Disse ny d’una cafetera expres so · la mà Deno tang al ex abrev Vàlv a tra ression Pro l.com...
Transcript of Disse ny d’una cafetera expres so · la mà Deno tang al ex abrev Vàlv a tra ression Pro l.com...
ca
C/ EduU
Disafet
Os
Escola ard Marist
UniversitatDepart
sseter
car Farr
Barcelo
d’Enginyetany, 13. S Politècnictament Ex
Telèfon farrer
eny a e
rerons, D
ona, feb
eria de BaSant Adriàca de Cataxpressió Gr
[+34] 93 rons@ege
d’uexpr
Daniel D
brer 201
rcelona Esà del Besòsalunya. Baràfica a l’E413 74 0
.upc.edu
unares
Debon
7
st (EEBE). s. Barcelorcelona TE
Enginyeria 0
a sso
na 08930.ECH.
.
Disseny d’una cafetera expresso
Memòria
Oscar Farrerons, Daniel Debon
Barcelona, febrer 2017
Disseny d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
1
Memoria
Memòria ................................................................................................... 1
Resum ..................................................................................................... 3
Capítol 1: Prefaci ....................................................................................... 4
1.1 Origen del projecte ......................................................................... 4
1.2 Requeriments previs ....................................................................... 4
1.3 Elements de disseny ....................................................................... 4
Capítol 2: Introducció ................................................................................ 7
2.1 Què és un Expresso? ....................................................................... 8
2.2 Màquina Expresso ........................................................................... 9
2.3 Abast del projecte .......................................................................... 9
Capítol 3: Disseny ................................................................................... 10
3.1 Llança de vapor ............................................................................ 11
3.2 Faixa ............................................................................................ 17
Faixa - Prototip 1 ................................................................................ 17
Faixa - Prototip 2 ................................................................................ 18
Faixa - Prototip 3 ................................................................................ 19
Faixa - Prototip 4 ................................................................................ 20
Faixa - Prototip 5 ................................................................................ 21
Faixa - Prototip 6 ................................................................................ 22
3.3 Safata ........................................................................................... 24
Safata - Prototip 1 ............................................................................. 25
Safata – Prototip 2 .............................................................................. 26
Safata – Prototip 3 .............................................................................. 29
Safata – Prototip 4 .............................................................................. 30
Safata - Prototip 5 .............................................................................. 32
3.4 Reixa ............................................................................................ 34
Reixa – Prototip 1 ............................................................................... 34
Reixa – Prototip 2 ............................................................................... 35
Reixa – Prototip 3 ............................................................................... 36
Reixa - Prototip 4 ................................................................................ 37
Reixa – Prototip 5 ............................................................................... 37
Disseny d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 2 -
Reixa – Prototip 6 ............................................................................... 38
3.5 Panell frontal ................................................................................ 40
3.6 Interruptor ................................................................................... 41
Capítol 4: Termoconformat ....................................................................... 43
4.1 Panell posterior ............................................................................ 44
4.2 Laterals ........................................................................................ 47
Capítol 5: Utillatge ................................................................................... 50
Capítol 6: Conclusions .............................................................................. 52
Bibliografia ............................................................................................. 53
Referències bibliogràfiques ................................................................ 53
Bibliografia de consulta ...................................................................... 53
Índex il·lustracions .................................................................................. 55
Índex taules ........................................................................................... 58
Disseny mecànic d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 3 -
Resum Aquest projecte consta en el disseny i fabricació d’una màquina de cafè professi-onal. Es parteix d’un model anterior el qual s’actualitza i millora.
L’objectiu és redissenyar l’exterior i implementar electrònica modernitzada, man-tenint el màxim possible tot el circuit hidràulic i distribució dels components. Es pretén mostrar al consumidor la permanent actualització i professionalització a més de fer un pas endavant respecte la resta del sector.
Els usuaris finals a qui es destina aquesta màquina són baristes professionals o entesos en el sector, on busca potenciar l’essència de cadascun dels bariestes. Es dissenyen noves parts per major comoditat i llibertat de moviment afegint elec-trònica programable i personalitzable. S’avaluaran nous dissenys apostant per tècniques de fabricació alternatives quan sigui possible implementar-les. Així obrint camí a la personalització de certes parts en funció de l’orientació de la màquina o l’entorn de treball.
Disseny d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 4 -
CAPÍTOL 1: PREFACI 1.1Origendelprojecte
Aquest Document Tècnic sorgeix de l’oportunitat de poder col·laborar en un pro-jecte per l’interès de l’empresa Iberital en desenvolupar una màquina de cafè i millorar el seu disseny. En una primera etapa és necessari treballar amb un dis-seny facilitat per un dissenyador gràfic i aconseguir la màxima simbiosi, d’altre banda part d’interès sorgeix de millorar i perfeccionar dissenys anteriors insufici-entment eficients.
1.2RequerimentsprevisPel correcte desenvolupament d’aquest treball han estat d’importància cabal co-neixements d’enginyeria gràfica, un bagatge sòlid en sabers de processos de fa-bricació, tecnologia de fabricació per mecanitzat, i aprenentatges assolits de ma-terials.
1.3ElementsdedissenyA continuació es detalla lèxic utilitzat al llarg d’aquest Document Tècnic.
Grup Gran massa de llautó per on circula l’aigua més calenta, és la part on s’encaixa el portafiltres i mitjançant uns xicles s’aconsegueixen les pressions necessàries.
Portafiltre Utensili format per un mànec, un filtre i unes vies de llautó el qual disposa d’una cavitat per disposar i premsar el cafè. El portaflitres s’acobla al grup i així permetent l’elaboració del cafè.
Llança de vapor
Tub que subministra vapor d’aigua a alta pressió i temperatu-ra que freqüentment es troba als extrems del frontal per es-calfar la llet.
Frontal Part superior i davantera de la màquina on es disposen dels accionaments electrònics, mecànics i pantalles.
Pane
Base
Safa
Reix
Faix
Pistad’atl
Elec
Il·lustraFont: w
D
ell frontal
e frontal
ata
xa
a
a letisme
trovàlvula
ació 1: Expwww.iberita
isseny mecà
Làmique prove
Làmiels cpel pvante
Platazació
Platabilita
Làmila mà
Denotangal exabrev
a Vàlva tra
pression Proal.com
ànic d’una m
na de seps’instal·la eeix de dif
na que cocomponentpas de les era.
aforma desó d’ella i ba
aforma desat de l’aigu
na metàl·àquina des
ominació dular que sxtrem supviar com a
ula electroavés d’un c
o , màquina
màquina de c
- 5 -
paració enentre la
ferents ma
onjuntamets que el sortides
stinada a ase de la
stinada a ua.
·lica que rstinada a
d’una làms’apropia dperior de la “pista”.
omecànicaconducte.
a expresso
Portafiltr
cafè express
ntre l’interbase del fanòmetres
ent amb econformend’aigua i v
la recollidreixa.
la subjecc
recobreix la subjecc
mina d’alumd’aquest a safata i
a que perm
profession
es
o. Farrerons
ior i l’extefrontal i las.
l xassís sun. Disposavapor i de
da d’aigüe
ció de reci
la part infció de la sa
mini retallnom per que rode
met contro
al.
Grup
s, Debon.
erior de laa safata
ubjecten ea d’espais e la il·lum
s sobrants
ipients i la
ferior davafata.
lada en fola similitueja la reix
olar el pas
a màquinala qual es
el frontal ihabilitats
inació da-
s, canalit-
a permea-
vantera de
orma rec-ud, s’ubicaxa. Es pot
d’un fluid
Frontal
Llança dvapor
Reixa
Pista
Faixa
Panell frontal
a s
i s -
-
-
e
-a t
d
de
Disseny d
Il·lustraciFont: Fon
d’una màqui
ió 3: Màqut pròpia
ina de cafè e
- 6 -
ina en pro
expresso. Fa
oves, sense
arrerons, Deb
e panell fro
bon.
E
ontal
Electrovàlvvules
Aquezadauna
Iberxer presfabrcanvmés
És eçar-ció scafe
Despla qució dlitat EXPR
Il·lusFont
D
est Documa en la faàmplia g
rital és unael 1975 c
sso del meicar les sevis de màs sòlides, e
en aquest lo amb mésorgeix la tera molt
prés de poual aquestd’algunes de les pa
RESSION I
stració 4: Et: www.iber
isseny mecà
ment Tècnbricació dama de p
a empresacom una percat i poceves pròpàquina expeficients i s
context oés força a nova EXPprofession
ortar a cot Documede les sevrts i la seII.
EXPRESSIOrital.com
ànic d’una m
ic s’ha dute màquineproductes
a familiar petita empc a poc vaies màquipresso aposostenible
n Iberital un merca
PRESSIONnal i recon
ncurs els nt Tècnic ves parts mva aplicab
N II
màquina de c
- 7 -
IN
t a terme es i molinde recan
amb 40 apresa de ra anar creines. La llorten un
es.
aposta peat exigent N PRO , mneguda com
dissenys fen farà nomarcant-sbilitat. L’es
cafè express
CA
NTR
gràcies l’ens de cafèvi per alt
anys d’histrecanvis pixent fins arga expeampli con
er posar ai molt com
model que m es la EX
finalistes sotòria l’elaec om objsbós s’insp
Il·lustraciófont: Elabo
o. Farrerons
APÍ
ROD
empresa I professiotres fabric
tòria al móper a totesal punt ac
eriència enneixement
l dia un mmpetitiu. Abusca mil
XPRESSION
surt una reaboració i ectius la mpira en la
ó 5: EXPREoració pròp
s, Debon.
TOL
UCC
IBERITAL eonals a pacants de m
ón del cafs les màqctual de dn el sectot sobre co
model d’èxAmb aquellorar i suN II.
eeixida gudisseny d
millora de seva pred
ESSION PROpia
L 2:
CIÓ
especialit-art d’oferirmàquines.
fè, va néi-quines ex-dissenyar ior dels re-om fer-les
it i rellan-esta ambi-perar una
uanyadorade fabrica-
funciona-decessora,
O
-r
--i -s
--a
a --,
Disseny d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 8 -
2.1QueesunExpresso?
El cafè exprés és una beguda calenta de cafè infusionat en aigua. S'obté al fer passar una certa quantitat d'aigua gairebé bullint a través de cafè mòlt, torrat i compactat a una pressió determinada, donant com a resultat una quantitat de sòlids en suspensió i dissolts amb una crema a la part superior.
No s’ha arribat a una definició tècnica consensuada ja que en funció del país i les tradicions culturals pot variar molt. Però el més comunament acceptat és el cafè expresso italià, que estableix unes condicions d’elaboració de 25 segons de per-colació de l’aigua a través del cafè, aquest temps mai ha de ser inferior a 20 se-gons (perquè realitzaríem una tassa dèbil i excessivament àcida amb una aroma casi imperceptible). Tampoc s’han de superar els 35 segons, ja que l’excés d’extracció de les substàncies donen lloc a un sabor aspre i amb aroma de cafè cremat.
A. Illy i R. Viani un cafè expresso s’aconsegueix seguint les següents condicions d’elaboració: (Illy & Viani, 2004)
Porció de cafè mòlt i premsat: 6,5 ± 1,5g
Temperatura de l’aigua: 90 ± 5ºC
Pressió de l’aigua: 9 ± 2 bar
Temps de percolació: 30 ±5 s
Treballant dintre els paràmetres mencionats es donen les millors condicions per aconseguir una aroma, cos, crema i sabor pròpies d’un cafè expresso.
Disseny mecànic d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 9 -
2.2MaquinaExpressoAl llarg del temps s’ha dissenyat infinitat de màquines de cafè Expresso les quals totes havien de controlar uns certs paràmetres per garantir la correcte elabora-ció. La base de totes elles per garantir la correcte elaboració ha de partir de ser capaç de mantenir la mostra de cafè mòlta de manera compacta, de fer-hi passar aigua a unes condicions de pressió i temperatura controlades. Totes aquelles màquines capaces de controlar els paràmetres mencionats s’anomena “màquina de cafè expresso” comunament abreviat per “màquina expresso”.
Actualment les màquines Expresso a part de controlar estricament els paràme-tres anteriors amb estricta rigorositat, per oferir el millor cafè, ofereixen un as-sortiment de serveis que complementen l’elaboració de la beguda o serveis rela-cionats. A continuació es llisten les principals:
Elaborar cafè expresso amb les especificacions exigides.
Una expresso professional ha de garantir la reproductibilitat i repetibilitat dels cafès.
Proporcionar vapor d’aigua a alta temperatura i pressió per escalfar altres begudes.
Proporcionar aigua bullent per elaborar altres begudes, tals com infusions.
Aquestes són les funcions primordials a les quals hauria de respondre una mà-quina expresso. Nogensmenys, ha de complir amb altres seguits d’exigències les quals s’enfrontarà el nou disseny de la Expression Pro.
2.3AbastdelprojecteL’abast del Document Tècnic inclou el disseny mecànic d’una màquina de cafè amb un programa de disseny paramètric 3D. Fent partícip el correcte encaix, funcionalitat dels elements que integren el conjunt tant intern com extern, ga-rantir la solvència dels elements modificats, considerar la correcte fabricació i impacte a la línia de muntatge. El projecte inclou memòria, plànols (no presents en aquet Document Tècnic per qüestions de confidencialitat), plec de condicions i pressupost. Queda fora de l’abast del projecte l’estudi dels components elèctrics i electrònics així com el redisseny del sistema hidràulic (degut a un funcionament òptim i molt evolucionat del circuit hidràulic no es considera necessari el seu es-tudi de millora).
Disseny d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 10 -
CAPÍTOL 3:
Disseny
Partint del dibuix conceptual s’ha dissenyant i confeccionant les diferents parts per veure fins quin punt es pot arribar a reproduir. El disseny inicial es canviant i obert a modificacions causades per incompatibilitat estructural, falta d’eficiència de les diferents parts, impossibilitat de fabricació, cost elevat, repercussions ex-cessives en la cadena de muntatge etc.
Totes les modificacions que s’han cregut pertinents han estat consultades al dis-senyador per tal de validar els canvis sempre hi quan tingui una repercussió en l’estètica de la màquina. També seran replantejats els dissenys inicials quan la funcionalitat de les parts no reprodueixen d’una forma ergonòmica la seves fun-cions per les quals s’han creat. Les modificacions mecàniques només en última instància tindran repercussions en parts interiors pel que fa la hidràulica o distribució d’elements, sempre i quan no puguin suposar un impacte en el funcionament correcte d’una cafetera ex-presso.
Tot seguit s’aniran detallant l’evolució de les diferents parts així com els punts bons i dolents de diferents fases de cada prototipatge.
La mun pni. Passopronambnerade dobligllançhaveuna són:
-
-
-
A cde v
PrimanysBariss’hade vfessfonatotiprespfessva ini decol·lde la
Comdifermàqde z
D
màquina aprocés de Presenta uolir 23º renunciats, pb la gerra a correcte.disposar d’gat a trebça de vapoer de reclillança de
:
La llanç
La llanç
La llançposicionincòmo
ontinuacióvapor que
mer de tots, subcamsta Of thvien de pevapor que ional de ca
amentals ep molt senpongués a ional. Repniciar l’est
e verticalitisió de laa màquina
mençarem rents tubsquina peròzones de tr
isseny mecà
antecessorfabricació
una limitacespecte laper exempcompletam. Un factor’una safatballar la llor lo suficnar-se sob
e vapor i q
ça no pot t
ça no pot t
ça ha d’assns ergonòdes per la
ó es veurà compleix
t es va compiona d'Ehe Year erseguir prespongu
afè. Un coes va prossnzill fet amuna geom
produïda utudi de cotat, sensea llança aa.
estudiant s que po per col·lisreball inad
ànic d’una m
ra, EXPRESmolt ben
ció que es verticalit
ple disposament vertr que guana amb méet fora deient de la bre la màqque s’han
tocar el pa
tocar el fro
solir una aòmiques d seva man
à la metodi les expec
onsultar aEuropa de
2015) quper dissenyués a una op determiseguir a s
mb un tubmetria ergouna geomontrol d’an oblidar lmb parts
les zonesdrien instsions o pedequats es
màquina de c
- 11 -
3
SSION II, treballat soluciona
tat, els baar de 45º ical i no hnya protagés àrea dee la safata màquina quina. Lesde consid
anell fronta
ontal de la
altura i une treballanipulació.
dologia degctatives, s
a la baristla compe
uins objeyar una llmàquina
inats els pimular un
b de coureonòmica i etria base
ngle d’obera limitacino desitj
s de trebatal·lar-se r inicis o fs descarte
cafè express
3.1Ll
disposavaperò el serà amb laaristes prerespecte l
haver-la dgonisme ee treball pea. Això imcom pode
s limitacionderar a l’h
al.
a màquina
a longitudar evitant
guda a tesempre cen
ta professetició ctius ança pro-
punts pro-
e que pro-
e, es rtura ó de ades
all de a la
finals n.
Il·ltub
o. Farrerons
lança
a d’una llaeu disseny
nova llanefereixen la vertical ’inclinar p
en la Expreer tant el mplica acoer treballans dimenshora de d
i evitar pe
d suficientsrealitzar
rme per dnyint-se a
ional Bea
ustració 6b base de co
s, Debon.
adev
ança de vy no era elnça, el fet assolir anper pode
per treballaession PRObarista no
onseguir aar còmodaionals queissenyar u
essigar-se
s com perposicions
dissenyar ua les limita
triz Garcí
6: Esbós doure
vapor
vapor ambl més ido-de només
ngles mésr treballarar de ma-O és el feto es veuràallunyar lament i no
e presentauna nova,
e els dits.
permetrecorporals
una llançacions.
a Rei (27
el perfil d
r
b -s s r -t à a o a ,
e s
a
7
de
S’esmosquin
A cocia r
L’únil·lusno tpros
Un cda telir bo
Il·lustraciExpressioFont: Elab
tudien difstra de quna.
ontinuació respecte la
ic tub qustració 7 noca el fronsseguir a r
cop s’ha vest s’intenons result
Taula
Exp
Il·lu
Il·lu
ió 7: Llanon II. boració prò
Disseny d
ferents tue evitar o
es recullea verticalit
e es retirno toca el ntal. Per taredissenya
isualitzat cntarà aproats.
a 1: Angles
pression II
ustració 7
ustració 8
nça vapor
pia.
d’una màqui
bs amb g que ajust
en els valotat de la p
ra més depanell froant a part
ar la llança
com trebaximar mitj
límits de tr
Angle m
-18º
18º
22º
Il·lustracque toca Font: Ela
ina de cafè e
- 12 -
geometriestar-nos a
ors obtinguart final d
e la verticntal de la
tir d’aquesa de vapor
alla cada mjançant un
reball de d
mínim Ang
º
º
º
ció 8: Llançel frontal.
aboració prò
expresso. Fa
s particulaells ja qu
uts a una el tub.
calitat és màquina
sts valors ir de la Exp
mostra i agn croquis l
diferents lla
gle màxim
23º
48º
67º
ça de vapor
òpia.
arrerons, Deb
ars que ee s poden
taula, els
l’Expressio i la llança el tub ba
pression Pr
gafat els pla curvatu
ances de va
m Zona d
4
3
4
Il·lustracque tocaFont: Ela
bon.
ens serviran instal·lar
angles fa
on II, el a de la il·l
ase de couro.
punts a favra que po
apor.
e treball
42º
30º
45º
ció 9: Llança panell froaboració pr
an com ar a la mà-
n referèn-
tub de laustració 8re s’ha de
vor de ca-dria asso-
ça de vaporntal.
ròpia
a -
-
a 8 e
--
r
Un csepad’acquè
Per prevmodpersinterllanç
Un ces p
Gràcant
D
cop s’ha aarar lo suotar les zooperi en l
tant dibuiveure aquedificar el csegueix aqrior del ràça de vapo
cop semblerocedeix a
cies a la imla integrac
Il·lustraFont: Ela
isseny mecà
aconseguitficient la ones de tr’espaïs pre
xant la llaest espai
coll de la rquesta ideàcord pel for de la Ex
en controla realitzar
mpressió 3ció en el c
ació 11: Recaboració pr
Il·luspor F
ànic d’una m
t aproximallança dereball, es evists.
ança amb de trebal
ròtula en ea de modfet que aixpression I
ats tots elun primer
3D es varonjunt i ex
cull de croqròpia
stració 10:Font: Elabo
màquina de c
- 13 -
ar les curvl frontal, propi limi
el SolidWol desitjat.1mm mésdificar el dxí el mateII com la d
ls paràmer prototip
a poder inxperiment
quis i proto
: Croquis coració pròp
cafè express
vatures qud’assolir tar el ran
orks i el r Per acotas de diàmdiàmetre deix ràcordde l’Expre
tres influeamb una
nstal·lar atar si s’hav
tip imprès
curvatures ia
o. Farrerons
ue compliruna verticg de treba
àcord quear aquestsetre per ede la ròtu femella pssion Pro.
ents en el impressor
l a la Exprvien assoli
en PLA
llança va-
s, Debon.
ran els recalitat necall de la r
e la subjecs límits eevitar col·ula i no elpermet su
disseny dera 3D.
ression PRit els obje
-
equisits decessària oòtula per-
cte podems proposalisions. Es diàmetre
ubjectar la
e la llança
RO apreci-ctius.
e o -
m a s e a
a
-
Des tacio45º què
Així de v
Taula
R
15 sort
1 mtin
Il·lusvapoFont
d’un princons de disd’oberturens expos
doncs es vapor func
2: Resum t
Repòs
segons int vapor
inut sor-t vapor
stració 12: or. t: Elaboraci
Disseny d
cipi es va seny evitaa faltava sés la seva
va encarrionals, de
temperatur
Grup 1
ExpressioII
32.7ºC
70ºC
79.7ºC
Comparac
ó pròpia
d’una màqui
contrastarant tocar el’aprovacióa opinió al
regar la famanant-n
res assajad
1
on Diferè
1.
13
C 24
ió llances d
ina de cafè e
- 14 -
r que definel frontal oó de la bal respecte
El propondrde fuperseaquesdibuixamb prova
Segudemaons damb final. litzacrietat
El distatgees plTouchcremadisse
vist, tomostra
abricació de cinc de c
des en difer
Gr
ència Cto
8 30
.2 57
4.9 54
de
expresso. Fa
nitivamento la part parista profde la func
ototip semre a una encionalita
egueix ensta fase sx del plànproveïdor
ar una ver
int un deanar dissedel prototuna extenPer poderió d’una pt d’opinió.
sseny interde la part
lanteja reh” que pear-se no enyar-ho pot i un estant el seva
dels primecurtes i cin
rents condi
up 2 Gr
Cold ouch
Cto
0.9ºC
7.5ºC 57
4.8ºC 61
arrerons, Deb
t el tub esposterior. Tfessional Bcionalitat d
mblava estevolució tat que es j aquest s’inicia unnol per tas i demansió funcion
ls consellsnyar el tutip imprèsnsió de 3cr oferir al part tant u
rior de la t final per
edissenyarermet toces podrà pels termitudi molt sa eficiència
ers prototnc més de
cions
rup1
Cold ouch
Dif
-
7.9ºC
1.8ºC
bon.
stava dintrTot i que aBeatriz Gadel disseny
tar a l’alçaant de disjust el puelement.
n següental de podnar mostrenal.
s del barib amb les
s en 3D icm més emercat la
utilitzada
llança comon surt e
r. El sistecar la llanplantejar inis d’entsenzill quea.
ips reals de llargs.
ferència
-
9.9
7.1
re les limi-assolia elsarcía, per-y.
ada i res-sseny comnt que es
Assolidat punt deder parlares i poder
sta es vas dimensi-i un altre
en el trama persona-i amb va-
m el mun-l vapor noema “coldnça sensed’entradarega pre-
e es va fer
de llances
Grup 2
ExpressioII
-
67.8ºC
68.9ºC
-s -
-m s a e r r
a -e
m --
-o d e a -r
s
on
Abanleràna la tes l’exaràncals pceptuns uns d’en
Aquesiga assogien
La llrera visu
Il·lusno toFont
ns d’instalncies exigfira “d’HOdesviacio
actitud decies corresprototips ctar i donamargues prototips
trega mol
esta nova els dits a
oleix un an els barist
ança de v com perqalització a
stració 14: oca part pot: Elaboraci
Disseny d
l·lar les llaides però
OSTELCO” ons afectls angles
sponien a com en aqr per aptede fabric
s i estart exigents
llança noa l’hora dengle sufictes per pod
apor sobrequè no inta l’hora de
Prototip llosterior. ó pròpia
d’una màqui
ances de vcom es pres van ac
taven prperò comles peces quest cas,es ja que ació accepr dintre s.
o toca el fre pujar-la.ient d’obeder trebal
esurt lo suterfereixi treballar.
ança de va
ina de cafè e
15
vapor ja erioritzava cceptar. Arincipalme
m aquellesdefinitive
, es podieestaven d
ptables ped’uns ter
rontal i no. Com s’apertura comlar a gust
uficient deel frontal
Un dmarllançque es ppresque ent toqupermuna
apor,
expresso. Fa
s va constla funcion
Aques-nt a tole-s i no
en ac-dintre er ser rminis
o pes-precia
m exi-.
el dar-en la
dels detallques haviça no pot s’acaba m
pot apreciasentava disel primercom per
ui el fronmetre entrgerra de l
IlvaFo
arrerons, Deb
tatar que alitat per
a més imen passattocar el p
marcant. ar una dessenyar lar tram ha evitar qutal, però rar i treballet de litre
·lustració apor, no tocont: Elabora
bon.
no complipoder-les
mportants qt per alt panell del En aques
e les dificua llança dede baixar
ue la segono tant
allar amb e.
