Documents per a l'organització i la gestió dels...

Documents per al'organitzaci i la gesti delscentres

Projecte educatiu de centre. Curs 2014-2015

ndex

Avaluaci de centre 5

1 Aspectes generals 5

2 Les avaluacions externes dels centres educatius 5

3 L'autoavaluaci dels centres educatius 7

3.1 Informaci especfica per als centres pblics 7

3.2 Informaci especfica per a les escoles oficials d'idiomes 8

4 Normativa d'aplicaci (Avaluaci de centre) 8

Convivncia i clima escolar 8

1 Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia 8

2 El centre educatiu acollidor 9

3 L'educaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia 10

4 Coeducaci i promoci de la igualtat de gnere 11

5 Promoci de l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci 12

6 Normativa d'aplicaci (Convivncia i clima escolar) 13

Documents de gesti del centre 13

1 Introducci Documents gesti 13

2 Les normes d'organitzaci i funcionament del centre (NOFC) 13

3 El projecte de direcci 16

4 La programaci general anual 17

5 La memria anual 18

6 Acords de coresponsabilitat 18

7 Normativa d'aplicaci (Documents de gesti del centre) 19

El tractament i l's de les llenges al sistema educatiu. El projecte

lingstic

19

1 Introducci Tractament llenges 19

2 El projecte lingstic 19

Projecte educatiu de centre. Curs 2014-2015 2/44

3 L'atenci lingstica individualitzada en el primer ensenyament 22

4 L'atenci als alumnes nouvinguts 23

5 Els projectes i programes plurilinges 23

6 Normativa d'aplicaci (El tractament i l's de les llenges al sistema

educatiu. El projecte lingstic)

25

Innovaci pedaggica 25

1 La innovaci pedaggica 25

2 Normativa d'aplicaci (Innovaci pedaggica) 26

Objectius prioritaris del sistema educatiu i projecte educatiu de centre 26

1 Objectius prioritaris del sistema educatiu 27

2 El projecte educatiu de centre (PEC) 28

3 Normativa d'aplicaci (Objectius prioritaris del sistema educatiu i

projecte educatiu de centre)

30

Participaci de la comunitat educativa 34

1 La comunitat escolar 34

2 Escola i Famlia. Coresponsabilitat i xit educatiu 34

2.1 Aplicaci informtica Escola i Famlia. Junts x l'Educaci 35

2.2 Carta de comproms educatiu. Implicaci i participaci de les

famlies en el procs escolar i educatiu dels fills i en el funcionament

del centre

35

2.3 Participaci dels pares i mares i de l'AMPA 36

3 La comunitat educativa 37

4 Projectes educatius territorials 37

5 Plans educatius d'entorn 38

6 Personal funcionari pblic docent i/o inspector jubilat collaborador

amb els centres pblics i serveis educatius

38

7 Normativa d'aplicaci (Participaci de la comunitat educativa) 39


Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement 40

1 Introducci TAC 40

2 Objectius 40

3 El Pla TAC 41

4 Aspectes organitzatius de les TAC en el centre 42

4.1 La coordinaci TAC de centre 42

4.2 Comissi TAC de centre 43

5 Normativa d'aplicaci (Tecnologies per a l'aprenentatge i el

coneixement)

43


Avaluaci de centre 1 Aspectes generals

L'avaluaci s una eina per al coneixement i la millora constant del servei educatiu.Sens perjudici del carcter reservat de les dades que se n'obtenen, el conjuntd'actuacions d'avaluaci ha de proporcionar un coneixement aprofundit i interrelacionatde la realitat educativa als agents que intervenen en la seva millora. L'avaluaci ha depermetre relacionar els resultats amb els processos d'ensenyament i aprenentatge, lagesti dels recursos i els objectius que el centre es proposa, d'acord amb lescaracterstiques del context en qu es desenvolupa l'acci educativa. L'avaluaci ha deser especialment til per a la presa de decisions que contribueixi a l'increment de laqualitat educativa que reben els alumnes. El pla d'avaluaci del Departament d'Ensenyament, d'acord amb el ttol XI de la Lleid'educaci, inclou la planificaci i l'aplicaci de tota l'activitat avaluativa des d'unaperspectiva que integra l'avaluaci interna i l'avaluaci externa. Les modalitats d'avaluaci que ha determinat el Departament d'Ensenyament sn:

Les avaluacions generals del sistema educatiu i de l'Administraci educativa.Les avaluacions diagnstiques de les competncies bsiques assolides pelsalumnes, que correspon desenvolupar al Consell Superior d'Avaluaci.Les avaluacions de centres i de serveis educatius, que correspon efectuar a laInspecci d'Educaci.Les avaluacions de l'exercici docent i de la funci directiva, que es desenvolupa perpart de la Inspecci amb la collaboraci dels directius dels centres.L'autoavaluaci que han de fer els directors dels centres educatius sostinguts ambfons pblics per tal de deduir-ne les actuacions de millora a implementar.

2 Les avaluacions externes dels centres educatius

El Consell Superior d'Avaluaci duu a terme una prova d'avaluaci externa als alumnesde 6 curs d'educaci primria i de 4t curs d'ESO. Aquesta prova s una activitateducativa i, com a tal, t carcter obligatori, ats que est configurada com un deuredels alumnes, d'acord amb l'article 22.1 b) de la Llei 12/2009, del 10 de juliol,d'educaci. En aquest sentit, tots els alumnes que cursen aquests nivells educatius,excepte en el cas d'aquells que siguin declarats exempts segons la convocatria de laprova, tenen l'obligaci de fer-la. Aquestes proves mesuren el grau d'assoliment de competncies bsiques de cadaalumne en acabar aquestes etapes educatives, i tenen carcter formatiu i orientador. Els resultats de les proves proporcionen una valuosa informaci als alumnes, a lesfamlies i als centres en relaci amb el nivell competencial assolit per cada alumne ifaciliten la transici entre etapes afavorint el disseny d'estratgies pedaggiques i


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1183228http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1181938

a.

b.

d'intervencions ms personalitzades, especialment en el pas entre l'educaci primria il'ESO. Els centres han d'informar els pares o tutors legals dels resultats de la provaassolits per tots els alumnes que cursen 6 curs d'educaci primria o 4t curs d'ESO. Ams, cada centre ha d'utilitzar aquesta informaci per identificar i aplicar les milloresoportunes en el marc d'autonomia que permet la Llei d'educaci. En el cas d'alumnes que no puguin fer la prova en els dies establerts, el centre had'adoptar les mesures necessries que permetin assegurar el compliment de lessegents finalitats de la prova:

Identificar el grau d'assoliment de les competncies i coneixements bsics de cadaalumne i integrar aquesta informaci dins dels processos d'avaluaci de l'alumneen acabar l'etapa.Informar els pares o tutors legals dels resultats obtinguts pels seus fills, mitjanantun informe d'assoliment de les competncies. Una cpia d'aquests informes estara disposici de la Inspecci d'Educaci.

Els directors dels centres educatius, aix com la Inspecci, cada curs escolar han decollaborar amb el Consell Superior d'Avaluaci per tal que les avaluacions externes,que avaluen el rendiment del sistema educatiu, es desenvolupin en les millorscondicions possibles. Pel que fa a l'avaluaci de centres i de serveis educatius, la Inspecci d'Educaci hadesenvolupat dues estratgies que sn complementries:

El sistema d'indicadors de centre (SIC), que t una doble finalitat: proporcionarinformaci til als centres educatius per a la seva millora i facilitar informaci a laInspecci per desenvolupar la seva funci avaluadora. L'avaluaci global diagnstica (AGD).

El sistema d'indicadors de centre, format per un conjunt seleccionat de dades quetenen carcter sinttic i faciliten informaci mesurable d'un conjunt acotat de variableseducatives, s'actualitza cada curs escolar i permet analitzar l'evoluci del centre i lad'altres centres amb caracterstiques similars, per poder fer valoracions comparatives. Aquests indicadors de centre inclouen informaci de context, de resultats, de processosi de recursos. Entre els indicadors de resultats, s'inclouen els de les proves d'avaluaciexterna (de 6 de primria i de 4t d'ESO) i els de les proves diagnstiques ques'apliquen als centres (4t de primria i 2n d'ESO). La informaci referida a aquest conjunt de variables ha de servir per:

Millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge i els seus resultats.Retre comptes a la comunitat educativa a travs del consell escolar de centre i al'Administraci educativa.Aportar informaci per a l'avaluaci de la funci docent i l'avaluaci de la funcidirectiva.


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169

Aportar informaci per orientar les poltiques educatives.L'aplicaci d'aquests indicadors cada curs permet disposar actualment d'informaciacumulada (histrica dels darrers cinc cursos) per valorar si les millores snconsistents. Els centres amb un pla d'autonomia de centre (PAC) o un acord decoresponsabilitat (ACDE) justifiquen l'assoliment dels objectius acordats prioritriamenta partir de la informaci que aporta el SIC. L'avaluaci global diagnstica (AGD) serveix per avaluar el centre en el seu conjunt, toti que no implica l'avaluaci detallada de tots els aspectes. Aquesta avaluaciproporciona una visi panormica del centre. En particular, l'avaluaci globaldiagnstica s'aplica en centres pblics que en el curs 2014-2015 finalitzen un projected'autonomia de centre. Tamb es podr aplicar en altres centres, pblics o concertats,que es determini. Correspon a la Inspecci d'Educaci efectuar anualment una valoraci de l'assolimentdels objectius establerts per cada centre educatiu i de la millora dels seus resultats, apartir de l'anlisi dels indicadors de centre referits als rendiments educatius i a lesavaluacions externes. En aquesta valoraci es tindr en compte l'autoavaluaci delcentre i la informaci proporcionada per altres indicadors definits pel centre, aix com elseu context.

