DISSABTE · 2 de novembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15168 - AVUI / Any XLI. Núm. 14038 - EL PUNT

1,50€

1808

22-1

2167

65Q

1688

50-1

1470

70®

C/ Montserrat, 41 · 08302 Mataró

Tel. 93 741 00 44www.bigimmobles.com

GENERACIÓ 14-O · Els joveslideren unes protestes que, amés de la repressió, rebutgenla situació social i la precarietat

ACCIONS · L’acampada a laGran Via de Barcelona és ara elprincipal símbol d’un movimentque s’ha estès per tot el país

La promocióde la sentència

Rotllana de joves durant l’acampada de protesta que s’ha instal·lat a la Gran Via de Barcelona ■ JUANMA RAMOS

P6,7

EUROPA-MÓN P19

Trump deixa de ser novaiorquès isitua la seva casa oficial a Florida pel“maltractament” dels polítics locals

Canvia de residènciaper haver de pagarmenys impostos

EUROPA-MÓN P20

Lagardepren ladirecció delBanc CentralEuropeuHo fa en un momentd’incertesa econòmica

PP i PSOE posen la mà al foc que no pactaranSánchez i Casado descarten un acordquan la resta el donen gairebé per fet

Nacional P10

Puigdemont acusa els repressors deser “súbdits servils del darrer Borbó”

Nacional P8,9

La candidata Laura Borràs, en el seu discurs ■ J. RAMOS

JxCat apuja el tocontra Felip VI

Solidaritat amb el cellerafectat pels aiguats

Nacional P13

Ven les ampolles rescatades de la runai el fang per tornar a engegar l’activitat

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE NOVEMBRE DEL 2019

a història no esrepeteix, però

els mecanismes so-ciopsicològics són elsmateixos, que en uncontext de crisis ensempenyen a ser còm-

plices irracionals de doctrines crimi-nals.” Són paraules de la periodistafranco-alemanya Géraldine Schwartzal seu llibre Los amnésicos, que explo-ra el seu passat familiar i la relació ambel nazisme. El seu avi Karl, de Manhe-ïm, es va beneficiar de la compra d’unapetita petroliera a un jueu, Julius Löb-man, en el moment d’espoli, assetja-ment, expulsió i genocidi, durant el ter-cer Reich. Més tard, després de laguerra, quan el Löbman que salva lapell als EUA (una part de la família ésassassinada a Auschwitz) li demanauna reparació, Karl Schwartz amagaràel cap sota l’ala. L’avi matern, per la se-va banda, també va ser gendarme a laFrança de Vichy. Fins a quin punt erapossible no deixar-se arrossegar pelnazisme? Com es podia dir no, sensetenir fusta d’heroi, sense arriscar la vi-da o anar a petar a un camp de con-centració? Els avis de Géraldine van gi-rar la vista quan hi va començar a ha-ver crims, deportacions, quan es vanposar estrelles de David grogues al pitdels jueus per distingir-los.

Però no només la gent normal esva deixar arrossegar pel nazisme;també els científics, segons que harecreat el valencià Martí Domíngueza L’esperit del temps. Hitler va prome-tre i donar diners per a la recerca, itambé va aconseguir suscitar unasensació d’igualtat, de reduir les divi-sions socials. Va tornar l’orgull alsalemanys després del Tractat de Ver-salles. I encara hi podem afegir el pre-mi Goncourt L’ordre del dia, d’Éric Vui-llard, que arrenca amb la reunió delsgrans empresaris que van finançar elrègim, ho devien fer pel “tall de carna la sopa”.

Schwartz sacseja consciències, im-pulsada per l’exemple del seu pare queva qüestionar, com tants altres joves, elque havien fet els seus progenitors du-rant la dictadura. Perquè és clar quel’amnèsia es va estendre com un teldurant molts anys tant a Alemanya,com en una França que parla de l’alli-berament i oblida el paper col·labora-cionista. Aquesta amnèsia, aquest noparlar ni d’Holocaust, ni de la Shoà, nide la Solució Final, de què ens sona?Amb Franco finalment fora del Valle delos Caídos, no hi segueix havent enca-ra un gran dèficit de memòria històricaque va corcant la salut democràtica?No sé per què m’ho pregunto.

“L

Keep calmXavier Graset

Amnèsia

a poc vaig assistir a un acte ensuport a Dolors Bassa celebrat al’esplanada de la presó del Puig

de les Basses. No era la primera vega-da. Suposo que, malauradament, noserà l’última. No he escrit centre peni-tenciari perquè em sembla una menade circumloqui que suavitza allò querelacionem clarament amb una presó:un espai per a un confinament forçósque suposa la pèrdua de la llibertat demoviments. Centre penitenciari ésuna denominació més moderna quesuposadament s’ajustaria a la presódel Puig de les Basses, inaugurada tris-tament (no podria ser d’una altra ma-nera perquè la mera existènciad’aquesta mena d’edificis és un fracàsde la societat) fa només quatre anys.Tanmateix, no sé fins a quin punt ésuna paradoxa, però, essent tan moder-na, és més que mai una presó: amb elsseus tancaments de seguretat, la cons-trucció és tan hermètica que és impos-sible escapar-se’n; externament el ma-teix edifici sembla una fortalesa inex-pugnable des de la qual es divisa la pla-na de l’Alt Empordà sense que aquestaestigui a l’abast de la mirada dels in-

F

terns. El cas és que a la presó s’hi estàtancat i, per molt que n’hi hagi tantsque proclamen que a Espanya no hi hapresos polítics, no és propi d’una de-mocràcia que hi estigui algú, com arala Dolors Bassa, per haver fet política.No s’ha de deixar de dir: els jutges delTribunal Suprem han dictat una sen-tència amb una condemna total de100 anys a nou persones per haver fet

política. Des que s’ha anunciat, DolorsBassa ha fet arribar la seva increduli-tat. Com és possible? En una entrevis-ta publicada al diari Ara, que vaig lle-gir l’endemà de ser a l’esplanada delPuig de les Basses, hi ha una respostaimplícita: “Tinc la sensació que la sen-tència és el mateix que havia llegit enla instrucció, com si no s’hagués cele-brat el judici. El relat de la Guàrdia Ci-vil ha prevalgut per sobre de tot, fins itot en coses que nosaltres donàvemper fet que havíem desmuntat. Vaigtenir i tinc la sensació de ser un cap deturc d’una venjança i d’un escarmentcol·lectius.” És possible, doncs, perquèsón presos polítics amb una condemnapolítica dictada per uns jutges ambuna posició política per la qual noméshan fet cas a la instrucció política delcas realitzada per la Guàrdia Civil. Po-dria seguir, però no vull acabar sensedestacar una altra qüestió comentadaper Dolors Bassa a l’esmentada entre-vista: no sent que ella i Carme Forca-dell hagin estat oblidades, però sí si-lenciades, perquè el focus mediàtic éson són els homes empresonats pelsmateixos motius polítics.

“Perquè sónpresos polítics ambuna condemnapolítica dictada peruns jutges amb unaposició política

Imma Merino

Presonera en una fortalesa inexpugnable

Ombres

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

avant la resposta ciutadana a lasentència del Procés, tan certés que no ens podem confor-

mar a enviar els joves a l’escorxadorjudicial que els espera si els confonenamb un violent com el fet que els nos-tres fills ens estan donant una lliçó decompromís i mobilització. El penúltimexemple el tenim amb la pacíficaacampada universitària. Alguna cosahi deu tenir a veure aquest model d’en-senyament que els partidaris de la uni-tat de la pàtria espanyola no poden niveure però que, en realitat, ha educattota una generació en els valors de lasolidaritat i la justícia. Per això és clauque la docència sigui un aspecte fona-mental de la República que entre totsimaginem. Perquè, tot i la saludableimplicació del jovent actual en els pro-blemes que els encerclen, hem d’asse-gurar que les escoles, els instituts i lesuniversitats de Catalunya continuïnformant ciutadans preparats. Lamen-

D “Ara el repte jaés un altre: passarde l’escolaritzacióobligatòria a laformació adequada

tablement, els informes dels especia-listes acrediten que un elevat percen-tatge de joves catalans abandonenl’ensenyament a partir de l’ESO. Comsi s’hagués estès la falsa creença queamb això n’hi ha prou per obrir-se pasen la cada vegada més complicada vidalaboral. La crua veritat és que com

menys formació, més treball precari.Hi va haver un moment que la societatva afrontar el repte col·lectiu d’escola-ritzar tothom. Ara el repte ja és un al-tre: passar de l’escolarització obligatò-ria a la formació adequada. Com sem-pre, tot és qüestió de recursos, de prio-ritats i de saber trencar inèrcies finsaconseguir idear i aplicar un modelmés intensiu i a l’abast de tothom.Mentrestant, ja ho veiem, són les fa-mílies les que han de suplir la mancad’inversió pública, i l’autèntica forma-ció dels joves acaba reservada a leselits que se la poden permetre. Iaquesta no és la República que moltsvolem. Ja ho cantava en Raimon: “Sinomés els rics estudien, només els ricssabran.” Els joves que aquests diess’exposen a aturar les porres amb elcap també surten al carrer contraaquesta manca de perspectiva. I si nosabem llegir correctament el que pro-clamen, els tornarem a decebre.

