Diumenge 17 d’octubre de 2004 minical · Reportatge L’univers Dalí Figueres, Cadaqués i...

Reportatge Tot sobre la ceràmica Firaceràmica a la Bisbal PÀGINA 5. Reportatge L’univers Dalí Figueres, Cadaqués iPúbol són visites obligades abans d’acabar el centenari. PÀGINES 6 I 7. Reportatge El Museu de la Pesca PÀGINA 9.

Dom

inic

al

Diumenge 17d’octubre de 2004

Diari de GironaReportatgeArquitectura amb compromís socialJoan Roca Pinet obre un cicle d’exposicions

per donar a conèixer l’arxiu del Col·legid’Arquitectes de Catalunya a Girona.

PÀGINES 2, 3 i 4

GRAN CENTRE GIRONÍDEL TRESILLO

Ctra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel./fax 972 20 82 14 - GIRONA

2 DominicalDiumenge 17 d’octubre de 2004

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: MARC MARTÍ (EXPOSICIÓDE JOAN ROCA PINET A LA DEMARCACIÓDE GIRONA DEL COL·LEGI D’ARQUITECTESDE CATALUNYA).

17 d’octubre de 2004

5 ReportatgeTot sobre la ceràmicaLa Bisbal d’Empordàpromociona un dels seusprincipals motors econòmicsi industrials a Firaceràmica

6 i 7 ReportatgeL’univers DalíL’any dedicat a commemorar elcentenari del pintor és a la rectafinal, però encara hi ha tempsde conèixer els seus escenaris:Figueres, Cadaqués i Púbol

8 ReportatgeJacques Derrida Aquest filòsof francès, mortrecentment, s’erigeix com elpensador de la modernitat

9 ReportatgeEl Museu de la Pesca

15 SalutLa grip s’acosta

16 i 17 TendènciesRevolució a París

SUMARI

Fotos:1Ampliació i refor-ma de l’hotel Llo-ver (1944), a SantLúcar de Barrame-da. L’edifici es vaenderrocar.2Casa Pairó, aFigueres (1966).3Façana principaldels plànols de laCasa Masllorens(1912-1913),d’Olot.4Bloc d’habitatges ilocals comercialsal carrer de l’Es-port de Cassà dela Selva (1966-1968)5Una dona observala vitrina ambplànols originalsde Joan Roca,a la sala d’exposi-cions del Col·legid’Arquitectesde Girona.6Reforma CasaBarceló, a la plaçadel Vi de Girona(1929). 7Casa Norat(1912-1913), a larambla Llibertat deGirona. 8Reforma i amplia-ció del cinemaIdeal Park a Olot(1925).9Casa Rigau, alcarrer Portal Noude Girona (1914-1915).10Casa Dalmau, almateix carrer giro-ní (1917).11Central elèctrica Bescanó (1908-1916)

2 3

4

5

1

Entendre en tota la seva complexitat i ma-tisos la història de l’arquitectura giro-nina del primer terç del segle XX» re-

quereix conèixer l’obra de Joan Roca Pinet.Així ho assegura l’arquitecte Joan Tarrús enuna aproximació biogràfica a Roca Pinet i tam-bé ho considera la Demarcació de Gironadel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, quel’ha escollit per obrir un cicle d’exposicionsque vol donar a conèixer el contingut delseu fons d’arxiu històric –provinent de do-nacions fetes durant els últims trenta anys– iacostar-lo al gran públic, aliè a la professió.A part del valor de la seva producció arqui-tectònica, el president gironí del col·legi, Jo-sep Riera i Micaló, destaca la pertinença deRoca Pinet a una generació caracteritzada pelcompromís social. Per remarcar aquest fet,Riera afirma en la presentació del catàleg dela mostra que «les nostres ciutats, el nostre pai-satge urbà, segueixen mostrant la petja d’ar-quitectes que, per damunt de tot, varen serprofessionals honrats, de qualitat i al serveide la societat».

La cronologia de les obres executades perJoan Roca Pinet és el fil argumental princi-pal de l’exposició, que es pot visitar fins al 7de novembre i abasta de 1908 –quan es vaenllestir la central elèctrica de Vilanna, a Bes-canó– a 1968 –any en què està datat el plà-nol d’una casa de Vidreres–. Aquesta crono-logia, però, s’amplia per tal de recollir totala trajectòria vital de l’arquitecte que va viu-re entre 1885 i 1973. Un altre bloc importantde la mostra se centra en l’exhibició de plà-nols originals corresponents a projectes sig-nats per Roca Pinet, com el de l’edifici ja en-derrocat de l’Editorial Dalmau Carles Pla alcarrer Joan Maragall de Girona –encara quetambé n’hi ha que no es van arribar a mate-rialitzar, com una estació de servei i tallers aPalamós–; d’algunes memòries dels seus tre-balls, en les quals es pot llegir la justificacióde la necessitat d’obres com la construcciód’una casa de lloguer el 1937; i de fotogra-fies extretes del seu fons d’imatges personal–entre les quals n’hi ha de la Catedral de Gi-rona o creacions de Gaudí, per exemple.

Des de 1973, i gràcies a la intervenció del’arquitecte Joan Tarrús, el fons documentaldel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Gi-rona posseeix 134 projectes elaborats per JoanRoca Pinet entre 1912 i 1969. El material re-lacionat amb aquest arquitecte es comple-menta amb 129 imatges dels seus treballs,els seus viatges i l’arquitectura dels seus con-temporanis, com Antoni Gaudí, Domènech iMuntaner, Puig i Cadafalch o Rubió Bellver.

CONJUNTS ESCOLARS I INDUSTRIALSLes centrals elèctriques de Vilanna i Bescanó,totes dues a la carretera que uneix aquesta po-blació amb Anglès, van ser construïdes per JoanRoca Pinet durant la primera quinzena del se-gle XX. A més d’edificis significatius del pai-satge urbà de Girona, com la casa Barceló–situada davant l’Ajuntament– que va reformarel 1929; la casa Norat, que va construir al bellmig de la Rambla entre els anys 1912 i 1913;la casa Carbó, aixecada a la cantonada entrela pujada del pont de Pedra i la Rambla entre1935 i 1936; la façana de la casa d’assistènciaLa Sopa, a la plaça dels Lledoners, que tambéva remodelar el 1913; igual que la de la farmà-cia Saguer, del carrer Argenteria. També hi haaltres construccions rellevants que ja han de-saparegut, com la central elèctrica Berenguerque es trobava al carrer Migdia.

De fet, la seva obra arquitectònica està pre-sent en un ampli ventall de poblacions giro-nines, com Figueres –on va edificar cases–,les Planes d’Hostoles –d’on és autor de l’Es-cola municipal Sant Cristòfol–, Olot –on va pro-jectar l’Eixampla Malagrida, la central elèctri-ca Bassols o la fàbrica Descals–, Platja d’Aro–on va fer una casa d’estiueig–, Castell d’Aro–amb el cafè per a la Societat Recreativa–, Cassàde la Selva –on té habitatges i locals comer-cials–, Llagostera –on hi ha la casa Soler–,Anglès, la Cellera, Caldes de Malavella –ambmés vivendes– i Sils –on va fer un taller de fus-teria i diverses cases–, entre d’altres. En la sevaproducció arquitectònica destaquen els equi-paments, escolars i industrials, que construiràfins a l’esclat de la Guerra Civil. Després de serinhabilitat, Roca Pinet s’exilia a Cadis el 1942,on va continuar exercint la seva professió finsque va poder tornar a Girona. A més d’habi-tatges i alguns equipaments industrials, enaquesta última etapa també va treballar coma interiorista i dissenyador de mobles.

Reportatge

3 DominicalDiumenge 17d’octubre de 2004

Joan Roca PinetAquest arquitecte vanéixer el 1885 i va mo-rir el 1973 a Girona.Roca Pinet va obtenirel títol a l’Escola Su-perior d’Arquitecturade Barcelona el 1910i tres anys després vaocupar la vacant d’ar-quitecte municipal aOlot, que va deixar el1918 per continuarexercint la seva pro-fessió a Hisenda de laProvíncia de Girona.Els seus primers tre-balls s’inscrivien dinsel Modernisme, peròva evolucionar cap alNoucentisme i, final-ment, cap al raciona-lisme formal. Desprésde la Guerra Civil, se’lva inhabilitar i es vahaver d’exiliar a Cadis.Va tornar a Girona capals anys 50.

8

6

9

10

11

7

Arquitectura

socialEl Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a la demarcació de Girona

ha iniciat amb Joan Roca Pinet un cicles d’exposicions perdifondre el seu arxiu històric.

TEXT: PILI TURON FOTOGRAFIES: MARC MARTI

Reportatge


Fotos:1La sala La Cova delCol·legi d’Arquitec-tes de Catalunyaa Girona acull unaexposició dedicadaa Joan Aubert. El panell d’aquestaimatge repassa laseva trajectòria vitali professional. 2La mostra repro-dueix l’hospital deSant Jaume, d’Olot,amb una fotografiafeta el 2002. 3Aubert en un viatged’estudis, ambun grup d’alumnesacompanyats pelprofessor Jujol,el 1925.

1

2

3

Joan Aubert,testimonidel segle XX

L’hospital de Sant Jaume, l’hotel Montsa-copa o les cases Argence i Aubert d’Olotexemplifiquen l’obra de Joan Aubert i

Camps (1902-2004), que va morir a l’estiuessent l’arquitecte més gran de Catalunya i del’Estat. Aubert va ser testimoni directe de latransformació del segle XX, vivint el declividel Modernisme, l’esplendor del Noucentis-me i l’avançada del Racionalisme. Ara, i finsal 31 d’octubre, el Col·legi d’Arquitectes deCatalunya a Girona en recorda la trajectòriaamb una exposició que recupera l’homenat-ge que se li va retre a Olot amb motiu del seucent aniversari.

La mostra s’estructura en tres espais, en elprimer dels quals es fa un recorregut per lavida i l’obra de Joan Aubert amb Olot de fons–un retrat seu de grans dimensions presi-deix la sala La Cova del Col·legi d’Arquitec-tes de Catalunya–. Els punts d’inflexió esco-llits pels responsables de l’exposició són elsanys 1908, 1935, 1961 i 1999, amb els qualses relaciona la construcció d’edificis com lescases Argence, Aubert, dos habitatges parti-culars a Roses, l’antic hotel Montsacopa –il·lus-trat amb fotografies del resultat final i de lesobres el 1956– i l’hospital de Sant Jaume –tam-bé amb una retrospectiva dels treballs, enaquest cas de 1970.

La documentació exposada –extreta de l’Ar-xiu d’imatges d’Olot i d’un particular– remeta l’època d’estudiant d’Aubert, que va acon-seguir el títol d’arquitecte el 1926; el mateixany en què va morir Antoni Gaudí, el fèretredel qual va transportar juntament amb altrescompanys de promoció. Tan sols un any des-prés d’obtenir el títol, Joan Aubert va guanyarla plaça d’arquitecte municipal d’Olot, unafeina que va compaginar amb l’activitat pro-fessional privada.

L’exposició també conté els originals de lamemòria i el plànol d’un projecte arquitectònicd’Aubert datat el 1964. I, finalment, el terceràmbit de la mostra reprodueix una entrevis-ta que Joaquim Coca va fer a l’arquitecteolotí el 2002, quan va complir cent anys.

Segles de producció ceràmica expliquenque la fira de la Bisbal d’Empordà s’hagiconvertit en una mena de centre de pe-

regrinació per a afeccionats i professionalsdel sector, simples curiosos o gent que bus-ca aquell objecte perfecte per personalitzaralgun racó de la seva llar. Indústria i artesa-nia –tradicional, experimental, artística, uti-litària...– són dues formes de treballar els ma-teixos materials, amb objectius diferents, i to-tes dues presents a Firaceràmica. El certamen,que atreu milers de visitants, s’organitza desde fa catorze anys tot i que acaba de cele-brar la setena edició perquè la seva periodi-citat és biennal.

La Bisbal d’Empordà manté vigent una deles seves activitats econòmiques principals,que no es limita a l’ofici de terrisser –docu-mentat a la població des de la primera dè-cada del segle XVI– i a l’elaboració d’objec-tes de terrissa, amb un sector dedicat a la cons-trucció i un altre d’especialitzat en la decoració,sinó que s’estén a tota una indústria que sub-ministra matèries primeres, equipaments i ma-quinària als obradors i les fàbriques locals–on, des de fa uns anys, s’ha ampliat la pro-ducció tradicional de ceràmica vidriada ambla de porcellana, abans inexistent en aques-ta població del Baix Empordà–. La profes-sió, sigui quina sigui la vessant que treballi,s’ha exhibit en els 1.200 metres quadrats delrecinte firal –que han ocupat 86 estands de46 expositors diferents.

La cuita de rakú ha introduït la cultura orien-tal a Firaceràmica, una tècnica que ha estatpresent a la Bisbal amb demostracions al ca-rrer. El rakú és una tècnica ornamental que uti-litzaven les antigues civilitzacions japonesa ixinesa per decorar vasos i tasses de te. El pro-cés començava amb l’elaboració d’uns reci-pients en forma de vas creats a partir de pe-tites boles de fang, que es treballaven mol-dejant les seves parets interiors introduint elpolze al centre. Aquesta és, segurament, latècnica més antiga amb què es van fabricarles primeres eines. En aquelles cultures orien-tals, el rakú es coïa en forns de llenya on lapèrdua d’oxigen provocava una transforma-ció química coneguda amb el nom de reducció–rakú–. Aquest procés feia canviar de colorels materials reduïts, formant unes iridescèn-cies metàl·liques.

I, com no podia ser d’altra manera, la cui-ta neolítica també té el seu espai a la fira ambexhibicions fetes a la llera del Daró; un cen-tre productor com la Bisbal –que no és l’únicde les comarques gironines, on també des-taquen Quart o Breda– no ha oblidat que laceràmica va ser l’aportació més important delperíode neolític. A més, els visitants s’han po-gut implicar en la fira amb els tallers de cerà-mica, bé observant els processos creatius oexperimentant la sensació del fang a les mansutilitzant els torns i modelant figures.

Firaceràmica es repetirà el 2006 amb unaedició que es commemorarà amb una peçaespecífica, que aquest any ha estat la rajoladel mamelló –feta amb la tècnica del motllede guix–. Originàriament, la peça es va ela-borar a l’obrador dels germans Coromina «LaGabarra» el 1911 a partir d’un disseny de l’ar-quitecte noucentista Rafael Masó.

Reportatge


Tot sobre laceràmica

La Bisbal d’Empordà promociona una de les seves principalsactivitats industrials i econòmiques amb una fira que, cada dosanys, es converteix en una mena de peregrinació d’afeccionats i

professionals del sector.

TEXT: PILI TURON FOTOGRAFIES: DAVID ESTANY

Fotos:1Els visitants de Fira-ceràmica –que es vatancar dimarts– vanpoder participar entallers al carrer i ob-servar demostracionsal recinte firal. 2Gerros de diferentscolors.3Aquesta sargantana ipapallona multicolorsexemplifiquen una deles possibilitats artís-tiques i decorativesde la ceràmica. 4Objectes decoratiuso utilitaris, tot depènde la imaginació delcomprador. 5Els plats pintats sónun element típic deles botigues de laBisbal.6La matèria primeraestava present enuna fira eminentmentindustrial.