3 L'autoavaluaci dels centres educatius

En el marc de l'autonomia establerta per la Llei d'educaci de Catalunya i el Decret102/2010, de 3 d'agost, que desplega aquest aspecte, els centres educatius quepresten el Servei d'Educaci de Catalunya han d'avanar en l'elaboraci del seuprojecte educatiu i assolir un major grau d'autonomia pedaggica, organitzativa i degesti. Les eines per fer possible aix sn els diferents documents de planificaci(PEC, projecte de direcci, programaci general anual i memria anual de centre). Peraltra part, s indispensable l'autoavaluaci i la rendici de comptes. L'autoavaluaci implica que cada curs escolar hi hagi un pla concret amb objectiusassolibles i mesurables amb indicadors propis del centre. Cal tamb que a la fi del curses pugui analitzar, mesurar i valorar l'assoliment de les fites que, inspirades en elProjecte educatiu de centre i concretades per quatre cursos en el Projecte de direcci iencara ms detallades en cada programaci general anual, marquin el cam a seguirper tots els professionals del centre. L'autoavaluaci ha de permetre a l'equip directiu i al claustre mesurar i valorar elsresultats en funci del context i dels recursos de qu es disposa i reflexionar sobrel'eficincia del centre. En aquest aspecte, cal destacar que alguns dels indicadors delsistema d'indicadors de centre (SIC) sn fonamentals per a aquest propsit. Tanmateix,el centre ha d'establir indicadors propis per a aquells objectius que el singularitzen.

3.1 Informaci especfica per als centres pblics


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=545262http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=545262

L'autoavaluaci del centre ha de servir tamb per veure com ha evolucionat el centre alllarg dels quatre cursos escolars d'exercici de la direcci i quin ha estat el nivelld'eficcia de qui l'ha dirigit. s per aix que en l'avaluaci que s'ha de fer al final del mandat del director esconsiderar la informaci que aporta l'autoavaluaci com un element ms a prendre enconsideraci per part de la Inspecci.

3.2 Informaci especfica per a les escoles oficials d'idiomes

En aplicaci de l'article 55.2 i segents del Decret 102/2010, d'autonomia dels centreseducatius, les escoles oficials d'idiomes han de dur a terme activitats relatives al seuprojecte d'avaluaci interna, que se centraran especialment en l'anlisi dels resultats deles proves de certificaci, a fi d'emprendre accions de millora del procs d'ensenyamenti aprenentatge. A ms, han de fer les corresponents activitats d'avaluaci interna enl'mbit de la gesti i de l'organitzaci.

4 Normativa d'aplicaci (Avaluaci de centre)

Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009)Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC nm.5686, de 5.8.2010)

Convivncia i clima escolar 1 Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, exposa en el seu article 30.2 que tots elsmembres de la comunitat escolar tenen el dret a conviure en un bon clima escolar i eldeure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els mbits del'activitat del centre. En aquest sentit, el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomiadels centres educatius disposa a l'article 23 que les normes d'organitzaci ifuncionament del centre han d'incorporar les mesures de promoci de convivncia. D'altra banda, la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci, estableix que tots elscentres han d'elaborar un Pla de convivncia en el marc del seu Projecte educatiu. En aquest mateix sentit, l'article 18 del Decret 142/2007, de 26 de juny, d'ordenacidels ensenyaments de l'educaci primria i l'article 23.3 del Decret 143/2007, de 26 dejuny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria insten els centreseducatius a establir en el seu Projecte educatiu els principis per elaborar el Projecte deconvivncia.


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=545262http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=545262http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1182048http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=545262http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=627338http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=451702http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=451704

El Projecte de convivncia s un document que reflecteix les accions que el centre, enaplicaci del Projecte educatiu i del Projecte de direcci vigent, desenvolupa per tal decapacitar tots els alumnes i la resta de la comunitat educativa en les bases que han depermetre l'xit personal i social i la gesti positiva de conflictes. Aquestes accionspoden anar adreades a la millora del clima a l'aula, al centre o a l'entorn. El Projecte de convivncia s un document dinmic. La seva elaboraci no respon aterminis concrets sin a la necessitat percebuda collectivament amb tota la comunitateducativa. Sn nombroses les prctiques reeixides en matria de convivncia que els centres deCatalunya han anat desenvolupant de manera individual o amb el suport de programesexistents. El Departament d'Ensenyament, per tal de facilitar l'elaboraci del Projecte deconvivncia, posa a l'abast de tots els centres una aplicaci informtica ambinstruments de diagnosi, orientacions i recursos. Aquesta aplicaci respon a unplantejament global i integral de la convivncia mitjanant tres nivells d'intervenci:aula, centre i entorn, per tal de donar continutat i coherncia educativa a les diferentsaccions. D'altra banda, tenint en compte la complexitat d'elements que intervenen en laconvivncia, l'aplicaci delimita l'acci a 16 temes que responen a tres mbitsd'actuaci: valors i actituds, resoluci de conflictes i organitzaci de centre. Els centres pblics tenen disponible l'aplicaci informtica al Portal de centre. Els centres privats, els de titularitat d'altres departaments o els de titularitat municipaltenen disponible l'aplicaci informtica al Portal de centre d'altres titularitats.

2 El centre educatiu acollidor

L'acollida s el conjunt sistemtic d'actituds i actuacions que el centre posa enfuncionament per guiar la incorporaci ptima dels nous membres de la comunitateducativa en la vida i la cultura quotidiana. En aquest sentit l'acollida no ha de serentesa com un fet puntual sin com un procs continu al llarg de tota l'etapa escolar. Els processos d'acollida mereixen una atenci especial dins el projecte de convivnciadel centre perqu afavoreixen l'enriquiment de tots els membres del centre. Esrelacionen, es coneixen, creen vincles i progressen plegats. L'arribada de famlies nouvingudes, conjuntament amb la gran mobilitat d'alumnes enels centres, ha posat en evidncia, tamb, la importncia dels processos d'acollida.Aquests processos no van adreats noms als alumnes i a les famlies nouvingudes,sin tamb a la resta d'alumnes, a les seves famlies, als docents i al personald'administraci i serveis. Cal remarcar que s imprescindible tenir en compte l'aspecte emocional de l'acollidainicial, especialment en el cas dels alumnes nouvinguts, per evitar el possible xoc


http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/EducacioIntranet/Inici/PortalCentres/pcProjectesEducatius/Detall?p_proc=17881

emocional que suposa l'arribada a un entorn social i cultural completament nou. D'altra banda, d'acord amb l'article 2 del Ttol preliminar de la Llei 12/2009, del 10 dejuliol, d'educaci, els processos d'acollida s'han de regir pels principis de la igualtatd'oportunitats i la integraci de tots els collectius. Aix mateix, d'acord amb l'article 10 de la mateixa Llei, els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollidapersonalitzada. El projecte lingstic ha de recollir aquells aspectes d'acollida que serveixin perpromoure l'aprenentatge i l's de la llengua catalana com a instrument de comunicacien un context multilinge i on es pot establir un tractament de les llenges que doniresposta a la situaci sociolingstica dels alumnes. El reconeixement d'aquest contextmultilinge garanteix la igualtat d'oportunitats i el respecte a la diversitat lingstica icultural i la cohesi social. La programaci general anual del centre ha d'incloure les actuacions d'acollida per atots els membres de la comunitat escolar, aix com aquells processos d'acollida que esfacin en collaboraci amb l'entorn. La planificaci de l'acci tutorial ha de contribuir tamb a garantir l'acompanyamenteducatiu dels processos d'acollida i d'integraci escolar i social de tots els alumnes. El Departament d'Ensenyament posa a l'abast de tots els centres eines i recursos perfacilitar els processos d'acollida. Aplicaci informtica per a l'elaboraci del projecte de convivncia: Acollida Aplicaci informtica per a l'elaboraci del projecte Escola i Famlia. Junts x l'Educaci:Acollida per a les famlies Els centres pblics tenen disponible les aplicacions informtiques dels projecteseducatius al Portal de centre. Els centres privats, els de titularitat d'altres departaments o els de titularitat municipaltenen disponible les aplicacions informtiques dels projectes educatius al Portal decentre d'altres titularitats.

3 L'educaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia

L'educaci intercultural s una resposta pedaggica a l'exigncia de preparar laciutadania perqu pugui desenvolupar-se en una societat plural i democrtica. T coma finalitat ltima la igualtat en drets, deures i oportunitats de totes les persones en unmarc de valors compartits per a la convivncia. L'educaci intercultural promou espaisd'inclusi basats en la igualtat i la necessitat de compartir uns valors comuns que ajudina conviure en una mateixa comunitat. Tamb promou l's de la llengua catalana com aeix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge, en el marc del respecte a la diversitatlingstica i cultural, com un element de cohesi i d'igualtat d'oportunitats. L'assoliment d'aquest objectiu es veu afavorit si el centre educatiu:


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1181904http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1181930http://www.xtec.cat/web/centres/convivencia/recursos/valorsiactituds/acollidahttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/905e9278-9ca1-4768-afb2-09c9c6288759/intercultural.pdf

desenvolupa la conscincia d'igualtatpromou el respecte a la diversitatpotencia la cultura del dileg i la convivnciaacompanya en el procs de construcci de personalitats madures amb unaidentitat mltiple amb arrels i sentit de pertinena al territori on viuenrespecta la diversitat cultural en totes les seves formes i, per tant, permet l's devestuari o elements simblics, ja siguin de carcter cultural, religis o identitari,sempre que no impossibilitin la realitzaci de totes les activitats,curriculars, lacomunicaci interpersonal, la identificaci personal i la seguretat personal o la delsaltres, o que trenquin de manera ostentosa les normes civicosocials.

