DIMARTS Número 1.322 8 DE JUNY Any XXVI DEL 2004 … · 2010-09-07 · nes– li atorga a Puig,...

DIMARTS8 DE JUNYDEL 2004

Número 1.322Any XXVI

Suplement gratuïtwww.emporda.net

LEO

NA

RDB

EARD

ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 20042/

1 + 1Primera Trobada Fotogràfica de Bessons

Figueres, 1 de maig de 2004

Leonard Beard, el magnific autor de la portada i la contraportada

Projecte i fotografies: Jordi Puig

Comissària: Clara Garí

Organització: Nau CôcleaSetmanari de l’Alt Empordà

Col·laboradors: Ajuntament de FigueresCarles AyatsSanti CollNoèlia CostaJordi MeliMontserrat MolinerVador MinobisCristina Vilà

Agraïments: Jaume AlsinaLeonard BeardFamilia Caula JuanolaVicenç PagésSebi SubirósPep TornerSalvador Torres

Dicotomia de vides paral·lelesFIGUERES

SANTI COLLPodria haver passat a Nova York,

Tokyo o Bombai, però va passar alTeatre El Jardí de Figueres. Podienhaver estat dos, quatre o quinze, peròvan ser dos-cents sis. Podria haverestat un fracàs, però va ser un èxit.Podria haver estat un fill o una filla,però van acabar sent 101 parts amb101 històries diferents.

El passat 1 de maig, en mig de lavoragine popular de les Fires i Festesde la Santa Creu, la Nau Côclea deCamallera, el fotògraf Jordi Puig i elSetmanari de l’Alt EMPORDÀ, vanconvocar a Figueres la Primera Troba-

Els bessons van posar, un al costat de l’altre, al plató fotogràfic de Jordi Puig i el seu equip de col·laboradors, instal·lat el passat 1 de maig al vestíbul del Teatre Municipal El Jardí de Figueres

ROG

ERLL

EIX

À

da Fotogràfica de Bessons. Un acteque s’emmarcava dins la PrimaveraFotogràfica de Catalunya. Des de lesdeu del matí, fins a darrera hora delvespre, els clics i els cops de flaixdels equips fotogràfics de Jordi Puigvan ser constants. Davant del seuobjectiu hi posaven espectants, encu-riosits, quatre-cents dotze parellsd’ulls, dues-centes sis personalitatsdiferents, cent-una dicotomies de doso tres germans que van néixer unsempre abans que l’altre. Una diferèn-cia de segons, de minuts, potserd’hores.

Abans, com els ous de dos rovells,les mares poden intuir-ho, però no

saber-ho al cent per cent. Ara, els nai-xements múltiples són anunciats iconeguts a l’avançada. Però, abans iara, les vides duplicades o triplicades,comparteixen molt més que la cir-cumstància de venir al món de costat.Els bessons esdevenen els ulls de lacara, separats, només, pel nas de lavida.

Aquest primer de maig del 2004,el reflex del sol va enlluernar elsdracs bessons de la façana del TeatreEl Jardí. Per la seva porta, germans igermanes van compartir la complicitatdel fotògraf. Un instant de la sevavida va quedar clavat en una imatgeúnica, irrepetible, indivisible.

Fruit d’aquest treball, en aquestespàgines publiquem les 101 fotografiesdels bessons i bessones que ens vanacompanyar. La seva imatge té tot elprotagonisme que li volguem donar.De costat, amb l’experiència de lavida acumulada per gent com els ger-mans Pere i Miquel Perich o la satis-facció de veure’s juntes, una vegadamés, d’Ester i Adela Pau, Paquita iCarlos Pous, o Maria Teresa i JaumeBruñol. Tots són el tresor de cadacasa, com aquella peça mítica deldominó que Leonard Beard ens harecreat per a la portada i la contrapor-tada d’aquesta edició especial: la carai la creu, el davant i el darrere.

