Llorenç Comajoan Colomé

Seminari de Coordinació LIC | 24 de gener de 2011 | Servei Educatiu ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

1. Introducció2. El català a principis del s. XXI3. Lliçons apreses

normalització?mort? vida?

agonia? justícia? llibertat?

català? castellà? amazic? anglès

1. Introducció

Revitalització lingüística Normalització lingüística Manteniment

2. El català a principis del s. XXI Primera dècada del s. XXI: canvis demogràfics a Catalunya

25 anys de la primera llei de política lingüística (1983)

Avenços en l’estudi sociolingüístic EULC 2003 EULP 2008

2000-2008: UN MILIÓ!

25 anys de la primera llei de política lingüística (1983)

1. Canvi de l’estatus de la llengua 2. Canvi de la societat 3. Reptes

Reconeixement del català a laUE i a institucions espanyoles

Acollida de nouvinguts Presència del català a les noves tecnologies Implicació de la societat civil en qüestions

sociolingüístiques

Estadística d’usos lingüístics a

Catalunya 2003

Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008

Àmbit temporal

2003 2008

Unitat d’anàlisi

Població de més de 15 anys que resideix en un habitatge familiar a Catalunya i que té telèfon fix

Població de més de 15 anys que resideix en un habitatge familiar a Catalunya (independentment que tingui telèfon fix o no)

Mostra 7257 entrevistes 7140 entrevistes

Disseny de la mostra

Segons àmbit territorial i dimensió municipal

Segons àmbit territorial i lloc de naixement

Mètode de recollida d’informació

Qüestionari sociolingüístic: entrevista realitzada per telèfon

Qüestionari sociolingüístic: entrevista realitzada per telèfon (32,5%) o presencialment (67,5%)

Àmbit geogràfic

Catalunya (Àmbit Metropolità, Comarques Gironines, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Àmbit de Ponent, Comarques Centrals, i Alt Pirineu i Aran

Igual que l’EULC03, però amb subdivisions geogràfiques: L’Àmbit Metropolità se subdivideix en Barcelona i la resta de l’Àmbit Metropolità; l’Alt Pirineu i Aran se subdivideix en Val d’Aran i Resta de l’Alt Pirineu i Aran.

Principals variables estudiades

Llengua inicial, d’identificació i habitual

Coneixement del català Usos lingüístics

interpersonals familiars i extrafamiliars

Actituds lingüístiques Variables

sociodemogràfiques

Igual que l’EULC03, però a més del català s’hi incorporen altres llengües (per exemple, l’àrab).

Avenços en l’estudi sociolingüístic Complexitat del cas català

Llengua inicial (L1). Llengua habitual Llengua d’identificació

Dades: Llengua inicial, habitual i

d’identificació El factor de l’edat El factor del lloc de naixement La transmissió intergeneracional

Llengua inicial a CatalunyaL1 a Catalunya. Tria una opció. A. Hi ha més gent que té el català com a L1 que

no pas el castellà. B. Hi ha aproximadament el 50% i 50%. C. Hi ha més gent que té el castellà com a L1 que

no pas el català.Bilingües a Catalunya. Veritat o fals? A. El percentatge de persones que declaren que

tenen totes dues llengües com a inicials és molt baix (menys del 10%).

Taula 2. Llengua d’identificació segones l’edat dels enquestats a l’EULC03 i EULP08.

15-29

30-44

45-64

65 i més

CAT 2003 42,2 41,7 41,8 54,1

2008 33,4 34 38,4 45,3

CAS 2003 48 48,5 50,6 41,3

2008 45 45,3 49,3 46,1

AMB 2003 6,6 6 4,1 2,8

2008 10,4 9,5 8,3 6,5

ARA 2003 -- -- -- --

2008 3,7 3,8 1,4 0,2

Taula 3. Llengua habitual segons l’edat dels enquestats a l’EULC03 i EULP08.

