Diumenge 23 d’octubre de 2005 minical€¦ · subdelegat del Go-vern central a Giro-na, parla...

Reportatge Diamants per a tothom La cuina de la tòfona PÀGINA 5. Reportatge La Girona de sempre Un llibre recorreindrets emblemàtics de la ciutat PÀGINES 6 i 7. Entrevista Antoni Munné-Jordà Historiador de la ciència-ficció PÀGINES 8 i 9.

Dom

inic

alDiumenge 23d’octubre de 2005

Diari de Girona

ReportatgeLa Salle fa cent anysUna exposició a la Casa deCultura obre els actes delcentenari del col·legi La Sallede Girona. PÀGINES 2, 3 i 4

2 DominicalDiumenge 23d’octubre de 2005

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: MARC MARTÍ (UNA SOTANAD’UN GERMÀ DE LA SALLE I UNA BATA D’UNALUMNE, A L’EXPOSICIÓ DEL CENTENARI, A LACASA DE CULTURA DE GIRONA)

23 d’octubre de 2005

5 ReportatgeDiamants per a tothomEl cuiner italosuís MassimilianoMariotta ha portat a Gironael seu programa de divulgacióde la cuina de la tòfona.

6 i 7 ReportatgeLa Girona de sempreUn llibre retrata en blanc i negreindrets característics de la ciutati n’aporta dades històriques,curiositats i anècdotes.

8 i 9 EntrevistaAntoni Munné-JordàHistoriador de la ciència-ficció,presentava recentment a Gironados llibres d’un gènere que té«càrrega de reflexió social».

11 RutesOsor

14 Col·leccionismeExposicions de Fires

15 SalutEl tabac porta nenes

SUMARI 1

2 43

La Sallefa cent anys

Una exposició a la Casa de Cultura ha obert els actes decelebració del centenari del col·legi La Salle de Girona; a travésde fotografies, documents i objectes es recorda la història d’un

dels centres educatius més populars i coneguts de la ciutat.

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

L ’escena va més o menys així: Joan Bap-tista de la Salle (encarnat per l’actor MelFerrer), és al seu llit de mort, envoltat de

germans de la comunitat religiosa que ha fun-dat, en un dels col·legis que regenten. Se sen-ten, de fons, veus de nens que se suposaque juguen al pati de l’escola. De la Salle, ambun fil de veu, diu a les persones que l’acom-panyen: «Obriu les finestres. Vull escoltar elriure dels nens». En l’escena següent, unescampanes toquen a mort. D’aquesta maneras’acaba la pel.lícula El señor de La Salle, diri-gida l’any 1964 per Luis César Amadori i inter-pretada entre d’altres (a més de per Mel Fer-rer) per Manuel Alexandre, Antonio Ferran-dis, Mabel Karr, Alfredo Mayo i Fernando Rey.El film, un retrat hagiogràfic de Joan Baptis-ta de la Salle (Reims, 1651-Rouen, 1719) –filld’una noble família francesa que va renun-ciar a la riquesa, va fundar la comuntat religio-sa dels Germans de les Escoles Cristianes, de-dicada a l’ensenyament, i va ser declarat Santl’any 1900 pel papa Lleó XIII i patró dels edu-cadors el 1950 pel papa Pius XII– l’han vistmilers de gironins perquè s’ha projectat rei-terades vegades –sovint coincidint amb la fes-ta patronal– al teatre del col·legi La Salle deGirona; un col·legi que aquest curs 2005-2006celebra els seus cent anys d’existència.

El 23 de juny de 1905, sis germans de lesEscoles Cristianes fundaven una comunitat aGirona. Tots sis eren francesos –Sardien, Lo-rique de la Croix, Imnémond, Jodars, Sédulphe

Prosper, Senode Auguste eren els seus nomsreligiosos– i tenien la intenció d’obrir un co-l·legi a la ciutat, com altres germans de LaSalle ja havien fet en altres localitats gironi-nes –els centres de Cassà de la Selva i SantaColoma de Farners, per exemple, són més an-tics que el de Girona–. La iniciativa d’instal·lar-se a Girona havia estat de Frère Surance, visi-tador del Districte de Béziers, i va ser el Frè-re Senateur Isidore qui va llogar una casa alnúmero 50 del carrer de la Rutlla, propietatde Laura Ballester, per instal·lar-hi el centre.Durant el primer any, però, l’immoble va serúnicament la residència dels germans, per-què l’aleshores bisbe de Girona, Tomàs Sivi-lla, no va autoritzar l’obertura del col·legi.

EL PRIMER CURSEl 2 de gener de 1906 mor el Bisbe Sivilla iel vicari capitular successor, Mossèn JosepMatas, autoritza el 29 de març l’obertura del’escola, sota l’advocació de Sant Narcís. Enel canvi de parer de les autoritats religiosesgironines hi van influir la petició del rectorde la parròquia del Mercadal i d’algunes per-sones influents de la ciutat, així com les neces-sitats educatives del barri, en aquell momentallunyat del centre de la ciutat. D’aquesta ma-nera, a principis de setembre de 1906 comen-çaven les classes al Colegio de San Narciso acargo de los Hermanos de las Escuelas Cris-tianas. Aquesta era la denominació que apa-reixia en els anuncis que aquell mateix se-

tembre explicaven, des de la portada del Dia-ri de Girona, que «el Colegio de San Narcisoinaugurado á primeros del presente mes deseptiembre cuenta ya con un número bastantecrecido de alumnos. Su situación calle de laRutlla, núm 50 es inmejorable por sus con-diciones higiénicas. Se admiten externos, vi-gilados, y medio pensionistas, se da enseñanzade Párvulos y Primaria en sus tres grados: Ele-mental, Medio y Superior. Los señores Padresque quieren proporcionar á sus hijos á lavez que una buena educación, una enseñanzasólida, hallarán en este colegio todo cuantodesean. Además se darán conferencias delos idiomas Francés, Inglés y Alemán y porla noche lecciones de dibujo y contabilidad.Para más informes pedir prospectos a la Di-rección del Colegio». Aquell primer curs, elcentre –que tenia com a titular legal el vete-rinari gironí Josep Gimbernat– tindria 75 alum-nes, 24 d’ells de l’escola nocturna.

Durant els anys següents, el col·legi de LaSalle a Girona va anar consolidant la sevaactivitat educativa i va aconseguir convèn-cer els gironins de la bondat dels seus mèto-des, com ho demostra que a principis de ladècada dels anys 20 ja se superaven els 300alumnes. Aquest increment del nombre d’es-tudiants va portar els responsables de la comu-nitat a plantejar-se la necessitat d’ampliar l’es-pai disponible. Així, l’any 1924 arribava unnou director al col·legi, el germà Josbert Arsè-ne, amb l’objectiu bàsic

Reportatge


Fotos:1Un retrat de SantJoan Baptista de laSalle presideix l’ex-posició de la Casade Cultura.2El germà Tomàs,amb alguns delsseus alumnes.3El germà FrancescBertran, conegutcom «hermano Fran-cisco»; va morir el28 d’agost del 1988.4Francesc Francisco-Busquets, actualsubdelegat del Go-vern central a Giro-na, parla durant unacte d’homenatge algermà Guillermo –ala dreta–, el 1980.5Un grup de perso-nes observen algunsdels plafons que for-men l’exposició delcentenari de La Sa-lle a Girona.6La façana delcol·legi, a la canto-nada entre els car-rers Migdia i SantJoan Baptista de laSalle, ha estat repin-tada en ocasió delcentenari.7L’exposició de laCasa de Cultura re-produeix una antigaaula de La Salle.8Dos germans i ungrup d’alumnes enla fotografia més an-tiga que s’exposa,dels anys 20.

5

(Continua a la pàgina 4)

8

7

6

de construir un nou cen-tre. Les obres van començar l’1 de març del1925 en uns terrenys de la cantonada dels ac-tuals carrers Migdia i Sant Joan Baptista dela Salle –al mateix indret on encara és ara– iel 16 de setembre de 1926, en l’inici del curs1926-1927, els estudiants –un total de 399–ja començaven les classes al nou edifici.

EL GRUP CARLES MARXL’esclat de la Guerra Civil va suposar un puntd’inflexió. Els germans Emerio José i Juliánvan ser assassinats el 12 de setembre del 1936a la carretera entre Riudellots de la Selva i Cal-des de Malavella, i tres religiosos més vanser morts en altres moments del conflicte.L’agost del 1936, a més, el comitè executiuantifeixista es va incautar de diversos edifi-cis religiosos de Girona, entre els quals hi ha-via el col·legi La Salle, que va canviar el seunom pel de Grup Carles Marx –aquesta va seruna pràctica habitual, i així el col·legi Ave Ma-ria va ser el Grup Bakunin; les Dominiques,Grup Joaquín Maurín; els Maristes de la Ca-tedral, Grup Giner de los Ríos; els Maristes dela Mercè, Grup Durruti...–. I s’hi van conti-nuar fent classes, si bé sense l’orientació re-ligiosa que caracteritzava La Salle.

Després de l’entrada de les tropes de Fran-co a Girona, el 3 de març del 1939 arriba ala ciutat el germà Gervasio María, amb la fi-nalitat de reobrir el col·legi; el maig ja s’ac-ceptaven matrícules per al nou curs, durantel qual La Salle de Girona, donada l’expan-sió que la comunitat havia aconseguit a Ca-talunya, deixava de dependre del Districte deBèziers i passava a dependre del de Barce-lona. És a partir d’aquest moment, també, queel centre deixa de tenir directors francesos.

La xifra d’alumnes a La Salle de Girona vaanar creixent els anys següents fins a prop de400 alumnes, la qual cosa va provocar l’any1951 una ampliació del col·legi. N’hi hauriauna altra, el 1954, que deixava el centre pre-parat per assumir fins a 700 alumnes; en aques-tes obres també es va construir un nou tea-tre al col·legi, que es va inaugurar amb larepresentació de Murió hace quince años, una

obra de José Antonio Giménez-Arnau inter-pretada per Jaume Teixidor, Josep Maria Ca-pella, Carme Delgado, Anita Codolà, ÀlvarCapella, Soledat Gispert, Joan Paredes, Nar-cís Ferrer, Eduard Carreras, Neus Amat i JoanRibas. En aquests primers anys de la dècadadels 50 es generalitza l’ús de la bata de rat-lles entre els estudiants i també la presènciade professors seglars.

La història de La Salle de Girona en l’últimmig segle està estretament lligada a l’evolu-ció de la societat gironina i dels sistemes d’en-senyament. L’extrema religiositat dels primersanys es va relaxant amb el pas del temps men-tre apareixen activitats i iniciatives que acon-segueixen una àmplia implicació popular. ElsPastorets de La Salle, per exemple, són l’em-brió dels actuals Pastorets de Girona; s’im-pulsa l’activitat esportiva a través d’equipsde futbol, bàsquet, handbol i patinatge; elteatre del col·legi és l’escenari de representa-cions diverses i de projeccions cinematogrà-fiques que, els caps de setmana, atreuen unabona quantitat de persones; més recentment,es posen en marxa propostes com l’EncesaSolidària d’espelmes –que es fa cada any ales escales de la Catedral–, la Marxa de lesFonts, la Trobada Musical, el Sopar de la Fam...

EXPOSICIÓ A LA CASA DE CULTURATotes aquestes activitats apareixen reflectidesen l’exposició que fins el proper 6 de no-vembre es pot visitar a la Casa de Cultura deGirona, en la qual es recrea amb fotografies,objectes i documents la història del col·legi.Una història en la qual tenen un paper im-prescindible personatges com els germansTomàs, Guillermo, Lluís Bosch –creador d’unaespectacular i emblemàtica col·lecció de pa-pallones–, Francesc Bertran –l’hermano Fran-cisco–, Josep Padró, Josep Guiteras, Josep Ma-ria Mascort... O els professors Julià, Vázquez,Matilla, Hernàndez, Arriaga, Comamala, Iz-quierdo, Resclosa, Llongarriu i tants altres.Precisament un professor històric del centre–també exalumne–, Manel Domènech, es con-vertia l’any 2003 en el primer seglar que di-rigia el col·legi, que en l’actualitat té 723 alum-

nes –199 a Batxillerat i la resta a ESO–, 41professors i només dos germans de les Es-coles Cristianes, un dels quals fa classe. Se-gons Domènech, «la manera de treballar ambels alumnes no ha canviat, a La Salle, peròés evident que la dedicació que podien te-nir els germans, que vivien al col·legi, no lapodem tenir els professors seglars. Ells erenallà les 24 hores del dia i això facilitava queel col·legi estigués molt més obert en sentitliteral». Precisament en l’acte inaugural de l’ex-posició, el subdelegat del Govern central aGirona i exalumne de La Salle de Girona, Fran-cesc Francisco-Busquets, comentava que «unade les grans feines que ha fet La Salle de Gi-rona ha estat actuar com a centre cívic avantla lettre. A part de la seva activitat pedagò-gica, feia de centre de barri no només perals nois de l’escola. S’hi podia anar a jugar aping-pong, a futbol, a handbol, a teatre...».

Domènech apunta, sobre el sistema peda-gògic de La Salle, que «una de les coses ques’han buscat des de sempre ha estat no fer di-ferències, acollir totes les persones sense pre-guntar per la identitat personal, per la pro-cedència ni per la cultura». Pel que fa a lapresència de l’element religiós en l’ensenya-ment, explica que «en segons quines èpoqueshi era molt present en forma de doctrina, peròde la mateixa manera que passava a tot arreu;amb el temps, el fet religiós es manté, peròdes del punt de vista dels valors, de les acti-tuds, del testimoniatge». En aquest sentit, elvicepresident de la Diputació Xavier Soy, tam-bé exalumne, deia en l’acte inaugural de l’ex-posició que «la formació que vaig rebre, fona-mentada en la inculcació dels valors de lafamília, de la responsabiloitat personal, del’autoestima amb inspiració cristiana, sensdubte que han marcat la meva vida». TambéJoan Manuel del Pozo, primer tinent d’alcal-de de l’Ajuntament de Girona, insistia enaquest ensenyament en els «valors de l’huma-nisme cristià» perquè «implica alguna cosa mésque el simple coneixement fred, amb el qualno anem enlloc. Si La Salle té un un estil ésel del treball de persones sobre personesper construir les millors persones possibles».

Reportatge


Fotos:9Una escena de larepresentació delsPastorets de La Sa-lle de 1958.10Dos quaderns esco-lars utilitzats al cen-tre.11Orles d’alumnesdels anys 50.12Un partit d’handbolamb la participacióde l’equip de La Sa-lle.13L’Encesa Solidàriad’espelmes a la Ca-tedral és una activi-tat que es va posaren marxa el 1999.14Un quadern de tre-balls escolars delcurs 1949-50.15Antic material esco-lar per a classes degeometria.

9

10

11

13

12

14 15

(Ve de la pàgina 3)

L a tòfona blanca té un gust únic i irrepe-tible en la natura, un gust totalment únic,fi. I com que a més n’hi ha molt poca,

se la considera el diamant de la cuina». Mas-similiano Mariotta explica d’aquesta maneraper què la tòfona blanca (Tuber magnatumpico, també dita tòfona d’Alba, per la regióitaliana del Piemont) pot arribar a costar, enfresc, fins a 5.000 o 6.000 euros el quilo.Se’n troba en diferents regions d’Itàlia i tam-bé als països del Bàltic i el seu període de re-col·lecció va de l’1 d’octubre al 31 de de-sembre. És un producte que s’ha de consu-mir en fresc perquè és molt difícil de conservari es fa malbé de seguida per culpa de la man-ca d’escorça, que fa que perdi molt aviat lahumitat que li proporciona la seva aroma iel seu sabor característics. La tòfona negra odel Périgord (Tuber melanosporum), en can-vi, sí que té escorça i és més fàcil de conser-var. És igualment excel·lent (en diuen la per-la negra de la cuina) però no tan cara per-què, a més que es conserva millor, se’n pottrobar a més indrets, entre els quals hi haCatalunya i el País Valencià. També hi ha al-tres varietats no tan gustoses ni amb tanta aro-ma (la tòfona d’estiu, Tuber aestivum, perexemple), i que en conseqüència d’això re-sulten més barates, però que, per suposat, noofereixen els mateixos resultats a la cuina.

La tòfona és un aliment que ja apreciavenels faraons egipcis i que a l’antiga Roma s’acos-tumava a menjar en les bacanals, pel seu supo-sat poder afrodisíac. Aquest mateix suposatpoder afrodisíac va provocar que l’Esglésiaen prohibís el consum en determinats perí-odes de l’Edat Mitjana, fins que la noblesa eu-ropea en va recuperar l’ús. Des de llavors,sembre ha tingut aquesta aurèola d’exclusi-vitat a la qual hi ha contribuït el seu elevatpreu. Però també el desconeixement sobre elseu ús, segons Massimiliano Mariotta, un cui-ner italosuís que aposta per portar la tòfonaa la cuina de les cases normals i corrents.