1

2

3

4

5

6

L’univers DalFIGUERES C

FIGUERES Peralada Vilajuïga Llançà Port d

L’ITINERARI FIGUERENC DE DALÍUn recorregut per la ciutat ha de tenir en

compte els llocs relacionats amb la vida deSalvador Dalí, que va néixer a Figueres el

1904 i va morir el 1989. L’Ajuntament hasenyalitzat espais com l’estació de tren, lacasa natal del pintor al carrer Monturiol, el

seu segon habitatge a la plaça de la Palmera,el col·legi de La Salle o l’estudi del carrer

Tints on va aprendre a dibuixar.

El concebut triangle dalinià té Figueres com a vèrtex principal.El Teatre-Museu Dalí, seu de la Fundació Gala-Salvador Dalíque el mateix artista va crear sis anys abans de morir, ha deser l’eix d’una visita a la ciutat pensada en clau daliniana.

Les ode Pimpre

El centenari del naixement del pintor és a punt de tancar-se i ta

ElefantsAquestanimal,convertit enun ésserestrany ambpotesd’insecte, ésun dels mésreproduïtsperSalvadorDalí

RosesCastelló d’Empúries

Museu de l’EmpordàL’art i l’arqueologia empordanesa dels segles XIXi XX s’expliquen en aquest equipament culturalque, òbviament, reserva un espai destacat aSalvador Dalí. En l’any del centenari de l’artista, elmuseu ha programat exposicions com «El país deDalí» i «Dalimitar (artistes als límits de la dalinitat)–aquesta última oberta fins al 28 de novembre.

Col·lecció particular de rellotges Martí AmielEls rellotges tous són una icona daliniana, diferent dels que es poden contemplar a lacol·lecció de Martí Amiel. Un cop a Figueres és recomanable contactar amb aquestcol·leccionista que ha reunit més de 3.000 peces, a través de les quals es pot fer unrecorregut cronològic per la història del rellotge, des del de sol fins a l’atòmic. Amielposseeix rellotges de campanar, de butxaca, de sol, d’aigua, de sorra, de foc i mecànics.

Castell de Sant FerranLa capella del castell de Sant Ferran és una parada interessant per aproximar-se almón de Salvador Dalí. Aquesta fortificació militar es va construir al segle XVIII –és elmonument més gran de Catalunya–, podia acollir 6.000 homes, ocupa 32 hectàrees isota el pati d’armes hi ha cisternes amb capacitat per a 40 milions de litres d’aigua.Ara es projecta reconvertir-lo en un espai d’ús cívic i per a la promoció de la pau.

Museu del Joguet de CatalunyaÉs un altre dels centres museístics singulars de Figueres que, com a atractiuespecial, exposa joguines que havien estat de Salvador Dalí. Inaugurat el 1982a les dependències de l’antic hotel París –a la Rambla–, el Museu del Joguetexposa més de 4.000 peces, entre les quals hi ha zootrops, mecanos, teatrets,animals de cartró, nines, trens, titelles, jocs per a invidents, disfresses, tricicles...

Rambla de FigueresLa Rambla formava part del paisatge urbà i familiar de Dalí, fet compartitamb la resta de figuerencs perquè és un dels espais més emblemàticsde la ciutat. Aquest passeig resulta del cobriment de la riera Galligans,el 1828. Abans de la nova reforma de la Rambla, la seva última grantransformació l’havia fet l’arquitecte Ricard Giralt Casadessús el 1917.

Teatre-Museu DalíL’artista va dissenyar el museu buscant abduir el visitant, endinsar-locompletament a l’univers dalinià. Les seves primeres experiènciesartístiques, les creacions emmarcades en el surrealisme, els seus últimstreballs i obres d’altres creadors com El Greco, Marià Fortuny o AntoniPitxot –entre d’altres– constitueixen el teatre-museu inaugurat fa 30 anys.


El castellComplint una promesa, SalvadorDalí va regalar el castell medievalde Púbol a la seva esposa. Gala(1894-1982) va viure en aquestafortificació durant els anyssetanta i també es va convertiren la residència del pintor a partirdels vuitanta. Dalí va regalarpintures i dibuixos a la seva donaperquè les exposés al castell–peces que ara formen part del’exposició permanent–, a mésd’escultures d’elefants que es

poden contemplar passejant pel jardí. Des que es va obrir al públic el 1996,a les dependències d’aquesta fortificació medieval s’exposa el mobiliari i elsobjectes amb què la parella va decorar la seva residència; a més d’objectespersonals de Gala.

lí en essènciaADAQUÉS PÚBOL

CADAQUÉSde la Selva Verges Monells

obres mestres de Salvador Dalí es van gestar a la casaortlligat. Conèixer Cadaqués i el seu paisatge és del totescindible per acostar-se al món de l’artista.

Púbol mostra la singularitat de la relació amb Gala, Elena IvanovnaDiakonova, a qui Dalí anomenava Lionette –i de moltes altres maneres–«perquè quan s’enfada rugeix com el lleó de la Metro-Goldwyn-Mayer».

CadaquésLa infantesa i la joventut de Salvador Dalí inclouen llargues

temporades en aquest poblet pescador on, ja d’adult,va instal·lar la seva residència fixa. La llum i elpaisatge de Cadaqués, així com la particulargeologia del cap de Creus, van ser una fontd’inspiració importantíssima a la seva obra.

PortlligatDalí va convertir un conjunt de

barraques de pescadors en unaobra més, configurant una estructuralaberíntica que ell i Gala van decorar

durant més de quaranta anys.

Casa-Museu Castell Gala DalíLes portes del castell de Púbol es van obrir per al granpúblic ara fa vuit anys, convertint la Casa-Museu CastellGala Dalí de Púbol en un punt de peregrinatge per alsmolts captivats per l’artista, el personatge i el creador.A més dels elements que integren l’exposició permanent,al castell també s’exhibeixen mostres temporals. A lesgolfes s’exposen els vestits d’alta costura amb què el

pintor va obsequiar la seva dona, dissenyats perChristian Dior, Pierre Cardin o pel mateix Dalí. Un

recorregut per la residència ofereix una perspectivaprou clara de la relació que mantenia la parella,

extraordinàriament particular.

mbé es commemora a Barcelona, Madrid, Venècia, Rotterdam, Filadèlfia i Florida

CadillacEl garatge del castell continua ocupat per

aquest Cadillac, en el qual es va traslladarGala de Portlligat a Púbol en el seu últim viatge,

després que morís el 1982. La dona deSalvador Dalí va morir quan tenia vuitanta-vuit

anys i el seu cos es va traslladar fins a lafortificació medieval amb aquest vehicle. Galaestà enterrada al castell, a la sala del delme.

PÚBOL

Sant Pere Pescador L’Escala

Casa-estudiLa casa de Portlligat era el seuestudi, pel qual van passar elspersonatges més rellevants delsegle XX. Entre ells, el seu amicFederico García Lorca.

Bernat MartorellL’església de Púbol conté joies com aquestdibuix original de Bernat Martorell –un delspintors medievals catalans més importants–,que estava ocult al costat de vint-i-vuit mésdarrere el retaule de Sant Pere. Aquestaesglésia forma un conjunt indissoluble ambla Casa-Museu Castell Gala Dalí. L’entorn escompleta amb el jardí annex a la fortificació.Darrere el retaule de l’església es van trobaresbossos, fets per Martorell amb carbó i guixsobre la mateixa fusta.

TEXT: PILI TURON · GRÀFIC: JOSEP FONT

La Bisbal d’Empordà

Reportatge


J acques Derrida és un pensador atípic. Acontracorrent. Sempre ho ha estat. Nas-cut a Alger el 1930, d'origen jueu. Un

estrany en un món islàmic i, en menor re-llevància, cristià, que lentament reclamariala independència. Criat a la França pseudo-feixista del règim de Vichy, on va ser vícti-ma de tota mena d'humiliacions per la sevacondició d'hebreu.

Director d'estudis de la Sorbona el 1965.Quan esclata el maig del 68. Què veu? Larevolta que aixeca eslògans de Marcuse, deLacan: «Feu l'amor i no la guerra!», «El futurja és aquí!», «La imaginació al poder!», quecol·loca contra les cordes l'Estat, que fa tron-tollar al vell general De Gaulle, no troba unlíder. El Partit Comunista Francès s'inhibeix.No es mulla. No sap trobar sorra de platjasota les llambordes de la monotonia. No hiha Napoleons a la societat burgesa. Els jo-ves són orfes abandonats per la política. Iaviat arribarà, com un vent del nord que totho esborra, el neoliberalisme dels Tatcher iels Reagan, quan alguns havien estat a puntde tocar les portes del cel.

Per què l'èxit del pensador? Un mot i unconcepte seu, la deconstrucció, ha fet furor.Què és deconstruir? Una de les pautes de lapostmodernitat. Està associat a un món queha perdut la ideologia i no es refia dels dis-cursos, que sap que els polítics els cons-trueixen buits, en sèrie. On la cultura és quel-com elàstic. Global. Vol dir aïllar, desbrossar,eliminar. Separar el subjecte del contingut,anar a les interioritats del text, llegir-ne elsengranatges, traçar-ne plànols de l'espai per-

què és en la relació dels mots, on trobem elsentit possible. Cercar la comprensió, mésque no pas el subjecte.

Què vol dir això? A Jacques Derrida tot hicap, la cultura de masses i l'alta cultura, elpensament polític –a Voyous, 2003, decons-trueix el pensament neoconservador–, la re-flexió sobre la llei –Fuerza de ley– o la mort–Aporías–. El calaix de sastre del saber és in-finit.

TOTHOM ÉS DERRIDAEl món sencer ha esdevingut Derrida. Ananta les relacions entre els mots, trobes el sen-tit. Som postmoderns. Ja cap seguidor deHusserl l'ataca. Tothom l'ha assumit. Inclo-sos els marxistes més ferrenys. A qui defen-sa, i se'n considera hereu, amb Espectresde Marx –1993–. Els donaré alguns exemplesque els faran pensar. Posem per cas l'anticpresident del Barça, Josep Lluís Núñez. No,no els sorprengui. Els sonen les seves ex-clamacions constants del «sozi, l'afizió, elsozi»?. Núñez, el «pecident» que s'apropa ala gent del carrer amb el seu mateix llen-guatge, extreu les paraules importants deldiscurs que agrada al culer i les emplaçadavant l'atenció de l'espectador. Deconstrueix.Descontextualitza. Quelcom que unes dè-cades abans ja va practicar Goebbels en lapropaganda nazi.

Més, més exemples, un Calixto Bieito queemplaça els personatges de Shakespeare enels ambients cutres de la màfia més galdosaitaliana, o vesteix ridículament els cantantsd'òpera del tan seriós Liceu. El Woody Allen

de Deconstructing Harry (1997), on veieml'escriptor que cau, com Dante, als inferns,on hi ha gent de mala vida, com empresa-ris, periodistes i presentadors de televisió.L'escriptor fragmentat, fragments de vida quedonen sentit a una vida. Les cròniques dela tele. Quan, per «decorar» una informació,trobem plànols curts d'una sabata, un semà-for, una cantonada. Els fragments visuals do-nen pistes del conjunt, contribueixen a lanostra comprensió.

I què dir de l'arxiconegut cuiner d’El Bu-lli, Ferran Adrià, quan cerca el concepte cu-linari, anant al moll de l'os, a l'ingredienten estat pur? A la metamorfosi d'una substàn-cia que, en el seu taller i amb l'ajut d'un fí-sic, passa a tenir un altre estat. Com el seucafè sòlid o aquelles croquetes farcides ambun contingut líquid. Derrida, pur Derrida. Vo-len més exemples? Zapatero, el president. Lapostmodernitat en la política. El projecte d'undissenyador que sap que les paraules mésimpactants d'avui dia són símbols. Un can-didat lligat a un concepte senzill. Dues lle-tres: ZP. Dues lletres que resumeixen un ide-al o una sèrie de valors contraris al Governdel moment. Deconstrucció. A les arts, la po-lítica, el món de l'esport.

Només una anècdota per demostrar quiera, qui és el filòsof que fugia del dogma.Li pregunten si ell és considera jueu. Respon:«sóc un no no-jueu». Una doble negació, queimplica un sí. La paradoxa fins al darrer ex-trem. Per això, avui que Jacques Derrida ésmort, també és viu. És més viu que mai per-què és el filòsof del carrer.

Reportatge


Fotos:1Jacques Derridaen una imatged’estudi a principisdels anys 80.2La cuina de FerranAdrià ha fet famósel concepte dedeconstrucció.Foto: Albert Olivé3Una escenadel «Macbeth»de Calixto Bieito,representat el 2002.Foto: Albert Olivé4El pensament deDerrida també estàpresent en la pel·lícu-la «DeconstructingHarry», de WoodyAllen.Foto: Albert Olivé

Tu estudies odeconstrueixes?

La mort del filòsof francès Jacques Derrida, el 9 d’octubre passat, emplaça aquest estudiós com elpensador de la modernitat. Avui tothom deconstrueix. Des de Ferran Adrià fins a Zapatero, passant

per Woody Allen.

TEXT: MOISES DE PABLO

1 2

3 4

L ’univers pescador, l’esforç dels seus pro-fessionals, el coneixement de les espè-cies marines més apreciades i les tècni-

ques per atrapar-les vertebren el Museu dela Pesca de Palamós. L’objectiu d’aquest equi-pament ubicat al port és difondre la màximainformació possible sobre el món pesquer, fetque no tan sols li ha donat un caràcter únical Mediterrani sinó que també el pot convertiren el millor museu europeu. Amb nomésdos anys d’activitat –es va inaugurar el se-tembre de 2002–, la innovació, la creativitati l’efectivitat amb què presenta i interpreta lesseves col·leccions han situat aquest museual capdavant de la cursa per aconseguir eltítol de millor recinte museístic del continent.Però amb això no n’hi ha prou, perquè la con-cessió del distintiu també depèn de la gestiófinancera, la direcció, el control de la co-mercialització, la responsabilitat social i elprojecte educatiu.

Una organització especialitzada que treba-lla sota el control d’un comitè internacionalindependent atorga l’European Museum Fò-rum of the year award, un reconeixement almillor museu d’Europa que existeix des defa vint-i-set anys –es va crear el 1977–. El Mu-seu de la Pesca de Palamós compleix el re-quisit principal: ser nou i haver-se inauguraten els últims dos o tres anys –encara que tam-bé hi poden concórrer els espais que s’hansotmès a una modernització i reestructura-ció profundes–. Amb aquesta base compler-ta, el pas següent consisteix que experts in-fluents vinculats als àmbits museístic i cultu-ral valori els aspectes que afecten directamentel públic, com la imaginació amb què es pre-senten els materials i com s’interpreten lescol·leccions exposades; els serveis que ofe-reix el museu, les estratègies de difusió queutilitza i, fins i tot, qüestions com les relacionspúbliques.

PALAMÓS A LA SELECCIÓ FINALEn la convocatòria que ara està oberta, i esresoldrà el 4 i 5 de maig a Brussel·les, el Mu-seu de la Pesca de Palamós competeix ambdues instal·lacions catalanes més. Per arribara aquesta selecció final, el Fòrum dels Mu-seus d’Europa –nom de l’organització pro-motora– acostuma a tenir en compte unaseixantena de candidats cada any. Abans d’ad-metre i rebutjar aspirants, un equip d’espe-cialistes constituïts en una mena de brigadamòbil visiten tots els museus aconsellant elsseus responsables i fent aportacions crítiquesa la seva activitat; en gairebé tres dècades,han avaluat més de 1.500 museus de 40 paï-sos diferents. Segons destaca el mateix fòrum–auspiciat pel Consell d’Europa–, aquest ésun sistema d’avaluació del tot novedós al sec-tor. Segons expliquen, la seva pretensió ésdonar a conèixer aquells equipaments capaçosde superar problemes relacionats amb la ima-ginació, la burocràcia, els diners, la integri-tat professional o la planificació futura quesón comuns a tots els museus del món.

