DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTAimontbui.org/docs/Revista2-2011-2012.pdf · 2012. 6....

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

2

Edi tor ia l

S u m a r iActivitats i sortides ...............................3

Cosmo Caixa.Visita a TV· i Cat Radio.L'escriptor Miquel Desclot ens visita.Una jornada ben aprofitada.Teatre en francés.Projecte Neptú.Prou!!! Retalles però no ens calles!Magic JackVisita a la Borsa de Barcelona.Visita a l'empresa Múnich.Orientació professional.

Premis Sant Jordi................................. 12Mostre de fragments guardonats.Premi Sambori

Tallers Sant Jordi ................................18TallersVisita a la Biblioteca Municipal.Visita de l'escriptora Maria Enrich

Entrevista .............................................20Entrevista a Jesús García.

Activitats i sortides .............................22La Colònia Güell

Alumnat curs 2011/12 .........................23 Fotos dels alumnes per curssos.

Articles .............................................. 28Els perills de l'economia mundial.

Activitats.............................................. 30Auxiliar de conversa.Centre Estudis del Mar Sitges

Projectes CLIL......................................32Activitats.............................................. 40

Optativa 4rt d'ESOResenya literària

Entrevista .............................................42Entrevista a Manuela Vizcaíno.Jobs Crossword

Horòscop ............................................ 44Entreteniments ................................... 46

DireccióMontserrat EscolàJaume Moncunill

Col·laboracionsProfessorat i alumnes de l'Institut

D i v e r t i n t a

Tens a les mans la revista de tancament del cursescolar 2011-2012. Sembla ahir que va començar amb un feix d’il·lusions i de projectes per tirarendavant i és avui que ja estem fent balanç detot el que hem realitzat i el que ens ha quedatpendent pel curs vinent.

En aquest número, entre altres coses, tindràsl’oportunitat de gaudir dels treballs guardonats enla setzena edició del certamen literari del nostreinstitut. Coneixeràs l’alumnat guanyador de l’actualedició del nostre concurs d’enigmes i podràs llegirl’entrevista que hem fet a dos professors que esjubilen: el professor de Matemàtiques i Secretaridel centre durant més d’onze anys, en JesúsGarcía Gil, i la professora de Religió, ManuelaVizcaino González. Enguany , jubilem a dos bonsprofessionals que, malgrat tots els canvis de lleii de formes d’ensenyar, han sabut mantenir-se enuna constant: l’estimació a la seva feina.

Encara som molts els professionals del’ensenyament que tenim sort de tenir feina. Unafeina que estimem i que veiem com, dia a dia, lesretallades malmeten tot allò que havíem aconseguitamb esforç: l’escolarització dels primers anys enles llars d’infants, l’atenció a la diversitat i el reforçescolar, els ajuts per a material i llibres de text,i... una llarga llista que acaba en la reducció depersonal i en la massificació de l’escola pública.

Plegats hem de lluitar per no perdre la qualitataconseguida i plegats hem de lluitar pel futur delsnostres alumnes que són els vostres fills i filles.


DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA 3

A c t i v i t a t s i s o r t i d e s

Sortida a CosmoCaixa

El passat dimecres 18 de gener, els alumnes de3r d’ESO de l’Institut Montbui, vam fer una sortidaal Museu de la Ciència de Barcelona, Cosmocaixa.El motiu principal de la sortida va ser un talleranomenat “ Viu l’electricitat”, un taller dirigit perun monitor sobre l’electrostàtica i la conduccióde l’electricitat, amb diferents activitats, amb lesquals els alumnes podíem col· laborar.

Les activitats consistien en connectar diferentsplataformes en un generador de Van der Graaf,que produïa càrregues elèctriques de més de68.000 volts, a través d’una esfera metàl·lica.Més de tres-centes vegades més que el voltatgeque hi ha a les cases.

Però no va ser l’únic taller que els alumnes vamfer, també se’ns va deixar una estona lliure pervisitar la planta d’exposició permanent. Elsalumnes havíem de prendre apunts de deuexperiments per tal de fer un treball del’assignatura de Ciències Experimentals.

Ens va agradar molt perquè podies participar enles diferents activitats, i anàvem al nostre ritme.

José Manuel Fernández


DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA4


VISITA A TV3 I

CATALUNYA RÀDIOEl passat dimarts, 24 de gener de 2012, un grupd’ alumnes de 3r d’ESO de l’institut Montbui vananar a Barcelona a visitar els estudis de TV3 iCatalunya Ràdio.

En arribar a Barcelona es van dirigir primeramentals estudis de TV3. Allà van ser rebuts per unahostessa , la Paula, que els va acompanyar duranttot el recorregut. Després d’una breu explicaciósobre l’organització de TV3 els va guiar per lesdiferents instal·lacions. Van poder veure el platódel TN i comprovar com és de dimensions mésreduïdes del que es veu per la televisió ja quetot està pensat per aconseguir aquest efecte òpticd’amplitud a partir de poc espai. També van visitarel plató de Banda Ampla i el del programa detarda El divendres. La visita va continuar almagatzem on guarden els decorats dels diferentsprogrames, els armaris on tenen perfectamentclassificat el vestuari i altres peces d’atrezzo, etc.A més també els van explicar diverses curiositatsi anècdotes sobre els platós , els programes , elfuncionament de les càmeres, etc.

Un cop acabada la visita a TV3 la mateixahostessa els va acompanyar als estudis deCatalunya Ràdio. Per anar-hi van agafar demanera gratuïta -ja que anava inclòs en la visita- el transport públic més innovador i sostenible deBarcelona: el TRAM.

Quan van arribar a Catalunya Ràdio, una altrahostessa els esperava per ensenyar-los els estudisde ràdio des d’on emeten emissores comCatRàdio, CatMúsica, iCat FM... Van començarvisitant diferents estudis de gravació i els varenexplicar , també, moltes particularitats de la feina.

Els cridà especialment l’atenció l’ estudi degravació de música, sobretot per la sofisticaciódels materials i del muntatge de la sala,especialment dissenyada per aconseguir unaqualitat del so immillorable.

Finalment, van poder entrar en directe al programaTot és molt confús presentat per Pere Mas, queaquell dia entrevistava el conegut director teatrali actual director del Teatre Nacional de Catalunya,Sergi Belbel. Col·laborava també en el programaXavi Coral, qui juntament amb el presentador delprograma, es va brindar a fer-se una fotografiade record amb tot el grup.

Es pot dir que es complí àmpliament l’objectiude la sortida que és que els estudiants coneguinper dintre els dos grans mitjans de comunicaciópúblics de Catalunya, que són vistos i escoltatsper milers de catalans cada dia.

Teresa Mascó



5

L’ESCRIPTOR MIQUEL DESCLOT ENS VISITA

El dia vuit de febrer l’escriptor Miquel Desclot vavenir a l’institut a fer una xerrada per als alumnesde primer d’ESO.

Miquel Desclot és un pseudònim que utilitzaMiquel Creus i Muñoz (Barcelona 1952) poeta,narrador, dramaturg i traductor, de llarga ireconeguda trajectòria, que ha guanyat diversospremis literaris.

Els alumnes de primer d’ESO havien llegit un llibred’aquest autor i per tant ja coneixien una mica laseva obra. Es tracta d’Oi, Eloi?, un llibre dedicatal seu fill, que inclou poesies, embarbussaments,dites, proverbis…

El tema de la xerrada va ser la poesia. L’escriptorva fer un paral·lelisme entre la poesia (amb laparaula com a eina bàsica), el circ i la música.Segons Desclot, les paraules tenen ritme (comla música) i ens han de sorprendre (com el circ).

Finalment els alumnes van poder fer algunes deles preguntes que havien preparat a classe diesenrere.



6


Els futurs universitaris

UNA JORNADA BEN APROFITADA

Visita dels alumnes de batxillerata la Universitat Autònoma de

Barcelona i al Teatre Nacional deCatalunya

De bon matí vam marxar cap a Barcelona. Després

d’haver esmorzat, a resguard de la pluja perquè val a

dir que el dia no ens acompanyà massa, ens van

ensenyar les diferents instal·lacions i facultats de tota

la Universitat còmodament asseguts en l’autobús

particular de l’Autònoma.

Ens va sorprendre les dimensions de tot el campus i

el fet que a més de copisteria o llibreria, també gaudissin

de serveis com perruqueria, botigues de roba, botigues

de llaminadures…

Una vegada feta la ruta, ens vam reunir en una aula

on ens van explicar molt acuradament els detalls de la

Universitat ( carreres que s’hi poden estudiar, proves

d’accés, vida al campus, etcètera…)

Parc de recerca EUREKA

Després de l’explicació vam tenir temps

lliure per visitar en petit grup les facultats

que més s’avinguessin a les nostres

preferències. A continuació, vam dinar al

menjador de la Universitat envoltats d’un

ambient estudiantil en època d’exàmens,

cosa que es podia confirmar donant un volt

per la biblioteca de qualsevol de les facultats.



7

Un cop vam haver dinat, vam agafar l’autobús en

direcció al Teatre Nacional de Catalunya. Ens

disposàvem a veure:

El mercader de Venècia

Una excel·lent obra adaptada i dirigida per Rafel

Duran i magníficament interpretada per actors

com Ramon Madaula , Alex Casanova, Roger

Coma, Anna Ycobalzeta, Marta Domingo, etc...,

un repertori de fins a vint actors i actrius que al

llarg de dues hores van aconseguir captar tot el

nostre interès.

Aquesta obra , ambientada a l’actualitat, tracta

temes com l’amor, el racisme, l’economia, la

cobdícia… El seu argument gira al voltant de

dues trames principals: l’endeutament d’un cristià

a un jueu i les estratègies que ha d’idear per

tornar-li els diners i per una altra banda una

història d’amor amb interessos econòmics pel

mig. La veritat és que l’obra ens va agradar molt,

sabien molt bé com captar l’atenció del públic en

tot moment i mantenir la intriga fins a l’últim instant.

Vam sortir molt contents.

De William Shakespeare

Alba Merino 1r BAT B

TEATRE EN FRANCÈS

El dia 10 de Febrer de 2012 els alumnes de segon,tercer i quart d’ESO de francès van assistir a larepresentació de l ’obra Tour de force.

L’obra tractava d’un restaurant que voliaaconseguir l’estrella gourmet i que es plantejatot un seguit d’esforços fins a aconseguir-ho.

Quatre personatges van aparèixer en escena: el“xef”, el “maître”, la cambrera i un ajudant decuina. També hi va haver un alumne del nostrecentre, Arnau Galán, que va col.laborar amb elsactors.



8


PROJECTE NEPTÚEl divendres 24 de febrer l’alumnat de 1r i 2n debatxillerat humanístic (grec i llatí) van assistir a latrobada matinal dels estudiants d’aquestes matèriesde tota la comarca de l’Anoia.

La trobada fou organitzada pel professorat de llengüesi cultura clàssica de l’Anoia-Secció d’Estudis Clàssicsdel CECI Prometeu encadenat.

L’acte va tenir lloc a l’Auditori del Museu Comarcalde l’Anoia.

Després de les presentacions, es va fer una xerradaa càrrec de la professora llatinista Norma Jorba,sobre un dels temes que entren aquest any a lesPAU, concretament Plaute i la comèdia romana.

Després d’una pausa, l’alumnat distribuït en grupsaleatoris va intercanviar experiències i va respondreles preguntes d’un animat concurs. No valia badar!Tots els segons comptaven!

Tot seguit, es va procedir a l’entrega de premis alsmembres del grup guanyador.

La matinal es va acabar amb les paraules d’agraïmentper part de l’organitzador i el regidor de l’ajuntamentd’Igualada.

Finalment, vam entonar el “ Gaudeamus igitur iuvenisdum sumus...”

L’alumnat assistent va participar en tots els actesprogramats i s’ho va passar molt bé!

PROU!!! RETALLES PERÒNO ENS CALLES!

A la vista del panorama de retallades que

fa temps que patim tots, el claustre de

professors de l’Institut Montbui es va reunir

en assemblea el passat dimarts 28 de febrer.

Durant la reunió va quedar ben palès fins a

quin punt les retallades afectaran les

condicions que han de garantir la bona

qualitat de l’ensenyament públic. Després

d’un debat obert i plural, es va arribar a la

conclusió d’iniciar una sèrie d’accions:

penjar una pancarta reivindicativa a la façana

de l’Institut, difusió en xarxes socials,

aprovar un manifest contra les retallades a

l’escola pública i fins i tot es va apuntar la

possibilitar d’iniciar una vaga indefinida.

D’aquesta manera, el claustre de professors

i professores de l’INS Montbui vol donar a

conèixer a l’opinió pública la seva

intranquil·litat per la possibilitat que l’escola

pública pugui veure greument perjudicat el

servei públic que ha de prestar a la societat.



9

MAGIC JACKEl dia 27 de febrer del 2012 va venir un mag.Es deia Jack , era americà i només parlava enanglès.