Mariotta és fill de mare italiana (de Florèn-cia) i de pare suís (del cantó italià de Tici-no). Va estudiar cuina a Suïssa, va treballarun temps en un restaurant del seu país, i pos-teriorment es va traslladar a Xile, on va cui-nar durant quatre anys abans de tornar a casa.

Després d’haver estat el xef de diversos res-taurants finalment es va decidir a obrir-neun de propi, Il Tartufo –tartufo vol dir tòfo-na en italià–, molt a prop de Zurich. És un lo-cal especial, amb molt poques taules, quefunciona només a través de reserves, i en elqual també té instal·lada una botiga en la qualven productes elaborats a partir de tòfonessota la marca Il Tartufo. Aquesta setmana, Ma-riotta era a l’Escola d’Hostaleria de Girona perpresentar aquests productes i també per in-tentar desmitificar la cuina de la tòfona ambdemostracions pràctiques que es poden ela-borar, plats gustosíssims que no resultin mas-sa cars i que siguin senzills de fer.

SENSE COMPANYIAD’entrada, aclareix que la tòfona no admetmassa companyies a l’hora de cuinar: «Si femservir la tòfona oblidem-nos de l’all, de lesespècies –excepte el pebre negre– i de lesherbes aromàtiques, perquè emmascaren l’aro-ma i el gust característics de la tòfona». Peraquest mateix motiu aconsella utilitzar-la enplats que incloguin el que ell anomena ali-ments neutres, és a dir, que assimilen amb fa-cilitat els gustos i els aromes de la resta d’in-gredients: arròs, ous, pasta, patates... En aques-ta línia, continua desmitificant: uns simplesous remenats, o una mica de pasta, nomésamb tòfona blanca fresca llescada al damunt,resulta un plat excepcional. I per aconseguir-lo no cal comprar un quilo de tòfona blancaa 5.000 euros, en absolut, sinó uns grams; elpreu, per tant, és molt més assequible.

Però és que, a més, al mercat hi ha produc-tes preparats a partir de diferents varietats

de tòfona –els que distribueix MassimilianoMariotta i els d’altres marques que fan elabo-racions similars– que poden donar un exce-l·lent resultat a la cuina i que, en canvi, «mol-ta gent no sap com utilitzar», segons el cui-ner italosuís. A les botigues es poden trobarolis, mantegues, cremes, arrossos, etc... quehan estat aromatitzats amb tòfona i que avegades també n’inclouen trossets. I resul-ten una matèria primera idònia per a prepa-racions simples i molt bones. Un exemple: esbaten uns ous, es posen en una paella amboli una mica calent, es deixen uns segons finsque comencen a cuallar, s’hi afegeixen un pa-rell de cullerades d’una salsa a base de tòfo-nes, sal i pebre, s’acaba de remenar tot ple-gat, i se serveix de seguida. En poc més d’unminut s’ha aconseguit un plat excel·lent.

Durant la seva demostració, Mariotta tam-bé va cuinar un risotto gustosíssim i senzillde fer –tan senzill com pugui ser que un ri-sotto quedi bé–: en una cassola amb oli unamica calent s’hi posa ceba i es fa coure sen-se que perdi el color blanc; s’hi aboca l’arròs–el cuiner aconsella la varietat carnaroli, peral risotto, perquè segons ell és la que mésfàcilment queda al dente– i es cou una mica,remenant-lo amb la ceba; s’hi posa vi blanci s’espera que es redueixi, i a partir d’aquestmoment s’hi va abocant brou d’au –Mariottadesaconsella el de carn– a poc a poc, espe-rant que es vagi consumint, i remenant l’arròsde tant en tant. Quan l’arròs és al dente, esretira del foc, s’hi posa sal i pebre i un pa-rell de cullerades de mantega amb tòfona,es remena enèrgicament i se serveix. I enca-ra una altra proposta: un plat de pasta bulli-

da i amanida només amb una mica –no mas-sa, alerta Mariotta, perquè acostuma a resul-tar molt fort– d’oli aromatitzat amb tòfona. Iuna més: es fa un simple puré de patata, s’hiincorporen unes cullerades de salsa feta abase de tòfona, es remena i se serveix.

PEDAGOGIA PEL MÓNMassimiliano Mariotta ha fet demostracionssimilars a la que el va portar a l’Escola d’Hos-taleria de Girona en altres indrets de l’Estatespanyol –recentment ha estat a Bilbao i aBarcelona– i en un futur espera fer-ne en d’al-tres països europeus. Considera, en aquestsentit, que sobre la tòfona «s’ha de fer moltapedagogia», per desmitificar-la i també per«tornar la confiança al consumidor, perquèmoltes vegades l’han enganyat amb produc-tes que no eren de prou qualitat». En aquestsentit, recomana que aquesta mena de pro-ductes s’adquireixin en establiments de con-fiança en els quals es pugui demanar l’as-sessorament i el consell del venedor.

Mariotta no descarta que algun dia, a Cata-lunya, es puguin fer millors tòfones negresque les del Périgord o les del Piemont, queen l’actualitat estan considerades com les demés qualitat. «Hi té molt a veure el clima i lapluja, i a Catalunya hi ha un bon clima peròper exemple aquest any, que ha plogut tanpoc (quan havia de fer-ho), no serà bo pera les tòfones». En canvi, les buscadíssimes tò-fones blanques continuaran sent patrimonid’algunes regions italianes –el Piemont, laToscana, le Marche– i d’algunes zones delspaïsos bàltics, perquè s’hi donen un clima iun règim de pluges característics.

Diamantsper a tothomEl cuiner italosuís Massimiliano Mariotta, propietari del restaurantIl Tartufo de Zurich, ha portat a l’Escola d’Hostaleria de Girona el

seu programa de divulgació de la cuina de la tòfona.

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: VALERIA SMUD

Reportatge


Fotos:A l’esquerra, Massi-miliano Mariotta cui-nant un plat durantla seva recent de-mostració a l’Escolad’Hostaleria de Giro-na; a la dreta, el cui-ner amb un plat ambtòfones negres, unaltre amb tòfonesblanques, i algunsdels productes abase de tòfona quecomercialitza.

Llegir aquest llibre i contemplar les foto-grafies representa fer un passeig cons-cient i il·lustratiu per places, carrers i car-

rerons de la Girona arqueològica, i captartot l’encant i tot el valor dels singulars mo-numents i dels més petits detalls. (...) Aques-ta publicació ha de ser de gran interès pelsforasters que volen conèixer la ciutat, peròtambé pels gironins que cada dia la trepitgemsense posar la deguda atenció en les rique-ses que atresora. També haurà de ser benapreciada per aquells conciutadans nostresque, per les seves limitacions físiques, nopoden passejar materialment per la ciutat ve-lla. Per ells serà una eina imprescindible perretrobar-se amb uns monuments i uns indretsque en altre temps havien pogut freqüentari que mai han deixat d’estimar». Aquestesfrases les escriu Enric Mirambell, cronistaoficial de la ciutat de Girona, en el pròlegdel llibre Girona encisa (Abadia editors), ambtextos de Quim Torra i fotografies de RamonCreus, Tuta. El volum, presentat fa pocs dies,fa un recorregut per una quarentena dels in-drets més emblemàtics de la ciutat de Giro-na, des del campanar de Sant Feliu fins a lescases de l’Onyar, per posar només dos exem-ples, aportant-ne detalls històrics, curiositatsi comentaris realitzats per escriptors, histo-riadors, periodistes o polítics. Com aquest, ex-tret de Girona, un llibre de records, de Jo-sep Pla: «De la meva adolescència, passada alcol·legi de Girona, el record més inoblida-ble que en conservo, la cosa més meravello-sa que he vist, són els vitralls de la Catedrald’aquesta ciutat. Quan penso en aquells anysi recordo els colors dels vidres de Girona, tincla sensació d’haver vist una llum de para-dís».

«He amanit els textos que acompanyen lesesplèndies fotografies d’en Ramon Creus, Tuta,mitjançant un còctel, barreja d’història, lite-ratura i llegenda», escriu Quim Torra en la pre-sentació de Girona encisa, un llibre amb elqual pretén mostrar «indrets de la Girona eter-na, en blanc i negre» (com ho són les foto-grafies de Creus). Torra porta molts anys fentcol·laboracions radiofòniques en les qualsaprofundeix en la història i els personatgesde les comarques gironines, i també és l’au-tor d’alguns treballs audiovisuals de temàti-ca similar, centrats a Girona, al Pirineu, a laCosta Brava o a Salt. Ramon Creus (Artés,1949), per la seva part, fa 30 anys que exer-ceix com a fotògraf professional, ha fet nom-broses exposicions sobre temes ben diferents–de l’Amazònia a la sardana– i és l’autor dediversos llibres, entre els quals hi ha La Gar-rotxa Medieval (2005).

UN CENTENAR DE CITESEls ja esmentats Josep Pla i Enric Mirambell–col·laborador de Diari de Girona–, però tam-bé William Somerset Maugham, Josep Mariade Sagarra, Narcís Comadira, Carles Rahola,Josep Clara, Jaume Marquès, Miquel de Palol,Narcís-Jordi Aragó, Carles Fages de Climent,Benito Pérez Galdós, Prudenci Bertrana, Joa-quim Ruyra, Josep Carner, Joaquim Pla Cargol,Josep Maria Gironella, Carles Vivó, Just M. Ca-sero, Margarita Colom, Maria Mercè Roca, Jo-aquim Nadal, Lluís Bosch Martí, Javier Cercas,Antoni Puigverd, Santiago Rusiñol i Félix Bou-so Mares es troben entre els nombrosos autorsque cita Quim Torra a les pàgines de Girona–la bibliografia del volum té un centenar dereferències–. I no tot són visions complaentsde la ciutat. Per exemple, Josep Maria de Sa-garra es mostrava, a All i salobre (1929), moltcrític amb Girona perquè entenia que la ciu-tat, ja llavors, ignorava el seu gran pulmó verd,la Devesa: «A la banda de l’Onyar hi ha la De-vesa, però Girona viu d’esquena a la Devesa.No hi vol saber res, amb aquells plàtans be-llíssims, descordats, allargassats, que sospirencel amunt amb un desig de respirar l’aire unamiqueta més pur. La Devesa representa un es-pecticisme prudent, una tendra comprensió deles misèries humanes i un refugi ple de bonsentit, davant la ronya medieval i apassiona-da de les pedres. Però la ciutat no hi vol saberres».

No és l’única crítica que es pot llegir en elllibre. El mateix autor, Quim Torra, escriu,quan parla de la pujada i el campanar de SantFeliu –«pintat a El descobriment d’Amèrica perDalí»–, que «s’ha perdut una ocasió de pro-moció de la ciutat si s’haguessin editat pòs-ters i cartells de la part de la pintura on es veuel nostre campanar, com a reclam publicita-ri de Girona ciutat, “l’any Dalí 2004”. Creiem

ocasió desaprofitada». I encara una altra, deben contundent, sobre un indret que en tempsrelativament recents ha esdevingut un delssímbols de Girona, les cases de l’Onyar. Joa-quim Ruyra n’opinava això a La fi del món aGirona: «Des d’allí hom veu les cases de Gi-rona estendre’s a banda i banda del riu, to-tes malgirbades, desiguals i tosques, formantun conjunt virolat com una munió de cap-taires vestits amb robes apedaçades amb totamena de parracs. Cap arquitecte ha ideat unasola de llurs línies: han crescut sense art ni re-gla, seguint les sinuositats del riu i adoptantamb franquesa, a la vista de tothom, l’acti-tud més convenient per a llençar a l’aigua llursimmundícies. La policia urbana tindrà molt atocar-hi, però el pintor i el poeta, que sabenprescindir de certes misèries, s’hi encanten».

ELOGIS I CURIOSITATSPerò a banda d’aquests comentaris crítics, lamajor part del text de Girona encisa es dedi-ca a informar sobre la ciutat i a proporcionardetalls sobre la seva història, o sobre la visióelogiosa que n’han donat els autors citats, osobre anècdotes i curiositats poc conegudes.Quim Torra explica, per exemple, sobre elpont d’en Gómez (projectat per l’arquitecte

municipal Martí Sureda), que «les seves líniessón ben característiques i sembla impossibleque amb tanta llargada tant poc gruix puguiresistir, i ho va fer, davant la desconfiança demolts ciutadans gironins, el dia de la seva inau-guració, l’any 1917. L’alcalde Frederic Bassolsva ordenar que es carregués el pont de sacsde sorra i ell en persona hi va pujar al damunti en el centre del pont saltava per fer-lo bran-dar i demostrar que l’obra no oferia cap pe-rill». O també recorda que fa molts anys ja exis-tien en algunes zones de la ciutat problemesper culpa dels sorolls nocturns, si bé per cau-ses molt diferents de les actuals. Parlant delcarrer Ciutadans, Torra comenta que «hi dis-corrien les diligències de Barcelona-Perpinyà.Tenien parada a l’Hotel Italians, inexistent enl’actualitat. Cada dia, a les set de la tarda, arri-baven les diligències que a les quatre de la ma-tinada havien sortit de Barcelona o de Per-pinyà. Els viatgers pernoctaven a Girona i ales quatre de la matinada següent reprenien elcamí per arribar a les set de la tarda a destí. Enrepetides ocasions els veïns es queixaven al’autoritat perquè els conductors desenganxa-ven els animals, els deixaven que transitessinsols pel carrer fins arribar a la quadra».

Entre les curiositats que es poden trobar a

La Girona desempre

Un llibre retrata en blanc i negre els indrets més característics dela ciutat i n’aporta dades històriques, curiositats i anècdotes, i la

visió que n’han ofert escriptors, periodistes, polítics i historiadors.

TEXT: ALFONS PETIT


1

Girona encisa hi ha la història d’una estàtuade pedra que fins a principis del segle XX vaser al peu de l’escalinata del convent de SantDomènec, i que en l’actualitat es conserva alMuseu d’Art. Segons Quim Torra, l’escultura,que bateja amb el nom de L’home lleig de San-to Domingo, «representava un home amb llar-gues barbes i una cara molt lletja. Corria perGirona una llegenda segons la qual es tracta-va d’un home convertit en pedra pel càstig decomplaure’s a esfereir la mainada amb la sevalletjor». En aquesta línia, Josep Gibert va es-criure a Girona, petita història de la ciutat i deles seves tradicons i folklore (1946), que l’escul-tura «durant molts i molts anys feu excel·lentsserveis a les mares, que el feien servir de papuquan llurs rebrolls no feien bondat, i la mai-nada no volia passar per la plaça per no ha-ver de veure la seva figura». «Una mena d’homedel sac gironí», en definitiva, en paraules deNarcís-Jordi Aragó.

El libre de Torra i Creus desmunta tambétòpics i idees errònies molt esteses. En una citade Dídac Faig s’hi pot llegir que «cap musulmà,que sapiguem, es rentà en els banys romànics(els Banys Àrabs) de Girona, construïts els. XII. Són els millor conservats d’època me-dieval en territoris de domini català. La tradi-

ció que els anomena àrabs neix del fet que ellstornen a difondre l’ús dels banys públics, per-dut en acabar el domini romà».

EL NUCLI ANTIC, UNA ILLATambé recorda una delirant –era d’esperar–declaració de Salvador Dalí en una roda depremsa dels anys 70: «Girona és avui una ciu-tat impossible, perquè no es va fer cas de laidea genial d’en Fages de Climent: la ciutat an-tiga s’havia de convertir en una illa separadapels llits dels seus propis rius. I després s’ha-vien de suprimir els ponts i fer de les barquesel vehicle obligat per arribar-hi. Ara els turis-tes farien cua per acostar-se a la ciutat: una ciu-tat silenciosa i voltada d’aigua, amb la matei-xa màgia del Mont Saint Michel o Venècia».

També s’hi recullen històries que no tenenres de divertit, perquè recorden algunes de lestragèdies que han colpejat la ciutat al llarg dela seva història. És el cas del relat que fa Ma-ruja Arnau (Revista de Girona, núm 191) d’unsaiguats que van provocar un centenar de mortsla nit del 2 d’octubre de 1843: «Aquell dia Gi-rona patí un dels estralls més fatídics de la sevahistòria. La ciutat es trobava assetjada amb mo-tiu de la revolta de la Jumancia i les forces delgeneral Prim, des del Puig d’en Roca, la bom-

bardejaven. Per si això no fos poc, aquella nitfunesta coincidí amb un terrible aiguat queprovocà més de cent morts. La comporta quetancava el torrent de Galligants s’havia de bai-xar cada nit i s’aixecava quan hi havia perilld’inundacions per tal d’evitar l’embassamentde les aigües. Aquella nit, l’encarregat d’aques-ta tasca no ho va fer perquè s’havia embor-ratxat i dormia com un tronc. En despertar-ses’adonà del perill, però ja no va ser a tempsd’aixecar la comporta. La força de les aigüesque no trobaren sortida rebentà la volta del riusobre la qual hi havia cases construïdes. I es-devingué la tragèdia. El seu habitatge, on erenl’esposa i set fills, s’esfondrà. Tots moriren acausa de l’aterrament de la llar».

