Dinamització de menjadors escolars ecològics i de proximitat al vallès oriental

FASE 1- Definició grup interès i nucli de treball FASE 2- Diagnosi de les escoles FASE 3- Pla d'actuació

ÍNDEX:

1. Introducció al projecte...........................................................3

2. Fase 1: ...................................................................................5

3. Fase 2: ..................................................................................7

4. Fase 3: ..................................................................................12

5. El Grup de treball Local i les perspectives de futur...............13

I. INTRODUCCIÓ AL PROJECTE DE DINAMITZACIÓ DELS MENJADORS

ESCOLARS ECOLÒGICS I DE PROXIMITAT AL VALLÈS ORIENTAL

El Consell Comarcal del Vallès Oriental en el marc del projecte Rururbal va engegar el

desembre de 2010 un projecte de dinamització dels menjadors escolars ecològic i de

proximitat a la comarca del Vallès Oriental.

Rururbal és un projecte europeu finançat pel Programa MED 2007-2013 que té com a objectiu

principal crear models de governança a través de la cadena alimentària. Per aconseguir aquest

objectiu, es treballen diverses línees de valorització dels producte de proximitat, de promoció

del seu consum i de conscienciació del públic sobre el valor social, paisatgístic, econòmic i de

generació d’un model de territori que té el sector agroalimentari de la comarca.

En paral·lel amb el projecte Rururbal, s’ha comptat amb el suport del Departament

d’Ensenyament i de la Diputació de Barcelona, mitjançant la Xarxa Productes de la Terra per al

suport del teixit empresarial de productes alimentaris locals i de qualitat. En el cas del Govern

de Catalunya, aquest suport va ser mitjançant el pla del 25 de novembre de 2008 per fomentar

l’alimentació i l’agricultura ecològiques durant el període 2008-2012 amb l’objectiu de

promoure les produccions i el consum de productes i aliments ecològics a Catalunya. Dintre de

les actuacions que es preveuen per tal d’aconseguir aquests objectius, es troba la del foment

del consum d’aliments ecològics als menjadors escolars.

En aquest marc, es va definir un procés per afavorir la introducció dels productes ecològics i de

proximitat als menjadors escolars del Vallès Oriental que es va desenvolupar en tres fases:

Un estudi per conèixer la realitat actual dels menjadors escolars de la comarca i captar

l’interès de les escoles en la introducció del producte local i ecològic al menjador, tal

com per definir els diferents nuclis d’interès a la comarca.

La diagnosi profunda de les escoles interessades en participar en el pla pilot per tal de

definir una estratègia d’accions i d’identificar els actors claus i els principals reptes.

La creació d’un pla d’actuació i l’acompanyament i assessorament, per part del Consell

Comarcal del Vallès Oriental i amb el suport d’expertes externs, a les escoles

interessades en introduir productes ecològics i de proximitat en els seus menús. En

paral·lel, s’ha portat a terme un procés de dinamització dels productors ecològics de la

comarca per facilitar el seu accés als menjadors escolars i s’han organitzat accions de

formació i sensibilització sobre els productes ecològics i l’alimentació saludable.

II. FASE 1: La definició del Grup de Treball i el nucli d'interès L’estudi s’ha adreçat a 163 centres d’educació especial, infantil, primària i secundaria, tan

públics com privats.

L’eina fonamental per elaborar aquest estudi han estat dos qüestionaris, el primer es va

distribuir als 163 centres educatius i el segon a les 17 escoles que van mostrar interès amb

l’enviament del primer qüestionari. Amb aquests qüestionaris, s’ha intentat:

Identificar els agents implicats. De cara a impulsar menjadors escolars ecològics

aquests agents poden ser de molt diversa tipologia en funció de cada centre educatiu,

per tant, la dinàmica en la seva implantació haurà de tenir en compte qui n’és el

promotor (la direcció de l’escola, el grup de pares i mares, l’empresa gestora del

menjador, el consell comarcal, un grup de pagesos i pageses, o el propi alumnat).

Identificar el grau de sensibilització i educació ambiental dels centres. Aquest és uns

dels factors clau per aconseguir un menjador saludable, més sostenible i més just.

