socialista - Fundació Rafael Campalans · informatives i manipulacions del més pur estil...

L OPI NIOsocialista

N.° 32 - II època Portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) 40 Ptes.^^^-— : ;^--- ""^ ,í §?

Ä r

'•" +«*x* :*A

>*•*

|ïj«% «C^r^x

„^A^

" &AWasaílJ

£*W«pl«R««ft»a3WP6»ir. %

1',>

IL CARIAM' " .JJUJSWÂ.

í : 'Tãf.-~- É/ ïitv* iL t u l

Vida del Partit

"L'Opinió Socialista", òrgan de debat

Com a portaveu del Partitdels Socialistes de Catalunya(PSC-PSOE), L'Opinió Socia-lista inicià el seu camí el 16de juliol del 1978. La seva pri-mera editorial es referia alfet que, mentre la dreta eco-nòmica mantingui el monopolidels grans mitjans de comu-nicació, "serà necessari queels partits d'esquerra tinguinòrgans informatius indepen-dents del poder dels diarisi dels interessos de la burge-sia". Aquesta necessitat, avui,a Catalunya és més palesaencara que aleshores. La criside la premsa escrita, la mancade regulació legislativa per ala lliure emissió radiofònica,l'escandalosa situació de RTVEi els constants atemptatscontra la llibertat d'expressiódibuixen un panorama fosc.En plantejar-nos una novaetapa del nostre òrgan depremsa, a fi de fer-lo, mésefectiu i recollir les suggerèn-cies que hem anat rebent,volem fer un servei a una so-cietat que pateix deficiènciesinformatives i manipulacionsdel més pur estil franquista.

L'objectiu d'una publicacióquinzenal no pot ser l'actua-litat de la notícia, sinó unnivell de major profunditat,de debat, de crítica, una vo-luntat de formació- que no

és possible en mitjans de cir-cuit més ràpid. Cap aquí volanar la nova etapa de L'Opi-nió, que neix, fruit d'un treballen equip, amb el desig d'es-devenir una eina per als mili-tants socialistes que hi han detrobar un mitjà amb portesi finestres obertes al debat iun instrument de formació;una eina per als simpatitzantsi votants que els ha de per-metre un contacte informatiuamb la seva opció política isocial i, finalment, però noel menys important, una einaal servei de tots els mitjansde comunicació. Les pàginesde L'Opinió apareixen ambvocació de servei cap els altresmitjans, cap a la ràdio, capa la premsa escrita, àdhuccap a la televisió amb l'espe-rança que algun dïa seràtambé un veritable i formi-dable mitjà d'informació iformació.

La publicació es divideixen dos grans blocs: un dedicata la contesa política i unaltre que podria portar el rètolde canviar la vida en el qual,seguint el vell Plaute, voldríemque cap tema fos estrany, ones parlarà del model de so-cietat que volem, de la cul-tura a la qual aspirem, de lesaíternatives a cada un delssectors que afecten la vidadels treballadors. Algunesseccions es mantenen, altresdesapareixen. Entre aquestesla d'opinió, perquè entenemque tota la revista ha d'*estaroberta a l'opinió. Volem fer

Ca/ encetar el diàleg entre els militants.

un veritable òrgan de debat.Per això s'ha suprimit aquestasecció que anunciava comexclusiva el que ha de ser laprincipal característica de lapublicació. Per això les cartesdels lectors ocuparan un llocprivilegiat. Per això, s'inclo-uen billets curts que per-metin expressar opinions di-verses sobre un tema. Per això,les seccions estan obertes atotes les opinios socialistes.

L'esmentada editorial deiaque,'per tal que aquell pro-jecte es fes realitat, calia lacol·laboració de tots. Aquesta

col·laboració, avui, és tantmés-imprescindible quanL'Opinió Socialista començauna etapa nova que prencom a prioritària l'opció deldebat. Invitem, doncs, a lesorganitzacions del Partit, acadascun dels militants i atots els simpatizants a parti-cipar activament en L'OpinióSocialista, portaveu i òrgande debat del Partit dels So-cialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Salvador ClotasSecretari Nacional de

Premsa i Informació

PSC(PSC-PSOE)

L'OPINIÓ SOCIALISTAPortaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)c/. Canuda n.° 26,1er. jel. 301 75 99

Direcció: Rosario Ros

Redacció: Josep Manuel Campillo / Albert Musons / Ra-fael Manzano / Xavier Capdevila / Carmel Rosa /

Josep Ma García / Elisenda Yll.

Fotògrafs: Tomi Sócias / Silvia T. Colmenero.

Correcció: Marta Hernández i Pibernat.

Compaginació: Ignasi Agustí.Impressió: Comunicación Editorial, S.A.D.L.: B-33903.

/2 L'opinió Socialista/Abril 1980

Editorial-

Li n any d'ajuntamentsdemocràtics

En una anàlisi objectiva de la incidència políticaque els nous ajuntaments han tingut en la pobla-ció, més aviat hem d'ésser poc triomfalistes, i nogaire optimistes.

El poble no ha copsat el canvi en la seva pro-funditat, ni ha vist les transformacions anuncia-des ara fa un any. Per què ha passat això?

Doncs, senzillament, perquè igual que quanes construeix, primer es fan els fonaments, moltimportants, però que no es veuen. Els ajuntamentsdemocràtics han passat el primer any posant"ordre a casa", i això que no es veu ha estat fona-mental:

— La desaparició de la corrupció clàssica.— Trobar una sortida a l'endeutament muni-

cipal anterior.— Aconseguir una major participació en els

impostos de l'Estat, per tal que les hisendes mu-nicipals puguin fer noves inversions.

— La reorganització interna del personal.— L'aprovació dels primers pressupostos per

al 1980, fets ja pels nous ajuntaments.

Són les realitzacions necessàries per començara "aixecar l'edifici".

Es a partir d'ara quan realment els nous ajun-taments hauran d'explicar què fan o què no fan.

I aquí també caldrà millorar molt els canalsd'informació i posar en pràctica, de veritat, elsconceptes de participació-ciutadana i de descen-tralització real.

I serà així com els ajuntaments socialistes esdiferenciaran dels altres:

— perquè la seva acció serà primordialmentd'equipaments socials,

— perquè caldrà fer obres útils més que "gransobres", r

— perquè abans, durant i després el poblen'haurà d'estar assabentat i podrà participar através dels Consells de Districte en la presa dedecisions,

— perquè només quan el poble n'és el prota-gonista és quan l'Ajuntament pot ser tornat alpoble, com dèiem a la campanya electoral, iaquest és i serà el repte dels nous ajuntaments:no sols treballar per al poble, sinó amb el poble.

Un año de ayuntamientosdemocráticos

En un análisis objetivo de la incidencia políticaque los nuevos ayuntamientos han tenido en lapoblación, hemos de ser más bien poco triunfa-listas y no muy optimistas.

El pueblo no ha comprendido el cambio en suprofundidad, ni ha visto las transformacionesanunciadas hace un año. ¿Por qué ha pasado esto?

Pues, sencillamente, porque igual que cuandose construye, primero se ponen los cimientos,muy importantes, pero que no se ven. Los ayun-tamientos democráticos han pasado el primer añoponiendo "orden en casa", y esto que no se veha sido fundamental:

— La desaparición de la corrupción clásica.— Encontrar una salida a la deuda municipal

anterior.— Conseguir una mayor participación en los

impuestos del Estado, para que las haciendasmunicipales puedan realizar nuevas inversiones.

— La reorganización interna del personal.— La aprobación de los primeros presupuestos

para 1980, hechos ya por los nuevos ayuntamien-tos.

Son las actuaciones necesarias para empezara "levantar el edificio".

Es a partir de ahora cuando los nuevos ayun-tamientos deberán explicar qué hacen o qué nohacen.

Y aquí también habrá que mejorar mucho loscanales de información y poner en práctica, deverdad, los conceptos de participación ciudadana

y de descentralización real.

Y será así como los ayuntamientos socialistasse diferenciarán de los demás:

— porque su acción será primordialmente deequipamientos sociales,

— porque habrá que hacer obras útiles antesque "grandes obras",

— porque antes, durante y después el pueblohabrá de estar al corriente de las actuaciones ypodrá participar a través de los Consejos de Dis-trito en la toma de decisiones,

— porque sólo cuando el pueblo es su prota-gonista el Ayuntamiento puede ser devuelto alpueblo, como decíamos en la campaña electoral,y este es y será el reto de los nuevos ayiinrfaimen-tos: no sólo trabajar para el piiehK^ sino cotiKelpueblo. /o

L'opinió Socialista/Abril 1980

.Opinions a L'Opinió

TARRADELLASS'HA TORNATPURITÀ

El "tabú del sexe" ésquelcom que a la majoriaens han ficat al cap abansd'aprendre què significa"tabú" i perquè serveix elsexe. Gràcies a aquesta edu-cació tan genial que ens hanofert els col·legis "nacio-nals" o de monges i cape-llans durant el franquismeens trobem ara amb unaeducació sexual tan nefastaque, moltes vegades, és l'ori-gen de matrimonis obligatsi fracassats, d'histèries i frus-tracions, d'avortaments clan-destins i suïcides o amb unesmínimes condicions sanità-ries després d'un viatge ambavió i alguns bitllets de cincmil, de fills indesitjats i defills abandonats.

El govern autònom deCatalunya s'ha distingit enla seva història moderna pelseu progressisme, sempresuperior al del govern centralde l'Estat espanyol. Durantels anys 1932-39, la Gene-ralitat Republicana va dictarlleis com la del divorci ol'avortament que eren totauna revolució d'avenç social,no solament a Espanya sinótambé a Europa. L'any 1980,mentre el govern de Madrid,per mitjà del ministre d'in-cultura senyor de La Cierva,prohibeix una col·lecció decromos d'educació sexualacusant-los de "pornogrà-fics", la conselleria de Sa-nitat promou una campanyade prevenció de l'embaràsi de promoció dels anticon-ceptius que sorprèn a tothomde forma satisfactòria pelseu progressisme.

Però, vet ací que quanno sortíem de la sorpresade veure com es programavauna campanya sense "tabús"sobre un tema de tanta im-portància com la contra-cepció, surt el senyor Tarra-dellas i la fa aturar "per pro-blemes de tràmit" que no

amaguen gens una certaescandalizado semblant aa la dels nostres "puristes"ministres de Madrid.

Resulta, d'una banda, into-lerable de veure com unconseller no pot dese'nvo-lupar una tasca que afectala seva conselleria perquèno és del gust exprés delPresident, però per altra ban-da el fet no deixa d'éssercuriós si tenim en compteque fou Josep Tarradellasqui, com a conseller deGovernació, signà alguneslleis tan progressistes comla mateixa que feia referèn-cia a l'avortament, durantla Generalitat Republicana.Potser és que amb el pas delsanys ('honorable ha oblidataquells guanys de la Gene-ralitat de Macià i Companys,o potser és que l'edat —comdiu algú— fa als políticsmés conservadors.

Finalment veig que l'aferde la campanya dels anti-conceptius s'ha tornat aengegar i que Tarradellasn'ha sortir un xic amb "lacua entre cames" sense mas-sa explicacions de la sevaactuació.

A tant pocs dies de la sevajubilació, l'honorable Tarra-dellas hauria de prescindird'aquest cops d'efecte per-sonals als quals ens ha tin-gut tan acostumats el pre-sident en tres anys de man-dat.

Anna TRUJILLO

DEBAT IINFORMACIÓOBJECTIUS D'UNPORTAVEUCompanys de l'Opinió:

M'he assabentat que vo-leu emprendre una novaetapa del portaveu del Par-tit, tot convertint-lo en unarevista bàsicament de debatentre els militants i d'infor-mació socialista tant enl'àmbit de Catalunya comen el de l'Estat i del món.

En primer lloc, crec quela idea és encertada perquèun partit como el nostre,amb una base nombrosa iescampada per Catalunya,el primer que necessita sónòrgans de debat on poderexpressar cadascú la sevaopinió, car, no hem d'en-ganyar-nos ni pretenc des-cobrir la sopa d'all, al nostrepartit hi ha molt sovint for-tes tensions ideològiquesderivades de les diversesconcepcions en què pot con-cebir-se el socialisme a Ca-talunya, combinant de laforma més adient la lluitaper l'emancipació de la clas-se treballadora i per l'eman-cipació del nostre poble coma nació.

L'Opinió Socialista had'ésser, doncs, el primer llocon es produeixin els debatsoberts que, ara més que mai,necessita el nostre Partit.Ara bé, jo crec que, tractant-se del "portaveu oficial"del PSC (PSC-PSOE), els pri-mers a encetar aquest debathan d'ésser els nostres com-panys de la direcció execu-tiva del Partit. Es des delportaveu des'd'on han desortir, no solament les con-signes que han d'utilitzar-seen una campanya electoral,sinó també les preses de po-sició oficials, el pensamentdel partit respecte a temesconcrets i determinants. Elmilitant o el simpatitzantsocialista massa sovint quedaparat davant la pregunta"i d'això, què en diu el PSC?".

Es ben evident que el partitté les seves definicions pre-ses respecte als temes enquè es mou la política alnostre país, a, I-Estat o almón, però, lamentablement,molt sovint el militant lesdesconeix, o la referènciaque en té són les notes quedonen els diaris sobre lesdecisions de la Comissió Exe-cutiva o el Consell del Partit,notes sovint manipuladesper la ideologia particularde qui les redacta o pelsinteressos dels poders quecontrolen cada un dels mit-jans d'informació.

Es per tot això que empreocupa que el nostre par-tit no tingui uns mitjans decomunicació propis, establesi eficaços per informar enprimer lloc als militants iper extensió a tot el poblede Catalunya. Es per això quem'ha preocupat aquest llargparèntesi en què no ha sortitL'Opinió. I és per això quecrec que els nostres com-panys dels òrgans executiusdel partit haurien de vetllarmés per la "informació socia-lista", una informació obertaal debat i a la polèmica quepassa dels del portaveu finsa la premsa comercial, a lesràdios o a la televisió.

Els mitjans informatiussón una arma política trans-cendental i imprescindiblea la nostra societat i cal queels socialistes en treguemmés profit.

J.F.S.


Opinions a L'opinió

TR AS E L RESULTADOELECTORAL,LACRANRESPONSABILIDADDE LA IZQUIERDA

La política catalana y lapolítica española son dosrealidades que, aunque con-verjan en muchos, excesivos,puntos, hasta ahora se dife-renciaban en un tema sustan-

•cial:

La correlación de fuerzasen el Parlamento español esfavorable a la derecha, mien-tras que en Catalunya la iz-quierda ha sido en conjuntola corriente mayoritaria tantoen las elecciones para enviarrepresentantes a las Cortescomo en la municipales.

Esta situación ha conlle-vado y conlleva unas dificul-tades, unas renuncias y unalucha más tenaz para avanzaren el camino de la consoli-dación de la democracia ydel cambio social, caminoque, evidentemente, capita-nea la izquierda. La dramá-tica situación económica denuestros ayuntamientos, lostraspasos anquilosados detransferencias a la Genera-litat, o los recortes al textoavanzado, progresista y abso-lutamente constitucional delEstatut de Sau, son pruebasde la obstaculización impues-ta por la derecha guberna-mental y centralista, al avancedemocrático en Catalunya,hasta ahora protagonizadopor la izquierda.

Después del 15 de juniodel 77, las campañas electo-rales de la derecha post-fran-quista y también de la derechaautóctona, escudada en el"n¿icional¡smo" para hacersediferenciada, han mantenidola tesis de que sólo unos di-putados, senadores, alcaldes

o concejales de ideologíasemejante a la de quien man-da en Madrid pueden garan-tizar el llenar de contenidolas instituciones democráticasy que Madrid no cederá nunca(y al decir Madrid entiéndasela derecha, el capital) parce-las de su poder a manos deaquellos que luchan por unmodelo de sociedad opuestoy excluyente del suyo, lo queellos llaman las fuerzas "mar-xistas".

En Catalunya, en una horacrucial en que se consolidande manera formal todas lasinstituciones democráticas,cuando se realiza la últimade las elecciones necesariaspara empezar la singladuradel autogobierno, los resul-tados electorales dan un vuel-co y un partido de derechas,y el conjunto de las derechassurge triunfante.

Catalunya no será un "ex-perimento" único en las de-mocracias europeas, Cata-lunya no será "una aventura"que era preciso evitar. Laderecha se ha salido con lasuya y ha sabido jugar há-bilmente, casi todo a unacarta, una rarta llamada Jor-di Pujol, que de momento haganado la primera partida.

