Edició de LleidaDIJOUS · 15 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14577 - AVUI / Any XL. Núm. 13447 - EL PUNT

1,20€

1309

80-1

1824

55L

1801

10-1

1825

54V

FUTUR · Es compromet atreballar per la República fentun govern “mirall de l’1-O i del21-D” i descarta noves eleccions

JxCat mantéJordi SànchezOPCIÓ · El grup parlamentariratifica des de Bèlgica lacandidatura perquè “hi ha tempsi marc legal” perquè sigui investit

P6-10

Els blaugrana, a quarts, amb dos gols i una assistència de l’argentí

L’ESPORTIU

Messi fa volar el Barça (3-0)Leo Messi celebra el seu segon gol, el que fa 100 de l’argentí en la màxima competició europea ■ LLUÍS GENE / AFP

Rajoy mercadeja amb els pensionistesSupedita la millora de les pensions al fet que hi hagi pressupost l’any 2018

Nacional P10,11

Sis candidats més queden fora d’unprocés marcat per la polèmica interna

Nacional P8

L’estricte reglamentde l’ANC exclou Bañosdefinitivament

Mor el referent del’astrofísica Stephen

Hawking

Europa-Món P24,25

La investigaciósobre els foratsnegres il’origen de

l’univers, entreles aportacions

més rellevants

NACIONAL P14-17

50 tones de terrorAra fa 80 anys, el març del 1938, l’aviació legionàriaitaliana a les ordres de Mussolini, aliat de Franco, vallançar sobre Barcelona 500 bombes en tres dies

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE MARÇ DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

ue l’independen-tisme era capaç

de sorprendre ambaccions i solucionsoriginals havia co-mençat a deixar de

ser una sorpresa. Mirat amb perspecti-va, allò d’unir el país de punta a puntaamb un milió i mig de persones agafa-des de la mà va ser un gest que va im-pressionar el món i em consta que finsi tot La Moncloa va admetre-ho; allò vaser molt gros. També va ser molt suigeneris fer una consulta independen-tista, la del 9-N, amb una preguntadesplegable en què el votant podia vo-tar fins a sis opcions diferents. Els dife-rents passos al costat dels líders polí-tics i les giragonses pre i postelectoralstambé mereixen ser inclosos enaquest àlbum de fotos.

Ara, però, l’independentisme haaconseguit una nova fita que té més aveure amb la física quàntica que nopas amb la política. Amb el concurs in-estimable, necessari i mai prou valoratde l’establishment estatal espanyol(govern, fiscalia, tribunals, mitjans de

comunicació i altres) l’independentis-me ha aconseguit ser culpable –al ma-teix temps– de tenir i no tenir muntadauna república. Quatre persones són ala presó, cinc a l’exili i desenes de per-sones estan imputades acusades detenir-ho tot a punt per trencar Espa-nya. Al mateix temps, però, l’opinió pú-blica espanyola, una part de la catala-na, diferents formacions polítiques ifins i tot alguns sectors del propi inde-pendentisme pretenen avergonyiraquests mateixos responsables perjustament el contrari: no tenir res apunt. En dues paraules: la DUI va sersimbòlica però Estremera no ho és.Aquesta gran paradoxa s’explica per lapròpia idiosincràsia del moviment (ca-paç de proclamar la república i noabaixar la bandera espanyola per res-pecte a la població catalana que enca-ra se’n sent) i per la voluntat allisadorade Madrid, que amb una mà se’n riu deles estructures d’estat i amb l’altratomba la hisenda catalana. D’aquest filargumental se’n deia relat i la qüestióera saber si es disposava d’ell o no. Arano. Ja no és qui té el relat. És un paranydel qual, si es vol, convindria sortir-necom més aviat millor.

Q

Keep calmJofre Llombart

O una cosao l’altra

L’independentisme haaconseguit ser culpable –almateix temps– de tenir i notenir muntada una república

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

i un amic o un conegut emet da-vant meu un improperi o un co-mentari impertinent sobre el que

sigui, li diré que és un maleducat o lifaré veure que no pot anar pel mónamb aquesta boca i amb aquests pen-saments. No suporto renecs ni blasfè-mies ni invectives projectades sobrepersones o, com es diu ara, “col·lecti-us”. Però: si sé que la nostra conversaha estat gravada per ser posterior-ment divulgada per les ràdios, les tele-visions o les xarxes amb la intenció deperjudicar l’amic o conegut –la inten-ció d’afavorir-me a mi queda descarta-da–, em posaré al seu costat, i si l’ha-gués engegat escales avall l’aniria a re-collir al portal. Un càrrec o excàrrecde la Generalitat intervinguda ha estatatrapat en conversa telefònica privadadient coses de les dones que l’actualmoralitat, i també la meva de sempre,considera ofensives. Li han demanatreiteradament la dimissió del càrrec,si el conserva, o del partit. Als que hangravat la conversa i l’han propagadaels han deixat, en canvi, molt tran-quils, i això que l’enregistrament i l’ex-posició pública forma part de l’opera-

S

ció judicial i policial contra l’indepen-dentisme. Sempre arriba el momentque ens posem del cantó de l’adversa-ri, perquè l’adversari coneix molt béquines seran les nostres reaccions iquines són les nostres prioritats i sus-ceptibilitats en un moment donat.

Cremar el retrat del rei, com cre-mar una bandera, no és delicte sinóque s’inclou dintre de la llibertat d’ex-pressió. Ho ha estimat el Tribunal deDrets Humans del Consell d’Europa.Jo, que no cremaria mai el retrat deningú ni la bandera de cap país, hotrobo molt bé. No cremaria cap retratperquè m’evoca fórmules inquisito-

rials o fins i tot de l’època de les caver-nes, quan un ninot representava elcabdill de la tribu contrària, ni moltmenys flamejaria una bandera perquèhi ha molta gent honrada i admirableque la sent com a pròpia. Però enda-vant la llibertat d’expressió, encaraque em violenti el meu sentit cívic i deconvivència. El càrrec de la Generali-tat censurable, no pot acollir-se tambéa la llibertat expressiva?

Els piròmans havien apel·lat al Tri-bunal dels Drets Humans després quela justícia espanyola els hagués con-demnat per un delicte “d’odi” contra lacorona. Ara tot són delictes “d’odi”.Mirar malament un policia o no repa-rar-li el cotxe és un delicte d’odi. Can-tar segons quines cançons, pintar qua-dres o escriure algunes opinions, tam-bé. “I no és igualment un delicte d’odipunible malparlar de les dones o cre-mar banderes catalanes?”, es pregun-ten alguns. Ja hem caigut a la trampaon l’adversari que ens coneix bé ensconduïa. No exigim tant que el delictes’aboleixi del Codi Penal com ques’apliqui també a l’altre en nom del’equitat i la “normalitat” imposada.

“No en volemtant l’aboliciócom que s’apliquinals altres

Vuits i nous

Delictes d’odiManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE MARÇ DEL 2018

El ple monogràfic que el Con-grés dels Diputats va dedicar

ahir a les pensions va convertir-seen una escenificació dels pitjors de-fectes de la política. Oportunisme,demagògia i competició electoralvan combinar-se durant una sessióque el Partit Popular va voler aprofi-tar després d’haver-se negat durantmesos a convocar-la. L’únic aspectepositiu de la dramàtica situació quevivim a conseqüència de la davalla-da de les cotitzacions a la SeguretatSocial és que el govern espanyols’ha vist obligat a incloure el tema ala seva agenda, després que els jubi-lats han protagonitzat manifesta-cions generalitzades i carregadesde raó. Ha estat arran d’aquestesprotestes que el PP ha entrat en pà-nic, no pas per un veritable interès abuscar fórmules imaginatives queserveixin per millorar les pensionsactuals i assegurar les futures, sinóper por de perdre el graner electoralque representen els prop de nou mi-lions de jubilats.

Discussions polítiques a banda,la diagnosi és inapel·lable. No es potgarantir el pagament de les pen-sions sense salaris de qualitat. I, al-hora, no podem aspirar a incremen-tar la qualitat salarial mentre estiguivigent la reforma laboral impulsada,primer, pel PSOE i, després, pel PP.Mentrestant, les pensions conti-nuen representant el 29,6% delconjunt de la despesa pública i laguardiola que s’havia fornit per as-segurar un coixí ha desaparegut aconseqüència de la mala gestió go-vernamental. El més preocupant ésque en l’horitzó més immediat nos’entreveu cap més proposta quedemanar nous crèdits que incre-mentaran l’endeutament i condem-naran els treballadors a un futur depensions més baixes. Que Rajoy vin-culi la millora de les pensions al’aprovació del pressupost tan solsés un populisme vergonyós.

MarianoRajoy, elpopulista

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La 32a edició del Festival de Peralada, la primeraen absència de Carmen Mateu, tindrà un alt con-tingut operístic amb quatre títols d’òpera i la pre-sència de Jonas Kaufmann, Javier Camarena iPlácido Domingo. S’obrirà amb la Missa de rè-quiem de Verdi en record a l’alma mater del festival.

DIRECTORA DE LA CIA

Música i homenatge

En la seva línia de nomenaments polèmics, Trumpha col·locat al capdavant de la CIA Haspel, involu-crada en casos de tortures a Tailàndia el 2002, onera la responsable d’una presó secreta de la CIA.Va tenir un paper central en la detenció i interro-gatori de terroristes després de l’11-S.

-+=

-+=

Excés de zel evitableAgustí Alcoberro

Una torturadora a la CIAGina Haspel

-+=

Oriol Aguilà

Tot i que la junta electoral ha intentat reconduir lasituació creada per l’exclusió d’alguns candidatsal secretariat nacional, com el cas del periodistaAntonio Baños per haver participat en una tertúliaa la ràdio en període electoral, el cert és que l’ex-cés de zel ha fet més mal que bé a l’entitat.

VICEPRESIDENT DE L’ANC

DIRECTOR DEL FESTIVAL DE PERALADA

emà divendres farà cinc mesosque Jordi Cuixart i Jordi Sàn-chez són a la presó per les seves

conviccions polítiques i per haver col-laborat a fer que el referèndum de l’1-O fos un èxit. L’Estat els manté a lapresó, però, sota l’acusació de rebel·liótot i que, segons el mateix Codi Penalespanyol, aquest delicte només es pro-dueix si hi ha violència. I aquesta és laclau d’aquesta vergonya a l’Europa delsegle XXI, que els dos jutges que hanavalat aquesta actuació, Carmen La-mela, de l’Audiencia Nacional, i PabloLlarena, del Tribunal Suprem, defen-sen que hi va haver violència el dia 20de setembre en la protesta, pacífica,contra les detencions dels dirigents dela Generalitat que preparaven el refe-rèndum. En els atestats de la GuàrdiaCivil es parla, fins i tot, de violència enels actes de les darreres diades orga-nitzades, de forma exemplar, per lesentitats que tots dos presidien, Òmni-

D “L’Estat mantéSànchez i Cuixart ala presó i no elsapropa a Catalunya,ignorant el dretinternacional

um Cultural i l’Assemblea NacionalCatalana.

