DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR PROGRAMA...

DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR

PROGRAMA BASEIES LA MALLADETA

(Aprovat pel Claustre el 29-4-2009; modificat 21-4-10, 30-3-11, 28-6-2012)

ÍNDEX

a) Justificació de l'aplicació d'esta mesura extraordinària al centre. ................................ 3

b) Aplicació al centre dels criteris i procediments d'accés i selecció de l'alumnat. ........... 3

EL PERFIL DE L'ALUMNAT SUSCEPTIBLE DE CURSAR PROGRAMES DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR 3

Perfil Acadèmic 3 Perfil Psicopedagògic 4

CRITERIS D'ACCÉS I SELECCIÓ DE L'ALUMNAT 5 Criteris Previs 5 Criteris basats en l’avaluació psicopedagògica 6 Criteris Resolutius 7

PROCÉS DE SELECCIÓ I D'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DE L'ALUMNAT 7

CONTINGUTS DE L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA 8

c) Concreció del currículum dels àmbits i de l’idioma específic, així com la metodologia específica per al seu desenrotllament. ........................................................................... 9

OBJECTIUS GENERALS 9

AVALUACIÓ. PRINCIPIS GENERALS 10

ÀMBIT CIENTÍFIC: 11 Objectius específics de l’àmbit 12 Metodologia 13 Primer curs 14 Segon curs 20

ÀMBIT LINGÜÍSTIC I SOCIAL: 25 Objectius específics de l’àmbit 26 Metodologia 27 Primer curs 31 Segon curs 34

ÀMBIT PRÀCTIC: 38 Objectius específics de l’àmbit 40 Metodologia 41 Primer curs 41 Segon curs 44

IDIOMA ESPECÍFIC: 45

Programa base PDC.odt Pàgina 1

Objectius específics 46 Metodologia 46 Primer curs 50 Segon curs 53

d) Criteris per a distribuir a l'alumnat en els grups de referència. .................................. 56

e) Criteris per a l'organització dels espais, dels horaris i dels recursos. .......................... 56

f) Criteris i procediments per al seguiment, l'avaluació i la revisió del Programa Base. 57


a) Justificació de l'aplicació d'esta mesura extraordinària al centre.

El Programa de Diversificació Curricular és una mesura extraordinària d’atenció a la di-versitat que es planteja per alumnes que ja han cursat 2n d’ESO i han repetit almenys una ve-gada amb anterioritat.

Segons l’Ordre 18-6-99, les mesures ordinàries d’atenció a la diversitat són la concreció del currículum, l’opcionalitat (que és molt minsa abans de 4t d’ESO), les activitats de reforç i repetir curs. A més, el centre altres mesures, com són grups flexibles, desdoblaments, pla d’acció tutorial, ... Si amb tot açò els alumnes es troben en risc evident de no aconseguir els objectius de l'etapa i, al mateix temps, demostren el seu interés a obtindre el títol de Graduat en Educació Secundària, és que necessiten un altre tipus de mesura.

Mesures extraordinàries que es poden haver adoptat anteriorment amb aquest alumnat són Adaptacions Curriculars Individuals Significatives, Adaptacions d’Accés al Currículum i el Programa d’Adaptació Curricular en Grup. Per alguns alumnes que han rebut les dues prime-res es pot considerar que aprofitaran més dins d’un grup reduït, amb atenció més personalitza-da i menys professors, tot i que la metodologia i els procediments a assolir dins dels àmbits poden presentar certes dificultats per aquests alumnes. Pel que fa a la tercera, no té massa sen-tit tornar a un grup normal després cursar 3r d’ESO amb un currículum adaptat, altament dife-renciat de l'establit amb caràcter general i amb una estructura molt més pareguda a la del pro-grama del qual estem parlant ara.

En un centre tan gran com el nostre (24 unitats d’ESO, segons el perfil, però que sol aten-dre’n més) és prou habitual que acaben 2n d’ESO alumnes que ja han repetit una vegada en l’etapa i no estan en condicions de promocionar a tercer o acaben 3r d’ESO i tampoc estan en condicions de promocionar a quart. I més ara, que es permet repetir curs en 1r i en 2n d’ESO. L’experiència d’altres anys ens diu que alguns d’ells continuen matriculant-se i pocs aconse-gueixen el títol si no és a través d’aquest programa. També ens diu que el programa dóna bons resultats.

b) Aplicació al centre dels criteris i procediments d'accés i selecció de l'alumnat.

EL PERFIL DE L'ALUMNAT SUSCEPTIBLE DE CURSAR PROGRAMES DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR

Segons l’ordre 16-6-2008, en el perfil legal d’aquest alumnat es pot diferenciar entre el perfil acadèmic i psicopedagògic.

Perfil Acadèmic

1. Està en 3r d’ESO o ja ha cursat segon d’ESO, ha repetit alguna vegada en l’etapa i no està en condicions de promocionar a tercer.

S’incorporarà al primer curs del programa l’alumnat procedent de segon que no estiga en condicions de promocionar a tercer i haja repetit ja una vegada en l’eta-pa; així mateix, podrà incorporar-se l’alumnat des de tercer curs.

S’incorporarà al segon curs del programa l’alumnat haja cursat quart d’ESO o haja cursat dos vegades tercer, o el que haja cursat tercer una sola vegada i tinga complits 17 anys o els complisca l’any natural en què s’incorpore al programa.


Perfil Psicopedagògic

1. Ha presentat en cursos anteriors DIFICULTATS GENERALITZADES D'APRENENTATGE, per la qual cosa ha sigut objecte de mesures ordinàries d'atenció a la diversitat: reforços, permanència d'un any més en el mateix curs, Adaptació Curricular…, que no han donat el resultat suficient.El terme “dificultats d'aprenentatge” inclou a un col·lectiu d'alumnes molt heterogeni

que es pot concretar en diverses característiques, encara que entenent que estes no tenen perquè donar-se simultàniament en tots els alumnes, ni en la mateixa mesura. Entre altres, estes poden ser:

• Ritme d'aprenentatge lent: inclou alumnes que no s'adapten al ritme d'aprenentatge general. Necessiten més temps per a fer les tasques, els costa més entendre i/o execu-tar el que cal fer.

• Baix desenvolupament de capacitats de divers tipus que es traduïx en desfasament escolar no significatiu en determinades àrees (o, excepcionalment, significatiu en al-guna àrea):- Capacitats bàsiques: expressió, comprensió, raonament, càlcul…- Referides a les àrees del currículum.- Relatives a hàbits, habilitats i tècniques d'estudi. L'alumne/a no ha integrat hàbits

regulars d'estudi o desconeix les tècniques bàsiques o les ha aprés de forma des-contextualitzada (amb la qual cosa no sap quan aplicar-les).

• Desmotivació escolar: la falta de motivació pot estar relacionada amb diverses cau-ses, entre elles:- Ritme d'aprenentatge lent o baix desenvolupament de capacitats bàsiques… És

l'alumne/a que manifesta “per a què estudiar si sempre m'acaben suspenent”.- La pròpia trajectòria escolar (repetició de curs, canvis freqüents de centre, incorpo-

ració tardana al sistema educatiu valencià, assistència irregular…): el “desarrela-ment” escolar porta a l'alumne/a a no implicar-se en activitats d'aprenentatge, per tindre dificultats per a seguir el ritme normal de la classe, per no estar molt integrat en el grup, per no haver assimilat totalment la competència lingüística suficient… En el cas d'alumnes que per diversos motius han faltat a classe en períodes ante-riors, la falta de continuïtat ha creat un clot difícil de salvar, que els impedix con-nectar amb l'aprenentatge en les diverses assignatures, la qual cosa els porta al fra-càs, generant-se així un cercle viciós difícil de tallar.

• Baix nivell d'autoestima: alumnes que confien poc en si mateixos. La seua actitud davant de noves tasques és d'inseguretat, por davant d'un nou fracàs i açò bloqueja la seua capacitat de pensar. Esta falta de confiança en les pròpies possibilitats es reforça amb l'experiència contínua de fracàs escolar.

• Altres causes, entre elles:- Immaduresa i escassa autonomia en l'aprenentatge: alumnes que han anat pro-

mocionat de curs sempre en el límit de les seues possibilitats, gràcies a un impor-tant suport familiar, però per als quals es fa cada vegada més difícil abordar el ni-vell d'exigència dels continguts escolars.

- Tipus de metes: alumnes que actuen segons metes externes entre les que destaca la sanció qualificadora o la pressió familiar.

- Preferències quant a l'agrupament: alumnes que per la seua inseguretat, intro-versió o altres causes, es desenvolupen millor treballant en xicotet grup per quant es diluïx la càrrega de la seua iniciativa o protagonisme. També alumnes que res-ponen favorablement a una relació didàctica amb el professor/a, més personal.

- Dificultats familiars i/o socials: problemàtica familiar que impedix que l'alum-ne/a se centre en el seu aprenentatge, ambient familiar poc vinculat a interessos i


motivacions escolars, dificultats socioeconòmiques en alumnat que no compta amb el suficient recolzament familiar, etc.

- Necessitats educatives derivades de discapacitat física (visual, auditiva o mo-triu): alumnes amb problemes de baixa visió, hipoacúsia, distròfia muscular… que a vegades requerixen més ajudes i una metodologia adaptada més difícil de materi-alitzar en un grup ordinari.

No obstant, estes dificultats d'aprenentatge no són degudes a l'ABSENTISME de l'alumne/a, atés que el programa exigix assumir unes condicions: continuïtat, responsabili-tat, treball... Pel mateix motiu, tampoc es traduïxen en l'ABANDÓ D'ÀREES O MATÈ-RIES.

Finalment, el programa no és per a alumnes que presenten PROBLEMES DE CON-VIVÈNCIA I CONDUCTA atés que podrien comprometre el funcionament i rendiment del grup.

En definitiva, estes “dificultats generalitzades d'aprenentatge” solen ser l'origen de les escasses expectatives sobre el propi futur personal i professional immediat.2. Es troba en RISC EVIDENT de no aconseguir els objectius i les competències bà-

siques de l'etapa cursant el currículum ordinari.Es fa referència a alumnat que en alguns casos ha repetit ja un curs, i que disposa per

tant d'un o dos cursos per a adquirir les capacitats que preveu l'etapa, encara que en una si-tuació de desavantatge respecte als seus companys/es, a causa de les seues dificultats ge-neralitzades d'aprenentatge i el subsegüent desfasament escolar.

El risc s'incrementa en el cas d'alumnes que conclouen 4t amb roïns resultats, que han esgotat les seues possibilitats de repetir curs i per als quals el programa és la seua última oportunitat de culminar l'etapa amb títol.

De qualsevol manera la situació de risc es fa evident analitzant la trajectòria escolar de l'alumne/a, les seues possibilitats de repetició i, principalment, el grau de consecució d'objectius durant el curs anterior, àrees/matèries pendents i qualificacions del curs actual (resultats de la primera i segona avaluació).3. Té INTERÉS FUNDAT d’obtindre el Títol de Graduat en Educació Secundària.

L'interés pot avaluar-se en funció de la disposició de col·laboració i l'esforç mostrat per l'alumne/a durant la seua permanència en el centre, principalment en l'últim període: assistència, puntualitat, respecte de les normes, relació amb professors/es i companys/es, aportació de materials, compliment i presentació de tasques encomanades, responsabilitat…4. L'avaluació psicopedagògica realitzada que incorpora les dades aportades pel

professorat i els criteris d'accés i selecció de l'alumnat establerts pel centre, pro-posa que la incorporació de l’alumne/a al Programa ÉS LA MESURA MÉS ADEQUADA d’entre les previstes al Pla d’Atenció a la Diversitat del centre.A la llum de tots els punts anteriors, es tracta de valorar si la repetició de curs (”més

del mateix”) o la promoció a un grup ordinari (amb les degudes mesures de reforç educa-tiu en les àrees instrumentals i les adaptacions curriculars, si és el cas), serà prou perquè l'alumne/a remunte les seues dificultats.

O bé, si és el PDC, a causa de les seues característiques, la mesura educativa més ade-quada perquè l'alumne/a supere les seues dificultats i reoriente la seua trajectòria escolar.

CRITERIS D'ACCÉS I SELECCIÓ DE L'ALUMNAT

Criteris PrevisQualsevol aspirant a un PDC ha de complir els següents requisits previs:


1. Criteri acadèmic: els candidats complixen el perfil acadèmic per a l'accés al PDC de 3r o al PDC de 4t.

2. Criteri referit al compromís de l'alumne/a i la seua família: es compta amb l'acord de l'alumne/a i la seua família per a participar com a candidat en la selecció d'alumnat susceptible de cursar un PDC.

Compromís per part de l'alumne/a i dels seus pares per a complir les CONDICIONS DEL PROGRAMA:

Mantindre una assistència regular a classe.Participar en classe de forma activa.Respectar les normes del centre i de l’aula.Portar el material necessari i aquell que sol·licite el professorat.Realitzar les tasques que encomane el professorat tant en l'aula com en casa.Estudiar tots els dies per a millorar el propi rendiment.(L'incompliment d'este compromís pot implicar l'exclusió del programa conforme el

procediment arreplegat en el Pla d'Atenció de la Diversitat del centre).

Criteris basats en l’avaluació psicopedagògica

Per a triar els integrants d’un PDC entre els aspirants anteriors es tindran en compte els següents criteris:

DADA A VALORAR RESPONSABLE - Assistència i puntualitat regular i continuada. Les faltes quan es produïxen no passen de de 60 sessions per trimestre i són degudament justificades. D'existir faltes no justificades, estes són inferiors a 20 sessions.

El Tutor/a conforme els parts setmanals d'assistència (que consten en el SGD), amb la col·laboració del coordinador/a d'ESO.

- Compliment de les normes de convivència del centre i de l'aula. Conducta i relació amb els professors/es i companys/es adequada. No s'acumulen incidències de comportament en el SGD ni hi ha altres faltes greus de disciplina. No obstant, l'existència de faltes lleus sense reiteració o la presència de menys de tres faltes greus se sotmetrà a valoració.

El tutor/a i el professorat de les àrees/matèries, a través de les dades contingudes en la Carpe-ta de tutoria (que consten en el SGD o custòdia Direcció), amb la col·laboració del coordina-dor/a d'ESO.

- Actitud d'interés i esforç i compromís de millora mostrat durant la permanència en el centre i, princi-palment, durant el curs: hàbit de treball, aportació de materials, compliment i presentació de tasques encoma-nades... L'actitud positiva i el compromís de millora ten-dixen a ser habituals, encara que poden mostrar puntual-ment irregularitat. No s’acumulen incidències d’actitud a l’SGD.

L'equip docent per mitjà de les dades de seguiment de l'avalu-ació contínua.

- Avaluació de capacitats bàsiques que no revela ne-cessitats educatives que aconsellen un altre tipus de mesura educativa.

La psicopedagoga després de l’aplicació d'una prova d'apti-tuds.

- Altres dades a valorar (per a una selecció més ajustada i completa): dades rellevants de la història personal, esco-lar i familiar; estil d'aprenentatge; grau d'adaptació perso-nal, escolar, familiar i social; hàbits d'estudi i tècniques de treball intel·lectual, etc.

Tutor/a i professorat de les dis-tintes àrees, Psicopedagoga i Departament d'Orientació per mitjà d'observacions, revisió de l'expedient, informes, entrevis-tes, proves, etc.


Criteris Resolutius

1. Pronòstic positiu entre el professorat sobre l'aprofitament del programa. En cas de donar-se un pronòstic contradictori, almenys tres quarts del professorat recolza la proposta.

2. Criteri d'organització interna: Es procurarà:- Omplir al màxim el primer curs del programa per evitar noves incorporacions en

4t, amb el grup ja consolidat.- No fer coincidir en el mateix grup de DC, alumnes procedents d'un mateix grup-

classe quan es valore que esta circumstància puga interferir el funcionament cor-recte del programa.

En cas d'existir dos grups de DC de 3r o 4t curs es procurarà la distribució heterogènia dels alumnes entre els dos grups.

El nombre d’alumnes d’un grup de DC mai no serà superior a 15. Si hi haguera més de 15 alumnes en condicions d’incorporar-se al PDC es valoraran els següents criteris:

a. Alumnes que no hagen de promocionar per entrar al PDC: Per al 3r de PDC, els que estan cursant 3r o repetint 2n; per al 4t de PDC, els que estan cursant 4t o repetint 3r.

b. Alumnes que tinguen menys matèries pendents de cursos anteriors.c. Alumnes que no tinguen massa anotacions negatives al SGD fins el mes d’abril.

PROCÉS DE SELECCIÓ I D'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DE L'ALUMNAT

Tal procés es realitzarà en diverses fases, comptant en cada una d'elles amb la col·labora-ció dels diferents agents i òrgans implicats, sota la coordinació del Departament d'Orientació.

El Departament d'Orientació aportarà l'assessorament i suport tècnic necessari per a la correcta realització del procés i s'encarregarà de la custòdia de tota la documentació (infor-mes, avaluacions…), fins a la seua inclusió en els informes d'avaluació psicopedagògica final de l'alumnat seleccionat.

Pel que suposa tot aquest procediment, el programa es dirigeix principalment a alumnes que han cursat el curs anterior en aquest centre. Els alumnes que hi accedeixen pel procés d’admissió d’alumnes podran incorporar-s’hi si en la documentació que presenta al centre hi ha un informe exhaustiu i un diagnòstic favorable de l’equip docent i del departament d’orien-tació del centre de procedència, o bé al primer trimestre (fase setena).

PRIMERA FASE: Arreplega d’informació d'un llistat inicial d'alumnes candidats.Abans de la segona sessió d'avaluació, la Direcció d'estudis facilitarà cada tutor/a de 2n i

3r, un llistat inicial d'alumnes candidats (alumnes de 2n o 3r que han repetit en l’etapa i tenen més de 3 suspeses a la primera avaluació) a PDC i/o PQPI. Paral·lelament, el Departament d'Orientació facilitarà un full explicatiu del procés i dels criteris de selecció de l'alumnat de tots dos programes.


El tutor recopilarà la següent informació per presentar-la a la 2a sessió d’avaluació: De-tall d’àrees insuficients en la 1a avaluació; nombre total de faltes d’assistència i d'anotacions d’actitud i disciplina a l’SGD, fins la setmana anterior a la 2a sessió d’avaluació; historial de repeticions en l’etapa i d’expedients disciplinaris; competència curricular i dificultats que pre-senta en les diferents matèries, així com grau de resposta positiva respecte les mesures d’adaptació curricular que se li hagen proposat.

SEGONA FASE: Proposta dels alumnes per part de l’equip docent.Durant la segona sessió d’avaluació es valorarà per a cadascun d’aquests alumnes si, a ju-

dici del professorat, es compleix el perfil psicopedagògic. Serà necessària una majoria de ¾ del professorat de l’alumne.

Una setmana després, el tutor/a signarà propostes individuals dirigides al Departament d’Orientació, en les quals s’indicaran els motius pels quals es considera que la incorporació al PDC és la mesura més adequada per a l’alumne/a.

Si es proposara cap alumne que no estiga al llistat inicial (amb menys suspeses a la pri-mera avaluació, de 3r d’ESO que no haja repetit en l’etapa o de 4t d’ESO), l’arreplega d’in-formació per part del tutor es farà entre la 2a sessió d’avaluació i la proposta escrita per part del tutor, que es podria ajornar fins dues setmanes després de la segona avaluació.

TERCERA FASE: Informació a les famílies dels alumnes proposats.Després de la segona avaluació, el departament d'orientació convocarà als pares dels

alumnes proposats a una reunió informativa col·lectiva; a la convocatòria s’adjuntarà un full explicatiu del programa. En aquesta reunió se'ls sol·licitarà la seua conformitat perquè, en cas de ser seleccionat, el seu fill/a puga incorporar-se al PDC. Als pares que no assistisquen a la reunió se’ls demanarà que concerten cita amb el Departament d’Orientació.

QUARTA FASE: Avaluació psicopedagògica.En tenir les dades anteriors, el/la Psicopedagog/a realitzarà l’avaluació psicopedagògica,

amb els instruments i tècniques adequats. El Departament d’Orientació emetrà un informe en què es valorarà l’oportunitat o no de cursar un programa de diversificació curricular. Dirigirà aquests informes a la direcció d’estudis.

QUINTA FASE: Selecció d'alumnes que constituiran els PDC.Amb tota la informació anterior, abans de la sessió d’avaluació final, el/la cap d’estudis

elaborarà la llista provisional de l’alumnat que pot accedir. Aquesta decisió es comunicarà al Departament d’Orientació, als tutors dels alumnes proposats i a la Direcció del centre. Aquest llistat es tornarà definitiu passada l’avaluació final i la resolució del director al respecte, tot i que podrà variar a la vista dels resultats de l’avaluació de setembre. El Director remetrà a la Direcció Territorial la proposta d’incorporació de l’alumnat procedent de segon i del que ha cursat tercer sense haver repetit en l’etapa.

SEXTA FASE: Comunicació a les famílies i als alumnes seleccionats.A l’última setmana del mes de juny i primera quinzena de setembre, el Departament

d’Orientació comunicarà a les famílies dels alumnes seleccionats la seua admissió al progra-ma i se’ls demanarà que signen autorització i compromís junt amb la fitxa de matrícula. Sense aquestes signatures, l’alumne no s’incorporarà al Programa.

SETENA FASE: Incorporació de nous alumnes al primer trimestre.Els alumnes matriculats al centre en 3r o 4t d’ESO que complisquen el perfil acadèmic

podran incorporar-se al corresponent PDC si, una vegada proposats pel seu professorat en l’avaluació inicial, així ho recomane l’avaluació psicopedagògica i s’obtinga l’autorització dels pares abans no acabe el primer trimestre.


VUIT ENA FASE : Eixida del Programa.La incorporació serà revocable per decisió de l'equip docent si l'alumne incompleix els

seus compromisos d'assistència, treball en classe o comportament. L'alumne tornarà al seu grup de referència en eixe cas.