Identificar el tipus de gestió del menjador escolar. Aquesta diagnosi determinarà com

s’ha de realitzar la transició cap a un menjador escolar ecològic i quins són els

aspectes bàsics que ha d’incloure aquest servei.

A continuació, resumim l´ abast de l’estudi en el següent quadre:

PROCEDIMENT % Nombre d’escoles

Enviament de qüestionari curt 100% 163

Resposta dels responsables del menjador al

qüestionari curt

10,43% 17

Enviament de qüestionari llarg 10,43% 17

Resposta dels responsables del menjador al

qüestionari llarg

6,75% 11

L'anàlisi de les 11 escoles que han participat amb l'enviament del qüestionari llarg ha mostrat

que hi ha molta diversitat i riquesa en els models de funcionament de les escoles:

diferents tipus de gestió del menjador i cuina,

diferents graus d'implicació dels diversos actors,

diversos nivells de maduresa i consens al voltant d'un possible projecte de

MEEP

Tenint en compte aquesta realitat s'ha intentat fer un agrupament de les escoles segons nuclis

d'interès geogràfic i/o de nivell de maduresa del projecte MEEP per poder oferir activitats

adequades a totes les escoles.

III. FASE 2: La diagnosi de les escoles i el contacte amb productors/es

a) Importància d'aquesta fase

Partint de la base que la introducció de producte ecològic i de proximitat és més que un fi en si

mateix, i que és un mitjà per generar consciència i fer un procés de transformació a les escoles,

hem considerat molt important entendre bé cada escola i saber d'on es partia en cada cas.

S'ha donat molta importància a aquesta fase perquè la situació concreta de cada centre

(l'origen i el col·lectiu concret que motiva el canvi, l'estructura organitzativa, la seva història,

les circumstancies personals..), ens ha dibuixat un pla d'actuació i uns objectius específics

adequats a les seves necessitats.

b) Eines i tècniques emprades:

-Entrevista als centres:

S'ha realitzat una o dues visites a cada centre, contactant amb el col·lectiu o persones que el

centre considerava, i fent una entrevista per a profunditzar en la qüestió del menjador: història

i projecte de centre; Motivacions del projecte; Estructura i funcionament del menjador;

Experiència actual i punt en el que es troben; Observacions i necessitats explicitades.

-Diagnosi derivada de l'entrevista:

Ha consistit en un anàlisis DAFO, un anàlisi de l'equilibri i la coherència que en cada escola

presenten els diferents àmbits que integren els MEE, i una observació final.

DAFO:

L'objectiu ha estat mostrar un resum per a definir i contextualitzar el problema o la situació de

l'àmbit d'estudi (el projecte de MEE en el marc de l'escola i el context rural on se situa) a partir

de quatre marcs d'anàlisi: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. D'aquesta manera,

podem identificar allò sobre el que podem actuar per a millorar la situació o per potenciar-la

(és el cas de les “debilitats” i les “fortaleses”, que fan referència a característiques internes de

la comunitat escolar) o bé identificar aquells elements externs que estan condicionant per

positiu o negatiu l'evolució dels MEE (“oportunitats” i “amenaces”).

Factors de risc (C. Neg atives) Factors d'È x it (C. Positives)

D E B IL IT AT S F OR T AL E S E S

AME NAC E S OP OR T UNIT AT S

Cir

cu

ms

tàn

cie

s

Inte

rne

sC

irc

um

stà

nc

ies

e

xte

rne

s

Anàlisi del grau de maduresa i coherència del projecte: Aquesta tècnica s'ha adaptat d'altres tipus d'avaluacions per tal de calibrar i mesurar el grau

d'equilibri i estabilitat del procés de cada escola (en el cas que estigui en fase més inicial) o del

projecte de menjador de l'escola (que és com l'anomenaríem si ja està instaurat dins el

menjador la pràctica i el consum de productes ecològics i locals). Hem establert quatre atributs

principals, que són els que defineixen els quatre pilars dels projectes de MEE (extret del

manual “A Taula!”, de la Taula de Treball de l'Alimentació Escolar Ecològica de Catalunya).

