Núm. 493

Horari de Misses Anticipada: Hivern: a les 7 a Santa Maria. Estiu: a les 8. Diumenge: Hivern: matí, a les 9, a les 10, a la Capella de les Creus, i a les 11, a Santa Maria. Estiu: matí, a les 9, a les 10, a la capella de les Creus, i a les 11, a Santa Maria. Vespertina de tarda, a les 8 a Santa Maria. Missa ferial: Estiu i hivern: a les 7 del vespre. ���� Confessions : a Santa Maria. Estiu: els dissabtes de 7 a 2/4 de 8 de la tarda i els dies feiners: de 6 a 2/4 de 7 de la tarda. Hivern: els dissabtes de 6 a 2/4 de 7 de la tarda i els dies feiners: de 6 a 2/4 de 7 de la tarda. ���� Nota. Regeix l’horari d’estiu, els mesos de juliol i agost. ���� Despatx parroquial (dilluns, dimarts, dijous i divendres de 2/4 de 8 a 2/4 de 9 del vespre). c/ Muntaner 6. 08397 Pineda de Mar. Apartat de correus 137. ���� Càritas parroquial (horari d’atenció): dijous de 5 a 6 de la tarda; rober: divendres de 5 a 6 de la tarda, a la casa del carrer de Sant Antoni, 15.

���� Telèfons i Web ���� ���� Habitatge del mossèn 93 762 37 90 Si respon el contestador automàtic, deixeu-hi el vostre missatge i el mossèn es posarà en contacte amb vosaltres així que podrà. ���� En cas d’urgència: ���� mòbil 650 690 136 ����http://santamariapineda.wordpress.com

Diumenge 26 de desembre del 2010 La Sagrada Família / Any A

Temps de Nadal

���� AGENDA

���� DIA DE SANT ESTEVE, FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA 11 11

Enguany la festa de Sant Esteve s’escau en diumenge i, per tant, hi hauran les misses habituals d’un diumenge, a excepció de la missa anticipada que aquest diumenge no en tindrà.

���� CAP D’ANY – SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU, I NOTA A TENIR EN COMPTE 11 11

La solemnitat enguany de Santa Maria, Mare de Déu, festa de Cap d’Any, s’escau en dissabte i com que és festa de guardar el divendres 31 de desembre hi haurà missa anticipada a les 7 de la tarda, i el dia de la festa hi hauran les misses habituals d’un diumenge. Aquest dissabte, però, no hi haurà la missa anticipada del diumenge. L’endemà, diumenge II després de Nadal, hi hauran les misses habituals d’un diumenge.

���� H A N S O L � L I C I T A T

INTENCIONS DE LA SETMANA Dl. Josep Dotras (3r. aniv.) i fam. Geronès. Dm. Mn. Josep m. Pla F. Dc. Felip Pla J. Dj. Rosa Mussachs (aniv.). Dv.� Joan Flaquer P. (aniv.). Ds. 9 h. Pels difunts. 10 h. Pels difunts 11 h. Basilio Nieto. Dg. 9 h. Pel poble. 10 h. Pels difunts 11 h. Pels difunts.

ENCOMANEM A DÉU � El dimarts 21 de desembre morí a l’Hospital de Sant Jaume de Calella, Clara Fernández Donis, a l’edat de 99 anys. A.C.S. Era natural de Palencia i veïna de Pineda de Mar. Era vídua de Luís Dieste Vives. Deixa una filla, Cecília. Hem celebrat les seves exèquies el dimecres 22 de desembre a les 4 de la tarda. Des d’aquest SUPLEMENT transmetem novament el condol a la seves dolgudes famílies!

BATEJOS - El dissabte dia 18 de desembre, a les 6 de la tard, hi hagué celebració comunitària del baptisme i van ser batejats els infants següents: � Ona Escoriza Díaz, nascuda a Palafolls el 18 d’agost de 2010. És filla de Josep Escoriza de la Cruz i d’Àngels Díaz Pedrosa, naturals els dos de Pineda de Mar, i veïns de Palafolls. Li són padrins, David García Manzanera i Sònia Díaz Pedrosa. � Júlia Rodríguez Selva, nascuda a Pineda de Mar el 20 de febrer de 2010. És filla d’Albert Rodríguez Rubio i de Sílvia Selva Riera, naturals d’Argentona i Pineda de Mar, respectivament, i veïns de Pineda de Mar. Li són padrins, Miquel Rodríguez Belmonte i Emi Llorens Moreno. - El diumenge dia 19 de desembre a ¾ de 12 del migdia vam batejar l’infant següent: � Lucía Segura Rite, nascuda a Pozuelo de Alarcón (Madrid) wl 30 de setembre de 2010. És filla de César Segura Guillén i de Montserrat Rite Pérez, naturals de Madrid i Pontevedra, respectivament, i veïns de Madrid. Li són padrins, David Segura Guillén i

Estefania Rite Pérez.