Tot plegat kafkià, però ben en líniade l’espiral repressiva i regressiva dedrets en què ha entrat el govern espa-nyol, amb el suport del PSOE i el PSC ide Ciutadans. La repressió té moltescares i, en aquests cinc mesos de ver-gonya, també s’ha evidenciat que l’Es-tat és capaç d’incomplir, fins i tot, la

llei, per aconseguir els seus objectius.Tant és així que, segons el Pacte In-

ternacional de Drets Civils i Políticsaprovat per l’ONU i el Conveni Euro-peu per a la Protecció dels Drets Hu-mans i de les Llibertats Fonamentals,l’empresonament d’una persona s’had’efectuar a la presó més propera a laseva llar. L’ONU diu textualment: “Sila persona detinguda o presa així horequereix, se la mantindrà en una pre-só situada a una distància raonable dela seva residència habitual.” El 6 d’oc-tubre de 2017 el ple del Parlament Eu-ropeu va aprovar l’anomenat InformeBergeron sobre les condicions i siste-mes penitenciaris de la Unió Europea,en el qual condemna l’allunyamentdels presos perquè “constitueix uncàstig afegit per a les famílies dels re-clusos”. Espanya, però, fa com qui sen-tís ploure i manté la dispersió perquèaixò també forma part de la seva polí-tica de la por. Una vergonya més.

Cinc mesos de vergonyaJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_Rueda

A la tres

De reüllPepa Masó

Reflexióserena

a va passar amb l’assassinat de la jove Diana Quer, iara s’ha repetit amb la mort del nen Gabriel Cruz: la

demanda d’un càstig exemplar s’estén desbocada perles xarxes, una demanda que es concreta, a falta de lacadena perpètua derogada el 1978, en l’ampliació de lapresó permanent revisable, incorporada al Codi Penalamb l’únic aval del PP el 2015. En espera que el TribunalConstitucional es pronunciï sobre el recursd’inconstitucionalitat presentat pel PSOE, el cert és queel populars estan disposats a satisfer el desig social de

revenja i càstig, i tenen previstampliar els supòsits per aplicaraquesta figura malgrat el rebuigmostrat no només per jutges ifiscals, sinó també per una àmpliamajoria de catedràtics de dret penalque han reclamat, com la majoriadels partits de l’oposició, que sesuprimeixi la presó permanent

revisable en tant que vulnera els principisconstitucionals i no dissuadeix de la comissió delsdelictes més greus. Novament ens trobem davant d’unaforça política –els de Rivera prefereixen esperar a veurequè diu el TC– que tira pel dret sense escoltar els que liporten la contrària, encara que estiguin carregats deraons, oblidant que no hi ha res pitjor que legislar al’empara del dolor de persones concretes. El ques’espera del legislador és una reflexió serena, no queactuï irresponsablement en calent sabedor del rèditelectoral que li pot reportar.

J

El PP estàdisposata satisferel desig socialde revenjai càstig

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/3xmqdp

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Ser-rano i Carles Sabaté (Nacional), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llen-gua), Jordi Molins (Disseny), Montse Martínez (Apunts), Marcela Topor (Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció),Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques) i Anna Puig (Comarques Gironines).

Accedeix alscontinguts del web

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El ministre d’Exteriors diu alsescocesos que, com elscatalans, “aniran a la cua” perentrar a la Unió Europea sis’independitzen.

10anys

20anys

Només el 6% de les carreteresque promou el Ministeri deFoment són a Catalunya. De1.321 quilòmetres, tan sols 78són en territori català.

Méndez, reelegit secretarigeneral de la UGT, reclama algovern espanyol que prenguimesures perquè es generin mésllocs de treball.

Ara toca Escòcia Poca inversió El reclam de la UGTTal diacomavui fa...

esprés de la vic-tòria de les for-

ces republicanes el21-D, ara resulta quesi aquests partits fangovern això seria una

mena de reculada històrica i, en canvi,mantenir el país en el regne del 155 ésd’allò més revolucionari. Doncs, des dela meva perspectiva, la paràlisi institu-cional i política és el que resulta mésreaccionari. Hi ha molts factors quehan contribuït a l’espectacular creixe-ment de l’independentisme des dels14 diputats d’ERC i Solidaritat del 2010fins a les majories absolutes en lesdues darreres conteses electorals. I re-sulta evident el motor que han suposatles organitzacions de la societat civil.Però obviar l’impuls fonamental exercitdes del govern és demagògia antipolí-tica que casa malament amb l’empre-sonament i l’exili de l’últim executiu. Elque ens ha permès assolir fites històri-ques com ara l’1-O o la posterior decla-ració d’independència no va ser la pa-ràlisi de finals del 2015 pel vet de laCUP a Mas, sinó la formació d’un go-

vern com el de Puigdemont-Junque-ras. Estic convençut que els governsrepublicans fan República. I per això aCatalunya cal un govern que actuï i tor-ni a fer de motor del republicanisme.Per la qual cosa, cal superar la fased’embarrancament pel que fa al candi-dat o candidata a la presidència. Peròtambé cal abandonar maximalismes al’hora de negociar, que en el millor delscasos suposa que organitzacions mi-noritàries intenten dictar com s’ha defer la República a qui acaba assumintel gruix de la repressió. Cal un governque prengui les regnes de les institu-cions per plantar cara a la intenció del’Estat espanyol de continuar exercintel 155 ni que sigui en versió soterrada,per fer polítiques que ajudin a eixam-plar la base republicana i per posar enmarxa el procés constituent que facipossible implementar la Repúblicaefectiva. Renunciar a aquest front debatalla i flirtejar amb noves eleccions,perquè alguns creuen que tenen mi-llors expectatives que fa uns mesos éssimplement un error històric.

D

Full de rutaFerran Espada

La paràlisi ésreaccionària

Obviar l’impuls fonamentalexercit des del govern per laRepública és demagògiaantipolítica i casa malamentamb l’empresonament i l’exilide l’últim executiu

“Algun esforçhaurem de demanaral bàndol portadordel sentit comú

er ser país, primer has de ser comu-nitat. N’estic convençut. I aquestaés una lliçó que els partits secessio-

nistes hauran d’aplicar-se. Amb els líders al’exili i a la presó, amb les institucions re-torçades i amb la democràcia sota mí-nims, podem ser comprensius amb mol-tes de les coses que no s’estan fent bé. Tan-mateix, el context no ens pot fer oblidaruna de les prioritats del futur govern: la decosir el país. Més enllà de culpes i de culpa-bles. Aquesta és una tasca que haurà decaure principalment sobre el govern, peròno només sobre ell.

ALGUN ESFORÇ HAUREM DE DEMANAR albàndol portador del sentit comú, del re-alisme, que parla de saturar i de cosir comsi la cosa no anés amb ell. Als que riuenamb Tabàrnia i als que la seva manera decosir Espanya és descosir Catalunya. Hiestan disposats? Proposo una idea enaquest sentit: recuperar l’espai de diàlegentre catalans. Sobretot entre nosaltres.Posar sobre la taula el que ens fa mal. Elquè i el com. Parlar de tot. Del que va pas-sar el 6 i el 7 de setembre. Però també l’1d’octubre. I el 3. I el 27.

P I AQUÍ ESPERO QUE PUGUEM compartir unadiagnosi d’inici: que una meitat de Catalu-nya ja fa molt de temps que va deixard’existir per a l’Estat espanyol. Expulsadadel que els filòsofs en dirien la comunitatde diàleg. I, és clar, amb un fantasma costade parlar. A la judicatura, als partidaris deldret a decidir, se’ls va assenyalar, apuntari apartar. Recordem aquí el malaurat fis-cal Rodríguez Sol; l’escarni públic exercitsobre els jutges sobiranistes; o l’expulsiódel jutge Vidal. En paral·lel va venir l’ex-pulsió del sobiranisme del marc audiovi-sual espanyol. Manifestacions que no exis-tien. Raons que no se sentien. Debats queno es podien fer. Per no haver-hi, ni tansols va existir la sang als caps. El comitè de

treballadors de TVE ha deixat algunes per-les per escrit que passaran a la història.

PARLEM TAMBÉ DE LA PURGA del sobiranis-me a la premsa de casa. Un exercici inte-ressant seria comparar la línia editorialdurant el temps de l’editorial conjunt perLa dignitat de Catalunya i la d’ara. Digni-tat, subratllo. Si anem més enllà, el paperd’El País i dels anomenats progressistesen aquesta crisi també és il·lustratiu. Perno parlar del discurs del monarca. Tots ellsdestinats a reblar el clau del taüt fet de si-lenci sobre el qual s’edificaria el 155. Vesper on. Descosir per cosir.

AMB LA MATEIXA TRANQUIL·LITAT que unsempresaris alemanys poden dir que votenper posar a la presó els qui no pensen comells, jo puc dir que voto des de la conviccióque l’Estat plurinacional i harmoniós quealguns desitgen és una ficció. Ara bé, si si-tuem el debat actual en la necessitat com-partida de cosir el nostre teixit social nodeixin de preguntar als que assenyalenamb el ditet: què penses fer tu per acom-plir-lo? Jo m’afegeixo al propòsit però, lescartes, les haurem d’ensenyar tots.

David Murillo Bonvehí. Professor del departament de ciències socials d’Esade

Cosir i descosirTribuna

Doctor Robert

b Ara que alguns han posat demoda remoure les estàtues deBarcelona (penso en la contro-vertida decisió de retirar l’està-tua d’Antonio López, un delsprotectors de mossèn CintoVerdaguer), em ve a la memò-ria la mala sort que ha tingut acasa nostra un dels monu-ments més emblemàtics deBarcelona, com és el monu-ment modernista al doctor Ro-bert. Aquest monument, quefou retirat de la via pública pelsfranquistes pel seu significatcatalanista, amb l’arribada dela democràcia fou novamentrestituït, però, incomprensible-ment, no al seu lloc original,que era la plaça Universitat, si-nó en un indret relativamentapartat i anodí com és la plaçaTetuan, a on avui passa pràcti-cament desapercebut. Per quèes va optar per ubicar-lo enaquest indret i no al seu llocoriginal és quelcom que des-conec, però el cas és que la se-

va ubicació actual no fa justíciani a la importància ni a la consi-deració visual que es mereixaquest monument. Espero quealgun dia, en lloc de mantenir-lo apartat del centre de la ciu-tat, també se li faci justícia i se’ltorni a col·locar allà a on esmereix, és a dir, a la seva ubica-ció original.ALBERT BARMONABarcelona