“Som dos però és com si fòssimuna de sola”, diuen complagudesNúria i Neus Santaló. Una dicotomiainseparable, com la de les germanesPuigdevall, glossades fa dècades perEnriqueta Paler i Trullol a La Veu del’Empordà:

Que en son d’eixeridesque en són de bufonesles nenes bessonesDolors i Enriqueta!Ni lleu discrepànciacom petita engruna, hi ha entre la unai altra germana (...).Dues-centes sis vides retingudes

en un instant fotogràfic.

DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004/3ESPECIAL

Jordi Puig va més enllà de l’objecte fotografiat, per extreure-li l’essència

ROG

ERLL

EIX

À

DE PERFIL

Any 2005, es desferma la Puigmania

No pretenem fer futurologia ni ciencia ficció però desde fa un temps, sembla que els astres s’han aliat enbenefici del fotògraf Jordi Puig. Projectes en els

quals aquest artista de la imatge ha treballat llargament, ara ien un futur immediat, comencen a veure la llum. Des delllibre Dalí. El Triangle de l’Empordà, realitzat conjuntamentamb el periodista Sebastià Roig, mereixedor del premi MillorLlibre de l’Any 2003, fins a un volum amb increïbles fotogra-fies on s’exalça la bellesa insospitada del Baix Empordà ensón bona prova. L’experiment realitzat a Lladó –on va foto-grafiar a tots els seus conciutadans, més de sis-centes perso-nes– li atorga a Puig, fins i tot, un punt d’il·luminació. I ésque ell li dóna al treball fotogràfic un nou significat. Puigveu més enllà de l’objectiu, traspassa, fins i tot, l’objectefotografiat extraient-li tota l’essència i despertant sentimentsamagats. A Lladó, Puig es va deixar anar davant personesmolt properes, aquelles amb les quals comparteix el marc

geogràfic i vital immediat. Amb ells es va recrear en el vellart del retrat. No és estrany que optés pel retrat individualperquè és aquell que més apropa l’artista al món. Els retratsde Puig, però, lluny de ser còmodes, contenen una certacàrrega de duresa tot i que tant a Lladó com, posteriorment,a Figueres, l’artista va contrarestar-ho suavitzant l’entorn.

A Puig, el cap li bull d’idees i no pot estar quiet. El pro-jecte dels bessons, que porta la seva marca indiscutible, lidonava l’oportunitat d’entrar, de nou, en un diàleg ple decomplicitat i analitzar el vell tema de la duplicitat, què hi harera éssers que han caminat junts creant llaços emocionalsintensos. El dia va ser llarg però els resultats obtingutsmereixien la pena. Uns resultats que auguren que el 2005,quan aquest i altres projectes es puguin veure exposats, serànomenat Any Puig i la Puigmania es desfermarà.

Cristina Vilà

PRIMERA TROBADA DE BESSONS


Ja ho tenim!E l nou de febrer de 1983 cap a les nou del

matí al carrer d’Aragó de Barcelona, entreRambla de Catalunya i Balmes, en un con-

tenidor vaig trobar un tresor: prop de vuit-centsnegatius fotogràfics en plaquetes de vidre. Erenretrats d’estudi dels anys vint, òbviament l’arxiud’un fotògraf professional, potser ja mort. Els diessegüents, una amiga fotògrafa, amb molt entusias-me i molta paciència les va anar positivant enpaper per veure-les millor. Quin arxiu increïble!Era com si totes aquelles persones tornessin d’altretemps en una desfilada misteriosa pels passadissosdel temps. Nens amb capota, joves senyoretesamb barretets de fantasia, respectables senyorsamb bigoti, matrones reposades, àvies fosques ipatriarques amb barba de molts mesos. Tots mira-ven al centre de la càmera com al centre de l’uni-vers, atents a l’ocellet que havia de sortir d’unmoment a l’altre. Tots mostraven uns rostres desinceritat desarmada, una transparència d’aigua depluja, un vel finíssim que deixava passar l’ànimapels ulls. Era com si de cop totes aquelles perso-nes, joves i grans, s’adonessin que eren elles entota la seva dignitat, elles en particular, úniques almón, irrepetibles, elles mateixes.