Joves i compromesosXevi Sala / xsala@elpuntavui.cat

A la tres

La nit de la castanyada va co-mençar la campanya electo-

ral més curta des de la recuperacióde la democràcia que tenim. I seràtambé la més inútil, si encara consi-derem que és en aquest períodeque els partits han d’explicar les se-ves propostes i els seus programesde govern. Oficialment durarà vuitdies perquè els partits espanyolsgrans es van posar d’acord a modi-ficar la llei electoral per reduir d’unasetmana la campanya quan arribaper una repetició electoral, com ésel cas. Serà tan curta com llarga haestat la precampanya, que va co-mençar quan Pedro Sánchez sem-blava tenir decidit anar a una repe-tició electoral i negociava, o aparen-tava negociar, amb Pablo Iglesiasun govern amb Unides Podem. Hemestat testimonis d’un llarg períodepreelectoral durant el qual el go-vern en funcions –més pendent dela demoscòpia que de governar– hatingut només dos grans temes a so-bre la taula. D’una banda, l’exhuma-ció de Franco del Valle de los Caídosi el seu trasllat al cementiri de Min-gorrubio i, de l’altra, la proclamacióde mesures de repressió a l’inde-pendentisme català arran de la res-posta ciutadana a la sentència delprocés.

És inútil una campanya que noserveixi per aclarir si el PSOE, gua-nyador segons totes les enquestes,buscarà els suports per a un governd’esquerres o si, al contrari, estàdisposat a fer un acord d’investidu-ra amb el Partit Popular per a ungran pacte d’Estat amb la dreta,com apunten cada vegada mésanalistes polítics. En tot cas, ambl’excepció d’Unides Podem i de MésPaís, ja sabem que els partits d’àm-bit estatal –PSOE, PP, Cs, i no caldir, Vox– centraran el seu discurs aendurir la repressió contra l’inde-pendentisme a mesura que s’acostiel 10-N.

La campanyamés curta imés inútil

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Després de guanyar el Goya com a millor actorper El Reino, en què interpretava un polític corrup-te, Antonio de la Torre presenta La trinchera infini-ta, on torna a demostrar el seu talent en el paperd’un regidor andalús que viu anys amagat a casaper por de represàlies del franquisme.

PRESIDENTA DEL BANC CENTRAL EUROPEU

Talent interpretatiu

En un moment, novament, d’incertesa econòmi-ca, Lagarde assumeix el lideratge del Banc Cen-tral Europeu, que ha de ser el pal de paller de l’es-tabilitat monetària al continent. Els indicadorseconòmics no són gens optimistes i s’hi suma lacrisi del Brexit i la guerra comercial de Trump.

-+=

-+=

Riuada de solidaritatMariona Rendé

Prova de focChristine Lagarde

-+=

Antonio de la Torre

Centenars de persones van mostrar ahir el seusuport a la família propietària del celler de l’Esplu-ga de Francolí que va quedar totalment destros-sat per la riuada. Ahir es van posar a la venda lesampolles que es van recuperar del fang, una ini-ciativa per poder recuperar l’activitat.

PROPIETÀRIA DEL CELLER RENDÉ MASDÉU

ACTOR

EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE NOVEMBRE DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

La culturaés revolució

l vespre d’aquest dilluns va ser estrany a la plaça deSant Jaume. No hi va haver protestes. Però m’agrada

pensar que, sense ser-hi físicament, els jovesmanifestants que aquests dies revoltats criden “llibertat”hi eren mentalment i emocional mentre es lliurava lamedalla d’or al mèrit cultural a Daniel Giralt-Miracle. AlSaló de Cent de l’ajuntament de Barcelona no hi havia nisol un seient buit. Va ser un acte d’homenatge preciós imolt oportú en aquests sorollosos temps d’horitzóincert. La cultura, sobretot la que aspira a veure-hi més

enllà, ha estat, és i serà el lloc d’onbroten els anhels de justícia i dedrets de la societat. La cultura és elgrau màxim de la independènciadels individus i dels països. Aquestaés la lliçó de la trajectòria deGiralt-Miracle, que inclús en elsmoments de foscor més absoluta(ell és fill de la postguerra, però

també d’un pare, el gran grafista, impressor i tipògrafRicard Giralt Miracle, que va ser “la seva millor escola”,com es va dir a la cerimònia) la cultura avança i ens faavançar. Les seves matèries de treball han estat l’art, elpatrimoni i el disseny, les més incompreses i massasovint menystingudes en una Catalunya de monopoliliterari. La seva revolució: fer que tinguessin valor, ja fosconvencent els polítics de la necessitat de construir elMacba o propulsant l’Any Gaudí, el 2002, més decisiu enel fenomen internacional de Barcelona que els JocsOlímpics. Gràcies, mestre.

E

DanielGiralt-Miracleha rebut lamedalla d’oral mèritcultural

http://epa.cat/c/ad4244

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

La concessionària de lesautopistes col·labora en unprograma europeu sobre elsvehicles connectats i laconducció autònoma.

10anys

20anys

El PSC talla caps i CiU deixaanar llast. Els socialistes han detriar nou alcalde a SantaColoma i regenerar la federaciódel Barcelonès Nord.

Jordi Pujol encarrega alsnegociadors de CiU queexplorin la disponibilitat d’ERCa arribar des d’ara a un acordglobal amb el partit.

Mobilitat del futur Cas Pretòria Acord CiU-ERCTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE NOVEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

oques persones hideu haver tan au-

toritzades com una vi-cepresidenta del go-vern espanyol per ra-diografiar amb la seva

actitud en què consisteix l’estat democrà-tic i de dret a Espanya. Les seves paraulesno deixen marge a la interpretació: “Desde l’executiu no entendrem que Bèlgicano entregui els qui han fugit de la justícia...No és respectable que a una democràciapleníssima com l’espanyola, després deconèixer la sentència del Tribunal Su-prem, se li negui l’entrega de fugitius de lajustícia... i arribat aquest moment, pren-drem les nostres decisions... Entre estatses col·labora, i es pot fer amb més intensi-tat o menys.” L’amenaça de Carmen Cal-vo a Bèlgica és transparent, i que doni perfet que el govern belga pot influir o decan-tar les decisions judicials i que ho ha defer, por la cuenta que le trae, revela el valorinsignificant que el govern espanyol donaals termes estat de dret i separació de po-ders. És el que tenen les democràcies ple-níssimes.

El fet és que deixa molt clar com fun-

cionen les coses a Espanya. El ministreMarlaska, per exemple, té cinc condem-nes del TEDH per haver emparat les tor-tures i els torturadors quan era jutge del’Audiencia Nacional, però el mal ja estàfet i l’Estat va obtenir el que volia. El jutgeMarchena –un altre exemple– ha vistcom aquesta setmana el Suprem anul·la-va la sentència amb què el 2008 va treurede la circulació el president del Parlamentbasc Juan Mari Atutxa i dos vocals de lamesa, Gorka Knör i Kontxi Bilbao, per nohaver obeït les raons d’estat. Altra cop, elTEDH ha fet justícia, però l’Estat va tenir elque volia i el jutge, la seva recompensa encamí, com està, de presidir el Suprem.

