DIVENDRES · Desperta’t,...Warhol. Si no hi és tot, en fa la im-pressió. L’espectador no en...

DDeessppeerrttaa’’tt,,P6-22

FRAN

COIS

LEN

OIR

/ R

EUTE

RS

Edició de LleidaDIVENDRES · 8 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14482 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13352 - EL PUNT

1,20€

1820

59-1

1777

25®

113609-1175305®

“Ara toca buscarrespostes queintegrin”

Número 2 de la llista del PSC a LleidaMontse Mínguez P48

Fermí Puig P21Cuiner, candidat de Junts per Catalunya

“El president téuna fe en el pobleextraordinària”

Ana Gomes P20Eurodiputada

“Quina credibilitatté el 21-D ambpresos polítics?”

Brussel·les,desbordada perl’independentisme

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE DESEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

questa setmana,entrant en un bar

del poble, un home emva preguntar: “Vols dirque no faran trampesamb els resultats elec-

torals?”. Em va sortir respondre-li: “Nopateixi, les trampes ja les han fet”. Sen-se entrar en la qüestió que la JuntaElectoral Central –la nova fiscalia post-referèndum amb llicència per prohibirqualsevol cosa– hagi rebutjat la presèn-cia d’observadors internacionals, la rea-litat és que sortim a jugar a peu coix.Primer, perquè el president de la Gene-ralitat ha de fer campanya des de l’exili,mentre el seu advocat explica que sitorna per prendre possessió de qualse-vol càrrec quedarà immediatament de-tingut. Alhora, el líder polític més benvalorat pels catalans, Oriol Junqueras,ni tan sols pot fer campanya perquè es-tà tancat a la presó. No dubto pas quepodríem establir una correlació entre lasimpatia que li té la ciutadania i el fet

que la interlocutòria del jutge Pablo Lla-rena, ficant-se on no el demanen, li exi-geixi abandonar la vida política. Fins itot, ara que les enquestes i les circums-tàncies indiquen que és probable queMarta Rovira esdevingui presidenta dela Generalitat i que ella és el principalfre a l’ascens d’Inés Arrimadas com acandidata més votada, apareix un infor-me policial que busca empastifar-la ju-dicialment pel gravíssim delicte de fo-mentar la presa de decisions col·lecti-va. No en va Maria Dolores de Cospedalva dir, públicament i sense enrojolar-se,que aquestes eleccions les havien con-vocat perquè les guanyessin “els cons-titucionalistes”. No els constitucionalis-tes de l’article 47, que parla de “gaudird’un habitatge digne”; ni els constitu-cionalistes de l’article 20, que diu quetothom té dret a “expressar i difondrelliurement els pensaments”. Tampoc elsde l’article 16, que determina que “nin-gú no podrà ser obligat a declarar sobrela seva ideologia, religió o creences”.Ella es referia als constitucionalistes del155. Els de barra lliure i canya al mico.

A

Keep calmAndreu Pujol

‘Constitución’als de canyaal mico

Els partits anomenats‘constitucionalistes’defensen més el 155 que lallibertat d’expressió o el dreta un habitatge digne

La vinyetaFer

ndy Warhol va agafar les natu-res mortes i les va envasar. Desdel Renaixement, i amb més

fruïció al Barroc, els reis i els senyorstenien un pintor de cambra que elspintava els fruits de la terra abans deser servits a taula i consumits, ambprofusió d’animals de ploma o de bousdifunts amb un poma a la boca. El Mu-seu del Pardo és ple d’aquestes pintu-res, i he de confessar que si al principid’anar-hi em produïen una certa re-pugnància, després, amb un canvi desensibilitat atribuïble a l’edat, he pas-sat bones estones contemplant aquellsbéns de Déu minuciosos. Andy War-hol, fill de l’època de la producció ensèrie i ell mateix productor en sèrie, esva trobar tots aquests ingredients fi-cats i fets sopes en llaunes de la marcaCampbell, i va pintar les llaunes. Unade crema de pèsols, una altra de broude pollastre, una de mongetes, una al-tra de minestra amb tots els vegetalsbarrejats... Els aliments no es veuen.Són dins, prèviament pelats i desplo-mats. Sabem que hi són perquè l’eti-queta ho indica. El CaixaForum pre-senta aquests dies una antològica de

A

Warhol. Si no hi és tot, en fa la im-pressió. L’espectador no en surt dece-but: les manipulacions de la Marilyn ila Taylor, concentrat de la bellesa delsanys cinquanta i seixanta; Mao: unMarx sense barba amb cara de poma...Warhol pintava també ampolles de Co-ca-Cola. Deia que era una beguda uni-versal no només perquè se la puguitrobar en els llocs més recòndits de laTerra sinó perquè una Coca-Cola sem-pre fa gust de Coca-Cola i, ingerint-la,el món sencer entra en comunió. Elpresident Trump, posem per cas, i vos-tè, lector, obtenen idèntiques sensa-cions gustatives davant un glop de Co-

ca-Cola. Si Trump no els agrada com acombregant, hi posin Brad Pitt o CateBlanchett. Un api, una mongeta o finsi tot un pollastre no mantenen sempreel mateix gust, que depèn de la latitudo de si són mongetes del Maresme ono. Ni l’aigua: hi ha la Vichy i la SanPellegrino, com hi ha la de la font deViladrau i la de la font de Boí. La del’aixeta de Barcelona em produeix aci-desa. La Coca-Cola és insensible aqualsevol contingència o variació cli-màtica o a l’aportació de clor i lleixiu.

Llegeixo que en un lloc més inasse-quible que el CaixaForum es presentauna antològica d’Arcimboldo, el pintorque retratava persones amb una alber-gínia per nas, una flor per orella i unamagrana per boca. Un pintor estrany.A qui se li acut unes fantasies comaquestes? Andy Warhol els hauria pin-tat dins d’una llauna. Cada un amb eti-queta diferent: en un prevaldria l’al-bergínia, en l’altre la patata. O els pin-taria com la Marilyn i la Taylor, tanapetitoses per als espectadors del mo-ment i a les quals totes les dones es vo-lien assemblar. Hi posin Brad Pitt oCate Blanchett.

“El CaixaForumpresenta unaantològica d’AndyWarhol

Manuel CuyàsVuits i nous

Natura morta envasada

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE DESEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/sgekja

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

“Els catalans fan coses”, vadir irònicament en una oca-

sió el president espanyol MarianoRajoy en referència a les grans mo-bilitzacions organitzades per l’As-sembla i Òmnium per demanar laindependència de Catalunya.Doncs, ahir, de nou, els catalans vandeixar en evidència el dirigent po-pular portant més de 45.000 per-sones fins al cor de la Unió Europea,a Brussel·les. La d’ahir va ser una deles manifestacions més massivesprotagonitzades per gent no belgaa la capital d’Europa, si no la quemés. En un esforç titànic, milers decatalans van viatjar fins a Brussel-les amb cotxe, amb autocaravana,amb bus, amb tren o amb avió, enuna nova demostració de força del’independentisme. La manifesta-ció d’ahir tenia com a objectiu prin-cipal demanar a Europa, a la UnióEuropea, que tant s’ha erigit sovinten defensora dels drets democrà-tics, que defensi justament elsdrets dels catalans. Que es treguidel damunt la pressió a què la sot-meten els estats membres i obliguil’Estat espanyol a retirar les mesu-res repressives engegades contra elgovern català i accepti els resultatsde les votacions celebrades a Cata-lunya, des del 27-S del 2015, pas-sant per l’1-O, fins al proper 21-D. Unpoble que es mobilitza com ho vafer ahir el català no es mereix serignorat i menyspreat com ho és pelgovern espanyol.

Ni tampoc, evidentment, per unaUE que no hauria d’oblidar que elsset milions de catalans també sóneuropeus. I que, per tant, hauria desortir a defensar-los perquè puguinexercir els seus drets més bàsics.Quina Europa és, doncs, aquestaque mira cap a l’altre costat quan estrepitgen les llibertats més bàsi-ques, aquelles que, justament, vajurar defensar quan va ser creadaenguany ha fet seixanta anys?

Enormedemostracióa Brussel·les

EDITORIAL

ostès se n’adonen, del que vapassar ahir? Més de quaranta-cinc mil catalans es van mani-

festar pel parc del Cinquantenari deBrussel·les, cridant i cantant en favorde la llibertat de Catalunya i dels pre-sos polítics (sí, a Espanya hi ha presospolítics) i correm el perill que enssembli la cosa més normal del món. Ino ho és. De cap manera. Més de qua-ranta-cinc mil persones van desafiarel vent, el fred i els més de mil tres-cents quilòmetres de distància que hiha per anar al centre de Brussel·les aposar Espanya en evidència. Espanyai Europa, és clar. Perquè si la manifes-tació més gran que hi ha hagut mai aBrussel·les no és de belgues sinó queés de quaranta-cinc mil catalans, nos’enganyin, és que això no és normal. Isi som capaços de fer això, no s’enga-nyin tampoc, és que per més compli-cat que ens ho posin som capaços detot. Perquè potser sí que ahir érem

V “Vostès se n’hanadonat, del que vapassar ahir aBrussel·les?

quaranta-cinc mil (s’hi han fixat, quela policia belga no rebaixa les xifres departicipants?) però, saben què? Sem-blàvem molts més. De Manresa, deTortosa, de Salt, de Vidreres, de Saba-dell, de Barcelona; d’arreu, va venirgent d’arreu. I hi eren tots. Pares, ma-res, fills, nets i avis; hi eren tots. I vos-tè també, encara que ho seguís des dela distància, des de Catalunya o desd’on fos. Perquè era un clam. I vostètambé hi era. El metro a Schuman

semblava ahir la línia verda d’una Dia-da qualsevol (si és que darrerament aCatalunya hi ha diades qualssevol) ipels carrers de la capital belga es par-lava català. Ni la policia belga, se’n sa-bia avenir. Com la majoria de comer-ciants del centre de la ciutat, elsagents preguntaven als manifestantsquè passa exactament entre Catalu-nya i Espanya. S’ho preguntaven ells is’ho preguntaven també els centenarsde periodistes desplegats per la ciutat.Puigdemont (ahir es va veure un Puig-demont esplèndid, encara que a TV3la Junta Electoral els impedís seguir elseu discurs) va ser clar: “No som cri-minals sinó demòcrates, senyor Junc-ker”, va dir. Clar i català. Clar i catalàa Brussel·les, al cor d’Europa. El vaigveure còmode. Tan còmode com incò-mode deu ser a hores d’ara ja no no-més per a Rajoy, sinó per a la majoriade líders europeus. Per això no el po-dem deixar sol.