A més del reconeixement internacional quesuposa, si es proclama com el millor d’Euro-pa, el Museu de la Pesca de Palamós rebràuna escultura del britànic Henry Moore (Yorks-hire, 1898-1986) que custodiarà durant un any.A part d’aquest guardó, l’organització tambépremia un petit nombre de museus que con-sideren mereixedors d’un reconeixement es-pecial. D’altra banda, s’entrega el Premi delConsell d’Europa –un trofeu creat per Joanmiró– al museu que hagi contribuït de for-ma notable a comprendre l’herència europea.Finalment, en cada convocatòria es conce-deix el premi Micheletti al museu tècnic oindustrial més prometedor.

Els més de seixanta mil visitants que hanpassat per les instal·lacions del Museu de laPesca de Palamós –el 40 per cent dels qualssón estrangers i en la seva majoria france-sos, seguits sobretot d’alemanys i holande-sos– avalen la decisió d’haver-lo seleccio-nat. La seva exposició permanent mostra l’evo-lució de la pesca des de la seva formatradicional i fins a l’actualitat, reservant llocper a una reflexió sobre el futur. «La clau–tal com destaca la presentació del museu–rau en trobar els orígens d’un món actiu iviu», palpable en el mateix moll pesquer dePalamós on es troba l’equipament. El reco-rregut comença amb una projecció audiovi-sual de vuit minuts que permet comprovaral visitant que «darrere el plat de peix hi hauna tècnica, uns sabers, un esforç i una llar-ga història per compartir».

Enmig d’aquest recorregut, el Museu de laPesca disposa d’una sala destinada a expo-sicions temporals –de producció pròpia oforana– sempre relacionades amb l’universpesquer. En aquests moments, i fins al 31 d’oc-tubre, s’hi ha instal·lat el «Planeta gamba»; unamostra que se centra en el producte més apre-ciat de la llotja de Palamós, les gambes ro-sades –Aristeus antennatus–. Planeta Gam-ba convida a fer un viatge en companyiad'aquests crustacis, visitant el fons marí i elcor de la gastronomia, passant per l'art con-temporani i el glamour de Hollywood.

Tot i que es va inaugurar fa dos anys, calbuscar els antecedents de la col·lecció ac-tual als anys, quan es va crear El Cau de laCosta Brava. Els integrants d’aquest col·lectiuvan començar a reunir objectes d’art, elementsmarítims, restes arqueològiques, material et-

nogràfic... que l’Ajuntament de Palamós vacomençar a inventariar el 1989 i va col·locara la Casa Montaner. Pocs anys després, el pro-jecte museològic d’aquest recinte es va orien-tar cap a l’especialització per la conservació,l’estudi i la difusió del patrimoni marítim ipesquer de la Costa Brava. El fons patrimo-nial es va anar ampliant de manera cons-tant, amb peces i documents sobre la pescai els oficis que hi estan relacionats. La majo-ria d’aquests elements ara integren l’exposi-ció permanent del Museu de la Pesca de Pa-lamós, on la vessant pedagògica també téun pes un específic –aquest ha estat un altrefactor valorat en el premi europeu–. El cen-tre ha dissenyat un programa d’activitats per-què els escolars descobreixin les tradicions iels coneixements dels pescadors, així comla riquesa del mar.

Reportatge


Un referent a

EuropaEl Museu de la Pesca de Palamós és al capdavant de la cursa peraconseguir el reconeixement de millor recinte museístic europeu.

La innovació i la gestió seran claus en la decisió final.

TEXT: PILI TURON FOTOGRAFIES: MARC MARTI

Fotos:1S’explica l’evolucióde la pesca ambimatges. Aquesta fo-tografia –presa du-rant la presentaciódel museu– recordael mètode tradicional. 2Els expositors conte-nen estris utilitzatsper a la pesca i ma-quetes d’embarca-cions.3En primer terme, unescafandre antic.4Una de les espèciesmarines presents al’exposició.5Una barca utilitzadapels pescadors.6Panells explicatiusdedicats a la faunamarina.7Una altra embarca-ció.8Caixes per transpor-tar la pesca.

1

3

2

4

6

8

5

7

Establimentsantics

10 DominicalDiumenge 17 d’octubrede 2004

En Pere Serra i Serinyà, que va ser quiva fundar el primer establiment, havianascut als voltants de Santa Coloma de

Farners a la casa FontdeGlòria. Els seus pa-res es van traslladar a Santa Coloma quan elltenia dos anys i, quan va ser més gran, vacomençar a fer de pagès. Conreava patates,llegums i alguns fruiters. A començamentsdel segle XX, es van instal·lar a la poblaciócolomenca els germans de La Salle i vandemanar-li que els vengués patates per men-jar. Així va començar a fer negoci. El 1903,va muntar una petita botiga al número 33del carrer Claver.

En aquells temps, a Santa Coloma de Far-ners hi havia moltes vinyes que, sovint, s’ha-vien d’ensulfatar. A l’establiment d’en PereSerra es venia sulfat d’amoníac, sulfat de calç,sulfat de potassa i sulfat de ferro. A les sisde la matinada, hi havia desenes de carrosi pagesos carregant sulfats a can FontdeGlòriai també adobs per barrejar. Al mateix tempses venia nitrat de Xile, un producte que esva fer molt famós pels grans rètols publici-taris que hi havia pe tot arreu. L’època bonava durar des de 1903 fins a 1915, aproxi-madament.

En Pere Serra es va casar amb Francisca

Baldoyra Maset i van tenir vuit fills. L’he-reu, en Josep Serra i Baldoyra, ja treballavade molt petit en el negoci i, quan en Pereho va deixar, ell se’n va fer càrrec.

MÉS PRODUCTES A LA VENDAJa feia temps que havien sortit nous pro-ductes al mercat i en Josep Serra va fer am-pliació del negoci, dedicant-se a vendre’ls.Eren productes per als camps i les vinyes,més moderns, però també –i així s’explica–més contaminants, cosa de la qual en aquellstemps gairebé no es tenia consciència. Du-rant la Guerra Civil espanyola no van tan-car les portes perquè els pagessos de la co-marca no van parar de treballar. Hi haviamolta gent de Barcelona i de Girona que ana-va com podia fins a Santa Coloma de Far-ners per comprar alguna cosa per omplir elrebost.

Als anys quaranta, les vinyes de Santa Co-loma van anar perdent i, per això, la famí-lia de can FontdeGlòria es va espavilar am-pliant una mica l’activitat i venent també pro-ductes veterinaris, però sense deixar lesvendes de tota la vida com els adobs i elssulfats. L’activitat no decau i el negoci vacreixent durant els anys cinquanta i seixan-

ta. L’any 1965, en Pere Serra i Formiga, queera molt jove, passa a formar part de l’em-presa al costat del seu pare, en Josep Serra,i la seva mare, Ramona Formiga Ramilans.És aleshores quan la família comença a ven-dre productes per a jardineria, bulbs, granes,llavors i tot tipus de flors, per a l’interior iper l’exterior. El 1970, s’incorporen al negociles vendes de pinsos per a animals de com-panyia, que aleshores eren una novetat.

Llavors també es comença a vendre pro-ductes per a gossos i gats, primordialmentcollars, cadenes, joguines, casetes, llits, etc.,així com també menjar per a ocells i totamena de detalls tant per als animals com pera l’ornamentació floral de la llar. A la boti-ga sempre hi ha ajudat la dona d’en Pere,la Dolors Pujades i Taberner. El 1999, la fa-mília Serra –que és el mateix que dir canFontdeGlòria–, munta una perruqueria pera gossos que dirigeix la filla gran, la Far-ners Serra i Pujades.

El matrimoni Serra-Pujades, a part de laFarners, té un fill de 27 anys, que es diuFerran i una nena petita, de set anys, quees diu Laia. En Pere i la seva dona tenen l’es-perança que el negoci tindrà una continuï-tat.

Can FontdeGlòriaSanta Colomade Farners

Ha complert 101 anys i l’establiment sempre ha estat una botigade tradició familiar, on primer s’han venut alguns queviures perdesprés afegir-hi adobs, sulfats i tota mena de llavors i plantes.

HistòriaL’empresa téels seus orígensquan en PereSerra i Serinyàcomença avendre patatesper als germansde La Salle.Poc després, jaes venen adobsi sulfats. Méstard s’hi vanafegint mésproductes, tantper a les vinyescom per alscamps deconreu. Anysmés tard s’inicial’activitat devenda deproductes dejardineria, comgranes i llavorsi, darrerament,s’ha posat enmarxa unaperruqueriacanina.

Origen1903FundadorPere Serrai SerinyàPropietariactual Pere Serrai FormigaTreballadorsRègim familiarActivitatVenda dellavors, granes,adobs, etc.

TEXT I FOTOGRAFIES: JOSEP MARIA BARTOMEU

Els carboners eren coneguts com «els ho-mes de fum», enmig del qual passaventota la jornada laboral aquelles perso-

nes que es dedicaven a elaborar carbó ve-getal. Cada tardor, a Sant Climent de Peral-ta –un nucli de Forallac, al Baix Empordà–,s’organitzen demostracions d’oficis tradicio-nals que ja han desaparegut. Un d’ells és elde carboner, que es va mantenir als boscoscatalans fins als anys seixanta. La Carbone-ra –nom amb què s’ha consolidat aquestafesta anual– s’ha celebrat tota la setmana is’allargarà fins al proper dissabte 30 d’octu-bre.

L'ofici de carboner és un dels molts quees van extingir durant el segle XX. Des defa deu anys, cada octubre es torna a fer unacarbonera a les Gavarres –a Sant Climentde Peralta– amb l’objectiu de recordar coms’elaborava el carbó tradicionalment. Durantmés de dues setmanes, la carbonera es con-verteix en un animat centre de peregrina-ció, festes, acampades, reunions i actes lú-dics en els quals participen persones provi-nents d’arreu de les comarques gironines.

La primera edició de la festa de la Carbo-nera es va celebrar el 1993, quan dos anticscarboners –Simon Cruañas i Lluís Pla– em-pesos per l'associació Amics de les Gavarres,van decidir tornar a reviure aquest ofici d’una

manera pedagògica i al mateix temps lúdi-co-festiva. La iniciativa s’ha anat repetint desd’aleshores gràcies a l’entusiasme d’aquestsdos «homes de fum», com es coneix popu-larment als carboners –tal com ja hem apun-tat.

Durant aquests deu anys, la Carbonera s’haconstruït en diferents indrets fins que s’haconsolidat al paratge conegut com a canSobellàs, dins el mas Frigola de Sant Climentde Peralta. Aquest espai s’ha confirmat coml’emplaçament definitiu, que aplega milersde visitants cada any. La carbonera es cons-trueix gràcies a l’esforç de moltes personesque hi participen de forma desinteressada ial suport del Consell Comarcal del Baix Em-pordà, l’Ajuntament de Forallac, l’associa-ció El Cau dels Pins i altres entitats de la zona.

EL PROCÉS TRADICIONALLa festa de la Carbonera és el resultat d’untreball col·lectiu en el qual participen mol-tes persones i dura aproximadament un mes.La construcció de l’estructura de la carbo-nera s’allarga dues setmanes, l’encesa es re-alitza el dissabte després d’haver acabat laconstrucció i la vigilància posterior del pro-cés de cocció del carbó s’allarga quinze diesmés. Durant aquests últims quinze dies i nits,els carboners s’instal·len a l’anomenada «bar-

raca del carboner» per assegurar-se que lapila es mantingui encesa i fumejant.

La base de la carbonera està feta amb lle-nya d’alzina, roure i pi que es distribueixde manera vertical. La pila –tal com s’ano-mena aquesta base de llenya– es recobreixtotalment, primer amb bruc i després ambterra, a excepció de la part més alta o «ull»que serveix per encendre-la i alimentar-la.Una escala serveix per accedir a l’«ull» i abi-llar la carbonera una vegada està encesa.Quan el carbó ja està fet, es comercialitza en-tre els interessats.

L’objectiu de la festa de la Carbonera deSant Climent de Peralta és donar a conèixerl’antic procés de fabricació del carbó vege-tal i les formes de vida associades a aquestofici, tal com es feia a les Gavarres antiga-ment.

Tot i que la festa compta amb el suportd’administracions com el Consell Comarcal,els seus promotors asseguren que «la ini-ciativa ha tingut èxit per ella mateixa i per-què les vivències que s’hi produeixen passende boca en boca»; alhora que afegeixen que«la festa no ha estat mai promocionada deforma intensiva sinó que la gent s’hi ha anatacostant perquè els temes que tenen a veureamb el bosc cada vegada desperten més in-terès».

Rutes per lescomarquesgironines11 DominicalDiumenge 17d’octubre de 2004

Els homes de fumLa Festa de la Carbonera recupera un antic ofici tradicional a Sant Climent de Peralta

Forallac

Telèfonsi adrecesd’interès

– Ajuntamentde Forallac .972 64 55 22

– Associaciócultural El Caudels Pins.972 64 23 10

– www.forallac.com

– www.firesifes-tes.com

La carbonera. L’ofici d’elaborar carbó vegetal es recupera cada tardor durant aproximadament un mes a can Sobellàs, a Sant Climent de Peralta.

MA

RC

MA

RTÍ

Al llarg de la història, hi ha hagut personatgesque, entre altres coses de major rellevància, tam-

bé han passat a la posteritat per la seva relació ambla cuina, la gastronomia; els exemples serien in-comptables... però segurament cap d’equiparablea Charles-Maurice de Talleyrand. Aquest, que vaservir –i va trair– al llarg de la seva vida públicala República, el Directori, Napoleó i Lluís XVIII,va ser diverses vegades ministre d'Afers Estrangers,i sempre va mantenir que per a l’èxit de les nego-ciacions era més important tenir bons cuiners quebons diplomàtics. Naturalment, ell va tenir al seuservei el millor de l’època, Careme. Sabem del seurefinament i la seva exquisidesa, com sabem quebolcava tots els seus esforços, tant gastronòmicscom diplomàtics, en els sopars.

I d'un sopar va l'obra El Sopar, de Jean ClaudeBrisville, amb una recent adaptació teatral dirigidaper Josep Maria Flotats, que interpreta Talleyrandmentre Carmelo Gómez fa una esplèndida creacióde Joseph Fouché, duc d'Òtranto, també servidor–i traïdor–, com a responsable de la Policia, delsmateixos règims polítics que Talleyrand. ImaginaBrisville que els dos polítics sopen a la residènciade Talleyrand, a París, després d'haver-se reunitamb Wellington, la nit del 6 al 7 de juliol de 1815;l'endemà, Fouché va prestar jurament de fidelitata Lluís XVIII –el 1793 havia votat la mort de LluísXVI, germà del XVIII, cosa que a la llarga el vaportar a l'exili– amb les benediccions de Talleyrand.Doncs bé: Talleyrand ofereix un sopar a Fouché,partidari d'instaurar la II República amb el suportjacobí, per dur-lo a la seva banda, a la Restauracióborbònica. Amb sopar o sense, així va succeir.