D’entre les nombroses visions elogioses deGirona –en el seu conjunt i d’alguns dels seusindrets en concret– que ha recollit Torra a Gi-rona encisa reproduim la proposta concretaque feia Alfonso Berzuelo a la revista Rutasdel mundo: «Pernocten en Gerona, busquentiempo para el paseo y para saborear su cali-dad de vida, recorran la ciudad al atardecery sobre todo contémplenla en el anochecer,cuando las luces del casco antiguo acercan alvisitante a las leyendas e historias que les ha-brán contado por la mañana...».

Reportatge


Fotos:1Les cases de l’Onyar,presidides per l’es-glésia de Sant Feliu ila Catedral, consti-tueixen una de lesimatges més caracte-rístiques de Girona.2El pont d’en Gómez.3La pujada de SantFeliu, amb el campa-nar de l’església alfons.4La pujada de la Pera.5Les voltes de la plaçadel Vi.6La pujada de SantDomènec.

(Fotografies de Ra-mon Creus, Tuta, ex-tretes del llibre Gironaencisa).

2 3

5 64

A ntoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948)presentava el passat mes de setembredos llibres de ciència-ficció al Museu del

Cinema de Girona. És considerat un dels his-toriadors del gènere més importants de casanostra. Amb ell parlem dels autors gironins ide les característiques d’aquest món.

Presenta a Girona dos llibres de ciència-ficció. Tenim bons autors del gènere?Arrenquem de la fita que representa el Meca-noscrit del segon origen (1974) de Manuel dePedrolo, i d’altres obres com Aquesta mati-nada i potser per sempre (1980) o el llibre decontes Trajecte final (1975), per esmentar tex-tos de ciència-ficció ortodoxa: invasions ex-traterrestres, universos paral·lels, viatges en eltemps, etc. Amb les característiques pedrolia-nes: experimentació textual, compromís ètic,revulsió social. Pere Verdaguer, des d’El cro-nomòbil, de 1966, ha fet deu novel·les, ambdescripcions de la Catalunya del Nord, per-torbada per hipòtesis tecnocientífiques. RosaFabregat, des d'Embrió humà ultracongelatnúm. F-77 (1984) ha fet una sèrie de novel·lessobre les implicacions ètiques de la genètica.Montserrat Galícia, que debuta el 1984 ambP.H.1 Copèrnic, ha publicat més d'una dotze-na de novel·les juvenils, amb les característi-ques de la ciència-ficció internacional. I tenimuns quants autors que estan al dia del que esfa a fora, des de Víctor Mora, Josep Albanell,Ricard de la Casa o Miquel de Palol, fins a Jor-di de Manuel o Sebastià Roig.

Per què és tan important Jules Verne en laciència-ficció? Jules Verne no surt com unbolet després de la pluja: a l'inici del XIX te-nim el Frankenstein de Mary Shelley i l'obra

d'E.T.A. Hoffmann. Però és cert que durantaquell segle el romanticisme, sobretot per ins-piració de William Blake, s'oposa al raciona-lisme científic, que considera el culpable detots els mals moderns, i amb això accentua lanefasta divisió entre lletres i ciències, huma-nistes i científics, que encara arrosseguem. Ver-ne, tot i una arrel clarament romàntica, sobre-tot en el capità Nemo, però també en altresherois o antiherois seus, com Robur, presentaindividus solitaris enfrontats al seu temps, comels herois romàntics de Lord Byron o d'Ale-xandre Dumas pare, s'apunta al corrent cien-tifista de Zola, i vol introduir la ciència i la tèc-nica dins la novel·la d'aventures. Podríem dirque obre els porus del cervell dels lectors idels futurs autors per rebre el nou gènere queara anomenem ciència-ficció.

Com diferenciem ciència-ficció d’imagi-nació; a la Bíblia hi ha carros que volen,no? La ciència-ficció tracta dels canvis pro-duïts principalment per l'evolució tecno-científica, i bàsicament això és perceptible so-cialment a partir de la revolució industrial. Delbíblic carro de foc d'Elies o dels robots d'orque ajuden Hefest a La Ilíada no se'ns en des-criu la tecnologia que els fa anar i, per tant,pertanyen al regne de la fantasia i la màgia, onclassifiquem els contes de fades.

M’agrada Wells, per la seva barreja de com-promís polític i trama. Un bon autor deciència-ficció ha de ser moralista per nas-sos? Allò que diferencia Wells de Verne, i pertant la ciència-ficció de la fantasia científicaprecedent, és justament la preocupació social:no es tracta tant de descriure l'aventura indivi-dual del savi inventor, com de reflexionar so-

bre les conseqüències socials del nou giny,com l’afronta la humanitat. El gruix més con-siderable de la ciència-ficció té una càrrega èti-ca de reflexió social. Però, ¿és que hi ha gai-res escriptors o artistes de qualsevol gènereque no parteixin de la insatisfacció davant delmón i la voluntat d'incidir-hi per canviar-lo?

Un periodista del segle XIX, Nil Fabra, deiaque en el futur la religió seria un negoci.És cert? Amb les sectes passa això. Digui’mmés trames de contes que ens deixin pa-rats. Nil M. Fabra va néixer a Blanes, però als22 anys se'n va a Madrid i és potser el més des-tacat escriptor d'especulació científica en cas-tellà de la segona part del segle XIX. No co-nec aquesta opinió sobre la religió, però és co-herent amb altres visions futuristes seves i decontemporanis. Un text d'un contemporani, elnord-americà Edward Bellamy, encara enssorprèn. A Mirant enrere, 2000-1887 (1888),un personatge que s'ha adormit el 1887 i eldesperten l'any 2000 explica el món d'ara:quan va a comprar se sorprèn que a la botiga,on hi ha de tot, no hi ha dependents. Ho es-criu a l'època de la merceria del senyor Este-ve. Hi ha cartells de seccions i les mercaderiesendreçades a sota, cada producte empaque-tat, i amb una etiqueta que n’indica la compo-sició i el preu, i quan passa per la caixa mos-tra una targeta, d'on li resten l'import de lacompra.

La Guerra Civil ens va fer molt rars? Noveig els franquistes gaire imaginatius. Te-nint en compte que un dels seus lemes era lafrase de José Antonio, «España, ¡bendito sea suatraso!», i que la política cultural franquistarespecte al català va ser d'extermini, s'entén

“La ciència-ficció té unacàrrega de reflexió social”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ


ANTONI Munné-Jordà Historiador de la ciència-ficció

El barceloní Antoni Munné-Jordà en sap un niu, de ciència-ficció. Creu que el gènere és una refle-xió sobre la humanitat i un retorn als mites més antics. Els nombrosos autors catalans, entre elsquals diversos gironins, van ser estroncats per la Guerra Civil i, segons diu, actualment patim unretard cultural en un gènere que ha predit invents futurs quan només es podien somiar.

“És un dels

gèneres quemés permeten

aprofundiren el

coneixementde la condició

humana:en prescindir

delscondicionants

socials,polítics,històrics,

econòmicsi tecnològicsde la novel·la

realista,es mostra

l'essència del'ésser humàenfrontat alsreptes delcosmos.“

Els autors gironins

Màquines i monstres

Entrevista


tota l’anormalitat subsegüent. Tots els autorscatalans que havien escrit ciència-ficció els pri-mers trenta anys del segle XX, en alguns ca-sos força homologables als col·legues nord-americans o europeus, se'n van a l'exili i lamajoria moren lluny. Amb excepcions, hi haun silenci de gairebé trenta anys, i un aïlla-ment del que s'escriu a fora, fins que el 1966surt el setmanari Tele/estel, on amb Antoni Ri-bera, Sebastià Estradé i Màrius Lleget es reco-mença un moviment d'autors de ciència-ficciói divulgadors de la tecnociència. I amb ells tor-nem a començar de zero.

La ciència-ficció té tant d’èxit en els guionsde Hollywood com pocs lectors a Cata-lunya o Espanya. Què ens passa? Més valreconèixer-ho: el nostre nivell cultural és molt

baix. A part dels aspectes d'inquietud socialque comentàvem, la ciència-ficció parteix d'u-na mínima inquietud pels avenços tecnocien-tífics. En un indret on quan plou s'aturen elstrens, és difícil interessar la gent per lesparadoxes de la teletransportació o les drece-res a l'espai-temps.

Què hi troba en la lectura i l’estudi d’aquestgènere? El poden acusar de ser com unnen, no? C.S. Lewis deia que és molt desgra-ciat aquell que ja no s'emociona amb els con-tes de fades. La ciència-ficció és un dels gè-neres que més permeten aprofundir en el co-neixement de la condició humana: en pres-cindir dels condicionants socials, polítics,històrics, econòmics i tecnològics de la no-vel·la realista, es mostra l'essència de l'ésser

humà enfrontat als reptes del cosmos; és unretorn als grans mites que expliquen el nostrejo més essencial.

Els americans són els reis del mambo? Te-nen premis com el Nebulae, a Asimov,etc... Tot i que les arrels del gènere són a Eu-ropa, amb Shelley, Verne, Wells, és evidentque, com en la novel·la negra, els Estats Unitscreen les bases del gènere, per la seva dinàmi-ca històrica: el que hem de fer és aprendre lalliçó dels mestres que han definit el gènere, iconèixer la nostra tradició. És impossible com-petir amb la tradició anglosaxona, però po-dem treballar amb la nostra pròpia tradició. Ésel que fa el polonès Stanislaw Lem, que a par-tir de la seva literatura nacional és reconegutcom un dels mestres mundials.

El blanenc Joaquim Ruyra té una novel·lainacabada, L'any trenta mil trenta, on des-criu futures autopistes amb vagonetes au-tomàtiques. Eduard Girbal Jaume, gironícontemporani seu, escriu L'estrella ambcua (1919), sobre el pas del cometa deHalley el 1910. Trobem Aurora Bertranaamb la utopia La ciutat dels joves (1971);Miquel Fañanàs amb Susqueda (1983),que abans de publicar-lo va causar alarmaper ràdio a la manera de Welles, i JosepM. Fonalleras, amb el pseudònim J.M.Llenàs, amb El secret de l'arxiu (1990). En-tre els més moderns, Ramon Carbó-Dorca,amb Històries d'ultraciència (2001). Altresautors de les comarques gironines sónFrederic Pujula i Vallès, de Palamós, que el1912 escriu la primera novel·la catalanade ciència-ficció: Homes artificials. El1924, el palafrugellenc Àngel Ferran té el

conte Juli Verne; a més del figuerenc Se-bastià Roig, amb una obra prometedora,des de Sèrie B (1996), El cogombre side-ral (2000), El pla del doctor Bataverda(2003) i Mugrons de titani (amb SalvadorMacip, 2005). Recordem Agustí Alcoberro,de Pals, amb El secret del doctor Givert(1981); el televisiu Toni Soler, de Figueres,amb Pretèrit imperfecte (1994); VicençPagès, també figuerenc, amb Carta a lareina d'Anglaterra (1997) i Àngel Burgas,figuerenc i figura interessant en la narrati-va actual, que publica M.A.X. (2004); An-dreu Domingo, de Saus, amb El llegat deldoctor Deulofeu (2004); Miquel Figueras,de Monells, Un mirall entelat (2004).

Altres autors gironins del gènere sónl’olotí Lluís Busquets i Grabulosa, que téuns quants llibres publicats des de Viatgefantàstic (1981); Maria-Dolors Alibés, de

Vidrà, amb una abundant producció juve-nil des de La Principal del Poble Moll(1981); Frederic Coromines, de Banyoles,Qualsevol pot tenir un descuit (1982); San-tiago Vilanova, d'Olot, Acció paral·lela(1984); Toni Vinyes, d'Anglès, El poder delrobí negre (1985); Martí Masferrer, de Cas-sà de la Selva, Fred negre (1991) i El re-torn d'Aitana Kin (1995); Joan Rabasseda,de Santa Coloma de Farners, Führer ADN(1993); o el prometedor Jordi Ferrés, d'O-lot, que amb La segona oportunitat va ob-tenir el premi Manuel de Pedrolo el 2001.

No oblidem el banyolí Pere Verdaguer,exiliat a Perpinyà i que el prolifíc JoaquimCarbó és nascut a Caldes de Malavella.També trobem gironins d'adopció, comJoan Basté (El gran amuntegament, 1987)o Maria-Àngels Anglada (La dauradaparmèlia, 1991).

Cinema i ciència ficció estan íntimamentlligats. Potser perquè el setè art pot fergairebé reals els somnis imaginats en elpaper per escriptors i guionistes. AntoniMunné-Jordà parla d’algunes de les sevespel·lícules predilectes:

– La ciutat del futur: Metropólis (1926),és la ciutat de les classes i el futur tan ne-gre que tenim a la cantonada. Si ens des-cuidem. Obra mestra de l’alemany FritzLang (1890-1976), és la màxima mostrade l’expressionisme. La lluita entre l’home ila màquina, un món on mana el capital (elnazisme?) i la màquina es fa Déu. Segonsl’historiador, és «la creació de tot un món,deixant de banda la mandanga ideològi-ca». Es van recuperant fragments perdutsi segons Munné, acabarem veient-la sen-cera. De Lang també li agrada La dona ala Lluna, «sobretot fins que arriben a laLluna: tota la preparació del llançament».

– La màquina es fa home: Film tòtemper a tota una generació, 2001, una odis-

sea de l’espai (1965-67) és una pel·lícula,com Alien, copiada i recopiada en el gè-nere, fins a la l’avorriment. El perfeccionis-ta Stanley Kubrick (1920-1999) juga al’ambivalència entre ciència, religió i expli-cacions metafísiques de la vida. El super-ordinador Hal, que condueix una missióespacial que enfronta l’ésser humà ambels seus oriígens, aprèn a sentir com unésser humà. I d’aquí vénen tots els proble-mes. Per Munné, la disfrutarem «sempreque sigui vista en un cinema i amb la pan-talla més grossa possible». Segons ell, «elque Tarkovski feia amb els sentits, Kubrickho fa amb l'intel·lecte».

– El gran mestre: «Al cim de tot, el rusAndrei Tarkovski, amb l'obra mestra Stal-ker, a partir de la novel·la dels germansStrugatski, i Solaris, sobre la novel·la deLem», ens recomana Antoni Munné-Jordà.I ens aconsella que no confonguem elpoètic i personalíssim Solaris del directorsoviètic, del 1972, amb la versió recent de

Hollywood de Steven Soderbergh, prota-gonitzada per George Clooney. Són dosfilms per deixar-t'hi anar i que et penetrinper totes les fibres. Tarkovski (1932-1986)és considerat un dels grans mestres delcinema, en apropar-nos el sentiment, lapoesia i la transcendència de l’individu.

– És la guerra!: El darrer film de StevenSpielberg és l’adaptació de la novel·la deH.G. Wells. La guerra dels móns (2005) haestat polèmic perquè s’ha dit que aprofita-va el combat a mort entre alienígenes i ter-restres per enviar missatges subliminalssobre les bondats de la cienciologia, sec-ta de la qual el protagonista i productor,Tom Cruise, és membre devot. SegonsMunné-Jordà, «és dels films seus més ro-dons, i una obra que sempre colpeix perla manera com mostra que el tel de la civi-lització és bastant prim». Spielberg ha re-alitzat altres incursions en el gènere, comla injustament menyspreada Intel·ligènciaArtificial (2001).

La ciència-ficció al cinema. D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Tom Cruise en una escena de «La guerra dels mons», de Steven Spielberg; el cartell de «Metropolis», de FritzLang; una escena de «Solaris», d’Andrei Tarkovski; i un l’actor Keir Dullea a «2001, una odissea de l’espai», de Stanley Kubrick.

Establimentsantics


El negoci del cultiu de les vinyes i l’ em-magatzematge i posterior venda de viva iniciar-se als voltants de l’any 1860,

a molt petita escala, amb Gregori Artizà i La-pedra, però les vinyes ja existien des de l’any1680, o fins i tot abans, malgrat que no erentotes de la mateixa família. Gregori Artizàhavia nascut a Capmany i era mestre de pro-fessió, però compaginava l’ensenyament ambel cultiu de les vinyes i l’elaboració de vi.Estava casat amb Teresa Pedru. L’any 1877va presentar unes mostres de vi a l’Exposi-ció Nacional Vinícola i li van concedir un di-ploma i una medalla per la bona qualitat delseu most. L’any següent, a l’Exposició Uni-versal de París, també va obtenir un diplo-ma pels estudis realitzats sobre la qualitatdels vins, que li van donar molta credibili-tat.

Com a resultat del seus estudis i dels seusacurats productes, a Gregori Artizà se’l vaconsiderar una autoritat en la matèria i l’any1890, aproximadament, quan es va detec-tar al país la plaga de la fil·loxera, procedentde França, el governador civil d’aleshores elva nomenar encarregat general de la vigi-lància i control sobre la plaga, que estavaarrasant les vinyes de tot Catalunya. Aques-ta plaga va trigar nou anys a arribar al Pe-nedès i després d’acabar amb la gairebé to-talitat dels ceps catalans, es van haver d’arren-car tots i replantar-los de nou.