Més de 45.000Xevi Xirgo / [email protected]

A la tres

Les cares de la notícia

La tradició de la Taula és mantenir la seva laborsocial al marge del debat polític, però l’estat d’ex-cepció a Catalunya l’ha impulsat a incloure a lallista de propostes per al 21-D la recuperació del’autogovern, la fi de la intervenció dels comptes iel final del 155 i de la judicialització de la política.

PORTAVEU D’ÒMNIUM CULTURAL

Mullar-se pel país

Les entitats civils ho han tornat a fer, un nou èxit deconvocatòria, amb 45.000 catalans desplaçats aBrussel·les, capital de la UE, per denunciar la repres-sió espanyola contra l’independentisme i el manteni-ment de quatre presos polítics, i per donar suport alpresident Puigdemont i als consellers a l’exili.

-+=

-+=

Unitat d’acció cap al 21-DAgustí Alcoberro

Mobilització internacionalMarcel Mauri

-+=

Francina Alsina

A banda de l’impacte i la repercussió internacio-nal, la multitudinària manifestació de Brussel·lesha visualitzat, a dues setmanes de les eleccionsdel 21-D, la unitat d’acció de tot l’arc parlamentariindependentista, pel reconeixement del govern le-gítim i per l’alliberament dels presos polítics.

PRESIDENT DE L’ANC

PRESIDENTA DE LA TAULA DEL TERCER SECTOR

De reüllOdei A.-Etxearte

El seumalson

ontra la presó, contra l’exili, contra l’amenaçaimpròpia de la repressió violenta sobre la

ciutadania, 45.000 catalans a Brussel·les.L’independentisme no només va tornar a exhibir ahiruna gran capacitat de mobilització, desplaçant més de1.300 quilòmetres milers de persones. Sabem molt béque aquesta capacitat no es pot comparar ara mateixamb la de cap altre moviment polític del continent. Elsmanifestants es van pagar el desplaçament i l’estada,van comprometre dies de festa, van passar son, mal

d’esquena i d’ossos i fred, molt defred. Aquest grau de compromísdesafia totes les prediccions, inomés és la punta de l’iceberg. Asota, hi ha una base electoralprofunda i estable. Fins i tot en elsmoments més complicats, com eld’ara, en què els discursos dels

partits s’enreden en piruetes argumentatives i és tanimportant el que es calla com el que es diu, ara que elfinal abrupte del mandat podia desconcertar l’electorat iempènyer-lo cap a l’abstenció, anirà a votar. No s’hoesperaven. Les enquestes indiquen que només unaparticipació superior a la del 27-S, amb l’unionismeabstencionista votant en massa, pot impedir una altravictòria dels partidaris de l’estat català. Passat el 21-D,els independentistes hauran de demostrar encara méscops que no ho deixaran estar. El que vindrà serà llarg idifícil. Però els del 155 no troben consol ni provant deridiculitzar-los. El seu malson és la vostra persistència.

C

Els del 155 notroben consolni provant deridiculitzar-los

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

La vicepresidenta espanyola,Soraya Sáenz de Santamaría,enceta l’‘operació diàleg’ ambl’oposició i es reuneix ambArrimadas i Iceta.

10anys

20anys

El caos de Rodalies fa pujar un7% el trànsit a les carreteres.Els accessos al sud deBarcelona concentrenl’augment, segons Renfe.

Julio Anguita és reelegitcoordinador general d’IzquierdaUnida fins al 2000 controlatpels ortodoxos del PartitComunista d’Espanya.

Diàleg restringit Efecte del caos El lideratge a IUTal diacomavui fa...

“Com serien lesrelacions Regned’Espanya-RepúblicaCatalana?

entim constantment: la indepen-dència divideix la gent. La divisió dela gent, a Catalunya, passa per la in-

consciència d’un Estat que mai ha sabutquè governava. No ha sabut que tenia a lesmans pobles que, com diu el seu escut, ve-nen de corones diferents. Mirar l’escutd’Espanya és la primera lliçó que s’hauriad’aprendre a les escoles i tota la trepa d’ opi-nadors: hi ha tots els orígens d’antics reg-nes i corones. El regne d’Espanya hauriad’adonar-se d’aquesta realitat que estàeclosionant. I respectar la voluntatd’aquests pobles sent conscient que es vanunir, sovint, només per la voluntat d’unsreis. Com seria la relació dels poblesd’aquest escut? Estem tips de dir que esti-mem el poble espanyol. Que si tenim la ne-cessitat d’ organitzar-nos en Estat és per lainconsciència que aquest Estat té de què ésCatalunya.

L’ESTIMEM Espanya, que ens l’hem recorre-guda tota, que hi tenim amics, parents... ivincles culturals. Qui no se sent lligat aGoya, al Greco, a Velázquez? Jo he vist elcel de Sevilla retallat a la Giralda d’un blaudesconegut de tan intens. M’he extasiat

S dins l’Alhambra de Granada. Qui no ha re-corregut la Ciutat Encantada de Conca.Qui no coneix la Puerta de Alcalá, la GranVia i la Plaza Mayor, i aquella Salamancafascinant, amb fra Luis de León a dintre,l’Àvila encara emmurallada? Qui no hadescobert l’antic Palau Reial de Valladolid,aquell Lleó dins els vitralls que trenquen laclaror en mil colors, qui no s’ha embadalitdavant les casetes de tàpia, recuperades ar-reu, qui no ha badat davant el romànic deSòria i, fent un salt, qui no s’ha rabejat perles ries de Galícia, s’ha rebolcat pels pratsde sota les fagedes d’Astúries, prop de lesrieres, ha admirat la Concha i els ports delsgermans d’Euskadi i els seus prats amagatsturons amunt. Qui no ha pujat el Pirineu

d’Aragó, vist l’ Ebre a Saragossa. Qui no s’haabraçat amb els amics d’aquelles terres, elsparents que hi tenim? Qui no ha sentit l’es-calf de tanta gent? Qui no n’ha contemplatla pobresa i la riquesa, com la contemplema casa?

COM SERIEN LES RELACIONS Regne d’Espa-nya-República Catalana? Qui pot ser taninsensat d’imaginar una ratlla que passapel front d’Aragó on van morir els nostresnois sota els trets dels mateixos nois de l’al-tre costat de trinxera. Qui no té cossos perdesenterrar entorn d’aquell front on enFranco es va plantar fins a traspassar-loper entrar per la Diagonal de Barcelonaamb tancs. Qui ignora, encara, que si acon-seguim la República pactada passaremcomptes, veurem els actius i els passius. I,un cop solucionat aquest pas, pagarem lapart corresponent al deute exterior i col·la-borarem a la caixa de compensació ambacords puntuals i revisats? De veritat que,per orgull, per “señorío” seran capaços dedesestimar aquest pla i d’ensorrar-nos anosaltres i tot, amb l’Espanya que s’ensor-ra...!!! Qui vol separar? Escolta Espanya!!!!!No facis l’ase!

Assumpció Cantalozella. Escriptora

Espanya-CatalunyaTribuna

a trucada telefòni-ca defineix tant

com la no trucada. En-tre tanta pressa –real ofalsa– que du a fugird’un moment abans

de gaudir-lo, agafar el telèfon i trucar ésun signe de civilització que sobreviuamenaçat pels missatges instantanisque tot ho resolen –o tot ho compli-quen– sense escoltar mai la veu de l’al-tre. Si una senzilla trucada ja té més va-lor avui del que tenia el 1980, és inimagi-nable el valor que té si qui truca és elpresident espanyol. Perquè Mariano Ra-joy no és una persona curiosa que lle-geix els diaris amb un telèfon a la mà inecessita trucar als protagonistes del’actualitat. Sense anar més lluny, ha lle-git que un tal M. Rajoy figura als papersde Bárcenas i no li truca per saber si te-nen un avantpassat en comú o és unacoincidència. Però el que sí que se sapés que Rajoy va tenir la necessitat detrucar a Cristina Arias, veïna de Balsa-reny –i activista d’ultradreta del Bages–que denunciava ser víctima d’un atac acasa seva pel fet de tenir la bandera es-

panyola penjada al balcó. “Emotivaconversa amb Cristina, una dona ambuna gran fortalesa. La seva família aBalsareny ha patit un terrible cop, hanintentat cremar el seu habitatge perquètenia penjada una bandera d’Espanyaal seu balcó. Ens tenen a la seva dispo-sició per al que necessitin”, va escriureRajoy a Twitter amb una foto d’ell ambel telèfon a l’orella i al costat d’un XavierGarcía Albiol que rivalitza en preocupa-ció. Aquesta oficina d’atenció a la vícti-ma en què l’agredit no ha de despenjarel telèfon i en té prou amb tenir cober-tura, però, funciona només a Balsareny.Tres dies després, dos joves homose-xuals eren agredits a cops de puny albarri del Poblenou en un atac homòfobi cap d’ells ha rebut la trucada de Rajoy.Dies abans, Florita, dona de 85 anysque vivia sense sostre al carrer Fuen-carral de Madrid, va ser brutalmentagredida per uns ultres i ha tornat a laRomania natal sense rebre la trucadade Rajoy. Sí, és cert, ni els joves del Po-blenou ni la Florita tenien un balcó ambuna bandera penjada.

L

Full de rutaDavid Portabella

Quan Rajoy etfa una trucada

Florita, de 85 anys i que viviasense sostre a Madrid, va serbrutalment agredida per unsultres i torna a la Romanianatal sense una trucada deRajoy com la feta a Balsareny Tolerància zero

davant el ‘bullying’b Em preocupa i molt comestà evolucionant la societaten l’educació de valors alsnens. No tolero el bullying, pe-rò menys aquells que el justifi-quen dient que “són bromesde criatures o bajanades del’edat”. M’amoïna quan es par-la de l’assetjament escolarcom quelcom normal en elscentres educatius, “un proble-ma de tota la vida, que ara es-tà de moda denunciar”.