Però el sopar –El Sopar– és revelador de l'estilnegociador de Talleyrand... i de la cuina de Care-me. En fi: el príncep de Benevento ofereix al ducd'Òtranto foie gras amb trufes del Perigord; «pèsols»d'espàrrecs a la Piemont; salmó a la Royale i filetsde perdiu a la Colbert. Jean-Baptiste Colbert, re-cordem, va ser ministre de Lluís XIV més de vint

anys. Per postres, gelat. Per beure, xampany. Unmenú que, sincerament, no rebutjaríem malgratalguna dificultat, com fer coincidir les temporadesdels espàrrecs i el salmó amb la de la perdiu.

El foie gras amb trufes, del Perigord o no, en-cara es menja avui. Dels «pèsols», en parlarem des-prés. Un salmó à la Royale hauria d'estar cuit, ser-vir-se calent i portar una guarnició de quenelles,ostres pochées, xampinyons i trufes; quant a laperdiu à la Colbert, suposem que devia anar ambla salsa d'aquest nom que, grosso modo, seria unamantega treballada amb estragó, greix de carn,suc de llimona, sal i pebre, a la qual s'afegeixenunes cullerades de gelatina de carn i s’espolvore-ja amb estragó fresc.

Talleyrand-Flotats explica la recepta dels «pè-sols» a l’obra: «Es tallen les puntes dels espàrrecs –su-posem que verds– en forma, precisament, de pè-sols; es renten, s'escalden en aigua bullint, es po-sen al foc amb una mica de mantega i sajolida,sal i pebre... i per acabar es posa una barreja derovell d'ou amb un dit de nata, mitja cullerada demel del Gatinais i tot espolvorejat amb un raspatde trufa blanca del Piemont». No tenen mala pin-ta; en realitat serien uns espàrrecs tallats en bole-tes i fets en una variant de la salsa holandesa, fi-nalment aromatitzats amb trufa blanca.

M'agradaria tastar aquest menú; la veritat és quedeixant de banda el preu de les trufes, sobretot dela blanca, no és cap disbarat econòmic ni molt menysgastronòmic. És veritat que ni els salmons ni en granpart les perdius d'avui són com els gèneres queTalleyrand tindria a la seva disposició, però esta-ria bé que, com va ocórrer quan es va estrenar Elfestí de Babette, a algú se li acudís reproduir aquestsopar: m’hi apunto. En tot cas, aquí tenen un menúper a autèntics exquisits: El Sopar de Brisville, unfestí històric, gastronòmic i, sobretot, teatral, en elqual oficien com Careme aquests dos enormes xefsde l'escena espanyola que són Josep Maria Flotatsi Carmelo Gómez.

De color groc palla amb re-flexos daurats. Aroma neta

amb notes de solatge i de frui-ta seca. En boca, el Brut debruts de Freixa Rigau és moltsec, però equilibrat amb l’arro-doniment proporcionat pel lentenvelliment a les caves de Cap-many. Elaborat amb les varie-tats Macabeo, Xarel·lo i Pare-llada i vi de reserva.

El celler elaborador: FreixaRigau S. A. pertany al Grup Oli-veda de Capmany. Les caves estroben dintre de la Denomina-ció d’Origen Cava i amb el nomFreixa Rigau, absolutament fa-miliar, presenten aquest cavaque es completa amb un rosatbrut elaborat amb la varietat Pi-nod Noir i un altre cava, que enaquest cas està elaborat ambla varietat Chardonnay. Això ensdemostra que a l’Empordà s’ela-boren caves de la mateixa qua-litat.

Un sopar excepcionalBrut de brutsCAIUS APICIUS GASTRòNOM

El vi12 DominicalDiumenge 17d’octubre de 2004

Freixa Rigau

AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

ROSTITS i CUINA CASOLANA FeliMENJARS PER EMPORTAR

HORARI: de dimarts a dissabte de 8.00 h a 14.30 hTel. 972 21 43 55 –Feli i Enriqueta–

MERCAT DEL LLEÓLloc núm. 199

PRIMERS PLATS:• Truites• Púding de verdures• Fideuà• Preparat per a arròs• Llegums cuits

o guisats• Escalivada• …

SEGONS PLATS:• Galtes al forn• Vedella amb bolets• Bacallà

a la catalana• Cuixetes de pollastre• Mandonguilles

amb sèpia• …

POSTRES:• Pomes al forn• Flam d’ou• PastÍs

de formatgeamb gerds

• …

CONSULTEU ELS NOSTRES PLATS PER ENCÀRREC

La botifarra dolça agrada fins i tot a lespersones que no en tenien la més lleu idea»,va escriure Josep Pla a El que hem men-

jat. Crec que el gran escriptor era una micaoptimista. Més aviat sol passar el contrari: amolts que l'han tastat no els agrada i a d'al-tres que no l'han tastat mai, els agrada enca-ra menys; tot i que, afortunadament, crec quesón una minoria. Quan un s'hi acostuma,aquest curiós embotit esdevé una autènticallaminadura per al paladar. Salvador Dalí hosabia i així era una de les seves menges pre-ferides. Quan estava construint el Teatre-Mu-seu de Figueres anava a dinar a ca la Teta deFigueres –l'actual Restaurant Duran–. I per pos-tres sempre solia demanar botifarra dolça, quevolia fer tastar als esparverats acompanyantsd'altres procedències, particularment de Ma-drid. Molts, és clar, s'hi resistien.

En canvi, trobem embotits o botifarres dol-ces en altres cultures –sovint botifarrons o bo-tifarres de sang–: a Galícia, Canàries, La Rio-ja i, fins i tot, a França també n'hi ha, sovintamb l'afegit de fruites diverses. Si viatgeu al'Alt i el Baix Empordà, Gironès, Selva, Plade l'Estany i parts de la Garrotxa i el Mares-me, ho podreu comprovar. I també la false-dat d'una beca cobrada per un conegut an-tropòleg, que havia d'investigar «per què labotifarra dolça només es troba a l'Alt Empordà!»Altrament, la botifarra dolça no és cap rare-

sa-surrealista tot i que, per als observadorsde fora ho pugui semblar: a l'Empordà, al Vallèso al Maresme tenim igualment el deliciós «re-lleno» o pomes –i antigament peres i préssecs–farcits amb carn, sense oblidar alguna elabo-ració mallorquina que també ajunta dolç i sa-lat –sobrassada amb mel o la fascinant cocaamb sobrassada i albercocs–, a més d'altresdelícies.

La botifarra dolça és una botifarra crua ques’elabora amb carn de porc seleccionada, pelade llimona ratllada i sucre. A la major part deles carnisseries, elaboren la botifarra segonsl'antiga saviesa dels embotits tradicionals depagès i amb totes les garanties de productessans, naturals i escollits. Una vegada compradala botifarra dolça, si no la cuineu tot seguit,la podeu guardar a la nevera. També es potdeixar assecar, i es converteix en un deliciósfuet.

Per fregir-la, punxeu-la –hi ha qui s'estimamés no fer-ho– i poseu-la a la paella ambuna cullerada d'oli o llard, acabant-la quasi decobrir amb aigua. És a dir, que no s'ha defregir, com he vist en algun receptari. Feu-lacoure a foc ben baix i quan el líquid s'hagireduït hi afegiu unes llesquetes de pa de ba-rra ben primes acabant-ho de coure tot finsque queda ros i caramel·litzat. Serviu-ho totseguit, millor en un plat escalfat. És excel·lentcom a postres.

Podeu substituir les torradetes per talls depoma –Golden de Girona–, que acabeu dedeixar coure i caramel·litzar amb la botifarra:el resultat és magnífic. També la podeu fer ala cassola o al forn, la podeu guisar amb pè-sols, afegir-hi un got de garnatxa, llimona,canyella, etc.

També s'elabora botifarra dolça seca, a ma-nera de fuet –hi ha, fins i tot, la marca co-mercial «Dolça de Girona»–. A casa, en un masdel Pla de l'Estany, fins i tot havíem arribat afer llonganissa dolça que, per descomptat, erala delícia dels nens. Aquest fuet dolç, menjatamb pa, és veritablement deliciós i, natural-ment, molt més sa que no pas la pastisseriaindustrial envasada.

Afortunadament, actualment podem trobarbotifarra dolça a la major part de carnisseriesde la regió de Girona. Amb el seu color bri-llant, com esmaltat fins i tot per l'aspecte, esdiferencia clarament de la botifarra crua –ditatambé picant, vermella o de sal i pebre.

També és d'agrair que es trobi en en al-guns restaurants: per exemple a Can Xavanetde Banyoles i en alguns restaurants de Pala-frugell, que l'han inclòs en algun menú de laGaroinada. Els nostres carnissers, a més, n'e-laboren d'especials –amb fruita seca, per exem-ple– i, igualment, pretenen entrar, coincidintamb l'Any Dalí, al Guinness amb l'elaboracióde la botifarra dolça més llarga del món.

Gastronomia


Era una de les menges preferides de Salvador Dalí, una autèntica «Dalícia-surrealista»

Les flaones sónunes pastes –enforma de pastis-set, mitja lluna ode cresta– farci-des que encaras'elaboren en al-guns llocs, i anti-gament eren típi-ques de molts in-drets, entre ellsGirona i Banyoles.L'antiga flaona,segons consta enels documentsmedievals, es far-cia amb mató,aromatitzat ambcanyella, llimona,etc., si bé sí en fand'altres que po-den portar farcitscom crema cata-lana, cabell d'àn-gel o pasta d'a-metlles –diferentdel massapà–. Atota la Mediterrà-nia hi ha pastes si-milars, de les fla-ones occitanes al«raviul» de Croà-cia, passant pelpastisset de Tor-tosa, la Terra Altao la Franja, quesón cosins ger-mans. Hi ha laversió en formade coca, tarta opastís que trobemtant a Menorcacom el «fiadone»cors o d'algunaregió italiana. Se-ria el nostre pas-tís de formatgefresc, tan propi deal cultura anglo-saxona, autòctoni pertanyent a unatradició ben anti-ga, relacionadatant amb els an-tics grecoromanscom amb els ca-rolingis, però tam-bé els àrabs.

Flaona deBanyoles

A questes postres són característiquesde la cuina del Pla de l'Estany, el Gi-ronès, l'Alt i el Baix Empordà, la Sel-

va, Pla de l'Estany i part de la Garrotxa.És tant del gust dels nens com dels granstot i que sempre hi ha a qui no li agrada,cosa ben legítima ja que és una combina-ció de dolç i salat si més no sorprenent queens porta en línia directa als temps me-dievals i, fins i tot, romans. Ferran Agulló,al magnífic Llibre de la cuina catalana–autèntic breviari de la cuina nacional–, japarla d'aquest embotit que anomena «llon-ganissa dolça»: potser el terme llonganis-sa per designar les botifarres encara eraviu, com ho és a la Catalunya Nord i a bonapart dels Països Catalans. L'elaboraciód'embotits dolços no és una exclusiva gi-ronina: en trobem a França, Còrsega, LaRioja, Galícia o Canàries. A vegades in-clouen fruites o confitures. Tampoc cal obli-

dar la tradició de les pilotes dolces per al'olla, encara existent en alguna casa delPaís Valencià i les terres de l'Ebre. A Sal-vador Dalí li encantava.

ElaboracióPoseu una paella grossa al foc amb unamica d'oli o llard; afegiu-hi les botifarres icobriu-les amb aigua. Ho manteniu a focmolt baix durant una mitja hora, aproxima-dament. Podeu tapar el recipient. Al finalde la cocció es forma un caramel, en el qualhi fregireu les llesquetes de pa fins quehagin quedin torrades i també caramel·lit-zades.

NotesCal servir-ho tot seguit, mi-llor en un plat calent per evi-tar que el sucre quedi pres.El costum és presentar-ho

com a darrer plat, just abans de les postrespròpiament dites. Es pot substituir el pa pertrossos de poma, com alguna dona imagi-nativa de l'Empordà va inventar fa anys, obé combinar els dos ingredients o afegir-hi alguna altra fruita. En comptes d'oli espot fregir amb llard, o amb una barrejad'ambdós, a part de l'aigua, que no usheu d’oblidar. I en comptes d'una paella espot fer servir una cassola de terrissa; tira-rem l'aigua un cop hàgim donat una voltaa la botifarra amb el greix. Hi ha qui hi afe-geix garnatxa o moscatell, una pela de lli-mona o un trosset de canó de canyella, peròaixò és una pràctica dels restaurants.

Ingredients

● 1 botifarra dolça perpesona (o la meitat).

● Oli o llard.● Aigua● 1 llesqueta de pa perpersona, tallada molt fina

Botifarra dolça amb torradetesLa recepta

JaumeFàbrega

La botifarra dolça

Rècord Guinness. A les Fires i festes de la Santa Creu, a Figures, es va aconseguir elaborar la botifarra dolça més gran del món.

DA

VID

ES

TAN

Y

La recent inauguració del nou Parc Hos-pitalari Martí i Julià, a Salt –on, per cert,acabem de passar cinc dies de resultes

d’una operació quirúrgica–, ens suggereix par-lar avui de Medicina en general i de la CreuRoja en particular; essent aquesta una de lestemàtiques populars més conreades, ja que lainstitució benèfica de caire internacional vereflectida amb profusió mitjançant nombro-sos objectes i documents susceptibles de sercol·leccionats, com és el cas de les targetes ifotografies, segells de correus i sobres filate-litzats, medalles, loteria, bibliofília, gravats, se-cants, fullets publicitaris, vinyetes, bande-rins, imatges al·legòriques, carnets, creden-cials i altres documents que donen ressò dela seva activitat.

Especialment, i atès que una de les sevesjustificacions fundacionals fou la de l’assistènciatant a combatents com a civils en períodesbèl·lics, bona part d’aquest material col·lec-cionable correspon al temps en què la societatpatí els horrors de la guerra, ja sigui durantles dues de mundials el passat segle XX comd’altres de menor abast geogràfic i demogrà-fic, però igualment rebutjables.

En el plànol de la subtemàtica conegudacom a romàntica, de fantaisie que diuen elsnostres veïns gals, podem veure una quanti-tat important de postals en què els signespatriòtics es veuen barrejats amb escenes tantfamiliars com de parelles, amb la sempre pre-sent infermera atenent sol·lícita el soldat fe-rit a peu del camp de batalla, així com als hos-pitals de la rereguarda. Infermeres, així ma-teix, tant pel que fa a senyoretes civils comreligioses amb els seus hàbits característics;i, d’altra banda, el vessant que podríem qua-lificar com d’humor, amb unes simpàtiquesil·lustracions que mostren nens i nenes, com-plint els papers inherents als grans.

Si repassem els àlbums que alberguen elsarticles relatius a aquesta interessant temàti-ca, podem observar com en el camp concretde la cartofília –targetes postals–, n’hi ha exem-plars de tota mena, des de brodats fins alsesmentats romàntics i patriòtics, passant perimatges d’hospitals i centres assistencials, tottipus de vehicles, des d’aquells de precur-sors a base de tracció animal, també les llite-res que eren dutes per una sola persona atall de carretó i arribant als mitjans aeris ac-tuals; sense oblidar-nos dels protagonistesd’accions puntuals d’heroïcitat que passariena la història, i de la figura d’insignes metgesi d‘auxiliars.