13: Protoca part supació pròpia
ien les to- fer servir
que altreses que lafrontal jata imatgeultats quee vapor, jar lo sufici-ona corba
com percomoditat
otip llançaperior. a
-r
s a a e e a -a r t
a
La ld’evmalmllançllet vapouns podepodi
El mga, da, eperòman
La vmanfrontcòmsió a
Un cque d’en
Així
Il·Fo
llança de vitar tocarmetre-la iça a l’intesense ob
or. Tot i mil·límet
er comproia sortir se
model de lque és 30evidentmeò només nda del clie
versió llanera que tal ni el paodament anterior.
cop instal·el protottrega no e
doncs se
·lustració 1ont: Elabora
Disseny d
vapor cur la reix permetre
erior de lastruir la que el prres de movar que ense probl
lança de v0mm més ent que tos’instal·la
ent.
rga de lla curts nanell fronti treballar
lat es va vtip no comes podien
mbla have
6: Expressació pròpia
d’una màqui
urta haviaa per noe deixar laa gerra desortida derototip feiamés es va
el vapoemes.
vapor llarprolonga
ca la reixa sota co
a mateixano toca etal, tot i qr dintre de
veure difinmplia les aconsegui
er aconseg
ion PRO, lla
ina de cafè e
- 16 -
a o a e e a a r
--a -
a el ue toca la
e la màqui
nitivamenttoleràncieir mostres
guit el diss
Il·lustratoca reixFont: El
ances de va
expresso. Fa
a reixa perna i no a
t que s’haes permess més fided
seny defin
ació 15: Proxa. aboració pr
apor curta
arrerons, Deb
rmet entrafora com
vien assolses, però dignes.
itiu de la l
ototip llanç
ròpia.
i llarga.
bon.
ar una geres feia am
lit els objedegut als
llança de v
ça de vapor
rra de litremb la ver-
ectius tot is terminis
vapor.
r curta, no
e -
i s
Una del xtànccòm
L’evsenyhigie
Partacond’enons limit
Segude la
Faix
Obje
---
La pdoblestàper l’acaa quar a sens
L’espinfonamb
Conc
---
D
de les paxassís quecia en la Eode sobre
olució de ys fins acoene i funci
int del dinseguir l’eginyeria. així doncs
tacions.
uidament a faixa:
xa - Proto
ectius:
Avaluar Uniform Visualit
primera megada i dndard d’utal d’aco
abat, el quue present
la il·lustrasació de fe
pai de tnia una sb l’Express
clusions:
No prop Acabats Espai d
isseny mecà
rts on mée la subjecExpressione la safata
la safata onseguir coionalitat e
buix iniciaefecte queEls maters primer e
s’aniran d
otip 1
r consistènmitat pel pezació espa
ostra era esprés coun mil·límonseguir mual no va tava irreguació 16 , aermesa suf
reball erasensació dsion II.
porciona ss inacceptae treball m
ànic d’una m
s s’ha cencta, conegun PRO aix.
i la faixa obrir totesntre d’altr
al del dise volia traials i els p
es va voler
detallant e
ncia làminaerfil ai de treba
per valorrbada. Pa
metre d’esmés rigidesuperar leularitats taa més a mficient.
a consided’espai de
uficient coables més ampli
màquina de c
- 17 -
ntrat l’esfouda com a
xí fent que
ha estat as les exigères.
senyador,ansmetre processos r constata
els dissen
a doblega
all
rar i veurertint d’una
spessor i esa es voes expectaal i com emés no tra
erablemene comfort
onsistència
i suficient
cafè express
orç de redia faixa. Lae sempre
a la par, iències d’es
es va mel dissenyde fabricar fins on p
ys més si
da.
e si es poda làmina fdoblegantolia aprecatives. Degs pot apre
ansmetia u
nt ampliatt compara
a
t
o. Farrerons
ssenyar és zona de tes pugui
i s’han anstètica, fab
mirar quineyador desació tenienpodien pre
gnificatius
dria trebafina t-la ciar gut eci-una
t i ada
Il·lus1, làmFont:
s, Debon.
3.2Fs la safattreball agatreballar
nat perfilanbricació, co
es opcions del puntn les seveesentar-se
s i la seva
llar amb u
stració 17:mina plegad: Elaboració
Faixata i la partafa impor-de forma
nt els dis-ost, tacte,
s podrient de vistas limitaci-
e aquestes
a evolució
un làmina
: Prototipda. ó pròpia
at -a
-,
n a -s
ó
a
Faix
Obje
---
Descevoldirecdel xdrien
Vist centmés
El pde l’sobrtats tarerent
Conc
-----
xa - Proto
ectius:
Avaluar Acabat Adherèn
cartada l’oucionar ectament axassís invon evitar.
que els 3trar en la rs a més s’i
olit superf’empresa. re la supevaren sern de manes producte
clusions:
Rigides Acabat Resistè Impreg S’ha d’e
Disseny d
otip 2
r consistènsuperficiancia super
opció de làl disseny ls lateral dolucraria c
mm infonirecerca deniciaria un
ficial es suS’ha sotmrfície on er sorpreneera immilles agressi
a suficientsuperficiancia químnació del estudiar u
Il·lusFont
d’una màqui
ncia làminal rficial
àmines dopartint d’
del xassís.canvis sign
ien una see la subjecna nova et
uficient i amès a un fes trobavaents degutorable elsus.
t com per l adequat ica excel·llogotip pena alterna
stració 18:: Elaboració
ina de cafè e
- 18 -
a 3mm
blegades ’una làmin. Però tal nificatius a
ensació decció de la ftapa de co
afavoreix ferotge i ca el logotit a que tans diversos
subjectar
ent erfecte ativa de fix
Faixa de ó pròpia.
expresso. Fa
sobre ellena d’espesolució dea la línia d
e fermesa faixa al xaom acoblar
a una exconstant d’p per aprent el perfilatacs físic
safata
xació
3mm, tall
arrerons, Deb
s mateixessor 3mm
e subjeccióde producc
i bon acabssís inferior la safata
cel·lent ad’atacs tanteciar la re d’acer co
cs i sobre t
per làser.
bon.
s es va com la qual ó directe ació els qu
bat el dissor i no al a la faixa
dherència t físics comesidència. om el logotot químic
.
omençar as’agafaria
als lateralsals es po-
seny es valaterals. A.
al logotipm químicsEls resul-tip supor-
cs de dife-
a a s -
a A
p s ---
Faix
Obje
--
Per na, van llar. permmen
Peròsaciórantindede laEs panne
Conc
----
D
xa - Proto
ectius:
Estudia Proposa
tal de podla qual cosoldar unCom es p
metin la sunts de la sa
ò aquest dó de tall air que la p
esitjat. Pera safata. Apot consultex, Faixa P
clusions:
Fixació Afegir p Control Sensaci
isseny mecà
otip 3
r subjecciar sistema
der subjecsa no sups suports
pot apreciaubjecció eafata i don
disseny preal passar lpart més ar altre banAixí donantar la peçaPrototip 3.
faixa pràcpunts d’unpoc acura
ió de tall
Il·lustraciFont: Elab
ànic d’una m
ó faixa subjecció
ctar la faixposava un
de l’amplar, a més s van fer nar-li alçad
esentava pa mà per
allargada enda no estt lloc a una definitiva.
ctic i eficieió entre faat de la sa
ió 19: Primboració prò
màquina de c
- 19 -
ó safata
xa es va mgran repeada del xa més, auns sortinda, com e
problemessota la fa
es fixes amtaria de mn disseny na al aparta
ent aixa i xassafata
mer model qòpia.
cafè express
modificar eercussió. Passís ambaprofitant nts que pees veurà m
s, un d’ellsaixa. A mémb el xassés afegir nou. at de plàn
sís
que es subj
o. Farrerons
el xassís inPer poder b uns forat
aquestes ermetien limés endav
s es que tés a més, sís per evitun altre p
ols i les ve
jecta al xas
s, Debon.
nferior de habilitar lts per podparets lat
imitar els vant.
ransmetiaera convetar vibrac
punt de rec
ersions de
ssís
la màqui-’encaix es
der-ho co-terals quedesplaça-
a una sen-enient ga-ions i jocscolzament
e treball al
-s -e -
--s t
l
Faix
Obje
---
El nosor i
Es mals eto ce
El prde gpost
Tal ija qcaciod’aqaugmmende bjecc
Així les pmalaproba msistedifíc
El fela fata qdegu
Es pde pFaix
Conc
---
xa - Proto
ectius:
Millorar Perfecc Elimina
ou dissenyi arribar u
modifica elextrems peentraria la
roblema dgruix soldaterior s’an
i com es pue es vanons i lauests canvmentar el nt als extrbalanceig oió de la sa
doncs haprova queauradameblema d’unés era un ema de poil control d
et d’afegiraixa i podequalsevol ut a una v
pot consultplànols i lea prototip
clusions:
Fixació S’han d Sensaci
Disseny d
otip 4
r subjeccióionar fixacr sensació
y naixia pen punt mé
l perfil queer impedir
a safata.
de sensacióada a tot eul·la quals
podrà apren anar proa seva rvis que esnombre d
rems per o reduir uafata a la p
a quedat e es va dunt no acona forma eprocés de
osicionamed’ajust.
r dos eixoer-ho collasoroll qu
vibració.
tar la peçaes versions 4.
faixa – xad’estudiar aió de tall a
d’una màqui
ó safata ció faixa ó de tall
er solucionés lluny am
e ubica la r que la sa
ó de tall eel perímetsevol sens
eciar hi haovant petitrepercussis varen ande punts deliminar ln dels punpart centra
constànciaur a termeonseguia eeficient ja e difícil faent per pu
s roscats ar amb el e pogués
a definitivas de treba
assís solucalternativeanul·lada
ina de cafè e
- 20 -
nar els promb el cont
safata enafata es pu
es va veurtre exterioació d’are
a una disctes modifió. Algunar fent sóde recolzala sensacints de subal.
a d’una de però queradicar eque a mébricació. Eunts era d
al llarg dxassís evi ocasiona
a al apartaall al anne
cionat es de cont
expresso. Fa
oblemes ptrol de la s
la posicióugui, imita
re solucionor inferior sta tallant
cordança ei-
ns n
a-ó
b-
e e el és El e
e i-ar
at x,
trol de la s
Il·lustrlàmina Font: E
arrerons, Deb
resents ensafata.
ó desitjadaant una fo
nat amb unde la faix
t.
entre la fo
safata
ació 20: Fainferior.
Elaboració p
bon.
n el mode
a fent unsorma cònic
na làminaxa. I amb
otografia i
aixa modifi
pròpia
l anteces-
pendentsca que au-
de 2 mmun polit a
el plànol,
icada i amb
-
s -
m a
,
b
Faix
Obje
--
En aposimoddoncma protla geun ede la Les duessegodesvmentar dque
Perqencavenimésprod Aqueon esoldform Aquera pmés Ambtrol titudtòria Tot facilels efaixaque pece
D
xa - Proto
ectius:
Disseny Millorar
aquest segcionament
del no ha cs es buscde zeta “Zotip per faeometria fencaix coma faixa est
zetes sóns raons, laona per poviacions. Ant vertical,desplaçamse’ls hi po
què no afeaix entre lent modif
s pràctic educció.
esta nova es recomaadura ale
macions i a
est prototper ordre s uniformit
b aquesta de jocs in
d en l’encaa i un cont
i així s’apritar la netextrems da. Té fàcil es perse
es. Com es
isseny mecà
otip 5
yar un sistr procés de
güent prot de la sasorgit efe
carà el corZ” i unes acilitar la fent coinc
mplet durataran cobe
n peces dea primera oder-se ajAquestes p separant
ments laterot atribuir
ectin erroes peces ficar els foel muntatg
mostra eanava solatoris ten
acumulació
ip es va mdel disse
tat en la m
mostra esdesitjat deaix de pectrol d’altur
recia un fateja de la de la safa
solució i guia de fs pot veur
ànic d’una m
tema de poe fabricaci
ototip es pafata ja quecte difererrecte pos“aletes” psoldaduraidir per co
ant tot el certs per un
e fàcil meper actuajustar mapeces són a la distà
rals seranels mateix
rs de fabrde la màqorats per ge i agilit
s va especdar degutia com a ó de tensió
modificar eenyador jamàquina.
s fa un gre la safataces, una era més acu
actor a milcavitat q
ata i l’encacompatibi
fer un encre a la il·lu
màquina de c
- 21 -
osicionamó
perseguiràue com s’ents posicsicionamenper controa entre la omplet totcontorn i ana làmina
ecanitzaciór sobre unnualment les que cncia desitj les aletexos avanta
ricació al quina es ccolissos. Itzar la ca
cificar en t a que pconseqüè
ó indesitja
el radi de a que pre
ran pas ena, una majestabilitat urat.
llorar i es ue s’origiaix al xasilitat amb caix compustració 20
cafè express
ent de la s
à una man’ha pogut cionament nt de la salar desplalàmina inft el perfil assegurar que anul·l
ó que es cna superfícen el cas
controlarajada la sas qui prenatges que
correcte reu con-I així fer dena de
el plànol punts de ència de-at.
curvatu-esentava
n el con-jor exac-més no-
el fet de na entre ssís de la l’objectiu
plet entre 0 es va fer
o. Farrerons
safata
nera diferconstatarde les pe
afata amb açaments. ferior i la de la curvque tots elarà la sen
creu que acie i no de que es pn principafata de la ndran protles zetes.
r un esbós
Il·lustractema confata Font: Elab
s, Debon.
rent de cor en el preces soldaunes pecS’aprofitafaixa modvatura, peels punts dnsació de t
actuaran e forma puprodueixinalment el p
faixa. Pertagonisme.
s a la pròp
ció 21: Faintrol despl
boració prò
ontrolar eledecessorades. Aixíes en for-arà el noudificant-neer garantirdel vèrtextall.
millor peruntual i lalleugeres
posiciona-rò per evi-e, degut a
pia mostra
xa, nou siaçament s
òpia
l r í -u e r x
r a s --a
a
is-sa-
Disseny d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 22 -
de la solució que s’abastaria. Consisteix en foradar la làmina per permetre una neteja més eficient i senzilla de la cavitat. Es pot consultar la peça definitiva al apartat de plànols i les versions de treball al annex, faixa prototip 5.
Conclusions:
- Sistema de posicionament de la safata notòriament més eficient - Control de l’altura safata més uniforme - Agilització del muntatge
Faixa - Prototip 6
Objectiu:
- Perfeccionar sistema de posicionament de la safata. - Habilitar la neteja dels laterals
El model anterior s’aconseguia controlar millor tots els paràmetres d’estabilitat, altura, jocs indesitjat de forma més eficient del que s’havia aconseguit fins el moment. Per tant s’implementaran el sistema “d’aletes” que limitaven els des-plaçaments a les quatre cantonades per garantir un major control i el dissenyarà l’espai dels laterals per facilitar la neteja de la màquina. El sistema d’aletes ha donat tants bons resultats en desplaçaments frontals que s’intentarà incorporar en les zetes per controlar desplaçaments laterals, aquesta millora no s’arriba ac-ceptar pel director d’oficina tècnica a dates de la presentació del treball, igual-ment s’afegeix una mostra a l’annex, faixa prototip 6. Es mantindrà un petit de-tall ja provat en el model anterior que consistia en foradar el centre d’on es fan els plegats de les “aletes”. Així acomodant el fet d’ajustar posicions i no oferir tanta resistència a modificacions.
Després de realitzat el disseny i el plànol es porta a fabricar. Un cop arriba el prototip s’instal·la juntament amb el xassís donant uns resultats molt bons, ja que compleix amb els objectius pels quals s’havia originat el nou disseny.
Es dsultael pl
Conc
------
D
dóna per aar una il·luànol del c
clusions:
Subjecc Posicion Molt bo Elimina Possibil Cost co
Il·lustExpreFont:
isseny mecà
assolit el dustració onconjunt es
ció faixa anament san acabat sció d’arestitat de nentrolat pe
tració 23: Dession PRO
Elaboració
Il·lustracFont: ela
ànic d’una m
isseny de n es pot appot troba
mb el xasafata ràpidsuperficialtes tallantteja eficiel nombre
Disseny 3D
ó pròpia.
ció 24: Daboració pr
màquina de c
- 23 -
la faixa. Apreciar l’er al aparta
sís àgil i fed i precís
ts nt de millore
D fet amb S
Detall safròpia
cafè express
A l’annex,ncaix entrat de plàno
erm
es respecte
SolidWorks
fata Expre
o. Farrerons
faixa prore faixa i sols.
e la Expres
de la faixa
ession PR
s, Debon.
ototip 6, essafata. A m
ssion II
a de la
RO
s pot con-més a més
-s
Un dmulacorre
El fedueipel qdeguActusos
El ml’aigxen
El qperò
-----
dels puntsa moltes ectament
et que acuixen deforqual s’havudes aqueualment esde fabrica
model origiua que cales restes
ue es persò persegui
Canalitz Ajustar Facilitat Cost co Subjecc
Il·luper Fon
Il·luper lFont
Disseny d
s febles detensions pla seva fu
umuli tensirmacions/vvia dissenyestes defors feien peció alterna
inal que sau en ella s dissoltes
seguirà esnt els seg
zar correct-se a les ct de muntantrolat ció correct
ustració 25embotició.t: Elaborac
stració 26:l’estrès de t: Elaboraci
d’una màqui
e la Expresproduïdes nció.
ions desemvinclamentyat. Una drmacions r emboticiatius.
’està actui per tant que porta
s dissenyaüents obje
tament l’acondicions atge
te reixa
5: Safata Ex
ció Pròpia
: Safata qufabricació. ió pròpia
ina de cafè e
- 24 -
ssio II és pel procé
mboca en ts/penden
de les consresultantsió i en la
alitzant, ns’acaba e
ava l’aigua
ar de nou ectius:
aigua del dissen
xpression
ue presenta
expresso. Fa
justamenés de fabr
conseqüènts que evseqüènciess l’assembExpression
no té canaestancant. a, ja sigui c
la safata
nyador
II, procés
a deformac
arrerons, Deb
t la safataricació i q
ncies nefaiten el cors transverlatge del cn PRO s’ap
als que facUn cop s’
cafè o calç
embotida
de fabrica
cions causa
bon.
3.3Sa, degut aue no des
astes ja qurrecte funcrsal es el fconjunt espostarà pe
cilitin l’eva’ha sacat, ç.
de la Exp
ació
ades
afata que acu-senvolupa
ue es pro-cionamentfet de ques dificulta.er proces-
acuació depersistei-
pression II
a-a
-t e
-
e -
I
Safa
Obje
-
--
El pmitja
Les recorecomoltbricaser u
Persfabr Un fabrprovprod Despsupoprimprodde laL’aigelect Les es pd’all
D
ata - Pro
ectius:
Reprodternatiu
Avaluar Valorar
rimer moançant el
funcions qollir l’aiguaollida on det estrictes ació de la una làmina
seguint aqicar el prim
disseny micació meveidors es duieixen s
prés de osaria apo
mera fita qduiexen ena safata. gua aconstovàlvules
pèrdues nprodueix uiveració d
Il·luFon
isseny mecà
ototip 1
uir model u r la viabilitsi les mar
del de saplegat d’u
que es voa de descàesaiguariade longitsafata haa d’acer q
uests objemer protot
molt simpeticulòs de
queixen asota un es
provar elostar per ue es planntre la sup
segeix ars, uns 9 ba
no són siguna esquite tensions
ustració 27nt: Elaborac
ànic d’una m
Expressio
tat del prorques de d
fata intenuna làmina
len cobrir àrrega de . Aquest uds acotaurien de sue recorre
ectius i cotip.
ple de coegut a lesa l’hora dpall tant li
primer un procè
nteja a conperfície qu
ribar a l’ars.
inificativetxada, hi hs i present
: Primer prció pròpia
màquina de c
- 25 -
on II ampli
océs de fabdiamant ca
nta reproda d’un mil·
són recolles electrdisseny
des per laser cobertee tot el pe
ontant am
ost ajustas cantonade fabricarimitat com
model esès de fabrntinuació eue recull l’
’entalla d
s degut a ha gotes tar un peti
rototip de s
cafè express
iant super
bricació altanalitzen d
duir el molímetre de
lir l’aigua ovàlvules havia d’e
a faixa. I ees per unarímetre de
b les limit
t però qdes soldar degut el m és sota l
s començericació altes solventaigua de l
egut a la
que el cauque aconsit degoteix
safata Expre
o. Farrerons
fície i proc
ternatiu de forma s
odel antece gruix.
que pugéi portar-hstar dintrel màxim a pista “d’e la safata
tacions pe
ue compodes. És unombre da pista “d’
en apreciternatiu a ar les perdes elctrov
a pressió
udal és mosegeixen ax.
ession PRO
s, Debon.
cés de fab
suficient l’
cessor per
és caure dho tot a ure d’unes d’operacio
’atletisme”a.
ertinents e
orta un pun prototid’operacio’atletisme
ar els re la embudues d’aigvalvules i e
que alli
olt reduit. arribar jus
O
bricació al-
’aigua
rò fabricat
els grups,n punt de
mesuresons de fa-” que ve a
es porta a
procès dep que elsns que es”.
eptes queutició. Laua que esel contorn
veren les
Però comst al punt
-
t
, e s -a
a
e s s
e a s n
s
m t
Es panne Conc
-
---
Safa
Obje--
El smitjad’aigl’apo
Per supeimpotant de ssevalimit Aproper part
pot consultex, safata
clusió: Es veu
que pre Cantona L’aigua Les ma
ata – Pro
ectiu: S’ha d’e Planteja
següent mançant ungua a lesortació de
poder fererfícies elossible dedissenyar
soldadura. a maquinàtació i proc
ofitant el otorgar us, safata
Disseny d
Il·lustrmera sFont: E
tar la peçaprototip 1
factible aesenta ades de diarriba a l’rques de d
totip 2
estudiar uar una solu
model evitna peça sus entallesmaterial s
r aquesta més par
egut a la r un esglaEl fabrica
ària i einescedim a ev
nou disseuna sensaamb pista
d’una màqui
ració 28: Visafata. Elaboració p
a definitiva1.
postar pe
ifícil fabric’entalla alldiamant só
na alternaució per e
arà plegaplementar
s, es reaserà el suf
aportacióral·leles pgairebé peó on aban
ant ens inds es de 5mvoliuciona
ny, s’aposció de fer
a, de mane
ina de cafè e
- 26 -
ista detall
pròpia.
a al aparta
r un procé
cació liberadoraón funcion
ativa per levitar pèrd
ats a les ria que unalitzarà unficient com
ó de matepossible jaerpendicuns teniem dica que lmm, així r el protot
sta per inrmesa. Ésera soldad
expresso. Fa
de la ramp
at de plàn
és de fabr
de tensionals
es cantonaues en l’e
cantondesnirà les pan punt d
m per evita
erial, es na que enlaritat entun duplic’esglaó míque conditip.
cloure un s una petda per evi
arrerons, Deb
pa de la pri
ols i les ve
ricació alte
ons
ades de la ntalla
s i es tarts rectes.e soldadu
ar pèrdues
necessari el modetre ambduitat permeínim que pcionem el
reforç a ita peça qtar flexion
bon.