SANTORAL Dilluns 27 de desembre. Sant Joan, apòstol i evangelista. Apòstol i evangelista, fill de Zebedeu i de Salomé (Mc1,20; 15,40), germà de Jaume el Major, era un

pescador de Betsaida que va seguir Jesús fins a ser un dels seus deixebles predilectes. Va participar en els dels fets més significatius de la vida i la missió del Mestre. Després de la Resurrecció, prengué part en el Concili de Jerusalem i va anar amb Pere a evangelitzar a Samaria (Ac8,14). Pau l’anomenà “columna de l’Església” (Ga2,9). Segons algunes fons fou deportat a Patmos on va tenir les visions que descriu en l’Apocalipsi i morí en temps de Trajà, a finals del s.I. Dimarts, 28 de desembre. Els Sants Innocents, màrtirs. Des d'almenys el segle VI, l'Església honora els dies de Nadal els sants Innocents. Aquests infants matats per Herodes constitueixen les primícies dels rescatats. Per la seva mort, la creu ja és plantada al Pessebre. Segons els assiris, foren 14.000; 144.000, segons alguns

medievals; solament una vintena, segons els historiadors recents. El més important és que ens en recorden que el martiri és un do gratuït de Déu. Dimecres, 29 de desembre. Sant Tomàs Becket, bisbe i màrtir. Nasqué a Londres l’any 1118. Fou clergue de Canterbury i canceller reial. L’elegiren bisbe el 1162. Defensà energicament els drets de l’Església contra el rei Enric II, i per això hagué d’anar a l’exili a França durant sis anys. En retornar a la pàtria, sofrí encara molt, fins que els partidaris del rei l’assassinaren l’any 1170. Divendres, 31 de desembre. Sant Silvestre I, Papa. Elegits papa, l'endemà de la pau constantiniana, governà l'Església romana durant vint-i-un anys (314-335). Veié penetrar la fe cristiana en totes les classes de la societat, però també assistí impotent a la crisi arriana. Envià legats al Concili de Nicea de l'any 325. Divendres, 1 de gener, Cap d'Any. Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu i Diada de pregària per la Pau. L'oc- tava de Nadal commemorem la maternitat divina de Maria, proclamada al Concili d'Efes. El papa Pau VI, de feliç memòria, disposà que fos també un dia de pregària per la pau. Diumenge, 2 de gener. Sant Basili el Gran i Sant Gregori de Nazianze, bisbes i doctors. Basili (330-379), monjo auster, fou metropolità de Capadòcia, on tingué una gran activitat solidària. Defensà la fe de Nicea i contribuí a formular la doctrina sobre l'Esperit Sant. Gregori (330- 390), amic seu, de tarannà contemplatiu i poètic, es retirà a la solitud cada cop que se li confià càrrec pastoral. Ha deixat discursos, moltíssimes cartes i un conjunt extensíssim d'escrits poètics.

���� INFORMACIONS

���� CÀRITAS – CAMPANYA DE NADAL RECORDEM: Convidem a tots els pinedencs a col�laborar a favor de Càritas a través de les possibilitats següents:

◊ RECOLLIDA D’ALIMENTS Dels aliments que demanem aquests dies i que són els següents: oli, sucre, conserves, afegiu-hi la llet. Aquests aliments els podeu dipositar dins uns coves que trobareu en el cancell de l’església de Santa Maria.

◊ NÚMERO DEL COMTE DE CÀRITAS Us fem avinent el número del compte de la llibreta de la “Caixa” de Càritas per les aportacions voluntàries. És el següent: 2100-0133-52-0101273057

◊ JOGUINES Es pot també col�laborar aportant joguines en bon estat d’us.

◊ COL�LECTA PER A CARITAS La col�lecta del Dia de Nadal va destinada a Càritas.