Valents i covards

b Polítics i opinadors de l’Es-tat espanyol s’han llançat atitllar els polítics catalans ques’han exiliat de covards; tam-bé hi tracten i fins i tot es fo-ten (perdó per l’expressió)dels que estan processats oen llibertat condicional per lessuposades declaracions da-vant dels jutges. A veure, se-nyors, si tan valents són vos-tès, per què no se la juguen ipermeten que es pugui fer unreferèndum amb tots els ets iuts?, per por de perdre’l?; per

què van retirar l’euroordrecontra el president Puigde-mont i els consellers exiliats?,per por que els la tombessin?;per què no la van emetre quanel president va anar a Dina-marca?, per la mateixa raó?;per què no demanen l’extradi-ció d’Anna Gabriel, ni la dema-naran tampoc per la conselle-ra Ponsatí?; per por que elsles refreguin pels nassos?Que potser m’he perdut?, nosón vostès els que titllen elsaltres de covards?, per mi quesón d’aquella mena que no-més fan el valent quan sabenque qui tenen al davant ésmés feble, vaja, que són vul-gars abusananos. M’equivoco,o més aviat l’encerto? Co-vards.AGUSTÍ VILELLACambrils (Baix Camp)

Tramvia

b Em complau contestar lacarta del Sr. Alfons Bosch(7.3.2017). El tramvia té una

cabuda de 216 passatgers, quesuposen 54 automòbils ambles quatre places ocupades. Témés cabuda que el bus elèc-tric, ja que aquest té tres mò-duls i aquell en té cinc, el qualpot acoblar-se amb un altretramvia, motiu pel qual es du-plica la capacitat, cosa que nopot fer el bus elèctric, que hade circular pel carril bus, i peraixò a vegades formarà part decaravanes d’autobusos. Moltesciutats europees amb línies detramvies s’estalvien els indretsamb molt trànsit fent-los pas-sar per sota (el Trambesòs, perexemple). A més el tramvia ésel mitjà de transport que du-rant el 2017 va experimentarmés augment del nombre depassatgers a Barcelona i roda-lia (1 milió més que el 2016). Ipel que fa que el tramvia seràun fòssil (?), el tramvia de SantFrancisco (EUA) fa més decent anys que rutlla sense niun sol accident.ROMUALD MASSANESBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE MARÇ DEL 2018

SísifJordiSoler

Theresa May, PRIMERA MINISTRA BRITÀNICA

“Hem perdut una ment realment bella, un científicadmirable i l’home més divertit que he conegut mai”

La frase del dia

“El principalproblema del’independentismeno és que hagiperdut la seva forçasinó que l’hamalbaratat errant latàctica i l’estratègia

l proper president que investeixiel Parlament de Catalunya seràun president autonòmic i el go-

vern que nomeni serà el que haurà degestionar l’autonomia. Seran la conse-qüència de les eleccions del 21 de de-sembre del 2017 celebrades en el marcde l’Estatut d’Autonomia de Catalunyai d’acord al que estableix la llei orgànicade règim electoral espanyola, ja que enmés de trenta anys els nostres repre-sentants han estat incapaços de posar-se d’acord per elaborar-ne una de prò-pia. I si no hi ha acord i es va a unes no-ves eleccions, serà exactament igual.

DESPRÉS DE LES ELECCIONS del 27 de se-tembre del 2015, el Parlament va apro-var, amb els únics vots dels diputats in-dependentistes, una resolució sobrel’inici del procés polític de creació d’unestat català en forma de república. Enla resolució el Parlament es comprome-tia a no supeditar-se a les decisions deles autoritats de l’Estat espanyol, enconcret al Tribunal Constitucional, i acomplir exclusivament les decisions iels mandats emanats de la pròpia cam-bra. No hi ha responsabilitat més granque la del que posa unes condicions queni ell mateix ni pot ni pensa complir.

ELS MATEIXOS VOTS van ser els que vanaprovar el 27 d’octubre de l’any passatuna altra proposta de resolució en laqual es constituïa la República Catala-na com a estat independent i sobirà.L’evolució dels esdeveniments ha por-tat que alguns dels que van permetre lavotació del text hagin declarat queaquella va ser un fet simbòlic. Avuisabem que per a Carles Puigdemontla República és un estat mental. Ésaquesta afirmació una descripció? Im-plica una renúncia? L’espai del pensa-ment i de les emocions és tan impor-tant com el de les seves concrecions,però és molt perillós perdre de vista enquin pla s’està en cada moment i és

E fonamental evitar confondre els desit-jos amb les realitats. Aquesta és una lli-cència que no es poden permetre elsqui ostenten la responsabilitat de go-vern ni els qui volen mantenir la legiti-mitat pel lideratge.

L’INDEPENDENTISME VA CONSTRUIR el seunou relat proclamant que havia arribatl’hora de deixar enrere les tradicionalsindefinicions del catalanisme i d’apos-tar per la claredat. D’una manera mésdogmàtica que pràctica es va situar eldilema entre acatament o valentia, re-núncia o dignitat, victòria o derrota.L’estratègia de la força va passar da-vant de la de la diplomàcia. Un terrenyque no li és favorable a la política. I en el

qual si avançar és difícil, retrocedir ésletal.

EL PRINCIPAL PROBLEMA de l’indepen-dentisme no és que hagi perdut la sevaforça –com ho demostra la resistènciaelectoral que manté encara– sinó quel’ha malbaratat errant la tàctica i l’es-tratègia. Tant és així que ja només liqueda mirar de forçar els errors de l’ad-versari i confiar que siguin més sonatsque els propis. Les úniques bones notí-cies que ha rebut l’independentisme enles últimes setmanes són les sentèn-cies del Tribunal Europeu dels DretsHumans (la que considera llibertatd’expressió la crema de fotos del rei o laque condemna Espanya pel maltracta-ment als membres d’ETA detinguts perl’atemptat de la T-4) o alguns pronun-ciaments de denúncia (com els de l’altcomissionat pels Drets Humans del’ONU per la situació dels polítics pre-sos o d’Amnistia Internacional per la si-tuació de la llibertat d’expressió). Peròel que no ha aconseguit l’independen-tisme és que ningú d’un nivells igual osimilar hagi sortit a defensar que s’hagirebregat la llei per aconseguir uns ob-jectius polítics.

L’INDEPENDENTISME HA DE TORNAR a unafase propositiva si no vol perdre la inicia-tiva. L’últim baròmetre del Centre d’Es-tudis d’Opinió reflectia que més del 65%dels enquestats tenen un sentiment dedoble pertinença i se senten tan espa-nyols com catalans, una mica més espa-nyols que catalans o més catalans que es-panyols, però que només el 30% se sen-ten només catalans o només espanyols.El mateix estudi del CEO recull que el56% dels catalans són partidaris d’unmodel autonòmic o federal mentre quenomés el 33% creuen que Catalunya hau-ria de ser un estat independent. Algunacosa està passant quan la gent s’expressade forma més plural i amb més matisosque no els seus representants.

Rafael de Ribot. Periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL)

Govern autonòmicTribuna

urant anys ipanys m’he ne-

gat a militar en cap or-ganització (política osocial) per aquell con-venciment que és

més honest defensar la independènciaprofessional d’una periodista quan nos’acumulen carnets a la cartera. Re-centment, però, he sortit de l’armari im’he afegit a la família d’Òmnium Cul-tural. Ho faig seduïda pels missatgesdel seu president, Jordi Cuixart, quemai han deixat de pivotar sobre la co-hesió social i sobre la Catalunya de lasardana i la sevillana, i perquè crec fer-mament que, en un país més dividit delque la majoria voldríem, l’entitat ha de

ser la frontissa entre bona part delsque ara semblen estar a anys llum. Oés que algú es creu realment que la no-va república es podrà consagrar senseque es produeixi un acostament entrediverses parts? I Òmnium té la sort quepot travar un discurs conciliador depaís (malgrat que sentir parlar de dià-leg amb el PSC erici la pell d’alguns tot ique pugui servir per fer aflorar les con-tradiccions del partit) perquè la sevaprincipal finalitat no és aconseguir vots.Fins i tot es pot permetre deixar algunsoci pel camí, amb la llibertat d’accióque això dona. Les acusacions de tra-ïdoria que s’han vessat sobre l’entitaten els darrers dies han d’enfortir el con-venciment que ens cal més diàleg i mésempatia. Perquè així ho vol, per comen-çar, el president de l’entitat. Mentre hiha qui pensa que Òmnium ha llançat latovallola, jo soc més partidària de creu-re que, ara sí, va a totes, malgrat que elplat es cuini a foc lent.

D

De set en setSara Muñoz

El paperd’Òmnium

Les acusacions de traïdoria hand’enfortir el convenciment queens cal més diàleg i més empatia

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE MARÇ DEL 20186 |

La filial alemanyadel grup de Péreztirarà endavantl’opa i els italiansla retiraran

Supedita unamillora difusa per apensions mínimes ide viudetat alpressupost del 2018

ACS i Atlantiacrearan unhòlding percomprar Abertis

Rajoymercadejaamb elspensionistesNacional

Esgotar els terminis i elmarc legal. Junts per Cata-lunya es nega a renunciarun altre cop al seu candi-dat per les presses d’Es-querra Republicana i elPDeCAT per formar go-vern, ara a més amb l’afe-git del vet de la CUP.“Constatem que hi hatemps per investir JordiSànchez, va assegurarahir el seu portaveu,Eduard Pujol, després dela reunió del grup a Brus-sel·les amb el seu líder. Elsde Carles Puigdemontignoren així la petició deMarta Rovira de proposarun nom que pugui ser in-vestit “de manera efecti-va” aquesta mateixa set-mana. Igual que van feramb Puigdemont fins quela pressió va ser inaguan-table, JxCat està decididaa no tirar la tovallola abansde temps per l’ànsia de re-cuperar les regnes de laGeneralitat.

Malgrat renunciar a lapresidència, Carles Puig-demont continua tenintun paper central en la po-sició de Junts per Catalu-nya a l’hora de configurargovern. Ahir va aplegar lamajora del seu grup parla-mentari per avaluar l’estatdel bloqueig de la investi-dura que ja fa dos mesos imig que s’allarga per la ne-gativa de la justícia espa-nyola a permetre que siguiassumida pels dos caps dellista de JxCat.

Excepte Jordi Turull,Josep Rull i Lluís Guinó,

que no poden sortir del’Estat espanyol, i JordiSánchez, que és a la presóde Soto del Real, els 29 di-putats del grup es vantraslladar per segon copamb el primer vol d’ahir almatí a la capital belga.Aquest cop el grup va can-viar l’escenari ja habitualde l’hotel Husa, que estavacomplet, i va triar un cine-ma reconvertit en hotel.Una visita exprés al presi-dent i de perfil baix a la vis-ta de les explicacions delseu portaveu. De fet, la ro-da de premsa per informarde l’agenda de la reunió vaquedar dominada per lallista de punts clau de lesactuals negociacions queno es van tractar, segonsPujol.