Tinc amics que han patitbullying i, tristament, aques-tes experiències marquen lespersones per tota la vida. Peraquest motiu, sento el deurede conscienciar sobre la difi-cultat que tenen les joves víc-times per afrontar situacionsque superen qualsevol perso-na emocionalment. Aixídoncs, m’agradaria destacarla importància d’ensenyar elsnens a respectar –tothom, si-gui com sigui–.

Com a societat evoluciona-da i forjada a base de valors,no deixem que s’arribi a certsextrems. Tots en som respon-sables. Conscienciació cap alrespecte, a casa i a l’escola:les llibertats d’un acaben oncomencen les de l’altre. El bu-llying no és cap bajanada. To-lerància zero.Anna Albertí EstebaCassà de la Selva (Gironès)

Ser el que s’és

b Vivim atabalats pel sorollprovocat per les veus delsvociferants professionalit-zats que des de tribunes pú-bliques o privades ens par-len amb descaradura, ad-vertint-nos, prevenint-nos,amenaçant-nos, i cada ve-gada de manera més inten-sa, més enfollida, sorollsque ens contaminen i ensdonen mal viure. Comen-cem uns comicis i la lluitaper conservar un poder oassegurar una prebenda re-

sulta malèvola. Diuen que lademocràcia és la veu del po-ble, sona bé, això, però éscert? El poble (on jo m’hicompto), a més de ser vast idivers, és acomodable, potser generós i honest, peròtambé poruc i mandrós.Fins i tot podem pensar queés cert que el poble, com amassa, és manipulable, ca-dascú tindrà exemples perposar-hi.

Soc el que soc perquè socaquí, a Catalunya, on van ar-ribar els meus avantpassatsi on van arrelar i on apren-guérem comportaments,costums i llengua, que sónels que tinc, no puc enten-dre a qui venint-hi a viure, ifins i tot naixent-hi, i mésencara tenint-hi una llarganissaga, la combati o pitjorencara, renegui d’ella.

Si en un temps hi haguéun rei (amb drets discutits)que volgué castigar-nos pro-hibint-ho tot, per simple co-herència cultural (cap càstig

no és etern), un altre reihauria de sobreseure aques-ta prohibició. Tot partit, perunionista que sigui, si pre-tén governar el país, ha derespectar la seva idiosincrà-sia i –per educació– deixard’insultar-lo i amenaçar-lo.Estimem i gaudim del poblede parla castellana, d’onmolts de nosaltres hem vin-gut, però, caram!, ens hoposen difícil aquells que percàrrec i accés a tribunes escreuen amb dret a okupació.MIQUEL OLAYA GALCERANBarcelona

FE D’ERRADES

Per raons tècniques, el textde l’article d’opinió que apa-reix a la plana 2 del diari del’edició d’ahir signat per JofreLlombart no es corresponamb el text original de l’au-tor. L’article correcte el po-deu trobar a l’edició digitaldel diari www.elpunta-vui.cat sota el títol Constitu-ció uniformada.

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE DESEMBRE DEL 2017

SísifJordiSoler

uan la literaturaparla de l’avorri-

ment moltes vegadesen diu tedi. Ja sé queno és ben bé el mateix,com tampoc no és

ben bé avorriment la nàusea, aquella“malaltia dolça” en què malviu l’angoi-xat d’Antoine Roquentin a la novel·lamés coneguda de Jean-Paul Sartre. Pe-rò és que avui ni Sartre ni l’avorrimentno passen els seus millors dies. En elmón ple d’ofertes i oportunitats del nos-tre temps, només s’avorreixen els nens,els malalts i els vells. Els primers perquèsón uns consentits, els segons perquèsón allò que no es pot ser mai i, pel quefa als tercers, paciència, que els ha to-cat de ple la pedregada. Això mateix vatocar dilluns passat al vicepresidentJunqueras, al conseller Forn i als dosJordis. A hores d’ara deuen continuaravorrint-se, patint i sentint angoixa,nàusea i tedi en aquelles cel·les. Nohauria pogut escriure “les seves cel·les”perquè el propietari no són ells, sinó unestat obsolet, injust i arbitrari. Qui tam-bé hem sabut aquests dies que s’avor-reix i que mata el temps mirant la teleés l’autor d’El Jarama. Es diu Sánchezcom un dels dos Jordis, però no hi com-parteix família perquè el seu pare va serun altre Sánchez. Molts de vostès ja de-uen saber que es deia Sánchez Mazas,que va ajudar a fundar la Falange i queJavier Cercas va recordar-nos que el ge-ner del 1939 una bona gent del Pla del’Estany va salvar-li la vida. Ara SánchezFerlosio, el seu fill, ha explicat que el te-ma de Catalunya l’avorreix molt. I s’en-tén perquè, encara que cap espanyol nohagi salvat mai la vida dels nostres pa-res, no es pot pas dir que a molts delsindependentistes Espanya ens entu-siasmi. També ens avorreix bastant. I éstambé per això que volem canviar depantalla, bo i que no tinguem avantpas-sats falangistes o la mateixa, diguem-ne, ambició intel·lectual que SánchezFerlosio o Javier Cercas.

Q

De set en setXavier Cortadellas

L’avorriment

Carles Puigdemont, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Havíeu vist mai enlloc del món una manifestació comaquesta per donar suport a criminals [sr. Juncker]?”

La frase del dia

“ Mentides,desconeixements,improvisacions ixaronades delscontraris al procés

onsidero escandalós com alguns po-lítics, analistes i periodistes merce-naris han emprat l’economia i els ar-

guments dels economistes. Això posa denou contra les cordes i de manera poc me-rescuda la professió que veu que la sevaproximitat a la política permet que algunsopinin amb nul rigor.

JO NO CONEC CAP ECONOMISTA mínima-ment seriós que hagi menystingut les difi-cultats polítiques del procés secessionista.La viabilitat econòmica sempre s’ha dit quedepenia, i en podia ser neutralitzada, de lamanca de viabilitat política. Respected’aquesta, cadascú en pot tenir com a indi-vidus una idea diferent; particularmententorn de quina podia ser la resposta del’Estat al repte secessionista.

LA JUSTIFICACIÓ que s’utilitzaria en defen-sa d’una part com a repressió de l’altra tot-hom sabia quina seria: la de no respectar lalegalitat vigent, la Constitució i els seus in-tèrprets. Però no la seva virulència ni con-tundència en l’ús i abús dels poders d’estat,ni molts esperàvem com aquests serienavaluats en raó dels valors democràticspropis de cadascú. Alhora sí sabíem que lavoluntat d’aquells a qui beneficava l’estatde coses, amb vista a modificar la legalitatper encaixar l’aspiració més que majorità-ria dels representants del Parlament deCatalunya, era senzillament nul·la. De ma-nera que no hi havia alternativa a desafiaraquesta legalitat i assumir la incertesa polí-tica que això podia provocar per posar enperill la viabilitat, aquesta sí objectivable,de l’economia catalana en un estat seces-sionat. Són per tant errors del procés, noen particular dels economistes, menysva-lorar la resposta dels poders de l’Estat.També ho és no haver pensat que la UnióEuropea es plegués tan fàcilment a uns fetsque mereixien una major condemna, noper part d’un club d’estats interfectes sinóde partícips d’un tot amb denominadorscomuns democràtics. Reconeguts aquestserrors, realitats inesperades per molts i

C que encara avui colpegen la consciència,resten ara sí les fal·làcies econòmiques delscontraris al procés: mentides, desconeixe-ments, improvisacions i xaronades. N’as-senyalo unes quantes. Primer se’ns diguéque el món econòmic ignorava el reclam in-dependentista, que no es prenia seriosa-ment, per allò de l’efecte nul a la prima derisc del deute sobirà de l’Estat espanyol i ales cotitzacions borsàries; per més tardprovocar un tsunami en què tots els agentsvaren córrer, com a profecia autoconfir-mada, al soroll creat pel mateix governd’Espanya: porres, revifament de boicot ipont de plata per a la fugida d’empresesapuntant com a traïdores les que no el tran-sitaven.

ARGUMENTS DISTORSIONATS són tambéels que quantifiquen econòmicament boi-cots sense descomptar dels efectes la sevapossible durada. Un error gruixut que hanfet els més alts responsables de l’economiaés jugar amb termes econòmics que se sa-ben confusos a l’argot de carrer i confondreles vendes que puguin representar aquellesempreses que canviaven de seu amb dismi-nucions de producció (valor afegit és ven-des menys consum intermedi, i ho sabenels alumnes de primer curs!). És d’ignoranttraduir canvis de seus amb reduccions fis-cals que suposadament despullen el finan-çament dels serveis públics catalans, te-nint en compte com funciona el finança-ment autonòmic. No fa gaire temps jo ma-teix vaig experimentar directamentaquesta desconeixença quan l’exministre

Solchaga, en un debat al Col·legi de Perio-distes, mantenia que l’IVA del finança-ment autonòmic era l’impost recaptat a lesvendes de cada territori, ignorant que de-penia d’indicadors que marcava el mateixINE respecte del consum intern relatiu i node la recaptació territorial efectiva; per noparlar dels errors que ha formulat Borrellals seus comptes i contes sobre les balancesfiscals, que malgrat la llarga llista detecta-da, la publicació va per la seva dotzena edi-ció. E la nave va.

DEL GÈNERE ESPERPÈNTIC és ara tambéutilitzar arguments econòmics per justifi-car no només el manteniment, sinó el re-forçament de la insolidaritat del concert fo-ral i quotes basques, quan a casa nostra te-nim el finançament intervingut. O quan enaquests moments no aconsegueixen pararel boicot aquells mateixos que l’han creat.O com a la vista de la suposada restauracióde la legalitat vigent no milloren les cotitza-cions borsàries ni les expectatives econò-miques espanyoles, tot i fent mans i màni-gues avui per redreçar un estat de coses perpart dels mateixos que l’havien enverinat.Tot això acceptant que, com a tantes altrescoses a l’economia, és impossible construirun contrafactual acurat.

