançat pamflets d’advertència ala població, demanant en àrabl’evacuació del lloc. També es vaproposar una via d’evacuació ales famílies locals mitjançant tru-cades imissatges de text. Gairebéla meitat d’habitants va marxar,

peròmolts van decidir quedar-sea casa seva.L’hospital d’Al-Xifa, el princi-

pal de Gaza, va anunciar que nohi ha més espai a les neveres deldipòsit de cadàvers. A petició dela Creu Roja, Israel va acceptarun alt al foc de dues hores perevacuar cadàvers, que va inter-rompre quan Hamàs va tornar allançar coets. El Govern israeliàacusa al braç armat islamista dedisfressar els seus combatents decivils, i va difondre imatges quemostraven com homes armatss’amagaven i fugien en ambulàn-cies de l’ONU.Des de l’exterior, es redobla la

pressió sobre Hamàs. El secreta-ri d’Estat dels Estats Units, JohnKerry, va instar els islamistes aser “unamica raonables” i “accep-tar” una treva. El Govern egipci

Desbordats per la mort. Els cadàvers de nens i adults s’amunteguen al terra de la morgue de l’hospital d’Al-Xifa, a la ciutatde Gaza, les neveres de la qual són plenes després de 13 dies d’ofensiva israeliana sobre la franja

BASTIÓ ISLAMISTA

El Tsahal va atacara la matinada Xujaiya,des d’on Hamàs llançaels seus coets

MOHAMMED ABED / AFP

PRESSIÓ EXTERIOR

Kerry i el Governegipci instenels islamistesa acceptar una treva

El conflicte palestino-israelià

Eldiamés sagnantUns 90 palestins i 13 soldats israeliansmoren en l’ofensiva sobre Gaza

Internacional

[email protected] 14 44 44 www.esic.edu/barcelona

LÍDERS ENEMPRESA IMÀRQUETING▶MÉS DE 49 ANYS D’EXPERIÈNCIA.

▶ EL 94%DELS TITULATS ES TROBENPROFESSIONALMENT EN ACTIU.

▶MÉS DE 38.000 ANTICS ALUMNES A NIVELLNACIONAL I INTERNACIONAL ENS AVALEN.

▶MÉS DE 8.000 CONVENIS AMB EMPRESES.

MÀSTERPOSTGRAUEMPRESA I MÀRQUETING

Per prestigi, per qualitat, pel seu just valor. Pel teu futur. MADRID | BARCELONA | VALÈNCIA | SEVILLA | SARAGOSSA | NAVARRA | MÀLAGA | BILBAO | GRANADA

ÀREA DE MÀRQUETING I VENDES

Albert Iglesias,Tutor del Màster deDirecció de Màrqueting iGestió Comercial.

Impulsem els teus desafiaments.

Màster de Direcció de Màrqueting i Gestió Comercial GESCOInici. Octubre 2014.

Postgrau de Màrqueting Operatiu PMOInici. Setembre 2014.

Postgrau de Màrqueting Estratègic PMEInici. Octubre 2014.

Programa Superior de Direcció de Vendes PSDVInici. Novembre 2014.

PLANIMPULSA

P R O G R AMAD E S A R R O L L OP R O F E S I O N A L ESIC

IMPULSA.COM

30 DE SETEMBRENOMÉS PER MATRÍCULES REALITZADES ABANS DEL

EN PROGRAMESSUPERIORS IMÀSTER ESIC

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

4 LAVANGUARDIA I N T E R N A C I O N A L DILLUNS, 21 JULIOL 2014

E L P R I M E R M I N I S T R E I A T S E N I U K A C U S A

“Novanpoderdisparar goril·les borratxos”

Rebels armats davant el tren que va transportar els cadàvers

GONZALO ARAGONÉSMoscou. Corresponsal

Rússia i el seu president, Vladí-mir Putin, continuen sent tambéen aquest últim capítol de la crisiucraïnesa l’objectiu que cal fercaure per a la diplomàcia i elspolítics occidentals. Des de Wa-shington i Londres es dirigeixl’orquestra, mentre altres païsoseuropeus intenten seguir el rit-me. Al terreny, el Govern ucraï-nès i els rebels de Donetsk es vanposar ahir d’acord per retirar elscossos dels passatgers que vanmorir dijous quan el Boeing 777malaisi va ser enderrocat per unmíssil.Després de donar per fet en els

últims dies que el projectil proce-dia de la zona controlada pelsinsurgents prorussos, ahir el se-cretari d’Estat dels EUA, JohnKerry, va assegurar que té provesque l’arma utilitzada va venir deRússia.Kerry va dir que l’últim mes

els EUA han vist passar submi-nistraments a Ucraïna des deRússia. Va assegurar que els EUAhan interceptat converses sobreel lliurament als rebels d’un siste-ma de míssils guiats per radarSA11, conegut comaBuk en la ter-minologia russa. “Està força clarque va ser Rússia qui va realitzarel lliurament”, va dir el cap de ladiplomàcia dels Estats Units a laCNN.Dissabte a Kíev el cap de con-

traintel·ligència del Servei deSeguretat ucraïnès, Vitali Naida,va mostrar fotografies de siste-mes Buk que, va dir, tornaven aRússia divendres, un dia desprésque caigués l’avió. Agents delsserveis secrets dels Estats Unitsvan confirmar el mateix al TheWashington Post.Moscou, per la seva part, ho ne-

ga i vol fer veure que no és tandolent com el pinten. Insisteix enuna investigació imparcial men-tre critica l’actuació de Kíev. El

viceministre de Defensa rus,Anatoli Antónov, va criticar eldissabte que els països occiden-tals hagin tret conclusions senseproves només 24 hores desprésdel sinistre. I va plantejar deupreguntes a les autoritats ucraï-neses. Entre d’altres, per què te-nen sistemes Buk a la zona si elsrebels no posseeixen avions, i siels investigadors internacionals

podran accedir a les dades quedeterminen on eren els cacesucraïnesos en el moment de latragèdia.L’abatiment de l’avió malaisi

ha posat tota l’atenció mundialen la guerra que des de comença-ments d’abril es lliura a l’est rus-soparlant de l’exrepública sovièti-ca d’Ucraïna. El conflicte armatva encendre’s a les províncies deDonetsk i Lugansk després del’última revolució que, encoratja-da per Occident, intentava treureKíev de l’òrbita de Moscou.Rússia va reaccionar amb l’an-

nexió de la península de Crimea.I, seguint aquest exemple, grups

prorussos a l’est ucraïnès es vanaixecar contra les autoritats deKíev, es van declarar indepen-dents i van demanar la seva incor-poració a Rússia. Però Putin noestava disposat o no podia arri-bar tan lluny en aquest cas.L’ofensiva gihadista a l’Iraq i el

conflicte palestí es van endur laguerra d’Ucraïna a les pàgines in-teriors dels diaris. Però van tor-nar a les portades dijous, quan elvol MH17 de Malaysia Airlines,que volava entre Amsterdam iKuala-Lumpur, va caure en terri-tori rebel. Els ocupants eren 298entre passatgers (283) i tripula-ció (15).

Des de Londres, l’altra capitalmés bel·ligerant contra Rússia, elprimer ministre britànic, DavidCameron, escrivia ahir un durarticle contra Putin a The SundayTimes. “Si el president Putin nocanvia la seva actitud cap aUcraï-na, llavors seran Europa i Occi-dent els qui hagin de canviar depolítica cap a Rússia”, va adver-tir. “No estem parlant d’una ac-ciómilitar, però ha arribat el mo-ment d’exercir el nostre poder,influència i recursos”.Igual que Kerry, Cameron es

va referir a unes evidències que,de moment, els serveis secrets esguarden per a ells.

]El Govern de Kíev creuque sense el suport interna-cional no podrà superaraquesta crisi. El presidentd’Ucraïna, Petró Poroixenko,va tornar a demanar ahir elsuport de la comunitat inter-nacional, en especial delsaltres països europeus quetemen un enfrontament di-recte amb Moscou a causadels seus vincles econòmics.El líder ucraïnès, que va serun dels patrocinadors de lesprotestes del Maidan i vaarribar al poder després deguanyar les presidencialsdel passat 25 de maig, va dirahir que la comunitat inter-nacional ha de parar els peusals qui dirigeixen els “terro-ristes” i els equipen amb ar-mes, en referència a Rússia.

Segons el servei de premsade la presidència ucraïnesa,aquestes afirmacions les vafer Poroixenko durant unaconversa telefònica amb lacancellera alemanya, AngelaMerkel. “El president vaafirmar que Ucraïna, aixícom la comunitat internacio-nal, han de rebutjar amb de-cisió el terrorisme internacio-nal i aturar els qui els dirigei-xen i els donen armes”.Per la seva part, el primer

ministre ucraïnès, ArseniIatseniuk, va responsabilit-zar Rússia no ja només d’ar-mar els rebels, sinó fins i totde prémer el gallet. En unaentrevista al diari alemanyFrankfurter AllgemeineSonntagszeitung, que es vapublicar ahir, va assegurar:

“Es necessita personalmolt professional per trobarblancs i disparar aquest mís-sil. És possible que aquestagent vingués de Rússia”.Iatseniuk va descartar lapossibilitat que el sistemade míssils Buk, el que se su-posa es va utilitzar per fercaure el Boeing 777 malaisi,fos manipulat pels separatis-tes de Donetsk i Lugansk.Aquest tipus d’armament“no poden manipular-logoril·les borratxos”. En res-posta a les acusacions quevan ser míssils ucraïnesos elsque van fer caure l’avió, Iat-seniuk va prometre: “Totsels míssils terra-aire d’Ucraï-na estan instal·lats en altresllocs. Estem disposats a ferpública la seva localització”.

P A R Í S

Incidentsa la ‘banlieue’

va acusar Hamàs d’haver pro-vocat la invasió terrestre israe-liana en rebutjar de totes totesla seva proposta de treva. Des-prés de jornades de negocia-cions al Caire, Ankara, Doha iRamal·lah, el president pales-tí, Mahmud Abbas, d’Al-Fa-tah, es va reunir ahir a Qataramb el principal líder políticde Hamàs, Khalid Mixaal.Mentrestant, la veterana

portaveu palestina Hanan As-hrawi definia la situació deGa-za com una matança delibe-rada. “Israel està practicantterrorisme d’Estat i el resultatsón almenys 410 palestinsmorts i més de 3.500 ferits,molts d’ells nens, dones i per-sones grans”, va dir.“Només ataquem objectius

terroristes i sentim el danyprovocat a tots els involu-crats”, va declarar Netanyahu.El ministre de Defensa, Mo-she Yaalon, va insistir que elprincipal objectiu israelià ésdescobrir les desenes de tú-nels construïts per Hamàs per“infiltrar terroristes a Israel”.Només aXujaiya els soldats is-raelians van trobar deu bo-ques de túnels i a prop de lafrontera, 14 túnels.Ahir a la nit el primerminis-

tre israelià va tornar a fer unacrida a la població de Gaza,perquè abandoni les zones decombat: “Sisplau, no es que-din allà. Hamàs vol que vostèsmorin, però nosaltres volemque estiguin segurs. Apuntemnomés als bastions del terroris-me i aquest és unbastió del ter-rorisme”, va dir.En una entrevista amb la

cadena nord-americana CNN,Netanyahu va justificar l’ofen-siva: “Imagini’s que un 75% dela població dels Estats Unitsestigués sota foc aeri, haventde refugiar-se en un búnqueren 90 segons. No es pot viureaixí”. El primer ministre vasubratllar que quan s’aconse-gueixi la calma l’objectiu seràdesmilitaritzar Gaza.c

Cameron: “Si l’actitudde Putin cap aUcraïna no canvia, laUE ha de canviar depolítica cap a Rússia”

]Una manifestacióprohibida propalestinava degenerar ahir aSarcelles (banlieuenord de París), unaciutat amb una impor-tant comunitat jueva.Grups de vàndals vanllançar còctels molotovcontra una sinagoga–protegida per la poli-cia–, van incendiarcotxes i van destrossarcomerços. / Ll. Uría

Tef:669.02.82.79

VENDO OALQUILO

F.C.BARCELONA

2 Tribunas 2nda graderiaCentrales

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR Kerry: elmíssil contral’avió veniadeRússiaAcord entre Kíev i els rebelsper retirar els cadàvers

DILLUNS, 21 JULIOL 2014 I N T E R N A C I O N A L LAVANGUARDIA 5

ROBERT GHEMENT / EFE

Després de mantenir contactetelefònic amb el president fran-cès, FrançoisHollande, i la cance-llera alemanya, Angela Merkel,l’oficina del primer ministre bri-tànic va assenyalar que els tres“estan d’acord que en la seva reu-nió de dimarts els ministresd’Afers Exteriors de la Unió Eu-ropea han d’estar preparats perimposar sancions contra Rússia”.A la zona on va caure l’avió,

ahir es posava una mica d’ordre.Dies enrere els governs dels paï-sos més afectats, com Holanda iMalàisia, van mostrar el seuenuig per l’aparent tracte irres-pectuós dels cossos. Els expertsde l’OSCE, que són a la zona permonitoritzar les feinesmentre ar-riben els experts d’aviació, es vanqueixar que els rebels no els vandeixar la llibertat necessària pertreballar.Ahir el Govern de Kíev i els

separatistes de l’autoproclamadaRepública Popular de Donetskvan arribar a un acord per retirarels cadàvers, va assegurar el vice-primerministre ucraïnès, Volodi-mir Groisman. Les restes de 196

víctimes estaven dipositades acinc vagons frigorífics a l’estacióde Torez. L’equip de l’OSCE vapoder inspeccionar-los.El líder polític dels rebels de

Donetsk, el ciutadà rus Alek-sandr Borodai, va anunciar ahirque té en el seu poder “objectessemblants a les caixes negres”.Un dia abans va assegurar que nohavien aparegut, contradient

altres informacions dels rebelsque asseguraven haver-les tro-bat. “Hem trobat parts d’equips.Creiemque són les caixes negres,però no tenim experts en aviaciói no ho sabem. Són a Donetsk so-ta el meu control”. Borodai va dirque les lliurarà als experts inter-nacionals quan arribin.c

B A I X E S E N E L F U T B O L U C R A Ï N È S

Set jugadors estrangers es neguen a tornar

]Sis jugadors estrangers del club de futbol Xakhtar deDonetsk i un altre del Metalist de Khàrkiv, ciutats de l’estd’Ucraïna, s’han negat a tornar al país. Entre els desertorsdel Xakhtar, campió de la lliga ucraïnesa, hi ha els brasi-lers Teixeira, Fred, Douglas Costa, Dentinho i l’argentíFerreyra, que no van pujar a l’avió després de disputardissabte un amistós a França. El Metalist, que estava depretemporada a Àustria, ha perdut el migcampista argentíSebastián Blanco. El futbolista ha dit que la situació aUcraïna “és anormal” i no té “cap intenció” de tornar-hi.

El líder rebelBorodai asseguraque té en el seu poder“el que semblenles caixes negres”


Oferteslesde l’estiufantàstic PAGAMENT EN10 MESOS

SENSE INTERESSOS(5)

Preciosporpersona

(exceptoindicado)y

estanciaen

habitación/cabinadoble,válidos

paradeterminadas

fechas

delosmeses

publicados.Consulta

fechade

reservade

cada

producto.Descuentosno

acum

ulablesentre

sí.Consultacondiciones.Plazas

limitadas.Gastos

degestión(6€nacionaly9€

internacionalporreserva)no

incluidos.(1)Oferta

yaaplicadasobreelimporte

delhotel,consulta

condicionesyfechas.(2)Primerniño

gratissobre

elimporte

delhotel,consulta

condicionesyfechas.(3)Ofertano

aplicadaen

precios.Consultacondicionesyfechas

deaplicación.(4)Consulta

condicionesyfechas

deaplicación.(5)Reservandoun

mes

antesde

lafechade

salida.No

aplicablesobreimportesde

tasasde

embarque

nicuotade

servicio/propinas.Consultadestinos/program

asexcluidos.Gastos

degestiónfinanciados

9€.Interesessubvencionados

porViajesElCorte

Inglés

S.A.Financiación

sujetaalaaprobación

deFinancieraElCorte

Inglés

E.F.C

.,S.A.Recibo

mínimo30€.Ejem

plos

a10

meses

sinintereses:Importe:300€TIN0%

,TAE

6,69%,gastosde

gestión9€,importe

totaladeudado309€.Importe:3.000€,TIN0%

,TAE

0,66%,gastosde

gestión:9€,importe

totaladeudado3.009€.A:SoloAlojam

iento.AD

:AlojamientoyDesayuno.M

P:MediaPensión.PC:PensiónCompleta.TI:TodoIncluido.C.I.C.MA

59,HERMOS

ILLA

112-M

ADRID.

CHICLANA DE LA FRONTERA - Cadis 2 dies / 1 nit

APARTHOTEL LAS DUNAS ****

Juliol des de

121€ MPAgost des de

138€ MPSetembre desde

55€MP1NENGRATIS (2)

APARTAMENT 1 HABITACIÓ

PUNTA DEL MORAL - Huelva 2 dies / 1 nit

IBEROSTAR ISLA CANELA ****

Juliol des de

75€ MPJuliol des de

90€ MPSetembre

desde54€MPMPXAE (1)· CRÈDITA L’HOTEL€ (4)

ANDORRA LA VELLA - Andorra 2 dies / 1 nit

HOTEL HOLIDAY INN *****

Juliol, agost i setembre des de55€ MP2 NENS GRATIS (2)

TENERIFE - Costa Adeje 8 dies / 7 nits a

IBEROSTAR ANTHELIA*****

Agost des de

1.275€AESetembre des de

1.086€AE1 NEN GRATIS (2) • CRÈDIT A L’HOTEL 50€ (4)•

MPXAE (3)

INCLOU: avió en classe turista (des de Barcelona), taxesaèries i trasllats.

AMB LA GARANTIA I CONFIANÇA DE

PLATJA DE SANT JOAN - Alacant 2 dies / 1 nitHOTEL HUSA ALICANTE ****

Juliol des de

83€ MPAgost des de

88€ MPSetembredesde

68€MP15%DEDESCOMPTE (1)

ISLA CRISTINA - Huelva 2 dies / 1 nit

ASUR HOTEL OCEAN ISLANTILLA ****

Juliol des de

93€ MPJuliol des de

80€ MPSetembre

desde55€MP1NENGRATIS (2)

ESTUDI

PARADORES 2 dies / 1 nitCASTELLS, CIUTATS, NATURALESA, CULTURA, HISTÒRIA...

Fins al 31 d’agostdes de38€ AE3 NITS AL PREU DE 2 A L’AGOST (1)

Estada mínima 3 nits consecutives en el mateix paradorde diumenge a dijous.

MARBELLA - Màlaga 2 dies / 1 nitMARRIOTT’S MARBELLA BEACH RESORT3

Apartament2dormitoris

(finsa6persones)

Agost

des de334€ AApartament3dormitoris

(finsa8persones)

Setembre des de

234€ AFINSAL30%DEDESCOMPTE (1).Preusper apartamentEstadamínima7nits, ambentrada i sortida obligatòria en

dissabte/diumenge.

CREUERPELMEDITERRANI (Norwegian Cruise Line) 8 dies / 7 nits

VAIXELL NORWEGIAN EPIC

DISPONIBILITAT EN CABINES TRIPLES IQUÀDRUPLES NOMÉS A VIATGES EL CORTE INGLÉS

Sortides des de Barcelona: 27 de juliol,31 d’agost i 7 de setembre

Cabina triple ambbalcó

des de605€ PCCabina quàdruple interior

des de531€ PCTaxes d’embarcament (95€ per persona) i quota de servei ($12 USD perpersona i dia) no incloses. Preus sobre la base de tercer i quart passatger

menor de 17 anys. Consulta els preus per a altres ocupacions.

GRAN CANÀRIA - Las Palmas de Gran Canària 8 dies / 7 nitsa

HOTEL CRISTINA LAS PALMAS *****

Agostdes de

680€ AESetembredes de

615€ AEESTALVIA FINS AL 10% (1)


TENERIFE - Puerto de la Cruz 8 dies / 7 nitsa

APARTAMENTS PARQUE VACACIONAL EDÉN3

Agost des de

600€ AESetembre des de

555€ AEESTALVIA FINS AL15% (1)


TENERIFE - Puerto de la Cruz 8 dies / 7 nitsa

HOTEL BOTÁNICO ***** GL

Juliol des de

1.145€AEAgost des de


1.010€AEESTALVIA FINS AL 10% (1)•

ENTRADES GRATIS AL LORO PARQUEINCLOU: avió en classe turista (des de Barcelona), taxes

aèries i trasllats.

MALLORCA - Porto Petro 8 dies / 7 nitsa

PURAVIDA RESORT PORTO PETRO *****

Juliol des de

1.049€AEAgost des de


1.057€AEESTALVIA FINS AL 35% (1)


FUERTEVENTURA (Travelplan) 8 dies / 7 nitsaHOTEL BARCELÓ JANDÍA PLAYA ****

Agost desde

772€ MPSetembre des de

587€ MPINCLOU: avió en classe turista (des de Barcelona els

diumenges) i trasllats.

MADEIRA 8 dies / 7 nitsaHOTEL MADEIRA REGENCY PALACE *****

Agost des de729€ AEHOTEL DORISOL FLORASOL ***

Agost des de599€ AEINCLOU: avió en classe turista (des de Barcelona els

diumenges) i trasllats.VOL DIRECTE

BALI 10 dies /7 nitsaHOTEL IZE SEMIYAK LUXE

De juliol a octubre des de1.560€ AEINCLOU: avió en classe turista (sortides diàries des

de barcelona), taxes aèries i trasllats.


RAFAEL POCHBerlín. Corresponsal

V aig viure a Alema-nya en els anys vui-tanta i després vaigpassar vint anys fo-ra d’Europa, entre

l’URSS/Rússia i la Xina. Duranttots aquells anys elmeu únic con-tacte amb aquest país va ser lacompanyia d’aviació que em por-tava de tant en tant a casa, ambescales a Frankfurt o Munic. El2004, en un d’aquells vols a Euro-pa des de Pequín, a l’avió posa-ven una pel·lícula alemanya deldirector SönkeWortmann,Elmi-racle de Berna, sobre la final de lacopa mundial de futbol de l’any1954, on la selecció alemanya vaaconseguir batre els hongaresosper 3 a 2, malgrat que als nouminuts els devastadors magiarsja dominaven el matx per 2 a 0.Era una pel·lícula emotiva i de

final feliç, de nois ben plantats,il·lusionats i motivats, que veiencom es complia el seu somni deser campions del món quan elseu país encara estava en ruïnes imarcat pel signe de la infàmia.Després em vaig assabentar queEl miracle de Berna havia estatuna de les pel·lícules de l’any al’Alemanya del 2003. Una pel·lí-cula patriòtic-hollywoodiana lapel·lícula de l’any a Alemanya?Aquells pits juvenils inflats es-

coltant sobre l’herba de l’estadide Berna els compassos de l’him-ne alemany era una cosa comple-tament nova, emvaig dir. A lame-va divididaAlemanya dels vuitan-ta, el nacionalisme alemany esta-vamal vist d’unamaneramanifes-ta. L’orgull patriòtic, tants anysocult, acomplexat, amb proufeines visible darrera de la discre-ta eficàcia econòmica, comença-va a sortir. Semblar unnacionalis-ta alemany havia deixat de serlleig?, em vaig preguntar.El 2014, ambmig continent dis-

cutint sobre l’“Europa alema-

nya” i amb el secretari general dela Unió Cristiana Demòcrata(CDU) vantant-se que “Europaparla alemany”, aquesta pregun-ta ja és completament retòrica.A Berlín es va imposar el 2008

una curiosa doctrina nacionalper a una crisi sistèmica interna-cional l’enunciat de la qual és:“No som responsables dels desga-vells d’altres països”.La cotilla de l’austeritat neoli-

beral, de la qual els polítics ale-manys són capdavanters, ha fetcréixer els problemes del VellContinent. La conseqüència haestat, en paraules d’un filòsof ale-many, “fer valer els interessos ale-manys sobre els 28 estats mem-bres de laUnió Europea”, una co-sa que obre la fractura de la divi-

sió europea i condueix a un fra-càs. Berlín, a la llarga, no pot go-vernar d’aquesta manera.A l’Alemanya d’avui això ho en-

tenen sobretot els polítics mésgrans. Helmut Schmidt ha ditcoses força clares sobre això,però, i els joves? “Em sembla queels alemanys sempre van tenirpor de no agradar als altres euro-peus, però amb les noves genera-cions això ja no és el cas”, diu unareconeguda sociòloga berlinesa.El 1954 el llavors entrenador

de la selecció alemanya, SeppHerberger, va resumir la situació

amb una frase: “Tornem a ser al-gú”. Gerhard Schröder, que eracanceller quan la pel·lícula es vaestrenar el 2003 i tenia deu anysel 1954, va evocar així el seu re-cord de la històrica final: “Vaigtornar a sentir-me alemany perprimera vegada”. Avui les coorde-nades d’aquest orgull comprensi-ble són molt diferents. Entre el1954 i el 2014 no només hi ha sei-xanta anys de temps. Hi ha duesAlemanyes molt diferents, enca-ra que unides per una voluntatd’accés a la plena sobirania.Si deumesos després d’aquella

històrica final de futbol del 1954es va fundar el Bundeswehr–l’exèrcit federal, com a impera-tiu americà per a la contenció del’URSS–, al moment de la mevapregunta del 2004 en aquell tra-jecte d’avió, la Luftwaffe ja haviallançat cinc-centes operacionsmilitars contra Iugoslàvia (a par-tir demarç del 1999), i el tabú delnie wieder Krieg (guerra, maimés) amb participació alemanyas’havia trencat per primera vega-da des de Hitler.Aquell retorn al camp de bata-

lla havia passat sota el governd’una coalició de socialdemòcra-tes i verds, i amb la benedicciód’intel·lectuals com GünterGrass i JürgenHabermas. Vaja siel país havia canviat! Deu anysdesprés, Alemanya és el tercer ex-portador mundial d’armes. Elsseus polítics imitjans de comuni-cació han iniciat un debat sensecomplexos sobre el nou paper di-rigent alemany al món. Comen-çant perUcraïna, on ja s’han tren-cat delicats equilibris. La cance-llera Merkel i la doctrina militarparlen de la necessitat d’un exèr-cit intervencionista per controlarrecursos i rutes comercials.Com a Tòquio, a Berlín s’estu-

dia com desempallegar-se delprecepte constitucional que noadmetmés guerra que la defensi-va i del destorb de l’exèrcit parla-mentari, l’obligació que qualse-

vol ús de l’exèrcit sigui sancionatpel Bundestag. Les dues potèn-cies vençudes a la Segona GuerraMundial llancen per la borda laseva aposta per certa mansuetudinternacional.L’establishment alemany està

fermament decidit a seguir aques-ta línia. Però encara té en contraa la majoria de la societat; un60% s’oposa a aquesta normalit-zació i només un 37% hi estàd’acord, la qual cosa diu molt so-

bre la lucidesa, la memòria histò-rica i el sentit comúde la ciutada-nia respecte al que no convé peral segle XXI.L’actual títol de campiona

mundial de futbol arriba aAlema-nya en un moment històric moltespecial: és el primer títol des-prés de la reunificació nacional–el títol del 1990 va ser el juliol,la reunificació a l’octubre–. El tí-tol del 1954 va contribuir a resta-blir certa autoestima. Aquestaquarta estrella aporta adrenalinaa un nacionalisme que ara, vint-i-cinc anys després de la reunifica-ció, està aflorant.c

MATTHIAS KERN / GETTY IMAGES

EL PRIMER TRIOMF

La victòria davantla selecció hongaresael 1954 va fer reviureun país de postguerra

CANVI DE MENTALITAT

“Temíem no agradarals altres europeus,però això als jovesja no els passa”

UN ESCENARI DIFERENT

El Mundial se celebraamb una Alemanyareunificada i que volmés protagonisme

www.cruzroja.es/sorteodeoroNO ÉS PER L’OR

I als milersde persones

i petites empresespel seu

granet de sorra.

GRÀCIES A TOTSPERLAVOSTRACOL·LABORACIÓ

El triomf en elmundial de futbol torna a donar adrenalina nacionalista a Alemanya, com fa 60 anys

Delmiracle deBernaa la flipadadeRío

Fervor patriòtic.Alemanys cele-brant en el centrede Berlín la victò-

ria de la seleccióde futbol davantl’Argentina eldiumenge dia 13


El president Obama arriba a Fort Belvoir, a Virgínia, després de passar el cap de setmana aCampDavidYURI GRIPAS / REUTERS

JORDI BARBETAWashington. Corresponsal

Entre els gais i els líders religio-sos conservadors, el presidentdels Estats Units, Barack Obama,s’ha decantat per preservar elsdrets dels primers i immediata-ment els segons han posat el crital cel. El president firmarà avuiun decret contra la discriminacióde gais, lesbianes, bisexuals itranssexuals (LGBT).En un país en què cada mino-

ria té el seu lobby i cada partit elsseus segments de mercat electo-ral, cada moviment està aritmèti-cament calculat per saber quantsvots aporta i quants posen en riscde perdre. Als EstatsUnits, elmo-viment que defensa els drets delshomosexuals és un feu del PartitDemòcrata, que, al seu torn, estàmolt compromès amb organitza-cions socials d’inspiració religio-sa contràries a acceptar l’orienta-

ció i la identitat sexual com undret individual. Els estrategs de-mòcrates han conclòs que entreel que guanyen d’una banda i per-den de l’altra, els surt més acompte satisfer les reivindicaci-ons del col·lectiu LGBT que lesdels cercles pietosos antiliberals.Així que, pensant en les elecci-ons legislatives del novembre,que als demòcrates se’ls presen-ten molt costa amunt, el presi-dent firmarà avui una ordre exe-cutiva que prohibirà a tot el terri-tori dels Estats Units la discrimi-nació per l’orientació sexual o laidentitat de gènere en les empre-ses que col·laborin amb el Go-vern federal.Obamano témanera que lama-

joria republicana a la Cambra deRepresentants n’hi deixi passarni una, per això no té més remeique governar per decret, unapràctica per la qual el presidentde laCasa, el republicà JohnBoe-

hner, pretén portar-lo davantdels tribunals.El president Obama ha resistit

les pressions de líders religiososque pretenien que l’ordre inclo-gués una exempció a les empre-ses i organitzacions d’inspiracióreligiosa que desenvolupen ser-veis socials per compte del Go-vern. Tal com està prevista aral’ordre, una organització catòlica

que presta serveis caritatius sub-vencionats pel Govern federal ique creu que el sexe fora del ma-trimoni heterosexual és pecatperdria el finançament públic enel cas de negar-se a contractaruna persona a causa de la sevacondició d’homosexual. “Amb elstraços d’una ploma el presidenttindrà un impacte molt real i im-mediat en la vides de milions depersones LGBT a tot el país”, vadeclarar el Chad Griffin, líder deHuman Rights Campaign.La batalla entre el col·lectiu

LGBT i els sectors religiosos mésconservadors va empitjorar des-prés que el Tribunal Suprem ex-clogués les empreses amb ob-jeccions religioses d’incloure enla cobertura de l’assegurançamè-

dica dels seus empleats les pín-doles anticonceptives. L’assump-te té importància per tal com in-trodueix excepcions religioses ala llei general, un criteri que xocafilosòficament amb la igualtatdels ciutadans davant la llei. Ambaquest precedent, els líders reli-giosos ja han anunciat que torna-ran a impugnar la nova ordred’Obama. Que consti que no to-tes les associacions religioses par-ticipen de l’ofensiva conserva-dora. El reverend Welton Gaddyhavia mobilitzat cent líders reli-giosos liberals que van escriure aObamaper demanar-li que no ac-ceptés excepcions religioses enl’ordre contra la discriminació.Va ser un moviment clau en elmoment oportú.c

Reserva ya: 902 091 954 I nh-hotels.comOferta válida para estancias desde el 1 de Julio al 31 de Agosto. Niños gratis hasta 11 años compartiendo habitación con dos adultos.Late check-out gratis hasta las 2 pm. Tarifa sujeta a disponibilidad del hotel.

375 hoteles como tú en todo el mundo

+ +NIÑOSGRATIS

(HASTA 11 AÑOS)

DESAYUNOBUFFETGRATIS

LATECHECK-OUTGRATIS

Yo tengo

con NH+ VERANO

Obamaprohibeixperdecret ladiscriminaciólaboral dels gaisEl president s’enfronta a líders religiososen defensa del col·lectiu homosexual

La Casa Blancaha preferit atendreel lobby gai pensanten les legislativesde novembre

10 LAVANGUARDIA I N T E R N A C I O N A L DILLUNS, 21 JULIOL 2014

El líder xinès aposta per Llatinoamèrica i dóna suport econòmic i polític a la presidenta argentina

BenvingutmísterXi

El vicepresident Amado Boudou va regalar una samarreta de la selecció argentina al president Xi

ROBERT MURBuenos Aires. Corresponsal

N o per molt utilit-zat, el títol ésmenys adequat isupera amb es-creix el “Benvin-

gut míster Putin”. El calat de lagira del president xinès, Xi Jin-ping, a Llatinoamèrica, especial-ment a l’Argentina, és molt mésgran, encara que evidencia el crei-xent interès de les dues superpo-tències per la regió.La gran beneficiada ha estat la

presidenta argentina, CristinaFernández, en el mandat de laqual amb prou feines ha rebut vi-sites de líders mundials, més en-llà dels seus veïns. La credibilitatfinancera del país torna a estaren dubte i la setmana que ve po-dria caure en suspensió de paga-ments a causa de la seva disputaamb els fons voltors; un contenci-ós en el qual Xi es va solidaritzar.En aquest sentit, el suport xi-

nès és polític però, sobretot, eco-nòmic: crèdit de 3.400 milionsd’euros per construir dues d’hi-droelèctriques a Santa Cruz, feudels Kirchner; un altre crèdit de1.800 milions per adquirir trens iinfraestructura ferroviària per auna línia de càrrega; uns altres300 milions per comprar onzevaixells. A més, Pequín ajudaràBuenos Aires a aixecar la sevaquarta central nuclear.

Xi i Fernández van firmar vintconvenis bilaterals i van obrir unintercanvi de divises a tres anysper 8.000 milions d’euros. La Xi-na considera l’Argentina “soci es-tratègic integral”, un pasmés queRússia, que defineix la relaciósimplement com a “estratègica”.Pequín va posar fa anys els ulls aLlatinoamèrica, sobretot en les

seves matèries primeres, les im-portacions de les quals eren anec-dòtiques fa una dècada i aras’acosten als 62.000milions d’eu-ros. Tot i així, la Xina aposta perredoblar la seva influència i peraixò Xi ha viatjat acompanyat de250 empresaris que han anat tan-cant contractes sobre el terreny,comen la fílmica comitiva demís-

terMarshall. De fet, és la seva se-gona gira per la regió des que vaassumir el seumandat el març del’any passat.En aquesta ocasió, el president

xinès va arribar, igual com Putin,per assistir a la recent cimeradels BRICS a Fortaleza (Brasil),però ho va aprofitar per visitarVeneçuela, on serà avui, i Cuba,

on tancarà la seva gira, a més del’Argentina i el Brasil, principalsoci comercial a la regió.Berlanga tampoc no va faltar a

la visita deXi a BuenosAires. En-tre els regals que va rebre des-taca la samarreta de la seleccióargentina amb el seu nom i el nú-mero “10” obsequiada pel vice-president Amado Boudou al Se-nat. O els dos cavalls que li va re-galar Fernández. “Li regalem per

a la seva esposa un cavall de sella;sabem que a tots dos els agradacavalcar i, a vostè, un típic cavallde polo argentí, tots dos són re-productors, sementals i estan enperfectes condicions per caval-car”, li va dir la presidenta a XiJinping en el sopar oficial, expli-cant que aquest és l’any del Ca-vall de Fusta en l’horòscop xinèsi afegint que aquest és el signe dela seva filla Florencia, que el seualtre fill, Máximo, és drac, que elseu difunt marit, Néstor Kirch-ner, era tigre, i que ella és serp.“Miri, vostè, la plèiade d’animalsque té la família”, va concloure.c

ALEJANDRO PAGNI / AP

Cristina Fernándezva regalar al presidentxinès un cavall depolo i un de sellaper a la seva dona


EUSEBIO VALRoma. Corresponsal

Enmig dels drames de Gaza id’Ucraïna, les notícies positivessobre el Costa Concordia mos-tren que l’enginy humà és capaçtambé d’empreses prodigioses,encara que serveixin només, enaquest cas, per pal·liar les conse-qüències d’una altra tragèdia cau-sada per l’home. Tot és gairebé apunt perquè el transatlàntic co-menci a ser remolcat demà desde l’illa de Giglio, on va encallarfa 30 mesos, fins a Gènova per alseu desballestament.El vaixell va continuar emer-

gint de l’aigua ahir, paral·lela-ment a l’acció de les 30 enormescaixes metàl·liques, adossades ababord i a estribord, que actuencom a flotadors. Per primera ve-gada es va poder veure la cobertanúmero 4, l’anomenada cobertade la mort, perquè va ser allà ones van trobar la majoria de les 32víctimes del naufragi.Les operacions tenen una com-

plexitat extraordinària. Val a dirque mai no s’havia intentat treu-re del mar, sencera, una naud’aquestes dimensions. Malgratles precaucions màximes ques’han pres, el perill de contamina-ciómediambiental és sempre pre-sent. Hi va haver un ensurt dis-sabte a la nit en detectar-se unabocament d’oli que va ser esti-mat en uns 50 litres. Els equipsespecialitzats van actuar immedi-atament, absorbint l’hidrocarburi netejant l’aigua.

L’inici del remolc està previstper a les 8.30 hores de demà di-marts, immediatament desprésque arribi aGiglio el primer trans-bordador del dia, des de PortoSanto Stefano. Es tracta d’unamesura de cautela lògica. Volmantenir-se la comunicació ambel continent fins a l’últim mo-ment, per si ocorregués algunproblema i el Costa Concordiabloquegés la bocana del petitport de l’illa.A mitja tarda d’ahir, havien

emergit ja 7,5metres dels gairebé14 previstos i faltava per fixar uncable. La caixes flotants estan jaassegurades amb pesades cade-nes, una tasca molt difícil que harequerit la feina, dia i nit i durantmés d’una setmana, d’equips debussejadors.ElCosta Concordia anirà escor-

tat, en la seva última i trista sin-gladura, per un comboi multi-nacional de 14 vaixells, amb heli-còpters i avionetes supervisant laruta des de l’aire. Jurídicamentja no se la considera una nau sinó“un objecte flotant”.El remolcador principal, de

443 tones i utilitzat per a tasquesoceàniques, serà el Blizzard, de

pavelló holandès. El capità, HansBosch, també holandès, exerciràde comandant suprem del com-boi en la fase de remolc, en coor-dinació constant amb el sud-afri-cà Nick Sloane, el senior salvagemaster, l’home que durant mésde dos anys ha dirigit les feinesper recuperar el vaixell. Sloane ionze personesmés faran el trajec-te a bord delCostaConcordia, en-cara que faran torns per descan-sar en un vaixell auxiliar.El transatlàntic no és manio-

brable per si sol. No té timó. Tot

depèndels remolcadors, que tira-ran de l’ell amb un cable de 70mil·límetres de gruix i a una dis-tància de fins a 800metres. El se-gon remolcador procedeix deVa-nuatu, al Pacífic.Obrirà el comboi un vaixell es-

pecial per detectar cetacis, ja queen els quatre dies de ruta es tra-vessarà un santuari d’aquestsma-mífers marins. Sis embarcacionsactuaran davant eventuals aboca-ments o per recollir objectes queel vaixell, encara amb una bretxaal casc, pugui expulsar.c El Costa Concordia, ahir, des de la costa de l’illa de Giglio

En la ruta fins aGènova, sis vaixellsvigilaran possiblesabocamentsi un altre els cetacis

CLAUDIO GIOVANNINI / EFE

El ‘Concordia’ emergeixi està llest per al remolcUn comboimultinacional de 14 vaixells escortarà la nau


NINOTS

TONIBATLLORI

JOSEP GISBERTBarcelona

Josep Antoni Duran Lleida hapres finalment una decisió i dei-xa la secretaria general de CiU.De comú acord amb Artur Mas,el relleu es formalitzarà avui ma-teix, de manera que a partir d’araRamon Espadaler, president delconsell nacional d’UDC, passaràa ser també el número dos de l’or-ganigrama de la federació nacio-nalista. El canvi, tot i això, no im-plica, si més no de moment, resmés, perquè el líder democristiàes manté al capdavant del seupartit i així mateix com a porta-veu del grup de CiU al Congrés.La decisió la comunicarà Jo-

sep Antoni Duran Lleida a pri-mera hora alsmembres de la per-manent d’UDC i després la faràefectiva en la reunió del comitèexecutiu de CiU, en què el conse-ller d’Interior serà proposat for-malment per substituir-lo en elcàrrec de secretari general queocupa des del 2001. El relleu, par-lat i acordat fa temps amb el pre-sident de la Generalitat i de la fe-deració nacionalista, serà anun-ciat després a l’opinió pública enuna compareixença davant lapremsa que, en principi, es pre-veu que sigui conjunta.El motiu esgrimit pel líder

d’UDC (El Campell, 1952) per ala renúncia a la secretaria ge-neral deCiU és doble. D’una ban-da, que en aquests moments elpartit democristià, segons fontsde la direcció de la mateixa for-mació, “té persones tant o méspreparades per ocupar el càr-rec”. D’una altra, que la seva in-tenció és intensificar la dedicacióa UDC per, com a president delcomitè de govern, poder impul-sar un procés de reflexió, amb laparticipació de sectors aliens alpartit, sobre quina resposta caldonar a la profunda crisi en què,segons el seu parer, es troba im-mersa en aquestsmoments la po-

lítica i que afecta molt seriosa-ment la credibilitat dels polítics.És a dir, el discurs que va plan-tejar fa tres setmanes a l’escolad’estiu d’UDC i en el qual ha in-sistit des d’aleshores en les sevescartes web de cada setmana.A començaments de juny, des-

prés de les últimes eleccions eu-ropees, JosepAntoni Duran Llei-da va anunciar que obria un perí-ode de reflexió sobre la conveni-

ència d’abandonar el seu càrrecde número dos de la federació iva precisar que en cap cas no eltancaria sense acordar-ho pri-mer ambArturMas. Ja llavors vaal·ludir a raons de caràcter per-sonal, que va desvincular de qual-sevol possible discrepància enrelació amb el procés sobiranistaamb el president de la Generali-tat, i en part va responsabilitzarde la seva decisió l’immobilisme i

la falta de diàleg del Govern es-panyol respecte a les aspiracionsde Catalunya.L’anunci va causar cert males-

tar a la cúpula de CDC, des de laqual es va arribar a qüestionarque, si efectivament deixava lasecretaria general de CiU, po-gués continuar com a portaveude la federació nacionalista alCongrés. I va donar pas a un epi-sodi de tensió en considerar-se

des del partit d’Artur Mas que ellíder d’UDC no estava sent deltot lleial amb el projecte de CiU.Però el mateix Josep Antoni Du-ran Lleida i UDC van reiteraruna vegada més el seu inequívoccompromís amb la celebració dela consulta i la cosa no va anar amés. Després de tot plegat, el di-rigent democristià ha tractat laqüestió amb el president de laGeneralitat fins a arribar a la con-clusió que avui es farà pública.

La sortida de la secretaria ge-neral de CiU arriba just una set-mana després que Oriol Pujolanunciés la marxa de la secreta-ria general de CDC –en el seu casarran de la imputació en la causade les ITV– i en vigílies de la reu-nió que Artur Mas ha de mante-nir amb el president del Governespanyol, Mariano Rajoy, final-ment acordada després de mesosd’absència de diàleg. El pas enre-re que fa el líder d’UDC s’enténdes de la federació nacionalistaque no té per què afectar en ab-solut la trobada i les posteriorsconverses que, si s’escau, es pu-guin derivar del seu desenllaç.Una altra cosa és que obri la por-ta que Josep Antoni Duran Llei-da no repeteixi com a candidatde CiU al Congrés i deixi de seren el futur, per tant, l’interlocu-tor de la formació a Madrid.c

El futur de Convergència i Unió

CONTINUÏTAT

El líder d’UDC esmanté al capdavant delpartit i com a portaveude CiU al Congrés

Duranabandona ladirecciódeCiUdesprésd’acordar-ho ambMasEspadaler el substituirà i es convertirà en el nou secretari general de la federació

Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida, sols dissabte abans de l’acte de proclamació de Xavier TriasLLIBERT TEIXIDÓ

PROJECTE

Duran vol impulsarara un projecte quedoni respostaa la crisi de la política

Política

14 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DILLUNS, 21 JULIOL 2014

JUAN CARLOS MERINOMadrid

Després d’haver rebut al seu despatximprovisat de Ferraz la majoria dels lí-ders territorials socialistes, el secretarigeneral electe del PSOE, Pedro Sán-chez, ja sap que té al darrere, i ambmolt bona disposició, la immensa ma-joria del partit. Alts dirigents del PSOEasseguren que és així –“hi ha unani-mitat absoluta, ara hi ha un líder i aldarrere hi som tots”–, i en el pla internnomés veuen un nuvolot a l’horitzóque es pot tornar a convertir en tem-pesta: el PSC, la seva aposta inamovi-ble pel dret a decidir i, de manera mésimmediata, el seu suport a la llei deConsultes.Però el mateix Sánchez, després

d’abraçar-se aquest dissabte amb Mi-quel Iceta al congrés extraordinarique el va investir com a nou primer se-cretari del PSC, ho té molt clar i rebut-ja amb contundència aquesta amenaçade tempestes. “Anirem junts i amb uni-tat d’acció”, va assegurar ahir Sáncheza La Vanguardia. També va confessarque havia sortit molt satisfet dissabtede la seva cita a La Farga de l’Hos-pitalet, on el PSC va celebrar el seuconclave. La reforma federal de laConstitució serà la clau de volta persostenir la connexió entre el PSOE i elPSC i intentar fer front al desafiamentsobiranista a Catalunya.A molts dirigents territorials i orgà-

nics del PSOE els calma, de fet, que araIceta estigui als comandaments de lanau del PSC entre l’onatge sobiranistadesencadenat a Catalunya. A Iceta, amés a més, el coneixen molt bé a Fer-raz, on desperta molt afecte. “A totsens dóna tranquil·litat, Iceta, i hi confi-em, encara que a ningú no se li escapaque les relacions entre els dos partitses poden tornar a tensar en funció decom es desenvolupin els esdeveni-ments a Catalunya”, diuen a Ferraz.“Iceta és garantia de col·laboració en-tre el PSOE i el PSC, ho ha demostratàmpliament al llarg de la seva vida. Per-què ell entén Catalunya a Espanya i el

PSC amb el PSOE”, corrobora un líderterritorial del PSOEque, tot i així, mos-tra com gairebé tots el seu ferm rebuigtant del dret a decidir a Catalunya comde la futura llei de Consultes. Aquestserà, en tot cas, i malgrat la seva pro-mesa d’“unitat d’acció” amb el PSC, undels grans reptes que Sánchez tindràsobre la taula com anou secretari gene-ral del PSOE una vegada el ratifiqui,aquest cap de setmana, el congrés ex-traordinari que se celebrarà a Madrid.Sánchez té fins aleshores diverses

cites pendents importants per disse-nyar el futur “govern a l’ombra” delPSOEque està esbossant. Dissabte pas-sat ja es va veure cara a cara amb

Carme Chacón al congrés del PSC. Elde l’exministra catalana és un dels“noms que sonen amb molta força”,segons alts dirigents socialistes, performar la nova direcció del PSOE. Laconversa entre Sánchez i Chacón vaser molt positiva per a tots dos, mal-grat que, en expressió de l’exministra,“tot va quedar obert”. Sánchez, però,la va citar per tornar a parlar aquestasetmana, moment en què, segons lesfonts consultades, es tancarà ja el seufitxatge per al “temps nou” del PSOEque vol encapçalar el líder electesocialista.Una altra de les cites pendents de

Sánchez és amb el líder sortint dels so-cialistes bascos, i exlehendakari, Patxi

López. Tots dos s’han citat per avuimateix, al migdia, a Ferraz. López, se-gons alts dirigents del PSOE, serà unaltre dels cridats a integrar la nova exe-cutiva de Sánchez.“Pedro Sánchez tindrà mans lliures

i un marge absolut per formar el seunucli dur en la direcció del PSOE”,coincideixen dirigents i quadres delpartit. Haver estat elegit per la mili-tància, per primer cop, li atorga tota lalegitimitat per fer-ho. Això no és in-compatible amb el fet que l’andalusaSusana Díaz visualitzi el poder de lafederaciómés important del PSOE. Ai-xí, dirigents socialistes esmenten en-tre els candidats a assumir papers clauMáximo Díaz Cano, Mario Jiménez,JuanCornejo oMiguelÁngelHeredia.Sánchez es va comprometre a formaruna nova executiva “socialista, renova-da, integradora, professional, audaç iamb ganes de canvi”. I això és el quemanté per dissenyar un “govern a l’om-bra” quemarquimolt de prop l’Execu-tiu de Mariano Rajoy i que tindrà unprimer objectiu: que el PSOE aixequiel cap a les eleccionsmunicipals i auto-nòmiques del maig del 2015, com aavantsala de les generals previstes peral novembre d’aquell mateix any.A banda dels noms de Chacón i

Patxi López, fonts socialistes apuntenper al futur nucli dur de l’executivados noms possibles per a la secretariad’organització: els de César Luena,emergent secretari general del PSOEde LaRioja, i AntonioHernando, actu-al secretari de política autonòmica aFerraz.També està previst que es renovi la

direcció del grup parlamentari. AlCongrés, s’explica que Soraya Rodrí-guez serà rellevada com a portaveuper una diputada que haurà de me-surar-se amb Soraya Sáenz de San-tamaría. Però Sánchez disposa d’una“àmplia pedrera” de fidels on potelegir, i citenMagdalena Valerio, PilarLucio, Susana Sumelzo, CarmenMontón, Susana Ros, Sofía Hernanz ol’exministra cordovesa Rosa Aguilar,entre d’altres.c

Mésenllàd’Oriol Pujol

EL GOVERN A L’OMBRA

Carme Chacón i PatxiLópez són “nomsque sonen amb moltaforça” per a Ferraz

O riol Pujol va anunciar, fa unasetmana, que plegava com asecretari general de CDC icom a diputat del Parlament.

La seva condició d’imputat pel cas de lesITV no ajudava gens ni al projecte quedefensa el seu partit ni al lideratge delpresident Artur Mas. Som, per tant, da-vant d’una decisió adequada que hauriad’haver-se concretat molt abans. El llargperíode d’interinitat a la cúpula conver-gent ha generatmalestar entre lamilitàn-cia i els quadres territorials a la vegadaque ha frenat l’impuls d’una formacióque ha assumit responsabilitats d’unabast enorme. S’ha perdutmassa temps iara cal diligència.La sortida d’Oriol Pujol col·loca CDC

davant la necessitat de repensar la sevaestructura a partir de quatre objectius:complementar el paper institucional deMas, donar més protagonisme als alcal-des que ho fan bé, regenerar els entornsmés desgastats de l’organització i assu-mir que la marca CiU pateix una erosióque només podrà superar-se amb au-dàcia, intel·ligència i certs sacrificispersonals, com el que ha fet el fins arasecretari general. No cal esperar la futu-ra crisi entre Unió i CDC per saber quela discussió sobre les sigles és secun-dària, el que importa de debò és l’articu-lació d’espais polítics que expressin elsinteressos de la ciutadania. El nou secre-tari general convergent i l’equip quel’acompanyi hauran de mirar l’eina ambulls nous, sense por de fer-se preguntesincòmodes.El PSC pateix una crisi monumental i

ha optat per abordar-la amb un encarre-gat de confiança que vol fer les coses bé,però com s’han fet sempre i amb el su-port dels de sempre, més alguna conces-

sió de cara a la galeria. ERC va patir unacrisi molt dura després d’haver formatpart del tripartit i en va sortir gràcies alrecanvi dràstic de cares i al fet de saber-se presentar comuna oferta nova. A l’ho-ra d’intentar frenar la pèrdua de vots,CiU, i més concretament CDC, ha de sermés valenta que els socialistes i ha deser menys cosmètica que els republi-cans. Però s’ha de moure. Convergèncianecessita canviar i fer dissabte. És moltevident que hi ha rostres i estils que res-ten més que sumen. La seducció queERC projecta sobre una part d’anticsvotants deCiU témolt a veure amb l’allu-nyament que provoquen determinadesinèrcies.Elsmesos que tenim davant són d’una

molt alta complexitat. Mas necessitaque el seu partit estigui al nivell del seulideratge tranquil i ferm, una cosa dife-rent podria ser catastròfica. Que cadas-cú faci la feina que li pertoqui sense mi-rar-se el melic. Per aquestmotiu, tots elsque tenen ambicions en l’univers conver-gent –de dins i de fora del Govern– nohaurien de perdre de vista l’excepcio-nalitat d’aquesta hora. I tampoc nohaurien de perdre el temps fent càlculspersonalíssims i ansiosos sobre futursapocalíptics a partir de cants de sirenacarregats de verí.