Una activitat afegida que la Creu Roja, mit-jançant la seva xarxa d’assemblees locals iregionals, ha anat desenvolupant durant totala seva existència ha estat la de captació tantde recursos humans –tasca mai prou recone-guda, la del voluntariat– com dels econòmics,necessaris i complementaris ambdós per a unasubsistència digna d’una organització que tanbons i diversos serveis ha retut a la societatd’ençà de la data de la seva fundació, allàper l’any 1863, sota la batuta del suís JeanHenri Dunant. Activitat de conscienciació ciu-tadana, que ha arribat a abastar terrenys lú-dics, culturals i esportius, en forma de crea-ció de grups teatrals, de corals i d’equips percompetir en diverses disciplines.

A Catalunya, la institució començà a im-plantar-se a partir de l’any 1872, amb la cre-ació del Comitè local barceloní, essent una deles seves primeres actuacions la construccióde l’Hospital de la Creu Roja de la capitalcatalana.

Com a il·lustracions, hem triat el sobre com-memoratiu de la IX Expofil celebrada a Gi-rona, organitzada per la Societat Filatèlica

Gironina i amb mata-segells datat el primerde novembre del 1963, commemoratiu del pri-mer centenari de la Creu Roja, i l’aparició d’unsegell espanyol d’1 pesseta, il·lustrat ambtres al·legories pròpies de l’assistència sanitàriaal llarg dels temps. Una màxima postal del30 de maig del 1969, amb el segell d’1,50 pes-

setes que recorda el 50è aniversari de la Lli-ga de Societats de la Creu Roja i la imatgedel fundador, Henri Dunant. I, finalment, unapintura de Juan Quincy Adams titulada L’ope-ració, que presentada com a targeta postaldins de la col·lecció «Il·lustracions Mèdiques»,edità a tall de propaganda la marca far-macèutica Ceregumil.

La Creu Roja nasqué durant el mes d’octu-bre de 1863, en el si de la Conferència deGinebra que promogué la creació d’una ins-titució internacional d’assistència voluntàriade malalts, que aplegués diversos i aïllats mo-viments que en tal sentit ja es coneixien aEuropa. Al cap d’uns mesos, concretamentel 22 d’agost del 1864, una nova convenciócelebrada a la ciutat suïssa aplicà el nom enferm de Creu Roja a l’assistència dels ferits imalalts al camp de batalla. Sota la denomi-nació definitiva, s’aplegarien ordres religioso-militars que ja funcionaven de molt temps en-rere, de segles en alguns casos, com els ca-vallers de Sant Jordi, els sanjoanistes, els deMalta, i d’altres. L’estructura, doncs, és evi-dent que esdevenia profundament militar, trac-tant-se en alguns països del vertader servei desanitat militar.

En trobades posteriors, com la celebrada aBerlín l’any 1869, la de Viena el 1897 i la deSant Petersburg el 1902, es prendria l’acordd’ampliar l’abast de l’assistència als períodesd’entre guerres, amb un absolut convencimentque «una organització sanitària d’auxilis entemps de pau és la millor preparació per aaquesta en temps de guerra».

Col.leccionisme


Aquest organisme internacional es va crear per assistir els damnificats de guerra

XavierRomero

Medicina i Creu Roja

FILATELIA - NUMISMÀTICA

Argenteria, 17 - 17004 GIRONA - www.ordonez.info - Tel./Fax 972 20 62 45 - E-mail: [email protected]

Els especialistes no estan alarmats i creuenque la grip d'aquest any serà com la d'anysanteriors. No obstant això, deixen clar que

existeix el risc teòric que es pugui produir unarecombinació de virus, perquè els dos tipus es-tan en circulació: el de la grip humana i el delpollastre, que no afecta l'ésser humà de formagreu. El risc està que una persona amb el virusde la grip s'encomani de la del pollastre o queuna persona malalta lleument de grip del po-llastre adquireixi la humana. En aquest cas, pocprobable, es podria produir una recombinaciódels dos virus i originar-ne un de nou contra elqual la població no estaria immunitzada Per això,l’important és que quanta més gent es vacunimillor. O dit d'una altra manera: quanta menysgrip humana hi hagi, menys possibilitats hi hauràper a la recombinació de virus.

Cal assenyalar que el de la grip del pollastreés un virus que no resulta greu per a l’home, en-cara que hi ha hagut alguns morts –nens princi-palment–. No s'encomana pel consum de carn inomés es pot contraure convivint amb els ani-mals. No acostuma a causar símptomes preocu-pants i, en general, és un procés benigne que esmanifesta amb conjuntivitis o catarros lleus. Calsuposar que, tot i ser possible, aquesta recom-binació de virus és poc probable.

Pel que fa a la grip d'aquest any, circulen elsmateixos virus d’anys anteriors i la composicióde la vacuna no ha tingut cap variació. Estem,doncs, davant una grip similar a la de l'any pas-sat. Per això els especialistes dedueixen que laincidència serà moderada. Però convé que lagent es vacuni perquè es tracta d'una malaltia ví-rica molt contagiosa, que en gent sana no origi-na majors problemes però sí pot ser greu en lespersones grans o amb alguna afecció crònica.

El contagi és la causa més freqüent d'infecciórespiratòria aguda. Les partícules minúscules desaliva, l’estossec o la respiració propaguen el vi-rus de manera espectacular. El moment de ma-jor contagi és quan s'està incubant el virus i des-prés d’aquest període –unes 48 hores– sorgeixbruscament la infecció. Els símptomes generalsmés clars són malestar, mal de cap, esgarrifan-ces, febre i aquella desgana en la qual fa mal tot,inclosos ossos i músculs. Els experts defineixentres tipus de símptomes: respiratoris, neurolò-gics i infecciosos. En inflamar-se la mucosa, elssímptomes podrien semblar un catarro molt fort.També hi ha mal de cap, que pot ser pulsatiucom la migranya. Dolors musculars, amb torti-coli i lleuger lumbago. Els símptomes infeccio-sos són la febre, certa taquicàrdia i una pèrduanotable de gana.

Contra aquesta malaltia no es coneix millorprevenció que la vacuna. Cada any, l'Organit-zació Mundial de la Salut estableix la composi-ció que ha de tenir la vacuna perquè el virus dela grip muta. L’Estat espanyol és un dels païsosamb major índex de vacunació, gairebé el do-ble del Regne Unit o França. Les vacunes tenenuna eficàcia de fins al 80 per 100 de les perso-nes vacunades. La immunitat s'adquireix de 8 a10 dies després de la vacunació i dura aproxi-madament 12 mesos. Insistim que la vacuna nodóna una seguretat completa, però en la granmajoria de casos resulta efectiva. I si s'està va-cunat i arriba la malaltia sempre serà molt mésbenigna, tant en les seves manifestacions primà-ries com en les seves possibles complicacions oassociació amb altres malalties. La vacunació tépocs efectes secundaris: una inflamació al llocde la inoculació, molt poc important i que pas-sa aproximadament a la quarta part dels vacu-nats; també pot aparèixer una mica de febre ipoc més.

Segons tots els especialistes, hi ha unes po-blacions de risc que han de tenir molt en comp-

te la vacuna. En primer lloc, s’han de vacunarels més grans de 65 anys, ja que és en aquestsector de població on es concentra el major nom-bre de patologies respiratòries que poden com-plicar-se o agreujar-se pel virus de la grip.

A més, també s’han de vacunar els adults i elsinfants portadors de malalties cròniques –espe-cialment respiratòries i cardíaques–. Els pacientsamb defenses baixes, ja sigui per malaltia o pertractament. Les persones que treballen o viuenen centres o residències on s'atenen malalts crò-nics. Gent que viu en règim de comunitat. I to-tes aquelles persones que, per la seva cir-cumstància, puguin transmetre el virus a pacientsd'alt risc. No és aconsellable vacunar menors de6 anys i dones embarassades en el primer tri-mestre de gestació.

La vacuna s’ha d’administrar al més aviat pos-sible. Ara és l'època més indicada, però tambées pot posar al novembre o el desembre. Commés aviat millor, perquè així hi ha més possibi-litats d'estar immunitzat. De totes maneres, caltenir en compte que la vacunació per a la po-blació general no sembla convenient –el viruses resistiria a morir i possiblement mutaria amb

major agressivitat–; però és molt recomanableper a les persones dels grups de risc.

Tendim a considerar la grip com una malaltiabenigna, però s’ha de saber que cada any hi hadiversos milers de persones que moren per cau-sa directa de les complicacions que origina. En-tre els grups de risc, les complicacions podenser greus. Pel general, quan arriba la infecció gri-pal, les defenses es disposen a eliminar el virus.I és quan en un organisme debilitat es podenproduir i superposar altres processos infeccio-sos de tipus respiratori, com pneumònies o bron-quitis, però també poden aparèixer també afec-cions cardíaques.

Si sorgeix algun d'aquests símptomes, cal acu-dir al metge o a un centre sanitari: pèrdua deconsciència, dolor agut a l’orella, convulsions,pèrdua de sensibilitat en els membres, dolor alpit, expectoració de color groguenc o gris o bél’aparició de febre elevada i sobtada.

Els metges d'urgència sol·liciten que s'orga-nitzin unitats específiques als hospitals per evi-tar el col·lapse. La majoria dels malalts es podentractar al centre de salut sense anar a urgències.I, sobretot, cal controlar la marxa de la infeccióper conèixer la possible demanda i anticipar-sea la sol·licitud massiva d'assistència.

Hi ha diferències entre la grip i un catarro quecal conèixer. El catarro a vegades dóna una micade febre, molt poca; la grip pot superar els 38graus. Amb el catarro no sol fer mal el cap; ambla grip sí. Entre els símptomes de la grip hi hadolors musculars i articulars, però no amb el ca-tarro. La grip tampoc es caracteritza per estos-secs i esternuts, mentre el catarro sí. I potser elpunt més clar: amb el catarro no hi ha aquestmalestar general que caracteritza la grip.

Salut


RamónSánchezOcaña

MA

RTÍ

FE

RR

ER

La grip s’acostaHi ha risc que el virus es recombini amb el de la grip del pollastre


421 5

10

21

3

1917 2218 20

PEQUESC/ OBRA, 317001 GIRONATel. 972 200 147

Tom Waits ha omplert el seu nou disc,Real gone, d'un so brut, carregat de per-cussions fetes amb la veu, en el que ja

es coneix com a funk cubista, a través dequinze temes on el músic californià torna aparlar de perdedors, de guerres injustes ide la mort. Per a Real gone, títol que fa re-ferència a un terme jazzístic que designaaquell músic que durant una jam session esdeixa portar pels sons; però que també, ensentit literal, parla del qui se'n va per notornar, Waits ha comptat amb la col·labora-ció dels seus habituals dels últims anys, comel guitarrista Marc Ribot, el baixista Larry Tay-lor, la bateria de Brain Mantia i, per segonavegada, compta amb la presència del seu fillde 19 anys, Casey Waits.

Real gone –que ha estat escrit i dirigit perTom Waits, juntament a la seva dona Kath-leen Brennan, una dramaturga amb la quales va casar el 1981 i que s'ha convertit enla seva còmplice creativa, després d'ajudar-lo a deixar l'alcohol–, consta de quinze te-mes que barregen el blues primari, les ba-lades mítiques i un so brut que el mateixartista defineix com a funk cubista, en el qualtenen molt de pes les percussions realitza-des amb la veu, un mètode molt usat dinsdel hip-hop i conegut com a «caixa de rit-mes humana».

Tot això ha fet dir al mateix Tom Waits que«aquest disc és una caixa de sons elèctrics di-versos. Una homogènia infinitat d'estats d'à-nim». Estats d'ànim que es tradueixen entemes que parlen de la mort com ara en «Top

of the hill», «Green grass», «Sins of my fat-her» –on dóna veu a un condemnat a mortque serà penjat l'endemà–, o «Dead and lo-vely» –una cançó que parla d'una rossa am-biciosa que creu haver trobat un home triom-fador.

A «Day after tomorrow» canta a un soldatque somia tornar a casa, en el que és un him-ne contra totes les guerres, com acostumaa recordar el mateix Waits. I diu que no éspolític sinó un músic que en les sevescançons s'ocupa dels problemes dels homesi les dones «i avui, el gran problema és laguerra».

El músic de Pomona –Califòrnia–, que se-gueix considerant-se un outsider, anys des-prés d’haver deixat la beguda i la vida sal-vatge, ha agafat prestades paraules de Wi-lliam Burroughs per al tema «Maket it rain»,alhora que segueix mantenint la seva àureade misteri.

A Tom Waits no li agraden les gires, en-cara que ara en farà una de petita per Eu-ropa, en què només visitarà Anvers, Berlín,Amsterdam i Londres, amb la pràctica tota-litat de les entrades venudes, a preus queronden els 300 euros.

I des que viu al camp, a la vora de la lo-calitat californiana de Santa Rosa, el músicmanté el costum de citar els pocs periodis-tes als quals concedeix entrevistes –amb obli-gació d'aparèixer en portada– en restaurantsque es troben als voltants de casa seva on,invariablement, una fotografia seva ambientales parets del local escollit.

Música

18 DominicalDiumenge 17d’octubre de 2004 Tom Waits

El funk cubista de

L’últim disc del músic californià, «Real Gone», té un so brut i plede percussions fetes amb la veu. La mort, els perdedors i les

guerres injustes són alguns temes de les noves cançons.

Bandes sonores

Novetats

The classic film music of V.2John BarrySilva Screen

A falta de materialnou –l’últim scoreEnigma és de fatres anys– i a l’es-pera de saber sis’edita la sevapartitura rebutja-da per al filmd’animació Theincredibles, elsseguidors deJohn Barry ens

hem de conformar amb les reedicions de les se-ves obres o compilacions com aquesta. The clas-sic film music of (Vol 2) ofereix una àmplia pa-noràmica de l’obra del veterà músic britànic, gua-nyador de cinc Oscars. Recull una mostra delseu romanticisme –La gran ruta hacia China, Laletra escarlata–, dels seus treballs d’inspiració jaz-zística –Ipcress, El Knack y cómo conseguirlo,Conspiración en Berlín–, scores èpics –El abis-mo negro–, un dels pocs westerns de la seva ca-rrera –Monte Walsh– i tres fragments de la bandasonora de la pel·lícula María, reina de Escocia,un dels vèrtexs de la cèlebre tetralogia històrica.Lluís Poch

Músics amb Michael Moore

Grups i artistes comR.E.M., Neil Young,J.J. Cali, JethroTull,Bloodhound Gang oThe Go-Go's han ce-dit algunes de les se-ves millors cançonsper a la banda sono-ra del documentalFahrenheit 9/11. Se-gons va informar ladiscogràfica Warner,el CD amb la bandasonora original del do-cumental anti-Bush deMichael Moore sortirà a la venda dimarts vinent,19 d'octubre. Les 16 cançons incloses en el discapareixen a la pel·lícula, respectant fins i tot el sod'un discurs de Georges W. Bush que sona so-bre «Rockin' In The Free World», de Neil Young.Entre aquestes cançons hi ha «Shiny Happy Pe-ople», de R.E.M.; «Aqualung» de Jethro Tull o«Magnificent Seven Theme», d’Elmer Bernstein.