Aquest respecte, per, no ha de permetre tolerar els smbols que exalten laxenofbia o el racisme, o que promouen qualsevol tipus de violncia.

El Departament d'Ensenyament posa a l'abast de tots els centres eines i recursos pertreballar l'educaci intercultural mitjanant l'aplicaci informtica per a l'elaboraci delprojecte de convivncia: Educaci intercultural. Els centres pblics tenen disponible l'aplicaci informtica al Portal de centre. Els centres privats, els de titularitat d'altres departaments o els de titularitat municipaltenen disponible l'aplicaci informtica al Portal de centre d'altres titularitats.

4 Coeducaci i promoci de la igualtat de gnere

Els centres educatius han de promoure la igualtat d'oportunitats dels alumnes,incorporar la perspectiva de gnere a l'acci educativa, prevenir i gestionarcomportaments i actituds discriminatoris per ra de gnere i potenciar elreconeixement, la cooperaci i el respecte mutu. Aquests principis han d'informar el projecte educatiu del centre, amb la corresponentincidncia en les programacions d'aula i en les activitats educatives. Els centres en el procs educatiu han de garantir especialment:

La promoci d'un llenguatge verbal i grfic que tracti equitativament ambds sexes.L's no sexista dels espais educatius del centre.La utilitzaci de llibres de text i materials didctics i curriculars que promoguin untracte equitatiu entre dones i homes.La incorporaci als continguts curriculars de la perspectiva de gnere, dels sabersde les dones al llarg de la histria i de les tasques de cura envers les persones i elsespais indistintament per part d'ambds sexes.L'orientaci professional i acadmica no estereotipada i sense discriminacionssexuals ni socials.La potenciaci d'una educaci afectiva que afavoreixi la construcci d'unasexualitat positiva i saludable.


http://www.xtec.cat/web/centres/convivencia/recursos/valorsiactituds/eduintercultural

La gesti positiva de situacions de conflicte vinculades a comportaments i actitudsde carcter sexista i d'orientaci afectivosexual.

Els consells escolars de centre han de designar una persona d'entre els seus membresper impulsar mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes idones, d'acord amb el que s'estableix en l'article 126.2 de la Llei orgnica 2/2006, de 3de maig, d'educaci. El Departament d'Ensenyament proporciona accions de formacia les persones designades, per tal que puguin desenvolupar les seves funcions encondicions ptimes. La constituci al centre d'una comissi de coeducaci, poltiquesde gnere i d'igualtat d'oportunitats pot afavorir la implementaci d'actuacionscoeducatives i la implicaci de la comunitat educativa. El Departament d'Ensenyament impulsa accions i programes de coeducaci que estroben a la pgina web http://www.xtec.cat/web/projectes/coeducacio.

5 Promoci de l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci

Promoure l'equitat en un centre educatiu s afavorir la igualtat d'oportunitats per al pledesenvolupament de les potencialitats de cada infant o jove i reduir el risc de qualsevoltipus de marginaci i exclusi. Amb aquest objectiu, cal que els centres cren lescondicions que facin possible que tothom accedeixi a una educaci de qualitat. Aix espot aconseguir si el centre est especialment amatent a:

Detectar les necessitats especfiques dels alumnes (fsiques, cognitives, afectives irelacionals, i socials), preveure'n la tutoria adequada i vetllar pels aspectesafectius, emocionals i relacionals, fent un mfasi especial en els alumnes msvulnerables o amb risc d'exclusi.Adoptar mesures preventives respecte a l'absentisme escolar i fer-ne un seguimentacurat. Aquestes mesures poden fer referncia tant a les estratgies del centre peracollir els alumnes amb dificultats o amb risc d'exclusi, com a les expectativesdels professors envers aquests alumnes i a la capacitat del centre d'activar accionspositives. Aquestes mesures normalment seran fruit d'un treball coordinat entre elsresponsables del centre i els agents de l'entorn implicats.Fomentar la integraci escolar i social de tots els alumnes i de les famlies.Collaborar amb els agents i entitats educatives de l'entorn per tal de promoure laparticipaci i l'arrelament al territori.Promoure i collaborar en projectes educatius d'mbit comunitari per millorar lacontinutat i la coherncia entre l'educaci formal, no formal i informal, i laintegraci i la cohesi social.

El Departament d'Ensenyament posa a l'abast de tots els centres eines i recursos perpromoure l'equitat mitjanant l'aplicaci informtica per a l'elaboraci del projecte deconvivncia: Inclusi i Absentisme. Els centres pblics tenen disponible l'aplicaciinformtica al Portal de centre.


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=627338#fragment-1250078http://www.xtec.cat/web/projectes/coeducaciohttp://www.xtec.cat/web/centres/convivencia/recursos/valorsiactituds/inclusiohttp://www.xtec.cat/web/centres/convivencia/recursos/resconflictes/absentisme

Els centres privats, els de titularitat d'altres Departaments o els de titularitat municipaltenen disponible l'aplicaci informtica al Portal de centre d'altres titularitats.

6 Normativa d'aplicaci (Convivncia i clima escolar)

Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (BOE nm. 106, de 4.5.2006).Articles 121.2, 124.1 i 126.2.Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009). Articles 2, 10 i 30.2.Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyamentsde l'educaci primria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007)Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyamentsde l'educaci secundaria obligatria. (Correcci d'errada en el DOGC nm. 5515,pg. 89641, de 27.11.2009) (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007)Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC nm.5686, de 5.8.2010)

Documents de gesti del centre 1 Introducci Documents gesti

La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educaci i el seu desplegament normatiu (Decret102/2010, de 3 d'agost d'autonomia dels centres educatius, Decret 155/2010, de 2 denovembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiuprofessional docent i el Decret 39/2014, de 25 de mar, pel qual es regulen elsprocediments per definir el perfil i la provisi dels llocs de treball docents) situen lapresa de decisions en el centre educatiu com a element nuclear del sistema educatiu. L'exercici de l'autonomia per part dels centres en el marc pels principis rectors delsistema i orientada a l'xit i excellncia educativa, requereix d'instruments operatiusque permetin l'organitzaci i la gesti del centre per assolir els objectius definits en elprojecte educatiu i retre comptes davant la comunitat i l'administraci educatives. La legislaci vigent preveu que tots els centres elaborin els seus documents de gesticom a eines eficaces que els han de permetre un exercici responsable de l'autonomiareconeguda. Aquests documents sn el projecte educatiu, les normes d'organitzaci ifuncionament, el projecte de direcci vigent, la programaci general i la memriaanuals. En el cas dels centres pblics, el projecte de direcci s la concreci delprojecte educatiu per al perode de mandat del director.

2 Les normes d'organitzaci i funcionament del centre (NOFC)


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=627338http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=627338#fragment-1250057http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=627338#fragment-1250079http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=627338#fragment-1250056http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1181904http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1181930http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1182048http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=451702http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=451704http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=545262http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=545262http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=545262http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=563091http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=658349

a.

b.

c.

d.

El projecte educatiu de centre s l'element vertebrador del centre i de la seva activitat, i,per tant, en determina l'organitzaci, la gesti i el funcionament. Correspon al centre educatiu determinar l'estructura organitzativa prpia d'acord ambels objectius i criteris del seu projecte educatiu. L'organitzaci no s una finalitat en simateixa, sin un instrument per desenvolupar i fer possible el projecte educatiu i, enltim terme, assolir l'xit educatiu. Els centres educatius han d'elaborar les seves normes d'organitzaci i funcionament,d'acord amb el que s'estableix al Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius. Les NOFC han de contenir elements relacionats amb l'estructura organitzativa delcentre, com per exemple:

Criteris organitzatius dels centres pblics: Estructura organitzativa de govern i de coordinaciCriteris especfics organitzatiusLes competncies i la composici dels rgans de govern i de coordinaciLes funcions de govern o de gesti dels rgans unipersonals de direcciaddicionalsEl nombre d'rgans unipersonals addicionals de direcciConcreci de funcions del cap d'estudisFinalitats addicionals de la coordinaci docentFormalitzaci dels encrrecs de funcions de la direcci

Criteris organitzatius dels centres concertats: Les funcions atribudes al claustreL'estructura i les funcions dels rgans de coordinaci docent i de tutoria

Criteris i mecanismes pedaggics: Concreci de l'organitzaci pedaggicaCriteris per a l'organitzaci dels grups d'alumnesCriteris per a la formaci dels equips docentsMecanismes de coordinaci docentCriteris per a l'atenci a la diversitatMecanismes per garantir la globalitat de l'acci educativaMecanismes d'acci tutorialMecanismes que han d'afavorir i facilitar el treball en equip del personal delcentre

Procediments: Formulaci, aprovaci, revisi i actualitzaci del PECRendici de comptes al consell escolar amb relaci a la gesti del projecteeducatiuAplicaci dels acords de coresponsabilitatProcediment per cobrir les vacants del consell escolar



e.

a.

b.

a.

b.

c.

d.