-
ersions de
ernatiu pe
safata
ncarà el . Per evitaura comps en aques
dissposarel antecesues superfetria ralitzpot realitzl disseny
la pista dque uniràns. L’esgla
e treball al
er l’acabat
perímetrear pèrduesptant quest punt.
r de duesssor seriafícies. Perar el punt
zar amb laa aquesta
d’atletisme les duesaó permet
l
t
e s e
s a r t a a
e s t
disispista Comvistaque qualels pfuite El prmoltaqueintenja quva sla sofet dmés Es panne Conc
----
Il·lusFont:
D
smular l’apa i la safat
m es pot apa. Un altre
aquesta litat molt punts estaes d’aigua.
rocés de fta practiciesta alterntarà seguue va donolucionar olució vende fer l’ess de lo prev
pot consultex, safata
clusions: S’ha fet Incorpo Acabats Reforça
stració 30: : Elaboració
isseny mecà
preciació ta.
preciar a le factor qpeça hauminuciós
an correcta.
fabricació tat com p
rnativa. Auir la tendar més boel degotei
nia donadasglaó havivista.
tar la peçaprototip 2
t un pas eorar més es no accepa de la pist
Composicó pròpia.
ànic d’una m
d’aquest e
es fotograue no es
uria de tepel fet de
ament sold
a més a mper planteixí doncs dència de ons resultaig però noa pel punta tingut a
a definitiva2.
ndavant eelements hptables ta dóna bo
ció de deta
màquina de c
- 27 -
element d
afies l’acabtingué en
enir un coe garantir dats i no h
més no haejar-se apo
el pròximla primer
ats. Aqueso es sabia t de soldadalguna rep
a al aparta
en evitar fuha estat co
ons resulta
alls protot
cafè express
degut a la
bat no és compte dontrol de que tots
hi hauran
a guanyat ostar per m model a mostra sta versió ben bé si dura o el percussió
at de plàn
ugues d’aiontraprodu
ats
tip safata
o. Farrerons
reducció
acceptabledes d’un p
ols i les ve
gua uent
Il·lustracamb SoliFont: Ela
II de la E
s, Debon.
de secció
e per una principi es
ersions de
ció 29: Did Works, Caboració pr
Expression
ó entre la
zona tants el fet de
e treball al
Disseny feCAD. òpia
PRO
a
t e
l
et
Safa
Obje
---
Un cmilloi solalterbricateriaaixòdues
El feuna fet ddur cantdatsque 17mextra l’h
Una litzad’aigcremcost corre
Els ajudhavimanman
Un bancsorgons l’horclar podraigude d’apper
D
ata – Pro
ectius:
Recupe Estudia Planteja
cop comprores signifdar-los. Ernatives a ació més pal a l’ental en aquess superfíci
et de partfase de p
del espai la terme s
tonades, es. El que e
el punt dmm d’espa
ems. Ambhora implic
millora a r uns petigua. Aquementarà s i pot ajuecte de l’a
refosos ddar a guana estat
nera a l’entindria en
cop fabric de provgeixen efe
o no. Dera de fer que no to
ria garantua per la rtensions.
portar matsegellar la
Disseny d’un
totip 3
rar i evolur l’impactear alternat
rovada quficatives ess volia evi les cantopràctic. S’lla alliberast model nes.
tir d’una úlegat a lesimitat del sota una es van reaes buscaràd’intersecci disponib
b aquesta ca una red
l’hora de ts plegatsests detalignificativaudar a l’eaigua.
de les pisnyar rigidegràcies esglaó aix el nou pr
icada es ves i s’ancte les mes d’un ples proveotes les sair que no ranura d’a
Per tanterial de a fuita o b
na màquina
ucionar el e de l’esgltiva tancam
ue l’alternas va retornitar comet
onades de ’avaluarà sadora de tno es vol r
única peças cantonadque es dipista de 1
alitzar dosà es reduició entre lbles, no s’aalternativaucció de c
recollir l’a als extremll no in-ament el evacuació
stes van esa, això en certa í que es rototip.
posa al nalitza si odificaci-
principi a s es veu afates es perdrien lliberació t s’hauràsoldadura
buscar una
de cafè exp
29
disseny deaó ment de le
ativa de dnar a la rutre els males safatesi realmentensions prealitzar c
a havia ddes i soldaisposa ja 17mm d’as plegats eir el nombes dues carribarà aa es reduïcost.
aigua que ms lateral
à a a
Il·lustracsafata IIFont: Ela
resso. Farre
el prototip
es cantona
dividir en uta inicial teixos erroes que pernt es neceper la qualcap punt d
e passar at. El probque totes ample. En els quals bre de plecantonadea tancar laïa la comp
surt de less de la su
ció 31: ComII aboració pr
rons, Debon
patge 1
ades
més pecede doblegors així qurmetés unessari l’apo s’escapave soldadu
inqüestionblema que les operael primer
posteriormegats a uns es proda safata dlexitat de
s electrovàperfície pe
mposició de
òpia.
n.
es no aporar els ext
ue es buscn procés dortació de va l’aigua
ura entre a
nablement es troba cions s’har model, ament erenn, però sauiria fora
de recollidafabricació
àlvules es er evitar f
e detalls pro
rtava rems caran e fa-ma-
, per amb-
t per es el
an de a les sol-
abent dels
a als ó que
rea-fuites
ototip
alter
Senstancdonadues
Es pball
Conc
-
---
Safa
Obje
--
Compèrdmod
Aqueposales cllong
La sl’aigl’entcomde c
D
rnativa.
se portar car per comarà per vàs cares pe
pot consultal annex,
clusions:
Incorpobons re
Segueix Procés Plegats
garantir
ata – Pro
ectiu:
Segella Ajustar
m el modeldues d’aigdel definiti
est nou mar de l’espconsiderabgava es ve
solució quua de les talla i que s’ha vist
cost, es po
Il·lustracsafata. Fo
Disseny d’un
la màquinmplet les àlida la sorimetrals
tar la peçasafata pro
orar les paesultats x existint lde fabricalaterals p
r la correc
totip 4
r entalla dimensio
anterior vua en el pu que solu
model avanpai necessable es veu eurà reduït
ue semblaelectrovàles mantien la ver
odrà garan
ció 32: Peçaont: Elabor
na màquina
a a un ús cantonade
olució de lde la safat
a definitivaototip 3.
arts avant
la possibilició simplifper canalicte canalitz
ns
va donar mpunt d’avaucioni l’úni
nça en unaari per teninnecessa
t.
a més efilvules es angui al llarsió anteriotir cap fui
a soldada aració pròpia
de cafè exp
- 30 -
diari i intes no presla unió enta en una
a al aparta
tatjoses d
itat d’haveficat en lestzar l’aiguzació
molt bonsaluació, esic punt qu
a fase d’esnir un recoari. Per ta
cient a l’afegir unaarg de tot or. Tot i qta al llarg
a laa.
Il·lusFont:
resso. Farre
tensiu semsentarà funtre els puúnica sold
at de plàn
del prototi
er pèrduess cantonadua de les
resultats s procediràe sembla
stalvi de mollidor d’aint la longi
’hora de petita peel lateral
que suposde tota la
tració 33: E Elaboració
rons, Debon
mbla ser quites d’aiguunts d’intedadura.
ols i les ve
ip 1 i 2 h
s en l’entades electrovàl
exceptuanà a intentapendent.
material, jagua de lesitud que fi
canalitzar ça. Que ofins on esarà un lle
a canalitza
Entalla tapaó pròpia
n.
ue el fet dua. Per tanersecció d
ersions de
an donat
lla
lvules aju
nt el fet dar realitza
a que tot is electrovàins ara es
correctammpli l’esps podia pleeuger augmció de l’aig
ada.
de no nt es e les
e tre-
molt
da a
e les ar un
i dis-àlvu-per-
ment ai de egar, ment gua.
Disseny mecànic d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 31 -
Després de realitzar un seguit de proves la safata compleix amb tots els requisits i expectatives per les quals s’havia iniciat el nou disseny. Així doncs es procedirà a una segona fase de test d’alta intensitat per identificar possibles erros no apreciables a règims estàndards.
La metodologia que es seguirà es intentant reproduir el més fidedigne pos-sible tots els elements involucrats que podrien condicionar els resultats i sotmetre’ls a unes condicions de treball més intensives que es podrien tro-bar.
Es connecta la màquina de cafè a un arduino el qual s’ha programat amb una freqüència de producció de cafès molt elevada per veure com es com-porta el conjunt. No només això, un dels grups es procedirà a la realització de cafès manualment i s’evocaran quantitats d’aigua superiors a lo normal i en totes direccions per veure si realment canalitza de forma eficient i cor-recte tota l’aigua.
Un cop definides les condicions de treball i iniciat el test es poden començar a treure les primeres conclusions.
Els primers resultats són bons ja que en les diferents safates l’aigua es diri-gida correctament al desaigua i no es presenta pèrdues en cap punt d’elles. La safata evacua de forma eficient grans quantitats d’aigua però no quan s’evoca en qualsevol direcció.
L’espai de les cantonades que s’havia deixat per soldar ara presenta fuites d’aigua quan s’evoquen grans quantitats d’aigua en direcció els laterals.
Un altre problema que es fa evident quan es porta a l’extrem les condicions de treball de la safata es el fet de les dilatacions del material. Sobretot en la part central on es concentra tot el caudal d’aigua calenta es presenten dila-tacions més notables. Es fan evidents aquestes deformacions degut a que els reforços de la pista que estan soldades a la safata s’emporten cap abaix la pista “d’atletisme” i fent-se apreciable aquests vinclaments.
El test ha assolit els objectius de buscar els punts més dèbils d’aquest con-junt. El primer problema de falta d’estanqueïtat té possibles solucions a va-lorar, però alternatives que s’arriben a plantejar per solucionar el problema de les deformacions comporten un augment de cost poc assumibles i de in-certa eficiència.
Arribat aquest punt l’estudi del disseny de la safata es planteja solucionar per separat la recollida de l’aigua d’aquests dos punts, els grups i les elec-trovàlvules. Així doncs el disseny mantindrà els mateixos objectius però prescindint de la recollida d’aigua de les electrovàlvules, aquest factor per-metrà controlar millor la reixa com es podrà veure més endavant tot i que sorgirà un nou inconvenient.
Conclusió:
- Desglossar en dues parts la recollida de les diferents sortides d’aigua - Pèrdues d’aigua en les cantonades - Reforç de la pista desavantatjós
Safa
Obje
--
En ad’aig
Aquela saprobcentl’aigsualpropcussgut punt El pno ptornrior que guantraureixadel pcomunió A la per fabrha asubj
D
ata - Prot
ectius:
Redirigi Segella
aquesta fagua dels g
est prototafata cobeblemes detrals causua. Farà fitzar si l
pi procés sions aprea que s’ints de solda
roblema qpoder tanc de la safano es potla faixa
nyar esparà partit a en els expredecessplet del p
ó soldada a
il·lustraciencreuar licació. Co
aportat solecció de la
Disseny d’un
totip 5
ir el dissenr per com
ase es simrups , abo
ip tindrà tert per lae deformats per lafalta de laes tensiode fabric
eciables a ncrementaadura.
que cal abcar per coata. Com t excedir pho delim
ai cap a d’aquest cxtrems. or però enerímetre. a cada can
ió 34 es ples dues rem quedarlució doblea reixa.
Il·lustrsafata,Font: E
na màquina
ny en l’excplet tot el
mplifica la socaments d
tot el perím pista aixacions ala temperaa fabricacióons produació tindrsimple v
aran el no
bastar es omplet totel perímetpel principita, nomél’interior canvi no
Conservnretirant lEl procés
ntonada.
pot apreciaectes ambrà constàne fent pos
ració 35: S, vista planElaboració p
de cafè exp
- 32 -
clusiva recperímetre
safata i esde les tass
metre de xí evitant ls punts atura de ó per vi-
uïdes pel rà reper-ista, de-
ombre de
el fet de t el con-tre exte-
pal motiu és es potd’ella. Esalternatiu vant les co’inici del pde fabrica
ar l’espai b l’afegit d
ncia en l’esible el ta
Superposicnta. pròpia
resso. Farre
collida d’aie de la saf
s destina ses i subje
t s
permetenonsideracipregat faciació es ma
limitat amde la consstudi de lancament d
ció de pist
Il·lustracamb safaFont: Ela
rons, Debon
gua dels gfata
únicamentecció de la
nt el recoons de disilitaria aixantindria a
mb el quaideració da reixa, ade la safat
ta amb
ció 34: Detaata. boració prò
n.
grups i tas
t a la recoa reixa.
olzament dsseny del í el tancamamb una ú
l es dispoe simplificquesta sota i la corr
all recolzam
òpia
sses
ollida
de la mo-
ment única
osava car la olució recte
ment reixa
Il·luFon
Despl’estllargsadepossen dfront
Aquecionreixala copermunestant de la
Es dles qels ofabr
El plbara
Con
-----
Disse
ustració 3nt: Elaborac
prés de sudi anteri
g del perímes per l’ausible fuita direcció al tal.
est nou malitat de la es podràorrecte sumetent el s extensioel vinclam
a safata.
dóna per cquals ha dobjectius icació de
lànols de an detallad
nclusions:
Tot el c Inaprec Canalitz Subjecc Procés
eny mecànic
6: Safata ció pròpia.
sotmetre eor es veu
metre. Tamugment ded’aigua evpanell fro
model incora reixa quà veure cobjecció derecolzame
ons que facment de l
onclòs el dde complir,que perse 10 mode
la safata edes les 3 p
:
contorn tanciables defzació correció correctde fabrica
c d’una màqu
Expression
el nou disque efect
mpoc es fae temperaventual caontal. Tal
rporarà unue de la saom simplifie la reixa, ent dels exciliten el ca reixa qu
disseny de, mantenineguia. Es ls.
es poden parts que l
ncat formacionsecte i nul·lte de la reció senzill
uina de cafè
- 33 -
n PRO
sseny a letivament nn apreciab
atura de laausat per fuita es v
n nou elemafata peròica el conjella incorpxtrems decontacte aue només
e la safatant-se dintrveurà de
consultar la conform
s la fugues ixa
è expresso. F
es mateixno es presbles defora safata pla direccióveurà reso
ment més ò que en l’junt. Com porarà unae les varetmb les varecolzava
a ja que exre de les lnou reva
en l’apartmen.
d’aigua
Farrerons, D
es provessenten fugmacions dperò s’idenó d’abocamolta modif
propi de la’estudi della safata
a plataformtes. Al migretes late
a als punts
xerceix lesimitacionsluada a la
tat de plàn
ebon.
s aplicadegues d’aigude la pista ntifica un ment de líqficant el p
a correcte l disseny dha de garma als latg es disserals i aixís més ext
s funcions s i aconsega pre-sèri
nols on es
es en ua al cau-altre
quids anell
fun-de la rantir erals nyen í evi-terns
amb guint e de
s tro-
Zonarent
Com3, laconsen u
Gràcdegutre f
Tot rats de l’
Reix
Per s’evano. de sser tensorific
D
a de trebas recipient
m es pot aa reixa hastava ambun model a
cies a l’exut a que lforats.
i així, comhavien de
’aigua no s
xa – Prot
tant es vacuava l’aEs va enc
superfície desfavora
sió superficis, com e
Il·lustracd’inventaFont: Elab
Disseny d’un
all constants, evacua
preciar ena de ser fb l’experiènanterior.
periència ’aigua no
m es pot ae ser mésseria tant
totip 1
a demanaaigua i si lcarregar feentre forables. En acial de la
es pot apre
ió 37: ari a Iberitaboració prò
na màquina
nt que ha dació de l’ai
n el dibuixforadada ancia d’una
es sabia qes canalit
apreciar a petits, d’de quedar
ar fabricar’aigua queer forats dats, i despaquest casa pròpia aeciar a la f
Detalls ral. òpia
de cafè exp
- 34 -
Il·lreiFo
de permetigua i nete
x facilitat pamb forma reixa de
que l’espatza correct
la fotogra’aquesta mr-se a la s
r una prime es quedade 5 mm prés de fes l’aigua eigua que fotografia
reixa
resso. Farre
lustració 3ixa Expressnt: Elabora
tre la correja eficient
pel dissenes circulacaracteríst
ai entre fotament i s
afia del dimanera posuperfície.
mera reix ava a la sde diàmer els testses queda eevita la code continu
rons, Debon
38: Primesion PRO. ació pròpia.
3.4ecte subjet.
yador gràrs. Tot i atiques sim
rats havias’acabava
ssenyadorossiblemen
prototip puperfície etre tenint
s d’aigua een els fororrecta cauació.
n.
er prototip
.
4Reiecció dels
àfic, il·lustaixí Iberit
milars utilit
a de ser redipositant
r gràfic elnt la tendè
per veure era rellevanomés 2
el resultatrats degut analització
p
xadife-
ració tal ja tzada
eduït t en-
s fo-ència
com ant o
mm t van
a la pels
Comals ebusctint rós espa
Cal ambturs
Reix
Es pmattànctermdesa
A ladessAISIentrhaveaprereixala mferèPer tnatiusum
Disse
m el prototen l’aiguacarà trobade l’experamb l’espacial de l’a
remarcat b el qual e
disposa d
xa – Prot
prossegueiriu d’encucia entre cme l’operaca.
il·lustracsijtat deguI 340, caure forats. Ner augmeneciar la sua, igualme
matriu d’enncia. tant es pau de la re
mir un cost
Il·lustraciópresion PROció. Font: Elabor
eny mecànic
tipatge de a que evitr un punt
riència d’Ibai entre fo
aigua entre
que no eses treballad’encunyad
totip 2
x a fer unnyació. Ta
centre de 1ció sobre
ió 38 es ut a que l’usat per laNo només ntat les dimperfície esent l’acabacunyació a
arla amb eixa ja queelevat.
ó 40: PrototO, detalls d’a
ració pròpia
c d’una màqu
forats tantava la coentremig
berital es sorats, pere extrems
s té compla per podedores esta
na prova mal matriu c12mm, peuna làmin
pot observ’eina es qa proximitaixò l’eva
mensions,s veu defoat hauria dal dur a te
el dissenyae realitzar
tip 2 de reixacabat de fa
uina de cafè
- 35 -
nt petits horrecte ev per permsap que nrò s’augmedel forat.
leta lliberter confeccandarditzad
més ja queconsta de erò aquestna de 2mm
var el resueda trav
tat entre eacuació d’a apreciabl
ormada cade ser accerme un p
ador a veuprototips
xa Ex-abrica-
è expresso. F
havia ocasvacuació dmetre la co
o es pot sentarà per
tat de disscionar els des.
e el fabricforats de
t cas es dem de gruix
sultat obtivada en aqencunyacioaigua segue en la il·l
ausat per leptable perocés de f
ure si es po després
Il·lustracreixa Exd’aigua .Font: Ela
Farrerons, D
ionat tens’ella, el s
orrecte canser excessr tant de
seny ja quprototips
cant té a l’7mm de d
emanarà qx per guan
ngut. El qquest matons de no ueix sent ilustració 3’obstrucci
er assumirfabricació d
ossible undels efect
ció 39: Protopression PRO
aboració pròp
ebon.
sions supesegüent mnalització. ivament greduir la f
ue el proveo disseny
’abast un diàmetre ique es dugnyar amb
qual no esterial tant o més de 5nsuficient
39. Com esó de l’einar el desgasde tanta i
disseny atuats seria
otip 2 deRO, prova
pia.
erfici-model
Par-gene-força
eïdor s fu-
altre i dis-gui a rigi-
s del dur,
5mm tot i
s pot a i la st de nter-
alter-a as-
Despl’estfuncreixa
La npart vare
Reix
S’inipasscilíndreptme e
El prestàes dflexiés la
La pde sno sde latocaextr
El conspermreixa
Comreixaser pquingranmasnativ
Es pal ade t3.
D
prés de rudi es cre
cionalitat aa foradada
nova estèt del dava
etes horitz
xa – Prot
icia una tesa de trebdriques. Ees com arentre les d
rimer que pensada
dissenyar uó. Amb laa permeab
permeabilitsubjecció as’havia cona manipular la pistaació.
nou prosideració meti acceda.
m el sistema no era lopel paper
na i apostns suposarssa notori,va de subj
pot consulpartat de treball al
Disseny d’un
eunir-se aeu convenabans quea comport
tica de la ant i la deontals don
totip 3
ercera faseballar ambEs dissenyra com gadiferents v
es fa es dperquè elunes petita primera bilitat de la
tat de l’aiamb la safnsiderat a ació és el
a, resulta
ototip eaquest
dir i nete
ma de subjo ferm quque ocupatar per “pria un imp es buscajecció.
tar la peçplànols i annex, re
na màquina
amb el dinient busce l’estèticaaria un te
reixa buscel darrera nant un se
e on les bb una làma un segurantir la d
varetes i co
dissenyar ila mateixates potes qmostra ela reixa.
gua es tofata ja quel’hora del fet de trede costos
ntrarà efactor qu
ejar sota
jecció del e hauria da en la màpotes” mépacte visurà un alte
ça definitivles versio
eixa proto
de cafè exp
- 36 -
issenyadocar una aa, ja quemps no di
ca la unifoperquè a
entit al con
ases són ina foradauit de varedistància com evitar
i encarrega aporti l’eque facin factor mé
t un èxit. e les pote disseny i
eura la reixsa
en ue la
a de à-és
ual er-
va ons otip
Il·lustvareteFont:
resso. Farre
r gràfic i lternativa profunditsponible i
ormitat i uaixí en amnjunt.
completamada a un aetes paralconstant eel vinclam
ar la fabriestabilitat contacte aés influent
El que cas són masque s’apr
xa. Com le
tració 41: es. Detall Elaboració
rons, Debon
comentarper tal d
tzar amb un cost e
un paral·lembdues pa
ment diferassemblat·leles quentre elles,
ment d’elle
cació d’unnecessàriaamb la sat el qual e
al millorar ssa fàgils. recia la difes varetes
Primera mpotes i
pròpia
n.
r l’evolucide prioritz
l’estudi dlevat.
elisme entarts incorp
rents ja qutge de vare oferiran , altura unes.
na reixa la a. El que
afata i evites vol apr
r es el sist Un factorficultat a l’s arriben c
mostra reixapermeabil
ó de ar la d’una
tre la poren
ue es retes nous nifor-
qual es fa tin la eciar
tema r que ’hora
casi a
a deitat.
Reix
El nels qsimpun c
Es faque es. Aels p
Per del m
Un cplànque De apredegupuntla sai a guansioncontpla daquetant seria
El fefinalmet enre
Tot tots
Reix
Es pen emod
El pque ficarde letres
Disse
xa - Proto
ou model quals s’haplificar la cost afegit
arà mitjanfacin contAquest facpunts de la
solucionarmig de for
cop dissennol per fa
tal respon
bones a peciar que ut a que tts que d’aafata recosis punts
nyar estabat excestacte no ade recolzaesta estabun utillat
a de minuc
et de no l les varet
de maneetirar la sa
i així s’ha els punts
xa – Prot
planteja elel model adificació.
lantejamebusquen
r els sis pues varetesvaretes p
eny mecànic
otip 4
intentarà n dissenyafabricació,.
nçant el pletacte ambctor evitara reixa.
r la dificultrma que p
nyat i entrabricar s’n el nou m
primeres no es e
toca abansaltres. El flzes als ex
s intermedbilitat havssius punacords al ament, i gbilitat tot tge de fabciosa fabr
allargar tes centraera molt afata.
de buscaralhora.
totip 5
l nou dissanterior, e
ent ve donla base deunts en uns al centreplegades j
c d’una màqu
no noméat els mod, ja que s
egat de vala safata
ria la flexi
tat a l’horermetin ex
egat el ’avalua model .
es pot estable s a uns fet que xtrems dis per ia oca-
nts de mateix arantir i facili-bricació icació.
fins al ls per-còmode
r una alter
eny combnretirar la
nat a que e la safatan únic i cee on s’origjuntes pe
IF
uina de cafè
- 37 -
és complir del anteriosoldar pece
aretes en i així evitaó del conj
ra d’agafarxtreure de
rnativa pe
binant les a safata i
s’ha de ra per guanntral. A mgina la flermet intro
Il·lustracióFont: Elabo
è expresso. F
amb les for sinó ques petites
posicions ar incorpojunt i apo
r la reixa e manera c
er evitar e
dues funcgarantir l’
eduir el nnyar ferme
més a més exió màximoduir un d
ó 42: Prototoració pròp
Farrerons, D
funcions i ue a més a
amb prec
determinaorar peces ortarà esta
s’escurçarcòmode la
ls jocs ja q
cions que ’estabilitat
ombre deesa, per taunificar a
ma i dispdit i enret
tip 4 reixa ia
ebon.
requisits a més buscisió supo
ades per tsuplemen
abilitat en
ran les vara reixa.
que no toq
es persegt en una ú
e recolzamant es volquests pleosant-ne tirar la sa
Expression
amb scarà saria
al de ntari- tots
retes
quen
guien única
ments uni-
egats unes
afata.
n PRO
Aqueunifo
Comcost nomva la
Finaprotestaflexiprovles shaviconjcadesold
Es pal apde t5.