Aquests són: l'educació en matèria de MEE, la salut, el medi ambient, i el desenvolupament

rural. I aquests atributs generals es defineixen també a través de quatre indicadors més que

serveixen com a factors de caracterització de cada un d'aquests atributs. I són els següents:

-Per a l'educació en matèria de MEE: a) educació dels infants en les matèries relacionades amb

els MEE (alimentació, ecologia, medi ambient, etc.; b) Educació de les famílies, tant pel procés

de canvi com en matèria relacionada amb els MEE (alimentació, ecologia, medi ambient, etc.);

c) Educació del personal implicat en MEE (cuineres, monitoratge, coordinadores, etc.); c)

Transversalitat. Es refereix a si les matèries i les temàtiques tractades amb els alumnes i

relacionades amb els MEE es tracten no només de forma curricular, sinó amb un al grau

d'interacció entre àmbits.

-En el foment de la salut dels infants: a) producte fresc, pel benefici que suposa en termes de

qualitats organolèptiques i gustatives; b) producte ecològic, a nivell de beneficis sobre la salut

per la inexistència de residus de pesticides i altres productes de síntesi; c) menús equilibrats,

en termes de millora de la nutrició; d) cuina saludable, a nivell de tècniques de cocció,

elaboració dels aliments, etc.

-De cara a l'educació i respecte al medi ambient: a) producte local, per qüestions com el

transport i les emissions associades a les grans distàncies recorregudes pels aliments; b)

producte ecològic, pel respecte al medi que suposen aquestes produccions, així com el foment

de la biodiversitat i la mitigació del canvi climàtic, reducció de la contaminació del sòl, de

l'aigua i de l'aire c) gestió de la MO, per la importància d'educar i fomentar el tancament de

cicles i l'aprofitament de la MO, així com generar consciencia entorn a això; d) Reducció

d'envasos i embalatges, com una manera de disminuir l'impacte sobre el medi i de fomentar

l'ús racional d'aquests.

-En el foment del desenvolupament rural: a) Producte local, pel foment de l'economia pagesa i

la subsistència com a professió viable; b) Temporalitat del producte vegetal, en el sentit que

com més temporalitat s'incorpori als menús més s'està potenciant la producció local del

moment; c) Planificació amb els productors, pel grau de compromís i i confiança que

representa per ambdues parts; d)realització d'activitats amb els productors, com una manera

de millorar les relacions del projecte i de “resocialitzar les relacions al voltant de la cadena

agro-alimentària”.

En el següent quadre es mostra la taula de valoració establerta per a cada un d'aquests

indicadors. L'escala utilitzada és de l'1 al 5. On els nombre més baixos (o pròxims a l'1) es

refereixen a nivells d'establiment de les activitats més incipients o senzillament més bàsics, i

els nombres més alts (o pròxims al 5) indiquen una situació òptima o molt ben treballada de

cara a aquell element.

c) Contacte amb els productors i productores1 Paral·lelament al procés de diagnosi amb les escoles, s'ha dut a terme un procés de contacte i

dinamització amb els i les agricultores ecològiques de la comarca que estaven treballant o bé

interessats en treballar amb els MEE.

Alguns dels passos que s'han dut a terme:

-Reunions inicials de contacte: es va fer una exposició del procés amb escoles, consulta sobre

l'interès i disponibilitat que podien tenir els i les productores, expectatives, idees sobre

objectius i activitats, etc.

-Plantejament de la problemàtica i punts febles per part dels productors: es van posar sobre la

taula i es va debatre en varies reunions moltes de les dificultats que els productors i

productores es troben amb els projectes dels menjadors escolars, i que son de naturalesa

diversa, però que es consideraven claus per tal d'anar avançant cap a aquesta transició:

necessitat d'arribar més a dins de la comunitat escolar per exposar els projectes productius, les

dificultats logístiques de l'abastiment, l'escassa demanda de producte als inicis dels projectes,

la necessitat de millorar l'organització entre productors, la necessitat d'aglutinar les comandes

1 Es va decidir començar a treballar només amb productors/es d'hortalissa, per ser un producte de

fàcil introducció, transports, etc. i perquè era la producció ecològica que ja estava funcionant a algunes escoles de la comarca.

entre escoles, la presència d'empreses intermediàries molt diverses entre escoles i productors,

el gran desconeixement social i per tant la baixa presència en els menús dels productes de

temporada, etc.