CONTINGUTS DE L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICAPer a la selecció definitiva entre candidats proposats, s'analitzaran tots els documents ar-

replegats i elaborats amb anterioritat sobre cada alumne/a, que seran la base de l'avaluació psicopedagògica.

Les tasques es distribuiran com segueix:- Tutor/a:1. Coordinació de la primera i segona fase de selecció de candidats al programa.2. Recopilació de dades prèvies acadèmiques i de tutoria.3. Col·laboració amb el Departament d'Orientació en la coordinació del procés d'arreple-

ga i elaboració d'informes.- Professorat de les àrees/matèries:1. Avaluació de la competència curricular en l'àrea/matèria.2. Aportació d'altres dades complementàries: actitud, esforç, interés,...- Psicopedagog/a:1. Historial personal i acadèmic de l'alumne/a2. Avaluació de capacitats bàsiques per a l'aprenentatge3. Competència curricular referida a l'etapa de E. Primària (només si s'estima necessari)4. Grau d'adaptació personal, familiar, escolar i social.5. Hàbits d'estudi i tècniques de treball intel·lectual.6. Resum valoratiu i proposta.- Coordinadors d’àmbit:1. Col·laboració amb el Psicopedagog/a en l’avaluació pedagògica dels alumnes per als

que es proposen programes de DC (en tota la quarta fase).

c) Concreció del currículum dels àmbits i de l’idioma especí-fic, així com la metodologia específica per al seu desen-rotllament.

OBJECTIUS GENERALSEl Programa de Diversificació Curricular persegueix assegurar que l'alumnat adquireix

les capacitats enunciades en els Objectius Generals de l'Etapa i, per a això, ha de partir del Projecte Curricular on apareixen els objectius prioritzats, adaptats,... segons el context general del centre.

No es pot obviar tampoc que la totalitat dels objectius proposats hauran d'abordar-se d'en-tre les àrees comunes, les àrees específiques (àmbit sociolingüístic, àmbit científic, àmbit pràctic i idioma específic), les matèries optatives i la tutoria, establint-se una distribució que facilite a l'alumne o alumna el desenvolupament de les capacitats (inclús no aconseguides o no en grau suficient) en aquelles àrees del coneixement des d'on es puguen aconseguir del mode menys complex.

El les matèries que es cursen amb tot el grup, ho faran amb un currículum adaptat que els permeta aconseguir els objectius de l’etapa.


ESPECÍFIQUES COMUNES OPTObjectius

Generals de l'EtapaTUT ALS AMC AP Id. Esp. EPV EF MUS OIP

a) Conèixer, assumir respon-sablement els seus deures i exer-cir els seus drets...

X X X X X X X X X

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball...

X X X X X X X X X

c) Fomentar actituds que afa-vorisquen la convivència...

X X X X X X X X X

d) Valorar i respectar [...] la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones...

X X X X X X X X X

e) Enfortir les seues capaci-tats afectives...

X X X X X X X X X

f) Desenrotllar destreses bàsi-ques en la utilització de les fonts d’informació...

X X X X X X X X X

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat...

X X

h) Desenrotllar l’esperit em-prenedor i la confiança en sí ma-teix...

X X X X X X X X X

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà...

X X X

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrange-res...

X

k) Conéixer els aspectes fo-namentals de la cultura, la geo-grafia i la història...

X

l) Conéixer i acceptar el fun-cionament del cos humà i respec-tar les diferències...

X X

m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funciona-ment de les societats...

X X

n) Valorar críticament els hà-bits socials relacionats amb la sa-lut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient...

X X X X

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes mani-festacions artístiques...

X X

p) Analitzar i valorar, de ma- X X X X X


ESPECÍFIQUES COMUNES OPTObjectius

Generals de l'EtapaTUT ALS AMC AP Id. Esp. EPV EF MUS OIP

nera crítica, els mitjans de comu-nicació escrita i audiovisual...

AVALUACIÓ. PRINCIPIS GENERALSL'avaluació serà criterial, contínua, formativa i integradora• Criterial:- Al començament de cada unitat es comunicaran a l'alumnat els objectius i crite-

ris d'avaluació en termes de grau d’assoliment dels continguts.• Contínua:- Al llarg de la unitat se n'aniran avaluant fonamentalment els aprenentatges consi-

derats bàsics i s'anirà registrant en el quadern del professor el progrés dels alum-nes respecte a cada un d'ells per a poder disposar informació de cada alumne que vaja més enllà de la simple qualificació numèrica.

- Utilitzarem distints instruments o moments d'avaluació perquè la qualificació no siga resultat d'una única prova, instrument o moment puntual, donant més oportu-nitats a l'alumne per a aprendre i tenint més possibilitats de detectar l'origen de les possibles dificultats per a saber el tipus d'ajudes que se li poden proporcionar.

- Per a avaluar cada un dels aprenentatges contrastarem la informació procedent d’almenys dos instruments o moments diferents d'avaluació.

- Els exàmens o proves puntuals, quan es realitzen, giraran fonamentalment entorn dels aprenentatges bàsics i inclouran activitats semblants a les realitzades en classe

- Quan un alumne no haja aconseguit els aprenentatges considerats mínims es po-dran en marxa els oportuns mecanismes de recuperació de manera que puga superar-los preferentment abans d'emetre la qualificació final del trimestre.

• Formativa:- Servix per a millorar els processos d'ensenyança-aprenentatge i aconseguir millors

resultats.- Es realitzarà una avaluació inicial al començament de cada unitat per a arreplegar

informació sobre les capacitats i les competències dels alumnes respecte als con-tinguts que es treballaran en la unitat i poder ajustar el procés d'ensenyança poste-rior.

- El professor mostrarà en classe als alumnes les correccions realitzades sobre els seus treballs i proves escrites i explicarà les respostes correctes.

- Tractarem que les mateixes activitats d'aprenentatge que realitzen els alumnes ens servisquen com a activitats d'avaluació, sense necessitat d’esperar a realitzar una prova tipus examen per a avaluar aprenentatges que es poden valorar d'una altra manera.

• Integradora:- La valoració del progrés de l'alumne es referirà al conjunt de competències expres-

sades en els objectius i criteris d'avaluació i als diferents continguts.- L'avaluació final del curs tindrà com referent l'avanç de cada alumne respecte als

objectius generals de la matèria, realitzant una apreciació global dels mateixos.

ÀMBIT CIENTÍFIC:L'àmbit científic està organitzat entorn del desenvolupament de capacitats de càlcul i rao-

nament numèric, així com d'altres capacitats generals contextualitzades en el camp de les Ci-


ències de la Naturalesa i de les seues aplicacions, com són, per exemple, l'observació, la pre-cisió, l'anàlisi, la resolució de problemes, la indagació, etc. Les àrees curriculars de referència són, conseqüentment, les Matemàtiques i les Ciències de la Naturalesa.

La ciència és la resposta que el ser humà dóna a la seua inherent capacitat de curiositat i sorpresa pels fenòmens que observa al seu voltant. El nostre objectiu, com a professors, és po-tenciar i canalitzar en els nostres alumnes estes capacitats. En el Programa de Diversificació ha de brillar amb llum pròpia este esperit, més encara quan, donades les característiques del programa, ens allunyem dels desenvolupaments teòrics exhaustius en benefici d'una visió més bàsica del fet científic.

L'alumne s'aproximarà a la realitat del seu entorn des de la doble vessant d'observador i d'agent de canvis. Així, l'eix:

Projectar/Analitzar Fer/Observar Analitzar/Valorarha d'impregnar tota la nostra activitat d'aula, de manera que el grup, els subgrups de treball o cada alumne en particular, arreplegue el procés i es veja a si mateix aprenent de la seua pròpia activitat.

Les activitats seran molt obertes i podran canviar-se segons la capacitat receptiva del grup d'alumnes i dels possibles fets científics rellevants que es puguen produir en el futur. Este úl-tim aspecte és essencial perquè, implica la contínua observació del nostre present, especial-ment a través dels mitjans de comunicació. Fets succeïts recentment, com el tsunami i altres catàstrofes naturals, la grip aviar o avanços en la enginyeria genètica, per citar uns pocs exem-ples, poden incloure’s en les activitats de classe en el bloc temàtic adequat.

D'altra banda, atés que l'àmbit científic inclou aspectes de Biologia, Geologia, Física, Química i Matemàtiques, serà necessari treballar simultàniament diversos blocs temàtics, per la qual cosa el disseny de les activitats serà interdisciplinàries. Així, es pretén aconseguir una unió global, com oposada a la de parcel·les separades que ve implícit, desgraciadament en el currículum habitual d'assignatures o àrees. Serà funció principal de l'educador posar de mani-fest les relacions internes, facilitar que l'alumne done coherència a la seua visió del món físic d'una manera estructurada i lògica, proposant projectes en què es materialitze l'anterior a tra-vés d'una metodologia que permeta obtindre conclusions generals.

Objectius específics de l’àmbit

L’ensenyança de l’àmbit científic tindrà com a objectiu el desenrotllament de les següents capacitats:

1. Comprendre i utilitzar les estratègies, els conceptes bàsics i maneres d’argumentació de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques, tant en els processos matemà-tics o científics com en els distints àmbits de l’activitat humana, per a interpretar els fenòmens naturals, així com per a analitzar i valorar les repercussions de desenrotlla-ments tecnocientífics i les seues aplicacions.

2. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, interpretar diagrames, gràfiques, taules i expressions matemà-tiques elementals, així com comunicar a altres persones argumentacions i explicaci-ons en l’àmbit de la ciència.

3. Reconéixer i plantejar situacions susceptibles de ser formulades en termes científics i matemàtics, elaborar i utilitzar diferents estratègies per a abordar-les i analitzar els resultats utilitzant els recursos més apropiats.

4. Quantificar aquells aspectes de la realitat que permeten interpretar-la millor: utilitzar tècniques de recollida de la informació i procediments de mesura, realitzar l’anàlisi de les dades per mitjà de l’ús de distintes classes de nombres i la selecció dels càlculs apropiats a cada situació, així com usar de manera adequada els distints mitjans tec-nològics (calculadores, ordinadors, etc.) tant per a realitzar càlculs com per a buscar,


tractar i representar informacions d’índole diversa i també com a ajuda en l’aprenen-tatge.

5. Obtindre informació sobre temes científics, utilitzant distintes fonts, incloses les tec-nologies de la informació i la comunicació, i emprar-la, valorant el seu contingut, per a fonamentar i orientar treballs sobre temes científics.

6. Identificar els elements científics i matemàtics (informacions, dades estadístiques, geomètriques gràfiques, càlculs, etc.), presents en els mitjans de comunicació, Inter-net, publicitat o altres fonts d’informació, analitzar críticament les funcions que exer-cixen i valorar la seua aportació per a una millor comprensió dels missatges.

7. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques, com ara la discussió de l’interés dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis o l’exploració sistemàtica d’al-ternatives, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàli-si de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de coherència global, que inclou, si és el cas, la comprovació de les solucions obtingudes.

8. Desenrotllar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comuni-tària, facilitant estratègies que permeten fer front als riscos de la societat actual en as-pectes relacionats amb l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexuali-tat.

9. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de les Ciències de la natura-lesa i de les Matemàtiques per a satisfer les necessitats humanes i participar en la ne-cessària presa de decisions al voltant de problemes locals i globals als quals ens en-frontem.

10. Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, amb atenció particular als problemes a què s’enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a un futur sostenible.

11. Reconéixer el caràcter temptatiu i creatiu de les Ciències de la naturalesa, així com les seues aportacions al pensament humà al llarg de la història, i apreciar els grans debats superadors de dogmatismes i les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural de la humanitat i les seues condicions de vida.

12. Integrar els coneixements de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques de manera que puguen emprar-se de manera creativa, analítica i crítica.

13. Manifestar una actitud positiva davant de la resolució de problemes i mostrar confi-ança en la pròpia capacitat per a enfrontar-s’hi amb èxit i adquirir un nivell d’autoes-tima adequat que li permeta gaudir dels aspectes creatius, manipulatius, estètics i uti-litaris de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques.

14. Valorar les Matemàtiques i les Ciències de la naturalesa com a part integrant de la nostra cultura, tant des d’un punt de vista històric com des de la perspectiva del seu paper en la societat actual, i aplicar les competències matemàtiques i científiques ad-quirides per a analitzar i valorar fenòmens socials com la diversitat cultural, el res-pecte al medi ambient, la salut, el consum, la igualtat de gènere o la convivència pa-cífica.Conéixer i valorar el desenvolupament científic i tecnològic, les seues aplicaci-ons i incidència en el medi físic i social.

Metodologia

Les característiques de l'alumnat condicionen en gran manera la metodologia que empra-rem. D'altra banda, el reduït nombre d'alumnes ens facilita la realització d'un ventall major d'estratègies.


PRINCIPIS METODOLÒGICSEl programa de diversificació curricular, com a mesura d'atenció a la diversitat, es fona-

menta sobre uns principis pedagògics i metodològics enunciats ja a l’Ordre 16-6-2008.La potencialitat principal del programa de diversificació com a mesura afavoridora de

l'èxit escolar es troba en les possibilitats que la seua particular organització oferix a l'hora de donar a l'alumnat una quantitat i varietat d'ajudes pedagògiques que d'una altra manera no seria possible oferir.

Les característiques de l'alumnat que cursa el programa i la naturalesa de les seues difi-cultats d'aprenentatge requerirà un procés d'ensenyança aprenentatge molt més tutelat que el de l'alumnat ordinari caracteritzat per :• 1r Una metodologia didàctica que possibilite la interacció permanent del professor

amb l'alumnat per a facilitar l'ajuda pedagògica precisa de manera individualitzada.- Disposant de temps suficient en classe per al treball autònom de l'alumnat i dedi-

cant eixe temps, en uns casos, a donar major quantitat i varietat d'ajudes i, en al-tres, a possibilitar l'ampliació i aprofundiment en els continguts.

- Procurant que el temps dedicat a l'exposició no siga excessiu i servisca per a pro-porcionar únicament la informació necessària per a poder després realitzar amb èxit les activitats proposades.

- Supervisant el treball de l'alumne sense partir de la suposició que este/a pre-guntarà quan trobe dificultats.

- Realitzant les tasques o activitats de major complexitat en classe i no en casa perquè hi haja ocasió d'ajudar a l'alumne/a en el seu aprenentatge.

• 2n La posada en marxa d'una sèrie d'adaptacions que compensen el seu dèficit de coneixements i habilitats- Major quantitat i varietat d'orientacions a l'hora de realitzar tasques.- Adaptació, quan siga necessari, de materials curriculars i llibres de text, modificant

els enunciats de les activitats, estructurant-les de manera adequada, etc., evitant les tasques ambigües o poc precises que puguen provocar nivells d'ansietat excessius en l'alumne.

- Major estructuració del procés d'aprenentatge evitant bots massa amplis en els ni-vells de dificultat de les tasques i començant per tasques adequades als seus nivells de competència.

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA HABITUALL'esquema de treball a seguir per a desenvolupar cada una de les unitats didàctiques pot

ser el següent:

- Avaluació inicial amb un breu test, qüestionari o un col·loqui dirigit pel professor per a detectar els seus coneixements i experiències prèvies amb relació als contin-guts a abordar.

- Breu exposició del professor de continguts teòrics bàsics, suposant que siguen ne-cessaris (i només en eixe cas) per al treball posterior de l'alumne.

- Treball individual o en xicotets grups, per a la realització d'activitats i exercicis que els ajuden a assimilar millor els continguts i a utilitzar-los en distintes situaci-ons.

- Exposició general i debat en gran grup dels resultats obtinguts, en els casos en què es considere convenient.

- Avaluació del gran grup de tot el procés d'aprenentatge.


- Els resultats de l’aprenentatge dels alumnes permeten analitzar també la idoneïtat de les pròpies activitats d'avaluació.

Primer curs

ContingutsEn el que concernix a la selecció de continguts per a este àmbit, i seguint la lògica del

procés de configuració i concreció del currículum, s'ha insistit en aquells que es consideren bàsics per a l'adquisició de les competències bàsiques presents en totes les àrees curriculars de referència que configuren l'àmbit. No obstant, en el cas dels programes de diversificació haurà d'insistir-se especialment en els procediments i actituds que són més comuns a totes les àrees, per la seua destacada contribució al desenvolupament de les competències bàsiques, per les seues implicacions directes sobre el saber fer i el saber comportar-se i per les llacunes que, amb relativa freqüència, solen presentar els alumnes a este respecte.

Bloc 1. Procediments i mètodes cientificomatemàtics

– Els nombres, les operacions i el càlcul.– El mesurament. Magnituds i la seua mesura. Longitud, superfície, volum i temps. Siste-

ma Internacional. Precisió dels instruments de mesura. Errors.– Utilització d’estratègies pròpies del treball científic i matemàtic, com el plantejament de

problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpreta-ció dels resultats.

– Comprensió i producció oral i escrita de textos científics. Els textos explicatius i argu-mentatius.

– Busca, selecció i interpretació d’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologi-es de la informació i la comunicació i altres fonts per a formar-se una opinió pròpia, expres-sar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa.

– Valoració de les aportacions de les Ciències de la naturalesa per a donar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existència, així com per a apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protecció i millora.

– Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori i res-pecte per les normes de seguretat en este.

– Utilització de ferramentes tecnològiques per a facilitar la presa i l’anàlisi de dades ex-perimentals, els càlculs de tipus numèric, algebraic o estadístic, les representacions funcionals i la comprensió de propietats geomètriques.

– Confiança en les pròpies capacitats per a afrontar problemes i estudis científics i mate-màtics.

– Perseverança i flexibilitat en la busca de solucions als problemes i en la millora de les trobades.

Bloc 2. Estructura i diversitat de la matèria: la seua naturalesa corpuscular

– Propietats generals de la matèria: volum, massa i densitat.– Estats d’agregació de la matèria: sòlid, líquid i gasós. La seua relació amb la temperatu-

ra. Temperatura de fusió i ebullició d’una substància.– Discontinuïtat dels sistemes materials. Un model per a tota la matèria: la teoria cinetico-

corpuscular. La seua utilització per a la interpretació i estudi experimental de les lleis dels ga-sos.

– Extrapolació del model cinètic dels gasos a altres estats de la matèria.


– Substàncies pures i mescles. Procediments experimentals per a determinar si un materi-al és una mescla o una substància. Mètodes de separació de les mescles. La seua importància en la vida quotidiana.

– Concepte de dissolució. Expressió de la concentració: % en pes, % en volum, gr / l.

Bloc 3. Els canvis químics i activitat humana: la seua importància, les seues reper-cussions i el medi ambient

– Realització experimental d’alguns canvis químics. Interpretació macroscòpica de la re-acció química com a procés de transformació d’unes substàncies en altres.

– Reaccions químiques en la vida quotidiana.– Materials artificials bàsics per a la societat del segle XXI. Repercussions de la seua fa-

bricació i ús.– La necessitat de cuidar del medi ambient i adoptar conductes solidàries i respectuoses

amb este. Els residus i la seua gestió. El reciclatge.

Bloc 4. El coneixement del propi cos: anatomia i fisiologia humana

– La cèl·lula, unitat de vida. La teoria cel·lular i la seua importància en biologia. La cèl-lula com a unitat estructural i funcional dels sers vius.

– El concepte d’organisme pluricel·lular. Teixits, òrgans i aparells. El ser humà com ser viu pluricel·lular.

– El concepte de salut i el de malaltia.– Malalties infeccioses i no infeccioses. Causes, remeis i prevencions.– El trasplantament d’òrgans. Implicacions ètiques i socials.– Nutrició i salut. Els aparells del cos humà.· Concepte de nutrició: la necessitat d’alimentar-nos. Dietes saludables i equilibrades.

Prevenció de les malalties provocades per la malnutrició.· La conservació, manipulació i comercialització dels aliments. La higiene dels aliments.

El consum responsable.· L’aparell digestiu. L’aparell respiratori, circulatori i excretor. L’aparell locomotor.· Hàbits saludables. Malalties més freqüents en cada un d’estos.– La unitat de funció: el ser humà com a sistema.· Funcionament general del sistema nerviós.· Els receptors sensitius.· Els actes involuntaris i els actes voluntaris.· Processos degeneratius del cervell.· El control intern de l’organisme. El sistema endocrí.– La reproducció humana.· Els aparells reproductors masculí i femení. Canvis físics i psíquics en l’adolescència.· El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part. Anàlisi dels diferents mètodes anticon-

ceptius. Les malalties de transmissió sexual.· La resposta sexual humana. Sexe i sexualitat. Salut i higiene sexual.· Nous avanços en reproducció i la seua valoració ètica i social.

Bloc 5. La Terra, un planeta en continu canvi

– L’origen de la Terra. El temps geològic: idees històriques sobre l’edat de la Terra. Els fòssils: identificació i importància com a testimoni del passat.

– Les eres geològiques: ubicació d’esdeveniments geològics i biològics importants.– Alteracions de les roques produïdes per l’aire i l’aigua. La meteorització. L’acció geo-

lògica del gel i el vent. Dinàmica marina.


– La formació de roques sedimentàries. L’origen i utilitat del carbó, del petroli i del gas natural.

– El paisatge com resultat de l’acció conjunta dels fenòmens naturals i de l’activitat hu-mana. El relleu terrestre i la seua representació. Els mapes topogràfics: lectura.

– La tectònica de plaques i les seues manifestacions· El problema de l’origen de les serralades: algunes interpretacions històriques. El cicle

de les roques.· Proves del desplaçament dels continents. Distribució de volcans i terratrèmols. Les dor-

sals i el fenomen de l’expansió del fons oceànic. Interpretació del model dinàmic de l’estruc-tura interna de la Terra.

· La tectònica de plaques, una revolució en les Ciències de la Terra. Interpretació del re-lleu i dels esdeveniments geològics.