Reix
El nodel mPel qde latiteste eimplaltrea la que doblció amatetava
D
esta modormitat al
m es pot a controla
mbre d’opea subjecció
lment es otip tot i bilitat suó però e
vocava unsoldaduresen de supunt de va
enaria en adures.
pot consultpartat de treball al a
xa – Prot
ou model mig per faque fa la a safata ps peces sontre reixa licarà una es punts. Csafata pebuscar coegada i aa més a meixa alçad
a d’assegu
Disseny d’un
ificació elllarg de to
apreciar a at degut eracions quó amb la s
va descarque aconficient i el fet d’e treball c
s més pròxportar el pearetes el q
una rupt
tar la peçaplànols i leannex, rei
totip 6
recuperaracilitar l’exsubjecció
per tal d’ata la pistai safata i operació
Com ara els petits jo
om a basemb marqu
més permeda cosa qurar.
na màquina
iminaria iota la reix
la fotogral redu
ue implicasafata.
rtar aquesseguia ununa nul·lenretirar-lonstant dximes i ques de tot equal desentura de le
a definitives versionxa prototi
ria la solucxtracció dede la reix
aconseguira que sobrevitar aixmés a l’h
en facilitatocs de la r de recolzues de punet garantire amb sis
de cafè exp
- 38 -
simplificaxa.
afia es guït
a-
st na la la de ue el n-es
va ns ip
ció aportae la reixa xa s’intentr tal objecresurten llí la flexió.
hora de fet de fabricreixa i es zament unnta de diar que la pstemes de
Il·lustsion PFont: E
resso. Farre
aria el co
uanyava m
ada de retaja que hata enfocartiu. Consiseugerame Aquest n
er la safataació de la guanyarà
na plataforamant. Aqista i les vsubjecció
ració 43: PRO. Elaboració
rons, Debon
onjunt aco
molta unifo
allar les vvia donat r l’adaptacsteix en soent permetou enfocaa es guanreixa, eviamb repr
rma plana uest sistevaretes espròpies d
Prototip cin
pròpia
n.
onseguint
formitat i
varetes latbons resu
ció del disoldar unestent el conment tot
nya amb mitar ratlladroductibilit
i no una ma de subs trobarande la reixa
nc reixa Ex
més
a un
erals ultat. sseny s pe-ntac-i que molts dures tat ja base bjec- a la cos-
xpres-
Desptal dple esensquid Compers A l’a
Disse
prés de mde poder-hera la capase problemds i jocs d’
m aquest mseguien es
apartat de
Il·lufon
eny mecànic
modelar el ho provar.acitat de smes, extraencaix con
model coms considera
plànols es
ustració 45t: Elaborac
c d’una màqu
disseny i f Les provesuportar eacció còmontrolats en
mpleix amba com a di
s pot cons
5: Muntatgeció pròpia.
uina de cafè
- 39 -
fer el plànes físiquesel recolzamode de la ntre d’altre
b els requiisseny def
sultar el qu
e complet r
è expresso. F
nol es va es que haviment del p
reixa, eses es va v
sits i assofinitiu.
ue es va e
reixa, safat
Farrerons, D
entregar pa de supees d’una ptabilitat seure soluc
leix els ob
ntregar al
ta i faixa fi
ebon.
er fabricaerar per expersona aduficient pecionat
bjectius qu
proveïdor
nals
r per xem-dulta er lí-
ue es
r .
Peçaentrse li safaA dinell l’aigdesa
Es bideatent
ConsmésSolidefec
La ptes dciende ntancmitjadricurà pd’aig
El pl’apa
D
a la qual lre d’altres destinaràta. a d’entregfrontal i aua gotejaaigua.
buscarà un inicial concanalitza
siderant ls pronuncid Works etivitat.
petita modd’acabar et com pernou cap ecar els exançant unulades i esper complegua.
lànol de laartat de pl
Disseny d’un
a seva fuubicar m
à una func
ga del trebaixò implicarà per l’i
n disseny nsisteix enar l’aigua
’espai dispat assequ
es dibuixa
ificació reen recte esr redirigir el desaiguaxtrems denes pecesstandarditet qualsev
a peça es ànols.
Il·lusFont:
na màquina
nció es cemanòmetreió més de
ball el dissca que si cnterior de
que intentn generar que pugé
ponible s’ible, un cper tal de
sulta ser ts fa una ples fuites a. Per acael canal, e de plàsttzades quevol punt d
pot consu
tració 46: Elaboració
de cafè exp
- 40 -
3entra en ses i interresencadena
seny de lacerta quane la màqu
ti solvataruna canalés sobrep
’ha de gecop s’han e demanar
tot un èxitpetita entad’aigua
abar de es farà tic qua-e evita-de fuita
ultar en
Prototip pó pròpia.
resso. Farre
3.5Paseparar doruptors. Peada degut
a safata acntitat d’aiguina sens
r aquest pl a la part passar la
nerar unaassemblatr un proto
t a un costalla centra
panell fron
Il·lustracióElaboració
rons, Debon
anellos parts deerò en l’Ext a una mo
caba on cogua sobrepe ser can
punt de fubaixa del pista fins
a canal amt les pecetip i estud
t ínfim, ja l amb dos
ntal.
ó 47: Paneó pròpia
n.
fronte la màquxpression odificació
omença epassa la pnalitzada a
ita d’aiguapanell pe
s el desa
mb el penes participdiar-ne la
que en cos plegats.
ell frontal F
taluina i
PRO de la
l pa-pista, a un
a. La rme-igua.
ndent es al seva
omp-Sufi-
Font:
El nopas ca i trob
El pl’orddespl’aprjustoi a pvan sem
El pmàq
-
--
Partcadedel pnativ
Es vtor utar ebandsistè
Es ddel gguaninterobstgruixcar contha dd’unsa l’darrs’en
Disse
ou sistemarespecte efuncional a una alte
problema dre del muprés cobrireciació deos de posiposterior la parar a blat el pan
anell fronquina per d
Accés ació de g
Superfíc No subj
int d’aqueena de propanell fronva que ofe
vol valoraruna rosca el pas de da es trauència al co
dissenya lagruix suficnyar rigiderrompre etrucció dex del panefins el fintacte entredestinat enn element ’interruptorera es tretiri.
eny mecànic
a d'encesael convencimplica u
ernativa.
que supountatge. Dir el voltae la llum inició. I si s’interruptol’interrup
nell.
tal és un diferents r
a la màquigran varietcie que esjecta cap e
estes condoducció quntal per taereixi un s
r una alterde caractllum i aix
urà partit aonjunt.
a rosca cocient com esa i d’unl pas de lll pas de ell frontal,nal l’interrue peces, an el panemés ajuda
or sinó tamtroba amb
c d’una màqu
a de la màcional comn replante
osa implemegut a quant amb nterior de ’intercanvor això imtor ja que
dels últimraons:
ina molt rtat de coms pot ratllaelement si
dicions o ue possibial de garanolució al p
rnativa querístiques
xí fer inapa la incorp
oncreta deper fer coa ampladalum. Per gllum es d 1 mm, peuptor i asajustant elll frontal. a no nomémbé el panb una pe
uina de cafè
- 41 -
àquina mitmmutador ejament en
mentar aqe instal·lael panell la màquinia l’ordre
mplicaria pre no es po
ms elemen
recurrent dmponents iar durant einó que el
bé s’ha dliti el munntir un encproblema a
e consiste concretes
preciable l’poració d’u
e l’interrupontacte ena suficientgarantir ladeixa un ser tal de pssegurar el diàmetreTot i la in
és a guanynell frontaeça que
è expresso. F
3.6tjançant ude plàsticn la caden
quest nour l’interrupfrontal t
na i de la instal·lantrorrogar to
odrien dur
nts d’asse
degut a lainterns. el muntatgcobreix o
’assumir untatge de caix òptimactual.
eix en roscs que perm’ordre de un nou ele
ptor a la qtre el pant com per completasortint delpoder ros-el complete al que hintroduccióyar rigide-l ja que alevita qu
Farrerons, D
Intern polsador. Aquesta na de mun
u interrupptor subjeé com a fàcil aprect primer elotes les coa terme f
mblar act
capacitat
ge de la mprotegeix
una reconl’interrupt
m, o bé bus
car en el pmetin prinl’assembla
ement fent
qual es roell frontal r
t
ó - e
Il·lustració inteFont: El
ebon.
rruptr elèctric fmillora es
ntatge si n
ptor es deectat al xa
conseqüèciació de dl panell froonnexionsfins un cop
tualment e
t de manip
màquina x.
nstrucció etor a postscar una a
propi interncipalmentatge. Per t guanyar
oscarà, es i el xassís
ació 48: Surruptor laboració p
torfa un stèti-no es
eu a ssís i ència desa-ontal s que p as-
en la
pula-
en la terior alter-
rrup-t evi-altre con-
farà s per
ubjec-
ròpia
L’enció eblembantdirec
Aquede minco
Els p
Il·lusFont
D
caix entreen comparma. Resultt a simulactament m
esta mesumuntatge rporació.
plànols ent
stració 49: t: Elaboraci
Disseny d’un
e peces prració al prta de difícr que l’int
mantenint-
ura evita ede fàbrica
tregats al
Detall encaó pròpia
na màquina
resenta unressòstat qil apreciacerruptor s-se a mate
els canvisa donant
proveïdor
aix interrup
de cafè exp
- 42 -
na rellevanque es troció quin csubjecta eeix lloc l’in
s rellevantuns result
r es poden
ptor. Davan
resso. Farre
nt millora ba just a somponentl panell froterruptor.
ts que suptats més
n consular
nt i darrera
rons, Debon
que es desota amb t superposontal quan
posaria vaque sufici
a l’apartat
n.
e fàcil aprel mateix sa a quin n es pot tr
ariar la caients i de
t de plàno
ecia-pro-arri-
reure
dena fàcil
ols.
Disseny mecànic d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 43 -
CAPÍTOL 4:
TERMOCONFORMAT El termoconformat és un tècnica de fabricació a partir d’una làmina de ma-terial termoplàstic que consisteix en escalfar-la de manera que al estovar-se pot adoptar la forma d’un motlle per acció de pressió al buit, acció mecànica o mitjançant un contramotlle. Es busca un procés de fabricació alternatiu per reduir costos i guanyar mar-ge de benefici, aportarà grans avantatges respecte la injecció que era la tècnica de fabricació actual. Una de les avantatges que fa plantejar la valo-ració d’aquest procés és degut a una relativa baixa inversió inicial comparat amb la injecció. Entre d’altres punts forts per apostar per aquesta tècnica es el fet d’un alta velocitat per obtenir peces i de la possibilitat de canvis en la peça a menor cost. Per altre banda el termoconformat presenta limitacions com per exemple la impossibilitat de formar peces que tingui profundes ca-vitats. Conscients d’aquests avantatges i existint la possibilitat de plantejar-se la reconsideració de fabricació dels laterals de la màquina i del panell posteri-or, es faran proves per valorar la viabilitat de l’aplicació del termoconformat en algunes de les peces de la Expression PRO. L’estudi de la incorporació d’aquesta tècnica passarà per avaluar l’acabat superficial, la consistència i la presència entre d’altres factors primerament en el panell posterior per aquells clients que no apostin pel panell il·luminat. A continuació si els resultats són favorables es plantejarà de reproductibili-tat dels laterals.
Disseny d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 44 -
4.1Panellposterior La gran cabuda que han tingut la Expression II en el mercat oriental ha fet reconsiderar la part posterior de la Expression PRO. Això es deu a que en aquella regió s’acostuma a orientar la màquina d’esquena al públic, i dei-xant a la vista la part posterior de la màquina al consumidor. Així doncs s’intentarà que prengui més protagonisme una part tant visible per diferents usuaris. La primera versió es tractarà d’un panell retro-il·luminat a través d’un entramat de varetes metàniques fent que llueixi en totes els seus angles i permetent qualsevol orientació possible. Per altre banda es dissenya paral·lelament un panell posterior termoconformat que serveixi d’alternativa per aquells clients que apostin per aquesta alternativa més econòmica. Amb l’afegit que permetrà la personalització d’aquest ele-ment per satisfer qualsevol client interessat.
Objectius:
- Avaluar la viabilitat del termoconformat en aquest element - Dissenyar-ho de manera que es pugui personalitzar - Compatibilitat estructural amb el panell retro-il·luminat - Proposta inicial fixació amb el xassís.
El disseny amb SolidWorks s’inicia partint del panell metàl·lic de la Expres-sion II i modificant la geometria perseguint els objectius plantejats. Igual que passarà amb els laterals s’estudia per separat el panell posterior i la pròpia subjecció de l’element degut a la incompatibilitat del procés de fabri-cació, el termoconformat. Delimitats els contorns amb els quals hi ha interferència amb els altres pe-ces s’estudien diferents alternatives que permetrien la personalització d’aquesta part. Una versió amb molt de potencial i joc de les múltiples que es varen fer en la pluja d’idees era la capacitat d’alternar i intercanviar de forma senzilla un dels components de la part posterior per tal de satisfer totes aquelles idees que pogués tenir el client. L’objectiu era dissenyar un panell posterior que separés l’interior de l’exterior de la màquina amb la capacitat de subjectar una pissarra, un suro o bé una placa metàl·lica. Així donant lloc a la completa llibertat de personalització i d’una superfície molt consultada en la que podria treure el profit que volgués el client. En un segon pla quedà l’estudi d’una eficient consistència del panell posteri-or o d’un minuciós plantejament de la correcte subjecció d’aquesta part.
En ació qjeccomedestconssion Comsentpece La ssion
Il·lusFont
Il·Fo
Disse
aquest inicque assolirió. Dedica
etries comtina una psistència i al.
m es pot atar deformes d’injecc
ubjecció nal en el co
stració 50: t: Elaboraci
lustració 5ont: Elabora
eny mecànic
cial planter una perf
ant el majompatibles apeça suple
permetre
apreciar l’amacions i xció plàstica
no ha donaonjunt que
Panell posó pròpia.
1: Interior ació pròpia.
c d’una màqu
ejament esfecte rigideor temps damb la pisementaria la fixació
acabat supxuclets coma.
at bons rese era just e
terior term
del panell .
uina de cafè
- 45 -
s perseguiesa de les disponiblessarra, el en forma
ó d’aquesta
perficial ém possible
sultats peel que es
moconforma
posterior t
è expresso. F
ia més l’esparts o d en crear suro, la de ela “L
a part al x
s constanement s’ap
rò ha permperseguia
at
ermoconfo
Farrerons, D
stètica i lae la milloruns contoplaca met
L” nerviadxassís de
t i uniformpreciaria a
mès la col·.
rmat
ebon.
a personalr opció de orns i unestàl·lica etca per guamanera p
me sense contrallum
·locació pr
litza-sub-s ge-c. Es anyar provi-
pre-m en
rovi-
És tsarramitja A dtemjeccasso
Con
-------
D
ot un èxita, un suroançant qu
ates d’enps a dur aió i de coolit la sufic
nclusions:
L’aplica Acabat Arestes Falta pr S’assole Cost de Cost de
Il·lustraFont: Ela
Disseny d’un
t la possibo o tot alatre cargo
ntrega d’aa terme l’eom guanycient.
:
ció del tersuperficia
s suficient recisió dimeix l’objece prototipae fabricació
ació 52: Paaboració pr
na màquina
bilitat d’intlò que es ols a les ca
aquest prestudi de myar rigides
rmoconforl bo marcades
mensional, tiu de pers
atge molt aó amb mé
nell posterròpia
de cafè exp
- 46 -
tercanviarpugui su
antonades
rojecte nomillora de sa ja que
rmat per a
s que es cosonalitzacassequibles marge d
rior amb la
resso. Farre
la placa bjectar
s.
o dóna la sub-no ha
questa pe
ontrolarà eció e de benefici
versió de
rons, Debon
metàl·lica
eça es cons
en la versió
placa metà
Il·lustraciózació termoFont: Elabo
n.
amb una
sidera fact
ó final
àl·lica
ó 53: Persooconformaoració pròp
pis-
tible
onalit-t
pia.
Vist l’aplde ledresxa e
Diss
Aqueil·lussortiel pAixí amb Es d
-
-
-
-
El prgues
Il·lusFont
Disse
els resuicació del es limitacis nerviats elaboració
seny subj
esta segostració 53.ints, s’inicla on recodoncs pr
b el lateral
ibuixa una
El primba el fin
El segoral perm
Tercer, més en
Quart, conform
rimer prots amb dos
stració 54:t: Elaboraci
eny mecànic
ultats obtitermoconions d’aqude fàcil remitjançan
jecció lat
na peça e. Com s’hacia una croolzarà la polongant , el qual s
a geometr
er, aquestnal del cilin, degut h
met un segpermet f
davant i aaquesta g
mació. totip es tros radis de
: Lateral Exó pròpia.
c d’una màqu
inguts enformat en
uest procéeproducciónt una làm
terals
es dibuixaa de partiroquització peça metàles bases
serà termo
ria sembla
t contorn ndre sortinha dissenygellat mésfer contacajudar al ceometria
oba amb ecurvatura
xpression,
uina de cafè
- 47 -
n el pane els latera
és, degut aó amb un
mina termo Aqucargqueambimpd’und’aqpart La pquea coça qels carg
a amb Solr de no vad’un perf
àl·lica encade l’ome
osegellat.
nt a un pe
permet dent. yar una sus ferm quecte amb aorrecte popot sortir
el repte dea diferents
CAD
è expresso. F
ell posterials. Ja d’ena que la pmotlle d’i
oconformad
uests foragolament serveis pb el xassísossible lana únicaquesta pets.
primera p cobreix l’ontinuacióque serà leixos sortgols.
lid Works riar la distfil amb forarregada dega fins la
erfil d’ome
escriure un
uperfície de sinó fos
algunes suosicionameigualmen
e com tracs a l’hora.
Farrerons, D
4.2L
ior, s’inicntrada es cpeça incorpnjecció peda.
ats estan d’una pe
per subjects de la màa reprodua làminça es div
art serà e’interior des’unirà u
’encarregatint per on
a partir dtància finarma d’omed’unir-se aa superfíci
ega per div
n pla com
de contactúnicamen
uperfícies ent. t d’un pro
ctar d’encaAquest ca
ebon.
Latera
ia l’estudconstata dpora uns
erò de com
destinateça metàtar els latquina. Co
ucció a pna l’obtevidirà en
el propi lae la màquna segonaada de simn es colle
del CAD dal dels cilinega respecamb el xaie de cont
verses rao
el que es
te amb el nt puntual.com es v
océs de te
aixar les oas es trob
als
di de d’una cilin-
mple-
ts al àl·lica erals m és partir enció dues
ateral uina i a pe-mular n els
de la ndres ctant assís. tacte
ons.
s tro-
late-. veurà
rmo-
ome-ba en
els cdirecfututranl’aca Així gonaambpode
Un cestuperqordinlatermate(PLA
El pgens
Il·lusFont
D
cilindres foccions. Adra versió scendènci
abat exteri
doncs el a curvaturb el Sòlid Wer coment
cop dissenudiar conjuquè li permnador (CAral termocerial de la
A).
rototipatgs confusa
stració 55: t: Elaboraci
Il·lustracFont: Ela
Disseny d’un
oradats dedaptar o idegut a qa. Aquesior, la rigid
primer prora, ja que Works amtar amb el
yat s’impruntament ametrà unir AD) i les suconformata impreso
e resulta dels resul
Disseny omó pròpia
ció 56: Lateaboració pr
na màquina
el darrera,ntentar trque primets paràmdesa, la im
ototip es labans s’hb les condproveïdor
rimeix amamb el proles dues p
ujeccions dt amb la ora 3D es
ser tot utats que e
mega, comp
eral termocòpia.
de cafè exp
- 48 -
, ja que derobar una er es volenetres am
mpregnació
limitarà a han d’aprodicions mer i valorar
b la impreoveidor aqparts. Un dels laterasubjecció
s igualmen
n èxit peres podrien
posició
conformat a
resso. Farre
escriuen dsolució a
n valorar mb més in
ó de la pin
prolongarovar altresencionadesla viabilita
Com edues subjecadaptaAquestvolupafer cotaran ment. s’han vèrtexalgunde les
esora 3D nquesta procop facilit
al impresetermosel
nt termoc
rmetent u arribar a
amb subjec
rons, Debon
dues curvaquest repaltres facnfluents sntura etc.
r-se fins ls punts. Us, s’imprimat d’aques
es pot obsepeces dif
cció d’adalarse millorta possibilar dos disoincidèncie
el correcAquestes
fet emb cxs rectes es de les s omegues
no nomès poposta sinóat el disses en 3D, plegada de
conformab
una comprobtenir te
cció lateral
n.
atures en pte serà ectors amb són com
l’inici de lan cop dib
mirà en 3Dsta adapta
ervar s’haferents pelt i d’abaixr. litat de dessenys pees que fcte posicis coincidèncares plan
on fer cares o p
s.
per comenó a més a eny assistipodrà portegut a qu
ble, polyla
rensió ràpenint en co
(PLA)
dues n un més ara,
a se-uixat D per ció.
n fet er la x per
esen-rmet
facili-iona-ncies nes o tope parts
ntar i més t per tar el ue el ctide
pida i omp-
Il·
te qacabl’apl Comtotesable
Con
------
lustració 5
Disse
que tots abats no seicació d’aq
m es pot as les supe
es com es
nclusions:
Viabilita Cost red Prototip Subjecc Acabat Cotes d
7: Laterals
eny mecànic
aquests aseran els dequests ele
apreciar l’aerfícies, aixpodien arr
:
at del termduït produpatge econció lateralssuperficia
dimensiona
termoconf
c d’una màqu
ssajos sónefinitius. Tments.
acabat suxò es gràcribar a apr
moconformucció nòmic s factible l uniformeals menys
format, apr
uina de cafè
- 49 -
n prototipsTot i així l
perficial écies aquesreciar en l
mat
e precises
reciació de
è expresso. F
s i les tolla tècnica
és uniformsta tècnicaa injecció
la subjecci
Farrerons, D
eràncies dobté gran
me i constaa evitant xplàstica d
ó i acabat.
ebon.
de fabricans resultat
ant al llarxuclets apels lateral
ació i ts en
rg de preci-s.
Per dissesupeprovprovL’utia favare Els pdiferdiburant El fufabrcerteComclarafinalreciplles al co S’hatal duness’en
D
garantir laenyaran uervisar i sóveïdores dvar si s’ha illatge quebricació. A
etes de la
punts primrents vareuixant perfir.
uncionameicar en leesa cent p
m es pot oament difelitat de supients, ja per ubica
onjunt i fix
a partit dede permets ranures creuarà p
Disseny d’un
a correctauns útils qón més ree les partdut a term
e es presenAmb ell esreixa.
mordials qetes. Es cfils d’acer
ent és benes cavitatsper cent deobservar eerenciats. bjectar i csiguin ger unes vaxar l’interc
e l’elecció tre el mun
de 3.2 mer tal de f
Il·lustracFont: Ela
na màquina
a fabricacique permellevants. Ats més senme un corntarà a cos vol contr
ue es conrea l’utillainoxidable
n senzill, ss correspoe la correcxisteixen Les ranu
crear un únrres, tasseretes de dcalat entre
de perfils ntatge i lamm i 2.2 facilitar l’e
ció 58: Utillboració prò
de cafè exp
- 50 -
C
ó d’algunetran conAquests dinsibles a rrecte procontinuació rolar la co
ntrolen sónatge a pare que lim
simplemenonents aixcte elaboradiferents res més cnic pla de es etc. Lediàmetre se les altres
estandarda superpos
mm d’amencaix ent
latge reixa òpia.
resso. Farre
CAP
Una de les trolar les ssenys es verificar i cés de fabestà desti
orrecte col
n longitud rtir de la iten els m
nt s’ubica í obtenintació si es qespais peconsecutivtreball on
es ranuressuperior ps.
ditzats de sició de lemplada setre peces.
Expression
rons, Debon
PÍTO
Utillparts de variables faciliten aque els p
bricació. inat més a·locació d
i posició composici
marges que
la reixa fade mane
que encaixr varetes
ves són aqn s’ubicara
transverser tal d’ap
2 i 3mm s peces s’gons ambLes peces
n PRO
n.