Vam poder veure l’actuació els alumnes deprimer i segon d’ESO i ens van acompanyarles professores Dolors Oliva i Alexandra Martín.

Va ser molt divertit, només va durar una hora,nosaltres volíem que durés més. Va fer algunstrucs. Uns eren molt “guais” i no sabíem comes feien, eren difícils. En canvi, altres eren moltvistos.

Ens ho vam passar bé i vam aprendre mésanglès, que és el que compta.

Chayma El adouti(1r ESO b)

ROMEO AND JULIET

stop the fight between the two families. But in theend, Romeo and Juliet die for love.

The performance lasted about 1 hour and theychanged the decoration very fast. The show wasperformed by two men and a woman but the playhad 6 characters. When the play finished, we hadtime to ask questions to the actors of the play.

Paula Moreno Rey 4tA

Sortida a CollbatóEl dimecres 7 de març, els alumnes de 2n d’ESOvam fer una sortida a Collbató.

A dos quarts de nou sortíem amb autocar, de camía les Coves de Collbató.

En arribar vam esmorzar. Seguidament, vam fer unavisita guiada a les coves. Ens van explicar molteshistòries i llegendes de les coves.

Després vam pujar altra vegada a l’ autocar per dirigir-nos a l'entrada de Collbató on ens van separar endos grups i ens van ensenyar l’origen de diferentstipus de roques.

Finalment, vam esperar que vingués l'altre grup perpujar a l’autocar.

Una estona més tard,a dos quarts de tres de la tarda,

Alba Guirado Hernández(2n ESO A)

On 8th March the students of 3rd and 4th ofESO went to Aurora’s theatre to see a modernplay of Romeo and Juliet.

This theatre play is set in 70’s where the mostimportant things in the world were being withthe right people and wearing the right clothes.

Romeo and Juliet is the story of two teenagersthat are looking for love.

They meet and fall in love at a party, but theproblem is that their families have been enemiesfor a long time. Then, they decide to marry to



10


VISITA A L’EMPRESA MUNICHEls alumnes de 1r de batxillerat social vam visitarla fàbrica de l’empresa Munich, situada a Vilanovad'Espoia. Allà ens va rebre el cap del departamentde producció, que va mostrar-nos tot el procésde fabricació de les fabuloses bambes Munich.Des del moment en que es tallen totes i cadauna de les petites peces que fan que les Munichsiguin diferents a totes les altres, fins al seuembalatge dins de les caixes, les quals teniendissenys molt curiosos com per exemple espodien transformar en porteries de futbol, passantpel procés de cosir totes les peces, enganxar lasola de la sabata, posar els cordons, etc.

Vam quedar molt sorpresos amb com es feien,ja que, tenen molt de treball manual. Unaempresa que va començar fabricant l'any 1938per unes monges i que actualment tenen moltsmercats fora de les nostres fronteres; Holanda,Portugal, Corea,... i cada vegada són més elspaïsos que s'apunten a la venda d’ un calçatamb tant de disseny, color, moda, originalitat isobretot amb l'adaptació a la personalitat decadascú. A més tothom té l'opció via Internet dedissenyar les pròpies Munich Gresca a partird’un simulador on tu pots fer centenars decombinacions amb els colors. Això marca ladiferència i és el que fa que Munich avui diacreixi tan ràpidament i que tothom vulgui caminaramb aquestes bambes.

VISITA A LA BORSADE BARCELONA

Els alumnes de batxillerat de la modalitat socialvam assistir a la visita programada el dia vint-i-setde març a la borsa.

En arribar a Barcelona vam esmorzar i tot seguitvam entrar a l’edifici. El primer que ens vasorprendre va ser la tranquil·litat que es respiravaa la gran sala, ja que imaginàvem una relaciódirecta entre borsa i crits i rebombori. A continuació,la nostra guia ens va explicar detalladament elque significava cada dada que apareixia als panellsque envoltaven la sala. Dades com els milionsd’euros que es movien en una sola jornada ensvan impactar molt.

Posteriorment vam pujar a una altra sala on hihavia uns altres panells més petits, i la guia ensva indicar que a cadascun d’ells hi apareixien lesdades de cada empresa, acompanyats dels preusde compravenda.

Després de respondre les nostres preguntes sobreel funcionament i detalls de la borsa, la guia es vaacomiadar.

Com a conclusió, l’excursió va ser molt profitosaper acabar de comprendre els conceptes clau dela borsa i el significat dels elements que en formenpart.

Alba Merino1r batxillerat B



11

ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

Al segon trimestre des de tutoria es van realitzaruna sèrie d’activitats sobre orientació acadèmicaprofessional. Les activitats que es van fer sónles següents:

Divendres 20 de gener Activitat: QüestionariOrienta’t. Els alumnes realitzen un qüestionarid’interessos per poder saber o confirmar lesseves aptituds per tal d’escollir els seus estudisposteriors.

Divendres 27 de gener: Xerrada Batxillerat Elcoordinador de batxillerat: Joan Ordi. Explicaals alumnes de 4t d’ESO, el Batxillerat delcentre.

Divendres 3 de febrer: Taula rodona: Alumnesuniversitaris: Ex-alumnes de l’institut expliquenles seves experiències a la Universitat.

Divendres 24 de febrer: Taula rodona alumnesbatxillerat // Taula rodona CFGM: Alumnes deBatxillerat del nostre centre i alumnes deCFGM expliquen les seves vivències.

Divendres 2 de març: Sortida Milà i FontanalsEls alumnes de 4t d’ESO realitzen durant el 2ntrimestre diferents activitats d’orientacióacadèmica-professional. Una de les diferentsactivitats és la visita a l’institut Milà i Fontanalsd’Igualada per informar-se sobre el Mòdulsprofessionals que s’imparteixen en aquestcentre.

Uns 50 alumnes de 4t d’ESO que volen continuarels seus estudis després de l’ESO cap a Mòdulsvan visitar l’Institut Milà i Fontanals divendres 2 demarç.

El professorat del Milà va fer una xerrada als alumnesexplicant les diferents famílies professionals, elsalumnes van mostrar molt interès. Seguidament

SALO DE L'ENSENYAMENT



12

El dia de Sant Jordi al matí es va fer l’acte delliurament de premis de la 16ª mostra literària a laqual van assistir tots els alumnes que havienparticipat.Aquest any el lema del concurs era Qui té por del

llop ferotge?

Els premis es van atorgar per categories: 1r cicle,2n cicle i batxillerat i exalumnes.

A primer cicle els treballs guanyadors van ser elconte en català L’home llop de l’alumna de 1r d’esoA Noèlia España Vallejo i el conte en castellà ¿Quién

tiene miedo del lobo feroz? Escrit per Noèlia GarcíaSánchez de 2n d’eso B.

A 2n cicle va guanyar Marina Rovira Vela de 3r Aamb el conte en català Por a la imaginació.

I pel que fa a batxillerat les premiades van serJennifer Zafra de primer amb el conte en català No

sempre les coses semblen el que són, ni tan sols

les persones i Alba Merino Camacho, també deprimer amb el conte en castellà ¿Quién tiene miedo

al lobo feroz?

L’acte va comptar amb l’actuació de la coral delcentre, formada per alumnes de primer d’eso, quevan interpretar dues cançons.

A més, es van lliurar els premis del concursd’enigmes.

A primer cicle els guanyadors van ser AminDemouchi i Yassin Azzi de 2n C. A segon cicle EvaJiménez i Paula Moreno de quart A i a batxilleratSergio Crespo i Francisco Roldán de primer.

A continuació podeu llegir alguns fragment delstreballs guardonats.

L’ HOME LLOPHi havia una vegada un llop anomenat Salvajillo.Salvajillo era un llop, però en realitat era un adolescent quees transformava a les nits de lluna plena.Ell no estava content amb el seu cos, es trobava: lleig,pelut, fofo, orellut i cellajunt, però en realitat era un noiacomplexat però normal i corrent.Les noies no li feien cas per això va decidir disfressar-sede llop.Sempre la mateixa rutina, quan hi havia lluna plena: corre!vesteix-te, surt al bosc a veure si alguna noia queia a laseva trampa, però cap noia s’ enamorava d’ell perquè fugienmortes de por. Tant esforç per a res!Fins que una nit de lluna plena passava una noia moltbonica, ell li va dir:-On vas tú tan soleta per aquests llocs?I ella va contestar:-A veure el meu avi que està molt malalt i molt solet, quela meva mare m’ha dit que li porti un brou i molta fruita.El llop la va mirar amb cara de pena com dient ja m’agradariatenir una amiga com tu. De sobte la nena li va per pena iva dir somrient al llop:-I per què et disfresses de llop?I el llop –enxampat de plè- li va dir la veritat:-Perquè soc tan lleig que no lligo amb ningú, i volia comprovarsi disfressat de llop alguna noia em feia cas.La noia el va convènc er que disfressat donava la impressióque era un covard, que havia de descobrir el que tenia debo, que tothom destaca per alguna cosa.El noi sorprès li va preguntar:-Voldries quedar demà amb mi a les 6h per fer un picnicaquí al bosc,i vinc sense disfressa?L’endemà es van trobar allà a l’hora exacta, estavenimpacients.Ell va dir amb una veu avergonyida:-Ho sento molt, no em vaig presentar, em dic Salvador peròem diuen Salvajillo. I tu?Ella va respondre:-Jo em dic caputxeta Carolina però em diuen caputxetaturquesa perquè vaig amb el mateix color!

PREMIS SANT JORDI 2012

Sant Jordi



Però jo no et veig tan salvatge, crec que ets molt amablei molt bonic.El llop va comprendre que tots tenim defectes i que ningúés perfecte en aquesta vida.El llop Salvador no es va disfressar mai mes!!!!!!Finalment es van enamorar i van ser molt feliços, vanmenjar molt brou i molta fruita!!!!!!!

NOELIA ESPAÑA , 1r ESO A

Qui te por del llop ferotge?No sempre les coses semblen el que són, ni tan sols les

persones.

Li començaven a fer mal les cames, patia artrosi des de

feia gairebé vint anys quan poc abans de jubilar-se el metge

de capçalera li va diagnosticar. Volia seure però encara no

havia acabat de pelar les patates per a la truita de la nit.

Sentia com la primera calor de la primavera traspassava

per la finestra i li penetrava a la cara amb força; era l’única

manera de poder-lo sentir. Anava amb compte per no tallar-

se, però no li preocupava gens ja que aquesta era una de

les tasques que la seva mare ja s’havia encarregat

d’ensenyar-li des de ben petita quan només era una nena.

Recordava llargues estones a ple hivern, vora el foc,

escoltant una vegada i una altra la seva mare donar-li

breus explicacions sobre com havia de fer les coses. Era

pesat haver-la d’escoltar, però li encantava sentir aquella

veu tan dolça i amable que li donava tranquil·litat i a la

vegada seguretat davant aquell món ple d’adversitats que

se li va presentar quan només tenia tres anys. Sentia un

sentiment estrany quan cada dia en llevar-se la primera

cosa que li venia al cap era precisament aquesta.

Mentre el seu marit era al sofà llegint el diari i el seu nét a

la televisió mirant el canal d’esports on només feien que

repetir els mateixos partits, ella es preguntava de què

parlaria aquell diari que es llegia el seu home o de què

anava aquell anunci que tan li agradava i on sortia aquell

home tan ben posat del qual parlaven les amigues de la

fàbrica. Simplement sentia curiositat per aquell món que li

esqueia tan lluny i impossible d’arribar. Simplement era

cega.

Sabia que pensar en tot plegat només li provocava un

sentiment de fúria contra els altres, sentiment que no la

beneficiava en absolut i que només la perjudicava, però tot

i així, era només pensant, com podia desfogar-se i deixar

anar tota aquella fúria que portava ja des feia més de mig

segle a les seves espatlles. Es maleïa a si mateixa per

haver nascut en aquella època tan primitiva on tothom

anava a la seva i ningú es preocupava per l’educació i

menys per la d’una nena que patia problemes de vista. Li

pesava haver dedicat una vida sencera a la seva família

i es sentia encara més vella del que ja era per no haver-

se preocupat una mica més per ella mateixa durant tota la

seva vida. El que realment desitjava era aprendre a llegir.

Pensava en totes les impossibilitats que havia tingut cada

vegada que s’ho havia plantejat: una vegada pels nens,

una altra pels diners i la més trista de totes, pel seu propi

marit. Aquest era un home bo que sempre l’havia estimada,

però que mai l’havia recolzat en una de les coses més

important per a ella, les impossibilitats que sentia davant

de tot i tothom. L’havia tractat com a una nena petita

desvalguda que no podia fer res ella sola i sempre se’n

reia quan, segons ell, volia fer una cosa que sortia de la

seva rutina habitual de mestressa de casa o d’aquelles que

li havia ensenyat la seva mare. ...............