Bloc 6. Nombres

– Divisibilitat de nombres naturals. Aplicacions de la divisibilitat en la resolució de pro-blemes associats a situacions quotidianes.

– Necessitat dels nombres negatius per a expressar estats i canvis. Reconeixement i con-ceptualització en contextos reals.

– Significat i usos de les operacions amb nombres enters. Utilització de la jerarquia i pro-pietats de les operacions i de les regles d’ús dels parèntesis en càlculs senzills.

– Fraccions i decimals en entorns quotidians. Diferents significats i usos de les fraccions. Relacions entre fraccions i decimals.

– Elaboració i utilització d’estratègies personals per al càlcul mental, per al càlcul aproxi-mat i amb calculadores.

– Raó i proporció. Identificació i utilització en situacions de la vida quotidiana de magni-tuds directament proporcionals. Aplicació a la resolució de problemes en els quals intervinga la proporcionalitat directa.

– Percentatges per a expressar composicions o variacions. Càlcul mental i escrit amb per-centatges habituals.

Bloc 7. Àlgebra

– Utilització de lletres per a simbolitzar nombres inicialment desconeguts i nombres sen-se concretar. Utilitat de la simbolització per a expressar quantitats en distints contextos.

– Traducció d’expressions del llenguatge quotidià a l’algebraic i viceversa. Busca i ex-pressió de propietats, relacions i regularitats en seqüències numèriques.

– Obtenció de valors numèrics en fórmules senzilles.– Valoració de la precisió i simplicitat del llenguatge algebraic per a representar i comu-

nicar diferents situacions de la vida quotidiana.

Bloc 8. Geometria

– Elements bàsics per a la descripció de les figures geomètriques en el pla. Utilització de la terminologia adequada per a descriure amb precisió situacions, formes, propietats i configu-racions del món físic.

– Anàlisi de relacions i propietats de figures en el pla: paral·lelisme i perpendicularitat. Ús de mètodes inductius i deductius per a analitzar relacions i propietats en el pla.

– Classificació de triangles i quadrilàters a partir de diferents criteris. Estudi d’algunes propietats i relacions en estos polígons.

– Polígons regulars. La circumferència i el cercle. Políedres regulars.– Mesura i càlcul d’angles en figures planes.


– Estimació i càlcul de perímetres de figures. Estimació i càlcul d’àrees per mitjà de fór-mules, triangulació i quadriculació. Volum de cossos geomètrics.

– Simetria de figures planes. Apreciació de la simetria en la naturalesa i en les construcci-ons.

– Ús de ferramentes informàtiques per a construir, simular i investigar relacions entre ele-ments geomètrics.

Bloc 9. Funcions i gràfiques

– Organització de dades en taules de valors.– Coordenades cartesianes. Representació de punts en un sistema d’eixos coordenats.

Identificació de punts a partir de les seues coordenades.– Identificació de relacions de proporcionalitat directa a partir de l’anàlisi de la seua taula

de valors. Utilització de contraexemples quan les magnituds no siguen directament proporcio-nals.

– Identificació i verbalització de relacions de dependència en situacions quotidianes.– Interpretació puntual i global d’informacions presentades en una taula o representades

en una gràfica.

Bloc 10. Estadística i probabilitat

– Formulació de conjectures sobre el comportament de fenòmens aleatoris senzills i dis-seny d’experiències per a la seua comprovació.

– Diferents formes de recull d’informació. Organització en taules de dades recollides en una experiència. Freqüències absolutes i relatives.

– Diagrames de barres, de línies i de sectors. Anàlisi dels aspectes més destacables dels gràfics.

Criteris d’avaluació1. Determinar en l’anàlisi de fenòmens científics o tecnològics, o en la resolució de pro-

blemes matemàtics, algunes de les característiques essencials del treball científic, com ara el plantejament exacte del problema, la formulació d’hipòtesis contrastables, el disseny i la realització d’experiències, i l’anàlisi i la comunicació de resultats. De la mateixa manera, comprendre i valorar la influència del treball científic sobre la quali-tat de vida, el seu caràcter d’empresa acumulativa i col·lectiva en contínua revisió i, també, algunes de les seues limitacions.

2. Comprendre el procés de mesurament i utilitzar instruments de mesura senzills com ara la cinta mètrica, el cronòmetre, la balança, la proveta i el termòmetre. Conéixer el concepte de magnitud i les seues distintes unitats. Realitzar mesures de longitud, temps, massa i volum i expressar correctament els resultats aplicant les unitats del SI.

3. Reconéixer el volum, la massa i la densitat com a propietats generals de la matèria i distingir els tres estats de la matèria per mitjà del model cineticocorpuscular elaborat a partir de l’anàlisi de les seues propietats.

4. Utilitzar el model cineticocorpuscular per a explicar alguns fenòmens quotidians que es donen en la naturalesa, com ara els canvis d’estat, dilatacions i compressions en un mateix estat, augment i disminució de la temperatura, i interpretar el concepte de pres-sió en gasos.

5. Conéixer algunes tècniques bàsiques del laboratori de química (destil·lació, decantació i cristal·lització) aplicades a la separació de mescles senzilles. Diferenciar entre trans-formacions físiques i químiques, i diferenciar les mescles de les substàncies pures a partir de les seues propietats. Preparar dissolucions a partir de substàncies pures ex-pressant correctament la seua concentració en% en pes,% volum i gr/l.


6. Explicar, per mitjà de l’observació del canvi de propietats a nivell macroscòpic, les transformacions en què desapareixen unes substàncies i n’apareixen d’altres, per a comprendre els canvis químics que es produïxen en situacions quotidianes.

7. Conéixer els distints materials artificials bàsics que existixen actualment, així com les seues propietats i aplicacions i ser conscients de l’impacte que per al medi ambient té la seua producció i eliminació, valorant positivament les distintes tècniques de tracta-ment dels residus, i assumir d’una manera activa la importància del seu reciclatge com una manera de minimitzar el dit impacte

8. Descriure la morfologia cel·lular i explicar a partir de la teoria cel·lular, la unitat d’es-tructura i la funció dels sers vius. Explicar el concepte de salut i malaltia distingint les malalties infeccioses de les no infeccioses. Conéixer les causes, els remeis i les pre-vencions de les malalties, i valorar la donació i el trasplantament d’òrgans des d’una actitud de solidaritat.

9. Valorar la importància d’una alimentació equilibrada i del paper que exercixen els dis-tints nutrients en l’organisme humà. Conéixer els nutrients que ens aporten els ali-ments i justificar, a partir d’estos, uns hàbits alimentaris i d’higiene saludables. Assu-mir i valorar uns hàbits de consum responsable.

10. Descriure els òrgans i els aparells del cos humà implicats en les funcions vitals. Loca-litzar els principals ossos i músculs que integren l’aparell locomotor. Conéixer els fac-tors que alteren el funcionament dels distints òrgans i aparells, i establir relacions entre les funcions vitals i els hàbits d’higiene i salut.

11. Descripció dels sistemes nerviós i endocrí. Explicar el funcionament del sistema nervi-ós i la seua funció coordinadora davant de diferents estímuls. Conéixer la importància integradora del sistema endocrí. Conéixer els factors que alteren el dit sistema com ara les drogues, la falta de descans nocturn, l’excés de soroll, per tal valorar la importància de desenrotllar un estil de vida saludable.

12. Establir diferències entre sexualitat i reproducció en les persones. Descriure els aspec-tes bàsics de l’aparell reproductor i els mètodes de control de la natalitat, així com les solucions que aporta la ciència als problemes de fertilitat. Conéixer les mesures de prevenció de les malalties de transmissió sexual.

13. Identificar i descriure fets que mostren la Terra com un planeta canviant i registrar al-guns dels canvis més notables de la seua llarga història utilitzant models temporals a escala. Identificar les accions dels agents geològics externs en l’origen i modelatge del relleu terrestre.

14. Aplicar el model dinàmic de l’estructura interna de la Terra i la teoria de la tectònica de plaques per a explicar fenòmens geològics com ara la formació de serralades, l’ex-pansió del fons oceànic, les coincidències geològiques i paleontològiques en territoris actualment molt distants i la coincidència geogràfica de terratrémols i volcans. Així mateix, ha de ser capaç d’ubicar estos fenòmens en mapes d’escala adequada i establir relacions entre tots estos processos.

15. Utilitzar distints tipus de nombres, naturals, sencers, fraccionaris, decimals i percentat-ges, realitzar els càlculs necessaris amb la precisió que requerix cada ocasió, per a re-collir, transformar i intercanviar informació per a la realització de treballs científics o resoldre problemes relacionats amb la vida diària, i comprovar la pertinència dels re-sultats obtinguts.

16. Expressar simbòlicament per mitjà del llenguatge algebraic una propietat o relació en-tre dos variables donada a partir d’un enunciat, de regularitats numèriques senzilles, d’una seqüència o d’una taula de valors, en contextos quotidians, i obtindre un valor particular d’una de les variables d’una expressió algebraica senzilla quan es coneix un valor de l’altra variable.


17. Comprendre i distingir entre les distintes magnituds, longitud, superfície i volum, esti-mar i calcular perímetres, àrees i angles de figures planes, àrees i volums de cossos ge-omètrics, utilitzant l’instrumental adequat i les unitats corresponents.

18. Interpretar i representar relacions funcionals senzilles entre dos variables d’un feno-men que s’estudia expressades en forma de taula, gràfica, expressió algebraica o enun-ciat, passar d’una representació a una altra, i extraure conclusions sobre el fenomen que representen.

19. Organitzar, elaborar i interpretar informacions estadístiques presentades en taules i gràfiques, i calcular i interpretar alguns paràmetres estadístics, amb mitjans tecnolò-gics (calculadores, ordinadors) si fóra necessari, i extraure conclusions de la informa-ció que es presenta en taules o gràfiques estadístiques en relació amb el fenomen que representa.

Segon curs

Continguts

Bloc 1. Procediments i mètodes cientificomatemàtics

– Els nombres, les operacions i el càlcul.– Utilització d’estratègies pròpies del treball científic i matemàtic, com el plantejament de

problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpreta-ció dels resultats.

– Comprensió i producció oral i escrita de textos científics. Els textos explicatius i argu-mentatius.

– Busca, selecció i interpretació d’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologi-es de la informació i comunicació i altres fonts per a formar-se una opinió pròpia, expres-sar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa.

– Valoració de les aportacions de les Ciències de la naturalesa per tal de donar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existència, així com per apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protecció i millora.

– Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori i res-pecte per les normes de seguretat en este.

– Utilització de ferramentes tecnològiques per a facilitar la presa i l’anàlisi de dades ex-perimentals, els càlculs de tipus numèric, algebraic o estadístic, les representacions funcionals i la comprensió de propietats geomètriques.

– Confiança en les pròpies capacitats per a afrontar problemes i estudis científics i mate-màtics.

– Perseverança i flexibilitat en la busca de solucions als problemes i en la millora de les trobades.

Bloc 2. Estructura i diversitat de la matèria

– Una nova propietat general de la matèria: la seua naturalesa elèctrica. Fenòmens que la posen de manifest. La seua contribució al coneixement de l’estructura de la matèria.

– Fenòmens elèctrics. Disseny i construcció d’instruments senzills per a l’estudi de la interacció elèctrica. Valoració de les seues repercussions en el desenrotllament científic i tec-nològic i en les condicions de vida.

– Teoria atòmica. Substàncies pures. Elements i compostos més abundants en els sers vius i en la matèria inerta. La seua nomenclatura i classificació en el sistema periòdic. Estruc-tura atòmica i models atòmics: partícules constituents de l’àtom.


– Els àtoms i els seus enllaços. Molècules. Classificació de les substàncies segons les se-ues propietats. Estudi experimental.

– Els canvis químics. Reactius i productes. Llei de conservació de la massa. Interpretació corpuscular de les reaccions químiques. Reaccions químiques de la vida quotidiana: àcid-ba-se, combustió i oxidació.

– L’aigua: característiques físiques i químiques. Descomposició i síntesi. El cicle de l’ai-gua. La contaminació de l’aigua, la seua depuració. L’aigua i els sers vius. L’aigua i la salut.

– Interpretació de les peculiaritats de l’àtom de carboni: possibilitats de combinació amb l’hidrògen i altres àtoms. Les cadenes carbonades.

– Els hidrocarburs i la seua importància com a recursos energètics. Els combustibles: car-bó, gas natural i petroli. La combustió del carboni. El problema de l’increment de l’efecte hi-vernacle: causes i mesures per a la seua prevenció.

– Macromolècules: importància en la constitució dels sers vius.– Valoració del paper de la química en la comprensió de l’origen i desenrotllament de la

vida.

Bloc 3. Origen i evolució dels sers vius. L’herència i transmissió de caràcters

– La cèl·lula, unitat de vida. Els processos de divisió cel·lular: la mitosi i la meiosi. Ca-racterístiques diferencials i importància biològica.

– Iniciació a l’estudi de l’ADN: composició, estructura i propietats. Valoració del seu descobriment en l’evolució posterior de les ciències biològiques.

– Genètica humana. L’herència del sexe. L’herència lligada al sexe. Malalties hereditàri-es.

– Aproximació al concepte de gen. El codi genètic. Les mutacions.– Enginyeria i manipulació genètica: aplicacions i desafiaments. Els aliments transgènics.

La clonació. El genoma humà. Implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avanços en bi-otecnologia genètica i reproductiva.

– Hipòtesi sobre l’origen de la vida en la Terra. Evolució dels sers vius. La teoria de l’evolució de les espècies. Teories actuals de l’evolució. Gradualisme i equilibri puntuat.

– Valoració de la biodiversitat com a resultat del procés evolutiu. El paper de la humani-tat en l’extinció d’espècies i les seues causes.

Bloc 4. Les forces i els moviments. Interacció i canvis

– Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu i quantitatiu dels moviments. Magni-tuds necessàries per al seu estudi. Velocitat i acceleració.

– Disseny i realització d’experiències per a l’anàlisi dels diferents moviments on es pren-guen dades, es tabulen, es representen i es traguen conclusions.

– Els principis de la dinàmica. Identificació de forces que intervenen en la vida quotidia-na: formes d’interacció. Relació entre forces i moviment.

– Equilibri de forces. La pressió. Principi fonamental de l’estàtica de fluids. La pressió at-mosfèrica: disseny i realització d’experiències per a posar-la de manifest. L’atmosfera i la seua dinàmica. Interpretació de mapes del temps senzills.

– Astronomia i gravitació universal· L’astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre l’univers. El sis-

tema geocèntric. El seu qüestionament i el sorgiment del model heliocèntric.· Copèrnic i la primera gran revolució científica. Importància del telescopi de Galileu i les

seues aplicacions.· Ruptura de la barrera Cel-Terra: Newton i la gravitació universal.· La concepció actual de l’univers. Valoració d’avanços científics i tecnològics. Aplicaci-

ons dels satèl·lits.


– Interacció i canvi. Treball, energia i calor.· Transferència d’energia d’uns sistemes a altres: treball i calor.· Treball mecànic. Aplicació a màquines i ferramentes.· Rapidesa en la transferència d’energia: potència, rendiment.· Calor i temperatura. Termòmetres.· Fonts d’energia. Els problemes energètics de la societat actual. Valoració de l’energia

en les activitats quotidianes, repercussió en la qualitat de vida. Presa de consciència dels re-cursos energètics.

Bloc 5. Els sers vius i el seu entorn: els ecosistemes

– Ecosistemes. Anàlisi de les interaccions existents en l’ecosistema: les relacions tròfi-ques. Cicle de matèria i flux d’energia. Identificació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosiste-mes terrestres i aquàtics. Autoregulació de l’ecosistema: les plagues i la lluita biològica.

– La modificació d’ambients pels sers vius i les adaptacions dels sers vius a l’entorn. Els canvis ambientals de la història de la Terra.

– Valoració de l’impacte de l’activitat humana en els ecosistemes. Principals problemes ambientals de l’actualitat. Impacte dels incendis forestals i importància de la seua prevenció.

Bloc 6. La contribució de la ciència a un futur sostenible

– Els recursos naturals i els seus tipus. Importància de l’ús i gestió sostenible dels recur-sos

– Els problemes i els desafiaments globals a què s’enfronta hui la humanitat: contamina-ció sense fronteres, canvi climàtic, esgotament de recursos, pèrdua de biodiversitat, etc.

– Contribució del desenrotllament tecnocientífic a la resolució dels problemes. Importàn-cia de l’aplicació del principi de precaució i de la participació ciutadana en la presa de decisi-ons. Atenció i respecte com a part essencial de la protecció del medi natural.

– Valoració de l’educació científica de la ciutadania com a requisit de societats democrà-tiques sostenibles. La cultura científica com a font de satisfacció personal.

Bloc 7. Nombres

– Potències de nombres enters amb exponent natural. Operacions amb potències. Utilitza-ció de la notació científica per a representar nombres grans.

– Relacions entre fraccions, decimals i percentatges. Ús d’estes relacions per a elaborar estratègies de càlcul pràctic amb percentatges.

– Utilització de la forma de càlcul mental, escrit o amb calculadora, i de l’estratègia per a comptar o estimar quantitats més apropiades a la precisió exigida en el resultat i la naturalesa de les dades.

– Proporcionalitat directa i inversa. Anàlisi de taules. Raó de proporcionalitat.– Resolució de problemes relacionats amb la vida quotidiana en què apareguen relacions

de proporcionalitat directa o inversa.

Bloc 8. Àlgebra

– El llenguatge algebraic per a generalitzar propietats i simbolitzar relacions. Obtenció de fórmules i termes generals basada en l’observació de pautes i regularitzades.

– Obtenció del valor numèric d’una expressió algebraica.– Significat de les equacions i de les solucions d’una equació.– Resolució d’equacions de primer grau. Transformació d’equacions en altres equiva-

lents. Interpretació de la solució.– Utilització de les equacions per a la resolució de problemes. Resolució d’estos mateixos

problemes per mètodes no algebraics: assaig i error dirigit.


Bloc 9. Geometria

– Figures amb la mateixa forma i distinta grandària. La semblança. Proporcionalitat de segments. Identificació de relacions de semblança

– Ampliació i reducció de figures. Obtenció, quan siga possible, del factor d’escala utilit-zat.

– Utilització dels teoremes de Tales i Pitàgores per a obtindre mesures i comprovar rela-cions entre figures.

– Políedres i cossos de revolució. Desenrotllaments plans i elements característics. Classi-ficació atenent a distints criteris. Utilització de propietats, regularitats i relacions per a resol-dre problemes del món físic.

– Volums de cossos geomètrics. Resolució de problemes que impliquen l’estimació i el càlcul de longituds, superfícies i volums.

Bloc 10. Funcions i gràfiques

– Descripció local i global de fenòmens presentats de forma gràfica.– Obtenció de la relació entre dos magnituds directa o inversament proporcionals a partir

de l’anàlisi de la seua taula de valors i de la seua gràfica. Interpretació de la constant de pro-porcionalitat. Aplicació a situacions reals.

– Representació gràfica d’una situació que ve donada a partir d’una taula de valors, d’un enunciat o d’una expressió algebraica senzilla.

– Interpretació de les gràfiques com a relació entre dos magnituds. Observació i experi-mentació en casos pràctics.

– Utilització de calculadores gràfiques i programes d’ordinador per a la construcció i interpretació de gràfiques.

Bloc 11. Estadística i probabilitat

– Diferents formes de recollida d’informació. Organització de les dades en taules. Fre-qüències absolutes i relatives, ordinàries i acumulades.

– Diagrames estadístics. Anàlisi dels aspectes més destacables dels gràfics.– Mesures de centralització: mitjana, mediana i moda. Significat, estimació i càlcul.– Utilització de la mitjana, mediana i moda per a realitzar comparacions i valoracions.– Utilització de calculadores o el full de càlcul per a organitzar les dades, realitzar els càl-

culs i generar els gràfics més adequats.

Criteris d’avaluació1. Determinar en l’anàlisi de fenòmens científics o tecnològics, o en la resolució de pro-

blemes matemàtics, algunes de les característiques essencials del treball científic, com ara el plantejament precís del problema, la formulació d’hipòtesis contrastables, el dis-seny i la realització d’experiències, i l’anàlisi i la comunicació de resultats. De la ma-teixa manera, comprendre i valorar la influència del treball científic sobre la qualitat de vida, el seu caràcter d’empresa acumulativa i col·lectiva en contínua revisió i, tam-bé, algunes de les seues limitacions.

2. Interpretar la naturalesa elèctrica de la matèria per mitjà del model de càrregues per a explicar fenòmens electrostàtics habituals. Indicar els components bàsics d’un circuit. Conéixer els aspectes energètics del corrent elèctric, són capaços de realitzar i com-provar prediccions sobre el consum domèstic valorant les repercussions de l’electrici-tat en el desenrotllament científic i tecnològic i en les condicions de vida de les perso-nes.

3. Descriure algun procediment químic que permeta descompondre les substàncies en els seus elements, valorant algunes aplicacions d’estes tècniques. Conéixer la teoria ato-


micomolecular de les substàncies i aplicar-la per a explicar el comportament elèctric de la matèria, la diferència entre elements i compostos i la unió entre àtoms. Conéixer l’estructura de l’àtom, les propietats dels elements i el significat de les fórmules quí-miques.

4. Explicar per mitjà de la teoria atòmicomolecular les transformacions en què desaparei-xen unes substàncies i n’apareixen unes altres, en termes de ruptura i formació d’enlla-ços entre àtoms. Interpretar i realitzar canvis químics per mitjà d’equacions. Conéixer reaccions químiques de la vida quotidiana: àcid-base, combustions i oxidacióreducció, analitzant la seua incidència en el medi ambient i la seua prevenció.

5. Conéixer les característiques de l’aigua, les seues propietats, la seua classificació i pu-rificació. Valorar la seua importància per a la vida i la salut. Justificar la gran quantitat de compostos orgànics existents així com la formació de macromolècules i la seua im-portància en els sers vius.