Marge per investirA l’auditori Alfred Hitch-cock, una antiga sala de ci-nema que ahir va fer d’es-trada de la roda de premsade JxCat, Pujol va allargarel suspens tot assegurantque encara “hi ha marc le-gal” per fer la investidura ique durant la reunió man-tinguda amb la trentenade diputats no es va plan-tejar “cap nom que no siguiel de Jordi Sànchez”. Da-vant la reactivació de la in-sistència per una banda detornar a controlar la Gene-ralitat, especialment desd’ERC i el PDeCAT, i de l’al-tre de defensar la Repúbli-ca, des de la CUP, el grupde Puigdemont va llançarahir un doble missatge perintentar acontentar elsdos sectors de l’indepen-dentisme. “Farem govern igarantirem la República”,

va anunciar el portaveu.JxCat va tancar la por-

ta, de moment, a l’escenarid’uns nous comicis tal coms’havia especulat en els úl-tims dies. “No volem elec-cions”, va dir claramentPujol, tot i que Puigde-mont havia comentat que“no seria una tragèdia” siaixò passés. El grup tambéva aprofitar el viatge pernegar una altra conjecturasobre la formació de go-vern. Segons el seu porta-veu, no preveuen que Puig-demont ni Sànchez re-nunciïn a les seves actescom a diputats per facilitaruna possible investidura.En aquest sentit, davantd’una pregunta sobrel’aritmètica parlamentà-ria i el suport que pugui do-

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

JxCat ratifica JordiMANIOBRA Els de Puigdemontcreuen que “tenen temps” de garantirla investidura del seu número dosDEFINICIÓ Segons el portaveu delgrup, hi haurà govern i es descarta laconvocatòria de noves eleccions

NatàliaSegura

Brussel·les

Carles Puigdemont tornarà afer ús de la llibertat de movi-ments com a ciutadà euro-peu i participarà diumengeen un debat sobre la indepen-dència de Catalunya al Festi-val de Cinema i el Fòrum In-ternacional sobre els DretsHumans de Ginebra, segonsva anunciar ahir l’organitza-ció. La seva presència s’expli-ca per la projecció en la clau-sura del festival de cinema dela pel·lícula Catalunya: Espa-nya a un pas de la crisi nervio-sa, de Sylvain Louvet, GaryGrabli i Julie Peyrard. Desprésdel film, que es projectarà a latarda, se celebrarà un debatsobre l’autodeterminació.

En el col·loqui també hihaurà l’expresidenta de Suïs-sa i exministra d’Afers Estran-gers de la Confederació Hel-vètica Micheline Calmy Rey,entre d’altres personalitatsque encara no s’han anun-ciat. El viatge del presidentPuigdemont, però, s’allargaràdurant quatre dies. Dimecresque ve té previst participar enun altre debat a Ginebra, justla ciutat on també viu l’exdi-putada de la CUP Anna Ga-briel.

Justament ahir, el Depar-tament Federal d’Afers Exte-riors suís va emetre un comu-nicat en què afirma que, ar-ran de la visita “privada” de

Puigdemont, es reitera que laqüestió de Catalunya és “unassumpte intern” que hauriade ser tractat dins del marcde l’ordre constitucional es-panyol. També afirma quel’estada de Puigdemont es re-geix per les lleis de Suïssa ipel tractat de lliure movimentde persones. “Com a ciutadàespanyol”, Puigdemont té lli-bertat per moure’s a l’àreaSchengen, subratlla, i hi afe-geix que també té “llibertat”per fer discursos públics, dinsla legalitat suïssa. Finalments’indica que les autoritatsprendran mesures “en cas dequalsevol disrupció de l’ordrepúblic”.

Puigdemonti Puig reunitsahir amb elsdiputats deJxCat aBrussel·les ■

H.W. / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont viatjarà a Ginebra

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 7

Paciència ambperspectives

L’APUNT no a nomenar un altre candidat. I de temps no se’n potperdre gaire més, però haver anat ja a un pla C potserhauria estat prematur si es té en compte que falta el síde la CUP, i a més no s’ha descartat encara el pla A, jaque el Parlament manté la defensa de Puigdemont alTC. Caldrà demanar una mica més de paciència, peròalmenys ara les perspectives són més afalagadores.Òscar Palau

Sense pressa encara, però ara sí que sense pausa, esva desllorigant el complex acord de legislatura. No ésmenor el gest, després que no hi hagués tancat mai laporta, que JxCat descartés ahir repetir eleccions i as-segurés que hi haurà govern: ERC i el mateix PDeCATagrairan no tenir l’alè al clatell d’una opció que ningúveia què podia aportar de bo. Aquí JxCat ha cedit, però

nar la CUP, Pujol va deixaranar que “seria una con-tradicció alterar la volun-tat d’un Parlament a par-tir d’una abstenció o un nosabent que nosaltres te-nim dos vots que no es po-den expressar però quesón diputats perquè la vo-luntat popular ho va voleraixí”. “És una reflexió quecal obrir sense cap mena

de pressing”, va avisar.Tanmateix, va afirmarque no tot depèn de laCUP, sinó “d’unes negocia-cions que no han arribat alseu final”, va advertir.

A la llista de temes queno estaven a l’agendad’ahir, segons Pujol, tam-bé hi havia la possibilitatde transformar Junts perCatalunya en un movi-ment polític permanent.Segons es va dir, a la re-unió, que va continuardesprés de la comparei-xença de Pujol fins méstard al vespre, el debat delsdiputats va girar més alvoltant de l’anàlisi de la si-tuació actual. “Els mesosde debat polític, d’acció le-gal repressora contradrets individuals col·lec-

tius i polítics ens podriaportar a moure’ns i a afi-nar poc, ha estat un exerci-ci molt positiu”, va valorar.

En espera d’ERCCaldrà veure avui què hidiu ERC, que ahir va evitarpronunciar-se desprésque dimarts la secretàriageneral, Marta Rovira, ha-gués constatat que és “ur-gent” formar un govern“efectiu” i que hagués dei-xat la decisió en mans deJxCat, a la qual corresponnomenar candidat segonsel pacte que tenen. Rovirainsistia que el nom “no se-rà un problema”, peròapressava perquè la triad’algú que pugui ser inves-tit d’immediat es resolguiaquesta setmana, un fetdifícil un cop JxCat mantél’aposta per Jordi Sàn-chez. Tampoc es pot des-cartar un moviment delpresident del Parlament,Roger Torrent, que diven-dres va ajornar el ple d’in-vestidura de Sànchez pre-vist dilluns en espera d’unrecurs anunciat per la de-fensa a Estrasburg que alfinal no es va produir, i queara podria trigar setma-nes i mesos si abans had’esgotar el recorregut alSuprem i el TC. Torrent harebut els últims dies reite-rades peticions de l’oposi-ció perquè activi el terminidels dos mesos per inves-tir president, facultat quetindria, segons l’últim in-forme dels lletrats de lacambra, i que podria em-prar per pressionar per-què no es demorés més laformació de govern.

L’1-0 al jutjat, per llargD’altra banda, el jutge deBarcelona que indaga elspreparatius del referèn-dum de l’1-O ha prorrogatla causa per la seva com-plexitat, cosa que li per-met prolongar la investi-gació fins a febrer de 2019,com a màxim, dos anysdesprés de l’obertura delcas. ■

i Sànchez

“Sense govern no hipot haver República,i només treballant perla República no esgaranteix govern”Eduard PujolPORTAVEU ADJUNT DE JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El Parlament vol que elTribunal Constitucionalaclareixi la seva posiciórespecte a la investidurade Puigdemont que elsmagistrats, després d’unadecisió inèdita, van difi-cultar al màxim dictantunes mesures cautelarssense ni tan sols haverd’admetre a tràmit el re-curs d’impugnació del go-vern espanyol.

Així ho han fet saber elsserveis jurídics de la cam-bra catalana en l’escritd’al·legacions enviat ahiral Constitucional desprésque aquest òrgan conside-rés que ja no calia pronun-ciar-se sobre aquest tema,un cop Puigdemont sen’havia apartat i el candi-dat a investir era un altre,en aquest cas Jordi Sàn-chez. Pels lletrats, però,res més lluny de la realitat.

En l’informe, els serveisjurídics recorden als ma-gistrats que, amb aquelladecisió, per primera vega-

da el tribunal, sense adme-tre a tràmit la demandadel govern espanyol,“adoptava unes mesurescautelars que no havienestat sol·licitades per lapart demandant” i que nitant sols “estan previstes ala Constitució ni en altrestextos legals”. A més amés, consideren que, encas que el tribunal no re-solgui la decisió, es pot

produir la “paradoxa” quel’impugnant “hauria acon-seguit els mateixos efectesque pretenia amb la im-pugnació sense que ni eltribunal ho hagi admès atràmit”. Una altra de lesraons que esgrimeixen elslletrats és “l’afectació” di-recta que aquesta decisióha tingut en els drets de re-presentació del diputatelecte Carles Puigdemont.També indiquen l’extrali-mitació de les funcions ju-risdiccionals del TC quanva dictar la forma en ques’havia de desenvoluparun ple d’investidura.

A més a més d’un pro-nunciament, el Parlamentdemana que es deixin sen-se efectes les mesures cau-telars que, d’altra banda,el TC encara no ha retirat,tot i que el mateix tribunaladmet que ja no existeixl’objecte del procediment,el candidat Puigdemont.Ara caldrà veure quina ésla petició que li fa el governespanyol i si opta o no permantenir la impugnació aPuigdemont. ■

a El Parlament també sol·licita al tribunal que deixi senseefecte unes mesures cautelars que qualifica “d’inèdites”

Torrent insta el TC aaclarir si Puigdemontpot ser investit

Emma AnsolaBARCELONA

El Tribunal Constitucional vaanul·lar ahir la tramitació queva seguir el Parlament el 7 desetembre passat per aprovarla llei de transitorietat jurídi-ca. Ho va fer en resposta al re-curs d’empara que va presen-tar fa sis mesos el PSC enconsiderar vulnerats els seusdrets quan en aquell ple lamesa del Parlament es va ne-gar a consultar el Consell deGaranties Estatutàries.

El president i el vicepresident del Parlament conversen amb el secretari durant un ple ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Anul·len elstràmits de la lleide desconnexió

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE MARÇ DEL 20188 | Nacional |

El periodista i exdiputatde la CUP, Antonio Baños,queda definitivament ex-clòs de les eleccions al se-cretariat nacional del’ANC junt amb sis perso-nes més: Sergi Masip, Grà-cia Ferrer, Adrià Arago-nès, Miquel Àngel Audí,Alexis Azuaje i Joan Folch.En canvi, onze personestambé vetades inicial-ment han estat readmesesen la cursa després que lajunta electoral hagi tinguten compte les seves al·le-gacions.

Els reglaments de rè-gim intern i electoral del’ANC han tornat a enre-dar la junta electoral del’entitat en una polèmica ales xarxes i l’han col·loca-da de nou entre l’espasa ila paret de ratificar l’exclu-sió de candidats o fer mar-xa enrere tal com ja va pas-sar fa dos anys amb els ca-sos de Quim Torra i JordiCalvís.

Aquest cop, les críti-ques públiques al regla-ment han arribat fins i tota acusacions de manipularles eleccions, fetes per quiva ser aspirant a presiden-ta, Liz Castro. La reaccióen cadena l’havia provo-cat, dimarts, l’exclusió delcandidat Antonio Baños ide disset persones més,cosa que fa forçar la junta

electoral a obrir un perío-de d’al·legacions que s’ha-via de tancar ahir a lesdues de la tarda, i que es vaallargar fins a les sis, i queva acabar a quarts de nou.