FINALMENT, SORPRÈN QUE molts que desde posicions democràtiques s’han omplertla boca que l’economia ha d’estar al serveide la política i no a l’inrevés, utilitzin ara laprimera a benefici de la segona. I que obvi-ïn, ja ho veurem aquests dies, en clara con-tradicció, que un programa econòmic per aun govern de concentració és molt més dis-par en un front que en l’altre. Callar sobre laviabilitat de la seva implantació és conside-rar que no hi ha altra política econòmicaque la de l’Estat, del qual les CCAA. no ensón efectivament part i comparsa.

SORT QUE DAVANT TOT AIXÒ molts hemaprès definitivament la paraula resilièn-cia, sigui o no el terme encara al diccionariPompeu Fabra.

Guillem López i Casasnovas. Universitat Pompeu Fabra

Fal·làcies econòmiquesTribuna

Si a la Unió Europea enca-ra no li havien quedat cla-res les reivindicacions quedurant set anys centenarsde milers d’independen-tistes han expressat a Ca-talunya, ahir les entitatssobiranistes van fer unademostració de força sen-se precedents davant ma-teix de les seves institu-cions. Brussel·les va que-dar desbordada pels mésde 45.000 manifestantsque van inundar de grocels carrers del barri euro-peu. Fins i tot la policia bel-ga va reconèixer que lesprevisions havien quedatcurtes i va haver de modifi-car parcialment el recor-regut de la manifestacióOmplim Brussel·les.

Amb anys d’experièn-cia a l’esquena organit-zant concentracions mas-sives a Catalunya, enaquest repte fora de casal’ANC i Òmnium Culturalvan sorprendre la bombo-lla europea coordinant imobilitzant desenes demilers de persones enunes poques setmanes.Les entitats van emfatit-zar sobretot el missatgecap a la UE exigint que“modifiqui la seva actitud”i forci l’Estat espanyol ainiciar el “diàleg polític”que ha de conduir a la“consolidació de la Repú-blica”, tal com va expres-sar el vicepresident del’ANC, Agustí Alcoberro.Davant les recents acusa-

cions del bloc unionistaque ha titllat el movimentindependentista d’euroes-cèptic, el portaveu d’Òm-nium, Marcel Mauri, va vo-ler recordar que Catalu-nya és “europeista” per-què mira cap a Europacom a “garantia de diàleg”i per això demana que “re-accioni” quan la democrà-cia i els drets humans es-tan “en perill” en un delsseus estats membres.

Bany de massesSi bé els milers de catalansque van recórrer més de1.300 quilòmetres sensepor del fred i la pluja de lacapital belga per exigirrespostes a la UE van serels protagonistes princi-pals de la jornada d’ahir, elpresident Carles Puigde-mont va ser sens dubte elsegon protagonista deldia. Acompanyat per la se-va dona, Marcela Topor, i

visiblement emocionat,Puigdemont va aparèixeral parc del Cinquantenarial voltant de les 11 del ma-tí per afegir-se als manifes-tants impacients que es-peraven poder-lo veure idonar-li la mà després demés d’un mes exiliat forade Catalunya.

Per una altra EuropaHores després, i ja per con-cloure la multitudinàriaconcentració, el candidatde Junts per Catalunya,Carles Puigdemont, es vadirigir al president de laComissió Europea, Jean-Claude Juncker, per pre-guntar-li si havia vist maienlloc del món una mani-festació com la d’ahir aBrussel·les per donar su-port a criminals. “Potserperquè no som criminalssinó perquè som demòcra-tes”, va exclamar, en l’actepolític que posava fi a una

mobilització històrica.Puigdemont va reclamaruna Unió Europea que es-colti els seus ciutadans ino només els seus estats,afegint-hi que cal cons-truir una Europa amb“més democràcia, mésrespecte per a les minoriesi menys interessos degrups i sectors econòmicslligats a interessos de go-vernants que no es carac-teritzen per la seva hones-tedat”. Malgrat concórrera les eleccions del 21-D perseparat les tres forma-cions independentistes,fins i tot la CUP, que dime-cres encara no havia con-firmat la seva aparició al’escenari, van voler mos-trar una imatge d’unitaten les seves denúncies capa l’Estat espanyol. La nú-mero 2 dos de la candida-tura d’ERC, Marta Rovira,va acusar l’Estat espanyolde mantenir a la presó elseu candidat a la presidèn-cia, Oriol Junqueras, aixícom Joaquim Forn, JordiSánchez i Jordi Cuixart.Per això, Rovira va volerque Junqueras no fos ab-sent en aquest acte llegintuna carta escrita per elldes de la presó. En ella elvicepresident català de-manava el vot “per deixarenrere barrots i repressió”i guanyar un futur de “pau,justícia i prosperitat”. Perla seva banda, el regidor dela CUP-Capgirem Vic JoanComa va deixar ben clarque ells no acaten el 155“des de la resistència civil ino violenta”. Els anticapi-talistes van defensar laconstrucció de la Repúbli-

ca des de la “insubmissió”per poder contribuir així auna nova Europa i a unanova Espanya “democràti-ques i solidàries” que esconstrueixin des de la“pau i la fraternitat” i quesigui “pels pobles”.

Record pels presosEls consellers que vanacompanyar Puigdemonta Brussel·les també van in-tervenir en l’acte final. An-toni Comín va destacar es-pecialment per la sevacontundència llençant unmissatge el govern de Ma-riano Rajoy. “Teniu pord’un jutge belga, que us di-gui la veritat. Esteu ater-rats perquè digui que es-

tem perseguits per lesidees polítiques i que, pertant, els presos són presospolítics. Teniu por de la de-mocràcia, de les urnes,perquè sou uns franquis-tes i teniu por de l’estat dedret. Teniu por de Catalu-nya perquè és un país dedemòcrates”, va cridar...Més breus que Comín vanser la resta de consellersque, com tots els qui vanparlar des de l’escenari,van exigir l’alliberamentdels presos polítics. Així,Meritxell Serret va asse-gurar que seguiran “enda-vant perquè hi ha presospolítics que han de ser-nefora” per “defensar l’inte-rès dels ciutadans”. ■

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Brussel·les estenyeix de grocPELEGRINACIÓ Uns 45.000 catalans omplen la capital europea per demanarl’alliberament dels presos polítics i respecte democràtic NEGOCIACIÓ Òmnium il’ANC reclamen a la UE que forci l’Estat espanyol a iniciar un “diàleg polític”

“Teniu por de lademocràcia perquèsou uns franquistes.Teniu por de l’estat dedret”

Antoni ComínCONSELLER DE SALUT

NatàliaSegura — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frasesBrussel·les

“Demanem a Europaque canviï d’actitud.Aviat la bandera blavatindrà una altraestrella, que seràgroga”Agustí AlcoberroVICEPRESIDENT DE L’ANC

“Europa hauria deser garantia de diàleg.Som aquí perdemanar que Europareaccioni”

Marcel MauriVICEPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“Havíeu vist mai unamanifestació comaquesta per donarsuport a criminals?Som demòcrates!”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE DESEMBRE DEL 20176 |

Brussel·les s’omplede manifestantsque donen suportal govern i alscandidats a l’exili

El president del’ANC i candidat deJxCat demana fercampanya, si cal,vigilat per la policia

La capitaleuropea, mésgroga que mai

Sol·licitud deSànchez aljutge LlarenaNacional

Envoltats per milers de cata-lans enfadats amb la passivi-tat de la Unió Europea davantdels fets de l’1 d’octubre, lesinstitucions europees no esvan poder quedar completa-ment en silenci. Però la res-posta a una de les majorsconcentracions que hi ha ha-gut a la capital europea en elsúltims anys va ser tèbia i su-perficial.

El vicepresident primer dela Comissió Europea (CE),Frans Timmermans, va valo-rar “l’atmosfera molt positi-va” que hi havia ahir als car-rers de Brussel·les i va asse-gurar que els catalans “po-den protestar o organitzar-se” si no estan d’acord amb lallei, però va alertar que “no ésacceptable ignorar la llei”.

Tot i això, el responsablede drets fonamentals a l’exe-cutiu comunitari va volertreure pes a la concentraciód’independentistes a les por-tes de la seu de la UE argu-mentant que “milions de ca-talans i espanyols” amb opi-nions oposades sobre la si-tuació de Catalunya s’hanmanifestat als carrers de Bar-celona. Respecte a les denún-cies dels manifestants cata-lans pels seus presos polítics,Frans Timmermans no va fercap declaració al respecte inomés que afirmar que “l’es-tat de dret protegeix tothom,sigui de la majoria o de la mi-noria”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La CE, lluny dela reivindicaciósobiranista

Manifestants catalans,ahir davant la porta delCinquantenari ■ AFP

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

Salvar EuropaL’APUNT omplir Brussel·les. Molts catalans van viure els dies

previs al referèndum convençuts que una reaccióexcessiva de l’Estat implicaria una ràpida victòriade l’independentisme. I la realitat va arribar plenad’indiferència i apartada dels valors que van ser labase d’aquell europeisme savi que algun dia hauràde tornar per salvar Europa.Ricard Palou

L’octubre ens va ensenyar moltes coses. La principal,que aquesta Europa ho aguanta tot i que és quasi im-possible que les institucions de la Unió i els líders queavui la representen es converteixin en aliats del pro-cés, per molt que es colpegi els independentistes, permolts líders legítims que es tanquin a la presó i permoltes demostracions pacífiques com la que ahir va

1798

50-1

1764

84®

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

Brussel·les és in-hòspita, grisa.Com alguns delseuròcrates que hitreballen. Moltsahir observaven,sorpresos, des deles finestres delsseus despatxos,com l’avorrit dis-

tricte europeu es tenyia sorpre-nentment de groc. Potser algun, ala planta 13 de la Comissió –la plan-ta posh del Berlaymont, com me ladescrivia un periodista britànicquan en parlàvem, on hi ha el res-taurant i el despatx de Jean-ClaudeJuncker–, es va sentir interpel·lat itot. Vidre enllà, protegits de les in-clemències del temps brussel·lès,als líders de les institucions euro-pees segur que els xiulaven les ore-lles.