6. Reconéixer les aplicacions energètiques derivades de les reaccions de combustió d’hi-drocarburs i valorar la seua influència en l’increment de l’efecte hivernacle.

7. Valorar la capacitat de la química per a donar resposta a les necessitats de la humanitat i de la seua influència en les condicions de vida. Conéixer i complir les normes de se-guretat i higiene en la manipulació i utilització de productes químics en el laboratori.

8. Reconéixer les característiques del cicle cel·lular i descriure la reproducció cel·lular, assenyalant les diferències principals entre meiosi i mitosi, així com el seu significat biològic. Conéixer que els gens estan constituïts per ADN i interpretar el paper de la diversitat genètica i les mutacions, així com valorar críticament les conseqüències dels avanços actuals de l’enginyeria genètica.

9. Conéixer els problemes que van conduir a enunciar la teoria de l’evolució, els princi-pis bàsics d’esta teoria i les controvèrsies científiques, socials i religioses que va susci-tar. Relacionar l’evolució i la distribució dels sers vius, destacar les seues adaptacions més importants.

10. Conéixer els conceptes de velocitat i acceleració. Interpretar les gràfiques posi-ció-temps i velocitat-temps. Prendre dades de posició-temps de moviments reals per mitjà de l’ús de distintes tècniques experimentals, destacar les que ens proporcionen les noves tecnologies (l’ús de sensors i calculadores gràfiques, LAO i fotografia digi-tal) i analitzar i interpretar la dita informació i extraure conseqüències sobre les carac-terístiques dels moviments reals estudiats.

11. Comprendre la força com a interacció. Identificar les forces que actuen sobre un cos en situacions quotidianes relacionant la força resultant amb altres magnituds del movi-ment: velocitat i acceleració. Fer operatiu el concepte de pressió en un fluid i analitzar les conseqüències que es deriven de la seua existència.

12. Utilitzar la llei de la Gravitació Universal per a justificar tant l’estructura del Sistema Solar com la unió entre els elements que componen l’univers, l’atracció de qualsevol objecte en la superfície dels astres i les variacions del pes dels cossos. Apreciar d’una manera global l’impacte científic i social que va suposar per a l’època la teoria corpus-cular de la matèria, el concepte newtonià de força i la teoria de la Gravitació Univer-sal.

13. Utilitzar el concepte d’energia i dels seus processos de transferència (treball, calor, ra-diació), en situacions quotidianes per a explicar alguns fenòmens naturals i el funcio-nament de màquines i ferramentes d’una manera tant qualitativa com quantitativa, i aplicar el «principi de conservació de l’energia» a l’anàlisi d’algunes transformacions. Conéixer les fonts d’energia disponibles i les noves fonts alternatives a les tradicionals i valorar els problemes que planteja la seua explotació.


14. Explicar com es produïx la transferència de matèria i energia a llarg d’una cadena o xarxa tròfica concreta i deduir les conseqüències pràctiques en la gestió sostenible d’alguns recursos per part del ser humà.

15. Recopilar informació procedent de diverses fonts documentals sobre la influència de les actuacions humanes sobre els ecosistemes: efectes de la contaminació, desertitza-ció, disminució de la capa d’ozó, esgotament de recursos i extinció d’espècies. Analit-zar la dita informació i argumentar possibles actuacions per a evitar el deteriorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels recursos naturals.

16. Analitzar els problemes i desafiaments, estretament relacionats, als quals s’enfronta la humanitat en relació amb la situació de la Terra, reconéixer la responsabilitat de la ci-ència i la tecnologia i la necessitat de la seua implicació per a resoldre’ls i avançar cap a l’èxit d’un futur sostenible.

17. Utilitzar distints tipus de nombres, les operacions i els càlculs per a recollir, transfor-mar i intercanviar informació de contingut científic, i resoldre problemes relacionats amb la vida diària i en els treballs que es fan sobre continguts de les Ciències de la na-turalesa i de les Matemàtiques, inclosos nombres molt grans i molt xicotets i càlculs amb percentatges i la seua relació amb els decimals i les fraccions en contextos cientí-fics i quotidians, amb la precisió que requerix cada ocasió, amb els mitjans tecnològics en la realització dels càlculs, des de l’entrada dels càlculs a realitzar a l’obtenció de re-sultats correctes, i estratègies per a assegurar-se que són correctes, i estimar la validesa d’eixos càlculs.

18. Resoldre problemes de les ciències i de la vida quotidiana el plantejament dels quals requerix una equació de primer grau o un sistema de dos equacions amb dos incògni-tes, per mitjà del maneig d’expressions algebraiques senzilles o per mitjà de mètodes numèrics o gràfics, que faciliten les noves tecnologies, i que conduïxen a la solució del problema plantejat, comprovar la idoneïtat de la solució.

19. Comprendre i distingir entre les distintes magnituds, longitud, superfície i volum Esti-mar, mesurar i calcular perímetres, àrees i angles de figures planes, àrees i volums de cossos geomètrics, amb l’instrumental de mesura adequat i les seues unitats correspo-nents i realitzar mesuraments directes i indirectes tant si el treball es realitza en un la-boratori com fora d’ell.

20. Interpretar relacions funcionals expressades en forma de taula, gràfica, expressió alge-braica o enunciat, relacionar les distintes expressions, presentar la informació entres dos variables segons els trets que la definixen i que es volen destacar, i extraure con-clusions sobre el fenomen que representen. Determinar quin tipus de funció pot repre-sentar una relació quantitativa d’una situació, el model funcional que s’ajusta més a les dades d’una relació quantitativa, usant els recursos tecnològics necessaris (calcula-dora gràfica, ordinador, etc.).

21. Elaborar i interpretar informacions estadístiques presentades en taules i gràfiques, i calcular i analitzar els paràmetres estadístics més usuals, amb mitjans tecnològics (cal-culadores, ordinadors, etc.).

22. Calcular i interpretar la probabilitat que un succés ocórrega a partir d’informació prè-viament obtinguda de manera empírica o com resultat del recompte de possibilitats, en casos senzills.

ÀMBIT LINGÜÍSTIC I SOCIAL:S’ha justificat la integració de les àrees de Llengua Literatura i de Ciències Socials: Geo-

grafia i Història des de dos punts de vista complementaris:


• L’objecte d’ensenyament-aprenentatge de l’àmbit: la construcció de coneixements so-bre processos històrico-geogràfics i l’aprenentatge de procediments lingüístico-comu-nicatius involucrats en la construcció i en la comunicació d’aquests coneixements.

• Les accions metodològiques: definició d’un problema relacionat amb processos soci-als: resolució del problema que exigeix per part de l’alumne d’una explicació que ha de ser comunicada; accions metodològiques que se succeeixen des del moment que es planteja el problema fins que es comunica l’explicació d’aquest i mitjançant aquelles que es construeix el coneixement sobre els processos socials i s’exerciten les habilitats lingüístico-comunicatives.

Sobre aquestes bases, les unitats didàctiques de l’àmbit lingüístic i social s’organitzen prenent com a eix els processos geogràfics i històrics. L’aprenentatge d’habilitats lingüísti-co-comunicatives s’articula amb aquests continguts de l’àrea de Ciències Socials.

Cal tenir en compte, a més, que, segons s’ha advertit en l’apartat anterior, l’educació lite-rària requereix un espai relativament autònom dins l’àmbit. Aquest espai s’haurà de preveure en la programació.


L’ensenyança de l’àmbit lingüístic i social tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:

1. Identificar els processos i mecanismes que regixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar este coneixement per a comprendre la pluralitat de causes que expliquen l’evolució de les societats actuals, el paper que hòmens i dones exercixen en estes i els problemes més rellevants que afecten la nostra societat.

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales territorials, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions que es donen entre estos i les que els grups humans establixen en la utilització de l’espai i dels seus recursos, valorant les conse-qüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental.

3. Identificar, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geo-gràfica del món i de les grans àrees geoeconòmiques, d’Europa i Espanya com resultat de la interacció de les societats sobre el medi en què es desenrotllen i que organitzen.

4. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics rellevants del món, d’Europa i d’Espanya per a adquirir una perspectiva global de les grans transformacions de lahistòria contemporània, la seua duració i els ritmes dels canvis per a facilitar la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a què es per-tany.

5. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincidixen amb les pròpies, sense renunciar per això a un juí sobre estes basat en els drets humans.

6. Relacionar les manifestacions artístiques i culturals amb el context històric per a valo-rar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumir la responsabili-tat que suposa la seua conservació i apreciar com a recurs per a l’enriquiment indivi-dual i col·lectiu.

7. Adquirir i emprar el vocabulari específic que aporten les ciències socials perquè la seua incorporació al vocabulari habitual augmente la precisió en l’ús del llenguatge i millore la comunicació.

8. Utilitzar un metallenguatge gramatical bàsic per a la comunicació en classe en relació amb les activitats de comprensió i producció de textos. L’ús del metallenguatge es re-ferirà a tots els components d’un text: pragmàtic, discursiu, gramatical i ortogràfic.


9. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar amb progressiva autonomia informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, inclosa la que proporciona l’entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-la d’acord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de ma-nera organitzada i intel·ligible.

10. Comprendre discursos orals i escrits per a l’adquisició de coneixements rellevants a partir de diverses fonts. Es posarà l’èmfasi no sols en el producte de la comprensió si-nó també en les estratègies que possibiliten i regulen el procés.

11. Utilitzar la llengua per a produir textos de gèneres diferents amb l’objectiu de comuni-car oralment o per escrit el coneixement adquirit, per a relacionar-se amb institucions de l’entorn escolar i amb intencionalitat literària.

12. Interpretar textos literaris i valorar i gaudir autònomament d’obres literàries que perta-nyen a diferents contextos històrics i culturals com una forma de plaer i d’accés al co-neixement de l’experiència humana.

13. Analitzar i jutjar críticament els diferents usos socials de la llengua, evitant els estere-otips lingüístics que suposen juís de valor, per mitjà del reconeixement del contingut ideològic del llenguatge en el que respecta especialment al gènere social, a la llengua que es parla i a les consideracions racistes o classistes.

14. Conéixer i valorar la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i les variants de cada llengua, en especial els aspectes bàsics de la situació sociolingüística i cultural a la Co-munitat Valenciana.

15. Usar la llengua i desenrotllar les habilitats implicades en la interacció verbal per a pro-moure una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opini-ons i valorant el diàleg com una via necessària per a la solució dels problemes humans i socials.

16. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciant els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condi-ció necessària per a la pau, denunciar actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrar-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.

Metodologia

La constatació i comprovació de fets i l’exposició de les explicacions requereix d’un con-junt de procediments i estratègies que adquereixen sentit en una metodologia, els trets essen-cials de la qual hem exposat a la introducció, les accions més característiques de la qual serien els següents:

• Aflorar els coneixements previs dels alumnes.• Definir el problema.• Elaborar un guió de treball.• Formular preguntes, conjetures o hipòtesis.• Verificar i comprovar les hipòtesi.• Analitzar fonts d’informació d’acord al problema i guió de treball.• Revisar el guió de treball i les conclusions parcials.• Establir fets.• Elaborar conclusions.• Reflexionar sobre el procés d’aprenentatge realitzat.• Donar compte de l’aprenentatge realitzat.Aquestes accions, que configuren el plantejament metodològic que es deriva de la nostra

concepció de l’objecte de l’aprenentatge de l’àmbit, té un caràcter continu al llarg de les acti-


vitats, per bé que l’alumne anirà adquirint i exercint una major autonomia en relació amb la seua realització a mesura que el seu aprenentatge es consolide.

Per la seua part, els procediments tenen a veure, en termes generals, amb l’obtenció, trac-tament i comunicació d’informació i la seua elecció estarà en funció del tipus de coneixement que vulguem construir.

L’aprenentatge no sols implica un coneixement, és a dir, un domini d’una sèrie de con-ceptes i mètodes propis d’una disciplina, sinó també un saber, és a dir, una finalitat pragmàti-ca: conéixer per tal d’actuar autònomament i racional. D’ací que tot aprenentatge es recolze també en l’adquisició d’unes actituds i valors, que no s’adquireixen o no es tenen d’una mane-ra independent al coneixement mateix, sinó que es formen amb ell.

En el conjunt d’actituds podem diferenciar aquelles que es refereixen al valor del conei-xement mateix d’aquelles altres que impliquen uns valors més amplis. En el primer cas par-lem del fet que l’alumne ha d’assumir que tot coneixement és el resultat d’una construcció so-cial sorgida del debat, de la contraposició de postures i, fins i tot, de les relacions socials de poder. Aquesta actitud ha de rebutjar concepcions dogmàtiques i tancades al coneixement. En el segon cas ens referim a aquells valors que s’impliquen també en una concepció de l’ésser humà. La tolerància, el respecte a la diferència, el rebuig de la injustícia, de la marginació so-cial i les desigualtats, la defensa de les llibertats, el rebuig del racisme i la xenofòbia, el sexis-me, etc.

D’acord en el currículum de Llengua i Literatura (valencià i castellà) que es pren com a referència per a l’àmbit, l’objecte d’ensenyament aprenentatge són les habilitats lingüístico comunicatives. El desenvolupament d’aquestes activitats implica l’adquisició de determinats coneixements metadiscursius, metatextuals i metalingüístics.

L’aprenentatge de les habilitats lingüístico comunicatives no es produeix de manera des-contextualitzada, com a tècniques desvinculades de les pràctiques discursives, si més no en re-lació a l’aprenentatge dels usos socials de la llengua, En l’Àmbit Lingüístic i social les pràcti-ques verbals que articulen l’aprenentatge de les habilitats lingüístiques estan vinculades amb les accions metodològiques per a la construcció i comunicació de coneixements sobre proces-sos socials (històrics i geogràfics). Dit d’una altra manera, l’eix que organitza la programació de l’àmbit és l’àrea de Ciències Socials:Geografia i Història que proporciona, així com s’aca-ba de mostrar en els epígrafs anteriors, el marc en el qual s’inscriuen els aprenentatges lin-güístico comunicatius.

Cal tenir en compte, tanmateix, que aquest aprenentatge es refereix als diversos usos soci-als de la llengua amb exclusió del discurs literari. Per això, l’educació literària requereix un espai relativament autònom dins de l’àmbit.

Les habilitats lingüístico comunicatives són destreses i coneixements explícits implicats que intervenen en les activitats d’escoltar, parlar, llegir i escriure en contextos comunicatius diversos. Concretarem a continuació aquestes destreses com a continguts de l’Àmbit Lingüís-tic i Social, de manera que la seua formulació s’ajuste a les accions metodològiques que fo-menten aquest àmbit.

a) Comprensió oralL’aprenentatge de la comprensió del discurs oral està vinculada en l’àmbit a tres tipus de

situacions:1. Explicació del professor i les instruccions per a l’execució d’activitats i tasques.2. Exposicions i opinions dels companys en activitats que impliquen interacció: po-

sada en comú, debat, etc.3. Obtenció d’informació en fonts orals (audiovisuals, entrevistes ...) que requereix

la selecció d’informacions específiques i la distinció d’informacions rellevants d’acord amb els objectius de la recerca,


La gradació pel que fa a la comprensió oral està determinada, fonamentalment, pel regis-tre, és a dir, pel grau de formalitat i especificitat del llenguatge utilitzat.

b) Comprensió escritaLa comprensió de textos escrits adquireix un relleu destacat en l’àmbit, en relació a les

accions metodològiques encaminades a la construcció de coneixements històrics i geogràfics: l’aprenentatge de la lectura (aprendre a llegir) està marcat per la funció heurística (llegir per aprendre). Des d’aquesta perspectiva s’han de destacar les habilitats que van més enllà de la comprensió global del missatge, com identificar idees principals i secundàries i saber buscar i trobar informacions específiques. Aprenentatges com aquest requereixen a la vegada aplicar coneixements sobre els diferents models d’organització dels textos expositius (explicacions segons el model problema solució, causa conseqüència, etc) i sobre els mecanismes lingüístics que els cohesionen. Per altra banda, la recerca d’informació en l’àmbit acadèmic va unida, moltes vegades, a la necessitat de reelaborar aquesta informació per produir un text diferent, per exemple una petita monografia.

Moltes de les fonts utilitzades per a l’estudi de processos socials procedeixen dels mitjans de comunicació: L’obtenció d’informació a partir d’aquestes fonts requereix el coneixement dels codis hemerogràfics (organització de la publicació en sectors, paginació, tipografia, pro-cediments de titulació, etc). El coneixement d’aquests codis té importància per a la localitza-ció de diferents generes i per anticipar la classe de continguts que s’hi poden trobar. Aquests continguts presenten una gran heterogeneïtat, informació de fets (notícies, reportatges, cròni-ques) sovint acompanyades d’explicacions històriques, geogràfiques, sociològiques ... Infor-macions relacionades amb la vida quotidiana (llista d’espectacles, programes de ràdio i televi-sió, informació meteorològica, anuncis classificats...) diferents tipus d’articles d’opinió (edito-rial, articles signats per col·laboradors, crítica d’espectacles, esportiva, etc., cartes al director) gèneres en els quals es combina la informació i l’opinió (entrevistes). L’aprenentatge de la lectura de la premsa implica, per tant, una progressiva familiarització amb els codis hemero-gràfics i una gradació pel que fa al treball dels textos segons la seua major o menor complexi-tat que, en termes generals, se situa en la divisòria entre gèneres informatius i gèneres d’opi-nió i dins dels primers, entre narració de fets i informació sobre coneixements especialitzats.

Cal tenir en compte, finalment, que les fonts procedeixen de tots els àmbits socials, no únicament de l’acadèmic o dels mitjans de comunicació social: convocatòries, ordres del dia, avisos, modes d’ocupació, reglaments, circulars, decàlegs, disposicions legals, contractes, propaganda institucional, correspondència publicitària i institucional, etc. La lectura d’aquests texts requerirà igualment conéixer les seues convencions de gènere, tant comunicatives com textuals i lingüístiques.

c) Producció escritaLa major part dels textos que s’escriguen en l’àmbit tindran un caràcter acadèmic: resums

de coneixements adquirits, dissertacions, diaris de classe i memòries, etc. Però, en la fase de la seqüència didàctica en què els alumnes han de comunicar els coneixements adquirits, serà necessari igualment textos periodístics: reportatges, cartes al director, article editorial, article d’opinió, etc. I d’altres classes com: tríptics, manifestos, etc. A més, per a l’obtenció d’infor-mació sobre els temes objecte d’estudi, caldrà elaborar enquestes, sol·licitar documents a di-verses institucions, demanar autorització per visitar museus, etc.

En tots els casos, siga quina siga la classe de text, convé tenir en compte que l’objecte d’aprenentatge consisteix en la gestió del procés de l’escriptura i que aquest procés és molt complex per les operacions implicades: planificar pragmàticament i sistemàtica el text, activar coneixements textuals, de gramàtica oracional i de normativa, revisar el text en els seus aspec-tes globals (adequació i coherència) i locals (cohesió, correcció gramatical, ortografia) al llarg del procés d’escriptura. Per això, el criteri fonamental per tal de seqüenciar les habilitats im-


plicades en l’escriptura és la complexitat del procés de composició. Aquesta complexitat de-pén:

• De les dificultats que comporta el procés de planificació: complexitat dels factors con-textuals, dificultat en el maneig de fonts d’informació, amplitud en el desenvolupa-ment dels temes, etc.

• De la dificultat en el domini de l’estructura del text i de les seqüències elementals que s’hi combinen: major o menor grau de convencionalitat del gènere textual que es re-produirà, cosa que implica la possibilitat d’imitar de prop textos models, per contra, haver de donar solucions més personals.

• Dels objectius lingüístics que es plantegen en cada cas (procediments de cohesió, es-quemes sintàctics oracionals, ús d’un lèxic específic, ortografia) i que han de ser ob-jecte d’atenció en la revisió i reelaboració d’aspectes locals del text.

És previsible que una de les deficiències educatives dels alumnes adscrits a un programa de diversificació siga la falta d’afecció a la lectura per mancar d’una experiència agradable com a lectors. Sense aquesta experiència és impensable el desenvolupament dels altres aspec-tes de la competència literària. Per això es proposa jerarquitzar els objectius de l’àmbit en re-lació amb l’educació literària i situar en el lloc més destacat els de caràcter afectiu, ajudar als alumnes a descobrir que la lectura de textos literaris és una activitat agradable. La introducció d’activitats que proporcionen un coneixement de les convencions literàries i una instrucció en els processos d’interpretació sols estarà justificada si s’aconsegueix que els alumne accedes-quen a l’experiència del fet que la literatura és quelcom amb el que ells poden estar involu-crats personalment i afectiva.

D’acord amb aquest criteri, el curs es podria dividir en tres grans fases, en cadascuna de les quals el focus es dirigiria a un dels components de l’educació literària, sense desatendre la interrelació entre tots ells.

A) En la primera fase es posarà l’accent a crear situacions de lectura per plaer, sense que aquestes conduesquen a exercicis escolars com potser: comentar, resumir, fitxar, etc.

Aquestes situacions poden ser variades i es poden combinar:• El professor llegeix en classe una selecció de relats breus: la selecció pot anar ade-

quant-se pel que fa a temes, estils i grau de dificultat a la resposta i noves demandes dels alumnes. El professor indica on es poden trobar altres relats del mateix autor.

• El professor llegeix en classe el primer capítol de diverses novel·les de la biblioteca del centre i invita els alumnes a llegir-les pel seu compte.

• Els alumnes exploren la biblioteca guiats pel professor i seleccionen les seues lectures: poden abandonar la lectura d’un llibre tan aviat com perda interés per a ells. Informen als seus companys dels llibres que estan llegint i els recomanen la seua lectura.

• Un alumne llegeix en classe algun relat breu que haja llegit i tinga interés en donar-lo a conéixer als seus companys.