-Línies d'actuacions: Un cop desplegada tota la panoràmica de punts forts i febles, es va

acordar treballar en dues línies principals:

a) Difusió, contacte i activitats amb els centres, per tal que coneguessin de primera mà

les experiències productives i poder fer un acostament més real de les dues realitats (escola-

pagesia)

b) Organització interna. Els productors i productores, han elaborat un llistat de preus

comuns (per tal de garantir uns preus mínims, que a la vegada siguin ajustats per a les escoles,

que disposen d'un marge ajustat per als costos dels menús), llistat dels productes de

temporada que ells disposaven per oferir a les escoles, preparació d'una mínima logística, etc.

-Finalment, s'ha anat realitzant l'acompanyament que tant els productors com les escoles han

demanat, en els casos que hi ha hagut intents d'arribar a acords de subministre.

IV. FASE 3: EL PLA D'ACTUACIÓ Per a cada escola es va elaborar un llista d'actuacions i activitats que es proposaven en funció

de les característiques de cada cas, i que anaven orientades a reforçar aquells àmbits menys

desenvolupats per tal d'equilibrar el procés o bé a satisfer necessitats concretes que les

escoles comunicaven al llarg del procés.

La idea ha estat deixar un primer llistat d'activitats i actuacions que podrien ser útils per a les

escoles, i que a més es plantejaven de forma que els elements i activitats configuressin un

possible “full de ruta” vàlid per a la comunitat educativa en la qüestió de la transició o

fiançament dels MEE.

Finalment, les activitats que s'han dut a terme són les que venen resumides:

D'aquestes activitats exposades, algunes s'han realitzat directament des del Consell Comarcal i

amb els seus recursos, però per a d'altres s'ha comptat amb professionals i col·lectius

específics que treballen i es dediquen a la temàtica, com ara alguns tallers, formacions,

col·laboracions en xerrades, etc.

D'altra banda, i per tal que les escoles poguessin autoformar-se, es va recopilar i facilitar, tota

la informació i material educatiu ja existent entorn a la temàtica, bàsicament extret de les

organitzacions, ONG's i entitats que ja fa temps que treballen en aquesta temàtica a Catalunya

i altres: Entrepobles, Taula de l'alimentació Escolar Ecològica, ASAC, etc.

V. EL GRUP DE TREBALL LOCAL I LES PERSPECTIVES DE FUTUR Des d'abans que s'inicies aquest pla pilot de MEE, i facilitat per les trobades que es realitzaven

en el projecte RURURBAL, a la comarca es va crear un grup o pataforma d'actors diversos que

tenien inquietuds per la temàtica dels MEE (amb presència d'alguns agricultors, tècnics o

empreses locals) i que per la seva posició, lligams o activitat professional tenine molt a aportar.

Aquest grup s'ha reunit varies vegades durant el procés que ha durat el pla pilot, fent-ne un

seguiment, aportacions, i fins i tot part del disseny. En el següent esquema es pot veure alguns

dels punts claus d'interacció amb el Grup de Treball.

PARTICIPACIÓ DEL GRUP DE TREBALL

Això ha permès un fluxe d'informació constant i bidireccional, i a la vegada ha possibilitat la

creació de moltes sinèrgies a la comarca que creiem que han estat claus per a l'evolució

d'aquest projecte, i per als MEE en general.

De cara a un futur, un cop finalitzat el pla pilot del projecte RURURBAL, aquesta estructura

col·lectiva de persones de la comarca implicades en la temàtica, a través d'aquest grup de

treball, s'ha proposat seguir treballant com a plataforma local, per tal de seguir impulsant i

recolzant tots els projectes de MEE i de proximitat que siguin afins a la seva filosofia.