OL 5
latgla màquinque s’ha
a les emprpermetrà c
a validacióe les difer
relativa dió de la re es volen
abricada oera ràpidaxa. amb obje
quelles aman els difersals són aportar rigi
de gruix. ’han disseb el perfil s que reco
5:
ge na es n de reses com-
ó que rents
e les eixa,
n ga-
o per una
ectius mb la rents aque-desa
Per enyat
que orren
la mfins safameit S’hade gmate Pel qcomfixacmacque perioque menEn l’
Disse
màxima llarla meitat ta presenttat del per
a pogut cogeometrieseixa làmin
que fa les porta un ció dóna ccions. S’hafa la longodicitat endescriuen
nt amb l’ut’apartat de
eny mecànic
rgària de ldel perfil, ten les marfil així dis
ontrolar tos diferentsna d’espes
toleràncieassemblat
com a resua destinat itud de lentre elles.n la corba tillatge pere plànols e
Il·lusFont:
c d’una màqu
a safata di les pece
ateixes cavsenyant u
ts els paràs les qualssor de tre
es respecttge de tanultat molteuna toleràs varetes . Un cop disposen
r tal de feres pot con
stració 59: : Elaboració
Il·lustracsafata. Font: Elab
uina de cafè
- 51 -
disposen des que recvitats però
un utillatge
àmetres ds tres d’ellees mil·líme
te la reixantes varetes tensionància de mi de 2 dècinserida lade mig m
r apreciabnsultar els
Encaix pecó pròpia.
ió 60: Asse
boració prò
è expresso. F
’unes obeorren la mò en la pae d’inequív
desitjats noes poden tres.
, han estates soldad
ns no desitmig mil·límcimes per a reixa en
mil·límetre le a simplplanells e
ces utillatge
emblatge re
òpia.
Farrerons, D
rtures en màxima prort superiorvoc munta
omés ambsortir dire
at molt exdes ja quetjades o fi
metre d’errcada varen l’utillatgabans de
e vista dentregats a
e.
eixa i
ebon.
la part infofunditat r també fi
atge.
b quatre pectament d
xigents pele el procéins i tot dror en totaeta en l’errge, les vare tocar latformacional proveïdo
ferior de la ns la
peces d’una
l que és de efor-al pel rònia retes teral-ns. or.
Disseny d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 52 -
CAPÍTOL 6:
CONCLUSIONS Respecte els objectius plantejats en un inici s’ha assolit gairebé al complet. Tot i així, degut als terminis d’entrega s’han fet prototips insuficientment consensuats però que eren necessaris per diferents fires d’exposició en que s’havia de subministrar el disseny més recent però no definitiu. S’han intentat considerar totes les condicions en funció del seu grau d’implicació en cada etapa del disseny fent més rellevant uns objectius o uns altres depenent de punt en que es trobava el projecte. Tanmateix en aquest projecte fer participes les consideracions estètica, fun-cional, higiènica, productives i de fabricació, entre d’altres, totes elles a l’hora de realitzar els dissenys ha estat un gran repte els quals no sempre ha estat fàcil disputar amb tots ells a l’hora. Es considera tot un èxit ja que els dissenys han respost a totes les exigènci-es arribant a millorar i perfeccionar el model base del qual s’ha partit. No només arribant a entregar els prototips a temps sinó sent capaç de mante-nir-se dintre uns costos de fabricació molt exigents i podent emular el dis-seny entregat pel dibuix conceptual. A dates d’entrega del projecte es pot considerar com a dissenys definitius i aptes per la fabricació de la pre-sèrie parts com ara, llança de vapor, faixa, safata, reixa, panell frontal, subjecció interruptor o l’utillatge. Tot i així alguns dels elements estan en constant perfeccionament com ara les peces termoconformades. Les parts redisse-nyades duen a terme una millor aplicabilitat i funcionalitat de les parts així satisfent els objectius plantejats. Tanmateix s’espera continuar amb l’estudi d’alguns components per poder garantir l’absoluta eficiència de totes les parts.
Disseny mecànic d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 53 -
Bibliografia
Referenciesbibliografiques1. ILLY, A. i VIANI, R. "Italian espresso: it must be rapidly brewed". Espresso Coffee: The
Science of Quality. s.l. : Illycafé s.p.a., 2004, p. 18-19.
Bibliografiadeconsulta
[1] Ashby, M. F. (2009). Materiales para ingenieria 2. Ed. Reverté S.A.
[2] Ballesteros, M. N. (2005). Tecnología de proceso y transformación de materiales. Edicions UPC.
[3] Callister, W. D. (2012). Ciencia e Ingeniería de los Materiales 1. Reverté.
[4] Callister, W. D. (2012). Ciencia e Ingeniería de los Materiales 2. Reverté.
[5] Çengel, Y. A., & Cimbala, J. M. (2006). Mecánica de Fluidos. McGraw-Hill.
[6] Coral, J. F. (2009). Unions cargolades. Edicions UPC.
[7] Delgado, C. (2006). El libro del Café. Alianza Editorial.
[8] Dietrich, A. B. (2005). Materiales Compuestos. Edicions UPC.
[9] Echeverria, Mauricio Ibarra Eduardo Nuñez Solís; José Miguel Huerta Ibáñez. (2010). Aceros Inoxidables. Indura S.A.
[10] España, G. B. (s.f.). Libro del Decapado, Tratamientos Superficiales del Acero Inoxidable.
[11] FJ Gil Mur; C Aparicio; JM Manero; D Rodríguez A Andrés; JM Arandés; JA Planell. (2001). Aleaciones Ligeras. Edicions UPC.
[12] Gonzalez, S. G. (2014). El Gran Libro de SolidWorks. S.A. MARCOMBO.
[13] Granyó, J. M. (2012). Mecánica de fluidos. Iniciativa Digital Politècnica.
[14] J.P. Holman; Pedro Pérez del Notario Martóinez de Marañón; Antonio Sánchez Sánchez. (1999). Transferencia de Calor. Mc Graw Hill.
[15] Karaoglu, Y. (2004). Culto al Café. Oceáno Ambar.
Disseny d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 54 -
[16] Labjois, C. (2007). Tranformación de la chapa: Trazado, corte, curvada y plegado. CAEC.
[17] Laufgrang, S. G. (2003). Aceros Inoxidables. Tratamiento Termico de Soldadura, 40.
[18] LOKENSGARD, R. (1999). Industrial del Plastico. S.A. PARANINFO.
[19] Luis Bilurbina Alter; Francisco Liesa Mestres; José Ignacio Iribarren Laco. (2003). Corrosión y Protección. Edicions UPC.
[20] Michael J.Moran; Howard N. Shapiro. (2004). Fundamentos de termodinámica técnica. Reverté S.A.
[21] More, H. D. (2009). Materiales y Procesos de Fabircación. Industria, Metalomecánica y de Plásticos. Limusa.
[22] Ossenblok, K. (2016). Al Grano. Anaya Multimedia.
[23] Oviedo, U. d. (2014). Conformado de la Chapa por Plegado. Universidad de oviedo.
[24] Rico, M. B., & Gomis, A. M. (2012). Tecnología de polímeros. Procesado y propiedades. Alicante: Universidad de Alicante.
[25] Soldadura de Aceros inoxidables. (s.f.). ACERDIN S.C.
[26] White, F. M. (2003). Mecánica de Fluidos. Mc Graw Hill.
[27] Wikipedia. (4 de Maig de 2016). Wikipedia La enciclopedia libre. Recuperado el 20 de 8 de 2016, de https://es.wikipedia.org/wiki/Termoconformado
Disseny mecànic d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 55 -
Índex il·lustracions
Il·lustració 1: Expression Pro , màquina expresso professional. ................. 5
Il·lustració 2: Màquina en proves, sense panell frontal Font: Font pròpia .... 5
Il·lustració 3: Màquina en proves, sense panell frontal Font: Font pròpia .... 6
Il·lustració 4: EXPRESSION II Font: www.iberital.com .............................. 7
Il·lustració 5: EXPRESSION PRO font: Elaboració pròpia ........................... 7
Il·lustració 6: Esbós del perfil de tub base de coure ............................... 11
Il·lustració 7: Llança vapor Expression II. ............................................ 12
Il·lustració 8: Llança de vapor que toca el frontal. ................................. 12
Il·lustració 9: Llança de vapor que toca panell frontal. ........................... 12
Il·lustració 10: Croquis curvatures llança vapor Font: Elaboració pròpia .... 13
Il·lustració 11: Recull de croquis i prototip imprès en PLA ....................... 13
Il·lustració 12: Comparació llances de vapor. ........................................ 14
Il·lustració 13: Prototip llança vapor, no toca part superior. .................... 15
Il·lustració 14: Prototip llança de vapor, no toca part posterior. ............... 15
Il·lustració 15: Prototip llança de vapor curta, no toca reixa. ................... 16
Il·lustració 16: Expression PRO, llances de vapor curta i llarga. ............... 16
Il·lustració 17: Prototip 1, làmina plegada. ........................................... 17
Il·lustració 18: Faixa de 3mm, tall per làser. Font: Elaboració pròpia. ...... 18
Il·lustració 19: Primer model que es subjecta al xassís Font: Elaboració prò-pia. ................................................................................................ 19
Il·lustració 20: Faixa modificada i amb làmina inferior. .......................... 20
Il·lustració 21: Faixa, nou sistema control desplaçament safata Font: Elabo-ració pròpia ..................................................................................... 21
Il·lustració 22: Lateral al de faixa Expression PRO ................................. 22
Il·lustració 23: Disseny 3D fet amb SolidWorks de la faixa de la Expression PRO ................................................................................................ 23
Il·lustració 24: Detall safata Expression PRO Font: elaboració pròpia ....... 23
Il·lustració 25: Safata Expression II, procés de fabricació per embotició. .. 24
Il·lustració 26: Safata que presenta deformacions causades per l’estrès de fabricació. ....................................................................................... 24
Il·lustració 27: Primer prototip de safata Expression PRO ....................... 25
Il·lustració 28: Vista detall de la rampa de la primera safata. .................. 26
Disseny d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 56 -
Il·lustració 29: Disseny fet amb Solid Works, CAD. ................................ 27
Il·lustració 30: Composició de detalls prototip safata II de la Expression PRO Font: Elaboració pròpia. .................................................................... 27
Il·lustració 31: Composició de detalls prototip safata III. Font: Elaboració pròpia. ............................................................................................ 29
Il·lustració 32: Peça soldada a la safata. Font: Elaboració pròpia. ............ 30
Il·lustració 33: Entalla tapada. Font: Elaboració pròpia .......................... 30
Il·lustració 34: Detall recolzament reixa amb safata. Font: Elaboració pròpia ..................................................................................................... 32
Il·lustració 35: Superposició de pista amb safata, vista planta. Font: Elabo-ració pròpia ..................................................................................... 32
Il·lustració 36: Safata Expression PRO Font: Elaboració pròpia. ............... 33
Il·lustració 37: Detalls reixa d’inventari a Iberital. Font: Elaboració pròpia 34
Il·lustració 38: Primer prototip reixa Expression PRO. Font: Elaboració prò-pia. ................................................................................................ 34
Il·lustració 40: Prototip 2 de reixa Expresion PRO, detalls d’acabat de fabri-cació. Font: Elaboració pròpia ............................................................ 35
Il·lustració 39: Prototip 2 de reixa Expression PRO, prova d’aigua. Font: Elaboració pròpia. ............................................................................. 35
Il·lustració 41: Primera mostra reixa de varetes. Detall potes i permeabili-tat. Font: Elaboració pròpia ................................................................ 36
Il·lustració 42: Prototip 4 reixa Expression PRO Font: Elaboració pròpia.... 37
Il·lustració 43: Prototip cinc reixa Expression PRO. Font: Elaboració pròpia ..................................................................................................... 38
Il·lustració 44: Muntatge safata, pista i reixa . Font: Elaboració pròpia. . 38
Il·lustració 45: Muntatge complet reixa, safata i faixa finals font: Elaboració pròpia. ............................................................................................ 39
Il·lustració 46: Prototip panell frontal. Font: Elaboració pròpia. ............... 40
Il·lustració 47: Panell frontal Font: Elaboració pròpia ............................. 40
Il·lustració 48: Subjecció interruptor ................................................... 41
Il·lustració 49: Detall encaix interruptor. Davant i darrera ...................... 42
Il·lustració 50: Panell posterior termoconformat .................................... 45
Il·lustració 51: Interior del panell posterior termoconformat ................... 45
Il·lustració 52: Panell posterior amb la versió de placa metàl·lica Font: Elaboració pròpia .............................................................................. 46
Il·lustració 53: Personalització termoconformat ..................................... 46
Il·lustració 54: Lateral Expression, CAD Font: Elaboració pròpia. ............. 47
Il·lustració 55: Disseny omega, composició .......................................... 48
Disseny mecànic d’una màquina de cafè expresso. Farrerons, Debon.
- 57 -
Il·lustració 56: Lateral termoconformat amb subjecció lateral (PLA) ......... 48
Il·lustració 57: Laterals termoconformat, apreciació de la subjecció i acabat. ..................................................................................................... 49
Il·lustració 58: Utillatge reixa Expression PRO Font: Elaboració pròpia. .. 50
Il·lustració 59: Encaix peces utillatge. ................................................. 51
Il·lustració 60: Assemblatge reixa i safata. Font: Elaboració pròpia. ........ 51
Índex taules
Taula 1: Angles límits de treball de diferents llances de vapor. ............... 12
Taula 2: Resum temperatures assajades en diferents condicions ............. 14
Disseny d’una
cafetera expresso
Plec de condicions
Oscar Farrerons, Daniel Debon
Barcelona, febrer 2017
Disseny d’una màquina de cafè
Plec de condicions
Resum ........................................................................................................................................... 2
DIRECTIVA 2011 - 65 – UE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO .................................. 3
UNE-EN 60335 – 1 2012 ............................................................................................................... 3
UNE EN 60335 – 2 – 75 2005 ........................................................................................................ 3
UNE-EN 60335 – 2 – 15 2016 ........................................................................................................ 3
Plec de condicions
Resum
Pel que fa referència a les normatives a seguir en aquest projecte cal destacar especialment a
nivell sanitari l’annex II de la directiva CE 2011/65/UE.
“Sustancias restringidas contempladas en el artículo 4, apartado 1, y valores máximos
de concentración tolerables en peso en materiales homogéneos”
Plomo (0,1 %)
Mercurio (0,1 %)
Cadmio (0,01 %)
Cromo hexavalente (0,1 %)
Polibromobifenilos (PBB) (0,1 %)
Polibromodifeniléteres (PBDE) (0,1 %)
Artículo 4
Prevención
1. Los Estados miembros garantizarán que los AEE que se introduzcan en el mercado, incluidos los
cables y las piezas de repuesto destinados a su reparación, su reutilización, la actualización de sus
funciones o la mejora de su capacidad, no contengan las sustancias mencionadas en el anexo II.
Destaca especialment aquest apartat de normativa per la implicació directa en l’elecció dels
materials en els diferents dissenys. Per això s’intenta utilitzar acer inoxidable com ara AISI 430
o AISI 304.
No es pot deixar per mencionar normatives que ha de complir una màquina de cafè com es la de seguretat elèctrica.
UNE EN 60335-2-15 2016 Aparatos Electrodomésticos y análogos
UNE EN 60335-1 2012 Aparatos Electrodomésticos y análogos
UNE EN 60335-2-75 2005 Aparatos Electrodomésticos y análogos
Real Decreto 2060/2008 Reglament d’equips a pressió i les seves instruccions tècniques
complementàries
DIRECTIVA 2011/65/UE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO
de 8 de junio de 2011
sobre restricciones a la utilización de determinadas sustancias peligrosas en aparatos eléctricos y electrónicos
(refundición)
(Texto pertinente a efectos del EEE)
EL PARLAMENTO EUROPEO Y EL CONSEJO DE LA UNIÓN EUROPEA,
Visto el Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea y, en particular, su artículo 114,
Vista la propuesta de la Comisión Europea,
Visto el dictamen del Comité Económico y Social Europeo ( 1 ),
Visto el dictamen del Comité de las Regiones ( 2 ),
De conformidad con el procedimiento legislativo ordinario ( 3 ),
Considerando lo siguiente:
(1) Es conveniente introducir cierto número de cambios sustanciales en la Directiva 2002/95/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de enero de 2003, sobre restricciones a la utilización de determinadas sustancias peligrosas en aparatos eléctricos y electrónicos ( 4 ). En aras de la claridad conviene proceder a la refundición de dicha Directiva.
(2) La disparidad entre las medidas legales o administrativas adoptadas por los Estados miembros en materia de restricciones a la utilización de sustancias peligrosas en los aparatos eléctricos y electrónicos (AEE) podría constituir un obstáculo al comercio y distorsionar la competencia en la Unión y, de este modo, repercutir de forma directa sobre la creación y el funcionamiento del mercado interior. Por tanto, resulta necesario establecer normas en esta materia con objeto de contribuir a la protección de la salud humana y a la valorización y eliminación adecuadas desde el punto de vista medioambiental de residuos de AEE.
(3) La Directiva 2002/95CE establece que la Comisión debe revisar las disposiciones de la citada Directiva, principalmente con el fin de incluir en el ámbito de aplicación aparatos que pertenecen a determinadas categorías y de estudiar la necesidad de adaptar la lista de sustancias restringidas en función del progreso científico, teniendo en cuenta el principio de cautela, tal como fue refrendado en la Resolución del Consejo de 4 de diciembre de 2000.
(4) La Directiva 2008/98/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 19 de noviembre de 2008, sobre los residuos ( 5 ), concede absoluta prioridad a la prevención en la legislación sobre residuos. La prevención se define, entre otras cosas, como las medidas que reducen el contenido de sustancias perjudiciales en materiales y productos.
(5) La Resolución del Consejo de 25 de enero de 1988, relativa a un programa de acción comunitario para combatir la contaminación ambiental por cadmio ( 6 ), invitó a la Comisión a proseguir sin demora la elaboración de medidas concretas como las indicadas en el programa de acción. Es preciso proteger también la salud humana y, por lo tanto, debe adoptarse una estrategia global que limite el uso del cadmio en particular y fomente la investigación sobre sustancias sustitutivas. La Resolución subraya que el uso del cadmio debe limitarse a los casos en que no existan alternativas adecuadas.
(6) El Reglamento (CE) n o 850/2004 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 29 de abril de 2004, sobre contaminantes orgánicos persistentes ( 7 ), recuerda que los objetivos de proteger el medio ambiente y la salud humana de los contaminantes orgánicos persistentes no pueden alcanzarse de forma suficiente por los Estados miembros debido a los efectos transfronterizos de tales contaminantes y que, por tanto, pueden lograrse mejor a escala de la Unión. De conformidad con dicho Reglamento, deben determinarse y reducirse lo antes posible las emisiones de contaminantes orgánicos persistentes, como las dioxinas y furanos, que son subproductos accidentales de procesos industriales, con vistas, en última instancia, a eliminarlas en la medida de lo posible.
(7) Las pruebas disponibles indican que es necesario adoptar medidas sobre la recogida, tratamiento, reciclado y eliminación de residuos de AEE, tal como se establece en la Directiva 2002/96/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de enero de 2003, sobre residuos de aparatos eléctricos y electrónicos ( 8 ), a fin de reducir los problemas de gestión de residuos asociados con metales pesados y de los retardadores de llama. A pesar de estas medidas, seguirán encontrándose cantidades importantes de residuos de AEE en los procesos de eliminación actuales dentro o fuera de la Unión. Aunque sean recogidos selectivamente y enviados a los procesos de reciclado, es probable que los residuos de AEE sigan suponiendo riesgos para la salud y el medio ambiente debido a su contenido de sustancias como el mercurio, el cadmio, el plomo, el cromo hexavalente, los polibromobifenilos (PBB) y los polibromodifeniléteres (PBDE), especialmente cuando no se tratan de forma óptima.
ES L 174/88 Diario Oficial de la Unión Europea 1.7.2011
( 1 ) DO C 306 de 16.12.2009, p. 36. ( 2 ) DO C 141 de 29.5.2010, p. 55. ( 3 ) Posición del Parlamento Europeo de 24 de noviembre de 2010 (no
publicada aún en el Diario Oficial) y Decisión del Consejo de 27 de mayo de 2011.
( 4 ) DO L 37 de 13.2.2003, p. 19.
( 5 ) DO L 312 de 22.11.2008, p. 3. ( 6 ) DO C 30 de 4.2.1988, p. 1. ( 7 ) DO L 158 de 30.4.2004, p. 7. ( 8 ) DO L 37 de 13.2.2003, p. 24.
(8) Teniendo en cuenta la viabilidad técnica y económica, incluso para las pequeñas y medianas empresas (PYME), la forma más eficaz de reducir de forma importante los riesgos para la salud y el medio ambiente asociados a estas sustancias y alcanzar el nivel deseado de protección en la Unión es sustituirlas por otras más seguras en los AEE. Es probable que la restricción en el uso de tales sustancias peligrosas incremente las posibilidades de reciclado de los residuos de AEE y su rentabilidad económica, y que disminuya el impacto negativo sobre la salud de los trabajadores en las instalaciones de reciclado.
(9) Las sustancias a las que se refiere la presente Directiva han sido objeto de minuciosa investigación y evaluación científica, así como de distintas medidas tanto a escala de la Unión como nacional.
(10) Las medidas previstas por la presente Directiva deben tener en cuenta las directrices y recomendaciones internacionales existentes, y deben basarse en la evaluación de la información científica y técnica disponible. Dichas medidas son necesarias para alcanzar el nivel deseado de protección de la salud humana y del medio ambiente, con el debido respeto del principio de cautela, y teniendo en cuenta los riesgos que la ausencia de tales medidas podría crear en la Unión. Estas medidas se deben mantener sometidas a revisión y, si es necesario, se deben adaptar para tener en cuenta la información técnica y científica disponible. Los anexos de la presente Directiva deben revisarse periódicamente a fin de tener en cuenta, entre otras cosas, los anexos XIV y XVII del Reglamento (CE) n o 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 18 de diciembre de 2006, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH) y por el que se crea la Agencia Europea de Sustancias y Preparados Químicos ( 1 ). Deben considerarse con carácter prioritario los riesgos para la salud humana y el medio ambiente que se deriven de la utilización de hexabromociclododecano (HBCDD), el bis(2-etilexil)ftalato, el ftalato de bencilo y butilo (BBP) y el dibutilftalato (DBP). Con vistas a una ulterior restricción de sustancias, la Comisión debe volver a examinar las sustancias que han sido objeto de evaluaciones previas, de conformidad con los nuevos criterios establecidos en la presente Directiva, como parte de la primera revisión de la misma.
(11) La presente Directiva complementa la legislación general de la Unión sobre gestión de residuos, como la Directiva 2008/98/CE, y el Reglamento (CE) n o 1907/2006.
(12) A fin de definir su ámbito, en la presente Directiva deben incluirse una serie de definiciones. Además, la definición de «aparatos eléctricos y electrónicos» debe completarse con una definición de «que necesitan», a fin de cubrir el carácter polivalente de determinados productos, cuando las funciones previstas de los AEE han de determinarse sobre la base de características objetivas como el diseño del producto y su comercialización.
(13) La Directiva 2009/125/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 21 de octubre de 2009, por la que se instaura un marco para el establecimiento de requisitos de diseño ecológico aplicables a los productos relacionados con la energía ( 2 ), permite que se establezcan requisitos específicos de diseño ecológico para los productos relacionados con la energía que pueden también estar cubiertos por la presente Directiva. La Directiva 2009/125/CE y las medidas de ejecución aplicadas en virtud de ella se entienden sin perjuicio de la legislación de la Unión en materia de gestión de residuos.
(14) La presente Directiva se debe aplicar sin perjuicio de otros textos normativos de la Unión que establezcan requisitos sobre seguridad e higiene y de normas de la Unión específicas en el ámbito de la gestión de residuos, en particular la Directiva 2006/66/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 6 de septiembre de 2006, relativa a las pilas y acumuladores y a los residuos de pilas y acumuladores ( 3 ), y el Reglamento (CE) n o 850/2004.
(15) Debe tomarse en consideración el desarrollo técnico de AEE sin metales pesados, PBDE y PBB.
(16) En cuanto se disponga de pruebas científicas, y teniéndose presente el principio de cautela, debe considerarse la restricción de otras sustancias peligrosas, incluida toda sustancia de tamaño o estructura interna o superficial muy pequeños (nanomateriales) que pueda ser peligrosa debido a propiedades relacionadas con su tamaño o estructura y debe considerarse su sustitución por sustancias alternativas que respeten en mayor medida el medio ambiente y garanticen al menos el mismo nivel de protección de los consumidores. A este fin, la revisión y modificación de la lista de sustancias restringidas que figuran en el anexo II debe ser coherente, maximizar las sinergias y reflejar la naturaleza complementaria del trabajo efectuado con arreglo a otras normas de la Unión, y en particular con arreglo al Reglamento (CE) n o 1907/2006, y debe asegurar al mismo tiempo el funcionamiento independiente de la presente Directiva y de dicho Reglamento. Procede consultar a los interesados pertinentes y tener especialmente en cuenta el impacto potencial en las PYME.