Pseudònim: Angèlica

Nom:Jénnifer Zafra 1r BAT B



14

PREMIS SANT JORDI 2012

por a la imaginació*-Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

-Mama, explica-me’n un altre, un i prou..!

-No, Pol. Ara és hora d’anar a dormir.

-L’últim, un i... me’n vaig a dormir. –va dir el Pol no gaireconvençut.

Aquesta història es repeteix cada nit, dia sí, dia també.Però a mi m’encanta escoltar-la tapada amb la manta,ficada dins el llit. Haig d’admetre-ho. M’agrada veure comla meva mare explica contes al meu germà petit i com quanella acaba, ell es queixa que vol que li’n expliqui un altre iencara un més. No sé per què, però al Pol no li agradal’hora d’anar a dormir. Mai li ha agradat i em sembla quemai li agradarà. Ara que hi penso...

-Va, Pol, que apago el llum. Bona nit, Jana. Bona nit, Pol.

La mare ens fa un petó i se’n va al seu llit a llegir un delsseus llibres. La mare és molt lectora i cada nit s’estira alllit i amb la claror que fa la lampareta de sobre la taula viui descobreix noves aventures. Però jo, al que anava. Araque hi penso... mai he preguntat al Pol aquesta mania queté a l’hora d’anar a dormir i tot el que tingui a veure ambel son, els somnis, el llit i el matalàs. Així que quan vaigsentir que la mare tancava la porta, vaig fer un salt i me’nvaig anar al llit del meu germà.

-Pol, per què no t’agrada dormir?

-Jana? Ets tu? Quin ensurt m’has donat.

- Sí Pol, sóc jo, però.. per què no t’agrada?

Hi va haver un silenci. Jo esperava una resposta com ara...em costa adormir-me o fins i tot que compartís amb mi lameva afició a que la mare expliqués contes i posés veuetesal personatges i mil coses més. En canvi el que vaig sentirva ser molt diferent

-Va, Pol, és per avui!

-Jana, estàs segura que ho vols saber?

-Sí.- va ser un sí curt, directe i precís, però al Pol no li haviaquedat gaire clar.

-Jana, de veritat que ho vol saber? Les coses no tornarana ser iguals?

Haig de reconèixer que la seva resposta em va espantar.M’ho vaig rumiar, però era o ara o mai. I crec que em conecprou bé com per afirmar que si no m’ho expliqués el neguitno em deixaria dormir.

-Sí, Pol, ho vull saber. -aquesta resposta no va ser ni tancurta, ni tan directa, ni tan precisa, però en Pol va prosseguir.

-Doncs, és quan tot és fosc, quan la mare acaba el contei tanca el llum i la porta quan... el monstre apareix..

-Com? Un monstre? On? Quan? Què dius Pol, els monstresno existeixen!

-Sí que existeixen. Jo el veig cada dia.

-Això no serà una de les teves bromes, oi?

El Pol, com ja sabeu odia amb totes les seves forces anara dormir, però li encanten les bromes. Nosaltres ens passemles estones jugant, rient, barallant-nos , com tot els germansdel món, però sobretot si hi ha alguna cosa que fem ésbromes, bromes de tot t ipus i de tots colors.

-No. M’has de creure i confiar en mi.

-I si és així , com es diu?

-No ho sé.

-Parla amb tu?

-Ell em crida, però jo no li faig cas i com més l’ignoro mésvol parlar amb mi.

-Sap el teu nom?

-Sí, em coneix a mi, a tu i al pare i a la mare!

-Com ho saps? Què et diu de mi?

-Ho sé perquè..

Vam sentir uns passos. Els dos ens vam fer un gest , vamcallar i ens vam tapar. De sobte la porta es va obrir:

-Jana, Pol, què feu? És hora d’anar a dormir. Vinga, al lliti prou de xerrameca1

No hi va haver més remei que anar-se’n al llit.

...................

Marina Rovira Vela 3rA



15

¿Quién tiene miedo allobo feroz?

Ya falta poco para ver la luz, pero sinceramente no sé si

quiero.

Durante los meses que llevo aquí sólo he oído hablar de

malos augurios, sin sentidos y advertencias de un mal

futuro. Cada vez que alguien conversa con mi madre le

recuerda lo descabellado que es traer a un niño al mundo

en los tiempos que corren. Siempre nombran a una tal

Crisis. No sé quién es, pero debe ser alguien terrible pues

todos le temen. Sólo tiene un puñado de amigos llamados

“políticos corruptos”. Seguramente mantienen una relación

muy estrecha, ya que siempre van de la mano.

A veces me pregunto en qué familia naceré. Cada día se

oyen noticias de un lugar llamado “el Tercer Mundo”. Allí la

gente vive en una situación precaria, y poca gente hace

algo por cambiarlo. Dicen que el mundo es muy injusto y

que hay pocas posibilidades para los pobres, que el éxito

está destinado para unos pocos afortunados.

Afirman que Sociedad está perdida. Esa mujer parece no

encontrar su rumbo, y seguir siempre al rebaño. Además

parece que alguien llamado Medios de Comunicación le

manipula. ¡Qué poca vergüenza! Según tengo entendido,

Medios nació para informar a las otras personas sobre los

acontecimientos de actualidad y acercarlas a la noticia,

pero en realidad está haciendo lo contrario. Sólo da la

información que le interesa y no dice toda la verdad. No

entiendo por qué sus padres no le castigan.

Retomando el caso de Sociedad, se le impone seguir unos

patrones y no salirse nunca de ellos. De lo contrario, estará

mal vista. Me da pena, pues parece que su vida está muy

oprimida, pero lo peor es que seguirá siendo así el resto

de sus días puesto que sus papás son muy estrictos. A

veces recibe visitas de Esperanza y Cambio. Éstas le

aportan un soplo de aire fresco y nuevas ideas, pero la

realidad es que siempre vuelve al mismo punto de partida.

Mi mamá lee habitualmente libros sobre unos señores que

luchaban por la libertad de su pueblo y la libertad de

expresión. ¿Por qué no somos todos así? No deberíamos

seguir los pasos de Sociedad, sino que deberíamos aprender

de los errores que ha cometido durante toda su existencia

y de esa forma velar por un mundo mejor.

A decir verdad, sí que hay unos pocos que se revelan y

apoyan a Cambio, pero a esos señores a los que aún no

pongo cara les encierran, les callan y hacen que no puedan

llevar a la práctica sus ideas, hecho que hace que Esperanza

deje de animar a los demás a pensar en una posible

transformación.

Pero no me creo que sólo haya cosas malas. Es imposible,

puesto que este mundo se mueve por el amor. El amor de

pareja, el amor propio, el amor familiar… ese complejo

sentimiento que siento puede mover montañas y por lo

tanto romper con todas las reglas establecidas. En el mundo

en el cual estoy a punto de nacer debe haber alguna

posibilidad, aunque sea una entre un millón, de cambiar,

progresar y trazar un camino hacia la felicidad general.

Y ahora, teniendo en cuenta la fuerza, las ganas y la unión

¿Quién tiene miedo al lobo feroz?

Pseudònim: Alpha

Nom: Alba Merino 1r Bat B



16

¿Quien tiene miedo del Lobo feroz?La familia Akela, era una familia de lobos feroces,que habitaba hacía décadas en el bosque Verde,un bosque en el que poca gente se atrevía aadentrarse, ya que los habitantes del pueblo,decían que vivían seres fantásticos y que enalgunas ocasiones habían visto duendes entre lassetas. Pero en aquel bosque, también habitabanotros seres, los lobos.

Un día, la familia de los lobos Akela, tuvieron unacamada de 1 hembras y 2 machos: Gina, Drago,y el más pequeño Toby. Gina y Drago, eran fuertesy de pelo oscuro, en cambio Toby, era blanco ycon ojos azules.

No muy lejos de allí, nació una niña llamada Mery,hija de unos campesinos, que vendían en elmercado las frutas y verduras que cultivaban ensu pequeño huerto.

Los años, pasaron, Mary ayudaba a sus padresa trabajar en el mercado, y Gina y Drago cazabanjunto a su familia, mientras que Toby prefería jugarcon las mariposas y las flores del bosque Verde.

Los padres de Toby, estaban muy enfadados conél, porque no era un lobo feroz y cada día teníanpelas por ese mismo motivo. Sus padres le decían:

-¡Hijo, tienes que aprender a cazar, perteneces ala familia Akela!

-Papa, mama sabéis que no me gusta, matar aotros animales que viven felices en el campo.-decía Toby

-Pero eres un lobo, y los lobos hacemos eso.-decían sus hermanos.

-¡Pues yo, voy a cambiar esas normas!.-respondíaToby y se marchaba

Como casi todos los días, después de estadiscusión, Toby se iba a pasear por el bosque.

Margaret, la madre de Mery, le dijo que fuera albosque para buscar unas flores, Mary, cogió su

cesta y se fue camino del bosque, pero se adentródemasiado. Desconsolada, se puso a llorar, puesno encontraba el camino de vuelta a casa y estabaoscureciendo y a lo lejos, se escuchaban losaullidos de los lobos.

No muy lejos de allí, Mary encontró una cueva, seadentró en ella y a lo lejos vio 2 bolas redondasazules, se acercó y algo comenzó a moverse, seasustó mucho al ver que estaba en una cueva,con un lobo. Aquel lobo era Toby, y le dijo:

-Tranquila, no te haré daño, soy Toby

-¡Que! ¿Me estás hablando lobo?

-Si, te parecerá extraño, pero si, soy un lobo quehabla, de pelaje blanco y ojos azules.

-¿No me vas a comer? He oído que en este bosqueestán los lobos más feroces del condado.

-Si…Tienes razón, mi familia, es la familia Akela,la familia más feroz de lobos que puede existir. Lahistoria comenzó hace años, cuando en este mismobosque habitaban unos bandoleros, que eran muytemidos y ningún habitante del pueblo se atrevíaa enfrentarse a ellos, hasta que mi tatarabueloGreco, se enfrentó a ellos matándolos y entregandosus cabezas al pueblo. Gracias a lo que mitatarabuelo hizo, nos ganamos la fama de los lobosmas feroces de todo el condado.-respondió Toby.

-¿De verdad?...Pero, si fueses tan feroz como tu familia, me comerías y no tendrías el pelaje blancoy los ojos tan azules como el mar.-dijo Mery

-Sí…Por eso estoy tan triste. Me escondo aquímientras mi familia caza, porque yo no soy comoellos, no me gusta matar a animales como losconejos que viven tranquilos, me gusta jugar conellos, y eso mi padre no lo acepta porque dice quesoy un lobo, un lobo de la familia Akela, y tengoque ser feroz.-respondió Toby.

-Entonces, ¿de que te alimentas?.-le preguntóMery con cara de sospecha



17

Premi SamboriEl dia 21 de març de 2012 va tenir lloc a LaVinícola l’acte de lliurament del Premi Sambori

de la demarcació Penedès–Baix Llobregatorganitzat per Òmnium Cultural. L’alumna delnostre centre Mireia Quintana Cebrián, de segoncurs de batxillerat, va obtenir el 3r premi de laseva categoria amb l’obra Signat, el destí...

Aquest any han participat en aquest certamen denarrativa en català uns 33 centres de lescomarques de l’Anoia, l’Alt Penedès, Garraf i BaixLlobregat. Tots els treballs premiats han passata una altra fase del concurs Premi Sambori

Òmnium Catalunya. A finals del mes de maig estàprevist que es lliurin els premis als treballsguanyadors d’aquesta segona fase.

-Es difícil de creer, pero me alimento de frutos delos árboles aunque a veces, mi hermana Gina,me trae frutas que encuentra en el suelo, sin quemis padres se enteren.

-De verdad, que asombroso, entonces podemosser amigos. Yo me llamo Mery y soy hija de unoscampesinos, que trabajan en el mercado, con lafruta que cultivamos en mi huerto.

-¡Sí! Me parece bien podemos ser amigos, no tecomeré y… alguna vez si no te importa me podrástraer la fruta que sobre!

-Hahahaha! Si claro que lo haré amigo.

Mery, después de estar conversando un buen ratocon el lobo, encontró el camino de vuelta a casa,y al llegar escribió en su diario lo ocurrido.

Pasaron los días y los rumores de los lobos feroces seguían creciendo, y cada día Mery visitaba a suamigo en la cueva y le llevaba las frutas que noservían.

-Estoy cansada, de la gente de mi ciudad. Siemprehablan mal de tu familia, si te conociesen no diríaneso, pues eres más bueno que otros humanos.-le decía Mery mientras tocaba su pelaje.

-Tienes razón, pero mi familia no es como yo.-respondió Toby triste.

-Porque no me presentas a tu familia?.-le preguntoMery.