Ahora tendrá ocasión esaderecha local de demostrarque, siendo afín al modelode sociedad defendido porMadrid, es más fácil llenarde contenido la democraciaen Catalunya. Tendrán quedemostrarlo, o de lo contra-rio puede ser que se demues-tren que el interés de Madrides tener unos aliados en Ca-talunya lo suficientementefieles para continuar negán-dose a ceder su poder, evi-tando con ellos, además, lasincomodidades que la pre-sión de unos gobernantescatalanes de izquierda pudie-ran ocasionar.

Es necesario que la izquier-

da sepa estar ahora en susitio, tan importante y tras-cendental como si éste fuerael gobierno. Pasar de ser laprimera fuerza' política deCatalunya, como es el casode los socialistas, a ser la pri-mera fuerza de la oposiciónen Catalunya, sin dejar deser la fuerza hegemónica delos trabajadores catalanes,conlleva una responsabilidadlo suficientemente seria co-mo para no caer en la debi-lidad de excesivos consensos,o de cesiones y apoyos acambio de cualquier efímeroplato de lentejas.

La izquierda en Catalunyaestá en un momento trascen-dente para su futuro. O sulabor en el Parlament semantiene consecuente y fiela sus principios ideológicos,en defensa de los interesesde las clases populares, sintraicionar a esos miles devotantes que todavía creenen una Catalunya Socialista,o tendremos que renunciarpor muchos años a que lasfuerzas populares, la izquier-da, accedan al gobierno denuestro país.

LuisE.SANZ

NOS VAN A ENTRAREN LA OTAN

controlados. Se pretende crearun estado de opinión favora-ble a la entrada de Españaen la Alianza Atlántica. Laentrevista con Luns fue másuna operación de relacionespúblicas que un verdaderodebate sobre lo que significala OTAN. Y más aún cuandoLuns nos decía que los rusosson muy malos, que superana la OTAN en capacidad ar-mamentística y dejaba caer,como de casualidad, la posi-bilidad de una conflagraciónEste-Oeste. La OTAN era paraLuns una especie de segurode vida contra el comunis-mo, lo que en cierto modono deja de ser verdad. Quese lo pregunten a los italianossobre los que recae el vetode la OTAN para no dejarentrar a los comunistas en elgobierno. Que se lo pregun-ten al que fuera comandanteen jefe de las fuerzas aliadas,Alexander Haig, que en Ox-ford dijo no hace demasiadotiempo que entrar en la OTANera obtener la garantía deque no se produciría en elinterior de los países afiliadosuna revolución. Lo que nodijo Haig era si para él nacio-nalizar una empresa ameri-cana era una revolución. Lacampaña del Gobierno nosestá pillando desprevenidosy es necesario que las fuerzasprogresistas se planteen deuna vez un debate públicoa gran escala sobre la conve-niencia de entrar en la Orga-nización, porque de lo con-trario "nos van a entrar en laOTAN".

Vicente ESCAZA

Hace unos días nos "echaron"por la televisión una entre-vista de Soler Serrano con elsecretario general de la OTAN,Josep Luns. Una entrevistasignificativa que se planteabaarropada por una especie decampaña sorda que, desdeun tiempo a esta parte, noslanza el Partido en el Gobier-no, a través de los medios

Companys: Us preguemque les cartes ens lesadreceu escrites ens lesquina, a doble espai i feuconstar el vostre nom iadreça, així com una fotode carnet si voleu fer-vosconèixer.

L'OPINIÓ l'hem de feramb les opinions de tots.Escriviu!

L'opinió Socialista/Abril 1980 5/

internacional

La lluita política i ideològicadel socialisme internacional

El Partit Socialista Francèsha aprovat recentment unimportant document teòrici polític que és, alhora, unacrítica argumentada de lacrisi capitalista i la definicióde les primeres mesures ne-cessàries per anar cap a unasocietat socialista.

El document, titulat "'Elprojecte socialista", ha pro-vocat ja, dins i fora del partit,fortes polèmiques al voltantd'alguns punts controver-tits, como el pas d'una eco-nomia capitalista a un siste-ma socialista, o el paper dela URSS en el mantenimentde la pau mundial, o la polí-tica nuclear d'un futur go-vern d'esquerres. Però elpunt que ha aixecat méspolseguera, especialmenten les columnes de la prem-sa, és el relacionat amb elpaper de l'Estat en les trans-formacions previstes de lasocietat i en l'organitzaciód'un nou sistema de podersmés democràtics, descen-tralitzats i autogestionaris.Dins d'aquest capítol, hantingut un paper primordialles apreciacions sobre elsproblemes regionals o de lesentitats nacionals i culturals-minoritàries. A Catalunya,aquests debats es podencomprendre perfectamentperquè són el nostre pa decada dia.

L'estudi, en el seu conjunt,té un centenar de pàginesd'un format més gran que"L'OPINIÓ" i constitueixuna important contribucióteòrico-politica a la doctrinai a la pràctica socialistes.S'hi estudien problemes tan

CARME L ROSA

diferents com el creixement,econòmic i les noves rela-cions de treball; les basesinicials del sistema auto-gestionari; l'expansió del sec-tor públic i de les naciona-litzacions; la difusió de la«cultura, de l'ensenyament ide la ciència; la políticanuclear; el medi ambient,els drets de la dona i de lajoventut i la conquesta denous espais de llibertat.També s'exposen mesuresper acabar amb l'atur forçósi combatre la inflació i esdediquen capítols impor-tants a la política interna-cional d'un govern d'es-querra, incloent-hi la cons-trucció de l'Europa delspobles.

Com que és molt difícildonar una apreciació globaldel document, encara quesigui molt condensada, seràmés adient tractar un parellde punts, així com explicarl'estat d'esperit amb quès'ha aprovat el text defini-tiu, especialment ara quela unitat de l'esquerra estàpràcticament esmicoladaa França.

Quins objectius?El projecte socialista cons-

ta de tres parts principals—Comprendre, Voler, Ac-tuar-*-, acompanyades d'unaintroducció redactada pelpropi secretari general delpartit, François Mitterrand.La introducció porta per títol"Els socialisme dels anys80", i està redactada amb un

Michel Rocard, el "dofí" del socialisme francès.

estil clar i precís, qge con-trasta amb algunes expli-cacions bastant carregosesdel text.

El projecte anticipa la po-lítica socialista possible pera la dècada propera i "ofe-reix als francesos una pers-pectiva i una esperança des-prés de la ruptura de la unióde l'esquerra". "Un gran po-ble, afirma la introducció,no suporta per molt tempsésser privat d'un objectiu".

Després de precisar queel punt fort dels socialistesfrancesos és la idea semprevigent de construir una so-cietat sense classes, Mitte-rrand afirma. "La nostravoluntat és d'establir un mè-tode, tan precís i concretcom sigui possible per passard'un estat econòmic, social,cultural i per tant polític,a un altre; per passar del sis-tema capitalista a Françaal sistema socialista. Nodonem un model de societatelaborat d'una vegada pertotes. Inserim el nostre ta-rannà en una lògica de rup-tura, la coherència de la qualimpedeix aïllar els elementsparticulars o adaptar el dis-positiu segons les circums-

tàncies". El projecte és untot indivisible. ;

La voluntat'de rupturaamb el capitalisme i la marxacap al socialisme és afirma-da, doncs, de forma inequí-voca en el document. Percert que s'atribueix al ma-teix Mitterrand la següenti recent reflexió: "Hem deguanyar les properes elec-cions per assolir el poder iinstaurar el socialisme. Sino es fan les dues coses ala vegada no val la penad'anar al govern".Quin estat?

El document és fruit d'unany i mig de reflexions,d'estudis i de debats a totsels nivells del partit, i fouratificat en una Convencióespecial del P.S. francès, ce-lebrada els dies 12 i 13 degener a París. Les discus-sions i discursos que hi tin-gueren lloc descobriren laimportància dels punts enlitigi, encara que, degut ala situació nacional i inter-nacional, algunes discrepàn-cies fonamentals foren sua-vitzades. Per exemple, lanaturalesa i la duració deles mesures econòmiquesper facilitar el trànsit del


Internacional'

loan Reventos ¡ François Mitterrand, ti projecte francès tracta especialment els problemes regionals, de les entitats nacionals i culturalsminoritàries.

capitalisme al socialisme.Per una banda, l'ala situa-

da teòricament a l'esquerradel partit i la més pro-comu-nista, el CERES (el seu diri-gent, J.P. Chevènement, ésl'autor principal del "Pro-jecte Socialista"), preveuuna sèrie de nacionalitza-cions importants i ràpides,així com una intervenciódecisiva de l'Estat en lestransformacions econòmi-ques i socials del país. Vistdes d'aquest angle, la posiciódel CERES sembla més ra-dical que la corrent Rocard,la qual creu que les trans-formacions econòmiquesno seran tan fàcils ni tan rà-pides de realitzar como espensa, si no es vol sumir elpaís en una situació caòtica.

En canvi, pel que fa alpaper de l'Estat, el correntRocard té una posició moltmés esquerrana, oberta iautogestionària que la man-tinguda pels altres corrents.Justament, aquest punt sobreel paper de l'Estat en el pasdel capitalisme al socialis-me és el que ha suscitat méspolèmiques dins i fora delpartit. Val la pena dç, trac-tar-lo amb més cura, ja queens interessa directament.Es cert que el projecte dónauna importància preponde-rant i desmesurada al paperde l'Estat central (a Françano n'hi ha d'altre) i minimitzala participació dels futursorganismes regionals i de lesestructures autogestionàries.La polèmica, portada fins a

l'extrem, es pot resumir enel següent interrogant: Espot anar cap al socialismepartint de l'Estat actual, sim-plement descentral izant-lo?O bé és indispensable bastirun nou tipus d'Estat, mésdemocràtic, federal i auto-gestionari?

Per justificar el paper pre-ponderant de l'aparell d'Es-tat central, el document fa,per exemple, una crítica irò-nica i desplaent del ques'anomenen "guanys de maigdel 1968", particularmentdesplaçada quan es tractade "les entitats regionals,dels pobles i de les culturesminoritàries". Aquestes rei-vindicacions, entre moltesaltres, són tractades ambgran lleugeresa i es califi-

quen de reivindicacions dela dreta tradicional.

El conegut sociòleg AlainTurenne ha criticat la ditapostura amb arguments queval la pena reproduir: "Ennom de l'Estat, del desen-volupament de la producció,de la productivitat i de l'in-terès nacional, es condem-nen les aspiracions liberal-llibertàries, anti-tecnocrà-tiques i anti-centralitzado-res dels moviments regio-nals, dels anti-nuclears i delsecologistes, temes conside-rats de dreta. Aquesta po-sició, sentencia Turenne, no-més pot representar la ideo-logia de la nova classe diri-gent; la dels tecnòcrates,

(Segueix pàg. 8)


Internacional

(Vépàg. 7)

que ataquen aïs qui no essotmeten a la seva voluntatde poder. El projecte, acaba,revela tendències estatals iautoritàries perilloses."

Un altre comentarista co-negut, Bernard Langlois, afir-mava en el diari socialitzant"Le Matin": "Jean Chevè-nement oblida, en la sevaexposició requisitòria, totun aspecte de la història delmoviment obrer, principal-ment francès, el qual, contrales temptacions centralistesi burocràtiques, ha defensatsempre vigorosament els te-mes llibertaris, associatius ifederatius, temes que sónla font mateixa del socialis-me autogestionari que elPartit Socialista segueix man-tenint encara. La història delsocialisme francès, finalitzaLanglois, no es limita sola-ment a la trilogia famosa:Jaurès, Blum, Mitterrand.

El corrent Rocard demanà,en una esmena, una redac-ció totalment nova del puntincriminat i obtingué el 35%dels vots. L'esmena derro-tada afirmava, principalment,que "quan l'esquerra insis-teix sobre els valors d'auto-nomia, de descentralitzaciói de preservació de la natura,li dóna un contingut moltdiferent al que li dóna la dre-ta". El text irou, això no obs-tant, considerablement mo-dificat en un sentit mésobert.

I la URSS, què?Hem d'esmentar, encara

que sigui breument, la dis-cussió establerta al voltantde la política internacionalde la URSS. El documentafirmava en la seva redac-ció inicial que "l'eix de lanostra seguretat i de la paueuropea passa per Moscou".

Una afirmació tan con-tundent en aquest momentsde crisis bèl·lica provocàfortes reaccions dins del par-tit i de la Convenció, la qualrefusà el text proposat: iaprovà el següent per a sufos-

François Mitterrand, Secretari General del Partit Socialista Francès.

tituir-lo: "La seguretat deFrança resideix actualmenten les aliances que ha con-tret, en la recerca constantde la desaparició dels blocsi en l'organització de l'Euro-pa dels pobles. La nostraseguretat i la pau europeapassen també per Moscú".

El partit condemnà, aixímateix unànimement, la in-vasió d'Afganistan per lestropes soviètiques, alhoraque es recordà que "unpoble que n'oprimeix un altreno pot ésser un poble lliure".

El projecte fou aprovat,finalment, per unanimitat,a desgrat de les importantsdivergències manifestadesdurant els debats, però ésben cert que el text es prestaa diverses interpretacions.Davant la delicada situacióinternacional actual i deperspectiva de les eleccionspresidencials franceses peral 1981, ningú va voler com-prometre's a fons. Les bata-lles es lliuraren només en elspunts esmentats i a l'entornde la política nuclear delpartit.

Les conclusions de duesjornades de debats corres-pongueren a Mitterrand,elqual, després d'insistir sobrela necessitat de conquerirmés llibertats i drets col·lec-tius, afirmà que aquesta con-questa només era possiblesi es realitzen, alhora, trans-formacions de les relacionsde producció, l'ampliaciódel sector públic i la plani-ficació. I conclogué: "El so-cialisme és la forma supe-rior de la democràcia i nola forma culminant de laburocràcia".


España

Rocha, Parras, Balletbó i C lo tas, al Congrés

NOUS DIPUTATS SOCIALISTESEl passat 9 d'abril s'incorporaren al Congrés dels

Diputats, a Madrid, els nous diputats del grup "So-cialistes de CatafuÂVa"; Xavier Rocha, FranciscoParras, Anna Balletbó i Salvador Clotas.

Com hom recordarà, lesnoves incorporacions obeeixena les dimissions dels diputatsJoan Revenios, Eduardo Mar-tín, Carlos Cigarrán i MartaMata, que han passat a ocu-

par llur escó al Parlament deCatalunya. Com és sabut, elscàrrecs de diputat a Madridi al ParlamentjCatalà són in-compatibles, encara que síés compatible el càrrec de

senador.Això no obstant, l'Estatut

d'autonomia preveu que elParlament de Catalunya tin-drà, entre altres facultats, lade designar els senadors querepresentaran la Generalitat;al Senat. Aquesta designacióhaurà de fer-se en convoca-tòria específica per a la qües-tió, i aquells seran elegits de

manera proporcional_al-nom-bre de diputats de;cada grupparlamentari.

Els senadors dé la Genera-litat, que hauran d'ésser tam-bé -diputats ¡>al .'Parlament,cessaran, a,.part dej-,que jadisposa la Constitució,.quancessin como a diputats a laCambra catalana. • ' '

XAVIER ROCHA I ROCHA.-Nasqué a Madrid el 12 d'abrilde 1922.'Resideix a Catalunyades del 1935, havent fet elsestudis superiors i universi-taris a Barcelona. Ingressà alnotariat a Catalunya 11^953,:essent ara notari de Premiàde Mar & casat i té unfill.

Molt'actiu'en el camp cris-tià progressista, fou el segonSecretari General de Pax Chris-ti (anys 60). ¡

' ~ ' • i •. ; '• • - . ''.'••'•• • 'Dés'dels 60, s'integrà en

grups; gironins1 d'acció polí-tica, tot incorporant-se algener del 76'al RéagrupamèntSocialista i Democràtic dePallach, formant part contí-nuament del seu secretariatpermanent '

Es primer secretari de laFederació del Maresme i còn-seller nacional.

FRANCESC PARRAS I CO-LLADO.-Nasqué a Alcalà laRea] .(jaçn) el 16 de novem-bre, de 1934. L'any 56 es tras-lladàâSanta Coloma imposte:riorment a Barcelona. Escomptable i està casat. , , ,

L'any 1960, junt amb altrescinc persones, Josep Valentín,Triginér, Jou, Joya i Victoria-no Sánchez, va començar amilitar activament en la re-construcció de la FSC!(PSOE)i de la UGT. Es membre delComitè f ins a'l'any 77 ' ' ! í ; l

. . : . . . * - . , « , í

Va participar en la vagad'H ¡spano Olivetti com a mi-litant d'UGT i fou acomiadatde l'empresa. Fins a l'any 70,formà part del Consell Na-cional d'UGT.

,Va ésser primer secretaride la Federació barceloninadel PSC, càrrec que ocupàdurant un any.