Cal diferenciar aquestes activitats, l’objectiu de les quals és incitar a la lectura i augmen-tar el ventall dels textos capaços de produir plaer, amb les que s’introduiran en etapes poste-riors i que persegueixen formar hàbits permanents i ensinistrar en els procediments d’inter-pretació amb l’ajuda de coneixements explícits de les convencions literàries.

B) Una segona fase estarà caracteritzada per activitats encaminades a formar hàbits de lectura permanent i aprendre a construir el sentit del text.

Pel que fa a la formació d’hàbits lectors, es tendirà que en aquesta etapa tots els alum-nes llegesquen almenys una novel·la completa de dimensions mitjanes, sense que aquesta lec-tura conduesca a cap activitat escolar, excepte la de comunicar al grup de la classe que s’està llegint, què és el que més interessa de la lectura, si recomanem l’obra i per què, etc.

En paral·lel les activitats destinades a construir el sentit del text s’han de referir a lectures compartides, que poden seguir sent lectures en classe com en l’etapa anterior. En aquesta eta-


pa, aquestes lectures compartides sí que estan vinculades a activitats que poden ser anteriors, simultànies o posteriors a la lectura del text, Una activitat anterior pot ser la formulació d’hi-pòtesis sobre el contingut d’un relat a partir de l’aspecte del llibre en què s’inclou, del títol, dels coneixements previs sobre l’autor si es tenen coneixements d’altres relats seus, etc. Una activitat simultània pot ser la interrupció del relat i la seua continuació, oralment o per escrit, per part dels alumnes. Com a activitat posterior, s’organitzaran col·loquis i debats on s’inter-canvien i contrasten les respostes afectives, les diferents interpretacions, l’anàlisi del sistema de valors dels personatges o d’allò que s’infereix en l’autor, etc.

C) La tercera fase es caracteritza per la introducció de coneixements explícits sobre els gèneres literaris i les seues característiques més significatives.

Aquests coneixements s’introduiran gradualment a mesura que les activitats sobre els gè-neres literaris i les seues característiques més significatives.

Aquestos coneixements s’introduiran gradualment, a mesura que les activitats dirigides a la construcció del sentit dels textos ho vagen demanant, És el moment de contrastar, per exemple, un relat realista o naturalista del S. XIX amb un conte d’Ignacio Aldecoa o de Car-men María Gaite o de confrontar un relat fantàstic del romanticisme amb un conte de Julio Cortázar, Gabriel García Márquez, etc., on allò fantàstic té un tractament diferent. És el mo-ment també d’introduir l’observació de procediments relacionats amb la perspectiva narrativa, amb el tractament del temps en el relat, amb la funció de la descripció en la seqüència narrati-va, etc. Aquests coneixements i els relatius a altres gèneres s’introduiran, en la mesura que si-guen significatius per als alumnes en relació amb la comprensió dels textos que estan llegint i amb l’objectiu d’ampliar les seues possibilitats d’apreciar estèticament les obres literàries.

En aquesta fase té també sentit combinar les activitats centrades en la recepció dels textos amb activitats d’expressió literària: recreació de textos, imitació, jocs verbals, etc. Per això es poden utilitzar les nombroses propostes que existeixen dins de la metodologia dels tallers lite-raris, sense perdre de vista que la composició de textos tindrà la finalitat d’augmentar l’ex-periència literària i no el joc pel joc.

Primer curs

Continguts

Bloc 1. La població i les activitats econòmiques en l’espai geogràfic

– Els problemes demogràfics: el creixement de la població i els recursos bàsics, els movi-ments migratoris i l’envelliment de la població.

– Les activitats econòmiques i la transformació de l’espai geogràfic. Conseqüències soci-als i ambientals.

– El creixement urbà, la urbanització del territori i les seues conseqüències ambientals.

Bloc 2. L’organització i transformació de l’espai geogràfic i els desequilibris territo-rials

– L’organització políticoadministrativa d’Espanya, la Comunitat Valenciana i la Unió Eu-ropea.

– Desequilibris territorials a Espanya i la Unió Europea.– Localització i caracterització dels grans àmbits geopolítics, econòmics i culturals del

món.– La globalització i el desenrotllament humà desigual.


Bloc 3. Escoltar, parlar i conversar

– Comprensió de textos procedents de ràdio i televisió com les notícies, amb una guia d’escolta com a mitjà per a obtindre informació.

– Comprensió de textos orals propis de l’àmbit acadèmic especialment la presentació de tasques i instruccions i les exposicions orals de l’aula.

– Verbalització, amb un guió, de la informació obtinguda sobre un tema de l’àmbit com un mitjà per a donar compte d’una tasca d’aprenentatge.

– Ús dels mitjans tecnològics com a suport en les exposicions orals.– Participació oral en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, com són el

treball en grup, les posades en comú i l’exposició dels dubtes i dificultats sobre les tasques re-alitzades.

– Ús del llenguatge com un mitjà de diàleg constructiu: aprenentatge dels procediments per a regular la pròpia conducta en la interacció oral en l’aula.

Bloc 4. Llegir i escriure

Comprensió de textos escrits– Comprensió de textos que pertanyen a l’àmbit d’ús acadèmic, atenent especialment a la

consulta d’informació: gràfiques, taules, mapes, informes, memòries, anuaris, peus de foto, infografies, descripcions literàries amb caràcter documental; així com diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació.

– Comprensió de textos que pertanyen a l’àmbit dels mitjans de comunicació en especial els gèneres d’informació: notícia, crònica, reportatge, entrevista.

– Comprensió de textos que pertanyen a la comunicació interpersonal i amb les instituci-ons: cartes, fullets, ofertes de treball, instàncies.

– Utilització guiada de les biblioteques i de les tecnologies de la informació i la comuni-cació com un mitjà per a la localització i selecció d’informació de caràcter acadèmic.

– Localització de la informació a partir d’un objectiu de lectura donat: dades, fets, relació entre fets.

– Regulació de la comprensió: realitzar una inferència per a comprendre el significat d’una paraula, utilitzar informació aliena al text per a comprendre el significat dels fets expo-sats en el text.

– Tractament reflexiu i crític en la selecció i comprensió de la informació.Composició de textos escrits– Composició de textos de caràcter epistèmic, és a dir, que contribuïxen a l’aprenentatge,

i donen compte de la comprensió oral i escrita: glossaris, esquemes, mapes conceptuals i re-sums.

– Composició de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment textos expositius i ex-plicatius amb una organització de seqüència en què s’introduiran procediments per a la relació lògica de les idees. Estos textos, elaborats a partir de la informació obtinguda i organitzada en l’àmbit, es poden materialitzar en l’explicació de taules, peus de fotos amb caràcter documen-tal i informes sobre tasques i aprenentatges. Esta composició escrita està orientada que l’alumnat done compte dels aprenentatges realitzats i també que utilitze la composició escrita com un mitjà per a crear l’explicació del coneixement.

– Coneixement pràctic de la gestió del procés d’escriptura: prendre consciència que es-criure és un procés que requerix temps, documentació i reflexió.

– Planificació dels textos, elaboració d’esborranys, ús de documentació per a l’escriptura, especialment diccionaris, gramàtiques, models textuals, informació recollida, etc.

– Revisió guiada d’un text atenent als criteris que han guiat la seua composició. Ús dels coneixements sobre la llengua per a la reparació de l’escriptura. Actitud reflexiva i interés per a una comunicació eficaç.


– Utilització dels mitjans tecnològics per a la composició de textos en totes les fases del procés d’escriptura.

Bloc 5. Educació literària

– Lectura de contes d’intenció didàctica, realistes i fantàstics, adequats a l’edat, relacio-nant-los amb els grans períodes i autors des de l’edat mitjana fins al segle XVIII.

* L’objectiu és formar lectors, cal evitar un estudi exhaustiu de les èpoques literàries.– Lectura comentada de relats breus, incloent-hi mites i llegendes de diferents cultures.– Comentari de la lectura dels contes orientat a la comprensió del text comparant el trac-

tament de certs temes recurrents en distints períodes literaris, i valorant els recursos retòrics en relació amb el significat.

– Accés al llibre: coneixement de biblioteques i llibreries. Este coneixement fa referència a la distribució i organització dels llibres en gèneres literaris, autors, etc.

– Relació amb els circuits literaris: actes per a jóvens amb autors de literatura, assistència a actes literaris com la presentació d’un llibre, recital de poemes, representació d’una obra de teatre.

– Identificació i classificació d’obres segons els gèneres literaris a través de lectures co-mentades.

Bloc 6. Coneixement de la llengua

– Coneixement de les distintes llengües de l’Estat espanyol i de les varietats geogràfiques i socials, i promoció d’actituds positives respecte de la normalització del valencià.

– Coneixement de les diferències entre usos orals informals i formals de la llengua i cons-ciència de les situacions comunicatives en què resulten adequats.

– Coneixement pràctic, és a dir, orientat a la comprensió o la producció de l’estructura d’un text explicatiu.

– Coneixement del significat i ús de les formes deíctiques en relació amb la situació co-municativa. Coneixement de la presència de l’enunciador en el text amb especial atenció a l’ús i valor de la forma genèrica de la primera persona plural: pronoms personals, possessius, marques verbals. La presència de l’interlocutor: fórmules de confiança, de cortesia i d’impli-cació.

– Reconeixement i ús de procediments per a expressar l’actitud del parlant: les modalitats de l’oració i les perífrasis verbals de caràcter modal en la comprensió i producció de textos.

– Identificació i ús dels connectors textuals distributius, d’orde, contrast i causa-conse-qüència amb la finalitat de comprendre i expressar les relacions que s’establixen entre les ide-es d’un text.

– Ús de procediments per al discurs esmentat: l’esment directe de les fonts utilitzades.– Ús de procediments d’aclariment en seqüències explicatives com un mitjà per a ade-

quar-se a l’interlocutor.– Coneixement reflexiu, per a l’ús en la producció de textos, del significat dels temps que

configuren l’eix verbal d’un discurs: l’eix verbal del present amb valor narratiu i l’ús que adopta en l’explicació i el seu caràcter gnòmic.

– Ús de procediments per a compondre enunciats amb un estil cohesionat, especialment els mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics: repetició, sinonímia, hiperonímia, camps lèxics i conceptuals.

– Ús de gramàtiques, diccionaris i correctors ortogràfics dels processadors de textos com un instrument per a revisar textos i millorar la composició escrita.

– Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística.


Criteris d’avaluació1. Explicar els principals problemes demogràfics actuals com ara el creixement de la po-

blació, els moviments migratoris i l’envelliment com el resultat de diverses dinàmiques demo-gràfiques per mitjà de l’ús de diverses fonts d’informació i l’aplicació dels conceptes bàsics de la demografia.

2. Analitzar els factors del creixement de les ciutats, la diferenciació funcional de l’espai urbà i algun dels problemes que es plantegen als seus habitants i aplicar este coneixement a exemples de ciutats espanyoles, valencianes i d’altres llocs del món.

3. Descriure els trets bàsics de diferents espais geogràfics de distint orde de magnitud que generen les activitats econòmiques a través de l’anàlisi d’imatges de les seues manifestacions paisatgístiques i de documents cartogràfics senzills.

4. Explicar la diversitat d’espais geogràfics resultants de la interacció de les activitats econòmiques i el medi tenint en compte la seua relació amb el procés de globalització.

5. Reconéixer a partir d’exemples concrets les conseqüències mediambientals de les acti-vitats econòmiques i els comportaments individuals, discriminant les formes de desenrotlla-ment sostenible de què són nocives per al medi ambient i aportant algun exemple d’actuacions o de polítiques internacionals en defensa del medi ambient.

6. Analitzar algun cas que mostre les conseqüències socials de les activitats econòmiques i els comportaments d’agents i institucions polítiques i econòmiques, identificant aquelles que generen desigualtats socials i aportant algun exemple dels acords i polítiques internacionals a favor d’una millor igualtat social.

7. Reconéixer la diversitat geogràfica d’Espanya i la Unió Europea i els principals dese-quilibris regionals a partir de la utilització de diversos indicadors socioeconòmics i valorar les diverses mesures institucionals que es promouen per a reduir els dits desequilibris.

8. Situar amb l’ajuda d’atles les comunitats autònomes espanyoles, els estats europeus, ai-xí com els principals països i àrees geoeconòmiques i culturals del món a fi de reconéixer l’organització territorial i poder analitzar els principals problemes actuals que afecta territoris de diferent orde de magnitud.

9. Comprendre instruccions i normes que regulen la interacció verbal en l’aula; seguir les explicacions de classe i ser capaç de verbalitzar-les en apunts i notes; extraure les idees bàsi-ques de notícies procedents de la ràdio i la televisió.

10. Comprendre textos escrits que pertanyen a l’àmbit acadèmic, dels mitjans de comuni-cació i de la comunicació personal i amb les institucions.

11. Produir textos escrits amb seqüències narratives i descriptives amb una intenció expli-cativa adequant-los a la situació comunicativa, organitzant el seu contingut de manera cohe-rent, i respectant els criteris de correcció gramatical i ortogràfica.

12. Identificar, localitzar i conéixer les distintes llengües constitucionals i les grans varie-tats dialectals d’Espanya.

13. Utilitzar la reflexió sobre els mecanismes de la llengua i els seus elements formals per a resoldre problemes de comprensió i composició de textos escrits i orals.

14. Conéixer la terminologia gramatical bàsica en relació amb la comprensió i producció de textos: identificació de conceptes gramaticals, obtenció d’informació gramatical en fonts d’informació.

15. Mostrar el coneixement sobre el fenomen social de la literatura.16. Desenrotllar les habilitats i l’hàbit de lectura literària.17. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa o fragments d’una

certa extensió, adequada a l’edat i relacionada amb els períodes literaris estudiats tenint en compte la seua pertinença a un gènere determinat, el reconeixement dels elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics.


18. Identificar usos lingüístics discriminatoris en textos orals i escrits i evitar-ne l’ús, i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

Segon curs

Continguts

Bloc 1. Bases històriques de la societat actual

– Transformacions polítiques i socioeconòmiques en el segle XIX: la formació de les so-cietats industrials i dels estats liberals.

– La construcció de l’estat liberal a Espanya i els canvis socials.– Transformacions en l’Espanya del segle XX: la crisi de l’estat liberal i la II República;

la guerra civil i el franquisme.

Bloc 2. El món actual

– Crisi i conflictes del segle XX: les guerres mundials; la construcció d’Europa; la Guerra Freda.

– Transició política i configuració de l’estat democràtic a Espanya.– Canvis socials i culturals en el segle XX.

Bloc 3. Escoltar, parlar i conversar

– Comprensió amb objectius d’escolta, com un mitjà per a obtindre informació, de textos procedents de ràdio i televisió com a notícies, reportatges i entrevistes.

– Comprensió amb un guió previ, d’exposicions o conferències realitzades en l’àmbit acadèmic, relacionades amb continguts de l’àmbit.

– Verbalització, amb un guió, de la informació obtinguda en fonts diverses sobre un tema de l’àmbit contrastant els diferents punts de vista, com un mitjà per a donar compte d’una tas-ca d’aprenentatge.

– Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a suport en les exposicions orals.

– Participació oral en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, com ara el treball en grup, les posades en comú i l’exposició dels dubtes i dificultats sobre les tasques re-alitzades.

– Ús del llenguatge com un mitjà de diàleg constructiu i de resolució de conflictes. Meca-nismes que intervenen en la cooperació conversacional.

Bloc 4. Llegir i escriure

Comprensió de textos escrits– Comprendre textos que pertanyen a l’àmbit d’ús acadèmic, especialment de les ciències

socials a fi d’obtindre informació: cronologies, taules, mapes, informes, memòries, fragments d’assajos.

– Comprensió de textos dels mitjans de comunicació especialment els gèneres d’opinió: editorial, columna, entrevista, cartes al director, publicitat.

– Comprendre textos que pertanyen a la comunicació interpersonal i amb les institucions: correspondència comercial i institucional, contractes de treball, currículum personal, etc.

– Utilització de les biblioteques i de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera autònoma per a la localització, selecció i organització d’informació.

– Contextualització de la lectura: establir la intenció lectora en un context d’aprenentatge creat en l’aula i ser capaç de donar-se objectius de lectura.


– Relacionar la informació del text segons el gènere i els tipus de seqüències textuals que ho componen.

– Regulació de la comprensió: ús de mitjans per a resoldre dificultats relacionades amb el contingut del text i la superestructura.

– Tractament reflexiu i crític en la comprensió de la informació que supose qualsevol ti-pus de discriminació.

Composició de textos escrits– Composició de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment textos expositius, expli-

catius que contribuïxen a l’aprenentatge i estudi i donen compte de la comprensió dels textos de l’apartat anterior: glossaris, esquemes, mapes conceptuals i resums.

– Composició de textos expositius-argumentatius amb esquemes textuals més complexos i elaborats a partir de la informació crítica obtinguda i organitzada en l’àmbit. Estos textos es poden materialitzar en l’escriptura d’informes i memòries, cartes al director i articles d’opi-nió. Esta composició escrita està orientada que l’alumnat done compte dels aprenentatges rea-litzats, prenga una postura davant dels fets socials i use procediments lingüístics per a expres-sar una opinió raonada.

– Composició escrita de textos que pertanyen a la comunicació interpersonal i amb les institucions: sol·licituds i instàncies, reclamacions, currículum vitae.

– Autonomia en el procés d’escriptura: ser capaç de planificar un text, usar la documenta-ció adequada, textualitzar-lo i revisar-ho.

– Planificació dels textos, elaboració d’esborranys, ús de documentació per a l’escriptura, especialment diccionaris, gramàtiques, models textuals, informació recollida, etc.

– Revisió autònoma d’un text atenent els criteris que han guiat la seua composició. Ús dels coneixements sobre la llengua per a la reparació de l’escriptura. Actitud reflexiva i interés per a una comunicació eficaç.

– Utilització dels mitjans tecnològics per a la composició de textos en totes les fases del procés d’escriptura.

Bloc 5. L’educació literària

– Lectura de novel·les contemporànies seleccionades d’acord amb l’experiència vital i li-terària dels alumnes i les alumnes.

– Lectura comentada de poemes des del segle XIX fins a l’actualitat comparant els temes, els recursos retòrics i la seua relació amb el significat i el ritme.

– Lectura comentada i dramatitzada de breus peces teatrals contemporànies, o de frag-ments, reconeixent les característiques del text dramàtic.

– Diferenciació dels principals subgèneres literaris a través de les lectures comentades.– Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la li-

teratura des del segle XIX fins a l’actualitat relacionant-los amb les obres comentades.* Els dos últims apartats es treballaran només al servici de les obres seleccionades, per

contextualitzar-les, evitant un estudi exhaustiu de les èpoques literàries a la manera tradicio-nal.

– Utilització de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques virtuals.– Ús dels circuits literaris: actes per a jóvens amb autors de literatura, assistència a actes

literaris com ara la presentació d’un llibre, recital de poemes, representació d’una obra de tea-tre.

Bloc 6. Coneixement de la llengua

– Reconeixement dels diferents registres que incidixen en l’ús de la llengua en diversos àmbits d’ús de la llengua i ús adequat del registre a la situació comunicativa.

– Coneixement pràctic de l’estructura d’un text expositiu-argumentatiu.


– Distingir informació d’opinió.– Reconeixement i ús d’algunes formes deíctiques de persona en els textos de caràcter ex-

positiu i argumentatiu: ús de la forma genèrica «es», identificació de les variacions en relació amb les situacions de comunicació.

– Reconeixement i utilització d’algunes formes d’expressió de la subjectivitat en textos de caràcter expositiu i argumentatiu: el dubte, la certesa, la probabilitat i l’obligació.

– Identificació i ús de distints procediments de connexió en els textos, amb especial aten-ció a connectors de causa, conseqüència, condició i hipòtesi amb la finalitat de comprendre i expressar les relacions que s’establixen entre les idees d’un text.

– Reconeixement i ús de procediments per a l’expressió del discurs relatat, pas d’estil di-recte a indirecte: la citació indirecta de les fonts utilitzades.

– Ús de procediments per a introduir aclariments en seqüències explicatives com un mitjà per a fer-se entendre pel destinatari.

– Coneixement reflexiu per a la producció de textos, del significat dels temps que confi-guren l’eix verbal d’un discurs: l’eix verbal del passat amb valor narratiu i el seu ús en l’ex-plicació de caràcter històric i en el relat literari prestant atenció a la correlació entre els dife-rents temps verbals del passat.

– Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat: ampliació dels mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics: repetició, sinonímia, hiperonímia, camps lèxics i conceptuals.

– Ús autònom de gramàtiques, diccionaris i correctors ortogràfics dels processadors de textos com un instrument per a revisar textos i millorar la composició escrita.

– Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística.

Criteris d’avaluació1. Situar en el temps i en l’espai fets i processos històrics contemporanis rellevants que

s’estudien en este curs en el món, a Europa i a Espanya i aplicarà les convencions i els con-ceptes sobre el temps històric habituals en l’estudi de la Història.

2. Reconéixer els elements bàsics característics de les societats sorgides durant les revolu-cions liberals i els processos d’industrialització, i establir connexions entre estos i reconéixer la causalitat múltiple que comporten els fets socials amb especial referència a Espanya i la Comunitat Valenciana

3. Representar en frisos i eixos cronològics, i caracteritzar les distintes etapes de l’evolu-ció política i econòmica d’Espanya durant el segle XX i els avanços i retrocessos en els pro-cessos de modernització econòmica, la consolidació del sistema democràtic i la integració eu-ropea.

4. Explicar algunes de les grans transformacions i conflictes mundials del segle XX, situ-ant-les cronològica i geogràficament i valorar críticament els interessos i les accions de les grans potències i els grups socials que les han protagonitzat.