-Bueno….No me parece buena idea, pero siquieres lo puedo intentar. ¿Vamos a la cueva?.-dijo Toby

Mery asintió. Llegaron a la cueva, y Toby, les dijoque traía visita y su familia comenzó a decir quede que loba se había enamorado. En ese instante,entró a la cueva Mery. Los lobos se quedaron conla boca abierta al ver que un humano estaba ensu cueva, que no tenía miedo y que Toby eraamigo de los enemigos mas grandes de los lobos. ................

Noelia Garciá Sánchez, 2n eso B



18

TALLERS SANT JORDI 2012

1r i 2n d'ESO durant la tarda,es va preparar unagimcana:

PROVESEls cordills de les sabatesTrivial literariFrase MaleïdaEnllaçar paraulesKorfballMocadorOrdena i sigues ordenatCarrausJocs matemàticsFes-lo riureArrenca cebes

3r d'ESO va anar a Cal Font4t d'ESO tenien feina a vendre roses.



19

SORTIDA A LA BIBLIOTECAMUNICIPAL

Un any més, l’institut ha participat en les visitesescolars que organitza la biblioteca de SantaMargarida de Montbui. La biblioteca, juntamentamb el professorat, prepara un programad’activitats adaptades als diferents nivellseducatius. Es tracta que els alumnes coneguinels diferents mitjans de recerca d’informació: l’úsd’enciclopèdies, diccionaris diversos, Internet…

Aquest curs hi hem anat amb els alumnesnouvinguts, els de primer, segon i tercer d’ESO.

La valoració de l’activitat és positiva. Pensem queés important que els alumnes coneguin labiblioteca i s’acostumin a fer-ne ús, ja sigui perbuscar informació, per estudiar o per llegirtranquil·lament.

VISITA DE L’ESCRIPTORA

MARIA ENRICH A L’ INSTITUT

La Maria Enrich, autora de Tres amigues i un

estiu, entre altres llibres, ens va fer una visita alcentre per parlar de la que vam llegir els alumnesde 2n d’ESO.

La Maria, va portar un ''Power Point'' que haviafet ella, on explicava una mica la seva vida, comescriu, les sensacions que té mentre escriu, elspassos que segueix per escriure un llibre...

Després de la presentació vam fer-li preguntes iens va aclarir totes les curiositats que teníem delllibre i de la feina d’escriptora.

Tres amigues i un estiu, és un llibre que ha agradatmolt a quasi tots els alumnes i l'escriptora tambéens va agradar molt perquè ens va endinsar unamica més dins dels personatges de la novel·la idins del món dels escriptors.

Al final de la sessió, molt amablement, ens vasignar alguns l l ibres i alguns treballs.

Fins la propera Maria! Noèlia Garcia

2n d’ESO

Maria Enrich



20

E n t r e v i s t a

Jesús García s’ha jubilat aquest curs, després detrenta-sis anys com a docent i de quinze anys coma professor del centre. Li hem fet una entrevistaperquè ens expliqui com ha canviat el centre al llargde tots aquests anys.

Quants anys has treballat com a docent?

Vaig començar l’any 1975. Encara en la dictadura(que lluny estem d’aquella època!) Aquest mateixany va morir Franco. Això vol dir 36 anys.

On i quan vas començar a fer de docent?

Al col·legi “Jesús i Maria”, centre ara concertat, vaser el meu primer centre de treball. En aquellaèpoca, treballava en una aula, tot sol, al centre dela ciutat d’Igualada a la plaça de l’Ajuntament. Abansaquest centre es deia “La Violeta”. Era l’octubre de1975. Després he treballat a Oliana (Lledia), Pla dela Font (Lleida), Vilanova del Camí al CEIP “JoanMaragall” en aquella època “Almirante CarreroBlanco”, al CEIP “Garcia Fossas” d’Igualada ifinalment a Santa Margarida de Montbui, a l’Institut.

Has viscut gaires canvis en la teva tascadocent?

Bastants canvis. En aquella època es feia l’E.G.B.(Ensenyament General Bàsic). Després va arribarla LOGSE. Més tard la LOCE i, finalment la LOEactual. Això sense comptar les reformes de lesreformes en els diferents canvis de lleisd’ensenyament.

Quants anys has estat treballant a l'InstitutMontbui?

Vaig tenir la fortuna de ser un dels primers encomençar a l’institut al setembre de l’any 1996fins a l’octubre de 2011. Fent números 15 anys.

Com era l'institut quan tu vas arribar?

Quan vaig començar encara era un centre deprimària: hi havia alumnes de parvulari, de setèi de vuitè d’EGB. Van conviure junts dos anys. HiHavia dos directors, un de primària i el FrancèsCliment de Secundària.

El centre era vell, les classes una mica depriments.No eren agradables i tenien moltes ganes quefessin alguna reforma o un altre centre nou. Enprincipi es parlava d’un centre nou però més tard,l’ajuntament va optar per fer una reforma del vellcentre de primària i un afegit tot nou. Des d’aquestmoment es va notar un canvi molt important tanten el professorat com en l’alumnat. De fet el canvies va notar més en l’alumnat. El canvi en lesinstal·lacions va ser decisiu en la millora d’hàbitsde l’alumnat i , jo diria, en el rendiment acadèmic.Es va notar, en l’alumnat un major respecte perles instal·lacions i ells mateixos es trobaven ambuna millor predisposició per a treballar. S’haviacanviat l’ambient.

Quina ha estat l'evolució de l'institut?

Molt positiva. Quan vam començar, l’institut estavaa la mirada de tothom. No auguraven que tindriagaire vida i ja ho veus, fins ara i ben consolidat.

ENTREVISTA A JESÚS GARCÍA



21

Es va començar només amb primer d’ESO i alllarg dels anys es va completar amb Batxillerat.He de dir que tot el professorat, personal no docent, Ajuntament, AMPAS i alumnat van contribuir, molpositivament, perquè tot això fos possible. Enaquest moment, sota la bona direcció de laMontserrat Costa i el seu equip directiu, l’institutté un caire diferent. Es porten a terme tot un seguitd’importants projectes com ara: Pla Estratègic deMillora, Comenius, PELE, teatre a l’escola, treballcooperatiu amb les TIC Aprenentatge Actiud’Idiomes, Auxiliar de conversa Pla Educatiud’Entorn. També cal mencionar tot un seguitd’activitats diferents i interessants: visitesd’escriptors, conferències, grup de Tabals, etc...S’ha potenciat la presència de les famílies en elcentre: AMPA, Pares i Mares Delegats de Curs iel Pla de Famílies. Es fa, també, un treballimportant, amb l’alumnat : reforç en petit grup(matemàtiques i llengua) Pla i Aula d’Acollida EstudiAssistit, Programes de Diversificació Curricular,etc. El centre ofereix un ventall ampli i excel·lenten serveis i està molt ben dotat d’equipaments (undels millors de la comarca).

Quins càrrecs has tingut?

A part d’ haver estat tutor d’alumnes d’ESO he fetde coordinador informàtic durant bastants anys.Des de l’any 1998, he exercit de secretari delcentre fins la meva jubilació. Ha estat una tascamolt agradable, encara que he de dir que s’hande dedicar moltes hores i molta dedicació perportar totes les tasques al dia. He de donar lesgràcies al primer director , el Francesc Climent, ia l’actual directora, la Montserrat Costa, i a totsels membres que han format part dels diferentsequips directius pel seu suport, la seva comprensió,la seva col·laboració i confiança que he rebut detots. Gràcies també al professorat, perquè sensela seva ajuda i comprensió hagués estat una tascamés feixuga.

Vam ser centre pilot de WINSEC i posteriormentde SAGA. Jo, modèstia a part, vaig ser l’impulsoramb el vist i plau de l’equip directiu.

Què és el que més trobaràs a faltar de la tascadocent?

El contacte diari amb l’alumnat i la relació ambel professorat i el personal d’administració iserveis. En general amb tota la comunitateducativa. És una professió en la qual es gaudeixmolt.

I el que menys?

En aquest moment no sabria què dir.

Com planif iques la teva jubilació?

La meva jubilació la tinc, de moment, benplanificada. Dedico tres sessions diàries a passejar(m’han recomanat que ho faci). No he perdut elcontacte amb el centre i això és important. Araem dedico a formar-me en llengües estrangeres(francès i anglès). Vaig sovint a la Bibliotecad’Igualada a llegir els diaris i diferents revistes.No he perdut el contacte amb la informàtica (vullcontinuar estant al dia). Faig servir Internet pera fer recerca de temes que m’interessen. Llegeixollibres. Continuo amb interès l’evolució del’Ensenyament. Estic pensant fer altres activitats,però temps al temps.

Santa Margarida de Montbui, 26 de març de 2012.



22


La Colònia GüellEl dia 8 de maig els alumnes de l'aula d'acollidade l’Institut de Montbui vam anar a la ColòniaGüell. Vam sortir a les 7:45 de la parada d'autobúsde Santa Margarida de Montbui, vam agafarl'autobús i vam anar a l' estació de tren d' Igualada(Ferrocarrils de la Generalitat) vam agafar un trenque ens va portar a l' estació de Martorell- enllaç,aquí vam fer transbord i vam baixar a la ColòniaGüell, unes simpàtiques passes dibuixades alterra ens van portar fins a l'entrada de la colònia,aquí ja ens estava esperant en Quico, el monitordel Camp d'aprenentatge Can Santoi que ensacompanyaria durant tota la visita.

Ens va donar quinze minuts per esmorzar abansd’iniciar la visita, desprès vam iniciar el recorregut:

L'antiga fàbrica tèxtil (fabricava panes i teixitsenvellutats), les vivendes dels treballadors, delspagesos que subministraven verdures i hortalissesals treballadors, els edificis amb dents de serra,els assecadors, la xemeneia, (L'Eva anava fentfotos).

Vam visitar Can Soler de la Torre, una antigamasia del 1622. El QUICO ens va explicar queaquesta masia té la teulada a quatre aigües, ales portes i balcons hi ha arcs de mig punt iobertures laterals a les golfes i arcs rebaixats.Cal Ordal té la façana amb mur de morter i depedres i té la teulada a dues vessants. Les casesdels obrers del carrer Barrau tenen uns 20mquadrats per planta i en total uns 80m quadrats.Eren petites si tenim en compte que, a la majoriade les cases, hi vivien unes 6 o 7 persones. A laPlaça Joan Güell (pare d' Eusebi Güell) hi havial' Ateneu, on els obrers podien fer un beure, jugarcartes, teatre, cant coral...aquesta plaça estàpresidida per una estàtua del pare de l' Eusebi,les inscripcions originals es van fer en llenguacatalana i a l' època franquista es vancastellanitzar, encara són visibles les marques.

Les escoles tenen forma de castell (elsmodernistes els agradava l' Edat Mitjana)ladiferència entre les obertures de la planta baixai les del primer pis de les escoles són importants,les del primer pis, on estava situada l' escola, sónmolt més grans que les de la casa del mestre,per a què entri més llum.

Ca l'Espinal és, potser, l'habitatge civil de mésqualitat de la Colònia Güell i al costat hi ha calmetge , una casa de planta i pis.

L'Antic centre parroquial Sant Lluís, ara biblioteca,construïda l'any 1918, era la seu del PatronatObrer de la Sagrada Família. A la casa del secretarihi ha tres elements que destaquen a la façana,rat-penat, creu de Sant Jordi i la Senyera. A l'Anticconvent de les monges feien tasques socials. Lacooperativa de consum és obra dels arquitectesJoan Rubió i Francesc Berenguer i vam entrar amirar un vídeo.

I per últim l’obra més important d' en Gaudí lacripta de l' església que no està acabada, unaautèntica bellesa de l' art modernista...una visitarecomanada pels amants de l'art i del modernisme.