Intervenci del claustre en la formulaci de les NOFCDeterminaci de la manera d'adequar les NOFC dels centres de nova creaciper fusi d'altres centres pblics

Altres elements de l'organitzaci i el funcionament: La composici i el reglament del consell escolarGarantia en els centres incomplets de la composici de representants deprofessors i pares en el consell escolarEstabliment de comissions d'estudi i informaci en el si del consell escolar idelimitaci dels mbits d'actuaci i de les seves funcionsEstabliment de comissions de treball en el si del claustre de professors idelimitaci dels mbits d'actuaci i de les seves funcionsEstabliment de funcions i rgim de funcionament i de reunions del consell dedirecciFunci de secretari en altres rgans collegiats, a ms del consell escolar i delclaustre

Aix mateix, les NOFC han de regular aspectes relacionats amb la participaci de lacomunitat escolar en la vida del centre:

Concrecions sobre la participaci en el centre de la comunitat escolar (alumnes,professors i famlies) i mecanismes de publicitat necessaris perqu les famliespuguin exercir el seu dret a ser informades. Concreci de la participaci d'altres professionals d'atenci educativa en elclaustre.

D'altra banda, les NOFC han de concretar les normes de convivncia del centre il'aplicaci de mesures per a la promoci de la convivncia i dels mecanismes demediaci, i la definici de les faltes lleus dels alumnes i l'establiment de mesurescorrectores i sancionadores. Per ltim, les NOFC poden regular altres aspectes, com:

Determinar rgans i procediments de participaci de la comunitat educativa en elfuncionament del centre. Regular la constituci d'altres agrupacions que poden constituir els alumnes, abanda de les associacions d'alumnes. En els centres pblics, atribuir al claustre de professors, en el marc del'ordenament vigent, altres funcions addicionals a les fixades legalment. En els centres privats concertats, atribuir al director o directora, en el marc del'ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment.


Els projectes i programes d'innovaci que el centre desenvolupa, entesos com a motorsde canvi i de millora de la qualitat, han de quedar recollits en les normes d'organitzaci ifuncionament i, especficament, les concrecions organitzatives i els processos que esduran a terme per possibilitar l'aplicaci, la implementaci, el seguiment i l'avaluacicorresponent. El director del centre pblic o el titular del centre privat impulsa l'elaboraci de lesNOFC amb la participaci del claustre i les seves successives adequacions a lesnecessitats del projecte educatiu del centre, les aprova prvia consulta preceptiva alconsell escolar i vetlla per la seva aplicaci.

3 El projecte de direcci

La LEC, en els articles 143.3 i 144.1, estableix que el projecte de direcci s uninstrument essencial de l'autonomia de centre. Un cop nomenat el director, laimplementaci del projecte de direcci orienta i vincula l'acci del conjunt d'rgans degovern unipersonals i collegiats del centre (LEC, article 144.4). El projecte de direcci est estretament lligat al projecte educatiu, en concretar el seudesplegament durant el mandat del director. D'acord amb la normativa vigent, elnomenament del director seleccionat per la comissi corresponent comporta l'aprovacidel projecte de direcci presentat pel candidat. El projecte de direcci vigent que desenvolupa el projecte educatiu, en l'ordenamentjurdic vigent, defineix el marc en qu el director exerceix les seves funcions (LEC article 142.3), en un context de lideratge distribut per l'enfortiment institucional delscentres educatius. D'acord amb l'article 144 de la Llei 12/2009, l'article 31 del Decret 102/2010,d'autonomia dels centres educatius, i els articles 23, 24 i 25 del Decret 155/2010, de ladirecci dels centres educatius pblics i del personal directiu professional docent, per al'ordenament, el desplegament i l'aplicaci del projecte educatiu en el perode delmandat, el projecte de direcci ha de:

Precisar els objectius a assolir en l'mbit pedaggic, vinculats a la millora delsresultats educatius, a partir d'una diagnosi actualitzada del centre.Establir les lnies d'actuaci prioritries d'aplicaci del projecte educatiu que s'hande desenvolupar durant el perode de direcci.Concretar els plantejaments educatius que tingui incorporats el projecte educatiu.Concretar els elements organitzatius que afavoreixin la consecuci dels objectiusfixats, buscant la major sistematitzaci de les activitats del centre.Precisar els indicadors explcits per a l'avaluaci del mandat d'acord amb elsindicadors de progrs establerts en el projecte educatiu, acompanyat delsmecanismes de rendici de comptes als rgans de participaci i control.Concretar les necessitats derivades del projecte educatiu.Incorporar els elements i mecanismes necessaris per aprofundir l'exercici del


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1182798http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1182786http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=545262http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=563091

lideratge distribut i per al foment de la participaci de la comunitat escolar.Pot incloure previsions de modificaci del projecte educatiu.

D'acord amb el projecte de direcci vigent, els rgans de govern poden definir elsprocediments per aplicar el projecte educatiu i condicionar-ne l'aplicaci si, en funci deles necessitats del centre, s'estableixen acords de coresponsabilitat amb l'Administracieducativa. Els projectes de direcci en els centres de nova creaci sense projecte educatiu propihan de preveure la seva elaboraci durant el mandat del director nomenat, queformular una proposta de projecte educatiu inicial del centre (LEC, article144.2, Decret155/2010, article 23.3). La persona designada amb carcter extraordinari per exercir la direcci d'un centre o ladesignada per a un centre de nova creaci, sense procs de selecci, ha de presentarabans de l'acabament del primer trimestre del curs escolar un projecte de direcci peral perode al qual s'estn el seu nomenament (Decret 155/2010, articles 19.3 i 20.3). En cas de nomenament amb carcter extraordinari per un curs escolar, el projecte dedirecci es pot referir exclusivament a la programaci anual d'activitats, enconcordana amb el projecte educatiu de centre (Decret 155/2010, article 23.4). El projecte de direcci es concreta, cada curs, mitjanant les programacions generalsanuals, que han de permetre assolir els objectius formulats.

4 La programaci general anual

Els centres han d'elaborar la programaci general anual d'acord amb el que estableixl'article 10 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius, en la qual es recullla concreci de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i elfuncionament del centre per al curs escolar corresponent, dels diferents mbits del'autonomia de centre, d'acord amb el projecte educatiu i, en els centres pblics,d'acord amb el projecte de direcci vigent:

Autonomia pedaggica: concreci anual dels objectius del PEC i del currculum,aix com de tots els plans d'actuaci acordats i aprovats.Autonomia organitzativa: concreci anual de totes les prioritats dels projectes inormes i la previsi de totes les activitats de l'horari escolar.Autonomia de gesti de recursos: la concreci de recursos destinats per a lesdiferents actuacions, els responsables i els mecanismes de seguiment, aix com elsindicadors i procediments per a l'avaluaci dels processos i dels resultats, a partirdels indicadors definits en el projecte de direcci i dels indicadors de progrs delprojecte educatiu.

El director del centre pblic o el titular del centre concertat aproven la programacigeneral anual prvia consulta al consell escolar del centre.



En els centres pblics, el claustre formula propostes i aprova la concreci delcurrculum i els aspectes educatius. Correspon al consell escolar del centre l'avaluaci de la programaci general anual. El director del centre pblic i el titular i el director del centre privat concertat, com aresponsables de dirigir i coordinar l'aplicaci de la programaci general anual, han degarantir que la comunitat escolar s informada del contingut de la programaci generalanual i del resultat de la seva avaluaci.

5 La memria anual

Els centres que conformen el Servei d'Educaci de Catalunya o que imparteixenensenyaments postobligatoris sostinguts amb fons pblics recullen en la memria anuall'avaluaci de l'assoliment dels objectius que s'han previst en la programaci generalanual, d'acord amb els criteris, els indicadors i els procediments d'avaluaci definits enel projecte educatiu de centre i, en el cas dels centres pblics, concretats en el projectede direcci. El consell escolar supervisa i avalua el desenvolupament de la programaci anual, enl'mbit docent i en l'mbit administratiu, i dels resultats que se n'obtenen, que seranrecollits en la memria anual. En els centres pblics, correspon al claustre de professors l'avaluaci deldesenvolupament i dels resultats dels aspectes educatius de la programaci generalanual. El director ha de promoure processos participatius en l'avaluaci de la programacianual, en la formulaci de propostes de millora i n'ha d'informar la comunitat escolar.

6 Acords de coresponsabilitat

El projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics (PMQCE) tcom a finalitat millorar els resultats educatius, reduir l'aband escolar prematur ipotenciar la cohesi social en els centres educatius pblics. D'acord amb el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, amesura que els PMQCE o plans d'autonomia de centre finalitzen la seva vigncia, elDepartament d'Ensenyament impulsa i prioritza acords de coresponsabilitat ambcentres educatius per a l'aplicaci del projecte educatiu d'acord amb el projecte dedirecci, a fi que es desenvolupin estratgies orientades a assegurar l'equitat i amillorar els resultats educatius en entorns de caracterstiques socioeconmiqes iculturals especialment desafavorides o singulars, o projectes d'excellncia educativaque aportin experincies de qualitat al sistema educatiu. Els equips directius dels centres educatius, que formalitzen amb el Departamentd'Ensenyament un acord de coresponsabilitat (Resoluci de 20 de febrer de 2014, que


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=545262http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DisposicionsInternes/ResolucioAcordsCoresponsabilitat.pdf

estableix el marc per a la formalitzaci d'acords de coresponsabilitat amb els centreseducatius de titularitat de la Generalitat de Catalunya, i per a l'aplicaci del projecteeducatiu del centre d'acord amb el projecte de direcci), de vigncia vinculada a la delmandat del director del centre, apliquen, en el marc del seu projecte educatiu, d'acordamb el projecte de direcci que n'ordena el desplegament i la seva aplicaci, un plad'actuaci on es defineixen els objectius, les estratgies i les activitats per aconseguir-los. La concreci anual d'aquest pla d'actuaci d'acord amb el projecte de direcci s, per al'equip directiu d'aquests centres, l'element de referncia fonamental per elaborar laprogramaci general anual i s'avaluar el grau d'assoliment dels objectius, del qual eldirector haur de retre comptes al consell escolar i a l'Administraci educativamitjanant una memria avaluadora que forma part de la memria anual de centre, enels termes establerts en l'acord.