ANNA BALLETBÓ I PUIG.-Va néixer a Sampedor (Bages)fa 36 anys. Es periodista i tre^balla a RTVE. També és pro-fessora a la Facultat de Cièn-cies dè':1a;. Informació de là,Universitat - Autònoma 'deBarcelona.' '• . ' ' • - ' .<• ' ' ' ¡

•••• r ,. > ' • ;-<••< •'•'. i'..';}"'--.'

I Militant de la ConvergènciaSocialista (CSC), s'integrà .amb,aquest grup en el PSC(C) iposteriorment' al Partit delsSocialistes'de Catalunya (PSG-PSOE).. La seva lluita políticaes centra1 en el feminisme/essent a l'actualitat membreactiva de la Comissió de laDonadel PSC. - - u i • • •

A l'àrea sindical, és secre-tària general del Sindicat deRàdio i Televisió de la UGTde Catalunya.

Al 1977 va ésser candidaten la llista dels Socialistesde Catalunya.

SALVADOR GLOTAS j CIERîCO.- Nasqué a Barcelona¡ l'any;1938. Realitzà.estudis univer-sitaris a Barcelona j a,Perugia(Italia). EsJ|icenciat en?Filo-/sofia J lletres; i escriptor. Ha ppublicat .diversos f-ass.aigs•. ióuna obra sobre novel·la[ con-temporània 'titulada Veinte

_ , itì.i ! ' , \ . n V f , , ; .O; • > ; - • - • • •> • :

anos de novela. , ,; ¡ i - í 1 í . • • « ! > ! H.( '.:'>.'d t'J.';<:.;) '.'ü • ' 'L'any 1962 fou condemnat.,

per un, Çorisellde Guerra 5u-!omaríssim a dos anys,de(presó,. =que complí a Barcelona i aLleida. , ,,?iî;. r„s HV?^f|&

Socialista independent desdels ,seus anys.d'universitat, ;va ingresar en Ja FSC del» PSQE r

l'any 77., • , , : T - , , ... , \ > ' ,\Pertany a la Comissió de

Cultura del PSQE; de la qualfou coordinador durant el *mandat de la Gestora

b secretariPolítica Inf(PSC-PSO

L'opinió Socialista/Abril 1980

.Catalunya.

El Centre d'EstudisSocialistes (CES) haanalitzat els resultatselectorals del Parla-ment i n'ha extret algu-nes conclusions pro-visionals (a comple-mentar amb dades),entre elles que no hiha hagut trasvassa-ments de vots de l'es-querra a la dreta, i quehi ha una tendència ala reconducció de laparticipació de l'elec-torat.

Segons el CES, el 20 de marçno hi va haver un trasvassa-mentdevots, ja que segueixel manteniment de vots dinsde cada bloc, d'esquerra i dedreta. El que sí hi ha hagutés un trasvassament interior,a cada bloc: així, gran partde l'electorat d'UCD i de So-lidaritat Catalana va votar el20-M per Convergència i Unió.

I pel que fa a l'esquerra,i concretament al PSC, hi vahaver un grup de vots (nom-brós) que anà a l'EsquerraRepublicana (ERG), i encaraun grup molt més important,i amb més incidència, que fouel que no votà, l'abstenció.Al PSUC també l'afecta elmateix que al PSC, encaraque a molta menor escala.

Això no obstant, hi ha unaexcepció: Girona. Allí sí quehi ha hagut oscil·lacions entreels dos blocs. Convergènciaobtingué allí vots dê la UCDi de'ls socialistes.

Abstenció obrera

D'altra banda, també cal teniren compte el factor de l'abs-tenció, que aquest cop ho ésgeogràficament a nivell local.Així, per exemple, a Sabadelles notà un augment de la par-ticipació al centre (superiora les eleccions del 77) i, encanvi, la participació a la

Al Parlament, els resultats s'han invertit.

El CES analitza el 20-M

LA DRETA NO HA GUANYATVOTS DE L'ESQUERRAperifèria (emimentment obrerai immigrada) es va manteniral mateix nivell que a les elec-cions municipals. I aquestasituació s'ha repetit d'unamanera constant.

Aleshores, dues premissesa tenir en compte: puja CiUa costa dels vots d'UCD i deSC, baixen PSC i PSUC perl'abstenció obrera (d'immi-gració sobretot) i el trasvassa-ment de vots a l'ERC.

Segons el CES, tot partit téuna banda flotant de votantsi, precisament, la banda delssocialistes és la mateixa quela d'ERC, segons ho provarenalgunes enquestes reduïdesrealitzades en el transcursde la campanya electoral.De manera aproximada,aquesta banda es pot calcu-lar a l'entorn del 20 o el 25per cent, malgrat que el tras-vassament supera el percen-tatge previst.

Els immigratsPel que fa al vot dels ciu-

tadans immigrats, hi haviamés intenció de vot cap alPSC per part dels qui duienmés temps a Catalunya i,contradictòriament, també perpart dels qui n'hi duien menys.El PSUC, això no obstant,arreplegava la fase intermitja.l·'abstenció dels catalansimmigrats? El CES ho argu-menta en base a que, de ma-nera essencial, aquella haestat perquè l'immigrat hacregut que eren unes eleccionssols per als "catalans" i queamb ells no anava la cosa.

I com a darreres conclu-sions, el CES afirmà que quanavança la dreta és que aques-ta ha aconseguit una sèried'èxits polítics, i que ho fa acosta del desencís i del de-sinterès obrer (en el cas deCatalunya també dels immi-grats). I la dreta aquest copha estat personificada per

CDC, ajudada pel Fomentodel Trabajo, pel vot de la por,i per la campanya contra elspartits "sucursalistes" (segonsel seu argot polític) com acomplement del sentimentautonomista accentuat perla política anti-autonomiesdel Govern d'UCD.

Esquerres guanyenAixò no obstant, aquest cophan tornat a guanyar les es-querres a Catalunya: els votsd'ERC, PSC i PSUC són mésque els d'UCD i de CDC. ERC,de moment, cal valorar-lad'esquerra, encara que mo-derada, perquè una part im-portant d'aquell partit ho creui ho propugna i perquè el seupotencial a les eleccions alParlament ha estat gràcies agran part dels vots que finsara s'havien dipositat en elssocialistes. De tota manera,si és un partit d'esquerra oradical ho dirà la seva gestióal Parlament de Catalunya.


-Catalunya.

Consell Nacional post-electoral

ES PREPARA EL I CONGRÈS DEL PSCEl Conseil Nacional del PSC, que es reuní dissabte

vint-i-nou de març, encetà un període de reflexió iautocrítica que culminarà en el primer congrés delpartit els dies 4, 5 i 6 de juliol. El primer secretari,Joan Revenios, analitzà els resultats de les eleccionsdel Parlament.

El Consell Nacional, d'altrabanda, també acordà realit-zar una altra sessió per a ladarrera setmana d'abril, dataen que hi haurà ja l'informesobre la campanya de les elec-cions al Parlament, així comla presentació del reglamentper al Congrés de juliol.

Per al I Congrés, hom pre-veu la discussió de diferentsponències, entre elles: Polí-tica, Estatuts, Organització,Sindical, Municipal, com lesmés importants. Per altrabanda, els documents refe-renciais per a elaborar-lesseran els que fins ara ha anatfent el PSC: les ponènciesaprovades al Congrés de laUnitat Socialista, el progra-ma de govern municipal i elprograma de govern per a laGeneralitat. També hi serantinguts en compte els docu-ments aprovats pels organis-mes federals (el Comitè Fe-deral del PSOE y el XXVIIICongrés —amb l'Extraordi-nari—).

D'altra banda, el ConsellNacional del PSC també apro-và la proposta d'ordre del diadel Congrés: dictamen sobrecredencials, constitució dela mesa provisional, obertu-ra del Congrés i la eleccióde la Mesa definitiva. A con-tinuació hi haurà l'examende les gestions de la Comis-sió Executiva Nacional, dela Comissió de Conflictes ide la Comissió Nacional deControl Financer; després, hihaurà la designació de lesponències i, posteriorment,llur debat, discussió i apro-

vació al plenari del Congrés.Finalment, s'elegiran els mem-bres de ['Executiva, del Con-sell i de les comissions deConflictes i Finances.

Pel que fa a la distribuciódel material de discussió, espreveu que aquest sigui en-viat a ['Executiva en un ter-mini de fins el 30 d'abril, i peral 24 de maig les ponènciesja hauran d'ésser repartidesa les agrupacions per a lacorresponent discussió.

Revenios analitza

Joan Revenios, per la sevapart, en l'anàlisi dels resul-tats de les eleccions al Parla-ment de Catalunya, encaraque la valoració definitivacorrespon al Consell un copse sàpiga l'informe sobre lacampanya el 26 d'abril, ma-nifestà que, comparativament,entre les eleccions del primerde març de 1979 i les del 20de març d'enguany hi ha ha-gut una sorpresa. Segons elprimer secretari del PSC, hiva haver un excés de con-fiança ja que, a les eleccionsmunicipals de l'any passat,ja es notava una baixa en elvot socialista.

Més endavant, Joan Re-ventós, al davant de la novaperspectiva política ques'obre a Catalunya, afirmà:'Ter una part caldrà fer frontals sectarismes del PSUC,malgrat les nostres coincidèn-cies amb els comunistes, peròcaldrà denunciar les sevesservituds. I, per altra banda,ens haurem de definir amb

El Consell Nacional analitzà el desenvo/iipament de lesdarreres eleccions. (Foto: Tomi)

claredat en la politica d'opo- tinuà Reventes— s'ha acabatsició que durem al Parlament:no a una política de consens,i sí dur un joc clar i net. Endefinitiva, caldrà dur unaacció parlamentària eficaç ipública".

Això no obstant, Reventesremarcà que els socialistessón la segona força políticacatalana, encara que en unapostura d'oposició. Segonsel primer secretari del PSC,caldrà pressionar al properConsell Executiu de la Ge-neralitat per tal d'assolir l'Es-tatut Interior de Catalunyai de la Funció Pública, evitaruna Llei electoral que perju-diqui la representació demo-cràtica, per una Llei d'Orde-nació Territorial.

Nova etapa

"Ara —afirmà Joan Re-ventós— s'obre una novaetapa en la història de Cata-lunya. Ara apareixeran lespropostes de classe, i nosal-tres, sense radicalismes ver-bals, continuem essent l'al-ternativa dels treballadors idel poble. També ara — con-

l'etapa de les reivindicacionsgenèriques, ja que els inte-ressos de Catalunya es des-doblegaran en els de la dreta,que es dirigirà cap al centra-lisme i amb actituds contràriesa la llibertat del poble, i, peraltra banda, en els de l'esque-rra, que serà la vertadera de-fensora dels interessos deCatalunya". I finalitzà la sevaintervenció amb les següentsparaules: "Els que ara gover-naran són els hereus de la Lligade Cambó."

Darrera les paraules delprimer secretari del Partitdels Socialistes de Catalunyaes va obrir un ample debatsobre la participació o no enel proper Consell Executiude la Generalitat, tot ratifi-cant, a manera de conclusió,l'acord que dies endarreraprengué l'Executiva Nacio-nal del PSC de no participar-hii restar a l'oposició: "Unaoposició constructiva i res-ponsable, que en cap momentarribi a posar en perill lesinstitucions catalanes".

J.M.C.M.


Catalunya-

Catalunya recupera les seves institucions

La data del 10 d'abril va ésser una fita importantper al poble de Catalunya en la recuperació de lesseves institucions autonòmiques: el Parlament deCatalunya. El poder legislatiu català reinicia el seucamí desprès de quaranta-un anys d'inactivitat for-çada per un exèrcit vencedor.

La jornada fou emotiva,carregada de nostàlgia pel quesignificava la recuperació queha de desenvolupar l'Estatut.També, perquè no dir-ho, ladiada va ésser solemne; hieren presents el Consell Exe-cutiu de la Generalitat ambel seu president, així com elbatlle socialista de la ciutat,Narcís Serra, el governadorcivil i el capità general. Aixòno obstant, Pere Ayguadé— cap de llista del PSC perLleida— manifestà que "ha-via estat una recuperació ai-gualida, perquè el poble noparticipà, no acudí massiva-

ment al Parlament. Les causesdel desencís s'han de buscar,i de manera ràpida".

Tarradellas contra CDC

Josep Tarradellas, amb laseva intervenció en l'oberturade la primera sessió del Par-lament, s'emportà pràctica-ment el protagonisme de lajornada: va carregar contrala lluita partidista, contra elgovern monocolor de CDCque es perfila, i insistí perenèsima vegada en la qüestiódel consell d'unitat. Així, elpresident de la Generalitat

La Mesa d'edat del Parlament, Santiburcio (PSC), Poblet (ERC) iPlanellas (PSUC): umninut de silenci pels diputats d'antany.

provisional afirmà: "Si béamb freqüència insisteixo enla necessitat imperiosa demantenir la nostra unitatnacional, avui m'heu d'excu-

Seriositat socialista darrera el discurs del president Tarradellas.

sar que ho faci de nou, car,al meu entendre, Catalunyaés massa petita i mancadad'una estructura política iadministrativa per a oblidarque nosaltres, a través de lanostra història, mai no hemguanyat quan hem estat de-sunits. No podem oblidar— continuà— que les lluitespartidistes no ens han deixatrecordar els deures que totsplegats teníem de fer del nos-tre país un exemple de civili-tat i progrés".

Malgrat tot, la diatriba delpresident Tarradellas, malgratla seva emoció, es manifestàamb durs termes vers el par-tit de Pujol: "Avui tornem areunir-nos després de tantesi tantes vicissituds en el nostreParlament; molt aviat aquestformarà un govern que tindràl'enorme responsabilitat deno dividir el país i continuarl'obra de pau i llibertat queel nostre poble ja coneix i volcontinuar".

Poblet, poètic

El president de la Mesad'edat, Josep Ma Poblet, per


.Catalunya.

La Mesa provisional del Parlament: Ramon Espasa (secretari, PSUC), Ramon Camp (secretari, CiU), Isidre Molas (vice-president primer,PSCj, Heribert Barrera (president, ERC), Concepció Farré (vice-presidenta segona, CiU) i Felip Lorda (secretari, PSC). Enric Riembau, CC-UCD,que no surt a la foto, també secretari.

la seva part, també posà elseu granet de sorra al relleude l'acte. El diputat de l'Es-querra Republicana recordàals presents tots els homesque els havien precedit enl'acompliment de les tasquesde govern i legislació de Ca-talunya. Un parlament poè-ticament enlairat, que acabàamb un esborrany del pro-grama de govern d'ERC. Endefinitiva, fou una aproxi-mació del que podrà arribara ésser la presència dels diputats de l'Esquerra al Parla-ment de Catalunya: guanyaramb un feble programa i ambel record constant als paresde la pàtria.

D'altra banda, a la tardatingué lloc l'elecció de laMesa Provisional del Parla-ment, que ho serà mentreaquest no elabori un Regla-ment de funcionament —elvigent a l'actualitat és el de1932 amb algunes variacions.

Barrera, presidentdel Parlament

Heribert Barrera, secretarigeneral d'ERC, s'alçà amb la

presidència; el cinquè partitde Catalunya obtingué el se-gon càrrec públic més impor-tant de Catalunya, i amb elsvots propis, els dels Centris-tes, Convergents i Socialistes.Els vice-presidents foren Isi-dre Molas (PSC), i ConcepcióFarré (CDC). Pel que fa alssecretaris, un altre socialista,Felip Lorda, va tenir càrrecde Mesa i amb ell, RamonCamp (CiU), Ramon Espasa(PSUC), i Enric Riembau (CC-UCD).

Joan Reventes, primer se-cretari del PSC, manifestà, enl'explicació de perquè elssocialistes havien votat peren Barrera, que "ERC és unpartit de l'oposició. Era moltimportant que la presidènciadel Parlament fos per a unpartit de l'oposició tot j quesense els nostres vots hauriasortit igualment". I va afegir:"Una candidatura socialistahauria estat testimonialista".El que és evident és que ambaquesta postura el Partit delsSocialistes de Catalunya re-ferma la seva postura de pri-mer partit de l'oposició,menyspreant l'obtenció d'un

(Passa a la pàg. 14) Josep Tarradellas: "Insisteixo en el Govern d'unitat'


.Catalunya.

(Védelapàg. 13)

important càrrec que hauriatingut possibilitat d'obtenir.

Programa mínimdel PSC

Això no obstant, malgratésser a l'oposició, el PSC pro-pugnarà les mesures que ales acaballes de la campanyaelectoral manifestà Joan Re-ventós: elaborar l'Estatut deRègim Intern de Catalunya,formalitzar el compromís en-tre totes les forces polítiquescatalanes per a la desapari-ció de les diputacions pro-vincials, arribar a un com-promís entre la patronal i lesforces obreres per tal decrear un clima de confiançaeconòmica, elaborar una lleid'ordenació del Territori, aixícom una altra que fixi lesnormes electorals per a laCatalunya autònoma.