La Habitación Roja a ChicagoEl grup de pop valencià La Habitación Roja s'hadesplaçat a Chicago per gravar, fins al 24 d'oc-tubre, el seu pròxim àlbum de la mà del llegen-dari productor Steve Albini –líder de Shellac o delsdesapareguts Big Black, i productor de Nirvana,PJ Harvey i Pixies, entre d'altres–. Després de fit-xar a principis d'aquest any amb el segell dis-cogràfic madrileny Mushroom Pillow, aquest ma-teix mes el quartet emprendrà la seva primera giraamericana que, amb el suport de Fundació Au-tor/SGAE i el seu programa internacional «Rocken Ñ», els portarà per escenaris de Mèxic, Xile,l'Uruguai i l’Argentina.

Melody supera el so infantilLa cantant Melody estrena demà el seu nou disc,Melodía, en el qual la jove sevillana de 14 anys diuque mostra «una evolució cap a una música mésadolescent», després dels seus anteriors discos,Muévete, Te quiero mucho i De pata negra, queella qualifica de «molt més infantils». En aquestnou treball, Melodía Ruiz Gutiérrez barreja moltsestils musicals perquè li «agrada escoltar tota menade música», i així ho reflecteix a Melodía, on elsritmes llatins que predominen es fusionen amb elssons andalusos i àrabs.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = Mi sangreJuanes2 = Para que nose duerman missentidos ManoloGarcía3 = Barcosde papel DavidDemaría4 ▲ Sin noticiasde HolandaMelendi5 ▼ Eurojunior2004 Diversos

REGNE UNIT

1 ▲ Around thesun R.E.M.2 ▲ Mind, body& soul JossStone3 ▼ AmericanIdiot Green Day 4 ▼ Song aboutJane Maroon 55 = Tom Jones& Jools HollandTom Jones

ESTATS UNITS

1 ▲ Feels liketoday RascalFlatts2 ▲ Hilary DuffHilary Duff3 ▲ GoodiesCiara4 ▼ AmericanIdiot Green Day5 ▼ Suit Nelly

TEXT: EFE

SERVEIS IMMOBILIARIS 972 84 01 76

SANTA COLOMADE FARNERS

Tendències


Sobre aquestes lí-nies, banyador deStella McCartney.

1 Tsumori Chisa-to.2 Loewe.3 i 4 Marcel Ma-rongiu.5 Atsuro Tayama.6 Stella McCart-ney.7 Helmut Lang.8 John Gallianoper a Dior.9 i 10 Stella Ca-dente.11 Leonard.12 Fátima Lopes.13 GiambattistaValli per a Unga-ro.14 Karl Lager-feld.15 Issey Miyake.16 Victor & Rolf.17 Loewe.18 Andrew GN.19 Roberto Meni-chetti per a Celi-ne.20 i 21 John Ga-lliano per a Dior.22 i 23 Karl La-gerfeld per a Cha-nel.24 Albert Kriem-ler per a Akris.25 Leonard.26 i 27 Jean-Paul Gaultier.

Revolució francesa

6 7 8

Les col·leccions de prêt-à-porter de la passarel·la de París han presentat una primavera-estiucapriciosa i variable, amb el blanc com a protagonista però amb colors per a tots els gustos.

A.E.T.

27

1614 15

25

13

24

12

23

11

9

26

La puta y la ballena

Director: Luis Puenzo.Intèrprets: Aitana Sánchez-Gijón, Leonardo Sbaraglia. Distribuïdora: Columbia.Durada: 130 minuts.Punezo s’apropa a l’essèn-cia femenina en un esplèn-did melodrama que alternapassat i present sense cau-re en llocs comuns. El filmes beneficia a més de la fo-tografia de José Luis Alcai-

ne i del descobriment d’una excel·lent actriucatalana: Mercè Llorens. Entre els secundaris,Miguel Ángel Solá i Pep Munné. P. P.

Golpe maestro

Director: Manuel Corbi.Intèrprets: William Baldwin,Abel Folk, Ellen Pompeo. Distribuïdora: Columbia.Durada: 90 minuts.Una coproducció de Televi-sió de Catalunya amb Bald-win en la pell d’un improba-ble aventurer a la recercad’un quadre d’El Greco ro-bat en el MNAC. No està tanmalament com sembla, però

tot plegat resulta massa telefílmic i les escenesd’acció necessitaven més mitjans. P. P.

El código

Director: Manuel Boursinhac.Intèrprets: Samy Naceri,Samuel Le Bihan. Distribuïdora: Columbia.Durada: 102 minuts.Una atabaladora cinta fran-cesa d’acció, dissenyadaexclusivament per a lluïmentdels seus protagonistes,que reincideix en els pitjorstics de «visionaris» comKassovitz o Gans. El millor

és la presència de Clotilde Courau i la solvènciad’algunes escenes d’intriga. P. P.

No es descobreix res quan s’afirma queel cinema oriental, concretament elfantàstic, està en el seu millor moment

de forma. The Ring, dirigida per Gore Ver-binski a partir del Ringu de Hideo Nakata,va obrir la veda de remakes i aviat s’estre-narà una nova versió d’un film del mateixdirector, Dark Water, ara realitzada pel bra-siler Walter Salles. Però últimament s’estàproduint un fenomen que porta el concep-te de fotocòpia a uns nivells gairebé kaf-kians: els nord-americans s’estan aficionanta encarregar al mateix director de l’originalel remake corresponent. The Ring 2, perexemple, que s’estrenarà el proper mes demarç, ja no està dirigida per Verbinski, sinópel mateix Nakata. Així, Nakata estrenaràuna seqüela d’un remake dirigit per un al-tre cineasta a partir de la seva pel·lícula (!),a banda de l’evidència que, rodant The Ring2, s’està copiant a ell mateix (!!).

Més escandalós resulta el cas de La mal-dición. El seu realitzador, Takashi Shimizu,va dirigir una primera versió de la història

en un curtmetrat-ge que va agra-dar tant a la pro-ductora que vadecidir allargar-loper convertir-laen una pel·lículaper a videoclubs.El film va funcio-nar molt bé, finsal punt que unaproductora cine-matogràfica li vaencarregar unaversió amb mésmitjans, que és laque es va estre-nar l’any passatentre nosaltres.L’excel·lent acolli-da de públic vafer que el mateixShimizu rodésuna seqüela que,més que una se-gona part, sem-blava un clon del’original. I ara,Sam Raimi li haproduït un rema-ke nord-americàque, una vegadavist el tràiler, que-da clar que noserà gaire dife-rent de les sevespredecessores.The grudge –en-cara no s’ha con-firmat el títol es-panyol– s’apuntaa la llarga llistad’espoliacionsque, com que als

americans no els agraden les versions ori-ginals subtitulades, es venen per noves. Elmés interessant d’aquesta nova versió és elseu repartiment, encapçalat per Sarah Mi-chell Gellar (que encara viu dels rèdits dela sèrie Buffy, la cazavampiros), Jason Behr,Clea DuVall, William Mapother (l’assassí d’Enla habitación i cosí de Tom Cruise a la vidareal), Bill Pullman, Ted Raimi –el germà deSam, imprescindible en qualsevol produccióseva encara que sigui per a un «cameo»– iGrace Zabriskie. En l’apartat tècnic, destacala banda sonora de Christopher Young, queja va treballar a les ordres de Raimi a Pre-monición. Aquesta febre per adaptar pel·lí-cules de terror japoneses no s’acaba aquí:Tom Cruise ha comprat els drets de The eyeper fer-ne una versió nord-americana i aixírepetir la jugada de Los otros. Per descomptatque el fantàstic està de moda; copiant lesidees alienes és molt fàcil donar vida a ungènere que, al pas que va, recaurà en lacrisi que el va convertir en disdident a prin-cipis de la dècada dels 80.

Debilitat per la

fotocòpiaEls autors de «La maldición» i «The Ring 2» firmen les versionsnord-americanes dels seus respectius films, demostrant queHollywood ha iniciat una espoliació de directors japonesos

TEXT: PEP PRIETO

Bandes sonores

DVD

La sombra de un secuestroCraig ArmstrongVarese

Aquest thrilleraborda un tema,el del segrest,que ha estat àm-pliament tractatpel setè art. Pertant existeix tam-bé un precedentmusical que, al-menys en elsseus casos mésrecents, s’ha ca-

racteritzat per combinar sonoritats orquestrals ielectròniques. L’autor de la banda sonora d’aques-ta cinta, que està protagonitzada per Robert Red-ford i Willem Dafoe, ha seguit per la mateixa línia.Craig Armstrong, antic col·laborador de Björk i U2,s’ha especialitzat en música electrònica, un campque li ha reportat molts coneixements per poder-se fer càrrec de treballs com aquest. En aquestaocasió, a La sombra de un secuestro aprofita lesàmplies possibilitats que li ofereixen els sintetit-zadors per confeccionar un score atmosfèric, moltfuncional que contribueix a crear la sensació d’in-triga i tensió que necessiten les imatges. LluísPoch

Cinema


GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Continuant l’article de diumenge passat sobre elLlençol Sant, va ser el 1898 quan, amb motiu de

la boda del futur rei d’Itàlia, Víctor Manuel III, esva produir un fet que revolucionaria tot el que se sa-bia fins al moment. Es va autoritzar l’advocat Se-condo Pia a efectuar una fotografia de la roba. I lafotografia no va donar un negatiu fotogràfic sinóun positiu, en el qual apareixia la imatge d’un home,per davant i per darrere, amb tots els estigmes dela passió i la crucifixió de Jesús de Nazaret, com enrelleu i ingràvida!

Respecte a l’antiguitat del Sudari de Torí, la Pali-niogia ha demostrat que conté pol·len de plantesque existien a Palestina fa 2.000 anys. Recentment,els científics jueus Avinoan Danin i Uri Barrechtambé han trobat restes de pol·len de flors de la gun-della, planta que només creix als turons de Judeadels mesos de febrer a maig i que és de fa 2.000 anys.Els estudis duts a terme per la NASA el 1977 han des-cobert el cos d’un home que, dins la roba, estavacom ingràvid o flotant; és a dir, que no estava encontacte directe amb la roba i que a sobre les se-ves parpelles hi van posar dues monedes acunyadesdurant l’època de Ponç Pilat. D’altres nombroses pro-ves científiques han demostrat que no és una pin-tura, ni una inversió de colors ni un estampat i laprova del carboni 14 només va demostrar que elsfils que es van examinar procedien dels remeis quevan fer les monges després de l’incendi de Cham-bery el 1532… Però encara hi ha qui no creu en l’au-tenticitat del Sant Sudari que es conserva a Torí. Jo,per la meva part, estic convençut que sí.

Tot seguit explicaré les meves impressions sobre

Torí, que va ser capital del regne d’Itàlia durant forçatemps, fins que es va decidir que fos Roma, ciutaton vaig estar per quarta vegada el 17 del juliol pas-sat, de la mateixa manera que també vaig estar a laciutat del Vaticà durant el creuer per la mar Medi-terrània que vaig fer durant els dies del 12 al 19 dejuliol –com ja he explicat en les meves cròniques viat-geres, publicades després dels meus articles «Per ter-res de Jaén», a continuació dels quals es publicarenles meves «Cròniques d’un creuer pel Mediterrani»,que expliquen tot allò referent al viatge que vaig ferdurant els dies del 2 al 10 d’agost passat per terresd’Itàlia, Eslovènia i Croàcia, viatge al qual corresponaquesta segona crònica viatgera.

Després d’estar veient el Llençol Sant a la Catedralde Torí, vam anar a recórrer la ciutat, que jo no co-neixia bé perquè quan vaig estar a Torí, fa anys, no-més em vaig dedicar a veure tot allò relatiu al LlençolSant, un tema que m’interessa molt sobre el qual heescrit i he fet diverses conferències.

El recorregut per Torí es va centrar en la visita alPalau Madame; la casa de Sant Joan Bosco i, en ge-neral, tot el centre historicoartístic de la ciutat, queés bellíssim, amb les seves àmplies places i els seuscarrers típics i ben traçats. Després de menjar en untípic restaurant l’habitual pasta, seguida de carn, vamaprofitar la tarda per admirar el Valentí, el PalauReial i el Museu Egipci, on vaig estar llarga estonacontemplant les moltes i variades peces que conté,incloses una bona representació de mòmies.

Recomano als meus lectors que visitin la ciutat deTorí, perquè mereix realment l’esforç. La gent és simpà-tica i acollidora.

Quan va rebre la notificacióque havia de deixar Ve-

neçuela i tornar a Catalunya vasentir una barreja de tristesa id'alegria. Feia divuit anys quevivia en aquest país, que ja elconsiderava casa seva, peròtambé tenia ganes de tornar iposar els peus a la terra quel'havia vist néixer. Després detot el que hi havia passat, li cos-tava imaginar-se com estaria elpaís i la seva gent.

Havia llegit i li havien ex-plicat tota mena de coses, peròde ben segur que només hopodria entendre quan ho veiésamb els seus propis ulls. I jafaltava poc perquè això pas-sés.

Josep Plana Ventulé va néi-xer a Riudaura, a la Garrotxa,l'any 1891. Després d'haver fetels primers estudis, el 1907,quan tot just havia complert elssetze anys, va ingressar a l'or-de dels carmelites.

A partir d'aleshores, JosepPlana Ventulé va anar amplianti millorant la seva formaciócom a religiós. Finalment, el1913, va ser ordenat sacerdot.En aquell moment tenia vint-i-dos anys.

Durant aquell període d'es-tudis religiosos, aquest jove car-melita de Riudaura va desco-brir que la seva vocació era lade missioner. Aquesta és la raóperquè, una vegada presentatsels vots, va ser destinat a Puer-to Rico. Allà va haver de de-senvolupar diverses tasques,entre les quals destaquen la derector de la parròquia de Fa-jardo, entre el 1922 i el 1926.

A finals de la dècada delsanys vint, els seus superiorsvan creure que Josep PlanaVentulé era la persona idòniaper ocupar el càrrec de priordel convent d'Ondas, al PaísValencià.

Tot i això, Josep Plana Ven-tulé hi va ser durant poc temps,perquè el 1933 va ser destinataltra vegada a terres llatinoa-mericanes, concretament va ha-ver d'anar a Veneçuela. Va pas-sar prop de vint anys en aquellpaís, durant els quals va serrector de diverses parròquies,com ara la de Sant Nicolau dePalomar, on va fer notables mi-llores a l'església. D'altra ban-da, aquest carmelita garrotxítambé va ser vicari de l'Illa Mar-garita durant una temporada.

El 1951, Josep Plana Ventu-lé va rebre l'ordre de retornara terres catalanes. Els seus co-neixements eren requerits perposar-se al front del conventque tenien els carmelites a Tàr-rega, en qualitat de prior.

Aquest religiós de Riudau-ra, però, pràcticament no va te-nir temps d'ocupar el nou càr-rec perquè va morir sobtada-ment aquell mateix any aconseqüència d'un greu atacde feridura. En aquells mo-ments Josep Plana Ventulé te-nia seixanta anys.

Lectures


MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Itàlia, Eslovènia i Croàcia (II)

JosepPlana

VentuléXAVIER CARMANIU

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

Gironins del segleXIX

La vida i la mort, però també l’ordre i el caos, lacreació i la destrucció, les forces que aglutinen

i les que destrueixen, l’amor i l’odi, o l’amor i la por,la bellesa i la lletjor, la pau i la guerra. Eros i Tà-natos, pulsions primàries descrites per Freud coma components oposats que formen part de la natu-ralesa humana. Així en la seva coneguda obra Elmalestar en la cultura hi llegim: «Eros tradueixamb major claredat el nucli de la seva essència,llur propòsit de fondre diversos sers en un de sol».Però més endavant ens adverteix de l’existènciade Tànatos, aquesta altra pulsió antagònica: «A mésd’Eros hi hauria un instint de mort; els fenòmensvitals podrien ser explicats per la interacció i l’an-tagonisme d’ambdós». Podríem resumir la visió freu-diana d’aquests dos principis novament amb aques-tes seves paraules: «L’home doncs no és pas unacriatura tendra i necessitada d’amor, que tan sols go-saria defensar-se si fos atacat, sinó que pel contra-ri, és un ser entre quines disposicions instintivestambé cal incloure-hi una bona porció d’agressivi-tat».