VINS DE QUALITATGregori Artizà i Teresa Pedru van tenir unafilla, Dolors Artizà i Pedru, que es va casaramb Francesc Cusí i Bassach, que també eracultivador de vinyes. Així s’uneixen les duesfamílies, l’any 1895, i es dediquen al con-reu i a l’elaboració de vins. El matrimoniArtizà i Cusí va tenir una filla, Miquela CusíArtizà, que es va casar amb Ramon Santa-maria i Domingo a la dècada dels anys 1920.Ramon Santamaria va marxar a Girona perfer de metge i va residir per sempre més ala ciutat, on es va jubilar.

No hi ha cap document que expliqui quèva passar amb el negoci durant la Guerra Ci-vil, tot i que se sap que les vinyes les van

continuar conreant uns masovers. L’any 1955,Francesc Santamaria i Cusí es trasllada a Cap-many des de Girona i posa en marxa de noul’empresa. Aleshores el raïm es premsava,s’emmagatzemava, es posava dins d’unestines i, posteriorment, es venia al públic engarrafetes de quatre litres, i més tard enampolles d’un litre. Amb l’arribada del tu-risme es comença a repartir el most als res-

taurants en ampolles de tres quarts de litre.El negoci comença a funcionar molt bé.Llavors va ser quan l’empresa de Santama-ria va instal·lar la primera premsa de raïmhoritzontal de Catalunya.

La il·lusió de sempre de Ramon Santama-ria havia estat la de fer un vi d’alta qualitat.Els primers anys no eren l’època ideal i ellva continuar fent un vi normal, perquè pocagent sabia apreciar un bon most ni estavadisposada a pagar-ne el preu. Ramon San-tamaria va haver d’esperar 25 anys, i el 1980va portar a terme una reestructuració de l’em-presa i va treure al mercat el primer vi decriança de l’Empordà, el «Gran Recosind»,criat en barriques de roure americà.

L’any 1958 Francesc Santamaria i Cusí s’ha-via casat amb Margarita Bech i Bech. Delmatrimoni en va néixer un fill, Xavier San-tamaria i Bech, que és la cinquena genera-ció que porta l’empresa. Ara volen llençar almercat algunes varietats sorgides d’unes vi-nyes que es van plantar fa 325 anys.

Celler SantamariaCapmanyEl negoci va començar a funcionar fa més de cent anys, però el

conreu de les vinyes es remunta al 1680; des del 1980 els seusresponsables han fet una clara aposta pels vins de qualitat.

Història

Les vinyes del’empresa datende l’any 1680,malgrat que lesprimeres –i tími-des– produc-cions de vi novan veure lallum fins al1877, de la màde Gregori Ar-tizà i Pedra, uninvestigador delmost emporda-nès que va ob-tenir diversosreconeixementsi va ser l’encar-regat oficial decontrolar la pla-ga de la fil·loxe-ra de finals delsanys 1800. Ambtot, no és finsque FrancescSantamaria iCusí es fa càr-rec del cellerque els seusvins aconse-gueixen, a par-tir del 1980, unelevat prestigi.

Origen1877.FundadorGregori Artizài Lapedra.Propietariactual Xavier Santa-maria i Bech.TreballadorsRègim familiari un.ActivitatElaboraciói venda de vi.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

El municipi d’Osor «està situat al nord dela comarca, accidentat per les estribacionsde les Guilleries: pla de Sant Gregori i

el puig de Sant Miquel de Solterra (1204 m).La seva vegetació principal està integrada peralzinars, rouredes, freixenedes i castanyedes.Ocupa una superfície de 52,62 quilòmetresquadrats i té 494 habitants. L'economia se cen-tra en l'agricultura de secà (cereals, patates,blat de moro) i en algunes petites indústries.La carretera GE-542 comunica el poble ambAnglès i Sant Hilari Sacalm». Aquesta és la breudescripció d’Osor que es dóna a la pàgina d’In-ternet del Consell Comarcal de la Selva. Peròles persones que visiten la localitat selvatana–la primera referència escrita de la qual ésde l’any 860, quan apareix en un documentel lloc Ausor quan fou atorgat un alou de lavall al monestir d'Amer– saben que té una granquantitat de llocs d’interès, tant al nucli urbàcom a les rodalies.

D’entrada, l’Ajuntament d’Osor comenta ala seva pàgina web que «els carrers i placesd'Osor són força peculiars». I ho justifica: «L'em-pedrat dels carrers de França, del Pont i delVerger, l'estretor dels carrers de la Riera, dela Penya, Arbreda i de Sarsanedes, el pinto-resquisme del carrer Catalunya, de la plaça Ve-lla i del passeig del Borrell i la modernitatdel carrer Major i dels Països Catalans, s'a-companyen sovint de cases amb llindes delssegles XVII, XVIII i XIX prou interessants. Així,trobem Can Roure al carrer del Pont –ambun finestral gòtic de gran bellesa i portal ado-vellat de mig punt–, Can Margarits al carrerCatalunya amb porta d'arc de mig punt ado-vellada i una finestra amb arc conopial, CanJan, al mateix carrer amb un finestral gòtic,Can Vallescar, al passeig del Borrell amb unafinestra gòtica d'arc conopial i lobulada, Cala Vella, al carrer de França amb un finestralcentral de linda monolítica i motllurada o CanCasamitjana, al carrer del Verger, una de lespoques edificacions amb balconada de fustai aspectes arquitectònics anteriors als te-rratrèmols del segle XV. Al parc infantil, calesmentar l'estàtua d'homenatge al Ball del Ciri–dansa pròpia de la vila– de 1994, que con-sisteix en una parella dansant retallada».

DOS PONTS MEDIEVALSNo s’acaben aquí, els llocs d’interès que cital’Ajuntament d’Osor, basant-se en textos deFèlix Bruguera: «Arquitectònicament, cal des-tacar els dos ponts medievals existents, unde petites dimensions, el pont de Can Vi-dal, sobre la riera Noguerola, i, sobretot, elpont Vell, sobre la riera d'Osor, de caràcterromànic, documentat des del segle XV, totde pedra, actualment d'una sola arcada gran–però que n'havia tingut quatre més– i quegaudeix d'un entorn perfectament enjardinati repoblat de peixos, ànecs i oques».

Seguint les explicacions de l’Ajuntament,«també és important l'església parroquial,dedicada a sant Pere, sobretot pel seu braçmeridional originari de l'antiga església romà-nica medieval amb nou arcuacions llombardes

i un finestral de doble esqueixada. Datada del922, quan es devia tractar d'una petita cons-trucció preromànica, aquell edifici se substi-tuí, cap a 1125, per un temple romànic delqual trobem vestigis en el braç meridional quemostra una forma romànica de pedres en fi-les horitzontals, amb nou arcuacions llom-bardes que ressegueixen el vessant de l'anti-ga teulada, amb lesenes als extrems i un fi-nestral de doble esqueixada al centre. L'edificiactual és barroc, resultat d'ampliacions i re-formes dels segles XVII i XVIII. És un edificialt i esvelt d'estructura rectangular, d'una nauamb quatre capelles per banda que es comu-niquen. La façana presenta una porta d'arcrebaixat, dos ulls de bou i una rosassa; el cam-panar és de planta quadrada. Situada al cos-tat de l'església, trobem la Torre de Recs. Estracta d'una torre robusta i quadrada edifica-da amb posterioritat a 1439 a partir d'una au-torització que varen donar Sança de Ximenisi Isabel de Cabrera a Violant de Recs, mullerde Guillem de Vilanova pels serveis del seupare Bernat de Recs. Arquitectònicament des-taquen les pedres cantoneres, els finestrals gò-tics, la diversitat de formes i tipus de pedrausats en la construcció i les restes de mer-lets. Al segle XIX s'usà com a presó i per aixòtambé se'n diu Torre de la Presó».

PASSEJADES I FESTESAl marge d’edificis i construccions monu-mentals i d’altres amb notable interès patri-monial, l’Ajuntament d’Osor dóna un consella les persones que visiten el poble: «A partde l'arquitectura, també val la pena, simple-

ment, passejar i caminar pel poble, i molt es-pecialment pel passeig de la font del Bo-rrell –una de les fonts més conegudes de lacomarca i documentada des del s. XVIII–, ones pot assaborir una fresca aigua a l'ombra delsarbres, un exercici especialment recomanableen els mesos estiuencs».

Si tots aquests atractius no són suficients perpropiciar una visita a Osor, als entorns de lalocalitat hi ha molts altres llocs d’interès (elscomentarem la setmana que ve), i a més elmunicipi és l’escenari d’algunes festes popu-lars prou interessants: així, entre d’altres ce-lebracions, el mes d’abril s’hi munta la Firadel Senglar, amb exposicions, venda d'arte-sania, esmorzar dels caçadors i tasts de sen-glar, entre altres activitats; l’1 de maig és ladata de l’Aplec del santuari del Coll, ambrumiatge popular pel Camí Ral, missa solem-ne i ballada de sardanes; el segon diumengede maig es fa l’Ofrena de sant Miquel deMaifré, una antiga festa en la qual es repar-teixen ofrenes per recordar els temps en elsquals es donaven queviures a les famílies mésnecessitades; també al maig la localitat rep laRuta d'en Serrallonga, que, procedent deSanta Coloma de Farners, recorda el mític ban-doler, i amb motiu de la qual s’organitzen unsopar i un ball d'època; el 29 de juny és la Fes-ta Petita d’Osor, amb motiu de sant Pere, pa-tró de la parròquia; i el tercer diumenge de se-tembre se celebra la Festa Major del Terç,amb diversos actes entre les quals destaquenel Ball del Ciri –dansa tradicional pròpia dela vila d'origen molt antic– i el sopar del ca-rrer de França.

Rutes per lescomarquesgironines11 DominicalDiumenge 23d’octubre de 2005

Un poble peculiarUna passejada per la localitat selvatana permet descobrir edificis i altres construccions monumentals.

Osor (I)

Telèfonsi adrecesd’interès

– Ajuntamentd’Osor, carrerMajor, 36.972 44 60 00 www.osor.info

– www.ccsel-va.org

Festes, natura i monuments. A l’esquerra, un carrer d’Osor ple de gom a gom durant la Fira del Senglar de 2004. Al’esquerra, a dalt, la riera d’Osor i a baix, el pont Vell, documentat des del s. XV. Fotos: Marc Martí i Iris Triola.

Es diu que, a mesura que fem anys, ens tornemmés conservadors. És possible; però segurament

es confon el conservadorisme amb l'escepticisme,que és el que augmenta amb l'edat. També, evi-dentment, en els temes gastronòmics. Amb els anysanem veient i tastant de tot, i a poca curiositat quees tingui, s'amplien experiències i coneixements,de manera que és molt estrany que un s'enlluerniper les modes. Això sí, assisteix, moltes vegadesmolt divertit, a la irrupció d'aquestes modes, i sapque la seva durada sol ser inversament proporcio-nal a la força i velocitat amb la qual s'imposen.

Avui es parla molt de gastronomia molecular. Estàde moda. Els seus màxims representants serienFerran Adrià i Heston Blumenthal. El concepte noés senzill: aquells aliments l’estructura moleculardels quals és semblant forçosament han de com-binar bé. Pot ser; el problema és que els plats quearriben al comensal són, també, moleculars: hi hamolt poques molècules en cada plat, el que, enmolts casos, és fins i tot una benedicció, perquè se-ria impossible suportar un plat de dimensions con-vencionals d'algunes d'aquestes creacions. És mi-llor atenir-se a les seves proporcions homeopàti-ques; els remeis de l'homeopatia tenen l'avantatgeque, si no curen ni alleugen més que psicològica-ment –efecte placebo–, almenys no fan mal.

Una altra moda: els vins biodinàmics. Es tractad'aplicar el convenciment que les vinyes formenpart d'una harmonia còsmica, de manera que resul-ta importantíssim saber si veremes sota Verge o sotaBalança, si podes quan hi ha una conjunció plane-tària... Vins, diríem, amb horòscop. D'altra banda,els seus cultivadors donen una gran importància ala influència de la lluna. I utilitzen mètodes moltsorprenents en la preparació de la terra, com en-terrar-hi una banya de vaca ple de fems... Passemdels vins i els vegetals abandonats a ells mateixos,els anomenats «ecològics», als vins llunàtics. Tot aixòté, no ho negarem, la seva quota de romanticis-me. Els nostres avis, o besavis, treballaven la vi-

nya i el vi d'acord amb el calendari lunar: les tas-ques de camp i celler s’havien de fer amb la llunaen determinada fase, i no en una altra. Llevat quela lluna provoqui marees a l'interior de cada grade raïm, i que aquestes minimarees afectin en al-guna cosa el most, un creia que els vins elaboratssegons les fases de la lluna eren cosa d'un passatpretecnològic. Doncs... aquí els tenim de nou.

L'ecologia. Una altra passió, una altra fixació. En-cara no he aconseguit que algú m'expliqui de ma-nera satisfactòria de què em parla quan es refe-reix a un vi –o a un tomàquet– ecològic. Exagero:naturalment que em faig perfecta idea del que estracta. Però em commou la passió, la fe, amb la qualse’n parla. Un tomàquet cultivat «a l'antiga», és a dir,sense ús de fertilitzants ni pesticides i, per des-comptat –i en això hi estic totalment a favor–, expo-sat a les inclemències del temps, és d'alguna ma-nera un tomàquet abandonat a la seva sort. Ha decréixer –si creix– sense ajudes. No és estrany queels tomàquets ecològics siguin bons: en aquestescondicions, només els millors sobreviuen. Si aixòfunciona amb els tomàquets, no hi ha raó perquèno ho faci amb el raïm. I a millors raïms, millor vi,almenys teòricament. Passa que les vinyes pateixenmolt diferents atacs de molt diverses plagues... i calcombatre-les, a risc de quedar-se sense raïm i, enconseqüència, sense vi. No sulfatar les vinyes que-da molt bonic; que el míldiu et deixi sense collita,no tant. No usar fertilitzants... llevat dels naturals.Recordo haver llegit, a la premi Nobel Pearl S. Buck,i a l'il·lustre Vicente Blasco Ibáñez, pàgines delicio-ses sobre el tipus d'abonament que usaven els pa-gesos xinesos i japonesos: natural com la vida ma-teixa, i suposo que no calen més explicacions.

Un ja té els anys i l'escepticisme suficients pergaudir d'un gran vi sense necessitat de saber si hanascut sota Verge, en quart creixent, o va ser em-botellat en la lluna nova d'Àries. Sí que voldré sa-ber de quin any és... i sé que la seva degustacióem portarà directament a les estrelles.

Vins amb carta astralCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

De co-l o r

daurat bri-llant. Aro-ma po-tent ambnotes dedestil·lat itocs defusta. Ele-gant icomplexen boca,la sevapotènciave acom-panyadaper unae l e g a n tsuavitat ima t i s o sherbacis.

Procedeix del meticulós destil·latde raïms de la varietat Airén iuna posterior criança en fustadurant dotze anys. De cada bótaen surten mil ampolles, i totestenen diferents matisos. Presen-tació en ampolla especial, ambetiqueta explicativa amb indi-cació numerada de la bóta d’en-velliment de cada partida de milampolles. És un brandy molt fi,adequat per a la sobretaula.

El celler elaborador: SánchezRomate Hnos., S.A., de Jerez dela Frontera, va ser fundat perJuan Sánchez de la Torre l’any1871. Són elaboradors de vins deJerez i del famós brandy GranReserva Cardenal Mendoza.

Uno en MilEl licor

Brandy de Jerez

Restaurant

Cuina catalana d’autorLocal climatitzat - Pàrquing privat

Tancat diumenges nit i dillunsMENÚ MIGDIA, de dimarts a divendres: 15 €

CARTA CREATIVA

C/ Major, 2217257 GUALTA, GIRONA

Tel. 972 75 83 [email protected]

Els països d’Àfrica on més s’ha fet sentiren el sistema culinari la colonització hanestat, segurament, els que varen ser ocu-

pats per Portugal (Cap Verd, Angola, Moçam-bic, Guinea-Bissau, Sâo Tomé i Príncipe). Entots ells s’hi ha generat una autèntica cuinade síntesi, alhora clarament d’origen portu-guès però també plena d’elements africanspel que fa als productes, tècniques i fins plats.Al seu torn, els portuguesos han adoptat ambentusiasme ingredients, condiments i plats dela cuina africana.