I aquell color de la mirada –els retrats eren enblanc i negre– d’on venia? Venia de les ànimesque des de l’interior sortien volant per la mirada.

Ara, l’altre dia, mentre Jordi Puig fotografiavaels bessons de Figueres, vaig recordar aquellesfotos separades d’aquestes per setanta o vuitantaanys com a mínim. Vaig imaginar l’entrar i sortirde les famílies per aquell estudi de fotògraf, elfotògraf desconegut del carrer d’Aragó. I vaig pen-sar en una cosa que m’havia dit en Santi Coll diesabans, que ja no quedaven artesans de la fotogra-fia i que en Jordi Puig n’era un. Un dels darrers. Ipensant-ho bé, Santi, tenies raó: no només s’haperdut l’artesania fotogràfica. També s’ha perdut elsignificat de la paraula artesania.

Encara avui, si el fotògraf i el plató ho afavorei-xen, però sobretot si els fotografiats ho desitgende veritat, fotografiar-se és un acte i no un fet.Encara avui, com es va veure al Teatre Jardí l’altredia, existeix un “fer-se retratar” que es conjuga enactiva perquè constitueix un acte. I quin acte. Ungest d’afirmació, d’identitat, de família. Una refina-da construcció mental que malda per introduirordre en el soroll caòtic del fluxe temporal, i perun defugir la mort que ens acompanya tota lavida. Una fotografia així, un retrat, és la confessiómés rotunda i també la confessió més silenciosa.

I la gent que venia mudada, i els bessons que

vestien igual, i els jovenets que tenien vergonya, iels bebés que ploraven. Tots estaven atents, pre-sents, mentre ell els mirava des de la càmera imirant quedaven retratats. Va ser una sessió deretrats i un happenning on tots participaven, elstiets dels bessons, el senyor que volia comprarentrades pel ballet de Sara Baras, la germanetagelosa dels bessons, l’hostessa del teatre, la parellade mossos d’esquadra, la iaia, les cosines atabala-des perquè arribaven tard a casament, uns france-sos que no entenien gaire, la jove periodista quehavia enviat la ràdio per fer un sensacional repor-tatge de Fires. Per bé que cada fotografia és unretrat de dues persones, si mirem bé aquestesfotos en podem veure moltes més. Cada fotografiaés un mapa de la mirada del fotògraf. Una imatgedel món. Aquestes fotografies són el resultatd’aquella intensa sessió de l’1 de maig. I són testi-moni de tantes coses… de la història que porta acadascú per un sender distint, la que construimamb els nostres fràgils intents d’identitat. També,però de la nostra història col·lectiva.

Perquè això fos possible va ser imprescindibleque Jordi Puig realitzés un exercici de transparèn-cia que li és familiar: a mesura que va mirant, alli-berar la mirada de totes les connotacions narrati-ves i de totes les projeccions emocionals del sub-jecte que mira. Netejar la lent perquè només esvegi la persona retratada, la seva ànima o la sevaombra, la seva forma o el seu esperit. Aquestaextraordinària habilitat és una de les coses quemés admiro de Jordi Puig i és, naturalment, elsecret del seu treball.

Finalment em va tocar a mi, em va retratar.Oblidaré amb el temps com plovia aquell dia tantrist, les instruccions que m’anava donant – posa’taixí, mira enllà, somriu, no somriguis-, el plop delsfocus en disparar l’objectiu, la mirada encuriosidadel Quico Rivas darrere el plató. Potser amb eltemps oblidaré també com estava la meva mentaquell dia, confusa i revoltada, encara que qualse-vol ho pot veure a una de les dues bessones de jomateixa (tot i que l’altra desmenteix la impressió).Però no oblidare mai, en canvi, com em va mirarquan després d’alguns preàmbuls es va adonarque jo li havia donat permís per extreure’m l’àni-ma.