Sudan Zheng



Alumnat curs 2011 / 12

1r A

1r B

1r C

Alonso Cebrian, KevinAmaro Álvarez, AlbaBelkheir , ZaydBendriss , HassanaCampillo Villar, TeresaCerezo Salgado, ErikCompte Copoví, EricEspaña Vallejo, NoèliaJiménez Molina, Juan CarlosLozano Garcia, MercedesMarín Pérez, PaulaMorente Vivar, NereaOrtega Morente, IvanPeña Pichardo, Candida AltagraciaPlaza Fernández, DavidPérez Cañadas, AleixPérez Márquez, AnaPérez Rodríguez, JordiRoca Roldán, EdgarSerrano Ciria, JoelSánchez Pino, Javier

Achour , HajarAsensio Rubio, NaiaraBendriss , MohcineCano Agüera, LorenaDomene Cano, AlexandraDual Dual, ZairaEl Adouti El Adouti, ChaymaGalan Hinojosa, JudithGarcía Ramos, AdriánGonzález Bosch, Jose ManuelJouhari , SihamMarín Pérez, JoanOrtega Morente, JorgePérez Morente, SergioQuillas Yallico, Eduardo ZenonRomero Iacovazzo, Sofia NicolRomero Sola, GerardVidal Sánchez, DavidVillar Hernández, MartaZaragoza Lázaro, Sara

Bailly Rábalo, AroaBarea González, FranciscoBelouafi , LailaBenameur Puga, SaraiCastelltort Quesada, DavidEspasandin Caamaño, CristianGuindos Caro, AlbaJiménez Lechado, Francisco DavidLópez Cobos, CristinaLópez Valverde, EloyMellado Vélez, MaríaMoreno Rodríguez, SergioNavarro Monroy, Suraya NamenNieto Fonseca, GonzaloPrieto Soriano, JudithRedondo Balboa, JuditTrotonda Horcas, CristinaVigueras Cortés, DanielVila Amador, FranciscoZeriouh Chagrani, Manal



24


2n A

2n B

2n C

Akarraouch Trih, ZohairArquero Mena, MarcArtiga Villalba, DanielBelhaj Benatmane, NazhaCeldrán Pulido, NereaChiguer , Mohammed AmineDe la Torre Ros, TaniaEl Mamounni , AouatifFarré Delgado, DavidGarcía Pareja, AidaGuirado Hernández, AlbaLuque Navarro, PolMaldonado Medina, EmmaMartín Parra, NuriaMartínez Navarro, GuillemMedel Balboa, MarcMoyano Varas, Mª de los ÁngelesMéndez García, Alex

Pérez Pérez, AloxiPérez Moral, MiriamQuijano Quiñonero, BorjaQuintero Echeverria, OAlejandraRoures Góngora, AndreaSánchez Vilchez, DanielTapia Ros, CarolinaTorreblanca Molina, NoeliaVivar Palomo, JoséZheng , Sudan

Agúndez Aguilera, NoeliaAzzi , YassineBelouafi , MohamedCasas Martos, Ana BelénCastro Dalmases, AleixDemmouchi Lahrache, Moh. AmineFort Cubillos, Sabrina JesusGiménez Crespo, Carlos DanielGrado Fernández, AinoaHabil , SalimJiménez Vizarro, NoeliaLakrafes , AminLoarte García, KevinLozano Jaramillo, Geraldine AlejandraMuñoz Mena, AliciaOropesa Cano, EduardPalacios Grau, AitorPeña Pichardo, Belkis EstefanyPla Cano, Ariadna

Aguilera Ortega, IvanArgente González, DavidBachiri Jebbour, TarikBouyadmaren , YoussefCespedosa Jimenez, VíctorDurán Díez , M.IsabelEstebanell Redondo, DavidFresnedoso Pérez, AroaGarcía Lovit, EnriqueGarcía Sánchez, NoeliaGarrido Gázquez, Juan CarlosGarrido Tamargo, IreneGonzález Sánchez, AlbaGuijo Quintana, JeniferHernández Doncel, SheilaLozano Fernández, IvánLuque Díaz, AndreaMartinez Latorre, EdgarMartínez Trujillo, Jenifer

Muot Losa, ImmaculadaNovoa Roso, CarlosQuesada García, JessicaRico Márquez, EvelinRodríguez Doncel, JoaquínRodríguez Ferreras, AnaVallés Lobato, Miguel Angel



3r A

3r B

3r C

Aguilera García, LaiaCastaño Pérez, AdriánCastro De la Torre, ChristianCristobal Luna, MartaDoncel Requena, AnaDuque Solé, AlbaDurán Díez , LauraFernández Aguilera, DanielFernández , José ManuelGonzález Bernáldez, IvetteGázquez Ruíz, SílviaLozano Ros, GiselaMarquez Martinez, TaniaMarsal Palomas, MarionaMunuera Jiménez, CiaraMárquez Palomino, DanielNager Del Olmo, CarlosPacheco Pamies, Africa

Pérez Gómez, IvanRoldan Espinosa, CristinaRoldan Torra, AngelRovira Vela, MarinaSimon Caro, AngelVillar Susín, SandraZamora Lozano, Alba

Bejar Moreno, LauraBendriss Aftat, HatimCarulla Delgado, RamónCañas Esteban, SergioFernández Díaz, DanielGarcía Martínez, José AntonioGiménez Rodríguez, ClarisaGonzález Garcia, SantiagoGonzález Perea, YeisonHernández Sánchez, AliciaJunyent Grao, NereaLópez Muñoz, JonathanMansilla Rubio, AleixMoreno Gómez, RubénPasadas Espejo, GemmaPérez Jorba, MarRomero Velez, AnnaRubio Temprano, LauraSánchez Aguayo, Ian

Agúndez Aguilera, DanielAlonso Cebrián, FrancBarrera Ballesteros, AdriánBerjadi , AyoubBerjadi , RajaBerrocal Martínez, MariaBerrocal Martínez, SergioEspejo Fernández, AïdaHernández Vivancos, DavidJouhari , NajetJouhari , ZouhirKabbouri Jouhari, KaoutarLasa Reguero, AntoniNdiaye , MarsalinoRehal , HayatRehal , SaidaZasymenko , MaksymZeriouh El Houssaini, Hicham



26


4t A

4t B

4t C

Belkheir , BilalBouhdid Rosquilla, OmarChamorro Sánchez, YagoDelgado Espada, AlbaEspinosa Carrero, NoeliaFernández Martínez, JénniferGalan Hinojosa, ArnauGallardo Jiménez, MariaGarcía Baños, CoralGarcía López, BelindaJiménez Bustos, SusanaJiménez Florensa, EvaJiménez Florensa, PauJiménez Molins, JudithJuvé Torres, MarionaKalocajova , ZuzanaMolina Sghir, AdamMoreno Rey, PaulaMunuera Flores, Xavier

Olaya García, DanielQuijano Quiñonero, IvánQuiñonero Nieto, MiriamRoures Gongora, AdriàSanjuan Elvira, TamaraTelechea Requena, LuciaVivar Holgado, Miquel

Acuña, Soledad StefaniaAkhazzan Ourdighi, OussamaBelouafi El Iysaoui, AbdelghaniCantero Barón, AlbaDendeberya , SvitlanaEl Adouti El Aaddouti, FatimaEl Bakali , FatimaFlores Cantos, DanielFlores Martínez, JaniraGarcía Gómez, LibertadGrados Martínez, CoraGrados Rico, AliciaGuindos Ortega, OscarGutiérrez Aguilar, AnaGómez Jara, Facundo JavierHafed Barka, Um-GasemJimenez Foronda, NoeliaKoraichi Saouaf, HajarMoreno Salgado, Javier

Navas Pérez, RubenQuillas, Benje MiguelSimón Caro, SandraSolís Pujol, CristinaTamargo Bravo, DavidVivancos Álvarez, DanielZeriouch Chagrani, Farah

AKarraouch Trih, AdilAkarraouch Trih, MohamedAlonso Cebrián, AlbertAmaro Álvarez, LorenaAzzi , MahjoubaAzzi , OtmaneAzzi Azzi, ZinebCampillo Villar, JuniorCintas Álvarez, AdriánEl Miri , YoussefGarcia Rodríguez, ManuelJiménez Fernández, BryanMorilla Leiva, AntonioMounir , YoussefOrdóñez Cebrián, SheilaParra Liebana, AlbertoPiñol Rodriguez, AlexPérez Márquez, BryanRuíz García, Cristobal

Sanjuan Osuna, DanielSegura Cañadas, EduardTayebi Bejhaj, MohammedZeriouh Chagrani, Fatima

4t DAmoumi , MouradAviles Caballero, MarcLomas Rodríguez, AntonioLázaro Fernández, AlisonMaldonado Medina, CristianMuñoz Alcaraz, CristóbalMárquez Salguero, AinhoaReyes Amador, Mariano

Achour , YoussefAmirkhanyan , YuriAvilés Torres, JorgeDíaz Alia, TaniaEscolar Hernández, JavierLobato Gónzalez, AliciaMatons Valero, ManelPeña Pichardo, Cesar Manuel

3r D



1r Batx. A C_T

1r Batx. B H C_S

2n Batx.

Aznar Sosa, DanielBustos García, LorenaCrespo Gabarrón, SergioGrado Fernández, EstefaniaLara Martínez, CarmenLara Rodríguez, JoséLucena Villar, EvaMarín Rubio, KevinMéndez Lobato, IvanOrtega Moreno, ÁngelPérez Cañadas, SergioRedondo Balboa, NoemíRica Marchal, IvanRico Márquez, SheilaRodríguez Correa, ArantxaRoldán Torra, FranciscoSabban Issaoui, SalmaSánchez Fontana, GabrielSánchez Menor, LidiaTorres Salgado, Juan José

Belhaj Benatmane, NoraCastaño Madrid, EsperanzaCeldrán Pulido, AlbertoDelgado Cerezo, JonathanDuque Solé, RoserGuerra Jorge, DavidJiménez Vizarro, ElisabetLomas Morales, LolaMartínez Avilés, JuditMartínez Montes, SorayaMerino Camacho, AlbaPetrosyan , TsovinarRomán Peñalba, SandraRosales Fernández, MartaSánchez Zaragoza, MariaTirado Jiménez, CristinaVivar Palomo, AntonioZafra Romero, Jénniferel Khamal , Tarek

Alcoba Espejo, LauraCano Tello, AndrésCristóbal Luna, DanielElvira Elvira, AdrianElvira Elvira, MiriamFernández Aguilera, LauraGrau Roso, GiselaJiménez Molina, LorenaLara Martínez, DavidLópez Arjona, JuditManzano Calvo, IsabelMedina Ramos, BlancaMontes Maldonado, JavierMoreno Tardío, EstefaníaMunuera Flores, NereaMunuera Jiménez, AlexNieto Fonseca, AidaOwono Avang, SofiaPedraza Elvira, RubénPérez Vela, CristinaQuintana Cebrián, MireiaRomero Cañadas, JosuéRuíz González, SergioTapia Ros, CristianUrbano Medina, AitorZeriouh , Loubna



A r t i c l e s

ELS PERILLS DEL’ECONOMIA MUNDIAL

L’actual situació econòmica a nivell mundialplanteja greus maldecaps a economistes, polítics,sociòlegs i pensadors en general. Susan Georgeva alertar, ja fa una dècada, dels perills queamenacen milions de persones i àmplies zonesgeogràfiques del planeta. El seu llibre va constituiruna anàlisi lúcida i rigorosa d’un rumb del’economia mundial que caldria sotmetre a unarevisió profunda. Ens limitarem aquí a resumirels aspectes més preocupants que aquestaanalista i crítica del sistema econòmic exposadetalladament en el seu llibre: Susan George,Informe Lugano. Cómo preservar el capitalismo

en el siglo XXI, Barcelona: Icaria 2001. El títolindica, de manera clara, que l’autora es posa enla pell dels poders que estan interessats apreservar el capitalisme i la globalització costi elque costi. Però així resulten més evidents encarales dificultats existents, que també amenacen elmateix sistema que les genera.

L’informe estudia, doncs, el futur del’economia global i del sistema de lliure mercat.Conclou que els beneficis de la globalitzaciós’estenen, avui dia, ràpidament, però que tambécreixen alhora els perills que causa la mateixaglobalització. L’informe fa un diagnòstic de lescrues realitats del moment present i proposa lesúniques estratègies i situacions alternatives quesón factibles per preservar la globalització.Descansen en principis, també morals, que lesgeneracions futures hauran de seguir, ja quenomés així es podrà conservar el capitalisme enel segle XXI.Quines amenaces aguaiten el sistema capitalistade lliure mercat? Per saber-ho cal examinar elrumb actual de l’economia mundial. Només aixíes podran recomanar estratègies, mesuresconcretes i canvis d’orientació. S’accepta,

d’entrada, la bondat d’un sistema mundial liberalbasat en el mercat globalitzat. O sigui, es tendeixa pensar que un sistema econòmic basat en lallibertat individual i en el risc és el garant d’altresllibertats i valors. Però aquest sistema està, avuidia, en perill, tot i que no hi ha cap altre sistemapolític i econòmic mundial que pugui competiramb l’economia de mercat lliure i global. Defensaraquest sistema és reconèixer que el capitalismeno és simplement una doctrina econòmica, sinótambé una força revolucionària i mil·lenarista comho va ser el comunisme. Com que aspira albenestar material de la població mundial, enssalva tant del comunisme com de la religió, queajornen la felicitat per a l’altra vida. El sistema esjustifica, doncs, amb una clara perversióideològica.

Un perill greu per al sistema és la fallidaecològica, potencialment catastròfica, a què elsistema sotmet la natura. Aquesta constitueix unaimportant contradicció ecològica del capitalisme.És suïcida no considerar l’aire, l’aigua, el sòl i lesenergies com a béns no gratuïts: cal calcular elseu valor econòmic en funció de la sevaescassetat. L’economia és un sistema obert(mercat mundial) que actua dins d’un sistematancat (el món físic i finit de la natura). Lesdespeses ecològiques reals han de ser suportadespel planeta i la societat en conjunt. Ben aviat enel segle XXI, l’activitat econòmica exercirà unapressió extrema sobre els límits de la biosfera isobre la capacitat del planeta per sostenir la vida.El canvi climàtic en curs n’és una prova i unindicador d’avís urgent. Les tensions ecològiquesportaran a la inestabilitat política i a l’augmentdels conflictes armats. Per això cal prevenir-les:no tant pel sofriment que comporten, sinó perquèel sistema no pot lluitar contra la natura senseperdre la batalla.