Aquest interessant fenòmen de l’aparició delque en podríem dir una autèntica cuina crio-lla (terme que, no obstant, se sol aplicar afenòmens similars d’Amèrica Llatina) deu obeir,segurament, a diverses causes, tant d’ordre lo-cal com general. Com a causes locals hi hau-ria el de l’arxipèlag de Cap Verd (en portu-guès Cabo Verde), unes 14 illes: Sâo Tiago (onhi ha la capital, Prai), Fogo... Situades a 500quilòmetres de les costes africanes, foren des-cobertes pels portuguesos al segle XV, enun moment en què no eren habitades. Varenservir de punt fort del tràfic d’esclaus, i peraixò la població, majoritàriament africana,però desarrelada de la seva pròpia cultura, hadesenvolupat una cuina molt portuguesa, peròadaptada als productes locals, igualment al fetque, lingüísticament, s’ha anat creant un crioll

o llengua nova, derivada del portuguès peròamb elements propis.

Els productes autòctons són el blat de moro–portat d’Amèrica–, els cocoters, les batates,els nyams, els plàtans, l’alvocat, mangos, lacanya de sucre (que els portuguesos ja culti-vaven a Madeira), el cafè... S’hi donen al-guns llegums –especialment varietats africa-nes de mongetes–. Els portuguesos hi aporta-ren l’ús de l’oli d’oliva (azeite doce, a CapVerd) i molts elements de la seva cuina i pas-tisseria. Com a carns hi dominen el xai i el ca-brit, però també el porc i els seus derivats.

TÈCNIQUES SIMILARSLes tècniques culinàries són similars a les por-tugueses –brasa, fregit, bullit i guisat–, peròamb elements africans –com l’ús del pilâo (encastellà d’Amèrica Llatina, pilón, un troncexcavat amb un pal que fa la funció de mor-ter a fi de triturar i fer farina de cereals o al-tres productes) o del cuzcuzeiro, vingut delBrasil (per fer cuzcuz, un dolç fet normal-ment de farina de blat de moro, amb nomd’origen magrebí)–.

En tractar-se d’illes –relativament seques–,el peix i el marisc, frescos o secs, són una font

no negligible d’alimentació: tonyina, morena,garoupa (un pèrcid que també trobem a lesAçores), pop, gambetes, llagosta, cargols demar, percebes i fins pagellides i tortuga.

A l’illa de Maio es produeix un formatgede tipus portuguès. Com a cuina de subsis-tència, també s’aprofiten les aus marines, comla cagarra o la galinha de mato.

La base de l’alimentació són els brous i so-pes, com la Canja de galinha –brou de ga-llina d’origen portuguès–, el caldo de cabrit,de peix, les farinetes de blat de moro, man-dioca, etc..., els menuts i alguns bullits de carn,considerats plats festius. Els condiments sónalhora africans i portuguesos: piri piri i ma-lagueta (bitxos), celiandre, all, ceba, julivert,llorer, comí, clavell... Els dolços són similarsals portuguesos: confitures i compotes, bolos(pastissos), bolinhos (pastes i galetes), pudims(púdings) i, fruit de les migracions de l’illa,pies o donetes (de l’americà pie o doughnout).

D’ANGOLA A MOÇAMBICA la resta de possessions africanes –de gransterritoris com Angola i Moçambic a illes comSâo Tomé i Príncipe– es produeix el mateixfenomen d’aculturació culinària que hem vist

a Cap Verd: una cuina de síntesi portugue-soafricana. El llenguatge culinari és fonamen-talment portuguès, però amb els sabors i con-diments africans, que en fan una cuina sabo-rosa i inoblidable. Les tècniques i els productessón, també, una reeïxida obra de síntesi.

Arreu hi trobem la canja de galinha (broude gallina) o el caldo de peixe (anomenantmafefede a Guinea-Bissau), sovint fets ambarròs, com a Portugal, i plats de peix on hiapareixen productes africans (però vingutsal seu torn de l’Índia o altres indrets), de l’olid’oliva al del palma: el camarâo de beringe-las (gambetes amb albergínies) de Moçambic,amb llet de coco; d’aquí és la matapa (crancs,fulles de mandioca), cacauets (coco), l’izogóde Sâo Tomé i Príncipe (col, sofregit, peixfumat, gambetes, farina de mandioca), el kua-lú d’Angola (peix sec, batata, oli de palma)o el kichoporolo del mateix territori (peixsec amb tomàquet), i altres guisats de peixcom la moqueca o el muzungué. Les carnsde cabrit o xai és fan a la portuguesa en cal-deirada o amb curri o caril; l’exquisida muam-ba de gallina d’Angola –que es menja tambéa Portugal– i postres decididament portuguesosperò fets també amb productes africans.

Gastronomia


La colonització hi ha deixat una cuina de síntesi, d’origen europeu però amb clars elements africans.

JaumeFàbrega

L’Àfrica portuguesa

A questa recepta (Xerém com leite decoco, en portuguès) és corrent a l’illaBrava, a Cap Verd. Aquest conjunt

d’illes foren repoblades per portuguesos,que es barrejaren amb població africanaproducte del tràfic d’esclaus. La seva llen-gua, doncs, és un crioll portuguès, i la cui-na, igualment, reflecteix aquesta barrejaentre allò portuguès i elements i produc-tes africans, però també americans i d’al-tres procedències, fruit de l’intens tràfic es-mentat. El xerém és una sèmola grossa,

és a dir, cuscús.

ElaboracióPoseu una olla al foc amb la llet de coco;

tireu-hi a poc a poc la sèmola, sense pa-rar de remenar; tireu-hi la ceba picada, latomata sense llavors ni peles, un pols desal i les mongetes cuites.– Deixeu-ho fent la xup-xup aproximada-ment uns 10 minuts.

NotesSi us agrada el picant, hi podeu afegir bit-xo (piri piri, a Cap Verd).– La llet de coco es ven a molt supermer-cats.

Ingredients

● 2 tasses de xe-rém.● 1 ceba petita.● 1 tassa de mon-

getes cuites.● 2 tomates peti-tes.● 4 tasses de lletde coco.

Sèmola amb llet de cocoLa recepta

Gastronomia criolla. Sobre aquestes línies, la «moqueca», un guisat de peix; a baix, d’esquerra a dreta, un mercatd’aliments a Cap Verd; un pot de salsa de «piri-piri»; un plat elaborat amb «garoupa»; i un «bolo» o pastís.

Una de les entitats culturals de més sole-ra i projecció exterior de Girona, la So-cietat Filatèlica Gironina, es prepara

aquests dies per organitzar una nova edició deles seves dues exhibicions anuals, la de filatè-lia i la de col·leccionisme en general, al claus-tre de la Diputació i al saló de plens de l’Ajun-tament, respectivament. Les dues mostres, quecoincideixen amb les Fires i Festes de Sant Nar-cís, es podran visitar fins al 6 de novembre.

Enguany, les dues cites estan dedicades alquart centenari d’El Quixot, per a la qual cosahan obtingut de Correus un mata-segellsal·legòric, dibuixat per Antoni J. Maqueda, quemostra el personatge creat per Cervantes abo-cat a una finestra davant les cases de l’Onyar,amb la Catedral al fons.

La mostra filatèlica, de caire no competitiu idedicada als socis de l’entitat –com la de col·-leccionisme–, a més de col·leccions destaca-des que han estat convidades, arriba a la seva47a edició, de la mà d’un col·lectiu d’aficionatsque va ser creat l’any 1952 i que recentmentcelebrà amb una competició nacional les se-ves noces d’or. Per la seva banda, la dedicadaa la resta de temàtiques del col·leccionismearriba a la seva 21a cita. La participació seràd’uns 25 expositors, quantitat que per al censactual de 250 socis podria ser una mica mésimportant, tot i que com sempre en aquests ca-sos la qualitat del material suplirà amb escreixel major o menor nombre d’aficionats que s’hihagin animat. Pel que fa al mata-segells espe-cial, s’utilitzarà únicament el dia 29, diada deSant Narcís, en una estafeta temporal de co-rreus que funcionarà d’11 del matí a 1 de latarda als claustres del palau de la Diputació; ide 5 de la tarda a 8 del vespre al saló de plensde l’Ajuntament. La inauguració de la mostrade col·leccionisme es farà dijous, dia 27, a lesvuit del vespre; mentre que la filatèlica es faràl’endemà, divendres, a les sis de la tarda.

La Societat Filatèlica Gironina, una de lesmés importants de tot l’Estat –entre d’altres co-ses ha organitzat una Exfilna, la del 1987, i duesnacionals de Catalunya–, té d’un ric palmarèsde mata-segells commemoratius, arribant al’important xifra de 129, la qual cosa, afegidaal seguit de segells emesos amb motius giro-nins, ajuda al fet que les comarques gironineshagin assolit un notable ressò mediàtic. Preci-sament, els sobres que il·lustren aquest repor-tatge recorden aquella primera exposició, ladel 1953; la tercera, celebrada el 1957; la quar-ta, del 1958, i la corresponent a les noces d’ar-gent, la del 1979, extraordinària mostra quecomptà amb la presidència d’honor del presi-dent de la Generalitat Josep Tarradellas, i s’or-ganitzà a Girona en col·laboració de l’Amica-le Philatelique Roussillonneuse, tot reproduint-se en el sobre recordatori el mapa dels païsoscatalans, amb el segell espanyol de l’Estatutd’Autonomia, i un senzill però simbòlic mata-segells amb l’escut català.

UN CONCURS INTERNACIONALUna altra entitat gi-ronina, El Baluard,que agrupa minia-turistes de figureshistòriques i militars,organitzaran per ter-cer any a l’esglèsiade Sant Lluc el con-curs internacional,amb participants deSuècia, Grècia, Ità-lia, Gran Bretanya iFrança, a més de re-presentants de lamajoria de comuni-tats espanyoles. S’hiespera la presència de Phil Horan, nord-ame-ricà que ocupa la secretaria general de la Fe-deració Mundial. Uns 300 expositors, amb mésde 1.200 figures, ompliran 50 vitrines de 3pisos, que es podran visitar del 28 d’octubreal 6 de novembre. Hi haurà, també, l’exposi-ció social, no competitiva, amb col·leccionis-tes gironins i de la resta de Catalunya. En-

guany es retrà homenatge al president hono-rari d’aquesta societat, Joaquim Pla Dalmau,en honor i per gentilesa del qual s’exhibiràla superba col·lecció de 6.000 figures titula-da Isabel II. Hi haurà premis per a la vitrinamés ben decorada, i per a la formació de fi-gures millor documentada històricament. Elsactes socials es faran a la seu del Col.legi d’Ar-

quitectes, on s’oferiran demostracions de pin-tura i modelatge, entre altres activitats.

Els miniaturistes gironins continuen al cap-davant de tota aquesta activitat històrico-cul-tural en l’àmbit estatal, mentre ja comencen apreparar una magna exposició mundial, quese celebraria el 2008 per commemorar el bi-centenari dels Setges de Girona.

Col.leccionisme


Exposicions deSant Narcís

XavierRomero

Coincidint amb les Fires de la ciutat, la Societat Filatèlica Gironinatorna a convocar les seves dues mostres de col·leccionisme.

www.lagenda.info L’agenda de referència de les comarques de Girona

Si vostè és fumador de més de vint cigar-rets diaris té una possibilitat tres vega-des més elevada de tenir filles que fills.

I encara que se sospitava i s'havia publicat al-gun article, la demostració l'han aconseguitles doctores Viloria i Calderón de l’Institut Va-lencià d'Infertilitat. «El curiós –diu la Dra. Vilo-ria– és que quan s'analitzen els espermatozoi-des dels fumadors, la relació entre cromoso-mes X i Y és la mateixa, sempre proporcional,com la de qualsevol individu. I no obstantaixò, entre els embrions es comprova que siprocedeixen de pares molt fumadors, la pro-porció de nenes és més gran. El problemaes planteja, doncs, en el punt intermedi».

Recordem el procés. Els éssers humans te-nim 23 parells de cromosomes. Quan es vana reproduir, les cèl·lules no porten aquests 23parells, o aquests 46 cromosomes, perquè lla-vors de la unió en sorgiria una aberració im-possible de 92, resultat de la suma dels 46de cada cèl·lula. Així que a l'hora de repro-duir-se, en comptes de 23 parells el que por-ta cada cèl·lula són 23 cromosomes, que a l'u-nir-se amb els altres 23 de la seva parellaformen la cèl·lula correcta de 46 cromosomes.

Però aquest nou ésser, serà mascle o fe-mella? Tot depèn d'un d'aquests parells –ano-menat el parell sexual–. Si un individu té enaquest parell XX, és femella; si té XY, és mas-cle. El cromosoma femení, per tant, sempreés X, ja que al dividir-se el parell sempre que-darà una X. Però en l'home és diferent. Comque el seu parell sexual és XY, la meitat d'es-permatozoides pot portar la X. I l'altra mei-tat la Y. Si l'espermatozoide que fecunda por-ta la X, a l'unir-se amb l'altra X de la femella,el parell sexual resultant serà XX, és a dir

que naixerà una nena. Per contra, si el quefecunda és una Y, a l'unir-se amb la X de lafemella, resultarà un parell sexual XY, i pertant naixerà un nen. Com que la mare apor-ta sempre el mateix cromosoma –X– és l'es-permatozoide del pare el que determina elsexe del fill. Per això, si es reconeixen els queporten la X o la Y, l'elecció del sexe està garan-tida (encara que prohibida, excepte per evi-tar malalties lligades al cromosoma sexual).

LA Y MÉS FEBLELa realitat és que als països desenvolupats nei-xen més nenes que nens. I és veritat tambéque s'atribueix aquest descens d'homes a fac-tors externs poc concrets. Ara ja se sap queuna de les causes determinants pot estar enel consum de tabac. «Dividim la població aestudiar en tres grups: no fumadors, fumadorsd'1 a 19 cigarrets diaris, i consumidors de mésde 20 –comenta la Dra. Viloria–. I analitzemles mostres d'ejaculat per comprovar la rela-ció de cromosomes X i Y. I la primera sor-presa és que no hi havia cap diferència en-tre els que procedien de fumadors i no fuma-dors. No obstant això, quan estudiem elsembrions, ens trobem que la proporció fe-menina era molt més gran entre els que ha-vien estat engendrats per fumadors».

S’ha d’aclarir que aquesta població estudia-da era sana, sense altres patologies i sense al-tres factors exteriors que poguessin alterar elsresultats. Es tractava de persones normals ensalut, però fumadores en diferent grau.

El pas següent es va centrar a saber què pas-sava en el procés de la fecundació. Van sot-metre els espermatozoides a un procés de ca-pacitació (swim-up, en diuen), un sistema per

enriquir els espermatozoides, podríem dir. Ésuna mena de selecció que s'utilitza en les tèc-niques de fecundació amb la finalitat d'ele-gir els millor dotats, els de millor morfologiai més mobilitat.

I aquí hi havia la clau: «Efectivament, vamcomprovar que després de la selecció, hi ha-via molts més X que Y. La conclusió, doncs,és clara: els cromosomes Y de grans fuma-dors són molt més febles. I en una propor-ció veritablement cridanera: un 73% enfrontd'un 27%».

En altres paraules: el tabac no influeix re-alment en la quantitat d'espermatozoides d'uno un altre sexe, sinó que afecta directamentla qualitat dels que porten la Y. I per què?Les científiques de l'Institut Valencià supo-sen que el tabac pot alterar la maduració i eldesenvolupament normal dels espermatozoi-des. I de manera molt significativa.

I es poden extrapolar les dades d'una inves-tigació portada a terme seleccionant els mi-llors espermatozoides a la població general?«Sens dubte. Pensem que el moc cervical enuna fecundació natural és també un procésde selecció, similar al que nosaltres realit-zem en aquesta «capacitació». Es pot dir, doncs,que també entre la població general de pa-res molt fumadors naixeran tres vegades mésnenes».

Com actua o pot actuar el tabac en aquestnivell no se sap. Però la relació existeix, sensdubte. I a més és proporcional al nombre decigarrets consumits. A més cigarrets, més pos-sibilitat de tenir filles. El treball original de lesdoctores Thamara Viloria i Gloria Calderóns'ha publicat fa poc a la revista Human Re-production.

Salut


RamónSánchezOcaña

Un recent estudi de dues doctores de l’Institut Valencià d’Infertilitat revela que els homes quefumen més de vint cigarrets al dia tenen tres vegades més possibilitats d’engendrar filles que fills.

El tabac porta nenesM

AR

TI F

ER

RE

R

Perquè tens clar el que desitges: SALUT PER A TU I LA TEVA FAMÍLIA. ASISA t’ofereix la xarxamés gran d’assistència sanitària privada: 16 clíniques pròpies, més de 600 centres de salut iclíniques concertades amb la tecnologia més avançada i lliure elecció de metges entre més de32.000 professionals, que vetllen per a la teva salut.

ASISA Girona. Pg. Gral. Mendoza, 1 entl. Tel. 972 20 77 58ASISA Barcelona. C/ Balmes, 125. Tel. 933 23 37 12

ASISA Lleida. Pg. de Ronda, 170 entl. Tel. 973 72 70 43ASISA Tarragona. Av. Lluís Companys, 14 C-1. Tel. 977 25 05 55


1

ACCIÓ TOTALMascareta i exfoliativafacial Unica, d’AdolfoDomínguez.