Ni la pluja insistent, molesta ifreda, ni el vent, ni les baixes tem-peratures van descoratjar cap delsmés de 45.000 catalans, segons lapolicia belga, que van anar a Brus-sel·les. “Ni notem el fred, del caliuque hi ha!”, em deia una senyora, enun missatge que repetien tots elscatalans a qui preguntàvem per lesinclemències del temps.

No es fan 1.300 quilòmetres perreclamar la llibertat dels presos po-lítics, defensar el govern legítim deCatalunya i exigir a la Unió Europeauna resposta al repte actual per des-prés desanimar-se i quedar-se al’hotel perquè plou. O a la caravana,o al bus. Al parc del Cinquantenari, ia la zona de Merode, on començavael recorregut de la manifestació, hihavia moltes autocaravanes i busosque havien creuat Catalunya i totFrança per omplir, també, Brussel-les. Per copsar la magnitud de lamanifestació, vaig pujar dalt de totdel majestuós arc del Cinquantena-ri –on hi ha una de les vistes mésprivilegiades (i secretes!) de la capi-tal belga. Només hi vam ser, enaquella estona, tres periodistes. Ellsdos, estrangers, em miraven curio-sos, sorpresos, engrescats i cons-cients que amb les càmeres està-vem captant alguna cosa que feiaanys que no vèiem, a Brussel·les. Abaix, un periodista espanyol, acla-parat, em va admetre que potser sí,que s’haurien, almenys, d’asseure ala taula a negociar: “Pero de dóndesale toda esta gente?”, es pregunta-va.

A la manifestació, groga, plenad’estelades i d’abrics gruixuts, debufandes, paraigües i, sobretot,molts impermeables, hi havia, com

ja és habitual a les cites d’Òmnium il’ANC, gent de totes les edats i detots els racons de Catalunya. Gentque hi havia arribat fent escala aFrankfurt, a Amsterdam o a París,gent “de carretera i manta” quem’explicava que havia cantat ElsSegadors a les àrees de servei fran-ceses i que ballava animada, sota lapluja, al so de Txarango. L’OmplimBrussel·les va ser literal. Tots els ca-

talans a la capital belga amb quivaig parlar tenien la casa plena devisitants. I les habitacions d’hotelestaven exhaurides.

Ahir els catalans van demostrarde nou que són els especialistes eu-ropeus en manifestacions massi-ves, cíviques i festives, faci calor ocaigui el diluvi universal. Els inde-pendentistes van desbordar Brus-sel·les i van col·lapsar el transportpúblic, obligant a tancar la paradade metro i tren de Schuman, preci-sament la que queda just davant del

Consell Europeu i la Comissió. Lapolicia belga va tallar nombrososcarrers al trànsit, i de fet, el diaabans els treballadors d’institu-cions europees com l’eurocambrahavien rebut un correu electrònicrecomanant-los que no anessin a lafeina amb cotxe en previsió d’unagran manifestació. Per marxar,l’ANC va haver de tranquil·litzar elsparticipants en la jornada que elsavions xàrter no marxarien senseells. Els que es van quedar a Brus-sel·les van tornar a omplir la GrandPlace i, sobretot, els restaurants dela zona, que van fer l’agost un dijousplujós de novembre.

De fet, l’afluència massiva degent fins i tot va obligar l’ANC i Òm-nium Cultural a canviar l’itineraride la marxa i modificar també, perraons de seguretat, la ruta de la cap-çalera on anaven el president, Car-les Puigdemont, els consellers al’exili, la secretària general d’ERC,Marta Rovira, l’expresident ArturMas i diversos candidats a les elec-cions del 21-D.

Puigdemont, Comín, Ponsatí,Serret i Puig, visiblement emocio-nats, es van deixar estimar per lamultitud, que els aclamava, els salu-dava, s’hi volia fer selfies i, sobretot,

els volia abraçar. Una explosiód’emocions que es fa difícil d’imagi-nar en qualsevol altra manifestaciói que explica, de fet, el complicatcontext polític que viu Catalunya.“Juncker, havíeu vist mai enlloc delmón una manifestació com aquestaper defensar uns criminals?”, va de-manar Puigdemont, en el seu dis-curs al final de la manifestació, apocs blocs del despatx de la planta13 del president de la CE. “Potser ésque no ho som, de criminals. Somdemòcrates!”, va seguir, entreaplaudiments del públic.

Amb els crits de “llibertat per alspresos polítics” i “Puigdemont, elnostre president”, els 45.000 mani-festants van deixar clar que el silen-ci eixordador de la Unió Europea enla qüestió catalana els havia dolgut.I molt.

Brussel·les, una capital acostu-mada als grans actes polítics, a lesgrans manifestacions i cimeres,ahir va convertir-se en una segonacapital catalana, en la Barcelonadels grans 11-S. La política, tanacostumada, a Brussel·les, a fer-seen despatxos, amb homes de negre,ahir es feia als carrers, amb dones,homes, nens, nenes i avis i àvies degroc. ■

Esclata la bombollaTECNÒCRATES · La grisa Brussel·les descobreix, sorpresa, com milers de ciutadans li reclamen que freni la repressiópolicial i judicial de l’Estat espanyol ITINERARI · Es va canviar el recorregut de la marea groga pel col·lapse que va generar lamanifestació ‘SELFIES’ · El govern a l’exili va multiplicar-se perquè milers de catalans els demanaven de fer-s’hi fotografies

Desenes debomberscatalans,vestits ambuniforme, vananar ahir a donarsang a l’hospitalde la Creu Roja deBrussel·les,després departicipar en lamanifestació.

Mas, Alcoberro, Lloveras, Puigdemont, Rovira, Comín i Mauri a la capçalera de la manifestació de Brussel·les ■ ANC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Bèlgica està acostumadaa cimeres de mandataris,però no a concentracionstan massives i pacífiques

LauraPous

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Brussel·les


382430-1114155®

Quan siguigran, a esco-la estudiaràaquesta ma-

nifestació de Brussel·les i li podremexplicar que ell hi va ser.” El Marc ila Laura no s’ho van pensar doscops i, amb el petit Biel de set me-sos, van enfilar des de Barcelonacap a la capital belga via... Londres!I després el TGV per no fallar en elque creuen que serà una de les ma-nifestacions més històriques delsdarrers temps: “Hem de portar elconflicte a Europa perquè s’inter-nacionalitzi, i és important expli-car què estem fent aquí avui”, co-mentava en Marc. “No tinc ni ideadel que passarà a les eleccions, peròespero que ens en sortim.” “Hemvingut amb avió via Dusseldorf idesprés tornem des de Colònia;som una colla de quatre avis quehem vingut a lluitar pels nostresdrets, per la llibertat i la democràti-ca”, deia la Consol, de Torelló.“Hem vingut pels nostres fills inets, perquè tinguin un país mi-llor.” Entre la marea groga que s’es-campava ahir al matí pel Parc duCinquantennaire, feta de famíliesamb nens, parelles, grups d’amics iles agrupacions més diverses, comara una colla de la Vallalta, al Ma-resme, que van omplir dos autocarsper viatjar fins a Brussel·les, tambéhi havia una família encapçaladaper l’àvia, de 88 anys, que, amb bas-tó, avançava al costat de la seva fillai la neta: “He viscut una guerra i emsembla que hem tornat a a aquellaèpoca, per això avui volia venir perrecuperar els drets democràtics itambé els drets humans, perquè el

que està passant, que posin el go-vern català a la presó, és inadmissi-ble”, va dir l’octogenària. La Mariahavia viatjat amb avió, mentre quela resta de la família ho han fet encotxe, i la van anar a buscar a l’ae-roport. Així, malgrat les baixestemperatures –tres graus posi-tius–, i la fina pluja que queia a es-tones sobre la zona boscosa deBrussel·les, plena com un ou, reg-nava el bon ambient i la cordialitatentre els manifestants, que feienfotos, cantaven i avançaven compodien en un itinerari improvisat,perquè la gran quantitat de perso-

nes havia fet desbordar les previ-sions i el recorregut previst. “És in-creïble! Mai havíem vist una mani-festació tan multitudinària i nosal-tres hem vingut per mostrar la nos-tra solidaritat amb el poble català.”En Wim enarborava, junt amb unacolla de flamencs cepats, la bande-ra del drac blanc sobre un fons ne-gre. “El que està passant a Espanyademostra que no és un país demo-cràtic i l’actitud de Junker mostraque Europa està governada perunes elits, no pas pels pobles.”

Bocabadat també estava un es-cocès que va desplaçar-se expressa-

ment a Brussel·les per veure la ma-nifestació: “Estic avergonyit per-què els escocesos no es mobilitza-rien en un nombre tan gran, i aixòdemostra el coratge del poble cata-là.” George Kerevan, membre delPartit Nacional Escocès, consideraque Europa està trencada: “Païsoscom Catalunya i Escòcia hem d’en-capçalar un canvi, ja que assistim auna profunda crisi de valors; tot-hom s’ha adonat que Espanya no ésdemocràtica, i Europa ha d’escoltarels catalans, tornar a l’esperit delsanys noranta.”

“Europa, reacciona!”, “Pau, de-mocràcia i drets humans a Catalu-nya”, “Catalunya clama justícia”,“Espanya, vergonya d’Europa”,“Franco, 1936; Rajoy, 2017: On es-tan els valors de la UE?”. Aquesteseren algunes de les pancartes quees van poder llegir en un recorregutper moments caòtic, sempre pací-fic i alegre i –el més sorprenent–per uns carrers buits i amb ningú ales finestres per observar la riuadade catalans. On són els belgues?Unes noietes sortien d’escola i s’ha-vien quedat atrapades en la marea.Una d’ella estava informada: “Sí, sí,és Catalunya que demana la inde-pendència”, explicava amb posatsaberut a la seva companya. La ma-teixa perplexitat es va poder viureen molts establiments de restaura-ció del centre, que es van veure lite-ralment desbordats de gent emboli-cada d’impermeables grocs: “Estàtancat”, cridava als nouvinguts pe-lats de fred una cambrera en laBrasserie 1898, a dos passos delParlament Europeu. A la televisió,Euronews passava continuament:“Manifestació massiva a la GranPlace , dijous al vespre, per acomia-dar Johny Hallyday.” ■

AMBIENT FESTIU· Famílies amb nens petits, grups i colles van viatjar per carretera i aire a Brussel·les per participar en unamanifestació històrica ESTUPOR · Els belgues es miren amb sorpresa la invasió catalana, que va desbordar bars i restaurants

V.G.BRUSSEL·LES

250autocars i almenys 5vols xàrters han portatmanifestants a Brus-sel·les.