29

Un segon perill greu per al sistema és el seupropi creixement econòmic. No es pot continuarbuscant el creixement com a fita per ella mateixa:cal distingir entre creixement i benestar. Méscreixement no significa millor qualitat de vida.Avui dia ja no hi ha una correlació estreta entreuna cosa i l’altra. Un creixement econòmicinsostenible i que no vagi generant una quotaprogressivament més alta de benestar materialen els països més pobres del planeta, acaba fentimpossible, paradoxalment, el benestar global dela humanitat. El sistema capitalista hauria de serprou intel·ligent com per saber a partir de quinnivell de creixement no es genera més benestarmaterial, sinó que es creen més obstacles per lasortida de la pobresa i de la misèria del TercerMón.

Un tercer perill, el trobem quan responemla pregunta sobre qui rep els beneficis delcreixement econòmic. Per a la viabilitat a llargtermini del sistema és crucial la naturalesa de ladistribució dels ingressos. És un perill per alsistema el fet que les economies desreguladesi competitives beneficiïn sobretot el sector superior.Els qui estan en pitjor situació són els quiproporcionalment més perden. A partir d’un certnivell de diferència, les disparitats són perillosesper al sistema, ja que provoquen ressentiment,ira i violència social. Els estils de vida dels rics,convertits en fantasies televisades, provoquen laira dels pobres de tot el món. 450 multimilionaristenen el mateix potencial econòmic que 500milions de persones de tot el món. La integraciósocial dels milions d’exclosos del planeta és,doncs, un repte per a la capacitat de recuperaciódel sistema, ja que totes les regions geogràfiquesestan sotmeses a les disparitats generades perla liberalització i la competència global. Elliberalisme neocapitalista provoca l’efectesecundari de milions de perdedors que amenacenel sistema: cal saber preveure i contenir aquestaamenaça desestabilitzadora.

Un quart perill o amenaça greu prové dela volatilitat inherent als mercats financers. Elmercat pateix històricament atacs periòdics debogeria i crisis mentals que posen en perill tot elsistema. Aleshores s’entra en un període de forçaanys de crisi econòmica i laboral, que contreul’economia i crea un malestar social perjudicialper al sistema. Controlar aquesta volatilitat delsmercats financers és indispensable per a lasupervivència del sistema. A més, els períodesde contracció de l’economia provoquen un efectepsicològic negatiu: ensenyen a desconfiar de labondat del sistema.

En conclusió, el sistema té paradoxes quecal afrontar: traspassa el llindar de l’amenaçaecològica, genera empobriment en una gran partdel planeta, tendeix a provocar desestabilitzaciósocial i revolució a través de bandes i Estatsdelinqüents, provoca trastorns geopolítics i utilitzamercats financers extremament inestables. Peraixò hauria de ser més conscient de les sevespròpies contradiccions i posar-hi remei de maneraprevisora.

És evident que l’anàlisi de Susan Georges’expressa amb tota la ironia del món: ve a dirque el sistema neocapitalista sap prou bé quenomés pot sobreviure si troba estratègies perafrontar les perversions que ell mateix genera.L’autora ens vol avisar així que ni les personesni els països no compten per al sistema i queaquest està per damunt del bé i del mal. Nomésens resta preguntar-nos si l’economia s’haconvertit en un camp d’experimentació de lestesis nihilistes de Nietzsche. Fins on arribarà,doncs, la càrrega de cinisme que estiguemdisposats a suportar?

Joan Ordi Fernández



30

AUXILIAR DE CONVERSA

Durant el curs 2011-2012 els alumnes de llenguafrancesa de2n, 3r i 4t d’eso han pogut disposard’una auxiliar de conversa per La pràctica de lallengua oral.

Els alumnes de 4t li han fet la següent entrevistaper conèixer una mica més la seva feina i el seupaís.

A c t i v i t a t s

Centre estudis del MarSitges

El 17 de Maig els alumnes de 1r. d'ESO van gaudird'un dia de treball una mica especial.

Només pensar en Sitges el cervell pensa en solplatja i diversió, però en arribar el xiri-miri de lapluja ens va acompanyar mig matí, sort que eral'estona d'estudiar els animalets de la platja iestàvem a cobert dins del Centre d'Estudis delMar.

Després és va aclarir el dia i tothom a remullar-se els peus. Un cop havent dinat en un parc dela ciutat vam gaudir d'una passejada per tot alpasseig. Cristina Trotonda,

Alexandra Domene iGerard Romero.



ENTRETIEN AVEC CHLOÉ

Xavi : As-t-il été difficile de se décider à venir ?

Au départ je ne comptais pas venir. Et j’ai reçuun appel de Maria-Mercè qui m’a décidée. Elleavait l’air formidable, tout avait l’air formidable etje me suis dis : Pourquoi pas ? Je suis quelqu’und’impulsif, la réponse s’est prise en une après-midi.

Mais je dois avouer que je n’étais pas certainede mon choix. La question s’est retournéeplusieurs fois dans ma tête. J’avais peur de quitterma famille, mes amis. Ainsi que de rencontrerune nouvelle culture et langue que je neconnaissais pas. Même dans le train pourl’Espagne je n’étais pas sûre de moi !

Xavi et Zined : C’est la première fois que vousenseignez ?

Non , j’ai été parallèlement à mon masterprofesseur de littérature dans un lycée.

Soledad : Vous sentez-vous bien, ici ?

Bien que mes amis me manquent, je peux affirmerque oui, je me sens bien ici !

Soledad : Vous aimez votre ville ?

J’aime bien Igualada, c’est une ville assez paisibleet qui me rappelle un peu la mienne.

SVIT : Des animaux ?

Oui une chatte, Nala. Elle a fait le voyage avecmoi. C’est ma colocataire !

Svit : Avez-vous voyagé dans d’autres pays ?

Oui de nombreux ! Italie, Pays-Bas, Grèce, Crête,Tunisie, Maroc, Angleterre… Les voyages formentla jeunesse et vous ouvrent l’esprit sur d’autrescultures, manières de pensée et de vivre.

Dani et Adam : Qu’aimes-tu en Catalogne :

La grandeur du cœur des gens que j’ai rencontré.Et les Castellers !

Dani : Est-ce facile pour toi de t’exprimer enEspagnol ?

Aussi facile que toi de parler en Français !

Arnou : Qu’est-ce que tu étudies à l’université ?

J’ai finis mes études. J’ai fait une licence delittérature et j’ai un master de professeur.

Arnau et Belinda : Qu’est-ce que tu apprécies enEspagne ?

Dernièrement j’ai fais un voyage en Andalousie etje suis tombée amoureuse de Granada !

Adam : Qu’est-ce que tu aimes à Montbui ?

Je ne connais pas vraiment la ville puisque je n’yviens que pour travailler. Mais je répondraissincèrement : Mes élèves !

Paula : Qu’aimes-tu de ton pays ?

C’est une bonne question. La sécurité sociale??!!!

Je ne sais pas beaucoup de choses… Lespersonnes qui m’entourent en France. Sa mixitéculturelle que l’on trouve en France comme dansles départements régionales d’Outre-mer, sanourriture, son style de vie…

Paula : C’est la première fois que tu viens enEspagne ?

Non, je suis déjà venue plusieurs fois en Espagne,lorsque j’étais enfant.

Belinda : Est-ce que tu t’es fait des amis enEspagne ?

A vrai dire je ne connais pas grand monde àIgualada. Et ça me manque un peu… Mais je mesuis liée d’amitié avec de nombreuses personnessur Barcelone. Des assistants comme moi, detoutes nationalités !


Aprenentatge actiu d'idiomes

32

P r o j e c t e s C L I L

“Comparing environmentalproblems and nature

protection in Wales andCatalonia”

Com ja us vam informar en el darrer número dela revista Divertinta, durant el mes d’octubre passatun grup de 20 alumnes de primer de batxilleratvam poder gaudir d’una estada de dues setmanesa Cardiff (País de Gal·les, Regne Unit) gràcies aun ajut que ens va concedir el Departamentd’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Una vegada realitzada l’estada, a les classes deCiències per al Món Contemporani vam posar-nos a comparar indicadors pel que fa a la protecciódel medi ambient a Catalunya i el País de Gal·les.La informació que necessitàvem la vam obtenirde les webs de les administracions respectivesi de les visites que havíem fet durant l’estada(Cardiff Library, National Assembly, BreconBeacons National Park, National Museum ofWales, Big Pit). Malauradament no vam poder ferdues visites que teníem programades a Catalunya(Ecoparc dels Hostalets de Pierola i Parc Eòlicde Rubió).

Els indicadors que vam comparar van ser moltsi diferents: quantitat d’energia procedent de fontsrenovables, producció de residus municipals iconsum d’aigua per càpita, percentatge d’àreescontaminades per nitrats (a Catalunya, sobretotdeguda als purins del sector porcí), existència deplans de recuperació d’espècies en perill (perexemple, la llúdriga, el milà o l’ós bru), estratègiesper reduir la contaminació atmosfèrica (zona 80km/h i Bicing a l’àrea de Barcelona), protecciódel territori (Parcs Nacionals i Naturals, Espaisd’Interès Natural i Areas of Outstanding NaturalBeauty).

Com a conclusió general del nostre treball, podemdir que en tractar-se de dues societats forçasemblants, no hi ha grans diferències pel que faal nivell de protecció ambiental entre Catalunyai Gal·les: la generació de residus per càpita ésequivalent, així com la producció d’energia defonts renovables (tot i que a Gal·les l’origen éssobretot a partir de les centrals eòliques marinesi les centrals solars fotovoltaiques són gairebéinexistents). Potser la principal diferència es trobaen la gestió dels recursos hídrics: degut al climamediterrani de Catalunya, a l’època seca sovintfalta aigua i això comporta problemes com laproposta del Pla Hidrològic Nacional o la irrigacióde zones estepàries a les comarques de Lleida.

Tota la feina feta durant el projecte la vam resumiren unes presentacions multimèdia en anglès.També vam fer un mural que es va penjar a undels passadissos de l’Institut perquè la resta delsalumnes i professors veiessin la feina feta.

Alumnes d’Aprenentatge Actiu d’Idiomes (primer de batxillerat)



33

Comenius “Who’s afraid of theBig Bad Wolf?”

Ja s'ha acabat el curs! Ja? Però si encara quedenmoltes coses per fer! Donç hauràs d'esperar unparell de mesos, que ara ve l 'estiu...Efectivament, queden coses per fer. Però n'hemfet moltes d'altres. Apart de la primera trobadamultilateral que es va fer al nostre centre al mesde setembre, i de la sortida al campd'aprenentatge de les muntanyes de Prades onens van explicar com fer seguiment delscarnívors a partir dels seus excrements, aquíteniu el conjunt d'activitats relacionades amb elComenius que s'han anat fent des de diferentsnivells durant aquest curs 2011/2012:

A tercer d’ESO, uns 45 alumnes han fetl’optativa Comenius en algun dels trestrimestes. Han preparat una presentaciómultimèdia –en anglès o català- sobre un delspaïsos participants en el projecte i sobre unaespècie de carnívor. També han treballat lallegenda de “Joan de l’ós” en anglès -a partird’una traducció de la versió catalana- icastellana (ja que el Busgosu asturià ésl’equivalent del nostre Joan de l’ós).Tots els alumnes de tercer d’ESO han analitzatla llegenda de “Joan de l’ós” en català a partirde la versió recollida per Pep Coll a Muntanyesmaleïdes. El motiu d’haver treballat una mateixallegenda en les tres llengues (català, castellài anglès) va ser que el nostre centre va triar

precisament aquesta per tal de presentar-la als socisdurant la segona trobada multilateral que es va fera Portugal durant el mes d’abril. Després de conèixerbé la llegenda i poder treballar la llengua i les diferentsvariants de la mateixa, els alumnes han vist la relacióentre l’home i l’ós des de temps immemorial, tal coms’ha conservat en el folklore popular en festes comles que es fan al Pirineu català (Prats de Molló).

• Per poder mostrar la llegenda a la trobada dePortugal es van buscar alumnes voluntaris (finalmentn'hi va haver de segon, tercer i quart d'ESO) pertal de representar-la en anglès i fer-ne un DVD. Vacaldre fer un guió, aprendres el paper, buscarvestuari i localitzacions, demanar un ós, repetir lesescenes més d'un cop, editar el video. Vam dedicar-hi molt temps però vam tenir-la a punt per la trobada.