DE VELLUTAroma Pureté deDecléor suavitzales pells mixtes.

SENSE TAQUESEl sèrum Iklendifumina les taquesen vuit setmanes.

EQUILIBRADAAquamax 0% Gras,d’Anne Möller: idealper a pells joves.

Tardor calenta Colors intensos procedents de la natura i potenciats per lluentorsmetàl·liques afronten els primers freds d’aquesta estació amb la intencióde crear mirades impactants, llavis lluents i galtes rosades.

A.E.T.

MisterSofà

GRAN CENTRE GIRONÍ DEL TRESILLO

Ctra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel./fax 972 20 82 14 - GIRONA

Tendències17 DominicalDiumenge 23d’octubre de 2005

1R/Pro NaturalWonder. Unaproposta sofisti-cada en la qualdestaquen lespólvores il·lumi-nadores ambgust de cireraper a cara, cos icabells.2The Body Shop.Intensifica la mi-rada amb om-bres metàl·li-ques, glamuro-ses i seductores. 3Misslyn. El rosapruna marca unalínia molt cosmo-polita, inspiradaen París.4Pinaud. Els tonscàlids de la tar-dor s’escampenen una gammaque potencia lanaturalitat.

2

43

Revlon. SuperLustrous Lipstick.

Pinaud. Produc-tes de la líniaMinicoquette.

PACK ELÈCTRIC 2005

SOMIER ELÈCTRICTARDOR

MATALÀS BURDEOSLÀTEX 2000

OFERTALLANÇAMENT

999 €MIDES

90x190x15 cm

Per la compra d’un producte d’aquesta promoció,li regalem una participació en el núm. 24250 delsorteig de Nadal, de la Loteria Nacional, del dia22 de desembre de 2005, adquirit a l’administracióLa bruixa d’or, de Sort, Lleida.

C/ Rutlla, 11 - Tel. 972 20 34 23 - GIRONA

A utor de cançons com Yo caminaré oNoche rota i les inevitables Gloria, Túi Te amo, Umberto Tozzi, després de

«quatre anys de sequera», ha tornat a com-pondre i el resultat és Sólo palabras, un discde 17 cançons, cinc d'elles adaptades al cas-tellà. «Continuaré component i cantant men-tre em diverteixi», assegura el músic de Torí,per a qui «la inspiració només es dóna quanun es troba bé i gaudeix amb el que fa».

Segons explica, cançons com Gloria, Tú iTe amo sorgeixen «una vegada en la vida d'unartista, perquè a part de la capacitat creativas'han de donar altres moltes coses, com aquellmoment històric de finals dels setanta i prin-cipis dels vuitanta quan van ser escrites, quana Europa es respiraven aires de llibertat i crea-ció. Fa uns dies –recorda– anava escoltantal cotxe un recopilatori de diversos artistes

de l'època i es notaalguna cosa espe-cial en tots ells. Araés diferent, la músi-ca, per exemple lamelòdica italiana,no viu un bon mo-ment i a Espanyapassa el mateix.Potser algunsgrups anglesos co-mencen a despun-tar a Europa, espe-rem que això siguiel principi d'unnou comença-ment».

Als seus 53 anys,Umberto Tozzi haestat un any treba-llant a Sólo pala-bras, un disc gra-vat a Los Angeles.Com acostuma aser habitual en elsseus treballs editatsa l’Estat espanyol,Umberto Tozzi hagravat cinc dels te-mes en castellà,adaptats per ÓscarGómez.

Amb títols comLe parole, Aire, Lu-na o Amandoci,en les seves can-çons «l'amor i el ro-manticisme estansempre presents,perquè és la veri-table font d'inspi-ració i la música ésuna de les màxi-mes expressionsde l'amor. Però ac-tualment –comen-ta– em preocupen

altres molts temes, com la injustícia i la in-tolerància, i les guerres i el terrorisme». Se-gons Tozzi, «vivim una època amb movimentsmigratoris provocats per la pobresa que aca-baran causant grans problemes a la humani-tat. Abans s'emigrava per treballar millor, araes fa per la necessitat de menjar i això pro-voca violència i terrorisme».

Umberto Tozzi continua pensant que «com-pondre una cançó de tres minuts és molt di-fícil, seria molt més fàcil fer-la de deu minuts.Aquí hi ha la màgia del pop-rock». Ara volenfrontar-se a nous reptes, «com fer algunacosa per a la banda sonora d'una pel·lículai, sobretot, escriure una obra de teatre musi-cal, però en col·laboració amb músics d'al-tres països». Ell ja ha començat ha compon-dre i a definir idees, però «és complicat tro-bar un promotor».

Música


El retorn del gran

romànticEl cantant i compositor italià Umberto Tozzi, autor de clàssicscom «Gloria», «Tú» i «Te amo», reapareix amb «Sólo palabras» iassegura que continuarà component «mentre em diverteixi».

Bandes sonores

Novetats

Wallace & GromitDiversosVarese Sarabande

Un total de cinccompositors, co-ordinats per HansZimmer, han tre-ballat en la ban-da sonora de Wa-llace & Gromit. Lamaldición de lasverduras, el pri-mer llargmetratgeque protagonit-zen l’estrafolari in-

ventor i el seu gos. Es tracta de Julian Nott –autorde la música dels curts interpretats per la parellade plastilina–, Rupert Gregson Williams –germàpetit de Harry i coautor d’Hotel Rwanda–, Jim Do-oley –una de les joves promeses de Media Ventu-res–, Lorne Balfe i Alastair King –que ja havia col.la-borat a Chicken run. Evasión en la granja–. El resul-tat final és un treball funcional que sembla fet perun sol músic. El CD s’obre amb una marxa decaire còmic i to burlesc que funciona com a leitmo-tiv i apareix en altres passatges. No és l’únic temacentral. N’hi ha dos més. Un identifica les esce-nes d’acció i l’altre és una melodia fosca i ame-naçadora que incorpora cors. Lluís Poch

Javier Colis: «Lo eterno...»

Amb grups com Vamos a morir, Demonios tus ojoso Mil dolores pequeños, Javier Colis ha circulat du-rant els últims vint anys per l’inhòspita camí del rockexperimental espanyol. Ara, el guitarrista de la Rio-ja torna amb un nou disc –Lo eterno es lo que másdura– i una nova banda –Las Malas Lenguas–. DeColis se n'ha dit que és un dels secrets millor guar-dats del pop espanyol o que els seus acords, riffso solos de guitarra han deparat alguns dels mo-ments més memorables del rock independent es-panyol, al qual ara aporta un disc en el qual aquestadmirador de Tom Waits revela també la profundi-tat i potència de la seva fosca veu.

The Black Eyed PeasEl quartet nord-americà The Black Eyed Peas man-té el to reivindicatiu en el seu nou disc, MonkeyBusiness, perquè «més que polítics, som cons-cients». La formació de Califòrnia va néixer a princi-pis dels 90 com Atban Klann (A Tribe Beyond Na-tion), però el 1992 van canviar-se el nom per TheBlack Eyed Peas i van debutar el 1998 amb Behindthe front. Després vindrien Bridging the Gap (2000)i Elephunk (2003), que els va donar la fama ambsenzills com Where is the love o Shut up.

Los Peces: «Los Peces»El duo saragossà de pop Los Peces pretén «com-pondre cançons per cantar a la dutxa», com les delseu primer disc, homònim. Los Peces va néixer fados anys i mig a Madrid quan Clara, que estudia-va interpretació, va contactar amb Santi, músic icompositor que també residia a Madrid per havertocat amb Amaral o Josele Santiago. En un petit es-tudi casolà van tenir clar que «amb treball, podrí-em aconseguir alguna cosa» i formar «un grup depop amb obertures al soul i a la música negra».

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 ▲ OperaciónTriunfo: Los mu-sicales Diversos2 ▲ Batuka Di-versos3 ▼ Alivio deluto JoaquínSabina4 ▲ Todo lo quequieres SergioDalma5 = Obras com-pletas Mecano

REGNE UNIT

1 ▲ Taller inmore ways Su-gababes2 ▲ Back toBedlam JamesBlunt3 ▼ Piece bypiece Katie Me-lua4 ▲ As is nowPaul Weller5 ▼ You couldhave it so muchbetter Franz Fer-dinand

ESTATS UNITS

1 ▲ All the rightreasons Nickel-back 2 ▲ The day af-ter Twista3 ▲ Real fineplace SaraEvans4 ▼ All jackedup Gretchen Wil-son5 ▼ WildflowerSheryl Crow

TEXT: CARLOS DEL AMO FOTOGRAFIA: GUSTAVO CUEVAS/EFE

Danny the dog

Director: Louis LeterrierIntèrprets: Jet Li, MorganFreeman, Bob Hoskins.Distribuïdora: Filmax.Durada: 100 minuts.Té més nivell del que s’es-pera d’una producció deLuc Besson, seguramentperquè Leterrier se la prenseriosament. Les escenesd’acció estan molt ben ro-dades i Hoskins composa

un dolent memorable, però es veu perjudicadaper un ensucrament força molest. P. P.

La última primavera

Director: Charles Dance.Intèrprets: Judi Dench,Maggie Smith, Daniel Brühl. Distribuïdora: Filmax.Durada: 110 minuts.Dance, solvent secundari,denota unes lloables apti-tuds com a director en unmelodrama que documentala relació entre dues ancia-nes i un jove músic que fuigdel nazisme. Potser resulta

excessivament acadèmica en les formes, peròes veu del tot redimida per la tasca d’un reparti-ment que inclou Natasha McElhone. P. P.

Belleza prohibida

Director: Richard Eyre.Intèrprets: Billy Crudup, Clai-re Danes, Rupert Everett. Distribuïdora: Filmax.Durada: 115 minuts.Com Shakespeare in love,però amb més gràcia. Aixíes podria definir aquestacomèdia sobre un actor del’Anglaterra del segle XVIIque s’enamora de la sevaassistent. La gràcia és que

ella li ha «robat» la feina perquè les dones s’hanguanyat el dret de pujar als escenaris. P. P. Fa poc més de trenta anys, un rodatge

era notícia perquè s’hi havien disparatels costos i el seu director, Steven Spiel-

berg, es començava a perfilar com un delsnous enfant terribles del cinema nord-ame-ricà. Rodar a l’aigua i comptar amb un pro-ductor tan malcarat com Richard D. Zanuckhavien portat l’equip al límit de la tensió ila paciència, fins al punt que començava aplanar sobre tots els implicats el conceptede film maleït. Però quan el projecte, bate-jat com a Tiburón, va arribar a les pantallesd’arreu del món,es va convertir enuna màquina defer diners. La co-sa, doncs, va tenirfinal feliç, però nocal dir que als ba-nyistes més para-noics se’ls en vaanar l’estiu enlai-re. I tampoc ningú no es podia imaginar queel director, sis anys després, encara la fariamés grossa, sobretot des del punt de vistaeconòmic, amb E.T.

La vigència de Tiburón no només s’hafet evident en els mateixos patrons del gè-nere, sinó per l’aposta narrativa d’un cineas-ta que aconseguia crear terror i suspens apartir dels elements visuals més bàsics. L’es-cena més impactant, per exemple, és aquel-la en què no apareix directament el tauró,quan l’impagable Robert Shaw explica lahistòria d’un tràgic naufragi. És un pla fix,

sense més suport que la paraula i l’extraor-dinària banda sonora de John Williams. Aixòno vol dir que les escenes d’acció no tinguinnivell, al contrari: tot el segment final és, en-cara ara, un model d’espectacularitat ben en-tesa, i conté una frase ja mítica: «somriu, fillde puta». El film també va contribuir a fo-namentar les carreres de Roy Scheider, ac-tor de moda a l’època, i de Richard Drey-fuss, que dos anys després repetiria ambSpielberg a Encuentros en la tercera fase.

Ara, amb motiu d’aquest trentè aniversa-

ri, Tiburón s’ha reeditat en una doble edi-ció en DVD (el making of, més llarg que ala primera versió digital, és absolutamentimprescindible) i ha estat objecte d’un sen-tit homenatge al Festival de Sitges en presèn-cia de Joe Alves (responsable del disseny deproducció i director i de la segona unitat),Carl Gottlieb (guionista i actor secundari) iGreg Nicotero (membre de l’equip d’efectesvisuals). La pel·lícula va tenir tres seqüeles,cada una pitjor que l’anterior, certificant queel treball de Spielberg, per més que ho ne-guin els seus detractors, és irrepetible.

El terror sorgit

del marEl «Tiburón» de Steven Spielberg fa trenta anys i veure’l arareferma evidències, com l’inqüestionable talent del director

o la vigència dels seus plantejaments estètics i narratius.

TEXT: PEP PRIETO

DVD Cinema


Bandes sonores

Una vida por delanteDeborah LurieVarese Sarabande

Quan una bandasonora és rebut-jada a última hora–excepte en elscasos que el ma-terial descartats’edita en disc–,un es preguntacom devia sonarel treball reempla-çat i tampoc nopot comparar-lo

amb el seu substitut. Christopher Young va com-pondre l’score d’aquest film. A mesura que s’ana-va muntant la pel·lícula, la seva música era elimi-nada –una situació que no és la primera vegadaque li passa–. Descartada l’opció de refer la parti-tura, el director i els productors del film van encar-regar a correcuita un nou soundtrack a DeborahLurie, una compositora novella protegida de JohnOttman, amb qui ja ha col·laborat a la banda so-nora de X2. Per a aquest drama familiar, la compo-sitora de Boston ha escrit un treball de caire evo-cador, molt correcte. La presència en alguns frag-ments d’una steel guitar ens recorda que l’acciótranscorre a l’Oest contemporani. Lluís Poch

Banyistes a la carreraL’autèntic protagonista del film no necessita

mostrar-se per fer por: n’hi ha prou amb lacara de pànic de la resta de personatges

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Havíem de visitar el santuari de Delos: per aixòvam sortir del port de Mikonos, en un ferry, en

direcció al santuari, per realitzar una extensa visita,en companyia d’un guia oficial d’aquest importantlloc arqueològic i el seu museu.

Delos era conegut principalment com el Santuarid’Apol·lo, déu grec del Sol, la música i la poesia, iun dels principals de la mitologia clàssica. Les evidèn-cies arqueològiques revelen que Delos va estar des-habitada fins l’any 3.000 aC, i que va tenir tanta im-portància que totes les illes circumdants es van ano-menar les Cíclades, pel fet d’estar situades al seuentorn. Depenent d’Atenes durant molts anys, De-los es va escindir durant l’època d’Alexandre el Grani va desenvolupar un important mercat, que la vaconvertir en el centre econòmic del mar Egeu. Avuidia es troba deshabitada i pràcticament es manté comuna illa-museu, per la importància de les seves ruï-nes. Arqueòlegs francesos van començar les sevesexcavacions el 1873. L’extensa àrea deixada al desco-bert a la zona oest de l’illa la situa entre els mésimportants llocs arqueològics de tot Grècia. Desta-quen els impressionants lleons dèlics, de marbre,al Santuari d’Apol·lo; el Temple d’Isis i els precio-sos mosaics, que un cop van decorar les cases deDionís i de Cleopatra.

Després de la visita guiada i del temps lliure perfer fotografies vam tornar, en ferry, al port de My-konos i vam pujar a bord del nostre creuer per gau-dir dels seus serveis. Però ens faltava encara la vi-sita de Lindos. Per això vam sortir del port de Rho-des, amb autobús privat i amb un guia oficial, a travésdel pintoresc paisatge interior de l’illa de Rhodes,la qual cosa ens va oferir una de les visites més es-pectaculars del lloc.

Lindos està edificat sobre les ruïnes dòriques dela ciutat antiga. Lindos, la ciutat que es vanta al mar,està localitzada a 60 quilòmetres, en un penya-se-gat, a la costa est, elevada sobre el mar. L’acròpolisva ser construïda a dalt del penya-segat, cosa quela fa realment impressionant. S’explica que l’apòs-tol sant Pau es va asseure en aquest lloc quan vaarribar a Rhodes... Un passadís, compost per duesfiles de columnes, ens va portar en la nostra ascen-ció a l’Acròpolis, construïda durant l’època helenís-tica i assentada al caire del penya-segat, mirant elMediterrani... A la part de baix del penya-segat hi hala ciutat actual, típica vila de cases blanques, ambbalcons de ferro i carrers pavimentats, que li do-nen una atmosfera especial, i on vam tenir tempslliure per poder comprar els nostres records, o pren-dre alguna beguda.

Cada vegada que miravaaquell paisatge quedava ex-

tasiat. El blau del cel fonent-seamb el blau del mar, el verdde les muntanyes, les pinzella-des marronoses de la terra tre-ballada pels pagesos... tot sotala mirada atenta d’aquell mo-nestir imponent. Realment allàs’hi respirava la pau del Senyor.