15-29

30-44

45-64

65 i més

CAT 2003 42,2 44,4 43,5 56,3

2008 31,5 32,7 35,8 45

CAS 2003 51,2 46,4 50,3 39

2008 44 44,7 49 45,5

AMB 2003 4,7 6,4 3,9 3,4

2008 14,4 12,7 12,1 7,8

ARA 2003 -- -- -- --

2008 3 3 1 --

Taula 4. Població segons opinió sobre l’ús del català 5 anys enrere segons l’edat dels enquestats a l’EULC03 i EULP08.

15-29 30-44 45-6465 i més

Més 2003 34,8 48 52,2 48,2

2008 25,1 30,4 33,4 34,9

Igual 2003 23,8 27,7 22,1 20

2008 39,5 39,7 39,2 40,9

Menys 2003 32,1 18,9 20,2 19,8

2008 24,3 20 21,8 16,4

CatalunyaResta de l’Est. Estranger

CAT200

3 65 9,4 8,1200

8 58,9 8,7 3,5

CAS200

3 28,7 85,7 57,8200

8 29,2 84,1 52,6

AMB200

3 6,1 3,3 --200

8 11,7 6,5 2,3

ARA200

3 -- -- --200

8 -- -- 14

Catalunya

Resta de l’Est.

Estranger

CAT 2003 65,8 11,8 14,42008 56 8,5 4,2

CAS 2003 29,3 82,6 602008 28,3 81,3 56,3

AMB 2003 4,8 4,6 --2008 15,4 9,5 3,4

ARA 2003 -- -- --2008 -- -- 10,9

Taula 5. Llengua d’identificació segons lloc de naixement a l’EULC03 i EULP08.

Taula 6. Llengua habitual segons lloc de naixement a l’EULC03 i EULP08.

Mare PareAvis materns

Avis paterns Fills

Només CAT 2003 36,8 36,9 30,1 29,1 44,52008 31,3 31,1 28,1 28,2 38,8

Més CAT que CAS 2003 0,9 1 0,3 0,5 2,22008 1,3 1,2 0,8 0,9 2,9

Ambdues 2003 1 1 0,8 0,8 5,12008 1,5 1,9 1,3 1,7 8,5

Més CAS que CAT 2003 1,6 1,6 0,4 0,3 5,72008 1,7 1,4 0,5 0,7 5,4

Només CAS 2003 54,3 53,1 47,3 45,2 38,62008 54,8 54 54,9 53,4 36,9

Taula 7. Població segons usos lingüístics familiars a l’EULC03 i EULP08.

3. Lliçons apreses

Lliçó 1 Les mesures legislatives i d’altres tipus que van de

dalt cap a baix són necessàries però no suficients per a objectius que podríem anomenar “forts” o de “normalitat forta” (fer que el català sigui la primera llengua de la majoria de la població i l’espontània de preferència en les activitats socials).

Per què? Lliçó sabuda però no apresa? Procés gradual? Normalització: got mig ple o mig buit?

Lliçó 2 El mateix model de planificació lingüística no val

per sempre. Per què?

Canvis sociodemogràfics? Aprenentatge del català: infants: Aprenentatge del català: adults Noves estratègies?

Només CAT

Més CAT que CAS AMB

Més CAS que CAT

Només CAS

Només altres

Llar Catalunya 49,6 4,7 10,2 5,9 29 0,2Resta Esp. 7 3,1 7,3 7,9 73,2 --Estranger 3,5 -- 3 3,7 48,1 29,7

Amistats Catalunya 35,4 15,6 20,8 8,5 18,7 0,1Resta Esp. 5,1 5,2 14,3 12 62,1 --Estranger 3,1 6,7 6,1 46,2 15,5

Veïns Catalunya 34,5 13,6 20 8,5 22 0Resta Esp. 6,9 4,9 14,2 10,6 62,3 --Estranger 4,6 1,8 7,6 6,3 71,1 1,9

C. d'estudi Catalunya 38,4 17,3 19 8,1 12,9 --Resta Esp 23,3 -- 33,4 -- 22,7 --Estranger 13,8 -- -- -- 47,2 --

C. de feina Catalunya 35,4 14,1 22,2 8,7 17 0,2Resta Esp 7,7 6,2 16,8 12,7 53,5 --Estranger 4,1 -- 9,7 5,6 62,5 4,8

Petit comerç Catalunya 43,6 15,6 17,3 6,8 15,7 0,1Resta Esp 8,8 6,1 13,6 10,3 59,9 --Estranger 5,5 2,1 8,7 5,9 72 --