Pedro Sánchez, Miquel Iceta i Carme Chacón dissabte passat al congrés extraordinari del PSC

EL NOU LÍDER DEL PSC

“A tots ens dónatranquil·litat Iceta,i hi confiem”,subratllen al PSOE

MANÉ ESPINOSA

CDC necessita canviar i ferdissabte; és molt evidentque hi ha rostres i estilsque resten més que sumen

Sánchez s’abraçaalPSC:“Anirem junts i ambunitat d’acció”El líder electe del PSOE cita Chacón per ultimar el seu fitxatge

Francesc-MarcÁlvaro

DILLUNS, 21 JULIOL 2014 P O L Í T I C A LAVANGUARDIA 15

BARCELONA Redacció

El lehendakari, Iñigo Urkullu, vaenviar la setmana passada unacarta al president del Govern es-panyol, Mariano Rajoy, per reu-nir-se amb ell i abordar, de “ma-nera bilateral” i consensuada,“una veritable política d’Estat”,perquè segons afirma, Rajoy“s’equivoca si pensa que nomésté el problema de Catalunya”.En una entrevista concedida a

Europa Press, Urkullu explicaque el que li planteja a Rajoy ésabordar una reflexió conjunta nonomés sobre el tema de la paci-ficació a Euskadi, sinó també so-bre altres qüestions com l’auto-govern. El president del Governbasc defensa plantejaments comla institucionalització del “dret aconsultar de manera vinculant,legal i pactada”, i assegura que lamateixa CartaMagna, que “reco-neix i empara els drets històricsdels territoris forals”, pot portar“a l’àmbit de la sobirania com-partida”. Tot això, “des de la de-cisió lliurement adoptada pelsbascos”, segons precisa.El lehendakari reivindica la

necessitat d’“una bilateralitatefectiva” perquè “aquell pacte”assolit entre els bascos i l’Estat“de sobirania compartida” a tra-vés dels furs “està sent gestionatde manera arbitrària per part delGovern espanyol de torn”, afir-ma. Urkullu subratlla “la insatis-facció” dels bascos per l’encaixde les seves institucions en l’Es-tat, per l’“incompliment” de l’Es-tatut d’Autonomia, per “la lami-nació de les competències, ma-tèries i funcions transferides” aEuskadi o per l’“actitud recentra-litzadora del Govern espanyol”,queha portat a l’obertura de nom-brosos plets. “Tenim més de 20matèries de conflicte judicial”, re-corda. S’hi uneix, segons apunta,la falta de “resposta a la necessi-tat de normalitzar la convivència

política” a través de l’assolimentd’“una pacificació justa i defini-tiva”. Urkullu assenyala en l’en-trevista que el fet que “l’Estat tin-gui un problema amb Euskadi oque Euskadi tingui un problemaamb l’Estat espanyol, cadascúcom li vulgui dir”, és “prou raóper apel·lar al president espa-nyol”. I confia queRajoy “no esti-gui permanentment sense tornarresposta”.En aquest sentit, el màxim re-

presentant delGovern basc no en-tén la gestió que ha fet el presi-dent de l’Executiu central “delproblema de Catalunya” i com“ha deixat passar tant temps perasseure’s a parlar” amb el presi-dent Artur Mas. I encara que escongratula que la reunió entre

Rajoy iMas, finalment, es produ-eixi, dubta que el president delGovern central pugui oferir “ressatisfactori” als catalans en la si-tuació actual. Per a Urkullu, quedesitja que “es pugui arribar auna solució”, “les reivindicacionsde Catalunya són absolutamentlegítimes i democràtiques, comho van ser en el passat les reivin-dicacions basques”. Encara querebutja fer d’“intèrpret de la rea-litat catalana” o fer qualsevol “au-guri” sobre el que pot succeir aCatalunya, el lehendakari recor-da l’experiència viscuda a Eus-kadi quan es va aprovar la llei deConsulta, que va ser declaradainconstitucional. “A partir d’aquí

és on neix la reivindicació de lainstitucionalització de l’anome-nat dret a decidir, que per ami ésel dret a consultar perquè el ques’està impedint és el dret a la con-sulta”, apunta.Urkullu insisteix en la seva

voluntat que hi hagi “una consul-ta legal i pactada” que es basi “enla fórmula de diàleg, negociació,acord i ratificació”. Segons el seuparer, aquesta és la via que calemprendre “com a conseqüènciad’un camí ja explorat anterior-ment i que va donar el resultatque va donar”.El lehendakari Urkullu consi-

dera, a més, que “és un bon mo-ment perquè, amb el seu bagat-ge”, els socialistes entenguin quehan “de donar peu a la solució alsproblemes de Catalunya i Euska-di”. Al seu entendre, la reordena-ció que està duent a terme elPSC, amb l’elecció deMiquel Ice-ta com a primer secretari, per“adequar el seu discurs”, “és ne-cessari veure-la en el conjunt delPSOE i també del PSE-EE”.c

DRET A DECIDIR

Insisteix en la sevavoluntat de podercelebrar “una consultalegal i pactada”

A quests últims dies l’en-torn polític està espe-cialment mogut peruna sèrie de raons: la

dimissió d’Oriol Pujol com a se-cretari general de Convergència,la publicació de nous documentsdel Consell Assessor per a laTransició Nacional en què afir-ma, en el desè lliurament, queCatalunya s’ha de mantenir enl’euro tant sí com no, la culmi-nació parlamentària de la llei deconsultes per la qual s’hauria deregir l’eventual consulta del 9 denovembre, l’afirmació de Rajoyque està disposat al diàleg ambel president Mas i les declara-cions del presidentMas aBloom-berg en què deia que es podria

modificar data i pregunta de laconsulta sota certes condicions.Per si aquestes qüestions no

fossin prou, i mentre l’Assem-blea Nacional Catalana, amb elsuport d’Òmnium Cultural, vapreparant la multitudinària V del’11 de setembre per pressionarde cara al 9 de novembre, Socie-tat Civil Catalana ha anat a laMoncloa per mostrar que unapart dels catalans no creu en unafutura independència de Catalu-nya. Gairebé coincidint en eltemps, un grup de coneguts per-sonatges de la vida cultural i polí-tica de tot Espanya que van desde Vargas Llosa fins a AlbertBoadella han fet el seu manifestdels Lliures i iguals afirmant queel secessionisme català suposaun greu repte a la democràciaconstitucional espanyola i pres-sionantRajoy perquè no faci con-cessions a Artur Mas.

Podríem pensar que vivim unmoment dolç de perspectives dediàleg entre Catalunya i la restad’Espanya. En primer lloc, per-què Rajoy i Mas es mostrenpredisposats a intercanviar ide-es sobre comcal resoldre les ten-

sions actuals a través del diàleg ino del xoc de trens. En segonlloc, perquè el ministre Guindosha afirmat que Espanya no volfrenar financerament Catalu-nya, sinó que en vol impulsar eldesenvolupament, ja que seria

absurd i insensat frenar un terri-tori que representa el 18,7% delPIB espanyol (enfront del 17,9%de Madrid, el 13,5% d’Andalusiao el 6,2% d’Euskadi) i que és a labase de la credibilitat financeraque Espanya pugui recuperar enel context internacional. En ter-cer lloc, perquè veiem que elnoucasat conseller Santi Vila i laministra Ana Pastor han trobatvies de cooperació per pal·liar al-gunes de les deficiències que pa-teix Catalunya en temes d’infra-estructures i per corregir deter-minades injustícies flagrants res-pecte a finançament del port deBarcelona i l’aeroport del Prat.Però aquesta millora rela-

cional derivada d’aquestes qües-tions i altres que també podríemapuntar no ha de generar falsesil·lusions entre els que creuenque Catalunya pot rebre alguntipus de via lliure cap a l’auto-

determinació, que és, òbvia-ment, l’aspiració dels inde-pendentistes.És obvi que la Constitució es-

panyola, com tot text legal, no ésinamovible, tal com diuen al-guns immobilistes, i això vaquedar clar amb la reforma ex-prés del 135 quan des de Brus-sel·les es va forçar que PP iPSOEes posessin d’acord respec-te al dèficit pressupostari. Peròuna cosa és que la Constitució espugui retocar en alguns aspectesi una altra de molt diferent que,a través d’un diàleg polític, Ra-joy iMas puguin canviar l’article2 de la Constitució en l’afirma-ció respecte a la “indissolubleunitat de la nació espanyola, pà-tria comuna i indivisible de totsels espanyols”.L’independentisme es faria

falses il·lusions si pensés que uncanvi d’aquesta naturalesa potser possible, i més després de lesparaules de la cancelleraMerkelel 18 de juliol descartant el seusuport a eventuals secessionseuropees.c

Urkullu tambédemanacita per carta aRajoyperplantejar-li la demandabasca“S’equivoca si pensa que només té el problema de Catalunya”, avisa el lehendakari

El lehendakari, Iñigo Urkullu, als esmorzars d’Europa PressEMILIA GUTIERREZ

El diàleg Rajoy-Masno pot canviarl’afirmació de l’article 2sobre la indissolubleunitat d’Espanya

ETAnoconvençels partits

DISCURS SOCIALISTA

Reclama al PSOE quedoni peu a la soluciódels conflictes deCatalunya i Euskadi

LaConstitució i les falses il·lusions

]Davant la publicació delcomunicat d’ETA en el qualla banda terrorista anunciaque “ha desmantellat” les“estructures derivades de lalluita armada”, però adver-teix que “mantindrà les es-tructures necessàries pergarantir el seu funciona-ment intern”, el portaveudel Govern basc, Josu Er-koreka, va criticar que elsterroristes pretenguincondicionar el cessamentdefinitiu de la violència “ales seves conveniències

particulars”. Segons el seuparer, els bascos no deuen“res a ETA” i no tenen perquè agrair-li el fet que des-mantelli els seus arsenals, jaque la banda terrorista “nohauria d’haver existit mai”.El PP i el PSE van coincidira considerar insuficient elnou comunicat i van insistira demanar a la banda arma-da que es dissolgui. En can-vi, el text va ser aplauditper EA i Alternatiba, quejuntament amb Sortu com-ponen la coalició EH Bildu.

F. GRANELL, catedràticde la Universitat de Barcelona

Francesc Granell

16 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DILLUNS, 21 JULIOL 2014

]Manuel Marche-na, jutge conserva-dor, procedeix dela carrera fiscal ité ampli suport enel CGPJ.

]Conde-Pumpidopertany a l’esquer-ra judicial modera-da. El seu granactiu, la seva llar-ga experiència.

La tercera viaJutge conservador

]Miguel Colmene-ro, també fiscal,apareix com a ter-cera via davant elsmarcats perfilsdels seus rivals.

M. Marchena

JOSÉ MARÍA BRUNETMadrid

T res magistrats del Tri-bunal Suprem (TS)competeixen per undels càrrecs més relle-

vants de tota l’estructura judicialespanyola, la presidència de la Sa-la Penal, que és, entre altres co-ses, la que s’ocupa dels aforats i,per tant, la que jutja els polítics.Cándido Conde-Pumpido, Ma-nuel Marchena i Miguel Colme-nero, que ja pertanyen a aquestamateixa instància, han presentatles candidatures respectives da-vant el Consell General del Po-der Judicial (CGPJ).Tots tres competiran a partir

d’ara en una espècie d’eleccionsprimàries que culminaran ambuna compareixença per defensarles seves respectives opcions da-vant l’òrgan de govern dels jut-ges. El Consell del Poder Judicialels citarà ben aviat per escoltarels seus programes i propostesabans de convocar la votació enla qual es decidirà qui aconse-gueix el càrrec.En aquest cas, esclar, nohi hau-

rà propaganda ni mítings. Però elfet que hagin de convèncer l’òr-gan de govern dels jutges, en unacompareixença pública, perme-trà contrastar posicions i ofertes.Es tracta de garantir la transpa-rència del procediment. Els tresaspirants ja sónmolt coneguts en

la carrera judicial, però haurand’exposar un programa. De mè-rits, sens dubte, els en sobren atots ells per aconseguir la presi-dència.El més antic és Conde-Pumpi-

do, exfiscal general de l’Estat,amb més de quaranta anys en lacarrera judicial. És magistrat delSuprem des del 1995. Va exercir

la màxima responsabilitat al cap-davant de la Fiscalia durant l’eta-pa de José Luis Rodríguez Zapa-tero en la presidència del Governcentral. Va ser un període com-plex per a la justícia espanyola,en part pel debat generat sobre elprocés de pau i els contactes ambETA. Unes 1.200 sentències delSuprem porten la firma de Con-

de-Pumpido com a ponent. Elseu avantatge és, per tant, la sevadilatada experiència. Però a l’al-tre costat de la balança hi ha elfet que ara al Consell del PoderJudicial hi ha una majoria dife-rent a la de la seva etapa com afiscal general. El Govern espa-nyol està en mans del PP i el CG-PJ no busca actuar com a contra-poder, com en altres etapes.Tot això pot afavorir les expec-

tatives dels altres dos candidats.ManuelMarchena és fiscal i pro-fessor de Dret Penal i Processal.Va ocupar la direcció de la secre-taria tècnica de la Fiscalia –el la-boratori de la cursa, que controlao elabora els informes més relle-vants– en l’etapa de Jesús Carde-nal com a fiscal general, amb Jo-sé María Aznar com a presidentdel Govern central.El seu currículumde publicaci-

ons, activitat acadèmica i partici-pació en iniciatives de coopera-ció jurídica internacional és moltdestacable. Amb tot això n’hi hau-ria prou per considerar-lo unsòlid aspirant a la presidència dela Sala Segona. Però a aquestesdades professionals cal sumar-hiel caràcter netament conserva-dor de l’actual majoria del Con-sell del Poder Judicial, un factorque pot ser determinant.Miguel Colmenero, al seu

torn, apareix com una possibletercera via entre Conde-Pumpi-do i Marchena. Colmenero tam-

bé procedeix de la carrera fiscal.Va ser dirigent de la conservado-ra Associació de Fiscals (AF). Enla recent sentència sobre el casFaisán ha fet un vot particularcom a partidari de condemnarper un delicte de col·laboracióamb banda armada els dos polici-es acusats de la xivatada a ETA.Entre els candidats, en definiti-

va, hi ha diferències que no sónnomés dematís. Per això aquestaés una elecció que els partits polí-tics seguiran amb lupa. N’hi haprou recordant amb quina inten-

sitat s’ha debatut recentment so-bre assumptes com la políticad’indults o l’aforament del Rei ila Reina sortints per percebrequant d’interès genera en l’àmbitpolític qualsevol canvi en els òr-gans judicials més sensibles. I ésel Suprem el que jutja els aforatsi el que informa sobre els indultsque els afectin abans que el Go-vern central decideixi si els con-cedeix o no. Només per això lapresidència de la Sala Penal ja téuna importància capital.c

E L S C A N D I D A T S

Exfiscal generalM. ColmeneroC. Conde-Pumpido

La presidència de la Sala Segona del Suprem és un delscàrrecs claude la judicatura. Lapretenen tres juristes demolt prestigi i diferent perfil.

Els tres candidats apresidir la Sala Penalcompareixeran enpúblic per defensar lesseves tesis i programes

Tresmagistrats de llarga trajectòria pugnen per la presidència de la sala que jutja els polítics

Primàries per al Suprem

DILLUNS, 21 JULIOL 2014 P O L Í T I C A LAVANGUARDIA 17

Bauzá, segon per la dreta, en una executiva del PPEMILIA GUTIÉRREZ / ARXIU

NÚRIA FELIPPalma

E l Partit Popular d’Ei-vissa continua buscantun candidat per conver-tir-se en alcalde de Vila

(nom amb què es coneix a l’illa laciutat d’Eivissa). Mar Sánchez,una jove de 34 anys exsaltadorade perxa i regidora d’Esports, pro-posada pel comitè de direcció dela formació, ha declinat ocupar elcàrrec després de registrar-se tresbaixes en tres dies en el Consis-tori, entre les quals la de l’ante-rior alcaldessa. Pilar Marí vaanunciar la renúncia després desortir a la llum uns missatges deWhatsApp en els quals criticavael president del PP eivissenc,Vicent Serra, i el cap de l’Execu-tiu balear, José Ramón Bauzá, perla seva mala gestió.Els textos, que han estat por-

tada a Periódico de Ibiza, es com-partien en un grup del qual for-maven part alguns dels membresdel Consistori, entre els quals elprimer tinent d’alcalde, JoanMa-yans, que també va presentar laseva baixa al càrrec i la renúncia al’acta en una reunió del comitè dedirecció del PP d’Eivissa, dissab-te. Només dos dies abans, i tambéarran d’aquestes publicacions, elPartit Popular deVila perdia la re-gidora de Cultura, Lina Sansano,a quiMarí, segons els watsaps, vo-lia investigar per malmetre la se-va imatge indagant en les facturesdel seu departament. Una reguera

de dimissions que ha deixat el PPdeVila amb 8 regidors de 21 repre-sentants, i que es va iniciar amb ladimissió, el juliol de l’any passat,de la llavors alcaldessa, MariennaSánchez-Jáuregui, per un cas depagaments irregulars en facturesde publicitat.A 10 mesos de les eleccions el

president del Govern balear veucom se li descontrola la segonaciutat amb més habitants de lesIlles i un punt clau per guanyarels comicis. És l’enèsima posadaen escena de les friccions entre lavella guàrdia del PP i la nova quecapitaneja José Ramón Bauzá.Una part dels barons regionalsdel partit li retreuen la seva polí-tica de no diàleg, que s’ha fet evi-dent, sobretot, en el conflicte edu-catiu i en altres temes culturals ilingüístics.

Precisament, el català va sermo-tiu d’una altra de les baixes a lesfiles del PP aquesta legislatura. Elpartit va expulsar Antoni Pastor,alcalde de Manacor, en trencar ladisciplina de vot de la formació alParlament posicionant-se en con-tra de la reforma de la llei que re-baixa el coneixement del català derequisit a mèrit per formar partdel funcionariat de la comunitat.

L’expulsió de qui dos mesosabans era vicepresident de la for-

mació a les Balears va donar ales aun partit creat per un altre his-tòric dirigent popular descontent,Jaume Font, a qui Bauzá va impe-dir de presentar-se com a candi-dat a les llistes electorals en estarimputat en un presumpte cas decorrupció, tot i que més tard se’lva exculpar. Font i Pastor, junta-ment amb l’exlíder d’UnióMallor-quina, Josep Melià, estan aconse-guint suports per al seu partit, elPI, sobretot, fora de Palma, entreels descontents amb el presidentque governa amb mà dura.

A la capital balear sembla que lacalma s’ha imposat novament des-

prés de registrar-se fortes discre-pàncies entre Bauzá i l’alcalde dela ciutat,Mateu Isern, que vanpor-tar aquest últim al caire de la di-missió. Diversos exdirigents i ba-rons del PP de les Illes –entre elsquals dos expresidents de la comu-nitat, Cristòfol Huguet i GabrielCañellas– han criticat la gestió deBauzá i la seva transformació delpartit i del govern regionalista enun de centralista i més proper aMadrid que a les Balears.Mentres-tant, Bauzá intenta, després deperdre 40.000 vots en les elecci-ons europees, aplicar una políticad’acostament als desobedients.c

últimos días del

llegaprontismoSI RESERVAS YA TUS VACACIONES EN ATRÁPALO,TE LLEVAS UN VALE DE HASTA 300€.

JIM DUNBAR, LLEGATARDISTA DIAGNOSTICADO.

Porque lo mejor para no llegar tardees llegar pronto.

Adeumesos de les eleccions autonòmiques creixen elsconflictes del PP a les Balears per lamala gestió del president

Els embolics deBauzá

Diversos exdirigentspopulars critiquenel gir centralistaque han fet elGovern i el partit

18 LAVANGUARDIA O P I N I Ó DILLUNS, 21 JULIOL 2014

VALadir que és important la decisió dels sin-dicats, la patronal i el Govern central de re-activar el diàleg social, a la tornadade vacan-ces, per establir acords conjunts queperme-

tin consolidar la incipient recuperació i aconseguir uncreixement econòmic vigorós que es tradueixi en unareducció de l’atur ràpida i apreciable. Aquest objectiuambiciós és el que s’han fixat la ministra de Treball,Fátima Báñez, i els líders de Comissions Obreres id’UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez,juntament amb els presidents de la CEOE i de Cepy-me, Joan Rosell i Jesús Terciado, respectivament.Aquest compromís renovat de reactivar el diàleg so-

cial és continuació del que ja van establir el mes demarç passat els mateixos interlocutors a la Moncloaamb el president del Govern, Mariano Rajoy, per béque fins al moment no ha arrencat amb negociacionsfermes. S’espera que això succeeixi a partir de setem-bre, ja sigui en format tripartit o bilateral, segons lesqüestions a tractar, ja que es pretén un temari ampli,enfocat a millorar estructuralment la competitivitatdel teixit productiu i de les empreses. Insistir en lamillora de la competitivitat és fonamental perquè larecuperació econòmica es tradueixi en la creaciód’ocupació a través de l’augment de les exportacions,que s’han debilitat perillosament.En els anys de la gravíssima recessió que ha patit el

país, el Govern del PP s’ha vist obligat a gestionar laseva política econòmica i social pràcticament a cop dedecret, sustentat per la seva majoria parlamentària,perquè la duresa de lesmesures que hahagut de pren-dre, des que el 2011 va arribar al poder, les convertienen innegociables amb els agents socials. Tot i això, els

sindicats, en aquests anys tan difícils, han fet gala de laseva responsabilitat i han contribuït amantenir la pausocial en la mesura que els ha estat possible, la qualcosa ha ajudat també a la sortida de la crisi.El canvi de cicle econòmic reobre unnoumarge per

a la negociació. Això és clau per a la pau social enaquesta fase de recuperació econòmica, més procliu ala conflictivitat, i per poder establir un repartimentequilibrat dels beneficis econòmics que es comencin agenerar a partir d’ara sense perjudicar la competitivi-tat necessària per a la creació d’ocupació, que és i hade ser el principal objectiu.La primera prioritat hauria de ser ara la renovació

de l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva,firmat l’any 2012 entre sindicats i patronals, que vença final d’any, i que ha contribuït a evitar una des-trucció d’ocupació més gran. Però la renovaciód’aquest acord, tot i ser important, hauria de ser elmínim exigible davant el procés de diàleg social queara s’inicia. Els prop de sismilions d’aturats que la cri-si ha deixat a Espanya obliguen a un enorme esforçconjunt per al disseny i adopció demesures econòmi-ques i laboralsmés eficaces que les adoptades fins ara.En aquest sentit les propostes de l’FMI, de l’OCDE ide la UE haurien de estar també sobre la taula i serconsiderades seriosament.No s’ha de perdre aquesta nova oportunitat per fer

les coses bé. El risc, tot i això, és que els agents socials iel Govern central es conformin amb algunes fotos decara a la galeria. Els primers, per justificar la seva fun-ció institucional, i el segon per obtenir rèdits políticsdavant les eleccions locals, autonòmiques i generalsprevistes per al proper any.

Davant el noudiàleg social

ARA fa cinc anys de l’incendi forestal d’Hor-ta de Sant Joan (Terra Alta) en el qual vanperdre la vida cinc bombers forestals ads-crits als Grups de Reforç d’Actuacions Fo-

restals (GRAF), que vanmorir atrapats en un foc queva passar d’estar pràcticament estabilitzat a revifar-se, convertint-se en trampa mortal. Un sisè bomber,que va patir cremades gravíssimes, de les quals perfortuna va sobreviure, i 1.143 hectàrees calcinades i350 propietats danyades completen el balanç d’unacatàstrofe que aparentment va ser provocada i quesegueix pendent de judici.Aquell incendi va tenir lloc al parc natural dels

Ports de Tortosa-Beseit i els bombers morts van que-dar acorralats en una zona de difícil accés. Quan escreia controlat, la força del vent va revifar les flames,va ampliar els fronts i va augmentar exponencial-ment els riscos que corrien els bombers. Els GRAFque hi van morir eren experts en aquesta classe defocs i no dubtaven a penetrar a les zones afectadesper intentar apagar-los. El preu que cinc d’ells vanpagar –la vida– és força explícit d’una heroïcitat queva superar més enllà de qualsevol límit les exigènciesde la seva feina. Tot i això, cinc anys després d’aquellatragèdia encara no s’han depurat responsabilitats ju-

dicials i només dos acusats d’haver causat un primerfoc, que després es va expandir a altres llocs per laforça del vent, estan pendents de judici.Els esdeveniments d’Horta de Sant Joan van donar

lloc en el seu moment a un intens debat polític, a laformació d’una comissió d’investigació parlamentà-ria i a compareixences delsmàxims responsables polí-tics que, a la fi, no van fer més que afegir confusió alsfets i a deixar en ridícul els autors d’algunes declara-cions pintoresques, com les que atribuïen l’origen dela catàstrofe a incidències inevitables, com la caigudad’un llamp sobre un pi.Malgrat la gravetat dels fets i a què va es arribar a

posar seriosament en dubte l’eficiència i responsabi-litat dels comandaments de l’operatiu contra el foc,només el capde guàrdia vahaver de respondre judici-alment, encara que va ser exculpat per l’AudiènciaProvincial de Tarragona. Les responsabilitats polí-tiques, si n’hi va haver, van quedar així mateix diluï-des pel pas dels mesos sense que, com és freqüent, hihagués cap dimissió.Avui les famílies dels bombers morts en Horta de

Sant Joan, així com la resta dels damnificats, conti-nuen esperant la celebració d’un judici i l’assumpcióde responsabilitats.

HortadeSant Joan, cinc anysdesprés

Niva sortir carani va ser creu

Q uan volar és un martiri, ensqueda la finestreta. I entrela finestreta i l’amistat, elmeu amic i jo vam elegir lafinestreta perquè l’amistat

o és sincera o no és, així que vam pac-tar un arbitratge sobtat, ja a la portad’embarcament del vol a Barcelona.

El meu amic va proposar de jugar-nos el seient a palletes. Ni parlar-ne. Amés de perdre m’hauria quedat tot elvol amb sentiment del nen matusserque esmereix l’infortuni del seient cen-tral, un espai que hauria de costar mésbarat segons la lògica de les tarifes im-posada per les low cost.

En homenatge al Mundial més llau-na de la història i les seves pròrroguesvaig suggerir llançar unamoneda a l’ai-re. Va acceptar el meu amic amb unaprimera condició:

–La moneda, a terra.Va volar la moneda però en lloc de

caure a una distància raonable va anara parar a dos metres de la fila humanade l’embarcament i els passatgers vanposar cara de desaprovació. Quan l’és-ser humà es disposa a entrar en un aviópren un semblant avinagrat i no pas devinagre de bóta de Jerez, que és vina-gre però alegre.

–Cara.Això és el que va elegir el meu amic,

que ja es veia a la finestreta, mirant al’infinit abans d’adormir-se amb lamas-culina satisfacció del triomf: al costat

viatja un company de l’escola derrotatper l’atzar, a l’esquerra del qual es vaasseure un senyor gras.

Vam llançar la moneda perquè no hihavia cap compromís possible amb elseient de finestreta, a diferència d’unadona d’Oslo de la cua que viatjava sola iamb la guia Time Out. Semblava obertaa diferents possibilitats sempre quepogués explicar a la tornada algunsecret de la vida íntima de Gaudí o l’úl-tima creació de la capital mundial deles tapes i els platillos, aquesta formade menjar tan poc nostra i que tant esporta fins que arribi el dia –que arriba-rà– en què algú escrigui que aquestestapes són avorrides, no tenen ànima isón d’un efímer insuportable. ¿Ha nas-cut el nen que algun dia recordarà ambnostàlgia el sabor d’aquesta o d’aquellatapa de la Barcelona del 2014?

El meu amic va explicar l’envit a lanoruega d’Oslo amb l’esperança queviatgés a la nostra fila, la fila 12, i es vol-gués asseure al centre en lloc del seientde passadís. De no accedir al canvi, lasituació hauria suposat una revenjacruel i ell no hauria pogut dormir alseient de finestreta en joc. Abans,d’aquestes aproximacions en dèiem lli-gar, però avui qualsevol noia et corre-geix, fins i tot per WhatsApp.

–És millor seduir.Seduir a curt termini és el mateix

que lligar però cada generació elegeixles paraules i les fa seves per marcardistàncies amb les persones grans. Ti-rar la canya a una noruega a l’aeroportde Gando ho és tot menys seducció.Vam recollir de terra la moneda, devint cèntims, i ens vam adonar de lamagnitud de la tragèdia. Les monedesja no tenen cara ni creu.c

Cap nen no recordaràles tapes que va menjara la Barcelona del 2014,sense ànima i efímeres

Adjunts alDirector:Enric Sierra i Albert Gimeno.Redactors en cap: Joaquín Luna (Internacional), David González (Política),Susana Quadrado (Tendències i Gent), Ramon Suñé (Viure), Ignacio Orovio (Cultura),Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Dagoberto Escorcia (Esports), Ramon Aymerich(Economia), Celeste López (RedaccióMadrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial),Jaime Serra (Infografia i Il·lustració), Albert Aymamí (Fotografia),Núria García Arenas (Disseny), Fèlix Badia (Magazine i Es) i Magí Camps (Edició).

Seccions: Elisenda Vallejo (Internacional), Pau Baquero (Opinió),Blai Felip (Tendències), Silvia Angulo (Viure), Maricel Chavarría (Cultura),Juan B.Martínez (Esports), Dolors Álvarez (Economia),EduardoMartín de Pozuelo (Investigació), Miquel Villagrasa (Gent),Cristina Gallego (Fotografia), Francesc Puig (Disseny), AlbertMolins (Producció)i Josep Rovirosa (Defensor del Lector).Consellers deDirecció: José Antich, Lluís Foix i JosepMaria Sòria.

President-Editor:JAVIER GODÓ,COMTE DE GODÓ

Director:Màrius Carol Enric Juliana

Álex Rodríguez

Directors adjunts:María Dolores GarcíaMiquel Molina

Subdirectors:Manel PérezIsabel Garcia Pagan

Llàtzer MoixJosé Alberola

Joaquín Luna

DILLUNS, 21 JULIOL 2014 O P I N I Ó LAVANGUARDIA 19

JAVIER AGUILAR

J a abans de l’entrada de les forcesterrestres israelianes a Gaza, lesnotícies de la reunió del presi-dent palestí Mahmud Abbas amb

el cap d’Estat egipci, el general Al-Sissi,al Caire van il·lustrar el pèssim momentde les relacions de Hamàs amb Egipte,antigament el seu principal aliat que bus-ca ara un tracte que ressituï Gaza sotacontrol d’Abbas.Com era de preveure, el rebuig de

Hamàs a la treva proposada per Egipteha estat objecte de malentesos i distor-sions; i molts comentaris occidentals su-perficials no han percebut la importàn-cia del context polític en el qual s’emmar-ca la resposta de Hamàs. Històricament,els serveis d’intel·ligència egipcis han es-tat el principal canal de mediació en lesdisputes entre Hamàs i Israel. Van exer-cir un papermolt actiu durant els conflic-tes de 2008-2009 i el 2012. Tot i això,aquest canal es troba avui tancat.Se sap que Israel va ser consultat sobre

els principals punts de la iniciativaegípcia, però aquesta vegada no hi vahaver participació dels dirigents deHamàs, que afirmen haver-se’n assa-bentat per la premsa. El dràstic giren la relació d’Egipte amb Hamàs ésconseqüència directa de la primave-ra àrab.Com a estret aliat dels Germans

Musulmans, una de les organitza-cions religioses més importants delmónmusulmà,Hamàs ha adoptat de-cisions estratègiques que han fetmal-bé molt els seus vincles regionals i,sobretot, els egipcis. S’ha alineatamb els governs islamistes moderatsde Turquia i Qatar i s’ha allunyat del’Iran i Síria, aliats tradicionals.L’Egipte governat pels GermansMu-sulmans va ser crucial en l’acord en-tre Israel i Hamàs el 2012. El llavorspresident Mohamed Mursi va ame-naçar llavors de posar fi a la seva neu-tralitat i va condemnar la política is-raeliana a Gaza a les Nacions Uni-des. Però, després de la destitució deMursi fa pocmés d’un any, el nou go-vern cairota ha seguit una política deterra cremada contra aquesta orga-nització i ha detingutmilers de segui-dors, inclòs el mateix Mursi.Avui s’acusa Hamàs d’ajudar els

Germans Musulmans durant la pri-mavera àrab del 2011 i donar suportals disturbis contra les noves autori-tats; en particular, de col·laborar enatacs contra soldats egipcis en el Si-naí, encara que no hi ha proves deles acusacions que Hamàs ha comèso col·laborat en la comissió d’actesterroristes a terra egípcia. Amb tot,des de la destitució de Mursi, Egipteha lliurat una guerra contraHamàs utilit-zant en gran manera mesures econòmi-ques i ha destruït més del 90% dels tú-nels excavats entre Gaza i Egipte, viad’entrada de béns, aliments, gasolina i ar-mes. La recaptació de tributs sobreaquestes importacions havia estat unafont vital d’ingressos per a les autoritatsde la Franja de Gaza.La destrucció dels túnels de Rafah és

molt important pel setge sistemàtic quemanté Israel per terramar i aire des de favuit anys. David Cameron va ser criticatel 2010 en comparar la situació a Gazaamb la d’un gegantí “camp de preso-ners”, però no està sol en aquesta valora-ció. La diferència ara és queGaza està as-setjada per Israel i per Egipte. El segonsetge ha estat especialment dolorós; enaïllar completament Gaza del món exte-rior,Hamàs corre el risc demorir dessag-nat. L’actual violència reflecteix la deses-peració de la direcció de Hamàs. La seva

capacitat militar i administrativa ha que-dat molt minvada; i ja abans de l’actualesclat va intentar reconciliar-se ambAl-Fatah i el president Abbas, un reconei-xement de la seva fragilíssima posició.Hamàs creia que amb aquesta reconci-

liació Fatah podria accedir a fons per a

les seves desenes de milers d’empleats iresistir el doble setge egipcioisraelià.Aquesta expectativa no es va complir,per la qual cosa la crisi existencial deHamàs continua, i la vida dels residentses deteriora veloçment. Aquest és el con-text del fet que va provocar l’actual crisi:

el segrest i assassinat de tres adolescentsisraelians, seguit de l’assassinat d’un jovepalestí.Israel no ha donat proves alguna de la

implicació de Hamàs en els assassinats; iaquests no van seguir la pauta habitual ales accions de Hamàs, que hauria utilit-

zat els adolescents per intercanviar-losper presos. Israel ha desencadenat unacampanya ferotge, amb la detenció no no-més centenars d’activistes sinó, a més,cinquanta presos alliberats a canvi delsoldat Gilad Shalit.Paradoxalment, ni Israel ni Hamàs no

desitgen un enfrontament generalitzat,però l’escalada limitada i calculada ha es-

capat a tot control. Quan Israel va iniciarels bombardejos, el silenci de la comuni-tat internacional va resultar ensordidor.Els aliats d’Israel li vanmostrar una llumgroga, quan no verda, i van considerar elsseus actes com assercions del dret israe-lià a “defensar els seus ciutadans, poblesi ciutats”. Els experts i estrategs israe-lians, per la seva part, consideren les pe-riòdiques incursions aGaza comunama-nera de tallar la gespa, és a dir, de delmarla força militar de Hamàs, intentar tren-car la seva voluntat i destruir la seva capa-citat de govern mantenint un desgast iuna escassetat constants. Tot i això, des-prés d’uns dies de bombardejos aeris,l’augment del nombre de víctimes ha per-torbat la consciència moral del món; so-bretot, a causa de l’elevat nombre denens morts.El general Al-Sissi no ha fet cap decla-

ració formal en suport palestí. El minis-tre d’Afers Exteriors egipci ha culpat totsdos bàndols i els ha demanat que cessin

les hostilitats. El problema a què s’en-fronta Israel és que no té la capacitatde trencar la voluntat de Hamàs ique sap que la seva invasió terrestreserà costosíssima en termes polítics.La iniciativa egípcia d’alto el foc

no abordava els objectius bàsics deHamàs: final del setge de vuit anys iobertura de Rafah per permetre l’en-trada de provisions i ingressos a Ga-za. L’alto el foc del 2012 va prometreque es debatria el tema més enda-vant, però això no es va complir mai.De manera que és improbable queHamàs accepti els termes del 2012ara, quan no pot comptar amb el cor-dó umbilical egipci.Hamàs no desitja una guerra total

amb Israel; de fet, els seus dirigentshan deixat clar que volen traduiraquesta ronda de violència en benefi-cis polítics concrets. El seu conjuntde demandes és limitat; principal-ment, aturar la sagnia i la guerrad’inanició deslliurada per Egipte iIsrael i trobar una sortida a la sevacrisi existencial.Malgrat la insensatesa i absurditat

dels atacs amb coets, Hamàs no ésun moviment messiànic que vulguimorir matant; és un moviment quelluita per la seva supervivència. Peraixò, l’actual estratègia és una estra-tègia militar limitada que busca unaposició per negociar l’aixecamentdel setge de Gaza.Els dos bàndols han intentat ma-

ximitzar la seva posició negocia-dora. Abbas es troba a Egipte, comalguns dels aliats de Hamàs (com laGihad Islàmica); però no se sap decap dirigent de Hamàs, ja sigui de

Gaza o l’exili (per exemple, Qatar), quehi vagi.Hamàs i Egipte estan posant a prova

els nervis de l’altre. Hamàs vol implicarel Govern egipci i deixar clar que no téres a veure amb la insurgència islamistaen aquest país; vol aconseguir la reober-tura de la frontera i la represa de les rela-cions amb el nou govern d’Al-Sissi.Tot i això, almarge de quan es resolgui

aquesta ronda del conflicte o de si Egiptesuavitzarà la seva postura davant Ha-màs, el repte fonamental a què s’enfron-ten palestins i israelians continua allà:assolir un acord polític per a un Estat pa-lestí viable on tots dos puguin viure enpau i seguretat.Tal com estan les coses, amb la recru-

descència dels assentaments a Cisjordà-nia i el Jerusalem Est ocupat, l’asfíxia deGaza i ara la invasió per terra, els pales-tins estan sumits en la desesperació. Enaquestmoment, no sembla haver-hi llumal final d’aquest túnel.c

T ant temps prometent unlook sexi des de les revistesfemenines, un telèfon sexides d’Apple o una vida sexi

als anuncis de cotxes o gelats, i ara re-sulta que el sexi es penalitza. Almenysen la foto de perfil. El tan autofotogra-fiat món d’avui a les xarxes ha rein-ventat la foto de carnet, esmolant elseu codis de forma velada. A la vostraagenda de contactes segurament hitindreu diversos homes que en el seudia a dia vesteixen vestit i corbata, pe-rò excepcionalment en trobareu al-gun que s’exhibeixi cordat i amb nus.Informal, somrient, relaxat; la varie-tat de fotos de perfil és enorme peròalhora homologada, així com els gats,gossos, paisatges o fills que ocupen ellloc del jo, sense ni una mica de trans-gressió.En una investigació realitzada a la

Universitat de Colorado sobre la per-cepció entre feminitat i competènciaa través d’aquestes imatges, s’ha evi-denciat que la històrica dicotomia ver-ge/puta és encara lluny d’haver-se su-perat. Els dos psicòlegs responsablesde l’estudi, Daniels i Zurbriggen, vancrear dos perfils ficticis d’Amanda,

una noia de 20 anys. Tots dos amb lamateixa informació, però molt dife-rents fotos de perfil: en una, Amandaanava amb vestit curt vermell amb ungenerós escot, mentre que en l’altraduia pantalons, samarreta i una púdi-ca bufanda. I si bé els enquestats lestrobaven totes dues amables i boni-ques, jutjaven finalment molt menysqualificada i capaç la que es lluïa.El protocol que regeix avui l’autore-

presentació de les dones, lluny de fle-xibilitzar-se, ha guanyat en decòrum itòpics. La correcció és un imperatiu,però també una trampa. “No cridisl’atenció per allò que sembles, no enfo-quis el teumissatge en l’aparença sinóen el que ets com persona”, dicta elseu mandat universal. I és assenyat.Però també pusil·lànime. Seguintaquesta lògica, moltes dones utilitzenulleres quan no les necessiten, es fanuna cua en lloc de deixar-se anar lacabellera, i s’autocensuren els talons afi de no ser titllades de frívoles.Per a les més joves, la sexualitat és

una característica definitòria de la se-va edat, que, lluny de reprimir, neces-sita expandir-se, per tant la percepcióaliena de la seva imatge limita la cons-trucció de la seva pròpia identitat. Xo-ca veure les noies despreocupades i di-vertides en els seus perfils, en con-trast amb les adolescents que portaanys fotografiant David Magnussonseguint el costum purità als EUA dels“balls de puresa”: noies que prometenals seus pares mantenir-se verges –iells es comprometen a la salvaguar-da–, ballant enganxats: un símptomamés de comdes de l’Occident del pro-grés s’emula l’obscurantisme tribal.El crucial no és escandalitzar-se

perquè encara continuï penalitzant lavoluntat de ser atractiva, sinó pregun-tar-se per què una dona que llueix se-xi no és presa seriosament quan la nos-tra societat continua encimbellantl’atractiu com un ideal de felicitat.c

Hamàs:Morirmatantomort lentaEl sexi éssospitós

F. A. GERGES, titular de la càtedraEmirates a la London School of Economics Traducció: Juan Gabriel López Guix

Malgrat la insensatesa delsatacs amb coets, Hamàs noés un moviment messiànicque vulgui morir matant

L’actual violència reflecteixla desesperació de la cúpulade Hamàs; la seva capacitatmilitar està molt minvada

El protocol que regeixavui l’autorepresentacióde les dones ha guanyaten decòrum i tòpics

Fawaz A. Gerges Joana Bonet


Bona idea, però alspobles hi podrien fer

alguna cosa, no creieu?Tot és a Barcelona.Miquel Parramon Camps

Seguim convertintBarcelona en un parc

temàtic, els que hi perdemsom els barcelonins.Montserrat Ferrer

A mí me gustaría quehicieran un parque

acuático para refrescarnosen verano y justo dondeestaba el antiguo parquede atracciones de Montjuïc,con buenas vistas.Irene Hernández

Pues me parece bien.Que la ciudad se active

un poco más y venga másturismo y que se gaste eldinerito aquí en la ciudad.Sara Miquel

Me parece una buenaidea de ocio y para

sacar un rendimiento a unasinstalaciones infrautilizadasSanti Jaume Feiner Alonso

Una iniciativa moltencertada! Hi aniré.

Quima Coca Friguls

m Pisos turísticsm Molts veïns de l’Eixamplehem hagut de veure i sobretot pa-tir aquesta plaga dels anomenatspisos turístics. Per amolts propie-taris ha suposat una sortida apisos de difícil lloguer i encaramés de venda. Poc preocupen aaquests propietaris les contínuesmolèsties que els turistes ocasio-nen diàriament als veïns, comtampoc sembla importar-li gaire al’Ajuntament, que permet allò queningú no entén i és que en una fin-ca privada, amb gent que es llevad’hora cada dia, hi pugui haveruna activitat d’aquesta mena.Tot l’Eixample n’és ple, espe-

cialment la dreta. En moltsd’aquests pisos –com és el nostrecas– no hi ha ni tan sols un res-ponsable en el propi pis a qui acu-dir en cas de necessitat i els telè-fons que et donen no acostumena respondre, especialment dema-tinada. Per tant, som els veïns quiens hi hem d’enfrontar quan hiha qualsevol incident.Nosaltres hem acudit a la justí-

cia. Fa vuit mesos que un jutgeens va donar la raó i ara estem es-perant la ratificació de la sentèn-cia ja que la part demandada vaapel·lar. Ens han dit que en un pa-rell de mesos sortirà la sentenciadefinitiva. Tant de bo ratifiqui laprimera.

JOAN SURROCA I NOUVILASBarcelona

m Ens heu robat el templem Una jornada llarga i difícilem porta a finalitzar gestions enel barri de la Ribera. En acabar,atabalat i cansat, recordo el re-mei que el meu pare em va ense-nyar fa molts anys, i decideixocercar unsminuts de refugi a San-ta Maria del Mar.M’obro camí entre un ramat

de persones, amb pantalons curtsi samarretes de colors, que s’api-len a la porta i escolten unes pa-raules mal dites en un anglèsmolt pobre. Una dona jove inten-ta impedir-me l’accés defensantels seus privilegis comercials. Re-plico que els barcelonins tenimdret a preservar les nostres tradi-cions i gaudir de la nostra histò-ria. Amb dificultat aconsegueixoentrar. Les velles pedres, malgratla manca de silenci, em retornenla serenor que he vingut a buscar.Als pocs minuts, surto amb lamateixa dificultat, entre mig deparaules malsonants i expres-sions ofensives en idiomes que espensen que no entenc. No elsresponc.Ens heu robat el temple; ens

heu robat la Rambla; ens esteu ro-bant la ciutat; però no podreu ro-bar-nos l’ànima.

JORDI DESOLASubscriptorBarcelona

m Raó o passióm Amida que es va apropant ladata del 9 de novembre, observocert nerviosisme arreu: polítics,tertulians, informadors i tambéentre les persones compromesesen el camí cap a la independènciasigui a favor o en contra. Aquestaapreciació meva neix en obser-var –més ara que fa uns mesos–que ni les coses es diuen pel seunomni es reconeix quemoltes su-posades raons en realitat vénend’emocions.I es que les motivacions per a

moure’s (en un sentit o altre) po-den ser enraonades o emotives:fruit de la lògica i el convenci-ment o bé passionals, que ens sur-ten de dins, sense poder fer capargumentació coherent.Crec que tota persona interlo-

cutora hauria d’exposar per enda-vant si parla amb el cap o amb elcor, i si és que ho sap.

ROGER CABALLÉSant Cugat del Vallès

m Federalismom Últimamente la palabra fede-ralismo sale mucho a la palestra.Sobre todo cuando el indepen-dentismo hace aparición. Esto nodebe ser bueno para los federalis-tas, ya que les quita credibilidad.Mostrando silencio durante déca-das y luego apareciendo cuandoel independentismo sube confuerza. Siempre por detrás.Otro tema es que todos sabe-

mos lo que significa la indepen-dencia. Lo que no sabemos es loque significa el federalismo yaque estos amables señores no noslo explican.Personalmente creo que fede-

ralismo significa competenciasblindadas , leyes propias en ámbi-tos de gestión propia, y lomás im-portante: recaudación de lamayo-ría de impuestos conunporcenta-je de intersolidaridad entre fede-

raciones y Estado. Si eso no fueraasí me temo que todo esto del fe-deralismo sería un engaño paracambiar sólo el nombre de Esta-do de las autonomías a Estado defederaciones con el mismo pro-blema territorial de siempre.

JOAN PONSGranollers

m Orfenat a Moçambicm La fundació NEPP és una as-sociació humanitària que treba-llamolt ambmolts pocs recursos.L’objectiu d’aquesta carta ésmolt clar: poder acabar el nostreorfenat a Chókwè (Moçambic),que es troba a l’última fase deconstrucció, i necessitem el pa-trocini d’un padrí o bé de100.000 persones que puguin do-nar 1 euro a la fundació.

Lapremsa i elsmitjans de comu-nicació a vegades donen suport anotícies morboses. En aquest cases tracta d’una notícia seriosa, uncrit de socors per ajudar uns nensque no tenen res. Truco a la portad’empreses, bancs, grans socie-tats, esportistes....Tot just fa uns dies que he arri-

bat del sudde l’Àfrica i volempor-tar a termini el nostre projectecom sigui. El somriure dels nensés la nostre energia i força que noens fa defallir.

JORDI DOMINGO RIBASPresident de la Fundació PrivadaNEPP

m Balanzas encriptadasm Referente a la carta del señorAntonio Sanz (“Balanzas fiscales,17/VII/2014), quisiera puntuali-zar lo siguiente. No nos aferre-mos literalmente a las palabraspara debatir conceptos. No sé sise publican o no (amodo de libri-to) las balanzas fiscales en los paí-ses a los que hace referencia. Pe-ro sí se conocen y discuten entresus representantes parlamenta-rios. Y cada año tenemos unamuestra. Es bien sabida la re-ciente trifulca (democrática) en-tre bávaros y el resto de estadosalemanes. Donde los primeros sequejaban de que ya estaban ce-diendo el 5%de su riqueza, y estoles situaba ante un riesgo de invo-lución. Curiosamente, pocas dé-cadas atrás, Baviera había tenidoque ser rescatada por el resto desus propios compatriotas. Y queyo sepa, Alemania no se ha roto.En España, desde el Gobierno

se nos ha dicho (aquí sí que lite-ralmente), que mejor que el ciu-dadano ignore cómo se reparte eldinero entre las comunidades,pues se podrían herir susceptibili-dades. Tanto paternalismo haciaun pueblo, tratado como menorde edad, me lleva a preguntar:¿Todavía estamos en la Ilustra-ción? Y me sé la respuesta.

J. Ll. JORNET RÚASant Cugat del Vallès

m Viajar en autobúsm Hepodido constatar en los úl-timos tiempos que viajar en auto-bús por Barcelona es una acciónde riesgo para la integridad delviajero, y explico el porqué. Igno-ro si es porque los autobuses queel Ayuntamiento ha compradopara nuestra ciudad son de terce-ra mano, o bien, a los conducto-res se les ha olvidado cómo seconduce. Sea por motivos mecá-nicos o humanos, el caso es que

A V U I A L A V A N G U A R D I A . C OM

10%

89%

1%

Sí

No

Ns

Han opinat 1.420 personesFins a les 20.30 hores

EL PRIMER PARC TEMÀTIC DEL MÓNSOBRE L'ESPORT OBRIRÀ A BARCELONA

EN3PASOS. Com podeu evitar ser atracat? Apren-gueu quina postura corporal heu d’adoptar perno semblar una víctima fàcil

Creieuque el PSCsurt renovatdesprésdelseu congrés?

CONCURS. Envieu la vostra foto comentada llegintLa Vanguardia des de qualsevol racó del món iguanyeu un smartwatch o un lot de Rituals

ENQUESTA. Els lectors trien la cançó de l’estiu encatalà del 2014. Proposem 13 grups i temes deritmes festius i ballables. Quin us agrada més?

L A F O T O D E L L E C T O R

E L C OM P T A D O R

LA VINYETA DEL LECTOR. “Dibuixar i teatre són elverb i el substantiu del meu dia a dia”. Descobriuaquesta setmana el treball de Marc Torrecillas

Voteu a www.lavanguardia.com/participación/encuestas o enviant un missatge al 27722 ambla paraula VOTAR espai 1, 2 o 3, segons quina sigui l’opció triada Sí, No o Ns. Cost de l’SMS:1,42 (IVA inclòs). Servei ofert per NVIA. Atenció al client: 902 354 525. [email protected]

LA PREGUNTA DE DEMÀ

TINC UN BLOG. Sergi Verge transmet amb passióa El blog del Carbasses les seves peripècies coma agent immobiliari en temps turbulents

Podeu enviar les vostres fotografies a [email protected]. Cal que estiguin signades amb nom i cognoms i hi ha de constar l'adreça, el telèfon iel DNI o el passaport. La Vanguardia es reserva el dret de publicar les que consideri oportunes.

EXCLUSIÓ. Curiós avís en una lampisteria situada al barceloní carrer Parlament, foto-grafiat pel lector Xavier Cobos Barbé. Què deu tenir en contra dels articles d’aquestaconeguda empresa multinacional sueca?

Us sembla bé que hi hagihotels que no acceptinmenors d’edat?

CARTESDELSLECTORS

DILLUNS, 21 JULIOL 2014 O P I N I Ó LAVANGUARDIA 21

entre arrancadas, sacudidas y fre-nazos, se está en constante peli-gro corporal.Si se quiere promocionar el via-

jar en servicio público enBarcelo-na, lo primero es garantizar al pa-sajero su seguridad. Porque sipersonas jóvenes con buena esta-bilidad son zarandeadas , a perso-nas mayores más inestables, me-jor no pensar las consecuenciasde los hechos citados.No es válido aludir a que el trá-

fico en Barcelona hace en ocasio-nes tener que efectuar algunama-

niobra brusca. Salir o entrar enuna parada de bus no tiene ningu-na implicación con el resto de lacirculación.

JAUME BARRIL BOSCHBarcelona

m Conduir atentm Conduïm el cotxe com el fetmés normal delmón. Almenys enel meu cas que faig més de dos-cents quilòmetres cada dia. Mal-grat que es fan campanyes de pre-venció molt impactants, en reali-

tat i per desgràcia, fins que notens un ensurt davant dels teusulls, no te n’adones que en un se-gon la teva vida pot canviar defi-nitivament.El fet de viure un accident en

primera posició m’ha despertatuna nova manera de controlar elcotxe. Només estic pendent delque pot passar per reaccionar. Es-tar atent malgrat que representiun esforç. Oblidar els mòbils i lesdistraccions. Senzillament mirarper salvar la teva vida i potser ladels altres.

ALBERT ALTÉS SEGURAVic

m Pares protectorsm Deia el filòsof i pedagog JoséA. Marina en l’entrevista “El si-lenci és el millor aliat de la por”(Tendències, 16/VII/2014) quela gent jove ha d’entendre que avegades a la vida passaran malesestones i que hand’aprendre a to-lerar la frustració. Però lamenta-blement, són alguns pares quiavui en dia amb la sobreprotec-ció als fills no ho permeten, i ambel seu egoisme impedeixen queels fills es desenganxin de la pro-tecció paterna i materna per talde fer-se imprescindibles i no dei-xar que volin del niu i aprenguina espavilar-se.En temps pretèrits era sufi-

cient alimentar els fills i aconse-guir que arribessin a l’edat adul-ta. Actualment, s’ha creat una in-dústria desmesurada per fomen-tar l’èxit dels joves i evitar-losqualsevol adversitat. La vertade-ra funció dels pares hauria de seraconseguir que els fills es facinadultsmitjançant un procés d’au-tonomia que s’aprèn a base d’en-sopegades i errors i no ficant-losen una bombolla de vidre.La sobreprotecció paterna i

materna a la qual estan sotmesosmolts infants actualment el queaconsegueix és criar fills ambpors i inseguretat.

ANTONI VILANOVA CASALSBarcelona

m Apagar la luzm Me comentaba un amigo quehay una manera sencilla de aho-rrar cada mes en la factura de laluz que consiste en apagarla encasa cuando no es necesaria. De-bo reconocer que lo he probado yel resultado es espectacular ymuy positivo. También resultamuy rentable controlar los apara-tos de aire acondicionado y subiruno o dos grados el termostato.