(17) El desarrollo de energías renovables constituye uno de los objetivos fundamentales de la Unión, y la contribución de las fuentes de energía renovables a los objetivos medioambientales y climáticos resulta crucial. La Directiva 2009/28/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de abril de 2009, relativa al fomento del uso de energía procedente de fuentes renovables ( 4 ), recuerda que debe garantizarse la coherencia entre dichos objetivos y el resto de la legislación medioambiental de la Unión. Por consiguiente, la presente Directiva no debe impedir el desarrollo de las tecnologías de las energías renovables que no tengan ningún impacto negativo sobre la salud y el medio ambiente y sean sostenibles y económicamente viables.
ES 1.7.2011 Diario Oficial de la Unión Europea L 174/89
( 1 ) DO L 396 de 30.12.2006, p. 1.
( 2 ) DO L 285 de 31.10.2009, p. 10. ( 3 ) DO L 266 de 26.9.2006, p. 1. ( 4 ) DO L 140 de 5.6.2009, p. 16.
(18) Se deben permitir exenciones a la obligación de sustitución si esta no es posible desde el punto de vista técnico y científico, habida cuenta especialmente de la situación de las PYME, o si existe la probabilidad de que los efectos perjudiciales para el medio ambiente, la salud y la seguridad de los consumidores, causados por la sustitución sean superiores a sus beneficios para el medio ambiente, la salud y la protección de los consumidores, o si la fiabilidad de las sustancias sustitutivas no está garantizada. La decisión sobre las exenciones y sobre la duración de las posibles exenciones debe tener en cuenta la disponibilidad de sustancias sustitutivas y los efectos socioeconómicos de la sustitución. Cuando proceda, debería aplicarse un enfoque basado en el ciclo de vida en relación con las repercusiones generales de las exenciones. La sustitución de las sustancias peligrosas en AEE debe, asimismo, efectuarse de forma compatible con la preservación de la salud y de la seguridad de los usuarios de los AEE. La introducción en el mercado de productos sanitarios exige un procedimiento de evaluación de conformidad, de acuerdo con la Directiva 93/42/CEE del Consejo, de 14 de junio de 1993, relativa a los productos sanitarios ( 1 ), y la Directiva 98/79/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de octubre de 1998, sobre productos sanitarios para diagnóstico in vitro, que puede necesitar de la intervención de un organismo notificado, designado por las autoridades competentes de los Estados miembros ( 2 ). Si dicho organismo notificado certifica que no está demostrada la seguridad del sustituto potencial para la utilización prevista en productos sanitarios o en productos sanitarios para diagnóstico in vitro, se considerará que el uso de dicho sustituto potencial tiene efectos socioeconómicos y para la salud y la seguridad de los consumidores claramente negativos. Debe ser posible solicitar exenciones de aparatos a partir de la fecha de la entrada en vigor de la presente Directiva, incluso antes de la inclusión real de los aparatos en el ámbito de aplicación de la misma.
(19) Es preciso limitar el ámbito de aplicación y la duración de las exenciones de la restricción reconocidas a determinados materiales o componentes específicos, con el fin de eliminar gradualmente las sustancias peligrosas de los AEE, ya que la utilización de dichas sustancias en tales aparatos debe hacerse evitable en el futuro.
(20) Dado que la reutilización de los productos, su reacondicionamiento y la prolongación de su vida útil resultan beneficiosos, conviene poder disponer de piezas de recambio.
(21) Es preciso que los procedimientos para evaluar la conformidad de los AEE contemplados en la presente Directiva estén en consonancia con la normativa de la Unión correspondiente, en particular con la Decisión n o 768/2008/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 9 de julio de 2008, sobre un marco común para la comercialización de los productos ( 3 ). La armonización de procedimientos de evaluación de la conformidad debe conferir seguridad jurídica a los fabricantes en lo
que respecta a las pruebas del cumplimiento que hayan de aportar a las autoridades en toda la Unión.
(22) Es conveniente que el marcado de conformidad de los productos aplicable a escala de la Unión, marcado CE, se aplique también a los AEE contemplados en la presente Directiva.
(23) Los mecanismos de vigilancia del mercado establecidos en el Reglamento (CE) n o 765/2008 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 9 de julio de 2008, por el que se establecen los requisitos de acreditación y vigilancia del mercado relativos a la comercialización de los productos ( 4 ), proporcionan los mecanismos de salvaguardia para controlar la conformidad con la presente Directiva.
(24) A fin de garantizar condiciones uniformes de ejecución de la presente Directiva, en particular con respecto a las directrices y el formato de las solicitudes de exención, deben conferirse a la Comisión competencias de ejecución. Dichas competencias deben ejercerse de conformidad con el Reglamento (UE) n o 182/2011 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 16 de febrero de 2011, por el que se establecen las normas y los principios generales relativos a las modalidades de control por parte de los Estados miembros del ejercicio de las competencias de ejecución por la Comisión ( 5 ).
(25) A efectos de la consecución de los objetivos de la presente Directiva, deben otorgarse a la Comisión poderes para adoptar actos delegados con arreglo al artículo 290 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea en lo referente a las enmiendas al anexo II, a normas detalladas para el cumplimiento de las concentraciones máximas y a la adaptación de los anexos III y IV al progreso técnico y científico. Es especialmente importante que la Comisión celebre las consultas apropiadas durante sus trabajos preparatorios, también con expertos.
(26) La obligación de transponer la presente Directiva al Derecho nacional debe limitarse a las disposiciones que constituyan una modificación de fondo respecto de la Directiva anterior. La obligación de transponer las disposiciones inalteradas se deriva de la Directiva anterior.
(27) La presente Directiva no debe afectar a las obligaciones de los Estados miembros relativas a los plazos de transposición al Derecho nacional y de aplicación de la Directiva, que figuran en la parte B del anexo VII.
(28) Con ocasión de la revisión de la presente Directiva, la Comisión debe realizar un análisis exhaustivo de su coherencia con el Reglamento (CE) n o 1907/2006.
(29) De conformidad con el punto 34 del Acuerdo interinstitucional «Legislar mejor» ( 6 ), se alienta a los Estados miembros a establecer, en su propio interés y en el de la Unión, sus propios cuadros, que muestren, en la medida de lo posible, la concordancia entre la presente Directiva y las medidas de transposición, y a hacerlos públicos.
ES L 174/90 Diario Oficial de la Unión Europea 1.7.2011
( 1 ) DO L 169 de 12.7.1993, p. 1. ( 2 ) DO L 331 de 7.12.1998, p. 1. ( 3 ) DO L 218 de 13.8.2008, p. 82.
( 4 ) DO L 218 de 13.8.2008, p. 30. ( 5 ) DO L 55 de 28.2.2011, p. 13. ( 6 ) DO C 321 de 31.12.2003, p. 1.
(30) Dado que el objetivo de la presente Directiva, que es establecer restricciones a la utilización de sustancias peligrosas en AEE, no puede ser alcanzado de manera suficiente por los Estados miembros y, por consiguiente, pueden lograrse mejor a escala de la Unión, debido a la dimensión del problema y a sus implicaciones con respecto a la legislación de la Unión sobre valorización y eliminación de residuos y algunos campos de interés común, como la protección de la salud humana, la Unión puede adoptar medidas, con arreglo al principio de subsidiariedad, establecido en el artículo 5 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea. De conformidad con el principio de proporcionalidad, enunciado en dicho artículo, la presente Directiva no excede de lo necesario para alcanzar ese objetivo.
HAN ADOPTADO LA PRESENTE DIRECTIVA:
Artículo 1
Objeto
La presente Directiva establece normas en materia de restricciones a la utilización de sustancias peligrosas en aparatos eléctricos y electrónicos (AEE) con el fin de contribuir a la protección de la salud humana y del medio ambiente, incluidas mediante la valorización y eliminación correctas, desde el punto de vista medioambiental, de los residuos de AEE.
Artículo 2
Ámbito de aplicación
1. La presente Directiva se aplicará, sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 2, a los AEE pertenecientes a las categorías que se establecen en el anexo I.
2. Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 4, apartados 3 y 4, los Estados miembros establecerán que los AEE que estaban fuera del ámbito de aplicación de la Directiva 2002/95/CE, pero que no serían conformes con la presente Directiva, puedan no obstante seguir comercializándose hasta el 22 de julio de 2019.
3. La presente Directiva se aplicará sin perjuicio de los requisitos de la normativa de la Unión en materia de seguridad e higiene y productos químicos, en particular el Reglamento (CE) n o 1907/2006, así como de los requisitos de la normativa de la Unión específica sobre gestión de residuos.
4. La presente Directiva no se aplicará a:
a) los aparatos necesarios para la protección de los intereses esenciales de seguridad de los Estados miembros, incluidas armas, municiones y material de guerra destinados a fines específicamente militares;
b) los aparatos destinados a ser enviados al espacio;
c) los aparatos específicamente diseñados y que deban instalarse como parte de otro tipo de aparatos que no estén incluidos o no pertenezcan al ámbito de aplicación de la presente Directiva, que puedan cumplir su función solo si forman parte de dichos aparatos y que solo puedan ser sustituidos por los mismos aparatos específicamente diseñados;
d) las herramientas industriales fijas de gran envergadura;
e) las instalaciones fijas de gran envergadura;
f) los medios de transporte de personas o mercancías, excluidos los vehículos eléctricos de dos ruedas que no estén homologados;
g) la maquinaria móvil no de carretera facilitada exclusivamente para usos profesionales;
h) los productos sanitarios implantables activos;
i) los paneles fotovoltaicos previstos para ser utilizados en un sistema diseñado, ensamblado e instalado por profesionales para su uso permanente en un emplazamiento definido, destinados a la producción de energía solar para aplicaciones públicas, comerciales, industriales y residenciales;
j) los aparatos específica y exclusivamente diseñados para fines de investigación y desarrollo, puestos a disposición únicamente en un contexto interempresas.
Artículo 3
Definiciones
A efectos de la presente Directiva, se entenderá por:
1) «aparatos eléctricos y electrónicos» o «AEE»: todos los aparatos que necesitan corriente eléctrica o campos electromagnéticos para funcionar adecuadamente, y los aparatos necesarios para generar, transmitir y medir tales corrientes y campos y que están diseñados para utilizarse con una tensión nominal no superior a 1 000 V en corriente alterna y 1 500 V en corriente continua;
2) a efectos del punto 1, «que necesitan» significa, respecto de los AEE, que precisan corriente eléctrica o campos electromagnéticos para desarrollar por lo menos una de sus funciones previstas;
3) «herramienta industrial fija de gran envergadura»: un conjunto de máquinas, equipos o componentes de gran envergadura, que funcionan juntos para una aplicación específica, instalados de forma permanente y desinstalados por profesionales en un lugar dado, y utilizados y mantenidos por profesionales en un centro de producción industrial o en un centro de investigación y desarrollo;
4) «instalación fija de gran envergadura»: una combinación de varios tipos de aparatos y, cuando proceda, de otros dispositivos de gran envergadura, ensamblados e instalados por profesionales, destinados a un uso permanente en un lugar predefinido y específico, y desinstalados por profesionales;
5) «cables»: todos los cables con una tensión nominal inferior a 250 voltios que sirven como conexión o extensión para conectar AEE a la red o para conectar dos o más AEE entre ellos;
6) «fabricante»: toda persona física o jurídica que fabrica un AEE, o que manda diseñar o fabricar un AEE y lo comercializa con su nombre o marca comercial;
7) «representante autorizado»: toda persona física o jurídica establecida en la Unión que ha recibido un mandato por escrito de un fabricante para actuar en su nombre en tareas específicas;
ES 1.7.2011 Diario Oficial de la Unión Europea L 174/91
8) «distribuidor»: toda persona física o jurídica de la cadena de suministro, distinta del fabricante o importador, que comercializa un AEE;
9) «importador»: toda persona física o jurídica establecida en la Unión que introduce un AEE de un tercer país en el mercado de la Unión;
10) «agentes económicos»: el fabricante, el representante autorizado, el importador y el distribuidor;
11) «comercialización»: todo suministro, remunerado o gratuito, de un AEE para su distribución, consumo o utilización en el mercado de la Unión en el transcurso de una actividad comercial;
12) «introducción en el mercado»: primera comercialización de AEE en el mercado de la Unión;
13) «norma armonizada»: norma adoptada por uno de los organismos europeos de normalización enumerados en el anexo I de la Directiva 98/34/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22 de junio de 1998, por la que se establece un procedimiento de información en materia de las normas y reglamentaciones técnicas y de las reglas relativas a los servicios de la sociedad de la información ( 1 ), sobre la base de una solicitud presentada por la Comisión, de conformidad con el artículo 6 de dicha Directiva;
14) «especificaciones técnicas»: un documento en el que se establecen los requisitos técnicos que un producto, un proceso o un servicio debe cumplir;
15) «marcado CE»: marcado por el que el fabricante indica que el producto es conforme a todos los requisitos aplicables establecidos en la legislación de la Unión de armonización que prevé su colocación;
16) «evaluación de la conformidad»: proceso por el que se demuestra si un AEE cumple los requisitos de la presente Directiva;
17) «vigilancia del mercado»: actividades llevadas a cabo y medidas adoptadas por las autoridades públicas para velar por que los AEE cumplan los requisitos establecidos en la presente Directiva y no entrañen un riesgo para la salud y la seguridad o para otros aspectos relacionados con la protección del interés público;
18) «recuperación»: cualquier medida destinada a obtener la devolución de un producto ya puesto a disposición del usuario final;
19) «retirada»: cualquier medida destinada a impedir la comercialización de un producto que se encuentra en la cadena de suministro;
20) «material homogéneo»: un material de composición completamente uniforme o un material, compuesto por una combinación de materiales, que no pueda dividirse o separarse en materiales diferentes, mediante acciones mecánicas consistentes en destornillar, cortar, aplastar, pulverizar y procedimientos abrasivos;
21) «producto sanitario»: un producto sanitario que se ajuste a la definición del artículo 1, apartado 2, letra a), de la Directiva 93/42/CEE y que sea un AEE;
22) «producto sanitario para diagnóstico in vitro»: un producto sanitario para diagnóstico in vitro que se ajuste a la definición del artículo 1, apartado 2, letra b), de la Directiva 98/79/CE;
23) «producto sanitario implantable activo»: un producto sanitario implantable activo que se ajuste a la definición del artículo 1, apartado 2, letra c), de la Directiva 90/385/CEE del Consejo, de 20 de junio de 1990, relativa a la aproximación de las legislaciones de los Estados miembros sobre los productos sanitarios implantables activos ( 2 );
24) «instrumentos industriales de vigilancia y control»: instrumentos de vigilancia y control diseñados exclusivamente para uso industrial o profesional;
25) «disponibilidad de un sustituto»: la posibilidad de fabricar y suministrar un sustituto en un plazo de tiempo razonable en comparación con el tiempo necesario para fabricar y suministrar las sustancias enumeradas en el anexo II;
26) «fiabilidad de un sustituto»: la probabilidad de que un AEE que utilice un sustituto ejecute sin fallos, en unas condiciones dadas y durante un período dado, la función requerida;
27) «pieza de repuesto»: una pieza suelta de un AEE que puede sustituir una pieza de un AEE. El AEE no puede funcionar como estaba previsto sin dicha parte del AEE. La funcionalidad del AEE se restablece, o mejora, cuando la pieza se sustituye por una pieza de repuesto;
28) «maquinaria móvil no de carretera facilitada exclusivamente para usos profesionales»: maquinaria con una fuente de alimentación incorporada, cuyo funcionamiento requiere movilidad o movimiento continuo o semicontinuo entre una sucesión de lugares de trabajo fijos mientras funciona, y que se destina a un uso exclusivamente profesional.
Artículo 4
Prevención
1. Los Estados miembros garantizarán que los AEE que se introduzcan en el mercado, incluidos los cables y las piezas de repuesto destinados a su reparación, su reutilización, la actualización de sus funciones o la mejora de su capacidad, no contengan las sustancias mencionadas en el anexo II.
2. A efectos de la aplicación de la presente Directiva, se tolerará el valor máximo de concentración en peso de materiales homogéneos que figura en el anexo II. La Comisión adoptará, mediante actos delegados de conformidad con el artículo 20 y en las condiciones establecidas en los artículos 21 y 22, normas detalladas para el cumplimiento de estas concentraciones máximas teniendo en cuenta, entre otras cosas, los revestimientos de superficies.
ES L 174/92 Diario Oficial de la Unión Europea 1.7.2011
( 1 ) DO L 204 de 21.7.1988, p. 37. ( 2 ) DO L 189 de 20.7.1990, p. 17.
3. El apartado 1 se aplicará a los productos sanitarios y a los instrumentos de vigilancia y control que se introduzcan en el mercado a partir del 22 de julio de 2014, a los productos sanitarios para diagnóstico in vitro que se introduzcan en el mercado a partir del 22 de julio de 2016 y a los instrumentos industriales de vigilancia y control que se introduzcan en el mercado a partir del 22 de julio de 2017.
4. El apartado 1 no se aplicará a los cables o a las piezas de repuesto destinados a la reparación, reutilización, actualización de funciones o mejora de la capacidad de lo siguiente:
a) AEE introducidos en el mercado antes del 1 de julio de 2006;
b) productos sanitarios introducidos en el mercado antes del 22 de julio de 2014;
c) productos sanitarios para diagnóstico in vitro introducidos en el mercado antes del 22 de julio de 2016;
d) instrumentos de vigilancia y control introducidos en el mercado antes del 22 de julio de 2014;
e) instrumentos industriales de vigilancia y control introducidos en el mercado antes del 22 de julio de 2017;
f) AEE que se beneficiaban de una exención y se introdujeron en el mercado antes de que expirase la exención, en la medida en que afecte a esta exención específica.
5. El apartado 1 no se aplicará a las piezas de repuesto reutilizadas procedentes de AEE introducidos en el mercado antes del 1 de julio de 2006 como parte de aparatos comercializados antes del 1 de julio de 2016, siempre que la reutilización se enmarque en sistemas de recuperación interempresas de circuito cerrado que puedan ser objeto de control y que la reutilización de dichas piezas se notifique al consumidor.
6. El apartado 1 no se aplicará a las aplicaciones que se enumeran en los anexos III y IV.
Artículo 5
Adaptación de los anexos al progreso científico y técnico
1. Con el fin de adaptar los anexos III y IV al progreso científico y técnico y con objeto de alcanzar los objetivos establecidos en el artículo 1, la Comisión adoptará, mediante actos delegados de conformidad con el artículo 20 y en las condiciones establecidas en los artículos 21 y 22, las siguientes medidas:
a) inclusión de determinados materiales y componentes de AEE para aplicaciones específicas de los anexos III y IV siempre que tal inclusión no debilite el grado de protección de la salud y del medio ambiente otorgado por el Reglamento (CE) n o 1907/2006, y si se cumple una de las siguientes condiciones:
— su eliminación o sustitución mediante cambios en el diseño o mediante materiales y componentes que no requieran ninguno de los materiales o sustancias enumerados en el anexo II, es científica o técnicamente imposible,
— la fiabilidad de los sustitutos no está garantizada,
— la sustitución tiene más efectos negativos que positivos para el medio ambiente, la salud y la seguridad del consumidor.
Las decisiones sobre la inclusión de materiales y componentes de AEE en las listas de los anexos III y IV y sobre la duración de las exenciones tendrá en cuenta la disponibilidad de los sustitutos y los efectos socioeconómicos de la sustitución. Las decisiones sobre la duración de las exenciones tendrán en cuenta todo impacto negativo en la innovación. Cuando proceda, se aplicará un enfoque basado en el ciclo de vida en relación con las repercusiones generales de la exención;
b) supresión de los anexos III y IV de materiales y componentes de los AEE cuando dejen de cumplirse las condiciones establecidas en la letra a).
2. Las medidas adoptadas de conformidad con el apartado 1, letra a), tendrán un período de validez de hasta cinco años para las categorías 1 a 7, 10 y 11 del anexo I y un período de validez de hasta siete años para las categorías 8 y 9 del anexo I. Los períodos de validez se decidirán caso por caso y podrán renovarse.
Para las exenciones enumeradas en el anexo III el 21 de julio de 2011, el período máximo de validez, que será renovable, será de cinco años para las categorías 1 a 7 y 10 del anexo I a partir del 21 de julio de 2011, y de siete años para las categorías 8 y 9 del anexo I, a partir de las fechas establecidas en el artículo 4, apartado 3, a menos que se especifique un período más corto.
Para las exenciones enumeradas en el anexo IV el 21 de julio de 2011, el período máximo de validez, que podrá renovarse, será de siete años a partir de las fechas establecidas en el artículo 4, apartado 3, a menos que se especifique un período más corto.
3. Las solicitudes de concesión, prórroga o revocación de una exención deberán presentarse a la Comisión de conformidad con el anexo V.
4. La Comisión:
a) acusará recibo de la solicitud por escrito en un plazo de 15 días a partir de la fecha de su recepción; en el acuse de recibo figurará la fecha de recepción de la solicitud;
b) informará sin demora de la solicitud a los otros Estados miembros y pondrá a su disposición la solicitud y toda información complementaria facilitada por el solicitante;
c) pondrá a disposición del público un resumen de la solicitud;
d) evaluará la aplicación y su justificación.
5. Las solicitudes de prórroga de una exención deberán presentarse a más tardar 18 meses antes de la expiración de la exención.
La Comisión decidirá sobre una solicitud de prórroga de una exención a más tardar 6 meses antes de la fecha de expiración de la exención existente, a menos que circunstancias específicas justifiquen otros plazos. La exención existente seguirá siendo válida hasta que la Comisión adopte una decisión sobre la solicitud de prórroga.
ES 1.7.2011 Diario Oficial de la Unión Europea L 174/93
6. En el caso de que la solicitud de prórroga de una exención se deniegue o de que se revoque una exención, la exención expirará tras un período de tiempo de una duración mínima de 12 meses y máxima de 18 meses, a partir de la fecha de la decisión.
7. Antes de proceder a la modificación de los anexos, la Comisión consultará, entre otros, a los agentes económicos, empresas de reciclado, operadores de tratamiento, organizaciones de defensa del medio ambiente y asociaciones de trabajadores y de consumidores y publicará los comentarios recibidos.
8. La Comisión adoptará un formato armonizado para las solicitudes a que se refiere el apartado 3 del presente artículo, así como orientaciones detalladas para dichas aplicaciones, teniendo en cuenta la situación de las PYME. Estos actos de ejecución se adoptarán de conformidad con el procedimiento de examen a que se refiere el artículo 19, apartado 2.
Artículo 6
Revisión y modificación de la lista de sustancias restringidas del anexo II
1. Con objeto de alcanzar los objetivos establecidos en el artículo 1 y teniendo en cuenta el principio de cautela, la Comisión considerará, antes del 22 de julio de 2014 y periódicamente a partir de esa fecha, por propia iniciativa o previa presentación, por parte de un Estado miembro, de una propuesta que contenga la información mencionada en el apartado 2, una revisión, basada en una evaluación exhaustiva, y una modificación de la lista de sustancias restringidas que figura en el anexo II.
La revisión y modificación de la lista de sustancias restringidas que figura en el anexo II será coherente con otros actos legislativos relativos a sustancias químicas, en particular el Reglamento (CE) n o 1907/2006, y tendrá en cuenta, entre otras cosas, los anexos XIV y XVII de dicho Reglamento. En la revisión se deberán utilizar los conocimientos públicos obtenidos en la aplicación de dichos actos legislativos.
A fin de revisar y modificar el anexo II, la Comisión tendrá especialmente en cuenta si una sustancia, incluidas sustancias de tamaño o estructura interna o superficial muy pequeños, o un grupo de sustancias similares:
a) pueden repercutir negativamente durante las operaciones de gestión de residuos de AEE, incluso sobre la posibilidad de preparación para su reutilización de residuos de AEE o de reciclado de materiales procedentes de residuos de AEE;
b) pueden dar lugar, habida cuenta de sus usos, a una liberación incontrolada o dispersa de dicha sustancia en el medio ambiente o a residuos o productos de transformación o degradación peligrosos por la preparación para su reutilización, reciclado u otro tratamiento de materiales procedentes de residuos de AEE, en las condiciones operativas actuales;
c) pueden dar lugar a riesgos inaceptables para los trabajadores que participan en la recogida o el tratamiento de residuos de AEE;
d) pueden ser sustituidos por productos de sustitución o tecnologías alternativas que tengan un impacto menos negativo.
Durante dicha revisión, la Comisión consultará a las partes interesadas, incluidos los agentes económicos, empresas de reciclado, operadores de tratamiento, organizaciones de protección del medio ambiente y asociaciones de trabajadores y de consumidores.
