Pregarock Somos misioneros. Lorenzo Sán-chez Somos misioneros, tenemos una misión, queremos ver el mundo lleno, lleno, lleno, lleno de Amor. Somos misioneros, tenemos una misión, queremos ver el mundo lleno, lleno, lleno, lleno de Dios. Para que se cierren heridas, y que se abran más puertas, necesitamos que haya más Amor en nuestra Tierra.

Para que se acaben las guerras, y que se cumplan los sueños, necesitamos que enciendas la Luz que da el Evangelio. Para que se abran caminos, donde dejar nuestras huellas, necesitamos que haya más Amor en nuestra Tierra. Para que a nadie le falte, el Amor como sustento, necesitamos que enciendas la Luz que da el Evangelio.

Dilluns 7 de març

Un minut per pensar Quaresma: 40 dies de... Camí Visc al món dels "embolics": presses, aclaparaments, problemes i conflictes, milers de relacions fugaces, camino carregat de treballs, estudis i compromisos ... tinc la sensació que el món va una velocitat de vertigen que em supera. Em dono un res-pir. M’aturo i començo a prendre consciència de la meva pròpia confusió i caos. Se’m em van "obrint els ulls" i em pregunto: quin sentit té tot això? Cap a on vaig? On em porta aquest ritme de vida? I començo a despertar com d'un somni. De nou, sorgeix el desig de reorientar la meva vida. I descobreixo que tota aquesta experi-ència no és nova, no és la primera vegada que em passa. La meva història és plena de caigudes i nous intents. Però no desespero. Perquè és Ell, aquest Déu que sem-pre hi és, qui em tracta com un mestre d'escola tracta a un nen: ensenyant-me. I

m'ensenya que la meva vida és un camí: que cada caiguda, crisi, em-bolic és una oportunitat per viure de forma més autèntica; que és Ell qui segueix donant continuïtat a la meva història; que és la seva pedagogia, de vegades estranya, la qual em converteix, desbloque-ja, il·lusiona i m'impulsa a seguir fent camí. Un camí que, en cami-nar-lo, se m’obre a nous horit-zons. Un camí, el meu camí ... que vull seguir aprenent ...

Dimarts 8 de març

El relat El savi i el missioner Aquell jove, abans de marxar com a missioner, es va acostar al savi i li va demanar un consell abans de marxar. L'ancià el va mirar amb simpatia i li va dir: - Si vols treballar per la gent, has d'intentar treballar amb la gent. És a dir, aprèn la seva llengua, estima la seva cultura ... Assabenta't de les seves necessitats, del que volen i no et limitis a fer el que tu creus que necessiten. L'obra que emprenguis, fes-la de tal manera, que quan marxis, ells puguin continuar-la. I no oblidis reservar cada dia un temps per al silenci i l'oració; si no, cauràs en un activisme que t'assecarà. I el va acomiadar amb una gran abraçada. El missioner predica abans de res amb l'exemple d'una vida al servei del més humil sense preguntar-li si és creient o no ... És l'altre qui li pregunta per què fa això i li diu que vol ser com ell ... Menys paraules que la gent no entén i més servei, que això sí que ho entenen. Després del servei, les paraules vénen soles ...

Dimecres 9 de març

Gràcies, Bon Déu, pel temps que m’ofereix la Quaresma. Ajuda’m a ser seriós i coherent amb les decisions que pugui prendre, que no faci volar coloms i toqui de peus a terra. Si Tu restes amb mi, si em deixo trobar per tu i no continuo amagant-me en els meus errors, febleses i limitacions, en el meu pecat... Si camino - decidit - al costat teu en aquells que em necessiten... descobriré (o redescobriré) el valor de la FELICITAT que m’ofereix el teu projecte de vida, participar de la teva Missió. Senyor, Jesús, vull viure aquests dies al teu costat!