A hores d’ara, a l’Estat només li inte-ressa decapitar l’independentisme i aixòvol dir empresonar els seus líders –CarlesPuigdemont és ara la prioritat– i amputarel moviment tant com puguin amb acu-sacions arbitràries de violència i terroris-me, com la que ja es llança contra el Tsu-nami Democràtic, un moviment no vio-lent de desobediència civil. Com altrescops, no hi ha problema a l’hora d’humi-liar l’estat de dret, la separació de poders ila democràcia mateixa, sempre que l’Es-tat, un cop més, aconsegueixi el seu ob-jectiu immediat i la roda continuï girant.

P

Full de rutaToni Brosa

Democràcia“pleníssima”

L’amenaça a Bèlgica de lavicepresidenta revela el quevalen la separació de podersi l’estat de dret a Espanya

al deixar clar que allò que ha tin-gut lloc aquests últims mesos enel Tribunal Suprem es limita

–malgrat l’esforç en mantenir les apa-rences– a una mera escenificació queres té a veure amb la justícia. I és quel’aparença de justícia a l’ombra de leslleis és la pitjor de les tiranies. Però non’hi ha prou amb parafrasejar Montes-quieu per donar-se la raó; ni tampoc sirecordem oportunament que s’ha con-culcat el dret al jutge natural –és a dir,al jutge predeterminat segons la llei–,així com el principi de contradicció–minvant fins a extrems residuals eldret a la defensa–. Perquè, al capdavall,el pitjor és que els fets d’aquesta causageneral –no pot definir-se altrament–mai no van esdevenir a priori i no te-nen cap fonament a posteriori, ni em-píric ni objectivable.

MENTRESTANT, AQUESTS DIES DE PROTES-TES, la banalització de la violència haestat un tret comú entre articulistes ipolítics de tot signe. Tot obviant, bensovint, l’única violència d’origen –pre-sència provada d’agents infiltrats in-

C closa– generada per tots els cossos deseguretat implicats en la repressió.Una violència real, que tan sols s’expli-ca per aquella impunitat que el poderostenta a bastament a l’hora de coartarla dissidència. Fa por pensar com esjustifica entre nosaltres aital manerad’actuar i l’empara que té l’Estat en laseva deriva autoritària, quan, per ex-emple, es tracta d’imputar terrorismeals detinguts el proppassat dia 23-S. Nodebades són la “violència ambiental” ol’aleatòria possibilitat d’aquesta, no-cions cabdals que enllacen el col·lapsede l’estat de dret amb la defensa de launitat d’Espanya.

EN EL CONTEXT ACTUAL, no s’entén la re-acció inoperant del govern de Catalu-nya. Resulta evident la seva mancad’ambició en la resposta i una renúnciaclara a vindicar l’esperit de l’1 d’octu-bre. Fet i fet, hi ha qui creu en el pensa-ment màgic i argumenta que cal saberesperar l’inesperat –tot i reconèixer la

incertesa d’ignorar-ne el resultat–. Enparal·lel, el temps s’escola i creix unsentiment de desorientació entre unapart molt important de la població. Ésfàcil confondre de manera maliciosa laira racional que s’eleva com si fos unapregària i que respon en realitat a unasituació insostenible. Cal recuperar elnexe entre el demos i les institucions apartir de la idea de voluntat política deser un estat independent i, si s’escau,tornar-ho a referendar.

CAL UN HORITZÓ CLAR –i obert en el que-fer– on la veritat recuperi el seu espai. Irespondre honestament a la preguntade fins on estem disposats a arribar. Enels darrers cinc anys no m’he cansat deproposar aquesta pregunta sense obte-nir-ne cap resposta. No és pas una res-posta que es pugui concretar en un sin-tagma. Però sí que és la declaració d’unestat d’ànim que ens exigeix un corat-ge extraordinari. L’opacitat no és bona,i l’omissió en la paraula és sinònim d’in-certesa. No trobarem conhort en el si-lenci quan el clam per la injustícia de-mana gosadia.

Jordi Solà Coll. Escriptor

Els dies de la iraTribuna

Constitució de1978b El senyor Carlos Lesmes,president del Tribunal Supremi del Consell General del PoderJudicial, va afirmar amb ro-tunditat davant la cúpula mili-tar: “Només hi ha un objectiuclar: la defensa de la Constitu-ció de 1978.”

Aquest senyor s’ha llegit laConstitució del 78? Jo diriaque no. Només repassant-laens podem adonar que de totel contingut referit al fet terri-torial, o el que es refereix alsdrets socials dels espanyols, oa la participació ciutadana,per citar-ne alguns aspectes,estan inclosos en el text cons-titucional i sembla que se’lspassa pel folre.

A partir d’aquí qualsevol in-compliment d’una llei vigentés el pa de cada dia. La unitatd’Espanya és la finalitat pri-mera i sembla que última en-cara que la gent no tingui ca-sa, passi gana, la mainada uti-

litzi barracons per escola o elsinvestigadors estiguin de bra-ços plegats per manca de fi-nançament econòmic.PILAR PORCEL I OMARSabadell (Vallès Occidental)

Democràciaplenab La ministra Carmen Calvova dir per la ràdio que Bèlgicahavia de lliurar Puigdemontperquè Espanya és una de-mocràcia plena, però no va dirplena de què.

Segurament volia dir que ésuna democràcia desbordant,però llavors com és que enuna democràcia tan exube-rant hi ha presos polítics i exi-liats?

Les democràcies normalsestan plenes de lleis justesque respecten la discrepànciai quan aquesta es produeix esvota per esbrinar quina ésl’opinió de la seva gent, i acontinuació se sumen els re-sultats a veure si guanya la

població que discrepa o l’altra.Si això no es produeix nomésvol dir que, tal com va afirmarla senyora Calvo, Espanya ésuna democràcia plena, peròd’indecències.LLUÍS CLARÀ IGLESIASMoià (Moianès)

Economia,imatge!!b Com s’atreveixen?, no te-nen modus ni vergonya!

És l’únic que els preocupa,a la majoria d’empresaris deBarcelona, i del país, és clar,de la greu situació que estemvivint, com a país i especial-ment en la pròpia carn moltesde les persones anònimes ono (per entendre’ns, ja que nohi ha ni hi haurà mai ningúanònim) que donen la cara is’impliquen amb convicció iresponsabilitat per aconse-guir un món millor per a tot-hom.

“Hi hem perdut diners...” “Elcomerç se’n ressent...” “Quina

imatge tindran, els de fora, deBarcelona, de Catalunya...?”

I les persones? Realmentsap, l’empresariat que ara re-crimina les protestes als car-rers, que existeixen les perso-nes i què i qui són?? Sincera-ment, tinc els meus dubtes.Tal com es mostren insensi-bles al dolor, al patiment, alsanhels de llibertat, de respec-te i de dignitat.

Massa encegats, permetenti exercint la violència que, im-punement, a través del podereconòmic, dia rere dia des-trueix famílies i aniquila perso-nes.

Ja és hora que canviï el sen-tit i la direcció de les denún-cies i investigacions.

A qui s’ha de condemnar, i apenes majúscules, és a qui re-alment exerceix la violència.La violència del poder econò-mic. Metapoder encobridorsense escrúpols, de la méselevada mesquina perversitat.EULÀLIA SABATER I PUIGCastellvell del Camp (Baix Camp)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE NOVEMBRE DEL 2019

Pablo Casado, CANDIDAT DEL PP EN LES ELECCIONS DEL 10-N

“És d’agrair que després d’algunes setmanes fent el truc,Sánchez per fi ens ha demostrat amb qui vol el tracte”

La frase del dia

SísifJordiSoler

i ha els morts, itambé hi ha els

difunts. Els morts nohi són. Allò que no hiés no existeix, ha dei-xat de ser real en to-

tes les seves formes i en tots els seuscolors. No hi ha noms per a la mort, nihi ha cares, ni tan sols un número quela faci comptable. La mort és abstrac-ció irreconeixible, es difumina en l’es-pai, es perd en el temps. Els morts vanmarxar un dia per no tornar mai més,com l’eco mut d’un crit de desespera-ció, com el fum que s’esmicola fins es-devenir invisible, com el somni que esdesintegra en els racons negres de lamemòria, com el bri de pols que passadesapercebut perquè no fa borrissol.