Ara, tanmateix, caldrà veu-re quin serà el comportamentdel partit que formarà el pro-

Pujol, al carrer amb els socialistes. Dins el Parlament amb l'Esquerra Republicana.

per Consell Executiu de laGeneralitat, CDC. Segons hompreveu, hi haurà un governconstituït fonamentalment

per independents però, aixòsí, amb la marca de catalani-tat "registrada". També que-da per veure el comporta-

ment del partit d'HeribertBarrera, una formació a ca-vall entre l'oposició i el partitdel Consell.

Barrera, president del Parlament. L'expressió de l'ERC hom la veuràfent camí.

L·l poble espera un Parlament eticaç. per lliurar-se del desencís.(Fotos: Tomi Sòcies)


Entrevista-

Eduard Martín, portaveu del PSC al Parlament

"FAREM UNA OPOSICIÓ PERCONSTRUIR I D'ALTERNATIVES"

Eduard Martín i To-va I, portaveu del pri-mer partit de l'oposi-ció al Parlament deCatalunya, diputat perBarcelona a la Cambracatalana i responsablede la passada cam-panya electoral delPartit dels Socialistesde Catalunya (PSC-PSOE).

Quan ja quasi ha passatun mes d'aquell 20-M, cons-tituït ja el Parlament i mentrees configura el primer governde la Catalunya estatutàriadels anys 80, és hora de ferbalanç i de fer projectes defutur.

Eduard, quin balanç fasde la campanya electoral?

— El primer element és queels socialistes hem baixat enrelació amb les previsionsque es feien basant-se en re-sultats anteriors. Penso queels partits d'esquerra fan lesseves campanyes basadesen la concreció en imatge delque és el partit i la seva polí-tica abans de la campanya.Els errors són doncs conse-qüència d'errors o mancan-ces polítiques del partit enles etapes prèvies a les elec-cions, sense voler eludir ambaixò els errors tècnics o d'imat-ge que en tota campanyatambé hi ha. Les campanyesanteriors han estat en generalpresentades més de lluitademocràtica, d'alternativade canvi. Aquesta en canviha estat presentada des dela dreta pels elements bur-gesos com de lluita de clas-ses; des de CiU a tota la dretaha estat presentada amb l'es-

"La dreta ha fet bandera de la lluita de classes"

perit de "si guanyen els so-cialistes us prendran el cotxei la vaca". Aquí cal afegir-hitambé elements com la cam-panya del Foment, etcètera.Convé deixar clar que nosal-tres no n'hem fet bandera,d'aquesta lluita de classes,sinó que és la realitat socialqui l'ha imposat i és la dretaqui n'ha fet més ús. Nosaltreshem fet una campanya tran-quil·la, objectivititzada* decapacitat de gestió dirigidaa un poble pacífic i respon-sable. Per altra banda, lapersonalització dels candi-dats no és fruit de la cam-panya sinó de la història re-cent de Catalunya. La Gene-ralitat provisional ha tingutmolt èmfasi en el President,ha estat una etapa "tarrade-llitzada", i això ha produït

que es plantegessin aquesteseleccions més per buscar unsubstitut a Tarradellas queper cercar unes alternativessocials, econòmiques o polí-tiques.

L'èxit de CiU no ésnacionalista

— Els resultats d'aquesteseleccions han variat subs-tancialment; quines han pogutser les causes?

— Les causes inmediatesno només són de campanya.S'ha notat una forta abstencióen sectors treballadors, coin-cidents amb moltes zonesd'immigració, mentre als cen-tres de les ciutats, de votantmig de dreta, la participacióha estat superior a les altreseleccions. Hi ha hagut una

concentració de vot útil a ladreta i no a l'esquerra, mal-grat els socialistes ens pre-sentéssim com a eix verte-brador de l'esquerra en elgovern de Catalunya. Hi haun element fonamental quedesvirtua el que en algunsmitjans s'ha dit sobre queel resultat ha estat un triomfnacionalista, i això és que mésde 100.000 electors d'UCDhan votat ara CiU, i això desde la perspectiva de CiU sónvots "sucursalistes", ja queUCD és una força no catalana,per tant són vots de dreta.La dispersió dels vots del'esquerra, a part de l'absten-ció, ha fet créixer els votsd'ERC, ha donat jJSjatowtatsal PSA i ha fe^Çtfe^lteenfróntamenos sindicals $$&"a les dife/é?ts esMi\ègi$s

I -^I^

L'oninió SnrialUta/Ahril 1QRO

Entrevista

d'UCT i CC.OO., alguns votsd'afiliats a Comissions quevotaven socialista hagin anatara al PSUC, a més de L'ERCi el PSA.„ — Algunes interpretacionsassenyalen que el PSC haperdut vots nacionalistes peruna banda i vots obreristesper l'altra.

— Jo crec que els socialis-tes hem fet la política mésadient en la recuperació deles institucions catalanes quehavia de fer-se en aquests

errors, era la millor, pensemen qui controla encara la tele-visió. Necessitem organitzar-nos i fer una política infor-mativa que defineixi clara-ment els elements dels nostrestrets d'identitat.

Evitar una políticaimpunement de dreta

— Quin serà el paper delssocialistes al Parlament?

— Paper d'oposició. Peròno una oposició defensiva i

Som els màxims defensorsdels interessos deCatalunya des del 15de juny "í -

moments. Vam ser els prota-gonistes principals per acon-seguir l'Estatut i els qui més3

esforços vàrem: abocar de-• manant el "sí" en el refeçèn-dum, mentre altres forces novan mullar-s'hi ^excessiva-ment. Hem estat els màximsdefensors dels interessos na-cionals de Catalunya des del15 de juny. A partir,del 15-J,com a segona força de l'Estati com a primera força de Ca-talunya, hem tingut la ultra-responsabiïitat de fer unapolitica d'exigència i alhorade mesura i ponderació. Pelque fa a la qüestió social,aquesta ha estat molt em-brahcàda amb ¡a consolida-ció de la democràcia i se'nsha fet un cert xantatge. En elmoment de posar-nos a go-vernar Catalunya, ha sorgitla dreta, quan eís socialisteshavíem mantingut les posi-cions més necessàries^ donadesles circumstàncies 1 les'res-ponsabilitats del moment.

Potser, també, no hem sabuto no hem pogut explicar queaquesta política, malgrat els

d'atac ni tampoc per permetregovernar, sinó una oposició"per construir Catalunya, unaoposició d'iniciatives, avan-çant-nos i donant alternatives.Oposició al govern, perquèés de dretes, per evitar quefaci una política de dretesimpunement. La ciutadaniade Catalunya vol progrés icalen iniciatives de lleis, deforçar un calendari de, tras-passos, tant de l'Estat comde les diputacions. Nosaltres,que som majoritaris a laDiputació de Barcelona, man-tindrem els nostres compro-misos, però cal que els altres;hi col·laborin també.

— Quines seran les rela-cions amb el partit dé'JordiPujol? " ' ; ;*•

— Doncs les relacions entreun partit que governà i elprincipal partit d'oposició. ACatalunya no por fer-se polí-tica sense CiU i'senseèl PSC.Seran unes relacions conti-nuades i respectuoses i espe-rem que els de CiU es torninmés respectuosos que el queho han estat durant la carn-1

"Avui'a Catalunya no pot fer-se política sense CiU, i sense el PSC"t

panya: Caldran acords en lleisjpel que fa a la reconstruccióde Catalunya i a l'avenç so-cial. ;

Sí al diàleg.No al consens

— Hi haurà consensos ipactes?

— Quan a continguts, vo-lem arribar a lleis el màximd'acostades als nostres plan--,tejaments, però, quant a la-forma, de cap manera volemconsensos en .reunions, tan^cades. Un dels motius deldesencís és que Ja gent nos'ha assabentat de què és la,democràcia. Es pot arribar aacords, però sempre ambclaredat, discutint i renun-,ciant, públicament :qui, hagide renunciar. Sí al diàleg ambclaredat però no.al consens.

— Quins seran els primerspassos* que ha de'donar el,Parlament? /i ) í . •

— Des de là nostra pers-pectiva s'haürari de sirhulta-nejàr les lleis i normes ins-

titucionais (estatut interior,divisió territorial, règim local,funció pública, etc.) amblleis i, normes,que,suposinmillores socials, avenços, oregular des de Catalunya elque ara es fa des de Madrid:carreteres, sanitat,: urbanis-me; cultura/economía; comla-possible .regulació de'léscaixes d'estalvi, etc. L'estatutinterior haurà de definir lesrelacions del govern amb elParlament, i per a nosaltresés fonamental que el Parla-ment sigui l'eix de la políticacatalana. .

Quant a la Llei electoral,nosaltres", lluitarem perquèes doni la màxima represen-

- • - * ' . ; j •: j - • • • • ! f - * ' : - • > " - ' " - . -, ;

tació à tots els indrets de Ca-talunya,' sense ( contradir elprincipi fonamentaÍ en de-mocràcia de la proporciona-litat, '.és 'à dir, un. home unvot. Crec que.eri aquest sentitens posarem d'acord ambCi.Uj si |aquestsv';no. han can-viat j no se'n van à les posi-cions d'ÜCb. Per,altra banda,CiU f des del govern hau ràd'afrontar amb els elements


que tenim a Catalunya la rea-litat de la. crisi econòmica isocial. La dreta té la granobligació de les inversions aCatalunya si no vol caure enun gran engany; recordemque la patronal del Baix Llo-bregat, SEFES, va dir que siguanyava l'esquerra es perdrien llocs de treball.

Barrera, una estratègiad'esquerres

— Per què els socialistesvan -votar Barrera per presi-dent del Parlament? > !

— El tema és molt clar.Convenia que ERC, que esdefineix''d'esquerres, ho' donéssuport á un govern de dretes-i finalment no l'hi Hà'donat.Al conjunt de l'esquerra''liconvenia u h"5 president que nofos< ni fde Ciü ni d'UCD;' unprésidentiel PSC o del PSUCera'utòpic i ERC era un mal'menor per a CiU ' i UCDPodíem;.trobar-nos,amb unpresident,de dreta amb unapossibly abstenció d'ERC, eranecessarj assegu rar -u n pres i-dent,-d'esquerres. ,Això tèlscompanys comunistes: no hohan volgut .entendre,-« volenun prptagqnisme, Derò, nopóaeri condicionar Impolíticade' Catalunya. Jo denuncio

, ' , ' • > * • MJa , ¡ 'i • : • • • • > ; * ' . . ' • • •• ' -el fet ò,ue els comunistes no,

Reventos i Martín, carei serioses /a nit del '20-M.

han volgut donar suport auna estratègia de l'esquerraperquè el president no fosde dreta. A més, el PSC té la .primera vice-presidència, per-què ERC pot tenir vots de ladreta però no vota a la dreta,i això els comunistes no hohan entès. El primer vice-president és el substitut ialhora el principal assessorde la presidència, i jo estic

— Políticament en un par-tit, d'esquerrés/momés podenrodar caps, a conseqüència?d'un.debat polític aprofundit!que demostri errors que rs'har igin produït.vNo fóra digned'un,,partit d'esquerres querodessin caps (per pressions, ¡sense aquest debat. EIrGon-grés,del PSC haurà de treure'i extreure totes les conseqüènrcies polítiques>del quelha

"Els comúnistes no Hanvolgut donar suport a una: ' - • ' • ' *y . - . . • " ; • • • ' ( _ . , ..IT, , . - , , , . ¿ , : s • / , ' ! . • > . ' . . '

estratègia d'esquerres"

segur qué:el;company IsidreMolas 'farà una 'tasca-mòlt'important. h;i ' \ ' • ' ' ' ' • • ' i !¿ '' ' !

Rodar caps? , , r, sPrimer cal. un debat „v , ,

1 :-. , • . 1 \<-t ¿ ' l : » ' ' , l l ï ' ^. P:<¡ i i

— Els resultats de les elee--;cipns,condicionaran ben segurel ..proper,congrés del: Partit ¡de|s SociáÍistes de Catalunya,.,fins i tot,hqm diu que, poden,rociar caps.:.., i t i . ¡ , f \ , t ( 1 ;

estat eli partit des del congrésd'unificació, no des-del 20-M.Tinc , gran, .confiança que-d'aquest congrés jsortiràï una talternativa!de ifütur i ;un; re-;llançament-del'partit. .Hi hahagut mancances organitza-tives i de funcionament, im-portants, molts problemes,alguns "heretats .dels-prob'lè-.mes de cada un de]s ex-col, lectius, alguns produïtspe^, l'accés de. quadreSjfalsajuntaments el 3 d'abril, la

mancà de debat i d'informa-ció'des' ideala"'direcció, aixícom lá manca de crítica desde la, base; mancances polí-tiques imposades per la tran-sició. Un altre element im-portant serà1 el tema de lescontradiccions! enles rela-cions entre èl-partit i el sin-dicat(socialista. , .. - ,

Majoria amb autoritatper un partit fort

,—Se/superaran definiti-vament els,ex-col.lectius?i ..

— Jo pensó qué la unitatsocialista -és'irreversible/ Tincconfiança que eh el congréssortirà una mayoría amb auto-ritat suficient per dirigir unpartit ben enfortit. Hi'ha elperill que s'intenti fer mani-festacions 'de divisió;' d'ex-col.lectius!,étc.l però això ésfals, els col·lectius ja no exis1

teixen, malgrat hi .hagi grupsde- pressió diferenciats- perimpulsar companys a la di-recció. El' congrés serà' undebat polític en'profunditatdel 'qual 'sortiran' els com-panys més capaços i eficaçosper portar»'eI partit sota elselements imposats per lamajoria ;qué! guanyi. * Aixòescombrarà1 definitivamentels ex-colílectiüs. h '

,^ .Xavier CAPDEVILA


•Municipal

Programa municipal per a 1980

TRANSPARÊNCIA l REALISMEJa fa un any que funcionen els nous ajuntaments

democràtics. Ha passat un any des d'aquell tresd'abril en el qual els ciutadans d'arreu de Catalunyai de tot l'Estat espanyol vàrem elegir democràtica-ment els nostres consistoris.

Deixem per a un proper número el balanç exhaus-tiu d'aquest any de gestió municipal; però incidiremavui en un dels aspectes fonamentals de l'actuaciódels ajuntaments, en el qual s'ha notat, de formamolt clara, el canvi total que ha experimentat lapolítica municipal durant aquest primer any.

Parlarem, en concret, delspressupostos i programes d'ac-tuació que s'han confeccio-nat per aquest any 1980.1 pren-drem, com a exemple, els del'Ajuntament de Barcelona.

I el primer fet que cal cons-tatar és, precisament, la trans-parència i claredat del pro-grama. Per primera vegadaen molts anys, el ciutadà potsaber, concretament, on vana parareis seus diners.

L'Ajuntament de Barcelonaha llançat una campanyaapel·lant a la consciènciapopular a l'hora de pagar elsimpostos municipals, però,al mateix temps, ha obert lesportes de la Casa Gran i hafacilitat l'accés de cada ciu-tadà que ho desitgi a tots icadascun dels apartats delprograma d'inversions i rea-litzacions. L'Ajuntament en-senya totes les cartes i el ciu-tadà sap el destí concret decadascun dels milions delpressupost.

Coherència i coordinació

Els objectius bàsics segonsels quals ha estat redactat elprograma són: La visió de con-junt, la coherència i la coor-dinació de les actuacions,així com l'activació del pro-cés de descentralització iparticipació a través delsConsells de Districte.

A més, l'Ajuntament volque el programa representi

un compromís públic d'ac-tuació per a aquest any quepermeti el control de la tascamunicipal per part dels ciu-tadans.

La selecció de les inversionsprevistes en el programa s'hafet seguint uns criteris gene-rals que es basen en els se-güents punts: Aprofitamentdels recursos existents, traienttot el rendiment possible delpatrimoni heretat per l'actualConsistori i aconseguint queles instal·lacions municipalstinguin un ús públic tanampli com sigui possible. Unaltre dels criteris seguits in-cideix en l'acabament d'algu-nes actuacions en curs, retar-dades, fins ara, per proble-mes de coordinació i mancade previsió.

Un altre dels aspectes fo-namentals pretén posar enús el sòl municipal. El patri-moni municipal del sòl que téBarcelona, tot i essent encarainsuficient, és ja relativamentimportant i cal que durantaquest any es planegi el destífinal d'aquest patrimoni ique, quan sigui possible, s'obrija a l'ús públic mitjançantutilitzacions provisionals queno hipotequin els usos defi-nitius.