“Europa, reacciona!”

Milers de catalans de totes les edats van omplir ahir els carrers de Brussel·les ■ REUTERS


179776-1177842w

La manifestació va omplir d’estelades els carrers del barrieuropeu de Brussel·les ■ FRANÇOIS LENOIR / REUTERS

Una gran estelada es comença a desplegar en un dels trams de la manifestació ■ FRANÇOIS LENOIR / REUTERS

Una bandera europea amb la pregunta “Què és per a tu lademocràcia?”, en un arbre ■ DARRIN ZAMMIT LUPI / REUTERS

Un manifestant aixeca una pancarta en favor de la llibertatdels presos polítics ■ JORDI BORRÀS / ACN

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE DESEMBRE DEL 2017

1007

74-1

1598

73®

Un grup fa cua per agafar la carta d’embarcament a la matinada, a l’aeroport d’Alguaire ■ ORIOL BOSCH / ACN

Una pancarta reivindica Catalunya com una oportunitat per auna nova Europa ■ EMMANUEL DUNAND / AFP

Cartells per demanar a Europa que respecti la voluntatdemocràtica de Catalunya ■ YVES HERMAN / REUTERS

Els presos polítics van ser presents en moltes pancartes comaquesta, que promet dur-los a casa ■ EMMANUEL DUNAND / AFP

Els bombers portaven el seu color a la protesta i simulavenun emmanillament amb màscares ■ EPA


1793

55-1

1551

63®

1802

25-1

1779

20w

L’unionisme va treure im-portància a la manifesta-ció independentista deBrussel·les i va recordarque l’autèntic test són leseleccions del 21 de desem-bre. Com és costum, el PPva ser qui va dedicar les pa-raules més dures a aques-ta mobilització. El delegatdel govern espanyol a Ca-talunya, Enric Millo, vaacusar l’independentismed’“ampliar l’abast delsseus enemics” i “sumar-hi”, ara també, Europa.Fins i tot va dir dels partitssobiranistes que perse-gueixen un “objectiud’aïllament molt preocu-

pant”, i els va culpar queBarcelona experimenti undescens en les visites tu-rístiques aquests dies delpont. El candidat del PP ala Generalitat, Xavier Gar-cía Albiol, va afegir llenyaal foc qualificant la mobi-lització d’“espectacle es-perpèntic” que denota el“fanatisme” de part de la

societat catalana. Per Al-biol, posa en evidència que“hi ha una part de la pobla-ció catalana que s’ha dei-xat endur per un encanta-dor de serps irresponsa-ble”, referint-se, així, aPuigdemont. García Albiolva prometre reduir en un60% les 391 societats de laGeneralitat, perquè són,

segons va dir pel broc gros,un “xiringuito de l’inde-pendentisme”. Més enllàdel titular, no va donar capnom d’empresa pública niva concretar més aquestamesura.

Tot i indicar que respec-tava la protesta, el númerodos de Ciutadans (Cs) perBarcelona, Carlos Carrizo-

sa, va subratllar que el“test de veritat” és el 21-D ino els “manifestòmetres”.Al mateix temps, no es vaestar de mostrar la sevasorpresa perquè la mani-festació es fes a Brussel-les, després que el candi-dat de Junts per Catalu-nya (JxCat), Carles Puig-demont, plantegés la pos-

sibilitat d’un referèndumsobre si Catalunya haviade continuar a la Unió Eu-ropea. En clau interna, Csva continuar alimentantla brega constant que esprodueix dins del blocconstitucionalista i a favordel 155 per marcar perfilcom a líder de l’unionisme.Així, Carrizosa va dema-

Un “esperpent” que“suma enemics”

RedaccióBARCELONA

a L’unionisme desqualifica la protesta de Brussel·les i fa una crida a manifestar-sea les urnes a Domènech justifica no haver-hi assistit pel “context electoral”

“Al final, endemocràcia, la forçaes demostra el dia quees vota amb totes lesgaranties”Miquel IcetaCANDIDAT DEL PSC A LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Es dedicaven aassenyalar un enemicque era Espanya. Araenfoquen Europa comculpable”Enric MilloDELEGAT DEL GOVERN ESPANYOL ACATALUNYA

“El test de veritat, permoltes manifestacionsque hi hagi aBrussel·les, està a lesurnes”Carlos CarrizosaNÚMERO DOS DE LA LLISTA DECIUTADANS

Iceta parla amb assistents a unacte sobre la gent gran ■ ACN

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE DESEMBRE DEL 2017

8629

02-1

1776

68w

3854

38-1

1773

42w

nar al líder socialista, Mi-quel Iceta, que defineixi sipactarà amb independen-tistes i aclareixi si vol “con-tinuar amb el procés o po-sar-hi fi’’.

Després de declarar-se“ferm partidari” del dretde manifestació i la lliber-tat d’expressió, Iceta vaassegurar que la manifes-

tació li semblava “molt bé”,però va destacar que la for-ça en democràcia es de-mostra “el dia que es votaamb totes les garanties i esprenen les decisions a par-tir de mecanismes legalsestablerts”. Iceta va res-pondre a les pressions aquè el sotmeten els partitsespanyolistes ressaltantque l’única cosa que plan-teja és “millorar el finança-ment”. “Els independen-tistes ja hi han renunciat,ni tan sols van a les re-unions, i els que no són in-dependentistes diuen queja estem bé. Però quèdiuen? On viuen?”, va pre-guntar-se, en un acte sec-torial dedicat a la gentgran, fet a l’edifici històricde la UGT a Barcelona.

Restablir la confiançaEn la línia de presentar-secom el candidat de l’ordre,Iceta va prometre resta-blir la confiança i l’estabili-tat a Catalunya per recu-perar la inversió i garantirla despesa social, i va cen-surar el govern de Puigde-mont per haver “fet por”als inversors. També el vacriticar per haver tingut

un delegat de la Generali-tat al Vaticà, una despesaque va considerar supèr-flua: “Qui vulgui resar queho faci a casa.”

Per la seva banda, elcandidat de Catalunya enComú-Podem (CatECP),Xavier Domènech, va jus-tificar l’absència de la sevaformació en la protesta deBrussel·les “pel context decampanya electoral”. Enuna conferència de prem-sa organitzada per l’ACN,Domènech va expressar elseu “respecte” per tots elsciutadans que es van ma-nifestar, però al mateixtemps va puntualitzar–per raonar la seva posi-ció– que aquest era uncontext “extraordinari”,amb “una part del governdestituït a la presó i una al-tra fora del país”, i enmigd’una campanya electoral.

Domènech es va vantarde ser “l’única garantiaprogressista” i va instarels partits d’esquerres arevertir les retallades i ins-taurar una fiscalitat pro-gressiva. A més, va alertarque el PSC ha emprès un“camí directe” per pactaramb el PP i Cs. ■

16 | Nacional | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE DESEMBRE DEL 2017

848568-1169567w

180722-1171685w

1801

95-1

1746

84w

La junta electoral de Barcelonaha desestimat la denúncia delPP contra l’editorial del 28 denovembre de la periodista deCatalunya Ràdio Mònica Terri-bas, que considerava que con-tenia informació “manipulado-ra” i “tendenciosa”. La juntaelectoral creu, en canvi, que“no excedeix” el to crític que“pot acompanyar una descrip-ció de les notícies”. ■ ACN

Millo anuncia que esdoblarà la presènciapolicial el 21-D

Militants d’Arran van estriparahir unes quantes còpies del’escrit d’acusació del PP quedemana sis anys de presó pera sis joves d’aquesta organitza-ció per haver intentat ocupar almarç la seu barcelonina delspopulars. La portaveu d’Arran,Mar Ampurdanès, va denun-ciar la voluntat d’atacar la jo-ventut independentista. ■ EFE

La Junta Electoralcoarta l’especial deTV3 a Brussel·les

POLÍTICA

POLÍTICA

POLÍTICA

Militants d’Arranestripen l’escritd’acusació del PP

El delegat del govern espanyola Catalunya, Enric Millo, vaavançar ahir que el 21 de de-sembre hi haurà una patrulladels Mossos d’Esquadra a ca-da col·legi electoral, i no unaper cada dos. També es refor-çarà la seguretat física en elsentorns de recollida i proces-sament de les dades. Durantuna roda de premsa posteriora la reunió del Consell de Mi-nistres, el representant popu-lar va indicar que aquest re-forç servirà per evitar que“ningú pugui prendre qualse-vol mesura per intentar boico-tejar el normal funcionamentde la jornada electoral”. Se-gons el parer de Millo, és “in-concebible” que hi hagi repre-sentants polítics que qüestio-nin la transparència i les ga-ranties d’aquests comicis, i hiva afegir que l’organitzaciós’està portant a terme en co-ordinació amb l’àrea de pro-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

POLÍTICA

Desestimada ladenúncia del PPcontra Terribas

TV3 no va poder cobrir ambprofunditat la manifestacióconvocada per l’ANC i Òmniuma Brussel·les per les exigènciesde la Junta Electoral Central,que va adduir que s’havia derespectar el principi de pluralis-me polític en període electoral.El director d’informatius deTV3, David Bassa (a la foto), valamentar no haver pogut des-plegar una cobertura especial,atesa la rellevància i l’abast del’esdeveniment i, en una piula-da a Twitter, va qualificar de“periodísticament dolorós” ob-servar que les cadenes priva-des espanyoles podien oferirimatges i informació sobre l’ac-te mentre que la CCMA no hopodia fer. ■ REDACCIÓ

cessos electorals de la Gene-ralitat. “Els funcionaris encar-regats d’organitzar aquesteseleccions són els mateixosque van organitzar les del 27-S”, va insistir. Alhora, Millo vadefensar que els preparatiusde les eleccions s’estandesenvolupant “amb tota nor-malitat, dins dels terminis es-tablerts”, i va carregar contraaquells que es dediquen a“sembrar dubtes sobre les ga-ranties i la transparència” deles eleccions. En aquest sentit,el delegat del govern espanyolva afirmar que els funcionarisde la Generalitat s’ocupen decontractacions i adjudica-cions i que el Centre de Tele-comunicacions i Tecnologiesde la Informació es fa càrrecde la part tecnològica, “comsempre”. Els membres de lesmeses –hi va afegir– tambés’escullen per sorteig, com esfa habitualment. ■ ACN


180521-1129983w

132808-1176289®

A la segona pregunta de lacompareixença posterioral Consell de Ministres, lavicepresidenta espanyola,Soraya Sáenz de Santa-maría, es va recordar a simateixa la “neutralitatobligada” de la seva funcióa l’hora de no poder opinarde la campanya electoraldel 21-D, però abans es vaconcedir una llicència peropinar de la manifestacióde 45.000 catalans a Brus-sel·les. Segons Sáenz deSantamaría, si milers decatalans van poder anar a

alçar la veu ahir al cor deles institucions europeesés gràcies al fet de “tenirDNI espanyol”.