Els difunts són els nostres difunts,més vius que mai perquè mai hanmort entre nosaltres. Hi són i no deixa-ran mai de ser-hi. Com un tatuatge decolors, a perpetuïtat, no pas com unacondemna, ni com una cadena de pe-nitent que cal arrossegar, sinó com unsomriure de placidesa, com una llàgri-ma dolça als ulls de felicitat viscuda.

Són sal i oli. Aigua a doll en la fontmés clara.

Els difunts com l’ànima que perduracada dia a taula, en cada àpat, al costatdel pa blanc, en el glop de vi negre, enel dring de la cullera en el plat de sopaespessa. Són el bon dia i la nit plàcida,les tardes allargassades d’estiu i elscapvespres tenyits de tramuntana.Són la mà que no has deixat mai d’es-trènyer, l’amic que encara et pica l’es-quena en un esclafit de riure, el germàque sempre et marcarà el bon camí aseguir en la cruïlla de la vida, el pareque t’obrirà portes i et regalarà tota laprada.

No són tristor, ni pena. Són vida vis-cuda, vida que es viu. Són la necessitatde fer-nos presents en la puresa del re-cord i en la gratitud sincera.

H

De set en setJordi Panyella

Difunts

“L’Estat sap quenomés pot impedirla independència deCatalunya ambtirania i destrucciópolítica iinstitucional, ferintel sentimentnacional català i ladignitat delscatalans

es repetides manifestacions delcandidat a president del governPedro Sánchez i el seu entorn

han deixat palès que els socialistes novolen cap mena de diàleg amb Catalu-nya, ni consens, ni pactes fora de l’au-tonomisme constitucional. La situacióno aconsella facilitar la seva investidu-ra, si es té en compte, a més, que la sevaaltivesa i menysteniment al presidentde la Generalitat esdevé insultant peral poble català.

LA REPRESSIÓ ha provocat l’esclat del jo-vent decebut de tota la política que arasí que s’ha convertit en la vella política.La gent ha deixat de creure en els par-tits i es refugia en els moviments so-cials com a alternativa al que conside-ren disbarats dels polítics. Les protes-tes han generat inestabilitat i descon-fiança. En Espanya hi creu molt pocagent vista la violència desplegada perl’Estat. No han pensat que la repressiójudicial i la violència d’estat no seranmai solució a un conflicte històric queve de temps.

NI DRETES NI ESQUERRES espanyoles hanvolgut buscar seriosament solucionsdemocràtiques al problema català. Pe-rò ara la farsa s’ha acabat, han caigutels decorats de cartró pedra en quès’aguantava la democràcia espanyola,ja que queda al descobert que els verita-bles antisistema són les dretes reaccio-nàries a les quals hem d’afegir el socia-lisme espanyol.

EL CONFLICTE ESDEVÉ ÈTNIC quan veiem aCatalunya persones castellanopar-lants que es declaren espanyoles i novolen entendre que abans que ells s’ins-tal·lessin a Catalunya, aquesta ja exis-tia amb ànima i cos. Volen forçard’aquesta manera el silenci del pobled’acollida i fer-lo seu contra l’opinió delpoble català. No volen una nova socie-tat ni un país lliure, passejant banderes

L espanyoles en lloc de practicar la demo-cràcia.

ELS CATALANS, poble culte, partidarimajoritàriament de la igualtat d’opor-tunitats i del bon veïnatge, volen liqui-dar d’una vegada la política de col·lisióentre vencedors i vençuts que sembla

esperonar l’ambició de domini de l’Es-panya castellana. S’oposen els espa-nyols encara majoritàriament al fet queels catalans puguin prendre decisions,tot sabent que Catalunya pot sobreviu-re sense Espanya amb recursos propis.

ELS CATALANS COM A ÈTNIA, país ambllengua i cultura diferent de la castella-na, saben que la república catalana estàen curs, amb una declaració d’indepen-dència suspesa per obrir i facilitar eldiàleg que mai es va produir. L’Estat es-panyol no s’ha distingit per la seva com-prensió, ni per tolerància ni per respec-te a la realitat catalana, iniciant la re-pressió judicial en lloc del diàleg entrepobles, atacant la convivència, exaspe-rant el jovent sense futur, que sap quehaurà d’emigrar per sobreviure econò-micament i com a persones.

L’ESTAT SAP que només pot impedir laindependència de Catalunya amb tira-nia i destrucció política i institucional,ferint el sentiment nacional català i ladignitat dels catalans. És la seva políti-ca de terra cremada recordant-nos elretorn d’un passat dictatorial a Catalu-nya amb un trencament total. L’Estatté a la seva disposició la força policial imilitar per ofegar tota temptativa, pa-cífica, dels catalans per formar una de-mocràcia en forma de república i cele-brar un referèndum d’autodetermina-ció lliure i imparcial.

ELS POLÍTICS ESPANYOLS creuen una so-lució dividir i enfrontar catalans i caste-llans a Catalunya. En plena descompo-sició política de l’Estat espanyol, s’en-fronten en realitat pragmatisme catalài dogmatisme espanyol. La uniformitatespanyola es posa per damunt de tot, isi convé, destruint les llibertats, apli-cant lleis amb criteris injustos, mentrepretenen seguir ignorant que la inde-pendència de Catalunya és ja un fet ir-reversible.

Pau Miserachs. President del Grup d’Estudis Polítics

Volen terra cremadaTribuna

EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE NOVEMBRE DEL 20196 |

El celler del’Espluga deFrancolí arrasat perles riuades ven Vide Fang a 15 euros

JxCat hi fa un mítingper denunciarels dos anysd’empresonamentdel govern

Acte decampanyaelectorala Lledoners

Allau desolidaritatamb RendéMasdéuNacional

La fórmula no és pas nova.Els precedents més mas-sius es remunten al 2011,quan les tendes de campa-nya del moviment del 15-Mvan omplir la plaça Catalu-nya de Barcelona duranttres setmanes. I al 1994,quan van coincidir acam-pades que van durar diver-ses setmanes a diferents

ciutats per reclamar als go-verns la cessió del 0,7% delpressupost a la cooperacióinternacional. Les tendeshan tornat ara al carrercom a forma de protesta.En aquest cas, a la plaçaUniversitat de Barcelonadues setmanes després dela publicació de la sentèn-cia del Suprem, el 14 d’oc-tubre passat. Però lareivindicació va més enllàde la independència de Ca-

talunya. Els autoanome-nats “generació 14-O” noprotesten només contrauna injusta sentència sinóque deixen aflorar el ma-lestar d’una generació abo-cada a viure pitjor que elsseus progenitors. Una ge-neració que ha crescut ma-nifestant-se amb les sevesfamílies cada Onze de Se-tembre. Que s’ha sentitdesenganyada en veureque deu anys de manifesta-

cions pacífiques han aca-bat amb elevades penes depresó. Una generació queha viscut bona part de la se-va vida en una crisi que hadeixat retallades educati-ves i sanitàries, un elevatatur juvenil i un molt difícilaccés a l’habitatge. Quecreu que els seus drets s’es-tan veient vulnerats peruna resposta policial quequalifiquen de repressiva iviolenta.