Ja ho tenim. – va dir només. I, sí; el meu esperit ja era a fora.

Clara GariDirectora de la Nau Côclea

Camallera, juny del 2004

DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /5EMPORDÀ/ESPECIAL

PotserEn Joan duia sempre la iniciativa, per això

érem tan amics. El que m’agradava d’ell eraque decidís per tots dos amb tanta naturali-

tat. Al vespre em venia a buscar a casa i em duiaamunt i avall amb el seu R5 groc canari. Jo eramandrós i aprensiu, però a ell l’entusiasmaven elsreptes. Per això quan vam veure aquelles duesbessones assegudes a la terrassa del bar Diví,aquell estiu de 1987, vaig saber que res no podriaaturar-lo. Una duia els cabells estirats, l’altra lligatsamb cua. Als bafles sonava Peter Gabriel i sembla-va que tot era possible.

Vam quedar pel dissabte vinent. En Joan jahavia establert que la seva era la dels cabells esti-rats, que es deia Sònia. Ja m’estava bé. Va resultarque la dels cabells lligats amb cua, que es feia dirPatty, m’havia tocat a mi. Era de les que duen lainiciativa. Quinze dies després, les dues parelles jasortíem cadascuna pel nostre compte. Jo agafavael cotxe del meu pare i anava a buscar la Patty. Liagradava ballar alRachdingue fins a leshores petites. Desprésanàvem a la platja deSant Pere Pescador, devegades fins que esfeia clar. Ja m’anava bétot allò, llàstima quequan es va acabarl’estiu em va dir queens ho deixéssimcórrer.

Cinc anys després,quan en Joan treballa-va a Madrid i segurament ni es recordava d’ella, laSònia es va casar amb un meu cosí de Roses. Eldia del casament, quan la vaig veure que obria elball, vaig adonar-me que durant tots aquells anysjo havia perdut miserablement el temps. El meucosí tenia un caràcter dominant. No parava debesar-la davant de tothom, tot i que ella ajuntavaels peus i mirava a terra. S’havia recollit els cabellsdamunt el cap, tret d’uns flocs castanys que liqueien sobre les orelles i li baixaven pel coll. LaPatty, la seva germana bessona, duia els cabellsmolt curts i tenyits de ros. Va beure una mica mas-sa i va acabar ballant descalça sobre la taula.

Un dia em va tocar fer-los de cangur. Quan laSònia em va obrir la porta, el meu cosí s’estavafent el nus de la corbata davant el mirall del rebe-dor. El nen era a la banyera. A l’aigua hi flotavenlletres de plàstic de colors, que el nen anavaenganxant a les rajoles humides. Em vaig ajupir,

vaig regirar lletres entre l’aigua i vaig escriure a lesrajoles, més enlaire, la paraula POTSER. Abansque la pogués desfer, va entrar la Sònia, va eixu-gar el nen i el va embotir dins un pijama de coni-llets.

Com més hi pensava, més clarament m’adona-va que la Sònia i jo estàvem fets l’un per l’altre.Coincidíem un parell de vegades a l’any, en reu-nions familiars, i amb prou feines podíem inter-canviar tres o quatre frases convencionals. Quanvaig començar a escriure, vaig adoptar el costumde visitar-los i regalar-los un exemplar dedicat decada llibre que publicava. En una pàgina qualse-vol, no hi faltava mai una frase amb un potserdedicat a nosaltres, a la possibilitat de nosaltres,destinada exclusivament a ella. Fins i tot vaigescriure dos contes basats en la nostra relació. Enun, el protagonista s’enamorava successivament deles germanes de la seva dona; l’altre estava prota-gonitzat per dos bessons. Quan ens vèiem, la

Sònia em deia que elsmeus llibres li agrada-ven molt i després calla-va i fixava els ulls aterra.