FRANCESC SEGARRA TORTorre-serona

Màrius Serra

Cotxesasoli serena

A lmacelles, una població de sis mil habitantsdel Segrià, ha saltat a l’efímera fama de lesnotícies d’estiu per una iniciativa magnífica.De fet, és tan raonable que el meu pessimis-

me documentat sobre la condició humana em fa creu-re que no funcionarà. L’alcalde, Josep Ibarz, ha expli-cat que durant els mesos de juliol i agost els horarisd’aparcament prohibit al carrer Major canviaran peraprofitar la zona del carrer on hi ha ombra durantmés temps. És a dir, els vehicles hauran d’estacionar ala banda dels números senars entre la mitjanit i dosquarts de dues de la tarda, que és quan comença a to-car-hi el sol, i a la part dels parells entre dos quarts dedues i les dotze. La idea és no haver de deixar el cotxemai al sol en una localitat en la qual sovint se superenels 35 graus (a l’ombra). La mesura s’implementa ambtotes les precaucions. De moment, només al carrerMajor, amb supervisió extra de la policia local i ambadvertiments informatius, no pas sancions, als aparca-dors que no s’ajustin a l’horari solar. El progrés tecno-lògic del segle passat ha fet que de vegades arribem aoblidar a quina hora vivim. Sobretot a l’estiu els nos-tres horaris van desgavellats. Estem tan avesats als ar-tefactes que ens permeten regular la il·luminació, laclimatització i la comunicació que el retorn, ni quesigui parcial, d’un cert poder al cicle natural resultarevolucionari. Jaume Sisa cantava que qualsevol nitpodia sortir el sol sense sospitar que podria provocarun reguitzell d’infraccions viàries al Segrià.La bona iniciativa del Consistori d’Almacelles re-

met a una cursa que vanéixer de la fèrtil imagi-nació d’un altre artista,en aquest cas un no-vel·lista. Quan l’any1990 el pallarès PepColl va publicar el con-te “L’home que corriamés que el sol” a L’edatde les pedres (Empú-ries) no es podia imagi-nar que una dècada des-prés a la Vallfarreramuntarien una cursa at-

lètica inspirada en el seu personatge. Durant onzeanys es va dir “Cuita al Sol” i el passat 14 de junyl’Ajuntament d’Alins i la EMD d’Àreu la van rebatejaramb el kilianjornetià nom de “Milla Vertical d’Àreu”.Els atletes surten de la plaça d’Àreu a la posta del sol ihan d’arribar dalt delMonteixo abans no es pongui enaquest punt. El cim és a 2.905 metres i el poblet a1.245, de manera que facin números per capir la verti-calitat de l’assumpte i la velocitat solar que deuen po-der agafar els millors perquè no els atrapi la nit. Elssoferts atletes que hi competeixen queden fora de jocsi es veuen superats per l’ombra igual com els cotxesd’Almacelles quedaran fora de la llei si es veuen supe-rats pel sol. És clar que, parafrasejant Sisa, qualsevoldia podria pondre’s el sol.

E L L E C T O R E X P O S A

L A R E S P O S T A

E L R UM - R UM

Ajuts al bosc, quan i quant?

Prioritzar estratègicament

Podeu enviar les vostres cartes a [email protected]. La Vanguardia agra-eix les aportacions dels lectors i tria per publicar aquells textos que no superinels mil caràcters. Les cartes han d’anar firmades amb nom i cognoms i hi ha deconstar el DNI o el passaport, l'adreça i el telèfon. No es publicaran escrits

firmats amb pseudònim o inicials. La Vanguardia es reserva el dret de resumir-ne o extractar-ne el contingut i de publicar els que consideri oportuns. No esmantindrà correspondència ni s'atendran visites o trucades sobre originals nopublicats.

m La millor política per defensar-nos dels incendis fo-restals és destinar diners a la prevenció i, sobretot, a laneteja dels boscos. És lamentable que el Govern de laGeneralitat aquest any destini només a la gestió forestalsostenible en finques de titularitat privada poc menysde 5 milions d’euros. Una quantitat insignificant teninten compte que a Catalunya el 64% del territori és fores-tal, i la major part és de titularitat privada.

S’acaba de conèixer que, de les ajudes sol·licitadesper aquest 2014, per netejar el bosc només se n’ha atèsla meitat. Els que hem quedat fora, què hem de fer?Quin desengany que, després de redactar els plans degestió forestal, no puguem tirar endavant el que és elmillor sistema de prevenció: la neteja del bosc.

Conseller d’Agricultura, ampliï el pressupost ifaci possible que s’atengui a qui vulgui netejar elbosc. Segurament seran els diners més ben gastatsdel Departament.

JOSEFA CONILL COLLDERRAMParets del Vallès

m La prevenció d’incendis és, sens dubte, una prioritaten la política forestal com també ho és el suport al sec-tor forestal amb l’objectiu de potenciar la gestió méseficaç dels boscos catalans, que són majoritàriament detitularitat privada. Ara bé, per abordar aquest problemadavant d’un marc de manca de recursos com l’actual, laposició de l’Administració ha de ser atendre prioritària-ment les actuacions estratègiques i d’interès general enmatèria d’infraestructures de prevenció d’incendis.

L’objectiu últim ha de ser aconseguir que les finquesque ja estan estructurades amb documents de gestió ique no han sofert desastres naturals es defensin per simateixes, per la seva viabilitat econòmica implícita. Éscert que aquest no pot ser un canvi radical, però sí queha de ser la línia que determini el camí futur.

La gestió rendible de les finques forestals és l’únicaforma viable de garantir una actuació sostinguda de dis-minució de la càrrega de combustible, que a la llarga hade donar fruits en matèria de prevenció dels incendis.

ANTONI TRASOBARESDirector general de Medi Natural i Biodiversitat

El progréstecnològic delsegle passatha fet que devegades arribema oblidar aquina hora vivim

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ President

Carlos Godó Valls ...................................................Conseller Delegat

Josep Caminal ...........................................................Director General de PresidènciaJaume Gurt .................................................................Director General Corporatiu - Negoci Premsa

Manuel Ferrer............................................................Director General de PublicitatXavier de Pol ..............................................................Director General de Negoci AudiovisualDavid Cerqueda .......................................................Director General de Negoci Digital

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ President-Editor

Pere G. Guardiola ....................................................Director General

XavierMartín ............................................................Controller

Òscar Ferrer ...............................................................Director deMarketing

© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2014. TOTS ELS DRETS RESERVATSAquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni registrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, de cap manera ni per cap mitjà, siguimecànic, fotoquímic, electrònic,magnètic, electroòptic, per fotocòpia, o qualsevol altre, sense el permís previ per escrit de l’empresa editora.A efectes del que preveu l’article 32.1 del Text Refós de l’LPI, La Vanguardia Ediciones, SL s’oposa expressament a la utilització de qualsevol contingut d’aquest diari amb la finalitat de ferressenyes o revistes de premsa amb fins comercials (press-clipping) sense tenir l’autorització prèvia de La Vanguardia Ediciones, SL

Catalunya i BalearsTrimestre ...............................................122 eurosSemestre ................................................239 eurosAnual.......................................................449 euros

EL PREU DEL EXEMPLARS ENDARRERITSÉS EL DOBLE DEL PREU DE PORTADA

TARIFES SUBSCRIPCIONS

Espanya i AndorraCorreu (trimestre) ......................... 180 euros

Europa - Zona 1Correu (trimestre) ........................ 449 euros

Resta de països - Zona 2Correu (trimestre) ......................... 576 euros

Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SLAv. Diagonal, 477 (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00Fax: 902 185 587

Internet www.lavanguardia.com

Dipòsit legal B-18078-2011ISSN 2014-1718

Imprimeix CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SLPolígon Zona Franca, carrer 5, sector C(08040) BarcelonaPRESSPRINT. Carrer Valentín Beato, 48,Madrid

Distribueix MARINA BCN DISTRIBUCIONS SLCarrer E, 1 (cant. c/6). Pol. Industrial ZonaFranca. 08040 Barcelona. Tel.: 93 361 36 00

ANUNCIS I ESQUELESPUBLIPRESS MEDIA SLPer telèfon 902 178 585Barcelona Av. Diagonal, 477 (08036)Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88MadridMaría deMolina, 54, 4t (28006)Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTORTel.: 902 481 482. Fax: 93 481 24 [email protected]

ATENCIÓ AL LECTORTel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587Cartes dels [email protected] del [email protected] Difusió controlada per OJD


IGNOT

Q uan la saturació tàctica fasti-gueja, és més estimulant in-tel·lectualment, i necessari, in-tentar predir què passarà. Tretde la franquesa de Duran Llei-

da i l’equanimitat dels fons d’inversió,que no s’hi juguen emocionalment res, elciutadà està només per discernir el queacabarà succeint. Els sobiranistes, que en-certen que aquest és un conflicte de pro-paganda, asimètric, no deixen que la reali-tat espatlli els seus eslò-gans. El Govern espa-nyol no diu el que potacabar fent perquè, encas de confessar-ho, liserà més difícil.No és possible deta-

llar tot el que passarà,ateses les nombrosesvariables implicades,però sí que es pot pro-posar racionalment elsubstancial del que potocórrer amb més pro-babilitat que la típicade llançar una monedaa l’aire. Per això cal en-certar en els paràme-tres més importants dela situació. Són els se-güents.La hipòtesi sobira-

nista que a l’Europa co-munitària no hi pot ha-ver intervenció arma-da és correcta, afortu-nadament. Segon, en-certen que la seva vo-luntat política, audàciatàctica i capacitatmobilitzadora són supe-riors a les del PP i PSOE. Per això aniran,abans o després, fins al final.Res que pugui oferir Mariano Rajoy,

fins i tot acordar ambUnió i part de CDC,no serà suficient.L’estratègia de tancament sobiranista

–un espectaclemediàtic que empenyi Eu-ropa a forçar el Govern espanyol a re-conèixer el fet consumat derivat d’unadesobediència civil generalitzada– signifi-ca que, per a l’independentisme, commésconflicte millor. Objectivament, és l’úni-ca manera que Catalunya sigui indepen-dent. Per als sobiranistes el conflicte noés el mitjà per a la independència, sinóque aquesta és la justificació del conflic-te. Quan el que distingeix l’Estat, la vio-

lència reglada, és inaplicable, retorna unapsicologia d’estat de naturalesa, on elsdiferents grups identitaris proven, enabsència de límits, la seva fortalesa. Elssobiranistes volen testar, en les noves con-dicions, si aquesta vegada guanyen. És im-possible parar aquesta pulsió tribal pelconflicte, que els val perdre, mentre siguien gran.Els sobiranistes tenen estratègies des-

compensades –la interior avançada, la in-ternacional endarrerida–. DesconeixenEuropa i els seus mercats. Així, el presi-dent ArturMas demana que es faci en elsprocediments d’entrada d’una Catalunyaindependent una excepció (es pot definirel nacionalisme com el rebuig que leslleis són iguals per a tothom). I Oriol Jun-queras va afirmar, còmic, que els indepen-dentistes no es “resignaran davant elsmercats” (sisplau, que algú li expliqui el

que els mercats podenfer als països, escriu-re-ho seria inapro-piat). A bona part deCDC i a ERC, ICV iCUP els encantariaque Catalunya no en-trés a Europa. El seudomini del país seriacomplet.ElGovern central co-

neix la inquietud quegenera aCatalunya l’es-tratègia de tancamentsobiranista. Al Governespanyol li acabarà in-teressant un conflicted’alta intensitat per di-vidir el catalanisme.Passarà de la passivitata l’agressivitat.Quan en l’estiu-tar-

dor del 2012 ArturMas va començar apar-lar de la legitimitat delcarrer i de democràciaradical, una cosa insò-lita en l’Occident de-mocràtic, les classes

mitjanes van perdre el lideratge del cata-lanisme. La declaració de l’alcalde Trias–“Jo no sóc independentista però votaréindependència”– il·lustra la manca deprojecte propi de la classes mitjanes.El lideratge del catalanisme pertany

ara a una aliança del complex mediatico-polític nacionalista amb la població del’interior deCatalunya, el territori d’ERC.Els irrellevants en la globalització, els

que no tenen res a perdre, són els guanya-dors, però són incapaços de generar unprojecte de país que compensi a Europala proliferació del pitjor de si mateixa, elsnacionalismes. No per falta de capital in-tel·lectual sinó perquè les forces producti-ves catalanes no donen per això.L’Estat no pot permetre que Catalunya

s’independitzi per força, encara que siguino violenta. Si ho fa, l’imperi de la llei des-apareix i llavors “tot està permès”. L’Es-tat no guanyarà. És tard per revertir elsinstruments de producció catalanista,com l’escola. AMariano Rajoy i a les elitsespanyoles que Catalunya s’independitzino els importa substancialment. A horesd’ara de la globalització la carcassa jurídi-ca d’un país és un tema nimi. Però no vo-len quepassimentre governen. Seran pas-sius-agressius: no buscaran una solucióestable, resistint fins que hi hagi nous go-vernants, que faran el mateix, i prolonga-ran el conflicte.

És a dir, el que vol per dins el sobiranis-me dominant, comarcalista, és el mateixque acabarà fent –l’únic que pot fer– l’Es-tat per fora: una Catalunya tancada.El que passarà no és un xoc de trens

–instantani, brutal, decisiu– sinó una fric-ció –abrasiva, caòtica, prolongada– queimpedirà a generacions de catalans, jaque així serà de llarg el conflicte d’alta in-tensitat que s’acosta, la construcció d’unpaís obert i globalment competitiu. Unconflicte que ningú no pot, ni molts volen(els sobiranistes), ni d’altres voldran (l’Es-tat espanyol), parar. Ja no es pot salvar lacara de tots, algú ha de perdre. Però elmés probable és que perdin tots, permoltde temps.c

Sabemquèpassarà

Mésquemilparaules

No hi haurà xoc de trens,sinó una fricció que impediràa generacions de catalansde construir un país obert

S èneca el Vell va deixar constància,a les seves Controvèrsies, d’un epi-sodi esfereïdor del pintor Parrasid’Efes, una celebritat a la Grècia

clàssica. Havia rebut l’encàrrec de pintarun Prometeu, el tità encadenat per Zeusperquè una àliga li devorés el fetge. Aprofi-tant que Filip II de Macedònia, després dedestruir Olint, va posar els presoners envenda com a esclaus, Parrasi va anar a bus-car-ne un que pogués utilitzar com amodelper a la seva pintura. I va trobar un vell ve-nerable i trist que li feia el pes. El va com-prar i se’l va endur a Atenes.

El pintor va trobar que l’esclau no eraprou trist per al Prometeu que imaginava. Iel va fer torturar. Parrasi anava indicant albotxí comhavia de turmentar-lo. “Tortura’lmés, fueteja’l, crema’l!”. I anava barrejantcolors. Els que estaven amb el pintor protes-taven, esborronats. Però Parrasi invocava eldret i els recordava que l’esclau era seu. Elssuplicis continuaven, cada copmés insupor-tables. “Els teus laments encara no són dig-nes de la ira de Zeus”, deia. El van cremar iesquarterar. I el vell defallia, incapaç de su-portar els turments. “Aquesta ha de ser l’ex-pressió d’un home torturat, a punt de mo-rir”. El vell aleshores va gemegar: “Parrasi,que em moro!”. I Parrasi, només aleshores,va dir: “Aguanta així”. Extenuat, el vell vamorir mentre Parrasi, satisfet, el pintava.

L'episodi és completament inventat. Pe-rò tant se val. Segur que recorden el quedeia Jorge Semprún, invocant Boris Vian:“Tot és veritat, perquè tot m’ho he inven-tat”. Hi ha una veritat del relat, com unaveritat de les imatges, que és independentde la veritat o realitat dels fets. I el relat deSèneca el Vell recorda la capacitat de lesimatges (o les paraules) per estremir-nos,per acostar-nos a l’abisme de la violència il’horror, per fer-nos veure (o llegir) els critsque venen d’un infern insuportable. L’art

no sempre ha perseguit la bellesa, ni sem-pre ha pretès provocar plaer. En realitat, laliteratura i l’art grecs van deixar un llegatd’imatges i escenes d’una brutalitat insòlita,moltes de les quals han sobreviscut més devint-i-cinc segles. I l’efecte que produïen enla seva època, i fins i tot avui, no té res aveure amb el plaer. Comdiu un orador en lacontrovèrsia de Sèneca, el pintor no nomésha torturat l’esclau, també turmenta els nos-

tres ulls. La pintura convocada per l’episo-di, compassa ambmoltíssimes imatges pos-teriors, pictòriques o fotogràfiques, són unautèntic turment amb independència dequè facin referència a un episodi real o no.Perquè, en aquests casos, és la imatge quefereix i ens commociona: en realitat, obreles portes a una experiència de la qual ésmolt difícil de sortir-ne un cop s’ha entrat.

Les imatges tenen un poder immens. Pe-rò és cert que una imatge val més que milparaules? Perquè les imatges, certament, di-uen sempre moltíssimes coses. I tanmateixuna imatge sempre ésmoltes més coses quela pròpia imatge. Una imatge, apart d’allòque dóna a veure, és sobretot també com haestat feta i com circula: la producció i la cir-culació de la imatge ens parlen també delque la imatge diu més enllà del que la prò-pia imatge dóna a veure. Pensem en l’episo-di de Parrasi: podríem jutjar la seva pinturade Prometeu ignorant els turments i supli-cis de l’esclau que estan en l’origen i en laproducció de la pintura? És elmateix l’efec-te que fan les paraules de Sèneca el Vell, ex-plicant l’episodi, que la pintura que ensn’oferís el seu testimoni? L’episodi de lesControvèrsies i la pintura de Parrasi reme-ten a un context que no apareix ni en la pin-tura ni en el relat: un món, el propi dels re-lats mítics, en el qual, com va recordar l’an-tropòleg RenéGirard, les víctimes de la vio-

lència sempre són considerades culpables.I un món, a més, el de la Grècia antiga, queintegra culturalment la violència i les bruta-litats del seu present remuntant-les a unpassat immemorial, fundacional i originari.

Avui, que ja no ens podem permetre laingenuïtat de creure en un destí justicier ique, davant l’experiència inexhaurible delscrims sense càstig, sospitem de l’arbitrarie-tat, o de la ceguesa, de la justícia humana, jano podem considerar automàticament lesvíctimes com a culpables, sinó, més aviat,enmolts casos, al contrari, com a innocents.

No, una imatge no valmés quemil parau-les, perquè una imatge no parla mai per ellamateixa. Aquests dies, les xarxes socialss’han amarat d’odi genèric contra Israel iels jueus, sovint amb fotografies estremido-res de nensmassacrats en uns altres conflic-tes. I més que impugnar o discutir una polí-tica governamental, aquestes imatges hanfet emmudir les paraules, s’han erigit en ar-guments inapel·lables, com icones d’un al-tar, i han sabotejat la possibilitat d’avaluar,de manera contrastada, empírica i racional,el que està passant. Pel respecte quemereixcadascuna de les víctimes, també les dese-nes de milers invisibles i invisibilitzades enaltres conflictes, aquestes imatges han fet, ifan encara, molt de mal. Perquè cada mortés cada cop única, i equival, com va suggerirDerrida, a la fi del món, d'un món.c

J. L. ÁLVAREZ, autor del recent llibre ‘Presidentesde Gobierno: Las claves del liderazgo político’

No, una imatge no valmés que mil paraules,perquè una imatge noparla mai per ella mateixa

José Luis Álvarez

Xavier Antich


Unbancoparala formacióndeLucía

santander.com/universidades

El banco que confía en el potencial de Lucía eselmismo que en 2013 concedió 22.422 becas yayudas a universitarios y que apoya los sueñosy proyectos de sus 100millones de clientes entodo elmundo.


FRANCESC PEIRÓNNova York. Corresponsal

E ls curiosos no entenen prou ambaquest planeta. LaTerra se’ls ha quedatpetita.

Andrew Chaikin va publicar el2007 el llibreAMan On TheMo-on (Un home a la Lluna) per alqual, entre altres entrevistes, vaconversar amb cadascun dels 24astronautes que van viatjar rumbal satèl·lit terrestre dins del pro-grama Apollo de la NASA.No tots la van trepitjar. Que

l’hi diguin a Michael Collins, eltercer home i testimoni directede com els pioners allunaven, elsseus col·legues Neil Armstrong iBuzz Aldrin. Ahir es van celebrar45 anys de la conquesta. A mésd’aquests dos, deu astronautesmés han posat després les sevesbotes en aquesta superfície.“Vam tocar la cara d’un altre

món i ens vam convertir en per-sones sense límits”, escriu Chai-kin en el pròleg del seu volum.“Sempre hi he volgut anar, des

que era petit”, respon per correuelectrònic. “Encara conservo elsomni, tot i que ja dubto que entingui l’oportunitat en el meutemps de vida (n’he fet 58). Peròcrec que la visita a la Lluna ésuna possibilitat real per a moltsnens d’aquesta època”. Ho afir-ma des del convenciment que, allarg termini, “la Lluna serà una

destinació espectacular per al tu-risme i els científics”.La perspectiva d’aquest tu-

risme la marca Space Adven-tures, amb seu a Vienna (Virgí-nia). El seu president, Tom Shel-ley, considera “possible” per a fi-nals del 2017 o el 2018 un trajecteen el qual se circumval·laria el sa-tèl·lit a una distància de 100 qui-lòmetres.A Chaikin li sorgeix un matís

que, ara com ara, li impedeixd’apuntar-s’hi. “Els viatges espa-cials en general són extremada-ment cars –subratlla– fins i totquan es va a òrbites baixes de laTerra. Fins que no es desenvolu-pin nous coets i naus que en re-

baixin dràsticament el cost, el tu-risme lunar només serà una rea-litat per amultimilionaris”. En fi-xar un calendari, Shelley tambéva anunciar que dos clients hanfet el dipòsit de cara a aquest viat-ge. Cadascun s’ha compromès aabonar el cost del bitllet, 150 mi-lions de dòlars per passatger, pe-rò es va negar a revelar els noms.Una vegada que Barack Oba-

ma va prendre possessió de laCasa Blanca, els Estats Units hanjubilat els transbordadors espa-cials, han aparcat l’ambició detornar a la Lluna, han obert laporta a la privatització dels vols ihan esbossat una visió per enviarastronautes a Mart.

Així que, perquè hi hagi turis-me lunar en el present, les empre-ses han de recórrer a Rússia.Lafirma de Shelley disposa d’a-quests dos seients a la nau Soiuz.El tercer li correspondria a unastronauta professional. “Totsels nostres clients reben l’entre-nament necessari per a les sevesmissions, en això no hi ha diferèn-cia”, contesta sobre la prepara-ció. El viatge es calcula de 15 a 17dies de durada, amb almenys sisjornades destinades a l’anada isis més per a la tornada .La seva societat, en aliança

amb els russos, ja ha enviat setturistes a l’Estació Espacial en elque coneixen com a viatges orbi-tals. El preu de cada bitllet va serde 52milions de dòlars. Van acon-seguir aquestes places fins queels nord-americans van aparcarla llançadora espacial. Llavors, laNASA es va quedar amb els llocslliures de la Soiuz per enviar elseu personal a l’espai.Malgrat aquest monopoli, l’es-

mentada empresa ha aconseguitun seient. L’ha adquirit, sempre apartir de la seva informació, per ala cantant britànica d’òpera Sa-rah Brightman. Té reserva dedeu dies a finals del 2015. El seuentrenament s’iniciarà a comen-çaments de l’any que ve.“Això no és ciència-ficció”, re-

plica en una entrevista el profes-sor Patrick Collins, que exerceixa la universitat Azabu del Japó.“El turisme lunar és absoluta-

NASA / ARXIU

EL CALENDARI

El viatge es preveuper a finals del 2017 o2018, amb un full deruta de 15 a 17 dies

Vacancesa laLluna

Una empresa ha venut dos bitllets per viatjaral satèl·lit a 150milions de dòlars cadascun

L ’AMIC RUS

Amb la NASA deretirada, la nau russaSoiuz és l’únicaque està disponible

L’evolució del sector espacial

Tendències

Les opcions del turisme espacial

Vol orbitalAltitud:300 kmJa estàactualmentdisponibleamb des-tinació al’EstacióEspacial.Enlairamenten coet.Viatge abord d’unanau Soiuz.Durada:7-10 dies.Preu: 40milionsd’euros

A la LlunaDistància:384.000 kmNo disponi-ble abansdel 2017.Duradaprobable:15-17 dies.Preu: 120milionsd’euros

DILLUNS, 21 JULIOL 2014 T E N D È N C I E S LAVANGUARDIA 25

Va ser el primer: “Unpetit pas per a l’home,un gran salt per a lahumanitat”

Nombre de persones que vanpoder veure la conquesta dela Lluna gràcies a la televisió

Astronautes del programa Apollo,a més dels pioners Armstrong iAldrin, que han posat els peusa la superfície del satèl·lit terrestre

Cost de cada coet d’un solús amb què s’enlairavenels astronautes cap a la Lluna

SPACE ADVENTURES

ment realista. Fa 45 anys que s’hiva arribar, només és una qüestióde cost i inversió”, sosté.Tot i això, de moment qualifi-

ca aquesta iniciativa de “cara i pe-rillosa”. El mateix Shelley reco-neix que la nau Soiuz requereixde modificacions tècniques, comper exemple canviar l’escut deprotecció de calor perquè la reen-trada en l’atmosfera en tornar dela Lluna es produirà a molt altavelocitat. L’altre aspecte a enca-rar és el de la comoditat dels viat-gers. La nau russa necessita d’unmòdul habitable que ofereixiprou confort als passatgers en untrajecte d’aquesta durada.Space Adventures manté tam-

bé una col·laboració amb l’empre-sa Boeing per al desenvolupa-ment de càpsules. La participa-ció d’altres societats capaces deconstruir naus emergeix com unfactor determinant. “Creiem que,una vegada quehi hagi competèn-cia al mercat per als proveïdorsde llançadores –assenyala TomShelley–, l’accés a l’espai estaràmés a l’abast de molta gent, fo-mentarà la creació de negocis inaixerà una economia afermadaen l’espai”.El professor Collins assegura

que la Lluna “serà una destinaciópopular”. En el seu discurs, queno cedeix gens ni mica davant lesreticències de l’escepticisme, hiha el ressò d’Isaac Asimov.En el seu relat Guia turística

per a la Lluna, Asimov va descriu-

re el 1982 la seva visió. A un seglevista. “És l’any 2082 i a la Llunahi ha un món assentat. Hi ha50.000 persones que es definei-xen com a selenites i que accep-ten que la Lluna és casa seva.Més de 5.000 han nascut aquí...”.Collins parla de la segona mei-

tat d’aquest segle com el punt

d’enlairament d’aquesta nova rea-litat. “La Lluna ara és només unaaventura, una cosa excitant, peròuna vegada que s’hi construeixinciutats, causarà gran atracció”.Per a això fa falta que els em-

prenedors vegin la inversió es-pacial com ho va ser en el seumoment l’aviació comercial. Se-

gons diu, la clau passa per desen-volupar naus reutilitzables.Encara que la NASA disposava

del 5% del pressupost federal alsanys seixanta i avui només del0,5%, aquest professor ofereix lafórmula per vèncer els temors en-tre els empresaris. Cada any, lesagències espacials inverteixen

30.000 milions de dòlars. Si un10% es destinés al turisme lunar,es fomentaria una gran font deriquesa. “El primer valor és lacreació d’ocupació. Les com-panyies aèries estan vinculades amés de 100 milions de llocs detreball al món”, diu. A més curttermini, Shelley preveu un incre-

ment de la disponibilitat comer-cial a mesura que es disposi denous vehicles.“Esperem veure en cinc o deu

anys un increment –remarca– decentenars de viatgers que hananat a l’espai a milers. Pensemque en cinquanta anys veuremuna economia amb una profusióde destinacions de curta estada ieventuals assentaments”.c

www.lavanguardia.com

T’AGRADARIA ANAR DE VACANCESA LA LLUNA? OPINA A

VIRGIN GALACTICS / ARXIU

STEVE BOXALL / AP / ARXIU

L ’EXPERIÈNCIA

Space Adventures vaenviar set turistes al’Estació Espacial, a 52milions per passatge

L’astronauta Pedro Duque emva convidar a veure com ésper dins una càpsula Soiuz ala Ciutat de les Estrelles, aprop de Moscou, quan s’entre-nava per volar a l’Estació Espa-cial el 2003. És un habitacleesfèric i claustrofòbic, demenys de dos metres de dià-metre, ple de cables i instru-ments, amb una única finestradiminuta, en què Duque i dosastronautes més havien depassar els dos llargs dies deviatge des de la Terra a l’Esta-ció. Una llauna de sardinesd’alta tecnologia.Per a un astronauta profes-

sional, el vol en Soiuz és partde la feina. És una incomodi-

tat que s’ha de suportar perpoder gaudir de les experièn-cies extremes de l’enlairamenten coet, de la microgravetat,de la vida en òrbita, de l’explo-ració més enllà de la Terra ifinalment de la reentrada en

l’atmosfera i la tornada a casa.Però, per a un turista espa-

cial, pagar 120 milions d’eurosper passar dues setmanes tan-cat en una Soiuz sense ni tansols poder baixar a la Lluna aestirar les cames, i sense per-

mís per agafar els comanda-ments de la nau i pilotar, sonamés a masoquisme que a ex-ploració espacial. Per des-comptat, cadascú és lliure degastar-se els diners com lisembli millor, només faltaria.Però anar a la Lluna d’aquestamanera jo no ho aconsellariani a qui s’ho pugui permetre.Si busqueu reptes extrems,

aquí a baix a la Terra en po-deu trobar més varietat, mésdiversió i més exigència quela que trobareu viatjant coma passatger en una Soiuz.I si el que us atreu és l’es-

pai, aleshores us aconsellariamés aviat un bitllet a l’EstacióEspacial. És tres vegades mésbarat i podríeu passar les va-cances flotant, visitant elsdiferents mòduls del complexorbital i fent piruetes enmicrogravetat.

FA 45 ANYSES VA ARRIBARA LA LLUNA

1.000 milions de dòlars

LA VISIÓ

Un professor diu quel’economia espaciales pot incrementarcom ha fet l’aèria

A laTerra s’hi estàmillor

Passar dues setmanestancats en una càpsulaSoiuz sona més amasoquisme que aexploració espacial

Dotze pioners

Josep Corbella

530 milionsNeil Armstrong

Vol degravetat zeroAltitud: 10 kmPermet tenirl’experiènciade la microgra-vetat a bordd’un avió con-vencional

VolsuborbitalAltitud: 100 kmPermetrà veurela curvatura dela Terra des del’espai sensearribar a posar-se en òrbita.Durada estima-da: 1-2 hores.Encara no dis-ponible per aturistes. Diver-ses companyiesl’estan desen-volupant

ANÀL IS I

26 LAVANGUARDIA T E N D È N C I E S DILLUNS, 21 JULIOL 2014

Molts corredors surten amb el mòbil per seguir l’entrenament amb alguna aplicació de running

Enric Ezquerra, sor Lucía Caram, Marta Cailà i Albert Vico

Els registresde les curses,a l’instant

VICENÇ LLURBA

La Fundació RosaOriol repmitja tonad’aliments gràcies a una iniciativa de RAC1

Cinc-centsquilosdesolidaritat

MANÉ ESPINOSA

ESTEVE GIRALT

L a classificació de lacarrera tot just cre-uar la meta; els de-talls de cada entrena-ment, ja sigui la ve-

locitat mitjana, la distància, eldesnivell o el ritme cardíac; eldur camí de preparació fins a aca-bar una marató, ser finisher enuna triatló de llarga distància oacabar una cursa de muntanyad’ultraresistència. A les xarxes so-cials bull diàriament, amb especi-al intensitat els caps de setmana,la passió pel running. Després dela necessitat de compartir mar-ques i reptes personals a la xarxa,emergeix un fenomen global queels experts analitzen pel seu granpotencial, però també pels perillsque comporta.“És un assumpte delicat, les

xarxes socials són un gran apara-dor per mostrar-te, però per a al-guns corredors sempre semblapoc, sempre volen fer més. I aixòem preocupa, perquè ara semblaque es pot fer una marató com sires, i et pots exposar a una situa-ció de risc”, adverteix JuananFernández, director de RunningSolutions, empresa especialitza-da a muntar grans proves per totel país. A les curses populars elsorganitzadors comproven l’exi-gència cada vegadamés generalit-zada dels participants de dispo-sar de la classificació en temps re-al per poder compartir-la tambéa les xarxes socials.“Si et mostres és perquè bus-

ques un efecte en la teva comuni-tat, perquè els qui et segueixenvegin l’esforç que estàs fent; elque no es mostra no existeix”,apunta Lorena Cos, psicòlogaespecialitzada en l’esport. Com-partir l’experiència com a corre-

dor, amb valors com l’esperit desuperació o el treball, es potconvertir en l’espoleta en unadisciplina individual en què laprincipal batalla es disputa con-tra un mateix. “Encara que no hihagi una relació directa amb elrendiment, sí que pot ser un fac-tor de motivació per aguantar unentrenament, per acabar la sèriequehavies preparat”, diuCos, psi-còloga del primer equip del CESabadell.“El món de l’esport, la lluita

contra un mateix i contra els al-tres, sublima la necessitat d’ex-posició que tenen els humans”,adverteix l’antropòloga TrinaMilan, assessora en innovació ainternet. “Tenim la necessitat defer-nos visibles, no vivim sols,som gregaris, i les xarxes socialsho han extrapolat fins a l’infinit.

L’esport és una activitat perfectaper comunicar en unmón on linei global”, afegeix.El potencial, afirmen els ex-

perts, és gegantí. La gestió de to-tes les dades referents al runningi a altres experiències esportivesindividuals a compartir a la xarxaobre un escenari que no nomésha despertat l’interès de les gransmarques tecnològiques i esporti-ves, que hi veuen un negoci sucu-lent. Per a la medicina esportivadisposar d’informació sobre exer-cici físic a escala mundial tambété valor i un llarg recorregut.El mercat de les aplicacions

per a mòbils, en transformaciópermanent, ha trobat un filó en elrunning. Molts dels corredors jasurten a entrenar-se enganxats al’smartphone i utilitzen apps espe-cífiques per obtenir registres

més precisos de les sortides icompartir-los a les xarxes soci-als. Les gransmarques també ofe-reixen aplicacions amb sensors ales sabatilles.Fins i tot hi ha els qui convertei-

xen les seves experiències com-partides a la xarxa, comuna auto-foto corrent pel desert, en una for-ma de negoci. El que alguns demanera crítica ja denominen elpostureig o exhibicionisme run-ning també pot ser una activitateconòmica com a reclam d’unabeguda energètica o de l’organit-

zació d’una cursa popular. “Ésdigne d’elogi mostrar-ho, és es-port, el problema és si se’n fa unús inadequat; la culpa no és d’in-ternet, és de les persones que in-tenten fer una cosa per a la qualno estan preparats”, sosté Milan.A parer del tarragoní Fernán-

dez, exatleta professional, una deles claus és saber transmetre ibuscar correctament la informa-ció. “A la xarxa sembla que tot-hom pot ser entrenador”, alerta.La voluntat de fer negoci fa quealguns preparadors no marquinlímits raonables als seus corre-dors, pensant únicament en ellscom a clients.Jèssica Bonet és entrenadora

personal de running, acostumadaa ajudar corredors, la majoria afi-cionats, a preparar-se per dispu-tar amb garanties i sense riscostota mena de proves i distàncies.Bonet adverteix del perill d’algu-nes iniciatives que, utilitzant lesxarxes socials com a gran alta-veu, plantegen trencar tots els lí-mits; per alguns runners aquestsreptes s’acaben convertint en unmirall. “Hi ha qui s’ha enfadatamb mi perquè li he dit que noera una bona idea fer una mara-tó”, diu la fundadora de la barce-lonina Run4you. c

SALVADOR ENGUIX

A lbert Vico assenyala queel resultat final l’ha sor-près gratament. Perquè

quan va impulsar la cadena d’in-tercanvis de l’espaimensualCan-via lliure del programa Via lliurede RAC1 no tenia gaire clar finson es podia arribar. El premifinal ha superat totes les expecta-tives: un xec per valor de 500 qui-lograms d’aliments de primeranecessitat de la cadena de super-mercats Condis que es va lliurar

a sor Lucía Caram, responsablede la fundació Rosa Oriol. El lliu-rament es va fer ahir en l’últimaedició de la temporada del pro-grama que dirigeix i presentaMarta Cailà.Tot va començar el 14 de se-

tembre del 2013. Albert Vico vatenir la idea d’iniciar una cadenad’intercanvis, una sèrie d’accionsque havien de permetre incre-mentar el valor dels objectes oserveis que els oients no neces-sitaven. El primer va ser una sa-marreta firmada per tots els pre-

sentadors de RAC1. Aquesta peçaes va canviar per una samarretafirmada per Ronaldinho, que al-hora es va canviar per un ordina-dor de taula, que es va canviarper un lot d’objectes vintage, que

es va canviar per unahora d’enre-gistrament en un estudi de so pro-fessional, que es va canviar perun sitar de l’Índia, que es va can-viar per un violí, que es va can-viar per un quadre pintat i firmat

perAndreuBuenafuente i que, fi-nalment, es va canviar per mitjatona d’aliments de primera neces-sitat dels supermercats Condis.L’últim pas va ser el més sor-

prenent. Explica Albert Vico,que moderava els intercanvis,que va rebre un correu electrònicde sor Lucía Caram en què l’aler-tava que la solidaritat a l’estiu“baixava demanera notable i quela seva fundació ho passava moltmalament”. Llavors van decidirintercanviar el quadre de Buena-fuente i van contactar amb la ca-dena de supermercats Condis,molt arrelada a Catalunya, ambla qual es va establir l’intercanvique ajudarà més gent.Ahir Vico i Cailà, amb alguns

dels participants en la cadenad’intercanvis, com Andreu Bue-nafuente i el director generaldels supermercats Condis, EnricEzquerra, van poder lliurar a sorLucía Caram 500 quilos de so-lidaritat.c

]“Els corredors demanencada vegada més infor-mació i més ràpida”,destaca Abraham Serra,fundador de Cronochip,empresa valencianaespecialitzada en el cro-nometratge esportiu. Hancomençat a treballar aoferir els registres de laprova en temps real, ainternet, cosa que permetseguir un corredor du-rant la cursa. Es preparenper entrar en les apps.

Tècnics, psicòlegsi organitzadors deproves alerten del riscd’anar al límit pertriomfar a la xarxa

Compartir els reptesi la preparació ambaltres aficionats ainternet tambéserveix de motivació

La necessitat demostrar a les xarxes socials les marques personals influeix en lamanera d’entrenar-se i competir

El ‘runner’exhibicionista

DILLUNS, 21 JULIOL 2014 T E N D È N C I E S LAVANGUARDIA 27

Q ui vol parar caixestrampa al bosc percapturar microma-mífers?”, preguntael biòleg GuillemMas als onze volun-taris que col·labo-

ren en la investigació sobre elcanvi climàtic al Pirineu francèsmentre assaboreixen el pastísd’albercocs que culmina un copi-ós sopar. Els expedicionaris, pro-cedents dels Estats Units, el Ca-nadà, l’Índia, Holanda i la GranBretanya van arribar a Aspet latarda del divendres 11. Uns accep-ten la invitació, altres s’estimenmés reservar-se per a l’endemà ies retiren a les habitacions delcentre de vacances Le BoisPerché, a Aspet (Alta Garona).Són les 9 del vespre i ja es co-

mença a fer fosc. De les 36 caixestrampa que s’han d’amagar entreles bardisses, a 15 metres l’unade l’altra formant quadrícules,només tenen temps de posar-nela meitat. “A l’interior de cadaunahi ha boletes de tonyina i fari-na, trossos de poma, líquens i co-tó fluix hidròfob per repel·lir lahumitat. Quan l’animal trepitjala palanca que hi ha a l’entrada,es tanca automàticament la por-ta”, explicaMas. La foscor impe-deix de moure’s amb seguretatpel bosc i l’equip decideix prosse-guir el matí següent amb aquestaactivitat encaminada a conèixerles poblacions de talpons, musa-ranyes, lirons, ratolins lleonats...A tres quarts de set de dissabte

els voluntaris es reuneixen peresmorzar. El cap de l’expedició,Bernat Claramunt, biòleg delCentre de Recerca Ecològica iAplicacions Forestals (CREAF),divideix els expedicionaris endos equips i explica les tasquesencomanades a cada un. Lesnord-americanes Amy Kvalseth,advocada jubilada de 71 anys deMinnesota; Maria Ives i Jen-nyfer Maione, professores en un

institut de Nova Jersey; BarbaraAcuña, en nòmina de Shell a laseu de Houston, i Danielle Du-mas, del departament de recur-sos humans d’aquesta mateixapetroliera a Calgary, integren elgrup al qual se li ha encomanatrevisar les caixes i col·locar les 18que falten.Mentre rastregen el bosc, Ives

i Maione relaten que aquesta ésla seva cinquena i segona expe-dició, respectivament, amb la fir-ma sense ànim de lucre Eart-hwatch, l’organitzadora d’aquestviatge científic. “L’any passatvam anar a Uganda per treballaren un programa amb ximpanzés.Utilitzem a classe les experièn-

cies que vivim en aquests viatges.Quan un alumne està preocupatper no saber com afrontar unproblema, li expliquem com hemresolt situacions complicades albosc, fem paral·lelismes i fun-ciona”, explica Maione, que tam-

bé ensenya nens discapacitats.A la nit ha plogut i continua

fent-ho al matí. El terreny éssummament relliscós i la tascas’allargamés del previst. Una peruna van obrint les caixes; les cincprimeres són buides, per això es-clata l’alegria en comprovar queen la sisena ha penetrat un ratolíde bosc.L’excitació que mostren els

voluntaris és més pròpia d’haveralbirat un ós que un diminutrosegador. Barbara Acuña ésl’encarregada d’anotar totes lesdades relatives a aquest ratolí:què ha menjat (les mandongui-lles de tonyina però ha deixat lapoma); el sexe (mascle); el pes(40 grams) i la longitud (sis cen-tímetres). “Qui li posarà la xa-pa?”, pregunta Mas. Amy Kval-seth, sense escarafalls, agafa

amb aplomunamena de tenallesper ficar una grapa amb el núme-ro 285 a l’orella de l’animal. Enles 18 trampes instal·lades hi apa-reixen cinc exemplars, tres rato-lins i dos talpons.Continua plovent i cada vega-

da el bosc d’Arbas sembla mésagrest. Encara falten per parar 18caixes més, però el fang, els ar-bres caiguts, l’abundant brossa ila molsa molla converteixen elterreny en una pista de patinat-ge, la qual cosa demora tres ho-

res aquesta operació. El tàndemMaione-Ives mesura la distànciade 15 metres entre caixa i caixa;Dumas col·loca una cinta adhesi-va a tall de senyal perquè l’en-demà les trobin fàcilment; Clara-munt marca la seva ubicació al

GPS... Encabat, emprenen lamar-xa per un sender que desembocaen un bosc de bedolls, castanyersd’Índia, pollancres, salzes i ave-llaners.Els voluntaris han pagat 1.400

euros per formar part d’aquestaexpedició –a més del bitlletd’avió–, a la qual dediquen unasetmana de les seves vacances.Res de sol i platja. Matinar, ca-minar i caminar, buscar el rastred’animals, revisar vídeos... “Vullaportar diners per investigar so-bre el canvi climàtic, als EstatsUnits molta gent creu que és unafal·làcia, pensament que jo nocomparteixo. M’agrada col·la-borar amb el meu esforç físic iamb els meus diners, i en tornara casa transmetre el que he aprèsals meus alumnes”, comentaIves. La contribució econòmicadels voluntaris, a través d’Earth-watch, permet finançar el 100%dels treballs de camp d’aquestprojecte.“Número 420; espècie, Cory-

lus; mida, 17,3 centímetres...”.Dumas va anotant les espècies

d’arbres del bosc d’Arbas.Claramunt ha explicat com deli-mitar una parcel·la de 30 metresde diàmetre per identificar les fa-mílies arbòries i mesurar-ne elgruix dels troncs. La cadena detreball està ben organitzada:Kvalseth agafa una pedra i clavauna xapa amb un número a cadaarbre. Dumas i Sue Holden, di-rectiva d’Earthwatch que s’haafegit uns dies al grup, envoltenles branques amb una cinta mè-trica per delimitar-ne el gruix.Al cap de poc temps, la tasca

es veu interrompuda per la plu-ja. L’aturada coincideix amb l’ho-ra del dinar i després de degus-tar formatge, cuscús i alguna pe-ça de fruita a peu dret toca aca-bar amb la feina dels arbres i co-mençar a comptar els arbustos.“L’objectiu de tot plegat és veu-re en un termini de cinc anys, omillor de deu, com afecta el can-vi climàtic, si hi ha més o menysvarietat d’espècies, si es despla-cen a cotes més elevades, si elsanimals sónmés grans omés pe-tits....”, comenta Claramunt.“Què queda per fer?”, pregun-

ta Acuña pensant que potser lajornada ha arribat a la fi. Encarafalta rematar dues missions: re-visar les caixes niu penjades alsarbres, per veure si s’avança os’endarrereix la nidificació, icol·locar dues càmeres de foto-parany per captar imatges d’ani-mals: guineus, cérvols...c

www.lavanguardia.com

VEGEU EL PRIMER CAPÍTOLDE LA SÈRIE A

VOLUNTARIS: PRIMERA MISSIÓ

Havent sopat,posen trampesal bosc per capturarmicromamífers

CANVI CL IMÀTIC

“Als EUA moltspensen que és unafal·làcia, idea que jono comparteixo”

ROSA M. BOSCH

Vacances de ciència (2)

Barbara Acuña, dreta, i Danielle Dumas documentant arbustos del bosc d’Arbas

D’esquerra a dreta, Guillem Mas, examinant un ratolí; Bernat Claramunt, i Amy Kvalseth

Ratolí de camp

Aspet (França)

AL BOSC D’ARBAS

Esclata l’alegriaquan el grup trobael primer animaldel dia: un ratolí

GUILLEM MAS

ÚLTIMA MISSIÓ DEL DIA

Col·locar càmeresper captar imatgesdels animals:guineus, cérvols...

R.M.B

IRENE FIGUEROA

“Vénsalboscaparar trampes?”

Segon capítol de lasèrie que relata lafeina d’un grup devoluntaris de totel món en unaexpedició queinvestiga l’impactedel canvi climàtical Pirineu francès


*"$'(+)#!$%&

eIlustrísimo señor

Santiago Santiveri Margarit¡Cuídate!

Ha fallecido cristianamente en Barcelona, a la edad de 101 años,el día 20 de julio de 2014, confortado con los Santos Sacramentosy la Bendición Apostólica. (E.P.D.) Sus afligidos: mujer, Alicia; hijos,Santiago, Javier y Rafael; nueras, Inma y M.ª José; hija política,Carmen Murillo; nietos, Beatriz, Carlos, Pablo y Santiago; nietaspolíticas, Beatriz y Ana; biznietos, Irene, Nacho, Marta, Jaime, Lauray Paula, y demás familia lo comunican a sus amigos y conocidosy les ruegan un recuerdo en sus oraciones. La ceremonia religiosapara el eterno reposo de su alma tendrá lugar mañana, martes,día 22 de julio de 2014, a las 11 horas, en la capilla número 4 delTanatori Les Corts (avenida Joan XXIII, s/n). A continuación setrasladará al cementerio de Montjuïc. No se invita particularmente.

eJosefina Belart Tomàs

Vídua de Jaume Fiol Bach-Esteve

Ha mort a Barcelona, a l'edat de 87 anys, el dia 20 de juliol del 2014,confortada amb els Sants Sagraments i la Benedicció Apostòlica.(A.C.S.) Els seus fills, Josep i M.ª Teresa, Montserrat (w) i Pelegrí,Jaume i Carmen, Marta i Eduard; néts, Carlos, Jaime, Laura, Sergi,Silvia, Carles, Marcel i Júlia; els seus germans, cunyades, i família totaho fan saber a llurs amics i coneguts i els preguen de voler-la tenirpresent en les seves oracions. La cerimònia tindrà lloc avui, dia 21de juliol del 2014, a les 15.45 hores, al Tanatori Les Corts.

eConxa Vila i Munill

Vídua de Josep Vall Cabot

Ha mort cristianament a Barcelona, a l'edat de 99 anys, el dia 19 dejuliol del 2014, confortada amb els Sants Sagraments i la BenediccióApostòlica. (A.C.S.) El seu fill, Josep; nebots, Concepció, Frederic,Maria Dolors, Joan Maria, i família tota ho fan saber a llurs amicsi coneguts i els preguen de voler-la tenir present en les seves oracions.La cerimònia tindrà lloc avui, dia 21 de juliol del 2014, a les 15 hores.

Tanatori Les Corts

eSantiago Santiveri Margarit

Presidente de honor de Casa Santiveri SL

Ha fallecido cristianamente en Barcelona, a la edad de 101 años,el día 20 de julio de 2014. (E.P.D.) El Consejo de Administración,accionistas y empleados lo comunican a sus amigos y conocidosy les ruegan un recuerdo en sus oraciones. La ceremonia religiosatendrá lugar mañana, martes, 22 de julio de 2014, a las 11 horas,en la capilla número 4 del Tanatori Les Corts (avenida Joan XXIII, s/n).A continuación se trasladará al cementerio de Montjuïc. e

Javier Ripol GironaHa fallecido cristianamente en Barcelona, a la edad de 87 años,el día 20 de julio de 2014. (E.P.D.) Su esposa, Mercedes Malet deTravy; hijos, Blanca, Javier y Mimi; nietas, María, Claudia; hermanos,Luis (w), Santiago, y demás familia lo comunican a sus amigos y cono-cidos y les ruegan un recuerdo en sus oraciones. La ceremonia tendrálugar hoy, día 21 de julio de 2014, a las 13 horas.

Tanatori Sant Gervasi

eJosefa

Pausas SausCerimònia: 22 de juliol del 2014.Hora: a les 10 hores.Lloc: Tanatori Les Corts.

wN " -+ K-@,+@N!N"G!+ N �N-KG# !N�N #ÀGIN+ IG ¡¥ N!&,� G# I@N ©« IG %*#@ #IG# ©«ª¥� ½��a�¼ SN ,G)N E@##N� G# ,G*

/N-G @ EN"\#@N + +N A EN! ,NMG- N ##*-, N"@K,@ K !GC*+, @ G#, /-GC*G! IG ) #G-�#N +G!@- /-G�,G!+ G! #G, ,G)G, -NK@ !,� SN KG-@"m!@N+@!I-� ## K N)*@� I@N ©ª IG %*#@ # IG# ©«ª¥�N #G, ª© A -G,� N# _N!N+ -@ SG, � -+,�

�q�¥s¥�� ¤qt�� |�tt¥��¥�¥

Registra’t a l’e-newsi rep les ofertes més exclusives!

Si estàs registrat a www.lavanguardia.com marca lacasella "Vull rebre les novetats en ofertes i descomptesdel Club de Subscriptors" a l'apartat “Modifica les tevesdades personals”

E X C L U S I U

I si encara no estàs registrat, registra’t gratis a www.lavanguardia.com

RECORDAR. UN ROSTRE. UN MOMENT. UNA VIDA.DIR ADÉU SABENT QUE ES QUEDA AMB TU. A LA TEVAMEMÒRIA. A LA MEMÒRIA DE LA TEVA FAMÍLIA. SEMPRE.

Crònica d’un adéuPreservar el record és conservar els orígens i la identitat;per això convertim la història del teu ésser estimat en memòria.Crònica d’un adéu, una biografia amb els moments més importantsde la seva vida. La millor herència per a les futures generacions.

SERVEI 24 HORES A BARCELONA I L’ÀREA METROPOLITANA.

902 076 902www.sfbsa.es

www.memora.es

Un nou concepte en serveis funeraris

93 207 67 73

“Mai vaig pensarque el pitjor de fer-segran fos la soledat”Fes un donatiu ara


Elcentenaridelvigor total

A ls 101 anys d’edat, ¡101anys i cinc mesos!, vamorir ahir el senyorSantiago Santiveri a

la seva Barcelona natal. Hamort de viure, de viure una exis-tència longeva, saludable i ple-na, joiosa. Ha mort com ho an-helava: sense emmalaltir, senseagonitzar, sense necessitar cu-res de ningú, apagant-se suau-ment en pocs dies. El ploren laseva dona Alicia (65) –Santiveriva enviudar fa quinze anys i vatornar a aparellar-se–, els seustres fills, Santiago (65), Javier(62) i Rafael (55), així com elsseus cinc néts i sis besnéts.Naturòpata per tradició pa-

terna, farmacèutic de formació,continuador de l’obra del seupare –Jaime Santiveri, funda-dor de Casa Santiveri, empresade productes naturistes–, el se-nyor Santiago era un exemplevivent de la virtut dels seus pro-ductes per la seva salut indes-tructible: no sabia el que era unmal de cap i es vanagloriava deno haver ingerit mai fàrmacs, niuna simple aspirina. “Recordouna grip, fa uns anys...”, em vaconfessar una vegada. Li pre-guntaves “com està?” i invaria-blement responia: “estic Santi-veri!”El vaig conèixer en el seu no-

rantè aniversari, i em va regalarl’espectacle d’unes quantes fle-xions, arribant a tocar-se la pun-ta dels peus amb les mans, os-tentació que jo mai no he asso-lit. Deu anys després, ja cente-nari, el vaig veure igual de vis-tós: continuava tirant floretes,murri com sempre, a les treba-lladores de la seva empresa, en-cantades amb ell. Convidat alsseus 101 anys al programa Ves-pre a La 2 (TVE), fa cinc mesos,no va perdre l’ocasió d’acarici-ar amorosament el clatell de lamevanòvia. DonSantiago Santi-veri gaudia de la vida, i confes-sava amb alegria que ser cente-nari no li impedia gaudir del se-xe una vegada a la setmana.Tractava de nens els seus amicsde 75 anys d’edat.El seu secret va ser el seu en-

tusiasme sense fissures en tot elque feia: malgrat estar retirat,cada matí conduïa el seu propicotxe cap a l’empresa familiar,situada a Can Tunis. Ho feiades dels setze anys. Al seu vita-

lisme hi sumava cada matí, endejú, un vas d’aigua amb el sucd’una llimona acabada d’espré-mer i una cullerada deVigorTo-tal (una mixtura de germen deblat, lecitina de soja, llevat decervesa, pol·len i algues mari-nes), el seu preparat favorit deCasa Santiveri. Esmorzava frui-ta i formatge d’ovella. Menjavacarn, peix i ous una vegada persetmana, i la resta eren cereals,amanides, verdures, llegums,hortalisses i fruites. Mai no vafumar tabac i no li agradava l’al-cohol.“Estira la cadena del vàter ca-

da dia!”, em comminava. PerSantiveri, tan essencial commenjar era desmenjar: “Quepotser no menja cada dia? Ex-pulsi cada dia els excrementsdel seu recte o intoxicaran elseu organisme”. Igual com l’hà-bit de dutxar-se cada matí ambaigua tèbia i després freda, erenprincipis apresos del seu pare,que va patir en la seva joventut

una tuberculosi que el va portargairebé a la mort. Desnonat permetges locals, va viatjar a Ale-manya i es va guarir amb hidro-teràpia i purés vegetals. A la se-va tornada va introduir a Espa-nya el naturisme, va importaruna dutxa i va fer una demostra-ció a les Rambles, a finals del se-gle XIX: el van apedregar i elclergat el va expulsar, per consi-derar-la pecaminosa.“M’han dit sonat, i jo pensa-

va: ja veurem a qui li va mi-llor!”, em va confiar el senyorSantiago. El 10 de maig, a la Fi-ra de Biocultura, rebia el premiPersonatge Conscienciat del2014, i va animar el públic ambdesbordant energia i bon hu-mor: “Estudiïn-se i cuidin-se!”Es definia com “el menys jovedels que conec, però no vell!” Imai, mai no ho va ser. El seucentenari i constant somriurecertificava que li va anar mera-vellosament en aquesta vida.