D’acord amb la versiódel govern espanyol, el fetde tenir un documentd’identitat espanyol a la

butxaca i pertànyer a laUE “els ha permès anarallà i manifestar-se”, totlligant a l’espanyolitat eldret de manifestació delscatalans a Bèlgica. “Estanexercint un dret europeuderivat del fet que Espa-nya forma part de la UE, laUE que precisament estancriticant i alguns assu-mint sortir d’ella, els im-pulsors del vell procés, quehan criticat el que suposala UE”, va argumentar.

Anar a veure el candidatSense voler valorar en pú-blic l’èxit de la convocatò-ria catalana a 1.300 quilò-

metres de distància, la vi-cepresidenta sí que va iro-nitzar sobre la inversiódels rols en la campanyadel 21-D: “Que en lloc deser el candidat el que visitaels ciutadans per demanarel vot sigui al revés i siguinalguns ciutadans els quehan hagut d’anar a visitar-lo a ell no deixa de ser molt

significatiu en unes elec-cions...”. Si el dia abans esva atrevir a proclamar que“el procés està kaput” enuna conversa sense micrò-fons en la celebració dels39 anys de la Constitucióal Congrés, però, ahir varefusar dir-ho en públic.

Mentre Santamaría re-protxa als manifestants

que “tirin pedres sobre elsostre europeu quan nose’ls secunda”, fonts de LaMoncloa menystenienl’assistència massiva a lamarxa adduint que hi ha-via independentistes fla-mencs i valons, com araels de l’N-VA, que eren visi-bles amb banderes del gallvermell i el lleó negre. ■

a La vicepresidenta ironitza sobre el fet que els ciutadansvisitin Puigdemont a Creu que l’N-VA n’infla l’assistència

RedaccióMADRID

Santamaría: “Hipoden anar perquètenen DNI espanyol”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Tenir DNI espanyol ipertànyer a la UnióEuropea és el que elsha permès anar a allà imanifestar-se”Soraya S. de SantamaríaVICEPRESIDENTA ESPANYOLA

Sáenz de Santamaría, ahir, en la compareixença posterior al Consell de Ministres ■ EP


exembaixadora portuguesa aIndonèsia, Ana Gomes, és unade les eurodiputades més acti-ves i crítiques a l’eurocambra,

fins i tot quan això suposa discrepar ambla seva família política, el Partit Socialis-ta Europeu. Coneixedora del conflictecatalà molt abans que esclatés la crisiamb l’1-O, Gomes ha lamentat el silencieuropeu davant la resposta espanyola aCatalunya.

L’1-O va danyar la marca Espanya almón?Sí, no només va fer mal a la imatge d’Es-panya, sinó a la de tota la Unió Europea.Aquell dia eren eleccions municipals aPortugal i vaig estar a casa amb els meusnéts veient les imatges del que passavaals carrers de Barcelona. Quan finalmentem vaig decidir anar a votar, vaig convi-dar als meus néts a acompanyar-me i und’ells em va dir: “Àvia, però si això és pe-rillós!” Evidentment, jo li vaig explicarque votar és normal i llavors em vaig ado-nar d’aquella terrible imatge: l’expressióde la voluntat d’un poble tacada amb laviolència organitzada pel govern espa-nyol.

L’Natàlia SeguraBRUSSEL·LES

La pressió diplomàtica espanyola pergarantir el rebuig a la independència dela UE li pot acabar passant factura?Espanya pot tenir un rol absolutamentdeterminant a la Unió Europea, però perfer això ha de tenir disponibilitat. Si téuna actitud defensiva, obsessionadaamb un problema intern, llavors no potcontribuir a les solucions europees, jaque les seves aportacions depenen de laseva obsessió amb la qüestió catalana.

Es podria haver evitat l’1-O?Si l’Estatut del 2006 hagués tingut conti-nuïtat, avui no hi hauria un problemaamb l’independentisme a Catalunya. Pe-rò Rajoy va voler qüestionar aquest esta-tut pactat amb el PSOE, de tal maneraque el PP ha acabat fabricant la força delmoviment independentista.

Li sorprèn el posicionament del PSOE?

Quan veig certes reaccions de negació aEspanya, fins i tot a la meva família polí-tica, moltes vegades em pregunto si aixòno reflecteix complexos i una mentalitatrelacionada amb una concepció moltcentralista i autoritària que desgraciada-ment ha causat molts danys al poble es-panyol. Una setmana abans de l’1-O vaiganar a un col·loqui sobre democràcia eu-ropea de la Fundació Alternativa de Ma-drid i em va semblar molt estrany quecap dels ponents parlés de la qüestió ca-talana. Una companya italiana i jo vamser les úniques que en vam parlar breu-ment, però la resta feien com si no pas-sés res i alguns, fins i tot, es van molestarperquè vam mencionar el tema català.Em va semblar molt estrany i preocu-pant.

Proclamar la República va ser un error?Lamento que Puigdemont no convoqués

eleccions just després de l’1-O. Per mi vaser un error tàctic molt greu. Si ho ha-gués fet avui tindria el control del procés.Per aquest motiu, no sé què passarà enaquestes eleccions.

Tenen garanties?Si hi ha polítics catalans a la presó, compoden inspirar credibilitat? Si aquestespersones no poden participar o ho fancondicionades amb amenaces de presó,no genera un bon clima que condueixi aunes eleccions lliures. M’emprenya moltque hi hagi polítics presos i gent condi-cionada. Haurien de poder participar enla campanya sense condicionants i de-fensar les seves idees de manera demo-cràtica i pacífica.

Si guanyen les forces independentistes,què hauria de fer Rajoy?Crec que no hi ha cap altra solució quetotes les parts comencin a negociar i quesigui l’Estat espanyol que ofereixi una viaper pactar una solució per a Catalunya.Ha de ser una solució democràtica i pací-fica que passi per una negociació. Això ésexactament el que Rajoy ha intentat evi-tar amb les seves accions des que al 2006va portar l’Estatut al Tribunal Constitu-cional. Si Rajoy no ofereix diàleg em te-mo que el problema continuarà viu i em-pitjorarà. ■

“Amb presos polítics,com pot tenircredibilitat el 21-D?”VIOLÈNCIA · “L’1-O va danyar la imatge de la UE”ERROR · “Si l’Estatut hagués tingut continuïtat, avui no hihauria un problema amb l’independentisme a Catalunya”

Ana GomesEurodiputats

PARLAMENT EUROPEU

❝Lamento que Puigdemontno convoqués eleccionsjust després de l’1-O

PortugalCapital:Lisboa

LisboaLisboa

Estat espanyol

França Itàlia

Suïssa

Estat espanyol

França Itàlia

Suïssa

Mar Mediterrani

Oceà Atlàntic

801175-1175054®

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 21

Jordi GrauBARCELONA

ascut a Granollers (1959),aquest cuiner mediàtic de llar-ga trajectòria amb estrella Mi-chelin al Drolma, regenta el

Fermí Puig Restaurant i ocupa el lloc 79de la llista per Barcelona de Junts perCatalunya.Estic a la llista perquè el que estem vivimaquests dies és una anomalia. I vaig a lallista del president perquè m’ho va dema-nar l’Albert Batet, l’alcalde de Valls. Ha-via de fer el pas endavant i acceptar-ho.

Coneixia el president Puigdemont?No, hi ha gent que diu que tenim la veumolt semblant i molts amics comuns, pe-rò no tenia el gust. Fins que vaig anar aBruges i vam poder parlar.

Va haver d’anar a Bruges!És que això ho diu tot. Són unes elec-cions que no convoca el president! Peròun cop decidit, encertadament, partici-par-hi, hem d’anar a totes. És a Bruges,perquè si no estaria engarjolat, una hu-miliació més que hem hagut de patir.

Com el va veure?Esperançat, il·lusionat, fent-nos veureque aquestes eleccions són molt impor-tants. El president té una fe extraordinà-ria en el poble de Catalunya.

Va entendre que el president marxés al’exili?Vaig pensar que anar a Brussel·les eraencertat perquè així la veu de Catalunyas’ha pogut escoltar al món denunciantuns fets que semblen inversemblants al’Europa del segle XX!

Hauria preferit llista unitària?Sense cap mena de dubte. Tota la gent

Nque hem anat a manifestacions des del2010 no ens hem preguntat mai a qui vo-tava el que teníem al costat. Jo, com laimmensa majoria de la gent, hagués pre-ferit una llista unitària. Dit això, crec queJunts per Catalunya és la llista méstransversal possible.

Com veu Junts per Catalunya?La immensa majoria no militem enlloc.Som la societat civil. Amb una manerad’entendre el país, però que fins ara nohavia considerat que el compromís ha-gués de passar per una militància. Juntsper Catalunya recull de manera molt àm-plia el carril central del país.