Miquel Sabater Argunyol vanéixer a Castelló d’Empúriesl’any 1785 i, de molt jove, va in-gressar a l’orde dels escolapiscom a novici. Durant els seusanys de formació va estudiarllatí al centre que tenia aques-ta organització religiosa a Ma-taró. Quan va fer els 18 anys,va fer els vots en una cerimò-nia que es va celebrar al mo-nestir de Sant Pere de Roda.Posteriorment va decidir am-pliar la seva formació acadè-mica, aprofundint en els campsde la filosofia i la teologia a SantPau del Camp. Després d’havercompletat els seus estudis es vainstal·lar a Sant Pere de Roda,on va ocupar càrrecs tan di-versos com el de secretari ca-pitular, tresorer, arxiver i, finsi tot, prior del monestir.

El 1820, faccions progressis-tes d’Espanya van protagonit-zar un cop d’estat per acabaramb l’absolutisme del rei Fe-rran VII. Durant tres anys el paísva viure en un clima de lliber-tats molt avançades per al seutemps, esdevenint el referentd’Europa. Al llarg d’aquest pe-ríode, el Trienni Liberal, moltespersones de caire conservadori religiós es van exiliar. MiquelSabater va ser un d’ells. Es vainstal·lar a França, on va serguardonat per la seva fidelitata la monarquia. Gràcies a laintervenció de l’exèrcit deFrança, el 1823 Ferran VII varecuperar el poder absolut i larepressió es va extendre per totEspanya. A més, molts dels quehavien fugit el 1820 van tor-nar. Precisament això és el queva fer Miquel Sabater, que vaocupar el càrrec d’abat de Nos-tra Senyora d’Alaó i el de pre-sident de la Congregació Claus-tral per Aragó i del capítol pro-vincial de Montsó.

El 1830 tenia problemes desalut i va demanar el trasllat aSant Cugat del Vallès, però elsseus superiors no van escoltarla seva petició. Cinc anys méstard es va produir un fet que vamarcar la vida de molts reli-giosos: la desamortització de-cretada per Mendizabal. Totaixò passava quan Miquel Sa-bater havia de ser nomenat abatdel monestir de Sant Pere deBesalú, però mai va poder ocu-par el nou càrrec a conse-qüència de la llei, que va obli-gar els membres de moltes or-des a deixar el país.

A partir d’aquell moment, labiografia de Miquel Sabater Ar-gunyol es perd i pràcticamentnomés se sap que va morir el1865, quan tenia 80 anys.

Lectures


MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Crònica d’un creuer (VI)

MiquelSabaterArgunyol

XAVIER CARMANIU

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

Gironins del segleXIX

Poques relacions humanes són tan especials comla que s'estableix entre mare i fill. Una de les te-

ories més repetides a la nostra societat és la màxi-ma que una mare ho dóna tot pels fills. No gosariajo contradir aquesta afirmació ja que no faria mas-sa justícia; ara bé, sí que desitjaria fer palesa unarealitat que apareix potser massa sovint per les con-sultes. Aquesta situació que avui em preocupa esveu reflectida en tot un seguit de trastorns de cairepsicològic que presenta força mainada petita... Co-mençarem per plasmar-ne alguns exemples –evi-dentment amb noms canviats– i després passaremde l’enfocament pràctic a la teoria.

Ara farà uns 8 anys que en Jan va viure la sepa-ració dels seus pares. En l'actualitat volta els 12anys i no hi ha qui el pari. D'ençà de la separacióha estat vivint amb la mare –una dona que per sor-tir-se'n econòmicament treballa quasi més hores deles que té el dia– i anant quinzenalment al domicilidel pare. En Jan se'n fot de tot; pel que fa als estu-dis, entre les campanes i el mal clima que crea a laclasse... D’altra banda, per a ell, la relació amb laseva mare no li suposa cap tipus de respecte niobediència; a més, diu que quan se li posa «pesa-da» no hi ha qui l'aguanti i per això, quan es posa«pesadeta», de tant en tant li sembla que es mereixuna batzegada.

En Marc té vuit anyets i no pot suportar que l'a-judin. Té una considerable admiració pel seu germàgran. Diu que tot ho pot fer sol, que no ha de me-nester ningú i quan no se'n surt d'un deure acabademanant ajut a la mare per bé que després ell li en-galta algun retret.

Els pares de la Carol no entenen què li passa. Se-gons ells, a la nena –de sis anys– mai li ha faltat deres. Quan no se li segueix la corrent es corre el riscde muntar un sidral a casa o un espectacle al ca-rrer.

La Carol, en Jan i en Marc es reboten de malamanera i els seus pares es pregunten el perquè. Moltsfills de la nostra societat noten malestar, es rebotende mala manera i els seus pares es pregunten el per-què.

En aquests casos esmentats podem entreveure queun factor coincident és el comportament negativis-ta i desafiant que presenten les criatures dels exem-ples proposats. No és cert que no fóra bo defugirfent veure que no veiem una certa coincidència?Un factor comú que pot semblar passar desaperce-but però que en realitat roman latent en molts ca-sos de l’estil dels exemples proposats és el tempsdedicats pels pares al fill en qüestió.

Per bé que parlo de pares i sense pretendre treu-re la importància o el mèrit a ningú, em centraréen la figura materna que és fonamental per a l’ade-quada evolució psicològica de la persona. Caldriaque recordéssim que el meravellós temps de l'em-

baràs comprèn nou mesos caracteritzats per una mà-xima connexió tant a nivell físic com psicològic iemocional. Aquesta relació establerta entre mare ifill no s'acaba de la nit al dia sinó que va transitantun seguit de fases relacionades amb la maduracióque aquell nadó va fent. Per anar bé, com a mínimal llarg de la infantesa i adolescència no hauria d'e-xistir un trencament sobtat en la relació materno-fi-lial. I deixant apart la poca conveniència d'una rup-tura caldria valorar una altra situació que marca con-siderablement l'infant que la viu sense tenir lapossibilitat d'integrar-la bé. Aquesta situació no ésaltra que aquella en la qual el/la nen/a es nota buit,carent d'amor per part de la mare –també, de ve-gades, per part del pare–. Quan un infant no sesent prou estimat, sovint no sap fer-se entendre i liresulta més fàcil demostrar que ell/a també sap «pas-sar» dels pares o fer-los mal com a moneda de can-vi d'aquella dolorosa absència.

És interessant percebre la diferent percepció quetenen els interessats en el tema; mentre que la mai-nada generalment actua fent negacions tot tractantde donar a entendre que a ells no els manca res sinóque només es tracta que les coses són així, ni mésni menys... d'altra banda, bona part de les mares ipares que es troben en aquesta situació no ente-nen de què es queixa –inconscientment– el seu filli comencen a veure-hi clar quan se'ls qüestiona ambrelació al seu horari laboral, domèstic i emocional.Sí, sí, ho heu llegit bé. Parlem d'una estona emo-cional a consciència a més de les normals però notan profundes interaccions emocionals que tambétenim al llarg del dia. Tampoc hauríem de defugirla diferència conceptual existent entre la qualitat ila quantitat de dedicació emocional als nostres fills.

Quan els pares s'asseuen i valoren seriosamentel tema que avui ens ocupa, moltes vegades abansque el terapeuta els proposi certes variacions en elseu estil de vida ja anuncien haver modificat quel-com –actituds, horaris, prioritats...– que en el seu simés intern ja no els deixava dormir tranquils. Pertant, amb voluntat i amb l'ajut terapèutic la situacióes va superant. Ara bé, tampoc cal deixar de bandal'infant i suposar que amb les modificacions que efec-tuaran els pares tot anirà bé, cal entendre que ésnecessari eliminar aquell dolor que la criatura senti en aquest sentit certes tècniques psicològiquessón prou útils, sobretot aquelles que treballen l'as-pecte traumàtic, juntament amb conductuals i des-bloquejadores, entre altres.

Mare/fill o fill/mare? Tant se val...Si reflexionem a l’entorn d'aquesta temàtica ens

podrem adonar que si una mare sap escoltar tambépot aprendre el subtil vocabulari psicològic que litransmeten els fills, generalment, sense adonar-se'n.Només és qüestió d’estar a la vora, parar l’orella i es-coltar amb el cor.

La relació mare-fill (I)ISABEL COCH

IsabelCochPsicòlogawww.ddivan.com

J uan José Campanella,director d’algunes deles pel·lícules més ta-

quilleres del cinema ar-gentí recent (El hijo de lanovia, Luna de Avellane-da), està a punt de fina-litzar el rodatge a BuenosAires de la sèrie televisi-va Vientos de agua, unahistòria d'emigració d'a-nada i tornada.

Explicada en dos planstemporals (de 1934 a 1959,i de 2001 fins ara), la sè-rie se centra en la histò-ria d'un emigrant asturià–encarnat a la primera partper Ernesto Alterio i a lasegona pel seu pare, Héc-tor– que arriba a l’Argen-tina fugint de la inestabi-litat de l'Espanya de mit-jan dècada dels trenta. Lahistòria de José Olaya esva entremesclant amb ladel seu fill Ernesto –in-terpretat per EduardoBlanco, un dels actors fa-vorits de Campanella (junts a la foto)–, ar-quitecte de mitjana edat que fa el viatge ensentit contrari, fugint de la crisi argentina de2001. «En realitat –explica Blanco–, encaraque el meu personatge se'n va per motiuseconòmics, el cert és que també se'n va ala recerca d'una estabilitat que aquí no tro-ba».

L'actor diu que entén perfectament el per-sonatge, perquè ha viscut aquesta situacióen la seva família, i explica la història d'unoncle espanyol que «va venir a l'Argentinaamb una mà al davant i l’altra al darrere iva haver d'anar-se'n 50 anys després ambuna mà al darrere i l’altra al davant».

La sèrie està integrada per tretze capítolsde 72 minuts cadascun que, en paraules deCampanella, s'han produït més com a pel·lí-cules cinematogràfiques que com una sè-rie televisiva, amb un pressupost que superaels set milions d'euros. A la sèrie hi inter-venen més de 7.000 extres, i a l'elenc s’hibarregen espanyols (Silvia Abascal, el GranWyoming, Pilar Punzano), argentins (PabloRago, Mariano Bertolini, Manuela Pal), ita-lians (Giulia Michelini, Valeria Bertucelli) ifins i tot colombians (Angie Cepeda).

Els exteriors de Vientos de agua s’han ro-dat en escenaris naturals d'Astúries, Madridi Buenos Aires. A la capital argentina s'ha

gravat a llocscom la Boca,San Telmo, laPlaza de Mayo ol'Hotel de Inmi-grantes, al port,on des de 1911s'allotjaven gra-tuïtament –i re-bien aliments iserveis mèdics–els que acaba-ven d’arribar alpaís.

El guió ésobra d'un equipencapçalat perAida Bortnik–guionista de Lahistoria oficial,guanyadora d'unOscar a la millorpel·lícula estran-gera– i Juan Pa-blo Doménech,guionista d’Elhijo de la noviai Luna de Ave-llaneda.

La sèrie és una una bona mostra de comla globalització ha arribat a la indústria del'espectacle, i sobretot com s'ha consolidatl'eix Madrid-Buenos Aires pel que fa a pro-duccions audiovisuals. Eduardo Blanco afir-ma, amb referència a la poderosa indústrianord-americana, que «es tracta d'integrar-seper defensar-se». Sobre el moviment d'actorsentre Argentina i Espanya, Blanco assenya-la que és positiu, encara que recorda que,en molts casos, és un trànsit forçat per cir-cumstàncies econòmiques o polítiques.Aquestes circumstàncies, les mateixes quevan fer que l’Argentina rebés entre 1857 i1920 cinc milions d'immigrants o que Es-panya avui tingui quasi un 10% d'immigrantsentre la seva població, són les que recullVientos de agua.

Campanella explica que estan a les etapesfinals del rodatge: a la «unitat del passat» liqueda menys d’una setmana de rodatge, ila «unitat del present» viatjarà a Espanya demàper iniciar les dues últimes setmanes de ro-datge, que conclourà al mateix lloc on es vainiciar: Astúries.

La sèrie –produïda per Siete Bares, la pro-ductora de Juan José Campanella, i Polka–serà emesa per Tele 5 a partir del gener. Al’Argentina es podrà veure per Canal 13 amitjan any vinent.

Immigrants d’anada

i tornadaEl director argentí Juan José Campanella ultima «Vientos de agua»,

una sèrie que Tele 5 estrenarà a l’inici de l’any vinent.

TEXT: ELÍAS GARCÍA

Televisió


En molt poc temps han editat dos discs,el seu primer treball com a grup, Comoun indio a la tierra, i El meu món, ín-

tegrament en català. Responen el qüestionarijunts, sense dubtar gens.

Per què encenen la televisió? Per mirar lesnotícies o bé alguna pel·lícula o debat queens sembli distret o interessant.

Quin programa no es perdrien per resdel món? No hi ha cap programa que ensinteressi tant com per deixar de fer cosestambé importants per a nosaltres.

No s’ha fet res millor des de...? El Set deNotícies de TV3 era un programa molt diver-tit i que va durar molt poc. Suposem queno va tenir gaire audiència, una llàstima.

I quin és el pitjor programa que s’ha fetmai? Uf! N’hi ha tants! La Isla de los Famo-sos, Gran Hermano, Crónicas Marcianas...

Toros o futbol? Ni una cosa ni l’altra. Peròmolt millor el futbol que els toros, que sónuna salvatjada. Tot i que Déu n’hi do quesalvatge que és el futbol, de vegades (riuen).

Quin informatiu és més parcial? No hosabrem mai del cert, això!

I quins miren? Solem mirar el de TV3, trac-ten més a fons les notícies de Catalunya. Ia més el temps és el millor de tots.

Tenen algun presentador preferit? Sí. An-dreu Buenafuente.

I algun que esborrarien del mapa? Uf!N’hi ha més d’un... (riuen).

Un anunci que recordin especialment?Sí. Es veia un home adormint-se en un avióque anava relliscant sobre el senyor que seiaal seu costat fins a quedar-se-li adormit a so-bre. L’altre senyor, que no el coneixia de res,li feia un «ehem, ehem» discret per avisar-loi aquest estirava el braç per donar-li unespastilles pel mal de coll. Era molt divertitperò no recordem de quina marca eren lespastilles! (riuen).

El descodificador

La puerta de losSueños Grup de música

«El temps deTV3 és el millor»

TEXT: ANNA ESTARTÚS

A què esperes, desperta’t ja i deixa’t seduirper la MOSCA de GIRONA

Gaudeix-ne bojament portant-la en el teu vehicle

Ara a la venda miraculoses mosques de colors

La mosca de Girona

Dilluns 24 d’octubre22 DominicalDiumenge 23d’octubre de 2005

Els més vistos(de l’11 al 18d’octubre)

Catalunya

S. Marino - EspanyaDimecres 12 d’octu-bre, Antena 3.1.203.000 especta-dors (41,1%).

Operación TriunfoDijous 13 d’octubre,Tele 5. 1.045.000 es-pectadors (40,3%).

Hospital CentralDimecres 12 d’octu-bre, Tele 5. 986.000espectadors(32,8%).

Caçadors de boletsDilluns 17 d’octubre,TV3. 918.000 espec-tadors (32,5%).

AídaDiumenge 16 d’octu-bre, Tele 5. 845.000espectadors(29,1%).

C.S.I. MiamiDilluns 17 d’octubre,Tele 5. 840.000 es-pectadors (27,4%).

Espanya

S. Marino - EspanyaDimecres 12 d’octu-bre, Antena 3.8.496.000 especta-dors (50%).

Operación TriunfoDijous 13 d’octubre,Tele 5. 6.745.000 es-pectadors (41,6%).

At. Madrid - RealMadridDissabte 15 d’octu-bre, La 2 + autonò-miques. 5.980.000espectadors(39,6%).

AídaDiumenge 16 d’octu-bre, Tele 5.5.309.000 especta-dors (29,4%).

Hospital CentralDimecres 12 d’octu-bre, Tele 5.5.289.000 especta-dors (29,4%).

C.S.I. MiamiDilluns 17 d’octubre,Tele 5. 5.200.000 es-pectadors (27,6%).

09.30

19.20

K3Animals que ens fan nosaAquesta és la història d’un petit insecte queva fer aturar la construcció d’una autopistadurant sis anys. La batalla va començar quanles excavadores van fer marxar un escara-bat (anomenat Osmoderma Eremita) del seuhàbitat. Mai una criatura tan petita havia cre-at un debat tan controvertit. França va seracusada d’il·legalitat per no reconèixer unallei europea que protegeix les espècies enperill d’extinció.

TVE-1Vamos a cocinar... con José AndrésEl jove xef segueix descobrint els seus se-crets gastronòmics a través d’aquest pro-grama amè i entretingut en el qual cada diacompta amb un convidat diferent.

Antena 3El beso del dragónJet Li (Liu Jiuan a la pel·lícula), el mestre enarts marcials, torna a la càrrega en aquestfilm, on definitivament llueix la seva mestriaen Wu-shu (art marcial derivada del KungFu). L’acompanya Bridget Fonda en el pa-per d’una prostituta que es converteix en laseva única ajuda. Moviments precisos, copsencertats i combats sense suor. I, dins dela solemnitat de les idees, hi ha instants d’hu-mor.