5. Dissenyar i dur a terme una senzilla investigació de caràcter descriptiu sobre algun dels problemes internacionals més destacats de l’actualitat com a manifestació d’algunes dels grans canvis socials i culturals del segle XX, així com comunicar de manera intel·ligible els resultats de l’estudi.

6. Comprendre instruccions i normes que regulen la interacció verbal de l’aula; seguir les explicacions de classe i ser capaç de verbalitzar-les en apunts, notes; extraure les idees bàsi-ques de notícies, reportatges, exposicions i conferències.

7. Comprendre textos escrits que pertanyen a l’àmbit d’ús acadèmic, dels mitjans de co-municació i de la comunicació personal i amb les institucions.


8. Produir textos escrits que continguen seqüències narratives, explicatives i argumentati-ves adequant-los a la situació comunicativa, organitzant el seu contingut de manera coherent, i respectant els criteris de correcció gramatical i ortogràfica.

9. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de les llengües, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses.

10. Utilitzar la reflexió sobre els mecanismes de la llengua, i els seus elements formals (marques d’adequació, procediments de coherència i de cohesió, estructura de l’oració i de la paraula) i ser capaç d’utilitzar-les en l’ús oral i escrit.

11. Conéixer la terminologia gramatical bàsica en relació amb la comprensió i producció de textos: identificació de conceptes gramaticals, obtenció d’informació gramatical en fonts d’informació, autocorrecció i explicació i conceptualització de fenòmens lingüístics.

12. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa o fragments d’una certa extensió, adequada a l’edat i relacionada amb els períodes literaris estudiats tenint en compte la seua pertinença a un gènere determinat, el reconeixement dels elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics.

13. Identificar usos lingüístics discriminatoris en textos orals i escrits i evitar l’ús d’estos, i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

ÀMBIT PRÀCTIC:Les característiques fonamentals de l'àmbit pràctic són:

• L' integració i aplicació pràctica dels continguts del currículum a la vida real.• L'ús racional de les Noves Tecnologies• L'aplicació dels continguts d'Orientació Laboral, com ara l'assimilació de coneixe-

ments pràctics, la posada en pràctica de coneixements d'altres àmbits, la prevenció de riscos laboral, la funcionalitat dels aprenentatges...

Aquest programa a l'IES La Malladeta té una durada de dos cursos. Els continguts de l'àmbit es presenten en blocs.

Els continguts del primer curs formen part del currículum de Tecnologies de tercer d'ESO complementats amb alguns aspectes d'orientació professional, prevenció de riscos laborals i seguretat i higiene en el treball. En el segon curs aquest currículum és complementari del de la matèria de Tecnologia de quart curs de l'ESO.

El currículum es desenvoluparà majoritàriament de forma pràctica. La teoria serà aplica-da a la resolució de problemes, pràctiques i projectes. Els continguts de tecnologia es desen-volupen mitjançant pràctiques curtes molt guiades que els ajudaran a entendre el funciona-ment dels diferents operadors i assimilar millor els conceptes estudiats:

• Pràctiques d'electricitat, entrenadors de bombetes, mesura de magnituds Voltatge, intensitat i resistències)

• Relés, elements de connexió i control.• Pràctiques d'electrònica. Components electrònics. Circuits típics. Temporitzadors

i detectors.• Simuladors (Edison i Crocodile)• Sistemes automàtics. Regulació i control (del relé al microprocessador)• Pràctiques amb relés, control de motors.• Instal·lacions bàsiques en vivendes.• Robòtica i control.

Contribució de l'àmbit a la adquisició de les competències bàsiques


• L'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi fí-sic, principalment, per mitjà del coneixement i comprensió d’objectes, processos, sistemes i entorns tecnològics i a través del desenvolupament de destreses i habili-tats per a manipular objectes amb precisió i seguretat.

En la resolució tècnica de problemes identifiquen i donen resposta a diferents necessi-tat, es coneix com han sigut fabricats, facilitant l''us i la conservació, a més d'aportar un anàlisi crític de la repercussió mediambiental i fomentar un consum responsable.• L’autonomia i iniciativa personal se centra en la manera d’abordar els proble-

mes tecnològics de forma autònoma i creativa. Les diferents fases del procés de resolució de problemes contribueixen a distints aspectes d’esta competència: el plantejament adequat dels problemes; l’elaboració d’idees, l'elecció de la solució més adequada; la planificació i l’execució del projecte; l’avaluació del seu desen-rotllament i de l’objectiu aconseguit, i, finalment, la realització de propostes de millora.

L’orientació laboral i professional pretén ajudar l’alumnat a “aprendre a emprendre”.• El tractament específic de les tecnologies de la informació i la comunicació, inte-

grat en esta matèria, proporciona una oportunitat especial per a desenrotllar la competència en el tractament de la informació i la competència digital. Els aprenentatges associats incideixen en la confiança en l’ús dels ordinadors, en les destreses bàsiques associades a un ús autònom d’estes tecnologies.

Molts continguts desenvolupats ens ajuden a localitzar, processar, elaborar, emmagat-zemar i presentar informació amb l’ús de la tecnologia.També utilitzem les tecnologies de la informació i la comunicació com a ferramenta de simulació de processos científics, tecnològics, etc. per a l’adquisició de destreses amb llenguatges específics com l’icònic o el gràfic i per al desenrotllament de la ciu-tadania digital.• L’adquisició de la competència social i ciutadana, pel que fa a les habilitats per

a les relacions humanes i al coneixement de l’organització i funcionament de les societats, vindrà determinada pel mode en què s’aborden els continguts, especial-ment els associats al procés de resolució de problemes tecnològics, científics, etc.

L’alumnat expressa i discuteix adequadament idees i raonaments, escoltar els altres, abordar dificultats, gestionar conflictes i prendre decisions, practicant el diàleg i la negociació i adoptant actituds de respecte i tolerància cap als seus companys.L’ús de ferramentes de comunicació (fòrums, ferramentes col·laboratives, blocs, wikis, web 2.0, xat…) i el foment de la ciutadania digital ajuda a desenrotllar esta competència bàsica.• Al coneixement de l’organització i funcionament de les societats col·labora

l’àmbit pràctic des de l’anàlisi del desenrotllament tecnològic d’estes i la seua in-fluència en els canvis econòmics i d’organització social que han tingut lloc al llarg de la història de la humanitat.

Els continguts d’orientació i iniciació professional també són claus en aquest sentit, ja que el món empresarial i professional constituïx una part important de la societat ac-tual.• L’ús instrumental de ferramentes matemàtiques, en la seua dimensió justa i de

manera fortament contextualitzada, contribueix a configurar adequadament la competència matemàtica, en la mesura que proporciona situacions d’aplicabilitat a diversos camps.

Algunes d’estes estan especialment presents en esta matèria, com ara el mesurament i el càlcul de magnituds bàsiques, l’ús d’escales, la lectura i interpretació de gràfics, la


resolució de problemes basats en l’aplicació d’expressions matemàtiques, referides a principis i fenòmens físics, que resolen problemes pràctics del món material.• La contribució a la competència en comunicació lingüística es realitza a través

de l’adquisició de vocabulari específic i habilitats comunicatives, que han de ser utilitzades en els processos de cerca, anàlisi, selecció, resum i comunicació d’in-formació.

La lectura, interpretació i redacció d’informes i documents tècnics, amb diferents ti-pus de textos i estructures formals.• L’adquisició de la competència d’aprendre a aprendre es contribueix pel

desenrotllament d’estratègies de resolució de problemes, amb l’obtenció, anàlisi i selecció d’informació útil per a abordar un projecte, treball, pràctica, així com l’estudi metòdic d’objectes, sistemes o entorns.


L’ensenyança de l’àmbit pràctic tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:

1. Abordar amb autonomia i creativitat –individualment i en grup– problemes tecnolò-gics, treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccio-nar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dis senyar, planificar, construir objectes o sistemes i aplicar solucions que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.

2. Adquirir destreses tècniques i coneixements pràctics suficients per a l’anàlisi, el dis-seny i l’elaboració d’objectes i sistemes tecnològics per mitjà de la manipulació –de manera segura i precisa– de materials i ferramentes.

3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics per a comprendre el seu funcionament, conéi-xer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor manera d’usar-los i con-trolar-los, entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i cons-trucció i valorar les repercussions que ha generat la seua existència.

4. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar la seua viabilitat i abast, utilitzant mitjans científics i tecnològics, recursos gràfics, simbologia i vocabulari ade-quats.

5. Adoptar actituds favorables a la resolució de problemes, desenrotllant interés i curiosi-tat cap a l’activitat tècnica, analitzant i valorant críticament la investigació, la innovació i el desenrotllament cientificotecnològic i la seua influència en la societat, en el medi ambient, en la salut i en el benestar personal i col·lectiu al llarg de la història de la humanitat.

6. Manejar amb soltesa i eficàcia aplicacions informàtiques que permeten buscar, emma-gatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentar informació, fomentant el treball col·la-boratiu.

7. Assumir de manera crítica i activa l’avanç i l’aparició de noves tecnologies, i incorpo-rar-les al seu quefer quotidià, analitzant i valorant críticament la seua influència sobre la soci-etat i el medi ambient.

8. Actuar de manera dialogant, flexible, emprenedora i responsable en el treball en equip, en la cerca de solucions, en la presa de decisions i en l’execució de les tasques encomanades amb actitud de respecte, cooperació, tolerància i solidaritat.

9. Conéixer les necessitats personals i col·lectives més pròximes, així com les solucions més adequades que oferix el patrimoni científic, tecnològic, social, etc., del propi entorn.

10. Conéixer, valorar i respectar les normes de seguretat i higiene en el treball i prendre consciència dels efectes que tenen sobre la salut personal i col·lectiva assumint, de manera ac-tiva i en primera persona, la prevenció de riscos laborals.

11. Conéixer i valorar el món de l’empresa i de la producció.


12. Obtindre, analitzar i valorar informació referida a l’entorn socioproductiu pròxim, es-pecialment la relacionada amb l’orientació laboral i professional.

Metodologia

En l’Àmbit Pràctic, el procés d’ensenyament-aprenentatge es desenvolupa mitjançant l’aplicació del mètode de projectes, és a dir, disseny, planificació i construcció a l’aula-taller.

En un mateix projecte s’abarquen continguts dels diferents blocs i de diferents tipus.Els projectes seran inicialment individuals o en parelles, i després, poc a poc s’introduei-

xen projectes més complicats per treballar en grup. Treballem en grup per augmentar la capa-citat de relació interpersonal, afavorint les habilitats innates de cadascú (apareixen els especia-listes) Fomentem l’autonomia personal plantejant projectes diversos i relacionats amb la reali-tat i l’entorn social. Sempre hi haurà un alumne que farà les funcions cap de grup (coordina-dor) que anirà canviant pe temps o projecte.

Es prestarà cura en la utilització correcta de les ferramentes i materials, així com el res-pecte estricte de les normes de seguretat.

A l’aula d’informàtica (TEC 3) es treballarà de forma individual, amb activitats multi ni-vell, de forma que cadascú puga avançar en funció de les seues capacitats. L’informàtica ens ajuda durant tot el procés:

• Buscant informació• Redactant les memòries dels projectes• Dibuixant esquemes o parts de les diferents peces del projecte• Elaborant pressupostos• Elaborant presentacions de treballs• Simulant amb programes específics• Utilitzant programes de disseny d’habitatges

L’avaluació de cada alumne ve reflectida per la valoració de diversos aspectes:• Treball a classe: realització correcta de les activitats proposades, presentació en el

temps acordat, participació activa a classe, col·laboració amb els companys ...• Treball a casa: realització de fitxes, acabament de treballs, recerca d’informació ...• Ordre en el treball: cura dels materials, utilització correcta de ferramentes i mà-

quines, ús responsable ...• Respecte als companys i als treballs realitzats pels altres.• Treballs realitzats: qualitat, gust pel bon fer, detalls constructius,recerca de la so-

lució més adient, materials adequats ...• Comportament a l’aula: participació, respecte de les normes del taller, col·labora-

ció amb els companys, treball ordenat, atenció a les explicacions del professorat ...

Primer curs

Continguts

Bloc 1. Procés de resolució de problemes tecnològics

– Documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte que satisfaça les necessitats plantejades.

– Disseny, planificació i construcció de prototips per mitjà de l’ús de materials, ferramen-tes i tècniques estudiades.


– Anàlisi i valoració de les condicions de l’entorn de treball. Aplicació de les normes de seguretat a l’aula taller.

– Desenrotllament de treballs pràctics, d’experimentació, de demostració, etc.

Bloc 2. Maquinari i programari

– Instal·lació, desinstal·lació i actualització de programes. Realització de tasques bàsi-ques de manteniment del sistema. Gestió de recursos compartits en xarxes locals.

– Utilització pràctica, racional, eficient i responsable de les TIC per a la realització de tre-balls: ús de processador de textos, full de càlcul i ferramentes gràfiques per a l’elaboració, desenrotllament i difusió del projecte i altres treballs i informacions.

Bloc 3. Tècniques d’expressió i comunicació

– Sistemes senzills de representació. Vistes i perspectives.– Proporcionalitat entre dibuix i realitat. Escales.– Acotació.– Metrologia i instruments de mesura de precisió: coneixement i ús del calibre.

Bloc 4. Materials d’ús tècnic

– Introducció als plàstics més utilitzats en el món contemporani. Classificació. Propietats característiques. Identificació en objectes d’ús habitual. Aplicacions industrials i en vivendes.

– Materials de construcció: petris i ceràmics. Propietats característiques. Identificació. Aplicacions.

– Treball en l’aula taller amb materials comercials i reciclatges.

Bloc 5. Electricitat i electrònica

– Llei d’Ohm. Potència i energia elèctrica.– Circuit en sèrie i en paral·lel.– Corrent continu i corrent altern. Estudi comparat.– Electromagnetisme. Aplicacions: electroimant. Dinamo, motor de corrent continu, relé i

alternador.– Aparells de mesura: el polímetre. Realització de mesures senzilles.– Muntatge de circuits típics en la llar.– Introducció a l’electrònica bàsica: la resistència, el condensador, el díode i el transistor.

Descripció de components i muntatges bàsics.– Valoració dels efectes de l’ús de l’energia elèctrica sobre el medi ambient.

Bloc 6. Tecnologies de la comunicació. Internet

– L’ordinador com a mitjà de comunicació intergrupal: comunitats i aules virtuals. Inter-net: fòrums, blocs, wikis, web 2.0 i xats.

– Actitud crítica i responsable davant de la propietat i la distribució del programari i de la informació: tipus de llicències d’ús i de distribució.

– Introducció a la comunicació amb fils i sense.– Ús responsable de la telefonia, ràdio i televisió.

Bloc 7. Energia i la seua transformació

– Energia elèctrica: generació, transport i distribució.– Centrals. Descripció i tipus de centrals hidroelèctriques, tèrmiques i nuclears. Tracta-

ments dels residus.– Energies renovables: sistemes tècnics per a l’aprofitament de l’energia eòlica, solar,

mareomotriu i biomassa. Importància de l’ús d’energies alternatives.


– Energia i medi ambient. Eficiència i estalvi energètic. Impacte mediambiental de la ge-neració, transport, distribució i ús de l’energia.

Bloc 8. Tecnologia i societat

– Tecnologia de l’entorn. Anàlisi d’objectes i sistemes productius típics en la Comunitat Valenciana. Estudi de fàbriques i indústries de la zona.

– Desenrotllament sostenible. Impacte ambiental, gestió dels recursos naturals i tracta-ment dels residus en l’activitat productiva.

– Sectors productius i estudi de les professions.– Empresa: característiques, diferents formes jurídiques, organigrama funcional, docu-

mentació típica.– Seguretat i higiene en el treball: ergonomia i mesures de protecció.

Criteris d’avaluació1. Dissenyar i construir un projecte tècnic senzill, analitzant el context, proposant soluci-

ons alternatives i desenrotllant-ne la més adequada.2. Elaborar els documents tècnics necessaris per a redactar un projecte, per mitjà del llen-

guatge escrit i gràfic apropiat.3. Realitzar les operacions previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d’economia,

sostenibilitat i seguretat.4. Elaborar planificacions prèvies i informes finals i executar treballs pràctics, d’experi-

mentació, demostració, etc., de diverses disciplines.5. Instal·lar, desinstal·lar i actualitzar programes i realitzar tasques bàsiques de manteni-

ment informàtic. Utilitzar i compartir recursos en xarxes locals.6. Emprar l’ordinador com a ferramenta per a elaborar, desenrotllar i difondre un projecte

tècnic o qualsevol altra classe d’informació, utilitzant processadors de textos, programaris de presentacions i fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfics.

7. Utilitzar vistes, perspectives, escales, acotacions i normalitzacions per a plasmar i transmetre idees tecnològiques i representar objectes i sistemes tècnics.

8. Utilitzar el calibre correctament en el context d’un projecte tècnic.9. Conéixer les propietats bàsiques dels plàstics com a materials tècnics, la seua classifi-

cació, les seues aplicacions més importants i identificar-los en objectes d’ús habitual.10. Conéixer les propietats bàsiques dels materials de construcció, les seues aplicacions

més importants, la seua classificació, i identificar-los en construccions ja acabades.11. Dissenyar, simular i realitzar muntatges de circuits elèctrics senzills, en corrent conti-

nu, emprant piles, interruptors, resistències, peretes, motors, electroimants i relens, com a res-posta a un fi predeterminat.

12. Descriure les parts i el funcionament de les màquines elèctriques bàsiques.13. Descriure i utilitzar l’electromagnetisme en aplicacions tecnològiques senzilles.14. Utilitzar correctament les magnituds elèctriques bàsiques, els seus instruments de me-

sura i la seua simbologia.15. Muntar un circuit electrònic senzill emprant, almenys, díodes, transistors i resistènci-

es, a partir d’un esquema predeterminat.16. Utilitzar adequadament les TIC en la cerca d’informació per a la resolució dels dife-

rents problemes plantejats.17. Emprar els fòrums, ferramentes col·laboratives, blocs, wikis, web 2.0 i xat com a mit-

jà actiu de comunicació intergrupal i publicació d’informació.18. Conéixer i valorar els diferents models de propietat i distribució del programari i de la

informació en general.


19. Descriure esquemàticament els sistemes de telefonia, ràdio i televisió, els seus princi-pis bàsics de funcionament i conéixer els aspectes pràctics més importants com a usuari crític i responsable.

20. Conéixer els distints mitjans de producció, transformació i transport de l’energia elèc-trica.

21. Descriure esquemàticament el funcionament i tipus de centrals productores d’energia, així com els aspectes més importants del transport i de la distribució.

22. Descriure esquemàticament els sistemes tècnics per a l’aprofitament de les energies renovables.

23. Conéixer i valorar l’impacte mediambiental de la generació, transport, distribució i ús de l’energia, fomentant una major eficiència i estalvi energètic.

24. Valorar el desenrotllament sostenible i potenciar hàbits que el propicien relacio-nant-lo amb l’activitat tecnològica.

25. Reconéixer l’impacte que produïx sobre el medi natural l’activitat humana i la neces-sitat de gestionar eficientment els recursos naturals i els residus generats.

26. Conéixer la xarxa productiva de la zona; identificar i analitzar objectes i sistemes pro-ductius típics de la Comunitat Valenciana.

27. Extraure conclusions útils per a la futura vida laboral de l’alumnat a partir dels aspec-tes més rellevants del món empresarial i professional.

28. Conéixer, aplicar i valorar les normes de seguretat bàsiques, les mesures de protecció i l’ergonomia en l’activitat laboral; valorar les condicions de l’entorn de treball.

Segon curs

Continguts

Bloc 1. Aplicació pràctica del procés de resolució de problemes tecnològics

– Documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte.– Disseny, planificació i construcció de prototips per mitjà de l’ús de materials, ferramen-

tes i tècniques estudiades.– Desenrotllament de treballs pràctics, d’experimentació, de demostració, etc.

Bloc 2. Tecnologies de la informació i la comunicació

– Disseny assistit per ordinador: dibuix en dos dimensions. Realització de dibuixos sen-zills.

– Utilització pràctica, racional, eficient i responsable de les tecnologies de la informació i la comunicació d’ús quotidià: cerca, filtratge, organització, tractament, elaboració i presenta-ció d’informació.

– Aplicació de les TIC per a l’orientació laboral i la cerca d’ocupació.

Bloc 3. Tecnologia i societat

– Aspectes generals sobre ciència, tecnologia i societat.– Tecnologia de l’entorn (zona d’influència del centre educatiu): anàlisi de l’estructura

econòmica, mercat laboral, professions més freqüents; empreses tipus; estudi d’empreses con-cretes. Possibilitats futures d’ocupació i autoocupació.

– Anàlisi i valoració de les condicions de l’entorn de treball. Aplicació de les normes de seguretat en l’aula taller; prevenció de riscos laborals.

Criteris d’avaluació


1. Realitzar un projecte tècnic, analitzant el context, proposant solucions alternatives i desenrotllant-ne la més adequada.

2. Elaborar els documents necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llen-guatge escrit i gràfic apropiat.

3. Realitzar les operacions previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat.

4. Elaborar planificacions prèvies i informes finals i executar treballs pràctics, d’experi-mentació, demostració, etc., de diverses disciplines.

5. Emprar ferramentes de disseny assistit per ordinador per a elaborar vistes en dos di-mensions d’objectes senzills.

6. Fer un ús adequat i racional de les tecnologies de la informació i la comunicació.7. Localitzar informació tècnica, laboral i professional en Internet, i utilitzar-la adequada-

ment.8. Conéixer les fites fonamentals del desenrotllament tecnològic i analitzar l’evolució

d’alguns objectes tècnics rellevants de l’entorn.9. Descriure, comprendre i valorar les oportunitats professionals i laborals que oferix

l’entorn tecnològic i productiu de l’àrea d’influència del centre educatiu.10. Conéixer, aplicar i valorar les normes de seguretat i prevenció de riscos laborals, les

mesures de protecció i l’ergonomia en l’activitat laboral i en l’aula taller; valorar les condici-ons de l’entorn de treball.