Millorar els serveispersonals

Quant al destí sectorialde les inversions, l'equip mu-

Als ajuntaments s'ha canviat profundament la política d'inversions.(Foto Tomi)

nicipal s'ha proposat, com aobjectiu primordial, el mi-llorament dels serveis perso-nals prestats" per l'Ajunta-ment, i, en aquest sentit, s'hanconsiderat com a sectorsprioritaris en el programad'actuació l'ensenyament iJa cultura, la sanitat, els ser-veis socials, la protecció ciu-tadana...

En tots aquells sectors queno són d'estricta competènciamunicipal, com és el cas deles guarderies, de les aten-cions a la infància i a la ter-cera edat, de l'habitacle, etc.en tots els quals les situacionsdeficitàries són greus, l'Ajun-tament s'ha plantejat, com

a norma d'actuació per aaquest any, d'actuar nomésen aquells casos en quèl'Administració Central escomprometi, mitjançant elsoportuns convenis, a prendreles responsabilitats que lipertoquen i que la ciutat tédret a exigir.

Pel que fa a la distribucióterritorial de les inversions,s'ha decidit actuar priorità-riament sobre les situacionsmés deficitàries per tal de ten-dir a un reequilibri territorialen l'oferta de serveis.

En propers números seràinteressant tractar de l'actua-ció concreta de cadascunade les àrees municipals.


•Municipal

Previsiones para 1980, en Barcelona

MUNICIPALLos meses de gobierno municipal de 1979 (mayo-

diciembre) sirvieron, desde el punto de vista de ini-ciar el proceso de descentralización del municipiode Barcelona, para constituir los Consells Munici-pals de Districte e iniciar su rodaje con su partici-pación en la elaboración del Plan de Actuación in-mediata 79 y su posterior seguimiento, así comocon la puesta en marcha de diferentes comisionesde trabajo (cultura, sanidad, urbanismo...) y laorganización de algunos actos populares.

Sin embargo, 1980 se con-figura como el año en el cualdichos Consells Municipalsde Districte deberán cons-tituirse ya en verdaderos or-ganismos de gestión muni-cipal a nivel de distrito.

El programa de actuaciónmunicipal para 1980 prevéque una parte importante delPresupuesto de Inversión del80 sea destinada a la gestióndirecta por parte de los Con-sells.

Cerca de 1.000 millonesde pesetas (el 12% de la in-versión a realizar por el mu-nicipio en 1980) han sido re-partidos entre los Consellspara su gestión directa porparte de los mismos. Dadaslas diferencias existentes entrelos distritos de la ciudad tantoen población, extensión, dé-ficits de equipamientos, elreparto realizado ha tendidoa seguir una política de igua-lación de las condiciones devida en los diferentes barriosde la ciudad. Partiendo deun reparto proporcional a lapoblación de cada distrito,se han utilizado como correc-tores los déficits urbanísticos(a más déficit más inversión)y el nivel de renta (a menosrenta más inversión), que debepermitir avanzar hacia unamejora de los barrios másabandonados por las ante-riores administraciones, sobre

todo si dicho criterio tambiénse mantiene para el resto delas inversiones a realizar porlas distintas áreas de actua-ción del Ayuntamiento.

Con la aprobación del Pre-supuesto y el Programa deActuación de 1980 el pasado28 de marzo se ha dado yaeste importante paso para elproceso de descentralización,que es el de dotarles de me-dios económicos para su ac-

tuación. Sin embargo, estepaso debe completarse conotros dos: en primer lugar,la dotación de funcionariossuficientes para garantizarla gestión de dichos medioseconómicos y la aprobacióndel necesario traspaso decompetencias desde el Ayun-tamiento a los Consells Mu-nicipals de Districte.

Sobre el primer punto, ladotación de personal a losConsells Municipals de Dis-tricte, se ha previsto unaplantilla tipo de veinte fun-cionarios por distrito queincluiría: dos abogados (unode ellos jefe de la Oficina delDistrito), dos técnicos de Ur-banismo y Obras Públicas,dos asistentes sociales, unresponsable de informaciónciudadana, un inspector devía pública, nueve adminis-trativos y tres subalternos.

En cuanto a las competen-cias, creemos que antes delverano el Ayuntamiento debeaprobar un primer bloque decompetencias a traspasar alos Consells incluyendo com-petencias de todas las dife-rentes Areas del Ayunta-miento.

La tarea que tenemos pordelante no será fácil, ya quela máquina municipal, acos-tumbrada a tener el poderde decisión en muy pocasmanos, se resiste a este pro-ceso de descentralización,pero si los pasos previstospara 1980 se realizan cree-mos que este proceso se con-vertirá en irreversible y debepermitirnos, acercando el cen-tro de decisión municipal alciudadano, hacer la gestiónmás eficaz;

Jordi VALLVERDÚ

Ayuntamiento de liana

LOS SOCIALISTAS,A LA OPOSICIÓN

En el momento de cerrarel presente número del'Opinió, nos llega la noti-cia de la dimisión delalcalde y los concejalessocialistas del Ayuntamien-to de Tiana.

*Desde la puesta en mar-

cha de los nuevos equiposmunicipales, funcionabaen Tiana un pacto entrelos cinco concejales denuestro partido y el únicoconcejal del PSUC, pactoque había colocado al so-cialista Rafael Ballús enla alcaldía de esta pobla-

ción del Maresme.

Al parecer, la crisis seha desencadenado al ne-garse la agrupación localdel PSUC a continuar elpacto con los socialistassi no entraban en el equipode gobierno municipal loscinco ediles de Convergèn-cia.

No pudiendo llegar aun acuerdo, los socialistashan dimitido de sus cargosde gobierno ante la impo-sibilidad de contar en losplenos con una mayoríaque permita gobernar y

ofrecer hechos a la pobla-ción.

La nueva alcaldía hasido ocupada por el cabezade lista de Convergència,Josep Marta Galceran, cuyacandidatura fue la másvotada en las eleccionesmunicipales.

En el próximo númerointentaremos entrar a fon-do en este tema y analizarla actitud de los comunis-tas de Tiana, que resuJtacomo mínimo incompren-sible.


Laboral

XXXII Congreso de la UGT

U N SINDICALISMOCuando a las seis de la tarde del domingo 6 de

abril el canto de la Internacional, marcaba el finaldel XXXII Congreso de la Unión General de Traba-jadores, se clausuraba algo más que un congreso,se estaba iniciando un periodo de tres años de lavida sindical,periodo en el que la coherencia y sen-tido de la responsabilidad demostrado por la UniónGeneral de Trabajadores va a seguir marcando laspautas de comportamiento del sindicalismo demo-crático y libre de este país.

Cuando han pasado unosdías desde la celebración delcongreso, parece llegado elmomento de efectuar un breverepaso a las conclusionesmás destacadas a las quellegaron los 838 congresistas,tras cuatro días de intensotrabajo. . . . . . , ; ;

Un primer elemento queconviene valorar como muypositivo/es la abrumadoraaprobación, en el primer díade Congreso, de la gestiónde la Comisión Ejecutiva sa-liente. Ese 90,25 por cientode votos afirmativos, marcauria de las cotas más altasde aceptación que nunca hatenido cualquier ejecutiva.Ello confirma que a despechode todas las críticas"éxternasdirigidas hacia la política deresponsabilidad y de alterna-tivas emprendida pori|a UniónGeneral de Trabajadores, losafiliados a la central socia-lista, han asumido perfecta-mente el esquema y los plan-teamientos de negociacióncomo primera arma, sin des-deñar por ello las presionesy las movilizaciones, aspectoque como recordara NicolásRedondo en su intervencióndel primer día "son un dere-cho irrenunciable de laclasetrabajadora".

Un segundo elemento dereflexión, lo proporciona eltiempo empleado en la ela-boración y discusión de lasponencias dentro de las co-misiones de trabajo. La serie-

dad y el sentido de la disci-plina de los congresistas, sepuso de manifiesto desde elprimer momento y así, ha-biéndose iniciado los debatesen las comisiones a mediamañana del viernes día 4, sepuede decir que a primerashoras de laAmadrugada delsábado día 5, todas las ponen-cias habían terminado sustrabajos. Como única excep-ción, cabe citar la ponenciade política sindical que porsu gran complejidad requirióla atención de los delegadoshasta bien entrada la tardedel sábado. Esta seriedad enla elaboración de las conclu-siones motivó el reconoci-miento de Nicolás Redondo,quien en el discurso de clau-sura resaltó "He asistido amuchos congresos de la Unión-General de Trabajadores pieròpuedo decir que en ningunohe apreciado un mayor sentidode la responsabilidad y sobretodo una mayor seriedad entodos los trabajos. Sin dudaes el congreso más serio delos que he asistido".

El eje del congreso estuvosin lugar a dudas en la ponen-cia de política sindical. Eldictamen de la ponencia apro-bada se corresponde, casiíntegramente " con el textoque la delegación de Cata-lunya aportó a este XXXIICongreso. Ahondando en eltema de la delegación cata-lana se puede decir y así sereconoció en todos los pasi-

XXXII Congreso de UGJ: Aprobación mayorìtaria de una gestión.

líos del congreso, que su pre-sencia y participación en losdebates fue determinante.La : representación encabe-zada por Luis Fuertes juntocon todos los delegados pro-cedentes de Catalunya e in-tegrados en las distintas fe-deraciones de industria mar-có en la mayor parte de losdebates, las pautas de lasconclusiones.

En la ponencia de políticasindical aprobada por el ple-nario y por la que se regirála estrategia del sindicato delos socialistas durante lospróximos tres años, se reafir-ma la política de seriedad yresponsabilidad emprendidaa raíz de los acuerdos delverano pasado con la CEOE.

Tras destacar el papel quelas secciones sindicales deempresa deben desarrollaren el futuro del sindicalismode clase, la ponencia es muy

clara y explícita en el temade las alianzas, al recomendarúnica y exclusivamente launidad de acción coyuntura!,

/sólo para la consecución defines concretos, nunca comoelemento confusionista delas distintas opciones sindi-cales.

Finalmente en la mismaponencia se insiste en el lemaque presidió el congreso, sin-dicalismo para todos, y setrazan las líneas de actuaciónpara los futuros años, con elfin de conseguir integrar enla lucha sindical a ese casi23 por ciento de compañeroshasta ahora desasistidos deatención por parte de los sin-dicatos de clase.

E n definitiva, el XXXII Con-greso de la Unión Generalde Trabajadores ha sentadolas bases por las que se regiráel sindicalismo en los próxi-mos años.


Economía*

PODER SINDICAL Y ESTRATEGIAECONÓMICA

Uno de los aspectos de mayor interés que con-tiene el documento "Estrategia Económica Socia-lista", elaborado por la comisión designada por elComité Federal del PSOE, es el que hace referenciaa la acción sindical, enmarcada en una crisis econó-mica de cuya gravedad todavía no han tomadoplena conciencia amplios sectores de la poblacióntrabajadora.

La estrategia económicasocialista se caracteriza, pre-cisamente, por la necesidadde asumir esos condiciona-mientos impuestos por lacrisis, encauzando la econo-mía y la acción sindical dentrode un programa de actuacióndonde aparecen con nitidezlos fines que el país pretendealcanzar y los esfuerzos quetales finalidades exigen.

El planteamiento de la ac-ción sindical ha de partir delhecho de que la disminuciónde las tasas de crecimiento yla reducción del excedente,en momentos de crisis econó-mica, endurece y agrava lalucha por el reparto del exce-dente y por la distribuciónde la renta. Dicho endureci-miento se hace más patenteen sociedades como la espa-ñola ya que, por una parte,no se han consolidado aúnlas reglas de juego de un sis-tema democrático de rela-ciones industriales, y, porotra, existen numerosas de-mandas sociales no satisfe-chas junto con un abanicode desigualdades superioral del resto de los países in-dustrializados.

Pues bien, ante estas cir-cunstancias, la acción de lostrabajadores debe respondera los siguientes criterios:

1. El protagonismo de lasrelaciones laborales debe co-rresponder, desde una ópticasocialista, a los sindicatos.La mejor garantía para lostrabajadores, para la defensade sus intereses, está en la

potenciación de su fuerzaorganizada. A través de ellase abre la vía hacia el controly la participación en las deci-siones económicas que lesafectan, dentro y fuera dela empresa. El poder sindicales el mejor instrumento paralimitar el hasta ahora omní-modo poder de decisión delos empresarios, que puedeverse acentuado en situa-ciones de crisis, dadas las difi-cultades de respuesta conque cuenta la clase trabaja-dora.

2. La canalización de lasreivindicaciones de los traba-jadores a través de la acciónsindical permite preservar laprimacía de los intereses glo-bales de la clase trabajadorasobre los particulares de unsector o grupo determinado.

Con ello, el sindicato seerige en defensor de la cohe-sión y de la solidaridad de laclase frente a las diferenciasde intereses que se producenen su seno, cuya agudizaciónes un reflejo que acompañasiempre a las situaciones decrisis.

3. El fortalecimiento delpoder sindical, y los ccnsi-guientes avances en la demo-cratización económica y so-cial, son la base sobre la quese asienta toda actitud res-ponsable y consciente de lostrabajadores para afrontarlos sacrificios que impone lacrisis económica y el procesode su superación. Un sindi-calismo débil, no implantado,realmente en las empresas

L·l protagonismo de las relaciones laborales, para los sindicatos.

y sin los derechos y obliga-ciones que conlleva todademocracia industrial, tien-de a potenciar reivindica-ciones inasumibles para elsistema productivo, despreo-cupándose'de sus resultados.Por el contrario, un sindica-lismo fuerte, con presenciareal dentro y fuera 'de loscentros de trabajo, es unfactor imprescindible parapromover mayores nivelesde progreso y bienestar, te-niendo en cuenta, para ello,los condicionamientos obje-tivos que se derivan de unasituación de crisis.

4. En nuestro país,.la supe-ración de la crisis económicay la consolidación de un sin-dicalismo fuerte son proce-sos que deben coincidir enel tiempo, dadas las circuns-tancias históricas en que nosencontramos. Por ello, la víade la negociación global ini-ciada con la firma recientedel Acuerdo Marco Inter-confederal no tiene alternativaválida a corto plazo. Desdela negociación de la produc-tividad y la mejora de lascondiciones de trabajo conparticipación de los trabaja-dores, a las Comisiones pa-ritarias de control, o el reco-nocimiento e implantación

de diversos derechos queconsolidan la'acción sindicalen las empresas, el AcuerdoMarco significa, ante todo,un mayor control por partede la clase trabajadora de lasdecisiones que más directa-mente les afectan en el mer-cado de trabajo y, por tanto,en la distribución del exce-dente. Esa estrategia sindicalpermite cubrir simultánea-mente, y de modo eficaz,ambos objetivos sin que ellosuponga renuncia alguna alobjetivo socialista de redis-tribución de la renta y la ri-queza, sino en todo caso uncambio de los instrumentosutilizados para lograr tal re-distribución, amortiguandola presión sobre los salariosmonetarios, asegurando unasalida a las crisis sectorialesy haciendo mayor hincapiéen el desarrollo de serviciospúblicos y equipamientos co-lectivos, a través de los cualesse obtiene de modo más igua-litario la elevación del nivelde vida de la mayoría de losciudadanos, constituyendo,además, una alternativa máscapaz de generar empleo quela centrada en el consumoindividual.