Gran comerç Catalunya 36,4 14,4 18,8 10,2 18,7 --Resta Esp 7,8 4,5 12,5 10,4 62,5 --Estranger 3,9 1,8 8,2 5,7 77,3 --

E. financeres Catalunya 56,1 9,8 12 4,9 15,6 0Resta Esp 13,9 5 10,4 6,9 62,5 --Estranger 7,5 2 7,4 4,8 75,5

P. mèdic Catalunya 51,9 9,9 13,6 4,6 19,3 0Resta Esp 12,2 3,9 9,9 7,1 66,3Estranger 5,7 2,4 7 4 78,8

Lliçó 3 Els discursos que es fan servir per recuperar les llengües

reflecteixen i alhora creen ideologies sobre les llengües. Aquests discursos formen part de tot el tramat sociolingüístic i cal tenir-los presents en particular en la planificació de l’estatus de les llengües que es vulguin revitalitzar.

P: [...] Molts parlants tenen la sensació que el català és una mica difícil i no sé si algunes combinacions de pronoms febles o algunes formes de relatiu ajuden gaire a fer-los veure les coses d’una altra manera.

JS: Però com vols que ho percebi la gent del carrer, si sempre l’han ensenyada en castellà i si està acostumada a sentir els mitjans de comunicació en castellà? No hauríem de banalitzar...

P: No ho vull pas fer.

JS: No, és clar. Ho dic perquè en aquesta entrevista hauríem d’orientar el lector, no despistar-lo. Si hi ha aquesta distància que indiques entre alguns parlants i la llengua, no és perquè el català sigui difícil, que ja sé que no ho penses...

P: És clar, ho preguntava perquè faig una entrevista.

JS: Però els periodistes no hauríeu de caure en aquesta trampa perquè, aleshores, esteu rebaixant el nivell d’informació. Si la vostra pregunta ja parteix del fet que el català és difícil, s’està convidant qui ho està llegint a raonar la dificultat, quan això no és així. [...]

JS: Lingüísticament som un poble amb poca capacitat de reacció perquè tenim la subordinació posada a la sang.

P: Li diran que el català no és tan útil perquè no el parla tanta gent.

JS: I cada vegada ho serà menys si l’estat no el fa útil. Voldria que, com a periodista, veiessis que totes les preguntes que estàs fent condueixen a una resposta negativa.

P: No, no, si les hi faig...

JS: Sí, sí, però és que no les hauries de fer aquestes preguntes!

P: Bé, quan vostè diu que el català es mor...

JS: Jo no ho he dit mai que el català es mor!

P: Quan diu que el català no va bé, jo tinc la sensació que el que vol és que els que ho llegim, i jo el llegeixo, reaccionem i ens n’adonem. No vaig per un camí diferent, jo!

JS: Però si els periodistes féssiu unes preguntes més progressistes, no hauríem d’estar sempre amb les mateixes històries perquè llavors, ni que sigui subliminalment, estem dient allò mateix que deia aquella consellera basca: que si el basc és difícil, que si no és útil [...]

P: Doncs hauríem de fer alguna cosa perquè estem en un cul-de-sac.

JS: Home, tant repetir-ho, al final serà veritat! [...]

Lliçó 3 Planificació del discurs (Lo Bianco, 2004)

Català com a “llengua intergrupal comuna” (Bastardas, 2009)

Diversitat lingüística (Junyent, 1998; Comellas, 2006) Batalla (Gifreu, 2009) Mort

Efectivitat dels discursos (Ricento, 2005; Hill, 2002) Ecologia lingüística?

Conclusió És normal

preocupar-se per la mort (del català)?

Sí, però no des de la impotència i el pessimisme.

Moltes gràciesLlorenç Comajoan Coloméllorenc.comajoan@uvic.cat