VÍCTOR M. AMELA

KIM MANRESA

El gran secundari

L a carretera es va empor-tar ahir un dels nostresgrans actors, un rostreque es va fer popular so-

bretot gràcies a la televisió, peròque va participar en algunes deles més celebrades pel·lícules delcinema espanyol, comEl día de labestia o El laberinto del fauno. Elcotxe que conduïa va sortir de lacarretera a prop de La Rioja deFuenmayor, a la carretera entreLogronyo i Saragossa.Álex Angulo era d’aquests se-

cundaris robaescenes que el pú-blic acaba recordant més que elprotagonista, cosa que va saber

veure una de les persones quemés va influir en la seva carrera,el director Álex de la Iglesia, queel va tenir com a actor fetitxe.Quan li va proposar de protago-nitzar el seu premiat curt Mi-rindas Asesinas, el 1991, Anguloja feia diversos anys que pujavaals escenaris de la seva Bizkaianatal. També havia aparegut enpetits papers a La fuga de Segoviao Todo por la pasta, i havia exer-cit breument de professor –va es-tudiar magisteri–, professió queva deixar per la d’actor.De la Iglesia el va tornar a tru-

car per al seu salt al llargmetrat-

ge:Acción mutante, amb AntonioResines, i després li va donar elpaper protagonista del seu segonfilm, el capellà exorcista d’El díade la bestia. Gràcies a aquest per-sonatge va obtenir la seva prime-ra nominació als Goya –ho va tor-nar a estar després, ja com a ac-tor secundari per Muertos de ri-sa, també d’Álex de la Iglesia, i ElGran Vázquez, d’Óscar Aibar–.No el va aconseguir, però sí l’On-das. Aquellmateix any, 1996, tam-bé va participar en el debut d’Icí-ar Bollaín: Hola, ¿estás sola?.El seu rostre va passar a ser de

conegut a molt popular, gràciestambé a la seva participació ensèries com Villarriba y Villaabajoi, sobretot, pel paper de Blas, elredactor en cap aPeriodistas, quedel 1998 al 2002 va ser una de lesgrans sèries de Telecinco.El 2006, mentre pujava pun-

tualment a bord d’un altre granèxit de la televisió, Aquí no hi haquién viva, on interpretava el nounòvio de Belén, el director mexi-cà Guillermo del Toro li va oferirel paper de doctor a El laberintodel fauno, pel·lícula que arribariafins als Oscar i es convertiria enun dels èxits internacionals mésgrans del nostre cinema.Fa quatre anys, el festival de

Sant Sebastià li va retre homenat-ge per la seva trajectòria. Sempremolt actiu, acabava de participaren la sèrie Gran Reserva, en unade les pel·lícules més taquilleresde l’any, Zipi y Zape y el club de labala, i havia acabat el rodatge deJust&Cia, el debut en la direcciód’Ignacio Estaregui.

PABLO CUBÍ

EFE

OBITUARIS

Serà recordatsobretot pel paper a‘El día de la bestia’, ‘Ellaberinto del fauno’ ila sèrie ‘Periodistas’

Naturòpata i farmacèutic, president honorífic de Santiveri

Actor

Avui fa un any

Llistat publicat per cortesia de Serveis Funeraris de Barcelona.

Antonia Montell BisbalCarmen Amor PorcelCarmen Calero FuentesConsolación Tapia HernándezConxita Domínguez FernandoDamiana Gimeno LópezDolores Salguero BatistaDolors Colomé ChaferFabiana Casado MarínFelix Martín PérezGumer Martínez-Coronado EnriquezJoan Ferrer Clemente

Joaquina Chamorro EstevezLucia Cuadrado SánchezLuis Caballero MaestroManuel Fernández RodríguezMaria Concepció Quintilla FanloMaria Mestre VivesMaria Saboya GomisMilagros Bataller ReigNuria Cruxens DomenechPedro Elipe RoigRosalina Garrachón MesiertXavier Maluquer Sostres

SANTIAGO SANTIVERI (1913-2014)

ÁLEX ANGULO (1953-2014)


TERESA SESÉBarcelona

M iguel Zuga-za (Duran-go, Bizkaia,1964) ésl’home queha conduït

el Museu del Prado al segleXXI. Sota la seva direcció, desdel 2002, el gran transatlànticdels museus espanyols no no-mésha triplicat el nombre de vi-sitants –el 2012 va superar labarrera dels tres milions–, sinóque ja assoleix el 70% d’autofi-nançament. Però, lluny de limi-tar-se a penjar-se medalles, Zu-gaza repassa el que, sens dubte,és una història d’èxit ambmira-da autocrítica mentre fa un copde timó. Les exposicions espec-tacle, diu, no han de distreureel museu de la seva missió mésgenuïna: la seva col·lecció.Aprofitant la presència de l’ex-posició La bellesa captiva. Pe-tits tresors del Museu del Prado,el director parla amb La Van-guardia sobre l’eterna, i impro-ductiva, confrontació entreBarcelona i Madrid en l’àmbitmuseístic, i es defensa ambxifres del presumpte greugepressupostari del qual se l’acu-sa de manera recurrent des deles institucions catalanes.

Llegit als pressupostos gene-rals de l’Estat: les aportacionsals museus espanyols el 2013.Museu del Prado, 38,46milionsd’euros; MNAC, 2,01 milions...Li sembla just?Aquesta és una lectura que par-teix d’una gran equivocació. Elpressupost global del museu ésaquest, cert, i és un pressupost

molt just per a les necessitatsde la institució, però d’aquestaquantitat de l’Estat només re-bem 11milions d’euros, ni la ter-cera part del pressupost. La res-ta l’ha d’aconseguir el mateixmuseu, i el cert és que ja hemarribat al 70% d’autofinança-ment. Aquesta és la realitat delPrado. No es poden compararels pressupostos globals, seriamés interessant saber quin ésl’esforç públic que es fa encadascuna de les institucions. Iamb això no vull dir que elMNAC o qualsevol altre museucatalà no mereixi més suportpúblic. Però no sé on ens portacomparar realitats i instituci-ons completament diferents. Ésque no s’assemblen en res el Pra-do i el MNAC, afortunadamentper al MNAC i per al Prado.

Les retallades fan més mal aqui menys té.La cultura en general, i tant és lapart del país on ens trobem, hapatit les conseqüències greusde la crisi econòmica i del finan-çament públic. No ens benefi-cia a ningú ni ens porta enllocplantejar aquesta espècie decomparacions.

En el cas del Prado, en quants’han reduït les aportacions del’Estat?En els últims anys hem perdutun 60% de finançament públic.Gairebé 18 milions d’eurosmenys, és moltíssim.

El 2012, quan van presentarGoya, llums i ombres aCaixaFo-rum, Pepe Serra va criticar elque entenia com una compe-tència deslleial (l’exposició erade franc) i va dir que el lloc delPrado a Barcelona era elMNAC. Ara repeteixen amb LaCaixa.La nostra relació amb el MNACés excel·lent, ara mateix treba-llem en projectes conjunts. I per-sonalment tinc una confiançaenorme en la feina que desen-volupenPepe Serra i JuanjoLa-huerta. Crec que fan una revolu-ció tranquil·la al MNAC i tenentot el nostre suport i col·labo-ració. Ja arribarà el momentd’anunciar els projectes que im-pulsarem conjuntament, des del’àmbit de la investigació, de larestauració i de les exposicions.Però això no és incompatibleamb el fet de treballar amb LaCaixa, que ens dóna l’oportuni-tat de desenvolupar tota l’activi-tat que fem fora delmuseu tam-bé en ciutats comSaragossa, Va-lència, Sevilla, Tarragona, Giro-na... El MNAC és un museu ambuna personalitat enorme. És unmuseu al qual li falta, i crec queho està fent ara, tornar a desco-brir la col·lecció, que ha estat se-grestada per l’arquitectura deGae Aulenti. La seva propostamuseogràfica no deixa veure elmillor de la col·lecció.

M’imagino que el conveniamb una entitat financera tam-bé deu tenir a veure amb la ne-cessitat de reportar recursos almuseu.Nosaltres no rebem cap compen-sació econòmica. La Caixa el quefa és assumir com a propi el pro-grama que volem desenvoluparamb les nostres exposicions, i ai-xò, que té un cost elevat, és elque finança La Caixa. No bus-quemdiners, sinó donar a conèi-xer les col·leccions del Prado fo-ra del Prado. De vegades hemrecorregut a aquest sistema,

GREUGES PRESSUPOSTARIS

“El pressupost és de38,46 milions, peròens autofinancemen un 70 per cent”

Miguel Zugaza, fotografiat a CaixaForum, on s’exposa La bellesa captiva

El debat sobre el model cultural de Barcelona

MNAC

“Pepe Serra i JuanjoLahuerta duen aterme una revoluciótranquil·la”

ÀLEX GARCIA

Miguel Zugaza, director del Museu del Prado

Cultura

“BarcelonanonecessitaunHermitage”

DILLUNS, 21 JULIOL 2014 C U L T U R A LAVANGUARDIA 31

Acabo de enterarme de que hamuerto Álex Angulo. No loentiendo. Gracias por tantos buenosmomentos. Muchas gracias

Leo que ha muerto Álex Angulo, nolo puedo creer. Excelente actor,excelente persona. No lo puedocreer...

Enorme tristeza por la pérdida deÁlex Ángulo. Actor extraordinario.Hombre afable y cariñoso, siemprecon una amplia sonrisa. DEP

Javier Ruibal Cantautor

Se nos ha ido Álex Angulo, unahermosa persona y magnífico actor.DEP

#tuitsdecultura Pablo Carbonell Còmic@Carbonellsg

Juan Diego Botto Actor

hem fet grans projectes interna-cionals fora d’Espanya. A la Xi-na, el Japó, els Estats Units,Australia... Però aquí mai. Aixòho tenim molt clar.

Enel sistema capitalista actu-al en què avui es veuen involu-crats els museus una sortida ésl’obertura de satèl·lits en diver-sos llocs delmón. Nohan tingutofertes en aquest sentit?Sí, ens han proposat moltesaventures d’aquest tipus, però elPrado no té vocació d’obrir fran-quícies.

L’Hermitage, ambel qual vos-tès van col·laborar, en vol obriruna a Barcelona. Com ho veu?Jo m’estalviaria la franquíciad’aquestmuseu o de qualsevol al-tre, i el que faria és donar suportals museus que hi ha. Els donariamés capacitat d’actuació. No crecque Barcelona necessiti incor-porar la marca de cap altre mu-seu tenint centres tan impor-tants com el MNAC, el Picasso,la Miró, el Macba, etcètera. Calapostar en el teixit institucionali cultural que té la ciutat.

I si el posessin a Madrid?Ho criticaria seriosament, sí.

Encara que no signifiqués uncost de diners per a la ciutat?És que no és qüestió de diners,només. També es tracta de quinaés la imatge, la identitat de les ciu-tats. No crec que ni Barcelonani Madrid necessitin aquest ti-pus d’operacions. En absolut.

El fenomen del Guggenheim deBilbao és irrepetible. Que unmuseu com el Louvre obri unaseu en un lloc com Abu Dhabim’inquieta i em suscita seriososdubtes conceptuals. Alguna co-sa es trenca de la identitat delmuseu.

Quin és el repte avui?El nostre, endinsar-nos en lacol·lecció. Si la crisi i la pèrduade finançament públic han ser-vit per alguna cosa és per cen-trar la nostra feina. Ens ha aju-dat a pensar en el que és fona-mental, en el que pots oferir alpúblic de manera permanent.No ens hem d’obsessionar tantamb el programa expositiu, queés important però ha de sercom una espècie de roda queajudi que giri el museu. Lesexposicions no poden ser una

competència amb la col·lecció,sinó un altre instrument per do-nar-hi visibilitat. En els últimsanys semblava que hi havia dosmuseus: la col·lecció i unprograma d’exposicions inten-síssim i molt atractiu. La crisiha tornat a donar sentit al quefem...

Sembla una autocrítica.Ho és, i la faig amb molt gust. Hiha exposicions que són necessàri-es encara que sàpigues que noatrauran grans quantitats de pú-blic al museu. Intentar suplir lamanca de diners públics provantd’incrementar les visites al mu-seu és un camí equivocat. Calacostumar el públic que ve almuseu que trobi en el progra-ma d’exposicions una manerad’aprofundir en el valor que téla història de l’art que explica elMuseu del Prado, en la seva sin-gularitat, la seva identitat histò-rica. Aquesta és l’aposta quehem fet. Quan tens una grancol·lecció t’has de poder defen-sar, donar-hi visibilitat. No ge-nerar una pantalla que no et dei-xi veure el que té de valor lateva institució. Perquè jo crecque es desenfoca molt si lesenergies de la institució les des-tines només a desenvolupar unprograma d’exposicions.

Des de Barcelona s’observaamb enveja l’oferta artística deMadrid. El Prado, el Reina, elThyssen, la Fundació Mapfre,la March...En els últims deu anys s’hanmul-tiplicat a Madrid les institucionsdedicades a fer exposicions... Hiha una enorme saturació, una hi-perprogramació, una espècied’excés. I sense fer crítica nin-gú, veient el context el Prado espermet com sortir una mica dela competició, d’aquest campio-nat d’exposicions en què s’haconvertit Madrid.

Hi pot haver excés d’ofertacultural?És que, malgrat abundànciad’institucions dedicades a l’art,amb patrimoni i col·leccionsmolt valuoses, el cert és que nohem convençut la societat de laimportància que tenen els mu-seus des d’un punt de vista pú-blic. Jo no he vist unamanifesta-ció reclamant els diners per a lacultura o els museus. Així comla gent es manifesta de maneranatural quan hi ha retallades enl’educació o la sanitat, ningú nosurt al carrer demanant cultura.No hem sabut transmetre’ls queés imprescindible. Això ho per-ceben ràpidament els polítics, iper això la retallada en culturaha estat salvatge, perquè, a mésa més, els pressupostos de baseja eren més baixos. No hem sa-but portar a l’agenda políticaaquesta prioritat de la culturaen un país on una de les rique-ses i un dels sectors pels quals,no en tinc cap dubte, sortiremde la crisi serà el sector cultural.I parlo tant des del punt de vistade la creació com de la gestiódel patrimoni històric artístic.Perquè genera economia, gene-ra identitat... I això no ho hemsabut fer els professionals queens dediquem a la cultura. Hau-ríem de fer autocrítica.c

@JuanDiegoBottoPaco Plaza Director de cinema@paco_plaza

1 Quin paper consideraque té Barcelona en elmapa cultural global?2 Quines mancancesdetecta?3 Són esmenables?Com? Quines mesureses podrien prendre?

@JavierRuibal

LLIBERT TEIXIDÓ

Exposició de Kerry James Marshall a la Fundació Tàpies

JOAN M. MINGUET BATLLORIPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATA-LANA DE CRÍTICS D’ART1. Un paper fonamental com areferent, però només de l'artdel passat, no de l’actual. El ro-mànic, el Barri Gòtic, el moder-nisme, Gaudí, Picasso, Miró,Dalí, Tàpies… Són reclams turís-tics, però no s’estan plantejantper generar coneixement, perdialogar amb la cultura delpresent, l’autòctona i l’exterior.La creació i el pensament aCatalunya són forts, però nodisposen d’estratègies per co-municar-se amb els centres dedecisió i amb les discursos delmón global.2. Els responsables de la Gene-ralitat parlen molt de la culturacatalana com a element verte-brador, però els interessa poc(el pressupost tan baix que elGovern dedica a la cultura hoconfirma) i confien molt poc enel teixit cultural existent. Sem-bla que han optat per la banalit-

zació, per l’aterratge de perso-natges mediàtics en els campsde la cultura i per desatendreels professionals del sector.Ben mirat, molt d’aparador, elconseller Mascarell en roda depremsa permanent, reclamantfocus i enfosquint, per tant, elsveritables protagonistes, els cre-adors i els pensadors del país. Amés a més, sempre es refereix apresumptes grans projectes perals quals anuncia immedia-tament que no hi ha dotaciópressupostària; un joc de puraretòrica, especialment ambaquesta obsessió per parlar d’in-dústries culturals sense haverllegit abans Adorno. O havent-lo llegit, cosa que encara resulta-ria més devastadora.3.Menys dirigisme polític. Queels partits no es prenguin la

cultura com la part dèbil de lapolítica. I que s’estableixin es-tratègies en l’educació i en lacultura per fomentar el diàleg,el coneixement crític. Un no ro-tund a la frivolitat, a la culturaentesa com a mer entreteni-ment o com a aglomeració deturistes. En temps de crisis tanagudes com l’actual són els ar-tistes, els crítics i els teòrics delmoment els que haurien dediscutir la cultura i l’art d’unapossible Catalunya indepen-

dent. Han de fer sentir la sevaveu i abandonar aquest silencitan generalitzat! Sense con-fiança en la capacitat creativadel teixit cultural del presentsempre tornarem a les lloancesde l’art del passat; per tant, a lacultura sense criteri, a la bana-lització. I si passa, el futur ésmolt poc encoratjador.

LAURA TERRÉHISTORIADORA DE LA FOTOGRA-FIA, COMISSÀRIA1. L’interès internacional en-vers la cultura que es genera aBarcelona es donarà en el mo-ment que comenci a sobresortirel seu teixit associatiu per so-bre dels seus tòpics, que sónmés alts que les torres de laSagrada Família. Sense preo-cupar-se per la internacionali-

tat dels gestos o els esdeve-niments, caldria potenciar elque té l’origen en les manerespròpies de viure aquí i ara. Perla seva transversalitat i ca-pacitat de mimesi, la fotografiaha demostrat que és una einaeficaç per generar aquest tipusde cultura.2. Es parla molt de la qualitat ila quantitat de la fotografia ca-talana, però de moment capequip de govern no s’ho ha arri-bat a creure fins al punt d’utilit-zar-la com a divisa. No s’haexplotat el seu valor en les pro-gramacions dels museus que laguarden, ni als centres d’art, nials arxius fotogràfics. En conse-qüència, és pràcticament desco-neguda a l’entorn internacio-nal. Perquè algú arribés a Bar-celona buscant aquest valor depretesa excel·lència hauria devenir preparat i disposat a ras-trejar. Així, han vingut comissa-ris als nostres arxius per crearles grans exposicions a Madridde fotògrafs catalans, per exem-ple, ni més ni menys, de Bran-gulí. Aquí sembla que no hicabia. La frase tantes vegadesrepetida que res no s’ha fet perla fotografia és certa, però encomptes d’espavilar-nos, enshipnotitza. Avui dia, quan hau-ríem d’estar posant en relleu aescala internacional dels nos-tres autors, genuïns i indiscuti-bles, encara estem en fase d’in-ventari. La sensació és de caos,de llimbs. L’hipnotisme esconverteix en beneiteria ques’admira dels esdeveniments fu-gaços, dels focs d’artifici quanes produeix alguna inversió pú-blica aïllada. Però no hi haprou transparència per saberen quina línia estem avançant, iels passos estan massa subjec-tes a objectius polítics de rendi-bilitat immediata.3. La fotografia s’ha d’arreman-gar i posar ordre. La casa té unforat a la teulada i ens donenun pal de fregar per eixugar elterra. Des de l’àmbit públic, calemprendremesures d’urgènciaper sanejar la situació d’indefi-nició i endarreriment que viuaquest sector. Més enllà de lesconseqüències pràctiques, tin-dria efectes euforitzants sobreels que treballem amb la foto-grafia, que patim una depressiócrònica com a conseqüència derebre promesa rere promesa,any rere any. Les línies d’ac-tuació hi són, per escrit. Es po-drien prendre en consideracióles aportacions de l’informe deles II jornades de la fotografia aCatalunya (SCAN, març del2008) o de l’informe del Conca(28 de juliol del 2011) o de l’in-forme elaborat per encàrrec

El qüestionari

L ’OFERTA EXPOSITIVA

“A Madrid hi ha unasaturació, un excés;es fa un campionatd’exposicions”

‘La Vanguardia’ continua la dissecció del model cultural deBarcelona interpel·lant alguns dels agents més actius de la ciutat (4)

Ancoradaenelpassat

FRACÀS

“No he vist capmanifestacióreclamant dinersper a la cultura”

EL REPTE

“La crisi ens haajudat a pensar enel que és fonamental:la col·lecció”

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

32 LAVANGUARDIA C U L T U R A DILLUNS, 21 JULIOL 2014

El debat sobre el model cultural de Barcelona (4)

Imatge de l’exposició de Joan Colom al MNACXAVIER CERVERA

exprés del Departament deCul-tura i consensuat per un grupd’experts del sector (març del2012). Tants informes? Fins ara,i sense que sapiguem per què,s’han desestimat les mesuresd’urgència pensades per atemps de crisi. Durant aquestaúltima dècada s’han mogutmoltes coses, a Barcelona s’hancreat una sèrie de col·lectius ientitats que, amb objectiusmoltdiversos, han desenvolupat pro-jectes entorn de la fotografia. Pe-rò encara falta el més necessari:un projecte públic que ajudi acoordinar-los i afronti el reptede conservar, gestionar i difon-dre els arxius.Molts creiem queés necessària la creació d’aquestens de referència dedicat a la fo-tografia, diferenciat dels mu-seus i dels centres d’art contem-porani i en el qual es pogués dura terme la polièdrica funció i na-turalesa de la imatge fotogràfi-ca. Servir d’espai per donar visi-bilitat al fet cultural de la foto-grafia, oferir una programaciócontinuada i de llarga duradad’activitats, vincular la fotogra-fia amb els temes que preocu-pen la societat i conviden a la re-flexió històrica, donar prioritata la participació del públic, arri-bar a diferents col·lectius, poten-ciar la feina dels fotògrafs, gene-rar projectes editorials a llargtermini... Us sembla que La Vir-reinaCentre de la Imatge encai-xa amb aquesta descripció?Doncs és tot el que tenim…

JOAN TODÓESCRIPTOR1. Escàs, com és normal. Al capi a la fi, i per posar un exempleamb condicionants semblants,què sabem nosaltres de la cul-tura ucraïnesa? Barcelona és no-tòria a l’estranger, es coneixenalguns dels seus directors de ci-nema, alguns pintors, algun can-

tant, escriptors que treballen encastellà (de la mateixa maneraque l’únic escriptor ucraïnèsque coneixem aquí és Gógol).La literatura catalana és un con-tinent invisible, una magníficatradició desconeguda. Bàsica-ment perquè el mapa culturalglobal està dominat per dos otres centres, als quals no els femcap falta. I, tenint en compteque fa tres o quatre dècades queens dediquem a dilapidar aquellcabal, encara tenim sort!2. Cenyint-me al que conec, es-criure en català és una activitatque resulta frustrant. De fet,pots reconèixer un escriptor ca-

talà per la seva cara d’amargor.Fa quaranta anys ningú no esguanyava la vida amb la culturacatalana, però bastanta gent sela jugaven (la vida). En fa deu,bastanta gent s’hi guanyaven lavida però ja no se la jugaven (hitenien interès però ja no hi cre-ien, que diria Josep Pla). I araem fa l’efecte que ja gairebé nin-gú fa ni una cosa ni l’altra, niguanyar-se-la ni jugar-se-la. I ésque des de la restauraciómonàr-

quica cap aquí gairebé tot s’hafet malament, sobretot en l’àm-bit de la gestió política. Per in-competència o per mala fe, noho sé. En qualsevol cas, ara enveiem les conseqüències. Hi ha,malgrat les aparences, una me-na de dimissió col·lectiva. El re-sultat és una cultura que funcio-na a base d’un voluntariat pocrigorós, poc exigent amb si ma-teix, amb una crítica desactiva-da per la por, l’amiguisme, l’in-tercanvi de favors. Una culturade poca volada, concebuda mésaviat com un pessebre, que nin-gú no es pren gaire seriosa-ment. I gerontocràcies, per cert.

Hi ha pocs lectors, però és queels primers que no llegim somels escriptors, desitjosos queens llegeixin però no de llegir.Som, com diria Josep Carner,un butlletí de la decadència.3. Com que no tinc panacees, itampoc no em faria cas ningú,l’únic que em preocupa és quèpuc fer. I es tracta de coses apa-rentment simples, tan banalsque gairebé fa vergonya dir-les,però que semblen oblidades. És

tan senzill com consultar el dic-cionari cada vegada que no en-tens una paraula o no tens clarcom s’escriu, comprovar lesconstruccions sintàctiques cor-rectes (o les que et són adequa-des), estar atent al que es fa a fide no repetir-ho inútilment, tre-ballar cada dia, deixar reposarels manuscrits, revisar-los,anar-los perfeccionant. O res-pectar la intel·ligència del pú-blic fins i tot quan aparentmentno existeix. Treballar molt... Bé,és tot molt evident. I ja existeix:des dels poemes d’Arnau Ponsals assajos de Raül Garrigasait,dels discos deZa! als films de Jo-sé Luis Guerín, o de la pinturad’Alfons Borrell a la narrativade Jordi Puntí, d’exemples n’hiha. Malgrat tot.

ROSA PERACRÍTICA I COMISSÀRIA D’EXPOSI-CIONS1. Barcelona és una de les consi-derades ciutats globals, però toti això en el panorama cultural laseva presència dista molt de lesaltres. D’altra banda, rares vega-des s’hi relaciona en termesd’igual a igual, compartint pro-duccions o esdeveniments enles mateixes condicions.2. Des de la política no s’apostaper la cultura com amotor de lasocietat, sinó que per regla gene-ral està considerada un accesso-ri incòmode i prescindible entemps de crisi. En relació ambla presència exterior, se solenconsiderar oportunitats puntu-als en esdeveniments i celebraci-ons professionals, però no l’im-puls de processos continuats adiferents nivells i intensitats.Les possibilitats de desenvolu-par noves produccions són pràc-ticament inexistents, cosa queen dificultamolt la visibilitat i laprojecció. Pel que fa a les artsvisuals, per exemple, hi ha artis-tes i comissaris amb carreres jamolt consolidades a Catalunya i

a Espanya que són pràctica-ment desconeguts a l’exterior.Això és impensable en altrescontextos. Falta vitalitat i activi-tat a les universitats, així comconnexió amb institucions cul-turals, tant públiques compriva-des. La gestió institucionalqueda coartada pels cicles po-lítics, perquè els objectius sónde curt abast i proclius a ser depoca envergadura, mentre quesovint les polítiques i les insti-tucions culturals continuen es-tancades en models que no escorresponen ni amb les necessi-tats ni amb les dinàmiques delsegle XXI.3. És necessari un canvi de pers-pectiva radical. Sol entendre’sque la cultura es fades de l’exer-cici del poder polític institucio-nal, s’eludeix que la cultura sor-geix i es produeix des de la soci-etat i el que s’hauria de priorit-zar és el seu foment i desenvolu-pament amb les polítiques ade-quades. La cultura no hauria deser considerada com un apara-dor, sinó com un bé comú quecalmantenir, que cal distribuir imultiplicar, des de la conviccióque es formapart d’una comuni-tat internacional. D’altra banda,crec que falta implicació, exi-gència i rigor. No hi ha segui-ment de control de qualitat ni in-terès per les mesures de justifi-cació dels programes polítics so-bre els beneficis que suposenper a la societat a la qual s’ha dedonar servei. En aquest sentit,no hi ha la implicació ni la res-ponsabilitat deguda ni per partdels responsables polítics ni perpart dels ciutadans. Un dels re-sultats negatius de tot això és ladesafecció cap a la cultura. Bar-celona hauria de ser admirada ireclamada des de l’exterior pelseu talent i capacitat per inno-var. I els barcelonins estar i sen-tir-se tan identificats amb aixòcom ho estan amb el Barça iamb Gaudí.c

Recordes el dia que vas aprendrea cordar-te les sabates?El dia a dia de molts infants i joves penja d’un fil

No deixis que el seu pas s’aturi.

Ajuda’ns

Tel. 93 317 00 13“La Caixa”2100-3001-62-2500027076 – Catalunya Caixa 2013-0087-16-0200448775

www.casaldelsinfants.org

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

Unaccessoride lapolítica

ClassificatsEls diumenges amb


Conxa,la llibretera

C. GONZÁLEZ ARMESTO / R. VILALLONGA / E. GUTIÉRREZ

C onxa Gubern, una de les llibreteres deLaie –però la llibretera de Laie– vamorir amb cinquanta-sis anys el 4 dejuliol passat, després de, com vol l’eu-

femisme, una llargamalaltia. L’altre diam’ho vadir Lluís Morral, el seu company de gairebédues dècades a la llibreria de Pau Claris, 85, pot-ser perquè va suposar, com era el cas, que laseva mort es va produir mentre jo era a l’altrecostat de l’Atlàntic i que, per tant, nome n’haviaassabentat… Tots sabem que la nostra vida ésprestada i sovint fugaç, i un ja té prou edat perpassejar al costat de molts morts els dies tris-tos, però la desaparició física de Conxa, quecoincideix amb altres càncers d’amics i col·le-gues, m’ha deixat un gust d’hivern en aquest es-tiu estrany… També sé que, com les cireres, elseu comiat n’anuncia d’altres, i que hi ha duescollites a l’any en què la dalla sega les messes deles nostres files i ens deixa, a l’hivern i a l’estiu,sentmenys i ambmenys gent amb qui conversari viure…Conxa, per dir-ho ras i curt, era essencial-

ment una llibretera i una lectora, una entusiastadels llibres, sagaç i generosa, crítica sense acide-sa. Gaudia amb la seva feina i fins i tot un diriaque, a més dels molts lectors que hauran quedatuna mica orfes, també haurà fet que més d’uneditor perdi una d’aquestes figures pacients ca-paces de llegir i jutjar i dir-te què pensava delllibre que anaves a publicar. És difícil imaginar-la ara, sense res a llegir, sense ningú amb quiparlar. I per molt que la vida sigui un trànsitbreu cap a la mort, i per més que la vida sigui,comés, unamalaltiamortal de transmissió sexu-al, mentre som vius i llegim, hi ha una estranyaconfraria de gent que troba en els llibres quehan llegit i estimat la justificació, almenys enpart, de la seva existència.Potser, comva escriure Ernest Alós aEl Perió-

dico, som una raça a extingir i un tipus humàque ja no existirà més, però també és típic de totcinquantí creure que protagonitza un inevitable

final dels temps… Encara que, per què negar-ho,alguna cosa hi ha de crepuscular en el negocidel llibre, i relativament pocs són ja els llibretersque llegeixen i han llegit i que són capaços desaber què ha de llegir aquest lector que fre-qüenta la seva llibreria. Comencen a quedarlluny els dies en què un catedràtic d’institut erauna figura reverenciada i en els quals un llibre-ter o un farmacèutic atresoraven una part delprestigi civil d’un poble. Ara, gairebé tots són ofuncionaris o comerciants, amb la molt extrava-gant impressió que ja pocs estimen l’ofici i elsseus deures.I tot i això, poques professions millors i més

nobles i que facin créixer més una societat. Ensvan faltar llibreters imestres durant aquesta llar-ga transició que ara acaba. I vam fracassar clara-ment en unes quantes coses: l’educació, el fo-ment de la meritocràcia, la reforma de lajustícia… Un bon llibreter, una llibretera comConxa, podria haver orientat sàviament i senzi-llament més d’un polític d’alt nivell. Potser no-més calia haver-l’hi preguntat, perquè almenysens hauria aconsellat un bon llibre…Caldria dir-li a algun nou gegant americà que

no necessitem drons, sinó llibreters, gent comaquesta llibretera, disculpin que ho escrigui, queen la meva adolescència em va ajudar a llegir detot mentre jo anava a veure-la senzillament per-què m’agradava molt i perquè apreciava moltís-sim que em parlés de llibres… Es viuen moltesvides encara que només en tinguem una…

E L S E X T R E S

JUSTO BARRANCOBarcelona

ElRomea canvia de cara. JulioMan-rique ha cedit el testimoni a BorjaSitjà després de tres temporades deresultats desiguals quant a públic.Triomfal la primera –100.000 espec-tadors–, una desfeta la segona –no-més 60.000 espectadors, perquè ala crisi se li va afegir la forta pujadade l’IVA cultural– i de recuperacióla que acaba de concloure: el Romeaha venut aquest curs 83.000 entra-des i ha passat d’un escanyolit 45%d’ocupació a un més que acceptable60%. Una de les poques illes ques’han salvat de la crema aquest any.Però en qualsevol cas el teatre ges-

tionat pel Grup Focus canvia de ros-tre i Borja Sitjà acaba de presentar laseva primera temporada, en la qualhi ha unes quantes sorpreses, la me-nor de les quals no és que compta-rà... amb teatre internacional! Desde l’antiga Iugoslàvia arribarà La nitdeHelver, una producció bòsnio-sèr-bia propiciada per Emir Kusturica iinterpretada per la gran actriuMirja-

na Karanovic. Des d’Anglaterra vin-drà Fiona Shaw (Mi pie izquierdo iPetunia Dursley a les pel·lícules deHarry Potter) amb The rime of theancient mariner, un poema èpic imisteriós de Coleridge dirigit perPhyllidaLloyd (Mammamia!,LaDa-ma de Ferro). I estan en negocia-cions perquè Patti Smith acudeixi allegir i cantar Virginia Woolf.Seran les perles d’una temporada

que té moltes apostes fortes: desd’un espectacle d’obertura cons-truït a partir del Berlin de Lou Reeda l’adaptació a escena de la famosanovel·la de Sándor Márai L’últimatrobada. I des d’una Fedra contem-porània protagonitzada per EmmaVilarasau i dirigida per Sergi Belbel,al divertit debut teatral de CescGay. Passant pel retorn dels míticsEntremeses de Cervantes que JoséLuis Gómez torna a dirigir 18 anysmés tard, o per la crepuscular obraEn el estanque dorado –en què al ci-nema van donar vida KatherineHepburn iHenry i Jane Fonda– pro-tagonitzada perHéctor Alterio i Lo-la Herrera.Desde Berlín (L.R.) serà l’obra que

obrirà el foc el 9 de setembre –i finsal 19 d’octubre– de la primera tem-

porada de Sitjà al Romea. Juan Ca-bestany, Juan Villoro i Pau Miróhan escrit la peça a partir de l’àlbumBerlin deLouReed, que canta la his-tòria tràgica d’una parella, una histò-ria ambdrogues, prostitució i violèn-cia. La parella serà Natahalie Poza iPablo Derqui, i els dirigeix AndrésLima. I, després de LouReed, arriba-rà el torn de revisitar l’obra d’un al-tre mestre, del novel·lista SándorMárai. El 25 d’octubre s’estrenaràl’adaptació de la seva novel·la L’últi-ma trobada, la història de dos amicsinseparables que es retroben des-prés de 41 anys dirigida i protagonit-zada per Abel Folk.

Sens dubte un dels altres platsforts de la temporada seràFedra: Sit-jà va donar carta blanca a Emma Vi-larasau perquè escollís l’obra quevolgués, i ella va elegir aquest clàs-sic de Racine perquè, explica, al’obra Barcelona recitava un frag-ment de Fedra en francès. Per aixòla va rellegir sencera, la va entendremolt millor que fa anys i la vol por-tar a escena dirigida per SergiBelbel. Després d’ells, el 19 de marçserà el torn d’una comèdia sobrel’aventura de viure en parella: Elsveïns de dalt, de Cesc Gay, protago-nitzada per Pere Arquillué, ÀgataRoca, Nora Navas i Jordi Rico. I elsEntremeses –La cueva de Salaman-ca, El viejo celoso i El retablo de lasmaravillas– dirigits per José LuisGómez arribaran el 20 de maig i re-cuperaran actors del repartimentoriginal com Elisabet Gelabert.c

La mort de Conxa Gubern, ‘la’llibretera de Laie, amb 56 anys el4 de juliol, m’ha deixat un gustd’hivern en aquest estiu estrany

]Durant tota la tempora-da, i durant els dies que nohi ha funció, el Romea con-tinuarà ple d’artistes. BorjaSitjà ha programat un cicledenominat Solos pel qualdesfilaran Pere Arquillué,Juan Echanove, AlbertoSan Juan, Viggo Morten-sen, Lluís Homar, JosepMaria Pou, Mario Gas, Mar-cos Ordóñez, Ariadna Gil oEduard Fernández. Seran60 minuts per fer el queells vulguin: cantar, actuaro parlar de la seva vida.Xavier Albertí ja ha dit quevol explicar la seva miliamb un piano.

ElRomeareviurà l’universdeLouReediSándorMáraiLa temporada inclourà una obra creada i dirigida per Cesc Gay

Les estrelles. De dalt a baix, Lou Reed,de qui l’àlbum Berlin inspira l’espectacled’obertura; els inseparables Emma Vi-larasau i Sergi Belbel, i Cesc Gay, quedebuta en el teatre amb Els veïns de dalt

DanielFernández

34 LAVANGUARDIA C U L T U R A DILLUNS, 21 JULIOL 2014

Ielgessamí?CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

James Garner

Gala de duos

Intèrprets:Maribel Ortega i Sa-ra Blanch, sopranos; León de laGuardia, tenor, i César San Mar-tín, baríton; RicardoEstrada, pia-noLloc i data: Festival Castell San-ta Florentina (19/VII/2014)

JORGE DE PERSIA

Solen ser sempre les àries de lluï-ment el que componen els progra-mes de concert líric, i difícilmentels duets, però en aquesta ocasióel pati del castell de Santa Floren-tina es va omplir d’aquest recursde total dramatisme, o expressivi-tat amorosa, central en les gransòperes. Els recursos teatralsd’aquest que anomenen pati d’ar-mes són molts, amb una esceno-grafia natural que crida a la fanta-sia i que donaria per a un bon fes-tival de teatre antic amb música.Pocs llocs mostren la consis-

tència i eficàcia de condicionsacústiques i visuals per acolliraquest art sonor com aquest cas-tell, únic en la simbiosi que va ge-nerar el modernisme, i no és unafigura retòrica ja que en la nostrahistòria de l’art no hi ha cap tre-ball sobre base medieval tan benestructurat comaquest deDomè-nech i Muntaner. Aquí, des de famés de 15 anys, té lloc aquest fes-tival estiuenc que esperem quesubsisteixi. Una idea i esforç dela família Hartmann, amb suportpúblic i privat, que aquest any hacristal·litzat en un programa debon començament (tinc les me-ves reserves en altres trams). Sibé hi ha un grau de concessió alsgustos, la programació globalmai ha dissentit de la clàssica, un

mèrit no fàcil de sostenir si mi-rem al voltant.I va ser un començament sin-

gular, almenys des de la perspec-tiva d’exposar figures noves delcant líric. L’experiència delpianista especialitzat en aquestàmbit, Ricardo Estrada, li permetdetectar on hi ha curs de veus, idissenyar programes atractius,sense les inabastables –i de vega-des innecessàries–primeres espa-ses. Això quant a la proposta queva atreure molt públic i que enrealització va deixar veure un te-nor León de la Guardia i un barí-ton César SanMartín que vetllenles seves armes amb bones pers-

pectives, igual com lesmolt efica-ces sopranosMaribel Ortega i Sa-ra Blanch, amb veusmolt consoli-dades i bona tècnica i projecció.Bé a més en duos femenins debon caràcter com la famosa Bar-carola d’Offenbach.Encara que, cal dir-ho, és molt

difícil posar-se en paper en un gè-nere que generalment és punt detrobada o desenllaç de situacionsdramàtiques d’una òpera. Per ai-xò potser es podrien haver posaten context aquestes situacionsd’òperes com La traviata, La Bo-hème o Don Carlo. Bon resultaten general, que el públic va com-prendre sense arravatament, enun discurs musical on sí que vafaltar treball de matisos.c

Potser es podrienhaver posat encontext aquests duosd’òperes com ‘DonCarlo’ o ‘La Traviata’

LLUÍS BONET MOJICABarcelona

B en plantat i d’alta esta-tura, James Garner nopassavamai desaperce-but. Després d’una jo-

ventut unamica agitada, va parti-cipar en la guerra de Corea, on elvan ferir i condecorar amb dosCor Porpra. La seva carrera encinema i televisió s’acostava alcentenar de títols, i el 1986 vaobtenir la seva única candidaturaa l’Oscar, com a millor actorprotagonista, per El romance deMurphy. Es tractava d’una comè-dia romàntica dirigida per Mar-tin Ritt i en què tenia Sally Fieldcom a companya de repartiment.L’intèrpret de sèries tan po-pulars comMaverick i de pel·lícu-les que van arrasar a la taquilla,com ara La gran evasió, Víctor,Victòria o Marlowe, un detectiumolt privat, va morir aquest dis-sabte als 86 anys a casa seva deLos Angeles.El seu nom autèntic era James

Scott Bumgarner i havia nascutel 7 d’abril del 1928 a Norman(Oklahoma). Als 16 anys va aban-

donar els estudis de secundàriaper enrolar-se a la Marina Mer-cant. Més tard va participar en laguerra de Corea. Després deci-deix canviar radicalment la sevaorientació cap al futur i estudiaart dramàtic a la Berghof Schoolde Nova York. Actua en diversescompanyies teatrals ambulantsfins que el 1954 debuta a Broad-way ambElmotí del Caine, porta-da aquell mateix any al cinemaamb Humphrey Bogart al capda-vant del repartiment.James Garner aconsegueix el

1956 el primer paper com a actorsecundari a Al borde del infierno,que protagonitzavaWilliamHol-den. Enllaça aquesta pel·lículaamb El hijo de mamá, una comè-dia al servei de Natalie Wood.Amb ella va repetir quatre anysmés tard en elmelodrama romàn-tic El potentado. Però és en elmitjà televisiu on troba la millorplataforma cap a l’èxit, gràcies asèries com Cheyenne i Maverick.D’aquesta sèrie adscrita alwestern va protagonitzar 60 epi-sodis entre el 1957 i el 1962, te-nint com a companys JackKelly iRoger Moore.

La pantalla gran encara noestava al seu abast, tot i queel 1957 interpreta un petit pa-per a Sayonara, pel·lícula enquè regnava Marlon Brando.Un any abans es va casaramb Lois Fleishman Clarke,quehavia conegut tan sols du-es setmanes abans. Peròaquella celeritat no va perju-dicar en absolut una llarga es-tabilitat matrimonial. La se-va esposa tenia una filla, Kim-berly, del seu primer matri-moni, i de la unió en va néi-xer una altra, Gigi Garner,que ha intervingut en diver-ses produccions televisives.Quan li van arribar els seus

primers èxits, James Garneres va revelar com un eixerithome de negocis que no esdeixava entabanar per inter-mediaris ni representants en-galipadors. Va agafar personal-ment les regnes del seu negoci,que era ell mateix, i es va conver-tir en productor. En la dècadadels seixanta va accedir a la famacinematogràfica actuant ambKim Novak a Una vez a la sema-na i –especialment– gràcies a la

famosa pel·lícula bèl·lica La granevasió, on l’acompanyaven SteveMcQueen, Richard Attenbo-rough i Charles Bronson.Garner va actuar amb emble-

màtiques estrelles de la seva èpo-ca. Amb Audrey Hepburn i Shir-ley MacLaine a La calúmnia (es-

plèndid melodrama dirigit el1962 per William Wyler);Lee Remick a Camas sepa-radas; Doris Day a Apártate,cariño; Julie Andrews a Laamericanización de Emily...Al costat de Julie Andrews,una de les seves grans ami-gues, repetiria aVíctor, Victo-ria i Una noche especial, tele-film rodat el 1999. Ambun al-tre gran amic, Paul Newman,va actuar a Al caer el sol. Perpart seva, Clint Eastwood elva incloure en l’ampli reparti-ment de Space Cowboys(2000), al seu costat i amb al-tres figures com Tommy LeeJones i Donald Sutherland.Però Garner no es va allu-

nyar delmitjà televisiu, inter-venint en una nova edició deMavericko enuna altra famo-sa sèrie com va ser Los casos

de Rockford. Tampoc no va obli-darmai el seu activisme social, es-pecialment a favor dels nens des-favorits, i també polític, que es re-muntava als temps de la marxasobre Washington de MartinLuther King, en la qual va col·la-borar activament.c

L’intèrpret de ‘Víctor, Victòria’, ‘Marlowe, un detectiumolt privat’ o ‘Maverick’ mor als 86 anys

L’últimaevasiódeJamesGarner


Galeries de Barcelona Inauguracions recents

Eye of the beholder, fotografia d’Anton Kusters

AntonKustersexposa fotografiessobre laYakuzajaponesaCyan obre un nou espai amb unamostra de pintura actual barcelonina

ANTON KUSTERS

JUAN BUFILLBarcelona

Yakuza, la paraula japonesa quedesigna la gran organització cri-minal d’aquell país, és també el tí-tol de l’exposició que Anton Kus-ters presenta a la galeria Tagoma-go. La mostra s’integra en l’ampliprograma del festival fotogràficDOCfield 14. Fotografia docu-mental Barcelona. Les fotos sóndocuments que donen visibilitata unamena de secta o subculturageneralment secreta i inaccessi-ble. Kusters va tenir l’estrany pri-vilegi de conviure puntualmentamb integrants de la Yakuza i depoder fotografiar-los al llarg dedos anys.D’aquest submón –com també

d’altres organitzacions crimi-nals– n’hem pogut tenir notíciaindirecta a través de ficcions, o

fins i tot de reportatges o docu-ments escrits, però aquesta mos-tra ens ofereix imatges que nosón simulacions, sinó instantà-nies de persones reals en els seusambients reals. Hi abunden elsvestits negres, l’aparença sòbria ipolida i els cotxes negres, de vega-des també amb vidres fumats perevitar mirades indiscretes. Hi hafotos on apareixen siluetes da-vant d’un club nocturn, conduc-tors o guardaespatlles esperant,joves aprenents meditant o exer-citant tècniques de lluita en unaplatja solitària, i gàngsters que as-sisteixen a l’enterrament d’uncol·lega professional.En altres imatges s’entreveu

un estil més violent: grans tatuat-ges sota el vestit negre, o algunesmans greument mutilades. L’es-til japonès actual ésmolt diferentde l’estil mafiós dels Estats Units

o de l’italià que hemvist en ficcions comBreaking bad o Go-morra, i més pròximal d’El padrí. Tambéla yakuza vol projec-tar una imatge méselegant i honorableque sòrdida. Tal comexplicava el fotògrafbelga durant l’entre-vista que va concedira La contra d’aquestdiari –publicada l’11de juliol passat–, elsmembres d’aquestaorganització “se sen-ten cavallers” i “volencontribuir de manerapositiva a la seva so-cietat”.Existeix un revers

d’aquest conjunt devalors en què priorit-zen l’honor, la disci-plina jeràrquica i elscodis ritualitzats i rí-gids, i és que n’hi haprou amb una sortidade to davant d’un cap,o fins i tot una faltade puntualitat per pa-gar la culpa amb lamutilació de la falan-ge d’un dit. Millor eldit petit. En l’exposi-ció de Kusters hi hadiverses fotos de mans incom-pletes: de vegades hi falten tros-sos a tres dits d’una mateixa mà.Aquest seria el costat fosc de l’es-til japonès. Galeria Tagomago.Santa Teresa, 6. Fins al 25 de juli-ol. www.docfieldbarcelona.org

Artificialia. Cyan obre un nou es-

pai a l’Eixample ambuna recoma-nable selecció de pintura actualbarcelonina. La selecció, que pre-senta 96 obres de 36 pintors quetreballen en aquesta ciutat, in-clou tot el ventall d’estils i tons.És una selecció que reserva bo-nes sorpreses i que combinaobres d’artistes coneguts amb

d’altres de pintorsque gairebé no hanexposat. El to de lli-bertat i frescor s’ex-pressa també mitjan-çant un muntatge in-habitual, acumulatiui associatiu. De fet, eltítol Artificialia ésuna referència als an-tics gabinets de curio-sitats que es vanorga-nitzar durant els se-gles posteriors als vi-atges intercontinen-tals i colonials.En lamostrahi par-

ticipen pintors abs-tractes com JackDavidson, Adrián Es-pinós, Jo Milne, Gui-llermo Pfaff i DiegoPujal, però també hihamolts quadres quesón representatiusde les figuracions delsegle XXI. En aques-ta línia, una de lespintures més visto-ses és Lucy McKen-zie apareixent a unabandera catalana, deNarcís Díaz Pujol,una imatge pop onun nu femení es frag-menta i multiplica enfranges catalanistes.

Altres pintures figuratives inte-ressants són les de Pere Llobera,Oriol Arisa, Jan Monclús, MarcoNoris, Gonzalo Elvira, Marc Ba-dia Quintana, Rafael Guerrero,Daniel Lumbreras, FedericoGarcía Trujillo i Miguel Wert.Cyan Art Gallery. Balmes, 88.Fins al 31 de juliol.c

3aentrega28/6 - 29/6Turquesa

a6

6aentrega19/7 - 20/7Granat

Pro

moció

vàlid

aaCatalunya.

1aentrega14/6 - 15/6

Blanc

Informació per a lectors i subscriptors: 2 Opcions: 1. Quiosc. 2. A casa: podeu comprar la col·lecció completa i rebre-la a partir del 8 de setembre per 63,60 € (més despeses d’enviament). També podeucomprar el paquet de tres rellotges (blanc, negre i turquesa) i rebre’l a partir del 4 de juliol. Preu per a subscriptors i lectors: 29,95 € (més despeses d’enviament). No cal lliurar ni cartilla ni cupons. Compraexclusivament awww.lavanguardiashopping.com

4aentrega5/7 - 6/7Blau

8aentrega2/8 - 3/8Groc

Més informació a:www.lavanguardiashopping.como captureu aquest codi.


Rosa

a7

estiu,Aquest

colora totes hores

a6

Exclusiva La Vanguardia

+ val de descompte

El dissabte 26i el diumenge 27

per només

7a entrega

TARONJA

Aquestestiuposacolor8 rellotges Ohla!a totes les hores. Amb la col.lecció de

Maquinària japonesa PC21 Pila japonesa d’òxid de

plata Corretja de si l icona Rellotge de quars analògic

d’al ta precisió 1 atm

7aentrega26/7 - 27/7Taronja


Negre


Barcelona ciutat

Tasta! Toca! Olora! Un espectacle dela mà de Comediants i la FundacióAlícia, que és diferent, original i s'in-clou dins de la programació del Festi-val GREC. La finalitat de l'espectacleés donar a conèixer i que l'especta-dor empatitzi amb la sordceguesauna malaltia que afecta 3.000 cata-lans,mitjançant un recorregut gastro-nòmic tot privant-lo dels sentits del'oïda i la vista i deixant només elsdel tacte, l’olfacte i el gust.Sala d'Actes de les Cotxeres del PalauRobert. Passeig de Gràcia, 107 (21,22 i 23 de juliol, cada hora de les 10 ales 20 h), Cal reservar entrades al cor-reu [email protected]

Baixant de la Font del Gat. Les fontspopulars de Montjuïc. Exposició for-mada per fotografies de jornades i ce-lebracions a les fonts populars deMontjuïc, realitzades per fotògrafscom Frederic Ballell, Carlos Pérez deRozas o Josep Brangulí, a més de di-buixos i litografies de l’època d’au-tors com Lola Anglada.Castell de Montjuïc.

Orquestra. Concert del conjunt de cor-da i metalls del Hounslow Music Ser-vice, de Londres.Catedral (17.15 hores). Gratuït.

A ritmo de Tango. Barcelona, Gardel,Buenos Aires. Per quart any consecu-tiu se celebra aquesta iniciativa gene-rada per promoure el tango, ambclasses obertes al públic i aptes per atotes les edats i nivells. S'ensenyaranels passos bàsics d'aquest ball de ra-val, la varietat musical, la història iels misteriosos codis que l'emmar-quen. En finalitzar, els mestres balla-ran un tango a tall d'exhibició. Laclasse anirà a càrrec de dues parellesprofessionals.Sala Àmbit Cultural El Corte Inglés delportal de l'Àngel (18 hores).

Molt soroll per no res. La companyiaParking Shakespeare representaaquesta obra de Shakespeare a l’airelliure i amb el públic fent rotllana alvoltant dels actors.Parc de l’Estació del Nord (19 hores).

Columbia Jazz Band. Concert d’aques-

ta banda de jazz, en solidaritat ambel Banc dels Aliments.Casa Elizalde. València, 302 (19.30hores).

Cultura, capitalisme i democràcia. Con-ferència a càrrec de Joan ManuelTresserras, doctor en Ciències de laInformació i professor de la Universi-tat Autònoma de Barcelona. Acte gra-tuït amb aforament limitat. Cal fer re-serva a [email protected] Romea. Hospital, 51 (20 h).

Sala Montjuïc. Concert de swing perTubaHamra (20.45 h), projecció delcurt Tryouts, de Susana Casares, Es-panya/EUA, 2013 (22 h) i del premidel públic del Festival de cinema inde-pendent nord-americà de Barcelona,Short Term 12, de Destin Cretton,EUA, 2013 (22.15 h). 6 euros.Fossat del Castell de Montjuïc.

Tortilla soup. Projecció d’aquestapel·lícula de María Ripoll, EstatsUnits, 2001. Gratuïta.Centre cívic Sagrada Família. Proven-ça, 480 (21 hores).

Nylon Bcn. Els residents The ZombieKids ofereixen una nit de pura ener-gia. 10 euros.Sala Razzmatazz. Almogàvers , 122(de 23.45 a 5 hores).

Hostal Party / Pub Crawl. Nit de músi-ca amb el Dj Gab.Barts Club. Avinguda del Paral·lel, 62(de 0 a 3 hores). Entrada lliure.

Barcelona

PINEDA DE MAR (Maresme)WokingHS Concert Band. Actuació delcor i la banda de l'escola Woking(Regne Unit).Pati Can Comas. Plaça Catalunya, 3(19 hores).

Girona

PERALADA (Alt Empordà)Damià Mateu (1864-1935), promo-tor, empresari col·leccionista. Mostrasobre el fundador de l’empresa auto-mobilística Hispano Suiza, i pare deMiquel Mateu (propietari del castellde Peralada).Biblioteca del Castell de Peralada.