Santiago ROLDAN

L'opinion Socialita/Abril 1980 21/

Efemèride-

Ml 14 DE ABRIL DE 1931Los que habíamos nacido

en 1914, el año de la CranGuerra, teníamos 17 años en1931. Cinco años más tardenos tocó ser de la quinta queestaba en los cuarteles cuan-do los militares fascistas arre-metieron contra la República,nacida el 14 de abril de 1931:era una niña de apenas cincoaños. Yo tenía 17 años, peroya hacía cinco que era unobrero del ramo de la made-ra. Desde el 13 de septiembrede 1923 hasta el 28 de enerode 1930 tuvimos en Españala dictadura del general Primode Rivera. De enero de 1930hasta abril de 1931 tuvimosla dictablanda del generalDámaso Berenguer y del al-mirante Aznar. Durante estadictablanda ya empezarona volver sindicalistas y diri-gentes obreros que habíanmarchado al exilio. Desde1926 yo trabajaba en un tallercon doce obreros y el patrónera un obrero "emancipado",como en la mayoría de lospequeños talleres de todas lasindustrias. Uno de mis com-pañeros, ocho años mayorque yo, fue el que me fueempujando hacia el socialis-mo. A finales de 1930 fuimosde la CNT donde fui el biblio-tecario de unas docenas delibros de autores anarquistasy también de Blasco Ibáñez.Mi compañero era de "ElsAmics del Sol" y amigo deunos cuantos jóvenes queestaban en la órbita de Joa-quín Maurín. Me apunté algrupo de los maurinistas. Mienlace siempre fue mi amigoy maestro Vicenç Mestres.Entonces yo tenía 16 años yél 24. Ahora, 50 años más tar-de, somos casi de la mismaedad: él tiene 74 años y yo66, ya somos casi iguales. Dela CNT nos echaron por llevaren la solapa una estrellitacolorada con uh martillo yuna hoz. Entonces nos apun-tamos a la UGT, donde noeran tan quisquillosos. Perotambién nos metimos en el

Bloc Obrer i Camperol, reciénformado por los grupos deMaurín y de Arquer. Cuandoempecé a trabajar ya llevá-bamos tres años de di£tadu-ra. Los obreros refunfuñaban,pero el movimiento obreroquedó desangrado en losaños en que mataban por lascalles, del 20 al 23 y estabadeshecho. Primo de Riverase fue a París, donde murióal cabo de un mes. Era jara-candoso, magnánimo, cafe-tero y tolerante. Lo demostrócuando mi amigo DomingoMassachs Torrente, en 1926,le quiso dar una estocada conun cuchillo. Fue la única vezque intentaron matarle. Alcaer del coche donde viajabaPNrimo de Rivera con el ge-neral Barrera, Massachs serompió una pierna. Se la en-yesaron y fue directamentea la Modelo, donde los sindi-calistas presos llamaron aMassachs "Guzmán el Bue-no" porque el cuchillo se lehabía caído al suelo, en elmomento del atentado. Na-turalmente que lo condenaronpor intento de asesinato, peroni fue torturado ni Primo deRivera le hizo objeto de ren-cor ni de clase alguna de per-secución. Con Franco, a Mas-sachs lo hubieran hecho pi-cadillo y rematado en elCampo de la Bota. Y a mí tam-bién, por ser su amigo.

El almirante Aznar con-vocó elecciones municipa-les, que ganaron los repu-blicanos en las grandes ciu-dades. Era el 12 de abril de1931. El verano anterior, enel balneario de San Sebas-tián, se firmó un pacto entrediversos políticos republi-canos, los socialistas y loscatalanistas. Pocos meses mástarde, en diciembre, se alza-ron contra la monarquia elcapitán Fermín Galán y elteniente García Hernández,de la guarnición de Jaca,antes de que dieran la ordenlos conspiradores del restode España. Galán y García

Hernández fueron hechos pri-sioneros y fusilados. La pró-xima República ya tenía susmártires. Los firmantes delPacto de San Sebastián fue-ron encarcelados. Ramón Fran-co, hermano del que más tar-de fue el llamado Generalí-simo, quiso bombardear elPalacio Real y en lugar debombas arrojó papelillos decolores. La indignación porla muerte de los dos militaresrepublicanos fue grande entodo el país. El descontentose extendía por todas partes.En Barcelona, en la tarde del13 de abril ya corría de bocaen boca que iban a pasar co-sas muy gordas. Los conce-jales elegidos en las eleccio-nes salieron al balcón delAyuntamiento de Barcelonadando gritos pidiendo unarepública catalana indepen-diente. Lluís Companys pro-clamó la República. Una horamás tarde, desde el balcón de

la Generalitat, Francesc Ma-cià, L'Avi, proclama la "Re-pública Catalana" como "Es-tado integrante de la Fede-ración Ibérica". Desde Ma-drid, al galope, llegaron Mar-celino Domingo y NicolauD'Olwer, ambos catalanes,y el socialista Fernando delos Ríos y convencieron aMacià de que pusiera la Re-pública Catalana en la pape-lera y que se contentara conla Generalitat y con un futuroEstatut para Catalunya. Mien-tras tanto, cientos de milesde catalanes nos echamos ala calle a cantar la Marsellesa,de la que nadie sabía la letra.Columnas de miles de ciuda-danos confluían sobre la Plazade San Jaime. De Gracia ba-jábamos por Bruc, Lauria,Claris, cientos de filas dehombres cogidos del brazo,convertidos de golpe en re-publicanos, encendidos porla esperanza de que la Repú-


Efemèride-

blica todo lo iba a arreglar.Al día siguiente se cerrarontodas las fábricas y talleresy los tranvías paseaban gratisa las muchedumbres, que lostomaron al asalto. Todo eraalegría, risas y cánticos. Lascalles se llenaron con la ban-dera tricolor y todos lucíanfotografías de Galán y GarcíaHernández. De los edificiospúblicos, comisarías y cuar-telillos de policía, volabanal suelo las coronas de yeso,todos los símbolos de la mo-narquía. El Rey subió al barcoen Cartagena diciendo "quehallaría medios para man-tener sus prerrogativas, eneficaz forcejeo con las quelas combaten, pero que seapartaba de cuanto fueralanzar a un compatriota con-tra otro, en fratricida guerracivil". La República, la niñabonita, llegó sin verterse unasola gota de sangre. La sangrevino después, y de qué modo,a torrentes. Los cánticos ylas risas, la luna de miel, sóloduraron un mes.

Quedaron incólumes lasestructuras monárquicas: laadministración nacional y lo-cal, la policía, el profesora-do, la judicatura, el ejércitoquedaron sin purgar, exacta-mente con los mismos hom-bres y la misma mentalidadde cuando estaba el señorAlfonso. Sólo se habían cam-biado las coronas y los sím-bolos de yeso, los colores dela bandera del Estado sufrie-ron una modificación, unafranja colorada se convirtióen morada. No hubo ruptura.Como ahora. No se hizo larevolución. Las estructurasmedievales del campo que-daron igual que antes. Loscampesinos continuaban sintierra y sin libertad. Es posi-ble que Azaña jamás dierala orden de "los tiros a labarriga", pero era cierto quela Guardia Civil alojaba balasen las barrigas desnutridasde los campesinos sin tierra.En las ciudades los obrerosempezaron a saber lo que es

A/aña, Albornoz, Alcalá Zamora, Maura, Largo Caballero, Fernando de los Ríos, Lerroux...Gobierno provisional de la II República.

el paro. Los capitalistas tos y de los paseos gratis enparo.monárquicos escondieron eldinero, no invertían y el tra-bajo escaseaba. Los anar-quistas, que apoyaron a laRepública a su advenimiento,declararon una guerra abier-ta y sin cuartel al nuevo ré-gimen. En mayo de 1931,hecha pedazos la luna demiel, el cardenal Segura, ar-zobispo de Toledo y primadode la Iglesia Católica, tam-bién declaró la guerra a laRepública con una carta pas-toral en la que elogiaba aAlfonso XIII; la terminabadiciendo: " hemos tenidola victoria en nuestras manos,pero no hemos sabido lucharcomo intrépidos guerreros dis-puestos a sucumbir glorio-samente...." Cinco años mástarde todos éramos, en unou otro lado de las trincheras,intrépidos guerreros dispuestosa sucumbir gloriosamente.Unos por la República, porla Libertad, por el Socialismo.Otros por el Fascismo, por elTotalitarismo, por el EstadoCaciquil de toda la vida.

ALdía siguiente de los gri-

tranvía volví a mi trabajo, ami escuela nocturna, a mijoven partido, a mi pequeñoy sosegado sindicato, a micooperativa. Mi trabajo mellevaba a currelar a los pala-cios de los que creían tenersangre azul, a los aristócra-tas catalanes: los Gomis, losVilá, los Tintore, los Doncel,los Bertrán y Musitu. Mo-nárquicos recalcitrantes quesoñaban con aplastar la Re-pública en la que, a pesar detodo, veían a una enemigade sus seculares privilegios.En los cortijos andaluces,como ahora y como siempre,en el rosario de todos lastardes, aún se reza un padre-nuestro por él alma de la "Pri-ma Isabel", por la Reina Isabella Católica. En las casas delos monárquicos catalanessiempre hubo retratos deAlfonso XIII, como aún seconservan retratos de Fran-cisco Franco. A la niña bonita,a la República, a la joven yalegre República de mi 14 deabril de cuando yo tenía 17años, se la comieron viva en

las trincheras de toda Espa-ña, en Aragón, en Extrema-dura, en Madrid, en Belchite,en el Ebro y en el Segre. Poruna gran casualidad Francose fue quedando sin nadieque le hiciera sombra: sinSanjurjo, sin Mola, sin JoséAntonio Primo de Rivera, sinsu hermano el oveja negraRamón Franco. La Repúblicaquedó enterrada bajo unmillón de españoles muertos.Y España aún está sin su re-volución industrial y agraria,con los problemas e injusti-cias de toda la vida. Los queeste año celebramos nuestromedio siglo de lucha socia-lista no desearíamos que estaclase trabajadora volviera atropezar en la misma piedrade 1931, quisiéramos romperel atado y bien atado deFranco, cuyo primer nudo esla ignorancia de las nuevasgeneraciones de unos acon-teceres históricos que jamásse habrían de repetir en estatrágica, y digna de mejor suer-te, piel de toro.

FERNÁNDEZ JURADO


-Canviar la vida

LOS INTELECTUALES, LA CLASE OBRERAPreocupa hondamente a no

pocos militantes la interpre-tación que se dé al Art. 1 ° delos Estatutos del Partit delsSocialistes de Catalunya (PSC-PSOE) que dice... "es una or-ganización política de clase,de masas, nacional y demo-crática":., "se propone comoobjetivos la consecución deuna sociedad sin clases, so-cialista y autogestionaria":

Es evidente que al decir"una organización políticade clase'' se refiere de ma-nera implícita al proletariadocomo clase trabajadora. Perosi definir la composición so-cial delíPartido fue cosa cla-ra y contundente, no lo estanto su práctica cotidiana.

Al Partido se adhieren hom-bres y" mujeres de tpdp ori-gen y procedencia aportandolas más diversas ideologíassociales. Estas ideologías pro-vocan actitudes políticas di-ferentes y también enfrenta-mientos. Ni todos los mili-tantes proceden de la claseobrera, ni los.que lo son handesterrado todo vestigio deideología burguesa. Sería útilanalizar y situar todos loscomponentes de la formaciónsocioeconómica del sistemacapitalista. Primero porqueno existe un exclusivo modode producción, ya que sub-sisten los diferentes modosen disgregación (feudal, agra-rio, mercantil, artesanal, etc.);y después, porque aún siendoel modo capitalista el fun-damental, y como conse-cuencia la clase capitalistala clase dominante, y la claseobrera la clase oprimida, sub-sisten clases y fracciones declase que en su descomposi-ción y disgregación oscilany vacilan entre las dos clasesfundamentales

Desde la aparición del ar-tesanado hasta la automati-zación es la división del tra-bajo la forma determinanteque marca el signó funda-

mental del desarrollo de lasfuerzas productivas.

Lo más sobresaliente enesta división del trabajo esla distinción entre la activi-dad manual e intelectual,habiéndose esta última re-servado siempre la clase di-rigente. Ya en tiempos remo-tos, el trabajo manual fueasunto de los esclavos, mien-tras que pensar era privile-gio.de los hombres libres.

Pero en el sistema capita-lista los intelectuales ya nose identifican plenamente conla clase dirigente capitalista,y ni siquiera forman una Clasecompactà y homogénea. Ve-moSjComo señalaba A. Crams-ci; que las categorías de in-telectuales creadas por elcapitalismo, ingenieros, téc-nicos, economistas, juristas,etc., reciben el mandato deencontrar la doctrina y per-petuarla en la práctica: delas relaciones de clase, delderecho de propiedad y suusufructo, del funcionamien-to del Estado burgués, decrear una nueva cultura, dedifundirla y enseñarla.

Estas categorías de inte-lectuales surgidas del capi-talismo, fundamentalmenteprocedentes de la medianay pequeña burguesía, arte-sanado, campesinado inde-pendiente, etc., se desarrollanal mismo tiempo que él. Nocesan de crecer por el acre-centamiento de las exigen-cias tecnológicas y porquela clase dominante traspasasus funciones ejecutivas ydirectoriales a especialistasasalariados.

Y esto no es solamenteverdad para los ingenierosasalariados de los empresa-rios en el cumplimiento detareas técnicas; para los pe-riodistas asalariados de lagran burguesía al realizar

misiones de justificación delrégimen; para los profesio-nales de la enseñanza, fun-cionarios de un Estado declase que exige la difusiónde la ideología de la clasedominante. Igualmente lo espara los pintores, escritores,músicos, actores, investiga-dores, etc., que cada día go-zan de menos independencia,ya que dependen de los co-merciantes de la pintura, delos editores, de los empre-sarios de espectáculos, délos laboratorios, etc., acer-cándose a los trabajadoresasalariados.

Los intelectuales van inte-grándose paulatinamente alrégimen mercantil y some-tiéndose a sus leyes; Inclusolos propios creadores, al crearvalores crean mercancías so-metidas a la explotación yespeculación. Dice K. Marxen su libro Historia de lasdoctrinas económicas: "Des-de el momento que los inte-lectuales entran al serviciode la producción capitalistase produce un cambio brus-co, y la burguesía intenta jus-tificar desde su propio puntode vista económico lo quéhabía combatido hasta elmomento" Añadiendo des-pués"... un escritor es un obrero productivo, no porqueproduce ideas sino porqueenriquece al librero-editor yen consecuencia es asalaria-do de un capitalista".

Para establecer más estasituación podríamos clasifi-car a los intelectuales en trescategorías.

1a. Funcionarios del Esta-do, profesionales de la ense-ñanza por ejemplo, percep-tores de una parte de la plus-valía global. . - .

2a. Asalariados al serviciode empresas capitalistas, comoeconomistas, juristas, inge-nieros, periodistas, y también

escritores y artistas que tra:

bajen para empresas de edi-ción o espectáculos. Todosellos producen plusvalía

3a. Quienes producen mer-cancías o servicios de manera.artesanal, como el pintor quevende directamente sus cua-,dros, o los abogados y mé-dicos. Estos están al margendel circuito de la plusvalía.

A medida que se acelerala decadencia de la burguesíacapitalista se hace más inso-portable su dominación Losfuncionarios del Estado, comopor ejemplo los profesionalesde la enseñanza/ven cómose degradan sus condiciones

;de•"<trabajó al sacrificar lacultura y la enseñanza enbeneficio del poder capita-lista Por ello van tomandoconciencia de que es urgenteque la burguesía cese de serla clase dirigente.

Pára, I os intelectuales asa-lariados del capitalismo, elproblema es diferente. Qui-zás el caso más curioso seael de los periodistas que de-penden enteramente de losempresarios, quienes los uti-lizan en la defensa de sus in-tereses y de la ideología dela clase dominante.

Otro caso es el de los téc-nicos e ingenieros asalaria-dos. Los empresarios los em-plean como técnicos y comodirigentes del personal. Porsus funciones son auxiliarese instrumentos de los capi-

talistas, quienes les confíanla responsabilidad de un tra-bajo técnico y el mando sub-alterno de los obreros.

Esta dualidad origina unamentalidad especial; el papelde jefe se confunde con elde técnico. Y esta confusiónles hace adoptar, conscien-temente o no, el punto devista de clase del capitalista.Esta solidaridad con laclasedominante es tanto más fuer-te en cuanto los ingenierosobtienen parte de los privi-


•Canviar la vida-

LOS INTELECTUALES, LA CLASE OBRERAlegios de los empresarios: unnivel de vida que se aproxi-ma al suyo.

Por el contrario, la situa-ción de asalariados conllevael germen de la oposición alempresario por parte de losingenieros, que no son el es-tado mayor del capitalismosino oficiales de tropa, porsu contacto con los obreros,que les permite comprenderla posición de clase del pro-letariado e incluso adherirsea ella.

Para los intelectuales queconservan la condición so-cial de artesanos, la insegu-ridad del mercado de losproductos de lujo los hacevíctimas de la especulaciónempujándolos hacia la claseobrera. Sin embargo no acep-tan este hecho por su indivi-dualismo, que es la reacciónhabitual de la pequeña bur-guesía. El miedo del artesa-no, como el del tendero, esconvertirse en obrero y per-der su independencia e inte-grarse en los engranajes delas fábricas. K. Marx analizaesta contradicción de clase,de las clases medias, en elManifiesto comunista dicien-do: "Combaten a la burgue-sía porque es una amenazapara su existencia en tantoque clases medias. Ellas noson pues revolucionarias sinoconservadoras; más aún, reac-cionarias. Pretenden hacermarchar hacia atrás la ruedade la historia. Si son revolu-cionarias es en consideracióna su inminente paso al prole-tariado; ellas defienden susintereses futuros pero no susintereses actuales; abando-nan entonces su propio puntode vista para adoptar el dela clase obrera".

No es sorprendente quesea en los sectores más fuer-temente organizados de lasempresas capitalistas dondelos intelectuales se unen másrápidamente al combate so-cialista: como por ejemplo,

Y EL PARTIDO

la industria cinematográfica.Recíprocamente, en los sec-tores donde el movimientoes lento esta evolución esmás difícil: la medicina.