El seu fill es va anarfent gran i vaigcomençar a rebre lesnadales que ell m’escri-via en una lletra cadaany més regular. PelNadal de 2002, en unangle de la felicitació, laSònia hi va afegir una

frase banal que incloïa un potser. No em separavamai d’aquella nadala. La rellegia quan em sentiadeprimit, és a dir, tres o quatre vegades a la setma-na. Un vespre, fa uns mesos, jo estava en un cafède Girona rellegint una vegada més aquella frase.En aquell moment va entrar algú i vaig saber queera ella. No sé per què, em vaig ficar la nadala a labutxaca. La Sònia vivia a Girona, no era estranyque hagués entrat en aquell bar. Anava sola. Vasituar-se al meu davant sense mostrar cap signe desorpresa.

– La meva germana s’ha embolicat amb el meumarit.

– Potser –vaig dir jo, convidant-la a seure.Als bafles no sonava Peter Gabriel.– Potser- va fer ella, encara dreta.

Vicenç Pagès JordàEscriptor

... Com més hi pensava, més clarament m’adonavaque la Sònia i jo estàvem

fets l’un per l’altre. Coincidíemun parell de vegades a l’any ...


Pau i BlaiCaula Juanola04-01-1996

Eduard i XavierCasellas Fernández02-06-1999

Núria i NeusSantaló Pujol07-05-1986


Rosa Maria i JudithEspigulé Dalmau

26-12-1961

Ester i AdelaPau Martí

30-07-1953

Pablo i HéctorMoreno Pino

05-01-2002



Isaac i RomàSubià López10-12-2003

Clàudia i MelanieSáez Cardoner15-09-1990

Judith i MartaJuanuix Pulido18-05-2000


Guillem i MariaTeixidor Mayolas

01-01-2000

Paquita i CarlosPous Puig

17-11-1934

Raúl, Aaron i DamiàRibes De la Rubia

08-04-2000



Aitor i GerardFuentes Ferrer30-09-1992

Rut i JuditVilardell Trayter26-09-2003

Nil i XèniaGarbí Mallart15-09-2003


Nil i BertaMoreno Montblanc

28-11-2003

Alba i ÈliaTorrent Regolta

21-03-2002

Ona i DunaContreras Costa

17-12-2001



Anna i LluísGiralt Serra02-10-2003

Marc i NatàliaCuerva De Oca04-12-2002

Judith i MarcCarpio García01-07-1999


Joel i IsaacEspaña Gutiérrez

14-08-2002

Sheila i AidaEspaña Ramírez

05-02-1997

Maria Teresa i JaumeBruñol Planas

04-07-1951



Anna i GemmaForés Costa13-01-2002

Maria Carmen i ÚrsulaForés Moreno12-07-1969

Marc i JordiNierga Trulls19-09-2000


Rosa i Josep MariaBenet Campdepadrós

23-03-1954

Alba i AriadnaLlorca Ruiz17-08-1997

Albert i GerardFita Font

19-01-1991



Pau i SergiTurró Falgàs02-11-1995

Carmen i SoledadRecuero Vera06-09-1973

Anna i SaraSerra Xaudiera13-11-1998


Júlia i MartaBech Rodríguez

09-10-2001

Alejandra i CarlaFernández Buxeda

17-10-2000

Pere i MiquelPerich Pujol12-01-1936



Pau i OnaDorca Alejandro12-12-1999

Adrià i MireiaPayrà Canet09-10-2000

Anna i MariaSagols Bonavia15-08-1953


Anna, Arnau i NúriaCaritg Amorós

19-01-2000

Gemma i MireiaBurgas Pararols

09-01-2000

Matías i GonzaloSalguado Ribera

21-05-1998



Anna i NúriaPérez Milán20-05-1999

Analia i NereaDíaz Castillo13-06-2003