2. Las propuestas relativas a la revisión y modificación de la lista de sustancias restringidas, o de un grupo de sustancias similares, que figura en el anexo II incluirán al menos la siguiente información:
a) una redacción clara y precisa de la restricción propuesta;
b) referencias y pruebas científicas de la restricción;
c) información sobre el uso de la sustancia o del grupo de sustancias similares en AEE;
d) información sobre los efectos y exposición perjudiciales, en particular durante las operaciones de gestión de residuos de AEE;
e) información sobre los posibles productos de sustitución y otras alternativas, su disponibilidad y fiabilidad;
f) una justificación de que una restricción a escala de la Unión es la medida más adecuada;
g) una evaluación socioeconómica.
3. La Comisión adoptará las medidas mencionadas en el presente artículo mediante actos delegados de conformidad con el artículo 20 y en las condiciones establecidas en los artículos 21 y 22.
Artículo 7
Obligaciones de los fabricantes
Los Estados miembros velarán por que:
a) los fabricantes, cuando introduzcan AEE en el mercado, se aseguren de que estos se han diseñado y fabricado de conformidad con los requisitos establecidos en el artículo 4;
b) los fabricantes elaboren la documentación técnica requerida y realicen o encarguen la realización del procedimiento de control interno conforme al módulo A del anexo II de la Decisión n o 768/2008/CE;
c) los fabricantes, cuando se haya demostrado que los AEE cumplen los requisitos aplicables mediante el procedimiento al que se hace referencia en la letra b), elaboren una declaración UE de conformidad y coloquen el marcado CE sobre el producto final. Cuando otras disposiciones legislativas aplicables de la Unión requieran la aplicación de un procedimiento de evaluación de la conformidad que sea al menos igual de estricto, se podrá demostrar en el contexto del mencionado procedimiento el cumplimiento de los requisitos contemplados en el artículo 4, apartado 1, de la presente Directiva. Podrá elaborarse una única documentación técnica;
d) los fabricantes conserven la documentación técnica y la declaración UE de conformidad durante un período de diez años después de la introducción en el mercado del AEE;
ES L 174/94 Diario Oficial de la Unión Europea 1.7.2011
e) los fabricantes se aseguren de que existen procedimientos para que la producción en serie mantenga su conformidad. Deberán tomarse debidamente en consideración los cambios en el diseño o las características de los AEE os cambios en las normas armonizadas o las especificaciones técnicas con arreglo a las cuales se declara la conformidad de un producto;
f) los fabricantes mantengan un registro de los AEE no conformes y de los productos recuperados, y mantengan informados a los distribuidores al respecto;
g) los fabricantes se aseguren de que sus AEE llevan un número de tipo, lote o serie o cualquier otro elemento que permita su identificación o, si el tamaño o la naturaleza del AEE no lo permite, de que la información requerida figura en el envase o en un documento que acompañe al AEE;
h) los fabricantes indiquen su nombre, su nombre comercial registrado o marca comercial registrada y su dirección de contacto en el AEE o, cuando no sea posible, en su envase o en un documento que lo acompañe. La dirección deberá indicar un punto único en el que pueda contactarse con el fabricante. Cuando otras disposiciones legislativas aplicables de la Unión relativas a la colocación del nombre y la dirección del fabricante sean al menos tan estrictas, se aplicarán las siguientes disposiciones;
i) los fabricantes que consideren o tengan motivos para pensar que un AEE que han introducido en el mercado no es conforme a la presente Directiva adopten inmediatamente las medidas correctoras necesarias para hacer que sea conforme, retirarlo del mercado, o recuperarlo, si procede, e informarán inmediatamente de ello a las autoridades nacionales competentes de los Estados miembros en los que han comercializado el AEE en cuestión y darán detalles, en particular, sobre la no conformidad y las medidas correctoras adoptadas;
j) los fabricantes, sobre la base de una solicitud motivada de la autoridad nacional competente, faciliten a esta toda la información y documentación necesarias para demostrar la conformidad del AEE con la presente Directiva en una lengua que pueda comprender fácilmente dicha autoridad nacional competente y que cooperen con esta, a petición suya, en cualquier acción destinada a asegurar que los AEE que han introducido en el mercado cumplen la presente Directiva.
Artículo 8
Obligaciones de los representantes autorizados
Los Estados miembros velarán por que:
a) los fabricantes tengan la posibilidad de designar, mediante mandato escrito, un representante autorizado. Las obligaciones establecidas en el artículo 7, letra a), y la elaboración de la documentación técnica no formarán parte del mandato del representante autorizado;
b) los representantes autorizados efectúen las tareas especificadas en el mandato recibido del fabricante. El mandato deberá permitir al representante autorizado realizar como mínimo las tareas siguientes:
— mantener la declaración UE de conformidad y la documentación técnica a disposición de las autoridades nacionales de vigilancia durante un período de diez años a partir de la introducción en el mercado AEE,
— sobre la base de una solicitud motivada de la autoridad nacional competente, facilitar a esta toda la información y documentación necesarias para demostrar la conformidad de un AEE con la presente Directiva,
— cooperar con las autoridades nacionales competentes, a petición de estas, en cualquier acción destinada a asegurar que los AEE objeto de su mandato cumplen la presente Directiva.
Artículo 9
Obligaciones de los importadores
Los Estados miembros velarán por que:
a) los importadores solo introduzcan en el mercado de la Unión AEE que cumplen la presente Directiva;
b) los importadores, antes de introducir un AEE en el mercado se aseguren de que el fabricante ha llevado a cabo la debida evaluación de conformidad y que garanticen, además, que el fabricante ha elaborado la documentación técnica y ha respetado los requisitos enunciados en el artículo 7, letras f) y g), y que el aparato lleva la marca CE y va acompañado de los documentos necesarios;
c) los importadores, si consideran o tienen motivos para creer que un AEE no es conforme al artículo 4, no lo introduzcan en el mercado hasta que el AEE sea conforme e informen al fabricante al respecto, así como a las autoridades de vigilancia del mercado;
d) los importadores indiquen su nombre, su nombre comercial registrado o marca comercial registrada y su dirección de contacto en el AEE o, cuando no sea posible, en su envase o en un documento que lo acompañe. Cuando otras disposiciones legislativas aplicables de la Unión relativas a la colocación del nombre y la dirección del importador sean al menos tan estrictas, se aplicarán dichas disposiciones;
e) los importadores, a fin de asegurar el cumplimiento de la presente Directiva, lleven un registro de los AEE no conformes y de los AEE recuperados y mantengan informados a los distribuidores al respecto;
f) los importadores que consideren o tengan motivos para pensar que un AEE que han introducido en el mercado no es conforme a la presente Directiva adopten inmediatamente las medidas correctoras necesarias para hacerlo conforme, retirarlo del mercado, o pedir su devolución, si procede, e informen inmediatamente de ello a las autoridades
ES 1.7.2011 Diario Oficial de la Unión Europea L 174/95
nacionales competentes de los Estados miembros en los que han comercializado el AEE en cuestión y den detalles, en particular, sobre la no conformidad y las medidas correctoras adoptadas;
g) los importadores mantengan durante un período de diez años a partir de la comercialización de un AEE, una copia de la declaración UE de conformidad con la presente Directiva a disposición de las autoridades de vigilancia del mercado y se aseguren de que, previa petición, dichas autoridades reciban una copia de la documentación técnica;
h) los importadores le faciliten sobre la base de una solicitud motivada de la autoridad nacional competente, toda la información y documentación necesarias para demostrar la conformidad de un AEE con la presente Directiva en una lengua que pueda comprender fácilmente dicha autoridad y que cooperen con esta, a petición suya, en cualquier acción destinada a asegurar que los AEE que han introducido en el mercado cumplen la presente Directiva.
Artículo 10
Obligaciones de los distribuidores
Los Estados miembros velarán por que:
a) los distribuidores, antes de introducir un AEE en el mercado, actúen con el debido cuidado en relación con los requisitos aplicables, en particular, que verifiquen que lleve la marca CE y vaya acompañado de los documentos necesarios en una lengua fácilmente comprensible para los consumidores y otros usuarios finales del Estado miembro en el que se vaya a comercializar el AEE y de que el fabricante y el importador hayan respetado los requisitos enunciados en el artículo 7, letras g) y h), y el artículo 9, letra d);
b) los distribuidores, si consideran o tienen motivos para creer que un AEE no es conforme al artículo 4, no lo introduzcan en el mercado hasta que el AEE sea conforme e informen al fabricante o al importador, así como a las autoridades de vigilancia del mercado, al respecto;
c) los distribuidores que consideren o tengan motivos para pensar que un AEE que han introducido en el mercado no es conforme a la presente Directiva adopten las medidas correctoras necesarias para hacerlo conforme, retirarlo o pedir su devolución, si procede, e informen inmediatamente de ello a las autoridades nacionales competentes de los Estados miembros en los que han comercializado el AEE en cuestión y den detalles, en particular, sobre la no conformidad y las medidas correctoras adoptadas;
d) los distribuidores faciliten, sobre la base de una solicitud motivada de la autoridad nacional competente, toda la información y documentación necesarias para demostrar la conformidad de los AEE con la presente Directiva y que cooperen con dicha autoridad, a petición suya, en cualquier acción destinada a asegurar que los AEE que han introducido en el mercado cumplen la presente Directiva.
Artículo 11
Casos en los que las obligaciones de los fabricantes se aplican a los importadores y los distribuidores
Los Estados miembros velarán por que, a los efectos de la presente Directiva, se considere fabricante y, por consiguiente, sujeto a las obligaciones del fabricante con arreglo al artículo 7, a un importador o distribuidor cuando introduzca AEE en el mercado con su nombre o marca comercial o modifique AEE que ya se haya introducido en el mercado de forma que pueda quedar afectada su conformidad con los requisitos aplicables.
Artículo 12
Identificación de los agentes económicos
Los Estados miembros velarán por que los agentes económicos identifiquen, previa solicitud, ante las autoridades de vigilancia del mercado y durante diez años tras la comercialización de AEE:
a) a cualquier agente económico que les haya suministrado un AEE;
b) a cualquier agente económico al que hayan suministrado un AEE.
Artículo 13
Declaración UE de conformidad
1. En la declaración UE de conformidad constará que se cumplen los requisitos especificados en el artículo 4.
2. La declaración UE de conformidad se ajustará al modelo establecido y contendrá los elementos especificados en el anexo VI y se mantendrá actualizada. Se traducirá a la lengua o las lenguas requeridas por el Estado miembro en cuyo mercado se introduzca o se comercialice el producto.
Cuando otras disposiciones legislativas aplicables de la Unión requieran la aplicación de un procedimiento de evaluación de la conformidad que sea al menos igual de estricto, se podrá demostrar en el contexto del mencionado procedimiento el cumplimiento de los requisitos contemplados en el artículo 4, apartado 1, de la presente Directiva. Podrá elaborarse una única documentación técnica.
3. Al elaborar una declaración UE de conformidad, el fabricante asumirá la responsabilidad de la conformidad del AEE con la presente Directiva.
Artículo 14
Principios generales del marcado CE
El marcado CE estará sujeto a los principios generales contemplados en el artículo 30 del Reglamento (CE) n o 765/2008.
Artículo 15
Reglas y condiciones para la colocación del marcado CE
1. El marcado CE se colocará en el AEE final o su placa de datos de manera visible, legible e indeleble. Cuando esto no sea posible o no pueda garantizarse debido a la naturaleza del AEE, se colocará en el embalaje y en los documentos adjuntos.
2. El marcado CE se colocará antes de la introducción del AEE en el mercado.
ES L 174/96 Diario Oficial de la Unión Europea 1.7.2011
3. Los Estados miembros se basarán en los mecanismos existentes para garantizar la correcta aplicación del régimen que regula el marcado CE y emprender las acciones oportunas en caso de uso incorrecto. Los Estados miembros establecerán asimismo las correspondientes sanciones, que podrán incluir sanciones penales por infracciones graves. Dichas sanciones deberán ser proporcionales a la gravedad de la infracción y constituir un elemento eficaz de disuasión contra el uso incorrecto del marcado.
Artículo 16
Presunción de conformidad
1. A falta de pruebas de lo contrario, los Estados miembros presumirán que los AEE que lleven el marcado CE cumplen la presente Directiva.
2. Se presumirá que los materiales, componentes y AEE que hayan sido sometidos a pruebas y mediciones que demuestren su conformidad con los requisitos contemplados en el artículo 4 o que hayan sido evaluados de acuerdo con normas armonizadas, cuyas referencias se hayan publicado en el Diario Oficial de la Unión Europea, cumplen todos los requisitos de la presente Directiva.
Artículo 17
Objeción formal a una norma armonizada
1. Cuando un Estado miembro o la Comisión consideren que una norma armonizada no satisface plenamente los requisitos que contempla, establecidos en el artículo 4, la Comisión o el Estado miembro en cuestión plantearán el asunto ante el Comité creado con arreglo al artículo 5 de la Directiva 98/34/CE y expondrán sus argumentos. Dicho Comité, previa consulta a los organismos europeos de normalización pertinentes, emitirá su dictamen sin demora.
2. A la luz del dictamen del Comité, la Comisión decidirá publicar, no publicar, publicar con restricciones, mantener o mantener con restricciones las referencias a la norma armonizada en el Diario Oficial de la Unión Europea, o retirarlas de él.
3. La Comisión informará al organismo europeo de normalización de que se trate y, cuando proceda, solicitará la revisión de las normas armonizadas afectadas.
Artículo 18
Vigilancia del mercado y control de los AEE introducidos en el mercado de la Unión
Los Estados miembros llevarán a cabo la vigilancia del mercado, de acuerdo con los artículos 15 a 29 del Reglamento (CE) n o 765/2008.
Artículo 19
Procedimiento de comité
1. La Comisión estará asistida por el Comité establecido en el artículo 39 de la Directiva 2008/98/CE. Dicho Comité será un comité en el sentido del Reglamento (UE) n o 182/2011.
2. En los casos en que se haga referencia al presente apartado, se aplicará el artículo 5 del Reglamento (UE) n o 182/2011.
Artículo 20
Ejercicio de la delegación
1. Los poderes para adoptar los actos delegados a que se refieren el artículo 4, apartado 2, el artículo 5, apartado 1, y el artículo 6 se otorgan a la Comisión para un período de cinco años a partir del 21 de julio de 2011. La Comisión elaborará un informe sobre los poderes delegados, a más tardar seis meses antes de que finalice el período de cinco años. La delegación de poderes se prorrogará automáticamente por períodos de idéntica duración, excepto si el Parlamento Europeo o el Consejo la revocan con arreglo al artículo 21.
2. En cuanto la Comisión adopte un acto delegado lo notificará simultáneamente al Parlamento Europeo y al Consejo.
3. Los poderes para adoptar actos delegados otorgados a la Comisión estarán sujetos a las condiciones establecidas en los artículos 21 y 22.
Artículo 21
Revocación de la delegación
1. La delegación de poderes a que se refieren el artículo 4, apartado 2, el artículo 5, apartado 1, y el artículo 6 podrá ser revocada en cualquier momento por el Parlamento Europeo o por el Consejo.
2. La institución que haya iniciado un procedimiento interno para decidir si va a revocar la delegación de poderes procurará a la otra institución y a la Comisión en un plazo razonable antes de adoptar la decisión definitiva, indicando los poderes delegados que podrían ser objeto de revocación y los posibles motivos de la misma.
3. La decisión de revocación pondrá término a la delegación de los poderes que en ella se especifiquen. Surtirá efecto inmediatamente o en una fecha posterior que se precisará en dicha decisión. No afectará a la validez de los actos delegados que ya estén en vigor. Se publicará en el Diario Oficial de la Unión Europea.
Artículo 22
Objeciones a los actos delegados
1. El Parlamento Europeo y el Consejo podrán formular objeciones a un acto delegado en un plazo de dos meses a partir de la fecha de notificación.
Por iniciativa del Parlamento Europeo o del Consejo, dicho plazo se prorrogará dos meses.
2. Si, una vez expirado el plazo al que se hace referencia en el apartado 1, ni el Parlamento Europeo ni el Consejo han formulado objeciones al acto delegado, este se publicará en el Diario Oficial de la Unión Europea y entrará en vigor en la fecha prevista en él.
El acto delegado podrá publicarse en el Diario Oficial de la Unión Europea y entrar en vigor antes de que expire dicho plazo, si tanto el Parlamento Europeo como el Consejo han informado a la Comisión de que no tienen la intención de formular objeciones.
ES 1.7.2011 Diario Oficial de la Unión Europea L 174/97
3. Si el Parlamento Europeo o el Consejo formulan objeciones a un acto delegado en el plazo al que se hace referencia en el apartado 1, este no entrará en vigor. La institución que haya formulado objeciones deberá exponer sus motivos.
Artículo 23
Sanciones
Los Estados miembros determinarán el régimen de sanciones aplicables a las infracciones de las disposiciones nacionales adoptadas en aplicación de la presente Directiva y adoptarán todas las medidas necesarias para garantizar la ejecución de estas. Las sanciones adoptadas deberán ser eficaces, proporcionadas y disuasorias. Los Estados miembros notificarán dichas disposiciones a la Comisión a más tardar el 2 de enero de 2013 y, a la mayor brevedad, cualquier modificación posterior.
Artículo 24
Revisión
1. A más tardar el 22 de julio de 2014, la Comisión examinará la necesidad de modificar el ámbito de la presente Directiva con respecto a los AEE mencionados en el artículo 2 y presentará un informe al respecto al Parlamento Europeo y al Consejo, acompañado, si procede, de una propuesta legislativa, sobre toda exclusión adicional de dichos AEE.
2. A más tardar el 22 de julio de 2021, la Comisión efectuará una revisión general de la presente Directiva, y presentará un informe al Parlamento Europeo y al Consejo, acompañado, si procede, de una propuesta legislativa.
Artículo 25
Incorporación al Derecho interno
1. Los Estados miembros adoptarán y publicarán, a más tardar el 2 de enero de 2013, las disposiciones legales, reglamentarias y administrativas necesarias para dar cumplimiento a lo establecido en la presente Directiva. Comunicarán inmediatamente a la Comisión el texto de dichas disposiciones.
Cuando los Estados miembros adopten dichas disposiciones, estas harán referencia a la presente Directiva o irán acompaña
das de dicha referencia en su publicación oficial. Los Estados miembros establecerán las modalidades de la mencionada referencia.
2. Los Estados miembros comunicarán a la Comisión el texto de las disposiciones básicas de Derecho interno que adopten en el ámbito regulado por la presente Directiva.
Artículo 26
Derogación
Queda derogada la Directiva 2002/95/CE, modificada por los actos que figuran en la parte A del anexo VII, con efectos a partir del 3 de enero de 2013, sin perjuicio de las obligaciones de los Estados miembros en relación con los plazos de transposición al Derecho nacional y de aplicación de la Directiva, que figuran en la parte B del anexo VII.
Las referencias a los actos derogados se entenderán hechas a la presente Directiva y se leerán con arreglo a la tabla de correspondencias que figura en el anexo VIII.
Artículo 27
Entrada en vigor
La presente Directiva entrará en vigor a los veinte días de su publicación en el Diario Oficial de la Unión Europea.
Artículo 28
Destinatarios
Los destinatarios de la presente Directiva serán los Estados miembros.
Hecho en Estrasburgo, el 8 de junio de 2011.
Por el Parlamento Europeo El Presidente
J. BUZEK
Por el Consejo La Presidenta
GYŐRI E.
ES L 174/98 Diario Oficial de la Unión Europea 1.7.2011
ANEXO I
Categorías de AEE cubiertas por la presente Directiva
1. Grandes electrodomésticos
2. Pequeños electrodomésticos
3. Equipos de informática y telecomunicaciones
4. Aparatos de consumo
5. Dispositivos de alumbrado
6. Herramientas eléctricas y electrónicas
7. Juguetes, artículos deportivos y de ocio
8. Productos sanitarios
9. Instrumentos de vigilancia y control, incluidos los instrumentos industriales de vigilancia y control
10. Máquinas expendedoras
11. Otros AEE no cubiertos por ninguna de las categorías anteriores.
ES 1.7.2011 Diario Oficial de la Unión Europea L 174/99
ANEXO II
Sustancias restringidas contempladas en el artículo 4, apartado 1, y valores máximos de concentración tolerables en peso en materiales homogéneos
Plomo (0,1 %)
Mercurio (0,1 %)
Cadmio (0,01 %)
Cromo hexavalente (0,1 %)
Polibromobifenilos (PBB) (0,1 %)
Polibromodifeniléteres (PBDE) (0,1 %)
ES L 174/100 Diario Oficial de la Unión Europea 1.7.2011
ANEXO III
Aplicaciones exentas de la restricción del artículo 4, apartado 1
Exención Ámbito y fechas de aplicabilidad
1 Mercurio en lámparas fluorescentes de casquillo único (compactas) sin sobrepasar (por quemador):
1.a) Para usos generales de alumbrado < 30 W: 5 mg Expira el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 3,5 mg por quemador después del 31 de diciembre de 2011 hasta el 31 de diciembre de 2012; podrán utilizarse 2,5 mg por quemador después del 31 de diciembre de 2012.
1.b) Para usos generales de alumbrado ≥ 30 W y < 50 W: 5 mg Expira el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 3,5 mg por quemador después del 31 de diciembre de 2011.
1.c) Para usos generales de alumbrado ≥ 50 W y < 150 W: 5 mg
1.d) Para usos generales de alumbrado ≥ 150 W: 15 mg
1.e) Para usos generales de alumbrado con forma de estructura circular o cuadrada y diámetro del tubo ≤ 17 mm
Sin limitación de uso hasta el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 7 mg por quemador después del 31 de diciembre de 2011.
1.f) Para usos especiales: 5 mg
2.a) Mercurio en lámparas fluorescentes lineales de casquillo doble para usos generales de alumbrado sin sobrepasar (por lámpara):
2.a)1 Fósforo de tres bandas con vida útil normal y diámetro del tubo < 9 mm (por ejemplo, T2): 5 mg
Expira el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 4 mg por lámpara después del 31 de diciembre de 2011.
2.a)2 Fósforo de tres bandas con vida útil normal y diámetro del tubo ≥ 9 mm y ≤ 17 mm (por ejemplo, T5): 5 mg
Expira el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 3 mg por lámpara después del 31 de diciembre de 2011.
2.a)3 Fósforo de tres bandas con vida útil normal y diámetro del tubo > 17 mm y ≤ 28 mm (por ejemplo, T8): 5 mg
Expira el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 3,5 mg por lámpara después del 31 de diciembre de 2011.
2.a)4 Fósforo de tres bandas con vida útil normal y diámetro del tubo > 28 mm (por ejemplo, T12): 5 mg
Expira el 31 de diciembre de 2012; podrán utilizarse 3,5 mg por lámpara después del 31 de diciembre de 2012.
2.a)5 Fósforo de tres bandas con vida útil larga (≥ 25 000 h): 8 mg
Expira el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 5 mg por lámpara después del 31 de diciembre de 2011.
2.b) Mercurio en otras lámparas fluorescentes sin sobrepasar (por lámpara):
2.b)1 Lámparas de halofosfato lineales con diámetro del tubo > 28 mm (por ejemplo, T10 y T12): 10 mg
Expira el 13 de abril de 2012.
2.b)2 Lámparas de halofosfato no lineales (cualquier diámetro): 15 mg
Expira el 13 de abril de 2016.
2.b)3 Lámparas de fósforo de tres bandas no lineales con diámetro del tubo > 17 mm (por ejemplo, T9)
Sin limitación de uso hasta el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 15 mg por lámpara después del 31 de diciembre de 2011.
2.b)4 Lámparas para otros usos generales de alumbrado y usos especiales (por ejemplo, lámparas de inducción)
Sin limitación de uso hasta el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 15 mg por lámpara después del 31 de diciembre de 2011.
ES 1.7.2011 Diario Oficial de la Unión Europea L 174/101
Exención Ámbito y fechas de aplicabilidad
3 Mercurio en lámparas fluorescentes de cátodo frío y lámparas fluorescentes de electrodo externo (CCFL y EEFL) para usos especiales sin sobrepasar (por lámpara):
3.a) Longitud pequeña (≤ 500 mm) Sin limitación de uso hasta el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 3,5 mg por lámpara después del 31 de diciembre de 2011.
3.b) Longitud media (> 500 mm y ≤ 1 500 mm) Sin limitación de uso hasta el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 5 mg por lámpara después del 31 de diciembre de 2011.
3.c) Longitud grande (> 1 500 mm) Sin limitación de uso hasta el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 13 mg por lámpara después del 31 de diciembre de 2011.