Los intelectuales son mássensibles que el resto de lasclases medias a la conside-ración ideológica y tomanconciencia más fácilmentede la misión histórica de laclase obrera.

¿Qué puede formar la ad-hesión de los intelectualesa la causa de la clase obreray su Partido cuando este mo-vimiento tiene razones tanclaras y profundas?

¿Cuáles son los factoressubjetivos que obstaculizanel empuje histórico de losintelectuales hacia el socia-lismo?

Ante todo, existe una razóncomún a todas las clasesmedias: el carácter equívocode su situación de clase, quetiende a hacerles vacilar entrelas dos clases fundamentalesde la sociedad: la burguesía

y el proletariado. Pero tam-bién hay otras razones:

1a. La primera ilusión esla abstracción. Por el propiohecho de la división entretrabajo manual e intelectual,no están en contacto directocon las cosas sino con lossímbolos. No se sienten em-pujados por ningún interésde clase y se consideran in-dependientes de las relacionesde clase, situándose comorepresentantes de interesesgenerales.

Este pensamiento separadodel trabajo manual y de lasrelaciones concretas con loreal motiva la ilusión de serla fuerza suprema y ordena-dora del mundo, predispo-niéndolos fácilmente al opor-tunismo.

• 2a. La segunda ilusión esla del individualismo. En 1903,K. Kautsky decía:"El proletariado no es nadaen tanto que individuo ais-lado. Toda su fuerza, todassus posibilidades de progre-so, todas sus esperanzas, las

extrae de la organización,de la acción concertada consus compañeros. Se sientefuerte cuando forma partede una organización fuerte(...). El proletario conduce elcombate con la mayor abne-gación, como un elementode la masa anónima, sin po-seer objetivos personales,cumpliendo su deber, en elpuesto, cualquiera que seael lugar donde esté situado,y sometiéndose voluntaria-mente a una disciplina quepenetra todos sus sentimien-tos y todos sus pensamien-tos".

"El intelectual no luchaentregándose con toda sufuerza sino con ayuda de susargumentos. Sus herramien-tas son su sabiduría personal,sus aptitudes personales, susconvicciones personales. Nopuede adquirir alguna impor-tancia si no es haciendo valersus cualidades personales.La plena libertad de expre-sión de su individualidad leaparece como la primeracondición de éxito en su tra-bajo. Se somete difícilmentea un objetivo determinado,y si lo hace es por necesidady no por fervor personal. Re-conoce la necesidad de ladisciplina solamente para lamasa pero no para la élite,clasificándose él, por supues-to, como élite."

Este individualismo es lacausa principal de todas lasvacilaciones del intelectual.Frena primero su adhesióna la causa del proletariadoy al socialismo, oscilandocasi siempre en ambiguasposiciones "de intelectualizquierdista".

Y cuando ya dio el pasodecisivo, el individualismole persigue aún mucho tiempo,impidiendo una incorpora-ción clara y decisiva, rom-piendo valientemente con laservidumbre intelectual dela ideología social burguesa.

L CERDÁN


-Canviar la vida

EL "GUERNICA" I DON RICARDODE LA CIERVA

El nostre partit té adopta-da una posició pel que fa aldestí que cal donar al quadre"Guernica" de Picasso quan,sigui lliurat a l'Estat espanyol.Aquesta posició consisteixen què el lloc de lliurament,custòdia i exhibició del "Guer-nica" sigui el Museu Picassode Barcelona i si, per un motiuo un altre, això no és possible,ho sigui la mateixa ciutatmàrtir, Guernica.

Nogensmenys, tot semblaconfabular-se —àdhuc lamateixa vídua de Picasso hiha contribuït— contra lapossibilitat que el lliuramentdel "Guernica" a Espanya esporti a terme d'una maneraadecuada i digna. Es a horesd'ara molt probable, que elfamós quadre de Picasso,carregat d'un patètic i esbo-rrifat simbolisme, requisitò-ria perenne contra el feixis-me i el centralisme totalitaris,faci cap al Museo del Pradode Madrid —el lloc més ina-dequat dels quatre (la pròpia

Guernica, Barcelona, Màlagai la capital de l'Estat) que esdisputen l'honor, mentre, iaixò és molt més greu, conti-nua essent ministre de Cul-tura i, en conseqüència, ine-vitable oficiant de la cerimò-nia del lliurament, don Ricar-do de la Cierva, el menys dig-ne dels espanyols per a acom-plir aquesta funció.

Ell, don Ricardo, bé ho vol-dria, perquè el cas és fer elfatxenda, no solament coma ministre, sinó també enqualitat d'allò altre que s'atri-bueix ell mateix, la condiciód'historiador. Sense ser-ho,no cal dir-ho. Ben bé hg de-mostra el fet que, desprésd'haver ofert vuit versions,pel cap baix, de la destruccióde Guernica, totes elles, senseexcepció, errònies, falses ocontradictòries, sempre favo-rables, però, a les tesis pro-pagandístiques del franquis-me, arribés, finalment, a laconclusió que el bàrbar bom-bardeig de la ciutat sagrada

dels bascs havia estat obrade la Legió Còndor alemanya.Es clar que sense pronunciar-seencara sobre si hi havia hagutconnivencia o no amb elQuarter General del Gene-ralísimo de Salamanca, nisense deixar d'insinuar finsal darrer moment que en ladestrucció hi participaren elsmateixos "gudaris" bascs totaplicant-hi la tècnica de laterra cremada. I a sobre, perarribar a aquesta conclusió,al perspicaç i honrat histo-riador li calgué l'advenimentde la dècada dels setanta;ben senzill li hauria estatrecaptar informació dels su-pervivents de la tragèdia.Llegeixi's, si es volen conèi-xer amb tot detall els embullsi tripijocs que don Ricardova estat fent respecte a Guer-nica, el més d'un centenarde pàgines (de la 310 a la 416)que li dedica Herbert R.Southworth en el seu llibre"La destruction de Guernica",Ed. Ruedo Ibérico, París 1975.

Si això s'esdevé, si el quadrede Picasso arriba a Espanyaessent encara titular del Mi-nisteri de Cultura don Ricar-do de la Cierva, el qual, tor-nem-ho a recordar, ha utilit-zat rius de tinta per tal dedemostrar, de primer, que elbombardeig de Guernica nova tenir lloc, i després queno va tenir valor simbòlic,és a dir, la cosa contrària,justament, d'allò que testi-monia l'obra del genial pin-tor, si el "Guernica" es lliuraa Espanya tot presidint l'actedon Ricardo de la Cierva,esquincem-nos les vestidures,llencem-nos cendra al cap iproferim els esgarips mésesgarrifosos que mai no s'ha-gin oït als amfiteatres tràgics,perquè no tenim remei, calabandonar tota esperança:mai no recobrarem la, ver-gonya.

Felip LORDA(Diputat al Parlament

de Catalunya)


•Canviar la vida

Primer encuentro socialista de Radio y Televisión

Hace unos días secelebraba en Madridel Primer EncuentroSocialista de Radio yTelevisión. A lo largode las dos jornadas dedebate se analizó laactual situación y seplanteó la respuestasocialista en los me-dios audiovisuales.El grupo ponencia de Ca-

talunya presentó "la Televi-sión" en las comunidadesautónomas, una propuesta...«La ponencia analiza la len-gua y la cultura: "una lenguaes un hecho cultural particu-lar: en cierto modo da cuentadel contenido de una cultu-ra". Y da un repaso a la polí-tica que se ha llevado desdetelevisión, sobre todo estosúltimos años, en Catalunyacon la supresión de los pro-gramas en catalán más cali-ficados llegando finalmentea los socialistas y la televi-sión.»:

Los socialistas de Catalunyaluchamos en su momento afin de que en el Estatut deCatalunya se incluyera la dis-posición transitoria octavaque contempla el otorga-miento por parte del Estadoa la Generalitat del régimende concesión para la utiliza-ción de un tercer canal, detitularidad estatal y que hayque crear específicamentepara su emisión en el territo-rio de Catalunya. Esta com-petencia también está con-templada en el "Estatuto ju-rídico de radio y televisión"y en cuya discusión y debatetambién intervenimos.

Pero además, y dado queel gobierno no se quiso com-prometer formalmente en unplazo concreto de creacióny concesión del tercer canal,los Socialistes de Catalunya

pusimos nuestro empeño paraconseguir que en esta mismadisposición transitoria octavase incluyera un apartado quedice exactamente: "Hasta lapuesta en funcionamientoefectivo de este nuevo canalde televisión, RadiotelevisiónEspañola (RTVE) articulará,a través de su organizaciónen Catalunya, un régimentransitorio de programaciónespecífica para el territoriode Cataluña, que TelevisiónEspañola emitirá por la se-gunda cadena (UHF)."

Este es un punto especial-mente importante por variasrazones:

a) Porque hay establecidasreglas internacionales segúnlas cuales no se puede crearun tercer canal de televisiónhasta que el segundo no cubraenteramente el. territorio delpaís de que se trate y hoy, enel Estado español, el segundocanal tiene una cobertura

muy deficiente y llega conespeciales dificultades téc-nicas en muchas zonas, in-cluido el propio territorio deCatalunya.

b) Sería necesario conver-tir en precedente el que el se-gundo canal (UHF) pasara aser una cadena de las auto-nomías que permitiera serdesconectada a discreciona-lidad del territorio autónomoen función de su propia ca-pacidad de producción tele-visiva y del interés de la pro-gramación establecida. Elloconlleva la ventaja de que notiene un incremento de coste,sólo habría que replantearla cobertura técnica para quellegase a todos los lugares;además, el nivel de audien-cia sería más alto en el segun-do canal que en un posibletercero, a pesar de que seríainferior al primero aunqueello se podría paliar con unrelanzamiento publicitario.

Tareas inmediatas— Creación, desde la Ge-

neralitat, de un Consejo Ase-sor capaz ya de intervenir enla programación catalana quese emite actualmente por elprimer y segundo canal.

— Utilización desde estemomento de las posibilidadesde desconexión del segundocanal UHF para incrementarla programación catalana.

— Gestión económica dela malversación del presu-puesto de la televisión y laradio en Catalunya, acabandocon los bajos rendimientosen el trabajo. Para conse-guirlo, los Socialistas quere-mos intervenir directamenteen el nombramiento del dele-gado territorial de Radio-televisión en Catalunya asícomo de los otros cargos di-rectivos asegurahjlcLíiye lasresponsabilidjxf<o ArfetAÍkanen personas/*e- probada^caciay hon/adez. ^ ^

-rt£_\\\v

O).

L'opinió Socialista/Abril 1980 n¿ Ì7I

-Canviar la vida-

Ley de divorcio

UNA URGENCIA INAPLAZABLEEl fenómeno del divorcio no debe ser analizado

de manera aislada y fuera de su contexto social,sino que forma parte de una práctica mundialmenteaceptada, de forma muy especial en los países dela Europa occidental que tan a menudo sirven deejemplo en los discursos préélectorales a los polí-ticos de la UCD.

El divorcio es mayorita-riamente admitido dentro yfuera de nuestro país comosolución al posible fracasomatrimonial, porque no hayque buscar víctimas per-manentes de un error come-tido en determinadas cir-cunstancias, ni se puedeobligar a yivir en conflictoconstante a dos personasque no lo desean. La insti-tución familiar tiene carac-terísticas propias. La vidaen común es algo complejoque puede sufrir influenciasinternas y externas a lo largode los años.

Hoy existen muchas parejasque han optado por la sepa-ración de hecho tratandode buscar una salida a unaconvivencia difícil. Pero esnecesario que la ley dé unasalida legal a estas situa-ciones para que los separa-dos puedan reencontrar latranquilidad y la libertad yque a la vez permita quemuchas parejas que hanoptado por dar por termi-nada una opción de vidafamiliar tengan la posibi-lidad de construir otra fa-milia.

El divorcio quequeremos los socialistas

La inestabilidad de unasrelaciones conyugales con-flictivas y el proceso deneurotización que puedecomportar vivir en una situa-ción de conflicto constantepueden ser causa de suici-dios, etc., como por desgra-cia vemos a menudo en laspáginas de sucesos.

El 30 de mayo de 1979,los Socialistas presentamosun proyecto de ley de Di-vorcio que fue derrotadopor la mayoría parlamen-taria UCD-Coalición Demo-crática, aunque dado quela votación fue secreta seperdió por muy pocos votos,lo que indica que no haycriterios homogéneos dentrodel Partido del Gobierno.

Nuestro proyecto fue pre-sentado delante del incum-plimiento por parte de UCDde los compromisos asumi-dos en los Pactos de la Mon-cloa, que comportaban lapresentación de un proyectode ley del Divorcio dentrodel marco de la pasada legis-latura. Ahora, finalmente,y con un retraso de dos años,el Partido del Gobierno hapresentado un proyecto deley de Divorcio que tienemuchos puntos inaceptablesy que los socialistas tene-mos el firme propósito deenmendar en el Congresode los Diputados.

Un tema fundamental paranosotros es que el divorciopueda ser pedido por loscónyuges por mutuo con-senso, es decir, de acuerdo.En este caso las dos partespodrán guardar silencioiso-bre las causas del divorcio,de manera que sus diver-gencias puedan formar parteexclusiva de su vida privada.

De todas formas, y dadoque la interrupción de lavida en común no siemprese produce por la vía delacuerdo, sino al contrario,hay que prever una cantidad

de causas que, sin buscarculpabilidades, permitan alque desee divorciarse poderhacerlo:

Causas de divorcio:

1.- El transcurso de un añodesde la firmeza de la sen-tencia o desde la separacióndé hecho y en distinto domi-cilio libremente consentida.

2.- La falta de consuma-ción del matrimonio a partirdel año de su celebración.

3.-La esterilidad de unode los cónyuges anterior almatrimonio e ignorada porel otro, así como la esteri-lidad sobrevenida con pos-terioridad al matrimoniocuando no exista descen-dencia común. En amboscasos, la acción no podráser ejercitada hasta quehayan transcurrido tres añosdesde la celebración delmatrimonio.

4.- La conducta o situaciónpersonal de uno de los cón-yuges que produzca tal per-turbación en las relacionesmatrimoniales que haga in-soportable o muy difícil parael otro cónyuge o para loshijos la continuación de lavida en común.

5.- El quebrantamiento dela fidelidad conyugal no con-sentido ni perdonado. Entodo caso, la acción sólopodrá ejercitarse dentro de

los seis meses a partir delmomento en que se tuvoconocimiento de ello y nuncadespués de transcurridostres años.

6.-El alcoholismo y latoxicomanía.

7.- Los malos tratamientosde obra y las injurias gravesreiteradas, así como las ac-ciones que puedan poner enpeligro la vida del otro cón-yuge, de los hijos comuneso de los de cualquiera delos cónyuges.

8.- La bigamia, sin perjui-cio de la acción de nulidadque pueda ejercitar cual-quiera de los cónyuges.

9.- El desamparo de lafamilia.

10.- El abandono duranteun año del cónyuge o de loshijos comunes o de los decualquiera de los cónyuges.

11.-La desaparición sinnoticias de uno de los cón-yuges durante un año.

12.-La negativa perma-nente a la procreación o alacto conyugal.

13.- La inducción a la pros-titución del cónyuge, de loshijos comunes o de los decualquiera de los cónyuges.

Hasta aquí nuestros puntosde vista, ahora habrá queesperar a ver cómo defien-den los suyos los señoresde UCD Anna BALLETBO


•Canviar la vida

"Cautivo y desarmado el Ejército rojo"

LAS OLIMPIADAS SE ACABANLa reciente decisión del Comité Olímpico Nor-

teamericano de no participar en la Olimpiada deMoscú plantea en toda su crudeza la necesidad decomenzar a pensar en una alternativa deportiva alas olimpiadas ideológicas.

No ha existido una sola cer Mundo- el conflicto pa-olimpiada sobre la que nohayan aleteado los vaivenesde la política internacional:la primera guerra mundial,el nazismo, la segunda guerramundial, la creación del Es-tado de Israel, la invasiónsoviética de Hungría y la in-tervención anglofrancesa enel Canal de Suez, la crisis in-teralemana, el racismo delRégimen de Pretoria, la pro-testa de los negros americanosy la entrada en escena el Ter-

lestino-israelí y ahora lo queparece la reanudación de laguerra fría: el conflicto entrebloques.