• Una altra de les activitats va ser la preparació'3fd'unes il·lustracions (que acompanyen aquestescrit) per decorar el pati central de I'nstitut,coincidint amb la jornada de portes obertes prèviaal procés de pre-inscripció. Els dibuixos els va ferla Mercè Cartanyà, professora de ciènciesexperimentals i i l · lustradora científ ica.



34


• Un alumne de batxillerat està fent el treball derecerca sobre la geneta, un dels carnívors queviuen a la serra de Miralles-Queralt.

• El certamen literari de Sant Jordi d'enguanyva tenir com a temàtica el títol del projecteComenius: Qui té por del llop ferotge? Elsparticipants havien d'inventar-se un conte (otunejar-ne un de tradicional) o poema ambel llop com a protagonista.

• Des de l'àrea de visual i plàstica es vademanar als alumnes de segon i tercer d'ESOque dibuixessin un logo pel projecte perpresentar al concurs que s'havia de fer aPortugal.

• La setmana del 18 al 22 de juny uns 25alumnes de l'optativa de tercer d'ESOassistiran al Camp d'aprenentatge d'Esterrid'Àneu. Entre d'altres activitats, visitaran elcentre de fauna de Pont de Suert (on veuranllúdrigues i visons europeus) i el de Planesde Son (on podran veure de prop una guineu,un gat fer, un teixó, una geneta i fins i tot unaparella de linx europeus!).

• Des de l'optativa de 4rt d'ESO Biologia i

Geologia els alumnes van preparar un dioramasobre els 5 principals biomes presents alspaïsos del projecte: la tundra, la taiga, el bosccaducifoli, el bosc mediterrani i l'alta muntanya.

I res més! Al setembre es farà la tercera trobadaa Eslovàquia on podran venir alumnes que arafan segon d’ESO. Si estàs interessat/da envenir-hi, ets capaç de comunicar-te en anglèsi no et fa mandra treballar durant l’estiu, parlaamb el Marcel, coordinador del Comenius al’Institut!



35

“Joan de l’ós”

A Europa, on no hi ha simis, la figura de l’ósés la que més s’acosta a la de l’home d’entretot el regne animal. La comparació es fainevitable i és ancestral. Al Pirineu bascl’etnògraf Txomin Peillen va recollir eltestimoni de Petiri rébende –mort el 1987 als89 anys–, el qual assegurava que els vellsbascos deien que l’home descendeix de l’ós,i ell mateix encara ho creia; Prébende opinavaque entre l’ós i l’humà hi va haver “l’homesalvatge”, una espècie de baula en la peculiarescala evolutiva de la mitologia pirinenca.L’ós “de fet és un humà”, deia el seu pare.

L'aspecte antropomorf de l'ós és indiscutible. Pintors, dibuixants, i il·lustradors i escultorshan explotat durant molt temps aquestaparticularitat, representant l'ós en multitudde situacions humanes.

L'ós i l'home tenen la mateixa postura, lamateixa silueta: posició vertical, règimomnívor, alleta les seves cries assegut,camina recolzant la planta del peu sencerasobre el terra- cosa inhabitual en elsquadrúpedes. Així, l'ós es presenta com asemblant a l'home, semblant en la diferència.Els yavapai, d'Arizona, consideren que noméshi ha una cosa que ens diferencia: l'ós nosap fer foc.

(Treball d’una llegenda

( justificació de per què hem escollit aquesta)

Aporta la informació Teresa Mascó



36


TROBADA COMENIUS AVILAPOUCA DE AGUIAR (PORTUGAL)

ABRIL 2012

Després de dues hores d’avió arribàvem al’aeroport de Porto. Allà el José Carlos i el Liberatoens van venir a buscar en un autobús i vam sortirde la ciutat recorrent-ne la façana atlàntica i enfilantriu Douro (“riu daurat”) amunt vam arribar a VilaPouca, capital mundial del granit.

L’escola de Vila Pouca és un “agrupamentovertical”, (l’escola primària i secundàriacomparteixen equipaments) que dóna servei amés de mil alumnes. Després de dinar al menjadorescolar, l’alcalde de Vila Pouca ens va oferir unPorto de Honra. Tornats a l’escola, vam fer laprimera reunió de treball: les escoles dels diferentspaïsos havíem hagut de preparar algun treball(teatre, pel·lícula, poema, ...) que mostrés comapareixien representats els carnívors en la nostracultura popular. Nosaltres vam projectar la filmacióde la llegenda de “Joan de l’ós” que alumnesvoluntaris de segon, tercer i quart d’ESO havienrepresentat a Montbui.

El segon dia un grup d’alumnes de l’escolaportuguesa ens van fer una lectura de poemessobre carnívors (llop, guineu,...) i en acabar vamexposar les propostes - dissenyades pels propisalumnes - que cadascun dels països havia portatper tal de fer la tria del logo oficial del projecte.Una vegada feta la votació, es va arribar a unempat entre dos participants: un de Romania iuna altra de Noruega. Es decidí El jurat, formatpel conjunt de professors, va decidir que laproposta de Noruega fos la guanyadora, ja queles seves característiques (senzillesa, no utilitzacióde diferents colors,...) s’adequava més al quehavia de ser un logo.

A la tarda, la Clara i el Sandro, de l’empresa deturisme de natura Montes de Encanto () ens vanexplicar que un tret anatòmic distintiu dels llopsibèrics són les taques fosques de les potesdavanteres (d’aquí el nom Canis lupus signatus)i que el riu Douro fa de barrera natural entre elsllops situats a la riba nord i a la riba sud. Desprésde la xerrada vam fer una caminada per veure el“Fojo do Lobo de Samarda”, situat entre VilaPouca i Vila Real. Un “fojo” consisteix en unatanca de pedra molt ben feta, de forma circularque, aprofitant l’orografia del terreny, els pastorshavien construït com a trampa per a llops. Hiposaven un xai com a esquer i quan el llop saltavacap a dins, les lloses col·locades en visera alcapdamunt no els deixaven sortir i quedavenatrapats. Així els podien matar amb molta facilitat.Com que actualment els llops són una espècieprotegida ens va costar imaginar que en un passatrecent se’ ls matés d’aquesta manera.



Va ser en aquesta caminada que vàrem descobrirels grocs, blancs i rosats de les landes de ginesta,argelaga i bruc i el granit, amb espurnes de micamoscovita, que amb els rajos de sol destacava perla seva brillantor al mig del camí. Vam acabar lajornada visitant l’antic complex miner romà a celobert de Tres Minas, d’on es van extreure importantsquantitats de plata. Després de sopar (en un llogarreton les cases incorporaven, com a elements deconstrucció, carreus i canals de pedra de les mines)va ser l’hora del “Wolf fire”: un grup de músics(alguns eren professors de l’escola), van amenitzaruna vetllada màgica, en què es van conjurar elsllops i els esperits dels que ja no hi són. Vam dansaral ritme del timbal, la gralla i el sac de gemecs, alvoltant d’una bona “queimada”. Tothom s’ho vapassar molt bé!

El dimecres al matí, plovia a bots i barrals peròl’autocar ens va dur fins a l’embarcador de Pesoda Regua on, després de visitar unes bodegues,vam embarcar. Douro amunt, la pluja va encalmari vàrem gaudir del paisatge on destacaven les vinyesdels costers que produeixen el famós vi. Un copveremat, el raïm era portat fins a Porto mitjançantuns petits vaixells de vela anomenats “rabelos”.Quan vam arribar a Pinhao vam visitar la “Quintada Foz”, on ens van mostrar el celler, mentre ensexplicaven el mètode de producció. Una de lesexperiències que va sorprendre més els alumnesva ser el pas per la resclosa, ja que en aquest llocs’ha de fer pujar o baixar el nivell de l’aigua per aquè el vaixell pugui superar el pantà.

El dijous, de bon matí, ens vam acomiadar delsalumnes i professors portuguesos i vam anar capal Parc Natural de Peneda-Gerès, fronterer ambOurense. La primera parada va ser a Guimaraes,ciutat agermanada amb Igualada i bressol de lanació Portuguesa, segons conta la llegenda i elsfets històrics. A Guimaraes vam visitar el castellmedieval, del que se’n conserva la muralla i latorre central, i el casc antic fins a la catedral.

Tot seguit l’autocar es va enfilar per un turó peranar al “Parque da Penha” on vam dinar de picnic.El lloc era realment singular, “esquitxat” de roquesimmenses i una vegetació exuberant. Després dedinar ens esperava un llarg camí fins a Lindoso,on hi ha un dels centres d’interpretació del ParcNatural de Peneda-Gerès. Lindoso és coneguttambé per ser el poble amb una concentraciód’“espigueiros” (“magatzems” de blat de moro)més important de Portugal (uns 50 concentrats enun espai relativament reduït) i pel seu castell,escenari de batalles amb els espanyols.

Després de la visita vam marxar cap a Vilarinhodas Furnas, on teníem reservat l’alberg de l’últimanit. Després de sopar vam acordar que la properatrobada seria a Eslovàquia la darrera setmana desetembre i que l’objectiu de la mateixa seria l’estudidels carnívors com a animals (la seva biologia,hàbitat i problemàtica de conservació). Per fer aixòcada país haurà de preparar una espècie deDocument d’Identitat de les espècies que viuenen el seu territori. Apa doncs, us deixem que tenimmolta feina per endavant!



38


Comenius students visitPortugal

A team of 11 students and 3 teachers of InstitutMontbui went to Vila Pouca de Aguiar (Portugal)to participate in the “Big Bad Wolf” Comeniusproject second meeting. That’s a summary of theactivities we have done:

23rd April: We arrived at Porto at noon and hadlunch at the school cantine. After having lunch,we went to the City Council and then we met allat the conference room to exchange presentsand know the week schedule. We finished theday having dinner at the school. The host familiesprepared us a warm welcome: they cookedPortuguese typical dishes. After dinner, all thestudents left with their Portuguese host family.

24th April: Students from the different countriespresented traditional legends where predatorsappear. We presented a video about “John thebearman” legend. In the afternoon we visited atrap where wolves were caught and a trip to aRoman silver mine. At night we did a “Wolf Fire”

25th April: We visited a winery near Douro riverand we saw a video about the process of obtainingPorto wine. When we went out, it was raining alot but we took a ship to make a cruise in theriver. We had lunch there. Going back to VilaPouca, we had problems with the bus. At night,all students met to have dinner together and thenwe went to a pub. We had a great time!

26th April: Thursday was the last day in VilaPouca de Aguiar. After saying goodbye –it wasvery sad...- we went to Guimaraes, a city twinnedwith Igualada. In Guimaraes we visited the famouscastle and took a walk around the old city. Weleft the city to Parque da Penha, where we hadlunch. We saw some beautiful views from aviewpoint! In the afternoon we went to Peneda-

Geres National Park, in the Spanish border, wherewe visited a group of “Espigueiros” (small housesto keep the corn) and Lindoso castle. We arrivedat the youth hostel late in the evening. We sleptjust one hour!

27th April: We left the suitcases at the airport andwe visited Porto where we met the Lithuanianstudents. This made us happy! We ate atMcDonalds’. We almost missed the plane but at10 o’clock we were at home again.

Alba Delgado, Tamara Sanjuán, Lucía Telechea, Marina Rovira



39

Ja hem arribat a final de curs i, de mica en mica, es van tancant les carpetes obertes.Una d’aquestes és el P.E.L.E., que al nostre centre es feia en el marc del projectede recerca de 4rt d’ESO. Aquest final de curs, però, també representa un final deprojecte, ja que el P.E.L.E que se’ns va concedir era per tres cursos escolars:2009/2010, 2010/2011 i 2011/2012.

Potser per això, i com a cloenda del curs, es va fer una sortida de dos dies (i una nit!)per una de les 4 àrees protegides de l’Anoia: l’Espai d’Interès Natural de la Serra deMiralles-Queralt. L’objectiu de la sortida era conèixer els diferents tipus de comunitatsvegetals (brolla de pi blanc, alzinar, bosc de ribera) i fauna d’aquest espai natural.

Com que la sortida es va fer un cop aquest número de la revista Divertinta ja era aimpremta, només us podem avançar que el grup va sortir a peu de Santa Maria deMiralles i, després de passar per l’Agulla Grossa i el Grony de Miralles, havia d’arribara l’hora de sopar a l’àrea d’acampada d’Aubareda, per l’endemà poder visitar la Foui estudiar-ne l’alzinar. Ho van aconseguir? Si voleu saber-ne la resposta haureu dellegir l’article que sortirà a la propera Divertinta, que ja serà del curs 2012/2013.

Pla Experimental de LlenguesEstrangeres (P.E.L.E.)

Getting to know Anoia county



40


Activitats de l’optativa de 4rtd’ESO

Biologia i Geologia

Durant el segon semestre d’aquest curs elsalumnes de l’optativa “Biologia-Geologia” hemfet dues sortides curriculars.