CARLOS POVEDABarcelona

L a foscor i el silencisón dues pors comu-nes en l’ésser humà.Però són una realitat

quotidiana per a les persones

que pateixen sord-ceguesa.Tasta! To-ca! Olora!, l’espec-tacle que s’estrenaavui al PalauRobert en el marcdel festival Grec, és una provaescènica d’això. Es tracta d’unprojecte cultural relacionatambunamalaltia que aCatalu-nya afecta 3.000 persones,1.800 de les quals resideixen aBarcelona. Inspirat en la famo-sa pel·lículaRatatouille, la fun-ciópretén ser tot unviatge sen-

sorial i un acostament del pú-blic a l’hora de comprendre isentir aquesta discapacitat.Àurea Millan, directora de

Punts Suspensius, empresa deserveis lingüístics, d’accessibi-litat i una de les productoresde l’esdeveniment, assegura

que l’obra pretén“donar visibilitat aun grup de perso-nes que, de cara ala societat, és invi-sible”. Precisa-

ment una de les agrupacionsque s’encarrega d’ajudaraquest col·lectiu, l’AssociacióCatalanaProPersones Sordce-gues (Apsocecat), ha col·labo-rat activament en la creació del’espectacle. Això sí, per di-rigir-lo han confiat en el talenti l’experiència de la compa-

nyiaComediants i en laFunda-ció Alicia.El preu de l’entrada a l’acte

és voluntari, i les funcions esrealitzaran cada hora des deles deu del matí fins a les vuitdel vespre. Amb les aportaci-ons, els productors de Tasta!

Toca! Olora! esperen podercontinuar lluitant per la causade la sordceguesa amb novesactivitats com la representacióde la funció en l’àmbit escolar,que està prevista que comencia fer-se amb el reinici de lesclasses el setembre que ve, ol’exposició informativade la in-validesa en museus i espaissemblants. De moment, jacompten amb el suport d’insti-tucions governamentals comel Departament de Cultura dela Generalitat.c

Ada Parellada,Roger deGràcia i AnnaTarrés alcartell del’obra

Si voleu publicar una activitat en aquesta pàgina o a l’agenda digital de La Vanguardia, entreu i creeu el vostre compte a: www.lavanguardia.com/agenda

ARXIU

TELÈFONSÚTILS

Serveis Funeraris de BCN ..... 902-076-902Âltima Serveis Funeraris ..... 902-230-238

]‘Tasta! Toca! Olora!’ és un espectacle diferent, en el qual ens con-vertirem, per uns moments, en sordcecs. L’aïllament total de la vistai de l’oïda o la potenciació de la resta de sentits són algunes de lesexperiències que s’ofereixen en un intent de posar a l’abast de tot-hom una realitat amagada per a la majoria.

‘TASTA! TOCA! OLORA!’Festival Grec. Palau Robert

Passeig de Gràcia, 10721, 22 i 23 de juliol

grec.bcn.cat

Gas Natural ....................... 900-750-750Fecsa-Endesa ..................... 902-536-536Manyà 24 h ...................... 93-446-59-59

AGENDA

Bombers de Barcelona ...................... 080Informació carreteres .......... 900-123-505

Policia ............................................. 091Guàrdia Civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona ................ 092

Llumenla foscor

Emergències .................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat .. 012Sanitat respon .................................. 061

Cada divendres, amb La Vanguardia


CARTELLERADirector

El amanecer del planeta de los simios *** Matt ReevesAvions: equip de rescat * Roberts GannawayLa chica del 14 de julio ** Antonin PeretjatkoCorazón de León ** Marcos CarnevaleEl lobo detrás de la puerta *** Fernando CoimbraMarsella ** Belén MacíasVoy a ser mamá * Valérie LemercierLa cueva *** Alfredo MonteroDos vidas *** Georg Maas

DOLENTA c REGULAR * BONA ** MOLT BONA *** OBRA MESTRA ****

Vegeu els tràilers de les pel·lícules d'estrena i les sales de cinema de

Catalunya on es projecten a www.lavanguardia.com/trailers-cine

Gabriel García Márquez

IDEES

PEL·LÍCULES BARCELONA

Els escriptors Rosa Regàs,Juan Gabriel Vásquez,Daniel Samper Pizano i JordiSoler evoquen la faceta deperiodista, escriptor de con-tes i novel·lista de l’escriptorcolombià Gabriel García Már-quez a la sessió Vivir paraleerlo. CaixaForum Barcelo-na. 19.15 hores. Gratuït.

El pianista islandès ÓlafurArnalds, acompanyat per laseva orquestra al complet,arriba a la sala Barts de Bar-celona (avui, 19.30 hores,av. del Paral·lel, 62) on pre-sentarà el seu exitós treballFor Now I am Winter, en elmarc del Festival Grec. 20euros.

AAhora y siempreREGNE UNIT. 2012. DIR.: O. PARKER. INT.: D. FANNING I J. IRVINE. 12 A

Drama romàntic: La Tessa té 17 anys i viu apassionadament. Tot i tenir diagnos-ticada una malaltia terminal, ella decideix com viure cada moment fent un catà-leg del que ella s'imagina que una adolescent ha d'experimentar. El que ella maiva anticipar és enamorar-se del nou veí. 103 min.cBalmes Multicines 16.00

Al filo del mañanaEUA. 2014. DIR.: DOUG LIMAN. INT.: BILL PAXTON I TOM CRUISE. 16 A

Ciència ficció: En un futur no gaire llunyà, una raça d'extraterrestres que capexèrcit mundial és capaç de guanyar ataca el planeta Terra en un assalt implaca-ble. Després de morir en una missió, el comandant William Cage es troba en unbucle en el temps. 113 min.cYelmo Cines Icaria 20.05 22.20

Amanece en EdimburgoREGNE UNIT. 2013. DIR.: D. FLETCHER. INT.: J. FLEMYNG I G. MACKAY. APTA

Musical: Dos bons amics, el Davy i l'Ally, tornen a Edimburg després de com-plir el servei militar en la guerra de l'Afganistan. Tot va bé fins que una revelaciódel passat del Rab, pare del Davy, amenaça de destruir la família. 100 min.cBoliche 16.00 20.10cCinemes Maldà 21.45

Comèdia 18.20 22.30cVerdi HD 16.00 18.10 20.20 22.30cYelmo Cines Icaria 16.10

Amor sin controlEUA. 2012. DIR.: STUART BLUMBERG. INT.: MARK RUFFALO I TIM ROBBINS. 12 A

Comèdia: A primera vista l'Adam, el Mike i el Neil tenen poc en comú. Tanma-teix, tots estan inscrits en una nova teràpia que promet curar-los de la sevaaddicció al sexe en tan sols 12 passos. El seu únic suport per superar les provesa què són sotmesos són els altres membres del programa. 112 min.cMéliès 22.00

Avions: Equip de rescatEUA. 2014. DIR.: ROBERT GANNAWAY. APTA

Animació: La història se centra en un equip d'avions contraincendis d'elit quetenen com a missió protegir el Parc Nacional de Piston Peak d'un incendi terri-ble. Quan el Dusty, el pilot aeri de fama mundial, s'adona que el seu motor estàespatllat i que té molt difícil tornar a competir, canvia d'ofici i s'uneix al veteràhelicòpter de rescat i contraincendis Blade Ranger. 83 min.

Arenas de Barcelona 16.00 18.00 20.00 22.00UArenas de Barcelona 16.30

Aribau Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00Bosque Multicines 16.15 18.10 20.05 22.00Cinesa Diagonal 12.00 16.00 18.00

UCinesa Diagonal 20.00C Cinesa Diagonal 12.30 17.00 19.00 21.00

Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00 20.00Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.00

UCinesa Diagonal Mar 22.00C Cinesa Diagonal Mar 16.30 18.30 20.30 22.30

Cinesa Heron City 3D 17.00 19.00UCinesa Heron City 3D 21.00C Cinesa Heron City 3D 16.00 18.00 20.00

Cinesa La Maquinista 16.00 18.00 20.00 21.00UCinesa La Maquinista 17.00 19.00

Cinesa Maremàgnum 16.00 18.00 20.00 22.10UCinesa Maremàgnum 17.00 19.00

Glòries Multicines 16.15 18.10 20.05 22.00Gran Sarrià Multicines 16.15 18.10 20.05 22.00Lauren Universitat 16.15 18.15 20.15Palau Balaña Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00

C Palau Balaña Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00

BBajo la misma estrellaEUA. 2014. DIR.: JOSH BOONE. INT.: SHAILENE WOODLEY I ANSEL ELGORT. 13 A

Drama romàntic: El Gus i la Hazel, de 16 anys, estan enamorats. A mesura quevan intimant, comparteixen els temors pel seu estat de salut i el seu amor pelsllibres, inclòs el favorit de la Hazel, An Imperial Affliction. Quan el Gus aconse-gueix arribar a l'escriptor, rep una invitació per conèixer-lo. 125 min.

Arenas de Barcelona 19.00 22.00Aribau Multicines 16.15 19.15 22.00

cBalmes Multicines 22.05Bosque Multicines 16.00 19.00 22.00Cinesa Diagonal 17.00 19.30 22.10Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.35 22.10Cinesa Heron City 3D 17.00 19.35 22.10Cinesa La Maquinista 17.00 19.35 22.10Cinesa Maremàgnum 17.00 19.35 22.10Comèdia 22.20Glòries Multicines 16.00 19.00 22.00Lauren Universitat 16.20 19.10 22.15

cYelmo Cines Icaria 16.45 19.20 22.00

BorgmanDIVERSOS PAÏSOS.2013. DIR.: A. VAN WARMERDAM. INT.: J. BIJVOET. 16 A

Thriller: Tres homes armats, un d'ells un sacerdot, cacen al bosc. La seva presa

s'amaga sota els seus peus: un home, sòrdid i brut, que dorm en un refugi sotaterra que ell mateix ha construït. El Borgman aconsegueix escapar dels seusperseguidors. 113 min.cYelmo Cines Icaria 16.50 19.20 22.00

CCampaneta, fades i piratesEUA. 2014. DIR.: PEGGY HOLMES. APTA

Animació: Narra l'aventura de la Zarina, una fada ambiciosa i intel·ligent guardi-ana de la pols de fada que està fascinada amb la pols màgica blava i les sevesinfinites possibilitats. La Zarina s'escapa volant per unir-se als pirates de Skull,que la converteixen en la capitana del seu vaixell. La Campaneta i les sevesamigues han embarcar-se en una aventura èpica per trobar la Zarina i junteslluiten contra la banda de pirates encapçalada pel capità Garfi. 78 min.

Arenas de Barcelona 18.15 20.10Bosque Multicines 16.10Cinesa Diagonal 16.10 18.00

C Cinesa Diagonal 12.20Cinesa Diagonal Mar 12.15 16.45 18.30Cinesa Heron City 3D 16.00 18.00Cinesa La Maquinista 16.20 18.20Cinesa Maremàgnum 16.00

C Glòries Multicines 16.00 18.00

Corazón de leónARGENTINA. 2013. DIR.: M. CARNEVALE. INT.: J. ARUZZI I N. CÁRPENA. APTA

Comèdia romàntica: Ivana Cornejo és una advocada d'èxit dedicada a litigis defamília. Després de la pèrdua del seu mòbil, la Ivana rep la trucada de qui l'hatrobat, que té la intenció de tornar-l'hi. Quan acorden veure's, ella es quedaperplexa: León Godoy és tot el que ella va percebre, però fa 1,35m d'alçada.Així, s'enfronta a les conviccions d'una societat implacable i als seus propisprejudicis. 110 min.

Arenas de Barcelona 15.45 19.00 22.00Aribau Club 16.30 19.15 22.00Balmes Multicines 16.10 19.00 22.00Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Heron City 3D 16.00 18.15 20.30 22.45Comèdia 16.00 18.15 20.20 22.30Gran Sarrià Multicines 16.10 19.00 22.00Renoir Floridablanca 16.00 18.25 20.25 22.45Verdi HD 16.00 18.10 20.20 22.30

DDe caballos y hombresNORUEGA, ISLÀNDIA. 2013. DIR.: B. ERLINGSSON. INT.: I. E. SIGURÐSSON. 7 A

Comèdia dramàtica: Explica l'empremta que deixa l'home en el cavall i el cavallen l'home. Diverses històries s'entrellacen en la pel·lícula. Totes elles parlen dela lluita en la vida d'homes i cavalls en aquest món passatger. El seu tema és elrelat clàssic del combat entre home i natura. 85 min.cBoliche 22.05

DivergenteEUA. 2014. DIR.: NEIL BURGER. INT.: SHAILENE WOODLEY I THEO JAMES. 12 A

Acció: En un món futurista en què la societat està dividida en diferents faccionsbasades en les virtuts humanes, Tris Prior és advertida que és una Divergent ique no encaixa en cap grup. La Tris ha d'aprendre a confiar en un company perajudar-lo a esbrinar per què els Divergents són tan perillosos. 139 min.

Cinesa Diagonal 22.30Cinesa Diagonal Mar 16.30 19.20 22.10Cinesa Heron City 3D 16.20 19.10 22.00Cinesa La Maquinista 16.30Cinesa Maremàgnum 19.15

12 años de esclavitudEUA. 2013. DIR.: STEVE MCQUEEN. INT.: CHIWETEL EJIOFOR I BRAD PITT. 16 A

Drama: A partir de fets reals increïbles, reflecteix la lluita d'un home per la sevallibertat i supervivència. Dues dècades abans de la Guerra Civil nord-americana,Solomon Northup, un home lliure de raça negra que vivia a l'estat de Nova York,va ser segrestat i venut com a esclau. 134 min.cRenoir Floridablanca 19.45

Dom HemingwayREGNE UNIT. 2013. DIR.: R. SHEPARD. INT.: JUDE LAW I RICHARD E. GRANT. 16 A

Comèdia negra: Dom Hemingway té molts defectes, però entre ells no hi ha elde ser un delator, això és clar. Després de passar 12 anys a la presó per nodelatar els caps d'una banda criminal, el Dom queda per fi en llibertat. No obs-tant això, hi ha un altre defecte que el Dom no té: no és tonto, i no ha passat tantde temps entre reixes per quedar-se amb les mans buides. 93 min.cBalmes Multicines 20.10

Dos vidasALEMANYA. 2012. DIR.: GEORG MAAS. INT.: JULIANE KOHLER I LIV ULLMANN. 12 A

Thriller: Europa, 1990. El mur de Berlín acaba de ser enderrocat. La Katrine vacréixer a l'Alemanya de l'Est però viu des de fa 20 anys a Noruega. Quan unadvocat demana a la Katrine que col·labori com a testimoni en un judici contral'estat noruec a favor dels nens de la guerra, ella s'hi nega. 97 min.

Aribau Multicines 16.10 18.10 20.10 22.10cBalmes Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00

Bosque Multicines 16.10 18.10 22.10Gran Sarrià Multicines 16.10 18.10 20.10 22.10

cRenoir Floridablanca 16.15 18.15 20.15 22.15cVerdi HD 16.10 18.15 20.25 22.30

cYelmo Cines Icaria 15.50 18.00 20.10 22.20

EEl amanecer del planeta de los simiosEUA. 2014. DIR.: MATT REEVES. INT.: GARY GOLDMAN I KERI RUSSELL. 12 A

Ciència ficció: Una nació creixent de simis genèticament evolucionats, encapça-lats pel César, es veu amenaçada per una banda d'humans que van sobreviureal virus devastador desencadenat 10 anys abans. Els contendents arriben a unapau fràgil que resulta efímera, ja que uns i altres són conduïts a la vora d'unaguerra que ha de decidir qui emergeix com l'espècie dominant. 130 min.

Arenas de Barcelona 16.00 19.00 22.00Arenas de Barcelona 17.30 20.30

UArenas de Barcelona 18.30 21.20Balmes Multicines 21.00

cBalmes Multicines 16.00 18.00 20.00cBalmes Multicines 17.00 19.00 22.00

Bosque Multicines 16.00 19.00 22.00Bosque Multicines 18.00 21.00Cinesa Diagonal 00.50 18.00 20.00 22.00Cinesa Diagonal 16.10 19.05 20.45

UCinesa Diagonal 17.00 19.30 22.20Cinesa Diagonal Mar 16.10 18.30 20.00 21.20Cinesa Diagonal Mar 18.00 19.05 20.45 22.00

UCinesa Diagonal Mar 17.00 19.35 22.20Cinesa Heron City 3D 16.10 19.05 20.45Cinesa Heron City 3D 18.00 20.00 22.00

UCinesa Heron City 3D 17.00 19.30 22.20Cinesa La Maquinista 17.00 18.30 20.00 21.20Cinesa La Maquinista 18.00 19.30 20.45 22.20

UCinesa La Maquinista 16.10 19.05 22.00Cinesa Maremàgnum 16.10 18.00 19.05 22.00

UCinesa Maremàgnum 17.00 20.00Club Coliseum 16.30 19.15 22.00Comèdia 16.30 19.10 22.00Glòries Multicines 16.00 19.00 22.00Glòries Multicines 17.00 20.00Gran Sarrià Multicines 16.00 19.00 22.00Lauren Universitat 16.30 19.15 22.00Palau Balaña Multicines 16.00 19.00 22.00Palau Balaña Multicines 17.00 20.00

cRenoir Floridablanca 16.00 18.00 20.25 22.30cYelmo Cines Icaria 15.20 18.00 20.40cYelmo Cines Icaria 16.40 19.15 21.50

El extraordinario viaje de T.S. SpivetFRANÇA, CANADÀ. 2013. DIR.: J.-P. JEUNET. INT.: K. CATLETT. 7 A

Aventura: T.S. Spivet és un geni de 12 anys que viu en un ranxo a Montana ambla seva família. Una institució científica li concedeix un premi i, armat amb unamaleta, es disposa a travessar el país per recollir-lo. 105 min.cBalmes Multicines 16.00 18.05

Cinesa Diagonal Mar 16.15Comèdia 16.10 18.15 20.20

cRenoir Floridablanca 16.00 17.55cVerdi HD 16.00 18.10 20.20 22.30cYelmo Cines Icaria 17.15

El gran hotel BudapestREGNE UNIT, ALEMANYA. 2014. DIR.: W. ANDERSON. INT.: W. DAFOE. 12 A

Comèdia dramàtica: Narra les aventures de Gustave H., el llegendari conserged'un famós hotel europeu del període d'entreguerres, i de Zero Moustafa, ungrum que esdevé el seu amic més lleial. 99 min.

Arenas de Barcelona 22.15cBalmes Multicines 22.15cYelmo Cines Icaria 15.55

El hijo del otroFRANÇA. 2012. DIR.: L. LÉVY. INT.: EMMANUELLE DEVOS I PASCAL ELBÉ. 7 A

Drama: Quan es prepara per entrar a l'exèrcit israelià, el Joseph descobreix queno és fill biològic dels seus pares. Quan va néixer, enmig de la guerra, va serintercanviat accidentalment pel Yacine, el nadó d'una família palestina que viuals territoris ocupats de Cisjordània. 105 min.cBalmes Multicines 20.10cMéliès 20.00

El lobo detrás de la puertaBRASIL . 2014. DIR.: F. COIMBRA. INT.: LEANDRA LEAL I MILHEM CORTAZ. 16 A

Thriller: Un nen és segrestat. A la comissaria, la Sylvia i el Bernardo, els pares, ila Rosa, principal sospitosa i amant del Bernardo, donen testimonis contradicto-ris. La Rosa i el Bernardo es van conèixer en un tren de rodalies a Rio de Janeiroi van esdevenir amants. 100 min.cBoliche 16.05 20.05 22.00

El secreto del cofre de MidasESPANYA, REGNE UNIT. 2013. DIR.: J. NEWMAN. INT.: A. BARNARD. APTA

Aventura: Quan uns desconeguts segresten el seu germà petit, la Mariahs'uneix a l'aventurer Charity per anar a buscar-lo. El seu viatge els porta delLondres victorià al misteriós Prince Regent, un majestuós hotel situat en unapetita illa remota. 90 min.

Arenas de Barcelona 16.05

El sueño de EllisEUA. 2013. DIR.: J. GRAY. INT.: MARION COTILLARD I JOAQUIN PHOENIX. 12 A

Drama: Any 1921. L'Ewa i la seva germana Magda deixen la seva Polònia natal

per la terra promesa, Nova York. La Magda, malalta de tuberculosi, és col·loca-da en quarantena. L'Ewa, per salvar la seva germana, està disposada a acceptartots els sacrificis i es lliura resignada a la prostitució. 120 min.

Aribau Multicines 16.10 19.10 22.00cBalmes Multicines 19.15 22.10cMéliès 16.15cRenoir Floridablanca 18.05 22.05cYelmo Cines Icaria 15.45

FFoxfire, confesiones de una banda de chicasFRANÇA, CANADÀ. 2012. DIR.: L. CANTET. INT.: R. DAMSON I K. COSENI. 16 A

Drama: Any 1953, estat de Nova York, un barri de classe treballadora en unapetita ciutat. Enmig de la violenta cultura de postguerra, controlada per homes,un petit grup de noies amb caràcter s'uneixen en una germanor de sang i fun-den la banda Foxfire, una societat secreta femenina. 143 min.cBalmes Multicines 16.15

Frances HaEUA. 2012. DIR.: NOAH BAUMBACH. INT.: MICKEY SUMNER I ADAM DRIVER. 7 A

Comèdia dramàtica: La Frances vol molt més del que té, però gaudeix de lavida amb una alegria i una despreocupació inexplicables. Història sobre la joven-tut, l'amistat, l'ambició, els reptes personals, la lleialtat i l'optimisme per sobrede tot. 86 min.cRenoir Floridablanca 22.15

HHerEUA. 2013. DIR.: SPIKE JONZE. INT.: JOAQUIN PHOENIX I AMY ADAMS. 12 A

Drama romàntic: En un futur proper, el Theodore, un escriptor solitari amb undivorci traumàtic a sobre, adquireix un nou sistema operatiu per al seu telèfon iordinador. El seu nom és Samantha i està basat en un model d'intel·ligènciaartificial molt avançat dissenyat per satisfer les seves necessitats. 126 min.cMéliès 22.00

JJuntos y revueltosEUA. 2014. DIR.: FRANK CORACI. INT.: ADAM SANDLER I DREW BARRYMORE. 7 A

Comèdia romàntica: Després d'una cita a cegues, els pares solters Lauren iJim es mostren d'acord en una cosa: no es volen tornar a veure mai més. Peròquan contracten, cadascú per la seva banda, unes vacances amb els seus fills,es troben destinats a compartir durant una setmana una suite. 117 min.

Arenas de Barcelona 15.45Cinesa Diagonal 12.00 16.00 18.15 20.30Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.30 22.00Cinesa Heron City 3D 22.00Cinesa La Maquinista 20.20 22.40Cinesa Maremàgnum 22.00Palau Balaña Multicines 16.10 19.10 22.00

LL'avi que es va escapar per la finestraSUÈCIA. 2014. DIR.: F. HERNGREN. INT.: R. GUSTAFSSON I I. WIKLANDER. 7 A

Comèdia: El dia en què fa 100 anys, un avi es fuga de la residència on viu i deforma casual es veu immers en una trama criminal delirant. No és gran cosa pera un home que va viure els esdeveniments més importants del segle XX. És unavi excèntric que no està disposat a renunciar al plaer de ser viu. 114 min.

Arenas de Barcelona 15.45 19.00 22.00Aribau Multicines 16.30 19.00 22.00

cBalmes Multicines 16.30 19.00 22.00nBoliche 16.00 18.05 22.00

Bosque Multicines 16.15 19.00 22.00Cinesa Diagonal 12.15 18.15 22.45Cinesa Diagonal 16.00 20.30Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Heron City 3D 17.00 19.20 22.00

C Cinesa Heron City 3D 16.10 18.30 21.00Cinesa La Maquinista 16.00 18.15 20.30 22.45

C Cinesa Maremàgnum 16.00 18.15 20.30 22.45Comèdia 16.30 19.10 22.00Gran Sarrià Multicines 16.15 19.00 22.00Palau Balaña Multicines 16.15 19.00 22.00

cRenoir Floridablanca 16.05 18.15 20.30 22.35cVerdi HD 16.00 18.10 20.20 22.30cYelmo Cines Icaria 17.00 19.30 22.10

La batalla del añoEUA. 2013. DIR.: BENSON LEE. INT.: JOSH PECK I JOSH HOLLOWAY. APTA

Musical: El magnat del hip hop Dante Graham ha construït un negoci de milersde milions de dòlars sobre el seu passat com a b-boy. 110 min.

Cinesa Diagonal 22.45Cinesa Diagonal Mar 16.00 20.15 22.35Cinesa Diagonal Mar 18.15 20.30 22.45Cinesa Heron City 3D 16.30 18.45Cinesa La Maquinista 16.00Cinesa Maremàgnum 22.00

La chica del 14 de julioFRANÇA. 2013. DIR.: A. . PERETJATKO. INT.: V. PONS I V. MACAIGNE. 12 A

Comèdia: El Govern ha decidit escurçar l'estiu un mes per aturar la crisi. La

Ólafur Arnalds

Abreviacions: DL: dilluns, DT: dimarts, DC: dimecres, DJ: dijous, DV: divendres, DS: dissabte, DG: diumenge, F: festius, c: v.o. subtitulada en castellà, n: v.o. subtitulada en català, C: parlada en català, M: matinal, G: golfa, U: en 3D

LA CARTELLERA DE PEL·LÍCULES ESTÀ SUBJECTA A POSSIBLES CANVIS D’ÚLTIMA HORA DELS CINES

NOVETATS

M G M G M G M G

Tel Entrada: 902 10 12 12. Internet: www.telentrada.com x Ticketmaster: 902 15 00 25. Internet: www.ticketmaster.es

Cartellera elaborada per OneData. [email protected]

38 LAVANGUARDIA C A R T E L L E R A DILLUNS, 21 JULIOL 2014

PEL·LÍCULES BARCELONAmillor idea que ha tingut el Pator perquè el seu amic Hector es lligui la noia quees va creuar al Louvre el 14 de juliol ha estat anar tots junts a la platja, sobretotsi l'acompanya la seva amiga, la Charlotte. El seu objectiu esdevé trobar, sobre-tot, la Truquette, la noia del 14 de juliol. 88 min.cZumzeig Cinema 20.00 22.00

La cuevaESPANYA. 2013. DIR.: A. MONTERO. INT.: M. ORTIZ I M. CASTELLOTE. 18 A

Terror: Tres nois i dues noies viatgen en pla motxiller des de la ciutat a l'illaparadisíaca de Formentera. Allà lloguen motos i recorren els llocs més bonics irecòndits. L'endemà entren en una cova profunda i laberíntica per explorar-la is'hi perden. 80 min.

Boliche 20.25 22.00Cinesa Diagonal Mar 20.20 22.10Cinesa Heron City 3D 22.20Glòries Multicines 16.15 18.15 20.15 22.15

La gran bellezaITÀLIA. 2013. DIR.: P. SORRENTINO. INT.: T. SERVILLO I J. GAMBARDELLA. 12 A

Comèdia dramàtica: Jep Gambardella és un home atractiu i seductor irresisti-ble, que fa ignorar a qualsevol els seus primers signes d'envelliment. Periodistad'èxit i seductor innat, va escriure una novel·la de joventut amb la qual va acon-seguir un premi literari i la seva reputació d'escriptor frustrat. 142 min.cBalmes Multicines 22.25cCinemes Maldà 18.05

La jaula doradaFRANÇA. 2013. DIR.: R. ALVES. INT.: RITA BLANCO I JOAQUIM DE ALMEIDA. APTA

Comèdia: Els portuguesos María i José Ribeiro fa gairebé 30 anys que viuen enun bon barri de París, a la planta baixa d'un edifici elegant. Quan se'ls presental'ocasió de tornar a Portugal, ningú no vol deixar que marxin. 90 min.

Gran Sarrià Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00cMéliès 16.30cYelmo Cines Icaria 17.30

Las dos caras de eneroDIVERSOS PAÏSOS.2014. DIR.: H. AMINI. INT.: KIRSTEN DUNST I OSCAR ISAAC.12 A

Thriller: 1962. El Chester i la Colette coneixen a l'Acròpolis d'Atenes el Rydal,un jove nord-americà que parla grec i treballa com a guia turístic. El jove accep-ta encantat una invitació a sopar. Quan el Rydal va a veure la parella al seu hotelde luxe, el Chester li demana ajuda per moure un cos. 96 min.cBalmes Multicines 18.05

Gran Sarrià Multicines 16.00 18.05 20.15 22.20cRenoir Floridablanca 16.10 20.10cYelmo Cines Icaria 18.00

MMaléficaEUA. 2014. DIR.: R. STROMBERG. INT.: ANGELINA JOLIE I ELLE FANNING. 7 A

Acció: La Malèfica és una jove bellíssima amb un cor pur i unes ales negres.Undia un exèrcit d'invasors humans amenaça l'harmonia del seu país i la joves'erigeix com la temible protectora del seu regne. 98 min.

Arenas de Barcelona 19.15 22.00cBalmes Multicines 16.00

Cinesa Diagonal 18.15Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.05 20.10 22.15Cinesa Heron City 3D 16.00 18.05 20.15Cinesa La Maquinista 16.00 18.05 20.10Cinesa Maremàgnum 17.00Glòries Multicines 19.30 22.10Lauren Universitat 16.00 18.10Palau Balaña Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15


MarsellaESPANYA. 2014. DIR.: BELÉN MACÍAS. INT.: MARÍA LEÓN I GOYA TOLEDO. 12 A

Drama: Una mare biològica, la Sara, i una mare d'acollida, la Virginia, compartei-xen una nena de 9 anys, la Claire. La nena va ser donada en acollida amb 4 anys.Quan un jutge decideix tornar la nena a la Sara, mare i filla emprenen un viatgecap a Marsella a la recerca del pare biològic. 95 min.

Bosque Multicines 16.30 19.15 22.10Cinesa Heron City 3D 16.10 18.15 20.20 22.25Glòries Multicines 16.30 19.15 22.00Yelmo Cines Icaria 16.00 18.05 20.10 22.15

Mi otro yoREGNE UNIT, ESPANYA. 2013. DIR.: ISABEL COIXET. INT.: SOPHIA TURNER. 12 A

Thriller: La Fay s'estranya molt quan la gent comença a esmentar conversesque sap que no ha mantingut, o jura que l'ha vist quan sap que era en un altrelloc. I comencen a passar coses més estranyes. No sap si s'ho està imaginanttot. 86 min.cBalmes Multicines 16.00

Lauren Universitat 22.10

Mil maneras de morder el polvoEUA. 2014. DIR.: S. MACFARLANE. INT.: S. MACFARLANE I C. . THERON . 16 A

Comèdia: Després que l'Albert es faci enrere en un duel de pistoles, la sevaxicota el deixa per un altre. No triga a aparèixer una dona a cavall, tan bonicacom misteriosa, que l'ajuda a armar-se de valor. Quan comencen a enamorar-se, arriba el marit, decidit a venjar-se. 116 min.

Arenas de Barcelona 16.30cBalmes Multicines 22.10

Bosque Multicines 22.00Cinesa Diagonal 16.00 22.45Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Heron City 3D 22.20Cinesa La Maquinista 22.15Cinesa Maremàgnum 22.35Glòries Multicines 16.10

cYelmo Cines Icaria 22.10

NNo hay dos sin tresEUA. 2014. DIR.: NICK CASSAVETES. INT.: CAMERON DIAZ I LESLIE MANN. 12 A

Comèdia romàntica: Després de descobrir que el xicot està casat, Carly Whit-ten intenta tornar a encarrilar la seva vida. Però quan coneix la dona amb quil'enganyava, s'adona que tenen moltes coses en comú. Quan les dues desco-breixen que l'home té una altra amant més, les tres dones s'alien per venjar-se'n. 109 min.

Lauren Universitat 20.10 22.30

Nymphomaniac Volumen 1DIVERSOS PAÏSOS.2013. DIR.: L. VON TRIER. INT.: C. GAINSBOURG. 18 A

Drama: La Joe, una dona que s'autodiagnostica com a ninfómana, narra la sevaboja i poètica història des del seu naixement fins als 50 anys. Una nit fredad'hivern, el Seligman decideix portar la Joe a casa després de trobar-la en uncarreró. 120 min.cCinemes Maldà 12.10 14.10

OOccidente es occidenteREGNE UNIT. 2010. DIR.: ANDY DE EMMONY. INT.: AQIB KHAN I OM PURI. APTA

Comèdia dramàtica: Seqüela de la pel·lícula East is east, West ist west porta lafamília Khan a un viatge des de Salford, Anglaterra, fins al Pakistan rural. Man-chester, nord d'Anglaterra, 1976. L'ara molt limitada i desesperadament disfun-cional família Khan continua lluitant per sobreviure. 103 min.

Lauren Universitat 16.15 18.20 20.20 22.30

Ocho apellidos vascosESPANYA. 2014. DIR.: E. MARTÍNEZ. INT.: CLARA LAGO I KARRA ELEJALDE. APTA

Comèdia: El Rafa, andalús de soca-rel, mai ha hagut de sortir de la seva estima-da Sevilla per aconseguir el que més li importa a la vida: el fino, la gomina i lesdones. Però un dia tot canvia quan apareix la primera dona que es resisteix alsseus encants: l'Amaia, una noia basca. 95 min.

Arenas de Barcelona 20.10 22.15Cinesa Diagonal 22.55

OmarPALESTINA . 2013. DIR.: H. ABU-ASSAD. INT.: A. BAKRI I L. LUBANY. 16 A

Drama: L'Omar està acostumat a esquivar les bales dels vigilants quan s'enfilapel mur per anar a veure la Nadia, el seu amor secret. Però la Palestina ocupadano pot estimar obertament ni fer la guerra de cara. A l'altra banda del mur, eljove esdevé un guerrer de la llibertat. 97 min.cBoliche 16.05 18.00 20.00cMéliès 18.15cYelmo Cines Icaria 18.20 20.30 22.40

Open WindowsESPANYA, EUA. 2014. DIR.: N. VIGALONDO. INT.: E. WOOD I S. GREY. 12 A

Thriller: Jill Goddard, una actriu famosa, rebutja sopar amb el Nick, un fan queha guanyat una cita amb ella en un concurs per Internet. Llavors, el Chord ajudael Nick a seguir els passos de l'actriu des del seu ordinador. 100 min.

Arenas de Barcelona 18.05cYelmo Cines Icaria 18.10 20.20 22.30

PPancho, el perro millonarioESPANYA. 2014. DIR.: TOM FERNÁNDEZ. INT.: I. MASSAGUÉ I S. DE LA ROSA. APTA

Comèdia: El Pancho gaudeix de la bona vida i dels capricis més extravagantsdes que un bitllet de loteria va canviar la seva vida per sempre. Un dia el Montal-bán, un multimilionari sense escrúpols, li proposa convertir-lo en una estrellade la indústria de les joguines. 94 min.

Arenas de Barcelona 16.05Cinesa Diagonal 12.10 17.15Cinesa Diagonal Mar 16.15 18.15

Cinesa Heron City 3D 16.00Cinesa La Maquinista 17.00

Perdona si te llamo amorESPANYA. 2014. DIR.: J. LLAMAS. INT.: DANIELE LIOTTI I PALOMA BLOYD. 12 A

Romàntica: L'Álex, de 37 anys, és un executiu publicitari d'èxit, atractiu, intel·li-gent i brillant. Però és rebutjat per la xicota quan li proposa matrimoni. Incapaçd'assumir el cop, sembla que la seva vida idíl·lica comença a enfonsar-se. Enaquest moment irromp en el seu camí la Niki, una estudiant de 17 anys queaconsegueix seduir-lo i enamorar-lo, i que fa que la seva vida canviï radical-ment. 105 min.

Cinesa Heron City 3D 16.00

RRio 2EUA. 2014. DIR.: CARLOS SALDANHA. APTA

Animació: El Blu i la Perla tenen una vida domesticada perfecta a la ciutat ambels tres fills: la Bea, el Tiago i la Carla. Quan la Perla decideix que els nens hand'aprendre a viure com a veritables aus, insisteix que la família s'aventuri aviatjar a l'Amazònia. 101 min.

Cinesa Diagonal Mar 17.00

SSabotageEUA. 2014. DIR.: D. AYER. INT.: A. SCHWARZENEGGER I S. WORTHINGTON. 16 A

Acció: Un equip especial de la DEA liderat pel comandant John Warton és enviata acabar amb la seu central d'una important xarxa de narcotraficants. No obs-tant això, el veritable propòsit de la seva visita no és detenir els criminals delcàrtel, sinó fer-se amb el seu suculent botí milionari. 109 min.

Arenas de Barcelona 16.15 19.15 21.45Bosque Multicines 16.30 19.15Cinesa Diagonal 16.00 22.45Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Heron City 3D 20.00 22.40Cinesa La Maquinista 16.00 22.00Cinesa Maremàgnum 20.30 22.45Glòries Multicines 19.00

TTarzánALEMANYA. 2013. DIR.: REINHARD KLOOSS . 7 A

Animació: Durant una expedició a una remota jungla de l'Àfrica, John Greysto-ke i la seva dona moren en un accident d'helicòpter. Únicament el fill petit sobre-viu. Un grup de goril·les descobreix el nen i l'acull com si fos un d'ells. El nenaprèn les dures lleis de la jungla sense tenir contacte amb cap altre ésser humàfins que coneix la bella Jane Porter, una valenta ecologista. 94 min.

Cinesa Diagonal Mar 16.00

The kings of summerEUA. 2013. DIR.: J. VOGT-ROBERTS. INT.: NICK ROBINSON I GABRIEL BASSO. 7 A

Comèdia dramàtica: Tres adolescents, farts de les seves famílies respectives,decideixen escapar-se de casa i endinsar-se a la natura. Sense adults. Sensecontrol. Volen ser autosuficients i viure segons les seves pròpies regles. Qui sapsi el paradís pot sobreviure l'explosió hormonal. 93 min.cBalmes Multicines 16.00cMéliès 18.15

Todos están muertosDIVERSOS PAÏSOS.2014. DIR.: B. SANCHÍS. INT.: E. ANAYA I M. GARCÍA. 12 A

Drama: La Lupe formava amb el germà, el Diego, el grup Groenlandia. Aral'agorafòbia no li permet ni tan sols sortir a comprar. Té sort que la mare, laPaquita, en té cura. El problema és que a la Paquita se li acaba el temps: liacaben de dir que està a punt de morir. 93 min.

Balmes Multicines 18.10 20.10

TranscendenceDIVERSOS PAÏSOS.2014. DIR.: W. PFISTER. INT.: J. DEPP I R. HALL. 12 A

Ciència ficció: El Dr. Will Caster, l'investigador més important en el camp de laIntel·ligència Artificial, treballa en la creació d'una màquina sensitiva que puguicombinar la intel·ligència col·lectiva de tot el que es coneix amb el rang completd'emocions humanes. La set de coneixement del Will evoluciona en una recercade poder amb conseqüències desconegudes. 119 min.

Cinesa Diagonal 20.00cYelmo Cines Icaria 19.30 22.00

Tren de noche a LisboaDIVERSOS PAÏSOS.2013. DIR.: B. AUGUST. INT.: J. IRONS I J. HUSTON. 7 A

Drama romàntic: Raimond Gregorius, professor de Llatí, troba un dia al pontde Kirchenfield de Berna una portuguesa que està a punt de tirar-se a les aigüesde l'Aar. Sense pensar-ho, el professor intervé i salva la jove. La porta al liceu,des d'on desapareix instants després. 111 min.cCinemes Maldà 16.15

UUn cuento francésFRANÇA. 2013. DIR.: A. JAOUI. INT.: AGATHE BONITZER I ARTHUR DUPONT. APTA

Comèdia: Narra diverses històries que es creuen. La d'una jove que creia en elgran amor i en el destí. La d'un jove que creia en el seu talent de compositorperò que no creia gaire en si mateix. I la d'un home que no creia en res fins queuna vident li va donar la data de la seva mort. 112 min.cBoliche 18.00

Un largo viajeAUSTRÀLIA, REGNE UNIT. 2013. DIR.: J. TEPLITZKY. INT.: C. FIRTH. 16 A

Drama històric : Eric Lomax, un oficial de l'Exèrcit Britànic, va ser capturat pelsjaponesos el 1942. El Lomax va ser lliurat a la policia secreta japonesa i torturat.Anys després del final de la guerra, el Lomax descobreix que el torturador enca-ra és viu i decideix venjar-se'n. 110 min.

Arenas de Barcelona 16.15 19.15Cinesa Diagonal 20.20Cinesa Diagonal Mar 22.40Comèdia 16.10 20.20

cYelmo Cines Icaria 19.30 22.10

VVioletteFRANÇA, BÈLGICA. 2013. DIR.: M. PROVOST. INT.: E. DEVOS I S. KIBERLAIN. 12 A

Biopic: Violette Leduc coneix Simone de Beauvoir els anys de la postguerra aSant-Germain-des-Près. Llavors comença una relació intensa entre les duesdones que dura mentre viuen, una relació basada en la recerca de la llibertat através de l'escriptura per a la Violette. 139 min.nBoliche 18.00

Viva la libertàITÀLIA. 2013. DIR.: R. ANDÒ. INT.: TONI SERVILLO I VALERIO MASTANDREA. APTA

Comèdia dramàtica: El secretari del principal partit de l'oposició italiana, EnricoOliveri, està en hores baixes. Una nit s'esfuma, de manera que la dona ha derecórrer al germà bessó del seu marit perquè el substitueixi. La valoració delpartit comença a pujar punts. Però algú, des del seu amagatall secret, segueixels seus moviments, a l'espera. 94 min.cBalmes Multicines 18.00 20.10cCinemes Maldà 20.25cMéliès 20.00

Voy a ser mamáFRANÇA. 2013. DIR.: V. LEMERCIER. INT.: V. LEMERCIER I G. LELLOUCHE. 7 A

Comèdia: L'Aleksandra i el Cyrille són una parella d'èxit que aparentment hotenen tot a la vida, excepte una cosa: un fill. No obstant això, els seus desitjos deser pares estan a punt de fer-se realitat gràcies a l'Alekseï, un nen rus de 7 anysque està a punt d'arribar a les seves vides. 98 min.

Aribau Club 16.30 19.15 22.00cBalmes Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00

Bosque Multicines 16.05 18.10 20.15 22.20Cinesa Heron City 3D 16.00 18.10 20.20 22.30Gran Sarrià Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15

cRenoir Floridablanca 16.10 18.20 20.20 22.20cYelmo Cines Icaria 16.00 18.10 20.20 22.30

WWrong copsDIVERSOS PAÏSOS.2013. DIR.: Q. DUPIEUX. INT.: M. BURNHAM I E. JUDOR. 16 A

Comèdia: Los Angeles, 2014. El Duke és un policia corrupte i melòman quetrafica amb herba i terroritza els transeünts. Al seu voltant, a la comissaria,gravita una colla de personatges disfuncionals. Les seves vides es compliquenquan l'última víctima del Duke, un veí que creia mort al seu maleter, es desper-ta. 82 min.cZumzeig Cinema 18.00

XX-Men: Días del futuro pasadoEUA, REGNE UNIT. 2014. DIR.: B. SINGER. INT.: H. JACKMAN I J. MCAVOY. 12 A

Acció: Ambientada en la dècada dels 70, els membres de la famosa Patrulla Xhan d'evitar un futur apocalíptic en què els mutants lluiten per sobreviure encamps de concentració. Per aconseguir-ho, els mutants han d'unir les sevesforces. 131 min.

Arenas de Barcelona 21.45Cinesa Diagonal 22.00Cinesa Diagonal Mar 21.30Cinesa Heron City 3D 22.00

UCinesa La Maquinista 19.00 22.00Glòries Multicines 22.00


M G M G M G M G

Cada diumenge, amb La Vanguardia

DILLUNS, 21 JULIOL 2014 C A R T E L L E R A LAVANGUARDIA 39

ARENASTARRAGONA 5-7. 934231169PREU ÚNIC 7%

La madre de él 12.45 16.45Lobos de arga 11.00 15.00 18.30

CINEMES BARCELONA

ARENAS DE BARCELONACC LAS ARENAS (PLAÇA D'ESPANYA).Tel. 902424243

Aviones: Equipo de rescateBajo la misma estrellaCampanilla, hadas y piratasCorazón de leónEl abuelo que saltó por la...El amanecer del planeta de los...El gran hotel BudapestEl secreto del cofre de MidasJuntos y revueltosMaléficaMil maneras de morder el polvoOcho apellidos vascosOpen WindowsPancho, el perro millonarioSabotageUn largo viajeX-Men: Días del futuro pasadoARIBAU CLUBGRAN VIA 567. Tel. 902424243

Corazón de leónVoy a ser mamáARIBAU MULTICINESARIBAU 5, 8-10. Tel. 902424243

Aviones: Equipo de rescateBajo la misma estrellaDos vidasEl abuelo que saltó por la...El sueño de EllisBALMES MULTICINESBALMES 422-424. Tel. 902424243

Ahora y siempreBajo la misma estrellaCorazón de leónDom HemingwayDos vidasEl abuelo que saltó por la...El amanecer del planeta de los...El extraordinario viaje de T.S...El gran hotel BudapestEl hijo del otroEl sueño de EllisFoxfire, confesiones de una bandade chicasLa gran bellezaLas dos caras de eneroMaléficaMi otro yoMil maneras de morder el polvoThe kings of summerTodos están muertosViva la libertàVoy a ser mamáBOLICHEAV. DIAGONAL 508. Tel. 902510500

Amanece en EdimburgoDe caballos y hombresEl lobo detrás de la puertaL'avi que es va escapar per la...La cuevaOmarUn cuento francésVioletteBOSQUE MULTICINESRAMBLA DEL PRAT 16. Tel. 902424243

Aviones: Equipo de rescateBajo la misma estrellaCampanilla, hadas y piratasDos vidasEl abuelo que saltó por la...El amanecer del planeta de los...MarsellaMil maneras de morder el polvoSabotageVoy a ser mamáCINEMES MALDÀPI 5. Tel. 933019350

Amanece en EdimburgoLa gran bellezaNymphomaniac Volumen 1Tren de noche a LisboaViva la libertà

CINESA DIAGONALSANTA FE DE NOU MÈXIC S/N.Tel. 902333231

Avions: Equip de rescatBajo la misma estrellaCampaneta, fades i piratesDivergenteEl abuelo que saltó por la...El amanecer del planeta de los...Juntos y revueltosLa batalla del añoMaléfica

Mil maneras de morder el polvoOcho apellidos vascosPancho, el perro millonarioSabotageTranscendenceUn largo viajeX-Men: Días del futuro pasado

CINESA DIAGONAL MARCC DIAGONAL MAR (AV. DIAGONAL 3).Tel. 902333231

Avions: Equip de rescatBajo la misma estrellaCampanilla, hadas y piratasCorazón de leónDivergenteEl abuelo que saltó por la...El amanecer del planeta de los...El extraordinario viaje de T.S...Juntos y revueltosLa batalla del añoLa cuevaMaléficaMil maneras de morder el polvoPancho, el perro millonarioRio 2SabotageTarzánUn largo viajeX-Men: Días del futuro pasado

CINESA HERON CITYCC HERON CITY (PG. ANDREU NIN S/N)Tel. 902333231

Avions: Equip de rescatBajo la misma estrellaCampanilla, hadas y piratasCorazón de leónDivergenteEl amanecer del planeta de los...Juntos y revueltosL'avi que es va escapar per la...La batalla del añoLa cuevaMaléficaMarsellaMil maneras de morder el polvoPancho, el perro millonarioPerdona si te llamo amorSabotageVoy a ser mamáX-Men: Días del futuro pasado

CINESA LA MAQUINISTACC LA MAQUINISTA(POTOSÍ S/N).Tel. 902333231

Aviones: Equipo de rescateBajo la misma estrellaCampanilla, hadas y piratasDivergenteEl abuelo que saltó por la...El amanecer del planeta de los...Juntos y revueltosLa batalla del añoMaléficaMil maneras de morder el polvoPancho, el perro millonarioSabotageX-Men: Días del futuro pasadoCINESA MAREMÀGNUMMOLL D'ESPANYA S/N. Tel. 902333231

Aviones: Equipo de rescateBajo la misma estrellaCampanilla, hadas y piratasDivergenteEl amanecer del planeta de los...Juntos y revueltosL'avi que es va escapar per la...La batalla del añoMaléficaMil maneras de morder el polvoSabotage

CLUB COLISEUMRAMBLA DE CATALUNYA 23Tel. 902424243

El amanecer del planeta de los...COMÈDIAPG. DE GRÀCIA 13. Tel. 933182396

Amanece en EdimburgoBajo la misma estrellaCorazón de leónEl abuelo que saltó por la...El amanecer del planeta de los...El extraordinario viaje de T.S...Un largo viaje

GLÒRIES MULTICINESCC LES GLÒRIES (AV. DIAGONAL 208).Tel. 902424243

Aviones: Equipo de rescate

Bajo la misma estrellaCampaneta, fades i piratesEl amanecer del planeta de los...La cuevaMaléficaMarsellaMil maneras de morder el polvoSabotageX-Men: Días del futuro pasado

GRAN SARRIÀ MULTICINESRONDA GENERAL MITRE 38-44.Tel. 902424243

Aviones: Equipo de rescateCorazón de leónDos vidasEl abuelo que saltó por la...El amanecer del planeta de los...La jaula doradaLas dos caras de eneroVoy a ser mamáLAUREN UNIVERSITATPELAI 8. Tel. 902888300

Aviones: Equipo de rescateBajo la misma estrellaEl amanecer del planeta de los...MaléficaMi otro yoNo hay dos sin tresOccidente es occidenteMÉLIÈSVILLARROEL 102. Tel. 934510051

Amor sin controlEl hijo del otroEl sueño de EllisHerLa jaula doradaOmarThe kings of summerViva la libertàPALAU BALAÑA MULTICINESSANT ANTONI 43. Tel. 902424243

Avions: Equip de rescatEl abuelo que saltó por la...El amanecer del planeta de los...Juntos y revueltosMaléficaRENOIR FLORIDABLANCAFLORIDABLANCA 135. Tel. 934263337

Corazón de león12 años de esclavitudDos vidasEl abuelo que saltó por la...El amanecer del planeta de los...El extraordinario viaje de T.S...El sueño de EllisFrances HaLas dos caras de eneroVoy a ser mamáVERDI HDVERDI 32. Tel. 932387990

Amanece en EdimburgoCorazón de leónDos vidasEl abuelo que saltó por la...El extraordinario viaje de T.S...YELMO CINES ICARIASALVADOR ESPRIU 61. Tel. 902220922

Al filo del mañanaAmanece en EdimburgoBajo la misma estrellaBorgmanDos vidasEl abuelo que saltó por la...El amanecer del planeta de los...El extraordinario viaje de T.S...El gran hotel BudapestEl sueño de EllisLa jaula doradaLas dos caras de eneroMaléficaMarsellaMil maneras de morder el polvoOmarOpen WindowsTranscendenceUn largo viajeVoy a ser mamáX-Men: Días del futuro pasadoZUMZEIG CINEMABÉJAR 53. Tel. 932509140

La chica del 14 de julioWrong cops

CINEMES CATALUNYACINEMES ESPECIALITZATS

TOTS ELS CINEMES

ABRERAYELMO CINES ABRERA 3D902220922. MONTSERRAT CENTRE ABRERA. POL. IND. CAN AMAT

Al filo del mañana 22.00Avions: Equip de... 16.00 18.00 20.00Avions: Equip de... U 17.00Avions: Equip de... c 19.00Bajo la misma estrella 20.00 22.30Campanilla, hadas y... 16.15 18.10El amanecer del... 16.30 17.30 19.10 20.10 21.50El amanecer del... U 15.50 18.30 21.10Juntos y revueltos 20.25 22.45Maléfica 16.20 18.25Ocho apellidos vascos 15.30 22.45Pancho, el perro... 15.40Perdona si te llamo... 17.40Sabotage 20.20 22.40X-Men: Días del... 21.00

ALPICATJCA CINEMES ALPICAT902194834. AUTOVIA A-2 SORTIDA 458 EDIFICI MOVIESPACE

Al filo del mañana 16.10 18.20 20.30 22.40Avions: Equip de... 15.35 17.10 18.45 20.20 22.00Avions: Equip de... c 17.50 19.20Bajo la misma estrella 17.20 19.50 22.20Campanilla, hadas y... 16.15 17.45El abuelo que saltó... 20.50 22.50El amanecer del... 16.30 19.00 21.30El amanecer del... 18.10 20.40 23.10El amanecer del... U 17.20 19.50Godzilla 22.00Juntos y revueltos 15.50 18.00 20.10 22.20Madre e hijo 17.00Maléfica 16.20 18.10 20.00 21.50Mil maneras de... 16.00 18.10 20.20 22.30Mil maneras de... 17.10 19.20 21.30No hay dos sin tres 18.50 20.45 22.40Nueva vida en... 19.20 21.25Ocho apellidos vascos 17.20Open Windows 22.20Perdona si te llamo... 15.40 17.45 19.50Rio 2 15.40 17.30X-Men: Días del... 19.05 21.35Yo, Frankenstein 19.15 21.00 22.45

AMPOSTAAMPOSTA977703811. BERLÍN S/N (POL.IND. LES TOSSES)

Al filo del mañana 22.30Aviones: Equipo de... 18.00 19.35 21.05Bajo la misma estrella 20.00 22.15Campanilla, hadas y... 18.15 20.00El amanecer del... 18.00 19.30 20.30 22.00El amanecer del... U 17.45 20.10 22.30Juntos y revueltos 20.00 22.10La cueva 22.15Maléfica 18.00Marsella 18.15 20.15 22.15Mil maneras de... 18.00 20.10 22.20Pancho, el perro... 18.00Perdona si te llamo... 20.00Sabotage 18.30 20.30 22.30Tarzán 17.45Un plan perfecto 22.00

ARENYS DE MARCINES ARENYS 3D937923390. CTRA. BARCELONA S/N (CC MUVISA)

Amor en su punto 20.15 22.30Aviones: Equipo de... 18.00 18.30 20.30 22.30Bajo la misma estrella 18.00 20.20 22.40Campanilla, hadas y... 18.00Dos vidas 18.00 20.15 22.30El abuelo que saltó... 18.00 20.20 22.40El amanecer del... 18.00 20.00 20.20 22.40Juntos y revueltos 20.15 22.30Maléfica 18.00Un largo viaje 22.30

BADALONAMEGACINE MÀGIC ACEC 3D902510500. C.C. MAGIC BADALONA. AVENIDA SALVADOR ESPRIU, 2

Aviones: Equipo de... 16.15 18.15 18.25 20.05 22.15Aviones: Equipo de... U 16.30 18.30 20.30El abuelo que saltó... 16.30 19.15 22.00El amanecer del... 16.15 19.15 22.00El amanecer del... 18.00 20.30 22.30El amanecer del... U 16.30 19.30 22.15La cueva 22.00Sabotage 16.00 18.10 20.20 22.30Voy a ser mamá 16.30 18.30 20.30 22.30