La guspira es va encen-dre per la projecció públi-ca d’Antonio Baños com atertulià habitual i exdipu-tat de la CUP, que precisa-ment va ser vetat per ha-ver participat en una ter-túlia a RAC1 en què es vaparlar de les eleccions al’ANC, dilluns, ja en plenacampanya i amb les res-

triccions que el reglamentimposa. El reglament quela mateixa junta electoraladmet com a “molt restric-tiu” es va aprovar en l’as-semblea general del 25 defebrer i estableix en l’arti-cle 7.2 que tots els candi-dats poden fer campanyaresponent a preguntesdels socis a través del webde l’ANC o participant enels actes territorials on se-ran convidats tots els can-didats de la zona però tam-bé tots els nacionals.

Però el mateix articleadverteix que “cap altrapublicitat ni campanya noestarà permesa, i que po-drà ser exclòs el candidat

que ho incompleixi, si acriteri de la junta electoralaquest incompliment fosde rellevància significati-va”.

La norma sorgeix delreglament de règim internaprovat el 2012 i que haestat modificat tres cops.La modificació restrictivaque ha provocat els con-flictes es va fer a l’assem-blea de Manresa del 2016.Pel que fa a la publicitat deles candidatures, allà es vaincloure en l’article 8.8que “només estarà perme-sa la publicitat i/o campa-nya” que es faci a travésdel web i dels actes territo-rials. A Manresa també esva atorgar a la junta elec-toral la potestat d’exclou-re “el candidat que ho in-compleixi”. ■

Xavier MiróBARCELONA

L’ANC deixa finalment foraBaños i sis candidats mésa La junta electoral va ajornar tres cops la decisió sobre els divuit membres inicialment exclososper atendre les al·legacions a L’estricte reglament ja va encendre la polèmica fa dos anys

La polèmica actual té un pre-cedent el maig del 2016, unmes després que es modifi-qués el reglament intern enl’assemblea de Manresa. Enaquella ocasió, la junta elec-toral va excloure els candi-dats Quim Torra i Jordi Calvís.Al primer se’l va excloure per-què presidia el Centre d’Estu-dis de Temes Contemporanisde la Generalitat, un càrrec in-compatible amb el de secre-

Antonio Baños en la seva última reunió a l’ANC com a secretari nacional, dissabte passat ■ ORIOL DURAN

tari. Davant el rebombori, pe-rò, la junta va obrir un terminide 24 hores d’al·legacions, untermini no previst al regla-ment. La junta va rectificar enconsiderar que el càrrec deTorra era incompatible peròque el candidat no era “inele-gible”, de manera que podiaaspirar al secretariat si dimi-tia del càrrec. De fet, el mateixJordi Sànchez havia aspiratun any abans al càrrec tot i

ser adjunt al Síndic de Greu-ges. En el cas de Calvís, en lapresentació com a candidatno informava que havia for-mat part de la llista de la CUPde Lleida el 27-S. Desprésd’al·legar, la junta va readme-tre’l en acceptar que havia“omès involuntàriament” lainformació. Algun dels divuitexclosos ara també ho haviaestat per haver omès la vincu-lació a llistes electorals.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El precedent de Torra i Calvís, readmesos en 24 hores

11candidats han estat final-ment readmesos en la cursaper formar part del secreta-riat per la junta electoral.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

El coordinador general deCatalunya en Comú, Xa-vier Domènech, va presen-tar ahir formalment la se-va candidatura a les pri-màries per liderar PodemCatalunya, amb el lema“Amb tu, més Podem”.Vestit amb una gens ca-

sual samarreta lila, el colordel partit dels cercles, Do-mènech va defensar que laformació morada siguiuna força “autònoma”,que “es pugui desenvolu-par com a Podem” i que“participi com a tal a l’es-pai comú”. “Això no signi-fica ni de bon tros una ero-sió, una dissolució de nin-gú; ans al contrari, signifi-

caria una transformaciódels espais comuns”, vaexplicar, sense concretarsi preveu en un futur orga-nitzar una consulta inter-na sobre la integració dePodem a Catalunya en Co-mú o si amb el fet que ell si-gui el màxim dirigent delsdos partits ja no ho veurianecessari.

L’acompanyen a la llista

–beneïda pel secretari ge-neral del partit a l’Estat,Pablo Iglesias– la diputadaal Parlament Yolanda Ló-pez, la diputada al Con-grés Mar García, el sena-dor –més votat a Catalu-nya– Óscar Guardingo il’exportaveu del sindicateducatiu Ustec Rosa Ca-ñadell. Les primàries tin-dran lloc a l’abril. ■

Domènech preveu que Podemreforci els comuns sense dissoldre’sEmili BellaBARCELONA

Xavier Domènech presenta, ahir, la seva candidatura perliderar Podem a Catalunya ■ NÚRIA JULIÀ / ACN

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE MARÇ DEL 2018

8649

07-1

1836

59L

El titular del jutjat d’ins-trucció 4 de Lleida ha acor-dat inhibir-se de la seva in-vestigació contra caps dela regió policial de Ponentper la suposada “passivi-tat” d’agents per evitarl’1-O, i la deriva a la jutges-sa de l’Audiencia Nacio-nal, a Madrid, Camen La-mela, que investiga la cú-pula dels Mossos per sedi-ció, en assegurar que l’ac-ció “va ser organitzada perla prefectura i generalitza-da amb un patró comú aCatalunya”.

En la resolució, el ma-gistrat Ignacio Echeverriaafirma que de les investi-gacions per un delicte dedesobediència “hi ha indi-cis d’un pla organitzat perla direcció del cos delsMossos per afavorir la ce-lebració del referèndum idificultar que la resta decossos policials poguessincomplir les ordres dona-des per evitar-lo”, segonsva informar ahir el gabinetde premsa del TSJC. Hiafegeix que “la policia au-tonòmica estava obligadaa impedir-ho”, i que “no vaser una acció espontània,aïllada o individual” d’al-

gun agent, “ni de respon-sables de la regió de Llei-da”, sinó de la cúpula. Peraixò clou que aquests fets“no són connexos sinó elsmateixos” que investiga lamagistrada Lamela con-tra el major Trapero, i li de-riva el cas de Lleida. Altresjutjats, com ara el d’ins-trucció 7 de Barcelona,també ho han fet.

D’altra banda, el jutjatd’instrucció 1 de la Seud’Urgell va acordar ahirarxivar la causa contra sisdels mestres investigatsper un delicte d’incitació al’odi i mantenir-la contrados més. ■

a Indica que la “passivitat” dels agents de Ponent l’1-O vaser ordenada arreu a Ho deriva a l’Audiencia Nacional

El jutge de Lleidaenvia el cas contraels Mossos a Madrid

Mayte PiulachsBARCELONA

Agents de la policia espanyola davant de ciutadans defensant l’IES Ronda de Lleida ■ ACN

El titular del jutjat d’instruc-ció 13 de Barcelona, que in-vestiga l’organització de l’1-Ova continuar ahir els interro-gatoris d’investigats. Enaquests cas, són quatre im-putats, la majoria dels qualses va desvincular dels prepa-ratius del referèndum.

Pau Furriol, a qui la Guàr-dia Civil va detenir en una nau

de Bigues i Riells amb pape-retes per a la votació, va asse-gurar que no va cobrar res.Mercedes Martínez, tambéfotografiada dies abans pelsinvestigadors en aquestanau, només va respondre ales preguntes del seu advo-cat, Ramon Setó, i va aclarirque és tècnica d’arquitecturaa la Generalitat i que no va co-

metre cap desobediènciaperquè no va fer res de l’1-O nitampoc malversació de fonsperquè el seu càrrec no per-met disposició de partides.La seva superior, Natàlia Gar-riga, tampoc va assumir capacció. I Joan Angulo, del CTTI,tampoc. La setmana vinent hiha citats treballadors d’Uni-post com a testimonis.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Quatre imputats es desvinculen del referèndum

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE MARÇ DEL 201810 | Nacional |

uan vaig coincidir amb l’homede teatre Joan Lluís Bozzo i elmúsic Gerard Quintana a la por-

ta de l’Antic Teatre de Barcelona, lacomparació –salvant les distàncies–amb els anys setanta va ser inevita-ble. La pressió sobre l’Estat ha fet quereaccioni a través del seu aparell eco-nòmic, polític, judicial i policial. La re-pressió és a la vista i es multipliquenels conflictes, les condemnes per ba-janades i altres atemptats contra lallibertat d’expressió. Per aquest mo-tiu, la plataforma No Callarem va con-vocar ahir a l’Antic Teatre, al costat delPalau de la Música, una roda depremsa en què infinitat de col·lectiusvan llegir manifestos que partiend’una declaració de principis: “Davantde fets com la ratificació per part delTribunal Suprem de la condemna del’Audiencia Nacional imposada al ra-per Valtònyc de tres anys i mig depresó, la recent resolució pronuncia-da per l’Audiencia Nacional sobre elcas Pablo Hasél, el segrest del llibreFariña per un jutge, la retirada de l’ar-tista Santiago Sierra de la Fira Inter-nacional d’Art Contemporani Arco i lapersecució a tuitaires, humoristes,periodistes... No Callarem preparauna sèrie d’accions.”

Ahir, en la convocatòria, aquestcronista va poder veure, alineats dar-rere la taula de la roda de premsa, ianimant, aplaudint el cantant de rapValtonyc o llegint adhesions els es-mentats, a més dels germans Fortunyde la Dharma, Txarango, Za, Marinahd’Ojos de Brujo, Cesk Freixas, GemmaHumet, Pep Espelt (Konvent Zero), lanord-americana Tory Sparks i Ekhi(Delorean), entre molts altres. Valto-nyc va insistir que no demanaria dis-

Q culpes ni es retractaria perquè la sevaintenció no era ferir ningú sinó ex-pressar-se amb llibertat. Després vamanifestar que patia la incertesa deno saber quan hauria d’entrar a com-plir la condemna de tres anys i mig ra-tificada. I amb to irònic hi va afegir: “Apartir d’ara enaltiré la corona i con-demnaré el terrorisme”, per remarcarque el gran perill és “caure en l’auto-censura”. La plataforma No Callarem

va anunciar un concert sorpresa peral mateix dimecres de Valtonyc aFreedonia i tot un calendari d’activi-tats, que tindran el punt culminant lasetmana del 9 al 15 d’abril amb l’ob-jectiu de recaptar fons “en defensa detotes les encausades per la censura”.En to combatiu i de festa, una de lesportaveus dels col·lectius de defensadels drets humans, Thais Bonilla, vaafirmar: “No callarem mentre hi hagiuna sola persona amenaçada a l’Estatespanyol per expressar opinions a lesxarxes socials. No callarem mentre hihagi lleis per emmordassar-nos.”També va accentuar que “la llibertatd’expressió és clau per a la defensad’una societat democràtica. Però laderiva mostrada per l’Estat espanyolen els darrers temps posa en perillaquest element bàsic de l’esperit crí-tic”. També s’hi va sumar la poeta Ai-na Torres per tancar la seva interven-ció amb una cita de la malaguanyadaMontserrat Roig: “Les paraules no es

poden tancar dins una gàbia. Volensoles.”