Al mes de març, conjuntament amb els alumnesde l’optativa “Física i Química”, vam visitar elCosmocaixa, on primer vam fer un taller pràcticsobre el món de les ones i després una visitaguiada a l’exposició permanent sobre l’evoluciódels homínids (Australopithecus, Homo habilis,Homo erectus i Homo neanderthalensis). Durantla visita vam poder conèixer les principalsinnovacions (bipedisme, fabricació d’eines,utilització del foc i autoconsciència) associadesa cadascuna d’aquestes espècies. Al final del’exposició ens vam fer una foto amb la Lucy!Després de dinar vam anar a la potabilitzadoraque Aigües de Barcelona té a Sant Joan Despí,on ens van explicar els tractaments que cal ferperquè l’aigua del riu Llobregat sigui apta pelconsum humà.

Al mes de maig vam fer una sortida amb el Cesc,un professor del camp d’aprenentatge de CanSantoi, per conèixer les roques ígnies imetamòrfiques de la serra de Collserola i el seuorigen. Per arribar a l’inici del recorregut (prop dela torre de Collserola) vam agafar diferents mitjansde transport: bus, tren, metro i funicular. Va seruna mica pesat però un cop allà la vista deBarcelona és impressionant. Quines roques iestructures geològiques vam veure? Pissarrespigallades, esquists, sauló, dics, sills i fins i tot...unplec de veritat! Com que l’itinerari va acabar propdel Cosmocaixa, a la tarda vam aprofitar per feruna gimcana relacionada amb la història de lavida a la Terra. La sortida de geologia del curspassat es va centrar en l’estudi de les roquessedimentàries: vam visitar el Museu de Geologiade Manresa () i la muntanya de sal de Cardona.



41

L’HOME QUE ES VA ATURARDAVANT DE CASA

El llibre L’home que es va aturar davant de la casa és escrit per Joaquim Carbó i editat a Barcelonaper l’editorial La Galera el 2006. Es tracta d’un relat d’aventures, adreçat a tots els públics.

El llibre explica la vida d’en Leo, que és un nenque té 13 anys i viu en un ranxo als afores deSocorro (Nou Mèxic) amb el seu avi. Un dia però,un home s’atura davant de casa seva, és en SamHoppins, un bon treballador que ha viscut en llocsdiferents i que sent una fascinació per conèixerles noves evolucions industrials de l’època. Esqueda a viure una temporada amb ells, però alcap de poc un indi s’afegeix a la vida al ranxo.Tot i que l’avi tenia un odi a tots el indis, perquèhavien matat la seva família, en Llop Solitariaconsegueix guanyar-se el seu respecte. L’epílegse situa dos anys més tard; al ranxo ara hi viuenen Leo, l’avi, en Llop Solitari i un negre que esdiu Bafoulos. En Sam els ha deixat una temporadaper anar a veure món.

Els personatges tenen una visió diferent segonsles seves aventures. En Leo és un noi que viuamb el seu avi, el qual té un caràcter molt fort,però es cuida molt del seu nét. En Sam és unbon treballador que canvia la mentalitat d’en Leoi fins i tot la de l’avi. En Llop solitari, un navahoque s’ha escapat de la reserva, aconsegueix quel’avi perdi l’odi cap a tots el indis

Aquest llibre el recomanaria a la gent que els agraden les aventures de l’oest americà. Elllibre té una continuació que es titula El noi que va fer anar el ranxo endavant.



ENTREVISTA A MANUELA VIZCAÍNOLa Manuela, professora de l’institut Montbui esjubilarà en acabar aquest curs 2011-2012 desprésd’uns quants anys treballant en l’ensenyament.Li hem fet una entrevista per conèixer-la unamica millor i per saber com prepara la novasituació.

Quants anys has treballat com a docent?Des del 1995, és a dir 17 anys.On i quan vas començar a fer de docent?Vaig començar a Vilanova del camí, a l’IES “Plade les moreres” l’any 1995. Ara hi continuotreballant mitja jornada, compartint-ho amb l’INSMontbui, on també faig mitja jornada.

Quines matèries has impartit?Religió, que és la meva especialitat, atencióind iv idua l i tzada, c iu tadania , soc ia ls .

Has viscut gaires canvis en la teva tascadocent?Bé, abans feia més hores de la meva especialitat,religió. He passat de fer tres hores a la setmanaa fer una hora a la setmana per assignatura i atots els nivellsd’ESO. Abans també havia treballata batxillerat.Pel que fa als llocs de treball, sempre he tingutla sort de treballar prop de casa i de no canviargaire de centre. De fet, només he treballat en elsdos centres on estic actualment: l’institut deMontbui i el de Vilanova del camí. A més a més,m´he sentit molt ben acollida en els dos llocs.

Quants anys has estat treballant a l’INSmontbui?Set o vuit anys.

Què és el que més trobaràs a faltar de la tascadocent?

Fer de docent perquè per mi és una feina que haestat per vocació. He gaudit fent la meva feina,la valoro en positiu amb la relació amb els jovesi adolescents en qui he descobert un granpotencial, tot i que encara hi ha moltes coses afer. D’ells he après moltes coses. És un reptecontinu estar amb els joves, però també ésenriquidor.

També trobaré a faltar el dia a dia amb elscompanys de feina, sobretot amb els deldepartament, però amb tots en general perquècrec que la tasca docent ha de ser compartidaper tirar un centre endavant.

I el que menys?Els dies que malgrat l’esforç i la dedicació lescoses no surten com un espera. Però això tambéforma part de la feina i és amb el que ens trobemtots i hi ha dies que no són tan reeixits com altresi de vegades en segons quins moments es fa dur.

Què faràs a partir d’ara, com planifiques lateva jubilació?És una nova etapa que , per una banda esperoamb il.lusió renovada per fer coses que vull fer ique fa temps que tinc pensades i, per una altraamb la incertesa de veure com anirà o esconcretarà tot això perquè sempre he anat mirantel rellotge, amb el temps just...

E n t r e v i s t a



43

JOBS CROSSWORD

Across1. It’s a person who extinguishes fires.4. It's a person who builds walls with bricks.8. It's a person who is responsible for sales or personnel staff.13. It's a person who makes things using wood like chairs, tables, doors...15. It’s a person who plans the buildings of roads, bridges, machines, etc.17. It’s a person who makes repairs or sells shoes.20. It's a person who teaches at university.

Down2. It's a person who installs and repairs electrical things3. It's a person who buys and sells stocks and shares5. It’s a person who designs buildings6. It's a person who repairs cars, vans…7. It’s a doctor for animals.9. It’s a specialist doctor who operates on people10. It’s a person who controls the financial situation of people and companies.11. It’s a person who cares about patients.12. It’s a person who helps the people and arrests criminals.14. It’s a person who cooks food.16. It’s a person who serves at the bar or the hotel.18. It’s a person who writes books, articles...19. It’s a person who flies a plane in the air force21. It’s a person who represents people with legal problems

Jenny



H o r ò s c o p

ÀRIES

Estudis: No facis tant la pilota,acabaràs marxant rodolant.

Amor: Si no t'espaviles hotindràs "xungo".

Salut: No et roseguis tant lesungles. T'intoxicaràs.

Sexe: Cal que milloris en arribaral llit.

TAURE

Estudis: Continua així, amb aquestpas només te'n quedaran la meitat.

Amor: Vigila amb les banyes.

Salut: Ull amb les pastilles,solament has de prendre-te-les perprescripció facultativa.

Sexe: Se't presentaran poquesoportunitats, no les despreciïs.

BESSONS

Estudis: No tens solució,segurament necessites l'ajut del teugermà/na bessó/ona.

Amor: No tinguis tanta vergonya illanca't.

Salut: Fes-t'ho mirar, se t'estanoxidant algunes parts.

Sexe: Tinguis ben a prop un extintor,vas massa cremat.

BALANÇA

Estudis: Perdràs el temps estudianti quan te n'adonaràs estaràstreballant.

Amor: Tranquil/la no et preocupissi encara no l'has trobat, surt mésde casa.

Salut: L'alcohol i el tabac fora,estaràs més bé de salut id'economia.

Sexe: Estàs a tope afluixa una micao acabaràs impotent i hauràs derecórrer a la "viagra".

ESCORPÍ

Estudis: Si continues per aquestcamí, ben aviat podràs muntar unnegoci de carabasses.

Amor: Fes-te revisar les pinces,o bé no en caçaràs cap.

Salut: Durant un temps, deixa debanda les ressaques. No etconvenen gens.

Sexe: Aquest serà un estiu moltfort, cal prendre tota mena deproteccions.

SAGITARI

Estudis: Fes un pensament i prenuna decisió: estudia de debò odedica't a una altra cosa.

Amor: Has de ser tu qui doni elprimer pas. Espavila't si no el/laperdràs.

Salut: No beguis tanta birra i passa'ta les verdures i el peix a la planxa.

Sexe: Aquest estiu ho tens magre,no sucaràs pa!



45

LLEÓ

AQUARI

CRANC

Estudis: Tens facilitat per aprovar,aprofita-te'n.

Amor: No juguis amb l'atzar, avegades pot jugar-te una malapassada.

Salut: Canvia d'aires per refer-tedels problemes quotidians.

Sexe: Fes cas d'allò que diuen lespadrines: " a poc a poc i bona

VERGE

Estudis: No et capfiquis, algunan'aprovaràs.

Amor: Sembla que vas per boncamí.

Salut: Fer esport o et rovellaràs.

Sexe: No et passis, pensa que"totes les masses fan mal".

CAPRICORN

Estudis: No perdis el temps.

Amor: Cada vegada t'assemblesmés al comte Lecquio.

Salut: Punxa't a la vena! ( perprevenir el refredat ).

Sexe: Aprofita't ara que pots.

PEIXOS

Estudis: No et capfiquis,suspendràs.

Amor: Ja no el/la pots trobar.

Salut: Vigila amb els dolços, lescàries no fan mai vacances.

Sexe: Vigila que no et punxis.

Estudis: Clava els colzes.

Amor: Ets un/una bèstia.

Salut: Arranca't dos queixals.

Sexe: Lleó, prova el salt del tigre.

Estudis: Les preguntes delsexàmens suren arreu. Afanya't ipesca-les.

Amor: Navegaràs per un mardesconegut. Fes córrer la tevaimaginació.

Salut: Pren-te un "Frenadol" detant en tant.

Sexe: Vigila amb els contactesaquàtics.



46

SOLUCIONS:

SUDOKU

INSTRUCCIONS:

Ompliu tots els quadres buits amb elsdígits de l'1 al 9, de manera que no se'nrepeteixi cap a cada fila, columna nisubquadrícula de 3x3.

E n t r e t e n i m e n t s

Fàcil Mitjà Difícil

Fàcil Mitjà

Difícil

6 7

2 3

2

2

2

26

6

7

7

7

7

7

3

3

3

3

3

4

4

4

55

5

5

8

8

8 9

2

22

2

2

6

6

6

7

7

7

7

7

3

3

3

4

4

4

4

4

5

5

8

8

8

8

9

18

6

2

2

77

7

3

3

4

4

4

5

5

5

5

5

8

8

8

8

9

9

9

9

1

1

9

6

2

2

77

7

3

3

4

4

4

5

5

5

5

5

8

8

8

8

9

9

9

9

1

1

9

2

2

2

2

2

2

2

2

4

44

4

4

4

6

6

6

6

6

6

6

6

1

1

11

1

11

5

5

5

5

3

33

3

3

3

7

7

7

7

7

7

9

9

9

9

8

8

8

8

2

22

2

2

6

6

6

7

7

7

7

7

3

3

3

4

4

4

4

4

5

5

8

8

8

8

9

18

1

1

1

1

1

1

1

1

8

8

8

8

3

3

3

3

3

3

6

6

6

66

6

2

2

2

2

9

9

9

9

9

9

9

4

4

4

4

5

5

5

5

5

5

5

7

7

7

7

9

67

23

2

2

2

2 6

6

7

7

7

7

7

3

3

3

3

3

4

4

4

55

5

5

8

8

89

1

1

1

1

11

1

1

1

8

8

8

88

8

4

4

4

4

4

5

55

5

5

99

9

99

9

9

9

7

7

7

2

2

2

2

6

6

6

6

6

6

3

3

3

4


SOLUCIONS:

Troba les 7 diferències

E n d e v i n a l l e s

Sóc molt dura i forçuda,

si l'endinses i el cargoles,

li faràs una punxa aguda,

i podràs escriure novel·les.

Sovint em vesteixo amb un abric

encara que no sóc gens fredolic,

i passo un gran calvari

quan em pengen a l'armari.

Faig pujada o faig baixada,

tot això és molt relatiu.

Em doblego cantelluda,

i amb mi cal anar amb ull viu.

La maquinetaEl penjadorL’escala

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTAimontbui.org/docs/Revista2-2011-2012.pdf · 2012. 6....

Documents

Transcript of DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTAimontbui.org/docs/Revista2-2011-2012.pdf · 2012. 6....