BARBERÀ DEL VALLÈSYELMO CINES BARICENTRO 3D902220922. CARRETERA N-152, KM 6,700

Avions: Equip de... 16.00 18.00 20.00Avions: Equip de... U 17.00Avions: Equip de... c 19.00Bajo la misma estrella 19.50 22.25Campanilla, hadas y... 16.15 18.15El amanecer del... 16.30 19.10 21.50El amanecer del... U 15.50 18.30 21.10Los ojos amarillos... 21.00Maléfica 15.45 18.00 20.15Mil maneras de... 20.10 22.30No hay dos sin tres 22.15Pancho, el perro... 15.45 17.45Perdona si te llamo... 20.00 22.30Tarzán 15.30Transcendence 22.30X-Men: Días del... 17.30

BLANESOCINE BLANES972348106. CARRER SES FALQUES, 10

Aviones: Equipo de... 16.30 18.00 18.30 20.30 22.30Aviones: Equipo de... U 17.00Bajo la misma estrella 16.30 19.15Campanilla, hadas y... 16.15 18.15El abuelo que saltó... 16.00 18.10 20.20 22.30El amanecer del... 16.00 17.00 19.00 20.00 22.30El amanecer del... U 18.30 22.00Juntos y revueltos 20.15 22.30La cueva 16.00Maléfica 16.30 18.30Marsella 16.15 18.15 20.15Mil maneras de... 20.00 22.15Sabotage 20.30 22.30Un largo viaje 22.15X-Men: Días del... 22.15

CALAFELLMCB CINEMAS CALAFELL902510500. CC CAPRABO, URB. MAS MEL PARC

Al filo del mañana 22.30

Aviones: Equipo de... 16.30 18.30 20.30 22.30Bajo la misma estrella 16.00 18.15 20.30 22.30Campanilla, hadas y... 16.00 17.30 19.00El amanecer del... 16.00 18.00 20.10 22.30El amanecer del... U 17.00 19.30 22.00Juntos y revueltos 16.00 18.10Maléfica 16.20 18.20 20.20Mil maneras de... 16.00 18.10 20.20 22.30Sabotage 20.30 22.40Transcendence 20.20 22.30

CASTELLDEFELSYELMO CINES CASTELLDEFELS902220922. CC ÀNEC BLAU (AV. CANAL OLÍMPIC 24)

Avions: Equip de... 16.00 18.00 20.00Avions: Equip de... U 17.00Avions: Equip de... c 19.00Bajo la misma estrella 16.45 19.15 21.45Campanilla, hadas y... 16.15 18.15El amanecer del... 16.30 17.30 19.10 20.10 21.50El amanecer del... U 15.50 18.30 21.10Juntos y revueltos 19.30 22.00La cueva 20.15 22.15Maléfica 19.55Mil maneras de... 17.35No hay dos sin tres 22.00Pancho, el perro... 15.30 17.30Tarzán 15.40Transcendence 22.00X-Men: Días del... 21.00

CASTELL-PLATJA D'AROOCINE PLATJA D'ARO 3D902170831. POL. LA BÒVILA S/N

Aviones: Equipo de... 16.00 16.30 18.30 20.30 22.30Bajo la misma estrella 16.15 19.15Campanilla, hadas y... 16.00 18.00El abuelo que saltó... 16.00 18.15 20.30 22.45El amanecer del... 16.00 19.00 22.00 22.30El amanecer del... U 18.00 20.30El extraordinario viaje... 16.00Juntos y revueltos 20.00 22.15Maléfica 16.15Mil maneras de... 18.00 20.15 22.30Sabotage 18.10 20.20Transcendence 22.00

CERDANYOLA DEL VALLÈSEL PUNT ACEC 3D936921125. SANTA TERESA 18

Amanece en Edimburgo 20.25 22.35Amor sin control 20.40 22.50Aviones: Equipo de... 16.50 18.40 20.30Aviones: Equipo de... U 16.30 18.20Bajo la misma estrella 16.30 19.30 22.30Campanilla, hadas y... 16.35 18.30Campanilla, hadas y... U 16.25 18.20El amanecer del... 16.45 19.45 22.45El amanecer del... U 16.30 19.30 22.30El gran cuaderno 20.45 22.55Los ojos amarillos... 20.15 22.40Madre e hijo 20.25 22.45Maléfica 16.30 18.30Mil maneras de... 16.15 18.30Pancho, el perro... 16.20 18.25Tren de noche a... 20.30 22.50Violette 20.00 22.35X-Men: Días del... 16.30

CORNELLÀ DE LLOBREGATCINEMES FULL HD934719272. AVINGUDA BAIX LLOBREGAT

A 20 pasos de la fama 16.30 18.30Ahora me ves... 22.40Al filo del mañana 16.30 19.30 22.30Amanece en Edimburgo 20.30Avatar U 18.25 21.50Avions: Equip de... 16.15 18.25 20.35Avions: Equip de... U 16.25 18.35Avions: Equip de... c 16.10 18.15Bajo la misma estrella 16.20 19.15 22.15Campanilla, hadas y... 16.20 18.20Carmina y amén 16.15 18.20Dallas Buyers Club 20.10 22.3512 años de esclavitud 20.00 22.40Dragon Ball Z: La... 16.10 18.15El abuelo que saltó... 20.40 23.00El amanecer del... 16.00 19.00 22.00El amanecer del... 17.00 20.00 22.45El amanecer del... U 16.30 19.30 22.30El cielo es real 18.25El encargo 16.00 18.20 20.35El gran hotel... 20.50 23.00El lobo de Wall... 21.00Godzilla 16.15 19.15 22.15Gravity U 16.10Juntos y revueltos 21.30Kamikaze 22.30La cueva 20.30 22.30La ladrona de... 19.55 22.35La vida de Pi 16.00 18.30La vida secreta de... 20.30 22.45Maléfica 16.20 18.30 20.40 22.50Mi otro yo 20.30 22.30Mil maneras de... 17.50No hay dos sin tres 16.00 18.20Ocho apellidos vascos 16.00 18.10 20.20 22.50Pancho, el perro... 16.00 16.15 18.00Perdona si te llamo... 16.35 19.00 22.00Rio 2 16.00 18.00Sabotage 16.15 18.30 20.40 22.50Snowpiercer... 20.00 22.30Tarzán 16.00 18.10The Amazing... U 22.25Transcendence 16.40 19.20X-Men: Días del... 16.00 19.00 22.00

FIGUERESCINEMES FIGUERES 3D902101008. POL. FIRAL RONDA SUD

Avions: Equip de... U 18.00 20.00Avions: Equip de... c 18.00 20.00 22.15Bajo la misma estrella 18.00 20.15Campaneta, fades i... c 18.00El amanecer del... 18.00 20.15 22.30El amanecer del... U 22.15Juntos y revueltos 22.15L'avi que es va... c 18.00 20.00 22.15Maléfica 18.00 20.00 22.15Mil maneras de... 20.00 22.15Perdona si te llamo... 18.00 20.15 22.30

GAVÀCINESA BARNASUD902333231. PROGRÉS 69

Aviones: Equipo de... 16.15 17.10 18.10 20.10 22.10

Aviones: Equipo de... U 19.00Bajo la misma estrella 19.15 22.05Campanilla, hadas y... 16.20 18.20Divergente 20.00El amanecer del... 16.10 18.00 19.05 22.00El amanecer del... U 17.00 20.00La batalla del año 20.40 22.45Maléfica 16.00Mil maneras de... 22.40Pancho, el perro... 17.20Perdona si te llamo... 21.00Sabotage 22.35

GIRONAALBÈNIZ CENTRE 3D972410110. JERONI REAL DE FONTCLARA 2-4

Avions: Equip de... c 16.15 18.15 20.15 22.00Bajo la misma estrella 16.05 18.20 20.35Campaneta, fades i... c 16.30 18.00 19.20El amanecer del... 16.00 18.15 20.05 21.00 22.45El amanecer del... 17.00 19.03 20.30 22.00Juntos y revueltos 20.30 22.40L'avi que es va... c 16.00 18.15 20.30 22.45Mil maneras de... 16.30 20.30No hay dos sin tres 22.40Ocho apellidos vascos 18.30 22.40Tarzán 16.25 18.25OCINE GIRONA 3D902170831. PONT DE LA BARCA 12-14

Ahora y siempre 16.00Avions: Equip de... 16.30 18.30 20.30 22.30Avions: Equip de... c 16.00 18.00Bajo la misma estrella 16.30 19.15Campaneta, fades i... 16.30Campaneta, fades i... c 18.30Corazón de león 16.00 18.10 20.20 22.30El amanecer del... 16.00 18.00 19.00 21.00 22.30El amanecer del... U 17.00 20.00Juntos y revueltos 20.20 22.30L'avi que es va... c 16.00 18.10 20.20 22.30Maléfica 16.00Mil maneras de... 20.00 22.30Sabotage 18.10 20.20 22.30Transcendence 22.00Voy a ser mamá 16.30 18.30 20.30 22.30

GRANOLLERSOCINE GRANOLLERS 3D938401590. POL. EL RAMASSAR

Avions: Equip de... 16.15 18.10 20.00 22.00Avions: Equip de... c 17.00 18.40Bajo la misma estrella 16.20 19.00 22.00Campanilla, hadas y... 16.30 18.30El abuelo que saltó... 16.00 18.10 20.20 22.30El amanecer del... 16.00 19.00 22.00El amanecer del... 17.00 20.00 22.30El amanecer del... U 18.15 21.15Juntos y revueltos 20.10 22.20La cueva 22.20Maléfica 16.00 18.00Marsella 16.20 18.20 20.20Mil maneras de... 20.20 22.30Pancho, el perro... 16.10Perdona si te llamo... 16.00Sabotage 20.30 22.30Un largo viaje 18.15X-Men: Días del... 20.00 22.30

L'HOSPITALET DE LLOBREGATCINESA LA FARGA 3D902333231. AV. JOSEP TARRADELLAS 145

Aviones: Equipo de... 16.15 18.10 20.15 21.15Aviones: Equipo de... U 17.00 19.00Bajo la misma estrella 20.00 22.30Campanilla, hadas y... 16.10 18.05Divergente 19.05El amanecer del... 16.10 18.00 19.05 22.00El amanecer del... U 17.00 20.00Juntos y revueltos 17.00 22.40La batalla del año 22.10Maléfica 16.00 20.35Mil maneras de... 22.00Sabotage 22.35FILMAX GRAN VIA ACEC 3D902180193. CC GRAN VIA 2 (AV. GRAN VIA 75)

Aviones: Equipo de... U 17.15 19.30Bajo la misma estrella 17.00 19.30 22.00Campanilla, hadas y... 16.30 18.30Corazón de león 16.45 20.00 22.30El abuelo que saltó... 16.00 18.10 20.20 22.30El amanecer del... 16.00 18.00 20.00 22.30El amanecer del... 16.45 19.15 22.00El amanecer del... U 17.15 19.45 22.15Juntos y revueltos 16.00 18.10La cueva 20.30 22.30Maléfica 16.45 18.45 20.45 22.30Marsella 16.00 18.00 20.40 22.30Más allá del amor 22.00Mil maneras de... 17.15 19.30 22.00Pancho, el perro... 17.15Perdona si te llamo... 19.15 22.15Sabotage 20.20 22.30Un cerdo en Gaza c 17.00 19.15 21.30X-Men: Días del... 17.00 19.30 22.00

LLEIDAESPAI FUNATIC902125902. PI I MARGALL 26

Amanece en Edimburgo 20.45Borgman c 22.30El abuelo que saltó... 16.40 18.35 20.30 22.30El extraordinario viaje... 19.00La chica del 14 de... c 21.15La jaula dorada 15.00Marsella 15.00 18.05 19.40 22.45Omar c 16.25Stella cadente c 17.00Un plan perfecto 15.00JCA CINEMES RAMBLA973232726. ANSELM CLAVÉ 6 I 11

El gran hotel... 16.05 17.50Malditos vecinos 19.45 21.30Mi otro yo 19.35 21.05Pancho, el perro... 18.25Sabotage 16.30 20.05 22.00Tarzán 16.15 18.00LAUREN LLEIDA902888300. PERE CABRERA 6-8

Aviones: Equipo de... 16.15 18.15 20.15 22.15Azul y no tan rosa 20.20 22.30Bajo la misma estrella 16.20 19.10 22.10Campanilla, hadas y... 16.10 18.00 20.00El amanecer del... 16.30 19.00 22.00Maléfica 16.15 18.20 20.25 22.30No hay dos sin tres 16.00 18.10 20.20 22.30Occidente es occidente 16.15 18.20 20.20 22.30

40 LAVANGUARDIA C A R T E L L E R A DILLUNS, 21 JULIOL 2014

CINEMES CATALUNYARio 2 16.20 18.20The Amazing... 22.00X-Men: Días del... 16.20 19.10 22.10Yo, Frankenstein 16.10 18.15 20.00 22.10TEATRE PRINCIPAL902101212. C/PLAÇA PAERIA, 7

Transcendence 16.30 22.30Un largo viaje 18.30 20.30

MANRESABAGES ACEC 3D938731532. POL. ELS TRULLOLS

Avions: Equip de... 16.20 18.30Avions: Equip de... U 16.10 17.50Avions: Equip de... c 16.30 18.20 20.10Bajo la misma estrella 16.00 18.15Campaneta, fades i... c 16.20 18.00Corazón de león 16.10 18.20 20.30 22.40Dos vidas 20.30 22.45El abuelo que saltó... 16.00 18.10 20.20 22.30El amanecer del... 16.20 18.00 19.10 20.30 22.00El amanecer del... U 16.00 19.40 22.20Juntos y revueltos 19.50 22.20La cueva 22.40Maléfica 16.20 18.20Marsella 20.15 22.45Mil maneras de... 17.30 20.00 22.30Pancho, el perro... 16.15Sabotage 20.20 22.40Voy a ser mamá 16.25 18.25 20.25 22.45

MATARÓCINESA MATARÓ PARC 3D902333231. CC MATARÓ PARC (ESTRASBURG 5)

Avions: Equip de... 16.00 18.00 20.00Avions: Equip de... U 17.15Avions: Equip de... c 17.00 19.00 21.00Bajo la misma estrella 17.00 19.35 22.10Campanilla, hadas y... 16.15 18.15Divergente 16.30 22.00El abuelo que saltó... 16.00 18.15 20.30 22.45El amanecer del... 16.10 19.05 20.50El amanecer del... 18.10 20.00 22.00El amanecer del... U 17.00 19.30 22.20Juntos y revueltos 16.00 22.30La batalla del año 20.10 22.30Maléfica 19.15Mil maneras de... 18.15Pancho, el perro... 16.00 18.00Perdona si te llamo... 20.00Sabotage 16.00 20.30 22.45X-Men: Días del... 22.00

MONTCADA I REIXACCINES MONTCADA935753929. CC EL PUNT DE MONTCADA (VERDI 2-4)

Aviones: Equipo de... 16.30 18.00 19.45 21.15Bajo la misma estrella 18.20 20.30 22.45Campanilla, hadas y... 16.30 18.00 19.20El abuelo que saltó... 16.30 20.40 22.45El amanecer del... 18.15 20.30 22.45Juntos y revueltos 16.30 18.30Maléfica 16.30 18.30Mil maneras de... 18.15 20.30 22.45Pancho, el perro... 16.30 18.30Perdona si te llamo... 18.20 20.30 22.45Tarzán 16.30Tokarev 20.40 22.45Transcendence 20.40 22.45X-Men: Días del... 18.20 20.20 22.45

PALAMÓSARINCO972315473. AV. ONZE DE SETEMBRE 35

Aviones: Equipo de... 17.15 19.00Campanilla, hadas y... 17.00El abuelo que saltó... 18.30 20.40 22.45El amanecer del... 17.15 19.45 22.15Maléfica c 20.45Mil maneras de... 22.50

REUSLAUREN REUS902888300. CAMÍ DE VALLS 79

Aviones: Equipo de... 16.15 18.15 20.15 22.15Azul y no tan rosa 20.20 22.30Bajo la misma estrella 16.20 19.10 22.15Campanilla, hadas y... 16.10 18.00El amanecer del... 16.30 19.00 22.00Maléfica 16.15 18.20 20.25 22.30No hay dos sin tres 20.20 22.30Occidente es occidente 16.15 18.20 20.20 22.30Rio 2 16.10 18.10X-Men: Días del... 16.20 19.10 22.15Yo, Frankenstein 16.15 18.15 20.00 22.10PALACE ACEC977754978. BATÁN 28

Aviones: Equipo de... 16.00 18.15 20.30 22.30Campanilla, hadas y... 16.00 18.15El amanecer del... 16.00 18.15 20.30 22.45Malditos vecinos 16.00 18.15 20.30Maléfica 16.00 18.15 20.30 22.30Mil maneras de... 18.30 22.15Ocho apellidos vascos 20.15Perdona si te llamo... 16.00 18.30 22.15X-Men: Días del... 22.15

ROSESCINEMES ROSES 3D972154646. GRAN VIA PAU CASALS S/N

Aviones: Equipo de... 18.25 20.35 22.45Bajo la misma estrella 18.20El amanecer del... 22.45Juntos y revueltos 18.20 20.35Mil maneras de... 18.30 20.35 21.00 22.45Sabotage 18.25 20.35 22.45

SABADELLEIX MACIÀ 3D937239800. FRANCESC MACIÀ 39

Aviones: Equipo de... 16.00 18.15 20.30 22.45Bajo la misma estrella 16.00 19.00 22.00Corazón de león 18.00 20.15 22.30El abuelo que saltó... 16.00 18.15 20.30 22.45Maléfica 16.00 18.00 20.15 22.30Mil maneras de... 16.00 18.15 20.30 22.45Pancho, el perro... 16.00IMPERIAL ACEC 3D937263233. PL. IMPERIAL 4

Avions: Equip de... c 16.30 18.30 20.30 22.30Campaneta, fades i... c 16.00 18.00 20.00Dos vidas 16.00 18.10 20.20 22.30El abuelo que saltó... 16.00 19.00 22.00El amanecer del... 16.00 19.00 22.00Juntos y revueltos 16.30 19.30 22.30Maléfica 16.30 18.30 20.30 22.30

Marsella 16.15 18.15 20.15 22.15Mil maneras de... 16.15 19.15 22.15Perdona si te llamo... 16.15 19.15 22.15Un largo viaje 22.15Voy a ser mamá 16.00 18.10 20.20 22.30

SALTODEÓN MULTICINES GIRONA972439201. CC ESPAI GIRONÈS, CAMÍ DELS CARLINS 10

Aviones: Equipo de... 16.15 18.30 20.30Aviones: Equipo de... U 17.15 19.30 21.15Bajo la misma estrella 17.55 20.15 22.35Campanilla, hadas y... 16.00 16.45 18.30Dos vidas 22.45El abuelo que saltó... 16.00 18.10 20.20 22.30El amanecer del... 16.00 18.00 20.15 22.15El amanecer del... U 17.00 19.00 21.30 23.00Juntos y revueltos 16.00 18.15 20.30La cueva 22.15Maléfica 16.15 18.15 20.15Mil maneras de... 20.10 22.20Pancho, el perro... 16.30 18.15Sabotage 20.15 22.30X-Men: Días del... 22.45

SANT BOI DE LLOBREGATCAN CASTELLET936616114. JAUME I, 32

Aviones: Equipo de... 16.15 18.00 20.00 21.40Bajo la misma estrella 16.10 20.15 22.35Campanilla, hadas y... 16.20El amanecer del... 16.00 17.50 18.30 20.15La cueva 18.35 20.55Nymphomaniac 2 20.30Rio 2 16.20Sabotage 18.15 20.15

SANT CUGAT DEL VALLÈSCINESA SANT CUGAT 3D902333231. AV. PLA DE VINYET S/N

Avions: Equip de... c 16.10 18.05 20.00 22.00Campaneta, fades i... c 16.15El amanecer del... 16.30 18.00 19.15 22.00El amanecer del... U 20.45L'avi que es va... c 18.05 20.20 22.35Las dos caras de enero 16.00YELMO CINES SANT CUGAT 3D902220922. CC SANT CUGAT (AV. VIA AUGUSTA 2-14)

Avions: Equip de... 16.00 18.00 20.00Avions: Equip de... U 17.00Avions: Equip de... c 19.00Bajo la misma estrella 19.30 22.15Campanilla, hadas y... 15.30 17.15Campanilla, hadas y... U 15.35El abuelo que saltó... 17.30 19.45 22.20El amanecer del... 16.30 17.30 19.10 20.10 21.50El amanecer del... U 15.50 18.30 21.10Juntos y revueltos 19.40 22.30Maléfica 18.20Maléfica U 16.10Mil maneras de... 20.25 22.45No hay dos sin tres 22.45Pancho, el perro... 15.40Perdona si te llamo... 17.15Tarzán 15.30Transcendence 22.10X-Men: Días del... 21.00

SANT FELIU DE LLOBREGATCINEBAIX936661859. JOAN BATLLORI 21

Amanece en Edimburgo 17.45 22.00Avions: Equip de... c 17.30 19.30Bajo la misma estrella 17.30 19.45 22.00Desayuno con... c 20.00El amanecer del... 17.15 21.30Foxfire, confesiones... 21.30L'avi que es va... c 17.30 19.45 22.00Las dos caras de enero 19.45Mil maneras de... 22.00Perdona si te llamo... 17.30 19.45

SANT VICENÇ DELS HORTSMULTICINEMES LA VAILET936568087. CTRA. SANT BOI 63-67

Al filo del mañana 16.00 18.10 20.20 22.30Amanece en Edimburgo 20.15 22.25Aviones: Equipo de... 16.00 17.00 19.00 20.25Bajo la misma estrella 18.00 22.25Campanilla, hadas y... 16.10 18.00El amanecer del... 16.10 19.00 21.50El secreto del cofre... 16.15 18.20Juntos y revueltos 21.00Open Windows 20.25 22.35Rio 2 16.00Sabotage 18.10 20.20 22.30

TARRAGONAOCINE LES GAVARRES 3D902170831. CC LES GAVARRES (AUTOVÍA TARRAGONA-REUS)

Ahora y siempre 16.00Al filo del mañana 22.15Avions: Equip de... 16.30 18.30 20.30 22.45Avions: Equip de... U 16.00 18.00Avions: Equip de... c 17.00 19.00Bajo la misma estrella 17.30 20.00 22.40Campaneta, fades i... 16.15 18.00Campaneta, fades i... c 16.00Corazón de león 16.00 18.15 20.30 22.40Dos vidas 18.00 20.45El abuelo que saltó... 16.00 18.15 20.30 22.45El amanecer del... 16.15 18.00 20.00 22.00El amanecer del... 17.00 19.00 20.45 22.40El amanecer del... U 19.45 22.15Juntos y revueltos 16.00 18.15 20.30 22.45La cueva 22.45Maléfica 16.15 18.20 20.30 22.30Mil maneras de... 16.00 18.15 20.30 22.40Pancho, el perro... 16.00Sabotage 16.00 18.15 20.30 22.40Transcendence 20.00Un largo viaje 22.15Voy a ser mamá 16.00 18.15 20.30 22.40X-Men: Días del... 19.45YELMO CINES PARC CENTRAL902220922. CC PARC CENTRAL, AV. VIDAL I BARRAQUER, 15-17

Aviones: Equipo de... 16.00 18.15Bajo la misma estrella 16.15 18.45Campanilla, hadas y... 17.30Campanilla, hadas y... U 15.45El abuelo que saltó... 19.45El amanecer del... 16.30El amanecer del... U 15.50 18.30Maléfica 17.45Mil maneras de... 19.30 22.00Pancho, el perro... 15.45

TERRASSACINESA PARC VALLÈS 3D902333231. AV. CAN JOFRESA 85

Al filo del mañana 16.15 18.35 21.10Avions: Equip de... 16.00 16.50 17.50 18.50 21.45Avions: Equip de... U 19.45Avions: Equip de... c 16.30 18.25 20.25 21.20Bajo la misma estrella 16.15 18.55 21.20Campaneta, fades i... 16.20 18.10 20.00Campaneta, fades i... c 17.20Corazón de león 17.35 19.55 22.15Divergente 16.10 19.00 21.50El amanecer del... 16.10 18.40 20.00 21.30El amanecer del... 18.00 19.05 21.00 22.00El amanecer del... U 17.00 19.30 21.45 22.20El extraordinario viaje... 16.05Juntos y revueltos 16.40 19.20 21.40L'avi que es va... 16.20 18.50 21.15L'avi que es va... c 16.50 22.05La batalla del año 17.30 19.50 22.10La cueva 16.00 17.45 22.30Malditos vecinos 22.25Maléfica 17.10 19.35 21.50Maléfica U 17.10Más allá del amor 16.15Mil maneras de... 16.00 18.30 21.10No hay dos sin tres 19.15Ocho apellidos vascos 20.15Pancho, el perro... 16.15 18.15Perdona si te llamo... 16.40 19.15 21.45Sabotage 16.50 19.20 21.40Tarzán 16.00Transcendence 19.25 21.50X-Men: Días del... 18.15 21.05

VALLSJCA CINEMES VALLS902194834. ST. ANTONI MARIA CLARET 8

Al filo del mañana 21.00Amor en su punto 17.15 18.50Aviones: Equipo de... 17.30 19.00 20.30 22.00Campanilla, hadas y... 17.35El amanecer del... 17.45 20.00 22.15Maléfica 17.30 19.15Mil maneras de... 18.10 20.20 22.30Ocho apellidos vascos 20.40 22.25Perdona si te llamo... 21.15Sabotage 18.00 20.00 22.00Tarzán 17.45 19.30Violette 18.20X-Men: Días del... 19.00 21.25Yo, Frankenstein 20.25 22.05

EL VENDRELLOCINE EL VENDRELL 3D902170831. POL. LES MATES 2-12

Aviones: Equipo de... 16.20 18.20 20.15 22.10Bajo la misma estrella 16.30 19.10 22.00Campanilla, hadas y... 16.15 18.05El abuelo que saltó... 16.00 18.15 20.30 22.45El amanecer del... 16.30 19.15 22.00 22.45El amanecer del... U 17.15 20.10Juntos y revueltos 20.30 22.45Maléfica 16.10Mil maneras de... c 16.00 18.15 20.30Sabotage 20.00 22.20Transcendence 18.10

VICCINEMA VIGATÀ ACEC938852403. VERDAGUER 22

L'avi que es va... c 19.00 22.00Voy a ser mamá 19.15 21.45SUCRE ACEC 3D938832108. RECINTE FIRAL EL SUCRE (LLOTJA 9)

Avions: Equip de... c 17.05 17.30 19.15Bajo la misma estrella 19.05 21.45Campaneta, fades i... c 17.20El amanecer del... 16.50 17.40 18.50 21.50El amanecer del... U 19.15El extraordinario viaje... 22.00Juntos y revueltos 19.30La cueva 22.00Maléfica 17.15Mil maneras de... 22.00Ocho apellidos vascos 20.05Sabotage 21.50

VILA-SECAOCINE VILA-SECA 3D902510500. AV. ALCALDE PERE MOLAS 36

Aviones: Equipo de... 16.00 18.00 19.00 20.00 22.00Aviones: Equipo de... U 17.00Bajo la misma estrella 17.00 19.30 22.00Campanilla, hadas y... 16.30 18.30El amanecer del... 16.00 19.00 22.00El amanecer del... 18.30 20.30 22.30El amanecer del... U 17.00 20.00Juntos y revueltos 22.00L'avi que es va... c 18.15 20.30 22.40Maléfica 16.15Mil maneras de... 20.30 22.40Open Windows 22.40Pancho, el perro... 16.00Perdona si te llamo... 16.00 18.15Sabotage 16.00 18.15 20.30

VILANOVA I LA GELTRÚCINEMA BOSC938938103. RAMBLA PRINCIPAL 90

Aviones: Equipo de... 16.15 18.15 20.15 22.00Campanilla, hadas y... 16.00 18.00Los ojos amarillos... 18.00 22.20Malditos vecinos 18.00 20.10Maléfica 16.00Ocho apellidos vascos 16.00Perdona si te llamo... 22.15Sabotage 20.15Yo, Frankenstein 20.15 22.15LAUREN GARRAF902888300. CC VILA LAUREN (CALÇ 1)

Aviones: Equipo de... 16.15 18.15 20.15 22.15Bajo la misma estrella 16.20 19.10 22.10Campanilla, hadas y... 16.10 18.00 20.00El amanecer del... 16.30 19.00 22.00Madre e hijo 16.10 18.20 20.20 22.35Maléfica 16.15 18.20 20.25 22.30Mi otro yo 16.00 18.00 20.00 22.00No hay dos sin tres 16.00 18.10No hay dos sin tres 20.20 22.30Occidente es occidente 16.15 18.20Occidente es occidente 20.20 22.30The Amazing... 22.00Violette 16.15 19.15 22.00X-Men: Días del... 16.20 19.10 22.10Yo, Frankenstein 16.10 18.15 20.00 22.10

• 50% de dte. en els cursosd’anglès anuals(d’octubre a juny) per a inscripcionsrealitzadesal juliol, i al setembreun25%dte.

• Imatrículagratuïta!

[email protected]. 93 417 00 13C/ Lucà, 10, baixos, BCN (St. Gervasi)

• 10%dedescompteencompresalesbotiguesPlanadeVic

www.planadevic.cat

• 30%dedescompte en la cartad’El CafédelGallery

www.cafedelgallery.comTel. 93 415 99 11C/ Rosselló, 249, Barcelona

COOPERATIVA PLANA DE VIC

EL CAFÉ DEL GALLERY

SC2 FORMACIÓ IDIOMES

30Dte.

10Dte.

50Dte.

CLUB SUBSCRIPTORS

Més informació a www.subscriptorsdelavanguardia.com

Avantatges exclusiusPorta sempre la teva targeta de SubscriptorI si no la tens, sol·licita-la al 902 481 482

ÉS DISSABTE.NO ET PERDIS ES

DESCOBREIXI-HO EL DISSABTE AMB

GUIA DEL TEMPS LLIURE

TEATRESALMERIA TEATRE. c/Sant Lluís 64 (Gràcia). T 933518231 “Lapeixera”.Dins el Festiu Fringe Barcelona 2014.21/7 i 22/7 a21h.10€. Venda a almeriateatre.com, festiu.cat, i taquilla

ANTIC TEATRE c/ Verdaguer i Callís, 12 <M>Urquinaona.23-24/7: “Caravana de Trailers". 25/7 "Ritme en el Temps"dentro de L'Antic Teatre al Grec 2014. Rvas: 933152354.Mas info: www.anticteatre.com

ANTIC TEATRE c/ Verdaguer i Callís, 12 <M>Urquinaona.23-24/7: “Caravana de Tràilers". 25/7 "Ritme en el Temps"dins de L'Antic Teatre al Grec 2014. Rves: 933152354. Mésinfo: www.anticteatre.com

APOLO TEATRE. (Av. Paral·lel, 59). "Flamenco Experience"del 04/06 Dx, dj. dv., i dss 21 h i dg 19 h. Venda: Taquilla teatrei teatreapolo.com

AQUARELLA (Gran Vía, 572. Tel. 93 452 14 52) Próximafunción 13 de septiembre.

BIBLIOTECA DE CATALUNYA. (Hospital, 56 / Metro Liceu). LaPerla 29 presenta: CELS, de Mouawad. Director Oriol Broggi.De dimarts a dissabte a les 20,30 hores. Diumenge a les18,30 hores. Entrades a: www.laperla29.cat, 902 10 12 12 itaquilla teatre 2 hores abans funció.

BORRAS. (Pça. Urquinaona, 9. 93 412 15 82). La resuelta apartir de 3 septiembre. Entradas a la venta en www.grupbala-na.com i en www.tickwtmaster.com

CÍRCOL MALDÀ, c/ Pi, 5, Tel. 93 164 77 78. Últims dies:Les golfes del Maldà, Cia. Els Pirates Teatre, de dc. a dss. ales 22 h., dg. i dll. a les 21 h. Preu taquilla 20€. Preu web 14€,www.circolmalda.cat

CLUB CAPITOL. Sala Pepe Rubianes (Rambla, 138. Tel. 93412 20 38). Carlos Latre "15 años no es nada". Horarios: mi.a vi., 21 h; sáb., 18.30 y 21 h; do., 18 h. Ilustres ignorantes,vi. 25 jul., 11 h; sáb. 26 jul., 18.30 y 21 h. Entradas a la venta enwww.ticketmaster.es; en www.grupbalana.com; taquillas delteatro a partir de las 18 h. Grupos 902 88 80 90.

CLUB CAPITOL. Sala 2 (Rambla, 138. 93 412 20 38). Lo tuyo ylo mío. Ju. y vi., 20.30 h; sáb., 18 h y 20.30 h; do., 18.30 h.David guapo, mi. a sáb., 22.30 h; do., 20.30 h. Entradas a laventa en www.ticketmaster.es; www.grupbalana.com; taqui-llas del teatro a partir de las 18 h.

COLISEUM. (Gran Via, 595). La gran ilusión. Horarios: mi. avi., 21 h; sáb., 18.30 y 21.30 h; do., 18.30 h. Entradas a la ven-

ta en www.grupbalana.com y www.ticketmaster.es, taquillasdel teatro a partir de las 17 h.

CONDAL A partir 12 setembre, Joan Pera i Antonio Dechent aLa extraña Pareja de Neil Simon, dir. Angel Alonso. Entradesja a la venda: teatrecondal.cat, butacaoro.com Grups: 93 30970 04.

EL MOLINO. T. 93 205 51 11. C/ Vila i Vilà, 99 (Av. Paral.lel).Life is a Cabaret. Dj. 21:30, dv. i ds. 18:30 i 21:30. Perquè es-tem cansats de males notícies. Perquè la vida no és tant trista.La vida és un cabaret. Entrades: www.elmolinobcn.com, ta-quilla (dj. a ds.17 a 21h. 93 396 71 91) Atrapalo i Telentrada.

GOYA CODORNÍU. (Joaquín Costa, 68. Tel. 93 343 53 23).Fins 3 agost, El Zoo de Vidre de Tennessee Williams, dir. Jo-sep Maria Pou; amb Míriam Iscla, Dafnis Balduz, Meritxell Cal-vo, Peter Vives. De dt. a dv., 20.30 h; dss., 18 h i 21.30 h; dg.,18 h. teatregoya.cat, telentrada.com, butacaoro.com i taquilla.Grups: Promentrada 93 309 70 04.

GUASCH TEATRE, c/Aragó, 140, Tel. 93 451 34 62. Infantil:“Peter Pan i Wendy contra el Capità Garfi”, Ds. 12:30h17:00h i 19:00h. Dg. 12:30h i 17:00h. Titelles a dalt de l´esce-nari:“La Rateta Presumida” Dc. i Dj a les 18:00 www.guaschteatre.com Vendes www.ticketea.com i taquilla teatre.

JOVE TEATRE REGINA (Sèneca, 22 M. Diagonal) ProgramacióNits. "Paraules Encadenades" de Jordi Galceran. Últims dies:24-25-26 juliol 21 h. Dia 27 juliol 20 h. Dilluns 14 i 21 juliol ales 21 h. "Quiero jugar a un juego" amb David Moreno. Venda:Telentrada 9021012 12. Taquilla Teatre. Reserves 93 218 1512. Més Info: www.jtregina.com

LA SECA ESPAI BROSSA (c/ Flassaders, 40. T. 93 310 13 64).Estripar la terra. Sala Brossa, dc. a dss., 21 h; dg., 19 h. Ven-da: el millor preu a www.laseca.cat i teatre.

LA VILLARROEL (Villarroel, 87. Tel. 93 451 12 34). Fins 2agost, dins Grec 2014: Mata'm de Manel Dueso. De dt. a dss.,20.30 h. lavillarroel.cat, telentrada.com; butacaoro.com itaquilla. Grups: Promentrada 93 309 70 04.

NAU IVANOW, c/Hondures, 28, Tel. 93 340 74 68. Fòssil,del 24 de juliol al 27 de juliol. Dj. a ds. 21 h., dg. 19 h. Taquilla1 h. abans: www.nauivanow.com

PORTA4 C/Església 4-10, BCN 93 185 48 40 www.porta4.catCosint silencis, Diss. 19H. Un petit incident, diss. 22 h. As-pirant 425, Dg. 19H. PARK, Dg. 21H.

ROMEA. (Hospital, 51. 93 301 55 04). Fins 10 d'agost, dinsGrec 2014: La Partida de Patrick Marber, dir.: Julio Manrique.De dt. a dv. 20.30 h; dss. 18 i 21.30 h; dg. 18 h. teatrero

DILLUNS, 21 JULIOL 2014 C A R T E L L E R A LAVANGUARDIA 41

Combinació guanyadora:

19 de juliol 18 de juliol16 de juliol

Euros


Guanyadors

Sorteig Sorteig

Reint.:

Sorteig


9-14-26-27-33-38-39

EUROS–

2.466,2583,04

17 de juliol CATEGORIA4 encerts .....

Reint. .........

CATEGORIA7 encerts .....6 encerts .....5 encerts .....

EUROS10,00

1,000

18 de juliol19 de juliol

ENCERT.–599

18 de juliol

TRIO

Euros

ENCERT.1.393

11.979

18 de juliol

Jòquer: 039944Euros

Reint.:

Jòquer: 438633

Sols: 5 - 8

Joker: 1227630

Reint.:

Núm.: Estrelles:

............................ –............ 685.059,62............ 152.235,47

................ 5.569,59................... 237,87................... 124,41..................... 77,44..................... 26,27..................... 15,82..................... 12,92..................... 13,93....................... 8,83....................... 4,27

EurosGuanyadors

Núm. clavi (reint.):


Sorteig

......................... –

........................ –............ 4.349,01............... 155,43................. 18,23................. 11,31................... 3,38................... 3,00................... 1,50

20 de juliol

SUPER 10

Combinació guanyadora: Combinació guanyadora:

EurosEuros

Euros

GuanyadorsGuanyadors

15210 ...................... 04422417 ...................... 08449657 ...................... 04253072 ...................... 00369473 ...................... 11516775 ...................... 11332146 ...................... 02450338 ...................... 05866077 ...................... 111

Guanyadors 100.000€

Sorteig

Reint.: Reint.:

Sèrie:

Complem.: Complem.:

Sorteig

Combinació guanyadora: 9.000.000€

Sorteig Sorteig

..................... –..... 184.740,23......... 1.282,92

.............. 37,04................ 4,00

...................... –...... 411.696,00........ 53.520,40.......... 2.906,00............. 228,70............. 116,50............... 50,30............... 19,90............... 14,10............... 14,10................. 9,70................. 7,70

...................... –... 1.659.953,54

........ 82.997,68.......... 2.285,95

............... 67,07................. 8,00

........................ –

........................ –

........................ –

........................ –

........................ –

........................ –................. 84,80................. 42,40................. 12,32................... 6,16

Núm. Plus:

GuanyadorsGuanyadors

Núm. Plus:Complem.:Complem.:

........................ –

........................ –

........................ –

........................ –

........................ –............... 653,65................. 66,60................. 33,30................. 10,62................... 5,31

6+Plus .......... –6 ................... –5+C+Plus ...... –5+C ............... –5+Plus .......... –5 ................... 24+Plus ........ 314 ................. 953+Plus ...... 7173 ............ 1.520

6+Plus ......... –6 .................. –5+C+Plus ..... –5+C .............. –5+Plus ......... –5 .................. –4+Plus ....... 304 ................ 683+Plus ..... 6163 ........... 1.411

SUPER ONCE

5+1 .............. –5+0 .............. –4+1 ............ 454+0 .......... 2263+1 ....... 2.2023+0 ..... 11.5392+1 ..... 29.7152+0 ... 166.1750+1 ... 393.503

6 ................. –5+C ............. 15 ............... 724 .......... 3.9493 ........ 79.575

5+2 ............... –5+1 .............. 15 ................... 24+2 ............ 344+1 .......... 3424 ............... 4243+2 ....... 1.3913+1 ..... 16.9482+2 ..... 20.0133 .......... 20.8931+2 ... 100.8672+1 ... 245.394

6+R ............. –6 ................ 15+C ............ 35 ............ 2364 ....... 12.9943 ..... 238.145

2 0

5+2 .................. –5+1 .................. 25+0 .................. 34+2 ................ 414+1 .............. 8404+0 ........... 1.6063+2 ........... 1.8432+2 ......... 24.9953+1 ......... 39.6993+0 ......... 81.7561+2 ....... 133.1882+1 ....... 568.9652+0 .... 1.202.811

ONCE

1

Sèries:33 - 11

1- 2- 5- 8-11-13-14

16-19-26-27-31-34

38-39-40-44-50-54-58

7/39

2- 6-11-26-27-28-3031-33-38-44-45-48

49-51-60-65-70-75-77

DIANA:

43469 Sèrie: 002

20 de juliol

5

087

3

20 de juliol 20 de juliol

1 - 10 - 1116 - 32 - 45

84419

1

035

3 - 5 - 814 - 45

38

9 - 10 - 1119 - 22 - 36

1 - 1129 - 4143

20 de juliol

3 - 12 - 2137 - 42 - 47

38

6-11-15-18-45

Pot acumulat per al següent sorteig: El Gordo, 6.000.000 euros. Primitiva, 30.700.000 euros. Bono Loto, 600.000 euros. 7/39, 3.190.338,24 euros. 6/49 +Plus, 2.440.000 euros. 6/49, 1.220.000 euros. Eurojackpot, 18.000.000 euros. Euromilions, 21.000.000 euros

8 - 12 - 2122 - 39 - 43 45953

CUPONAZOEUROJACKPOT EUROMILLONESBONO LOTOEL GORDOLOTTO 6/49 PRIMITIVA

RevistadistribuïdaúnicamentaBarcelona.

NO TOTSELS HOMESSOM IGUALS

Cada mesamb La Vanguardia

DISTRIBUCIÓ EXCLUSIVA AMB :

GUIA DEL TEMPS LLIUREg

mea.cat, telentrada.com, butacaoro.com i taquilla. Grups:Promentrada 933 097 004.

SALA BECKETT – Gràcia (Alegre de Dalt, 55 bis. Bcn). Últimasetmana! Grec 2014: Vells temps de Harold Pinter. Dir.: SergiBelbel. De dt. a dss., 21.30 h; dg., 18.30 h. Venda d'entrades awww.salabec-kett.cat, punts venda Grec i taquilla Sala.

SALA MUNTANER. (Muntaner, 4. Tel 93 451 57 52). Elseufòrics de Pep Pla i Marc Angelet, dir. Pep Pla. Última setma-na! fins 27 juliol; de dc. a dss., 21 h; dg., 19 h. I Luís Pardopresenta Hypnos, la otra realidad; Última setmana! fins 27juliol, de dj. a dss., 22.45 h; dg., 20.30 h. Descomptes: consul-teu www.salamuntaner.com; Venda entrades: Caixa Catalunya902 101 212 i telentrada.com

TANTARANTANA TEATRE, Les Flors, 22. Tel. 93 441 70 22.Tornem el 10 de setembre! Pots consultar les novetats de laprogramació a www.tantarantana.com.

TEATRE DEL RAVAL, St. Antoni Abat, 12. T. 93 443 39 99.Tornem al setembre amb l'espectacle musical. "L'esbudella-dor de Whitechapel"

TEATRE GAUDÍ BARCELONA. Sant Antoni Maria Claret 120.Metro L2 L5 , L4. Bus H8/ 20/ 45/ 47/ V21/ 19/ N4/ N0/ N1.Tel. 93 603 51 61. Estrena 16/7 “Per sobre de totes les co-ses” El Musical Bare dir. Daniel Anglès. 20 intèrprets i 5músics. Dc a Dv 20:30h Ds 18h i 21:30h. Dg 18h. Estrena 4/9"Sunset Park" Cia. Retret Teatre. Venda Ticketmaster.

TEATRE LLIURE: Tel. 93 228 97 47. Passeig de Sta. Madrona,40-46 / Pça. Margarida Xirgu 1. Metro (Poble Sec L3, EspanyaL3-L1) Montseny, 47. Metro (Fontana L3). GREC 2014 Festi-val de Barcelona del 2 al 26/07. Consulteu la cartellera delfestival. Nova temporada a la venda! Exposició Anna Liza-ran. Fins 31/07. Més informació i venda d'entrades i abona-ments a www.teatrelliure.com, taquilles del teatre, TicketRambla (Rambla, 99) i 902 106 369.

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA – Pl. De les Arts, 1. Vendanova temporada a partir 5 setembre: www.tnc.cat i taquilles(933 065 720).

TEATRE POLIORAMA. (Tel. 93 317 75 99. La Rambla, 115).Merda d'artista, El Musical. Horari: de dx. a dss., 21 h; dg., 18h. Entrades a teatrepoliorama.com, ticketmaster.com, al 902150 025 i taquilla. Grups 93 441 39 79.

TEATRE TÍVOLI (Caspe, 8. Tel. 93 412 20 63). La Cubana Cam-panades de boda. Horario: ma. a vi.,, 21 h; sáb., 18 y 22 h; do.,18.30 h. Entradas a la venta en www.ticketmaster.es en grupbalana.com, taquillas del teatro a partir de las 17 h.

TEATRE VICTORIA (Tel. 93 324 97 42; Av. Paral·lel, 67-69).Camut Band presenta Sonoritats. Entrades a teatrevictoria.com, ticketmaster.com, al 902 150 025 i taquilla. Grups 93441 39 79.

VERSUS TEATRE, Castillejos, 179. <M> Glòries i Monumental.Bus 7/H12/62/B21/N2/N3. 932323184. Estrena 04/07 Els cò-mics d'una nit d'estiu d’Ivan Campillo de dc. a dss. 20.30 h. idg. 18 h. Estrena 01/08 Las cosas que faltan de José PascualAbellán (castellà). Venda Telentrada 902101212,Ticketmaster

MÚSICACARILLÓ DEL PALAU DE LA GENERALITAT. XXI Festival Inter-nacional de Carilló de Barcelona. Concerts: 26 i 27 de juliol,21 h.

SALA DE BAILES TANGO. La Sala de Bailes de Barcelona. ¡A di-vertirse, también con la crisis! Todos los viernes la OrquestaCadillac. Todos los sábados y domingos la Orquesta GranPalace y domingos noche la Orquesta revelación Mil.le-nium. ¡ Ven y disfruta!

TANGO. ¡Precios especiales para grupos! 638 732 853. Dipu-tación, 94. Metro Rocafort (L1). www.saladefiestastango.com

SALES DE FESTABAGDAD - PORNO SHOW Paralelo esquina Nou de la Rambla. T.93 442 07 77. Cada noche Show de 23 h. a 05 h., con 25 artis-tas. www.bagdad.com

MUSEUSCCCB Montalegre, 5. Barcelona; www.cccb.org. Tel. 933 064100). Avui tancat. ArticketBCN. Exposicions: Metamorfosis /Big Bang Data.

FUNDACIÓ FOTO COLECTANIA (Julián Romea, 6 T. 932 171626)"Fotolibros. Aquí y Ahora" Dill-diss, de 10 a 14 i de 16 a20 h. Entrada: 3 €. Dte: 2 €. 1r dissabte mes gratuït.

FUNDACIÓN FRAN DAUREL (Poble Espanyol 93 423 41 72BCN) Col·lecció d'Art Contemporani. De dilluns a diumenge.De 10 a 19 hores.

MUSEU EGIPCI DE BARCELONA. (València, 284). Visita lacol·lecció permanent i l'exposició temporal "Tutankhamon.Història d'un descobriment". Dilluns a dissabte, 10 h a 20 h;diumenges, 10 a 14 h. Tel. 93 488 01 88. Web: www.museue-gipci.com

42 LAVANGUARDIA DILLUNS MATX DILLUNS, 21 JULIOL 2014

XAVIER G. LUQUENimes

El cas de Luis Suárez II, el futbo-lista uruguaià que no podrà debu-tar amb el FC Barcelona, malgratestar fitxat legalment, fins al mesd’octubre no és en absolut l’únicde la història blaugrana.Hi ha ha-gut casos de jugadors fitxats quemai no van arribar a debutar –elmés sonat va ser evidentment Al-fredo di Stéfano– i també casosde grans cracs que han marcat lahistòria del club però que prèvia-ment van haver d’esperar setma-nes i fins i tot mesos abans de po-der posar-se la samarreta blau-grana. En general es va tractar deproblemes burocràtics, de vega-des directament travetes federati-ves, però en la situació actual estracta d’una sanció que ha aixe-cat polèmica. Aquests són els qua-tre casos més destacats de la his-tòria blaugrana.

1950LadislaU KUBALA

Un pròfugLadislau Kubala va firmar pel Bar-ça el 16 de juny del 1950, però nova debutar fins al 29 d’abril del1951, pels problemes derivats de laseva fugida d’Hongria i els obsta-cles, comprensibles d’altra banda,que hi va posar la federació del seupaís. Barça i Madrid van pugnarpel seu fitxatge, però la interven-ció de Samitier, a qui Kubala admi-rava com a futbolista, va ser laclau del desenllaç del cas, enel qual no va intervenir capelement aliè a l’esport perdecantar el seu fitxatge,per més que des decerts àmbits es vulguicomparar l’afer de DiStéfano amb la juga-da victoriosa del Bar-celona en la incorpo-ració del futbolistahongarès. Durant laseva llarga espera degairebé un any Kuba-la va ser batejat (pasprevi imprescindibleper a la seva posteriornacionalització com a es-panyol) a la localitatmurci-ana d’Águilas (d’on proce-dia el president de la Federa-cióEspanyola, ArmandoMu-ñoz Calero), va jugar partitsamistosos –el seu debut amb lasamarreta del Barcelona va serel 12 d’octubre del 1950, davantl’Osasuna a les Corts– i va me-ravellar els seus futurs com-panys en les sessions d’entrena-ment en les quals exhibia la sevatècnica, llavors desconeguda,per esquivar les barreres en elsllançaments de falta.

1953ALFREDO DI STÉFANO

El robatori del segleLa recent mort de Don Alfredoha permès ressorgir la històriaoficialista del seu fitxatge pelReialMadrid, com sempre farci-da demitges veritats i escassa dedocumentació. El fet (no direminnegable, perquè pel que sem-bla tot es pot negar, fins i tot lesevidències) és que el Barcelonava firmar i va pagar el fitxatge deDi Stéfano al River Plate, que esva taxar en dos milions de pesos(4 milions de pessetes) i que elBarcelona va abonar una paga isenyal de cent mil pesos el 25 de

juny del 1953, una resta de900.000 el 7 d’agost i que va re-matar el fitxatge amb un miliómés de pesos el 14 d’agost. Totestà documentat. Per cert, quenomés veient les dates dels paga-ments s’entén que el BarcelonaadquireixDi Stéfano quanKuba-la feia mesos que juga i estavaplenament recuperat de la sevatuberculosi, després de la qualva reaparèixer el 22 de febrerdel 1953, a Santander. I també ésevident que el pacte de Lima peral retorn dels futbolistes segres-tats a Colòmbia (com Di Stéfa-no) als seus veritables propieta-ris (River) indica de forma claraen el punt quart que “l’Associa-cióColombiana de Futbol no po-drà transferir a cap associació es-trangera els jugadors la situaciódels quals està prevista en el se-gon punt, tret d’un conveni mu-tu amb l’associació del país alqual pertanyia originalment eljugador”. O sigui, queMillonari-os no podia vendre el seu juga-dor sense el permís de l’Argenti-

na, de River. I River (documen-tat) el primer que fa aquell mesd’agost és comunicar a la Federa-ció Colombiana que ha venut DiStéfano al Barça. Per això el ma-teix president de la Federació Es-panyola, Sancho Dávila, explicaal delegat nacional d’Esports, elgeneral Moscardó, que “aquestcontracte que diu tenir el Ma-drid amb elMillonarios és papermullat”. En una carta, documen-tada, del 17 d’agost del 1953, ésquan, veient-se perdut, Berna-beu negocia amb el president deMillonarios per poder enganyardient que lameitat de Di Stéfanoera seva. Ni en tenia la meitat, niera un contracte legal. Al costatd’aquests fets, la resta de la histò-ria és simplement la de les sòrdi-des pressions al president blau-grana perquè renunciï als seusdrets.I d’aquesta manera un juga-

dor fitxat legalment el 14 d’agostdel 1953 pel FC Barcelona va de-butar oficialment amb el ReialMadrid un mes i mig més tard.

1967WALTER MACHADO DA SILVA

“Sempre havia volgutun xofer negre”El 1967, amb l’arribada de JuanAntonio Samaranch a laDelegacióNacional d’Esports, el presidentdel Barça d’aleshores, Enric Llau-det, va creure que per fi s’obririenles fronteres als futbolistes estran-gers i el club blaugrana podria re-forçar-se convenientment. Llau-det va cometre un error greu, jaque es va avançar a l’oficialitzacióde lamesura (que després no es vaconfirmar) i va donar mostres delpotencial econòmic del club encontractar a so de bombo i plate-rets un dels internacionals brasi-lers que havien disputat elMundi-al d’Anglaterra el 1966.El Barcelona va aconseguir els

drets de Walter Machado da Sil-va, un davanter negre, golejador iben plantat, per una xifra ques’acostava als dotze milions depessetes. Però les fronteres van

ARXIU

ARXIU

●2

6

●4 ●5

●1

Antecessors de SuárezEl Barçaha tingut fitxatgesd’efectes retardats enmés d’unaocasió

1. Ladislao Kubala, unaltre dels homes prota-gonistes de la històriadel Barça 2. Di Stéfano,abraçat al primer LuisSuárez de l’equip blau-grana 3. Kubala i DiStéfano, una parellad’estrelles de la qualmai no va poder gaudirel Barcelona 4. WalterMachado da Silva, elcrac brasiler que vaarribar, va saludar i nova poder complir elsomni de jugar al Barça5. Golàs de Cruyff al’Atlètic de Madrid

DILLUNS, 21 JULIOL 2014 DILLUNS MATX LAVANGUARDIA 43

Rosberg triomfaaHockenheim,onAlonsoqueda cinquèPÀGINA 46

continuar tancades i barrades, enuna època en què el ReialMadridguanyava les lligues gairebé sen-se rival. Entre el 1961 i el 1969 lesva guanyar totes menys una, pre-cisament la del 1966, any en quèes va rescabalar amb la Copad’Europa. I l’autarquia futbolísti-ca no es resoldria fins al 1973.Amb Da Silva fitxat però no-

més jugant alguns amistosos,Llaudet va llançar una frase queha passat a la història del Barça.Va ser quan li van preguntar quèpensava fer amb Da Silva si nopodia ser alineat. Així ho explica-va el mateix Llaudet anys méstard: “Em va sortir dir que el po-saria de xofer, perquè semprem’havia agradat la idea de tenirun xofer negre. Vaig dir això compodia haver replicat, ‘i a vostèquè li importa?’, però em va sor-tir allò del xofer negre perquèeramolt aficionat a caçar lleons al’Àfrica i amb els negres hi teniamolta simpatia”.Però no s’acaba aquí la histò-

ria, perquè Llaudet va comentar,en una entrevista amb TelevisióEspanyola que li va fer un equipdirigit pel periodista SantiagoGargallo: “El dia que va arribarDa Silva i com que es comentavaque el jugador s’havia molestatamb la meva frase, vaig cridar elmeu xofer i li vaig dir: ‘Salvador,doni’m la gorra’. Vaig agafar elcotxe, em vaig posar la gorra ime’n vaig anar a l’aeroport. Quanva arribar el jugador el vaig fer pu-jar al vehicle i li vaig dir que venia

de part del president, per portar-lo a parlar amb ell. Quan vaig arri-bar al club vaig demanar quel’acompanyessin al meu despatx ijo emvaig avançar, emvaig asseu-re a la meva butaca i quan va en-trar el futbolista va quedar sor-près. ‘Vostè és el xofer!’. I vamquedar tan amics. Això va ser elque va passar”. Da Silva va tornaral futbol brasiler i el 1968 va jugarel Gamper amb el Flamengo. A se-mifinals li va marcar un golàs es-pectacular, de tisora, a Iríbar (1-0contra l’Athletic) i a la final tam-bé va marcar contra el Barça, quees va imposar 5-4 en un xoc d’an-tologia amb gols barcelonistes deMendoza (3), Palau i Fusté.