4.a) Mercurio en otras lámparas de descarga de baja presión (por lámpara)
Sin limitación de uso hasta el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 15 mg por lámpara después del 31 de diciembre de 2011.
4.b) Mercurio en lámparas de (vapor de) sodio de alta presión para usos generales de alumbrado, en lámparas con índice de rendimiento de color mejorado (Ra > 60), sin sobrepasar (por quemador):
4.b)-I P ≤ 155 W Sin limitación de uso hasta el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 30 mg por quemador después del 31 de diciembre de 2011.
4.b)-II 155 W < P ≤ 405 W Sin limitación de uso hasta el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 40 mg por quemador después del 31 de diciembre de 2011.
4.b)-III P > 405 W Sin limitación de uso hasta el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 40 mg por quemador después del 31 de diciembre de 2011.
4.c) Mercurio en otras lámparas de (vapor de) sodio de alta presión para usos generales de alumbrado sin sobrepasar (por quemador):
4.c)-I P ≤ 155 W Sin limitación de uso hasta el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 25 mg por quemador después del 31 de diciembre de 2011.
4.c)-II 155 W < P ≤ 405 W Sin limitación de uso hasta el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 30 mg por quemador después del 31 de diciembre de 2011.
4.c)-III P > 405 W Sin limitación de uso hasta el 31 de diciembre de 2011; podrán utilizarse 40 mg por quemador después del 31 de diciembre de 2011.
4.d) Mercurio en lámparas de (vapor de) mercurio de alta presión (HPMV)
Expira el 13 de abril de 2015.
4.e) Mercurio en lámparas de haluros metálicos (MH)
4.f) Mercurio en otras lámparas de descarga para usos especiales no mencionadas específicamente en el presente anexo
5.a) Plomo en el vidrio de los tubos de rayos catódicos
5.b) Plomo en el vidrio de los tubos fluorescentes sin sobrepasar el 0,2 % en peso
ES L 174/102 Diario Oficial de la Unión Europea 1.7.2011
Exención Ámbito y fechas de aplicabilidad
6.a) Plomo como elemento de aleación en acero para fines de mecanizado y acero galvanizado que contengan hasta un 0,35 % de su peso en plomo
6.b) Plomo como elemento de aleación en aluminio que contenga hasta un 0,4 % de su peso en plomo
6.c) Aleación de cobre que contenga hasta un 4 % de su peso en plomo
7.a) Plomo en pastas de soldadura de alta temperatura de fusión (es decir, aleaciones de plomo que contengan en peso un 85 % de plomo o más)
7.b) Plomo en pastas de soldadura para servidores, sistemas de almacenamiento y matrices de almacenamiento, equipos de infraestructura de redes para conmutación, señalización, transmisión, y gestión de redes en el ámbito de las telecomunicaciones
7.c)-I Componentes eléctricos y electrónicos que contengan plomo en un vidrio o cerámica de un tipo distinto de la cerámica dieléctrica de condensadores, por ejemplo, dispositivos piezoelectrónicos, o en un compuesto de matrices de vidrio o cerámica
7.c)-II Plomo en cerámica dieléctrica de condensadores para una tensión nominal de 125 V CA o 250 V CC o superior
7.c)-III Plomo en cerámica dieléctrica de condensadores para una tensión nominal inferior a 125 V CA o 250 V CC
Expira el 1 de enero de 2013 y tras esta fecha podrá utilizarse en piezas de repuesto para AEE comercializados antes del 1 de enero de 2013.
8.a) Cadmio y sus compuestos en protectores térmicos del tipo de masa de fusión, de un solo uso
Expira el 1 de enero de 2012 y tras esta fecha podrá utilizarse en piezas de repuesto para AEE comercializados antes del 1 de enero de 2012.
8.b) Cadmio y sus compuestos en contactos eléctricos
9 Cromo hexavalente como protección anticorrosiva para los sistemas de refrigeración de acero al carbono en frigoríficos de absorción, hasta un máximo del 0,75 % en peso en la solución refrigerante
9.b) Plomo en cojinetes y pistones para compresores que contienen refrigerante para aplicaciones de calefacción, ventilación, acondicionamiento de aire y refrigeración (HVACR)
11.a) Plomo utilizado en sistemas de conectores de pines C-press que se ajusten a las normas
Puede utilizarse en las piezas de repuesto para AEE comercializados antes del 24 de septiembre de 2010.
11.b) Plomo utilizado en aplicaciones distintas de los sistemas de conectores de pines del tipo C-press que se ajusten a las normas
Expira el 1 de enero de 2013 y tras esta fecha podrá utilizarse en piezas de repuesto para AEE comercializados antes del 1 de enero de 2013.
12 Plomo como material de recubrimiento del anillo en «c» (c-ring) de los módulos de conducción térmica
Puede utilizarse en las piezas de repuesto para AEE comercializados antes del 24 de septiembre de 2010.
13.a) Plomo en vidrios blancos utilizados para aplicaciones ópticas
13.b) Cadmio y plomo en vidrios filtrantes y vidrios utilizados para patrones de reflectancia
14 Plomo en pastas de soldadura dotadas de más de dos elementos para la conexión entre los pines y la cápsula de los microprocesadores y que contengan en peso más de un 80 % de plomo y menos de un 85 %
Expiró el 1 de enero de 2011 y tras esta fecha podrá utilizarse en piezas de repuesto para AEE comercializados antes del 1 de enero de 2011.
ES 1.7.2011 Diario Oficial de la Unión Europea L 174/103
Exención Ámbito y fechas de aplicabilidad
15 Plomo en pastas de soldadura diseñadas para crear una conexión eléctrica viable entre el cubo de semiconductor y el portador en cápsulas de circuito integrado flip-chip
16 Plomo en lámparas incandescentes lineales con tubos recubiertos de silicato
Expira el 1 de septiembre de 2013.
17 Haluro de plomo empleado como agente radiante en lámparas de descarga de alta intensidad (HID) utilizadas en aplicaciones de reprografía profesionales
18.a) Plomo empleado como activador en el polvo fluorescente (hasta el 1 % de plomo en peso) de las lámparas de descarga utilizadas como lámparas para usos especiales, como la reprografía con impresión diazoica, la litografía, las trampas para insectos y los procesos fotoquímicos y de curado, que contengan fósforos tales como SMS ((Sr,Ba) 2 MgSi 2 O 7 :Pb)
Expiró el 1 de enero de 2011.
18.b) Plomo empleado como activador en el polvo fluorescente (hasta el 1 % de plomo en peso) de las lámparas de descarga utilizadas como lámparas de bronceado que contengan fósforos tales como BSP (BaSi 2 O 5 :Pb)
19 Plomo con PbBiSn-Hg y PbInSn-Hg en composiciones específicas como amalgama principal y con PbSn-Hg como amalgama auxiliar en lámparas de bajo consumo energético (ESL) muy compactas
Expira el 1 de junio de 2011.
20 Óxido de plomo presente en el vidrio empleado para unir los sustratos anterior y posterior de las lámparas fluorescentes planas utilizadas en las pantallas de cristal líquido (LCD)
Expira el 1 de junio de 2011.
21 Plomo y cadmio en tintas de impresión para la aplicación de esmaltes en vidrios, tales como el vidrio borosilicatado y el vidrio sódico-cálcico
23 Plomo en acabados de componentes de paso fino distintos de los conectores con un paso igual o inferior a 0,65 mm
Puede utilizarse en las piezas de repuesto para AEE comercializados antes del 24 de septiembre de 2010.
24 Plomo en pastas de soldadura para soldar a condensadores cerámicos multicapa dispuestos en planos y discos con taladros mecanizados
25 Óxido de plomo en pantallas de emisores de electrones con conducción en superficie (SED), utilizado en elementos estructurales, como la soldadura fritada y el anillo de frita
26 Óxido de plomo en la cápsula de cristal de las lámparas de luz negra azul
Expira el 1 de junio de 2011.
27 Aleaciones de plomo como pastas de soldadura para transductores utilizados en altavoces de potencia elevada (diseñados para funcionar durante varias horas a niveles de potencia acústica de 125 dB SPL o más)
Expiró el 24 de septiembre de 2010.
29 Plomo en vidrio cristal conforme a la definición del anexo I (categorías 1, 2, 3 y 4) de la Directiva 69/493/CEE del Consejo ( 1 )
30 Aleaciones de cadmio como juntas de soldadura eléctrica/ mecánica de conductores eléctricos situados directamente en la bobina móvil de los transductores utilizados en altavoces de gran potencia con un nivel de presión acústica de 100 dB (A) y superior
31 Plomo en materiales de soldadura de lámparas fluorescentes planas sin mercurio (que se utilizan, por ejemplo, en pantallas de cristal líquido y en alumbrado de diseño o industrial)
32 Óxido de plomo en la frita de sellado utilizada para hacer montajes de ventana para tubos láser de argón y criptón
ES L 174/104 Diario Oficial de la Unión Europea 1.7.2011
Exención Ámbito y fechas de aplicabilidad
33 Plomo en pastas de soldadura para soldar alambres finos de cobre de un diámetro igual o inferior a 100 μm en transformadores eléctricos
34 Plomo en elementos de cerametal de los potenciómetros de ajuste
36 Mercurio utilizado como inhibidor de pulverización catódica en pantallas de plasma de corriente continua, con un contenido máximo de 30 mg por pantalla
Expira el 1 de julio de 2010.
37 Plomo de la capa de revestimiento de los diodos de alta tensión sobre la base de un bloque de vidrio de borato de zinc
38 Cadmio y óxido de cadmio en las pastas de película gruesa utilizadas en el óxido de berilio aleado con aluminio
39 Cadmio en diodos fotoemisores (LED) II-VI de conversión de color (< 10 μg de Cd por mm de superficie fotoemisora) que se emplean en sistemas de iluminación o visualización de semiconductores
Expira el 1 de julio de 2014.
( 1 ) DO L 326 de 29.12.1969, p. 36.
ES 1.7.2011 Diario Oficial de la Unión Europea L 174/105
ANEXO IV
Aplicaciones exentas de la restricción del artículo 4, apartado 1, específica para los productos sanitarios y los instrumentos de vigilancia y control
Equipos que utilicen o detecten radiaciones ionizantes
1. Plomo, cadmio y mercurio en detectores de radiaciones ionizantes
2. Rodamientos de plomo en tubos de rayos X
3. Plomo en dispositivos de amplificación de radiaciones electromagnéticas: placa microcanal y placa capilar
4. Plomo en frita de vidrio de los tubos de rayos X e intensificadores de imagen y plomo en aglutinante de frita de vidrio para el ensamblaje de láseres de gas y tubos de vacío que conviertan las radiaciones electromagnéticas en electrones
5. Plomo en blindaje para radiaciones ionizantes
6. Plomo en objetos de prueba de rayos X
7. Cristales de difracción de rayos X de estearato de plomo
8. Fuente de isótopo radiactivo de cadmio para espectómetros portátiles de fluorescencia de rayos X
Sensores, detectores y electrodos
1a. Plomo y cadmio en electrodos selectivos de iones incluido el vidrio de electrodos de pH
1b. Ánodos de plomo en sensores electroquímicos de oxígeno
1c. Plomo, cadmio y mercurio en detectores de infrarrojos
1d. Mercurio en electrodos de referencia: cloruro de mercurio de bajo contenido en cloruro, sulfato de mercurio y óxido de mercurio
Otros
9. Cadmio en láseres de helio y cadmio
10. Plomo y cadmio en lámparas de espectroscopia de absorción atómica
11. Plomo en aleaciones como superconductor y conductor térmico en MRI
12. Plomo y cadmio en enlaces metálicos para materiales superconductores en detectores de MRI y SQUID
13. Plomo en contrapesos
14. Plomo en materiales de cristales piezoeléctricos sencillos para transductores ultrasónicos
15. Plomo en soldaduras para unir a transductores ultrasónicos
16. Mercurio en condensadores de muy elevada precisión y puentes de medición de pérdidas y en interruptores y repetidores RF de alta frecuencia en instrumentos de vigilancia y control que no superen los 20 mg de mercurio por interruptor o repetidor
17. Plomo en soldaduras de desfibriladores portátiles de emergencia
18. Plomo en soldaduras de módulos de imágenes infrarrojas de alto rendimiento para detectar una gama comprendida entre 8 y 14 μm
19. Plomo en cristal líquido sobre pantallas de silicio (LcoS)
20. Cadmio en filtros de medida de rayos X
ES L 174/106 Diario Oficial de la Unión Europea 1.7.2011
ANEXO V
Solicitudes de concesión, prórroga y revocación de exenciones según lo dispuesto en el artículo 5
Las solicitudes de exención, renovación de exenciones o, mutatis mutandis, de revocación de una exención pueden presentarlas un fabricante, el representante autorizado de un fabricante o cualquier agente económico de la cadena de suministro y contendrán, como mínimo, los datos siguientes:
a) el nombre, la dirección y la dirección de contacto del solicitante;
b) información sobre el material o componente y los usos específicos de la sustancia contenida en el material o componente para los que se solicita una exención, o su revocación, así como sus características particulares;
c) una justificación verificable y documentada de la exención, o su revocación, con arreglo a las condiciones definidas en el artículo 5;
d) un análisis de las posibles sustancias alternativas, materiales o diseños sobre la base de un ciclo de vida, con inclusión, si estuvieran disponibles, de información sobre estudios independientes, estudios de evaluación inter pares, actividades de desarrollo del solicitante y un análisis de la disponibilidad de dichas alternativas;
e) información sobre la posible preparación para la reutilización y el reciclado de materiales de residuos de AEE, y sobre las disposiciones relativas al tratamiento adecuado de los residuos con arreglo al anexo II de la Directiva 2002/96/CE;
f) otra información pertinente;
g) las acciones propuestas por el solicitante para desarrollar, solicitar el desarrollo o aplicar las posibles alternativas, incluido un calendario para dichas acciones;
h) en su caso, una indicación de la información que haya de considerarse protegida por derechos de propiedad industrial, acompañada de una justificación verificable;
i) al solicitar una exención, una propuesta relativa a una redacción clara y precisa de la exención;
j) un resumen de la solicitud.
ES 1.7.2011 Diario Oficial de la Unión Europea L 174/107
ANEXO VI
DECLARACIÓN UE DE CONFORMIDAD
1. N o … (identificación única del AEE):
2. Nombre y dirección del fabricante o de su representante autorizado:
3. La presente declaración de conformidad se expide bajo la exclusiva responsabilidad del fabricante (o instalador):
4. Objeto de la declaración (identificación del AEE que permita la trazabilidad. Podrá incluir una foto si procede):
5. El objeto de la declaración descrito anteriormente es conforme a la Directiva 2011/65/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 8 de junio de 2011, sobre restricciones a la utilización de determinadas sustancias peligrosas en aparatos eléctricos y electrónicos (*).
6. Si procede, referencias a las normas armonizadas pertinentes utilizadas, o referencias a las especificaciones técnicas respecto a las cuales se declara la conformidad:
7. Información adicional:
Firmado por y en nombre de: .........................................................................................................................................................................
(lugar y fecha de expedición):
(nombre, cargo) (firma):
ES L 174/108 Diario Oficial de la Unión Europea 1.7.2011
(*) DO L 174 de 1.7.2011, p. 88.
ANEXO VII
PARTE A
Directiva derogada, con sus sucesivas modificaciones
(a que se refiere el artículo 26)
Directiva 2002/95/CE del Parlamento Europeo y del Consejo (DO L 37 de 13.2.2003, p. 19)
Decisión 2005/618/CE de la Comisión (DO L 214 de 19.8.2005, p. 65)
Decisión 2005/717/CE de la Comisión (DO L 271 de 15.10.2005, p. 48)
Decisión 2005/747/CE de la Comisión (DO L 280 de 25.10.2005, p. 18)
Decisión 2006/310/CE de la Comisión (DO L 115 de 28.4.2006, p. 38)
Decisión 2006/690/CE de la Comisión (DO L 283 de 14.10.2006, p. 47)
Decisión 2006/691/CE de la Comisión (DO L 283 de 14.10.2006, p. 48)
Decisión 2006/692/CE de la Comisión (DO L 283 de 14.10.2006, p. 50)
Directiva 2008/35/CE del Parlamento Europeo y del Consejo
(DO L 81 de 20.3.2008, p. 67)
Decisión 2008/385/CE de la Comisión (DO L 136 de 24.5.2008, p. 9)
Decisión 2009/428/CE de la Comisión (DO L 139 de 5.6.2009, p. 32)
Decisión 2009/443/CE de la Comisión (DO L 148 de 11.6.2009, p. 27)
Decisión 2010/122/CE de la Comisión (DO L 49 de 26.2.2010, p. 32)
Decisión 2010/571/CE de la Comisión (DO L 251 de 25.9.2010, p. 28)
PARTE B
Plazos de transposición al Derecho nacional
(a que se refiere el artículo 26)
Directiva Fecha límite de transposición
2002/95/CE 12 de agosto de 2004
2008/35/CE —
ES 1.7.2011 Diario Oficial de la Unión Europea L 174/109
ANEXO VIII
Tabla de correspondencias
Directiva 2002/95/CE La presente Directiva
Artículo 1 Artículo 1
Artículo 2, apartado 1 Artículo 2, apartado 1, artículo 2, apartado 2, anexo I
Artículo 2, apartado 2 Artículo 2, apartado 3
Artículo 2, apartado 3 Artículo 2, apartado 4, frase introductoria
— Artículo 2, apartado 4
Artículo 3, letra a) Artículo 3, apartados 1 y 2
Artículo 3, letra b) —
— Artículo 3, apartados 6 a 28
Artículo 4, apartado 1 Artículo 4, apartado 1, anexo II
— Artículo 4, apartados 3 y 4
Artículo 4, apartado 2 Artículo 4, apartado 6
Artículo 4, apartado 3 —
Artículo 5, apartado 1, frase introductoria Artículo 5, apartado 1, frase introductoria
Artículo 5, apartado 1, letra a) Artículo 4, apartado 2
Artículo 5, apartado 1, letra b) Artículo 5, apartado 1, letra a), primer y tercer guiones
— Artículo 5, apartado 1, letra a), segundo guión Artículo 5, apartado 1, letra a), último párrafo
Artículo 5, apartado 1, letra c) Artículo 5, apartado 1, letra b)
— Artículo 5, apartado 2 Artículo 5, apartados 3 a 6
Artículo 5, apartado 2 Artículo 5, apartado 7
— Artículo 5, apartado 8
Artículo 6 Artículo 6
— Artículos 7 a 18
Artículo 7 Artículos 19 a 22
Artículo 8 Artículo 23
Artículo 9 Artículo 25
— Artículo 26
Artículo 10 Artículo 27
Artículo 11 Artículo 28
— Anexos I y II
Anexo, puntos 1 a 39 Anexo III, puntos 1 a 39
— Anexos IV, V y VI a VIII
ES L 174/110 Diario Oficial de la Unión Europea 1.7.2011
Disseny d’una cafetera expresso
Pressupost
Oscar Farrerons, Daniel Debon
Barcelona, febrer 2017
Pressupost
Pressupost provissional del que podria suposar considerar com completament definitius els dissenys actuals. Es pren com a referent els costos que suposa fabricar aquests prototips.
Es desglossa en dos comptabilitzacions els costos de fabricació d’algunes de les parts pressupostades. La primera part seria l’estudi econòmic de costos de fabricació de les diferents peces considerant la exclusiva fabricació del prototip. I la segona una estimació del que es podria arribar a costar la fabricació unitària després de disposar dels utensilis necessaris i d’elaborar una fulla de ruta adaptada a cada peça.
Els costos dels materials no es reduiran en l’estimació per una producció de cent unitats degut a les fluctuacions i gran varietat de factors determinants en el cost final. Els valors de la taula s’han extret directament del proveïdors quan els han facilitat, de valors actuals de mercat o bé consultats al director d’organització de producció de Metalgama S.L. pel que fa els costos estimats d’operacions. No es pressupostarà els costos d’utillatges necessaris per la correcte elaboració de les diferents peces o de materials necessaris per la posta en marxa de màquines com ara la LASER.
Al final es mostra alguns valors característics i representatius del que suposaria la fabricació de les peces actuals i el seu impacte sobre el cost de la màquina.
Peça Parts Operacions
Cost
Operacions
€/h
t(min) t(h)
Cost
Producció 1
unitat
Cost peça PVP
V (m³) ƿ (kg/m³)Preu mateiral
€/kg AISI 430Cost Material (€)
Safata Pista 6,00E‐04 7850,00 3,21 15,12 Tall per laser 50 3 0,05 2,50
0 0,00
Base safata 2,00E‐04 7850,00 3,21 5,04 Plegat 40 5 0,083 3,33
Embutición 40 2 0,033 1,33
Soldat 40 6 0,1 4,00
COST SAFATA: 20,16 11,17 31,33 45,60
Safata Pista 6,00E‐04 7850,00 3,21 15,12 Tall per laser 50 2 0,033 1,67
0 0,00
Base safata 2,00E‐04 7850,00 3,21 5,04 Plegat 40 1 0,017 0,67
Embutición 40 1 0,017 0,67
Soldat 40 3 0,05 2,00
COST SAFATA: 20,16 5,00 25,16
Faixa Lámina 3mm 2,22E‐05 7850,00 3,21 0,56 Tall per laser 50 3,00 0,05 2,50
Suport Lateral X2 1,10E‐04 7850,00 3,21 2,77 Encunyació 40 2,00 0,033 1,33
Plegat 40 3,00 0,05 2,00
soldat 40 3,00 0,05 2,00
Protecor Central 4,20E‐05 7850,00 3,21 1,06 Tall per laser 50 2,00 0,033 1,67
soldat 40 2,00 0,033 1,33
Z frontal 1,78E‐06 7850,00 3,21 0,04 Encunyació 40 1,00 0,017 0,67
soldat 40 3,00 0,05 2,00
Z lateral 1,00E‐06 7850,00 3,21 0,03 Encunyació 40 1,00 0,017 0,67
soldat 40 3,00 0,05 2,00
COST FAIXA: 4,46 16,17 20,63 24,00
Faixa Lámina 3mm 2,22E‐05 7850,00 3,21 0,56 Tall per laser 50 2,00 0,033 1,67
Suport Lateral X2 1,10E‐04 7850,00 3,21 2,77 Encunyació 40 1,00 0,017 0,67
Plegat 40 1,50 0,025 1,00
soldat 40 1,00 0,017 0,67
Protecor Central 4,20E‐05 7850,00 3,21 1,06 Tall per laser 50 2,00 0,033 1,67
soldat 40 1,00 0,017 0,67
Z frontal 1,78E‐06 7850,00 3,21 0,04 Encunyació 40 1,00 0,017 0,67
soldat 40 1,00 0,017 0,67
Z lateral 1,00E‐06 7850,00 3,21 0,03 Encunyació 40 1,00 0,017 0,67
soldat 40 1,00 0,017 0,67
COST FAIXA: 4,46 9,00 13,46
Material1 Unitat
100 Unitats
1 Unitat
100 Unitats
Panell frontal Làmina1,90E‐04
4,00AISI 304
Tall Laser50
3,000,05 2,50
Plegat 40 2,00 0,033 1,33
COST FAIXA: 4,00 3,83 7,83 10,85
Panell frontal Làmina1,90E‐04
4,00AISI 304
Tall Laser50
2,000,033 1,67
Plegat 40 1,00 0,017 0,67
COST FAIXA: 4,00 2,33 6,33
Reixa Varetes Ø3mm 24 cilindres 2,90€/3m 11,60 Soldado 40 2,00 0,033 1,33
Varetes Ø5mm 1 cilindre 5,75€/3m 1,29 Soldado 40 2,00 0,033 1,33
COST REIXA: 12,89 2,67 15,56 14,10
Reixa Varetes Ø3mm 24 cilindres 2,90€/3m 11,60 Soldado 40 1,00 0,017 0,67
Varetes Ø5mm 1 cilindre 5,75€/3m 1,29 Soldado 40 1,00 0,017 0,67
COST REIXA: 12,89 1,33 14,22 14,10
Llança vapor Entrada Vapor
Tub 0,25m 2,40€/m 0,60 AISI 304 doblado 40 2,00 0,033 1,33
pulido 40 2,00 0,033 1,33
Arandela Al
Salida AISI 304
Tórica PTFE
COST LLANÇA DE VAPOR: 0,60 € 2,67 3,27 € 10,00
DISSENY: Hores Preu Cost Disseny (€)
Hores dedicades: 500 60€/h 30.000,00 €
Preu màquina: 3.000,00 €
Cost peces
redissenyades104,55 €
Amortització
Redisseny10
Càrrega econòmica
de les peces sobre la
màquina
3,49%
màquines per recuperar la
inversió
1 Unitat
100 Unitats
1 Unidad
1 Unitat
100 Unitats