7 Normativa d'aplicaci (Documents de gesti del centre)

Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009)Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC nm.5686, de 5.8.2010)Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics idel personal directiu professional docent (DOGC nm. 5753, de 11.11.2010)Decret 39/2014, de 25 de mar, pel qual es regulen els procediments per definir elperfil i la provisi dels llocs de treball docents (DOGC nm. 6591, de 27.3.2014)Resoluci de 20 de febrer de 2014, que estableix el marc per a la formalitzacidacords de coresponsabilitat amb els centres educatius de titularitat de laGeneralitat de Catalunya, i per a laplicaci del projecte educatiu del centre dacordamb el projecte de direcci

El tractament i l's de les llenges al sistema educatiu. Elprojecte lingstic 1 Introducci Tractament llenges

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, en el seu Ttol II Del rgim lingstic delsistema educatiu de Catalunya estableix el rgim lingstic del sistema educatiu i a l'article 14 determina que els centres pblics i els centres privats sostinguts amb fonspblics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingstic queemmarqui el tractament de les llenges al centre.

2 El projecte lingstic


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=545262http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=563091http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=658349http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DisposicionsInternes/ResolucioAcordsCoresponsabilitat.pdfhttp://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1181941http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1181941http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1181937

El projecte lingstic de qu han de disposar els centres en el marc del seu projecteeducatiu s'ha d'ajustar al que estableixen els articles 10, 11, 12 i 16 de la Llei 12/2009,del 10 de juliol, i l'article 5.1.e) del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia delscentres educatius. El projecte lingstic ha de recollir els aspectes segents:

El paper de la llengua catalana, i de l'occit a l'Aran, com a eix vertebrador d'unprojecte educatiu plurilinge,El tractament de les llenges, tant les curriculars com les de la nova immigraci, enespais d'educaci formal o no formal del centre.Els aspectes d'organitzaci i de gesti que tinguin repercussions lingstiques.

Tenint en compte els objectius prioritaris del sistema educatiu, els centres han deprendre en consideraci, pel que fa a les qestions lingstiques, els aspectessegents:

El catal, com a llengua prpia de Catalunya, i l'occit a l'Aran, s la llenguanormalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistemaeducatiu. En finalitzar l'ensenyament obligatori s'ha de garantir el ple domini de lesllenges oficials catalana i castellana. En la documentaci que hagin d'expedir, elscentres s'ajustaran al que determinen els articles 16.4 i 16.5 de la Llei d'educaci.L'aprenentatge de, com a mnim, una llengua estrangera i la introducci d'unasegona llengua estrangera amb l'objectiu que els alumnes n'adquireixin lescompetncies recollides al Marc europeu com de referncia per a les llenges.La incorporaci de totes les accions de l'mbit comunicatiu i lingstic amb unavisi estratgica que integri el treball de les rees de llengua, el treball integrat dellengua i contingut des de totes les rees, la comunicaci en l'mbit digital, laimpartici de continguts en una llengua estrangera, les accions d'associaci ambaltres centres, la mobilitat dels alumnes i la formaci del professorat amb unsescenaris d'aprenentatge que explicitin una progressi real de continguts al llarg detotes les etapes educatives, amb propostes de seguiment, avaluaci i millora i lafacilitaci de contextos reals d'aprenentatge.

En el projecte lingstic cal explicitar, com a mnim, els aspectes segents:

El tractament de la llengua catalana, i l'occit d'Aran si escau, com a eixvertebrador d'un projecte educatiu plurilinge, explicitant-ne l's com a llenguavehicular i d'aprenentatge a emprar normalment en les activitats internes i externesde la comunitat educativa: activitats orals i escrites, exposicions dels professors,material didctic fsic i virtual, llibres de text i activitats d'aprenentatge i d'avaluaci,reunions, informes i comunicacions, la interacci entre docents i alumnes i laformaci.Els criteris i pautes d's lingstic favorables a la llengua catalana per a tots els


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1181930http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1181942http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=545262

membres de la comunitat educativa, de manera que les activitats administratives iles comunicacions entre el centre i l'entorn siguin normalment en llengua catalana(o en arans a l'Aran), sens perjudici del que determinen els articles 16.4 i 16.5 dela Llei d'educaci.Definir sistemticament uns objectius per nivells o cicles, i als graus mitj i superioren el cas de la formaci professional pel que fa a l'adquisici de les llenges, ambespecial referncia a la coherncia de les programacions, d'acord amb els criterisdel projecte lingstic del centre per al tractament integrat de totes les llenges iassegurar la continutat i la coherncia d'aquestes estratgies metodolgiques alllarg de l'educaci infantil, primria i secundria.El tractament metodolgic de les llenges oficials i de les llenges estrangeres i lesdiferents accions escolars de dinamitzaci lingstica i comunicativa en tots elsmbits educatius per incrementar el domini de les llenges a Catalunya.La generalitzaci dels enfocaments competencials en l'ensenyament de lesllenges, tant a nivell oral com de lectura i escriptura, i la transferncia delconeixement adquirit amb la didctica de la immersi lingstica a altresensenyaments integrats de llenges, de llengua i continguts o projectestransversals.Les metodologies i els agrupaments dels alumnes, que correspon establir al centre,per afavorir les interaccions per millorar l'aprenentatge i l's de les llenges, aixcom els aspectes organitzatius i de coordinaci que se'n derivin (espais per a lacoordinaci de nivell, de cicle, o de projecte si escau).La incorporaci a la docncia i, per tant, al procs d'aprenentatge de l'alumne deles noves metodologies d'ensenyament i aprenentatge de les llenges basades enles tecnologies de l'aprenentatge i de la comunicaci, utilitzant-les especialmentper dinamitzar la transferncia dels aprenentatges entre els alumnes i elsprofessors.Els contextos d's i d'aprenentatge lingstic diversificats per a la prctica de lesdiferents llenges i les estratgies per organitzar-los en els diferents mbits iespais presencials o virtuals.En els centres en qu el catal no s la llengua de la majoria dels alumnes, lautilitzaci de les estratgies educatives d'immersi lingstica per proporcionar-los,de manera sistemtica, les ajudes necessries per vehicular els seusaprenentatges a partir de la llengua segona, tal com estableix l'article 15 de la Lleid'educaci.La comunicaci i implicaci dels professors, de les famlies i de la resta de lacomunitat educativa del projecte lingstic que es porta a terme al centre creantvincles de complicitat sobre el projecte educatiu del centre per tal que coneguin elmodel lingstic del centre i el seu objectiu final: garantir la igualtat d'oportunitatsdels alumnes.Els mecanismes per traslladar als professionals encarregats de la gesti de les


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1181926

activitats no docents (menjador escolar, activitats extraescolars, etc.) la informacisobre els usos lingstics de l'escola acordats al projecte lingstic, destacar-ne elvalor educatiu i marcar lnies d'intervenci per assegurar situacions d'exposici ales llenges prioritzades al projecte lingstic que motivin dels alumnes, enpermetin l's i n'afavoreixin la competncia comunicativa i les actuacionseducatives per a la convivncia en diversitat i plurilingisme.Les continutats entre l'activitat del centre i el que fan les administracions i lesentitats de l'entorn mitjanant actuacions que fomentin l'aprenentatge informal i noformal de les llenges en contextos reals i, tamb, buscar la coordinaci ambinstitucions, xarxes i entitats nacionals i internacionals per al disseny, l'aplicaci il'avaluaci de programes i projectes especfics.L'impuls de les actuacions que es deriven de l'existncia de plans educatiusd'entorn o d'altres plans socioeducatius en qu el centre s'hagi implicat per travarxarxes de relaci entre el teixit social i, alhora, afavorir l's de la llengua catalanaen totes les activitats que s'adrecen a la comunitat educativa.El reconeixement i promoci de les llenges de la nova immigraci i la valoraci delbagatge lingstic i cultural diferenciat que aporten al centre escolar els alumnesd'origen immigrant, incorporant-les a l'mbit escolar i adaptant la comunicaci delcentre a les famlies quan escaigui. Per promoure el plurilingisme dels alumnes, elcentre pot establir mesures extraescolars per afavorir projectes, tasques o estudisde llenges no curriculars i de cultures majoritries entre els seus alumnes, opresents en la seva comunitat educativa. Aquestes accions s'hauran d'esmentar sies sollicita la participaci en projectes internacionals (eTwinning, programeseuropeus o transnacionals) o plans integrats de llenges estrangeres (PILE,Aprenentatge actiu d'idiomes o altres iniciatives), ats que sn una riquesaestratgica en el patrimoni lingstic de la comunitat.L'atenci lingstica individualitzada en el primer ensenyament.Quan una famlia ho solliciti, els equips directius o els titulars dels centres hand'adoptar les mesures organitzatives pertinents per prestar l'atenciindividualitzada en castell en el primer ensenyament a qu fa referncia l'article11.4 de la Llei d'educaci, de manera que es faci compatible la pertinena al grupclasse amb l'especificitat dels aprenentatges d'aquests alumnes. La direcci delcentre ha de comunicar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, alConsorci d'Educaci les necessitats derivades de l'organitzaci de l'atenciindividualitzada en castell en el primer ensenyament que no puguin ser atesesamb els recursos propis del centre.