IDIOMA ESPECÍFIC:En elaborar el currículum dels programes de diversificació curricular (PDC) s'han tingut

en compte diversos factors que naixen de les seues característiques especials i específiques i que, sense estar al marge del currículum de la llengua estrangera en l'Educació Secundària Obligatòria, sí que parteix d'altres consideracions i enfocaments que li imprimeixen un caràc-ter propi.

En primer lloc està la pròpia finalitat dels PDC que no és una altra que la d'oferir a l’alumnat que haja sigut proposat per als programes la possibilitat d’obtindre el títol de Gra-duat en Educació Secundària Obligatòria per mitjà d'una selecció i organització de continguts, i l'ús d'una metodologia específica adaptada a l’heterogeneïtat de l’alumnat dels programes.

Així, doncs, en el primer curs dels PDC, el currículum ha emfatitzat la consecució dels objectius i l'adquisició de les competències bàsiques d'una forma guiada i en situacions de co-municació habituals i comuns. En canvi, en el segon curs s’ha insistit en un procés d'aprenen-tatge progressivament autònom en el que l’alumnat reflectisca el seu creixement acadèmic i personal així com la seua preparació per a la vida adulta.

Així mateix, un altre factor important a l'hora de redactar este currículum ha sigut el per-fil de l’alumnat dels programes, un alumnat amb dificultats d'aprenentatge que pot aconseguir la titulació en Ensenyança Secundària Obligatòria. Igualment, estem davant d'uns escolars que els programes han de situar en la via de l'aprenentatge, a través d'una formació que comporte la posada en pràctica de coneixements, actituds i habilitats que els ajuden a resoldre proble-mes i situacions en contextos diversos, tant en l’àmbit educatiu com al llarg de tota la seua vida. És a dir, un alumnat capaç de mobilitzar els seus coneixements, activant-los i demostrant el que és capaç de fer amb el que sap.

També s'ha considerat la visió que l'alumnat té de la llengua estrangera com clau que obri les portes al veïnatge universal en què vivim. El alumne dels PDC, amb l'estímul de la forma-ció contínua, veuran en l'aprenentatge del nou idioma tant una font de coneixements de què aprendre i créixer personal i professionalment com un enllaç perfecte per a connectar amb el món multicultural i plural en què viu i del que La Comunitat Valenciana, especialment la Ma-rina Baixa, és un fidel reflex.


Respecte als objectius, es tractarà de consolidar les destreses comunicatives i, sobretot, desenvolupar la capacitat d'interactuar en la llengua estrangera d'una manera comprensible i adequada en funció del nivell en què els alumnes es troben. En efecte, prioritzant el pla comu-nicatiu de la llengua es garantirà el seu futur domini.

A propòsit dels continguts, aquestos han sigut estructurats en quatre blocs segons les dife-rents característiques i necessitats que regeixen el procés d'ensenyança i aprenentatge d'una llengua estrangera. El bloc I, «Escoltar, parlar i conversar», treballarà les habilitats lingüísti-ques a partir de discursos orals, sent fonamental l'escolta i comprensió de missatges orals i models lingüístics adaptats al nivell de l'alumnat i de diferents procedències: parlants natius, les tecnologies de la informació i de la comunicació, mitjans audiovisuals, etc. La finalitat és interactuar tant dins com fora de l'aula.

«Llegir i escriure», destreses presentades en el bloc II, tracta de reforçar la capacitat co-municativa de l'alumnat a partir de discursos escrits. Els alumnes dels PDC han de llegir per a instruir-se alhora que veuen la lectura com a font de plaer i model a l'hora de realitzar produc-cions escrites pròpies.

El bloc III, «Coneixement de la llengua: ús i aprenentatge», abordarà la posada en pràcti-ca dels coneixements lingüístics que s'han adquirit i que suposen la reflexió i l'anàlisi del pro-cés d'aprenentatge. igualment, gràcies als continguts d'aquest bloc, l'alumnat aprendrà dels seus errors i avaluarà el seu progrés acadèmic.

Els continguts del bloc IV, «Aspectes socioculturals i consciència intercultural», ajudaran a l'alumnat dels programes a apreciar les diferents realitats i costums dels països de parla an-glesa sentint-los més pròxims gràcies a la llengua que estudien. Així mateix, també se sentiran més propers i oberts per a aprendre del gran nombre de persones d'altres països que viuen o visiten la Comunitat Valenciana.

Objectius específics

1. Adquirir una competència comunicativa que possibilite la comprensió, l'expressió i la interacció tant oralment com per escrit de missatges produïts en situacions de comuni-cació habituals i sobre temes pròxims a l'alumnat, els seus interessos i necessitats.

2. Aplicar amb una certa autonomia els coneixements i les estratègies d'autoavaluació i autocorrecció de l'aprenentatge sobre la llengua a fi de comunicar-se amb coherència, cohesió i adequació als diferents fins comunicatius.

3. Mostrar una actitud receptiva cap a l'aprenentatge i ús de la llengua estrangera, accep-tant l'error com a part del procés, aprenent de i amb els altres i desenvolupant de forma progressiva actituds d'iniciativa, confiança i responsabilitat.

4. Valorar la importància de la llengua estrangera com a instrument d'accés a la informa-ció, eina d'aprenentatge i mitjà de comunicació i enteniment en la societat multicultu-ral que configura La Comunitat Valenciana i en el món plural en què vivim, reflexio-nant sobre les similituds i diferències i evitant qualsevol tipus de discriminació.

Metodologia

Pel que fa a la metodologia, el currículum dels PDC de llengua estrangera és flexible i fà-cilment adaptable als diferents enfocaments metodològics. Es deu prioritzar l'atenció a la di-versitat i heterogeneïtat que existeixen en els propis programes emfatitzant tots aquells mèto-des i activitats que s’adapten a les possibilitats de l'alumnat. La metodologia utilitzada hauria d'afavorir l'ensenyança per competències i tasques, el currículum integrat amb altres matèries i àmbits, l’aprenentatge cooperatiu i interactiu, i la utilització de les TIC.

La interacció dels alumnes amb diferents interlocutors serà l'objectiu primordial que ha d'aconseguir-se i, la reducció de la ràtio que impliquen els programes és, sense dubte, de gran ajuda en el moment de fomentar el pla comunicatiu de la llengua estrangera. L'alumnat es be-


neficiarà d'aquesta característica per a desprendre's de la seua timidesa i por al ridícul i conso-lidar la seua confiança i autoestima en el procés comunicatiu.

El ventall de possibilitats al treballar estos aspectes és molt ampli. Entre les activitats i tasques que han d'utilitzar-se podem citar les entrevistes, els diàlegs, gravacions, ‘xats’, activi-tats de ‘role-play’, jocs de memòria, projectes, creació de còmics, revistes, exposicions, acti-vitats basades en mitjans audiovisuals, interpretació de mapes i plànols, etc. Tot això implica-rà l'ús de múltiples recursos de caràcter didàctic com ara llibres, mapes, plànols, pel·lícules, cançons, gravadores, diccionaris, jocs, ‘software’, canó electrònic, pissarres digitals, fotogra-fies, etc.

En referència als criteris d'avaluació, aquestos estaran dirigits a valorar la implicació de l'alumnat dels PDC en la matèria i a avaluar en quina mesura si ha adquirit les capacitats exi-gibles al seu nivell d'estudi i si és capaç de fer bon ús d'aquestes demostrant la consecució de les competències bàsiques.

Contribució de la matèria al desenvolupament de les competències bàsiques.Entenem per competències bàsiques el conjunt de coneixements, habilitats i aptituds que

l'alumnat ha d'obtindre a l'acabar el programa a fi d'aconseguir la seua realització i desenvolu-pament personal, exercir degudament la ciutadania, incorporar-se a la vida adulta de forma plena i ser capaç de continuar aprenent al llarg de la vida.

L'aparició del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCERL) exposa que per a la comunicació verbal són necessàries dos tipus de competència: per un costat, les competències generals de l'individu i, d'un altre, la competència comunicativa. Igualment, el propi MCERL proposa com a manera d'aprendre i ensenyar més efectiva per a aquestes com-petències l'enfocament per tasques, entenent per aquestes un conjunt coherent d'activitats que condueixen a un resultat final visible i mesurable i que requereixen que l'alumnat utilitze el llenguatge, amb l'èmfasi localitzat en el significat. Una tasca implica que les distintes accions o activitats estiguen relacionades i graduades en dificultat; aquests dos aspectes són igualment necessaris perquè la tasca es duga a terme amb èxit.

Aquest aprenentatge per mitjà de tasques, a diferència del sistema tradicional basat en se-leccionar els continguts de l'ensenyança a partir d'una seqüència d'elements, s’organitza al voltant de tasques de comunicació i un currículum integrador que necessita d’una gestió coo-perativa del grup.

Al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística es dirigeixen de ma-nera directa bona part dels objectius i continguts de la llengua estrangera. No cal oblidar que la llengua no és només un instrument de comunicació, sinó també de representació, interpreta-ció i comprensió del món. De la mateixa manera, la comunicació en la llengua estrangera comparteix, en línies generals, les principals capacitats de la comunicació en la llengua mater-na: es basa en l'habilitat per a comprendre, interactuar i interpretar pensaments, sentiments, i fets de forma oral i escrita en una determinada sèrie de contextos socials, com la vida privada i professional, l'oci o l'educació i la formació.

El coneixement d'un altre idioma enfronta a l'alumnat de diversificació a altres formes d'estructurar la realitat des d'un punt de vista lingüístic i sociocultural. Les estratègies, conei-xements i actituds que partint de l'estudi de la llengua materna contribueixen a l'adquisició d'aquesta competència són de la mateixa manera importants a l'hora d'aprendre un nou idio-ma. A través de l'estudi d'una altra llengua es pretén ampliar l’horitzó de l'alumnat perquè puga interactuar de manera eficaç en un entorn cada vegada més multicultural. D’altra banda, disposar d'una eina com el coneixement de la llengua anglesa afavoreix l'ús de les noves tec-nologies de la informació i la comunicació i permet l'accés directe a la informació en el seu context real.


Com a orientació sobre la manera de treballar esta competència en l'aula es proposen les següents tasques i activitats: diàlegs, lectures curtes, exercicis de respostes múltiples, activi-tats de veritable o fals, jocs de memòria, realització d'arbres genealògics, activitats per a ubi-car informació llegida o escoltada, interpretació de mapes i plànols, exercicis de comprensió oral i/o escrita, etc.

Totes les estratègies esmentades anteriorment per a l'aprenentatge lingüístic des d’una metodologia participativa en l'aula afavoreixen, sense cap dubte, l'adquisició de la competèn-cia social i ciutadana, atés que atorguen a l'alumnat la capacitat de comunicar-se en diferents contextos, expressar les idees pròpies i escoltar les alienes per a comprendre la realitat social en què viuen o de la que procedeixen els parlants de la llengua estudiada. En aquest aspecte, el sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local adquirirà una importància significativa al ser la Comunitat Valenciana un lloc on conviuen membres de diferents cultu-res.

L'alumnat dels programes treballarà esta competència en funció d'un ampli nombre d'acti-vitats i tasques que podrà realitzar de forma individual, per grups o en parelles. Les dites acti-vitats i tasques estaran orientades a desenvolupar el respecte, la tolerància, l'obertura a noves idees i cultures, la cooperació per a la consecució d’un objectiu comú i el creixement de l'indi-vidu com a ciutadà del món. Algunes propostes, d'entre les moltes possibles, com a orientació i exemplificació de la forma de portar esta competència a l'aula serien: diàlegs de presentació dels alumnes, representacions, entrevistes, projectes, visualització de reportatges sobre països de parla anglesa, etc. Totes elles constitueixen activitats i tasques dirigides, de forma implícita o explícita, a educar l'alumnat en valors a fi que aquest siga una persona respectuosa amb al-tres formes de pensar i amb altres cultures. De la mateixa manera, a nivell grupal seria conve-nient treballar activitats i tasques que fomenten el torn de paraula, la cooperació, l'organitza-ció i la bona disposició.

La competència en autonomia i iniciativa personal guarda una gran relació amb les dos anteriors. També resulta essencial per al desenvolupament d'aquesta competència la capacitat de comunicar-se en distints entorns, expressar i comprendre punts de vista diferents, des d'una posició de seguretat en un mateix i de col·laboració amb els altres, distingint sempre entre l'esfera social i la privada. En l'entorn de la classe es fomentarà el desenvolupament d'esta competència en els programes creant un clima de treball en què l'alumnat vaja descobrint la importància de la cortesia, la empatia, la tolerància i l'autocontrol.

Al mateix temps, el coneixement d'una llengua estrangera contribueix a promoure la res-ponsabilitat, la perseverança, l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el fet d'aprendre dels er-rors i d'assumir riscos. També, és fonamental mantindre la motivació per a aconseguir l'èxit en les tasques empreses i posseir una sana ambició de millora personal i acadèmica. Entre les ac-tivitats i tasques que treballarien esta competència es numeren les següents: exposició de tex-tos breus adaptats al nivell de l'alumnat i els seus interessos, realització d'entrevistes en l'aula o fora d'ella en les quals es demostre la seguretat i espontaneïtat de l'alumnat, simulació de conversacions telefòniques, posada en escena de xicotetes obres de teatre, cartejar-se i/o txate-jar amb persones de parla anglesa, confecció d'una pàgina web en anglés, creació de situaci-ons en què l'alumnat haja de ser el més autònom possible (tindre desimboltura en aeroports, botigues, hotels, restaurants, hospitals, etc.) interpretant els anuncis més comuns o els discur-sos més habituals, projectes, activitats d'autocorrecció i/o autoavaluació.

De la mateixa manera, en una orientació més professional podrien citar-se activitats i tas-ques en les que l'alumnat de diversificació puga familiaritzar-se amb el món laboral tals com crear un currículum vítae, redactar instàncies, emplenar formularis, realitzar entrevistes de tre-ball, etc.

L'aprenentatge d'una llengua estrangera contribueix a la competència en el coneixement i interacció amb el món físic i convida l'alumnat a prendre consciència de la importància de


contribuir a preservar l'equilibri en el nostre entorn. El cos humà, l'alimentació, la salut, l'eco-logia, els fenòmens atmosfèrics, entre altres, són temes usats com a centres d'interés a l'hora de treballar la comprensió i expressió oral i escrita i per a adquirir un vocabulari cada vegada més ampli, així com per a introduir el tractament que si els dóna a aquestes qüestions en altres països i cultures. L'estudi d'un idioma no sols implica l'adquisició de continguts lingüístics si-nó que li serveix a l'alumnat com a eina per a acostar-se a altres aspectes de la vida i del co-neixement presents en altres matèries escolars.

Les activitats i tasques proposades per a portar a l'aula aquesta competència són xicotets discursos orals o escrits amb preguntes de comprensió lectora (veritable o fals, respostes a preguntes formulades, elecció múltiple), comentari de fotos o dibuixos sobre aspectes relacio-nats amb el món físic, exercicis en els quals l'alumnat amplie el seu coneixement sobre La Comunitat Valenciana, exposicions breus sobre qüestions ja treballades en els àmbits, activi-tats de relacionar (dibuixos amb descripcions, paraules amb definicions, etc.), diàlegs relacio-nats amb el cos humà, la salut i el benestar (simulació doctor–pacient), l'alimentació (treballar amb lèxic, menús, invitacions), informació sobre el temps atmosfèric, realització de test o quiz en els que l'alumnat puga avaluar com és de saludable, ecològic, compromés amb el medi ambient, etc.

El desenvolupament de la competència d'aprendre ha de ser prioritari per l’alumnat de di-versificació curricular per la conveniència de preparar-lo per l’aprenentatge permanent. És important que prenga consciència de les seues capacitats i carències en matèries d'habilitats i coneixements, però encara més necessari ha de ser que l'alumnat de diversificació curricular reba una forta motivació en el seu procés d'aprenentatge alhora que es nodreix d'estratègies que li servisquen per a progressar acadèmicament. Açò ha d'aconseguir-se ajudant-lo a què adquirisca, processe i assimile destreses a un ritme «personalitzat».

El paper de l'error en el procés d'aprenentatge és molt destacable. L'anàlisi de l'error, les seues causes i la seua tipologia constitueixen un element fonamental tant per al professorat com per a l'alumnat en el moment de conéixer el seu nivell competencial; per això és necessa-ri combatre la fossilització de certs errors, molts dels quals procedeixen de interferències amb la llengua materna de l'alumnat.

Les activitats i tasques basades en la reflexió sobre la llengua seran molt apropiades per a treballar esta competència, i per tal raó es sugereixen les següents: corregir errors, ordenar pa-raules per a crear frases, triar en el diccionari l’accepció correcta en funció d'un context donat, localitzar paraules clau, realitzar exercicis sobre paraules fàcilment confuses, envoltar o subratllar la paraula estranya dins d'un conjunt de paraules, col·locar sufixos o prefixos en el lloc correcte, fer un llistat de lèxic agrupat en funció del tema, efectuar activitats de respostes múltiples, exercicis basats en les diferències entre lèxic britànic i americà, formació de plu-rals, activitats de relacionar, d'ubicar en diferents categories, exercicis de associació, etc.

Gran part de l'aprenentatge permanent tindrà com a font d'informació i recurs de gestió a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'ajuda per al desenvolupament en l'alumnat de la competència digital resulta fonamental en estes edats. Disposar de la informa-ció no produeix de forma automàtica coneixement. No obstant, esta competència fa referència a sabers i pràctiques que l'alumnat de diversificació adquireix moltes vegades per si mateix, de manera «informal» i en múltiples casos errònia. Correspon, perquè, a l'ensenyança formal dotar-los dels coneixements i actituds necessaris per a fer un bon ús de les eines digitals, tant en la seua busca d'informació i coneixements com en el seu ús instrumental per a la comuni-cació, ja siga personal, social, acadèmica o laboral.

Així mateix, hem de considerar que les TIC permeten un aprenentatge autònom i un enfo-cament plurilingüe de l'ensenyança de l'idioma, que la xarxa suposa una quantitat inabastable d'informació a disposició de l'usuari i que els entorns virtuals són un aliat per al treball coope-ratiu. De semblant forma, no es pot oblidar el paper fonamental d'esta competència a l'interre-


lacionar entre si esta matèria amb els continguts d'altres matèries del currículum, treballant ai-xí de manera interdisciplinària.

Esta competència podrà treballar-se en l'aula realitzant exercicis com ara aquells basats en la busca d'informació específica per a xicotets projectes, efectuant exercicis tant purament gramaticals com d'un caràcter més lúdic, participant en xats o fòrums, creant pàgines web, redactant i interpretant correus electrònics, usant diccionaris digitals, exposicions recolzant-se en recursos informàtics, etc.

En l'estudi de la llengua estrangera s'afavoreix el coneixement, la comprensió i la valora-ció crítica de les manifestacions culturals i artístiques dels països en què es parla la llengua es-tudiada, la qual cosa contribueix a l'adquisició de la competència Cultural i artística. En efec-te, ha de posar-se especial interés en què l'alumnat de diversificació curricular aprecie les di-ferents expressions artístiques (música, teatre, cine, etc.) com a formes de comunicació uni-versal i manifestacions que enriqueixen el seu bagatge cultural.

Entre les moltes propostes possibles, esta competència pot emportar-se a l'aula per mitjà d’exercicis basats en la comprensió oral i escrita de discursos relacionats amb els països de parla anglesa i les seues tradicions, activitats de comparació dirigides a reflexionar sobre les característiques d'altres cultures (festivitats, temps atmosfèric, horaris, situació geogràfica, música) respecte a la pròpia, descripcions sobre altres llocs, biografies de personatges tant his-tòrics com d'actualitat, lletra de cançons, pel·lícules i lectures adaptades al nivell de l'alumnat, exercicis per a ubicar monuments típics, etc.

Primer curs

Continguts

I. Escoltar, parlar i conversar

Escolta i comprensió de missatges orals breus i senzills, presentats en diferents suports i relacionats amb la vida quotidiana.

Interacció per mitjà de textos orals breus, coherents i amb pronunciació adequada, basats en models i estructures lingüístiques treballades en l'aula.

Desenvolupament i ús progressiu d'estratègies bàsiques bé per a recolzar la comprensió oral bé per a superar les dificultats que sorgeixen de la comunicació, per exemple, l'ús de ges-tos, demanda de repetició, d’aclariment i de confirmació, etc.

II. Llegir i escriure

Comprensió de les instruccions més habituals per a la correcta resolució de tasques, d'ac-tivitats i de la informació general i específica en textos escrits sobre temes quotidians d'interés general adequats al nivell de competència de l'alumnat.

Desenvolupament i ús progressivament autònom de l'expressió escrita amb ajuda de mo-dels, mostrant interés per l'atenció i la presentació dels textos en diferents suports així com per l'ús de les regles bàsiques d'ortografia i puntuació.

Ús d'estratègies de comprensió lectora com ara deduir pel context, utilitzar el diccionari per a obtindre informació i fer ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació per a transmetre i establir relacions personals, com, per exemple, consultes en pàgines web, correu electrònic, participació en xats i fòrums, etc.

III. Coneixement de la llengua: ús i aprenentatge

1. Coneixements lingüístics


Ús guiat de les estructures i funcions més habituals, de les expressions i frases fetes més comuns, així com del lèxic en relació amb situacions quotidianes, temes d'interés i continguts d’altres matèries del currículum.

Aplicació guiada d'estratègies de producció escrita per a la redacció d'un text, atenent a aspectes com a destinatari, propòsit i registre.

Anàlisi i reflexió sobre un ús apropiat, tant oral com escrit, de la llengua estrangera en distintes situacions de comunicació i a través de diferents suports.