���� TEMPS D’ADVENT I NADAL Al damunt del calendari d’Advent que adorna el naixement del presbiteri de la nostra església parroquial hi hem col�locat els lemes que responen el treball a fer durant l’itinerari de l’Advent. El primer diumenge, VETLLA I PERDONA, el segon diumenge, CLAMA COM ST. JOAN BAPTISTA, el tercer, CONFIA COM ST. JOSEP, el quart, ESPERA COM STA. MARIA, i el Nadal, ESTIMA COM NOSTRE SENYOR. Sabem, i convé sempre recordar-ho, que sense la gràcia de Déu , ens és impossible portar a terme aquests lemes. Per exemple, per dur a terme el primer lema hem de recordar que només aquell que rep pot donar; si no rebem el perdó de Déu no podrem perdonar com Nostre Senyor perdona, no podrem dir el que resa el Parenostre, “...així com nosaltres perdonem els nostres deutors”. I així, la gràcia de Déu és imprescindible per dur a terme tots els altres lemes. La salvació, el deslliurament del pecat que engendra el mal i la mort, no s’aconsegueix per un pur voluntarisme, ens és donat com a do i no pas per mereixement propi. Sense la fe no hi ha aquest do, ja que creure és anticipar els béns que Déu ens ofereix en l’Encarnació del seu Fill. Ens diu la carta als Hebreus 11, 1 “Creure és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem”.

a

���� A Z I M U T

Comentari de la domínica 25 DE DESEMBRE

NADAL DEL SENYOR ENS VISITARÀ UN SOL QUE VE DEL CEL

El dia 25 de desembre era entre els romans el dia del Naixement del Sol Invicte. La data coincideix amb l'inici del creixement del dia, tot just passat el solstici d'hivern. Els emperadors romans del segle tercer aplicaven a la pròpia persona els atributs del sol divinitzat. Nadal és la

cristianització d'aquesta idea, aplicada a Jesucrist, el sol que, eixit al cel, ens ha visitat per ¡Iluminar els qui viuen a les ombres de la mort i guiar els nostres passos pels camins de la pau (Le. 1, 78-79), com correspon a aquell qui és el nostre veritable emperador, l'únic rei que ens pot portar l'autèntica pau. Es comprensible per això que la idea de Crist rei aparegui sovint en la litúrgia de Nadal, com també la de Crist llum del món (Jo. 8, 12; 1, 4-5 i 9, etc.). Ja ho era Jesús infant posat al pes-sebre: per això els àngels cantaven damunt el nadó «Glòria a Déu a les altures i pau a la terra als homes que estima el Senyor» (Le. 2, 14).

DIUMENGE DINTRE LA VUITADA DE NADAL

LA SAGRADA FAMÍLIA: JESÚS, JOSEP I MARIA

A l'Evangeli: Mateu 2, 13-15 i 19-23.- DE BETLEM A NATZARET.

Si l'Evangeli no ens ho digués, ¿podríem haver imaginat l'avatar que sofrí el Verb de Déu? Vingué a aquest món, home com nosaltres; el rei del cel tingué com a setial un pessebre. Poc després de la seva vinguda a la terra hagué de fugir. Fugia el qui era el refugi de tots, deia un antic predicador, ple d'estupor. En voler el Fill de Déu compartir la

sort dels homes essent encara molt pet it , disposà de tenir uns pares, una parella que assumís la responsabilitat d'aquella història humano-divina. Des que Josep, guiat per Déu, resolgué quedar-se al costat de Maria (Mt. 1, 24), es va sentir sempre assistit per Déu. «Pren el nen amb la seva mare.» És la manera justa de dir-ho; no «pren el teu fill», sinó «el nen amb la seva mare». Josep tenia la responsabilitat sobre ambdós. El nen és la figura central d'aquesta història. Josep «es llevà, prengué el nen amb la seva mare...». La frase es repeteix al segon episodi, el del retorn d'Egipte a la pàtria (ha estat omès, en la lectura d'avui, l'episodi de l'infanticidi ordenat per Herodes versets 16 a 18). L'evangelista no hauria pogut descriure millor la promptitud de Josep a obeir les disposicions divines. Déu, en els seus missatges adreçats a Josep, no l'obliga a obeir a cegues, sinó que li ofereix les explicacions necessàries. Raons paoroses, la primera vegada, quan es tracta de salvar el nen, i que fan que Josep obri amb decisió i rapidesa. És admi-rable el silenci de Maria. Ella confia plenament en el seu espòs i el segueix. L'última determinació que pren Josep, en el passatge evangèlic d'avui, ja és de pròpia iniciativa, fruit de la seva prudència humana. Havia après la gran lliçó: tot i saber, segons el coneixement que en tenia, qui era Jesús, sabia també que estava immergit en la condició humana. Prengué les seves precaucions i es retirà a viure lluny de Jerusalem. (Del llibre d’Alexandre Olivar, Diumenges i solemnitats, Abadia de Montserrat).