No fou pas Freud, no obstant això, el primer enplantejar aquesta dramàtica dualitat en l’univers psí-quic de l’ànima humana. El filòsof presocràtic Empè-docles, al segle V a.C, ja plantejà que hi ha dos prin-cipis suprems a l’univers: l’Amor o Eros, i l’odi oNeikos. L’amor uneix i l’odi separa. Tot i essent prin-cipis oposats, estan no obstant això vinculats en unacircularitat cíclica i infinita. Tres segles abans, el po-eta grec Hesiode ens parla d’Eros com la força ori-ginària i creadora del món, «el més bell d’entre elsdéus immortals».

Aquests dos principis ens poden ajudar a com-prendre molts dels comportaments humans. Am-pliant lliurement aquest concepte veiem com Erosi Tànatos interactuen i s’expressen constantmenten la vida humana, tant a nivell personal com col·lec-tiu. A nivell personal veiem Tànatos en l’agressivi-tat, subjacent o manifesta, de les relacions inter-personals, en el treball, en la família, etc. Qualse-vol relació de poder està dominada per aquestprincipi. També podem veure Tànatos, com a forçadisgregativa, alimentant la por a estimar i a ser es-timat en les persones que temen estimar i compro-metre’s en la vida afectiva. Una pulsió inconscientque els domina i els subjuga fa que es desconnec-tin dels seus sentiments i s’allunyin compulsivamentde l’amor quan la vida els dóna el do més preat.Eros, l’amor, la bellesa, la sexualitat, com a potèn-

cia primordial paradoxalment els atemoreix en es-tar polaritzats per la força aïllacionista de Tànatos.Només un treball psicològic que els porti a identi-ficar i desprendre’s d’aquests patrons limitadors quebloqueja el seu creixement i la seva plenitud per-sonal els portarà a connectar feliçment amb la vivèn-cia de l’amor, l’alegria, la sensualitat i l’expansióvital d’Eros.

Eros i Tànatos també els veiem en les nostres elec-cions emocionals i intel·lectuals, en com nodrim elnostre cor i la nostra ment, la nostra sensibilitat i lanostra intel·ligència. Per exemple en quina músicaescollim per als nostres moments de gaudi, en qui-nes pel·lícules deixem que ens commoguin, en quinsllibres alimentaran la nostra ment. Tot sovint veiemTànatos en plena i opulenta expressió quan anantpel carrer ens sentim eixordats per un cotxe fines-tres avall amb una música profundament violenta idisgregativa, i a tot volum.

Un altre nivell, el col·lectiu, social i polític, ensporta a contemplar la història de la humanitat deforma encara més dramàtica pel que fa a l’alternançai dialèctica d’aquests dos principis. Eros es mani-festa en la pròpia essència de l’evolució, i com aforça unitiva i integradora la veiem cohesionant deforma consistent grups, cultures i nacions en uni-tats cada vegada més grans i mantenint cada asso-liment en aquest sentit. En cap moment de la histò-ria humana com ara s’ha fet tan evident aquest prin-cipi cohesionador i solidari a nivell planetari. Peròigualment mai com ara la lluita d’Eros i Tànatos haesdevingut tan esfereïdora: la ciència, el gran pa-radigma de la nostra actual civilització és tant fontde vida, progrés, salut i benestar, com font de des-trucció, caos i mort. El vòrtex més tràgic del quediem és l’energia atòmica capaç d’aniquilar la vidasobre el planeta i alhora també capaç de generarmúltiples aplicacions i tecnologies en el camp dela salut i el benestar.

De la mateixa manera que plantejàvem la sana-ció a nivell personal, també a nivell col·lectiu ésurgent identificar i desemmascarar les pulsions tanà-tiques de les nacions i potències que pertorbenactualment de forma perillosa la pau de la huma-nitat. Cal sanar el cos de la humanitat tot allibe-rant-la de la por, i també de les ànsies de poder ide domini. Cal donar una oportunitat perquè Eros«el més bell d’entre els déus immortals» regni tanten els nostres cors com en el planeta per a la feli-citat i l’harmonia de tots els sers vius.

Eros i TànatosJOSEP M. LLAUGER

Josep Ma. [email protected]

El regnat de lav a l e n c i a n aArancha Bone-

te (a la foto) arribaal seu final, i PlayboyTV ha començat jaa buscar la seva suc-cessora: la que seràMiss Playboy TV La-tin America & Iberia2005. Si teniu entre18 i 30 anys, midesespectaculars, no usfa res que us veginnua i no us impor-ta que us relacioninamb un certamenque alguns conside-ren que denigra ladona... aquesta és lavostra oportunitat.

Consolidat com elconcurs de bellesamés prestigiós dinsla seva especialitat,Playboy TV ha con-vocat una nova edi-ció de Miss PBTV. Lafinal es farà a prin-cipis de l'any vinent.El canal de televisió ha posat en marxa larecerca de les candidates que vulguin tenirl'oportunitat de representar la «bellesa i sen-sualitat» dels seus països en la quarta ediciód'aquest concurs.

Arancha Bonete va obtenir el títol de MissPBTV Espanya en l'edició anterior i despréses va consagrar com a Miss Playboy TV 2004Latin America & Iberia, iniciant una carreraque l'ha portat a viatjar pel món representantel canal, a més de participar en diferents pro-duccions per a la pantalla de Playboy TV. Amés, també s’ha donat a conèixer per la sevaparticipació al concurs de telerealitat La gran-ja, que emet Antena 3.

Per participar-hi, les interessades haurand’inscriure's completant el formulari d'ins-cripció que es troba a la pàgina web del ca-nal (www.playboytvla.com). El canal eròtictreballarà amb agències de models dels di-ferents països participants per dur a termela preselecció de les candidates que podrancompetir pel títol de Miss PBTV del seu país.

Les candidates hauran de ser majors d'edatd'acord amb la legislació de cada país, i notenir més de 30 anys; fer més d'1,70 metresd’alçada; tenir ascendència llatina o brasile-ra i/o haver nascut a qualsevol país llatino-americà, ibèric o als Estats Units; i tenir pas-saport al dia i disponibilitat per viatjar. A més,han de tenir en compte que la participacióal concurs comporta la realització de fotoso vídeos amb nus integrals.

Una vegada elegida la guanyadora de cada

país, totes elles viat-jaran a Buenos Airesper gravar una sèriede produccions es-pecials per a PlayboyTV abans de la granfinal. Quiero ser unachica Playboy TVserà una produccióespecial per al canalque reflectirà com escapacita aquestesnoies amb l’objectiuque representin demanera fidel els va-lors dePlayboy TV.Finalitzada aquestaetapa, les noies tor-naran al seu país al'espera de la final.

La que resulti es-collida Miss PlayboyTV 2005 serà la por-taveu del canal du-rant tot l'any i fir-marà un contractede treball amb Play-boy TV per partici-par en esdeveni-ments i programes

especials. A més, rebrà un premi en efectiude 10.000 dòlars, un viatge a Los Angeles pera dues persones i diversos obsequis. La se-gona classificada rebrà tres mil dòlars i unviatge a Miami, mentre que la noia que que-di tercera rebrà dos mil dòlars i un viatgeal Brasil. Les dues finalistes també obtin-dran un contracte amb el canal per partici-par en promocions, esdeveniments i pro-grames especials.

El gerent general de Playboy TV Latin Ame-rica & Iberia, Alejandro Iglesias, està con-vençut que, amb les quatre edicions del con-curs que s’han realitzat fins ara, «hem acon-seguit reflectir la bellesa de la dona llatinaamb tots els seus matisos».

La primera edició d'aquest concurs inter-nacional va tenir lloc el 2002 i la veneçola-na Alejandra Gutiérrez va obtenir el títol. Laseva successora va ser la colombiana Rena-ta González, a la qual va seguir Arancha Bo-nete.

Playboy TV Latin America & Iberia és uncanal premium difós a més de vint països ique ofereix una programació eròtica dirigi-da a una audiència «adulta progressista». Sotala marca «Playboy», Playboy TV Latin Ameri-ca & Iberia –que transmet la seva progra-mació en espanyol i portuguès– és el canallíder en entreteniment eròtic per a adults.La seva programació es distingeix per la «qua-litat, varietat, i exclusivitat», amb una pro-gramació «d'alt voltatge per a homes, donesi parelles».

La successorad’Arancha BonetePlayboy TV ha iniciat la recerca de les joves que vulguin optar al

títol de Miss PBTV 2005 i representar el canal arreu del món

Televisió


Des que va passarper Estació d’en-llaç, Aina Clotet

ha tingut temps de fermoltes coses. Aquestajove actriu no ha parat:ha participat en un bongrapat de pel·lícules decinema, en un parelld’obres de teatre i en al-

guna sèrie. També ha participat a Sprint Spe-cial, una tvmovie que es veurà aquesta tardor.

Per què encén la tele? Per veure progra-mes nous que puguin interessar-me a ni-vell de contingut o format, i per veure es-trenes de pel·lícules, tvmovies i sèries.

Quin programa no es perdria per res delmón? Cap.

No s’ha fet res millor des de...? Les pri-meres sèries de TV3 i els programes de Mi-kimoto i Buenafuente.

I quin és el pitjor programa que s’ha fetmai? Qualsevol del cor.

Quin informatiu és més parcial? Crec quetots estan més o menys manipulats. Jo in-tento contrastar.

I quins mira? Els de TV3.

Toros o futbol? Cap dels dos.

Té algun presentador preferit? L’ÀngelsBarceló i en Carles Francino.

I algun que esborraria del mapa? El tempsja l’anirà esborrant.

Ha seguit algun dels programes consi-derats teledeixalla? En moments puntuals.

En tres paraules, com seria la seva tele-visió ideal? Crítica, pedagògica i lúdica.

Quin és el seu personatge de dibuixosanimats preferit? En Jerry.

Té algun anunci que li agradi? Qualsevolque sigui innovador.

Què és una casa sense tele? Un bon llocper pensar i llegir, perquè no és indispen-sable.

El descodificador

Aina Clotet Actriu

«Crec que tots elsinformatius estanmés o menysmanipulats»

TEXT: ANNA ESTARTÚS

LÍDIA MIRALPEIXMiss Universo Absoluta

TONI PÉREZCampeón del Mundo

Nueva Temporada

2004 - 2005

…Objetivos cumplidos

¡El tuyo puede ser uno d

e ellos!…

A v � S a n t a E u g è n i a � � � � � � � T e l i F a x � � � � � � � � � � � � G I R O N Aw w w � p r o f e s i o n a l f i t n e s s � c o m � i n f o @ p r o f e s i o n a l f i t n e s s � c o m

P ro f e s s i o n a l FitnessF I T N E S S · M U S C U L A C I Ó

Dilluns 18 d’octubre22 DominicalDiumenge 17d’octubre de 2004

Els programesmés vistosdel 6 al 12d’octubre

Catalunya

Aquí no hay quienvivaDimecres 6 d’octu-bre, Antena 3.1.199.000 especta-dors (43,2%).

Alguna preguntamésDimarts 12 d’octu-bre, TV3. 832.000espectadors(30,4%).

7 vidasDiumenge 10 d’oc-tubre, Tele 5.752.000 especta-dors (31,2%).

Futbol: Espanya -Bèlgica.Dissabte 9 d’octu-bre, TVE-1. 716.000espectadors(31,1%).

Gran HermanoDijous 7 d’octubre,Tele 5. 698.000 es-pectadors (31%).

El cor de la ciutatDimarts 12 d’octu-bre, TV3. 689.000espectadors(30,4%).

Espanya

Aquí no hay quienvivaDimecres 6 d’octu-bre, Antena 3.7.263.000 especta-dors (39,9%).

Espanya - BèlgicaDissabte 9 d’octu-bre, TVE-1.4.958.000 especta-dors (30,3%).

7 vidasDiumenge 10 d’oc-tubre, Tele 5.4.769.000 especta-dors (29,4%).

Gran HermanoDijous 7 d’octubre,Tele 5. 4.273.000espectadors(28,2%).

Hospital CentralDimecres 6 d’octu-bre, Tele 5.4.243.000 especta-dors (23,9%).

Ana y los 7Dilluns 11 d’octubre,TVE-1. 4.112.000espectadors(25,8%).

12.05

21.45

01.20

00.00

K3El litoral rocósDe vegades és difícil imaginar la gran quan-titat de vida que hi ha al damunt, a l’interior,a sota i entre les roques que formen les cos-tes marines. Què pot sobreviure en un llocon les onades baten contínuament les ro-ques? Les criatures de les costes rocosesno només s’han d’adaptar al canvi de les ma-rees, al sol i al vent; sinó també al pas deltemps, als cicles lunars, al dia i a la nit.

Antena 3La venganza del conde de MontecristoL’honrat i innocent Edmond Dantes és traïtpel seu millor amic i condemnat a tretze anysde presó a l’illa d’If. Amb el pas dels anys,Dantes va deixant de banda les seves for-tes conviccions i es consumeix elaborant elsmés despietats plans de venjança contra elsque l’han traït. Després d’una miraculosafuga, es converteix en el misteriós i ric Com-te de Montecrist i s’introdueix als cerclesde la noblesa francesa per dur a terme laseva venjança.

TVE-159 segundosMamen Mendizábal condueix aquesta ter-túlia política d’actualitat que compta cadasetmana amb periodistes, polítics i humo-ristes. Tots poden exposar el seu punt devista, però només durant un minut.

33El gran FlammarionMèxic, 1936. Connie, una actriu de varietats,mor estrangulada al seu camerino. Tony, elpallasso, troba l’assassí greument ferit pelstrets del revòlver de la víctima. El moribundés el Gran Flammarion, que explica tota lahistòria al pallasso. Flammarion es va ena-morar de Connie, i ella el va convèncer per-què matés el seu marit de manera que sem-blés un accident. I, després, Connie va fu-gir amb Eddie. Flammarion va buscar-la pertotarreu... fins que la va trobar.

TV3Un parell d’ousDavid, un milionari de trenta anys, sap comguanyar diners, però no aconsegueix casar-se amb la Júlia. Ella no vol compartir la sevavida amb un home tan avorrit. Decidit a re-orientar la seva manera de ser, el milionariva a sopar amb uns amics i comprova quèvol dir sorprendre algú: un grup de terroris-tes assalta el local i munten un número migmusical mig agressiu per felicitar la Cristi-na. Això entusiasmarà en David, que s’em-brancarà en una aposta massa complica-da per a ell...

Dimarts 19 d’octubre

20.45

22.35

22.05

22.00

23.30

TVE-1Liverpool - Deportivo de la CorunyaEls gallecs afronten un complicat partit enel camp del Liverpool amb la necessitatd’aconseguir la primera victòria en aquestalligueta.