Així ho expressen els jo-ves en les manifestacionsconvocades pel Sindicatd’Estudiants i el Sindicatd’Estudiants dels PaïsosCatalans ( SEPC) en les úl-times setmanes. Des del 14d’octubre aquests dos sin-dicats han convocat cincjornades de vaga i una vagaindefinida a la universitatper part del SEPC. Els es-tudiants d’instituts i uni-versitats s’han erigit en

punta de llança de les mo-bilitzacions contra la sen-tència. Són els que han de-cidit instal·lar-se a la plaçaUniversitat i, tot i que l’a-campada no està organit-zada per cap dels dos sindi-cats, aquests hi donen to-tal suport. També s’hi hanmostrat a favor l’ANC, Òm-nium, el moviment escoltai Tsunami Democràtic i laCUP. I nombrosos particu-lars que han donat ali-

Generació 14-OLIDERATGE · Els estudiants estan al capdavant d’unes protestes que van més enllà del rebuig a la sentència i la repressióREIVINDICACIONS · Protesten contra un sistema polític i social que els dificulta l’accés a l’educació, la feina i l’habitatgeACCIONS · Es mobilitzen amb manifestacions, vagues, una acampada i la pressió per flexibilitzar l’avaluació a la universitat

Rosa M. BravoBARCELONA

Uns joves en unamanifestaciócontra la sentènciaamb el número que ainternet s’associa aerror ■ ORIOL DURAN

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE NOVEMBRE DEL 2019

Hereus del 15-Mi el bloqueig polític

L’APUNT de gènere, l’ecologia, els sous dignes o la fi dels desno-naments. Reflexionava el sociòleg Josep Maria Anten-tas fa uns dies que un dels enigmes és si els més jovessabran lligar millor del que s’ha fet fins ara la lluita perla independència amb els altres problemes de la so-cietat, com ara els de l’habitatge o la precarietat. Hoestan intentant. I amb energia.Laia Bruguera

A tothom li ha sorprès el protagonisme que han agafatels més joves, però les crisis són oportunitats i ells hantrobat el moment perfecte per fer-se sentir i mostrartot el seu descontentament i també l’anhel de viure enun lloc millor. Perquè, per descomptat, volen un estatque respecti drets bàsics com ara el d’expressió o ma-nifestació, però també que aposti per la igualtat real

ments i altres productesals acampats.

La Natàlia és un exem-ple de la generació 14-O.Estudia a la Facultat deDret de la Universitat deBarcelona i s’ha adherittant a la vaga indefinidauniversitària com a l’a-campada. A banda de la in-dignació per la sentència,“a l’autoanomenada gene-ració 14-O hi ha moltesproblemàtiques que ensafecten, com ara la preca-rietat laboral, l’accés a l’ha-bitatge i els alts preus de launiversitat”. La seva adhe-sió a les protestes ha tingutcom a detonant “l’aug-ment claríssim de la re-pressió”. La Natàlia es refe-reix al “context neoliberalen què vivim, que afecta lesnostres vides”, i en el seucas concret tracta de pa-gar-se els estudis treba-llant de cambrera, de pro-fessora d’anglès i d’hostes-sa d’esdeveniments. ”Fei-nes molt precaritzades,amb tractes de vegades ve-xatoris i masclistes”, diu.

Coral Latorre, portaveudel Sindicat d’Estudiants,assenyala: “La majoria dejoves no estem lluitant peruna república que canviï labandera i res més, sinó queentenem aquesta lluitacom la forma per transfor-mar les nostres condicionsde vida i posar fi a la preca-rietat, les retallades, els

desnonaments...”Les mobilitzacions dels

universitaris s’han centratespecialment a aconseguirun compromís de les uni-versitats respecte de la si-tuació que viu el paísaquests dies. “Si no hi hanormalitat al carrer no pothaver-n’hi a les aules.”

Amb aquesta consignavan sortir uns 200 alum-nes de la Facultat de Mate-màtiques i Informàtica el22 d’octubre a tallar laGran Via en solidaritatamb un company que haperdut un ull per un projec-til policial. I és un senti-ment que ha calat en partde l’alumnat, que ha recla-mat als rectorats que flexi-bilitzin les avaluacions perpoder assistir a les mobilit-zacions sense cost acadè-mic. I monetari, pel costque representa haver-se dematricular de nou d’unaassignatura.

Les universitats públi-ques, i també la privada deVic, han aprovat un mani-fest de rebuig a les con-demnes i la judicialitzacióde la política. Els sindicatsd’estudiants han anat mésenllà i els han exigit que elcompromís es materialitzien avaluacions més flexi-bles que el model d’avalua-ció continuada que marcael model de Bolonya. L’e-xamen final és una possibi-litat que ja es preveu a lesnormatives universitàriesi que els alumnes poden de-manar a principi de cursper circumstàncies parti-culars. La majoria de cen-tres han acordat ampliar eltermini fins a la setmanavinent per demanar aques-ta opció i, en alguns casos,han posposat fins al 7 denovembre les activitatsavaluables. ■

A la Universitat Pompeu Fa-bra es va viure dimarts pas-sat un enfrontament entrealumnes que volien fer classei els que ho impedien amb unpiquet per aconseguir l’ava-luació flexible. Es va convertiren una escenificació de la di-visió que es viu al món univer-sitari respecte a les mobilit-zacions. També està dividit elprofessorat. Aquesta setma-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“La majoria entenemaquesta lluita com laforma per transformarles nostres condicionsde vida”Coral LatorrePORTAVEU DEL SINDICATD’ESTUDIANTS

na s’han conegut dos mani-festos, signats tots dos peruns 800 docents. Un reclamaque les universitats donin su-port jurídic i moral als estu-diants ferits a les càrreguespolicials. Un altre, amb firmesd’arreu de l’Estat, veu “aber-rant” el manifest contra lasentència aprovat pels claus-tres i creu que és una agres-sió a la llibertat ideològica.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Divisió al món universitari

es de dimecres al matí, laplaça Universitat ha subs-tituït el gris de l’empedratpels colors de les tendes

de campanya que els estudiantsque hi acampen hi han instal·lat.S’hi estaran, diuen, de manera “in-definida”, perquè sembla que “sino, no ens escolten”. S’autoano-menen la generació del 14 d’octu-bre o “la generació de la precarie-tat” i asseguren que la sentènciadel Tribunal Constitucional va ser“la gota que va fer vessar el got”,un punt d’inflexió que els va empè-nyer a sortir al carrer. “No podemnormalitzar la situació. No ensaturarem”, afirmen, “Aquí i ara,estem lluitant pel nostre futur.”

Dijous al matí es van organitzardiverses taules de debat en què elsestudiants van discutir sobre l’eco-logisme, l’internacionalisme, el fe-minisme i el moviment estudian-til, que van posar en relació amb laseva reivindicació. Mentre que enun punt de la plaça es parlava de

Ddonar-se a conèixer i de donar su-port a lluites com ara la de Rojava,Chiapas o Xile, a l’altra es debatiasobre els límits del creixement, lajustícia climàtica i el deute global.A continuació, hi va haver una xer-rada de Sanitaris per la República,a càrrec de Sira Esclasans.

Un grup d’estudiants s’hanofert voluntaris per dur a terme lestasques de logística i seguretat. Enuna carpa situada al centre de laplaça les persones que vulguin po-den portar-los provisions o contri-buir a la caixa de solidaritat. “Enshem trobat amb molta gent gran”,afirmen. “No poden ajudar física-ment, però ens venen a portar pro-visions i a donar suport emocio-nal.” S’organitzen en comissions,cadascú s’ocupa d’una feina con-creta. “Hem passat la nit aquí fentguàrdia per si venia algun carteris-ta”, expliquen dos voluntaris, “pe-rò ha estat una nit molt tranquil-la”. Durant l’estona que estem par-lant, algú ve a donar-los una tendai diverses mantes. “No t’esperesuna resposta tan bona”, assegurensorpresos.

Sota el crit de “No som a classe,però estem fent història” s’organit-zen una munió de joves que es pre-paren per encetar la marxa convo-cada pels sindicats d’estudiants.Diuen que no estan reclamant laindependència –“hi ha persones desensibilitats polítiques diverses”,expliquen–, però asseguren que elpunt que tenen en comú és la re-ivindicació del dret d’autodetermi-nació i la condemna de la repressiópolicial. Davant la “incapacitat delspolítics de resoldre conflictes”,diuen “tan sols el poble salva el po-ble”. “Sento orgull de la meva gent ide l’ambient de l’acampada”, afir-ma una jove estudiant que es felici-ta del caràcter transversal de la re-ivindicació.