3 L'atenci lingstica individualitzada en el primer ensenyament

Quan una famlia ho solliciti, els equips directius o els titulars dels centres hand'adoptar les mesures organitzatives pertinents per prestar l'atenci individualitzada en


castell en el primer ensenyament a qu fa referncia l'article 11.4 de la Lleid'educaci, de manera que es faci compatible la pertinena al grup classe ambl'especificitat dels aprenentatges d'aquests alumnes. La direcci del centre ha decomunicar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci lesnecessitats derivades de l'organitzaci de l'atenci individualitzada en castell en elprimer ensenyament que no puguin ser ateses amb els recursos propis del centre.

4 L'atenci als alumnes nouvinguts

Es considera alumne nouvingut aquell que s'ha incorporat per primera vegada alsistema educatiu en els darrers vint-i-quatre mesos o, excepcionalment, quanprocedeix d'mbits lingstics i culturals molt allunyats del catal, quan s'hi haincorporat en els darrers trenta-sis mesos. Correspon a cada centre preveure les mesures especfiques destinades a assegurar unbon acolliment dels alumnes nouvinguts, entre les quals hi ha, a partir del cicle mitj, elrecurs de l'aula d'acollida. Els centres educatius disposen d'informaci seleccionada iactualitzada sobre aquesta temtica "Projecte de convivncia. Acollida". L'adaptaci del currculum a les necessitats immediates d'aprenentatge dels alumnesnouvinguts pot fer molt convenient l'elaboraci i aplicaci d'un pla individualitzat per aalumnes nouvinguts. L'avaluaci dels processos d'aprenentatge dels alumnes nouvinguts s'ha de dur aterme amb relaci als objectius del seu pla individualitzat i a les adaptacions realitzadesdel currculum.

5 Els projectes i programes plurilinges

Per millorar la competncia lingstica i afavorir i consolidar el plurilingisme delsalumnes, el Departament d'Ensenyament impulsa el desenvolupament de programes iprojectes plurilinges. En aquests casos, correspon als centres:

Determinar els compromisos de continutat, formaci i participaci que es derivende la implicaci en el projecte, que necessriament ha d'estar emmarcat en elprojecte educatiu del centre, i integrat en el seu projecte lingstic. Aix mateix, lasollicitud d'ajuts i subvencions per dur a terme projectes especfics d'impuls a lesllenges estrangeres requereixen l'aprovaci del consell escolar.Treballar conjuntament amb les persones amb responsabilitats en la coordinacide llengua, interculturalitat i cohesi social del centre i amb l'assessoramentpuntual del referent de llenges dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona,de l'rgan competent del Consorci d'Educaci en el desplegament o actualitzacidel projecte lingstic.


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1181939http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/d1fbba88-a222-4c40-916a-c4f3adbc974d/Acollida.pdf

Establir el treball conjunt de tots els professors de les rees lingstiques ipromoure acords i criteris per a la bona prctica en la coordinaci, la docncia i eltreball conjunt amb els professors de matries no lingstiques, especialment enrelaci amb les metodologies integrades de llenges i de llengua i continguts (enespecial de l'AICLE en qualsevol llengua: CLIL, "Content and Language IntegratedLearning" en angls i alemany i EMILE, "Enseignement d'une Matire Integre une Langue trangre" en francs).Fer difusi en el centre i a l'entorn de les activitats i materials elaborats per al'impuls al plurilingisme, aix com promoure'n el bon s i gestionar la visibilitat delprojecte en els espais virtuals del centre educatiu, en el de les entitats de l'entornproper i en xarxes internacionals de construcci collectiva del coneixement il'expertesa docent.Promoure, conjuntament amb les persones amb responsabilitats en la coordinacide llengua, interculturalitat i cohesi social del centre i la persona de referncia dellenges estrangeres dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgancompetent del Consorci d'Educaci, les activitats de recerca, de mobilitat,d'associaci escolar i de creaci de xarxes i grups de reflexi sobre la prctica, pera l'aprofundiment en la reflexi pedaggica i de coordinaci amb la resta deprojectes, d'acord amb la planificaci i el projecte lingstic del centre.Dinamitzar accions educatives en llenges estrangeres a la biblioteca, al web, al'entorn professionalitzador o universitari i als espais collaboratius del centre, enespecial si el centre participa en projectes internacionals o en xarxes virtuals endiferents idiomes.

Per als projectes on aix s'hagi establert, l'assistncia als seminaris de coordinaci igrups de treball corresponents s obligatria per a la persona o persones que el centredetermini, amb prioritat per als coordinadors dels projectes i a les persones de l'equipdirectiu implicades en la seva realitzaci. Per als centres que formen part d'un pla educatiu d'entorn, cal seguir les orientacionssobre la promoci de l's social de la llengua catalana com a llengua compartida i decohesi, descrites a "Orientacions i prctiques de referncia per a la realitzacid'actuacions sostenibles dels Plans educatius d'entorn. Lnia d'intervenci 9" Els centres que, dins o fora de l'horari escolar, disposen d'auxiliars de conversa d'altrespasos, d'ajudanties lingstiques i assistents de conversa, de voluntaris lingstics, depracticants universitaris del Qubec, de practicants de Mster universitarisinternacionals, o de professors complementaris de llenges d'origen, han de vetllar perl'adequada acollida d'aquests professionals, per la coordinaci amb la resta del claustrei per la coherncia de les seves activitats en relaci amb el projecte lingstic del centreamb la corresponent coherncia en els processos i les metodologies emprades. Els centres que tenen concedida l'homologaci del batxillerat i del baccalaurat francs(Batxi-Bac) tenen preferncia en l'assignaci d'auxiliars de conversa en aquestallengua, sempre que ho demanin dins dels terminis establerts. El centre vetllar, en tot


http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/03e67167-8223-4b3d-a167-914271dccc22/Orientacions%20i%20practiques%20de%20referencia.pdfhttp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/03e67167-8223-4b3d-a167-914271dccc22/Orientacions%20i%20practiques%20de%20referencia.pdf

cas, perqu la flexibilitzaci curricular dels alumnes que cursen aquests estudisgaudeixin de les mximes facilitats que el Departament d'Ensenyament posa al seuabast en les diverses convocatries d'ajuts a programes i projectes. Els centres han de garantir que l'alumne que, en virtut d'un projecte internacional enqu participa el centre (Comenius, Leonardo, Estada al Quebec, Erasmus per aTothom (tamb anomenat E4A), etc.), marxa temporalment a l'estranger, romanguimatriculat en el centre d'origen i sigui la seva comissi o junta d'avaluaci prenent enconsideraci els resultats d'avaluaci en el centre o centres estrangers qui l'avalu delcurs corresponent. Igualment, quan el centre rebi alumnes estrangers per ms d'unmes, en far la inscripci en l'aplicaci de matrcula del centre per garantir totes lescobertures legals que l'escolaritzaci plena els proporciona.

6 Normativa d'aplicaci (El tractament i l's de les llenges al sistema educatiu.El projecte lingstic)

Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009). Ttol II,Del rgim lingstic dels sistema educatiu de Catalunya (articles 9 a 18).Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC nm.5686, de 5.8.2010). Article 5.1.

Innovaci pedaggica 1 La innovaci pedaggica

D'acord amb l'article 84 de la Llei d'educaci, les iniciatives que desenvolupen elscentres en l'mbit de la innovaci pedaggica han d'estimular la capacitatd'aprenentatge, les habilitats i potencialitats personals, l'xit escolar de tots elsalumnes, la millora de l'activitat educativa i el desenvolupament del projecte educatiudels centres. El Departament d'Ensenyament organitza la innovaci pedaggica entorn de tresmodalitats:

Prctiques educatives de referncia: sn iniciatives dels professors, vinculades a lamillora metodolgica a l'aula, experincies lligades al currculum i a les aules d'uncentre educatiu i tamb al seu entorn amb l'objectiu que els alumnes assoleixin lescompetncies bsiques i millorin els resultats acadmics i educatius, a partir d'unsobjectius de millora i d'uns criteris d'avaluaci. Projectes d'innovaci pedaggica: sn les prctiques educatives de referncia quehan ampliat el seu abast fins a implicar tot el centre educatiu o ms d'un centre.Responen a necessitats de millora que els professors o el centre detecten i


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1181941http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=545262http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1182342

prioritzen. Entre els projectes vigents actualment hi ha:

Comunitats d'AprenentatgeSalut Integral (SI)Xarxa de Competncies Bsiques

Programes d'innovaci pedaggica: sn iniciatives del Departamentd'Ensenyament que tenen com a finalitat actuacions especfiques de millora delsistema educatiu, d'acord amb les seves necessitats i prioritats. S'organitzen alvoltant d'una convocatria de concurs pblic i disposen de bases generals iespecfiques de participaci que determinen processos de selecci de centres. El Departament promou actualment els programes segents:

Acords de coresponsabilitatImpuls de la lecturaPla Educatiu d'Entorn (centres que en formen part)Biblioteca escolar punt eduErasmus +Pla Integrat de Llenges Estrangeres (PILE)Innovaci a la Formaci ProfessionalInnovaci als ensenyaments de rgim especialPla Catal d'Esport a l'EscolaServei ComunitariPla Salut Escola i ComunitatPromoci Escolar del Poble Gitano

El Departament d'Ensenyament disposa del Centre de suport a la innovaci i larecerca educativa (CESIRE), que t com a finalitat conixer la recerca en didcticade diversos mbits de desplegament competencial (lingstic, matemtic, cientfic,tecnolgic, social...), per tal de difondre-la i adequar-la a les necessitats delsprofessors.