1973JOHAN CRUYFF

Inscrit com a semoventUna de les dificultats que va ha-ver de superar el Barcelona perfitxar JohanCruyff va ser l’obten-ció de divises, que ja havia estatun dels esculls per a la contracta-ció de Di Stéfano. Quan es va sa-ber que la directiva d’AgustíMontal estava preparada per in-vertir l’equivalent de cent mi-lions de pessetes una part de lapremsa espanyola –ja us podeuimaginar quina– va posar el crital cel i va recordar que tal quanti-tat de divises eren necessàriesper a altres coses. Montal va tirarendavant el fitxatge, que vaman-tenir amb l’ai al cor els aficionatsdel Barça bona part de l’estiu. Pe-rò quan el club blaugrana va ha-ver d’omplir el formulari corres-ponent per a l’obtenció de les di-vises, no va trobar epígraf vàlidper a futbolistes i el va solucionarambuna creu a la casella que li vasemblar apropiada: “béns semo-vents”, l’epígraf que s’utilitzavaper importar bestiar.

Cruyff es va convertir en noufutbolista blaugrana el mesd’agost del 1973, però no va poderdebutar fins al 28 d’octubre. Dosmesos d’espera per una autoritza-ció, el trànsfer oficial, que mai noarribava des d’Holanda i que vadeixar el Barcelona en una situa-ció límit: en les primeres set jorna-des de Lliga només havia guanyatdos partits i ocupava la posició 14,de 18 equips. A més, ja havia estateliminat de les competicions euro-pees. Per fi, el dissabte 27 d’octu-bre, a les 21.45 hores, va aterrar aBarcelona el gerent ArmandCara-bén amb la fitxa oficial de la Fede-ració Espanyola que permetia aCruyff debutar. Ho va fer l’ende-mà, contra el Granada, i el Barçano va perdre ni un partit més finsa proclamar-se campió, a cinc jor-nades del final (rècord vigent).Era el 28 d’octubre del 1973,

un dia que va canviar la històriadel FC Barcelona, el mateix diaque 113 destacats representantsde partits polítics i sindicats clan-destins quedaven retinguts per lapolicia a la parròquia de SantaMaria Mitjancera de Barcelona.La ràdio d’un policia va permetreals nombrosos barcelonistes allàreunits, com Josep Solé Barberà,que tenia dues entrades a la but-xaca, seguir les evolucions delnou crac blaugrana.c

SergioGarcíaacabaados copsdeRoryMcIlroyalBritish

Els blanc-i-blausesllueixenenel seuprimeramistós

REUTERS / ARXIU

PÀGINA 48PÀGINA 45

ARXIU

CARLOS RUIPÉREZBarcelona

No mentia Luis Enri-que quan va anun-ciar la setmana pas-sada que ara mateixel titular seria Jordi

Masip. Perquè el tècnic asturiàel va elegir per al primer tempsdel debut contra el Recreativo.Va treure el Barça de centre i lapilota va anar endarrerint-sefins que va arribar al porter.Després Masip va voler colpe-jar-la amb l’esquerra i la va en-viar a la grada. Peròno és casua-litat que aquesta fos la primerajugada del primer partit depretemporada. El Barça dispo-sa de tres porters amb un ex-traordinari joc de peus i està de-cidit a aprofitar-ho.Amb la defensa avançada

que proposa l’entrenador astu-rià, el porter haurà d’estar cons-tantment fora de l’àrea. En elpassat Mundial, en el partit devuitens de final contra Algèria,Manuel Neuer, finalmentguant d’Or del Brasil 2014, vaintervenir 17 vegades lluny dela porteria. Aquest és el futurque concep el Barça per a la po-sició. Per això es va decantarper fitxar Marc-André ter Ste-gen, de 22 anys (12 milions peral Borussia Mönchenglad-bach), i Claudio Bravo, de 31(12 milions més per a la ReialSocietat), i es va decidir apos-tar per fer pujar Jordi Masip(25 anys) abans d’elegir un por-ter com a Keylor Navas.“Dubto que hi hagi cap por-

ter de Primera que tingui tantaqualitat amb els peus com Ma-sip”, sol dir Julio Guillén, artí-

fex del canvi de posició del jo-ve del planter quan jugava alMercantil de Sabadell. JuppHeynckes va encara més lluny.“Ter Stegen és millor que Pi-qué amb la pilota”, va confessarals veïns de taula en el sopar dela gala de Mundo Deportivo.Amb aquests elements, si

abans es deia que Víctor Valdésera el primer atacant del Bar-celona, Luis Enrique vol anaruna mica més enllà i convertirel porter en l’onzè jugador decamp. El tècnic asturià, aconse-

llat per Unzue, pretén que elsporters estiguin sempre atentsa les possibles pilotes a l’esque-na de la defensa, que participinen el joc amb els peus, que en-tenguin el futbol com els seuscompanys i que sempre quanse’ls passi la pilota aprenguin abuscar l’home lliure.El futbol es basa en aconse-

guir superioritats en el campper arribar amb més facilitat al’àrea contrària. Fent regatejosi jugades individuals (per a ai-xò hi ha Messi, Neymar, Inies-

ta o Deulofeu) o triangula-cions. Amb el porter al camp, elBarça sempre tindrà un vèrtexmés en què basar-se.La importància del porter es

va poder comprovar des del pri-mer dia. Dissabte Ter Stegenva tocar més vegades la pilotaamb les botes que no pas ambels guants. L’alemany no va uti-litzar les mans fins al minut 32!de la segona part (la que ell vajugar). I gairebé sempre va en-certar amb les seves passadesamb la dreta. “En el partit vaighaver de passar més la pilotaque no pas aturar-la. Això tam-bé és important per a l’equip”,diu Ter Stegen amb naturalitat.El germànic va tenir un debutplàcid quant a jugades de pe-rill. “Va ser bonic jugar, no vaigestar nerviós. M’agrada la ma-nera de jugar del Barça i esperoque continuï així en el futur”.Per la complexitat de la por-

teria del CampNou i la gran tra-jectòria de Víctor Valdés, la se-cretaria tècnica del Barça, di-rigida per un exporter, va po-sar en marxa una àrea especí-fica de porters, coordinada perRicard Segarra. Es van estudiarmés demig centenar de portersi l’elegit va ser Ter Stegen, alqual van anar a veure’l en direc-te deu tècnics del Barcelonamentre defensava la porteriadel Borussia Mönchenglad-bach. L’alemany, a qui se l’havist passejant per la Rambla osopant a prop de l’hotel Vela,sembla que no sent la pressió.“La manera de jugar del Barçaés la meva. Per a mi és senzilljugar així”, va constatar aHuelva convertit en l’onzè juga-dor de camp.c

DANIEL GIL / ARXIU

TER STEGEN

“M’agrada la manerade jugar del Barçai espero que continuïaixí en el futur”

Ter Stegen va debutar dissabte amb el Barça al Nuevo Colombino

L ’OBJECTIU

El tècnic vol que elsporters entenguin elfutbol com els seuscompanys de camp

GOLFESPANYOL

AFP

●3

AUTOMOBIL ISME

El Barcelonadisposade tresporters ambunextraordinari jocdepeus i estàdecidit a aprofitar-ho

L’onzè jugador


B022/65) ,!!$'/4 .%&(*/#'3'!47 ' 360'+/"2 (7#/27 1/ 87427 1/ -0##


Val d’Aran Espanyol

0 14

El capità de l’Espanyol, Sergio García, va ser el protagonista del primer amistós en marcar cinc gols

FUTBOL LA PRETEMPORADA DE L’ESPANYOL

ROY FELIU / MUNDO DEPORTIVO

BARCELONA Redacció

Com l’any passat, l’Espanyol vaacabar la concentració de pretem-porada a Garòs amb un partit alcamp de Naut Aran contra unaselecció de jugadors de la Vald’Aran. Igual que llavors, hi va ha-ver molt desequilibri davant ungrup de jugadors aficionats, queelmarcador final (un golmés quefa un any) va reflectir fidelment.Sergio García en va marcar cincdels vuit de la primera part. Elsaltres tres els va marcar Lanza-rote. A la segona van fer-hoAlfon-so (3), Tejera (2) i Mattioni.En l’estrena de Sergio Gonzá-

lez i la nova samarreta els blanc-i-blaus, a falta de l’últim fitxatge,l’equatorià Caicedo, que serà pre-sentat demà, van jugar amb unsol punta fix, Sergio García, i vanintentar jugar la pilota amb rapi-desa i profunditat, aspecte en elqual van destacar Salva Sevilla,Lanzarote i el jugador del filialJoan Jordan, encara que la mo-dèstia del rival impedeix de treu-re més conclusions.Van sortir en el primer temps

Casilla, Arbilla, Raül Rodríguez,Duarte, VíctorÁlvarez, DavidLó-pez, Joan Jordan, Abraham (Cris-tian Gómez, 24m), Salva Sevilla,Lanzarote i Sergio García.Aquest últim vamarcar el primergol de la temporada blanc-i-bla-va i cinc dels vuit que van caurela primera part. I algun més queli va perdonar al seu companyGermán, que va fer de porter del’equip local fins al descans.Posteriorment van sortir Pau

López, Javi López, Colotto, Ber-trand, Clerc, Mattioni, VíctorSánchez, Álex Fernández, Cris-tian Gómez (Tejera, 57m), Alfon-

so i Jairo. Hi va haver menys fo-rats i menys precisió, però la ma-teixa diferència.El director esportiu, Òscar Pe-

rarnau, va comentar ahir a Garòsque “no ens conformem amb elque tenim; estem en un períodeobert a entrades i sortides”. S’es-pera que entre les primeres hihagi les dels saragossistes Álvaroi Montañés. I respecte a VíctorSánchez va dir que “no volemque marxi i si té alguna propostal’hi posarem molt difícil, perquèli tenim molta confiança”.D’altra banda, Kiko Casilla

substituirà Joan Capdevila com aquart capità de la plantilla. Elsaltres tres són Sergio García, JaviLópez i Diego Colotto.c

80 Quota final: 7.347,45€**Entrada: 1.431,05€

TAE: 10,13%TIN: 8,50%

Insertcoin.smart for fun.

>>smart for fun. Altres condueixen. Tu et diverteixes.Con el nuevo smart for fun, disfrutarás mucho más la ciudad. Porque además de tener un equipamiento increíble, con sistema de navegación multimedia, llantas deportivas en colornegro y luces diurnas Led entre otros, podrás aparcar dónde y cuándo quieras, es decir en la puerta. Nuevo smart for fun. Primer vehículo con aparcamiento de serie.

smart - una marca de Daimler

7.347,45€ entrada 1.431,05€ TIN 8,50%, comissió d’obertura 244,97€ (2,99%). TAE 10,13%. Preu total a terminis: 11.903,47€. **Hi ha tres possibilitats per a l’última quota: canviar el vehicle, tornar-lo (sempre que es compleixin les condicions del contracte), o adquirir-lo pagant l’última quota.

smart center Barcelona Autolica.

Tel. 93 363 29 [email protected]

smart center Mataró MB Motors.


smart center Cars Barcelona.


ÒSCAR PERARNAU

“No ens conformemamb el que tenim;estem en un períoded’entrades i sortides”

D’entrada, 5 de SergioEls blanc-i-blausmarquenungolmés que l’anypassat aunequipd’aficionats


Classificació del Mundial de pilots

Austràlia16

març

Malàisia30

març

Bahrain6abril

Xina

20abril

Espanya11

maig

Mònaco25

maig

Canadà

8juny

Àustria

22juny

G.Bretanya

6juliol

Alem

anya

20juliol

Hongria27

juliol

Bèlgica

24agost

Itàlia9setembre

Singapur21

set.

Japó

5octubre

Rússia12

octubre

EUA2novembre

Brasil9novembre

AbuDhabi23

nov.

PUNTS

1 Nico Rosberg (ALE) 25 18 18 18 18 25 18 25 – 25 190

2 Lewis Hamilton (GB) – 25 25 25 25 18 – 18 25 15 176

3 Daniel Ricciardo (AUS) D – 12 12 15 15 25 4 15 8 106

4 Fernando Alonso 12 12 2 15 8 12 8 10 8 10 97

5Valtteri Bottas (FIN) 10 4 4 6 10 – 6 15 18 18 91

6 Sebastian Vettel (ALE) – 15 8 10 12 – 15 – 10 12 82

7 Nico Hülkenberg (ALE) 8 10 10 8 1 10 10 2 4 6 69

8 Jenson Button (GB) 15 8 0 0 0 8 12 0 12 4 59

9 Kevin Magnussen (DIN) 18 2 – 0 0 1 2 6 6 2 37

10 Felipe Massa (BRA) – 6 6 0 0 6 0 12 – – 30

1r: 25p, 2n: 18p, 3r: 15p, 4t: 12p, 5è: 10p, 6è: 8p, 7è: 6p, 8è: 4p, 9è: 2p, 10è: 1p –: no classificat, D: desclassificat

Circuit de Hockenheim67 voltes - 306,458 km

Millor volta: Lewis Hamilton (v. 53)1m19s908 (206,066 km/h)

Pole: Nico Rosberg (Mercedes)1m16s540 (a 215,134 km/h)

Pròxim GP: Hongria (12è)Budapest, 27 juliol del 2014 (14.00 h)

MUNDIAL DE CONSTRUCTORS (11 de 19)

1 Mercedes AMG Petronas 366 pts.

2 Infiniti Red Bull Racing 188

3 Williams Martini Racing 121

4 Scuderia Ferrari 116

5 Sahara Force India 98

GP d’Alemanya

1Nico RosbergMercedes1h33m42s914(196,205 km/h)

2 ValtteriBottas 3 Lewis

HamiltonWilliams Mercedesa 20s789 a 22s530

4 Sebastian Vettel Red Bull a 44s0145 Fernando Alonso Ferrari a 52s4676 Daniel Ricciardo Red Bull a 52s5497 Nico Hülkenberg Force India a 1m04s1788 Jenson Button McLaren a 1m28s7119 Kevin MagnussenMcLaren a 1 volta10 Sergio Pérez Force India a 1 volta

Alonso,5èdesprésd’unabona lluitaambRicciardo

AUTOMOBIL ISME GRAN PREMI D’ALEMANYA D’F-1

El Williams de Felipe Massa va fer una volta de campana a la sortida, quan el McLaren de Kevin Magnussen el va envestir; el brasiler en va sortir il·lèsREUTERS

TONI LÓPEZ JORDÀBarcelona

Més enllà del triomf incontesta-ble de Nico Rosberg a casa seva,de les boniques batalles entre Fer-nando Alonso i els Red Bull, deltercer podi consecutiu de Valtte-ri Bottas o de lamala sort intermi-nable de FelipeMassa, el protago-nista de Hockenheim va ser unimmens Lewis Hamilton, que vabrindar una remuntada especta-cular des de la vintena plaça finsal podi. Disset llocs va recuperarel depredador anglès, que va redi-mir-se del dissabte catastròfic iva minimitzar els danys del tri-omf del seu company amb la pèr-duade nomésdeu punts. AraRos-berg, amb la quarta victòria, té 14punts més que Hamilton.Ja no ve d’aquí, devia pensar el

pilot anglès, que dissabte va patirun accident pel trencament d’undisc de fre i va veure com la sevaposició de sortida s’endarreria

cinc caselles més perquè l’equipli va substituir la caixa de canvisdelMercedes. Poc importava sor-tir quinzè o vintè; ell ja tenia laremuntada al cap. Amb l’agressi-vitat marca de la casa, a la prime-ra volta Lewis ja havia recuperattres posicions, va avançar senseproblemes la classe humil, elsMaldonado, Gutiérrez, Grosjean,

Sutil... Fins que va arribar a pei-xos grossos com Räikkönen, en-darrerits enmig del gran grup, oButton. Amb el finlandès va tenirun primer frec, en va sortir il·lès,després el va passar en un delsavançaments més espectacularsd’aquest any, Kimi i Ricciardo al-

hora, dues peces d’una tirada, enla frenada bestial de la forquilla.Amb el ball de pit stops dels ri-vals i Hamilton mantenint-se enpista perquè va sortir amb les go-mes més dures, l’anglès va arri-bar a rodar en segona posició ennomés 16 girs.L’estratègia de tres aturades el

va fer coincidir amb gairebé totsels rivals. Amb Button, a la volta29, va tenir una seriosa topada iva quedar afectat l’aleró davan-ter delMercedes. “Ha estat un in-cident desafortunat. Jenson haestat un cavaller aquest any i nom’ha donat gaires problemesquan l’avançava; això d’avui haestat un malentès. Semblava quese n’havia anat llarg i llavors hatallat el revolt i potser no m’havist arribar”, justificava Hamil-ton, que no va canviar l’aleró i vacontinuar l’escalada fins a la posi-ció de podi. Allà es va frenar.De fet, el va frenar en sec un

sensacional Valtteri Bottas, ins-

tal·lat des de la sortida en segonlloc. El finlandès va aguantarl’atac final de Hamilton, que li varetallar els 17 segons d’avantatgeen les últimes 16 voltes. Tot i queles gomes supertoves del Merce-des eren deu girs més fresquesque les del Williams, el pilotatgeagressiu de l’anglès va fer que ar-ribés molt just de pneumàtics.“Mantenir un Mercedes darreremeu ha estat la demostració queés possible i que el cotxe és moltfort”, comentava satisfet el finlan-dès, que sumava el tercer podiconsecutiu i amenaça la quartaposició d’Alonso en el Mundial.Hamilton, tot i perdre l’últim

duel, se sentia redimit. “No pucestar eufòric perquè ha estat uncap de setmanamolt dur i he per-dutmés punts ambNico, però es-tic agraït perquè he pogut limitarels danys amb un podi. Quansurts pràcticament l’últim de lagraella i no veus cap cotxe pel re-trovisor es famolt complicat ima-ginar que pots estar al podi dueshores després”, deia Lewis.La cara amarga de la cursa va

ser, un altre cop, FelipeMassa. Elbrasiler està de pega; s’ha quedatfora de joc a la sortida en les duesúltimes curses. A Silverstone elva envestir Räikkönen i ahir vaser Kevin Magnussen qui vacol·lidir amb el brasiler al primerrevolt i li va fer fer una volta decampana. “Si hi ha algú que had’anar amb compte és el cotxeque va al darrere. Normalmentqui causa l’accident és un pilotque ve de la GP2”, va dir enfadatel brasiler. Els comissaris espor-tius de la FIA van exculpar el da-nès de l’incident.c

]Afavorit pel toc a la sortidaentre Magnussen i Massa,“fet que va permetre gua-nyar dues posicions defranc” –admetia–, FernandoAlonso va firmar una meritò-ria 5a posició que el mantéa la 4a plaça del Mundial. Sela va guanyar gràcies, enbona mesura, a la disputadís-sima i bonica lluita que vatenir amb Ricciardo amb cincavançaments entre tots dos.“Vaig tenir alguna batallainteressant, com a Silversto-ne, tot i que m’agradarialluitar pel podi o per posici-ons més davanteres, però ésel que toca”, es consolava.

Hamilton, del pou al podiL’anglès remuntadel vintè lloc fins al tercer iminimitzaels danysde la victòria deNicoRosberga casa seva

L ’ENUIG DE MASSA

“Normalment qui causal’accident és un pilot queve de la GP2”, va dir elbrasiler sobre Magnussen


Espanya Turquia

57 65

Juancho Hernangómez intenta posar un tap a Demir

BÀSQUET EUROPEU MASCULÍ SUB-20

JUAN ANTONIO CASANOVABarcelona

La selecció espanyola va perdreahir davant la de Turquia per57-65 (28-35 en el descans) la fi-nal del Campionat d’Europamas-culí sub-20, disputat a Creta. Lamedalla de plata aconseguida perl’equip de JaumePonsarnau igua-la les que havien guanyat els re-presentants del bàsquet espanyolen les altres dues competicionsdisputades fins ara aquest estiu,en categoria femenina: el Mun-dial sub-17 i l’Europeu sub-20.Es tancava així un Europeu en

què l’equip espanyol ha tingutuna trajectòria irregular. Va per-dre dos partits en la primera fase,cosa que va arribar a posar en pe-rill la seva continuïtat, però des-prés va encadenar sis victòriesconsecutives, tot i que quatre van

arribar en partits a cara o creu,per 3, 2, 4 i 2 punts. La semifinaldavant Croàcia (63-61) la va deci-dir el barcelonista Paulí en l’úl-tim segon, rebent la pilota deDíaz directament en un servei debanda.Turquia, que només havia per-

dut un matx, era la favorita de lafinal, sobretot per la seva superio-ritat física. Tot i això, els espa-nyols van sermillors en el primerquart (18-14). Però en el segonvanpatir una de les seves excessi-ves aturades en atac (només 5punts en 8 minuts), amb el pro-blema afegit en aquest cas que elrival ho va castigar amb quatretriples seguits i un parcial de4-19 (25-33) que va fer molt mal.En el descans, 28-35.En el tercer quart va arribar la

reacció, impulsada per Paulí, i Es-panya va recuperar el comanda-ment (38-37, 46-44) malgrat quees va entrar en l’últim amb46-48. En aquell període decisiualgunes decisions arbitrals –xiu-

lava el serbi Belosevic, un perill–,com una d’antiesportiva d’Abal-de que es van inventar, van com-plicar la vida a l’equip, però vanser els errors propis, en forma depèrdues de pilota, els que van ne-gar l’opció de l’or després queBri-zuela posés el 57-58 a falta d’1m

57s i amb possessió posterior. Es-panya ja no va anotar i només hiva haver tirs lliures dels turcs.Espanya: Díaz (7), Abalde (7),

Paulí (17), Saiz (6), G. Hernangó-mez (9); Vicedo (0), Brizuela (2),Sans (0), Iriarte (1), J. Hernangó-mez (8) i Nogués (0).

La medalla d’ahir és la vuitenaconsecutiva, des del 2007, enaquesta categoria. N’hi ha unad’or (fa tres anys a Bilbao, ambOrenga a la banqueta i Miroticcom a gran estrella del torneig),dues plates i cinc bronzes.De moment, doncs, tres plates

en les tres competicions jugadesaquest estiu. És probable que laquarta caigui diumenge vinent,perquè en l’Europeu sub-18 feme-ní la selecció espanyola ha tancatla primera fase amb tres victòries

(inclòs un tremend 102-35 da-vant les croates) i entra avui en lasegona amb un 2-0. I encara que-daran sis opcions més aquestany, que culminaran amb els dosMundials absoluts: el masculí aEspanya (30 agost-14 setembre) iel femení a Turquia (27 setem-bre-5 octubre).Aquests èxits estan dins de la

línia habitual. L’any passat, senseanar més lluny, Espanya va gua-nyar els quatre Europeus feme-nins (sub-16, sub-18, sub-20 i sè-nior), exhibint una superioritatsense precedents en guanyar els36 partits que va jugar en total, iva pujar al podi en els quatremas-culins: or en sub-16 i bronze enels altres tres, a més del quartlloc en el Mundial femení sub-19i el cinquè en elmasculí de lama-teixa edat.c

FIBA EUROPE

MARCADOR ENGANYÓS

A un minut i mig del finall’equip espanyol perdiaper només un punt itenia la pilota

Abonatsa la plataLa selecciódePonsarnauacaba igual quelesdues femeninesque la vanprecedir


Laura López celebra un golATTILA KISBENEDEK / AFP

WATERPOLO wLa seleccióespanyola femenina ahir vavèncer Itàlia per 8-12 i es vaclassificar per a les semifi-nals de l’Europeu de Buda-pest. Les noies de Miki Ocahavien de guanyar almenysper dos gols per evitar jugarels quarts. Gràcies a un granprimer temps (1-4, 2-4), ambuna inspirada Roser Tarragó–va acabar amb 5 gols de 7llançaments–, Espanya vadeixar encarrilada la victòriaen el descans. El rival de di-jous serà el guanyador del’Hongria-Rússia. Els nois esjuguen avui passar a quartscontra Sèrbia (16 h). / T.L.J.

MOTOR wNani Roma (Mi-ni) es va imposar ahir en laBaixa Aragó per vuitè cop,quatre en cotxes i quatre enmotos (la primera, fa 19anys). El de Folgueroles vaavantatjar en 25 segons Or-lando Terranova (Mini). Enbuguis, Isidre Esteve (Pola-ris) va ser segon. En motosva vèncer Gerard Farrés(Gas Gas), amb 9m43s so-bre Adrián Garrido (GasGas). Laia Sanz (Honda) vahaver d’abandonar quan era5a per malaltia (febre i gas-troenteritis). / T.L.J.

NATACIÓ wJessica Vall es vapenjar el tercer or en elscampionats d’Espanya queahir van acabar a les pisci-nes Bernat Picornell. Labarcelonina es va imposaren els 200 braça –ja va gua-nyar en els 100 i els 50 del’especialitat– i va aconse-guir el seu tercer rècorddels campionats. Vall, Mi-reia Belmonte i Melani Cos-ta es van repartir tres ors,cada una en una competicióque es va tancar amb dosrècords d’Espanya i 16 delscampionats. / P. Zaballa

TENNIS wMentre LeonardoMayer s’abraçava amb el seuequip per celebrar el primertítol a l’ATP, David Ferrermaleïa, assegut a la banqueta,un greu error en el tie-breakdel tercer set. Amb 4-3 per al’argentí i després d’un bonservei del tennista de Xàbia,Mayer va enviar una pilotaalta que Ferrer no va saberllegir bé i va enviar a la xar-xa. El 5-3 ja no va tenir solu-ció per al jugador alacantí,que encara que s’hi va acos-tar amb el 5-4 va cedir des-prés per culpa de l’efectivitaten el servei de Mayer, queamb un ace i un excel·lentservei que va provocar unadevolució molt ajustada deFerrer va sentenciar el títol aHamburg. Mayer va vèncer

per 6-7 (3), 6-1, 7-6 (4) des-prés de 2h20m. Ferrer, queera clar favorit davant el 46del món, a qui havia derrotat(2012) en l’únic enfronta-ment entre tots dos tennis-tes, buscava el segon títol del’any després de Buenos Ai-res. Però li va faltar regulari-tat per aconseguir-ho. Alcontrari que en la semifinal,quan no va donar cap opcióa la revelació del torneig,l’alemany Zverev, Ferrer nova estar a gust a la pista iencara que va imposar laseva experiència per guanyarel primer set, després va ce-dir amb claredat a la segonamànega i va anar a remolcen la tercera malgrat que vaigualar un 5-4 amb serveien contra. / Redacció

Desesperació de Ferrer després de perdre el títol

NaniRomaguanyalaBaixaAragó

Mayer s’estrena a l’ATP davant Ferrer

DANIEL REINHARDT / AFP

Sergio García i Ricky Fowler feliciten Rory McIlroy després de rebre un trofeu que és una joia

GOLF OPEN BRITÀNIC

L’homequevasuspendre laboda

Classificació

271. Rory McIlroy (ILN) 66, 66, 68, 71273. Sergio García 68, 70, 69, 66273. Rickie Fowler (EUA) 69, 69, 68, 67275. Jim Furyk (EUA) 68, 71, 71, 65276. M. Leishman (EUA) 69, 72, 70, 65276. Adam Scott (AUS) 68, 73, 69, 66277. C. Schwartzel (RSA) 71, 67, 72, 67277. E. Molinari (ITA) 68, 73, 68, 68278. Shane Lowry (IRL) 68, 75, 70, 65278. G. McDowell (ILN) 74, 69, 68, 67

Jessica Vall,reina de la braça

S O L T E R D ’ O R

Espanya a semifinalsde l’Europeu

PETER MORRISON / AP

PANORAMA

DAGOBERTO ESCORCIA

Rory McIlroy, de 25 anys, no vasemblar mai que sentís la por niels nervis que el van tenallar l’últi-ma jornada del Masters d’Augus-ta del 2011, quan va arribar a l’últi-ma jornada amb un avantatge dequatre cops, i la inexperiència enuna final de Grand Slam la va pa-gar amb una targeta de 80 cops.Ahir no li va tremolar el pols nitan sols per adreçar-se al públicdel Royal Liverpool i dir-los quetot i que ell és fan delManchesterUnited agraïa el suport que li ha-vien brindat durant els quatre di-es en què ha dominat l’Open Bri-tànic. Els aplaudiments van canvi-ar per una lleugera esbroncada,però Rory era feliç i va creure queera el dia idoni per confessar lesseves veritables aficions. Haviaguanyat el seu tercer Grand Slam,i el més important, el de casa se-va, el de més prestigi. L’avantatgeque va aconseguir dissabte va sersuficient per aguantar l’empentafinal de Sergio García i, en últimmoment, també de Ricky Fowler.L’espanyol i el nord-americà vanquedar finalment a només doscops del nord-irlandès. Tot unèxit per García, que va entrar algreen del 18 entre aplaudiments iva correspondre llançant petonsa la tribuna i posant-se la mà dre-ta al cor.Aquell abril del 2011, quan en-

cara no havia complert 22 anys,McIlroy va plorar aAugusta. Pro-bablement el seu pare ja s’haviajugat 500 lliures esterlines a una

que el seu fill guanyaria abansdels 25 anys un torneig delsgrans. Aposta que va guanyar unsmesos després, quan Rory vaaconseguir l’Open dels EstatsUnits. Ahir no va plorar, ni es va

emocionar. Podia haver recordataquellmal tràngol perquè si hi ha-via triomf en aquest Masters araja tindria al seu compte els qua-tre títols grans. Però el pitjor delpassat, més val oblidar-lo, deupensar aquest golfista que moltsja comencen a comparar amb Ti-ger Woods, gràcies a un golfsòlid, segur i molt efectiu.McIlroy va titubejar en alguna

ocasió de l’última jornada, peròel seu avantatge era tan gran quefins i tot ell mateix sabia que te-nia matalàs per continuar dor-mint a les mels del triomf. El mésa prop que va tenir un excepcio-nal Sergio García va ser a doscops, just la diferència final. Eldia que pitjor targeta va lliurar(66, 66, 68 i 71), l’espanyol va te-nir el seu millor dia, el més per-fecte (68, 70, 69 i 66), amb 5 birdi-es i un eagle que per un momentvan fer que més d’un recordésl’anècdota deMcIlroy a Augusta.Però el jove campió, que està

escrivint una nova llegenda en elgolf, només va semblar nerviósenun tee on va demanar a segure-tat que fessin fora un aficionatque li havia cridat una cosa queno li va agradar.Sergio García va atacar, però

no prou comper arribar a inquie-tar el líder. Als forats on més enpodia treure profit (els parells 5),el castellonenc va jugar curt. PerSergio el torneig va ser satisfacto-ri perquè va recuperar les bonessensacions, però un gran torneigcontinua sent la seva assignaturapendent.c

McIlroy escriuuna altra llegendaSergioGarcía esquedaados copsdel campiónord-irlandès

]]]Rory McIlroy no nomésva aconseguir guanyar-sela fama als camps de golfsinó també a fora quanes va fer pública la sevarelació sentimental ambla tennista Carolina Woz-niacki, amb qui va trencarquan ja havia enviat les in-vitacions del casament. Ahirva sumar als seus guanys labarbaritat d’1,2 milions d’eu-ros, mentre que García iFowler es van embutxacar581.000 euros.


Classificacions

ETAPA 15a: Tallard - Nimes, 222 km1. A. Kristoff (NOR-Katusha) 4h56m43s2. Heinrich Haussler (AUS-IAM) mt3. Peter Sagan (ESL-Cannondale) mt4. André Greipel (ALE-Lotto) mt5. Mark Renshaw (AUS-Omega) mt6. Bryan Coquard (FRA-Europcar) mt7. Ramunas Navardauskas (LIT-Garmin) mt8. Romain Freillu (FRA-Bretagne) mt9. Michael Albasini (SUI-Orica) mt10. Jack Bauer (NZL-Garmin) mt14. José Joaquín Rojas (Movistar) mt22. Alejandro Valverde (Movistar) mt31. Vincenzo Nibali (ITA-Astanà) mt37. Jesús Herrada (Movistar) mt51. Haimar Zubeldia (Trek) mt55. Luis Ángel Mate (Cofidis) mt166. J. Rodríguez (Katusha) a 12m20si 171. Ji Cheng (XIN-Giant) mt

GENERAL1. Vincenzo Nibali (ITA-Astanà) 66h49m37s2. Alejandro Valverde (Movistar) a 4m37s3. Romain Bardet (FRA-AG2R) a 4m50s4. Thibaut Pinot (FRA-FDJ) a 5m06s5. T. Van Garderen (EUA-BMC) a 5m49s6. J.C. Péraud (FRA-AG2R) a 6m08s7. Bauke Mollema (HOL-Belkin) a 8m33s8. Leopold Konig (TXE-NetApp) a 9m32s9. Laurens Ten Dam (HOL-Belkin) a 10m01s10. Pierre Rolland (FRA-Europcar) a 10m48s11. J. Van den Broeck (BEL-Lotto) a 11m02s12. Haimar Zubeldia (Trek) a 11m10s13. Rui Costa (POR-Lampre) a 12m57s14. Frank Schleck (LUX-Trek) a 14m37s15. Richie Porte (AUS-Sky) a 16m19s16. M.Kwiatkowski (POL-Omega) a 19m24s17. Iuri Trofimov (RUS-Katusha) a 19m30s18. Geraint Thomas (GBR-Sky) a 20m18s19. Brice Feillu (FRA-Bretagne) a 21m00s20. S. Kruijswijk (HOL-Belkin) a 22m30s21.Mikel Nieve (Sky) a 23m09s22. C. Horner (EUA-Lampre) a 26m18s33. Luis Ángel Maté (Cofidis) a 1h06m28s39. J. Joaquín Rojas (Movistar)a 1h19m49s44. Jon Izaguirre (Movistar) a 1h28m11s61. J. Rodríguez (Katusha) a 1h53m26s71.Markel Irizar (Trek) a 2h06m23s128. A. Kristoff (NOR-Katusha) a 2h49m26si 171. Ji Cheng (XIN-Giant) a 4h13m17s

MUNTANYA1. Joaquim Rodríguez (Katusha) 88 punts2. Rafal Majka (POL-Tinkoff) 88 p5. Alejandro Valverde (Movistar) 40 p

EQUIPS1. AG2R (FRA) 200h46m47s2. Belkin (HOL) a 12m42s5. Movistar a 47m44s

El neozelandès Jack Bauer plora després del desenllaç de l’etapa

CICL ISME 101è TOUR DE FRANÇA

Hrivko culpaRússiade l’atemptataeri

Enviat especial

U C R A Ï N A

JEFF PACHOUD / AFP

NimesXAVIER G. LUQUE

Voleu un esport dur? O en prefe-riu un que no se suspèn encaraque plogui a bots i barrals? Us vemés de gust un de ben cruel, quees recreï en la derrota? Què ussembla un esport en què, desprésde sis mesos preparant-te, te’nvas a casa al cap d’uns dies decompetició per una caiguda xim-ple? No patiu, no cal diversificargaire. Només cal que us feu segui-dors del ciclisme. Ho té tot. Pot-ser per això és tan gran i mantémoltes de les essències que el vanfer tan popular ara famés de centanys. Un esport forjat amb gestesi defalliments, carregat de des-potisme, com el que van patir

ahir el suís Martin Elmiger i elneozelandès Jack Bauer, que vansuportar pluja i vent durant mésde 220 quilòmetres, gairebé cinchores d’esforç a una velocitatmit-jana de quasi 45 quilòmetres perhora, i van ser atrapats pel grup,sense cap misericòrdia, quan fal-taven menys de cinquanta me-tres, res, uns quants cops de pe-dal, per a la meta de Nimes.Potser havia de ser a Nimes, la

ciutat més taurina de França, onhavia de tenir lloc aquest finaltan cruel per a uns esportistesque havien lluitat amb tant de sa-crifici. El pilot principal, llançat ala recerca de l’esprint, els va do-nar el cop de gràcia sense com-passió i els va deixar amb la melals llavis. Bauer plorava senseconsol a la meta, però aquesta éstambé la grandesa de l’esport,amb els seus vencedors i els seusvençuts. I el més important: bensegur que Bauer i Elmiger ho tor-naran a provar un altre dia.La meta situada a les Arenes

de Nimes va ser, doncs, el puntfinal d’una etapa llarga, plujosa iben allunyada del que el tòpic de-

fineix com a jornada de calmaper als reis del Tour. Tots es quei-xaven a la meta i Nibali, perexemple, deia que “sempre ha es-tat així; no recordo ni una etapadel Tour,mai, que hagi estat tran-quil·la”. I Valverde rematava:“Aquí és impossible tenir un diade calma. Avui ho han estat elsprimers quilòmetres però des-prés, amb l’aire i l’aigua, hi haviauna tensió terrible”. ElmateixNi-bali, per exemple, va sortir esperi-tat del grup en una zona de ventde costat, quan va veure que totl’equip de Van Garderen sembla-va agafar el comandament delgruppermuntar un ventall i apro-fitar-se del vent lateral.No va ser el cas i la batalla en-

tre els primers classificats va que-dar aparcada. Finalment a Nimes

es va imposar el noruec Kristoff,del Katusha, el vencedor de l’últi-maMilà-Sanremo, que suma aixíun segon triomf després del deSaint-Étienne. Nimes, segons esva anunciar ahir, serà la sortidade la Vuelta a Espanya del 2017

amb una contrarellotge perequips. Com va dir el director dela cursa, Jorge Guillén, presentahir al Tour, “serem a Nimes pertot el que és la ciutat, el seu fla-menc, la seva tauromàquia”.c

SENSE COMPASSIÓ

Un triomf d’etapa al Tourde França es cotitza car ise’l va endur el noruecKristoff, del Katusha

SEGONA ATURADA

Avui toca jornada dedescans a Carcassona,amb el Pirineuen el punt de mira

Final cruel a les Arenes de NimesElmiger i Bauer, escapats220quilòmetres, cauena lesurpesdel grangrupamenysde50metresdel final

]Andrii Hrivko (Astanà) ésl’únic ucraïnès al Tour. Ahirparlava a L’Équipe per denun-ciar com “la dictadura russas’instal·la a casa meva men-tre faig el Tour”. Hrivko pro-vé de Crimea, on, diu, “esva votar pertànyer a Rússiaen un referèndum fraudu-lent, amb barricades perimpedir que la gent votés”.Sobre el recent atemptataeri comenta que “ambaquest acte terrorista Rússiavol tacar el meu poble”.


ANUNCIS PER TELÈFON

902178585RECEPCIÓDIRECTAAv. Diagonal,

núm. 477, planta 108036Barcelona

ANUNCIS PER INTERNETContracteu el vostre anuncidirectament des de casa

http://clasificados.lavanguardia.com

IMMOBIL IÀRIA Compres cotxesCompres motosCompres altresVendes cotxesVendes motosVendes altres

DirectiusMàrqueting i ComercialEnginyers i TècnicsAdministració i FinancesSecretaria i RecepcióSanitatServeis domèsticsAltres

ServeisAltresSepulturesContactesDemandes Relax

DIVERSOSMOTORVendes pisosVendes altres immoblesLloguers pisosLloguers altres immoblesCompres immobles

LlogLlogCoCCCCCC m

ClassificatsR FEINA

GRUPASSAsí vendesu piso.

www.grupa

ssa.co

m90

077

5555

VENDES PISOS

CIUTAT VELLA

LLOGUERIMMOBILIÀRIES

APARTAMENTS

�*+ ) yN)NR ª£©� }�� ~� %

F>2@be@1D ^qb13 ��

RM z,M �M� ¤ª� /` lwucywzcuzo` %

#TK3T!1T`Q " �� A ��

wcGC�,� wSNeN# "N� wSN{-N!�N�R +G# e*!+ª¥� a@! #\"@+G +@G"/ �e$� /- /@ C-N+@,� R*& I@,K-G+ ,�

%

)))`1-5M3# +MG /M#1`Q "

W;7� � �� /` lwycwm{c{ly` %

G3MIT1`Q " �� A ��

SN eN# "N� ©¥� /` lwuczyucwmz` %

G#T5T# "T`Q " �� A ��

w +G# / - A -N,� e$� lwy zzz usq� %

#-' 3SQ! s� �� jCVwT

sJI� a � ; OC((C+( lw yzm su us` %

)))`G"zu`Q " ��

t< >< �� "� ,] itr vti ipp] %

&&&] *$,Q ]J. Q !1-#/T3

n� EA{3A� �� /` lw wyz m{ l{` %

T5T3/T"M!/ 1S3MOT`Q "

�@,K-G+ , N/N-+� MNoG-N "@!@/@,�K@!N� A -N,� /$� /-@)� lwwwuwzqq`

%

)))`T5T3/T"M!/ 1O+`Q "

COMPRESIMMOBILIÀRIES

PISOS, CASES I TORRES

COMPRO piso al contado en BCNciudad Sr. Angel. 93 292 82 83.

COMPRES IMM.

COMPRO edificio en Barcelona.Contado. Sr Ángel. 93 292 82 83

LOCALS I PÀRQUINGS

COMPRO local o despacho alcontado Sr. Ángel. 93 292 82 83.

COMPRESCOTXES

VARIS

COMPRAMOS EN EFECTIVO co-ches, motos,t.trnos, furgos. Bruc160. 670 539 999 y 93 45784 86COMPRAMOS COCHES en efecti-vo con máxima tasación. Pratsa.Tel. 93-331-90-00COMPRO TODAS LAS MARCAS.Pago más. Tel. 93-265-01-54.Autovan. C/ Diputación, 338.

DEMANDES

DEMANDES

EMPRESA LIDER en Distribuciónprecisa para incorporar a su flotatransportistas autónomos conayudante y vehículo propio de3500 kg (mínimo 12m3 conme-nos de 7 años de antigüedad /Euro 4), para reparto y montajede muebles por Barcelona y al-rededores. Interesantes condi-ciones y seriedad. Int. mandenCV a: [email protected] llamar al 671 090 469SE PRECISA DESHUESADORde jamón y paleta curado,Tel. 93 564 51 74

SERVEIS

PRÉSTECS

DINERO 1 H. Con garantía su co-che,moto,quad,etc. 934578486670 539 999. dineroxcoche.com

HIPOTECAS - CRÉDITOS. Unifica-ción deudas, embargos. Asnef.93 241 1 079 / 618 773 820. 24h.CREDITO Empresario y particularhasta 500.000 € T. 93 29204 55CRÉDITOS E HIPOTECAS sin avalunión deudas/asnef 934230941DINERO particular 689503235¿ PROBLEMAS ECONÓMICOS ?Prestamos hipo a 10 años93 487 13 24 - barnacredit.comHASTA 400€, 93 476 26 98DINERO YA CON ESCRITURASo vehículos. Tel. 93 476 26 98.CREDITOS 48 H.1ª y 2ª HipotecasCréditos pers. As. gratis. Aragón418, 1º 4ª, Sr. Moya 93 246 13 71DINERO AL ACTO. En garantía suvehículo, obras de arte y joyas.Tel. 93 321 93 93 - 686 997 702.CRÉDITO de hasta 6.000€ congarantía de su coche, y sigaconduciéndolo. Tel. 931 895 646SEGURBAN. Si tiene casa tienecrédito urgente. Cómodas cuo-tas o un año sin pagos 900 101014. Llamada gratuíta.TAXISTA, TIENES EL PRÉSTAMO.Sin avales, solo tu licencia. Firma24h. 607-851-818/ 934-870-380www. prestamotaxi.esDINERO RÁPIDO con garantía desu propiedad, firma en 48 horas.www.tumejorprestamo.comTel. 93-487-03-80/607-85-18-18

FUTUROLOGIA

VIDENTEFANGNI.COM Recuperapareja en 3 días. 631-21-68-16MAESTRO BAHARO gran videnteeficacia, garantía 100%. Recupe-ra pareja, amor, fidelidad, malde ojo. Etc. T. 600-399-403.

QUIROMASSATGE

MSJE.CHINO ESPECIAL PARA TIdes.15€"M"L4 Alf.X 640575205ALICIA ESTETICmje 20€. Proven-za 586. 691829241,936670645MARIA 23A. NOVA, 679 943 509JAPONESA MASAJE, c/Aribau,134. Tel. 93 532 53 62SRA. CAT. DIPLOM. 671 177 358TERAPIAS ALTERNATIVAS. Con-sejo de Ciento. Tel 93-247-93-22PAMELA Y BEA. 93-510-29-06.BON MASSATGE. 609 501 474.

SERVEIS

BONICAmassatgista 617064467

GUAPA ANDALUZA 603 731 586

SRA.MJ.TURKO 24H 636684769

40€/H. RELAJANTE 650 14 13 15.

CENTRES DE MASSATGES

TANTRA 5***** PARA SIBARITAScatalana diplomada 659092022

MSTGE. 4 MANS 93 454 90 1615€ MASAJE. AV. MADRID 37también depilación 93 4400789!!!!GAVA.!!! NOU CENTRE! demassatges eròtics 620 091 976

CENTRES D'ESTÈTICA

JUANI DIPLOMADA, MSJE. rela-jante, circulatorio. 93 218 76 01CIROS & AURA, T.93 430 17 50Masajes profesio. y personaliza-dos desde 50 €. T. 93 430 17 50.

CONTACTES

RELAX

JOVENCITAS Muy atractivas, jo-vencitas en lencería. Apart. Pri-vado. 24 horas. T. 93 317 46 47.

SADO SADO SADO. MAZMORRA,Suspensión. Amas y sumisas jo-vencitas. Tel. 93 488 22 85

RUSA 20A MUÑEQUITA perfectabeso con lengua T. 93 304 25 93

PELIRROJAS RUBIAS MORENAS24h.msj+sexo 40€ 93 317 46 43

ESPAÑOLAS Guapísimas 21 a 25añ. francés y el amor 30€ y 2 chi-cas francés a 2 bocas 1 h. 2 serv,uno con c/una 60€ 934 561 424

CONTACTES

60 € SALIDAS 60 € SALIDAS Sr-tas. Morenas. Srtas. Rubias.Las 24 h. T. 93 317 46 47.

SALIDAS EXCLUSIVAS HOTELy do-micilio. Sólo 60€ 93 317 46 43

SALIDAS HOT. Y DOM. 10 Srtas.Jovenes,bellas 60€ 9345133 85

SALIDAS SALIDAS 24h Visa 19 a.mimosa y besucona 93 454 11 59

JUDITH 20A ESPAÑOLAMe iniciopara pagar estudios. 645154767

VIKY Brasileña 22a. 93 741 63 40

30 € CATALANA 120 B. FIESTERA60€ Sal Todo si 24h 9334740 90

TERRASSA 93 780 61 23

TERRASSA 93 780 61 23

TERRASSA 93 780 61 23Estudiants catalanes 18-19 años.

ENRIC GRANADOS, 107 entl 24 h.Muñequitas 40 €. 93 237 57 91.

EL RINCÓN DE LOLA. Bellas Srtas.Rbla. Cat.-Diagonal. 93 238 91 15.

MATARÓ. EVA, rusa morbosa,besos con lengua. 93 741 63 41.

MATARÓ. SARA, 130 p. sin expe-riencia, me inicio. 657 894 558.

SITGES, CATALANA part Muy sexyT. 688 22 89 68. No t'ho perdis!DIVORCIADA. SEXO. PAGO YO.Tel. 617 16 70 70.

NECESITAMOS HOMBRES parasexo con Señoras adineradas.Tel. 902 944 017CASADAS CACHONDAS. Llámalasgratis al 1480

2 LATINAS EXHUB. 698 483 8546 ORIENTALES SERV. COMPL 24Hsal<M>L-5 Collblanc 6028768955 JAPONESAS NUEVAS 40€/60€Servicio completo, 24 horas, Sal.<M>L5 Horta. Tel 634 038 303LATINA 30A. culona 664 697947MONI SUMISA, tus castigos sonmi placer, Visa. T. 637 13 02 51AMA exótica y exigente. Sumisosprincipiantes, Visa, 673 296 514CASADA PART. 626 287 872EVAMASAJE PENE 654 604 8374 AMIGAS EN BCN (Camp del'Arpa) 20€ compl. 93 501 95 2424H. CATALANA Y RUSA NataliaSta. Catalina 30, Bjs. 934912405CATALANA 20A Y LINA DE NUEVOTenorMassini 69, Bj. 931854787TRAVESTI DOTACION XXL viciosacaliente, ! Todo si ¡ 647468145AZAFATA CARIBEÑA DE COLORaniñada 24a. priv. 634 383 946SIN TABÚS 25 €. T. 93 207 36 19

CONTACTES

ARIBAU 40 Pral. 2ª.10-20h. Man20, frances 25, compl 30 trios 50CHICAS CALIENTES gratis alteléfono 93 737 96 63.12 ORIENTALES JOVENCITAS Ybonitas. De 20 a 25 años. Todoslos servicios. 24 horas. 30€ - 40€60€. C/Valencia <M> L1-L2 Cloty <M> L2 Encants. T.651 651 342CHICOS... CHICOS... CHICOS...667 600 202SOLO ESCUCHA. 803 517 016.GRABACIONES 803 517 443TRAVESTIS.www.NuevoLoquo.com

MADURITASwww.NuevoLoquo.comRUSASwww.NuevoLoquo.comCATALANASwww.NuevoLoquo.comGRIEGOwww.NuevoLoquo.comMASAJES ERÓTICOSwww.NuevoLoquo.comAMA CON CUERO, disciplina ysuspensión. Part. 619 445 853.CHINAS JOVENES. 695 474 809.**ORIENTALES casa nueva lujo**<M> L1-L2 Universitat c/Aribau** 24 h. Sal. a.a. 688 168 588 **4 LATINAS jovencitas muy rebel-des ymorbosas. Sal. 934516656Diablilla 140 pecho 688400287MULATA beso negro 934516022

8 ASIATICAS PL. CATALUNYA........... 30 € - 40 € - 60 €........... 688 300 874.... 24 h. Sal........ORIENTALES NUEVA CASA........... 24 h. <M> L1-L2 Clot ..................... 688 560 806 .............EMBARAZADA JOV. 687 235 688***LOLITAS LOLITAS LOLITAS***www.LolitasPrivado.com Chicas,chicas nuevas. 6 jovencitas teharán descubrir tus fantasias. Sía todo. Local climatizado. C/ En-ric Granados, 113, 3º 2ª. De lunesa viernes. T. 93 217 70 11.RUSA, 35A. SEXY. 93 265 62 58.MARTA, 43A. NUEVA ESPAÑOLAcasada. Griego sí. 93 246 65 22.ME trago tu leche. 93 008 22 73TRAVESTI MORBOSA 659767678

CONTACTES

VALERIA MULATITA delgada cue-ro de modelo, viciosa, cariñosa.2 servicios. 60 €. 93 453 99 72.8 JAPONESAS DE LUJO. 30-40 €.24h. Sal. c/Bruc <M> VerdaguerL4 - L5. Serv. compl. 698227660RELLENITA 43 A. CATALANA,cariñosa. Particular 722 564 176

RUSA 1 HORA 50 €. 663 692 467JENI 130 P. CÑ. PEL. 616 056 817"ESCLAVA RECOMENDADA... Sólopara amos de verdad". Alto nivel.Tel. 93 451 80 62.MARIA 61 AÑOS española guapamorbosa. Partic. 645 29 62 38.LATINAS SI A TODO 691-216-220.50A. ROCIO ANDALUZA, SEXY.Cuerpo demodelo 93 246 65 22.ORIENTALES. L5 Congrés. c/Jordide Sant Jordi. Tel. 611 342 288.SCORT PRECIOSA 638 624 629.ORIENTALES NUEVAS CHICAS !!!30€-40€-60€ 24h. <M> L1 - L3.Pz.España. c/Aragón 611243642TRANS NIKOL cuerpazo,delgada,viciosa. Plz.España. 699 131 541.TRAVESTI MULATA 23X8 CM.Completa, 20-30 €. 608 176 317PABLO guapo act.680 590 449EVA 22 A. sin tabús 646 885 230RAQUEL 120 pmorbo 695715541

RELACIONS

HOY, MUY JOVENCITAS... 300€Pedralbes Apt.Lujo. 607 20 19 18

TOPMODEL 400€ 607 583 898.

MATARÓ. EVA, rusa morbosa,besos con lengua. 93 741 63 41.

MATARÓ. SARA, 130 p. sin expe-riencia, me inicio. 657 894 558.

WWW.STANDING-MODELS.COMAcompañantes de alta selección.

WWW.STANDING-MODELS.COMBook Fotos. Máxim. Nivel. 400€.

WWW.STANDING-MODELS.COMT. 93 487 08 28 y 639 39 20 09.