Dimecres i dijous, l’acampadava coincidir amb una campanyadel Banc de Sang, que va muntarla seva carpa a plaça Universitat,per buscar donants. Des del Bancde Sang afirmen que “han tingutuna resposta molt positiva” delsestudiants, que van formar cuesllargues durant els dos dies per do-nar sang. ■

“Estem lluitant pelnostre futur”

Núria SalaBARCELONA

ACTIVITAT · L’acampada a la plaça Universitat combina l’ambient festiu amb eldebat reflexiu i les xerrades VOLUNTARIS · Els estudiants s’organitzen perrecaptar provisions que els permetin aguantar durant l’acampada indefinida

Un grup de joves universitaris dels que estan acampats a la Gran Via de Barcelona ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE NOVEMBRE DEL 20198 | Nacional |

L’acte central de campa-nya de JxCat, celebrat ahiral vespre davant de la pre-só de Lledoners, es va con-vertir en un sentit home-natge als presos polítics ien un clam per evitar la re-pressió de l’Estat empara-da pels Borbons. L’únicaidea política que s’hi va ferpresent va ser la de rever-tir aquesta situació i cami-nar cap a l’autodetermina-ció. I qui la va expressaramb més fermesa va ser,des de Bèlgica, el presi-dent Carles Puigdemont.“Dels repressors només enquedarà el record fosc i te-nebrós de ser servils del’últim Borbó que va gosarreprimir-nos”, va dir enconnexió en directe.

El 130è president de laGeneralitat va iniciar el

seu discurs recordant que,justament fa dos anys, esvan desitjar sort amb laresta de companys de go-vern perquè, tot i que nosabien què passaria, sí quetenien clar que “l’Estat ha-via deixat anar la fera des-fermada de la repressió”.

Puigdemont va indicarque la injustícia que es vadesencadenar “perseguiràsempre l’Estat espanyol” iva acusar-lo de preferir“violar drets humans itrencar compromisosamb la comunitat interna-cional abans que admetreque té un problema polí-tic”.

Per tot plegat, conside-ra que Espanya ha estatassenyalada i se situa alcostat d’estats de dubtosasalut democràtica, com laXina o Turquia, i no escol-ta d’altres democràciesconsolidades que sí que

s’han pronunciat “i han ditque ni rebel·lió, ni sedició”.

El president a l’exili vafurgar en la ferida de laimatge deteriorada del’Estat espanyol a escalainternacional. “Dos anysdesprés, continuem de-semmascarant vergonyesd’estat i més gent s’adonaque Espanya és una vergo-nya per a la democràciaeuropea. Quan l’Estat vio-lenta de manera abusiva igratuïta el vostre vot, estàinsultant els sacrificis demilions d’europeus ques’han partit la cara al llargde la història per aconse-guir el dret a votar”, hi vaafegir.

Puigdemont va recor-dar que l’Estat “s’està gas-tant un dineral per inten-tar remuntar una reputa-ció que està molt tocada”, iva criticar que el ministreBorrell es dediqui a “des-muntar el relat de l’inde-pendentisme” quan el quehauria de fer és “buscar in-versions externes com fala Generalitat”.

Borràs cita els presosLa candidata de JxCat vasorprendre tothom ambun discurs sense pràctica-ment cap aportació prò-pia. A l’esplanada de Lle-doners, es va limitar a re-cordar frases dels presospolítics que va assumircom a compromisos pro-pis. Abans d’això, però, vaagrair a les desenes demembres del CDR que ha-vien mostrat pancartesen contra de l’actitud delspolítics que haguessin de-posat la seva actitud encomençar l’acte. Borràshavia parlat amb ellsabans del míting i vaagrair el gest “en respecteals presos polítics”, abansde recordar que no es po-drà normalitzar la situa-ció fins que ells no puguinseguir amb normalitatamb les seves vides.

A l’acte hi van ser pre-sents els consellers DamiàCalvet i Jordi Puigneró, amés de candidats de JxCatal Congrés i al Senat, i de laJNC. El candidat al SenatRoger Espanyol va reite-rar: “La repressió no ensfarà enrere”, i va fer unademanda al president enfuncions de l’Estat, PedroSánchez. “Ara que ha ex-humat la mòmia, ja vasent hora d’exhumar elfeixisme de les institu-cions espanyoles.” L’actees va acabar amb el comiatals presos que cada dia fades d’aquell mateix indreten Joan Bonanit. ■

Xavi AguilarSANT JOAN DE VILATORRADA

Puigdemont, contra els“súbdits servils del Borbó”a L’expresident afirma que els noms dels presos perduraran, mentre que dels dels repressors només enquedarà un “record tenebrós” a “L’Estat és un problema per a la democràcia europea”, insisteix

Laura Borràs exhibint ahir una pancarta dels manifestants contraris a la celebració de mítings polítics a Lledoners en demanda d’unitat ■ JUANMA RAMOS

“Dels repressors enquedarà el record foscde ser servils del’últim Borbó que vagosar reprimir-nos”Carles PuigdemontEXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“No normalitzemque els presos políticsno puguin seguirendavant amb lesseves vides”Laura BorràsCANDIDATA AL CONGRÉS DE JXCAT

“Ara que Sànchez haexhumat la mòmia, jacomença a ser l’horad’exhumar el feixismede les institucions”Roger EspañolCANDIDAT AL SENAT DE JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

JxCat i ERC van presentarahir, per separat, un recurs ala Junta Electoral Provincialde Barcelona demanant queajorni fins més enllà del 10-Nla visita que la casa reial téprevista a Barcelona per lliu-rar dilluns els premis de laFundació Princesa de Girona.

Els postconvergents ente-nen que l’acte de Felip VI “in-fluirà de forma clara” en

l’orientació del vot perquè elmonarca va abandonar “laneutralitat política” amb eldiscurs del 3-O del 2017. Elsrepublicans coincideixen queel Borbó farà un ús electoralde l’acte per explicar les fitesaconseguides d’ençà del’aprovació de la Constitució,fet que beneficiaria determi-nats partits. En el recurs pre-sentat per JxCat es reclama

que, si no s’ajorna la visita, lajunta requereixi als Borbonsque limitin l’actuació a l’es-tricte lliurament dels premis,“sense que puguin fer inter-vencions en què atemptincontra l’obligada imparcialitatque han de mantenir”. Ambmotiu de la visita borbònicas’estan activant un seguit deprotestes, a les quals JxCatno ha aclarit si s’hi afegirà.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Doble recurs per ajornar la visita del rei

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE NOVEMBRE DEL 2019

1705

28-1

2179

89Q

s lícit que JxCat celebrésahir l’acte central de la se-va campanya electoral da-vant de la presó de Lledo-

ners? Hi ha qui creu que sí, te-nint en compte que entre elsbarrots del centre penitenciarihi té quatre presos que haviende ser candidats el 10-N peròque el Tribunal Suprem va inha-bilitar (Jordi Sànchez, Jordi Tu-rull, Josep Rull i Joaquim Forn).De la mateixa manera que, pelmateix motiu, ho hauria de po-der fer Esquerra Republicanaavui al mateix emplaçament.Però no tothom ho veu així.

Les assemblees territorialsdel Bages, el Moianès i el Solso-nès de l’ANC van fer públicaquesta setmana el seu des-acord amb les direccions delsdos partits per haver previst

Éaquests actes de campanya perseparat al Pla de Lledoners.L’Assemblea considera queaquest espai hauria de preser-var-se com un punt d’unitat del’independentisme on retre ho-menatge a tots els presos polí-tics i també els exiliats arran delprocés independentista, i re-ivindicar-ne la seva llibertat.

L’ANC, doncs, estava moles-ta per la falta d’unitat d’acció ila utilització electoralista del’espai, i en cercles propers al’entitat i als CDR s’havia plan-tejat, per bé que sense gaireconcreció, la possibilitat de feractes de protesta durant els mí-tings per explicitar aquest des-contentament. Mig centenar demanifestants van secundar ahirla protesta, silenciosa però ambdos models de pancartes ambun missatge clar: “Vergonya depolítics” i “Estratègia unitària”.No van fer cap acte de boicot,

però van visibilitzar amb ferme-sa la seva indignació. “Cauen enel xantatge emocional per es-garrapar quatre vots, i el quehaurien de fer és sumar forcespel país i no mirar pels seus in-teressos”, explicaven els mani-festants, molestos amb el canvide discurs i la poca concreció dela classe política. “No han estata l’altura de la resposta ciutada-na, això és evident.”