Una de les constants denunciadespels afectats és la necessitat de soli-daritat davant la deriva autoritàriaque ha manifestat la dreta espanyolaquan s’ha vist assetjada i ha contem-plat atònita el perill de desintegracióque han intentat els independentistescatalans. Si als anys setanta, la dretacarpetovetònica va cedir, ni que fos enaparença, el poder, l’actual s’ha vistdesbordada pels esdeveniments i enl’actualitat s’està excedint en els cops,singularment contra la llibertat de lespersones i la llibertat d’expressió, imés quan s’ha sentit reforçada pelsorganismes europeus i internacionals.On arribarem? En un altre moment dela nostra història, s’hauria sentit el so-roll dels sabres; avui és una incògnita,que anem descobrint cada dia amb eldeteriorament de les llibertats públi-ques. Pot anar un noi com Valtonyc ala presó per una cançó d’un gènereagressiu –però en el nostre país finsara inofensiu– com el rap? Ens hembegut l’enteniment?

Ahir, un grapat de músics, gent delteatre i escriptors van donar suport alraper, però cal exigir, com van repetirels implicats, una reforma del CodiPenal que no posi mordasses a la lli-bertat d’expressió. “Què dirà Boadellad’aquest cas flagrant?”, em preguntaun excomponent d’Els Joglars... Quiho sap? Quaranta anys després delcas La torna, es repeteixen les dinà-miques. Alguns dels protagonistescom l’Albert han canviat de bàndol,cosa que m’entristeix més enllà de lesseves opinions polítiques, legítimes,respectables. Entre els llibertaris, sesentiria més còmode. ■

“No callarem”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

El cantant de rap mallorquí Valtonyc envoltat dels seus companys ahir a l’Antic Teatre del barri de Sant Pere ■ DANI CAJAL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La poeta Aina Torres va citarMontserrat Roig: “Lesparaules no es poden tancardins una gàbia, volen soles”

DavidCastillo

El delegat del govern espa-nyol a Catalunya, EnricMillo, va acusar ahir des deRoses l’alcaldessa de Giro-na, Marta Madrenas(PDeCAT), d’“inventar-seun codi Madrenas” amb“l’únic objectiu” d’impedirque l’exèrcit espanyol tin-gui estand a la fira Expojo-ve de la ciutat, i va recor-dar que els efectius mili-tars estan “obligats” a duruniforme en actes de ser-vei. Millo va confirmar queel Ministeri de Defensaadoptarà “totes les ac-cions legals” necessàriescontra la sanció que ha im-posat Fira de Girona a l’e-xèrcit i que impedirà queparticipi a Expojove du-rant tres anys. Fira de Gi-rona considera que l’exèr-

cit va incomplir el codi èticde l’equipament, que im-pedeix portar elementsbèl·lics, ja que en l’edicióde l’any passat duien uni-forme i que, a més, es vafer amb intencionalitat.

Millo va demanar alsresponsables del patronatde la fira que “reflexionin”i “rectifiquin” perquè con-sidera que aquesta situa-ció “perjudica” els giro-nins, a més de “posar demanifest el seu sectarismei la fòbia a aquest cos”.“L’exèrcit és una sortidaprofessional com qualse-vol altra i l’any passat, dels6.000 visitants, uns 1.300es van interessar peraquesta opció”, va desta-car Millo, que va voler re-cordar que aquest any de-fensa ha posat a concurs7.750 places per formar-ne part. ■

Millo critica elvet a l’exèrcita l’Expojove

ACNROSES

a Confirma que Defensa recorrerà contrala decisió i insta Madrenas a rectificar

Enric Millo durant la seva visita a Roses, ahir al migdia ■ ACN

1760

07-1

1839

46L

És

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE MARÇ DEL 201812 | Nacional |

8695

36-1

1827

06T

MMaatttthheeww TTrreeee ESPECIAL DIA DE LES DONES

amb

MMaaaarrtteenn ddee JJoonngghh

RRooggeerr EEvvaannss

KKaatthhyy BBaarrrryy WWaaaagg

Avui, a les 17 h

És evident que amb la sevaproposta inconcreta i difu-sa de “millorar” les pen-sions mínimes i de viduïtatMariano Rajoy no confiaaturar les grans mobilitza-cions al carrer previstesper dissabte, malgrat queen diverses ocasions es di-rigís als jubilats d’ara i delfutur per garantir-los queles pensions “són irrenun-ciables” pel seu govern ique, malgrat les evidentsdificultats de finança-ment, “en absolut no estanen perill”. Tot i aquestesproclames, no era aquestl’objectiu de la seva pre-sència ahir al Congrés perobrir el debat monogràficsobre l’estat del sistemapúblic de pensions i la ga-rantia de la seva sostenibi-litat futura. La intenció delpresident espanyol era po-sar en una situació com-promesa Ciutadans i elPNB, amb el benentès queva vincular un eventualaugment als jubilats al fetque s’aprovi el pressupostde l’Estat per al 2018. “Enaquest context –incidia–plantejaré concentrar elsajuts fiscals a l’IRPF per apensionistes i famílies” ien l’anunciada millora eco-nòmica.

Tot i que en cap mo-ment va acceptar vincularl’augment de les pensionsa l’IPC, més tard Rajoy vaobrir la porta a usar aquestcriteri en el cas de les ren-des més baixes –mai demanera generalitzada– sibé va procurar no compro-metre’s públicament a res.En el darrer torn, el porta-veu popular, Rafael Her-nando, suggeria que en al-guns casos concrets pot-ser fins i tot es podria anarmés enllà d’aquest índex.

Suport de CsL’executiu espanyol estàdes de fa mesos en una si-tuació força delicada per lafalta de suports parlamen-taris. Albert Rivera –quefins ara ha ajudat Rajoy abloquejar les propostes del’oposició per millorar lespensions– comença acreure’s les enquestes quegairebé ja el situen a LaMoncloa i és per això que,progressivament, s’ha vol-gut desempallegar de laimatge de soci complaentdel PP. Mentrestant, elPNB –l’altre aliat indis-pensable perquè els comp-tes prosperin– tampoc nofirmarà res fins que nos’aixequi l’article 155.Ahir, fonts del PP es van-taven de l’èxit del debat iasseguraven que Cs els

acabarà donant suportperquè l’havien vist més“moderat” en el discurs imenys “deslleial” que enles darreres setmanes. Defet, tot i mostrar-se crític,Rivera ahir s’hi va voler po-sar bé i es va limitar a fixarles prioritats del seu grupper negociar el pressu-post. Això sí, tot i no tenircap suport garantit, el

Consell de Ministres teniaprevist aprovar aquestscomptes el 23 de març, pe-rò per qüestions d’agendaés possible que s’ajorniuns dies més o que s’habili-ti un ple extraordinariabans de Setmana Santa.

Si bé Rajoy ahir assegu-rava haver comparegut “apetició pròpia”, el cert ésque es va veure arrossegat

per la pressió del carrer i,sobretot, de l’oposició, queva aprofitar les contun-dents protestes dels jubi-lats per forçar el presidentespanyol a afrontar un de-bat que li resultava moltincòmode després de laminsa pujada del 0,25% ide la carta que el Ministeride Treball va enviar alspensionistes; una comuni-

cació que el mateix Rajoyadmetia que “a ningú lihauria agradat rebre”.

Però Rajoy volia cen-trar el debat d’ahir en lanecessitat d’entendre’s iinvolucrar la resta degrups. “És una qüestiód’Estat”, exclamava, inci-dint en el fet que l’assump-te de les pensions ha dequedar al marge de parti-

a El president espanyol supedita unamillora difusa per a pensions mínimesi de viduïtat al fet que hi hagi comptesel 2018 a L’oposició carrega contral’abandonament públic dels jubilats

Rajoy mercadeja amb e

Montse OlivaMADRID

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE MARÇ DEL 2018

825316-1183686T

1090

04-1

1832

63L

dismes i ha d’estar cir-cumscrit als acords delPacte de Toledo.

Mentrestant, des del’oposició es va criticaramb duresa el que es consi-dera un “abandonament”popular dels jubilats. Laportaveu socialista, Mar-garita Robles, va qualificarel discurs del president delgovern espanyol de “presa

de pel”, mentre es queixa-va que els conservadors esprenguin el Pacte de Tole-do com una “broma”. “Sónincapaços de fer cap pro-posta”, etzibava. Robles vavoler fer seves les protes-tes dels jubilats per recla-mar a Rajoy que deixid’oferir dades i xifres, i esdoni un bany de realismeal carrer.

També el líder de Po-dem, Pablo Iglesias, va exi-gir al president espanyolque escolti un clam “queno és ideològic”, mentreque li recordava que ga-rantir unes pensions dig-nes és una obligació cons-titucional. En aquest punt,Iglesias va instar el diri-gent popular a ser capaç defer un exercici “d’empatia”

amb un col·lectiu que “s’hamatat a treballar” i que aranomés reclama el que lipertoca. El líder morat, simés no, va proposar al go-vern espanyol que, a ban-da de crear un impost desolidaritat de la banca,s’anul·li la desgravació delsplans privats de pensió permillorar les pensions pú-bliques. ■

els pensionistes

El diputat d’ERC, Jordi Salva-dor, va retreure a Rajoy que faanys que “maltracten” elstreballadors, tot avisant-loque, sense sous dignes, difí-cilment hi pot haver pensionsdignes. I en aquest punt vasentenciar que els diners dela Seguretat Social són fruitdel treball de la gent, “no sóndiners de l’Estat”. El dirigentrepublicà, doncs, va exigir laderogació de la reforma labo-ral, mentre acusava el PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

d’haver “traït els pensionis-tes. Pel que fa al PDeCAT, elseu portaveu, Carles Campu-zano, atacava el líder del PPtot destacant que el “pecatoriginal del seu govern ha es-tat no protegir els pensionis-tes del risc de la inflació”.Campuzano, doncs, reclama-va nous mecanismes de reva-loració anual” i destacava laimportància que es revisi elPacte de Toledo per adequar-lo als reptes actuals.

“Els ofereixo treballardes d’ara per arribara un acord al llargde la tramitació delscomptes del 2018”Mariano RajoyPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“S’ha d’articularun mecanisme derevaloració de lespensions”

Carles CampuzanoPORTAVEU DEL PDECAT

“Sense demagògiesi sense populismes espot fer una políticafiscal que ajudi elspensionistes”Albert RiveraPRESIDENT DE CIUTADANS

Mariano Rajoyovacionat pelsdiputats del PPahir en el ple depensions ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Els nostrespensionistes han depoder viure ambdignitat, actuï”

Jordi SalvadóDIPUTAT D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Maltracten els treballadors”

1760

07-1

1839

47L

Serà

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE MARÇ DEL 201814 | Nacional |

assaven vuit minuts de lesdeu de la nit del dimecres16 de març del 1938 quanels primers avions Savoia

S-81 de l’aviació legionària italianaamb base a Mallorca iniciaven elpitjor atac aeri que ha rebut mai ala història la ciutat de Barcelona.L’ofensiva contra la capital catala-na, ordenada personalment perMussolini, no es va aturar fins alcap de dos dies, la tarda del diven-dres 18 de març, després que el ge-neral Franco demanés als seusaliats que aturessin els bombarde-jos perquè temia que aquells atacssobre la població civil provoquessinuna reacció internacional contrà-ria als seus interessos, tal com vaacabar passant. Resultat: més d’unmiler de morts, prop de 2.000 feritsi desenes d’edificis del centre de la

Pciutat literalment devastats. Vui-tanta anys després d’un dels episo-dis més sagnants de la Guerra CivilEspanyola sobre Barcelona, Itàliano només no ha demanat perdó peraquests crims de guerra, sinó quecontinua posant tots els obstaclespossibles per fer avançar el sumarijudicial que contra aquests atacs téobert des del juny de 2012 el jutjatd’instrucció número 28 de Barcelo-na.