Per què va acceptar anar-hi?Són unes eleccions excepcionals. No vaigtenir ni un segon de dubte que havíemd’anar a les eleccions. Què havíem de fer,empaitar les urnes? La gent que defen-sem la independència de Catalunya maipodem defugir el contrast d’opinions i devots. Soc dels convençuts que Catalunyaserà independent i ho serà en el momenten què puguem dipositar un vot definitiuen una urna. No ho espero ni ho voldriade cap altra manera.

Espera un suport ampli als partits inde-pendentistes?Sens dubte. Tenim un govern destituït ila missió de restituir-lo. Aquesta és lanostra primera missió. Molta gent, i jom’hi incloc, tenim la convicció que no po-dem viure la nostra catalanitat en pleni-tud des d’Espanya. Qui encara no n’estàdel tot convençut, però, que és demòcra-ta i que és catalanista i que està horrorit-zada del que està fent en aquests mo-ments el govern espanyol, no pot votarcap dels partits del 155. I sí a la personaque, per ser el president, ens representa.

Quin pes tindrà l’1-O?Vam veure unes imatges que no oblida-

rem mai. Durant segles hi ha hagut unempat d’impotències entre una Catalu-nya que no ha tingut prou força per alli-berar-se d’estar dins d’Espanya i una Es-panya que no ha pogut mai assimilar demanera definitiva Catalunya. Ara, unameitat del país Espanya ja l’ha perdut ien canvi nosaltres tenim una projecte il-lusionant de futur per poder convèncermés gent. Les imatges de l’1-O decanta-ran gent, perquè no sembla massa atrac-tiu viure en un Estat en què d’una mane-ra violenta i indiscriminada es pot colpe-jar la gent per defensar el fet de votar.

Què ens juguem el 21-D?Hauria de fer obrir els ulls a molta gentque la signatura d’un subsecretari puguidestrossar l’autogovern de Catalunya.Això està passant. Hi ha poques vies per

quedar-se a Espanya si un desitja l’auto-govern de Catalunya. El dia 22 els polí-tics hauran de decidir què volen fer. Lemeva feina arriba fins al 21 i ad eternumdonant suport a la democràcia. Fa mald’ulls veure alguns dels que donen suportal 155 i van darrere d’una pancarta queporta una gent que mai va voler l’autogo-vern de Catalunya i creuen que és el mo-ment no de fer marxa enrere sinó d’es-clafar-ho tot. Per tant, el dia 21 Catalu-nya es juga el ser o el no ser.

L’ha decebut, Europa?Ens han decebut, sí, però els catalans notenim massa advocats defensors, peròtenim tenacitat. Ens dol perquè ens con-siderem honrats, demòcrates, tolerants,pactistes i pacífics i creiem que aquesteseren unes virtuts que a Europa lluirien. Iacabaran lluint, no en tinc cap dubte. Calperseverança. Ens en sortirem.

Està amenaçada la democràcia?Ho està. La de l’Estat espanyol és una de-mocràcia de baixa qualitat. Esborrar elpassat imperial necessita molts anys, pe-rò nosaltres tampoc no tenim tota la vi-da. Espanya sap que ha perdut com a mí-nim la meitat de Catalunya. El momentoportú arribarà votant. No es pot amagarsota l’estora la realitat catalana.

Caldrà un punt d’intel·ligència?Sí. Sempre donaré suport al que digui elpresident. No es pot ser crític en els mo-ment que vivim. Em posaré a les mansd’una persona que vol el millor per al paíscom és el president Puigdemont.

Cal unitat en allò essencial?Aquest és un moment d’emergència na-cional. Desitjo que les candidatures inde-pendentistes rebin el màxim de vots pos-sibles i, perquè hi sóc, que guanyi la llistade Junts per Catalunya, la que millor re-presenta la transversalitat del país. ■

“El presidentté una feextraordinàriaen el poble”COMPROMÍS · El cuiner va en el lloc 79 de la llista deJunts per Catalunya de Barcelona perquè creu que elmoment actual i la situació del país així ho requereixen

Fermí PuigCandidats

DANI RIOS

Una meitat del paísEspanya ja l’ha perduti, en canvi, nosaltres tenimal davant un projecteil·lusionat de futur

❝

Podeu veure l’entrevista senceradilluns dia 11 a les 20,30 i 1 les

23 a L’illa de Robinson


19100191101912019130191401915019160191701918019190

19101191111912119131191411915119161191711918119191

19102191121912219132191421915219162191721918219192

19103191131912319133191431915319163191731918319193

19104191141912419134191441915419164191741918419194

19105191151912519135191451915519165191751918519195

19106191161912619136191461915619166191761918619196

19107191171912719137191471915719167191771918719197

19108191181912819138191481915819168191781918819198

19109191191912919139191491915919169191791918919199

70200702107022070230702407025070260702707028070290

70201702117022170231702417025170261702717028170291

70202702127022270232702427025270262702727028270292

70203702137022370233702437025370263702737028370293

70204702147022470234702447025470264702747028470294

70205702157022570235702457025570265702757028570295

70206702167022670236702467025670266702767028670296

70207702177022770237702477025770267702777028770297

70208702187022870238702487025870268702787028870298

70209702197022970239702497025970269702797028970299

330330330330330330330330330330

300300

12.300300300300300300300360

330330

300.000330330390390330330330

300300

12.300300300300300300360300

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300300300

360300300300300300300300300300

390330330330330330330330330480

360300300360300300300300300300

300300300300300300300300360300

180180180180180

60.030180180180180

150150150150150

7.620150150150210

180180240180180240240180180180

150150150150150150150150210150

150150150150150150150150150150

150150150150150150150150150150

210150150150150150150150150150

240180180180180180180180180180

210150150210150150150150150150

150150150150

7.620150150150210150

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

.....

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

......

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

0 481173194191

91221222252622

65913853606

04073837077197607077

0838

73989

30 75015015060

99024090909030

0570615060

8407801801802409030

6060

15060

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

LOTERÍA NACIONALSORTEIG DEL DIA 7 DE DESEMBRE DEL 2017

00 11 22 33 44 55 66 77 88 99Sis sèries de 100.000 bitllets cadascuna

Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les sis sèries dels números premiats, classifi cats per la seva xifra fi nal

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS

SORTEIG9717

EN AQUEST SORTEIG HI HA EN JOC 12.600.000 D’EUROS EN PREMIS

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

Jordi Sànchez, expresi-dent de l’Assemblea Na-cional Catalana (ANC) inúmero 2 de Junts per Ca-talunya (JxCat), demanaal magistrat del TribunalSuprem, que el manté enpresó provisional per undelicte de rebel·lió per fo-mentar l’independentis-me, que li doni permisosper sortir del penal de Sotodel Real, a Madrid, per po-der participar en actes idebats de la campanyaelectoral del 21-D. Així hova demanar ahir el seu ad-vocat, Jordi Pina, que hiprecisa que “si és necessa-ri, que en els actes siguicustodiat per forces de se-guretat”. El penalista escompromet a detallar elsactes en què vol assistirSànchez. A més, sol·licitaal jutge Pablo Llarena que

des del centre penitencia-ri pugui atendre mitjansde comunicació per “do-nar a conèixer les sevespropostes electorals”, i ac-cés a internet, també dinsdel penal, en un horari fi-xat per poder intervenir

en la campanya a través deles xarxes socials. Pina as-segura que aquesta peticióés plantejada dins “el prin-cipi de proporcionalitat”,ja que des d’InstitucionsPenitenciàries és habitualdonar permisos a reclusos

per qüestions puntuals,com ara la malaltia o lamort d’un familiar.

Pregunta a EuropaPina va més enllà i dema-na a la sala penal del Su-prem que plantegi al Tri-

bunal de Justícia de laUnió Europea la qüestióprejudicial: “És compati-ble una interpretació delsarticles 47 i 48 de la llei or-gànica general penitencià-ria espanyola amb els arti-cles 12,48.1 i 52 de la Car-ta de Drets Fonamentalsde la Unió Europea, queimpedeixi a un candidaten un procés electoral queestà en presó provisionalcomunicada assistir a ac-tes de campanya?”

D’altra banda, els fis-cals del Tribunal SupremJavier Zaragoza i Fidel Ca-dena van estar ahir a Bar-celona per cercar més pro-ves contra el govern cata-là. És dona la circumstàn-cia que el Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalu-nya encara té oberta causacontra el govern per des-obediència i malversació,que es trepitja amb l’ac-tual cas del Suprem. ■

Sànchez demana al jutgefer campanya i, si cal, vigilata El número 2 de JxCat sol·licita poder sortir de la presó per assistir a actes, poder ser entrevistat itenir connexió a internet des del penal a Dos fiscals del Suprem busquen proves a Barcelona

RedaccióBARCELONA

Jordi Sànchez líder de l’ANC i el d’Òmnium, Jordi Cuixart, l’octubre passat, a Madrid ■ ANC

La Taula d’Entitats delTercer Sector Social deCatalunya, que agrupa 35federacions que represen-ten més de tres mil enti-tats, demana als partitspolítics que concorren al21-D que apostin per lespolítiques socials i es mi-llori el treball conjunt en-tre entitats i administra-cions per fer decréixer lesdesigualtats. En un docu-ment, fet públic ahir, tam-bé exigeixen “la recupera-ció de l’autogovern de Ca-talunya i la finalització dela intervenció econòmicade les finances de la Gene-ralitat, de l’aplicació del’article 155 de la Consti-tució Espanyola i de la ju-dicialització de la políticacatalana”. “La crisi i la si-tuació política dels darrersmesos han posat en riscserveis i programes so-cials. I han posat en evidèn-cia la fragilitat del finança-ment públic”, indiquen.Demanen un nou pla de su-port al tercer sector. ■

LaTaula delTercer Sectordemana ques’acabi el 155

RedaccióBARCELONA

DIVENDRES · Desperta’t,...Warhol. Si no hi és tot, en fa la im-pressió. L’espectador no en...

Documents

Transcript of DIVENDRES · Desperta’t,...Warhol. Si no hi és tot, en fa la im-pressió. L’espectador no en...