Els manifestants van fer-seveure abans de l’acte i van re-baixar el perfil en el moment delseu inici alertant, això sí, queavui al migdia hi tornarien perl’acte d’ERC i que haurien fet elmateix amb la CUP. “El Pla deLledoners no és un espai qualse-vol. No és una sala d’actes o unpoliesportiu municipal. És l’es-pai de trobada de la gent que voltransmetre el seu escalf a totsels presos polítics empreso-nats”, hi van afegir. ■

USAR UN SÍMBOL Mig centenar de persones es manifesten abans del míting de JxCat en contra dels actes polítics aLledoners UNITAT · Reclamaven una estratègia unitària i que la resposta política estigui a l’altura de la protesta civil

Xavi AguilarSANT JOAN DE VILATORRADA

No és un lloc qualsevol

Manifestació a Lledoners abans del míting que ahir va fer davant de lapresó JxCat ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE NOVEMBRE DEL 201910 | Nacional |

Pedro Sánchez i Pablo Ca-sado, que van coincidirahir a Vitòria, al País Basc,es van descartar mútua-ment per fer un pacte degovern després del 10-N.El president del govern es-panyol en funcions va des-cartar “un gran pacte ambel PP” tal com havia insi-nuat Unides Podem i, percontra, va instar el líderd’aquesta formació, PabloIglesias, a dir si aquest cop“tornarà a impedir un go-vern socialista”. A travésdel seu compte de Twitter,Pedro Sánchez va acusar

el PP de fer joc brut per“desmobilitzar les forcesprogressistes” i va dema-nar a la fiscalia que actuï i“arribi fins al final” contraaquesta campanya del PPque està fent a les xarxessocials. Sobre Catalunya,va dir als independentistesque acceptin “el seu fra-càs” i que la independència“no és possible” i va dema-nar als que no aposten perla sobirania de Catalunyaque “en les pròximes auto-nòmiques votin Iceta, queels representa”.

Pablo Casado, per la se-va banda, va acusar Sán-chez d’haver-se “tret la ca-reta” coincidint amb Ha-

lloween i va insistir que“ens portarà un altre cop albloqueig” perquè, segons

va dir, “vol reeditar un go-vern Frankestein” i tornara pactar amb Unides Po-

dem i els independentis-tes. Va tractar de cínicSánchez per haver ofert

Madrid perquè s’hi fes la ci-mera del clima després dedescartar-se Xile per raonsde seguretat quan no vapoder “ni garantir un Bar-ça-Madrid”.

El PSC, contra ERCEn el primer míting decampanya, el líder del PSC,Miquel Iceta, va retreure aERC que acusi Pedro Sán-chez de “no tenir princi-pis”, quan en els últims me-sos ha defensat que sigui ellíder socialista qui continuïal capdavant de La Mon-cloa fins i tot instant Uni-des Podem a donar-li su-port. “Si Pedro Sánchez noté principis, per què volenque governi?”, va dir des deMataró, on va afirmar que“si el 10 de novembre gua-nya ERC i no el PSC a Cata-lunya, s’estarà afavorintuna victòria de la dreta” is’estarà acontentant “sec-tors de l’independentismeque creuen que per eixam-plar la base necessiten lapitjor Espanya possible”.

Des de Rubí, JaumeAsens, cap de llista d’Encomú Podem, va acusar elPSOE d’haver renunciat a“regular els lloguers” da-vant del “paradís fiscal”dels fons voltor i va defen-sar que els comuns són la“opció útil” per plantar ca-ra a aquests fons. “No potser que els preus del llo-guer els fixin els fons vol-tor i no les institucions pú-bliques”, va dir.

El presidenciable al go-vern espanyol per C’s, Al-bert Rivera, des de Màla-ga, va tornar a reclamarque s’apliqui a Catalunyael 155, que el govern inter-vingui els comptes de laGeneralitat, que el Minis-teri de l’Interior passi acontrolar els Mossos d’Es-quadra i que l’Estat recu-peri les competències pe-nitenciàries.Per la sevabanda, i des de Santander,el líder de Vox, SantiagoAbascal, va assegurar queCatalunya “ha viscut uncop d’estat sistemàtic desde l’època de Jordi Pujolfins al govern de Torraamb una característicapermanent: la impunitatregalada pels governs delPSOE i el PP ”. ■

RedaccióBARCELONA

a Iceta retreu a ERC que acusi Sánchez de no tenir principis quan els últims mesos va fer-ho totperquè governés a Asens acusa el PSOE de renunciar a regular els lloguers davant dels fons voltor

Sánchez i Casado descartenpactar després del 10-N

“Sánchez vol reeditarun govern Frankensteini pactar amb Podem iels independentistes”Pablo CasadoCANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA DELGOVERN ESPANYOL PEL PP

“No pot ser que elspreus del lloguer elsfixin els fons voltori no les institucionspúbliques”Jaume AsensCANDIDAT D’EN COMÚ PODEM

Després de ser a Vitòria al matí, Pedro Sánchez va anar a la tarda a Logronyo, on es va fer aquest ‘selfie’ amb uns admiradors ■ R. MANZANARES / EFE

“Si nosaltresno podem serlliures, seremingovernables”

Mireia VehíCANDIDATA A LES ELECCIONS DE LA CUP

“Descarto pactaramb el PP, però jopregunto a Iglesiassi tornarà a impedirun govern socialista”Pedro SánchezPRESIDENT DEL GOVERN EN FUNCIONS

“Amb PedroSánchez és quasiimpossiblenegociar res”

Pere AragonèsCOORDINADOR NACIONAL D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Si a Catalunya el10-N guanya ERCi no el PSC s’estaràafavorint una victòriade la dreta”Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DEL PSC

La CUP vol ser a Madrid perser “la veu de la rebel·lia con-tra el poder” i “estendre la re-volta”. Així ho va dir la cap dellista a les eleccions espanyo-les del 10-N, Mireia Vehí, en elseu primer míting de campa-nya, on va assegurar que undels objectius de ser al Con-grés dels Diputats és “acon-seguir que tots els pobles del’Estat s’aixequin defensanttambé el dret a l’autodeter-

minació” com una “esmenaal seu règim”. “Si nosaltres nopodem ser lliures, serem in-governables.” També el pri-mer dia de campanya el vice-president del govern, PereAragonès, d’ERC, va criticarun Pedro Sánchez amb qui,va dir, “és quasi impossiblenegociar res”. Segons Arago-nès, el que va fer ERC amb laseva abstenció va ser “posarel PSOE davant d’un mirall”

perquè els seus votants ve-iessin com Sánchez no va vo-ler fer un govern d’esquerres.“Per tot això ara nosaltres de-manem a la gent d’esquerresque confiïn en ERC”, va dir. Alcastell de Montjuïc va criticarla manera com es va exhu-mar Franco i que el PSOEconvertís l’acte en una exal-tació franquista. Va assegu-rar que durant la campanyano criticarà JxCat ni la CUP.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La CUP vol “la revolta” i ERC rebutja Sánchez

EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE NOVEMBRE DEL 201912 | Nacional |

an acabar estomacats per lapolicia i per col·lectius fei-xistes, però un miler de ciu-tadans no van dubtar a om-

plir, només dos dies després de fer-se pública la sentència del TribunalSuprem, la Puerta del Sol de Ma-drid en solidaritat amb el poble ca-talà, per mostrar el seu rebuig a lasentència i per reclamar la llibertatdels presos polítics. La protesta,convocada per la Coordinadora 25-

VS i seguit per moviments antire-pressius i anticapitalistes, només ésuna mostra de les que s’han produïtdes de llavors arreu de l’Estat espa-nyol. A banda de València, Palma oAndorra la Vella, Sant Sebastià, Vi-tòria, Bilbao, Pamplona, Sevilla,Granada, Màlaga, Vigo, Saragossa oGran Canària son només algunes deles capitals espanyoles on s’han pro-duït manifestacions de suport al po-ble català i per denunciar la sentèn-cia del Suprem.