Investigació als arxius militarsRamon Arnabat, historiador i pro-fessor de la Universitat Rovira iVirgili (URV) de Tarragona, vaviatjar l’any passat a Itàlia acompa-nyat d’un col·laborador, GinésPuente, que parla italià, per furgaren els arxius militars d’aquell paísa la recerca de nous detalls que pu-guin permetre identificar ambnoms i cognoms els comanda-ments i aviadors que van partici-

par en els atacs dels tres dies demarç del 1938 i, al mateix temps,conèixer des de la perspectiva his-tòrica els motius i les circumstàn-cies que van convertir la poblaciócivil de la ciutat de Barcelona enobjectiu prioritari de l’exèrcit fei-xista. La visita del professor Arna-bat i el seu col·laborador a l’UfficioStorico della Aeronautica MilitareItaliana va donar els primers fruits:Gaspare de Cecco (capità), MarioCesar di Carlo (major), ErnestoBalbo di Vinadio (capità) i els ti-nents Dulio Piacentini, GenerosoFaralli, Fortunato Profumi i PaoloZanini són alguns dels noms de lestripulacions que figuren en els de-tallats fulls de servei que reporta-ven la missió de cada bombarder ique encara es conserven en aquestarxiu militar.

De l’estudi de tota la documenta-ció recuperada a Itàlia i també enaltres arxius militars i històrics es-

panyols com ara el Archivo Históri-co del Ejército del Aire (Villaviciosade Odón) o el Archivo General Mili-tar de Ávila, el professor Arnabatconclou que l’atac aeri del 16, 17 i18 de març contra Barcelona va serordenat personalment per BenitoMussolini com a prova de la fortale-sa del règim feixista italià davantd’Adolf Hitler que acabaven d’anne-xionar Àustria a l’Alemanya nazitot i les reticències italianes. Barce-lona s’havia convertit en aquellaèpoca en la capital de la resistènciarepublicana i a Il Duce no li va tre-molar ni un segon el pols quan vadonar l’ordre perquè els atacs es di-rigissin sobre la població civil.Aquest detall, que queda acreditaten diversos documents recuperatsa Itàlia i en el telegrama que Musso-lini va fer enviar a través del gene-ral Garda al general Velardi el ma-teix 16 de març a les tropes del’aviació legionària amb base a Ma-

52avions. Els atacs elsvan executar bombar-ders Savoia-MarchettiS-79 i S-81 de l’AviazioneLegionaria italiana ambbase a Mallorca.

49.960quilos de bombes.Els bombardejos es vanfer entre la nit del dia 16i el migdia del 18, de ma-nera ininterrompuda.

979morts. El balanç de víc-times va acabar supe-rant el miler. Hi va haverprop de 2.000 ferits.

Josep M. Flores / TaempusBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

80 anys dels bombardejos de Barcelona

50 tones de terrorATAC AERI · L’aviació legionària italiana a les ordres de Mussolini, aliat de Franco, va llançar sobre Barcelona 500 bombes en tresdies de març del 1938 que van causar més d’un miler de morts MEMÒRIA · Itàlia no ha demanat mai perdó per aquella atrocitat

Els bombardejos de Barcelona

Gran ViaDiagonal

Meridia

na

Gran Via

Ciutadella

Aragó

Estacióde Sants

Montjuïc

Rda. del Mig

22.08 h

0.04 h1.37 h7.40 h10.27 h13.57 h

4.03 h7.00 h9.30 h13.11 h15.00 h

22.17 h

193 8

Març16

193 8

Març17

193 8

Març18

12atacs

52aparells

494bombes Aparell: Savoia S-81

16 de març1

3 Savoia S-79

3 Savoia S-81

17 de març6

4 Savoia S-79

1 Savoia S-81

18 de març5

16 el 17 de març12 el 18 de març

Savoia S-7928

Savoia S-81245(10) el 16 de març16 el 17 de març3 el 18 de març

49.960 kg d’explosius

5.000 kg el 16 de març(15 bombes amb 250 kg cadascuna i 25 amb 50 kg)

30.560 kg el 17 de març(48 amb 250 kg + 80 amb 50 kg + 8 amb 250 + 112 amb 100 kg + 68 amb 20)

14.400 kg el 18 de març(9 amb 250 kg + 15 amb 50 kg + 24 amb 250 + 48 amb 100 kg + 30 amb 20)

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE MARÇ DEL 2018

llorca ordenant “una acció violentade martellejament contra Barcelo-na”, és determinant per desmuntarla versió de l’exèrcit feixista que elsatacs anaven dirigits a objectiusmilitars o a seus del govern de laRepública. L’ofensiva aèria italianade més de 40 hores ininterrompu-des llançant bombes sobre Barcelo-na va suposar un punt d’inflexió enl’estratègia militar de la guerra aè-ria i la capital catalana es va con-vertir sense saber-ho en un banc deproves d’atacs sistemàtics que elsitalians i els alemanys utilitzarienmés tard durant la Segona GuerraMundial, tal com recull el llibreTres dies de Març, editat l’any2008 per aquest diari i dirigit perl’historiador Joan Villarroya.

Caos entre la població civilLa freqüència dels bombardejos–cadascun durava uns dos minuts ies repetien cada dues o tres hores–va provocar el caos entre la poblaciócivil de Barcelona, que estava poc ogens preparada per fer front a aque-lla situació. Les sirenes d’alarmaque advertien dels atacs imminentseren contínues i els senyals d’inici ifinal de bombardeigs es confonien iconfonien la població a l’hora deprotegir-se als refugis. La freqüèn-cia dels raids aeris gairebé no dona-va temps als serveis d’emergènciaper atendre i evacuar els ferits,

quan les bombes no els enxampa-ven a ells mateixos prestant ajudasanitària. Fins aquests tres dies fa-tídics de març del 1938, la majoriade bombardejos sobre la ciutat deBarcelona s’havien dirigit principal-ment contra instal·lacions estratè-giques del port, fonts d’energia, su-posades fàbriques d’armament iedificis del govern gràcies a la infor-mació i localització facilitades pelsserveis d’espionatge feixistes.Aquestes incursions aèries, més es-paiades en el temps i menys inten-ses, van provocar lògicament vícti-

mes, però mai tantes com les delsdies 16, 17 i 18 de març. De total’ofensiva llançada contra Barcelo-na durant aquests tres dies l’atacmés mortífer va ser el del dijous 17de març a un quart de tres de la tar-da quan una de les bombes llança-des pels avions italians va impactarde pla contra un camió militar car-regat d’explosius (trilita) que esta-va aturat en un control a la cruïllade la Gran Via amb el carrer Bal-mes. La deflagració va destruir di-versos edificis i va provocar desenes

de morts. Segons recull el professorVillarroya en el seu llibre, l’explosióva causar una gran confusió entrela població i la premsa internacio-nal se’n va fer ressò tot especulantque l’exèrcit rebel hagués provat so-bre Barcelona un nou tipus de bom-ba de més potència. Però el cert ésque el camió carregat de trilita vamultiplicar els efectes devastadorsd’una de les 44 bombes que l’aviaciórebel italiana va llançar a aquellahora sobre la ciutat.

31 bombardejos en un anyL’ofensiva aèria llançada per l’Avia-zione Legionaria de Mussolini sobreBarcelona ja havia començat unany abans, el 16 de març del 1937,causant les primeres vuit víctimesmortals i 39 ferits. Des d’aquestadata fins al 16 de març del 1938, elsavions Savoia S-79 i S-81 van bom-bardejar Barcelona en 31 ocasions.Van ser especialment sagnants elsdel mes de gener del 1938 amb unbalanç de 453 morts (173 el dia 19,70 el dia 25 i 210 el dia 30). L’abrildel 1937, amb els primers atacs del’aviació italiana, les Nacions Uni-des es van limitar a condemnar elsbombardejos, però no van prendrecap mesura per evitar que es repe-tissin. Malgrat que la premsa inter-nacional va denunciar reiterada-ment la primera ofensiva militarcontra la població civil catalana pro-

tagonitzada per l’aviació de Musso-lini, la no intervenció d’altres païsoscom ara França o Anglaterra va es-peronar els italians a continuar cas-tigant la població civil de Barcelonai altres municipis de la costa. Per sien quedava cap dubte, GaleazzoCiano, comte Ciano, cunyat de Be-nito Mussolini i ministre d’Afers Es-trangers italià, ja va escriure el 8 defebrer del 1938: “Il Duce té intencióde reprendre els bombardejos de lesciutats costaneres per minar la re-sistència roja. He rebut i entregatpersonalment a Il Duce un informed’un testimoni ocular dels bombar-dejos sobre Barcelona; mai no haviallegit un document tan autèntica-ment aterridor.”

Un mes i mig després, els esqua-drons de l’aviació legionària italianadescarregaven sobre Barcelona to-ta la seva ira –van llançar en tresdies tantes bombes com en tot l’úl-tim any– i van convertir el centrede la ciutat (la zona delimitada pelscarrers Entença, Còrsega i Marina iels barris de Sant Gervasi, la Sagre-ra i Montjuïc) en un infern. Els au-tors materials d’aquella matança esvan refugiar en l’anonimat desprésde la guerra i fins i tot alguns vanser condecorats no fa gaires anysper les autoritats de la RepúblicaItaliana, un estat que, com l’espa-nyol, ni tan sols s’ha dignat a dema-nar perdó. ■

El reconegutfotògraf AgustíCentelles(1909-1985) ésl’autor d’aquestesfotografies inèditesdels bombardejos del16, 17 i 18 de març del1938, on s’aprecia elgrau de devastació dela capital catalana.Aquest fonsfotogràfic va seradquirit fa anys perun rotatiunord-americà, ‘SanFrancisco Examiner’,que en va cedir elsdrets de reproduccióal Centred’Interpretaciód’Aviació Republicanai Guerra Aèria, ambseu a SantaMargarida i elsMonjos (Alt Penedès).