2 Normativa d'aplicaci (Innovaci pedaggica)

Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009)

Objectius prioritaris del sistema educatiu i projecte educatiude centre


http://www.xtec.cat/web/projectes/comunitatshttp://si.fundacionshe.org/http://www.xtec.cat/web/curriculum/xarxacbhttp://www.xtec.cat/web/projectes/coresponsabilitathttp://www.xtec.cat/web/projectes/lectura/impulslecturahttp://www.xtec.cat/web/comunitat/entorn_peehttp://www.xtec.cat/web/projectes/bibliotecahttp://www.xtec.cat/web/projectes/projecteinternacionalerasmushttp://www.xtec.cat/web/projectes/llengues/pluri/pilehttp://www.xtec.cat/web/innovacio/fphttp://esports.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/esport_escolar/pla_catala_desport_a_lescola/presentaciohttp://www.xtec.cat/web/comunitat/serveicomunitarihttp://www.xtec.cat/web/comunitat/salutescola/psechttp://www.xtec.cat/web/projectes/promoescolarhttp://www.xtec.cat/web/innovacio/cesirehttp://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169

1 Objectius prioritaris del sistema educatiu

Els objectius prioritaris del sistema educatiu catal sn l'xit escolar i l'excellnciaeducativa, desenvolupant al mxim les capacitats de tots i cadascun dels alumnes coma principi fonamentador de l'equitat i garantia, alhora, de la cohesi social. Tenint en compte aquests objectius prioritaris, els centres, seguint el principi de l'escolainclusiva i d'acord amb les seves caracterstiques, han de concretar en les sevesactuacions els aspectes segents, recollits en el document "Ofensiva de pas a favor del'xit escolar":

El catal, com a llengua prpia de Catalunya, s la llengua normalment empradacom a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu. tot garantint, enfinalitzar l'ensenyament obligatori, el ple domini de les llenges oficials catalana icastellana.La innovaci metodolgica i didctica a les aules per a l'adquisici de lescompetncies bsiques, que han de contribuir al desenvolupament personal de totsi cadascun dels alumnes. Prioritriament, les comunicatives i lingstiques, lesmatemtiques i l'autonomia i iniciativa personal. L's de les TAC i dels recursosdigitals per afavorir la millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge, de lacompetncia digital i dels resultats escolars.La lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les rees i matriescurriculars i la consolidaci d'un hbit de lectura independent, diria i reflexiva, queformi lectors capaos d'accedir al contingut de qualsevol text.Accions de dinamitzaci lingstica i comunicativa en els mbits acadmics id'interculturalitat per afavorir el plurilingisme efectiu dels alumnes i incrementar eldomini de les llenges a Catalunya d'acord amb el Marc europeu com dereferncia.La personalitzaci dels aprenentatges a travs de l'atenci individualitzada perdonar la resposta educativa amb atenci metodolgica adequada a les necessitatsde tots els alumnes, l'orientaci educativa i l'acci tutorial.L'emprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a l'autoconeixementde l'alumne, afavorir la creativitat i la innovaci.La cultura avaluativa i la rendici de comptes per a la millora a travs de laplanificaci i el disseny d'estratgies d'autoavaluaci fonamentades en el sistemad'indicadors, les avaluacions censals de competncies bsiques, l'avaluacidiagnstica i els indicadors de progrs del centre per a la prioritzaci d'objectius enla programaci general anual i en els processos d'aula.El creixement professional a travs de la formaci contnua orientada a lesnecessitats educatives dels alumnes, afavorint l'autoformaci en centre a partir dela diagnosi de les necessitats del centre per a la seva transferncia a l'aula.La implicaci i el comproms de la famlia en l'escolaritzaci i el seguiment de


http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Linies_estrategiques/Ofensiva_de_pais_favor_exit_escolar/ExitEscolar.pdfhttp://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Linies_estrategiques/Ofensiva_de_pais_favor_exit_escolar/ExitEscolar.pdf

l'evoluci acadmica i personal de l'alumne, a travs de la carta de compromseducatiu i l'impuls d'altres estratgies, aix com la participaci en la vida del centre.La relaci del centre i l'entorn per afavorir respostes integrals i comunitries alsreptes educatius, adequades al context, amb la collaboraci i el treball en xarxaentre els centres, els agents socioeducatius, les entitats del territori i el teixitproductiu.La prevenci i la reducci de l'absentisme i l'aband escolar amb estratgies iactuacions educatives i organitzatives que impliquin el centre, les famlies i elsserveis socials.

El Decret d'autonomia dels centres educatius i el Decret de la direcci dels centreseducatius pblics sn el marc normatiu reglamentari en qu s'ordena la presa de lesdecisions que han d'adoptar els rgans competents de cada centre per tal de donarcompliment als objectius prioritaris enunciats.

2 El projecte educatiu de centre (PEC)

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (article 91) estableix que tots els centresvinculats al Servei d'Educaci de Catalunya han de disposar de projecte educatiu. Els centres del sistema educatiu catal han de recollir els principis rectors del sistemaeducatiu establerts a l'article 2 de la Llei 12/2009. A ms, els centres de titularitatpblica hi han d'incloure els principis especfics que s'estableixen a l'article 93 de la Llei12/2009. El projecte educatiu, que s la mxima expressi de l'autonomia dels centres, recull laidentitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dna sentit amb lafinalitat que els alumnes assoleixin les competncies bsiques i el mxim aprofitamenteducatiu, d'acord amb el marc proporcionat pel Decret 102/2010, de 3 d'agost,d'autonomia dels centres educatius, que situa la presa de decisions en l'mbit delcentre per enfortir la instituci escolar i el lideratge educatiu. En aquest sentit, el projecte educatiu de centre s el document estratgic marc de lainstituci escolar que concreta, interpreta i aplica les previsions de la normativa vigentals trets caracterstics del centre, d'acord amb les necessitats educatives dels alumnes iels objectius del centre. L'organitzaci i la gesti dels centres han d'orientar-se al'assoliment d'aquests objectius. La normativa que regula el contingut, l'elaboraci, la difusi i la implicaci dels diferentsagents de la comunitat escolar en el PEC s la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci(articles 91-95). La legislaci bsica estatal sobre el PEC es troba als articles 120 i 121 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci. Els ttols 1 i 4 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius,concreten les previsions de la Llei d'educaci de Catalunya en relaci amb l'aplicacidel projecte educatiu en els centres que conformen el Servei d'Educaci de Catalunya.


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1182449http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1181904http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1182443http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=545262http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169#fragment-1182449http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=627338#fragment-1250061

El projecte de direcci, com estableix l'article 23 del Decret 155/2010, de 2 denovembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiuprofessional docent, ha d'ordenar el desplegament i l'aplicaci del PEC durant el seuperode de vigncia. Els decrets reguladors de l'ordenaci curricular i les ordres d'avaluaci consegentsestableixen aspectes relatius a les concrecions curriculars, l'atenci a la diversitat,l'orientaci i l'avaluaci que el PEC ha de contenir. Al final d'aquest document hi ha una relaci especfica de la normativa reguladora delprojecte educatiu de centre. De manera sinttica, el projecte educatiu de centre ha d'incloure els elementssegents:

Definici institucional: la identitat del centre, el carcter propi, les caracterstiquesdel centre, els elements de context i les necessitats educatives dels alumnes.Objectius del centre: les prioritats i els plantejaments educatius en termes d'equitati d'excellncia, de coeducaci, de convivncia, d'inclusi i d'atenci a la diversitat.Criteris per a la concreci i el desenvolupament dels currculums, l'organitzacipedaggica, l'estructura organitzativa prpia, els aspectes relacionats amb lasingularitat dels ensenyaments del centre, l'aprenentatge de la convivncia, lacollaboraci entre els sectors de la comunitat educativa, la relaci del centre ambl'entorn social i, en el cas dels centres pblics, les seves implicacions en la definicide llocs de la plantilla docent amb perfils professionals singulars.Projecte lingstic de centre: el tractament de les llenges al centre d'acord amb lanormativa vigent concretat a partir de la realitat sociolingstica de l'entorn.Sistema de garantia de qualitat fonamentat en els indicadors de progrs queproporcionen informaci rellevant i ajuda en la presa de decisions: de context(permeten la interpretaci i la correlaci dels altres indicadors), de recursos(mesuren l'eficincia en l's i la gesti), de processos (mesuren l'eficcia il'eficincia en relaci amb els resultats) i de resultats (mesuren el grau d'assolimentdels objectius del centre i el comparen amb els estndards).