SEDUCTORA EJECUTIVA muysexy 35a. 100€. T. 689 475 760SRA. MINIWER 300€ 934515277RUBIA 40 A. SEXY.. 655 010 461MOLLET. LETICIA LA PRINCESA...del sexo. muy part. 650 897 094SEÑORA part45años 627224226ANA FONT 24H 12 SRTAS.ESCORTtamb. salidas y hotel. 627982181ESTHER 40a. cat. divorc., morbo-sa y sensual. Visa. 661 166 799SECRETARIA elegante en paro,ninfómana. Visa. 664 776 384CATALANA SEXY 50A 630149542CAT. 52A. ATRAC. CULTA Y DISCR.30 € ¡¡ Repetirás !! 679 257 409CAT. LAURA RELAX 664 127 19930€ fr. sin, 40€ el mejor b.negroJOVEN casada dulce 620925975MARTA 47A CAT PRIV617936895***** SEÑORA TERESA *****muy exclusivo. Priv. 647195402CAT PARTguapa200€671158588MEXICANA, PART. 120 P. Muyguapa y sensual. 660 99 26 38PANAMEÑA PART. Exótica y muybonita, cuerpazo. 662 470 298MONTSE CATAL. EX MODELO.Madurita, discreción 934391808

CONTACTES

DISCRETA SRA. SAL. 652084301ESPAÑOLAS EN PARO. Jóvenes li-berales. Discreto. 93 166 80 40SRA VERGES Contactos Srtas. noprof. Sres.Solvent. 93 424 78 99.SRA. EULALIA. Contactos Sras. casa-das. Salidas y Hotel. 93 231 15 06.TRIO 60€ disfruta!! 691 773 2352 RUSAS, 35-40 AÑOS. SEXYS.Morbosas. T. 93 265 62 58.www.loquosexanuncios.comMARIA SILVIA maduras cachon-das sí todo C.pelud. 9345388552 VECES 50€. 8 Srtas. Completo30€. Aribau, 40 pral 2ª 10-20 h.2 VECES 60 €. 24 HR. 8 SRTAS.Calabria, 251, Entresuelo 1.ªNURIA 52 A. CAT. ATRACTIVA ZnPlaza España. Priv. 622 283 443LAIA CAT. RELLENITA 93317 66 52RONDA UNIVERSIDAD. Implica-das, sensuales... 93 412 44 40.FINLANDESA espect. 27a. 1,77 m.Griego. Sí a todo. 610 916 738.ANGELINA RUSA, NUEVA. Rubia1'75. Sexy. 30€. T. 93 231 51 51.SARA 50A. CATALANA. No profe-sional. Sólo tardes. 93 246 65 22CASTELLDEFELS estudiantes devacaciones. Som nº1. 616791887ÁRABE PELUDA 672 881 154ÁRABE PELUDA 672 881 154LOLY,mulata 39a garganta prof.y msje. 1h/50 €. 605 838 803SANT BOI. 2 amiguitas muy sen-suales, compl. 24 h 672 563 062CERDANYOLA. RUSA PRECIOSA,besos ymás! 630 570 005.CASADAS exquisitas 934 511 022

MASSATGE ERÒTIC

ESTIMULO ANAL Y PROSTATA Sa-lidas 24 h. Visa T. 93 451 33 85.

JOVEN, NO PROFESIONAL PART.Catalana. Tel. 669 25 28 69.

MATARÓ. ESTÍMULOS ANALEScon lengua, 24 h. 93 741 63 40.

ENFERMERA-CLINIC. 654978279

MASAJISTA CHINAS 1 HR./20€Concep. Arenal, 144, 933529470EL DREAM TEAM DEL MASSATGE5 catal. máx. discr. 93 451 82 01SANDRA 28a. un placer para tussentidos, repetirás, 686839529MASAJES. C/ Malgrat 51-Fabra iPuig 143-145. T. 692 382 46629 A. CATALANA, CLASE "no vaigrasurada" Part. 661 082 997ROYALTANTRAMASAJES.COMChicas españolas T. 654 31 50 54MILLOR MASSATGE 619 043 559MARIA Y ANA. SÍ A TODO. Desde20€ Part. Sal. 24 h. 666842657SEXY 100P CURVAS 630630187MASAJE 4 MANOS CON MUCHOmorbo. Todo sí.Priv 933304929NUEVA MASAJISTA CHINA part.Dom. y sal. 644 299 710FISIOmo.guapa609912396 L'IllaAtleta. Discreció. Miss España.A 4MANOS 1H 40€ 699 479 546¡NOU PIS PRIVAT! MASSATGE+...50€ (sols 2 Srtes.). 666 024 228CATALANA PART. 646 74 34 84.ARGENTINA 28a priv.648752174NIRVAS CENTER Espacio dedica-do a los masajes eróticos Tantracon el mas alto nivel de protoco-lo y elegancia. Tel. 610 949 641.MASAJISTA 59 A T.682542162¡¡ALUCINA!! "SANDRA CHILENA"Personajes Eróticos 934232288MASAJE 4 MANOS, 50€. Finalféliz. Aribau 40, Pral. 2ª 10-20 h.MASAJISTAS ORIENTALES 1 hora.27 €. Rda. Sant Pere 25 Bjos. 1ªALEX,MSJ. TANTRA 693 672 092ANA TRAVESTI 20€. 617 655 949LUXURY-LUNA. Centro de msjes.eróticos, tántricos, body-body...Ven con un amigo y tu paragás lamitad!!! 645 719 158.NUEVA GERENCIA "Quirocenter"10 Masajistas eróticas sexys ycomplacientes. T. 93 325 95 26.SANT ADRIÀ. Tantra lingam. mís-tico, máx. placer. 622 759 095MASAJE EROTICO + body body +hacer el amor espec. 70€. Duchaerótica+4manos 2 boquitas, lés-bico real. Todos serv. 932019061CARIÑOSA, 28 a. 627 292 301MIREIA 24 a. Masajista profesio-nal. Espectacular. Impresionan-te. Atiendo sola, sin prisas. 1 h.40 €. 633 924 751. G. Via-Urgel.

CONTACTES

LAIA, ATS, 55 A. 649 961 368ANTES RAMBLA CATALUNYA 13.Ahora en zna Urgell 93 317 66 52ORIENTAL msje muy económico.Aragon-C. Borrell. 93 452 00 74MASAJE ANAL y brochita italianaplacer total. T. 93 217 63 38.MADURITA 120 pecho catalanaviciosa sin tabú. Tel. 617 541 861.RUSA cuerpo espect.695752459BELLEZA RUSA Sara 606 668 621MONICA Y PAULA, 2 AMIGAS, 37y 27 a. masajistas. 697-178-444NATALIA catalana, 33 a. especta-cular, masaje y +... 652-022-334MSJ anal. SM lluvia 605.129.667TANTRA ROJO. T. 689 440 920.DONA DE CASA CAT. Molt guapamassatge excitant. 602 439 550MARTINA, TANTRA 662 444 339ISA, 22 A. Cariñosa 608 705 442SABADELL. ¡NUEVO CENTRO!masajes eróticos 655 090 651MARTETA, Mstge. erótic i sensi-tiu. 658 347 928. F. MaciàGUAPA ANDALUZA 603 731 586MSJ. ANAL erótico 669-806-485RUBIA clipct multi 698-35-97-35MUSCULADO BISEX 659 148 314ANDREA 120p esbelt 685048122ANA rubia catalana 685 042 823ARI,quiromadur. 688 449 724.NOA 140 pmimosa 634 033 860CRIS 21 a, tailandés. 618 658 136ROXY, CULO XXL. 603 237 204.

DEMANDES

RELAX

URGEN SRTAS. PLAZA 24 H. Muchotrabajo. 1.500 € sem. 93 415 14 75.

URGEmsjtaespañola 934518201URGE COMPAÑERA 630 630 187PISO LUJO BUSCA Srtas. 18/25a.turno a elegir, buen ambiente,ingresos garantizad. 627 982 181BUSCAMOS HOMBRES discretospara agencia. Altos ingresos.Tel. 657 488 590 y 605 213 118.SRTA. CAT. TRABAJO 671 17 73 58MÍN. 75€ DÍA Srta 18-30 a. 10-20 hMucho trabajo. Tel. 93 430 82 85.LA ISLA DELMASAJE precisa Srtaspor ampliación horaria. Si tienesentre 18 y 30 años, eres educaday tienes buena presencia, pue-des formar parte del mejorequipo de masajistas.Trabajacon nosotros en nuestro exclu-sivo centro. Flexibilidad horariaTlf 606 535 681 / 93 414 76 [email protected] DAMAS turnos cortos y nor-males. Día o noche. Festivo ce-rrado, llámanos. 93 602 48 49SE BUSCA ENCARGADA con idio-mas y experiencia en el sector deescorts. Turno a elegir. 656-997-573. www.felinabcn.comPISO relax precisa srtas y traves-tis de 18 a 30 a. 14 días 3.000 €en Figueres y Girona 639691718URGE Srtas Scorts 698 224 532.OXYZEN RELAX PRECISA SRTAS.¡Altos Ingresos! 686 702 953.CLUB NUMANCIA,12.Urgen SrtasMucho trabajo. T. 93 321 97 01.BUSCO CHICAS PISO RELAX.Turno día y noche. 693 051 809URGEN SRTAS. para hoy, muchotrabajo. 650 190 366. SabadellURGE MASAJISTA EROTICA.Mucho trabajo. T. 664 779 611.URGE Srtas 22 a 30a. Turno día onoche. Documentos 934539972SRA. 25-50A. Relax. Cumplidoray no envidiosa. T. 93 231 51 51.NECESITO SRTAS. de lunes aviernes para piso de lujo en Bcn.Mucho trabajo. T. 634 606 828.EL RINCON DE LOLA BCN. BUSCASrtas. Turno día. 690 131 421.MATARÓ. SRTAS. plaza, aloj.gratis, altos ingr. 625 079 208.MUCHO TRABAJO, si eres guapa,simpática, 19 a 35 años, piso delujo en Bcn. busca señoritas. Tel.3493-667-47-66.URGE SRTAS. HASTA 35 AÑOS.Delgadas. T. 676 760 737.URGEN CABALLEROS de 25- 65a.Para encuentros. T. 671 126 472.URGEN MSJTAS. eróticas, tántri-cas, 18-35 a. 93 532 62 56.


0,11%

Canvis en l’escenari immobiliari de Barcelona

VARIACIÓ SETMANAL

0,15%DIVENDRES

MAR GALTÉSBarcelona

Agbar canvia Jean Nouvel perArata Isozaki. Finalment la com-panyia del grup Suez Environne-ment va firmar la setmana passa-da la venda de l’emblemàtica seua la plaça de les Glòries, obra del’arquitecte francès, a EminCapi-tal per 150 milions d’euros, i elstreballs per a la transformació enhotel de luxe està previst que co-mencin el maig del 2015. Peròabans d’això, Agbar ja s’hauràtraslladat a la nova seu: el lloc es-collit per ubicar les oficines delgrup també és un edifici d’autor,en aquest cas de l’arquitecte japo-nès del Palau Sant Jordi i delMu-seu d’Art Contemporani de LosAngeles, entre d’altres.La nova seu d’Agbar serà al

complex d’oficines D38, un edifi-ci que és una superposició de vo-lums vidrats, encara per estre-nar, situat al passeig de la ZonaFranca de Barcelona. Està pre-vist que avui mateix Agbar firmiel contracte de lloguer de la novaseu, que és propietat de Bankia.Fonts properes a les negociaci-ons confirmen que Agbar firmaràun contracte a cinc anys prorro-gable, amb un lloguer anual d’unmilió d’euros. Les mateixes fontsexpliquen que laGeneralitat tam-bé havia mostrat interès peraquest edifici per instal·lar-hialguns dels seus departaments,després de la vendad’edificis cor-poratius públics.Actualment treballen en la co-

neguda com a torre Agbar unes700 persones del grup. Fonts dela companyia expliquen que ini-cialment es traslladaran totes a lanova seu de la Zona Franca. Detota manera, sembla que es po-dria tractar d’una seu provisio-

nal, perquè la companyia té en es-tudi la construcció d’una novaseu corporativa més adequada ales seves necessitats d’espai.Fonts properes expliquen que elnou projecte requeriria uns4.000 m2, enfront dels 31.000 m2

de què disposa la torre de JeanNouvel a Glòries, i que actual-ment té plantes desocupades. Enqualsevol cas, la construcciód’una altra seu no es faria abansd’un parell d’anys, segons lesfonts de l’empresa.La companyia també disposa

d’espai d’oficines a Collblanc (unpetit edifici de vidre darrere del’hotel Juan Carlos), on té la seu

la societatmixta Aigües deBarce-lona, i a Cornellà de Llobregat.Precisament entre els plans

d’Agbar figura la futura amplia-ció i modernització del MuseuAgbar de Cornellà. L’antic dipò-sit d’aigües, que actualment jafunciona com una sala d’actes,“s’ampliarà i es dotarà d’una vidaestable, pensant en la companyiai en l’entorn”, van explicar lesfonts de l’empresa.D’altra banda, dins de la divi-

sió d’investigació i desenvolupa-ment d’Agbar, la companyia pre-veu que activitats com Aqualogybuscaran les ubicacionsmés ade-quades, que en algun cas podria

ser, per exemple, un campus uni-versitari.Està previst quedesprés de l’es-

tiu es començaran a definir iquantificar totes aquestes inversi-ons per al museu i potser tambéper a una futura seu corporativa.Però més urgent serà la prepa-ració de la mudança cap a la Zo-naFranca, que haurà d’estar com-pletada abans del maig del 2015.L’edifici D38, obra d’Isozaki,

forma part d’un conjunt d’ofici-nes a la falda deMontjuïc inicial-

ment projectat el 2002, promo-gut per Hàbitat, que va ser unade les primeres baixes de la crisiimmobiliària, i finançat per CajaMadrid (ara Bankia).En una parcel·la de 35.000 m2,

inicialment es va pensar a cons-truir sis torres d’oficines quefossin projectes d’autor. Fi-nalment, només se n’hi van aixe-car dues, i les obres es van acabarl’any 2012. Just al costat de l’edi-fici d’Isozaki, on s’instal·laràAgbar, hi ha l’anomenada torreT, firmada pel despatx ForeignOffice Architects (FOA) i quetambé té superfície disponibleper al lloguer.c

1,36%DIJOUS

2,03%

De Nouvel a Isozaki. Agbar traslladarà la seu de maneraprovisional a l’edifici d’oficines Districte 38, a la Zona Franca

DIMECRES

1,23%DIMARTS

LLOGUER

El trasllat al nouedifici, propietat deBankia, es farà abansdel maig del 2015

0,64%

ÀLEX GARCIA

DILLUNSIBEX

CORNELLÀ

L’empresa ampliaràel Museu Agbari dotarà d’activitatestable l’auditori

Economia

Agbar instal·la la seu a laZonaFrancai firma la vendade la torredeNouvelEminCapital paga 150milions per transformar l’edifici en un hotel de luxe

52 LAVANGUARDIA E C O N O M I A DILLUNS, 21 JULIOL 2014

JAVIER ORTEGA FIGUEIRALBarcelona

L’inexplicable abatiment d’unBoeing 777 sobre l’est d’Ucraïnava congelar tots els somriuresdijous a Farnborough (RegneUnit), somriures fruit d’un delsmillors esdeveniments aeronàu-tics dels últims anys quant aorganització i xifres de negoci,sobretot per a Airbus. Aquestavegada el consorci europeu haguanyat la batalla de comandesd’aquesta edició al seu etern rivaldels Estats Units, Boeing.Airbus ha anunciat comandes i

compromisos per 496 avions,cosa que suposa un negoci de75.000 milions de dòlars (54.000milions d’euros), mentre que

Boeing ha anunciat amb dife-rents fórmules de contractes 201aparells col·locats, la qual cosa lireportarà 40.200 milions de dò-lars (29.000 milions d’euros).El primer en anunciar una

compra va ser IAG, societat inte-grada per British Airways, Iberiai Vueling: vint unitats de la fa-mília A320 que aniran a British.El va seguir Air Asia X, de Ma-làisia, amb l’anunci de comprade mig centenar d’Airbus A330de llarg abast, que seran la colum-na vertebral de l’aerolínia quemés està creixent en aquesta re-gió. La segona companyia russaen mida, Transaero, va anunciartambé l’adquisició d’una vintenad’Airbus 330,mentre que l’exòti-ca Air Mauritius es va fer amb

mitja dotzena d’A350, el noumo-del de la casa, que està a punt devolar comercialment. La resta decomandes va venir de la mà degrans arrendadors d’aviació,com Avolon, ALC, Hong KongAviation Capital o BOCAviation,filial de Bank of China, quelloguen els seus aparells a líniesaèries de tot el món. La majoriad’aquestes vendes han estat de

les evolucions neo, que ofereixenentre diverses novetats un es-talvi mitjà del 15% en combus-tible respecte a les versions ante-riors, fet que no és precisamentmenor amb un combustible queno baixa ni aparentment baixaràde preu.Boeing va rebre també el gruix

de comandes per part de granscorporacions de lloguer d’avions,mentre que dos van ser els ope-radors que van fer els encàrrecsmés vistosos: la xinesa Hainan vafirmar un compromís per migcentenar de Boeing 737 de novageneració, mentre que Qatar vatancar la compra de 50 B-777Xde llarg abast per seguir expan-dint el seu poder més enllà delpetit estat del Golf.

Les xifres de negoci de lesdues grans constructores soleneclipsar les de la resta del sector,que no són menyspreables: la ca-nadenca Bombardier va aconse-guir 74 comandes i compromisosde compra dels seus reactors iturbohèlices regionals per 3.100milions d’euros. La seva compe-tidora en el mercat de l’aviacióregional, la brasilera Embraer, vatenir comandes per gairebé doscentenars de jets regionals des dela Xina, Llatinoamèrica i els Es-tats Units, encara que bona parthan estat amb la fórmula de cartad’intencions. La tercera del mer-

cat, la francoitaliana ATR, tambéva anunciar la venda d’un cente-nar d’aparells turbohèlice.A Farnborough, que aquest

any celebra la seva 62a edició, notot és venda d’avions. Una partdel negoci se l’enduen els serveisaeronàutics, la tecnologia ins-tal·lada a bord, els drons i elsmotors. D’aquests se n’han venutaquests dies 1.300 unitats, valo-rades en 18.800 milions d’euros.Espanya va estar representada

a Farnborough per una desenade firmes i institucions en elcamp de la tecnologia, la forma-ció, els materials o la consultoria,amb gran pes d’Andalusia. És aSevilla on es fabrica íntegramentel C-295, avió de transport tàcticd’Airbus Military, del qual es vatancar dimecres la venda de vuitunitats per a l’exèrcit d’Egipte,un dels 19 països que utilitzenaquest aparell.El Farnborough International

Air Show, que ha rebut uns200.000 visitants, professionals iaficionats, se celebra els anys pa-rells, per no encavalcar-se amb elsaló internacional de París, quese celebra els anys senars.c

Els assistents a la fira de Farnborough van poder observar el sistema informàtic d’un Airbus A350XWBLEON NEAL / AFP

El saló aeronàutic de Farnborough va tancar ahir una de lesmillors edicions de la seva història

El cel enpositiu

Airbus, amb 496avions, ha guanyat labatalla de comandesa la nord-americanaBoeing, que en té 201

L’exèrcit d’Egipteva comprar la setmanapassada vuit unitats del’Airbus Military, quees fabrica a Espanya

ROBERT MURBuenos Aires

L’Argentina s’acosta alprecipici. Desprésde fer esforços en elsúltims mesos per

congraciar-se amb els mercats,el país està ficat en un bon embo-lic a causa del contenciós ambels fons voltors. El 30 de juliol po-dria entrar en fallida, per vuitenavegada en la seva història, si nopaga el venciment del deute, queja està prorrogat.

La sortida de l’embolic no éssenzilla i sigui quina sigui com-portarà problemes, tret que lajustícia dels Estats Units atorguiun respir al govern kirchnerista.El pròxim episodi d’aquest cule-brot financer es viurà demà,quan el jutge novaiorquèsThomas Griesa ha convocat unaaudiència en què podria aclarirl’escenari.Una sentència de Griesa té

contra les cordes l’Executiu deCristina Fernández, que, d’altrabanda, ha deixat passar els anys

sense buscar una solució a unconflicte confiant que podria re-soldre per la via política un aferjudicial, pràctica que li ha funcio-nat moltes vegades a l’Argentinaperò que no serveix en la justíciaindependent dels Estats Units.Després d’una denúncia del

fonsNML, propietat delmiliona-ri dels Estats Units Paul Singer,el jutge va resoldre el 2012 quel’Argentina havia de pagar el va-lor íntegre dels bons que tenenaquests fons –emesos sota juris-dicció deNova York–permilmi-lions d’euros i que suposen l’1%del deute.La decisió, recorreguda per

l’Argentina, va arribar al Tribu-nal Suprem dels EUA que, a mit-jans de juny, va avalar la decisióde Griesa, que impedeix al Bankof New York, dipositari dels tí-tols, pagar als creditors que vanacceptar alguna de les dues rees-tructuracions de deute (2005 i2010) si no paga també als fons.

Igual comCristina Fernández,el banc està entre l’espasa i la pa-ret. Malgrat que va transferir elsdiners a l’entitat, l’ordre judicialva provocar que l’Argentina nopogués complir amb el venci-ment del 30 de juny per 390 mi-lions d’euros. Comque les condi-

cions dels bons estableixen unperíode de gràcia d’un mes perimpagament, el país entraria enimpagament el 30 de juliol; unasuspensió de pagaments tècnicaperquè en aquestmoment el paísdisposa de diners per fer front ales quotes.

El dilema no té una solució fà-cil: si l’Argentina paga als vol-tors, a més de representar unaclaudicació del discurs històrickirchnerista contra els especula-dors financers, suposaria que im-mediatament els creditors dedeute reestructurat –el 93% deltotal– podrien denunciar el paísper violar la denominada clàusu-la RUFO (Right Upon Future Of-fers), establerta en el contractede deute.La clàusula estableix que si l’Es-

tat argentí ofereixmillors condici-ons a un creditor que no va accep-tar el quitament, ha d’igualaraquesta oferta als que sí que vanentrar en el canvi. S’estima en87.000 milions d’euros la sumade la reclamació que podria afron-tar l’Argentina d’aquest 93% decreditors, i 10.000 milions méspel 6% restant en mans d’altresfons. La suma equival a quatre ve-gades més de les reserves delBanc Central argentí.c

El temps s’esgota per al governkirchnerista,més a prop de la fallida

Pòquer entrel’Argentina i els voltors Cristina Fernández

ha deixat passar elsanys pensant quela política arreglariaun afer judicial

DILLUNS, 21 JULIOL 2014 E C O N O M I A LAVANGUARDIA 53

El60%de lariquesa, enquatre

comunitats

Catalunya, la terceraeconomiaquemenys va retrocedirdurant la crisiEl PIB català va ser el que va guanyarmés pes en el conjunt d’Espanya

LUIS IZQUIERDOMadrid

Espanya ha deixat durant elscinc anys de la doble recessiótres milions d’aturats i més de60.000 milions de PIB. L’econo-mia va retrocedir pràcticamentsis punts percentuals entre el2008 i el 2013, segons els comp-tes de Comptabilitat Nacional del’INE. En aquell període totes lescomunitats van perdre, peròunes molt més que d’altres.Catalunya va ser la tercera que

menys va retrocedir, un 4,1% delseu PIB, només després deNavarra, que ha perdut un 3,8%, ide les Balears, que van reduir elvolum de la seva producció engairebé un 4%, segons les dadesdeComptabilitat Regional corres-ponents a aquell període. A l’al-tre extremd’aquesta classificacióhi ha Astúries, que ha perdut encinc anys el 9,5% del seu PIB;

Múrcia, amb una caigudamolt si-milar, i la Comunitat Valenciana,amb una pèrdua del 9,4%, peròamb un volum de producció quepràcticament multiplica per cincl’asturià.La comparació mostra com les

més sacsejades per les recessionshan caigut més del doble que lesque millor s’han comportat, cosaque ha tingut com a conseqüèn-cia un increment del pes de lesque han experimentat un millorcomportament sobre el conjuntde l’economia nacional. Si quanva començar la crisi els 200.800milions d’euros que acumulavael PIB català representaven el18,5% de la producció espanyola,el 2013 els seus 192.544 milionsde PIB signifiquen el 18,8% delconjunt d’Espanya. Catalunya ésl’autonomia que més ha avançat,a diferència de València, que ésla quemés ha retrocedit. Les qua-tre desenes que ha perdut la seva

economia han fet caure el seuPIB fins al 9,5% del nacional.Lògicament, la crisi també ha

augmentat les desigualtats en ter-mes macroeconòmics. Mentreque l’economia catalanamultipli-cava per vuit la d’Astúries l’any2008, actualment suposa pràc-ticament nou vegades la d’aques-ta comunitat cantàbrica, queamb prou feines representa el2,1% de la producció nacional.Elsmateixos comptes deComp-

tabilitat Regional que anualmentelabora l’Institut Nacional d’Es-tadística ofereixen una radiogra-fia interessant de com ha evolu-cionat la població durant el perío-de de la crisi. S’hi observa com,malgrat el retrocés experimentatl’últim any, el 2013 enfront del2012, el saldo del quinquenni éspositiu en uns 300.000 nous ha-bitants.Però on han anat a parar? An-

dalusia tenia l’any passat gairebé

200.000 residents més que cincanys enrere, la Comunitat deMa-drid ha guanyat pràcticament100.000 ciutadans, el saldo de lesCanàries és positiu en 75.000 per-sones i el de les Balears en53.000. D’altres han perdut po-blació, com Catalunya, que el2013 tenia 50.000 pobladorsmenys que quan va començar lacrisi. O comGalícia i el País Basc,que han perdut 40.000 habitantsdurant aquest període.c

]Catalunya, Madrid, An-dalusia i València acumu-laven el 60% de la produc-ció nacional l’any passat.Només quatre de les dis-set comunitats que su-men setze de les cinquan-ta províncies espanyolesconcentren gairebé dosterços de la riquesa nacio-nal i el 58,5% de la pobla-ció. Les xifres revelenl’asimetria del país il’enorme pes que nomésquatre governs regionalstenen en la despesa públi-ca autonòmica. Tambéexpliquen la importànciadel pes econòmic d’aques-tes quatre comunitats i ladificultat d’oferir un trac-te econòmic diferencialper a qualsevol d’aques-tes per l’hipotètic impac-te en el conjunt delscomptes nacionals.

Galícia55.203.728

Anna Monell / LA VANGUARDIA

Retrocés entre el2008 i el 2013

FONT: INE

El volum del PIB autonòmic el 2013Navarra17.556.768

Balears26.061.397

Catalunya192.544.852

Canàries40.299.350

País Basc62.780.008

Cantàbria12.384.551

Madrid183.291.720

Castella i Lleó53.478.825

La Rioja7.765.185

Aragó32.257.502

Andalusia138.300.676

Castella-La Manxa35.989.475

Extremadura16.199.826

C. Valenciana97.332.824

Múrcia26.349.753

Astúries21.421.021

TOTAL1.022.988.000

Navarra

Balears

Catalunya

Canàries

Galícia

País Basc

Madrid

Cast. i Lleó

La Rioja

Cantàbria

Aragó

Andalusia

Cast.-LaM.

Extremadura

C. Valenciana

Múrcia

Astúries

MITJANA

-3,8%

-3,9%

-4,1%

-4,4%

-4,5%

-5,1%

-5,1%

-5,3%

-6,1%

-6,6%

-6,9%

-7,1%

-7,7%

-8,1%

-9,4%

-9,4%

-9,5%

-5,9%

54 LAVANGUARDIA E C O N O M I A DILLUNS, 21 JULIOL 2014

Fátima Báñez ahir a Huelva

Báñezdiuque les pensionspujaranel 0,5%sobre l’IPCLaministra d’Ocupació s’acull a l’estabilització econòmica

JULIÁN PÉREZ / EFE

BARCELONA Redacció

La ministra d’Ocupació, FátimaBáñez, va dir ahir que l’estabilit-zació de l’economia permetràcomplir la previsió de pujar lespensions un 0,5% per sobre del’índex de preus de consum(IPC). Durant la clausura de l’es-cola d’estiu del PP andalús a Pun-ta Umbría (Huelva), Báñez vamatisar que la mesura, avançadael 2013 pel Govern, està condicio-nada a la recuperació de l’estabi-litat econòmica. Tot i això, es va

mostrar confiada que s’aplicarà.El missatge de Báñez va ser

optimista en diversos àmbits.Va dir que el 2014 “serà l’any enquè es crearà ocupació neta aEs-panya” perquè “aquesta ha arri-bat per quedar-se” i en aquestpaís el Govern “ha iniciat la recu-peració ocupant-se dels més ne-cessitats, dels aturats i els pen-sionistes”. També va recordarque aquest juliol es tornarà a cre-ar llocs de treball, “com passades del febrer, després de 68me-sos de destrucció, sense que hi

intervingués l’efecte calendari”.En aquest sentit, es va acollir aldescens de 101.194 aturats me-nors de 25 anys, “gràcies a les po-lítiques dissenyades per a ells”.Laministra va recordar que el

Govern no s’ha oblidat dels atu-ratsmajors de 55 anys i va preci-sar que, des del 2011, hi ha77.000 nous afiliats a la Segure-tat Social que superen aquestaedat. A tots ells els ha definitcom “aquesta gent amb talentque l’aporta a les empreses i a lasocietat espanyola”.

I en el cas dels més grans, laministra d’Ocupació va quali-ficar el Partit Popular com “elpartit de les persones i dels pen-sionistes”, abans d’assegurarque, en funció de la situació del’economia i quan aquesta re-cuperi la normalitat –“que hofarà”, va puntualitzar–, les cir-cumstàncies permetran que escompleixi la previsió de pujarles pensions un 0,5% per sobrede l’índex de preus de consum,fet que garantirà que “no es re-gistrin pèrdues en el seu poderadquisitiu”.Báñez va dir que el PP havia

arribat al Govern “en una situa-ció molt difícil, amb una Espa-nya en recessió a punt del res-cat”, però que l’Executiu de Ra-joy ha fet “les reformes adequa-des, el paquetmés important re-alitzat durant la democràcia,per capgirar la situació i passaral creixement i a la creaciód’ocupació”.c

Inmobiliaria Benet, S. L.ANUNCIODE SUBASTA

Don Emilio Roselló Carrión, Notario del IlustreColegio de Catalunya, con residencia en Barcelo-na, con despacho profesional en avenida Diago-nal, 399, 2.º2.ª de Barcelona, pone en conocimien-to público que a instancia de Banco Santander,S.A. en ejercicio de ejecución de prenda constitui-da a su favor sobre 25 acciones de la entidad RealEstate Invest Society 1, pertenecientes a la entidadInmobiliaria Benet, S.L., ha promovido su venta enpública subasta notarial, de conformidad con elartículo 569-20 del Libro Quinto del Código civil deCataluña, de acuerdo con las siguientes bases:

Bases de la Subasta.1.- Se fija la primera subasta para el día 29 de

julio de 2014 a las diez horas y la segunda para elmismo día, a continuación de la primera, en elcaso de no prosperar ésta, ambas en la notaría deDon Emilio Roselló Carrión, sita en avenida Diago-nal, 399, 2.º2.ª de Barcelona.

La subasta se suspenderá en cualquier mo-mento anterior a la adjudicación del bien, si se rea-liza el pago del importe de la deuda.

2.- No se admitirán, en primera subasta, postu-ras inferiores al importe de la deuda garantizadapor la prenda más de un 20% por los gastos origi-nados por el procedimiento.

3.- La segunda subasta, que se hará inmediata-mente después de la primera, tendrá como tipomínimo el 75% de la cantiad anterior.

4.- El acreedor, tan solo si el bien no se enajenaen ninguna de las subastas, podrá hacerlo suyootorgando carta de pago de todo el crédito y asu-miendo los gastos por el procedimiento.

5.- A efectos de la subasta, se valoran los bie-nes objeto de la misma en la cantidad total de Cin-co Millones de Euros (5.000.000,00 €), es decir200.000,00 euros por acción.

Firmado: Emilio Roselló Carrión, Notario.

Institut Català del SòlANUNCI

L’Institut Català del Sòl fa pública la modificaciódels termes de la garantia de la condicióresolutòria de preu ajornat, de la parcel.la número2 de láctuació residencial Colònia Castells, delterme municipal de Barcelona, objecte del proce-diment de comercialització de la parcel.la plurifa-miliar número 2 de láctuació residencial ColòniaCastells, situada al terme municipal de Barcelona,i adjudicada mitjançant resolució del director delÍnstitut Català del Sòl de data 13 de novembre de2013.

Barcelona, 21 de juliol de 2014. – El director,Francesc Damià Calvet Valera.

Ajuntament de BarcelonaGerència d'Hàbitat Urbà

ANUNCID’APROVACIÓ DEFINITIVAExp. núm. 13PL16113El Plenari del Consell Municipal, en sessió cele-

brada en data 27 de juny del 2014, adoptà elsegüent acord:

Aprovar definitivament, de conformitat amb l'ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plaespecial urbanístic per a la regulació de l’equipa-ment “Canòdrom” situat al carrer de la Riera d’Hor-ta, núms. 3-31, d’iniciativa municipal.

Contra aquest acord que és definitiu en via ad-ministrativa, es pot interposar recurs contenciósadministratiu davant la Sala del Contenciós Admi-nistratiu del Tribunal Superior de Justícia de Cata-lunya en el termini de dos mesos a comptar desdel dia següent a aquesta publicació. No obstant,se’n pot interposar qualsevol altre recurs que esconsideri convenient.

L’esmentat document podrà consultar-se en elDepartament d’Informació i Documentació de laGerència d’Hàbitat Urbà (avinguda Diagonal,número 230, planta segona. Horari d’atenció alpúblic: de diiluns a divendres, de 10 a 13 hores).Horari d’atenció al públic: consultar-lo en el llocweb:www.bcn.cat/urbanisme, clicant “cita pre-via”).

Al f d l’ 17 3 d l R l t d l

)Als efectes de l’art. 17.3 del Reglament de la

Llei d’Urbanisme, i als efectes de garantir l’accésper mitjans telemàtics, la documentació tambépodrà consultar-se en l’esmentat lloc web, clickant:“Informació Urbanística; Recerca de Planejament;Qualificacions i Convenis: cercador de Planeja-ment”.

Barcelona, 9 de juliol del 2014. – El secretari ge-neral, Jordi Cases i Pallarès.




Aprovardefinitivament, de conformitat amb l'arti-cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plaespecial urbanístic de concreció de la titularitat, ti-pus i d’ordenació de l’equipament del carrer Maig-non/Verdi, promogut per Penfold, S.A., amb lesmodificacions a què fa referència l’informe de laDirecció de Serveis de Planejament; i resoldre lesal.legacions presentades en el tràmit d’informaciópública de l’aprovació inicial, de conformitat ambl’informe de l’esmentada Direcció, de valoració deles al.legacions; informes, tots dos, que consten al’expedient i a efectes de motivació s’incorporen aaquest acord.



Als efectes de l’art. 17.3 del Reglament de laLlei d’Urbanisme, i als efectes de garantir l’accésper mitjans telemàtics, la documentació tambépodrà consultar-se en l’esmentat lloc web, clickant:“Informació Urbanística; Recerca de Planejament;Qualificacions i Convenis: cercador de Planeja-ment”.





Aprovar definitivament, de conformitat amb l'ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plaespecial urbanístic per a la regulació dels ele-ments tècnics d’instal.lacions del Centre EsportiuMunicipal Claror, situat al carrer de Sardenya,núms. 333-335, promogut per l’Institut BarcelonaEsports i la Fundació Claror.


L’esmentat document podrà consultar-se en elDepartament d’Informació i Documentació de laGerència d’Hàbitat Urbà (avinguda Diagonal,número 230, planta segona. Horari d’atencióal públic: de diiluns a divendres, de 10 a 13 hores).Horari d’atenció al públic: consultar-lo en el llocweb:www.bcn.cat/urbanisme, clicant “cita pre-via”).

Al f d l’ 17 3 d l R l t d l

)Als efectes de l’art. 17.3 del Reglament de la

Llei d’Urbanisme, i als efectes de garantir l’accésper mitjans telemàtics, la documentació tambépodrà consultar-se en l’esmentat lloc web, clickant:“Informació Urbanística; Recerca de Planejament;Qualificacions i Convenis: cercador de Planeja-ment”.





Aprovar definitivament, de conformitat amb l'ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plaespecial integral del carrer Ajuntament i lamodificació puntual del Pla especial de Protecciódel Patrimoni Arquitectónic a l’àmbit del Districtede Sant Andreu, d’iniciativa municipal.




Barcelona, 10 de juliol del 2014. – El secretarigeneral, Jordi Cases i Pallarès.


ANUNCID’INFORMACIÓ PÚBLICAEXP. 14P0015La Comissió de Govern, en sessió celebrada el

dia 9 de juliol de 2014, va adoptar el següentacord:

Aprovar inicialment el Projecte constructiu d’ur-banització del pla de millora urbana del sector Co-lorantes-Renfe subàmbit 2 PAU 1 (Parcial) i PAU 2,amb un pressupost de 13.843.024,41 euros, el21% del impost del valor afegit inclòs, formulatper Barcelona Sagrera Alta Velocitat, que incorpo-ra les modificacions derivades de l’informe tècnicde projecte (ITP) emès el 29 d’abril de 2014,amb classificació C, el qual figura a l’expedient i esdóna per reproduït; sotmetre l’expedient ainformació pública durant el termini d’un mesmitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Provínciai en un diari dels de més circulació de Catalunya; inotificar-lo als interessats en aquest procediment.

El document restarà exposat al públic pel termi-ni d’un mes en el Departament d’Informació iDocumentació del Sector d’Urbanisme i Infraes-tructures (avinguda Diagonal, número 230, plantasegona, de dilluns a divendres de 9.00 a 13.30 h idimarts i dijous de 16.00 a 17.30 h).

Dins el termini esmentat, que començarà acomptar a partir de l’última de les dues publica-cions obligatòries (en el Butlletí Oficial de laProvíncia de Barcelona o en un dels diaris de mésdivulgació, podeu examinar-lo i presentar les al.le-gacions que considereu pertinents.

Barcelona, 9 de juliol de 2014. – El secretari ge-neral, Jordi Cases i Pallarès.




Aprovar definitivament, de conformitat amb l'ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plaespecial urbanístic per a la regulació dels habitat-ges dotacionals i l’equipament situat al carrer deTànger, núms. 40-42, d’iniciativa municipal (Patro-nat Municipal de l’Habitatge).




Barcelona, 9 de juliol de 2014. – El secretari ge-neral, Jordi Cases i Pallarès.

Ajuntament de LleidaANUNCID’APROVACIÓ

Expedient 9BC2014/051La comissió de govern, en sessió del dia

16/07/2014, adoptà el següent acord:Aprovar inicialment, el Projecte executiu de

finalització de les obres del canòdrom, al Districtede Sant Andreu de Barcelona, d’iniciativa munici-pal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnicadel Projecte, que figura a l’expedient administratiui que a aquests efectes es dóna per reproduït, perun import d’1.135.184,68 euros, el 21% de l’impostdel valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò quepreveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003,de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de laLlei Municipal i de règim local de Catalunya(TRLLMRLC); sotmetre l’expedient a informaciópública durant el termini de trenta dies hàbilsmitjançant anunci al "Butlletí Oficial de la Província"("BOPB") i en un diari dels de més circulació deCatalunya, termini durant el qual es podrà exami-nar i formular-hi les al•legacions pertinents; i acla-rir que durant aquest còmput no es tindran encompte els dies corresponents al mes d’agost.

L’expedient -projecte restarà exposat al públicpel termini de trenta dies hàbils al Departamentd’Informació i Documentació de la Gerènciad’Hàbitat Urbà (Av. Diagonal, 230, planta segonade dilluns a divendres en horari de matí de 10 ho-res a 13 hores). Dins el termini esmentat, quecomençarà a comptar a partir de l’última de les pu-blicacions (en el "Butlletí Oficial de la Província" i enun dels diaris de mes divulgació), els interessatspodran examinar-lo i presentar les al•legacionsque considerin pertinents.

Barcelona, 17 de juliol 2014. – El Secretari Ge-neral, Jordi Cases i Pallarès.


ANUNCID’INFORMACIÓ PÚBLICAEXP. 13P0019La Comissió de Govern, en sessió celebrada el

dia 2 de juliol del 2014, va adoptar el següentacord:

A i i i l t l P j t ti d

Aprovar inicialment el Projecte executiu del’aparcament soterrat als Jardins Menéndez Pela-yo, al Districte de Gràcia de la ciutat de Barcelona,d’iniciativa municipal a instància de B:SM, d’acordamb les condicions que consten en l’Informe deconformitat tècnica (ITP) de data 18 de novembrede 2014 i que es dóna per reproduït, amb un im-port de 11.193.296,00 euros, el 21% de l’Impostdel Valor Afegit (IVA) inclòs, d’acord amb el quepreveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003,de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de laLlei Municipal i de règim local de Catalunya; sot-metre’l a informació pública durant un termini de30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següental de la seva publicació al Butlletí Oficial de laProvíncia de Barcelona (BOPB) i en un diari delsde més circulació de Catalunya, termini durant elqual es podrà examinar i formular-hi les al·lega-cions pertinents; i precisar que l’esmentat terminis’amplia en un mes en cas que coincideixi total-ment o parcialment amb el mes d’agost.

El document restarà exposat al públic pel termi-ni esmentat, en el Departament d’Informació iDocumentació del Sector d’Urbanisme i Infraes-tructures (avinguda Diagonal, número 230, plantasegona, de dilluns a divendres de 9.00 a 13.30 h idimarts i dijous de 16.00 a 17.30 h).

Dins el termini esmentat, que començarà acomptar a partir de l’última de les dues publica-cions obligatòries (en el Butlletí Oficial de laProvíncia de Barcelona o en un dels diaris de mésdivulgació, podeu examinar-lo i presentar les al.le-gacions que considereu pertinents.

Barcelona, 10 de juliol del 2014. – El secretarigeneral, Jordi Cases i Pallarès.




Aprovar definitivament, de conformitat amb l'ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plade millora urbana d’ordenació i definició de la volu-metria edificada al carrer de Lepant, núm. 209,promogut pels senyors Jordi Vergués Teixidó iEduard Rodríguez Villaescusa.





AVISOS OFICIALS

DILLUNS, 21 JULIOL 2014 E C O N O M I A LAVANGUARDIA 55

]Plasper, de la Roca del Vallès,ha invertit quatre milions perproduir un nou plàstic reciclat,un producte pioner més ecolò-gic i econòmic i que s’utilitzacom a matèria primera en diver-sos sectors com el de l’automò-bil, la construcció i el calçat. Elprojecte preveu crear 50 llocsde treball. / Redacció

]El capital risc en negocis digi-tals Active Venture ha incorpo-rat com a soci Sebastian Blum itambé Georg Stockinger com aventure advisor. Cocreat durantel 2004 per Christopher Pomme-rening, està integrat per 10 per-sones a Barcelona, Alemanya iEscandinàvia i ha invertit en 23firmes. / Redacció

]Medcom Flow, companyiaque ha estat creada i participadaper MedcomTech, ha patentat aescala mundial un nou model demàscara laríngia anomenadaBasic TT (Basic TotalTrack) perassegurar la ventilació adequadadel pacient durant una cirurgia.El grup cotitza en el MAB desdel 2010. / Redacció

]El grup d’enginyeria Mazel,que té una planta a Abrera amb250 dels seus 800 empleats,acaba de fer entrega del seuúltim projecte per al sector aero-nàutic, un simulador de vol amida real i avançat tecnològica-ment que les empreses aèriesutilitzaran per a la formaciódels seus pilots. / Efe

Inversióde quatremilionsd’euros

La firma reforçael seu equip

NovapatentdeMedcomFlow

Lliuramentd’unnousimuladordevol

PLASPER

ARXIU

Christopher Pommerening

ACTIVE VENTURE PARTNERSGRUP MEDCOMTECH

RAMON FRANCÀSSalou

U na jove parella deVinebre que s’acaba-va de casar, JesúsMontané i Pepi

Muntané, va decidir traslladar-se a la Costa Daurada amb pocmés de 20 anys per temptar for-tuna al sector de l’alimentació.Amb molt pocs recursos, vanobrir, ara fa 34 anys, un primersupermercat de només 100m2 aSalou.Amb “sang, suor i llàgrimes”,

treballantmés de 12 hores diàri-es amb una sola empleada i sen-se vacances durant 13 anys vananar creixent i ampliant el nom-bre de supermercats. Quan arri-bava l’època turística baixa aSalou, se’n tornaven a Vinebreper mirar d’ajudar a la feina elpare d’en Jesús, que tenia unagranja amb fins a 90.000 pollas-tres i 400 porcs. El 1987 vancréixer amb un supermercat de450 m2 també a Salou.El seu primer gran salt –el

que els va permetre doblar lafacturació– el van fer l’octubredel 2008, absorbint la petita ca-dena de supermercats locals Sú-per T, que tenia quatre establi-ments.Actualment, sota la marca

Michelangelo, ja sumen 12 su-permercats, cinc en locals depropietat i els altres de lloguer.Els seus supermercats, amb su-perfícies que oscil·len dels 300als 1.000 m2, són a Salou, la Pi-neda-Vila-seca, Cambrils iMia-

mi Platja-Montroig del Camp.Fins i tot van tenir entre la se-

va clientela l’estiu del 1986 lareina Sofia, que els va comprarun formatge tendre de bola ti-pus holandès, des d’aleshoresrebatejat com el formatge de laReina. L’últim any el van tancar

facturant vint milions d’euros.En vista que el sector de l’ali-

mentació, amb la crisi, s’ha es-tancat, i veient com turistescom els russos van a la baixa, el2013 van decidir diversificar elnegoci adquirint els baixosd’un aparthotel proper a laplatja de Salou. En aquest localhan inaugurat unamacrobotigade vins amb restauració, ungastrobar on es pot degustarqualsevol vi adquirit a la botiga.L’establiment, batejat comLeSommelier Fine Wines, Spi-rits & Food, acaba d’obrir lesportes després d’una inversiódemigmilió d’euros. Ofereixen

unes 2.000 referències entrevins, destil·lats i olis en un es-pai de 750 m2 al carrer Major:“Pretenem convertir-lo en uncentre de referència al Campde Tarragona”. Jesús Montanéafirma que l’oferta de Le-Sommelier és “única a la zona”,i confia a fidelitzar la clientelaaquest estiu per afrontar ladura temporada turística baixa.El seu personal parla anglès,francès i, fins i tot, rus. La famí-lia propietària ha rebut l’asses-sorament del marxant de vinsQuim Vila (Vila Viniteca) i delcavista Paco de Rosa Torelló,entre d’altres.c

MADRID Efe

La firma japonesa de comerçelectrònic Rakuten, que opera en36 països i té una filial espanyola,amb seu a Barcelona, que va co-mençar a operar fa un any,manténegociacions amb tres de les ca-denes més grans de supermer-cats que operen al país per incor-porar-ne una a l’oferta en línia.La companyia ofereix actual-

ment 1,7 milions de productes de600 comerços espanyols, lamajo-ria petits i mitjans. “El nostre pri-mer any ha estat extremadamentpositiu, hem superat totes lesnostres expectatives”, va asse-nyalar el conseller delegat de Ra-kuten a Espanya, Marc Vicente.Les vendes de la companyia crei-xen a un ritme del 30% o 40%mes a mes.A parer seu, les xifres confir-

men que Espanya és un mercatadequat per fer una “inversióimportant” i que Rakuten pot li-derar el sector del comerç elec-trònic en un termini prudencialde cinc anys. La companyia pre-veu ara una campanya per donara conèixer la marca.Rakuten es planteja oferir a Es-

panya serveis logístics a les boti-gues amb què col·labora, elsquals gestionarà la seva filialAlpha Direct Services (ADS), es-tablerta a França i que podria co-mençar a operar a Espanya el2015. Per això, disposarà d’uncentre logístic a Madrid.c

MAZEL

XAVI JÚRIO

Jesús Montané i Pepi Muntané a la seva nova macrobotiga a Salou

ENLÍNIA

La cadena obreuna macrobotigade vins amb la ideade convertir-seen un referent

Rakutennegociaincorporarunsupermercati planejauncentre logístic

La cadena de supermercatsMichelangelo es diversifica a Salou

Del súper al gastrobarEMPRENEDORS

DILLUNS, 21 JULIOL 2014

F a uns dies estava al Palau del Po-ble de Pequín sentint el presi-dent de la Xina parlar-nos als en-ginyers i va dir elmateix que Pu-tin em va explicar quan vam in-

augurar la Skoltech de Moscou que dirigei-xo i el mateix que li acabo d’escoltar aquí alseu conseller...

Què van dir?Que perquè un país creixi necessita innova-ció i només s’aconsegueix inventant, i en ai-xò els enginyers sommolt bons, però tambées necessita, i en això no som tan bons, con-vertir les nostres idees en diners, perquè si-guin rendibles i útils a la gent.

No li fa por col·laborar amb Moscouquan està en conflicte amb Occident?Al contrari, enginyers i científics hem estatsempre elsmillors ponts de diàleg entre paï-sos. I ara, quan hi ha més tensions entrel’OTAN iRússia, ésmés necessari que hi ha-gi un nord-americà com jo dirigint laSkoltech de Moscou col·laborant amb elMIT, de Boston.

A Washington hi estan d’acord?Al Departament d’Estat li sembla molt bé lameva tasca científica a Rússia sempre queno inclogui tecnologia militar, esclar.

L’han espiat mai?Jo ja assumeixo que m’espiï almenys unaagència de seguretat cada vegada que tincun contacte important. I vostè que és perio-dista ha de començar a assumir-ho també.

D’espionatge vostè en sap, perquè as-sessora Barack Obama en tecnologia i laNASA.He ajudat elmeu govern i d’altres a prendredecisions per a la pau i la prosperitat. Emrefereixo que he estat tancat amb presi-dents, primers ministres i caps d’Estat enuna habitació discutint assumptes crucials,i sap què he descobert?

...?Que els grans dirigentsmundials solen pren-dre decisions sense més dades que les quepugui tenir qualsevol ciutadà, encara que lagent prefereixi pensar que disposen demol-ta més informació, com en el cinema.

Què diferencia la presa de decisionsd’un polític d’un científic o un enginyer?Nosaltres utilitzem dades i evidències; ellsapliquen la seva intuïció per a l’opinió públi-ca, les enquestes i els vots.

Per a què ens serveix la NASA si allàfora no hi hamés que pols i espai sense fi?Per aprendre, per exemple, a volar millor

aquí a la terra i per gaudir de la tecnologia–com aquest GPS que porta vostè ara ma-teix al mòbil– que avui ens ajuda a no per-dre’ns gràcies a la investigació espacial. Haestat i és una bona inversió.

Com seran els avions del futur?Més lents que els d’avui.

...!Resulta que els últims experiments en aero-nàutica demostren que una lleugera reduc-ció de velocitat –deu minuts més de duradade vol en el Barcelona-Moscou per exem-ple– estalviaria el 10 per cent de combusti-ble. Ho he comprovat en venir.

Tan mancats estem de combustible?S’acabarà aviat el petroli?Al contrari, els últims avenços en explora-ció d’hidrocarburs permeten anticipar quetenim per davant un segle almenys sensepreocupacions de subministrament. No fal-tarà el petroli ni els combustibles fòssils enmoltes dècades: un segle i més.

Llavors...?La combustió d’energia fòssil danya el mediambient. L’escalfament global no és cap bro-ma i per evitar un escenari catastròfic calprendre decisions ja.

I els propulsors d’hidrogen per alsgrans avions intercontinentals?El problema de l’hidrogen és que no és uncombustible en si mateix, sinó només unapila per acumular l’energia d’altres.

Quin problema té?L’hidrogen és verd i eficient, però tambéper fabricar-ne és necessari també gastarmoltíssima energia d’altres fonts menys ne-tes i més costoses.

Llavors els avions continuaran volantamb combustibles fòssils?Si no es produeix un descobriment especta-cular amb un canvi de paradigma energètic,els grans avions seran els últims enginyspropulsats per combustible fòssil, perquèencara és el que concentra més capacitat depropulsió en menys volum. A més ja li hedit que en el futur necessitaranmenys com-bustible que ara.

Com ha planificat la seva UniversitatPolitècnica per a Moscou?Simplement hem copiat als millors poli-tècnics superiors del món: des de Bòston oSuïssa a Singapur. Jo sóc un nòmada del co-neixement i visc en un avió.

No es cansa de tant aeroport?Ara mateix estic fent classes magistrals atres continents alhora: a Pequín, a Moscou,i al MIT de Bòston. I em diverteixo tant en-senyant i participant en l’avantguarda deles millors enginyeries del món que ja havist que l’avió no m’importa: m’entretinccalculant despeses de combustible.

I la família?Elmeu fill ja és universitari i no em demanares i amb lameva dona quedo cada dues set-manes a París i és formidable.

LLUÍS AMIGUET

MARC ARIAS

LA CONTRA

“Elsavionsdel futurseranmés lents”

VÍCTOR-M. AMELA IMA SANCHÍS LLUÍS AMIGUET

Edat? Sóc més jove que el meu cos i ho dic amb el rigor d’Einstein. Vaig néixer a Boston, pe-rò ara estic fent classe a tres continents. Jo ja assumeixo que m’espiï cada conversa impor-tant una agència almenys. Només tenen sort els qui planifiquen bé. Col·laboro amb la UPC

Als EUA, un individuclean-cut, d’una peça, ésel més oposat a un xarla-tà –o un polític– que pu-guin imaginar-se: és con-tingut en emocions i en-cara més en paraules.Se’ls suposa la categoriaa militars de graduació,pilots de combat, astro-nautes... i enginyersd’elit. Edward Crawleyté alguna cosa de totsells que el converteix enun dels professionalsmés admirats per Putin–qui tampoc no es pro-diga en emoció o retò-rica–, que l’ha nomenatdirector de la ninetadels seus ulls: la novapolitècnica Skoltech deMoscou. I me n’alegro,perquè mentre engi-nyers i científics russosi americans investiguinjunts, serà molt més di-fícil que sigui per ma-tar-nos.

Junts molt millor

Visita’ns a oferplan.lavanguardia.com

Vola per sobre de l’aigua!Flyboard a CambrilsA X-Wave et proposen aquesta súper activitat aquàtica:Flyboard, esport amb taula de propulsió, durant 20minuts

Entra a Oferplani registra-t’hi

1Seleccional’oferta i

COMPRA-LA

2Bescanvia el cupóa l’establiment

escollit

3

Passeig Miramar, 25-41 Cambrils (Tarragona)www.x-wave.es

X-Wave

41%Descompte

100€Valor

€ 41€Estalvi

€ 59€Preu

AQUEST CUPÓ INCLOUFlyboard a Cambrils durant 20 minuts

Material

oferplanLV

@oferplanLV

Segueix-nos

902 883 159

Truca’ns(de dilluns a divendres de 9h a14h)

EdwardCrawley, assessor d’Obama, rector de l’Skoltech deMoscou, investigador delMIT

47

70

5

21

Diario.la.Vanguardia (2014.07.21) (Diari)

Documents

Transcript of Diario.la.Vanguardia (2014.07.21) (Diari)