TVE-1¡Mira quién baila!Després de l’excel·lent acollida de l’estre-na de la segona tanda del concurs –en elqual els vuit nous concursants van demos-trar les seves habilitats (o no) en el ball–,ara comença la competició de veritat: la faseeliminatòria.

La 2Escándalo en ParísAny 1755. Vidocq està a la presó, però perpoc temps... Ell i Emile compren la seva lli-bertat per poder assaborir un món ple de do-nes boniques i riques. La primera víctima deVidocq és Loretta, una cantant. Ell li roba elcor i una impressionant joia... i fuig, com sem-pre, de la persecució policial.

33L’home que podia fer miraclesPer fer un experiment, uns observadors ce-lestials doten amb el poder de fer miraclesun dependent d’una merceria. Al principi,l’home no acaba d’adonar-se de l’abast delseu do, però quan n’és plenament conscientdecideix assumir la responsabilitat moral quecomporta el seu poder.

Dimarts 25 d’octubre

15.30

18.30

22.00

00.50

00.45

00.05

21.45

22.00

22.45

01.05

K3Planeta TerraUn documental que explica sis mesos dela vida d’una família d’estruços del parc na-cional de Masai Mara. La història s’inicia ambel festeig, segueix amb la posta d’ous i,després de 42 dies d’incubació, neixen elspollets. Tot just sortir de l’ou, els petits es-truços ja exploren els voltants del niu i s’afan-yen per reconèixer els pares.

K3Nono ChanL’alcalde ha decidit fer un concurs per atrau-re clients al parc d’atraccions. Per aconse-guir el premi, s’han de reunir dotze segells.Però les coses no surten com esperava elbatlle: veu que van sortint tots els segells.Sort que els últims són més difícils de trobar!Quin deu ser el premi?

Tele 5Motivos personalesLa policia estreny el cercle sobre l’assassíde DTV. Malgrat que Natalia no vol veure laseva filla embolicada en la investigació, elprincipal sospitós es posa en contacte ambTania. Mentrestant, Ángeles Martorell, tot justrecuperada del shock, intenta reprendre laseva vida on la va deixar. Però un missatged’algú del passat la conduirà inevitablementfins a Natalia.

Antena 3BuenafuenteEl showman català continua conquistant elpúblic insomne amb el seu humor irreve-rent i els seus col·laboradors mediàtics. En-trevistes, monòlegs, bromes i ironia, amani-des amb els crits del Neng!

Tele 5U-24Estrena d’una nova temporada de la do-cusèrie que recull casos reals d’urgènciesque arriben a un hospital. La sèrie vol apro-par a l’espectador la vessant més humanade la sanitat pública i oferir missatges de pre-venció en temes relacionats amb la salut.

33HurlyburlyAdaptat no tant de la novel·la de David Rabecom de la recreació teatral que va interpre-tar el mateix Sean Penn, és un dels films mésimpressionants, en tots els sentits, del cinemodern independent. Reflecteix amb claraintensitat uns personatges conscients de laseva mediocritat, i constitueix un esplèndidretrat d’un tipus de crisis ideològica i emo-cional. Excel·lent interpretació.

Dimecres 26 d’octubre

09.05

14.00

K3Un fons blau per als estelsAvui, en Jan, la Laia, la Bea i en Tric han viat-jat fins a l’època dels víkings, a principi delsegle X. Hi han anat per fer una travessa perGroenlàndia. De sobte, els sorprèn una tem-pesta i apareixen en una terra desconegu-da. Pot ser que estigui habitada? I per qui?

Antena 3Los SimpsonArriba una nova tanda de dos capítols re-petidíssims de la divertidíssima sèrie detelevisió. Curiosament, tot i que cada epi-sodi s’ha vist com a mínim cinc vegades,Los Simpsoncontinuen tenint una molt bonaaudiència i els seus seguidors no es can-sen de gaudir amb les seves aventures.

TV3El cor de la ciutatL’Empar comença a tenir problemes que nos’esperava, però en Fidel ajuda tant compot. En Galvany, que és un barrut, sap re-sultar encantador quan vol. En Paco se’n vaa Rússia, i la Sandra li prepara una festa sor-presa a l’Òscar, però les sorpreses resultenexcessives per al noi.

Tele 5Hospital CentralDesprés de l’accident de Carlos, Laura i Ja-vier (Diana Palazón i Antonio Zabálburu) hanmarxat junts a Guatemala, on coneixeranla tasca que Intervida està portant a terme:construcció d’escoles, centres de salut, men-jadors... Mentrestant, a Madrid, Aimé i MariÁngeles decideixen tornar a viure junts, i arri-ba a l’hospital un home que assegura queha estat abduït pels extraterrestres...

TVE-1AnkawaEl programa dedicat als animals presentatper Bertín Osborne estrena dia d’emissió,tot i que manté el seu horari estel·lar. Caldràveure si manté l’audiència davant dels nousrivals.

TV3El guardiàNick es converteix en tutor de dos nens quepoden tenir la sida. La Lulu descobreix queestà embarassada, i en Nick vol que escasin. Ella, però, creu que van massa depressa.

22.00

22.00

22.00

15.45

TRACTAMENTS POC INVASIUS DE LA PRÒSTATA• Làser KTP (llum verda) en creixement benigne • Braquiteràpia en càncer de pròstata

INSTITUTO MÉDICO TECNOLÓGICO C/ Escorial, 171 - 08024 Barcelona - www.urovirtual.net - Tel. 93 285 33 99

Guia TV


Recomanem

L’americàimpassible

Dijvendres 28TV322.20h.

Una pel·lícula ide-ològica i oportunaen el clima bèl·licactual, i que criti-ca reiteradamentl’esperit americàde voler salvar elmón de qualsevoldominador queno siguin ells ma-teixos. Al costatd’aquest panora-ma, el director ba-rreja la trama ro-màntica, que ser-veix per parlar delpatiment interiorde qui viu senseamor. Memorableinterpretació deMichael Caine.

Any2002.PaísEstats Units, Ale-manya i Austrà-lia.DirectorPhillip Noyce.IntèrpretsMichael Caine,Brendan Fraser,Rade Serbedzi-ja.

Divendres 28 d’octubre

11.55

22.00

22.15

23.00

00.00

00.20

K3National Geographic SpecialsCada any, dos milions de musulmans arri-ben a la Meca, a l’Aràbia Saudita, per com-plir amb el hajj, el precepte d’acudir-hi aperegrinar almenys una vegada en la vida,sempre que sigui físicament i econòmica-ment possible. L’equip que va produir el pro-grama va aconseguir accedir a l’interior ials voltants de la Meca, i van aconseguir imat-ges dels rituals que s’hi fan.

TVE-1Cruz y Raya.showTorna l’humor directe dels Cruz y Raya, ambels seus esquetxos estripats però diverti-díssims, les seves imitacions i el seu toc qua-si surrealista.

Tele 5El coleccionista de amantesUna mena d’híbrid entre El silenci dels an-yells i Seven, a més de la nostàlgia per El co-leccionista que delata el títol en espanyol. Lahistòria parteix d’una novel·la de James Pat-terson i el desenvolupament és tan medio-cre que només satisfarà els més incondi-cionals del psychothriller.

TVE-1Made in ChinaUn nou programa d’humor, dirigit per ÓscarTerol, que combinarà entreteniment, gags iconvidats, tot plegat articulat al voltant d’unaentrevista amb un personatge popular. Elspersonatges que apareixen cada setmana,i algunes situacions reiterades, arriben aconstituir una mena de serial intern.

33Kai Doh MaruUna nova pel·lícula de dibuixos animats dinsel cicle dedicat al manga. Fantasmes i es-perits malignes niuen al Japó medieval: lagent té por i viu tancada a casa. Però unanoia que havia desaparegut misteriosamenttorna per acabar amb aquest regne de te-rror: és una elegida dels déus.

TV3SexesEl programa se centra en la indústria del cine-ma pornogràfic, i mostrarà, pas a pas, comes fa una pel·lícula porno: la producció, elcàsting, el rodatge, el doblatge, la realitza-ció... Els actors i les actrius explicaran compreparen les escenes de sexe. I les càme-res entraran al Bagdad, un local que s’haconvertit en pedrera d’actors i actrius porno.

Dijous 27 d’octubre

21.15

10.15K3Vida animal per a nensEls mamífers són animals de sang calentacom els gossos, els gats, les balenes, els rat-penats... i les persones. El programa mos-tra les característiques principals dels hu-mans i què els fa diferents d’altres animals.També comprova que els éssers humans te-nen una estructura més avançada que altresmamífers, i mostra els trets bàsics que com-parteixen amb els altres mamífers.

Tele 5Camera CaféLes històries quotidianes de l’oficina exa-gerades fins a l’humor i recollides per l’ob-jectiu indiscret d’una càmera instal·lada enuna màquina de cafè. Els gags, curts, po-tencien el dinamisme del programa, igualque la gran varietat de personatges que hivan apareixent.

Antena 3Sin rastroJack Malone segueix entossudit a resoldrecomplicats casos de persones desapare-gudes, mentre intenta no pensar en la sevacomplicada situació personal. Els integrantsdel seu equip faran el que podran per aju-dar-lo a tirar endavant.

La 2Flores de fuegoEl llargmetratge de Takeshi Kitano és unaobra d’estrany vigor. Barreja el thriller ambuna trama introspectiva en la qual un poli-cia molt eficaç, Nichi, passa el pitjor momentde la seva vida: la seva filla ha mort fa poc,i la seva dona està a punt de fer-ho. Unapel·lícula apassionant, plena de poesia ivirtuts.

TV3Un boig a domiciliUn vehicle per al lluïment de Jim Carrey, pès-sim i exagerat, que ara interpreta un embo-git instal·lador de televisió per cable. Lesreferències al gènere terrorífic en general, ial subgènere psicopàtic en particular, nocontribueixen gens a fer més suportableaquest projecte tan pobre i barroer.

La 2Currito de la CruzÚltim remake d’un famós clàssic espanyol,aquí protagonitzat per Arturo Fernández i So-ledad Miranda, que canta una saeta i tot. Fo-lletí truculent, colorista, i sense cap altre in-terès que el sociològic.

Dissabte 29 d’octubre

15.30

16.00

22.15

23.25

00.00

02.15

22.00

Tele 5GhostUna pel·lícula supertaquillera que barrejael misticisme paracatòlic, la comèdia, el me-lodrama i la intriga. Entretinguda, ofereixl’oportunitat de veure una Demi Moore moltjove i bella, abans de començar a passar pelquiròfan.

TVE-1Space CowboysTransplantament d’alguns paràmetres delwestern crepuscular a l’aventura espacialque, en conseqüència d’això, aposta pelclassicisme narratiu i l’èpica viril, d’acordigualment amb l’obra del seu autor. Desta-ca la interpretació d’uns veterans Clint East-wood, Donald Sutherland, James Garner iTommy Lee Jones.

Antena 3Stuart Little 2Continuació d’Stuart Little, rigorosament idèn-tica a l’anterior, per més que l’autoria del guió(a càrrec del director i escriptor Bruce JoelRobin) fes esperar alguna diferència. Més imés blanques peripècies de la família pro-tagonista i els seus animals.

33La filla d’un soldat no plora maiLes diverses vicissituds d’una família ame-ricana al París dels anys 60, partint del lli-bre autobiogràfic de la filla del novel·lista Ja-mes Jones. James Ivory obté finalment unapel·lícula superficial i prescindible.

Antena 3Cine para no dormirUna veritable marató de pel·lícules de por,que s’inicia amb l’excel·lent El último esca-lón (a la foto), segueix amb la tramposa Ana-tomía (01.29h), continua amb el tòpic film deterror juvenil Bones (03.26h) i acaba ambla fluixa i prescindible Poseídos (04.02h).

La 2La noche temáticaEls delictes de pederàstia salten cada vega-da més sovint als mitjans de comunicació.A Espanya, segons estudis recents, el 4%dels menors pateix abusos, i el 80% de lesvíctimes són nenes menors de 13 anys. Elprograma aborda aquest delicat tema ambtres documentals: El padre Philippe, sacer-dote y pederasta (00.15h), En la mente deun pedófilo (01h) i Las raíces del mal (01.45h).

TV3Les mines del rei SalomóRemake del clàssic britànic, realçat ara pelcolor afegit i els avantatges que es derivend’un pressupost generós. Un dels grans clàs-sics del cinema d’aventures.

L

im

21.45

22.35

01.15

02.45

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

C/ Sant Antoni, 13, 2n B (cantonada c/ Major) - Tel. 972 32 86 86 - 17220 ST. FELIU DE GUÍXOLS

Aprimar-se definitivament d’una maneranatural, ràpida i duradora.La ciutat de Girona disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mètode natural utilitzat aFrança des de fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals, Holovital aconsegueixreduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seu benestar general i el seu controld’ansietat. Des de l’abril de 2005 també els ofereixen les seves instal·lacions a Sant Feliu de Guíxols.

Holovital té unes modernes instal·lacions al mateix centre de la ciutat de Girona.

Holovital

El centre de tractaments natu-rals Holovital va ser creat el1994 a Barcelona per Ana

Geli.A través d’un mètode completa-ment natural utilitzat a França des defa quinze anys en més de 55 centres ibasat en antigues tècniques orientals,Holovital aconsegueix reduir el so-brepès.

Des de setembre de 2003 Holovi-tal s’ha establert a la ciutat de Giro-na,al carrer Pare Maria Claret,142n 2a, des de l’abril de 2005 també elsofereixen les seves instal·lacions aSant Feliu de Guíxols,carrer SantAntoni 13,2n B,cantonada carrerMajor, on Patricia Ribera i el seu equipja han solucionat el problema de so-brepès de molts homes i dones.

El mètode

És un mètode molt antic en les so-cietats orientals, que hem adaptat alsistema alimentari d’Occident. És untractament tàctil, basat en antiguestècniques orientals que consisteix enlleugeres pressions digitals sobrepunts concrets del cos; no s’utilitzenni agulles ni medicaments ni aparells.Activem els punts reflexos d’un òrgani regulem el funcionalment de tot l’or-ganisme mitjançant aquests punts.

Amb aquestes sessions, s’aconse-gueix treure la gana, l’ansietat i regu-lar l’organisme perquè realitzi millortotes les seves funcions. Durant eltractament millora la pell,el cabell, lesungles,la persona dorm millor,es nor-malitzen els paràmetres de colesteroli de glucosa, si estan alterats, i en elscasos de menopausa es redueixen no-tablement les sufocacions,així com elsdolors articulars.

Com a complement a la digito-puntura, és necessari seguir una die-

ta sana que cobreixi totes les neces-sitats nutritives amb el mínim aportde greixos.

Una dieta que, com que es treuenl’ansietat i la gana, no costa gens deseguir, sense carències, rumiada per-què la persona mantingui un to aní-mic òptim. Es proporciona una llistad’aliments naturals de la dieta medi-terrània que inclouen fruita, verdura,carn i peix;tot triat i combinat en fun-ció del tipus de pacient.

Els resultats

Depenent de cada cas el pacientpot sotmetre’s a un tractament curt(de 4 a 6 setmanes) en el qual és pos-sible perdre entre 8 i 10 quilos, o unde llarg (de 9 setmanes) en el qual espoden rebaixar de 15 a 18 quilos,sem-pre seguit d’una fase de mantenimentde 3 setmanes, que tenen com a fina-litat estabilitzar el pes adquirit. Fina-litzat el procés, vostè podrà tornar amenjar normalment sense guanyarpes.

És un tractament que poden seguir

dones (fins i tot aquelles que es tro-ben en període postpart –sempre iquan no estiguin alletant–), homes inens a partir dels 18 anys d’edat, sen-se contraindicacions. Amb dietesadaptades a persones amb diabetis ovegetarianes.

Es tracta d’un mètode que té encompte el binomi cos-ment, ajudantels pacients a incrementar la seva au-toestima,el benestar general i el con-trol d’ansietat.Per a Holovital, el mésimportant és la salut de la persona.

A Holovital Aprimament, els re-sultats són ràpids i duradors.Les nos-tres tècniques són saludables.Ajudema portar un control sobre el cos, i, elque és més important,a trobar-se més

dinàmic i amb més ganes de viu-re.

Holovital té les seves instal·la-cions situades al c/ Pare MariaClaret, 14 2n 2a.Aquesta és unabona opció per a aquelles perso-nes que es vulguin aprimar sensepassar-ho malament ni patir gana,i a la vegada gaudir d’un bon estatde salut i optimisme.

APRIMAMENT

Diumenge 23 d’octubre de 2005 minical€¦ · subdelegat del Go-vern central a Giro-na, parla...

Documents

Transcript of Diumenge 23 d’octubre de 2005 minical€¦ · subdelegat del Go-vern central a Giro-na, parla...