MONTFORT 300 Sant Lluís i la seva missió: Les “missions” Que significa per al Lluís el terme de "missió"?. Des 1701, després dels seus tres primers mesos de ministeri estiuenc, parla de "petites missions" volent designar breus treballs on va predicar alguna vegada, va confessar i va ensenyar el catecisme. A l'any següent, després d'una permanència de set mesos a l'hospital general de Poitiers on va servir com a capellà i com a proveïdor dels pobres, escriu: "Des que sóc aquí, he estat en una missió contínua, confessant gairebé sempre des del matí fins la tarda i donant consells a una infinitat de persones ". Se sap, per altra banda, que s'afegien "la predicació, el catecisme, la visita als malalts o als pecadors, l'entonació de càntics" . Al 1706, parla de "missió" refe-rint-se als exercicis que acabava de fer en els suburbis de Poitiers; tot indica que aquests treballs eren més aviat, per la brevetat i la localització fora de les esglésies parroquials, una mena de recessos. Més tard adoptarà cada vegada més l'accepció, llavors corrent, del terme de "missió" amb els sermons, les conferències, el Catecisme, les confessions, les comunions generals, els càntics, les grans manifestacions i la implantació de la creu, durant 4 o 5 setmanes; però, encara al 1711 i al 1715, batejarà com a "missió de les dones", o "missió dels soldats" el que els seus col·legues deien només "recessos". D'aquesta evolució es dedueix que, sota un mateix terme, els seus mètodes van anar evolucionant sensiblement. Però sobretot es dedueix que, en un moment on el sentit de la paraula "missió" es feia cada vegada més precís, Montfort va fer prova d'una gran llibertat en el seu ús.

p. Louis Pérouas, s.m.m. GRIGNION DE MONTFORT LOS POBRES Y LAS MISIONES

Una mirada al món Àngela García (6è Primària) guardonada en els “Premis a la convivència entre l'alumnat” L'alumna Ángela García Carrascal de 6è de primària del Col·legi Sant Miquel de Roa de Duero (Burgos) dels Germans Gabrielistes, ha estat una de les guardonades en els “Premis a la convivència entre l'alumnat” a la Comunitat de Caste-lla i Lleó, corresponents al curs escolar 2014-2015. Aquests premis tenen com a finalitat reconèixer, de forma individual o col·lectiva, aquelles actuacions de l'alumnat relacionades amb la millora de la convivència en els centres educatius sostinguts amb fons públics de la Comunitat de Castella i Lleó i, especialment, amb l'ajuda entre iguals i la mediació entre l'alumnat. Aquests premis es convoquen en dues modalitats, establint-se en cadascuna d'elles dues distincions de caràcter individual o col·lectiu. http://www.gabrielistas.org/

Divendres 11 de març

Dijous 10 de març

Com relata el director del col·legi, David Herrero, l’Àngela és una d'aquelles alum-nes que qualsevol professor voldria tenir a la seva classe. “És una nena que no ha donat un problema en la seva vida, és bona companya, a classe no se li sent una veu més alta que una altra, ni a cap lloc, ajuda a qui pot, i si li demanes donar un cop de mà no protesta ni diu que prefereix anar al pati”, explica. Com a exemple a aquesta conducta modèlica i col·laborativa, recorda que “l'any passat, amb una nena que tenia algun problema amb els altres la va estar ajudant, com si fos la se-va protectora, fa aquesta funció amb els que ho necessiten». L’Àngela no s'ha as-sabentat de la seva candidatura fins que no li han comunicat que havia guanyat el premi i ha reaccionat com era d'esperar per la seva personalitat. “S'ha posat molt contenta però moderada, això no li canviarà. I a classe ja ho hem parlat, posant l'accent en que la gent que triomfa, no només a l'escola sinó en la vida, és la que fa les coses bé. Tots els companys l'han felicitat i són conscients que s'ho mereix”

http://www.diariodeburgos.es/noticia/ZD7160F1C-0045-BD46-4E9EC2869644212F/20160301/angela/garcia/colegio/san/miguel/alza/premio/