Identificació d’elements morfològics bàsics i habituals en l’ús de la llengua.Lèxic / Vocabulari:

Salutacions i presentacions.Els números cardinals del 0-100Els números ordinals.Els objectes de la classe.Els països i les nacionalitats.Les professions.Els dies de la setmana.Els mesos de l’any.La famíliaEls colors.

Les parts del cos.Els adjectius.Les mascotes.Las habitacions de la casa.El mobiliari.L ‘horaActivitats que expressen rutina.Els menjars.Els verbs.Llocs de la ciutat.

b) Estructura i funcions de la llengua.Salutacions i presentacions. Intercanvi d’informació personal. To be.Fórmules per a parlar de les professions i de les habitacions de la casa. Els adjectius pos-

sessius. A / an, els plurals; this / that / these / those Fórmules per a parlar de la família. Descripció de persones. El verb have got; els noms

contables i no contables; some / any; el genitiu saxó.Descripcions de persones i coses. El ordre de les paraules. There is / there are; how

much / How many.Descripció de llocs. Expressió de preferències. El Present Simple en afirmativa; like +

noms; like + gerundi.Expressió de rutines. Fórmules per a fer suggeriments. Els adverbis de freqüència; el Pre-

sent Simple en negativa i interrogativa.Expressió d’habilitat i possibilitat. Can; les preposicions de temps.Narració d’accions i expressió d’activitats que estan realitzant-se. El Present Continuous.Expressió de fets passats. El Past Simple del verb to be i dels verbs regulars en afirmati-

va, negativa i interrogativa.c) Fonètica Pronunciació de les formes contragudes del verb to be .L’accentuació de les paraules.Pronunciació dels sorolls /b/ y /v/L’entonació de les oracions.Pronunciació de grups consonàntics i vocàl·lics difícils.Pronunciació de les formes can i can’t.Pronunciació de la terminació ing.

2. Reflexió sobre l'aprenentatge2.1. Aplicació d'estratègies d'autoavaluació i autocorrecció de les produccions orals i es-

crites, acceptant l'error com a part del procés d'aprenentatge, identificant les seues causes i adoptant una actitud apropiada per a superar-ho.


2.2. Confiança, interés i iniciativa per a expressar-se en públic i per escrit i participar en tasques individuals i de grup, aprofitant les oportunitats d'aprenentatge creades en el context de l'aula i fora d’ella.

IV. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

1. Valoració de l'ús de la llengua estrangera com a instrument de comunicació en l'aula, com a vehicle d'accés a noves informacions i com a forma d’apropar-se a diversos pobles, cul-tures i formes de vida.

2. Identificació d'alguns trets culturals, geogràfics i artístics dels països on es parla la llengua estrangera, obtenint la informació per diferents mitjans, entre ells les tecnologies de la informació i comunicació, i comparació amb els de la Comunitat Valenciana.

3. Iniciativa en la realització d'interaccions bàsiques amb parlants o aprenents de la llen-gua estrangera a través dels mitjans tradicionals o els que ens proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació per a conéixer distintes cultures, mostrant respecte cap als as-pectes socioculturals dels països on es parla la llengua estrangera.

4. Respecte pels aspectes socioculturals dels països on es parla la llengua estrangera i re-flexió de la seua influència en la societat valenciana.

Criteris d'avaluació1. Comprendre la idea general i les informacions específiques més importants de

textos orals emesos per un interlocutor, o per diferents mitjans de comunicació, sobre assumptes quotidians, utilitzant estratègies que faciliten la comprensió.

A través d'aquest criteri es valorarà la capacitat de l'alumnat per a comprendre allò essen-cial i els detalls específics de missatges orals breus i conversacions sobre temes familiars. Es tracta d'avaluar si identifica el significat d'instruccions, xicotets diàlegs, descripcions, pregun-tes i respostes, etc, així com la seua capacitat de comprendre textos orals amb pronunciació estàndard. Així mateix, es valorarà l'aplicació d'estratègies com l'ús del context verbal i no verbal, el reconeixement de paraules clau i els coneixements previs transferits d'altres llen-gües conegudes.

2. Comunicar-se oralment participant amb progressiva autonomia en conversacions i simulacions sobre temes personals, coneguts o prèviament treballats, utilitzant estruc-tures senzilles, expressions usuals i pronunciació correcta a fi d'aconseguir la comunica-ció per mitjà de l'ús d’estratègies adequades per a facilitar la interacció.

Este criteri determina la capacitat de l'alumnat per a tindre desimboltura en situacions interactives reals o simulades sobre temes familiars, habituals de classe (demanar informació i aclariment, sol·licitar permís, treballar en grup, etc.) o creats pel docent (jocs, simulacions, jocs de rol, comunicació a través de les tecnologies de la informació i la comunicació, etc.).

3. Redactar de forma guiada textos diversos en diferents suports, utilitzant estructu-res senzilles i lèxic adequat, cuidant els aspectes formals propis del llenguatge escrit, així com les regles elementals d'ortografia i de puntuació a fi de ser comprensibles al lector.

Es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a redactar, en suport paper o digital, i de forma comprensible, textos sobre informació personal, descripcions, correu electrònic, temes quotidians, gustos i preferències, cartes, postals, etc., sent conscient de la diferència entre el llenguatge escrit i verbal. S'avaluarà l’ús d'estratègies com la textualització i la presentació neta, clara i ordenada.

4. Identificar alguns aspectes socials, artístics, culturals, històrics, geogràfics o lite-raris propis dels països on es parla la llengua estrangera, mostrant interés i valorant la influència que exercixen en la Comunitat Valenciana.

Amb aquest criteri es comprovarà el coneixement de l'alumnat sobre els trets més impor-tants i característics de la societat, art, cultura, història, geografia i literatura dels països on es


parla la llengua estrangera. Igualment, s'avaluarà el respecte cap a altres pobles, superant al-guns estereotips i la reflexió sobre la influència que estos aspectes tenen a La Comunitat Va-lenciana: gastronomia, festivitats, música, art, jocs, etc.

Segon curs

Continguts

I. Escoltar, parlar i conversar

Escolta i comprensió de missatges orals de progressiva complexitat presentats en dife-rents suports i sobre temes concrets i coneguts amb el fi de poder interactuar en una conversa-ció amb una certa espontaneïtat.

Interacció amb progressiva autonomia per mitjà de textos orals d'una certa complexitat basats en models i estructures lingüístiques conegudes.

Desenvolupament i ús progressivament autònom d'estratègies de comunicació per a resol-dre les dificultats que puguen sorgir en situacions de comunicació reals o simulades i per a iniciar, mantindre i acabar la conversació, com, per exemple, l'ús de gestos, demanda de repe-tició, d’aclariment i de confirmació.

II. Llegir i escriure

Comprensió de les instruccions habituals per a la resolució d'activitats, tasques i de la in-formació general i específica de textos, d'interés general –en diferents suports– o relacionats amb continguts d'altres matèries del currículum, així com la identificació de la intenció de l'emissor.

Producció progressivament autònoma de textos amb diverses intencions comunicatives, amb lèxic adequat al tema i al context, amb coherència, presentació cuidada, respecte a les re-gles bàsiques d'ortografia i puntuació i ús de les tecnologies de la informació i la comunica-ció.

Ús autònom i progressiva consolidació d'estratègies de lectura: Identificació del tema d'un text, utilització d'elements textuals o no textuals, aplicació de coneixements sobre el tema, ús del context o de diccionaris, així com el reconeixement de la intenció de l'emissor.

III. Coneixement de la llengua: ús i aprenentatge

1. Coneixements lingüístics1.1. Ús progressivament autònom de les estructures i funcions discursives, de les expres-

sions i frases fetes, així com del lèxic en relació amb situacions quotidianes, temes d'interés i continguts d’altres matèries del currículum.

1.2. Ús progressivament autònom d'estratègies de producció escrita per a la redacció d'un text, atenent a aspectes com a destinatari, propòsit, registre adequat i ús de convencions i su-port.

1.3. Interés i valoració de l'ús apropiat, tant oral com escrit, de la llengua estrangera per adistintes situacions de comunicació i a través de diferents suports.1.4. Identificació d’elements morfològics bàsics i habituals en l’ús de la llengua.Lèxic / Vocabulari:

NúmerosDiesMesosProfessions

Activitats de vacancesAnimalsEstacions i temps atmosfèricMitjans de transport


Preposicions de llocParts del cosActivitats de temps lliureDireccions i indicacionsEmocionsAdjectius

Menjars i begudesTecnologiaEsportsElements GeogràficsRobaVerbs

b) Estructura i funcions de la llenguaÚs correcte dels verbs to be i have got .Salutacions i presentacions intercanviant informació personal. L’estructura like + nom /

gerundi; a / an / some / any; there is / there are .Fórmules per a parlar sobre rutines i accions habituals i donar direccions. El Present Sim-

ple i el Present Continuous i les diferències d’ús entre ambdós; els “Stative Verbs” Fórmules per a parlar del passat. El verb to be en passat; there was / there were.Fórmules per a parlar sobre fets passats. El Past Simple.Prediccions i plans. El futur amb will i amb be going to, i el Present Continuous amb va-

lor de futur.Fórmules per a expressar habilitat, possibilitat i permís, per a parlar sobre obligacions i

prohibicions i per a donar consell. Els modals: can / should / must; els possessius i els pro-noms objecte.

Fórmules per a parlar sobre experiències passades. El Present Perfect Simple .Fórmules per a comparar persones i coses. Adjectius de grau comparatiu y superlatiu; ad-

verbis.FonèticaPronunciació de sons vocàl·lics i consonàntics que apareixen en paraules amb una escrip-

tura pareguda o d’especial dificultat.Pronunciació de les formes de gerundi.Pronunciació de les formes was i were.Pronunciació de les formes dels verbs regulars en passat.Pronunciació de les formes contragudes ‘ll i won’t.Pronunciació de les formes contragudes can’t, mustn’t i shouldn’t. 2. Reflexió sobre l'aprenentatge 2.1. Ús progressivament autònom d'estratègies per a organitzar, adquirir, recordar i utilit-

zar lèxic, emprant amb eficàcia eines d’aprenentatge com a diccionaris, llibres de consulta, i tecnologies de la informació i la comunicació. Així mateix, desenvolupament d'estratègies d’autocorrecció, acceptant l'error com a part de l'aprenentatge.

2.2. Confiança, interés i iniciativa per a expressar-se en públic i per escrit, i per a partici-par de manera autònoma en tasques individuals i de grup, aprofitant les oportunitats d'apre-nentatge creades en el context de l’aula i fora d'ella.

IV. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

1. Valoració de l'ús de la llengua estrangera com a mitjà per a comunicar-se amb persones de procedències diverses, com a vehicle d'accés a la informació, de respecte cap a altres cultu-res i d'enriquiment personal.

2. Coneixement i respecte dels elements culturals més significatius dels països on es parla la llengua estrangera, obtenint la informació per diferents mitjans, entre ells les noves tecnolo-gies de la informació i la comunicació, i comparació amb els de La Comunitat Valenciana.

3. Interés, iniciativa i progressiva autonomia en la realització d'intercanvis comunicatius amb parlants o aprenents de la llengua estrangera, reconeixent l'oportunitat que la Comunitat Valenciana ofereix per a practicar la llengua estudiada en contextos reals, a través dels mitjans


tradicionals i els que ens proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, mos-trant sempre respecte a la diversitat.

4. En referència als aspectes socioculturals dels països on es parla la llengua estrangera i reflexió sobre la seua influència en el passat i el present en la societat valenciana.

Criteris d'avaluació1. Comprendre la informació general i específica, la idea principal i alguns detalls

importants de textos orals sobre temes concrets, coneguts i que no exigisquen coneixe-ments especialitzats, emesos amb claredat en situacions de comunicació interpersonal o pels mitjans audiovisuals, fent ús de les estratègies que afavoreixen la comprensió.

A través d'aquest criteri s'avaluarà la capacitat de l'alumnat per a comprendre instrucci-ons, avisos, diàlegs o exposicions breus en contextos reals o simulats que giren al voltant de temes coneguts, usant els coneixements previs, identificant paraules clau, recolzant-se en el context i en l'actitud i intenció del parlant, com a estratègies que faciliten la comprensió. Així mateix, es pretén valorar la capacitat dels escolars per a comprendre la idea general i informa-cions específiques de discursos orals procedents de mitjans de comunicació amb pronunciació estàndard i emesos de forma clara i breu.

2. Participar en converses i simulacions breus, relatives a situacions habituals o d'interés personal i amb diversos fins comunicatius, utilitzant estratègies adequades per a iniciar, mantindre i acabar la comunicació, produint un discurs comprensible.

Aquest criteri constata la capacitat de l'alumnat per a desenvolupar-se en conversacions diverses, utilitzant les estratègies i recursos necessaris per a entendre i fer-se entendre amb interlocutors habituals en l'aula o fora d'ella.

3. Redactar de manera progressivament autònoma textos diversos en diferents su-ports, utilitzant el lèxic apropiat, les estructures i els elements de cohesió i coherència, de manera que siguen comprensibles per al lector, fent ús de les estratègies pròpies del pro-cés de la composició escrita.

Es tracta d'apreciar la capacitat de l'alumnat per a comunicar-se per escrit de forma orde-nada, iniciant-se en la producció de textos (avisos, correspondència, instruccions, descripci-ons, relats d'experiències, noticies…), amb una sintaxi simple, un lèxic adequat al context, una ortografia i puntuació correctes i una estructura adequada i lògica. En tots els discursos, en paper o en suport digital, es valorarà la presentació clara, neta i ordenada així com l'habili-tat en l'ús dels mitjans informàtics per a l'elaboració i presentació de textos.

4. Identificar i utilitzar de forma progressivament autònoma diferents estratègies per a progressar en l'aprenentatge.

A través d'aquest criteri es posarà de manifest si l'alumnat utilitza les estratègies que afa-voreixen el procés d'aprenentatge, com l'aplicació progressivament autònoma de formes di-verses per a emmagatzemar, memoritzar i revisar el lèxic; l'ús progressivament autònom de diccionaris, recursos informàtics i digitals; l’anàlisi i la reflexió sobre l'ús i el significat de di-ferents formes gramaticals per mitjà de comparació i contrast amb les llengües que coneix; la utilització conscient de les oportunitats d'aprenentatge en l'aula i fora d'ella o l'ús de mecanis-mes d'autocorrecció, així com l'ús de tècniques d'estudi, de treball cooperatiu i per projectes, de planificació i d'organització del treball personal.

5. Identificar i descriure els aspectes culturals més importants dels països on es par-la la llengua estrangera, establir algunes relacions entre les característiques més signifi-catives dels costums, normes, actituds i valors de la societat la llengua de les quals s'estu-dia i la pròpia, i mostrar respecte cap a aquests aspectes reflexionant sobre la influència que exercixen o han exercit en la Comunitat Valenciana.

Amb aquest criteri es comprovarà si l'alumnat és capaç d'identificar i reconéixer, en tex-tos orals o escrits, alguns trets significatius i característics de la cultura general dels països on


es parla la llengua estrangera, si estableix semblances i diferències entre alguns dels seus trets més perceptibles i si respecta els valors i comportaments d'altres pobles. També es valorarà la reflexió sobre la influència d'altres cultures en La comunitat Valenciana.

d) Criteris per a distribuir a l'alumnat en els grups de refe-rència.

Els alumnes de cada curs d’aquest programa estaran adscrits a 2 grups ordinaris, un de PEV i un altre de PIP, amb els quals cursen algunes àrees, una optativa i la Religió o reben l’Atenció Educativa alternativa. Això vol dir que consten als seus llistats i tenen oficialment un tutor que potser ni els coneix.

En tercer es procurarà que aquests grups no coincidisquen amb els previstos per acollir alumnes del PACG, si n’hi haguera, ni aquells que desconeixen les llengües oficials (en aquest ordre).

En quart es procurarà que aquests grups coincidisquen amb els que tenen més alumnes matriculats en Matemàtiques A.

e) Criteris per a l'organització dels espais, dels horaris i dels recursos.

Els alumnes del PDC cursen 2 àmbits de 6 hores setmanals, un altre de 3 hores setmanals, un idioma estranger específic de 2 hores setmanals i algunes àrees amb els seus grups de refe-rència; en 3r tenen 2 optatives més que la resta de l’alumnat. També tenen dues hores de tuto-ria amb el seu professor tutor, un dels tres professors d’àmbit.

Es reservarà una aula d’ESO o Cicles (en aquest cas, seria d’ús exclusiu pel matí) per a tots dos grups del Programa, on cursen els dos àmbits de 6 hores i les tutories.

Les sis hores setmanals de cada àmbit obliga a que s’impartisquen dues hores del mateix almenys un dia de la setmana, poden ser seguides o no; el tutor disposa, a més, de 2 hores de tutoria amb els alumnes. La distribució d’aquestes 6 o 8 hores es procurarà que siga:

- El professor d’àmbit de 6 hores que no és tutor disposarà de dues sessions de 2 ho-res seguides més altres dues sessions d’una hora, la qual cosa permet veure els alumnes 4 dies. Si fóra tutor, disposarà, a més, d’una altra sessió de 2 hores segui-des en dia diferent a les classes de l’àmbit, per tal que el tutor veja els alumnes els cinc dies de la setmana i es distribuisca el temps dedicat a la tutoria com crega convenient.

- Tot i que les tres hores de l’Àmbit Pràctic poden ser en dies diferents, també es considera convenient agrupar-ne dues en una sessió de dues hores seguides. Si fóra tutor, disposarà d’altres dues sessions d’una hora, en dies diferents a les classes d’àmbit, per tal de veure els alumnes 4 dies.

En l’horari dels professors d’àmbit es reservarà una hora setmanal per a reunir-se amb el Departament d’Orientació, la qual cosa no vol dir que s’hi hagen de reunir tots els membres setmanalment. Però així tenen el moment de coordinar-se, bé per àmbits, bé per cursos.

En 3r, aquests alumnes cursen, a més de l’Orientació i Iniciació Professional, obligatòria per ells, Informàtica i Optativa Instrumental, com a taller de reforç de la llengua oficial menys usada a l’Àmbit Lingüístic i Social, en coordinació amb el professor d’aquest àmbit.

En 4t, els alumnes cursaran obligatòriament Tecnologia i triaran altres dues matèries tron-cals entre Educació Plàstica i Visual, Música, Informàtica o Francés 2n Idioma. Triaran Tre-


ball Monogràfic d’Investigació d’alguna matèria inclosa als àmbits o bé que cursen amb el grup de referència.

Es procurarà que les àrees que cursen amb els grups de referència siguen impartides pel mateix professor en tots dos grups, i, si pot ser, en 3r, que també siga tutor d’algun d’ells. Ai-xí coneixen tot el grup de PDC i a tot el grup de referència.

Els grups del Programa disposen d’una dotació ordinària de recursos econòmics, que ad-ministra el tutor del grup. Amb els anys, això ha permés dotar les aules de prou material, com:

• Un ordinador per grup, un ordinador portàtil• Dos altaveus per grup, uns auriculars• Una bola del món, tres mapes polítics• Un televisor, reproductor de vídeo i reproductor de DVD per grup, un projector• Dues prestatgeries i una vitrina per grup• Dos carros de diapositives, i un retroprojector• Un radiocasset• Deu diccionaris de castellà i tretze de valencià• ...

f) Criteris i procediments per al seguiment, l'avaluació i la revisió del Programa Base.

Els professors d’àmbit faran el seguiment longitudinal i avaluació d’aquest Programa Base a través de les reunions del Departament d’Orientació, per afavorir la coherència interna del mateix. Per això, es reuniran almenys una vegada al trimestre els professors de cada àm-bit, així com els professors de cada curs del Programa.

En el cas que el professorat del programa valore la necessitat de modificacions d’aquest Programa Base o en el cas que es modifique la normativa aplicable als PDC, el Departament d’Orientació i Direcció d'Estudis estudiaran els canvis necessaris abans de proposar-los al Claustre per a la seua aprovació.

La memòria del PDC autoritzat en el centre i que anualment demanda el Servici d'Innova-ció Educativa i Atenció a la diversitat, serà coordinada per la psicopedagoga i inclourà els apartats següents:

1. La memòria dels coordinadors d'àmbit.2. Les dades següents aportades per direcció d'estudis amb la col·laboració del Departa-

ment d’Orientació:0. DADES D'IDENTIFICACIÓ DEL CENTRE

Ensenyaments que imparteixGrups i alumnat

I. DADES DE L'ALUMNAT DEL GRUP (Dades referents a l'inici del Programa)1. Historial acadèmic i sexes

a) Alumnat del 1r Curs del Programa (3r ESO)b) Alumnat del 2n Curs del Programa (4t ESO)

2. Seguiment de l'alumnat. (Completarà la informació el tutor de 4t)II. PLA D'ACTUACIÓ PER A L'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (modificacions fetes al llarg del curs)

Alumnat que està 1 any més en el mateix cursAlumnat que ha participat en activitats de reforç el curs anterior. (si es poden

aconseguir dels departaments d’instrumentals)


III. CURRÍCULUM DE L'ALUMNAT DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULARRelació d'optatives cursades i nombre d'alumnes en cada una

IV. PROFESSORAT DE LES ÀREES ESPECÍFIQUES DEL PDC3. Altres consideracions sobre el funcionament del programa (avantatges, dificultats i

propostes de millora) que valoren si és necessari la seua modificació. Este apartat pro-curarà incorporar la valoració, suggeriments i propostes dels components adscrits al DO i vinculats al programa, incloent al professorat d'àmbit no coordinador i amb espe-cial referència a l'avaluació de la tutoria.

Es demanaran totes les dades anteriors, abans de final de curs (segona quinzena de juny) i una vegada completada la memòria global del programa, després de l'avaluació extraordinària de setembre, serà facilitada a direcció d'estudis per al seu enviament, abans de la primera quinzena de setembre.


DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR PROGRAMA...

Documents

Transcript of DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR PROGRAMA...