“Que visqui la lluita del poble ca-talà”, “Madrid està amb el poble ca-

talà”, “llibertat presos polítics” i “sí,sí, sí, dret a decidir” van ser algunesde les consignes corejades en la ma-nifestació de la Puerta del Sol finsque grups d’ultradreta que porta-ven banderes d’Espanya i del partitxenòfob i anticatalanista Vox elsvan acabar agredint. El dissabteposterior a la sentència, els madri-lenys van tornar a sortir al carreren una concentració molt més grani que va acabar amb càrregues de laPolicía Nacional, després que grupsd’extrema dreta provoquessin alda-rulls. La manifestació, convocada

pel Movimiento Antirrepresivo deMadrid, demanava l’amnistia totaldels presos i exiliats i clamava pels“drets i les llibertats democràti-ques”. El balanç de la jornada, quehavia transcorregut de forma pací-fica fins a l’hora de dissoldre’s, ambcàrregues policials a la Puerta delSol, va ser de tretze persones feri-des i una de detinguda, que va aca-bar a la presó.

La resposta més massiva, sensdubte, és la que s’ha produït alPaís Basc. També el dimecres pos-terior a la sentència, desenes d’ex-

Solidaris des de l’Estat

Empresonata MadridDaniel Gallardo ésal mòdul 2 de lapresó d’Alcalá-Me-co, després que vaser detingut en laconcentració con-tra la sentència quees va fer a Madrid eldissabte 19. El joveestà acusat de des-ordres i atemptat al’autoritat.

ARREU · Milers de persones s’han manifestat en els darrers dies a diferents capitals de l’Estat a favor de l’amnistia i per lallibertat dels presos polítics MULTITUDINÀRIA · Tot i que n’hi ha hagut a Madrid, Saragossa, València, Sevilla, GranCanària o Màlaga, la concentració més gran va ser a Sant Sebastià, amb l’assistència d’unes 42.000 persones

E. GarciaBARCELONA

PAMPLONAMADRID

AIAKO ARRIAK

MÀLAGA

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE NOVEMBRE DEL 2019

cursionistes van il·luminarles Aiako Arriak, les Penyesd’Aia, tal com ho van fer elsvoluntaris que van pujar finsa la muntanya de Montserrat.El dia següent, els estudiantsvan tornar a sortir a ciutatscom ara Bilbao i Vitòria, onvan tallar les vies del tren; i eldissabte posterior a la sentèn-cia, més de 42.000 personesvan omplir Sant Sebastià enla manifestació més massivaque s’ha celebrat fora de Cata-lunya en suport als presos po-lítics.

També a Andalusia les mos-tres de suport han estat mésque evidents. El Sindicat Anda-lús de Treballadors (SAT) hadonat suport a les convocatò-ries que s’han celebrat, per ex-emple, a Sevilla, Màlaga i Gra-nada, “i ens afegirem a les quehagin de venir”, segons va ex-plicar Javier García, portaveudel sindicat. Unes cent cin-quanta persones es van aplegardavant de la Subdelegació del

Govern espanyol a Granada, onvan demanar l’amnistia per alspresos polítics i els exiliats; i aSevilla es van viure concentra-cions de rebuig a la sentència jael dimarts dia 15. També a Al-meria es van concentrar aPuerta Purchena.

A banda de Madrid i Andalu-sia, les mostres de suport tam-bé han arribat des d’altrespunts dels Països Catalans (Ca-talunya del Nord, el País Valen-cià i les Illes) i del País Basc. Elmateix dilluns en què es va ferpública la sentència, centenarsde persones es van concentrara Bilbao i València; Elx, Caste-lló, Alacant; Palma, Inca, Ma-nacor, Felanitx o Alcúdia.

El mateix dia, prop de tres-centes persones també es vanconcentrar a l’avinguda Merit-xell d’Andorra per mostrar elseu rebuig. Els concentrats vancantar Els Segadors i van cri-dar tota mena de crits a favordels líders independentistessentenciats. ■

SANT SEBASTIÀ

Fotografies:concentració deMadrid: EFE;concentració dePamplona:Ahotsa.info;encesa de llumsa les AiakoArriak: RomeoCampo;concentració aMàlaga:@Sat_nacional;Manifestació aSant Sebastià:Jon Urbe, @Foku

Són molts els que no obli-daran les riuades de la nitdel 22 d’octubre. A l’Esplu-ga de Francolí, en qüestióde minuts, van destrossarl’emblemàtic Celler RendéMasdéu, però gràcies a lasolidaritat dels veïns i tam-bé de gent i peticions vin-gudes d’arreu de l’Estat,ahir va començar la sevareconstrucció. La famíliaestà disposada a recuperarel negoci i ha posat a la ven-da les ampolles que va po-der recuperar de les runes.L’han anomenat Vi deFang i es comercialitza alpreu “solidari” de quinzeeuros l’ampolla.

Mariona Rendé, propie-tària del celler, s’emocio-nava ahir quan explicavales llargues cues que es vanformar per comprar el vi iles comandes rebudes delocalitats com ara Toledo,Madrid, Sevilla o Doñana.La seva família va posar enmarxa el negoci l’any 1994i va començar a treballar ales instal·lacions situadesvora del Francolí, les queara han quedat destrossa-des, tres anys després.

Com explica Rendé, els in-gressos per la venda de lesampolles del Vi de Fang,entre 4.000 i 5.000 –un10% de la producciód’aquest any– els perme-tran disposar d’un coixí“per continuar comprantampolles buides, taps, eti-quetes i caixes, netejar elque hem pogut salvar, eti-quetar-ho, complir amb elsnostres distribuïdors iclients i després tirar enda-

vant i fer nous vins”. Dispo-sen d’onze hectàrees de vi-nya de conreu ecològic queno s’han vist afectades pelsaiguats i, a la llarga, l’objec-tiu és poder edificar un nouceller, molt probablementen un altre espai. Les am-polles recuperades del fangsón de la varietat trepat,autòctona de la Conca deBarberà i estaven prepara-des per vendre en la cam-panya de Nadal. ■

a El celler ven a 15 euros ampolles rescatades de la runa iel fang a La injecció econòmica li permetrà recomençar

Riuada solidàriaper a Rendé Masdéu

RedaccióL’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Venda de les ampolles de vi solidàries per ajudar el cellerRendé Masdéu ■ ÒSCAR PALAU

Els Mossos d’Esquadravan detenir ahir un homede 52 anys que va confes-sar haver matat la seva do-na. La parella vivia a Cas-tellbisbal i tenia quatrefills. L’Ajuntament de la lo-calitat ha decretat tresdies de dol al municipi i haconvocat dilluns una con-centració de rebuig i su-port als familiars.

Segons els Mossos d’Es-quadra, cap a les 23.00 ho-

res de dimecres el detingutes va presentar a la policialocal d’aquest municipi i vaconfessar haver matat laseva parella. Diverses do-tacions policials es van di-rigir al lloc dels fets, unaconstrucció en un hortprop de Castellbisbal, i vantrobar el cos sense vida dela víctima. El Tribunal Su-perior de Justícia de Cata-lunya ha informat que noconsten antecedents judi-cials de violència entre laparella, que procedia delMarroc però que feia anysque vivia a Catalunya. Ladivisió d’investigació cri-minal dels Mossos s’ha fetcàrrec de la investigacióper aclarir les circumstàn-cies de la mort.

Ahir també va ingressara la presó un home de 36anys acusat de tres agres-sions sexuals comeses aBarcelona. L’arrestat es-collia les seves víctimes almetro, generalment a pri-mera hora del matí, i les se-guia discretament fins quearribaven al portal del seudomicili, on les abordavaquan estaven desprevin-gudes. De nacionalitat es-panyola, l’home hauria co-mès tres agressions se-xuals entre el 21 de febrer iel 6 d’octubre d’aquestany. Segons els Mossos,sempre hauria exercit “unalt grau de violència”, tot ique només va poder con-sumar l’agressió que va te-nir lloc el 18 d’agost. ■

Dona assassinada pelseu marit a Castellbisbal

RedaccióBARCELONA

a Ingressa a la presóun home que hauriacomès tres agressionssexuals aquest any