En els centres pblics correspon al director formular la proposta inicial del projecteeducatiu i les modificacions i adaptacions corresponents, impulsar-ne l'elaboraci totgarantint la participaci de la comunitat escolar i aprovar-ne la proposta definitiva. El claustre de professors rgan de participaci dels professors en el control i la gestide l'ordenaci de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius delcentre interv en l'elaboraci i modificaci del projecte educatiu i aprova els aspectespedaggics dels documents de gesti del centre, en especial del projecte educatiu i lesseves actualitzacions. Correspon al director del centre la competncia d'aprovar la proposta de projecteeducatiu, prvia consulta preceptiva al consell escolar del centre rgan de participacide la comunitat escolar en el govern del centre, el qual expressa el seu suport al



projecte per una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. L'aprovaci del projecte educatiu per part del director es far constar en acta si elprojecte t el suport del consell escolar en els termes establerts. En el supsit que ladecisi del director no sigui concordant amb la del consell escolar, el director haur demotivar la seva decisi davant d'aquest rgan collegiat i es far constar en acta. Per a l'aprovaci de la resta de documents de gesti normes d'organitzaci ifuncionament, projecte de gesti i programaci general anual se seguir el mateixprocediment, per en aquest cas el suport a la proposta corresponent per part delconsell escolar podr ser per majoria simple. En els centres privats sostinguts amb fons pblics el titular del centre aprova el PEC,escoltat el consell escolar, que t funcions d'assessorament i consulta. Els centres disposen d'autonomia per definir el procs d'elaboraci del PEC, totrespectant el principi de participaci dels diferents sectors de la comunitat escolar. Elsprocessos participatius afavoreixen el comproms i la implicaci de les persones enl'aplicaci dels projectes. El procediment d'aprovaci, revisi i actualitzaci del PEC had'estar recollit a les Normes d'organitzaci i funcionament del centre. En el cas de les zones escolars rurals, totes les escoles agrupades comparteixen elmateix PEC, que ha de respectar la singularitat de cadascuna de les escoles queintegren la ZER. D'acord amb les disposicions transitries primera i segona del Decret 102/2010, de 3d'agost, d'autonomia dels centres educatius, en el termini de quatre anys des del'entrada en vigor d'aquest Decret tots els centres han d'haver adaptat les sevesnormes d'organitzaci i funcionament, i els centres pblics han d'adaptar gradualmentla seva estructura organitzativa a les previsions d'aquest Decret, tenint en compte elseu projecte educatiu i les concrecions del projecte de direcci. El director o el titular del centre ha de preveure els mecanismes oportuns per adequarel PEC a l'ordenament jurdic vigent i, alhora, les actuacions necessries per donar aconixer el seu contingut als sectors de la comunitat escolar: personal, alumnes ifamlies. El PEC orienta i vincula les actuacions de tots els membres de la comunitatescolar, que l'han de respectar. L'exercici professional del personal i les seves funcionses desenvolupen d'acord amb la normativa vigent i d'acord amb els principis, valors,objectius i continguts del PEC. El PEC ha d'estar a disposici de l'Administraci educativa, que haur de requerir laseva modificaci en cas que no s'ajusti a l'ordenament vigent. Tot i ser legalment preceptiu noms per als centres sostinguts amb fons pblics, esrecomana que els centres privats no sostinguts amb fons pblics disposin d'un projecteeducatiu, amb contingut i finalitats equiparables als que s'estableixen a l'article 91 de laLlei 12/2009 i a l'article 5 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centreseducatius.


3 Normativa d'aplicaci (Objectius prioritaris del sistema educatiu i projecteeducatiu de centre)

Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (BOE nm. 106, de 4.5.2006): art.120 (autonomia), 121 (projecte educatiu), 127 (consell escolar), 129 (claustre deprofessors) i 132 (director). Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009): articles91-95 (projecte educatiu); 14.1 (projecte lingstic), 22.2.d) (alumnes), 25.1, 25.3(famlies), 28.3, 29.1a), 29.2.a) (exercici funci docent), 30.1 (convivncia), 53.2(currculum), 56.6 (educaci infantil), 57.4 (llenges), 76.1 (adscripci de centres),77.2 (criteris pedaggics), 78.2, 79.2, 79.3, 81.2, 82.1, 83.1 (criteris organitzacipedaggica), 84.1 (innovaci pedaggica), 86.3.h) (serveis educatius), 88.2(biblioteca escolar), 90.2 (finalitat autonomia), 97.4 (autonomia pedaggica), 98.2(autonomia organitzativa), 102.1 i 2 (autonomia gesti personal en centres pblics),104.5 (exercici funci docent), 108.1 i 3 (professionals d'atenci educativa ipersonal d'administraci i serveis), 110.1 (formaci permanent), 114.2.b), 114.3 i 5(llocs de treball plantilles), 115.1 i 2 (llocs de treball docent d'especialresponsabilitat), 123.6, 124.2 (provisi llocs de treball docent), 142.3, 142.5.a), b),c), d), f) i i), 142.7.b) (director centres pblics), 144.1 i 2 (projecte de direcci),146.2.a) (claustre de professors centres pblics), 147.7 (equip directiu centrespblics), 148.3.a) (consell escolar centres pblics), 150.2.a) i f) (director centresprivats concertats), 154.2.a) (director centres privats no concertats) i DA11.1.a) i2.a) (professionals atenci educativa).Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC nm.5686, de 5.8.2010): articles 2.1 (projecte educatiu), 4 (definici), 5 (contingut), 6(aprovaci i difusi), 7.1 (carta comproms educatiu), 8 (participaci comunitatescolar), 9 (activitats complementries, extraescolars i serveis escolars), 10.2(programaci general anual), 11 (vinculaci amb l'entorn), 12.1 (acords decoresponsabilitat), 13 (serveis educatius), 16.1 (innovaci pedaggica i curricular),17.1 (estratgies didctiques prpies), 19.1 a) i b) (normes d'organitzaci ifuncionament), 20.1 (estructura organitzativa centres pblics), 22.2 (organitzacipedaggica), 31.2 (projecte de direcci centres pblics), 31.3 (director centrespblics), 40.2 (coordinaci docent centres pblics), 41.1 (rgans unipersonals decoordinaci centres pblics), 46.1 (consell escolar centres pblics), 48.2 (claustreprofessorat centres pblics), 49.3 (definici plantilles centres pblics), 50.2 (gestipersonal centres pblics), 55.1, 57, 58.1, 59.1, 59.2 (avaluaci del centre), DA 3.1(centres titularitat ens locals), DA 15.2 i 5 (zones escolars rurals) i DT 2.1(adaptaci estructura organitzativa centres pblics).Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics idel personal directiu professional docent (DOGC nm. 5753, de 11.11.2010): article2 (grau d'assoliment dels objectius del projecte educatiu), article 6 (proposta de


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=627338http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=480169http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=545262http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=563091

PEC i de modificaci), article 8 (adequaci de les NOFC al PEC), articles 23, 24 i25 (el projecte de direcci i el projecte educatiu de centre).Decrets reguladors de l'ordenaci curricular i les ordres d'avaluaci consegents:

Decret 101/2010, de 3 d'agost, d'ordenaci dels ensenyaments del primer ciclede l'educaci infantil (DOGC nm. 5686, de 5.8.2010): articles 7.4 (organitzacii horari), 9 (projecte educatiu) i 11.1 (equip educatiu).Decret 282/2006, de 4 de juliol, dels requisits dels centres del primer cicle del'educaci infantil (DOGC nm. 4670, de 6.7.2006): article 12.2 (propostaorganitzativa).Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenaci delsensenyaments del segon cicle de l'educaci infantil. (DOGC nm. 5216, de16.9.2008) (Correcci d'errada en el DOGC nm. 5317, pg. 11008, de12.2.2009): articles 4.5 (llengua), 8.3 (esbarjo), 10.1 (principis pedaggics iorganitzatius), 10.2 (contingut), 10.4 (programacions didctiques), 12.1 (equipdocent de cicle), 13.1 (concrecions individuals) i 14.2 (alumnes nouvinguts).Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents irequisits formals del procs d'avaluaci del segon cicle de l'educaci infantil(DOGC nm. 5505, de 13.11.2009): articles 2.1, 2.5 (criteris d'avaluaci), 4.1,4.2 (equip docent de cicle), 5.5 (altes capacitats) i 6.3 (documents d'avaluaci).Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci delsensenyaments de l'educaci primria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007):articles 4.3, 4.4 (llengua catalana), 4.6 (alumnes nouvinguts), 7.3(desenvolupament curricular), 10.4 (esbarjo), 14.1 (equips docents de cicle),18.3 (desenvolupament curricular), 18.4 (refor), 18.5 (coordinaci primria-secundria) i DA1.2 (alumnes que no cursen ensenyament religis).Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment iels documents i requisits formals del procs d'avaluaci en l'educaci primria(DOGC nm. 5155, de 18.6.2006): articles 2.1 (criteris desenvolupamentcurricular), 2.5 (criteris d'avaluaci), 15.1 i 15.2 (documents d'avaluaci).Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci delsensenyaments de l'educaci secundaria obligatria. (Correcci d'errada en elDOGC nm. 5515, pg. 89641, de 27.11.2009) (DOGC nm. 4915, de29.6.2007): articles 4.2, 4.3 (llenges), 4.5 (alumnes nouvinguts), 6.3(currculum), 8.3 (educaci per a la ciutadania i els drets humans), 12.2 (mbitsde coneixements), 13.9 (atenci a la diversitat), 17.1 (equips docents), 23.3(aspectes curriculars) i DA3 (ensenyament de la religi).Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment iels documents i requisits formals del procs d'avaluaci a l'educacisecundr

Documents per a l'organització i la gestió dels...

Documents

Transcript of Documents per a l'organització i la gestió dels...