Caspyn i RobynJones14-08-1997


Pau i Anna Baró Estudis

10-01-2001

Marina i MireiaAyter Coderch

17-10-2000

Laura i MartaAlmendros Conde

12-06-1999



Carla i LaiaGiró Palou24-12-2002

Esther i JudithBesa González31-07-2000

Laura i PauSerrats Gironella21-12-1983


Sergi i MarcSais Coll

11-06-1994

Sandra i CarlaMoreno Galiano

11-06-1993

Roser i PaquitaPlanella Margall

31-10-1953



César i SílviaOrtuño Bech10-04-2002

Rafael i ManuelTalón Toledo17-05-1993

Carme i LaiaNovellón Salvat07-08-1987


Adrià i ÀlexCarrillo Pallarés

06-07-2003

Joan i JosepBuixó Pujiula

22-03-1954

Erika i CarlosAparicio Gutiérrez

14-11-2003



Júlia i SaraLlanet Pujolar12-03-2002

Maria Elena i ElisendaAlayrach Biarnés19-03-1977

Maria Lluïsa i FranciscaPuig Casero19-07-1950


Aina i EdithRoig Macau13-04-1988

Marc i ToniCodes Heredia

23-09-2002

Josep Manel i Joan Pere Perelló Monés

28-02-1960



Marc, Roger i GenísPinart Cairó27-11-1970

Joaquim i SantiagoAguer i Mompel25-09-1970

Carla i LauraMartín Gázquez18-05-1988


Judith i MíriamRomero Molinero

01-03-1995

Xènia i NoraGorris Molas

06-06-2003

Xavier i JordiBrunet Bravo

14-08-1991



Anna i LlucVicens Linares08-02-2001

Joan i MarcBonaterra Pastra20-07-1999

Marc i DanielOsuna Campsolinas12-12-1983


Maria Teresa i Maria DolorsJuanola Guillamet

29-01-1947

Raúl, Helena i VíctorFernández Gil

05-06-1996

Aida i OriolVentura Palou

15-02-1998



Martí i JordiCongost Llobet17-10-1962

Maria i AnnaVelasco Bech01-03-1968

Nayara i YaritzaHilera Pelegrín04-02-2003


Carles i AlbertMinistral Buxalleu

06-05-1980

Pilar i TeresitaOlivet Aguer

05-04-1942

Marc i JúliaMiquel Mansachs

11-02-2000



Paquita i JaumeMontcanut Gratacós08-06-1948

Òscar i LídiaGarcía Vilardell18-03-1977

Guadalupe i GuacimaraPérez Ramió02-07-1978


Alba i Laia Pérez Ramió

16-04-1986

Joan i AnnaVictòria Sánchez

03-09-1997

Àngels i MariPadrosa Barco

07-01-1962



Antònia i Mari CruzAlmendros Fernández24-12-1986

Alícia i AroaMoreno Becerro07-10-1996

Jordi i LluísGarriga Seguranyes01-10-1988


Rosa i AnnaGirbent Cusí

22-02-1979

Rosa i José AntonioRuiz Sánchez

12-06-1959

Tomás i NachoMena Barragán

27-04-1981



Benita i MariaDelgado Bayés06-05-1942

Laura i CèliaOller Juncosa22-01-2002

Jordi i MercèArnau Casadellà14-02-1969


Sergi i LaiaCasellas Llansana

03-01-2004

Enriqueta i Maria DolorsPuigdevall Pinós

25-07-1915


Gràcies als 206 bessons,dels més petitsals més grans,

que han fet possibleaquest projecte.

DIMARTS8 DEJUNYDEL 2004

Número 1.322Any XXVI

Suplement gratuïtwww.emporda.net

LEONARDBEARD

DIMARTS Número 1.322 8 DE JUNY Any XXVI DEL 2004 … · 2010-09-07 · nes– li atorga a Puig,...

Documents

Transcript of DIMARTS Número 1.322 8 DE JUNY Any XXVI DEL 2004 … · 2010-09-07 · nes– li atorga a Puig,...