La coexistencia pacíficahacía que la confrontaciónentre los bloques se realizarapor otros procedimientos: lasgrandes agencias internacio-nales, las publicaciones y,porque no, los estadios de-portivos. La explotación quese hacía de los países "me-dalleros" de sus victorias no

Seminari de Formació

ELS SOCIALISTESAL PARLAMENTDE CATALUNYA

Per als propers dies 26 i 27d'abril a l'Hotel Rossinyol deValldoreix (Sant Cugat delVallès), la Secretaria Nacio-nal de Formació del PSC(PSC-PSOE) ha organitzat unseminari sota el títol "Elsocialistes al Parlament deCatalunya" que comptarà ambes ponències següents:

-Dia 26 a les 10,30:Ei Parlament a l'Estat mo-dern, per Ismael Pitarch.

-A les 16,30:Les eleccions del 20-3-80,per Isidre Molas.

-A les 18,30:Parlament actual i les pro-postes socialistes, perEduardo Martín.

-5 Dia 27, a les 10,30:L'estratègia socialista per

als propers quatre anysper Pere Jover.

Aquest seminari és conti-nuació del ja celebrat elspassats dies 11, 12 i 13 sotael títol "La política parla-mentària dels socialistes",que va versar sobre la polí-tica socialista al parlamentespanyol.

La secretaria de Formacióestà preparant per al propermes de maig un nou semi/larisobre les centrals nuclearsque se celebrarà a Mórad'Ebre, un altre sobre els po-ders econòmics i, per a mésendavant, un altre sobre lareforma social.

Per a informació i inscrip-cions podeu dirigir-vos a laSecretaria de Formació delPSC, c/. Canuda, 26-1a. Telè-fon 301 75 99.

El Black Power tampoco estaráen Moscú.

era otra cosa que el lanza-miento de distintos sistemas,de distintas formas de enten-der la vida. Nunca un "ma-rine" se pareció tanto a MarkSpitz cuando en los USA sevendió su imagen de "ameri-cano ganador".

¿El Olimpismo se acaba?.Todo parece indicar que sí ytal como se han desarrolladolas cosas hay que pensar que¡por fin se acaba!. Mantenerla situación como hasta elmomento sólo puede res-ponder a una visión farisaicade las Olimpiadas.

Cuando la posibilidad deque no se celebraran las olim-piadas era tan sólo un rumor,el diario francés "L'équipe"planteaba una alternativa:los campeonatos del mundoindividuales. Es decir, quelos atletas solamente se re-presentarían a ellos mismosescapando de las ceremoniasde banderas, himnos,etc.

En esta línea parecen queestán los atletas españolesante la poca decisión de Go-bierno y Comité OlímpicoEspañol. Si la política diceque no se debe asistir a Mos-cú, los deportistas españolesirán a título de independien-tes. El Olimpismo se acaba.¿Por f in?.

R.M.

ESPURNES

Fraga: "Cal organitzar elcentre-dreta en la demo-cracia espanyola".Que traduït vol dir: Comque no és possible fermarxa enrera, cal orga-nitzar el gir a una dretaque, anomenada "cen-tre", encalli el procés dedemocratització.Aristòtil, a la seva obra"Política": "El temor tor-na més atent respecte ala seguretat de l'Estat.Aquells que vetllen perla seva salut cal que fin-geixin de tant en tant al-guns perills o atansar riscsque estaven allunyats per-què els ciutadans, alar-mats, romanguin semprealerta com amb guàrdianocturna".¡Carai! Segur que heutingut lectors espavilatsi deixebles avantatjatsvint-t-i-tres segles desprès...al Foment i al seu entorn.Cassius Clay: "Hi ha doshomes dolents: El nord-america i el rus"Mira el santoral, Cassius,i veuràs la poca quanti-tat de sants que hi had'aquestes nacionalitats.Andrew Young, ex-Em-baixador dels EEUU a laONU, visitant una posi-ció avançada del Po I i sa-no: "Quan el poble nord-america conegui la vostrahistòria, es farà amic vos-tre"El que vol dir que ara noés amic seu per ignoràn-cia històrica."La dreta escamoteja l'Es-tatut a Andalusia"La postura d'UCD, a mésd'inoperant, ha caigutaltra vegada en el granerror històric d'intentarretardar el procés de lagran unitat.Aquella on no hi hagi es-panyols discriminats...

{¿opinió Socialista/Abril 1980 29/

•Hemeroteca

ELRERÍÓDkO

Las causas profundasde lo que ha pasado

La victoria del catalanismoconservador sobre el socia-lismo autonomista y federalde la "Catalunya Nova" hasido tan inesperada y rotundaque no bastan las explica-ciones superficiales, aunquetengan una gran parte deverdad.

Voy a intentar el esclare-cimiento de algunas causasprofundas del cambio pro-ducido entre el electoradocatalán.

— La primera, se encuentraen la desesperante crisis eco-nómica. Frente a ella el Go-bierno de UCD no tiene res-puesta y el PSOE vio recha-zada, el 1 de marzo de 1979,su moderada alternativa porlos electores españoles. Enaquel entonces, Suárez forzóel voto del miedo ante el de-monio marxista y apelóal alto componente iletrado,conservador e irracional deuna población desmoralizadapor cuarenta años de dicta-dura. Un año más tarde, lossocialistas catalanes sufrensu parte correspondiente deaquella derrota, aunque estavez el desgastado Suárezcuenta con un sustituto enplena forma, agresivo y diná-mico: Jordi Pujol.

— La crisis ha lanzado auna parte de los trabajadoresde Catalunya en brazos dequien parece contar con laconfianza del capitalismo na-cional y multinacional. Seguirapoyando a unos socialistasque no han logrado la rupturacon los poderes económicostradicionales sería inútil. Lamayoría popular no puedeentender el sentido de unalarga y paciente conquistade parcelas de poder demo-crático.

La izquierda no tuvo ener-gía, en 1975, para forzar la

ruptura democrática, comono la tuvo en 1931. Por esohubo entonces y ha habidoahora un "bienio progresista"(1931-33 y 1977-79), cuyo en-tusiasmo triunfalista ocultabauna extremada moderaciónfrente al bloque de podereconómico, con la excusa deno forzar una involución po-sible y con el patriotismoconstructivo de poner lasbases jurídicas de la demo-cracia (Constitución abierta,Estatutos de autonomía, etc.).En 1933 el pueblo dejó deapoyar a los reformistas re-publicanos y, por tanto, lasDerechas recuperaron el po-der formal, precisamente por-que nadie les había arreba-tado el poder material. EnCatalunya la Lliga Catalanarecuperaba terreno frente ala ERC progresista a los dosaños del susto republicano.Hoy las fuerzas conservadorascatalanas se han repuestodel susto socialista. Todo loque el PSC ha hecho por laautonomía democrática (res-tablecimiento de la Genera-litat, Constitución autono-mista, Estatut, etc.) va a seraprovechado —tan sólo hastadonde convenga— por unaDerecha que andaba bus-cando un sustituto de Tarra-dellas dignodeél.

— La tercera causa del fra-caso socialista es su incipientey escaso enraizamiento enlas clases populares. El PSCha tenido que pagar su con-tradicción de ser una espe-ranza tan sólo electoral y nohaber podido dedicar mástiempo y energía a la forti-ficación pedagógica de suheterogénea base.

&— La cuarta causa. La De-

recha catalana ha tocado elclarín. Ha volcado todas susfuerzas económicas propa-gandísticas e ideológicas enuna gran campaña del miedo,la conservación y los slogansirracionales y sentimentales,con fuertes componentes per-sonalistas, autoritarios; deun patriotismo abstracto y

visceral: igual que ha hechosiempre toda Derecha y, mu-cho más, la española. Hastalos españolistas han votadoel nacionalismo catalán.

Adolfo Suárez. ¿Ha sidoéste el otro gran derrotadode estas elecciones o, por elcontrario, es Jordi Pujol —jun-to con el caudillo vasco Ga-raikoetxea, y el señorito an-daluz Rojas Marcos— el prin-cipal soporte de esa Confe-deración Española de Dere-chos Autónomos que el capi-talismo hispano necesita pararenovar, en el marco de unademocracia amenazante yamenazada, su secular poderde dominación?

JoséA.° GONZÁLEZ-CASANOVA

¿El nacionalismocomo pretexto?

La burguesía rural conser-vadora de comarcas ha votadoPujol, pero también ha logra-do éste el voto útil y miedosode quienes, en los barrios altosde Barcelona, habían votadoantes a UCD e, incluso, aAlianza Popular. La mentali-dad "botiguera" se ha iden-tificado con el slogan inteli-gente de "Ara convé Pujol".

Para impedir el resurgi-miento de UCD, Pujol deberáser muy conservador. Perolos grandes intereses capita-listas (poco liberales y casinada democráticos) son unpeso tremendo para la pe-queña burguesía industrialy mercantil.

Para el catalán medio,¿quién es más nacionalista?:¿el posibilista, pactista y ma-niobrero Pujol o el intransi-gente y purista Barrera? ¿Cómocoexistirá la cautela de CDC(que no reclamará la totali-dad de competencias que laConstitución y el Estatuto

—forjados y forzados por elPSC— conceden a Catalunyahasta que tenga la plena se-guridad de que la izquierdano gobernará nunca en elpaís) y las exigencias verbalesde ERC en favor de una ple-nitud autonómica e, incluso,confederal, rayana en la in-dependencia?

Es verdad que el catala-nismo histórico y pequeñoburgès de ERC es quien le haarrancado más votos al PSC-PSOE. Este ha perdido casiel 20 por ciento de su anteriorelectorado, debido, en parte,a la abstención de un prole-tariado desmoralizado y de-sorientado, pero en parte tam-bién al trasvase de votos alPSA y, sobre todo, a ERC. ¿Setrata de una actitud sensatay agradecida al esfuerzo cons-titucional y estatutario delPSC y del PSOE, sin los cualesno se hubieran logrado laConstitución y el Estatutomás abiertos, generosos y pro-gresistas que ha tenido nuncaEspaña y Catalunya? ComoPujol ha denunciado a losdos grandes partidos espa-ñoles por utilizar Catalunyapara sus enfrentamientos, asítambién podría denunciarsela utilización egoísta por partede un sector catalanista dela pequeña burguesía delcombate y de los éxitos auto-nomistas del nacionalismofederal e internacionalistadel PSC-PSOE.

¿Aún confían los "boti-guers" en los créditos ban-cários? Lo cierto es que siguenconsiderando extranjera a laclase obrera inmigrada y, alsocialismo, cómo algo con-trario a la "esencia eterna"de Catalunya, es decir a suspequeños intereses econó-micos.

El nacionalismo amenazacon volver a ser una vez másla coartada ideológica deunas clases insolidarias.

José A.° GONZÁLEZCASANOVA


Hemeroteca-

AVUI«Perquè he votatsocialista»

"La raó de la meva mili-tància al Partit âels Socia-listes de Catalunya és bensenzilla: No n'he trobat unaltre de millor. A un partitpolític jo no li demano queem subministri un dogma/ni el paradís perdut ni, enconseqüència, la llibertatamb autogovern socialistadels Països Catalans. Jo, quesóc de mena arrelada a laterra que trepitjo, no em fiodels partits que m'ofereixendogmes, ni dels que em pro-meten més del que sé queem poden donar.

Sé, a més, que aquellspartits que es proclamenabsolutament independentsde la política espanyola nom'acaben de dir la veritat,per la senzilla raó que, avuii en el context polític en quèens trobem, cap formaciópolítica no pot actuar, enel marc de la legalitat, ambabsoluta independència dela política espanyola.

Posats doncs en el marcde la legalitat i acceptada,encara que a contracor, laConstitució de l'Estat es-panyol, la nostra políticaés una política depenent.L'avantatge dels partits ar-ticulats amb altres partitsde l'Estat espanyol és queensenyen les cartes.

Cal que digui també quedes de sempre i per herèn-cia em trobo políticamental costat de la classe treba-lladora.

Sóc de la generació queva viure la guerra civil i laguerra civil va migpartir Ca-talunya de la mateixa ma-nera que va migpartir Es-panya. Vaig ser doncs do-blement perdedora en aque-lla derrota del 39, i cal quesubratlli doblement, car el

capital català va guanyarla partida, si voleu amb unamica de remordiment, peròla va guanyar i en va treureabundants beneficis. Si avuila nostra classe treballadoraestà formada amb un altpercentatge d'immigrants noés culpa meva ni d'ells. Somaquí junts, tant si ens agradacom no i jo vull lluitar alcostat d'ells. Tractaré defer-me entendre, tractaréque em trobin ferma ambels meus pressupòsits decatalanitat, però no els im-posaré l'aleatori ^orgull deportar vuit cognoms cata-lans de rengle. Es més, tantsi us sembla clar com no,em sento més solidària, mésamiga, més congènere d'enRamón Fernández Juradoque del senyor Carles Ferreri Salat, és una qüestió deperspectiva.

El Partit dels Socialistesde Catalunya hem cregutque no calia afirmar la nostracatalanitat i potser, de caraa la publicitat, ha estat unerror, però jo crec que ni enJoan Reventes ni molts d'al-tres han d'explicar per quilluiten i com i perquè.

La burgesia té el malcostum d'atribuir-se semprela prioritat de tots els donsde la terra, sempre dispo-sada a explicar-te que etmalfiïs del foraster, peròno està mai disposada a amo-llar ni un ral per finançarla nostra llengua, la nostracultura, la nostra ferma ca-talanitat. Jo no m'he triatla Catalunya que tenim avui,ni jo ni l'immigrat, però elsque van finançar la Cruzada,els que es van enriquir ambterrenys i telers i "cupos"de cotó, aquests sí que lavan triar. I tal com la teniml'hem de tirar endavant iaixò és el que proposa elprograma de govern socia-lista. Jo l'he llegit i m'agra-da i per això he votat socia-lista.

Maria-Aurèlia CAPMANY

DiariolóEuropa, la crisisy los socialistas

Los socialistas europeossomos todos fuerzas políti-cas que hemos rechazadola economía administrativapor razones de libertad y deprincipio. Y, a partir de estehecho central, es falso queexista libertad en una socie-dad en que no habría másque una traducción exclu-sivamente política y todala economía fuera exclusi-vamente administrativa. Perouna vez marcado esto, henosaquí occidentales y en con-diciones tales que la imageninternacional del socialis-mo democrático no estátodavía clara. Peor que esto:es desconocida. Queda porconstruir nuestra identidadpropia y pienso que el pro-blema que nos encontramos,en la medida en que escomún, es el de saber quépapel y qué límites asigna-mos a las fuerzas en el mer-cado.

Me pregunto si el hechode reflexionar sobre la di-mensión de la crisis europeano podría permitirnos ade-lantar un paso hacia la com-prensión mutua.

Hay que cambiarla táctica

Nosotros nos hemos con-tentado únicamente con co-rregir a través de los im-puestos, las escuelas, lossistemas de garantías so-ciales, etc, las injusticias delcapitalismo pero dejandofuncionar el sistema tal cual.Y esta apuesta fue eficazmientras el capitalismo ensí mismo daba resultados.Sin embargo, en el estadoen que se encuentra en estemomento, no podemos man-tener este estado de cosasen el futuro.

Y es en el fondo nuestracapacidad para hacer coin-cidir la práctica con la teoríalo que dará a nuestra unióncalidad y fuerza.

Pienso concretamente ennuestros camaradas social-democrátas alemanes, quedesde el momento en queoyen hablar de planningpiensan inmediatamente en"gosplan" y en Moscú. Porotra parte, hay otros quecuando oyen hablar de fuer-za en el mercado lo tradu-cen por criptocapitalismo,traición y abandono del so-cialismo: ¿Podemos, de al-guna manera, salir de estecírculo?.

SUBSCRIVIU-VOSA L'OPINIÓ SOCIALISTA

CANUDA, 26,1«r

Subcripció anual 800 Ptes.(24 números)

Subscripció semestral 400 Ptes.

Nom

Adreça . . . '

Població D.P

Forma de pagament: Taló bancari o contra reer íoftr C-i

£4 nnnilMEilTAC'O^i

^ A-*- -*>L'opinió Socialista/Abril 1980

•Partit viu-

Després deles eleccions

Ja han passat les eleccionsal Parlament de Catalunya.La campanya electoral i lajornada del 20 de març hanquedat enrera.

Ara, després dels resul-tats, els socialistes nem pas-sat a ser el primer partit del'oposició, en el contextd'una Catalunya que ha re-cuperat les seves institucionsmés seculars.

En el si del partit s'obreun període de reflexió apartir de cada militant, cadaagrupació i cada federació,que culminarà amb el Con-grés que es celebrarà elproper mes de juliol.

A algunes de les imatgesd'aquesta pàgina'podeu veu-re aspectes del Consell dela Federació de Barcelonaque va tenir lloc pocs diesdesprés del 20 de març.


socialista - Fundació Rafael Campalans · informatives i manipulacions del més pur estil...

Documents

Transcript of socialista - Fundació Rafael Campalans · informatives i manipulacions del més pur estil...