Tele 5El comisarioTorna la sèrie protagonitzada per Tito Val-verde, per cobrir el buit deixat per Los 80. Lanova temporada s’inicia amb una explosióinesperada al districte: ha esclatat una minaantipersona. Una trucada anònima anunciaque n’hi ha més d’escampades per la zona,en llocs concorreguts. La policia ha de pa-gar si vol saber on estan col·locades les al-tres mines i evitar una massacre.

TV3El guardiàDesprés d’una sèrie de tempestuosos es-deveniments a Kirk i McGee, en Nick tornaa Fallin i Associats quan en Burton està fi-cat de ple en el cas de la Susan Newberg,la difunta filla d’un client antic i amic de lafamília, Frank Newberg. El que comença comuna investigació al vidu de la Susan acabaen un cas de suïcidi lligat a agressions se-xuals. Mentrestant, l’Amanda Bowles aban-dona Fallin i Associats quan en Burton de-saprova la seva tasca de voluntària.

TVE-1PaybackMel Gibson (a la foto) protagonitza aquestacombinació d’acció i cine negre. Porter viuen un món al marge de la llei, un món enblanc i negre on tots els homes són assas-sins i tots els policies són corruptes. Així quequan, en un robatori, el traeixen i el donenper mort, Porter sap que només pot recór-rer a la venjança. Totalment prescindible.

33Motiu d’alarmaGeorg Jones pateix una invalidesa que l’afec-ta tant físicament com psicològicament. Creu,equivocadament, que la seva esposa, Ellen,i el seu metge tenen relacions i que plane-gen assassinar-lo. Tan convençut n’està queescriu una carta al seu advocat denunciantla presumpta conspiració. Després ho ex-plica a la seva dona, i del nerviosisme, pa-teix un atac de cor i mor. Ellen vol evitar quela carta arribi a l’advocat.

Dimecres 20 d’octubre

15.50

22.00

22.00

00.00

20.45

TV3El cor de la ciutatA la festa sorpresa d’en Tomàs hi ha unparell de sorpreses inesperades: un convi-dat imprevist i un comiat... diferent. L’Ivansegueix la seva tàctica implacable contraen David, mentre la Roser es posa pesadaamb en Santiago i la Pilar. I en Rafa i la Isa-beleta es deixen aconsellar per la Mar i lesseves cartes.

K3Corto MaltésEl Corto recorre el Carib seguint l’estela deBarba Negra, de Calico Jack i d’altres ca-vallers de fortuna del segle XVII. Arriba a lescostes de la Guayana i del Brasil, i s’endin-sa fins al cor de l’Amazònia. En aquest viat-ge, troba (i perd) un tresor, topa amb sa-cerdotesses de vudú, descobreix les festesde Mu, ajuda un presoner, dóna suport acamperols oprimits i fa nous amics...

TVE-1AC Milan - FC BarcelonaEl Barcelona visita el Milan en el partit quepodria decidir el primer lloc del grup clas-sificatori.

TV3K-PaxProt, pacient d’un hospital mental, assegu-ra que ve d’un planeta llunyà, K-Pax. Durantla teràpia arriba a fer dubtar el seu seu psi-quiatre, el doctor Mark Powell, que no el con-sidera un boig qualsevol. Predominen lesdescripcions dels estats d’ànim dels per-sonatges por sobre dels efectes especials,i concentra tot el seu atractiu en el duel in-terpretatiu entre Kevin Spacey i Jeff Brid-ges. Una pel·lícula intimista i sorprenent.

Tele 5Hospital CentralLaura i Aimé decideixen passar el seu dialliure al parc d’atraccions amb Nuria, la fillad’Aimé. Però la nena es porta força mala-ment amb Laura, i Aimé no fa res per evi-tar-ho. Ell ha de marxar per una urgència, iLaura i la nena es queden soles.

33SuddenlyEn un poblet l’únic tema de conversa sónels intents fracassats del xèrif de festejar lavídua Benson, una dona que no pot supor-tar les armes. Amb Frank Sinatra, Nancy Ga-tes i Sterling Hayden.

00.00

20.00

L A F U S T A S E N S E M A N T E N I M E N TPlaça Major, 3 - 17184 SALITJA (Girona) - Tel. 972 47 31 19 - Fax 972 47 42 00

Guia TV

23 DominicalDiumenge 17d’octubre del 2004

Recomanem

Accatone

Dimecres 20La 2 23.15 h.Més d’un li ha pro-nosticat que mo-rirà jove. Accato-ne, que viu als su-burbis romans,porta una vidaque promet no sermassa llarga. As-setjat per la fam idecidit a qualse-vol cosa abansque treballar, roba,explota una dona iabandona la sevadona i els seusfills. Accatone no-més sap pensaren ell i a sobreviu-re. L’opera primadel controvertitPasolini, que vaser molt ben rebu-da en el seu mo-ment per la mane-ra tan peculiard’abordar la realit-zació cinema-togràfica, virginal ialhora naturalista.

Any1961.PaísItàlia.DirectorPier Paolo Pasoli-ni.IntèrpretsFranco Citti,Franca Pasut,Silvana Corsini,Paola Guidi.

Divendres 22 d’octubre

00.55

18.00

21.35

22.00

23.00

TVE-1Premios Príncipe de AsturiasEn directe des del Teatro Campoamor d’Ovie-do, lliurament dels premis Príncep d’Astú-ries. L’acte estarà presidit per Felip de Bor-bó, i per primera vegada, per la seva dona,la princesa Letizia. La primera imatge de laparella és, precisament, del lliurament delspremis de l’any passat, quan ella, encaracom a periodista, va cobrir l’acte.

TV3BèstiesEl fènix era un ocell vermell com el foc ca-paç de renéixer de les seves cendres. Moltprobablement, aquesta llegenda està ba-sada en els flamencs. Aquests ocells colo-nials tenen poblacions itinerants entre dife-rents zones de residència i poden desa-parèixer i aparèixer sobtadament decadascuna d’aquestes zones en funció deles condicions climàtiques. La població dela Mediterrània occidental es mou bàsica-ment entre el delta de l’Ebra, la Camarga ila llacuna de Fuente de Piedra.

Tele 5Sesenta segundosLa presència de Nicolas Cage i Angelina Jo-lie no resulta suficient per salvar una pel·lí-cula d’acció amb un guió mediocre i una tra-ma poc creïble. Randall Memphis Raines hadeixat enrere el seu passat delictiu, però repla desagradable visita d’un vell conegut. Persalvar el seu germà petit, que s’ha ficat enproblemes, es veu obligat a fer el que sapfer millor: robar cotxes. Film per passar l’es-tona.

La 2EpílogoLa pel·lícula explica la història i els enfron-taments de dos homes enamorats de la ma-teixa dona. Durant anys han treballat junts ihan signat els seus exitosos llibres com sifossin obra d’un sol home: Rocabruno Diti-rambo. Un dia se separen. Deu anys des-prés, Ditirambo va a buscar Rocabruno perfer una darrera història. Un epíleg que tan-qui la seva història. Paco Rabal (foto) i JoséSacristán en són els protagonistes.

33Sub JudiceElena és una advocada que presenta unaquerella contra Andreu, empresari de granprestigi i reputat polític, per assetjament se-xual a una de les seves treballadores. An-dreu és un dels millors clients del companyd’Elena, Sergi, i per això aquest intenta queElena abandoni el cas. Però ella s’hi nega.

Dijous 21 d’octubre

21.30

22.40

16.30K3La xarxa de la vidaEls elefants africans són una de les criatu-resm més impressionants de les planes afri-canes, no només per la seva mida i intel·ligèn-cia, sinó també per com conserven el medion viuen. El documental segueix una feme-lla i la seva cria mentre travessen un territo-ri àrid a la recerca d’aigua.

TV3Majoria absolutaEn Felip es planteja fer el que sigui perquèel Barça guanyi el partit del segle. L’Eduardha de dirigir el cor del Liceu al Camp Nou.En Joan vol allunyar-se d’en Sebastià i fer-se skater. I, mentrestant, a can Anglada,tothom canta himnes.

La 2Cookie’s FortuneAltman torna al seu univers més genuí. Unrelat amb ínfules de comèdia entranyable,carregat d’ironia i de frescor, que ressaltaper uns personatges entranyables. Altmanes burla sovint dels seus tipus, però ho fasempre amb una fina ironia i amb un nota-ble sarcasme. Reuneix un excel· lent repar-timent, en el qual destaquen les grans in-terpretacions de Glenn Close i Julianne Mo-ore, les dues nebodes.

33CrimsEl pintor Marçal Batllori mor sobtadament iés incinerat amb rapidesa. L’Olga no ha arri-bat mai a entrevistar-s’hi, però està segurad’haver-lo vist en coma tot i que estava sotaels efectes d’un experiment que distorsio-na la percepció de la realitat. Amb la com-plicitat de Pau Aguilera, crític d’art especia-litzat en l’obra de Batllori, fa creure a la maredel pintor que les falsificacions de Batlloriscontinuen. Al mateix temps, en Gabriel des-cobreix la identitat de l’ombra que aparei-xia en la cinta de l’exposició.

Antena 3Sexo en Nueva YorkUn nou capítol de les vivències de Carrie,Charlotte, Miranda i Samantha, quatre ami-gues de Nova York amb diferents actitudsrespecte al sexe i que solen posar en comúles seves experiències amb els homes, si-guin bones o dolentes.

Dissabte 23 d’octubre

14.30

15.35

22.00

18.00

00.00

33Comarques.docReemissió del capítol dedicat al Ripollès, lacomarca que es considera el bressol de Ca-talunya. El Ripollès guarda la màgia d’unaterra lligada als seus orígens, d’imatge se-rena, de boscos de faigs, roures i pins, campsde conreus i prats on pasturen ramats de va-ques i de xais.

TV3DespertarL’any 1969, un brillant neuròleg britànic apli-ca un nou medicament a un grup de pacientsd’un hospital de Nova York que pateixen en-cefalitis letàrgica. Un cas verídic portat a lapantalla a partir del llibre escrit pel mateixcientífic (encarnat per Robin Williams), i queresulta impactant i estremidor. La pel·lículacompta també amb Robert De Niro (a la imat-ge) i Penelope Ann Miller.

TVE-1Me debes un muertoUn dels últims films que van interpretar juntsl’inclassificable Manolo Escobar i una jove-níssima Concha Velasco, i un dels més gro-tescos de la sèrie, que s’atreveix fins i tot asatiritzar la pel·lícula de Hitchcock Extrañosen un tren. La fotografia és del veterà Emi-lio Foriscot i hi ha una breu intervenció del’aleshores ja oblidada Gracita Morales.

33LamericaUna pel·lícula molt curiosa, que supera elrisc de suposar l’enèsim film conscienciatsobre l’emigració amb llenguatge neorea-lista, gràcies a una sèrie de notables recur-sos estructurals, formals i metafòrics, queconfereixen al conjunt una personalitat sòli-da i convincent. Es basa en el fet històricde la fugida a Itàlia de nombrosos albane-sos, arran de la fi del comunisme el 1991.

La 2La noche temática: II Guerra Mundial,frentes ocultosAquest any s’ha complert el 60è aniversaridel Desembarcament de Normandia, queva marcar el principi del final de la II GuerraMundial i també del nazisme. Amb aquestmotiu, el programa indaga en dos episodissilenciats d’aquell període dramàtic: l’atemp-tat contra el dictador Adolf Hitler (a la foto) ila inexplicable passivitat que l’Església catò-liva va adoptar davant el genocidi de milionsde jueus. S’emetran dos documentals: ElPapa, los judíos y los nazis i El atentado con-tra Hitler: la hora de los oficiales.

00.00

02.00

Patricia Ribera RieraDirectora del Centre Holovital

Girona

APRIMAMENT

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaç i durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes • Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Aprimar-se definitivament d’una maneranatural, ràpida i duradora.La ciutat de Girona disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mètode natural utilitzat aFrança des de fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals, Holovitalaconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seu benestar generali el seu control d’ansietat.

Holovital té unes modernes instal·lacions al mateix centre de la ciutat de Girona.

Holovital

El centre de tractaments natu-rals Holovital va ser creat el1994 a Barcelona per Ana

Geli. A través d’un mètode comple-tament natural utilitzat a França desde fa quinze anys en més de 55 cen-tres i basat en antigues tècniquesorientals, Holovital aconsegueixreduir el sobrepès.

Des de setembre de 2003Holovital s’ha establert a la ciutat deGirona, al carrer Pare Maria Claret,14 2n 2a, on Patricia Ribera i el seuequip ja han solucionat el problemade sobrepès de molts homes idones.

El mètode

És un mètode molt antic en lessocietats orientals, que hem adaptatal sistema alimentari d’Occident. Ésun tractament tàctil, basat en anti-gues tècniques orientals que consis-teix en lleugeres pressions digitalssobre punts concrets del cos; no s’u-tilitzen ni agulles ni medicaments niaparells. Activem els punts reflexosd’un òrgan i regulem el funcional-ment de tot l’organisme mitjançantaquests punts.

Amb aquestes sessions, s’aconse-gueix treure la gana, l’ansietat i regu-lar l’organisme perquè realitzi millortotes les seves funcions. Durant eltractament millora la pell, el cabell,les ungles, la persona dorm millor, esnormalitzen els paràmetres decolesterol i de glucosa, si estan alte-rats, i en els casos de menopausa esredueixen notablement les sufoca-cions, així com els dolors articulars.

Com a complement a la digito-puntura, és necessari seguir unadieta sana que cobreixi totes lesnecessitats nutritives amb el mínim

aport de greixos.

Una dieta que, com que es treuenl’ansietat i la gana, no costa gens deseguir, sense carències, rumiada per-què la persona mantingui un to aní-mic òptim. Es proporciona una llistad’aliments naturals de la dieta medi-terrània que inclouen fruita, verdura,carn i peix; tot triat i combinat enfunció del tipus de pacient.

Els resultats

Depenent de cada cas el pacientpot sotmetre’s a un tractament curt(de 4 a 6 setmanes) en el qual éspossible perdre entre 8 i 10 quilos, oun de llarg (de 9 setmanes) en elqual es poden rebaixar de 15 a 18quilos, sempre seguit d’una fase demanteniment de 3 setmanes, quetenen com a finalitat estabilitzar elpes adquirit. Finalitzat el procés,vostè podrà tornar a menjar nor-malment sense guanyar pes.

És un tractament que podenseguir dones (fins i tot aquelles quees troben en període postpart

–sempre i quan no estiguin alle-tant–), homes i nens a partir dels 18anys d’edat, sense contraindicacions.Amb dietes adaptades a personesamb diabetis o vegetarianes.

Es tracta d’un mètode que té en

compte el binomi cos-ment, ajudantels pacients a incrementar la sevaautoestima, el benestar general i elcontrol d’ansietat. Per a Holovital, elmés important és la salut de la per-sona.

A Holovital Aprimament, elsresultats són ràpids i duradors. Lesnostres tècniques són saludables.Ajudem a portar un control sobre elcos, i, el que és més important, a tro-

bar-se més dinàmic i amb mésganes de viure.

Holovital té les sevesinstal·lacions situades al c/ PareMaria Claret, 14 2n 2a. Aquestaés una bona opció per a aquellespersones que es vulguin aprimarsense passar-ho malament nipatir gana, i a la vegada gaudird’un bon estat de salut i opti-misme.

Diumenge 17 d’octubre de 2004 minical · Reportatge L’univers Dalí Figueres, Cadaqués i...

Documents

Transcript of Diumenge 17 d’octubre de 2004 minical · Reportatge L’univers Dalí Figueres, Cadaqués i...