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Els criminals facciososllançaven bombesincendiàries, quin focmés horrible. Il·luminavatot Barcelona”Pilar Duaigües 17/03/1938

“La gent té un veritable pànici són moltes les famíliesque van a dormir als metroso a la muntanya ”Francisca Rius 18/03/1938

“Teníem la sensació d’estarcompletament indefensos,no ens podíem defensar ambres, [...] els antiaeris...no encertaven”Olga Grinyò 17/03/1938

“Encara avui fan treballs perdescobrir els morts que hanquedat sota les runes. Ésespantós! Pobra Barcelona!”Josep M. Folch i Torres 31/03/10938

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ONU es va limitar a condemnar els atacsperò no va fer res perevitar que es repetissin

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE MARÇ DEL 201816 | Nacional |

Les autoritats italianessemblen decidides a prote-gir la impunitat dels co-mandaments i pilots quevan executar intel·lectual-ment i físicament els sag-nants atacs aeris contra laciutat de Barcelona. Ni elpas del temps ni el de go-verns manifestament an-tifeixistes i favorables a laCarta dels Dret Humans alcapdavant de la Repúblicano han servit per entonarun mea culpa ni tan solsdemanar perdó. Ben alcontrari, fins al dia d’avui,les autoritats italianes, in-dependentment del seucolor polític, s’han negat acooperar amb el jutjat nú-mero 28 de Barcelona quedes del 5 de juny del 2012té obert un sumari per in-vestigar tots els bombar-dejos que va dur a termel’aviació legionària de l’ex-èrcit italià sota el coman-dament del general Velar-di entre 1937 i 1939 con-tra la població civil de la

ciutat de Barcelona. El su-mari 1/2013 per crims deguerra i lesa humanitat esva obrir arran de la pre-sentació d’una querellaper part de tres víctimesdels atacs i l’associació deresident italians a Catalu-nya Altraitalia, que exer-ceixen l’acusació particu-lar juntament amb l’Ajun-tament de Barcelona, quees va personar en la causael 2015, quan Ada Colau jaera alcaldessa.

Pendents d’ItàliaEl secretari del jutjat, JoanArtur Saforcada, ha assu-mit personalment i ambdiligència la tramitació detotes les comissions roga-tòries que s’han demanata les autoritats judicialsitalianes perquè localitzinels aviadors que van parti-cipar en l’ofensiva a partirde les dades d’identificacióaportades per dos histo-riadors: l’italià EdoardoMastrorilli i el català Ra-mon Arnabat, que han in-tervingut en el sumaricom a perits de l’acusació

particular. Però la respos-ta de les autoritats italia-nes sempre han estat eva-sives per dilatar les ges-tions judicials o directa-ment el silenci. Ni tan solsla intervenció del magis-trat Manuel García Caste-llón, enllaç espanyol ambla cort penal italiana du-rant un temps, o de la ma-teixa oficina de coordina-ció judicial europea Euro-just no han servit per des-bloquejar el cas. El jutjatde Barcelona continua es-perant que Itàlia localitzi iinterrogui els aviadors queencara estan vius, si és queencara en queden, de lallista de més de dos-centspilots i comandamentsidentificats amb nom i co-gnom pels professors Mas-trorilli i Arnabat. Cons-cients que cada dia quepassa fa més improbabletrobar viu algun responsa-ble dels atacs, les víctimess’aferren al desig quel’únic cas obert per crimsde guerra de la Guerra Ci-vil espanyola no caigui alcalaix de l’oblit. ■

aLes autoritats italianes es neguen a cooperar amb eljutjat de Barcelona que investiga des del 2012 l’atac del’aviació de Mussolini contra la població civil de la ciutat

Josep M. Flores/TaempusBARCELONA

Itàlia frena elsumari percrims de guerracontra els pilots

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

80 anys dels bombardejos de Barcelona

L’1 d’abril del 2014, el jutjat deBarcelona que instrueix el su-mari sobre els bombardejosde la capital catalana va tenirconeixement, a través delsquerellants, que les autori-tats italianes havien home-natjat i condecorat un avia-dor centenari, el tinent LuigiGnecchi, de l’Aviazione Legio-naria, que segons informa-cions recollides pels profes-sors Mastrorilli i Arnabat po-dria haver participat en els Dues imatges inèdites dels bombardejos, d’Agustí Centelles, un balanç de danys i

víctimes de l’Ajuntament i el telegrama de Mussolini ordenant l’atac sobre Barcelona ■ CIARGA

atacs. Després de molt insis-tir, el secretari del jutjat vaaconseguir que la cort penalitaliana autoritzés un interro-gatori a aquest superviventque el van dur a terme carabi-nieri de la comissaria de laciutat de Lecco (Llombardia)on residia el pilot centenari.Gnecchi va negar en tot mo-ment haver participat en capbombardeig sobre la ciutatde Barcelona, tot i que va ad-metre que hi havia realitzat

vols de reconeixement. Encanvi, la documentació reco-llida als arxius italians perpart dels historiadors demos-traria que Gnecchi com a mí-nim va participar en un delsbombardejos, però la contra-posició d’aquesta prova nos’ha pogut acabar de demos-trar i quan el jutjat va tornar ademanar infructuosament unsegon interrogatori el super-vivent imputat ja havia com-plert 104 anys.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Luigi Gnecchi, l’únic aviador viu i condecorat

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 17

ls bombarders trimotor ita-lians Savoia S-79 i S-81 del’aviació legionària a les or-dres de Mussolini que van

dur a terme els sagnants atacs so-bre Barcelona entre 1937 i 1939van arribar a ser considerats unsdels avions de guerra més avançatsd’Europa, fins i tot per sobre dels del’exèrcit alemany de Hitler. Erenlleugers, tenien molta autonomia,precisió i anaven equipats amb cà-meres fotogràfiques per fixar el seuobjectiu. Tots els aparells que vanintervenir a Barcelona, conegutscom Falchi delle Baleari (Falconsde les Balears) i Pipistrelli delle Ba-leari (Ratpenats de les Balears), te-nien com a base d’operacions Ma-llorca, des d’on llançaven totes lesofensives contra la costa catalana.“Les guerres del futur les guanyaràqui domini l’aire”, va vaticinar el ge-neral italià Giulio Dohuet, conside-rat un dels principals defensors delpoder aeri en l’organització tàcticade les operacions militars, i així vaser.

Avions soviètics a pecesEn aquesta anomenada guerra del’aire poca cosa podia fer l’exèrcitrepublicà, que volava amb avionsde fabricació soviètica que moltscops rebien peça a peça i havien demuntar aquí. Eren avions méslents i amb menys autonomia, peraixò per a la resistència era clau laproximitat dels aeròdroms des d’onoperaven: els avions més lleugers,els caces, operaven principalmentdes d’aeròdroms situats al Penedèsi el Camp de Tarragona, situats re-lativament a prop del front del’Ebre per qüestions d’autonomiade vol dels aparells, i on encara avuies conserven sota les vinyes els re-fugis on s’amagaven els pilots quanels avions feixistes atacaven les se-ves posicions. En canvi, els avionsbombarders, més pesants i ambmés autonomia, operaven des d’ae-ròdroms més allunyats de la líniade defensa de l’Ebre, situats entreel Vallès i el Gironès, on també esconserven alguns vestigis d’anticsrefugis antiaeris.

En el cas del Penedès, es conser-ven tres dels quatre antics refugissituats sota les vinyes que van serexpropiades durant la guerra per

E

convertir-se en camps d’aviació.Són els dels Monjos, Pacs i Saba-nell, que juntament amb el de San-ta Oliva (Baix Penedès) formavenpart de l’anomenat Vesper de laGloriosa, que va concentrar les ope-

racions de l’aviació republicanadesprés de la pèrdua dels aerò-droms situats a Aragó i del movi-ment del front de guerra cap a lazona de Lleida. Aquest punt, doncs,va esdevenir clau per a la resistèn-

cia des de 1937 fins a principi de1939. Ara fa set anys, diverses ins-titucions com la Universitat de Bar-celona, l’Institut d’Estudis Penede-sencs i l’Associació d’Aviadors de laRepública, amb el suport de la di-recció general de Memòria Demo-cràtica de la Generalitat, van posaren marxa a Santa Margarida i elsMonjos el Centre d’Interpretació del’Aviació Republicana i la GuerraAèria (Ciarga), l’equipament mu-seogràfic de referència a Catalunyarelacionat amb l’aviació republica-na i la Guerra Civil.

El Vesper de la GloriosaInstal·lat a l’antic camp d’aviaciódel Serral, que formava part de laxarxa del Vesper de la Gloriosa, elcentre conté un important fons do-cumental sobre la guerra aèria i elsvestigis que es conserven al territo-ri i al llarg de l’any organitza activi-tats relacionades amb la matèria ivisites als refugis que encara esconserven. Un d’ells, situat al ter-me municipal de Pacs del Penedès ipropietat de la família de vitivini-cultors Mitjans-Nin, s’utilitza de ca-va on reposen les ampolles de vi es-cumós de la seva marca, Loxarel,entre elles les que es comercialit-zen amb el nom de Refugi. ■

Un llegat sota vinyes

Una de les salesdel Ciarga, elrefugi antiaericonvertit en cava iel professor RamonArnabat ■ EPA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

80 anys dels bombardejos de Barcelona

VESTIGIS DE LA GUERRA · Al Penedès es conserven en bon estat diversos refugis antiaeris on els aviadors republicans esprotegien de les bombes feixistes MUSEU DE REFERÈNCIA · El Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la GuerraAèria de Santa Margarida i els Monjos s’ha convertit en un centre museogràfic de referència sobre l’aviació i la Guerra Civil

Josep M. Flores / TaempusSANTA MARGARIDA I ELS MONJOS

amon Arnabat va deixar-se seduir pel món del’aviació republicana per

casualitat. Professor d’històriade la Universitat Rovira i Virgili,investigador i, des de fa tresanys, regidor de Vilafranca enComú a l’Ajuntament de Vila-franca del Penedès, Arnabat vadescobrir el paper determinantque va jugar el Penedès per al’aviació republicana durant laGuerra Civil espanyola quanl’Ajuntament de Santa Margari-da i els Monjos li va encarregara final dels anys noranta una

R monografia sobre la població.Remenant papers dels arxius ientrevistant testimonis vius vatopar de front amb el campd’aviació del Serral i més tardamb els refugis del Vesper dela Gloriosa i aquest llegat realde la historia recent del nostrepaís el va captivar fins al puntque avui és considerat un delshistoriadors experts en l’ano-menada guerra aèria que mal-auradament va ser decisiva pera la derrota de la República i eltriomf del feixisme. Però mal-grat ser un expert en aviació de

guerra, haver tingut un avi queva servir a l’aviació republicanai fins i tot haver fet la mili a l’ex-èrcit de l’aire, a Ramon Arnabatli agrada poc volar. És un homeque prefereix tocar de peus aterra i endinsar-se pels refugisexcavats sota les vinyes del seuPenedès que fa vuitanta anysvan ser amagatall d’aviadors isoldats republicans com el seuavi. A Ramon Arnabat no li calaixecar els peus de terra pervolar ben alt i fer realitat elsomni d’un home que acosta lahistòria als més profans.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EL PERFIL

L’home que vola amb els peus a terra

Josep Maria Flores